1

En la secció corresponent informem de l’aparició de dues biografies de sant Josep Calassanç en català. Una per a nois/noies i l’altre per a un públic gran, a partir de batxillerat. Ja disposàvem d’altres biografies dirigides al públic més menut; aquesta és una més que ve a enriquir l’oferta. La segona cobreix un buit bibliogràfic que arrossegàvem des de sempre. Per primera vegada tenim una biografia d’aquesta extensió, escrita aquí i en català. Una altra bona notícia és l’adquisició d’una biografia antiga (segle XVIII) per a la nostra Biblioteca Provincial. La infraestructura per a conèixer Calassanç, que disposem avui a casa nostra en llengua catalana és força àmplia. Fa pocs anys l’Editorial Eumo, de Vic, ens va publicar Documents fundacionals de l’Escola Pia, escrits de Calassanç que ens permeten apropar-nos al seu pensament. A més d’altres biografies que ja estan esgotades, tenim la petita i interessant vida del sant, escrita per l’Andreu Trilla. A la pàgina web hi tenim totes les pintures i dibuixos de Josep Segrelles, làmines que ja han estat aprofitades i utilitzades. Aquests dibuixos els hem enriquit amb dos de nous que ens han enviat generosament els escolapis de Gandia. Aquests dues biografies que ens portà la diada de Sant Jordi, són una considerable aportació al coneixement del nostre fundador. Notícies Desembre 2009. XI Congrés d’història de Barcelona. El congrés biennal que celebra l’Arxiu Històric de la ciutat, torna aquest 2009 amb dos blocs temàtics, Barcelona i les xarxes del poder i Barcelona i els camins de la innovació. Les propostes de comunicació s’accepten fins al dia 15 de juny de 2009. Una part de les activitats girarà al voltant de l’aportació científica i erudita acumulada per les deu edicions passades (1982-2007). Setembre 2008. XXIV Congreso de la Asociación de Archiveros de la Iglesia en España. Aquest congrés, que és anual, se celebra en la seva 24a edició, a Oviedo, del 13 al 18 de setembre. Té com a tema Relíquias, relicarios i Archivos de la Iglesia”. XIX Premi Joan Profitós d’assaig pedagògic 2008. La Fundació Joan Profitós celebra de nou el premi d’assaig pedagògic. Hi ha termini de lliurament de les obres fins el 16 d’octubre de 2008. Per accedir a les bases: www.escolapia.cat/fundacio .

LA PLEGA DE L’ARXIU

Butlletí de l’APEPC Barcelona, maig 08, número 13

Presentació

2

S’escriu ... (en publicacions no escolàpies) Florensa i Parés, Joan. Josep Calassanç, ni més ni menys que un mestre d’escola. Tarragona: Edicions El Mèdol, 2008. ISBN 978-84-96924-41-7. 206 pàg. Puigdollers i Noblom, Rodolf. Sant Josep de Calassanç. Mestre humil, pacient, constant i obert a tothom. Tarragona: Edicions El Mèdol, 2008. ISBN 978-84-96924-40-0. 54 pàg. Bayó i Samsó, Jaume. Temps de durant l’any, Any II. Glosses de les primeres lectures per als dies feiners. Barcelona: Editorial Claret, 2008. ISBN 978-84-9846-142-8. 214 pàg. Entrades Perera, Vito de San Nicolàs. Historia de la vida, virtudes, y milagros del beato padre Don Joseph de Calasanz, fundador, y patriarcha de la Religion Mariana de Clerigos Regulares, Pobres, de la Madre de Dios, de las Escuelas Pías (...). Lisboa: Miguel Manescal da Costa, impressor do Santo Officio, 1754, 374 pàg. Serraima Cirici, Enrique. Gramatica griega. 3a edición corregida. México: Universidad Pontificia de Mexico, 2003. ISBN 968-5448-08-6.151 pàg. Suárez, Pascual. Lecciones escogidas para los niños que aprenden a leer en las Escuelas Pías... Barcelona: Imprenta de José Rubio, 1854. 225 pàg. Ambròs i Vila, Joan Bautista. Nociones de geografía según el método cíclico. Para los alumnos de Primera Enseñanza. Primer grado. Barcelona : Imprenta Elzeviriana-Borrás, Mestres y Cía., 1913. 46 pàg. Una mirada al Senegal: històries del dia a dia. Selecció. Barcelona: Fundació Educació Solidària, 2008. (Quaderns de la Fundació; 13). Graupera i Graupera, Joaquim. El temple gòtic de Santa Maria de Mataró. Amics de l’art romànic. Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Lambard. Estudis d’art medieval. Barcelona: Institut d’estudis catalans, 2007. 97-126 pàg. Ferrer, Francesc de la Concepció. Colección de problemas de aritmética para uso de los discípulos de las Escuelas Pías de Catalunya. Barcelona : Juan y Jaime Gaspar, 1829. 128 pàg. Balcells, Albert; Pujol, Enric; Izquierdo, Santiago. Història de l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2008. ISBN 84-7283-656-8. 394 pàg.

3

L’Aparador de l’arxiu

Fites a Catalunya de celebracions calassàncies Traiem avui l’aparador al carrer i busquem els monuments ― edificis o imatges de Josep Calassanç― que l’Escola Pia ha deixat com a record d’alguna commemoració o aniversari. • El moianès Pere Abadal gravà la figura del fundador de l’Escola Pia. Són exemplars diferents realitzats l’any 1683, tot just arribats els escolapis a Moià. • Amb motiu de la beatificació del venerable Josep Calassanç el 1748, els escolapis encarregaren uns goigs a llaor del nou beat al gravador de Vic, Pere Morera. Existeix edició en català i en castellà. • La canonització de Calassanç el 1767 se celebrà l’any següent. Entre altres records en queda una fornícula al carrer Nou de Mataró, que commemora la curació d’un noi, alumne dels escolapis de Santa Anna, que feia llit i en passar la processó dels seus companys cap a la parròquia de Santa Maria, volgué sortir al balcó a veure-la i curà. Era el 15 de maig de 1768. • El segon centenari de la fundació de Moià es festejà el 1883, amb una sèrie d’actes a l’estil de l’època durant els dies 7, 8 i 9 de setembre. Es volgué deixar un record de la celebració, i es decidí construir unes escoles noves. Problemes diversos ho ajornaren fins el 14 de setembre de 1903, data que fou beneït el bloc de les classes. • La restauració del monestir de Montserrat presentà l’oportunitat d’una celebració calassància. El 1585 Mn. Josep Calassanç s’hi havia hostatjat uns mesos i l’Escola Pia de Catalunya (s’hi afegiren les altres províncies espanyoles) oferí un dels altars laterals. És obra de l’arquitecte Francesc Berenguer i Mestres, auxiliar d’Antoni Gaudí. Estil modernista. S’inaugurà el 1894. • Per a deixar constància del segon centenari de la creació de la província de l’Escola Pia de Catalunya, es col·locà una imatge de sant Josep Calassanç en una de les fornícules de la balconada de la plaça de Montserrat. És una obra de l’escultor Francesc Juventeny. L’acte solemne d’inauguració tingué lloc el 3 de maig de 1951 amb una pujada massiva d’alumnes de tots els col·legis. • El P. Joan Feliu, rector del col·legi de Terrassa, volgué deixar un record de la celebració del tercer centenari del naixement de Josep Calassanç i encarregà a l’escultor Francesc Juventeny una imatge del sant que es col·locà en el pati interior del col·legi, prèviament dissenyat pel P. Francesc Palà. És beneí l´11 de novembre de 1957. • El 1983 s’esqueien dues celebracions centenàries: la ordenació de sacerdot de Mn. Josep Calassanç a Sanaüja el 17 de desembre de 1583 i la fundació de l’Escola Pia de Moià el 14 de setembre de 1683.

4

Amb aquest doble motiu es col·locà la imatge del sant a la façana de l’església parroquial de Guissona, obra de l’escultor Francesc Carulla (inaugurada el 10 de setembre de 1983), i el relleu del claustre del palau episcopal de la Seu d’Urgell de l’escultor Sergi Mas i Balaguer (inaugurat el desembre de 1983). • El 16 d’octubre de 2007 es posà una imatge de Calassanç en una de les capelles de la basílica de Tremp. La beneí el bisbe diocesà Mons. Joan Enric Vives amb presència de l’arquebisbe emèrit Mons. Joan Martí Alanis, de tots els superiors majors de l’Escola Pia, de l’Ajuntament de Tremp i de fidels i d’escolapis. L’escultura és de Lau Feliu. Recordà la presència de Calassanç a la ciutat amb motiu de l’any jubilar dels 450 del naixement del sant. La fotografia

Gravat de I.B. Dourneua al llibre biogràfic de sant Calassanç, Historia de la vida, virtudes, y milagros del beato padre Don Joseph de Calasanz, fundador, y patriarcha de la Religion Mariana de Clerigos Regulares, Pobres, de la Madre de Dios, de las Escuelas Pías (...). Imprès el 1754 Lisboa. Les mides del gravat són: 16,7 x 10,8 cm.