Una

de le

s fig

ures

que

inte

gren

el m

onum

ent a

ls ll

uita

dors

en

la g

uerr

a de

l Fra

ncès

a G

irona

. / M

AN

EL

LLA

DÓ

La guerra del FrancèsUN PAÍS EN ARMES. En complir-se el bicentenari del conflicte, femun repàs d’una de les guerres que han deixat més petja al país. / 2 a 9

GUETO CONSOLIDAT / QUADERN D’EDUCACIÓ • JOSEP PEÑUELAS / 16 • CENTENARI DE JAMES STEWART / 20 • AGUSTÍ BARTRA / 23 • ON ANEM? / 31

Número 1890. Del 16 al 22 de maig del 2008. Any XLIII. 0,50 €

2 ❙ DOSSIER presència · Del 16 al 22 de maig del 2008

M.M. GURGUÍ / M. RIERA

«DURANT MÉSDE TRES ANYS,EL PRINCIPAT VAFORMAR PARTDE L’ESTATFRANCÈS»

«EL CONFLICTEVA SER TAMBÉUNA LLUITAENTREPARTIDARIS DEL’ANTIC RÈGIM IELSREFORMISTES»

● Si fa 200 anys les coses hagues-sin anat d’una altra manera, ara pot-ser parlaríem francès i tindríemSarkozy de president. No podríemcremar fotos del Rei d’Espanyaperquè seríem una república, o pot-ser la nissaga napoleònica encaraens tindria sotmesos. No sabem siseria millor o pitjor; seria, senzilla-ment, diferent.

Ara fa 200 anys que el país il’Estat espanyol van ser sacsejatsper la insaciable ambició napo-leònica. La intromissió del’exèrcit francès el 1808en terres catalanes es co-neix com la guerra delFrancès, mentre que a laresta de l’Estat ha rebut elnom de guerra de la Inde-pendència.

Per què se celebrauna guerra? De fet, no escommemora la confron-tació bèl·lica de les tropesangloespanyoles i catala-nes contra les franceses, sinóel que va implicar aquest en-frontament: l’alliberamentdel jou napoleònic, el fortsentiment de defensa de lapàtria que va néixer entre elscombatents que s’enfrontaven a unmateix enemic i la provisional fi del’antic règim.

Potser el millor seria preguntar-nos què en sabem, de la guerra delFrancès? A la majoria ens vindrienal cap personatges com ara el tim-baler del Bruc a Catalunya i el ger-mà de Napoleó, Josep I, com a efí-mer rei d’Espanya, i naturalment el2 de Mayo a Madrid i els setges deGirona i Saragossa, actes d’herois-me enaltits durant anys pel més ran-ci espanyolisme. Hi ha qui recorda-ria també la cèlebre frase «Abansmoros que gavatxos!» i el ressorgi-ment del sentiment antifrancès ques’havia covat abans en anteriorsconflictes bèl·lics. I d’altres pensa-rien només en alguns dels famososquadres de Goya, recentments res-

taurats. Però, per què s’inicia laguerra? Què va motivar una revoltapopular com la que hi va haver enmolts pobles i ciutats?

AntecedentsLa guerra del Francès començal’any 1808 i s’acaba el 1814. Ésclar que no esclata així com així,com tampoc el sentiment anti-francès que mou molts dels com-batents a lluitar fins a la mort. Elsantecedents d’aquest profundodi els hem de buscar, sobretot,en la guerra de Successió (1700-1714) i la Guerra Gran(1793-1795). En la de Succes-sió (en què pugnen per la coro-na espanyola Felip de Borbó i

l’arxiduc Carles d’Àustria),Catalunya és víctima de lacrueltat francesa. Els catalansprenen part a favor de l’aspi-rant a la corona espanyola que

té les de perdre: l’arxiduc Car-les d’Àustria. En ser derrotats,rebran la represàlia de les tro-pes franceses, que van lluitara favor de Felip V. En el cas dela Guerra Gran, Catalunyatorna a patir en pròpia carn lesferotges accions de l’exèrcitinvasor francès, que sembra

de desolació els camps i les ciu-tats per on passa. Així doncs,aquests dos esdeveniments bèl-lics no ajudaran a fer que els cata-lans tinguin un bon concepte delsfrancesos.

Arriba el 1808 i, dins l’àmbiteuropeu, Catalunya es troba benbé al mig dels interessos de lesdues grans potències que es volenrepartir Europa: França i Angla-terra. Totes dues volen controlarles rutes comercials i és per aixòque necessiten conquerir territo-ris estratègics com ara Espanya iPortugal. França, tot i en principialiada dels espanyols contra elsanglesos, envairà la penínsulaIbèrica sense miraments precisa-ment a través de Catalunya.

Després de tretze anys de pau

Álvarez de Castro

presència · Del 16 al 22 de maig del 2008 DOSSIER / UN PAÍS EN ARMES ❙ 3

Gravat de l’assalt a Roses, una de lespoblacions catalanes que també vanpatir el setge dels francesos. /FUNDACIÓ ROSES HISTÒRIA I NATURA.

LA GUERRA DEL FRANCÈS. Fa200 anys de la invasió napoleònica.Com van reaccionar els catalans? Quiva atiar l’odi contra els francesos?Fem un repàs d’una de les guerresque ha deixat més petja al país.

amb França, torna, doncs, laguerra. Amb tot, aquesta curtapau no va ser pas bona. L’enfron-tament entre els francesos i An-glaterra va tenir conseqüènciesnefastes per al comerç català ambAmèrica pel boicot que hi feia laflota anglesa. Moltes de les em-preses van haver de tancar, fet queva provocar atur i mendicitat. I laindústria també se’n va ressentir,però no tant. A més, la política in-terna espanyola era caòtica.

Invasió amb traïdoriaEn aquest context, els espanyolsvan permetre el pas de tropesfranceses per la Península per-què, en teoria, s’apoderessin dePortugal, aleshores aliada delsanglesos. D’acord amb el tractatde Fontainebleau, un exèrcit diri-git pel general Duhesme va entrarper la Jonquera el febrer del 1808.Va ser l’inici de la guerra delFrancès. Amb traïdoria, Duhes-me no es va limitar a creuar elPrincipat per arribar a Portugal,sinó que va anar ocupant tot elpaís sense trobar-hi cap resistèn-cia. Va agafar de sorpresa les tro-pes de les fortificacions de la Ciu-tadella, Montjuïc, el castell de Fi-gueres. De fet, va trobar el camítan planer, que al març les tropesfranceses, sota les ordres de Mu-rat, ja ocupaven tot Espanya.

Ens preguntem si no s’adona-ven els espanyols i els catalansque els estaven envaint. La veritatés que estaven prou distrets ambla crisi en què estava immersa lapolítica espanyola i els proble-mes econòmics que patien. Men-tre Carles IV i Ferran VII es dis-putaven la corona, Napoleó ja te-nia molt clar que els trons de Por-tugal i d’Espanya no serien ocu-pats per la família reial portugue-

4 ❙ DOSSIER / UN PAÍS EN ARMES presència · Del 16 al 22 de maig del 2008

La guerra del Francès va començar el febrer del 1808 amb l’entrada de les tropes de Duhesme pels Pirineus i es va acabar amitjan 1814, en anunciar-se el tractat de Valençay, firmat un any abans entre espanyols i francesos

Sis anys de guerra (1808-1814)

● Sis anys va durar la guerra delFrancès. Va començar el febrerdel 1808 i es va acabar a mitjan1814. Aquest conflicte bèl·lic vaenfrontar Napoleó amb la pobla-ció i les tropes regulars espanyo-les, portugueses i britàniques a lapenínsula Ibèrica. En destaquemalguns dels fets més importants enuna breu cronologia.–1793-1795. Guerra Gran contraFrança. S’enfronten a les regionspirinenques els exèrcits de la mo-narquia espanyola de Carles IVamb els de la Convenció Republi-cana de França. La guerra va teniruna especial incidència a les terrescatalanes, tant del sud com delnord. El sentiment antifrancès vaarrelar força entre la població.–27 d’octubre de 1807. Desprésde 13 anys de pau, amb el tractat deFontainebleau entre Espanya iFrança s’engendra la guerra. Grà-cies a l’acord, les tropes francesestravessen els Pirineus com a alia-des de la monarquia espanyola perocupar, en principi, Portugal, lla-vors de part dels anglesos, i garan-tir el bloqueig marítim contra An-glaterra. Les tropes franceses, pe-rò, van envair encobertament totala Península.–30 d’octubre de 1807. Conspi-ració d’El Escorial. Intent fallit deFerran VII, príncep hereu,d’aconseguir, a la força, la corona.–9 de febrer de 1808. Les tropesdel general Philippe GuillaumeDuhesme creuen la frontera de laJonquera per arribar a Portugal,

M.M.G.

aleshores aliada d’Anglaterra, po-tència contra la qual lluita Françaen aliança amb Espanya.–13 de febrer de 1808. Duhesmearriba fins a Barcelona, sense quees dispari ni un sol tret, amb mésde 5.000 homes i 1.800 cavalls.–29 de febrer de 1808. Els fran-cesos ocupen de sorpresa la Ciuta-della i el castell de Montjuïc.–18 de març de 1808. Ocupació

del castell de Figueres.–18 i 19 de març de 1808. Motíd’Aranjuez i presó de Godoy. Car-les IV abdica forçosament en elseu fill Ferran VII. Napoleó deci-deix destronar per la força els reisBraganza de Portugal i els Bor-bons d’Espanya. Disturbis popu-lars a Madrid, on el poble surt a de-fensar Ferran VII.–Abril de 1808. Ferran VII i la fa-

mília reial marxen cap a Baionaenganyats per Napoleó, que pro-met fer de mediador entre pare ifill. Nomenament de la Junta Su-prema a Madrid per part de Fer-ran VII. Carles IV arriba a Baiona.Després de recuperar la corona delseu fill, la cedeix a Napoleó, queels obliga a abdicar. A Madrid,l’actitud desafiadora dels france-sos encén els ànims dels ciuta-dans. La Junta Suprema es veu in-capaç d’aturar els francesos i elsmadrilenys revoltats.–2 de maig de 1808. Aixecamentdel poble de Madrid davant delPalau Reial per impedir la marxade l’últim infant reial. El poble,sense el suport de les tropes espa-nyoles en guarnició, lluita, tot sol isense armes, contra els francesos.Són pocs els artillers o infants es-panyols que desobeeixen les or-

dres de la Junta Suprema is’uneixen a lluitar amb elpoble. Dura repressió delsfrancesos. Afusellen 410madrilenys (també nens i

dones). Hi ha molts fe-rits. Amb tot, la metxarevolucionària s’esténper tot el territori, queno se sotmetrà a l’em-perador francès tan fà-

cilment com els seusmonarques.

–12 de maig de1808. Primersaldarulls a Tor-

tosa.–28 de maig de1808. Es consti-

Sometent a la guerra de la Independència. R. Martí i Alsina. / ENCICLOPÈDIA CATALANA

Capi

tà d

e gr

anad

ers.

/ PE

DR

ES

DE

GIR

ON

A

sa ni pels Borbons. És més, va serprou hàbil per enredar pare i fillborbònics duent-los a Baiona perfer-los abdicar la corona. És aixícom el germà de Napoleó va serrei d’Espanya.

Malgrat que els monarquesvan acceptar de seguida les con-dicions de l’emperador francès,bona part del poble –atiat sobre-tot per l’Església i els grans terra-tinents, que veien perillar els seusprivilegis en cas d’un triomf fran-cès, com havia passat amb la Re-volució Francesa– no es va dei-xar convèncer amb tanta facilitat.

La revolta contra les tropes ocu-pants no es va fer esperar i es vaescampar arreu com la pólvora.

Mentre que en l’àmbit espa-nyol es dóna com a inici de

la guerra el 2 de maig aMadrid, a Catalunya la

crema de paper segellat aManresa es considera el primeracte de rebel·lió contra les forcesinvasores. El 2 de juny de 1808,Maurici Carrió, pagès d’ofici, vacremar el paper segellat francès ala plaça de la vila. Manresa, tot ino estar dominada per l’exèrcitfrancès durant el conflicte, va ser

castigada amb cinc incursions, lamés greu de les quals va culminaren l’incendi del 30 de març de1811. Manresa era clau perquèdisposava dels molins polvorershidràulics més importants de Ca-talunya, que durant la guerra vanproveir les guerrilles.

La primera victòria a CatalunyaPocs dies després de la crema depaper segellat de Manresa tindràlloc a El Bruc un dels fets míticsde la guerra, en el que serà la pri-mera victòria a Catalunya contraels francesos. Una columna de

prop de 4.000 soldats francesosdirigida pel general Schwartz esva aturar a Martorell anant cap aLleida i Saragossa. Aquesta atu-rada va donar temps als pobles delcorregiment de Manresa a orga-nitzar-se i cridar a sometent perpreparar la defensa del Bruc. Lapresència inesperada d’un exèrcitregular i el repic de timbal quevan sentir els francesos van fersuposar a Schwartz unes forcesmolt superiors a les que en realitathi havia i va manar de recular. Elspaisans de Manresa van fer 300baixes entre els francesos. Expli-Br

igad

ier

presència · Del 16 al 22 de maig del 2008 DOSSIER / UN PAÍS EN ARMES ❙ 5

tueix la primera junta a Lleida.–25, 26 i 29 de maig de 1808. Ai-xecaments a Astúries, Santander iSevilla, i a Granada i Mallorca.–31 de maig de 1808. Es crea unajunta a Tarragona.–2 de juny. Crema del paper sege-llat a Manresa i creació d’una jun-ta. És el primer acte obertamentcontrari a Catalunya contra el joufrancès.–5 de juny de 1808. Creació de laJunta Local a Girona.–6 i 14 de juny de 1808. Batallesdel Bruc. Primeres victòries con-tra l’exèrcit francès.–12 de juny de 1808. Primer setgede Saragossa.–18 de juny de 1808. Es consti-tueix a Lleida la Junta Superior deCatalunya.–20 de juny de 1808. Primer setgefrancès a la ciutat de Girona. Du-rarà un dia.–7 de juliol de 1808. Constitucióde Baiona i primer govern de Jo-sep I.–19 de juliol de 1808. Derrotadels francesos a la batalla de Bai-lén. Castaños venç Dupont.–25 de juliol de 1808. Josep I ésproclamat rei d’Espanya.–30 d’agost de 1808. Els france-sos abandonen Portugal.–5 de novembre de 1808. Setgede Roses.–8 de novembre de 1808. Napo-leó entra a Espanya.–4 de desembre de 1808. Capitu-lació de Madrid i decrets de Cha-martín (abolició de la Inquisició,reducció dels convents, extinciódels drets senyorials, prohibicióde duanes).–17 de desembre de 1808. Lestropes de Saint-Cyr derroten les deVives a la batalla de Llinars i en-

tren a Barcelona.–20 de desembre de 1808. Segonsetge a Saragossa.–26 de febrer de 1809. Les tropesfranceses entren fins a Reus.–10 de desembre de 1809. Giro-na capitula davant del mariscalCharles Pierre François Auge-reau, duc de Castiglione, desprésd’un setge de gairebé set mesos.–10 d’abril de 1810. Comença elsetge a Lleida.–Gener de 1811. Els francesosprenen Tortosa.–3 de maig de 1811. Setge de Tar-ragona.–28 de juny de 1811. Cau Tarra-gona. El marquès de Campo Ver-de abandona la ciutat a la seva sort.–26 de gener de 1812. Decret deNapoleó annexant Catalunya aFrança. Divisió del territori enquatre departaments (del Ter, delSegre, de Montserrat i de les Bo-ques de l’Ebre).–19 de març de 1812. Constitucióde 1812 o de Cadis. Sis anys des-prés i amb gairebé un milió demorts, Espanya, convertida en na-ció per la Constitució de Cadis,guanya, amb soldats, guerrilles ivilatans, la guerra, expulsant elsfrancesos de la Península amb ajutdels anglesos i dels portuguesos.–Març de 1813. Josep I abandonaMadrid.–10 de desembre de 1813. Trac-tat de Valençay entre Napoleó iFerran VII sense que els anglesosho sàpiguen. Fi de la guerra. Reti-rada de les tropes franceses.–13 de maig de 1814. Ferran VIIarriba a Madrid.–28 de maig de 1814. Barcelonaés deslliurada dels francesos.–4 de juny de 1814. Evacuaciódels francesos de Figueres.

Imatges que ha deixat la guerra del Francès a Catalunya: quadre de la crema de paper segellat a Manresa;gravat d’un dels setges a Girona; imatge actual del castell de Montjuïc de Barcelona, un altre delsescenaris de la guerra, i un gravat de l’assalt a Tarragona. / ENCICLOPÈDIA CAT./ PAGÈS EDITORS.

ca l’historiador Antoni Moliner aa Catalunya contra Napoleó (Pa-gès Editors) que, mentre els fran-cesos decidien per on passar,«van arribar uns cent homes deSantpedor amb un timbal. Un ho-me desconegut, probablement unsoldat dels que havien fugit de laguarnició de Barcelona –per a al-guns historiadors es tracta d’Isi-dre Lluçà i Casanoves, fill d’unpagès de Santpedor–, va demanarque li deixessin tocar el timbal.»Vet aquí l’acció mítica, una de lesicones més conegudes i explota-des del conflicte.

El Bruc i Manresa van tenirimitadors però no pas amb la ma-

teixa sort, com ara elVendrell i l’Arboç,que van presentaruna resistència fe-rotge a Chabran. La

resposta del francèsva ser incendiar el poble i

matar-ne indiscriminadamentla població civil el 9 de juny de1808.

Malgrat tot, la victòria popu-lar del Bruc, la primera des de lainvasió francesa, va despertarl’esperit de resistència, amb re-

● Les victòries dels francesos arreu del Principat van concloureamb l’annexió de Catalunya a l’imperi francès. El 8 de febrer de1810, Napoleó va signar un decret en què es qüestionaven lesprerrogatives de la sobirania de Josep I. Napoleó va establir aixíla segregació de Catalunya d’Espanya i va crear quatre governsmilitars a les regions pirinenques. Malgrat les protestes deJosep, el Principat va ser dividit en quatre departaments perdecret de Napoleó el 26 de gener de 1812. Els departamentseren el del Ter, el del Segre, el de Montserrat i el de les Boquesd’Ebre. La Vall d’Aran va ser agregada al departament francèsde l’Alta Garona i, per contra, Andorra ho va ser al del Segre, iles terres catalanes d’Aragó van ser, en part, afegides al de lesBoques d’Ebre. L’administració francesa, contràriament al quehavia fet a Catalunya Nord, va promoure l’ús del català.

L’annexió de Catalunya

Baró

d’E

role

s

6 ❙ DOSSIER / UN PAÍS EN ARMES presència · Del 16 al 22 de maig del 2008

Carrers, places i monuments evoquenencara i arreu figures i fets de la guerra

La petja delsprotagonistes

● De testimonis de la guerran’han quedat molts. Només calfer un recorregut pels nostrescarrers, places i avingudes perdescobrir-hi la petja silenciosaque en roman arreu. A Girona,les muralles de la Torre Girone-lla, el monument de la plaça In-dependència, el de la plaça Cal-vet i Rubalcaba en forma de lleó,i el del cementiri, o el dedicat ales heroïnes de Santa Bàrbara,en són només alguns exemples.A Lleida, els carrers Bruc i Baród’Eroles, per dir-ne només dos.A Tarragona, els carrers GeneralCastaños, General Contreras,Reding i Gay, i l’escultura debronze dedicada als herois de1811 de la rambla Nova. A Bar-celona, a més del Museu Militarde Montjuïc i les pintures de Jo-sep Flaugier que s’hi conserven,hi trobem els carrers Bruc, Dosde Maig, General Álvarez deCastro, també el General Casta-ños, el General Manso, el Gene-ral Vives. A Terrassa, el carrerdels Gavatxos... La majoria delsmonuments homenatgen els he-rois i els combatents que van ferfora els francesos. Alguns delsprotagonistes encara avui aixe-quen força polseguera, com és elcas del militar Mariano Álvarezde Castro, defensor de Girona.Va ser un heroi, com s’ens ha ditsempre? O un boig insensat?

M.M.G.

– BÀNDOL FRANCÈSMariscal SuchetMariscal AugereauGeneral ShwartzGeneral JunotMariscal MuratGeneral ReilleMariscal Saint-CyrGeneral ChabranGeneral LechiGeneral Pino

– BÀNDOL CATALÀ IESPANYOLRegiment d’UltòniaGeneral VivesGeneral RedingCapità generalEnrique O’DonnelCampo VerdeAgustina d’AragóGeneral CastañosLuis de LacySometentsMiqueletsBlas de FournásCoronel BolíbarRaimundo CaldaguesBaró d’Eroles

Napoleó Bonaparte (1769-1821). Emperador

dels francesos. La seva gran popularitat li vapermetre instaurar de fet una dictadura militarque va acabar amb la seva pròpia desaparició.

Godoy (1767-1851). Primer ministre de

Carles IV. El motí d’Aranjuez (1808) vaaconseguir el seu empresonament. A Baiona vaactuar com un ninot en l’afer de les abdicacions.

Mariano Álvarez de Castro (1749-1810). El

1809 va ser nomenat governador militar de laplaça de Girona. Va assumir-ne la defensa fins alfinal, descartant tota possible rendició.

ALTRES

PROTAGONISTES

Ferran VII (1784-1833). Fill de Carles IV i de

Maria Lluïsa de Parma. Va enfrontar-se al rei i aGodoy. Va seguir la guerra des de Baiona. El reidesitjat va tornar a Espanya el març del 1814.

percussions per a la guerra, comla creació d’un exèrcit regu-lar i la formació de juntes dedefensa.

Durant els anys de guer-ra, arreu d’Espanya i de Cata-lunya la tendència general vaser gairebé sempre la mateixa: ar-ribada dels francesos, revolució,repressió, revolució, repressió...El panorama era desolador: set-ges, fam, misèria, mort. De totesles ciutats de l’Estat, Saragossa iGirona són les que han passat a lahistòria com les que van demostrarmés coratge contra el francès. Són

diversos els escrits, la majoriad’un to patriòtic ben desaforat, queaixí ho rememoren: «¡O immortalGerona! més célebre en los fastosde la Historia por tu constancia,por tu valor, por tu intrepidez [...]Gerona, terror de la Francia [...]Tu sola deteneis los pasos del gi-gante que a todas las naciones in-sulta», tal com recull Josep Clara aLa clau del regne (Dalmau Edi-tors). I és que el resultat dels setgesa la ciutat impressionen. Es calcu-la, segons apunta Antoni Moliner,que hi van caure en total 11.910bombes i 7.398 granades. De la

guarnició de 10.000 homes que hihavia al maig de 1809, quan co-mença el tercer i més llarg dels set-ges que va patir la ciutat, en vanquedar 4.400 a final d’any. Totauna carnisseria que no va voleraturar un dels «herois» de la guer-ra, el general Álvarez de Castro,entestat a defensar com fos la ciu-tat. Diuen que no volia ser derrotatde nou pels francesos, després quel’any anterior hagués hagut de ren-dir el castell de Montjuïc de Barce-lona.

Després de Girona, la guerraencara duraria cinc anys llargs

més, amb nous setges cruents aciutats catalanes com Tarragona,on els francesos van matar entrequatre i vuit mil persones, poc des-prés d’entrar a la ciutat el 28 de ju-ny de 1811. Altres episodis moltrecordats són l’assalt i l’incendidel monestir de Montserrat i elsbombardejos i els atacs a nombro-sos pobles i ciutats del país, de Ro-ses a Tortosa.

Pel que fa al País Valencià, laciutat de València va ser una de lesprimeres en aixecar-se contra Na-poleó, però aquí, com comental’historiador Maties Ramisa, autor

Brig

adie

r.

presència · Del 16 al 22 de maig del 2008 DOSSIER / UN PAÍS EN ARMES ❙ 7

● D’origen granadí, havia pres part en el setgede Gibraltar, la Guerra Gran i la guerra contraPortugal, i el 1808 era governador del castell deMontjuïc a Barcelona, que va haver de lliurar alsfrancesos seguint ordres superiors. Va interveniren accions contra els francesos a la conca delFluvià i va passar a reforçar Girona. El 1809 vaser nomenat governador de la plaça. En el tercersetge, no es va voler rendir i va amenaçar sotapena de mort qualsevol que «tuviesa la vileza deproferir la voz de rendición, o capitulación». Laciutat va aguantar set mesos de setge. Aquestaactitud ha tingut diferents interpretacions. S’haqualificat d’inútilment destructiva, titllant elgeneral de boig i obsessiu. Prova d’això és l’obratitulada La locura de Álvarez, de PrudenciBertrana i el psiquiatre Diego Ruiz. Per contra,«va ser enaltit com a símbol gairebé religiós perhaver donat la vida per la salvació del poble», diuAntoni Moliner. Álvarez de Castro, que permalaltia va deixar el comandament en els últimsmoments, va ser internat a França i dut desprésa la presó de Figueres, on va morir.

El Timbaler de Bruc. No se’n sap del cert la

identitat. Per a alguns historiadors, era fill d’unpagès de Santpedor. Amb el seu timbal, va ferfugir els francesos. Va ser la primera victòria.

Philippe Guillaume Duhesme (1766-1815).

General de l’exèrcit francès. Va entrar aCatalunya el 1808 i va ocupar Barcelona. Es vaerigir en suprema autoritat al Principat.

Laurent Gouvion Saint-Cyr (1764-1830). El

1808 va ser nomenat comte de l’Imperi i enviat aCatalunya, on va derrotar Vives i Reding a propde Valls, però va fracassar a Tarragona.

Les heroïnes de Santa Bàrbara. Grups de

dones gironines que, des de l’assalt del 20 dejuny de 1808 al baluard de Santa Clara deGirona, van organitzar-se en una companyia.

La bogeria del generalÁlvarez de Castro

Regi

men

t inf

ante

ria d

e Bo

rbó.

del llibre Polítics i militars a laguerra del Francès (IEI), «la bel-ligerància de la població semblaque era una mica menor que a Ca-talunya i més d’acord amb l’acti-tud de la resta d’Espanya». Recor-da Ramisa que el País Valencià vaescapar més de la guerra, que no-més va ser present en el seu territo-ri durant els primers mesos i a par-tir de 1812. Les Balears també vanviure el conflicte amb més distàn-cia. Van servir sobretot de lloc derefugi i abastament.

La guerra s’acaba el 1814 des-prés que els francesos tenen algu-

nes derrotes importants en territoripeninsular, com la de Bailén, itambé a causa dels greus proble-mes al front de Rússia. Entremig,els parlamentaris espanyols es re-uneixen a Cadis, on elaboren laprimera constitució democràticade l’Estat, que serà un miratge.Ferran VII torna el 1814 i tothomveurà que l’antic règim encara ésben viu. L’estat queda deslliuratde Napoleó, però la repressió bor-bònica serà en alguns casos pitjor.Personalitats rellevants com Goyai molts d’altres ho van patir a lesseves carns i amb l’exili.

● «Ni de gavatx ni de porc, no te’n fiïs ni viu ni mort.» «Formatged’abril, per mi; el del maig, pel gavatx; i el de juny, per ningú.»«Passa, gavatx; passa, porc.» Són alguns exemples del refranyerpopular que expressen la gal·lofòbia de l’època. Però no sols s’odiaels francesos: també provoquen antipatia els afrancesats. Quieren? En sentit general, eren tots aquells que, a partir de la invasiónapoleònica, denotaven una clara influència francesa i de laIl·lustració. En sentit estricte, eren els seguidors i partidaris deJosep I i dels seus projectes de reforma. Afrancesat es deia com asinònim de traïdor. Els convençuts van ser molt pocs. Elshistoriadors assenyalen Tomàs de Puig, Josep Garriga, JosepPujol i March, Melcior de Guàrdia i Ramon Torrà. També Fèlix Amato el bisbe de Girona Ramírez de Arellano. Els afrancesatsdeclarats van ser perseguits i exiliats, tot i que van tornar.

Odi al francès i a l’afrancesat

Regi

men

t d’U

ltòni

a

y DOSSIER / UN PAÍS EN ARMES presència · Del 16 al 22 de maig del 20088

– MAIG. Barcelona. Fins al maig del2009. Exposició MNAC. Monedesen lluita. Catalunya a l’Europanapoleònica.

– MAIG. Madrid. Fins al setembre.Exposició Mayo 1808-2008Madrid. Un pueblo, una nación.

– MAIG. L’Arboç. Exposició fins al6 de juliol. De pagesos a herois.

– MAIG. Palma. Exposició fins afinals de juny. Convent de SantaMargalida de Palma. Cicle deconferències fins a l’11 dedesembre en diversos llocs.

– MAIG. Roses. Fins al 28 de maig.

Campanya subaquàtica del CASC.Localització dels vaixellsTriunfante i de la bomba del’època del francès.

– MAIG. Madrid. Fins al 13 dejuliol. Exposició Goya en tiemposde guerra.

– 18 DE MAIG. Girona. Exposiciófins al 31 de maig. Girona iFrança. Entre la guerra i la pau1650-1939. Museu d’Història dela Ciutat.

– 18 DE MAIG. Saragossa. Festesde El Arrabal. Recreació delcampament militar de l’èpocadels setges.

– 23, 24 I 25 MAIG. El Bruc.Jornades d’estudi. La guerra delFrancès als territoris de parlacatalana. Bicentenari de lesbatalles del Bruc. Amb JosepFontana, Maties Ramisa, AntoniMoliner i Jesús Millan.Presentació del llibre Laiconografia de les Batalles delBruc, un inventari, de M.T. Rius.

– 23 DE MAIG. València. Recreacióhistòrica basada en el Crit delPalleter, organitzada perl’Associació d’Amics del MuseuMilitar de València.

– 24 DE MAIG. Figueres. Recreació

al castell de Sant Ferran.

– 28 DE MAIG. Lleida. Presentaciódel llibre Polítics i militars a laGuerra del Francès, de M. Ramisa.

– 30 DE MAIG. La Corunya.Inauguració de l’estàtua de Diegodel Barco.

– 31 DE MAIG. Barcelona. Portesobertes al castell de Montjuïc.

– 31 DE MAIG. Collbató. Itinerari.La llegenda del Mansuet-Collbató.Xerrada, dinar de l’època illiurament d’un còmic sobre elguerriller Mansuet.

– MAIG. Madrid. Fins al setembre.

Visites guiades teatralitzades.

– JUNY. Madrid. Fins al juliol. Ciclede conferències. Museu de losOrígenes.

– JUNY. Ceuta. Recreació històrica.

– 2 DE JUNY. Universitat Rovira iVirgili. Conferència. La crema delpaper segellat a Manresa com asímbol de l’aixecament deCatalunya contra Napoleó, perAntoni Moliner.

– 7-8 DE JUNY. El Bruc. TradicionalFesta del Timbaler. Ambrepresentacions teatrals, mercatambientat en els primers anys del

A G E N D A

Déu, rei i pàtria..., però quina pàtria?● La interpretació que s’ha fet dela guerra al llarg dels anys responals interessos polítics del moment.Ha estat vista com un signe clard’espanyolitat però també de cata-lanitat. Moliner diu que «amb laguerra aparegué i es refermà unsentiment espanyol que donà su-port al nou monarca, Ferran VII,fins i tot als antics territoris de laCorona d’Aragó». De fet, catalansi espanyols lluitaven per la matei-xa causa. Espanya va funcionarcom una «comunitat d’interessosen aquesta guerra». Durant anys esva plantejar el conflicte com unprojecte de fundació de la nacióespanyola. De fet, avui encara hiha bona part de la població que ai-xí ho creu. Només cal veure el títolde les exposicions de Madrid: Unpoble, una nació. (vegeu agenda)

M.M.G. Si fem un repàs de la històriarecent, trobem que el noucentismeaixí ho va interpretar. I no cal dirque durant la dictadura franquistala guerra va ser enaltida com aexemple suprem d’espanyolismepatriòtic. L’altre bàndol també lava fer servir per exaltar el modeld’una Espanya constitucional aCadis per part dels republicans.

En les commemoracions ques’han fet de la guerra, hi ha hagutvariacions. La celebració del cen-tenari va ser un fracàs en terres ca-talanes. En canvi, tal com explicaJosep Clara, l’explotació interes-sada del fet va arribar al punt cul-minant el 1959, quan se’n va com-memorar el 150è aniversari. El rè-gim franquista ho va aprofitar perrefermar el seu ideari. Uns anysabans, els republicans havien des-tacat, en canvi, el caràcter popular

que havia tingut la guerra.Però cal que ens fem una pre-

gunta clau: la resistència catalanade 1808-1814 va ser un acte d’es-panyolisme col·lectiu dels cata-lans o va ser, al contrari, el primerressorgiment autonomista? Dequina pàtria es parla quan es triacom a lema «Déu-Pàtria-Rei»?Molts historiadors defensen queés un concepte molt diferent delque avui tenim de pàtria. Per a Ma-nuel Ardit i Albert Balcells (Histò-ria dels Països Catalans, de 1714a 1975), quan es fa referència a lapàtria es vol dir «poble governaten oposició als governants», pertant «poble com a concepte tant lo-cal com nacional com estatal, i go-vernants, als francesos». Per al’historiador Josep Fontana, ésclar que hi va haver una revolucióantifrancesa, però voler donar un

contingut nacional al 2 de maig hoveu anacrònic.

Veiem doncs que es fa difícild’interpretar perquè la complexi-tat d’aquesta guerra, tal com indi-ca Moliner, es manifesta en tot:«El patriotisme català es barrejaamb l’espanyol; la pàtria és Cata-lunya, però també és Espanya, quealhora esdevé una veritable nacióen sentit modern en la Constitucióde 1812.» Hi ha, tal com assenyalael reconegut historiador Pierre Vi-lar i com recull Moliner, un doblepatriotisme que no és antagònic,sinó compartit. De la mateixa opi-nió és Ferran Soldevila, que afir-ma que coexisteixen els dos senti-ments patriòtics. Moliner diu:«Per damunt de tot, es tractava deguanyar la guerra i aconseguir laindependència d’Espanya, que eratambé la de Catalunya.»

Fragment d’un quadre del pintor provençal Josep Bernat Flaugier, que mostra una escena de la guerra a Molins de Rei i que s’exposa al Museu de Montjuïc. / MMM

presència · Del 16 al 22 de maig del 2008 DOSSIER / UN PAÍS EN ARMES ❙ 9

Maties Ramisa. / Historiador. Professor de la Universitat de Vic

«Catalunya va resistir molt»● Com es va viure laguerra a casa nostra?

— «Els testimonisdels militars i agentsfrancesos remarquenque aquí la resistènciava ser més aferrissadaque a la resta d’Espa-nya. L’actitud de la po-blació catalana fou irre-ductible respecte deldomini napoleònic, i ai-xò va comportar per alpaís molta més crueltat idestrucció. Catalunyava resistir molt. Aquí hi va haverpocs afrancesats. Les causesd’aquesta bel·ligerància mésgran poden ser una gal·lofòbiamés acusada provinent del pas-sat; el desig de conservar la in-dependència respecte de Fran-ça; la por que l’economia catala-na passés a ser colonitzada pelpoderós veí –cosa ja va passardurant la guerra–; la pretensióde continuar gaudint dels bene-ficis de l’imperi colonial espa-nyol i del mercat espanyol, as-pectes que havien contribuït alcreixement econòmic de Cata-lunya durant el segle XVIII, i,naturalment, l’aspiració de con-servar les tradicions religioses iculturals del país, que es veienen perill davant la brutal agres-sió napoleònica. Altres raonsque van actuar aquí igual que ala resta de la Península van ser lafidelitat a la dinastia legítima il’anhel de venjar la perfídia del’emperador, així com la por a la

M.M.G.

conscripció francesa i a les càr-regues de l’ocupació.»

— Com s’ha d’interpretarla guerra: exaltació del na-cionalisme espanyol o defen-sa de la pàtria catalana?

— «Com una combinacióde les dues coses, que aleshoresno eren incompatibles. L’agres-sió d’un enemic exterior pode-rós va galvanitzar la unitat delsdiferents pobles de la Penínsulaque vivien sota la monarquiahispànica conservant llurs parti-cularitats, i curiosament va fo-mentar una cosa que fins alesho-res era poc visible: el naciona-lisme espanyol. Començaren ausar-se amb profusió els motspàtria, nació, poble i revolució,reflectint la forta implicació po-pular en aquesta guerra, en laqual sorgeix també el liberalis-me. En la major part dels casos,les esmentades paraules fan re-ferència al conjunt d’Espanya,però en algunes ocasions també

s’apliquen a Catalunya.Les elits i el poble deCatalunya lluitavenaleshores per Espanya.Volien mantenir una re-lació que havia estatprofitosa en l’aspecteeconòmic, i volien queel conjunt de l’estat elsajudés a rebutjar la inva-sió napoleònica. El pe-rill d’absorció del Prin-cipat per França era re-al; de fet, Napoleó vaannexionar formalmentCatalunya al seu imperi

l’any 1812. És a dir, les aspira-cions dels catalans coincidienamb les de la resta d’espanyols, iper això les expressions defensade la pàtria i independència sig-nificaven el mateix. Això no volpas dir que no es mantinguessinels trets diferencials catalans. Alcontrari, els francesos els obser-vaven ben vius, i van provard’utilitzar-los sense èxit. Lallengua, la cultura, els costums iles tradicions eren sensiblementdiferents, i persistia la tradicio-nal antipatia pels castellans.Fins i tot les elits catalanes mos-traven un cert provincialismerespecte de l’estat. Però tot aixòno estava activat políticament,es mantenia en un substrat so-ciològic. Encara no havia arri-bat l’època del catalanisme. Unagent napoleònic que operava aCatalunya va fer una observacióaguda: ‘Per primera vegada elscatalans s’han dit espanyols, perno haver de ser francesos.’»

Maties Ramisa, dimarts a Vic. / SAGI SERRA

«GIRONA I NAPOLEÓ»Autor: CARLES RAHOLA / Recerca i edició: LLUÍS MARIA DE PUIGEditorial: CCG EDICIONS

Carles Rahola haurà passat a la història com aciutadà exemplar i gironí fecund iespecialment pel seu ignominiós assassinat el1939 per la repressió franquista. També seràrecordat com a historiador bàsic de Girona,tractant sobretot de la guerra del Francès.Aquest llibre n’és la compilació completa.

● Amb motiu del bicentenari de la guerra delFrancès, han sortit a la llum força llibres que enparlen i dels quals us fem una mica de ressenya.També podeu consultar:

–Ocupació i resistència a la Guerra del Francès1908-1814. Actes del Congrés celebrat a Barcelonael 2005. L’Avenç, Barcelona: 2007.

–La Constitució de Batlle i Jover. Un projectecatalà a les Corts de Cadis, de Lluís Maria de Puig.Eumo Editorial, Vic: 2008.

–Guia de la muralla de Girona, de Pericot iDilmé, J. i Prats i Pons, J. Ajuntament de Girona:2008.

–La Guerra de la Independencia, de MiquelArtola. Espasa, Madrid: 2007.

-www.enciclopedia.cat-www.vikipedia.org–www.xtec.cat/~jbuxader.La guerra del Francès o de la Independència.–www.pedresdegirona.comExcepcional espai web amb gran qualitat d’imatge i dedocumentació. La guerra del Francès hi està àmpliamentdocumentada. N’hem obtingut imatges per al reportatge.–www.girona18081809.com.Dos-cents anys dels setges napoleònics.

Per saber-ne més...

«CATALUNYA CONTRA NAPOLEÓ»Autor: ANTONI MOLINEREditorial: PAGÈS EDITORS

Aquest llibre està pensat per donar una visiómés real de la guerra del Francès i ferintel·ligible el conflicte a qualsevol lectorinteressat a descobrir aquesta època tanimportant de la nostra història. Dóna unavisió global de Catalunya, però també fa unareferència concreta a ciutats i comarques.

«LA CLAU DEL REGNE: GIRONA, SETGES I MITES»Autor: JOSEP CLARAEditorial: RAFAEL DALMAU, EDITOR

Amb afany de síntesi i revisió, el llibre repassatant els episodis de setge a què va sersotmesa Girona des de l’època medieval finsal segle XIX, com la incidència que van teniraquestes gestes en llocs i cerimònies dememòria, l’ús i la interpretació històrica ques’ha donat a l’actitud dels gironins.

«POLÍTICS I MILITARS A LA GUERRA DEL FRANCÈS»Autor: MATIES RAMISAEditorial: INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS

El llibre aprofundeix aspectes encara pocestudiats d’aquest conflicte. Descriu lamentalitat i el capteniment de les elitscatalanes de l’època; treu a la llum lapersonalitat i actuació dels dirigents polítics, idedica una part a l’anàlisi de l’esmentatexèrcit regular, entre altres coses.

segle XIX, demostracions d’oficisantics, trabucaires, sometents icampaments napoleònics.

– 15 DE JUNY. Barcelona. Itinerari.Montjuïc i la guerra del Francès

– 20 DE JUNY. L’Arboç. Conferència.La guerra del Francès a l’Arboç iSanta Oliva.

– 21 DE JUNY. Roses. Jornada deportes obertes a la Ciutadella.Presentació de la reedició del llibreSunyer Metges, pare i fill, ambientaten la guerra del Francès. Concert al’Espai Cultural La Ciutadella amb elCor de Cambra del Vallès Oriental ila Coral Cantiga.

– 28 I 29 DE JUNY. València.Recreació històrica de la defensadavant del mariscal Moncey.

– 3-6 DE JULIOL. Girona. Exposiciómundial de figures històriques.

– JULIOL-SETEMBRE. Girona. Visitesde recreació històrica: Reviu lahistòria. 200 anys dels setgesnapoleònics a Girona.

– 1 D’OCTUBRE. Madrid. ExposicióEspaña, 1788-1814. Ilustración yliberalismo.

– 2 D’OCTUBRE. Universitat Rovira iVirgili. Conferència. La dominaciófrancesa a Catalunya, de M. Ramisa.

– 5 D’OCTUBRE. Saragossa. Ruta delos Sitios y las Heroínas.

– 17-18 D’OCTUBRE. Saragossa. ITrobada de les Ciutats Assetjades.

– 15 DE NOVEMBRE. Tortosa.Jornada d’estudi. La guerra delFrancès a les Terres de l’Ebre.

– 5 DE DESEMBRE. Roses. ExposicióRoses a la frontera de l’imperi.

– 2009. Girona. CongrésInternacional del Bicentenari de lesGuerres Napoleòniques.

– 10 FEBRER-12 D’ABRIL DE 2009.Saragossa. Exposició central delbicentenari.

A G E N D A