o

·-.....

·-

Notícia sobre el comerç de la neu a Riudoms (s. XVII-XVIII)

L'any 1978 Ramon Arnigó va pu­blicar un excel.lent llibre sobre la in­dústria i el comerç de la neu al Camp de Tarragona (1). En aquest treball l'investigador reusenc, espe­cialista en temes d'onomàstica, ex­plorà la ubicació dels pous de glaç de la zona, les seves coordenades geogràfiques, el transport, la utilitza­ció del gel i de la neu, els arrenda­ments i contractes, la comercialització, etc. És una obra única i bàsica per a situar-se a l'hora d 'emprendre els estudis so­bre aquest producte i la seva co­mercialització.

Tot i que Amigó esmenta una bibliografia de poc més d'un cen­tenar de títols relacionats amb la neu i el glaç, el tema no compta encara amb estudis suficients ni d 'abast; tanmateix aquest comerç sembla que va tenir una consi­derable importància econòmica i que tradueix, al mateix temps, nous hàbits i comportaments en la socie­tat, almenys des del segle XVI.

La utilització de la neu o del glaç tenia com a finalitat refrescar begu­des, fruites i conseNar el peix fresc i les carns. Per algunes referències sanitàries sabem també que tenien finalitats terapèutiques: com a analgèsic i antiinflamatori o per a estroncar hemorràgies. Òbviament i a causa de l'escassetato l'alt preu del producte, aquest consum vin­dria limitat a les classes benestants; la població restant supliria la neu o el glaç per l'aigua fresca del pou o de la mina. La popularització del consum de gel no es produiria però fins ben entrat el segle XX, amb les indústries elèctriques productores. A Riudoms, per exemple, a partir d'aquest segle van establir-se algu­nes fàbriques de gel que subsistiren fins a l' arri.bada dels nous refrigera­dors domèstics o industrials.

Les primeres notícies documen­tds de què disposem sobre la co­mercialització de la neu a Riudoms daten de principis del segle XVII i fm esment a l'oferta, amb caràc­ter de monopoli, d'un dipòsit de neu a la vilq pertal d'atendr~ les

Eugeni Perea i Simón

seves necessitats:

"que si la vila vol que ell se obligava a tenir la neu en tal que la vila li asegura que ningu­na persona a tenir la neu ... " (2).

" ... dient que lo neueter ha fet queixa dient que lo Sr. Batlle ha concedit llicència a Geroni Pujol per tenir joch aubert en los trinquets de argolla y com ell es arrendatari de la neu li es perju­dici en son arrendament ... se ha resolt que nos deixia tenir trinquets sinó al arrendatari .. ." (3).

El caràcter monopolístic del co­merç d'un producte, durant l'èpo­ca medieval i moderna, tenia per objecte concentrar l'oferta i ato­mitzar la demanda, operació que podia abaratir els costos de pro­ducció, d'extracció o de comercia­lització, augmentant-ne lògicament els guanys.

El fet que aquesta notícia sobre la neu a Riudoms estigui datada pel febrer de 1610 ens fa creure que la vila devia estar ben informada de les modes i costums que s'imposa­ven, o que disposava d 'una certa població benestant per accedir a aquest nou producte. Dic això per­què l'activitat mercantil relaciona­da amb la neu és molt intensa i

important dins del país a l'inici del segle XVII, segons l'estudi d'Amigó. La primera notícia documental que aquest autor dóna es refereix al mes de juny de 1605, tot i que Pere Gil , a la seva Geografia, escrita el 1600, al.ludeix als pous existents a les muntanyes de Prades (4).

Les informacions que, ocasional­ment, hem trobat sobre el subminis­trament de neu a Riudoms, esmenten les viles de Prades, la Cartoixa d 'Escaladei, Tortosa (5). Rojals i Alforja (6), almenys entre els segles XVII i XVIII. Anotem alguns exemples documentals:

" ... ques veigi si los de Prades nos volen donar neu i sino si on de pladeijar se adjunten en los de Cambrils (7).

" ... y la vila tinga facultat de concertar ab Prades o altri ... lo donar neu des del dia de Pas­qua de resurrecció fins a mitg novembre .. : (8).

" ... ajustar la neu amb Car­toixa d'Escaladei .. ." (9).

L'esment de la Cartoixa priorati­na no significa, necessàriament, que la neu o glaç fos de les indús­tries del Montsant, sinó que els fra­res en tenien l'arrendament. Destaquem igualment el llarg perío-

FABRICA DE HIELO

JOSE MUNT E Refresque sus bebidas

Conserve sus alimentos

Tel. 134

~ CON HIELO

RIU!: OMS ,.._

.._ ._ .._ .._ N ~r.;¡.;:¡§.- .._ .._ """ .._ . 1< 1< l< x .... ~oNICX lllfl*b]§b]~;;l§;;l§.;:¡§Ç~~t;:\!.;l§;;l§;:\~;:\~"*· ..............

...... ,_

de assenyalat en el consum de gel. entre març o abril i novembre, evi­dència clara d'un consum d'hàbits arrelats.

Els contractes de llicència sobre subministrament depenien de molts factors i el període de temps de contracte també oscil.lava. Algu­nes notes documentals ens parlen d'una llicència de quatre anys:

" ... diu donava neu a la vila per quan·a anys a dos diners la lliura sens costar ninguna cosa a la vila ... " (lO).

Alguns papers municipals desta­quen la dificultat de proveïment de neu i dels entrebancs que això su­posa per a lo població. Cal tenir en compte que la provisió de neu o de glaç depenio, fonamentalment, de les precipitacions nivals que s'escai­guessin durant l'hivern anterior. A vegades els pactes de subministra­ment no podien complir-se, o era diñcil atendreïs a causa dels mi­grats recursos existents:

" ... atès que la Sra. viuda Ba­sellas en dias molt atràs suplicà a la vila que ves sin trobaria en altre part y la tregan indemne de la obligació de donar-nos neu este any se ho resolt lo con­sell que suposat que altres dili­gencios se ha de anar a Valls que ab tota brevetat se vague a parlar ob dita Sra. y si dita Sra. non tindrà ques dilegencihiga en Prades dit negoci de la neu ... " (11).

El transport de la mercaderia es realitzava sempre en el cor de la nit. per tal d 'evitar la pèrdua de pes per desglaçoment. Hom embolca-

llava el gel amb sacs de fil i amb una cobertura de palla, i es traslla­dava amb haveries per camins i senderons tan dreturers com fos poSsible. Les rieres d'Alforja i de Maspujols eren els primers passos més idonis per entrar el gel de la muntanya a Riudoms.

No sabem preus ni volums del consum local, tret dels "dos diners la lliura" que esmentem supra. Tan sols disposem de la referència anecdòtica proporcionada per Ra­mon Amigó a l'obra citado, que per a 1705 i procedent de Prades, atribueix a Riudoms una compra de 45 càrregues, amb un total de 5.400 quilos (12). De les vuit poblacions anotades en aquest escandall de vendes Riudoms tindria un dels con­sums més baixos per percentatge de població. Tanmateix podria ser que el municipi disposés de submi­nistrament de neu procedent d'al­tres pous o bòfies. De fet olgunes referències dels síndics locals parlen de diversos proveïdors i de l'adquisi­ció de neu com a element de ri­quesa o de luxe (13).

Coneixem també diferents pac­tes administratius sobre el subminis­trament de la neu a la vila, corresponent a la segona meitat del segle XVIII .

• Notes

• Aquestartlclefoupublicat,inlcialment, a Missiva(SocietatCatalanadeGe­nealogia. Heràldica, Sigil.lografia i Vexil.lologia), núm. 1, p. 4-5, tot i que ara ha estat notablement ampliat en dades.

1. Ramon AMIGÓ: Neveres pre-indus­trials (pous de neu) al Camp de Tarragona. Edicions del Centre de Lectura. Reus. 1987 . De llavors ençà ha anat apareixent una bona bibli­ografia local d'articles sobre aquest tema. com el darrer que hem vist "Els pous de neu i de glaç del Montseny·. in Joan LÓPEZ I CORTIJO: Monografies del Montseny. (1992). v. 7. ps. 61-97 .

2. Arxiu Històric Municipal de Riudoms (AHMR). Llibre d'actes. 7-2-161 O.

3.AHMR.Liibred'actes. 17-4-1701 . 4.AMIGÓ,Neveres .... p.37. 5. La indústria de lo neu tortosina és prou

important i disposa de diverses re­ferències d 'estudi històric. Les darre­res notes que coneixem sobre el tema són les que publica la revista Informatiu Jesusenc. Butlletí del Consell de Jesús. núm. 56. (1993). p.17. Són notes d'un gran valor testi­monial per ser viscudes: "Faró un grapat d'anys. mes d'un sigle, que l'Ajuntament. pensant en lo be de la població. va construhi. en monts co­munals. al Port. dos neveres. ó pous de la neu. que donen nom a una partida: la partida dels pous de la neu. Ereil dos pous grandiosos. d'uns quatre metros de llum o diómetro per cinch o sis de fondària. en una escalinata de pedra pera baixarhi cómodament . A les mateixes bo­ques dels pous hi havia una especie de rafals. en pilastres y tauladets pera resguardó la neu depositada . de la intemperie, del sol i de les plu­jes Al ferse la subasta. l'Ajunta­ment imposava al. arrendatari algu­nes obligacions molt beneficioses pera l's seus administrats. com. que donés. lo gel al San Hospital: que tin­gués. sempre. en depósit certa can­tidat de neu peraïs cassos apre­miants d'enfermetats. com conges­tions cerebrals. en queï seu us es indispensable: que la vengués ó un preu módich sopena de incurri en multa. etc. etc. Agustí Tafalla alies Caquel. vehí de Jesús. en com­panyia de son sogre. vaser nevaté per espay de coranta anys. En esta indústria tortosina. que ha desapare­gut pera no torna mes. s'hi guanya­ven la vida mes de cincuanta ho­mens (sic)"

6. Pere ANGUERA a Història d'Alforja (1986). p. 169 cita quatre pous de neu existents a la vila durant el segle XVIII.

7.AHMR.Liibred'actes.25-4-1674. 8.1bídem.a. 1701. 9. Ibídem. 19-7-17051 30-8-1706. Pel que

fa a Tortosa trobem diverses referèn­cies en els llibres d ·actes de 1707: so­bre Rojals en març de 1724 I sobre Alforja en maig de 1732.

10.AHMR.Liibresd'actes.27-2-1695. 11.AHMR.Liibred'actes,6-2-1702. 12.AMIGÓ,Neveres .. . ,p. 7l. 13.AHMR.Llibred'actes,a. 1701.

e

·-.....

·-

5