HOSPITAL COMARCALde l’Alt Penedè s

Desembre de 2007Núm. 8

DebatViolència de gènere

Què femPrograma de laparoscòpia urològica

El progrés de la medicinaThe laughing parties

EscrivimPensaments, experiències, sensacions

Llocs i viatgesPedraforca, Collserola, Egipte, Nova Zelanda

Us recomanoCinema d’arts marcials, la Vall Fosca

La cuina de l’HospitalPremis, receptes, recomanacions

AficionsL’art de la cal·ligrafia

L’entrevistaJaume Albà Serrano, metge d’Urgències

Participem...Ginesta, grup d’autoajuda per a dones amb càncer de pit

SolidaritatAcolliment infantil, Burkina Faso, Nicaragua, especisme

Breus

PassatempsEnigmes verbals, pensament lateral

Com podeu col·laborar

R EVISTA DE COMUNICACIÓ

Oteiza (1908-2003)

“La función del arte es tratamiento espiritual del hombre.”

“Me declaro obrero metafísico.”

“El vacío no se ocupa, no se pinta,se piensa.”

“La etapa del hombre como espectadorfrente a la obra de arte ha concluido.”

Els canvis han arribat. L’Hospitalestà immers en un procés de

transformació com pocs abans: estransformen els espais amb lesnoves ampliacions, canvien les ma-neres de treballar amb la informa-tització de l’Hospital i la proto-col·lització de les nostres activitats,fins i tot la manera d’entendre lesnostres professions té poc a veureamb la d’anys enrere. Però de totsels canvis, n’hi ha un que no perconegut ens deixa de sorprendre:la transformació de l’equip humà.Companys que arriben i d’altresque se’n van, gent que es queda,d’altres que segueixen; l’Hospital,cruïlla de trajectòries personals iprofessionals, punt de trobada dediferents generacions.

Com no podia ser d’una altramanera, en uns moments delicatscom aquests, TANÍ havia de sortir.Pot ser el darrer reducte en formatpaper, un espai sense protocol·lit-zar, ni acreditar, on no ens servei-xin ni les icones ni les plantilles.Aquest és un “número de mí-nims?”, “reduït?”, potser sense lesseccions habituals, però en aquestsmoments de “canvi” TANÍ ha deseguir sent un punt de trobada delsdiferents professionals d’aquestaaventura que es diu hospital.

Us convidem, doncs, a tancar lapantalla del vostre ordinador, obli-dar els “procesos-asistencias”, elsprotocols i procediments, lesagendes i tot allò que tan bé (?)coneixeu, per gaudir durant unsinstants de la bona companyia delvuitè número d’aquesta revista deTOTS… Bon any 2008.

EditorialNúm. 8 • Desembre de 2007

Debat2 Violència de gènere

Què fem4 Inicio del programa de

laparoscopia urológica

El progrés de la medicina8 The laughing parties

Escrivim9 La enfermedad bipolar

13 A un amor perdido13 Primeres hores14 D’un corb marí nedant al Foix16 Gadget tour18 El cel, un llençol d’estels20 Un estil desconegut22 Verges, 24 de març de 200723 Navidad en Urgencias26 Dejar de ser27 L’educació de la llibertat28 Una cervesa, un país29 Citius, altius, fortius30 La tardor

Llocs i viatges31 Pels voltants del Pedraforca35 BTT a la serra de Collserola38 Viatge a Egipte39 Nova Zelanda. Un paradís per

descobrir

Us recomano40 Cinema d’arts marcials42 Una estada real i literària a Vall

Fosca, acollits a Casa Leonardoper la Mireia i el Jesús

La cuina de l’Hospital44 Del mercat a la taula45 On podem menjar45 Pechugas de pollo rebozadas

con nata

Aficions46 L’art de la cal·ligrafia

L’entrevista47 Jaume Albà Serrano: “Parlar,

parlar molt amb el malalt”

Participem...50 Ginesta, grup d’autoajuda per a

dones amb càncer de pit

Solidaritat52 Acolliment infantil. Present i

futur54 Diario de viaje a Ouagadougou55 La Casa Materna de Bilwi56 Especisme

59 Breus

Passatemps62 Enigmes verbals63 Exercicis de pensament lateral

64 Com podeu col·laborar

2

DE

BA

T

Tots dormen, no hi ha res entre la lluna i jo. Enomoto Seifu-Jo.

TERESA CUSCÓ

FRANCAMENT ÉS INCOMPRENSIBLE que,en una societat moderna i tan“avançada”, haguem de parlar dedesigualtats per raó de sexe i, elque és més greu, de la violència degènere. Hi ha individus que agre-deixen, de forma física, psíquica osexual, i que imposen per la forçala seva voluntat sobre la parella ol’exparella. La violència contra lesdones és una violació dels dretshumans, atempta contra la vida, laintegritat física i la llibertat de lapersona. Les morts són el símpto-ma que la nostra societat té ungreu problema.

Quan dues persones es troben illiurement decideixen tirar enda-vant un projecte de vida en comú,cadascú ha d’intentar fer feliç l’al-tre, aportant el benestar, el caliu ila tranquil·litat que comporta elfet de prendre la decisió de com-partir la vida.

Però sembla ser que no és tanfàcil, que no sempre és ben bé d’a-questa manera. En algunes rela-cions, el verb compartir es trans-forma en posseir i el somni de laconvivència amb amor i respectes’acaba convertint en la crua reali-tat de viure un infern. Això passaquan un membre de la parelladóna per fet que té un privilegi oprerrogativa de manar sobre l’al-tre. De cop l’amor es converteix enpossessió. Ell diu: “la dona és

meva”. Seva? Les persones no somde ningú i no tenim res nostre.Com deia Kahlil Gibran: els vos-tres infants no són els vostres in-fants. Són els fills i les filles deldeler de la Vida per ella mateixa,per tant, som nostres, som lliures.

Aquest sentit de la possessió al-guns cop trenca els límits i l’agres-sor acaba amb la vida de la parella.Altres cops, encara que no siguitan evident, el que fa és anar con-sumint la vida de la parella a poc apoc. Psicològicament un dia co-mença una estratègia que acaba entortura a base d’imposicions i res-triccions. Si aquesta actitud no estalla molt aviat, a temps, possible-ment acabi deixant marca a la víc-tima. No es tracta d’excusar-seamb l’argument que el companyhagi tingut un mal dia. Quan undia la parella ens exigeix que noanem tant amb els amics, que en-lloc d’anar a sopar fora ens que-dem a fer-li companyia, quan no liagrada la roba perquè segons ellprovoca... i més i més, el que passaés que la dona es va tancant a casa,quedant sola, mentre ell va crei-xent i cada cop se sent més legiti-mat per sotmetre-la.

Una de les coses que provoquenmés neguit és el fet que, sempreque es parla d’aquest tema, són elsaltres, sempre passa lluny nostre.Però segons les estadístiques, 1 decada 4 o 5 dones pateixen alguntipus de violència de gènere. Pot-

Violència de gènereMillor que dones, millor que homes, PERSONES, i en majúscules.

DEBAT 3

He arrojado esa cosa minúscula que llaman “yo” y me he convertido en el mundo inmenso. Soseki.

ser que ens aturem a reflexionar.És esgarrifador saber que a Vila-franca i comarca, a través de lesdades recollides, en el que portemd’any es fan aproximadament 3 in-tervencions al dia identificables iexplicitades com a violència de gè-nere.

Si analitzem les dades, vol dirque hi ha casos de violència de gè-nere al nostre entorn més proper:amistats, companys de feina, fami-liars, persones amb les quals com-partim temps lliure... Algunes d’e-lles seran víctimes i d’altres mal-tractadors. Cal que, si ens sentimagredits o agredides, confiem ambqui tenim a prop i amb les institu-cions per trobar-hi ajut i compren-sió. Cal també que tots i totes femcostat a les víctimes, que segura-

ment estan molt a prop nostre ique oferim el nostre ajut abansque ens ho demanin. Tothom, totala societat i tota l’Administració,ha de fer costat a les víctimes de laviolència de gènere, tant la més vi-sible –agressió física–, com la méssubtil –atacs a l’autoestima–.Ningú ha de ser indiferent.

Sovint tenim la tendència a pen-sar que podem canviar els altres,que si ens esforcem i fem més, sifem l’impossible, l’altre canviarà.Greu error. Les persones no can-vien perquè els ho demani un altre,només canvien actituds si en sónconscients i realment volen fer-ho.Per tant, hem d’exigir l’aplicaciócontundent de la llei contra elsagressors i la protecció, l’assistènciai la reparació de les víctimes.

Llenço a l’aire: quan compartimla vida amb la parella i la parellaens ofega, si realment féssim el pasde dir PROU a temps i ho féssimtotes, si els estaments públics i lasocietat ACTUÉS de manera fermai contundent per tal d’eradicaraquesta problemàtica, si EDU-QUÉSSIM els nostres fills i fillesen el fet de conviure, de viure ideixar viure, sense egoismes, nocreieu que això s’acabaria? !

Línia d’atenció a les dones en situació de violènciaGeneralitat de CatalunyaInstitut Català de les DonesTel. 900 900 120

4

QU

ÈFE

M

DR. MAGÍ ROIG, DR. JOSEP MARIA

BARTRINA I DR. JACOBO ARCE

Servei d’Urologia de l’Hospital

EL PASADO DÍA 4 DE OCTUBRE de 2007iniciamos el programa de laparos-copia urológica mediante la reali-zación de la primera nefrectomíaradical laparoscópica por tumorrenal en el Hospital Comarcal del’Alt Penedès.

El Servicio de Cirugía del Hos-pital Comarcal de l’Alt Penedèspreviamente ya estableció el usode la laparoscopia en su prácticaquirúrgica habitual asentando elprecedente para la implantaciónde la cirugía laparoscópica enotras especialidades quirúrgicas.

La cirugía laparoscópica se haconvertido en la última década enel método terapéutico por exce-lencia de la urología ya que pe-queños orificios en la cavidad ab-dominal permiten al urólogo ma-nipular y realizar el acto quirúrgi-co sin necesidad de grandes inci-siones, conllevando un menordolor postoperatorio y una rápidarecuperación.

La reciente explosión tecnológi-ca y la incorporación de nuevosmateriales amplía el abanico deposibilidades operatorias, permi-tiendo efectuar por esta vía diver-sas y precisas intervenciones qui-rúrgicas.

La creciente demanda de saludde la población y el aumento de lasensibilidad del personal sanitariopara disminuir la comorbilidad desus actos quirúrgicos ha propicia-do un cambio en las actitudes qui-rúrgicas de la Unidad de Urología.Con el inicio del programa de la-paroscopia urológica se pretendedisminuir el tiempo de hospitali-zación y convalescencia, y conse-guir una recuperación con unefecto estético óptimo.

Ventajas e indicacionesLas ventajas de la cirugía laparos-cópica son el acceso al campo qui-rúrgico a través de pequeños orifi-cios sin necesidad de grandes inci-siones, así como la introducciónde cámaras de alta definición, cosaque permite la ampliación delcampo quirúrgico con una correc-ta iluminación, permitiendo reali-zar el acto quirúrgico en óptimascondiciones. Pero la principalventaja es el menor traumatismoque se provoca, consiguiendo undolor postoperatorio menor y unarecuperación más rápida, y por lotanto una estancia hospitalariamás corta.

Las principales indicaciones decirugía laparoscópica en Urologíason:• Patología renal benigna (tumo-

raciones benignas, riñones atró-

Inicio del programade laparoscopiaurológica

No se recuerdan los días, se recuerdan los momentos. Cesare Pavese.

QUÈ FEM 5

En la bondad se encierran todos los géneros de sabiduría. Ernesto Sabato.

ficos, estenosis de la unión ure-teropiélica, litiasis piélicas o ure-terales, quistes renales sintomá-ticos).

• Patología renal maligna (tumorrenal, tumor de urotelio).

• Patología prostática maligna(tumor de próstata).

Cirugía laparoscópica renalAunque el abordaje se puede reali-zar a nivel retroperitoneal o trans-peritoneal, se prefiere éste últimodado que permite un mejor campoquirúrgico. El paciente se colocaen posición de decúbito lateral ymediante una incisión de laparo-tomía media se accede a la cavidadperitoneal para la creación delneumoperitoneo. Una vez insufla-do el abdomen con gas CO2 se in-troducen los puertos a través depequeñas incisiones que permitenla introducción de los instrumen-tos. Tras revisión de la cavidad ab-

dominal y acceso al retroperito-neo, se disecan las estructuras re-nales para proceder al acto defini-tivo (en caso de exéresis renal,mediante clampaje de arteria yvena renal y posterior sección delas mismas). Una vez finalizado el

procedimiento se coloca un drena-je y se envía a reanimación. El pa-ciente puede iniciar la ingesta aldía siguiente de la intervenciónpudiendo ser dado de alta a las 48horas postoperatorias.

6 QUÈ FEM

Lo admirable es que el hombre siga luchando y creando belleza en medio de un mundo bárbaro y hostil. Ernesto Sabato.

QUÈ FEM 7

En este final de siglo, la enfermedad de Occidente es la de la abundancia: tener todo lo material y haber reducido al mínimo lo espiritual. Enrique Rojas.

Cirugía laparoscópicaprostáticaEl abordaje de la próstata por la-paroscopia puede ser intraperito-neal o extraperitoneal. En nuestroHospital se prefiere el abordaje in-traperitoneal o transperitoneal aligual que en la cirugía renal por-que proporciona un mayor campoquirúrgico facilitando una mayormaniobrabilidad. Al igual que enla cirugía renal, con el paciente endecúbito supino se realiza una mi-nilaparotomía para el acceso a lacavidad peritoneal y la creacióndel neumoperitoneo. Tras la colo-cación de los puertos de trabajo serealiza la disección de la glándulaprostática de forma similar a la ci-rugía abierta. La magnificación delcampo quirúrgico permite realizarel intento de preservación de losnervios responsables de la erec-ción y de la continencia urinariaademás de permitir una anatomo-sis más precisa entre la uretra y elcuello de la vejiga. Una vez finali-zada la intervención y colocado eldrenaje, el paciente es enviado areanimación. El inicio de la inges-ta se inicia al día siguiente de laintervención y el paciente es dadode alta habitualmente a las 48horas postoperatorias. !

8

Quan siguis a Roma, comporta’t com els romans. Sant Agustí.

EL

PRO

GR

ÉS

DE

LAM

ED

ICIN

A

KGV

TOT VA COMENÇAR AMB UNA CARTA data-da el 28 de novembre de 1846 onel metge de Boston, Jacob Bygelow,feia saber al seu col·lega britànic, elDr. Francis Boot, el descobrimentfet per un dentista de Boston, elDr. Morton.

William T. G. Morton juntamentamb Horace Wells, que també eradentista, havien assistit als laughingparties (les soirées de l’éter). Es trac-tava d’un espectacle que feien els fi-raires de l’època i que consistia enla inhalació de gas nitrós o èter.Això permetia a qui ho provava d’a-lliberar-se durant uns minuts delsrígids codis de conducta que impe-raven a l’època i riure amb ganesdurant una estona.

Morton i Wells van suposar quel’ús d’aquests gasos, d’olor dolça iràpids efectes, els permetria efec-tuar extraccions dentals de formaindolora. Wells, que era un somia-dor, estava disposat a experimen-tar qualsevol cosa si creia que valiala pena. Fou així com es va deixarextreure un queixal sota els efectesdel gas narcotitzant i va manifestarno haver tingut cap signe de dolor.

El Dr. Boot, després de fer unaaltra prova amb un pacient a qui vaextreure novament un queixalsense dolor, va decidir contactaramb un dels cirurgians de mésfama de Londres, el Dr. Robert Lis-ton.

El 21 de desembre de 1846 a l’U-niversity College Hospital de Lon-dres hi havia molt moviment entre

els estudiants. El Dr. Liston es dis-posava a operar Frederick Chur-chill que temps enrere s’havia le-sionat la tíbia a conseqüènciad’una caiguda. La ferida es va in-fectar i davant el perill d’una septi-cèmia el Dr. Liston va decidir am-putar l’extremitat.

El Sr. Square, ajudant de farmà-cia, va aplicar el brocal als llavisdel pobre pacient i li va adminis-trar el narcòtic. El cirurgià va pro-cedir a l’amputació de l’extremitatsense que el pacient manifestés lamés mínima queixa.

Quan el Sr. Churchill es va des-pertar va preguntar: “i quan co-mença la intervenció?”.

Es complia l’aforisme hipocràtic:“treure el dolor és obra divina”.

Havia començat una nova era. !

Tomás Pinós. Médicos y aventuras. Barcelo-na: Editorial Planeta, 1996.

Pedro Laín Entralgo. Historia universal de lamedicina. Barcelona: Salvat Editores, 1974.

The laughing parties

Robert Hinckley, Anestèsia (1892).

9

Por ninguna parte veo un dios de la vida, veo sólo ciegos que adornan sus crímenes con Dios. Elias Canetti.

ESC

RIV

IM

CARLOS RANERA

Hay personas que alternan pe-ríodos de profunda depre-

sión con otros de singular euforia.Víctimas del trastorno bipolar, co-nocen en primera persona, dos ex-tremos de una misma enfermedad.Unas veces, la desesperación, laapatía, el agotamiento vital y unadolorosa lentitud para moverse,pensar y tomar decisiones, les im-pide afrontar el día a día; otras, lavivencia de una energía exuberan-te, la exaltación de los sentidos yuna irrefrenable necesidad de acti-vidad invaden su pensamiento, sulenguaje, sus movimientos, preci-pitándoles a una soledad maniacaque impacta contra un mundo queparece parado y ajeno. La convic-ción delirante de estar arruinado,de ser el culpable de todo o de pa-decer una enfermedad que acabarácon la propia existencia –pensa-mientos propios de la depresión–dan paso, en el episodio maniaco,a los delirios de grandeza en un yo“inflado” incapaz de reconocer suspropios límites. Las conductas deriesgo en la manía (juego, com-pras compulsivas, abuso de tóxi-cos) y la sombra del suicidio en ladepresión, constituyen momentoscríticos en sus vidas.

Entre estos episodios, el pacien-te vuelve a la normalidad, a veces,una normalidad diferente. La esta-bilidad y duración de estos perío-

dos de eutimia, varían en funcióndel subtipo de trastorno bipolar,de factores ambientales, comorbi-lidad con trastornos de personali-dad, abuso de sustancias, apoyofamiliar y social, etc.

Dos de cada cien personas pade-cen la enfermedad que afecta porigual a hombres y mujeres. En pa-íses de la Unión Europea, la cargaprovocada por el trastorno bipolar(estimada mediante el cálculo de

sufrimiento, discapacidad y muer-tes atribuidas a la misma) es mayorque la asociada con el cáncer deovario, la artritis reumatoide o elvirus de inmunodeficiencia/sín-drome de inmunodeficiencia ad-

La enfermedadbipolar

Hay personas que alternan períodosde profunda depresión con otros desingular euforia.

La vanitat pot anar lligada a un bé natural, però l’enveja suposa sempre perversitat en el cor. Edward Young.

quirida. La Organización Mundialde la Salud informa que la enfer-medad bipolar se encuentra entrelas diez primeras causas de años vi-vidos con discapacidad y es la res-ponsable de entre un 10 y un 12%de los suicidios consumados.

Las estrategias de tratamiento ac-tuales han mejorado notablemente

su evolución y pronóstico, y sonmuchos los pacientes que se bene-fician del uso racional de un trata-miento global, farmacológico, psi-coterapéutico y educativo. Pero laexperiencia subjetiva de aquellosepisodios, su dramática fenomeno-logía, su intermitencia y su cronici-dad van generando traumas, frac-

turas y rotos que obligan a pensarla enfermedad bipolar desde unaperspectiva que va más allá de labiológica y neuropsiquiátrica enboga. Más allá de unos síntomasque a veces seducen, conmueven oprovocan, está el trauma, la fractu-ra y el roto de una persona quenunca volverá a ser la misma. !

Bajó de la ambulancia, en el túnelde Urgencias, como si lo hiciera deuna limusina en Sunset Boulevard.Primero dejó ver sus pies con san-dalias doradas de tacón alto.Luego, sus piernas descruzándoseen un compás de dos por dos. Lle-vaba un vestido rojo ceñido alcuerpo y un exagerado maquillaje,con el que intentaba acentuar losrasgos más sensuales de su rostro.Era una mujer alta, con el cabellorubio, ondulado y corto, como elque lucía Grace Kelly en Atrapa aun ladrón. Aparentaba unos cua-renta años. Se despidió de los téc-nicos sanitarios y del conductor dela ambulancia de manera efusiva,como si hubiera tenido tiempo deintimar con cada uno de ellos. Alotro lado, esperábamos nosotros:Orlando, el residente, Belén, la en-fermera, y yo. Posiblemente, su in-tuición agudizada le permitióidentificarme como el responsablede aquel “comité de bienvenida” yenseguida se dirigió a mí:

—Estoy encantada de conocerle,me han hablado muy bien deusted. Espero que sepa hacersecargo de mi situación. Todo esto ha

sido un grave error y alguien paga-rá por ello, se lo aseguro. ¿Pode-mos hablar ya en su despacho y asolas? Tengo algo muy importanteque proponerle.

Resultaba difícil imaginar cómoesa mujer, unas horas antes, habíaprotagonizado un episodio tandramático como el que informó lapolicía y el Servicio de Urgenciasdel Hospital General. Ya en el des-pacho, continuó:

—Hoy debería morir o renacer,no sé aún. Es el año-día 38. Óiga-me bien: quiero ser puta, quieroser rica, quiero ser libre, quiero seruna diosa y una estrella, quierohacer lo que me dé la gana, quieroestar con los hombres y con lasmujeres que desee, quiero decir loque pienso en cualquier momentoy situación, quiero que la gente mevea desnuda, como fui, como soy ycomo quiero ser, que admire mi ta-lento, que se despierte conmigo, sepervierta y se divierta. Quiero estarsiempre como estoy ahora. Yvengo aquí para que usted certifi-que la muerte de la otra. Ése es sutrabajo.

Hizo una pequeña pausa paratomar aliento y me miró desafian-te:

—Usted también lo piensa, ¿ver-dad? También piensa que me he

vuelto loca. Le diré una cosa: esimposible no terminar siendocomo los otros creen que uno es.Lo he leído en algún lugar y todosestos días he intentado conjurarese destino fatal… No sé si estepensamiento me pertenece o perte-nece a muchos de nosotros... Ah sí,ya sé –no he parado de leer estasúltimas semanas–, lo he leído enMemorias de mis putas tristes. Se lorecomiendo, aunque podría reco-mendarle veinte o treinta títulosmás. Hay frases de todos estos li-bros que amenazan con ahogar y

confundir mis ideas: fuimos firmesy hostiles en el amor. ¿Lo penséyo, o Nélida en La República? Peroésta es la que más se repite en micabeza y no sé por qué: la heroicaciudad dormía la siesta. Aquellasmigajas de basura, aquellas sobrasde todo, dispersándose, trepandopor las paredes… hasta mí. Está en

Bajó de la ambulancia, en el túnelde Urgencias, como si lo hiciera deuna limusina en Sunset Boulevard.

“La”

10 ESCRIVIM

ESCRIVIM 11

Busquem la bellesa sense luxe. Tucídides.

la primera página de La Regenta.¿Ha entendido? ¿Entiende lo quenecesito?

Debí mostrar alguna reaccióncorporal equívoca que desató ins-tantáneamente su cólera. Entre in-sultos y gritos, fue tirando a mi al-rededor todos los historiales, li-bros y revistas de la mesa, todo loque encontró a su alcance, mien-tras repetía: ¡la otra está muerta,está muerta, está muerta! Orlando

entró alarmado cuando la pacien-te ya había caído al suelo y forma-do un círculo fetal perfecto, sollo-zando y chupándose los dedos dela mano como un bebé y sin pararde hablar a una velocidad de vérti-go. Su logorrea sin ilación, confrases inconclusas y frustradas, seinterrumpía constantemente porrisas inmotivadas y más gritos.Apenas se podía entender lo quedecía; construía frases cortas, conpalabras que parecían tener algu-na relación de sintaxis con el pro-nombre personal la: la rabia, larespiración, la, la, lápiz de labios,lago, la agonía, la vagina, la ironía,la armonía…

Cayó luego en un estado de ex-citación psicomotriz y confusión.Belén y Orlando la contuvieron,mientras yo preparaba el ingreso.

A las 4 de la madrugada deaquel día, la policía, alertada por

una brigada de recogida de basu-ras, la encontró vagando por lacalle, desnuda y descalza. En unabolsa de plástico, las sandalias do-radas, el vestido rojo y un estuchede maquillaje. Del hombro delotro brazo, un bolso Dolce & Gab-bana. Con la mirada perdida, ca-minaba deprisa, pero sin rumbo,musitando el estribillo de unacanción muy popular de Luis Mi-guel que interrumpía, una y otravez, para pintarse los labios.

—¿Dónde vive señora? le pre-guntó uno de los policías.

—Quiero encontrar el puente dela nacional 340 y tirarme. ¿No vencómo se agitan mis alas blancas?

Llevaba varios días fuera decasa, exactamente 38. Uno porcada año de su vida. El día de su38 cumpleaños dejó una nota asu marido y a sus dos hijos:“llevo dos días sin comer y sindormir, purificándome y esperan-do impaciente mi propio naci-miento. Voy a anunciar al mundoeste momento extraordinario.Hoy canta Luis Miguel en elPalau Sant Jordi”.

En resumen, era la madre ejem-plar, la hija perfecta y una esposaenvidiable y envidiada. Tras elparto de los gemelos, a los 29años, padeció un episodio depresi-vo muy grave. Estuvo varios díascasi inmóvil, sumida en un pro-fundo silencio autista, negándosea ingerir alimentos porque estabaconvencida de que si comía, losgemelos morirían. Requirió variassesiones de terapia electroconvul-siva (TEC) y, aunque se recuperópor completo, aquella experienciadejó en ella una secuela: “doshoras al día de ansiada melanco-lía”. Esas dos horas representaban

su tiempo, su espacio y su univer-so privado y secreto. Pensaba, oíamúsica, leía… No recordabacómo, ni si le llegó a preocupar al-guna vez, pero empezó a sustituirsu desayuno habitual por unacopa de cava. Y luego dos… yluego una botella entera. Perosiempre conseguía tener la mesaexquisitamente preparada a lasdos y media de la tarde, cuandoellos llegaban, y dejar de beber elresto del día. El alcohol era “unamigo incondicional que sabía tra-tarme, me sintiera como me sin-tiera, triste o más bien nostálgica,distraída y liviana o concentradaen mis reflexiones, ocurrente y di-vertida o torpe y lenta”. Su admi-ración por Luis Miguel, el cantan-te, iba cobrando fuerza con cadaborrachera. En la ebriedad de unamañana, cuando escuchaba a todovolumen Contigo aprendí, supoque él la amaba, a distancia, sí,pero como nadie la había amado

nunca. Recordó el instante en quesus miradas se cruzaron. Ocurrióen la gira de 2004, durante el con-cierto que dio en el Palacio de De-portes de Madrid. El recinto esta-ba abarrotado y sin embargo pudoencontrarla entre la multitud. Es-taba cantando Un hombre busca

Llevaba varios días fuera de casa,exactamente 38. Uno por cada añode su vida.

Aquella mañana se produjo uncambio radical en mis sentidos,nunca había apreciado tantasintensidades y matices en loscolores, los sabores, los olores.

12 ESCRIVIM

Vivo de una sonrisa que usted no supo cuándo me donó. Renato Leduc.

una mujer. No podía ser de otramanera, el mensaje era una evi-dencia y no sólo para ella; proba-blemente, todo el mundo se diocuenta. Habían pasado casi dosaños desde aquel día. Estaba segu-ra de que su amor sufría el secues-tro de la fama, las mujeres y lascompañías discográficas. Ahoravenía a Barcelona, al Palau SantJordi. Era una prueba definitiva.Esta vez olvidó preparar la comi-da, abrió la segunda botella y reci-bió a su familia en una exaltaciónde júbilo, medio desnuda, bailan-do, cantando e invitándoles a for-mar parte de una patética fiestasorpresa.

Inició entonces un tratamientoprivado de deshabituación, y notardó en volver a ser la madreejemplar, la hija perfecta y la espo-sa…

Al alta, en la consulta.—En el año-día número uno

saqué todo el dinero que tenía yme compré mucha ropa. Creo quefui también a una peluquería muycara, con una fotografía de GraceKelly. Aquella mañana se produjoun cambio radical en mis sentidos,nunca había apreciado tantas in-tensidades y matices en los colo-res, los sabores, los olores. Des-arrollé una nueva capacidad paraconocer de un golpe lo que lagente necesitaba, lo que pensaban,lo que sentían. Con una claridadabsoluta en mi memoria, condujehasta encontrar un bar-gasolinera,La Riojana, al que no había vueltodesde que dejé a mi primer novio,hace más de veinte años. Me em-borraché en la barra, esperando aque cualquiera de aquellos hom-bres me propusiera acostarme conél. Y así fue. Pero no recuerdo

cómo era, ni cómo me trató, nicómo salí de allí. Recuerdo, eso sí,que me enfurecí cuando quiso pa-garme. Otro año-día, no se cuál,me crecieron las alas blancas.Creía haberme convertido en unamujer pájaro. Apenas comía, mepurificaba. Necesitaba perder pesoy estar ligera. Otro año-día quisededicarlo a caminar sin parar. Yasí lo hice, caminé diez o docehoras sin parar. Cerca del puentede la nacional 340 un policía me

preguntó dónde vivía. No pudenombrar a mi familia, no sentíapertenecer a nadie, a nada, a nin-gún lugar… Tengo muchas dudas,una inmensa culpa y un pánicoatroz a no ser feliz. No quiero se-guir hablando ¿Le importa queterminemos por hoy? !

ESCRIVIM 13

El revolucionari més radical es convertirà en conservador l’endemà de la revolució. Hannah Arendt.

KELA

Es difícil ponerse a plasmar enpapel los sentimientos del co-

razón. No sé por donde empezar,por lo dulce, por lo amargo, por lobueno, por lo malo.

Me pongo a recordar, de misojos las lágrimas empiezan a bro-tar.

El día que nos conocimos fue undía especial. El calor del ambiente,la risa de la gente y la magia delmomento me hicieron un hechizomágico en mis adentros.

Entraste en mi corazón sin lla-mar a la puerta, te instalaste en élpara nunca más volver a salir; yhoy que te recuerdo, de pena mesiento morir.

Hemos compartido mil y unmomentos, hemos reído y llorado

juntos, hemos corrido, saltado ypasado mil y un obstáculos ysiempre hemos permanecido uni-dos, pero el destino es caprichoso

y nos ha separado, un hueco ennuestras almas ha provocado.

Se me hace duro tirar para ade-lante, florar en las aguas de la viday sentirme tan sola y triste, y sen-tirme tan vacía.

Oh vida, oh destino, ¿por quéeres tan cruel conmigo?

¿Cuándo encontraré la felicidad?Me quitas de mi vida las cosas bue-nas, las personas que quiero. Te lle-vas mis alegrías, mis pensamientos,mis ilusiones, mis deseos.

Me pongo a recordar el momen-to de tu marcha y las lágrimas in-undan mi cara, mi alma y la luz demi interior se apaga. Te siento enla distancia y eso me mata.

Ya no sé qué más decir, ya no séqué más hacer, te quiero en mivida, te quiero volver a tener.

A un amor perdido FJTP !

A un amor perdido

NÚRIA PARRAMON

Sona el despertador i llavors re-acciones... avui és dilluns?!!

Mmmmm... et lleves com pots isortejant obstacles arribes al bany,la dutxa ajuda a obrir els ulls icom una autòmata vas preparant-te per començar la setmana. Arri-bes a la feina i tot et pesa... tincquelcom a sobre? Obres el correu i

t’envien una cançó que no conei-xes ni és del teu estil, però t’enco-mana un somriure i notes que elsdits del peu es mouen al seuritme... el pes va desapareixent i etsents més bé... el dilluns ja està enmarxa. !

Primeres hores

14 ESCRIVIM

La violencia es el último recurso del incompetente. Isaac Asimos.

ARMAND MARTÍNEZ

Fa uns dies, passejant amb elquad pels boscos que envol-

ten el pantà del Foix, vaig tenir l’a-gradable sorpresa de veure cabus-sar-se un corb marí de la maneraque els ho he vist fer moltes vega-des al mar, amb un elegant saltirói entrant de cap a l’aigua per sortir,després, força metres més enllà.Aquest fet tan simple m’ha fet re-flexionar tant que bé us ho haigd’explicar a vosaltres, la meva fa-mília hospitalària.

Què fa aquest animal en aquestpantà d’aigües fosques tenint elseu mar, tan ample, tan clar, tanproper?

Vaig aixecar la vista i me’n vaigadonar...

Els que em coneixeu sabeu de lameva afició al mar “de tota lavida”. Navegar a vela és l’art deviatjar aprofitant l’impuls de l’aireen moviment i la seva força, sovintfluixa i inestable, sovint violenta iperillosa i de vegades adequadasobre d’un mar a cops blau i tran-quil, a cops fosc i aterridor, i devegades adequat, tot sota un celque crema o congela o facilita unmeravellós bany per la popa. Arri-bar a entendre i a dominar aquestselements requereix d’unes expe-riències d’integració amb la natu-ralesa que ofereixen ocasional-ment unes conjuncions d’extre-mada calma, sensualitat i bellesa i

d’altres de desafiament esportiu ipersonal.

Tot i la necessitat de trobar els lí-mits a la habilitat-sensibilitat enaquest domini i d’entrar en compe-tició, sovint amb mi mateix, a quèm’obliga un determinat tret de ca-ràcter, m’és també important gau-dir de la bellesa natural que té unacaleta de sorra clara, entre pins queescalen les roques, les onades, pe-tites i tu nedant amb quatre peixosi gavines o una sortida de sol ambles Medes de guàrdia mentre el farde Cap Begur i les darreres estre-lles es van apagant i tu prens cafè

abrigat amb la manta de nit i elrun-run del motor dièsel o una nitde vent i mar favorables navegantal límit de velocitat el canal de Ma-llorca, mentre uns dofins fluores-cents juguen davant la proa, lesconstel·lacions conegudes fan elseu giravolt a la polar i tu, concen-trat en no perdre ni un bocinet devent aprofitable per arribar abans,sempre abans....

És un cúmul d’imatges i sensa-cions de mar, de vent, de cel, dellum i de natura que compensende sobres la dita certa: “Navegar esla forma més incòmoda de viatjar”

D’un corb marínedant al Foix

ESCRIVIM 15

El trencar d’una onada no pot explicar tot el mar. Vladimir Nabokov.

i, a més, sovint, “sense un rumbben definit”, afegeixo jo.

Ara que vaig molt en quad, pelsboscos de l’Ordal o de la Llacuna oen expedicions a l’Àfrica fent demetge, m’he adonat que navegarper les dunes, entre palmerars oacàcies o voltar pels camins entreles nostres vinyes i pins propersm’ofereix igualment aquestes sen-sacions d’integració natural, d’ob-servació i descobriment, de sensi-bilitat: aquest arbre, aquell núvolsobre la muntanya, l’esquirol decua trempada, aquella parella defalcons que volen plegats o la fa-mília de porcs senglars creuantplegats aquest camí que puja ibaixa i no te fi.

Les sensacions de “què faigaquí?” palejant sorra, un cop més,

deshidratat entre les dunes del de-sert de l’Oubari, es compensen desobres prenent el te al campamentd’uns beduïns, amables, vora unfoc de camp, amb els udols dels fe-necs, propers, a la recerca de men-jar i un cel aclaparador al damunt,igual que en arribar a l’estilitzatport de Ciutadella, que et rep amb“aquella lluminositat” i el parlarsalat de “s’illa des vent”, l’ànimcalmat per fi, compensen la porconstant d’una llarga nit de malamar.

Retrobar els poblets i castellsperduts: Marmellar, Saburella,Santa Susanna, Selma... amb elsseus encants i misteris o passejarper Castellet i observar la imatgepreciosa del castell reflectida a lesaigües fosques del pantà, emmar-

cada en verdoses tonalitats pelspins i els roures a banda i bandaserena l’esperit i calma el neguit ila fatiga de l’endemà d’una guàrdiade dimarts en pic constant i ajudadecisivament a trobar l’equilibri.

La meva conclusió és que no éstan important l’“on” ni fent “elquè” sinó el fet d’estar obert a lessensacions i a les imatges de natu-ra que ens envolten, donant-li elgrau de prioritat i el nivell d’esforçque es mereixen ja que sovint, enaquesta època nostra, es dispersenentre les múltiples informacionsmediatitzades i entre “necessitats”absurdes que ens creem cada dia.És així com educarem la sensibili-tat per apreciar fets tan “aparent-ment” simples com la cabussadad’un corb marí que gaudia del pai-satge. !

16 ESCRIVIM

Com més petit és el cor, més odi hi allotja. Victor Hugo.

BALBANI

Comienza nuestra jornada labo-ral y unos señores bien trajea-

dos y perfumados esperan para in-formarnos de los últimos avancesde la farmacología. Se dirigen a nos-otros amablemente solicitandounos minutos de atención y des-pués de algún comentario banal deltipo: “tenemos un febrero casi pri-maveral”, nos muestran una láminaa todo color en la que destacan losciclogramas y columnas que, sinlugar a dudas, confirman la bondadde su molécula. A veces nos entre-gan la separata de una revista médi-ca de prestigio para fundamentarcientíficamente sus aseveraciones ydonde se demuestra que el produc-to en cuestión presentó menos efec-tos adversos que el placebo. Nos re-cuerdan el nombre del fármaco que,incorporando las últimas letras delalfabeto y con chocante ortografía,aspira a su difusión memética.Cuando se despiden nos regalan unobjeto escasamente útil pero quesorprende por su novedad. Comosolemos incumplir la promesa de sulectura y custodia, el documento yel gadget viajan por los despachos ysalas de espera. El folleto ha conse-guido su objetivo.

Estos señores de traje gris y cor-bata de seda tienen el nombre devisitadores, representantes o dele-gados de la multinacional corres-pondiente, pero en realidad sonviajantes comerciales de una in-dustria que ostenta el poder de sa-tisfacer un doble anhelo: las ansias

de información del médico y sudeseo de conocer el mundo... có-modamente. Su éxito es rotundo:organizan y patrocinan congresos,reuniones, simposios, jornadas, ta-lleres y convenciones en todo elplaneta. El forfait incluye asisten-cia en el aeropuerto, traslado al

hotel, vino de bienvenida con ac-tuación folclórica y traslados a lasala de conferencias. La organiza-ción es magnífica e incluye las visi-tas turísticas correspondientespero con un rasgo de exclusividad,verbigracia y cena en las catacum-bas romanas al filo de la mediano-che, al gusto de los señores docto-res. Al volver a nuestro trabajo ypresentar el certificado de asisten-cia, nuestro jefe nos felicita consi-derando que los días de fiesta con-cedidos en concepto de formacióncontinuada han sido una buena in-versión y cuando nos consultanaconsejamos la pauta terapéuticade vanguardia a la vez que nos pre-guntamos: ¿cómo hemos podidocurar a nuestros pacientes sin estanovedad? El congreso ha conse-guido su objetivo.

El doctor Pablo Bonnafé ha vuel-to esta semana de un internacional

en Damasco y le vemos medita-bundo, su expresión es triste y nosdice que se ha caído del caballo,bueno, más acertadamente, delburro. Estamos ansiosos por cono-cer la historia. Suspira y... palpán-dose el cuello, comienza su relato:

“Cuando era residente conside-raba que asistir a los congresos mé-dicos era una obligación y me es-forcé con entusiasmo preparandocomunicaciones y pósters. Ador-nan mi escritorio varias fotos to-madas a pie de avión donde mos-tramos grandes tubos plastificadosen bandolera y estamos sonrientesporque nuestra presentación des-pertó interés y supimos respondercon elegancia a las preguntas delos asistentes. Teníamos la sensa-ción de contribuir al avance de laciencia aunque se trataba de estu-dios realizados aplicando la meto-dología de la cuenta de la vieja mo-dificada de Excel, ya sabéis: unacenturia hipocrática de casos clíni-cos, el veintinueve por ciento estoy el treinta y uno por ciento lootro... y la probabilidad (menor delcinco por ciento) de que nuestrasconclusiones sean falsas.

Gadget tour

Su éxito es rotundo: organizan ypatrocinan congresos, reuniones,simposios, jornadas, talleres yconvenciones en todo el planeta.

ESCRIVIM 17

Filosofar és i només és aprendre a morir. Karl Theodor Jaspers.

Nos emocionaba el ritual de re-coger la documentación y, exhi-biendo una tarjeta colgada al cue-llo, rechazar el auricular para de-mostrar nuestro conocimiento deidiomas. La augusta cabeza par-lante del homo congresualis pro-yectada en las gigantescas panta-llas isoméricas aconsejando la ne-cesidad de estudios más ampliospara confirmar los resultados ob-tenidos, insinuaba la invitación alpróximo congreso. En el turno depreguntas tomaba la palabra unegregio serial-questioner, que reali-zaba una larga intervención sobrelas pautas observadas en el siste-ma caótico “petición-de-consulta-hibernada”, forzando al ponente aresponder que compartía sus afir-maciones pero añadiendo que nodisponía de evidencias científicas,dada la imposibilidad de localizardónde aletea la mariposa.

En el coffee-break nos saludába-mos con fuertes abrazos y extraor-dinarias muestras de alegría por elazar del encuentro, pero, tras la-mentar el deterioro de la calidadasistencial y las medidas “imple-mentadoras” de la gerencia, girá-bamos sobre nuestros talones hu-yendo rápidamente y en busca deotros conocidos a quienes mani-festar nuestro alborozado desen-canto. Algunas parejas deambulancon la cabeza en las nubes sinprestar atención a dónde iban, zu-reando cosas como “aceporefeá-aceporefeá”.

En una ocasión participé en eldesayuno de trabajo con un tafo-nomista, consorte de una doctorageriatra, y en otra, me asignaron aun físico nuclear para compartirhabitación, quizás interesado en labomba de protones.

En Damasco nos alojaron en unhotel de lujo que ofrecía ordena-dor y conexión a Internet en la ha-bitación, aire acondicionado, pis-cina en medio de un enorme jar-dín tropical y un bufé que ocupa-ba ocho mesas del tamaño de lasde billar. Las primeras comunica-ciones trataban de la “optimiza-ción” de la prevención del riesgovascular y en la cena de bienveni-da colgaban de las paredes unoscarteles que anunciaban: Labora-torios Nocebo lucha por unmundo sin C.T. (colesterol traicio-nero).

Aunque el programa de activi-dades “lúdicas” era muy variado eincluía la visita a varias mezquitasy otros atractivos turísticos de pri-mera línea, decidí participar enuna excursión a un poblado cerca-no. Nos trasladaron en un autobúsclimatizado hasta una zona bosco-sa donde esperaban tres docenasde burros con sus arrieros.

El ambiente era festivo y no pa-ramos de hacer fotos. Montamoscon ayuda de un taburete de cuar-to de baño. La caravana se puso en

marcha y cada burrito era condu-cido a pie por su propietario tiran-do del ronzal. El día era caluroso yseguimos una senda a través delbosque y por la orilla de un to-rrente.

Inesperadamente el riachuelo seamplió en forma de charca de es-casa profundidad y nosotros la va-deamos pero... sobrevino un silen-cio culpable porque, en las orillasdel pequeño lago estaban disfru-tando de su baño la mayor partede los habitantes del poblado.Sentí mucha vergüenza y medecía: perdón, perdón...

El burro que cabalgaba resbalóen un canto e hincó la rodilla, loque hizo que yo perdiera el equili-brio y cayera al agua. Todos seacercaron para ayudarme mientrasse cubrían con las chilabas. Sentíamucho dolor en el hombro iz-quierdo. Estaba preocupado y ma-reado. Vomité. Me llevaron al hos-pital y primero me inyectaron unanalgésico para luego hacer unasradiografías. “Fractura de clavícu-la”, me dijo el doctor. “Tenemosque ponerle el ocho de guarismo”.

Abandoné el congreso y cadamañana visitaba el hospital con elpecho distendido para acompañaral personal sanitario y conocer lapatología de la región. Aprendíque luchaban por un mundo sindiarrea, sin malaria, sin sufrimien-to fetal, sin desnutrición, sin tu-berculosis, sin sida, sin fracturasde clavícula, sin, sin, sin...”

“Bueno, eso es todo”, dijo eldoctor Bonnafé, “no logro expli-cármelo pero he perdido el interéspor los enfermos potenciales afavor de los enfermos reales”.

El asno ha conseguido su objeti-vo. !

18 ESCRIVIM

Hi ha gent que travessa el bosc i només hi veu llenya per al foc. Leon Tolstoi.

DANIEL TRIQUELL PEDRO

Des de sempre l’home ha con-templat el firmament, mera-

vellat per aquests astres brillantsque sorgeixen en caure el sol, fent-nos pampallugues, volent trans-metre’ns alguna cosa. Encisats pelseu misteri i bellesa, hem provatd’entendre la seva existència, pot-ser per explicar la nostra. Els hemassociat en forma de constel·la-cions per dotar-los de personalitat,ens han servit per orientar-nos iens hem inventat milers de faulesal seu voltant, però en definitivapoca cosa sabem d’ells.

Situem-nos. Ara mateix som(mig acomodats, llegint un arti-cle) a la Terra, un dels vuit plane-tes que orbiten al voltant del Sol,un dels moltíssims estels que

componen la Via Làctia, la nostragalàxia que, com d’altres, deambu-la errant pel gran buit que conei-xem com a Univers.

El Sol i la LlunaLa melancolia ens envaeix quanmirem al cel i veiem la Lluna,blanca, brillant, majestuosa, ob-servant-nos des de les alçades; laseva bellesa perpètua i canviantens recorda tot allò que desitgem ino podem tenir, el que hem perduti no podem recuperar, ens fa sen-tir petits i solitaris dins d’un mónimmens. Altres vegades, en con-templar-la, tenim l’esperança d’es-tar compartint un moment en ladistància amb el desig que, potser,aquella persona que estimemtambé l’observa melancòlica, men-tre pensa en nosaltres.

La Lluna, la podem veure ambdetall a ull nu, però serà amb untelescopi quan gaudirem del bell icapritxós relleu dels seus cràters.Inert, sense atmosfera ni aigua, esdeteriora amb el pas del temps perl’impacte ocasional de meteorits.El 20 de juliol de 1969 l’home vatrepitjar-la per primer cop ambl’expedició Apol·lo XI.

El Sol, l’estel més proper a laTerra, centre i major element delSistema Solar, font incandescentd’energia, ens irradia llum i calorfent possible la vida. El Sol viatjaal voltant del centre de la nostragalàxia i triga 200 milions d’anysper completar una volta. Amb elsmés de 20 bilions d’estels que l’a-companyen forma la Via Làctia.

El Sistema SolarEstà format per vuit planetes queviatgen presoners al voltant delSol. Si mirem al cel els confon-drem amb estels, en canvi, mitjan-çant un telescopi decent els veurí-em com a les fotografies, potseruna mica més borrosos o ambmenys detalls, però amb la increï-ble sensació de comprovar per no-saltres mateixos que es troben allà,pacients, immòbils, desitjosos demostrar-nos la seva forma. La pa-raula planeta prové del grec plané-tes, que vol dir vagabund errant.

Mercuri. Els romans el bateja-ren amb el nom del missatger delsdéus ja que es movia més ràpidque la resta de planetes, i trigavamenys de 3 mesos a donar la voltaal Sol. Té una superfície d’aparen-ça llunar i una temperatura queoscil·la entre 450ºC i -170ºC.

Venus. Deesa romana de l’amori la bellesa. Similar a la Terra pelseu tamany, massa, densitat ivolum, però amb una densa at-mosfera, que eleva la temperaturaa 480ºC. Els nombrosos volcansfan que el 85% de la seva superfí-cie estigui recoberta de lava.

La Terra. La nostra llar, mare detots els déus, recoberta en un 70%per aigua, amb una atmosfera quedispersa la llum, absorbeix elcalor, ens protegeix dels meteoritsi manté una temperatura sensegrans oscil·lacions.

Mart. Els romans l’associarenamb la sang pel seu color verme-llós, li donaren el nom del déu dela guerra. Té una fina atmosfera,

El cel, un llençol d’estels

ESCRIVIM 19

Puede no ser tanto cuestión de poner como de sacar. No tanto de sumar sino de restar. Hernández Pijuán.

freqüents tempestes de sorra i unatemperatura entre 15 i -63ºC.

Júpiter. El planeta més gran delSistema Solar, format bàsicamentper gasos. 4 de les seves llunes vanser descobertes per Galileu el 1610.Júpiter, el millor, major i més savi,déu romà de la llei i l’ordre.

Saturn. Els seus peculiars anellsfan que observar-lo amb el teles-copi sigui un veritable espectacle.A causa de la seva posició orbitalmés llunyana que la de Júpiter, elbatejaren amb el nom del pare deJúpiter, Saturn.

Urà. Déu del cel, setè planetadel Sistema Solar, el tercer mésgran, visible sense telescopi no-més en una nit fosca, la seva at-mosfera formada per hidrogen i

metà ens fa veure el planeta d’unasuau tonalitat blava.

Neptú. Déu del mar, format d’hi-drogen, heli, aigua i metà. La nauVoyager II va trigar uns 12 anysper arribar-hi i les fotografies queva fer del planeta van trigar més de4 hores en arribar-nos.

Més enllà del Sistema SolarLa Via Làctia, a banda d’estels,conté multitud d’elements pecu-liars: nebuloses, cúmuls de gasosde colorides tonalitats on neixenels estels; púlsars, estels que fanllum intermitentment com un far;estels dobles, dos estels orbitantun al voltant de l’altre; cometes,cossos sòlids que viatgen per l’U-nivers deixant una estela de gel i

pols al seu pas, i forats negres,grandioses concentracions demassa en un punt ínfim, amb talforça gravitatòria que ni la llum éscapaç d’eludir-los.

Quin escenari millor i mésbonic que el cel per mirar els es-tels i recordar aquelles personesque ens estimàvem, tot pensantque ara són reunides amb la sevagent propera, mirant-nos feliços,picant-nos l’ullet per fer-nos saberque són allà dalt. O la il·lusió in-comparable de veure un estelfugaç, premi a la paciència, instantespecial que ens fa sentir afortu-nats. Tot plegat, un univers potserinfinit, que convida els curiosos adescobrir tots els seus secrets. !

20 ESCRIVIM

Quan dibuixem un arbre hem de sentir que s’eleva a mesura que avança el treball. Henri Matisse.

DAVID BARRERA

Qui més qui menys ha sentitparlar del rock, pop, heavy

metal, música llatina, jazz, rap,funk, soul, disco i altres estils mu-sicals; però segurament hi ha ungènere musical que més d’una per-sona no haurà sentit mai: el numetal (new metal, nou metal).Aquest gènere musical està in-fluenciat pel grunge dels noranta,anys en què té origen el nu metal.També té elements hip-hop, funk,industrial i subgèneres del heavymetal com el groove metal i metalalternatiu. Se l’anomena noumetal per voler representar unaevolució del metal tradicional. Acerts llocs s’anomena aggro metalal nu metal més agressiu (grupscom Korn, Ill niño, Slipknot,Mudvayne, Mushroomhead…),per diferenciar-lo del menysagressiu i més relacionat amb elrap (Limp Bizkit, POD).

L’estil musical varia segons elgrup, però tenen uns trets caracte-rístics: la veu pot variar des decrits, cants guturals, frases a l’estilmés raper o cant melòdic, variantaquesta quantitat depenent decada grup. Les guitarres són méssimples, sense fer solos ni riffs,amb una gran quantitat de distor-sió i afinades molt greus. El baixaquí pren una importància que noté en el heavy, donant al so uns bai-xos molt característics i comple-xos, a través de diverses tècniques,entre elles del tipus que toquen enjazz.

La bateria sona més com al metalnormal, amb grups que solen tirarmés a ritmes funk i rapers. Tambéhi ha grups (Limp Bizkit, XXL)que incorporen discjòqueis, ambritmes samplejats i scratchs.

Els “pares” del nu metal són elsgrups Deftones i Korn. A l’Estat es-panyol també hi ha grups amb certpes en aquest gènere: Hamlet,XXL, Kannon, N de No, HabeasCorpus i Hora Zulu, entre d’altres.

Ara us parlaré d’un dels creadorsd’aquest gènere (el que mésconec): el grup Korn.

Els Korn van néixer a Bakers-field (Califòrnia) l’any 1993. Erencinc components: Jonathan Davis

(veu), James “Munky” Shaffer iBrian “Head” Welch (guitarres),David Silveria (bateria) i Reginald“Fieldy” Arvizu (baix). L’octubrede 1994 van editar el seu àlbum dedebut, Korn, on Munky i Head to-caven guitarres de set cordes iDavis cantava experiències de laseva problemàtica adolescència(entre altres coses, va estar engan-xat al crack). Amb un so fosc i de-priment han venut més d’un milióde còpies del seu àlbum debut.

Dos anys més tard (1996), elgrup va continuar innovant: perpromocionar el seu segon treball,Korn es va convertir en el primergrup de música que va publicitar elseu nou disc per internet, mitjan-çant emissores interactives deràdio, on oferien als seus fans lapossibilitat de fer preguntes en viui, fins i tot, escoltar alguna cançó.L’estiu d’aquell 96 va sortir a lavenda Life is Peachy, que arribariaa ser disc de platí (un milió de cò-pies venudes).

El 1998 va sortir al mercat el seutercer àlbum, Follow the leader,amb el qual va obtenir bones ven-des i millors crítiques. La bandatambé va tenir un bonic detall ambun noi malalt de càncer terminal,que va demanar, a través de la fun-dació Make a Wish (demana un

Segurament hi ha un gènere musicalque més d’una persona no hauràsentit mai: el nu metal (new metal,nou metal).

Un estil desconegut

ESCRIVIM 21

Recorda conservar la ment serena en els moments difícils. Horaci

desig), que el deixessin conèixer elgrup. Ho va aconseguir, es vanquedar uns dies amb ell i, fins i tot,van dedicar-li una cançó: Justin.

L’any 1999 van llançar un noudisc al mercat, Issues, disc que s’a-llunyava a poc a poc de les sevesinfluències del principi i introduïasons més foscos i potents. Vanaconseguir quatre discs de platí (4milions de còpies). Tres anys méstard (2002) va sortir a la venda Un-touchables i un any més tard Take alook in the mirror.

Els últims treballs de la bandahan estat See you on the other sidedel 2005 i Untitled del 2007, a partd’un disc en acústic a l’MTV ialgun recopilatori de grans èxits.

Cal destacar dos punts: des defebrer de l’any 2005 compten ambnomés un guitarra, ja que Brian“Head” Welch va fer les maletes iel bateria oficial del grup, DavidSilveria, en l’actualitat està sentsubstituït per Joey Jordison (bate-ria de Slipknot) fins que torni l’any2008.

Korn també sona a diferents ban-des sonores de pel·lícules com: Thecrow: city of angels, End of days,Spawn, Tomb raider: the cradle oflife, The queen of the damned; i hafet covers de grups com Metallica,Cameo i la coneguda Another brickin the wall dels Pink Floyd.

Aquí teniu una mica d’històriad’aquest gènere musical, esperoque ara una mica menys descone-gut. !

22 ESCRIVIM

Si vols que una cosa es faci, encarrega-la a una persona ocupada. Vell refrany xinès.

JORDI RESA VAQUÉ

Ja han passat nou mesos des queLluís Llach posava punt i final

a 40 anys de carrera professionalcom a músic. Ho va fer amb dosconcerts a Verges (Baix Empordà),el poble de la seva infància, amborganizació dels col·lectius Salveml’Empordà i Metges Sense Fronte-res.

S’hi va aplegar gent d’arreu (delmateix poble, la Catalunya Nord,la Franja, País Valencià, les Illes,País Basc, Madrid…, del Penedès iBarcelona). No hi van faltar auto-ritats de la classe política catalana(presència que no va deixar indi-ferent a un auditori inconformistaamb els seus representants). To-thom amb l’únic desig d’acomia-dar-se de qui, pel seu compromíssocial i per la solidesa i coherènciade la seva trajectòria artística, s’haconvertit en un referent per a di-verses generacions. Així es reflec-tia en les edats dels 5.000 especta-dors presents.

El periodista Antonio Franco(El Periódico de Catalunya) escri-via en l’article d’opinió sobre el co-miat del cantautor de Verges: “A

Lluís Llach se l’estima en dosplans. Un, el de l’individu públiccoherent. Un altre, el de l’artistaexcepcional per la seva qualitat i,de manera especial, per la seva ca-pacitat a l’hora de crear complici-tats a través d’una música madura

i d’uns textos mesurats i curosos,gens banals, sempre referits a lespetites i a les grans il·lusions, alsdesitjos i a les amargures de lagent del nostre país”.

El concert va ser un repàs alsgrans temes de la seva obra: Geo-grafia, Maremar, Que tinguem sort,Alè, País petit, Venim del nord,venim del sud, Amor particular,Viatge a Ítaca…

No hi van faltar referències al’actualitat encara candent: el tan-cament dels repetidors de TV3 alPaís Valencià, la urbanització es-peculativa i descontrolada del te-rritori, el “neofeixisme de la dretaespanyola i el noucentisme enve-llit i mediocre d’alguns sectors del’esquerra” (en referència a la ne-gociació de l’Estatut), la memòria

històrica i el record a les víctimesdel franquisme (l’exili, Puig An-tich, Vitòria…).

Llach, tan precís com incisiu,també va parlar “...d’aquesta so-cietat on prevalen paraules comproductivitat, competitivitat, èxit,triomf... (i del xantatge econòmicque ens imposa el mateix siste-ma), tot i que sabem que són pa-raules buides de contingut i quesón altres els valors que ens escal-fen el cor, encara que els aprenemensopegant, massa tard i, quasisempre, malament”. Seguien elsacords de Tendresa.

El record als poetes (Martí i Pol,Màrius Torres, Joan Oliver...), elsbisos un darrere l’altre i la gentque es resistia a marxar. Un darrertema (Verges 2007) compost per al’ocasió. L’Estaca, Laura i Que tin-guem sort, tributs del públic alcantautor.

Lluny de convertir el comiat enuna tragèdia, Lluís Llach s’acomia-dava en plenitud, pletòric de fa-cultats i amb tot el reconeixementi l’estimació de la gent entregada.El trobarem a faltar. !

Verges, 24 de març de 2007

Acomiadar-se de qui, pel seucompromís social i per la solidesa icoherència de la seva trajectòriaartística, s’ha convertit en unreferent per a diverses generacions.

ESCRIVIM 23

Nada es real hasta que se experimenta, incluso un proverbio no lo es hasta que la vida no lo haya ilustrado. John Keats.

JOSEP LLUÍS AVALOS

Cuando paré el motor de miauto a las 21.45 h en el pár-

quing de Urgencias, me quedéunos instantes observando unaabuela que miraba resignada alcielo mientras los ambulancierosla preparaban para llevarla a sucasa, o a lo peor a la residencia,o... tal vez era lo mejor, ¡quiensabe! La vida, al final, puede po-nerse muy cruda, más que el fríoque hacía esa noche.

Aún notaba el calor de mi com-pañera y mi hijo, nos habíamos fe-licitado la Navidad dándonos unbeso, atados los tres en un abrazo.

Una vez se abrieron las puertasde urgencias el aire caliente recon-fortó mi paso y ya más adentroadiviné que la noche prometíamás temperatura aún; por fortuna,las caras que vi al llegar al controleran alegres, respiré aliviado.

¡Había enfermos!La doctora Marta me explicó, ya

metidos en harina, que tenía unenfermo, que llevaba unas horasingresado en Urgencias y que, apesar del tratamiento, que era, apriori, el correcto para una infec-ción del tracto urinario, le inquie-taba; no le faltaría razón. El enfer-mo, que parecía estable, se habíapuesto a tiritar y la enfermera ade-más le había advertido que sutemperatura axilar había pasadode los 36,7 a 39ºC. Revisamos denuevo lo que el paciente había ex-plicado al llegar y las anotacionesdel informe.

Marta, cuando habla, siemprepiensa en el enfermo y no en sulucimiento personal; desmenuza-mos los detalles del caso en cues-tión. Finalmente, comprendida suinquietud, le rogué que regresasecon su familia, su turno había aca-bado hacía rato, se merecía undescanso y le deseé de corazónuna feliz Navidad.

Tenía razón, había que volvercon el paciente y hablar con él denuevo, pues, como había sugeridola doctora, había un aspecto que,de confirmarse, dejaba abiertauna posibilidad que impondría uncambio en el tratamiento y asegu-raría mejor la situación de Fran-cesc, que así se llamaba el pacien-te. Así que nos dirigimos resuel-tos al box 16 Montse y un servi-dor.

Francesc estaba sudado, espesoy con el pelo arreglado como sólolo sabe hacer un cojín tras horasen una camilla; su mujer Clara selevantó sorprendida al vernos apa-recer. Nos sentíamos bien, me re-fiero, claro está, a Magri y a mí; nohay nada como estar contento enel trabajo, da seguridad y reflejaseguridad, elementos que transfie-ren confianza, medicina indispen-sable que, sin encontrarse en va-demécum alguno, es preciso ad-ministrar siempre en cuanto unose planta ante el enfermo y su fa-milia, y en dosis generosas.

“Hola Francesc, com es troba?D’aquella manera?”

“Doctor... no massa bé.”“Escolti, aquests dies ha notat

quelcom diferent en orinar? Hanotat molèsties en orinar?”

“No especialment, no ho sé...doctor.”

Encontrarse mal imposibilita amenudo concentrarse en la pre-gunta y en la respuesta, así que in-sistí, de otra manera, bajo la aten-ta y preocupada mirada de Clara.

“Francesc, escolti’m! Quantscops s’aixeca a orinar per la nitquan està normal?”

“Una i de ben matí!”“I aquestes nits?”“Doncs... tres i fins a quatre

cops i de dia... orinava més nor-mal; però sento una molèstia perdins!, –assenyalant el periné–dins, a la vora de l’annus i tincnàusees i em marejo quan emmoc.”

Magri cruzó su mirada conmigo,comprendía por donde podía ir eltiro. Después de auscultarlo denuevo, palpar su abdomen deteni-damente y mirar su piel, le di unosgolpes en las fosas lumborrenalesque no fueron especialmente do-

Navidad en Urgencias

Una vez se abrieron las puertas deurgencias el aire caliente reconfortómi paso y ya más adentro adivinéque la noche prometía mástemperatura aún.

24 ESCRIVIM

L’art de viure s’assembla més al pugilisme que a la dansa. Marc Aureli.

lorosos, así que le expliqué queera necesario hacer un tacto rectalpara palpar su próstata. Francescasintió con un gesto de circuns-tancia, Montse ya tenía a punto ellubricante urológico y entre losdos dejamos la zona a explorardespejada de ropa; Francesc se de-jaba hacer. Tras una buena unta-ción con el dichoso lubricante yuna vez sobrepasado el dintel de ladignidad de muchos, su próstatase mostraba grande y dolorosa,cosa que pudimos leer en su rostroal apretar ligeramente con el pul-pejo de mi tercer dedo derecho ellóbulo izquierdo de la citada es-tructura. La (mano) tonta sujeta-ba, sin apretar, su aparato genitalexterno. Parecía pues que la dichapróstata albergaba huéspedes mo-lestos y... hospedaje en semejantefonda y por semejantes inquilinosse estaba constituyendo en unadesdicha para Francesc.

Tras explicarles con palabras lla-nas (?) lo que pasaba les relatamos

que se iría sintiendo mejor enunas horas. Les prometí volvermedia hora después que la enfer-mera hubiese acabado su trabajo yambos les ofrecimos una sonrisaque esperamos les reconfortaría.Para ello nadie mejor que Magri,sin desmerecer a nadie. Magri,además de diligente y buena pro-fesional, sonríe con azúcar y algode canela en estas situaciones; elenfermo y la familia lo notan, yo,como habréis comprobado, tam-bién.

Nos alejamos del box 16 agrade-cidos de la advertencia de Marta yde la exploración que había dadosu fruto; cambiaríamos el antibió-tico y la naturaleza de Francesc ylos cuidados de Montse y Claraharían el resto.

En el control las fichas habíanaumentado; el Dr. Raúl tecleaba enel ordenador, no perdía el tiempo,respondía a la presión. Rogerhabía preparado unos chupitos decola que agradecimos todos.

Roger es otro buen profesional ybuen compañero, siempre pendien-te de todo, siempre positivo. Diceque los dos tenemos una gran nariz,signo de personalidad; en su casogriega, egregia y juvenil; en el mío,mi personalidad, ha encontrado alfin su destino, las gafas que me haprescrito el Sr. Pagés; ahí se apoyan,en un óptimo soporte; tanto es asíque Sandra dice que ahora parezco¡un médico de verdad! Sandra, todohay que decirlo, lleva sus lentes conuna elegancia extrema.

La Coca-Cola, ¡qué gran inven-to Raulito!, él asiente.

Raulito ¡a ver cuándo te traesunas hojas de coca pa masticar!Raúl reconoce el filón. El Dr. Raúles un residente de Tahuantinsuyo,el antiguo país de las cuatro regio-nes; trabajador, de mirada noble ysiempre respetuoso conmigo. Meexplica, a continuación, que en suPerú natal los campesinos son ca-paces de andar, al lado de su ju-mento, distancias increíbles tansólo mascando unas hojas de cocacon cal i chancaca i sin apenasotros alimentos. ¡Ah!… ¡ViveDios que hay otros mundos!

De nuevo concentrado en el pa-ciente del 16 dimos el retoque altratamiento que ya intuía Marta,confiando en que el futuro inme-diato de Francesc sería a partir deahora más halagüeño, pues asísomos de frágiles los mortales,aunque en la salud nos creamosdioses: vanitas vanitatis et....

Acaba de llegar un muchacho,elevado en una camilla, diciendobarbaridades; sus padres con la mi-rada humilde intentan frenar susincontinencias; ¡qué mal trago!, elorgullo de esos padres estaba fuera,pasando frío. ¡Ah... los padres!

Yo me di cuenta que los queríacon más de 25 años. Los padresnos proyectamos en los hijos, sesuele decir; ese chico proyectabalo que sus padres no esperaban veresa noche; su orgullo había sidoabrazado por la vergüenza, algoque todos, más temprano quetarde, nos toca vivir y que nos de-vuelve al suelo y al polvo.

Una vez instalado en el 7 ymientras el chico farfullaba in-conveniencias dijimos a sus pa-dres que no debían preocuparse,una mala noche la tiene cualquie-ra. “Por favor señores, salgan unmomento a la sala de espera ytomen un café, se pondrá bién”;asintiendo con la cabeza y tomán-dose por el hombro y la cintura sealejaron, no sin antes mirar atráscon resignación. Volví a entrar enel box, Roger le ponía una vía y

Magri le ayudaba en la contingen-cia. Ester, que nos miraba desde lapuerta entreabierta, estaba inquie-ta. “¡Ha arribat un nen petit!,diuen els seus pares que s’ofegades de fa una estona, una horamés o menys”. Sandra le cogió laficha y se dirigió al micro; a losniños no nos gusta hacerlos espe-rar, es un consenso práctico pero

también emocional; tras quedarde acuerdo con Roger sobre laconducta a seguir con Fredy, salídetrás de Sandra, que se dirigía ala zona pediátrica. Raulito me se-guía, siempre dispuesto a echaruna mano.

Ayub entraba en brazos de supadre, tenía algo menos de un añoy hacía un ruido característico altoser, era un estridor laríngeo; es-tábamos de acuerdo. “¡Buenas no-ches!” Su padre, agobiado por elpadecimiento de su hijo, asintiócon un movimiento de cabezamientras le desvestía con nervio-sismo. Sandra le tomó el relevo ycon decidida tranquilidad despojóal niño dejándolo solo con elpañal. Magri, que se había incor-porado a la escena, preparaba lostrastos de nebulizar.

“¿Desde cuándo está así?”“Hace una hora doctor, ¡por

favor doctor!”“Esté tranquilo Hamed, su hijo

se pondrá bién”. No tenía tiraje,no auscultamos sibilancias, notenía fiebre. Su garganta estabaalgo enrojecida y sus oídos esta-ban libres. “Se pondrá bién”.

Los ojos enormes de Ayub esta-ban fijos en su padre mientras se-guía congestionado, con la tos y elestridor. Comprendimos que sumadre estaría preocupada por suniño, Sandra y Magri me sugirie-ron que estarían mejor los tresjuntos, ¡naturalmente!

“Dr. Raúl, por favor, ve en buscade su madre, dile que es mejor quepase con su niño”. Raúl cuandohabla contagia tranquilidad, ¿quémejor embajador?

Al poco regresaba con Hafida.Ésta mantenía la entereza queHamed había perdido y se dirigió

a su niño, que le alargó los brazosbuscando su refugio. Montse teníaa punto una nebulización y la es-tilsona que le indicó Raúl según elpeso. La máquina estaba en movi-miento.

Hafida se sentó con su tesoro enla falda; éste ahora llevaba unamascarilla para nebulizacionesque soltaba un vapor sanador yAyub, que nos miraba con susgrandes ojos, soltaba a su vez unllanto de protesta por dicho trata-miento. Poco después, el niño,que ya hacía menos ruido, se em-pezaba a quedar dormido. Hamedtambién respiraba más tranquilo yle acariciaba la mano. El sueño deun hijo es la imagen de la placidezy la ternura.

“Hafida”, le dije en voz baja, “lesdejaremos un buen rato en Urgen-cias, hasta que esté mejorcito, ire-mos viniendo, si nos necesitanantes llamen al timbre”. Nos pre-miaron con una sonrisa agradeci-da y ambos se quedaron mirando asu hijo que ya dormía.

Una vez fuera del box, nos que-damos observando esa escena.También en Urgencias teníamosahora nuestro pesebre. ¡La Navi-dad es mágica!

Al fondo Roger y sus compañe-ras, de nuevo en el control, están apunto para llamar al siguiente.

Bon Nadal a totes i a tots. !

ESCRIVIM 25

Una de les lliçons més clares de la Història, incloent-hi la recent, és que els drets no són graciosament concedits, sinó que cal conquerir-los. Noam Chomsky.

Una vez fuera del box, nosquedamos observando esa escena.También en Urgencias teníamosahora nuestro pesebre. ¡La Navidades mágica!

26 ESCRIVIM

La uniformitat és la mort; la diversitat és la vida. Mijail Bakunin.

NANNI DIARIO

Amenudo sueño con borrartoda mi historia, en conver-

tirme en otro o simplemente enno ser. He leído que este procesoonírico es común, sobre todo enmomentos de estrés, pero que sieste fenómeno traspasara la fron-tera del subconsciente hacia la re-alidad estaría delante de una en-

fermedad como el Alzheimer, unadisfunción degenerativa que afec-ta las conexiones del cerebro yque padecen más de 400.000 per-sonas en España. Vale la pena nofrivolizar con este tema. Perder elpasado, aunque sea por pocotiempo, es una experiencia horri-ble. Lo saben los que han sufridoamnesia temporal por accidente opor el consumo masivo de alco-hol durante una noche de desen-freno.

Un problema distinto vienedado cuando uno decide eliminar

de su historia un capítulo que yano le interesa. Como aquel quecircula a 200 km/h por la autopis-ta y cuando le para la policía diceque no había ninguna señal quedijera lo contrario. O como el al-calde que dice no saber que aque-llas zonas donde construyó esta-ban protegidas. Y es que la mentees práctica (por no decir cínica) yprefiere borrar temporalmenteaquello que nos puede perjudicar.

Otro ejemplo es el que me contóSilvia, una antigua compañera depiso, que se encontró una abueladesorientada que no sabía nidonde vivía. Silvia, que tiene unaabuela con Alzheimer, reconociólos síntomas y llamó a la policíapara que la acompañasen a casa,pero no lo consiguió. Le dijeronque no era competencia suya y leinstaron a que ella misma cogieraun taxi para acompañarla a su do-micilio. Así lo hizo, pero indigna-da, escribió una carta a varios pe-riódicos quejándose de que losagentes se preocupasen más deponer multas que de atender a laciudadanía. Silvia tenía razón. Losagentes consideraron más prácticoolvidarse del la Ley de 1994 queobliga a los agentes a “atender, au-xiliar y proteger a los ciudada-nos”, para proseguir con la recau-dación.

Son las ventajas o desventajas dela mente humana. Mis sueñossiempre terminan con el estruen-do del despertador. Es el momen-to en que, tras unos minutos dedesconcierto, recupero mi yo ori-

ginal con su consecuente pasado.A algunos no les pasa lo mismo.La abuela a la que auxilió Silvia iráperdiendo su pasado paulatina-mente hasta el momento en queno reconocerá a su familia. Es eldesgraciado devenir de una enfer-medad sin solución. En cambio, alos desaprensivos del asfalto, a losalcaldes corruptos y a los agentesde los Mossos les recordarán susvoluntarias demencias seniles conmultas, condenas por corrupcióno expedientes disciplinarios. Pe-queño precio comparado con loque sería dejar de ser. !

Dejar de ser

Son las ventajas o desventajas de lamente humana. Mis sueños siempreterminan con el estruendo deldespertador. Es el momento en que,tras unos minutos de desconcierto,recupero mi yo original con suconsecuente pasado.

ESCRIVIM 27

La juventud de un ser no se mide por los años que tiene, sino por la curiosidad que almacena. Salvador Pániker.

Marc FumaroliLa educación de la libertadEd. Arcadia, 200754 pàg.Epíleg de Carlos García Gual

ROSA ROVIRA

Què és un clàssic? Per què l’e-ducació ha suposat l’estudi

dels clàssics? Per què des de famig segle s’ha menyspreat i margi-nat l’educació tradicional de l’es-perit de la imaginació i de la sen-sibilitat a través dels clàssics? S’hatrobat un substitut dels clàssics enl’educació?

A La educación de la libertad,Marc Fumaroli reflexiona al vol-tant d’aquestes qüestions, analit-zant les conseqüències de la mar-ginació de l’estudi dels clàssics enl’era de les tecnologies de la co-municació. El llibre recull la con-ferència que va pronunciar alNexus Institut el novembre de2006 i el seu autor, Marc Fumaro-li (Marsella, 1932), és un presti-giós historiador i assagista francès,membre de l’Acadèmia Francesa iprofessor de la Sorbona i del Co-llège de France, amb una dilatadatrajectòria per les universitats eu-ropees i nord-americanes.

Amb paraules de l’autor: “La re-volució cultural i comunicacionalque s’està produint en les nostressocietats riques i desenvolupadescombat, amb una extraordinàriaintolerància, qualsevol jerarquiaespiritual, moral i estètica, és a dir,

l’essència mateixa de l’educació.”La recent notícia de l’empitjora-

ment dels resultats en educació aCatalunya motiven la lectura d’a-questa petita conferència que veacompanyada d’un excel·lent epí-leg.

L’autor del llibre posa de mani-fest l’actual procés nihilista quepateix la societat, amb l’Estat coma responsable d’una cultura con-vertida en un entreteniment senseànima, que amenaça els fona-ments de l’educació i com a conse-qüència, la llibertat individual.Així mateix, el relativisme pos-tmodern que hem deixat instaurara la societat, juntament amb l’a-bandonament dels clàssics a l’edu-cació primària, secundària, i a launiversitat, acompanyat d’un des-cens de l’hàbit de la lectura, el cos-tum de lectures ràpides i de con-sum, la televisió, les presses i elsbest sellers... posen en perill la ma-

teixa llibertat, és a dir, la reflexió,el pensar i la intel·ligència. Per al’autor, els clàssics fan que siguempersones i no màquines, i sobretotno “massa” sinó individu.

D’aquesta subeducació i pèrduade referents clàssics se’n deriva lamanca de distinció moral, d’escrú-pols en les actituds i de referentsclars, i un abús de poder... que afa-voreix la presència de la banalitat,la superficialitat, la desorientació ila uniformitat, amb una conse-güent pèrdua de l’humanisme eu-ropeu, evident en el món que ensenvolta. !

L’educació de la llibertat

La recent notícia de l’empitjoramentdels resultats en educació aCatalunya motiven la lecturad’aquesta petita conferència.

28 ESCRIVIM

Qui sap que suficient és suficient sempre en tindrà suficient. Lao Tse.

SERGI FARRERAS

Al’estiu, amb una calor asfi-xiant on la suor s’apodera de

tots els éssers vius, qui pot evitarcaure en la temptació d’una bonacanya glaçada amb dos dits d’escu-ma?

I a l’hivern, al migdia, fent unvermut, quina millor combinacióper fer passar el gust d’unes pata-tes de bossa?

La cervesa és una beguda i, per amolts, un plaer que es converteixen tradició o, fins i tot, en una pas-sió, com també cantava en Fran-cesc Ribera (que la seva enamora-da era una Voll Damm).

A més, ara s’ha demostrat que ésuna sana tradició, ajuda a recupe-rar nutrients després d’un esforçfísic, el seu consum augmenta latolerància a l’esforç i redueix l’es-très, aporta vitamines del grup B,antioxidants i carbohidrats, i noengreixa (1 canya –200 ml– conté90 calories, la mateixa quantitatque un suc de taronja).

Si voleu gaudir de les qualitats dela cervesa, alhora que reafirmeu laconsciència nacional, hi ha mar-ques catalanes d’altíssim nivell.

Per exemple:Damm: va ser fundada per un al-

sacià, August Kuentzamm Damm,el 1876; l’estratègia de Damm obli-gava a ser presents en totes aque-lles fites sociopolítiques i culturalsdel país.

El 1921 va trobar el símbol queuniversalitzaria la casa, l’estrelladaurada. Set anys més tard Damm

creava l’estrella Roja, però amb lavictòria feixista a la guerra civil, esva haver de retirar. Van substituirla mítica estrella roja per una in-ofensiva rosa dels vents que enl’actualitat continua sent present ala nostra vida.

Qui s’imagina un partit del Barça,una conversa d’amics al bar o unafesta sense l’acompanyament d’unaEstrella, Voll, Bock o Xibeca?

Moritz: va ser fundada el 1856per Louis Moritz i companyia. Vaser un projecte amb expansió queva permetre tres anys més tard in-augurar la seva gran fàbrica a laRonda de Sant Antoni, un dels pri-mers edificis que es van aixecar al’Eixample.

Van rebre la medalla d’or de l’ex-posició universal i van fer el barMoritz, un local amb molta activi-

tat social, seu del FC Barcelona,entre altres activitats.

Lamentablement, la crisi econò-mica dels setanta va fer que tan-qués les portes el 1978, però el2004 es va anunciar que tornava aobrir. La M de Moritz tornava fentde la modernitat i la nostàlgia lamillor de les combinacions.

San Miguel: el seu origen es re-munta al 1890 quan, en un petitconvent de les illes filipines, elsfrares agustins van produir unacervesa per ajudar-los en les pre-gàries.

La societat de la Segarra va com-prar la fórmula que feia delir els fi-dels filipins i es així com, des del’any 1957, el santoral va afegir unsant daurat, San Miguel.

Al cap dels anys s’han convertiten tres dels grans emblemes cata-lans d’origen forà, que juntamentamb Mathew Tree, Ronaldinho oel desaparegut Floquet de neu hanacabat formant part dels nostressegells identificadors.

Perquè, vagis on vagis, la cerve-sa és un fet diferencial que ha re-sistit totes les ressaques que impli-ca el pas del temps, gràcies a la fi-delitat de tot un poble. !

Una cervesa, un país

ESCRIVIM 29

La cultura es el despertar del hombre. María Zambrano.

JOSÉ SANZ

Citius, altius, fortius (el más rá-pido, el más alto, el más fuer-

te). Aunque la expresión sea lati-na, este lema pertenece a los jue-gos olímpicos modernos y se leatribuye a Pierre de Coubertin, elmismo que dijo “lo importante esparticipar”. En realidad a nadie pa-rece importarle participar si no espara ganar. La naturaleza humana,en general, y el género masculino,en particular, siempre ha sidocompetitiva. Si hay alguna expre-sión artística que haya reflejadoeste espíritu competitivo a lo largode la historia de la humanidad, ésaes sin duda la arquitectura.

En el portal de un palacio deShakhrisabz, Uzbekistán, hay unainscripción del gran conquistadorde Asia Central, Tamerlan, quereza “si usted tiene dudas de nues-tra fuerza, mire nuestros edifi-cios”. Todos los grandes egos sehan acompañado de obras mag-nas, desde Napoleón con Les Inva-lides hasta Mitterrand con las pi-rámides del Louvre. En la actuali-dad, lejos de corregirse esta carre-ra por ser el más imponente, lospaíses del sudeste asiático y los delGolfo Pérsico se han sumergido enuna competición sin fin por alcan-zar el rascacielos mas alto delmundo. Parece que Estados Uni-dos, herido en su orgullo, no quie-re hacer olvidar que durante añosellos fueron los grandes domina-dores y en vista de ello le han en-cargado un enorme rascacielos

para la ciudad de Chicago al va-lenciano Santiago Calatrava.

Cuando de pequeño iba a la es-cuela, para despertar el sentimien-to patrio me repitieron bastantesveces que la catedral de Sevilla erala tercera más grande del mundo,sólo superada por San Pedro delVaticano y San Paul de Londres.Esta clasificación es muy contro-vertida (San Pedro no es una cate-dral, la catedral de Ulm es la másgrande en volumen...) pero paralos sevillanos, una orgullosa co-munidad de gente que tuvimos elrefinado gusto de escoger Sevilla ala hora de nacer, nos vale este ter-cer puesto. Tardaron años enpasar cuando me enteré que habí-amos caído del podio en beneficiodel que en la actualidad es elmayor edificio consagrado a lacristiandad: la basílica de NotreDame de la Paix. No me sorpren-dió tanto el hecho de pensar queaún se construían iglesias enor-mes sino la localización de lamisma, en Yamoussoukro, Costade Marfil.

Como si de un alcalde cateto oun constructor “nuevo rico” setratara, el presidente de Costa deMarfil, Félix Houphouët-Boigny,mandó construir una réplica(mayor en tamaño, por supuesto)de la Basílica de San Pedro del Va-ticano en Yamoussoukro, su ciu-dad natal (y capital del país desde1983). El edificio empezó a cons-truirse en 1985 y no se acabóhasta 1989. Su coste fue de 300millones de dólares, justo el doble

de la deuda externa del país. Nodeja de ser una ironía que estetemplo, que puede albergar18.000 fieles, esté erigido en unpaís de mayoría musulmana y ro-deado de barrios donde no existenni la electricidad ni el agua co-rriente.

Para que no quedaran dudas dequien mandó edificar tan magnotemplo, el presidente Houphouët-Boigny fue representado en unavidriera junto a otra de Jesús conlos apóstoles. En 1990 el PapaJuan Pablo II impuso como condi-ción a la consagración de la basíli-ca que se construyera un hospitaladyacente a la misma. Una solita-ria roca rodeada de campo quedacomo testimonio del día en que secolocó la que debía ser la primerapiedra del hospital. !

Citius, altius, fortius

30 ESCRIVIM

El primer dels béns, després de la salut, és la pau interior. François de la Rochefoucauld.

FÈLIX PÉREZ

Heu anat aquests darrers dies ala muntanya? És sorprenent i

meravellós comprovar els dife-rents matisos que hi podem tro-bar; la franja de colors es multipli-ca per cent, no cal dir per mil, adiferència dels colors i ombresamb què compta la desitjada pri-mavera, als nostres boscos.

Hi ha arbres que ara semblenmalalts, però realment és ara quanestan esplendorosos i plens dellum: hi ha colors com el groc quepassen d’un to pàl·lid al més in-tens i vigorós. El verd no quedaindiferent, realça les seves tonali-tats arreu, sense prioritat ni sentitcomú, ho fa amb tanta destresaque encerta, to a to, un per un,aquells que toca, com intenta fer-ho un pintor experimentat.

Trobem també el taronja, mati-sos més vermells i carmins com si

la muntanya plorés llàgrimes, comsi estigués sagnant.

Les fulles comencen a caure aterra i amb els diferents colors di-buixen una catifa, la més ben feta,la més bonica i natural de totes lesque podríem trobar a Pèrsia.

Ara tots els boscos comencen aendormiscar-se, fins i tot les arrelsdels arbres comencen una hiverna-ció, com les papallones dins delsseus capolls, però tot i que hi hacoses que comencen a desaparèixerfins a la propera temporada, les im-menses muntanyes ens regalen, delseu subsòl, grapats de bolets pertastar en diferents i múltiples plats.

Trobo que cuidem molt poc totallò que la natura ens dóna.Només hem de veure les coses quellencen alguns, tot fent un tombtranquil pels nostres boscos. !

La tardor

31

El terrible no és l’alçada sinó el pendent! Friedrich Nietzsche.

LLO

CS

I V

IAT

GE

S

JORDI MASSANA

EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA, paratgenatural d’interès nacional i em-marcat dins el Parc Natural delCadí-Moixeró és, sens dubte, unade les muntanyes amb més atrac-tiu i tradició de l’alpinisme català.

Tot i que evidentment el rei d’a-quest massís és l’espectacular Pe-draforca amb la seva enforcadura iels pollegons superior (2.506 m) iinferior (2.445 m), cal fer esmenttambé a altres cims que, si bé nosón tan coneguts ni concorreguts,sí que gaudeixen d’un encantpropi. Podem destacar el GallinaPelada a la serra d’Ensija, el Co-mabona al Cadí i el Cap del Verd ala serra del Verd que envolten el“Pedra” i en són miradors de pri-vilegi.

En aquest indret hi trobaremgran quantitat d’activitats relacio-nades directament amb la naturaper poder desenvolupar durant totl’any. A l’estiu es pot gaudir del’excursionisme i l’escalada. A latardor, que ens ofereix una amal-gama de colors, podrem observarels variats tons ocres que van ins-pirar Picasso en la seva estada aGósol i, si les pluges acompanyen,“caçar” gran varietat de bolets (nopas enguany). A l’hivern es podenfer excursions amb raquetes deneu, esquí de muntanya i escaladaen gel. I en arribar la primavera espot disfrutar de l’esclat de flors, els

regals olfactius i les tonalitats ver-doses tot caminant per les sevesvalls.

Entre els municipis que descan-sen a la falda de la muntanya hidestaquen Saldes i Gósol, bases ipunts de partida de múltiples ex-cursions i ascensions.

A Saldes podem visitar l’esglésiade Sant Martí (857) amb retaulebarroc (s. XVIII) i Santa Maria delCastell (s. XIII) i tot fent una pas-sejada (20’) pujar fins al castell deSaldes.

Gósol ens ofereix una visita his-tòrica a les ruïnes del poble antic,les muralles i el castell on es con-serva una torre amb una escala ha-bilitada per pujar-hi. En desta-quem també la plaça del poble on,just al centre, hi ha la font amb laDona dels pans, dedicada a l’obraPicasso i en record de la seva esta-da al poble el 1906.

PassejadesUs en proposem cinc que podreurealitzar tot passejant sols o acom-panyats, amb nens o sense:

De Gósol a Font Terrers. Cami-nadeta de 30’ (anada) fins a laFont de Terrers on podreu refres-car-vos i gaudir d’una zona de“picnic” de gran bellesa.

La ruta de la Mallarenga. Técom a punt de partida Font de Te-rrers i ens ofereix la possibilitat deconèixer en detall la vida i cos-tums d’aquest ocell amb una ruta

Pels voltants del Pedraforca

32 LLOCS I VIATGES

Nadie sabe cuánto puede durar un segundo de sufrimiento. Baltasar Gracián.

marcada de 45’ (total) amb panellsinformatius.

De Gósol al Castell. Tram curtde 10’ (anada) però molt pujadorfins a les ruïnes de l’antic poble icastell. Bones vistes del poble, elPedra i la vall de Gósol.

De Gósol al Molí. Ruta curta de20’ (anada) des del poble fins al’antic molí ara reconvertit en al-berg i situat al riu Torrentsentaque recorre la vall de Gósol.

De Saldes al Castell. Corriol de20’ de pujada des del poble queens durà a les ruïnes del castell, ontindem una visió de privilegi del’enforcadura i la tartera de Saldesdel Pedra.

ExcursionsLa vall de Gósol. Recorregut cir-cular de 8 km, amb punt de parti-da al poble de Gósol i que trans-corre per la vall fins arribar a lafont de Torrentsenta, passant per

terrasses de conreu, denses pine-des i boscos de ribera, marcatsamb senyals de PR.

La vall de Gresolet. 6 km.Anada 2 h. Partint de Saldes ensdirigim al santuari emblemàtic deGresolet. S’aconsella fer-la durantla tardor o la primavera per podergaudir al màxim la gran diversitatde vegetació, on hi trobarem pine-des de pi roig, boixos, faigs i rou-res d’una bellesa incalculable i queens duran a un indret màgic.

El Pont Cabradiç. Durada: 3-5 htotals depenent de la destresa a l’hora de grimpar i desgrimpar.Bonica ruta on descendirem fins alriu de Valls per veure l’espectacu-lar obertura a la roca, creant unpont natural, per on circulen lesfredes aigües d’aquest riu.

Aquesta excursió empara mésdificultat que les anteriors pel fetd’haver de superar una llarga des-grimpada en el descens fins al riu.

Es desaconsella realitzar-la ambnens petits i en dies plujosos omolt humits per la poca adherèn-cia de la roca en tot el tram de bai-xada.

Aproximació: des del poblet deFeners, agafarem el camí en direc-ció al Molí d’en Güell, on deixa-rem el cotxe i iniciarem l’excusió.

Ens dirigim per camí ample alcoll de Castellar on agafarem uncorriol a mà dreta que ens durà enuna divertida (i perillosa) des-grimpada fins al pont Cabradiç.

TravessaCavalls del Vent. Per als més ago-sarats, s’han posat de moda en elsdarrers anys uns circuits circularsque recorren de refugi a refugiunes zones concretes del nostreterritori. En aquest cas us anome-nem el Cavalls del Vent, que trans-corre per diferents refugis del CadíMoixeró i el massís del Pedraforcai amb una distància d’uns 97 km i5.200 m de desnivell acumulat. Enaquest cas es tracta de fer-ho enmenys de 24 hores, de 36 o traves-sa, depenent de la categoria i lesganes de córrer.

En aquest cas el recorregut espot iniciar al refugi Lluís Estasen obé al refugi de Gresolet dins delmarc del massís del Pedraforca.

AscensionsTot i que l’ascensió per excel·lèn-cia és la del Pedra, en citem tresmés que per tradició i proximitatde ben segur poden ser una bonaalternativa a la massificació d’a-quest pic.

El Comabona (2.254 m). As-censió llarga però fàcil (5-6 horesen total) amb 1.200 m de desni-vell.

LLOCS I VIATGES 33

La peor forma de extrañar a alguien es estar sentado a su lado y saber que nunca lo podrás tener. Gabriel García Márquez

Partint de Gósol, ens enfilaremdirecció Font Terrers i el Cap de laPortella. Farem cap al Portell onpujarem fins al coll de les Basso-tes. Ascendirem fins els prats deToixona, Socarrat i Llong fins laserra pedregosa.

És molt freqüent trobar-nos ra-mats de cavalls pasturant aquestsprats, segur que serà un bon mo-ment per aturar-nos i veure’ls en elseu estat més salvatge.

Tot seguint el PRC-124, faremcap al conegut Pas dels Gosolansque comunica amb la Cerdanya i

que és un pas històric de segadorsi traginers entre Gósol i Bellver deCerdanya. Una vegada ens trobemen aquest punt, carenejarem finsassolir el cim del Comabona de2.554 m i, si el dia és prou clar,tindrem bones vistes de la Cerda-nya i la cara sud pirinenca.

La Gallina Pelada (2.317 m).De 3 a 3,30 h a l’estiu i de 4 a 6 ha l’hivern, en funció de la neu,amb 800 m de desnivell.

Aquest cim anomenat tambéCap del Llitzet, ens presenta unacurta ascensió, a causa de la bona

aproximació que podem fer ambel vehicle.

Així doncs, iniciarem l’ascenciódes de la Font Freda, a peu de lacarretera que uneix Saldes i Vall-cebre, a pocs quilòmetres de Sal-des. Durant l’hivern cal partir unpèl més avall, des de la Pleta de laVila, ja que la neu i el gel normal-ment ens impediran fer-ho des dela font.

Un cop a la font Freda, tan solscal seguir el corriol marcat fins altorrent de la font d’Ensija i fer capmés endavant a dues planelles, lagran i la petita, que posteriormentens duran als rasos d’Ensija.

Agafant rumb sud-oest, aniremtrobant petites marques. Cal anaren compte en aquesta zona en casde boira, ja que és fácil perdre-hil’orientació.

Tot seguit ens atancem al refugiDelgado Úbeda, guardat estius icaps de setmana.

Des del refugi ens manquen 20minuts escassos per assolir el cim.

Un cop a dalt, gaudirem d’unainèdita panoràmica de la cara suddel Pedra, el Cadí i els Rasos dePeguera.

Podem descendir pel mateix iti-nerari o bé per una variant, anantpel collet del pla de les Tores, Puigde la Creu de Ferro i el barranc deles Llobateres.

És molt recomanable fer-ho a l’hivern amb raquetes de neu, perla seva accesibilitat i escassa difi-cultat.

Cap del Verd (2.283 m). És uncim poc conegut, integrat a laserra del Verd i que per molts potser un agradable descobriment. Lamillor època és l’hivern, quan elsesquís o les raquetes ens condui-ran a uns paratges certament es-

34 LLOCS I VIATGES

Sólo si me siento valioso por ser como soy, puedo aceptarme, puedo ser auténtico, puedo ser verdadero. Jorge Bucay.

pectaculars per la seva bellesa i so-ledat.

De 5 a 6 hores amb neu i de 3 a4 hores en total sense neu i supe-rant 728 m de desnivell.

De Gósol agafem el camí en di-recció Tuixent pel coll de la Mola,on hi deixarem el vehicle. A l’hi-vern caldrà deixar-lo més avall, enfunció de la cota de neu.

Del Coll de la Mola ens dirigimper camí ample al portell de l’Ós.D’aquí, entre boscos, farem cap alClot de Prat Salvatge (si estematents, podem observar algúnexemplar d’isard). Des d’aquí isempre en ascens, ens dirigim totcarenejant fins al Cap del Verd, ontindrem una bona panoràmica dePort del Comte, així com de laserra Cavallera, el prelitoral i endies clars, fins i tot, la franja deponent.

De baixada podem fer via des-cendint pel torrent Fosc fins em-palmar amb el camí de pujada encotxe. Cal parar atenció al risc d’a-llaus en aquest torrent durant l’hi-vern.

El Pollegó superior del Pedra-forca. És molt conegut i crec queno calen grans indicacions perpujar-hi a peu per la via clàssica,des del refugi Lluís Estasen, pelcoll de Verdet i la llarga grimpadafins al cim.

Per evitar l’“efecte rambla” ésaconsellable ascendir-hi des deGósol, amb l’afegit que comportainvertir-hi menys temps i dificul-tat tècnica.

Temps: de 4 a 5 hores. Desnivell:1.100 m.

Sortirem de l’entrada del poblede Gósol seguint un camí ampleque mena a un bosc proper.

Tot travessant el torrent de l’Ar-

rubinat, ens endinsem al bosc ini-ciant un fort ascens fins el Coll deCabra, on iniciarem la pujada perla pesada tartera de Gósol fins al’enforcadura, punt on (si hemsigut matiners) és fácil observar-hiramats d’isards. Ara ens quedaràtan sols una curta grimpada finsassolir el mític pollegó superiordel Pedra.

En el descens, els atrevits podeugaudir tot corrent o “fent lacabra”, de la tartera de Gósol, notan malmesa com la de Saldes perla menor afluència d’excursionis-tes.

Tot mirant el cel en qualsevold’aquestes excursions o ascen-cions hi podeu observar gran va-rietat d’ocells, com per exemple: elvoltor comú, amb gairebé 3 metresd’amplada amb les ales desplega-des; el trencalòs, de dimensionssemblants al voltor; l’àguila daura-da; el corb, i la gralla de becgroc/vermell.

Altres activitatsParc de Palomera. Al terme deSaldes i als peus de la serra d’Ensi-ja, hi podeu trobar el Parc de Palo-mera. Un parc d’aventura ambponts de mico, lianes, tirolines…per passar una estona divertida.

On menjarUs aconsellarem dos restaurantsque de ben segur no us decebran.

Fonda Cal General. Just abansd’arribar a Saldes, en un camí ques’endinsa prop d’una benzinera.Us oferiran bon menjar del país ien quantitat.

Restaurant El Forn. Dins elpoble de Gósol, una cuina de dis-seny amb productes de la terra,amb els quals us llepareu els dits.

On dormir• Refugi Lluís Estasen, a la falda

del Pedra.• Càmping El Repòs, del Pedra-

forca a Saldes.• Hotel Hospat, del Pedraforca a

Saldes.• Hotel Cal Franciscó, a Gósol.• Càmping Cadí, a Gósol.• Alberg Molí, a Gósol.

Webswww.saldes.catwww.parcdepalomera.com www.cavallsdelvent.comhttp://gosol.ddl.nethttp://molidegosol.com

Bibliografia• Mapes editorial Alpina: Serra del

Cadí-Pedraforca, Rasos de Pe-guera-Serra d’Ensija, Moixeró-La Tossa.

• Sergi Lara. A peu pel parc naturalCadí-Moixeró i el Massís del Pe-draforca. Ed. Cossetània.

• Esquí de muntanya en el PirineuCatalà. Ed. Desnivel. !

LLOCS I VIATGES 35

JORDI RESA VAQUÉ

LA GRAN DENSITAT DE POBLACIÓ, el ci-ment i les infraestructures que en-volten Collserola la converteixen,per l’abundant i variada vegetaciói fauna, en un espai bàsic per a l’e-quilibri ecològic i mediambientaldel territori, sense oblidar el granvalor patrimonial i cultural, pre-sent en forma de masies, ermites,fonts i altres construccions arqui-tectòniques, senyal inequívoc delpas dels seus habitants al llarg dela història.

La serra de Collserola compar-teix territori amb tres comarques:el Barcelonès, el Vallès Occidentali el Baix Llobregat, i nou munici-pis: Barcelona, Montcada i Reixac,Cerdanyola del Vallès, Sant Cugatdel Vallès, el Papiol, Molins deRei, Sant Feliu de Llobregat, SantJust Desvern i Esplugues de Llo-bregat.

Els límits geogràfics de la serrasón la vall del Besòs al nord, la de-pressió del Vallès a l’oest, la valldel Llobregat al sud i el pla de Bar-celona a l’est.

El rocam és compost per uncomplex graniticoesquistós ambalgunes llenques calcàries i unafaixa metamòrfica. La vegetacióestà formada per extensos boscosd’alzina, pi blanc i algunes clapesde roure, els quals constitueixenuna bona representació dels eco-sistemes mediterranis.

Entre les 11.100 ha de superfíciede la serra es diferencien tres uni-tats de relleu: la carena barceloni-

na, els contraforts del Vallès i elsturons del Llobregat.

La carena barcelonina s’esténdes del turó de Sant Pere Màrtir(384 m), al sud, fins al turó de lesRoquetes (304 m), al nord, amb elTibidabo (515 m) com a cim mésalt.

De la carena principal barceloni-na baixen suaument cap al Vallèsdiversos contraforts: serra d’enFotja, de l’Arrabassada, turó delPuig, del Penitent i del Soldat; al’oest el puig Madrona, connectatper les serres de Can Julià i d’enRabassa.

Els turons del Llobregat s’este-nen des de Sant Pere Màrtir al

puig Madrona: turó d’en Cors(393 m), penya del Moro (275 m),turons de Can Pasqual (467 m),puig d’Olorda (424 m) i turó delXai (373 m).

Diversos torrents recorren lesfondalades de la serra cap al mar(actualment pel subsòl), el Llobre-gat i el Besòs.

Per tal de garantir la conserva-ció com a espai natural i fer-locompatible amb el gaudi dels ciu-tadans, l’octubre del 1987 es vaaprovar el Pla especial d’ordenaciói de protecció del medi natural deCollserola, que inclou una àreaaproximada de 8.000 ha. El Con-sorci del Parc de Collserola és l’or-

No hi ha arbre que el vent no hagi sacsejat. Proverbi hindú.

BTT a la serra de Collserola

36 LLOCS I VIATGES

El individuo ha luchado siempre para no ser absorbido por la tribu. Si lo intentas, a menudo estarás solo, y a vecesasustado. Pero ningún precio es demasiado alto por el privilegio de ser uno mismo. Friedrich Nietzsche.

ganisme responsable de la gestiódel Parc. L’integren els ajunta-ments amb part del terme munici-pal dins els límits del Parc, laMancomunitat de Municipis del’Àrea Metropolitana de Barcelonai la Diputació de Barcelona.

Collserola forma part dels Es-pais Protegits per la Legislació Ur-banística. Inclou la Reserva Natu-ral de la Font Groga situada a l’o-baga de la serra, a la capçalera dela vall de Sant Medir, on predomi-na la vegetació mediterrània hu-mida, boscos de roure i alzina.

La serra de Collserola ofereix unnombre elevat d’itineraris per a lapràctica de la bicicleta de munta-nya.

El que us proposo és el recorre-gut pel sector oriental del Parc.

Un agraïment a en Remy permatinar i sortir a pedalar un freddissabte de novembre.

AccésEn vehicle: ronda de Dalt sortida7: Sant Gervasi, Bonanova, av. Ti-bidabo. Seguiu l’avinguda Tibida-

bo (tramvia blau) fins al pàrquingdel pla de les Maduixeres.

Descripció de l’itinerariÉs orientativa. Els parcials marcatsindiquen bifurcacions importants.Sovint es troben senyals indica-dors. En cas de dubte cal seguir elcamí principal.

• Pla de les Maduixeres km 0.• Passeig de les Aigües. A 320 m

prenem el camí de la dreta enpujada (senyal ctra. Vallvidrera,Vivers de Can Borni, Tibidabo).

• A 800 m prenem el camí de ladreta direcció als Vivers de CanBorni. Seguiu pujant.

• A 850 m seguim a l’esquerra(senyal Font del Bacallà). Se-guim la pista principal deixantels senders a la dreta.

• A 1 km arribem a la carretera deVallvidrera al coll de l’Erola BV-1418. Seguim a la dreta en bai-xada fins a la bifurcació (180m).

• Baixem 160 m (direcció Barcelo-na centre) per la carretera de l’A-

rrabassada (Barcelona-SantCugat del Vallès) BV-1417. Al’esquerra (compte en creuar elcarril contrari) prenem el GR 92Mediterrani (corriol).

• Arribem a la Font Groga/coll del’Erola (430 m). Prenem el camíde la dreta en pujada (senyalturó de Santa Maria, Sant Ce-brià, Pas del Rei). A 100 m hi hauna bifurcació, cal seguir perl’esquerra. A 600 m a la dreta enbaixada fins incorporar-nos alpasseig de les Aigües (pista de ladreta en pla; 1km).

• Turó de Sant Cebrià.• Turó de la Magarola o del Matall. • Pas del Rei.• Turó del Trac. A la dreta deixem

la pista que baixa a Llars Mun-det.

• Portell de Valldaura. Arribem ala carretera de Cerdanyola (3,1km) i la creuem amb atenció.

• Turó d’en Fotja. Seguim el GR92 direcció Forat del Vent (se-nyal) pel corriol pujant i baixantfins arribar a unes cases. Seguima la dreta pel camí (senyal Turód’en Fotja. Can Lloses) i corriol.Arribem després d’una forta bai-xada a un nou senyal i seguimen direcció Forat del Vent. CanFerrer. Torre Baró. A 650 m pas-sem per unes antenes; seguim ala dreta. Arribem a una bifurca-ció on s’incorpora un camí per ladreta. Seguim recte (hi ha petitscorriols paral·lels que ens portenal mateix camí).

• Forat del Vent. Encreuament decamins i senyals. Seguim en bai-xada pel que indica direcció aCan Ferrer i Can Lloses. Deixemdos camins secundaris a l’esque-rra. Després d’1,25 km arribem ala carretera del Cementiri de

LLOCS I VIATGES 37

Los grandes incendios nacen de las chispas pequeñas. Cardenal Richelieu.

Collserola (cadena). Prenem elcamí de l’esquerra direcció SantIscle, Can Lloses, Can Catà.

• Torrent de Sant Iscle. Deixem bi-furcacions secundàries.

• Sant Iscle de les Feixes. Seguima la dreta direcció Can Catà.Pista principal i a 890 m seguima l’esquerra direcció Can Catà(senyal).

• Can Catà. Seguim la pista prin-cipal fins a una bifurcació queprenem a l’esquerra direccióSanta Maria de Feixes, Can Co-dina, Cerdanyola. Després decreuar un torrent (parcial de 3km) prendem un camí/corriol ala dreta en pujada (senyal puigde la Guàrdia, urb. Montflorit).Després de 3,9 km creuant elbosc arribem a Can Coll.

• Can Coll. Després de deixar l’à-rea recreativa a l’esquerracreuem la carretera amb atenciói prenem una pista en pujada di-recció Turons de Can Coll, Fontdel Frare. Arribem a una bifur-cació de camins i prenem el del’esquerra (90º). Trobem duesbifurcacions i sempre seguim ala dreta direcció Turons de CanColl. Arribem a Sant Cugat (se-nyal Can Codonyers, Torre Cen-drera, Sant Cugat FGC). Al finaldel camí prenem un corriol al’esquerra primer i a la dreta(800 m) després, que voreja unscamps. Aviat veurem el Pi d’enXandri. Arribem a la pista deCan Borrell.

• Can Borrell. Seguim la pistaprincipal direcció Sant Medir.

• Sant Medir. A 5,9 km prenem uncamí a l’esquerra en pujada (di-recció urb. Sant Medir, ctra. Cer-danyola). A 100 m prenem uncamí a la dreta i a 200 m més un

altre a la dreta. Arribem a unacorba molt tancada d’on arribaun camí/corriol (cadena) queprenem per pujar a la FontGroga (Torrent de la Salaman-dra).

• Font Groga. A partir d’aquestpunt desfem el camí d’anada.

• Carretera de l’Arrabassada BV-1417.

• Carretera de Vallvidrera.• Vivers de Can Borni.• Passeig de les Aigües.• Pla de les Maduixeres.

Distància: 30 km.Desnivell: 800 m acumulat.Horaris: 2 h 15’ (dependrà delritme).Dificultat: mitjana (alguns caminsi corriols tècnics).Aigua: fonts a Viver de Can Borni,Font Groga, Font del Miracle aSant Medir.Època recomanable: tot l’any.Atenció a l’hivern amb les glaça-des.

Cartografia: Serra de Collserola.Esc. 1:20.000. Editorial Alpina,2001.Telèfon d’interès: Centre d’Infor-mació del Parc i seu del Consorci93 280 35 52.Web: www.parccollserola.net

Bibliografia• Ignasi Forcada. Itineraris per

Collserola. Col·lecció Guies delCEC. Publicacions de l’Abadiade Montserrat, 1998.

• Xavier Moret. Collserola pas apas. Diputació de Barcelona,2005. !

38 LLOCS I VIATGES

El mundo exige resultados. No le cuentes a otros tus dolores del parto. Muéstrales al niño. Indira Gandhi.

OLGA NOLASCO

NO ES POT DIR QUE SIGUI un viatge ex-cessivament exòtic, ja que moltagent ja hi ha anat, però continuadespertant curiositat en la gentque no hi ha estat, i bons recordsen la majoria dels que sí.

És un viatge molt recomanableper a aquells que tenen afició perles cultures antigues i especial-ment per l’Egipte dels faraons (ésmés, habitualment la gent tornaamb fascinació per aquesta fantàs-tica cultura tan avançada per alsseus temps i amb un munt de pre-guntes i dubtes sobre com vivien,morien i sobretot com construïenaquests magnífics temples i mau-soleus).

La situació de l’Egipte actual noés tan atraient, amb totes les ca-racterístiques positives i negati-ves. El seu aspecte (tant les cons-

truccions, cotxes, brutícia…) ésd’un país ancorat en un passatd’un mínim de 60 anys enrere.

Personalment el que més em vaagradar va ser el creuer pel Nil,que va ser de set dies, la qual cosaens va permetre gaudir de visitesintercalades amb períodes de des-

cans per poder disfrutar de la na-vegació i els paisatges, i la visitaals temples en un fantàstic estat deconservació.

La visita a El Caire val la penaper veure i sentir el caos ordenatd’aquesta ciutat: trànsit, comerç,etc. i ficar-se en un taxi amb noupersones més per viatjar a tota ve-locitat i sense normes de circula-ció per arribar sense problemes alteu destí (això sí, el preu pactatsempre per endavant).

A qui li agradi comprar i el rega-teig es trobarà en un paradís, tant,que fins i tot acabarà fart de ser as-setjat per comprar la infinitat dexorrades destinades als turistes.

Recomanacions• Tenir molt clar què vols comprar

i no deixar-te atabalar per les mili una “tretes” per timar-te.

• Pagar en lliures egípcies, tot ique arreu accepten euros (surtmés econòmic).

• Portar Fortasec i suero oral enquantitats industrials (si no pera tu, segur que algú al viatge honecessitarà). !

Viatge a Egipte

LLOCS I VIATGES 39

Las palabras están llenas de falsedad o de arte; la mirada es el lenguaje del corazón. William Shakespeare.

MONTSE CASTRO FORNS

PER PARLAR DE NOVA ZELANDA no callocalitzar-la en el plànol. És unsomni per a qualsevol viatjar a lesdues illes que la formen, conèixerla seva història, gaudir de la natu-ra i de la seva gent.

Entre 500 i 3.000 anys abans deCrist els maoris van arribar a l’illades de la Polinèsia. Actualmentaquests aborígens són la minoriade la població. James Cook, l’any1769, va realitzar diversos viatgesi van començar les expedicions debaleners i la colonització dels eu-ropeus. Nova Zelanda es va con-vertir definitivament en una colò-nia britànica amb el tractat deWaitangi l’any 1840, encara no fados segles. En record a JamesCook, la muntanya més alta i l’es-tret que separa l’illa del nord i ladel sud porten el seu nom. Semblaser que els espanyols havien arri-bat en els primers viatges euro-

peus a finals de 1576, però vanpassar de llarg. Actualment, ladensitat de població és de 15h./km2 i està concentrada en lesprincipals poblacions. Això fa quequan mires al voltant predominenels bens pasturant per sobre de lespersones, i va de debò.

Però, què és el més recomanablede Nova Zelanda? Doncs tot.

A l’illa del nord hi ha la ciutatmés poblada: Auckland. És un in-tent de ciutat europea barrejadaamb nadius maoris i un port es-portiu que recorda la costa france-sa. A l’extrem oposat d’Aucklandhi ha Wellington, que és la capitali té un caire britànic total. Enmigde les dues ciutats, Rotorua, queconcentra les meravelles de la na-tura i la pudor del sofre que surtde la terra: volcans sense erupció,cràters convertits en llacs, guèi-sers, aigües termals, camins perfer excursions interminables. Totaixò barrejat amb un clima subtro-

pical i amb gent que es desviu perla terra i el turisme.

L’illa del sud és la més gran, di-vidida en nord i sud pels alps Me-ridionals. Aquí l’hivern és molt ri-gorós. És un paradís dels esportsde neu, però a més, la natura ésgenerosa: glaceres, fiords, rierols,llacs, vegetació i animals. A totarreu, grans camps amb bens, va-ques o cérvols. I després de lesplatges o dels penya-segats, sem-pre hi ha aigua per tot arreu, l’oceàPacífic o el mar de Tasmània. Elrespecte per la natura és tal quepescar una llagosta petita demenys d’uns centímetres determi-nats comporta retornar la bèstia al’aigua. Arreu no hi manquen ba-lenes, pingüins blaus o de becgroc, foques grans i petites, ocells,albatros kiwis (autòcton de l’illa) ialtres animals. La natura és la sevariquesa, la respecten, la potencieni forma part de la seva forma devida.

L’idioma és l’anglès però encaras’escolta el maori. Els maoris quequeden han canviat la fortalesa dela seva raça per la cultura del fastfood. Abans de començar qualse-vol dels partits de la selecció detots els esports, l’equip fa unadansa maori (la haka). És unadansa amenaçadora, impactant,que no deixa indiferent. Tambétenen una dansa d’hospitalitat. Ac-tualment només queda un 7% demaoris. Quina llàstima. !

Nova Zelanda. Un paradís per descobrir

Capvespre entre els guèisers de Rotorua.

40

US

RE

CO

MA

NO

No te establezcas en una forma, adáptala y construye la tuya propia, y déjala crecer. Bruce Lee.

DAHLIA

DES DE SEMPRE m’han agradat lespel·lícules d’arts marcials, aquellsdolents tan dolents que eren ven-çuts per aquells bons que tan bé sa-bien donar els cops i les puntadesde peu! Ara que sóc més gran enca-ra m’agrada assaborir-les. Tot i quemoltes d’elles tenien un argumentpèssim i un pressupost baixíssim, etfeien passar una bona estona.

Amb els avenços de la tecnologiai els efectes especials, el gènere haanat evolucionant, el kung fu de lespel·lícules dels anys setanta coe-xisteix avui dia amb el wu xia pian(el que podríem dir cinema decapa i espasa xinès) on les piruetesi els efectes especials són impres-cindibles; així, les coreografies deles lluites han perdut aquell cairemés o menys creïble però s’hananat enriquint i cada cop són mésenginyoses.

D’entre els actors del gènere, ésun deure per a tot afeccionat parlarde Bruce Lee, el petit dragó. Senseell aquest gènere de pel·lícules noseria el que és ni les arts marcialstampoc. Bruce Lee, de nom realLee Yuen Kam (San Francisco,1940 - Hong Kong, 1973), es dedi-cà principalment al kung fu, va re-novar les arts marcials i va fundarel Jeet Kune Do (“camí del punyque intercepta”). A part de ser unexcel·lent lluitador, Bruce era un

filòsof –va estudiar filosofia a launiversitat–. Aquesta facultataportà profunditat al JKD, que esconvertí en un veritable camí deconeixement i superació personal,a través del qual ell buscava la per-fecció i la veritat. Bruce tenia unagran voluntat, constància, agilitat ivelocitat i un esperit de superacióque el duia a aplicar sempre aspec-tes científics al kung fu, a aprendred’altres arts i a voler millorar-les.

És considerat un dels homes mésforts que han existit –en relacióamb la seva talla– i hi ha qui diuque mai hi hagut un rival que elsuperés fins al dia d’avui.

Al llarg de la seva vida, Bruce esva trobar amb molts prejudicis so-cials. Ell opinava que ensenyarkung fu era una forma de mostrarla bellesa de la seva cultura, peròl’hermetisme xinès no permetiadonar a conèixer a estranys els se-crets del seu art; per aquest motiu,el varen desafiar a guanyar uncombat per així poder continuarensenyant. Per altra banda, el ra-cisme de Hollywood tampoc el vaafavorir. Va fer petits papers a sè-ries de TV: Batman, Iroside... des-tacant el de coprotagonista a Elavispón verde (The green hornet,1966-1967). Més tard li van oferirprotagonitzar la sèrie de TV Kungfu. Tot i que en principi la sèriehavia estat ideada per a ell, la men-talitat nord-americana d’aquells

CINEMA

Cinema d’arts marcials

“Vacía tu copa para que pueda serllenada; quédate sin nada para

ganar la totalidad.”

US RECOMANO 41

Si crees que algo es imposible, tú lo harás imposible. Bruce Lee.

anys va creure necessari que elprotagonista fos un actor amb tretsno tan xinesos. Arran de la sevadecepció, va decidir tornar a HongKong, lloc on realment va comen-çar la seva carrera cinematogràfica;en arribar va quedar sorprès per-què allà ja era famós gràcies al seupaper de l’ajudant Kato a El avis-pón verde.

Podeu tenir el plaer de veure elseu art en el llegat cinematogràficque ens va deixar:

Karate a muerte en Bangkok(The big boss, 1971). Aquestapel·lícula és el resultat de la sevatrobada amb el productor Ray-mond Chow i li brindà una granpopularitat a la Xina, fins al puntde ser considerat gairebé un heroinacional.

Furia oriental (Fist of fury,1972). Les lluites de Bruce Lee ro-dejat pels seus oponents, vull dir“ell contra tots”, són immillorablesi són un dels punts forts de lesseves coreografies.

El furor del Dragón (Way of thedragon, 1972). És un clàssic de lesarts marcials. Bruce fou l’escriptor,actor i director de la pel·lícula,amb la qual va mostrar les seveshabilitats com a lluitador i còmic.Fou en aquest film on Chuck Nor-ris –campió mundial invicte depesos mitjans de karate del 1968 al1974– va començar la seva carreracinematogràfica. La lluita finalentre ells dos –situada al Coliseumde Roma– està considerada de lesmillors que s’hagin filmat.

Operación Dragón (Enter thedragon, 1973). Els entesos diuenque és la seva millor pel·lícula is’ha convertit en un títol de refe-rència per als afeccionats al gènere.La seva dedicació al film va ser ab-

soluta i els resultats foren un bonargument, molt bones actuacions iuns combats d’un realisme total.La pel·lícula fou un èxit i el consa-grà com a actor d’aquest gènere.Malauradament, va morir unes set-manes abans de la seva estrena.

Juego con la muerte (Game ofdeath, 1978). És una pel·lícula queva deixar inacabada a causa de laseva mort i que, amb dobles i tros-sos de metratge d’altres films, es vaestrenar anys més tard.

En les seves pel·lícules es podenveure escenes on Bruce ens mostratambé el seu domini indiscutibledel nunchaku, arma xinesa consis-tent en dos pals units en els seusextrems per una cadena curta; elbo, pal llarg, i la tècnica filipina dedos pals, khali.

El seu carisma va contagiar lapassió per les arts marcials a Occi-dent, generant onades de seguidorsper tot el món. Bruce es va conver-tir en un personatge de culte i en-cara ara és un ídol a seguir.

Bruce Lee va preparar el terreny

a altres figures que més endavantdestacarien en aquest gènere, ca-dascú amb un estil propi, Jet Li,Jackie Chan, Chuck Norris... Avuidia, moltes pel·lícules i sèries lireten homenatge; sense anar massaenllà, el mallot groc que duu UmaThurman a Kill Bill no és sinó unaclucada d’ull al que portava Brucea Juego con la muerte; al manga Na-ruto, el personatge de Rock Lee,està clarament inspirat en la sevafigura; Law, un personatge del jocTekken, és gairebé ell amb bigoti;el final del joc Mortal Kombat estàinspirat en unes escenes de Juegocon la muerte; l’espot de televisiód’una marca d’automòbils ensmostrava unes imatges seves enquè escoltàvem una de les sevesfrases més conegudes: “Buida lateva ment, sigues amorf, moldeja-ble, com l’aigua...”.

La prematura mort de Bruce als32 anys ha estat sempre motiu decontrovèrsia i especulacions, peròels/les que l’admirem preferim re-cordar-lo en vida. !

42 US RECOMANO

HELENA MESTRE SANS

CONTRACORRENT, la novel·la de JordiFont-Agustí que va ser escollida iva guanyar l’edició de l’any 2000del Premi el Lector de l’Odissea deVilafranca narra una història si-tuada en dos temps diferents peròal mateix lloc: Vall Fosca.

Des que vaig llegir el llibre teniapendent anar-hi, veure l’escenarien què es movien els personatges,reviure la història que s’hi explicai sobretot conèixer el paisatge,l’ambient de la vall, i visitar el vellmolí fariner i la central elèctricaque els Castella tenien al costatdel riu Flamicell.

Per a l’estada vàrem escollir CasaLeonardo, una fonda molt acolli-dora, situada a Senterada, portad’entrada de la Vall Fosca, al costatdel riu Flamicell, del qual potssentir la remor des del llit estant.

Es tracta d’un establiment queva néixer per atendre l’arribada deforasters a la comarca a causa de laconstrucció de la central elèctricai les carreteres que s’hi van fer aprincipis del segle passat. A més,l’hostal també té un bar on passar-hi les estones a la vora del foc ambla companyia de la gent del poblei del Jesús i la Mireia que són quiho regenten.

Al costat hi ha l’antiga botigaque està tal com la veuríem fa 40anys, amb l’ambientació, els pro-ductes i les marques de l’època. Defet, tota la casa està conservadacom era en la seva fundació, plenad’objectes antics molt ben restau-rats. Hi ha la possibilitat d’allotjar-se a l’habitació de l’Alcoba, el Tin-ter, l’Escalfallits, el Palanganero, laBanyera, el Balancí, o el Braser,això sí, amb les comoditats quetots valorem quan anem d’hostes iben plena de detalls acollidors.

Per complementar-ho, el tracteafable, sincer i cordial dels propie-taris que et fan sentir com a casade seguida, la cuina casolana bo-níssima per sopar i esmorzar, moltabundant, que té com a base elsproductes de la terra i el saber ferde la cuinera fan l’establiment ab-solutament recomanable per la

seva qualitat i pel preu que és moltraonable.

El bon esmorzar que pots de-gustar et permet entrar amb bonpeu a la Vall Fosca, on conviuenharmònicament rius, barrancs,fonts, prats... i el Flamisell, que ésl’eix i el protagonista de la sevaelectrificació.

Agafem la carretera que va cap aSallente i ens desviem per visitarEstavill que és el poble d’altamuntanya que millor conserval’estructura medieval, caracteritzatper formar un entrellat de carrerscoberts i articulat a partir d’un ca-rrer central que es tancava a lesnits.

Seguim fins La Pobleta de Bell-veí on trobem el molí que a prin-cipis del segle XX va compartir laseva funció de molí fariner amb lade centraleta hidroelèctrica. Con-serva aquest vell molí les sevesdues parts ben diferenciades: laque correspon a la seva funció ini-cial de molí fariner amb tots elsseus elements disposats tal comvan quedar en la seva darrera uti-lització i al costat mateix la queseria la primera centraleta hidroe-lèctrica de la vall, amb la seva di-namo, politges, turbina... i queconstitueix una petita joia de l’ar-queologia industrial.

No entiendes realmente algo a menos que seas capaz de explicárselo a tu abuela. Albert Einstein.

RACONS

Una estada real i literària a VallFosca, acollits a Casa Leonardoper la Mireia i el Jesús

US RECOMANO 43

D’aquí surt una ruta molt inte-ressant des del punt de vista pai-satgístic que ens porta fins l’Es-tany de Moncortès.

Seguim cap a Capdella on unsanys més tard es construí la pri-mera gran central hidroelèctricade Catalunya i que va comportarla construcció de canalitzacions icarreteres. Avui hi ha el Museu Hi-droelèctric de Capdella que enspermet un recorregut per totes lesobres realitzades fins la posada enmarxa de la central.

Aquí hi trobem dues mostres delromànic pirenenc: l’ermita de SantMartí, de la qual només se’n con-serva una part, i l’esglèsia de SantVicenç, sòbria i que per la sevaubicació, dalt d’un turonet, ofereixuna vista espectacular, potser lamillor de la vall.

Seguim cap al telefèric de Sa-llente-Estany Gento, que ens per-met accedir a més de 2.000 metresi recórrer la Via Verda, l’antiga viadel carrilet que es va utilitzar per

construir la cambra d’aigües deCapdella i que encara conserva elscarrils en bona part del seu reco-rregut. També des d’allà podemanar resseguint els senders senya-litzats i gaudir dels quasi 30 es-tanys fins arribar a Aigüestortes.

En arribar l’hora de sopar a CasaLeonardo us serviran, entre d’al-tres coses, una bona menja del Pa-llars: la girella, un embotit fet abase de corder, arròs i cansaladaque farceix el mateix budell.

No us ho perdeu! !

Si tots anéssim en la mateixa direcció, el món tombaria. Proverbi jueu.

44

L’insult deshonra qui el diu, no qui el rep. Diógenes de Sínope.

LA C

UIN

A D

E L

’HO

SPIT

AL

EL DIA 21 DE NOVEMBRE es va saber elresultat del concurs de receptes Delmercat a la taula, organitzat per laXarxa de Mercats Municipals de laDiputació de Barcelona i amb lacol·laboració del Patronat de Co-merç i Turisme de l’Ajuntament deVilafranca i els mercats municipalsde la vila. Entre les dues guanyado-res hi ha la nostra companya Mar-garida Bayer, administrativa deConsultes Externes, que va obtenirel premi amb la recepta Faves esto-fades al vi negre del Penedès.

Les dues guanyadores van rebreun trofeu i les seves receptes s’edita-ran en un llibre que recollirà totesles receptes escollides dels munici-pis de la província de Barcelona quehan participat en el concurs.

MARGARIDA BAYER

Faves estofades al vi negre del Penedès

Ingredients(per a quatre persones)1 kg. de faves peladesOli d’olivaDues cebesSalDos grans d’all pelatsDues fulles de llorerUn got de vi negre del PenedèsUn tros de botifarra negra amplaQuatre talls de cansaladaAigua

ElaboracióEs posa oli en una cassola i es dorala cansalada. Es retira i reserva per amés tard. En el mateix oli, s’hi tallala ceba, s’afegeixen els alls i les fu-lles de llorer. Es deixa sofregir i s’hiposen les faves i el vi. S’afegeixaigua fins que quedin tapades i s’hiposa la sal. Se les deixa coure a foclent durant 30-40 minuts, depenentde la mida de les faves. Quan jaquasi estiguin, s’hi posen els talls decansalada i la botifarra, al final. Labotifarra negra s’ha de vigilar, ja quees desfà molt ràpid. !

Del mercat a la taula

LA CUINA DE L’HOSPITAL 45

Los hombres están siempre dispuestos a curiosear y averiguar sobre las vidas ajenas, pero les da pereza conocerse a sí mismos y corregir su propia vida. Sant Agustí.

LOLI ROLDÁN

IngredientesPechugas de polloNata líquidaJamón saladoPan ralladoPerejilAjoQueso ralladoVino blancoHuevo

Cómo se haceSe hacen a filetes las pechugas y sealiñan (el día anterior) con ajo,perejil, vino y sal al gusto. Sepasan por huevo y pan rallado, sefríen en aceite de oliva y se ponenen una bandeja para el horno. Seles echa el jamón picado, la nata lí-quida (para que se mojen bien) yel queso rallado por encima. Segratina en el horno hasta que estéel queso fundido.

¡Buenísimas! !

Pechugasde pollorebozadascon nata

ENRIC DUQUE

Shunka (un japonès diferent)Just enfront de la catedral de Bar-celona hi ha un dels restaurantsmés originals de la ciutat. És elShunka, per a molts el millor“japo” de Barna i això és molt dirperquè de “japos”, a Barna, n’hi hamolts i de molt bons, però aquestés realment especial.

La decoració és austera tirant ainexistent, amb la qual cosa nomésqueda el menjar i el servei, que sónambdós excel·lents. Tot el que fanés bo, però hi ha unes quantescoses que jo qualificaria d’extraor-dinàries. Preneu nota: anguila fu-mada amb niguiri; toro de tonyinamínimament passat per la planxatambé en niguiri; arròs amb salsade garoines, de gust potent i atre-vit; espardenyes fetes al gust de Fe-rran Adrià, i la més impressionant,albergínia fregida, sembla pocacosa, oi que sí? Doncs quan l’ha-gueu tastat ja m’ho sabreu dir.

ShunkaSagristans, 5Tel. 93 412 49 91Preu per persona: 30 euros

Specchio Magico (màgia italiana a Gràcia)No us descobriré ara què són elsrestaurants italians, tots els hemtastat i sabem de què va la cosa.Ara bé, n’hi ha que destaquen perdamunt de la resta. Aquest n’és un.

Per què? us preguntareu. Doncsmira, per una sèrie de motius que

tan sols descobrireu si hi aneu, i ésque són molt subtils i fan conjunt;el tiramisú és de debò, els espa-guetis estan al dente, el tomàquetés natural, la mozzarella és de bú-fala. Tota una sèrie de coses quefan que quan surts del restauranttinguis ganes de tornar-hi.

Tampoc està de més dir que és elrestaurant on Joan Laporta du elsseus amics quan els vol convèncerd’alguna cosa (de futbol no en sapperò de menjar segur que sí).

Specchio MagicoLluís Antúnez, 1Tel. 93 415 33 71Preu per persona: 25-35 euros

Tapelia (arrossos al carrer Tuset)Estem a Barna i ens ve de gust unapaella, on anem? Bona preguntaque no té fàcil resposta, i és queuna paella de qualitat i ben feta noés gens fàcil de trobar. Per això ésd’agrair que es muntin restaurantscom aquest que ara comentem.

El Tapelia és un restaurant d’a-rrossos, encara que no cal dir quetambé fan altres coses i les fan proubé. L’oferta d’arrossos és realmenttemptadora i quan els tastes t’ado-nes que estan fets a consciència,com abans. La millor paella delmón? Potser no, però sí una dignís-sima paella que val la pena tastar.

TapeliaTuset, 20-24Tel. 93 238 42 69

On podem menjar

46

Jo sóc un ciutadà, no d’Atenes o Grècia, sinó del món. Sòcrates.

AFI

CIO

NS

ISABEL BOADA MUNNÉ

AQUEST ÉS EL MEU HOBBY: la cal·ligra-fia. Potser em ve de la meva pro-fessió i de les meves inquietuds vi-suals i artístiques: veig el llibrecom una “capsa de lletres”.

A vegades penso com hauriagaudit remenant les caixes ambtipus de lletres que tenien les im-premtes, com quan era petita i re-menava les capses plenes de bo-tons de diferents mides i colorsque guardava la mare.

Dins la meva trajectòria profes-sional vaig coincidir amb un com-pany, que és professor de dibuix,en aquesta visió de la lletra, enca-ra que cadascú amb els nostrespropis matisos i interessos perso-nals, però sí en aquest vessant ar-tístic de la lletra. Ha estat la perso-na que m’ha introduït en la cal·li-grafia per aprendre dels diferentsalfabets les qüestions més tècni-

ques: l’angle que cal utilitzar, l’al-çada i la separació entre lletres iels tipus d’instruments d’escriptu-ra. Així vaig descobrir que les lle-tres es construeixen i que més queescriure, és crear i construir a tra-vés dels moviments de la ploma.Més endavant, a través de la pràc-tica i l’experimentació, arribes a lateva pròpia interpretació d’un alfa-bet concret, renovant-lo fins acrear un estil propi.

A mi l’art de la cal·ligrafia m’ofe-reix poder visualitzar el text comuna imatge, i em permet explorarles possibilitats d’expressió artísti-ca que proporcionen les lletres. !

L’art de la cal·ligrafia

47

Los zorros usan muchos trucos. Los erizos, sólo uno. Pero es el mejor de todos. Erasmo de Rotterdam.

L’E

NT

RE

VIS

TA

MONTSE CARDÓ

Jaume Albà Serrano porta més de 25anys exercint la medicina a Urgèn-cies del nostre Hospital. És un delsgrans professionals i un referent in-discutible en aquesta àrea. De som-riure obert i franc, transmetent sere-nitat i confiança, comença l’entrevis-ta recordant la gent que durant tantsanys l’ha acompanyat en la seva pro-fessió. Ens comenta que recorda moltla gent, sobretot els que han marxati amb els que va començar: en Pa-passeit; en Fidel Oferil, que ens vadeixar tràgicament; l’Iñaki Mingola-rra; el Victorio, l’antic zelador, ca-miller, sondador, un personatge irre-petible, “l’home que ens va treure demolts embolics”. I encara que creuque sempre ha estat millor senseguàrdies, reconeix que ha tingut mo-ments molt agradables, amb elDuque camiller i tota la gent d’infer-meria, que ja són una mica “gran re-serva”... i per descomptat, amb laMontse González i en Gibert. Recor-da l’ambient familiar i acollidor del’hospital vell, mentre va intercalantanècdotes i situacions divertidespròpies d’un lloc com Urgències.

Sabem que tens un hobby de moltavelocitat.Bé, més que un hobby és una pas-sió, la dels cotxes de fórmula 1.Sóc un fanàtic de la Ferrari, no sócfan de l’Alonso, ho sóc de la Ferra-ri, que quedi clar, per tant aquestatemporada puc estar molt contentdels resultats. Una altra afecció ésla lectura (novel·la) i el cinema.Tot i que no tinc molt de temps.L’any 2001 va néixer en Pau, elmeu segon fill, amb un problemad’autisme, i això fa que et canviïmolt la vida, els valors i les priori-tats, i la convivència diària es com-plica i tot això s’acaba reflectint enel caràcter. Ho intento portar bé,però a vegades és inevitable quem’afecti en l’humor, vull demanardisculpes si algun dia he estat unamica “borde”.

Has triat Urgències o ella t’ha triata tu?Sempre m’he sentit més còmode aUrgències, amb les situacions ques’hi donen i amb els malalts aguts,més que no pas en els seguimentsdiaris i continuats del malalt.

Després de tants anys has vistmolts canvis dins de la professió?S’han donat canvis en la pressió as-sistencial pel que fa al nombre demalalts, que ha augmentat consi-

Jaume Albà Serrano:“Parlar, parlar moltamb el malalt”

48 L’ENTREVISTA

derablement, en la complexitatdels casos, les pluripatologies enun mateix malalt, l’envelliment dela població, i també és remarcableel gran augment de les consultesen població immigrant amb cultu-res, problemes i necessitats desco-neguts fins ara.

Les expectatives de vida no són lesmateixes!Els malalts cada vegada són mésgrans, amb moltes malalties i méscomplexes. Abans el malalt d’unacerta edat es quedava a casa imoria tranquil, amb la família,com un fet natural de la vida, aravenen a Urgències i la família t’e-xigeix que el posis bé, que no esmori, quan a vegades tenen quasi100 anys.

Tant ha canviat el malalt?Sí, imagina, quan vaig començar a

fer de metge, un malalt de 75 anysper exemple, ja era criteri de nofer diàlisi. Ara però ens passem.S’ha perdut una mica el sentitcomú, no està de moda morir-se, imenys fer-ho a casa, no queda bé,ni a la residència. Ara et remetenels malalts des de la residència enfase terminal per morir a Urgèn-cies o a hospitalització.

I són més exigents!Més exigents i reivindicatius. Sipassa alguna cosa o té una malal-tia complexa, el problema és delmetge. Es busca sempre un res-ponsable, algú que hagi fallat. Detotes maneres, s’evitarien moltsconflictes tenint cura de l’entorndel malalt, és a dir, dels familiarsque l’acompanyen. És molt impor-tant informar exhaustivament delprocés. I si es detecten conflictes,més encara. S’evitarien moltes crí-

tiques, suposicions, denúncies...Posa’t a la pell del malalt i de l’a-companyant, estàs en un lloc hos-til, sis hores d’espera, sense quet’expliquin res. Així ja entres “ca-lent”. Encara que també n’hi haque entren “calents” per 10 mi-nuts d’espera!

Caldria tenir en compte alternati-ves?A Urgències ens ve tot i per tot, ise’ns demana solucions ràpides,radiografies, diagnòstics... Peraltra banda, en el món de la pri-mària hi ha grans professionals,però també saturats. S’haurien detrobar noves solucions, i hi hallocs, com per a exemple a Bellvit-ge, crec que també a Sant Boi,Hospital Clínic on funciona moltbé un servei d’hospitalització do-miciliària que evita consultes a ur-gències i ingressos... Aquí perexemple ens funciona molt bé elPADES amb els quals tenim moltbona relació.

Haguessis volgut dedicar-te a unaaltra feina?No m’imagino fent altra cosa quela medicina, però no sé si haguésfet una altra especialitat, potseramb menys contacte directe ambels malalts, com ara, anatomia pa-tològica, radiologia... a vegades hipenso.

Però sempre has exercit la Medici-na Interna encara que durant unsdeu anys ho vas compartir ambl’especialitat de Pneumologia aConsultes Externes?Personalment m’hagués agradatque ser metge d’Urgències acabéssent una especialitat de l’Hospital,

Que una cosa no funcioni com tu esperaves no vol dir que sigui inútil. Thomas Alva Edison.

L’ENTREVISTA 49

Al cap i a la fi, tot és un acudit. Charles Chaplin.

una especialitat considerada comles altres, i tinc la sensació que ésuna mica el cul de sac dels altresserveis i que em jubilaré amb lasensació de la manca de reconei-xement de la meva feina tant a ni-vell social com de vegades delsmateixos companys.

Hi ha poca gent que estigui dis-posada a fer una horari fix a Ur-gències, el Gibert, el Rafa Moreno,la Georgina Giménez i jo, i sentir-ho com una especialitat com potser Medicina Interna, Cirurgia oaltres. Urgències és la primeralínia de foc, i per a un malalt, a ve-gades, també és l’últim recurs. Peraltra part crec que tenim un equipde metges d’Urgències (dits poli-valents) de luxe en aquest Hospi-tal, comparat amb altres llocs ique se’ls ha de cuidar.

Hi ha moments que les Urgèncieses col·lapsen.Malgrat s’ha incrementat molt elnombre d’usuaris d’Urgències se-guim quasi amb el mateix nombrede metges i infermeres que faanys. Crec que s’hauria d’invertiren el servei per poder donar unamillor assistència, evitar les llar-gues esperes, i evitar el cansamenti desànim dels professionals...

Sempre havia pensat que lescoses tendeixen a millorar. Fins fauna temporada de 3-4 anys capaquí pensava això i recomanava lamedicina pública a tothom. Peròara no n’estic tan segur. Estem sa-turats de feina en tots els nivells,tenim manca de personal i tambépenso que hi ha moments en quèes treballa poc motivat...

I una de les coses que més empreocupa en aquests moments ésla marxa de l’Hospital de profes-

sionals i amics excel·lents. Pensoque s’hauria de poder fer algunacosa. Com és que no es poden fi-delitzar els bons professionals?Tot i tenir en compte que és unaèpoca amb molta demanda i ofer-ta, quan passa això i no veus quees faci res, tens una sensació dedesànim.

A la medicina pública, gerents ipolítics haurien de posar les einesnecessàries per fidelitzar els pro-fessionals, per mantenir el nivellde qualitat. També penso quequan una persona porta més de 20anys a la casa, no li pots estar dis-cutint si li falten 2 anys, o si has depublicar més o menys per accedira determinats nivells (estic pen-sant en carreres professionals).Crec que cal fixar millores per alsprofessionals, per una qüestió dedignitat i de qualitat.

Penses en el futur?Hi procuro pensar poc perquè emdesanimo. Veig la situació en ge-neral complicada, hi ha unamanca de planificació en els estu-dis de medicina, la manca de met-ges es deu a mancances a la base.Sempre ha estat important cobrirles necessitats amb gent del país ino tinc res en contra amb la gentque ve de fora, encara sort d’ells.Però això demostra claramenterrades en la planificació dels es-tudis i en la gestió dels recursos.

Els metges joves vénen ben prepa-rats?Potser estan més ben formats quejo quan vaig començar, però no sési tots tenen el mateix grau decompromís amb la professió, iamb lligar-se a un projecte a llargtermini, dos aspectes prou impor-

tants. Pel nostre Servei d’Urgèn-cies han passat molt bons profes-sionals que han marxat i que si ha-gués sigut per mi els hauria “lli-gat” com fos.

L’altre dia un usuari comentavaque el seu metge de capçalera, du-rant la visita, no el va mirar a lacara perquè estava massa enfeinatmirant i escrivint a l’ordinador. Comafrontes els canvis informàtics delnostre hospital?Em preocupa una mica el canviinformàtic perquè em sento unamica superat. Però és evident quecada vegada estem més tecnificatsi això no hauria de prendre te-rreny a la part humana que és es-sencial en la medicina. El queveig amb tot aquest nou progra-ma informàtic és que no em faci-litarà la feina, estaré més tempsdedicat a teclejar i menys a assis-tir de debò al malalt, és compli-cat! No veig que sigui un progra-ma que ajudi a facilitar l’assistèn-cia, és un programa pensat sobre-tot per a l’administració. De totesmaneres ho haurem de provar ifer una nova valoració més enda-vant.

Què recomanes a la gent més jove?No m’ha agradat mai donar con-sells, però sí que voldria recoma-nar el parlar, parlar molt amb elmalalt, amb els familiars. És laclau per fer fins i tot un bon diag-nòstic, per estalviar-se proves, percurar el malalt i per evitar-se moltmals entesos. I parlar exhaustiva-ment amb la família és molt im-portant, sobretot si el malalt estàgreu o és terminal. Aquí, al nostreHospital, penso que això ho fembastant bé. !

50

Un chisme es como una avispa; si no puedes matarla al primer golpe, mejor no te metas con ella. George Bernard Shaw.

PAR

TIC

IPE

M...

SUSANA DE LAMOR

COM MOLTS DE VOSALTRES ja sabeu,arran de la meva intervenció qui-rúrgica de neo de mama l’agost de2002 i mentre estava en ple tracta-ment de quimioteràpia i radioterà-pia, em van parlar, aquí a l’Hospi-tal, de l’existència d’un grup d’au-toajuda per a dones amb càncer depit que funcionava a Vilafranca icomarca.

No tenia cap intenció de dirigir-me a aquesta associació, però du-rant aquells dies vaig veure anun-ciada una conferència sobre la ma-laltia, amb la intervenció de l’ad-vocada Magda Oronich (personaafectada i que jo sempre haviapensat que tenia molta empenta) ivaig decidir anar-hi, potser aixípodria conèixer millor la malaltiaper la qual estava passant enaquells moments.

La conferència va ser molt inte-ressant i en acabar vaig tenir lapossibilitat de parlar amb laMagda (jo ja la coneixia perquèdurant uns anys vaig treballar aBarcelona en un bufet d’advocats iel meu “jefe” era col·lega d’ella) iem va parlar molt bé del grup Gi-nesta, de tot el que feien i de l’em-

penta que tenien totes les donesque el formaven.

Aquell mateix dia vaig saludar laseva presidenta, M. Rosa Gumà.Em va explicar la finalitat del grupi vaig pensar que si amb la mevaexperiència podia ajudar algunaaltra dona que passés pel mateix,valia la pena col·laborar-hi, alhoraque podria oferir el meu ajut per al’organització de totes les activitatsi projectes que volien tirar enda-vant, fins i tot posant-me davantd’un micròfon al mig de la plaçade la vila o presentant actes, cosaque no havia fet mai i que, percert, cada cop m’agrada més.

Des d’aquell dia, ara fa 5 anys,Ginesta ha anat creixent quant anombre de sòcies (per desgràciacada cop hi ha més persones afec-tades, però cada cop n’hi ha mésque es curen) però també com aentitat, ja que actualment és mem-bre de la Federació Espanyola deCàncer de Mama (FECMA) i de laFederació de Càncer de MamaMontserrat Roig.

Ginesta, grupd’autoajuda per a dones ambcàncer de pit

PARTICIPEM... 51

Les decepcions no maten, i les esperances fan viure. George Sand.

Els objectius del grup• Ajudar la dona diagnosticada de

càncer de mama: escoltant lesseves pors i dubtes i encami-nant-la dins les nostres expe-riències i possibilitats de vèncerel càncer.

• Ajudar la dona a aconseguir unaexcel·lent qualitat de vida.

• Un cop acabat el tractament,ajudar-la a reincorporar-se a la“vida quotidiana” (lloc de tre-ball, vida afectiva i sexual, auto-estima).

• Aconseguir que tota dona tinguicura del seu cos i que porti unavida sana, sense excessos ni se-dentarisme i amb controls mè-dics periòdics.

Els projectes del grup• Incidència i tractament del linfe-

dema.• Oferir ajuda en els moments

concrets del tractament a totesaquelles dones que es trobinsoles. Canalitzat per una assis-tent social, trobar alguna perso-na que les ajudi a l’hora d’anar acomprar, que les acompanyi almetge...

• Grups de suport psicològic con-duïts per la psicòloga RocíoRico.

Les activitats del grup• Passarel·les de moda, desfilades

de roba íntima i de bany.• Tallers d’autoexploració mamà-

ria, tallers d’art florals.• Sessions de ioga.• Commemoració des de fa 4 anys

del Dia Mundial del Càncer deMama.

• Passejades pel Penedès, entred’altres. !

Ens trobareu tots els dimecresde 18 a 20 h al Casal de laDona de VilafrancaTel. 639 171 765Tel. 639 280 708associacioginesta@ginestavila.cat www.ginestavila.cat

Igual que la ginesta, la vida per a tutornarà a tenir color.

52

SOLI

DA

RIT

AT

Ten más de lo que muestras; habla menos de lo que sabes. William Shakespeare.

AFABAR

Isabel Hitos AvilaJosé Antonio Barberà Molina

ACOLLIR, PARAULA DERIVADA DEL LLATÍ

colligo, recollir, significa en una deles seves accepcions “admetre algúal si d’un grup, d’una família”.Com podem veure per aquesta de-finició, l’acolliment significa quealgú aliè a la família entri a formarpart de la mateixa.

L’acolliment infantil significadonar l’oportunitat a un infant deviure en un entorn amb un caliufamiliar que li doni estabilitat pertal de formar-se com a persona.Això pressuposa que l’infant no hapogut aconseguir aquest caliu enl’entorn familiar que li correspon-dria.

La preocupació per la proteccióde la família i de la infància es co-mença a fer sentir després del de-sastre que va representar la Prime-ra Guerra Mundial. Però és des-prés de la finalització de la SegonaGuerra Mundial quan aquesta pre-ocupació es desenvolupa i es con-solida especialment en els païsosoccidentals.

Així, la Declaració Universaldels Drets Humans de 1948 esta-bleix que “la maternitat i la infàn-cia tenen dret a atencions i assis-tència especials”. Però va ser laDeclaració dels Drets de l’Infant,aprovada per l’Assemblea Generalde les Nacions Unides el 20 de no-

vembre de 1959, la que va concre-tar més el que fins llavors tan solshavien estat declaracions molt ge-nèriques i poc precises1.

A l’Estat espanyol és a l’article39 de la Constitució de 1978 ons’expressa el compromís de vetllarpels drets dels infants. Posterior-ment, les lleis 21/1987 i 1/1996posen tot l’èmfasi en la protecciódels infants i en els deures que hande tenir els pares o guardadorsd’un infant: “vetllar per ell, tenir-lo en la seva companyia, alimen-tar-lo, educar-lo i procurar-li unaformació integral”.

Com podem veure, els deuresdels adults envers els infants en-tren tots dins d’allò que podríemconsiderar “deures normals i d’o-bligat compliment” per tenir curadel més febles de la societat, aixícom de tenir cura de garantir la re-producció de l’espècie.

La realitat, però, ens indica queno sempre es fa realitat aquestdeure per part dels adults. Alesho-res és quan intervé l’Administracióque procedeix al desemparamentde l’infant dels seus pares biolò-gics.

Quines alternatives existeixendesprés del desemparament? Bàsi-cament tenim: l’adopció, l’acolli-ment institucional i l’acollimenten família.

En aquest article no parlarem del’adopció, tot i tenir uns certs lli-gams amb l’acolliment, ja que el

Acolliment infantil.Present i futur

SOLIDARITAT 53

Buscad lo suficiente, buscad lo que basta. Y no queráis más. Lo que pasa de ahí, es agobio, no alivio; apesadumbra en vez de levantar. Sant Agustí.

tema que ens mou s’insereix deple en els acolliments institucio-nals i en família.

Començarem per l’acollimenten família. Aquest pot tenir diver-ses modalitats: la primera és l’aco-lliment en família extensa, és a dir,oncles, cosins, avis... A data de22/11/05 existien a Catalunya3.358 infants acollits en famíliaextensa. La segona modalitat ésl’acolliment en família aliena, és adir, famílies que no tenen a veureamb l’infant ni per parentesc ni engeneral per proximitat geogràfica.

A la mateixa data existien a Cata-lunya 563 infants en aquesta si-tuació. Dins l’acolliment en famí-lia aliena, també es trobaven a lamateixa data 527 infants en unasituació d’acolliment preadoptiu.En total 1.090 infants acollits enfamília aliena als quals hem desumar els 3.358 acollits en famíliaextensa. Quasi 4.500 infants aco-llits en famílies...

A la mateixa data, l’acollimentinstitucional era de 2.099 infants.Aquests es distribueixen pels dife-rents centres d’acolliment que té laGeneralitat de Catalunya en tot elterritori2.

Malgrat que com a associacióconsiderem que són unes xifresescandaloses, més de 6.500 in-fants tutelats el 2005, aquestes nohan parat d’augmentar, incremen-

tant-les tant la població autòctonacom la nouvinguda. En efecte, noés nou el fet que cada vegada arri-bin més menors a les costes es-panyoles en pasteres, cosa que vafer que el 2005 el Marroc acceptésla proposta espanyola de creacióde centres d’acollida per a menorsrepatriats, ja que les institucions,especialment les d’Andalusia, estrobaven desbordades.

S’han incrementat en la mateixaproporció les famílies disposades aacollir un infant en situació dedesemparement? S’ha simplificatel “ritus” burocràtic per part del’Administració per tal d’afavorirl’acolliment dels infants?

A la primera pregunta hauríemde respondre negativament si ac-ceptem les dades de la premsaentre els anys 2005-2007. En efec-te, durant aquest període la prem-sa ens parla d’entre 150 i 200 in-fants tutelats que busquen una fa-mília d’acollida. Al diari Avui, dedata 02/06/2007, a la pàgina 34 esdiu que falten famílies d’acollidaper a 140 nens i que Acció Sociales planteja augmentar a 600 lesactuals 442 famílies que podenacollir, tot dient que a la mateixadata 7.000 menors estan sota tute-la de la Generalitat i 2.360 viuenen 106 centres d’atenció a la in-fància.

Hem de respondre a la segonapregunta? Podríem fer-ho totdient una veritat que no surt a lapremsa. Existeixen moltes famí-lies validades per part de les enti-tats col·laboradores de l’Adminis-tració (ICIF) que fa més d’un anyque estan esperant poder acollirun infant.

Mentrestant, els infants perdenanys decisius de la seva vida sense

tenir l’oportunitat de conèixer quèés el “caliu familiar” i, el que éspitjor, es fan grans als centres i jano poden tenir una segona opor-tunitat.

Per aquests i altres motius vanéixer AFABAR (Associació de Fa-mílies Acollidores de Barcelona), ies va crear amb posterioritat lasecció de l’Alt Penedès, que estroba a hores d’ara participant ac-tivament en la Junta de l’Associa-ció i portant a terme dues cam-panyes amb la col·laboració de l’A-juntament de Vilafranca i el Con-sell Comarcal. A més, és la prime-ra de tractament psicològic i peda-gògic a infants que ja es trobin enrègim d’acolliment o no i la sego-na que té per finalitat treure a lallum moltes de les famílies exten-ses, formades especialment peravis, que es fan càrrec dels infantssense tenir cap tipus de suport nide l’Administració ni de les enti-tats que conformen el teixit socialde la comarca.

L’Associació es reuneix el tercerdijous de mes al despatx 2 de l’Es-corxador, de 20 a 22 h. !

Per a més informació podeutrucar als telèfons:• 93 817 26 64 (Maria Antònia

Ripoll Rovirosa)• 93 892 35 40

(Isabel Hitos Avila)

1 Amorós P, Palacios J, Fuentes N, León E,Mesas A. Famílies cangur. Una experiència deprotecció a la infància. Col·lecció EstudisSocials número 13. Fundació “la Caixa”Barcelona, 2003.Amorós P, Palacios J. Acogimiento familiar.Alianza Editorial. Madrid, 2004.

2 ICAA (Institut Català d’Acolliment i Adopció).Jornades d’Adopció i Acolliment. Vilanova i laGeltrú, 18-30 de novembre de 2005.

La preocupació per la protecció dela família i de la infància escomença a fer sentir després deldesastre que va representar laPrimera Guerra Mundial.

54 SOLIDARITAT

De la formació cristiana he obtingut els meus ideals i de Gandhi la tècnica de l’acció. Martin Luther King.

FÁTIMA PECERRA

IntroducciónBurkina Faso (África). No parabade darle vueltas al hecho que mehabía impulsado a irme a un paísafricano (voluntaria de unaONG), completamente sola y sinhablar francés, lengua oficial delpaís. Por eso, semanas más tardeacabé hablando moré, la segundalengua del país, mucho más diver-tida y con mucha más musicalidadque el francés...

3 de mayo de 2006Hola chicos: he llegado sobre las 3de la madrugada. La entrada a laMisión Católica Les Lauriers (mialbergue) es terrorífica, ante mí seplanta una enorme puerta de hie-rro que acaba en punta y a apenasunos 200 m una gran catedral, quebien hubiese podido ser la des-cripción de un libro de StephenKing…

4 de mayo de 2006Hola chicos: tengo una modestahabitación con ducha, pica y unventilador que a la vez hace debomba de calor… Sobre las 5 de lamañana he oído unos cantos ce-lestiales y por un momento hepensado que estaba en el cielo(producto de la intensa calor). Erala misa de las 5 en la catedral, y ales 6 sonaba una sirena como sifuesen a bombardear Ouagadou-

gou (qué susto). Es la sirena quese oye por toda la ciudad para des-pertar a los funcionarios…

5 de mayo de 2006Mi primer contacto con sor Sebas-tiana (directora del orfanatoHome Kisito) ha sido nefasto…Después de más de 10 minutos in-tentando comunicarnos, me hapreguntado que qué hacía unamujer blanca en África sin saberfrancés y yo le he dicho: “lomismo pienso yo…”.

12 de mayo de 2006Hoy ha venido el padre de Miche-lle al orfanato. Michelle es unaniña muy dulce, de expresivosojos negros. Tiene seis meses. Sumadre hace apenas un año quemurió y su padre la ha dejado al

cuidado de las religiosas. Vivecerca de Ouaga en un poblado. Hevisto como lloraba…

15 de mayo de 2006Mientras Alise y Thomas intenta-ban jugar con los deditos de mispies (les estaba dando el biberón),he conocido a Marisa –ahora Mo-rissa–. Es una catalana casada conun Burkina b que lleva siete añosen Ouaga. Trabaja para Médicosdel Mundo. Me va a llevar con ellaa dar charlas sobre la prevencióndel sida en los barrios más desfa-vorecidos de Ouaga…

30 de mayo de 2006Después de pasarme toda la maña-na buscando la boulangerie Koupa(frecuentada por cooperantessegún la guía trotamundos), se mehan despegado las suelas de las za-patillas por el intenso calor (mayoes uno de los meses más calurososen los que no se recomienda viajara Burkina Faso). Lo supe despuésde sacar el billete de avión... Hellegado al albergue descalza antela atónita mirada de la directora(por el camino una niña de la calleme ha querido prestar las suyas).

7 de junio de 2006Hola chicos: hace apenas una se-mana que he vuelto y ya añoroÁfrica, esa África mágica que ena-mora al viajero la primera vez quela visita. Echo de menos sus atar-deceres, su rojiza tierra, su aromay, como no, a mis niños, esosniños que un día formaron partede mi vida.

Hasta siempre, África. !

Diario de viaje a Ouagadougou

SOLIDARITAT 55

El hombre corriente, cuando emprende una cosa, la echa a perder por tener prisa en terminarla. Lao Tsé.

MONTSE ROMAGOSA

LA CASA MATERNA de la ciutat deBilwi (o Puerto Cabezas, capitalde la regió de l’Atlàntic nord deNicaragua) va ser construïda ambl’ajuda de la solidaritat suïssa l’any1988 a partir de la gestió d’ungrup de llevadores que varenveure la necessitat de crear unallotjament per al control de lesembarassades d’alt risc obstètricdel municipi de Puerto Cabezas.

Cal recordar que la meitat o mésde la població d’aquest municipiviu a les comunitats, on l’atenciósanitària i obstètrica és proporcio-nada per l’infermer/a del “puestode salud” –si n’hi ha– i per la “par-tera tradicional –que treballa fentde llevadora amb els coneixe-ments de la medicina indígena–.Si aquests agents sanitaris diag-nostiquen un embaràs d’alt riscamb necessitat de seguiment perl’especialista, envien l’embarassa-da a la capital de la regió i quedaallotjada a la Casa Materna fins almoment del part, atès que la granmajoria no compten amb recursosper fer estades –llargues o curtes–a pensió o hotel.

Des de la seva creació, la histò-ria d’aquesta institució amb unvalor social tan gran ha estat plenad’alts i baixos.

En un principi va ser coordina-da per metges i infermeres de laregió amb la cooperació de capital

estranger. L’any 1992 es va tancar,per manca de pressupost i gestió.L’any 1998 el MINSA (Ministeri deSalut de Nicaragua) la va restaurari la va entregar a l’Associació d’In-fermeres per tal que aquest gremireiniciés les activitats per les qualshavia estat creada.

Des de l’any 2000 la Casa Ma-terna torna a funcionar mitjançantun conveni entre el MINSA i unaclínica privada local, però bàsica-ment ha anat subsistint gràcies ala cooperació estrangera. Aquestconveni ha acabat recentment iara és responsabilitat del MINSA.

S’han fet experiències d’autosos-teniment amb participació de les

dones –venda de refrescs i begu-des, menjars, treballs de costura–però tots s’han acabat perquè nos’ha treballat en l’organització deles dones i altres actors socials perdonar continuïtat al projecte.

A poc a poc ha anat guanyant laconfiança de les dones de les co-munitats i s’ha passat de 61 ingres-sos el 2001 a 375 ingressos el2006. D’aquests 375 ingressos del2006 el 50% ve de comunitats amés de 5 hores de distància d’uncentre de salut amb condicionsadequades per a l’atenció al part, el34% són menors de 20 anys i el26% són primigestants. En la valo-ració mèdica un 35% de les pa-cients van ser considerades d’altrisc obstètric. Del total, el 47% vanser derivades pels infermers/eresdel “puesto de salud” i només doscasos per les “parteres”, dades quereflecteixen la necessitat de treba-llar en la capacitació de les “parte-res” sobre risc obstètric.

La Casa Materna de Bilwi

56 SOLIDARITAT

Para ir delante de los demás, se necesita ver más que ellos. José Martí.

Hi ha una comissió tècnica desuport integrada per infermeresque ocupen càrrecs administratiusi assistencials dins de les institu-cions sanitàries.

En aquests moments l’organitza-ció està a càrrec de 4 infermeres–en torns de 6 hores– i una docto-ra, pagades pel MINSA que, junta-ment amb l’alcaldia i el ProgramaMundial per a l’Alimentació ga-ranteixen l’alimentació de lesdones, sense gran pressupost isense una proposta seriosa d’auto-sosteniment.

Analitzant l’evolució històrica ila situació actual de la Casa Ma-terna s’identifiquen dos tipus dedificultats: • Primàries (les que posen en joc

la perdurabilitat del projecte):- Manca d’una proposta seriosa

d’autososteniment.- Manca de coordinació inte-

rinstitucional per garantir l’ali-mentació.

- Manca d’una coordinadora.- Manca d’una xarxa social de

suport.- Manca d’ajuda econòmica.

• Secundàries (afecten l’estada deles dones):- Problemes d’infraestructura

(canonades trencades, fosasèptica plena).

- Problemes de personal (vigi-lant, neteja, administració).

Malgrat tot això, la Casa Amigade la Mujer y el Niño continuafuncionant.

Des de l’Associació d’Amics dePuerto Cabezas i recentment des

de l’Hospital, la Comissió de Coo-peració Sanitària estem pensant lamanera de col·laborar amb aques-ta institució.

Pensem en diverses opcions re-lacionades tant amb la seva conti-nuïtat –suport a iniciatives d’auto-sosteniment– com en una col·la-boració més sanitària –ajut ambpersonal, amb capacitació–, vin-culada amb algun estudi, etc.

Estem oberts a qualsevol tipusd’iniciativa, suggeriment o ajudaper part vostra. !

TONI VENTURA

Basat en el documental Earthlings

L’ASSUMPCIÓ DE LA SUPERIORITAT de l’-home sobre els animals ha generatuna ignorada pèrdua del saber. Lapèrdua del saber té a veure ambl’oblit del que va dir Charles Dar-win sobre el fet que l’ésser humàés un animal més, fruit de l’evolu-ció d’altres espècies que ja s’hanextingit.

Els humans no som l’única es-pècie del planeta, el compartim

amb milions d’altres criatures ievolucionem tots junts. Però sónels humans qui tracten de domi-nar la Terra, sovint tractant altreséssers com a simples objectes.Això és el que el psicòleg RichardD. Ryder va anomenar “especis-me” (o especieïsme) i el que el fi-lòsof Peter Singer va popularitzaren el seu llibre Animal liberation.Per analogia amb el sexisme o elracisme, l’especisme és un preju-dici o actitud favorable cap als in-teressos dels membres de la pròpia

espècie i contra els membres d’al-tres espècies. Estaríem parlantd’un antropocentrisme moral.Però si un ésser pateix, no hi hacap justificació moral per no teniren compte aquest patiment.

Entre els membres del gruphumà reconeixem l’imperatiumoral del respecte, cada humà ésalgú, no alguna cosa. El tracteirrespectuós esdevé quan els queposseeixen el poder tracten elsmenys poderosos com si fossinobjectes, el violador fa això amb la

Especisme

SOLIDARITAT 57

No hi ha arbre robust ni consistent sinó aquell que el vent bat amb freqüència. Luci Anneu Sèneca.

víctima de la violació, el pederastaamb el nen o l’esclavista amb l’es-clau. En tots aquests casos els hu-mans amb poder exploten els queno en tenen. Potser el mateix esdóna en com tractem altres ani-mals, altres habitants de la Terra.Sense cap mena de dubte hi ha di-ferències, ja que els animals hu-mans i els no humans no sóniguals en tots els aspectes, però laqüestió d’igualtat té un altre sen-tit. És segur que aquests animalsno tenen els desitjos que tenim elshumans, segur que no comprenentot el que comprenem nosaltres,no obstant això, nosaltres i ellscompartim alguns desitjos i com-prenem algunes de les mateixescoses, per exemple, el desig demenjar i beure, de llibertat de mo-viment, de companyia, i d’evitaciódel dolor. Aquests desitjos sóncompartits per animals humans ino humans. I quant a la compren-

sió, tots els animals comprenen elmón en què viuen i es mouen,d’altra manera no podrien sobre-viure. Així que darrere les diferèn-cies també hi ha igualtats, sensecaure en l’antropomorfisme. Comnosaltres, encarnen la meravellade la consciència i d’estar en elmón, i com nosaltres, són el cen-tre psicològic de les seves vides,que són únicament seves. El quefem als animals o com hem detractar-los són preguntes on lesrespostes comencen en el reconei-xement del nostre parentesc psi-cològic amb ells. En canvi, semblaque ens hem convertit en una es-pècie d’aristocràcia biològica.

Tal i com va escriure el premiNobel Isaac Bashevis Singer en elseu llibre Enemics, una història d’a-mor: “Quan Herman era testimonide la matança d’animals i peixos,sempre tenia el mateix pensament:en el seu comportament cap als

animals, tots els homes són nazis.La vanitat amb què l’home fa laseva voluntat amb els animals ésun viu exemple de les teories ra-cistes més radicals, el principi quetenir el poder és tenir la raó”.

Seria massa extens incloure aquíels detalls i condicions de l’explo-tació dels animals en l’alimentació(i com això influeix en la desfo-restació de l’Amazones i altresàrees), en la crueltat de la indús-tria pelletera, en els animals do-mèstics abandonats, la crueltat ivexació en l’entreteniment, o elsdetalls en què el món suposada-ment “científic” experimenta,mata i tortura de manera compul-siva (fa 20 anys el nombre d’ani-mals agonitzant a causa de les tor-tures i pràctiques de viviseccionsera astronòmic, estimat en400.000 al dia en tot el món, icreixent a un ritme del 5% anual.Avui es calcula que són 19.000cada minut), així que posaré al-guns links al final per qui vulguimes informació.

La ignorància és la primeralínia de defensa de l’especisme,tot i que pot ser superada per quitingui el temps i la determinacióper trobar la veritat, la ignorànciaperdura només per a aquells quino volen saber la veritat. No emdiguis que t’he esgavellat el sopar,com a resposta típica a qualsevolintent d’explicar-te com aquestsopar ha estat aconseguit. Fins itot els que saben que les grangestradicionals han estat substituï-des per grans empreses, o sabencom s’obtenen les pells per ferroba, o saben la situació de gos-sos i gats abandonats, o sabenque la gran majoria d’experi-ments animals són barbaritats

58 SOLIDARITAT

Todo lo que la tierra da y todo aquello que se llama felicidad sólo es un juguete de la suerte; lo que nosotros somos, eso sólo nos pertenece. Johann Kaspar Lavater.

sense fins útils que de cap mane-ra els justifiquen, tot i que sabenque tot això implica el patiment imort de milions d’animals no hu-mans... encara afirmen creureque les condicions no poden sertan dolentes, o que el govern i lesorganitzacions faran alguna cosaal respecte. Però la causa d’aques-ta manca de preocupació, no éstant la incapacitat per assabentar-se del que succeeix, com el desigde no conèixer els fets que podenpesar sobre la consciència de ca-dascú. Hipocresia benestant. Des-prés de tot, les víctimes que pa-teixen en aquests horribles llocsno pertanyen al nostre mateixgrup. Tot es redueix al dolor i pa-timent, no a la intel·ligència, laforça, ni a la classe social. El pati-ment i el dolor són en si mateixosdolents i han de ser evitats o mi-nimitzats, independentment de laraça, sexe, o espècie que els pa-teixi.

Ha arribat el moment que cadas-cú reconsideri els seus hàbits ali-mentaris, les seves tradicions i ves-timenta i, sobretot, la manera depensar. Hi ha alternatives sufi-cients en alimentació, fins i tot s’haavançat moltíssim en l’obtenció dela vitamina B12 d’origen no ani-mal. Hi ha alternatives en roba demolta qualitat. La no-assistència aespectacles on s’explota animalshauria de ser un imperatiu. I si noes poden canviar tots els hàbits, deben segur que es pot actuar per mi-nimitzar els danys, donant suporta la carn d’origen ecològic, els cos-mètics no testats en animals, etc.Hi ha una cosa absolutament certa,els animals utilitzats per menjar,roba, entreteniments, i en suposatsexperiments científics... moren pa-tint, tots i cadascun d’ells. Ja no éssuficient que els animals del mónsencer visquin permanentmentcondicionats pel progrés i expan-sió humans? Per a algunes espè-cies senzillament no queda caplloc on anar. Sembla que el destí demolts animals és no ser apreciatspels humans, o ser “massa apre-ciats”. Les creences han de serconstantment qüestionades. Si elbé no és comú, aleshores no és unveritable bé.

En el seu llibre The outermosthouse, Henry Beston diu: “Neces-sitem un altre concepte més savi ipotser mes místic dels animals.Apartats de la natura i vivint encomplicats artefactes, els humans ila civilització observen les altrescriatures a través del vidre del seuconeixement, i veuen així unaploma ampliada, i la imatge gene-ral distorsionada. Ens apiadem deles seves mancances per haverexistit abans que nosaltres i en

això ens equivoquem, i ens equi-voquem profundament. Els ani-mals no hi són per ser mesuratspels humans. En un món mésantic i complet que el nostre, esmouen realitzats i en plenitud.Dotats de sentits més extensos,que nosaltres hem perdut o maihem tingut, guiats per veus quemai escoltarem. No són germans,no són esclaus, són altres nacions,atrapats amb nosaltres en la xarxade la vida i el temps, companyspresos en l’esplendor de la Terra”.

La realitat és que en el fons novolem saber i aquest no volersaber ens fa còmplices. Fem laconnexió. !

Per a més informaciówww.igualdadanimal.orgwww.animanaturalis.orgwww.animalliberationfront.com

El documental Earthlings espot trobar sencer a:http://video.google.es/

Acreditats i informatitzats

Amb tota seguretat, quan llegiuaquestes ratlles haurem assolitdues fites que han marcat el ritmede l’Hospital aquest any: el Projec-te-Q i el nou sistema d’informacióNUS (programa informàticSAVAC).

En el moment de redactar aques-tes ratlles encara no hem passat l’a-creditació de l’Hospital previstaper als dies 10, 11 i 12 de desem-bre. De moment, els resultats del’autoavaluació feta al novembreens donen unes bones previsions.

També estem pendents que arri-bi dissabte dia 1 de desembre per-què es el dia del canvi i l’entrada almón de la gestió clínica informa-titzada de la mà del projecte NUS.Molts de nosaltres podríem dirque, en menor o major mesura,hem treballat molt per aquests dosgrans objectius de l’Hospital. Es-perem assolir-los amb èxit, queserà cosa de tots i totes.

Ampliació de la cafeteria

S’ha ampliat la cafeteria de l’Hospi-tal ja que era necessari trobar mésespai per atendre correctament elsusuaris del servei, familiars i treba-lladors. S’han retirat els vidres i laparet del fons fins arribar a la paretque dóna a l’exterior i s’han acon-seguit aproximadament unes 16places més. A causa d’això s’hamodificat la circulació de personesdes de la consulta externa –que araés pel passadís central– i s’ha se-nyalitzat convenientment fins a ra-diologia i admissions.

Nova numeració de les habitacions

A causa de la impossibilitat deconfigurar el programa informàticSAVAC amb la numeració que hihavia de manera que fos entene-dor per a l’administració de la me-dicació i la ubicació dels pacientsen les diferents unitats, va ser ne-cessari refer-la i numerar de noules habitacions ubicades a la plan-ta zero, amb números correlatiusde la 101 a la 141.

Millores a la sala d’actes

Aquest estiu s’han realitzat unasèrie de millores d’equipament a lasala d’actes Assumpta Centellas.Concretament s’hi ha instal·lat unprojector d’imatges al sostre de lasala, amb la qual cosa s’ha milloratla visibilitat i la qualitat de la imat-ge, i també un ordinador portàtilconnectat a la xarxa informàticade l’Hospital (interna i externa)que, a més, disposa de so i conne-xió a la megafonia de la sala. Ésevident que la utilització de la salad’actes serà a partir d’ara molt mi-llor. Properament també està pre-vist un equipament similar per al’aula de docència de la segonaplanta.

BR

EU

S

Qui no sap ballar diu que els tambors no serveixen per a res. Proverbi ganès.

59

60 BREUS

Nuestra lealtad es para las especies y el planeta. Nuestra obligación de sobrevivir no es sólo para nosotros mismossino también para ese cosmos, antiguo y vasto, del cual derivamos. Carl Sagan.

Exposicions al passadís

Infants sahrauís, infantsrefugiatsL’exposició mostra l’exili i la resis-tència del poble sahrauí als cam-paments de refugiats de Tindouf(Algèria), a través de la vida delsinfants.

Així mateix, té l’objectiu demostrar la solidaritat amb el poblesahrauí i és un clam contra la in-justícia que pateixen els sahrauísamb un exili de més de 30 anys.L’exposició es podrà visitar al pas-sadís central de l’Hospital del 16de novembre al 16 de desembre.

Els Xicots de Vilafranca Una mostra de fotografies d’aques-ta colla castellera de Vilafranca vaestar exposada al passadís ambmotiu dels actes commemoratiusdel 25è aniversari de la Fundaciódels Xicots de Vilafranca.

Amor?L’exposició Amor? és una mostrasobre la violència de gènere, orga-nitzada pel Pla per la igualtat del’Ajuntament de Vilafranca i cedi-da per la Diputació de Barcelona através de l’Oficina Tècnica del Plad’Igualtat Dona-Home.

Utilitza 13 obres seleccionadesde la mostra de l’Escola d’Art d’O-viedo i Gijón per fer reflexionarsobre les causes de la violència degènere i els mitjans per eradicar-la.Amb l’exposició es vol promoure elcompromís social per l’eradicacióde la violència i qüestionar lesidees i creences que es troben a l’a-rrel de les relacions violentes. Del29 d’octubre a l’11 de novembre.

Documentació estratègica de l’HospitalImpulsats pels requeriments de l’a-creditació que ha de passar l’Hos-pital, s’han elaborat una sèrie dedocuments de gran importànciaper a l’organització. Un d’emble-màtic és el Codi Ètic Institucional,ja que guia l’actuació col·lectiva iindividual del personal. El Comitèd’Ètica Assistencial de l’Hospitalen va elaborar la proposta, que esva sotmetre a les aportacions detots els treballadors i va ser apro-vada pel màxim òrgan de governque és el Consell Rector.

També en el marc del Projecte-Q, s’han elaborat i presentat diver-sos documents que tenen una granrepercussió en el funcionament del’Hospital: el Pla de qualitat, el Plade comunicació, el de RRHH, elsde funcionament dels diferentsserveis i unitats, la Política d’aten-ció al client... Tots es poden trobara l’apartat de “documentació defuncionament” a la Intranet.

Teresa Cuscó i JaumeRoig, administradors de la Festa Major 2008

D’entre les cinc persones que ad-ministraran la Festa Major 2008de Vilafranca del Penedès, n’hi hadues que tots coneixem, la TeresaCuscó Planes i el Jaume Roig Mo-rera. Des que es va saber la notíciatots dos s’han mostrat molt il·lu-sionats amb aquest nou repte ihan coincidit en rememorar, sal-vant totes les distàncies, l’organit-zació dels 600 anys d’hospitalitat.

Altres persones que treballen al’Hospital han estat vinculats a laFesta Major, la Cèlia Agut i la FinaAlsina van ser administradores i elToni Llovet pregoner, però aquestany l’Hospital tindrà presènciadoble a la Festa Major. Segur quemoltes persones estaran disposa-des a donar-los suport i col·labora-ció. Felicitats a tots dos.

BREUS 61

És més fàcil conèixer l’home en general que un home en particular. François de la Rochefoucauld.

Canvis i novesincorporacions a laDirecció del CSAP

A l’estiu es va incorporar al Depar-tament de Recursos Humans coma directora l’Anabel Gasol i unamica més tard, Josep Sorianosubstituïa Xavier Martínez com acap d’Informàtica.

Col·laboracions de l’Hospital

Dia Internacional contra laViolència de GènereEn el marc dels actes organitzatsamb motiu del Dia Internacionalcontra la Violència de Gènere,l’Hospital –representat amb la capde la UAU, Helena Mestre– va par-ticipar a la ràdio en un programadel Pla per a la igualtat i en un re-portatge a la RTV de Vilafrancasobre el paper que té l’Hospital enaquesta lluita.

19 d’octubre, Dia Internacionaldel Càncer de MamaAmb motiu del Dia Internacionaldel Càncer de Mama, com cadaany, l’associació d’autoajuda per apersones amb càncer de mama Gi-nesta ha organitzat un acte com-memoratiu a Vilafranca. L’acte a laPlaça de la Vila va comptar amb lapresència del Dr. Josep M. Borràs,director del Pla director d’oncolo-gia de Catalunya, i en representa-ció de l’Hospital van participar-hiel Dr. Jordi Martínez i les doctoresMercè Martínez i Beatriz Pardo.

Les voluntats anticipades alprograma del matí “La Plaça”de Ràdio VilafrancaHi van participar Jaume Roig, Car-les Orta i Helena Mestre del CEAde l’Hospital acompanyats deFrancesc Salvà, pintor i il·lustra-dor, que va explicar la seva expe-riència en fer un DVA.

Entre tots van explicar d’on sor-geix i què diu la llei vers el docu-ment de voluntats anticipades,què representa pel metge, elsavantatges i els inconvenients,quin paper tenen les unitats d’a-tenció a l’usuari...

En definitiva, es va poder con-tribuir a la difusió d’aquest dret deles persones a exercir la seva auto-nomia, fins i tot, en situacions enquè no es poden expressar.

Noves exploracionscomplementàries d’ORL

Per donar una millor atenció alspacients d’ORL i cobrir de formaadequada la demanda assistencial,hem posat en marxa tres noves ex-ploracions complementàries quefins ara es feien a altres centres. Lavideonistagmografia (valoraciódel pacient amb síndrome vertigi-nosa), la rinomanometria (valora-ció de la permeabilitat nasal) i lavideoestroboscòpia laríngia (valo-ració de la patologia de la veu).

62 PASSATEMPS

Un radical es alguien con los pies firmemente plantados en el aire. Franklin Delano Roosevelt.

XAVIER BOTET I ENRIC DUQUE

AQUÍ TENIU 31 ENIGMES VERBALS quehem pensat l’Enric i el Xavier. Lessolucions us les oferirem al propernúmero del TANÍ. Si algú ensaporta les 31 solucions abans delmes de juny de 2008, li donaremun premi sorpresa.

1. Aquil·les manava, però no enduia. 9 lletres

2. Amb la seva cançó ho duplicatot. 7 lletres

3. Peça mecànica sobre la qual,quan no gira, hi posaries el capperquè no està bruta. 8 lletres

4. Ciutat on conviuen la flor delsborbons i la serp. 6 lletres

5. El riu més femení. 5 lletres (6amb l’article)

6. Animal de poques paraules. 7lletres

7. Animal que juga a cartes quanes fa de dia. 6 lletres

8. Peixos que designen el segonidioma. 10 lletres

9. Animal jutjat i condemnat. 8lletres

10. Ocell que seria un pontífexamb molta ploma. 7 lletres

11. Procediment definit per unapartícula atòmica i una verdu-ra. 8 lletres

12. Dèficits per falta d’unes lletres.9 lletres

13. Ser microscòpic que conté unalletra que em pertany. 5 lletres

14. Fonètic: ciutat amb una lletranassuda. 6 lletres

15. La patirà el Jiménez Losantosquan es quedi sense feina. 7lletres

16. Publicacions similars a la lle-tra incògnita, i hi ha qui lesmanga. 6 lletres

17. Poden ser de fusta o de metall,germans i fins i tot n’hi ha unde comunista. 5 lletres

18. Procés infecciós que te’l fumesa poc a poc. 8 lletres

19. Tot i estar xop i a la garjola, se-gueix sent un dandy. 8 lletres

20. Havia estat una agenda elec-trònica, però ara és un arbre. 7lletres

21. Hom el perd quan té cervell.10 lletres

22. Poden ser d’arròs, però maipetits. 5 lletres

23. Quan me n’hi vaig, torno ca-rregat de peces i prenc un re-fresc i, si no hi ha refresc, me’nvaig. 6 lletres

24. Premi que et donen per unapart de l’esquelet que val moltsdiners. 5 lletres

25. L’obra casolana de bricolatgemés marinera i felina. 6 lletres

26. Reflexiono sobre la lletra quem’ha comunicat. 6 lletres

27. Dona triturada i assassinada ala Xina. 5 lletres

28. Sempre acaba cremada i és pe-sada de mena. 7 lletres

29. Personatge tan dolent que elcremen quotidianament, so-bretot a les esglésies. 6 lletres

30. Escriu unes lletres i t’ho passa-ràs molt bé en aquests esdeve-niments. 6 lletres

31. Cantant anglolibanès que ésuna poca cosa. 4 lletres

Enigmes verbals

PASSATEMPS 63

El cabalgar, el viajar y el mudar de lugar recrean el ánimo. Luci Anneu Sèneca.

JAUME ALBÀ

1. Tirat a la carreteraUn home estava canviant una rodadel cotxe, quan de cop les quatrefemelles dels cargols de la roda livan caure a la claveguera. Es vatrobar perdut, però un noi que pas-sava per allà li va suggerir una so-lució que li va permetre anar cap aun taller conduint el seu cotxe.Què li va suggerir el noi?

Les claus: • El noi li va suggerir una manera

de fixar la roda? Sí• Aquesta manera requeria recupe-

rar les femelles? No• Requeria algun equipament que

els cotxes en general no tenen?No

• Era una idea simple i fàcil deportar a terme? Sí

2. El “tontet” del pobleEls visitants d’un bonic poblet demontanya es divertien sovint ambel “tontet” del poble. Quan se’l feiatriar entre una moneda de 50 cèn-tims d’euro i un arrugat bitllet de 5euros sempre triava la moneda. Perquè ho feia?

Les claus: • El tontet era simplement tontet?

No• Tenia un bon motiu per preferir

la moneda? Sí• Tenia per ell el metall de la mo-

neda més valor que el paper delsbitllets? No

3. RetencióUn home va aparcar el seu cotxedavant d’un banc i va entrar-hi co-rrent. Va retenir contra la seva vo-luntat 25 persones i després va sor-tir amb 300 euros. Un policia queho va veure tot li va parlar durantuns minuts i el va deixar anar.Com és això?

Les claus: • La gent retinguda estava enfada-

da? Sí • El policia estava conxavat amb

ell? No• El policia va interpretar correcta-

ment els fets? Sí• El policia va intentar recuperar

el 300 euros? És clar que no!Però li va recomanar a l’homeque no tornés a retenir la gent.

4. Festa mortal Una dona va anar a una festa i vabeure una mica de sangria prepara-da en un gran bol. Es va retiraraviat. La resta de convidats quevan beure després del mateix bolvan morir enverinats. Per què nova morir també la dona?

Les claus: • La dona va enverinar els altres?

No• Algú va posar verí al bol quan la

dona va marxar? No• Els gots, el cullerot de servir o el

bol tenien quelcom extrany? No• Totes les persones eren física-

ment normals? Sí• Hi havia alguna relació entre els

convidats i la dona o entre ellsque fos important per la soluciódel cas? No

• La dona tenia quelcom especialque la fes immune al verí? No

Exercicis de pensament lateral1. Tirat a la carretera

El noi li va suggerir que retirés una fe-mella de cada una de les altres tres rodesper fixar la quarta. Aixó li va permetrepoder arribar fins al taller amb seguretati sense problemes.

2. El “tontet” del poble

El “tontet” era prou intel·ligent com peradonar-se que mentre seguís triant lamoneda la gent li continuaria fent la bro-meta. Si un sol cop triava el bitllet maimés el deixarien triar.

3. Retenció

Quan l’home va aparcar el cotxe ho va feren doble fila al mig del carrer i va retenirels cotxes que anaven al darrere. El poli-cia el va renyar i li va dir que no tornés aaparcar d’aquella manera.

4. Festa mortal

El verí estava dins dels glaçons de gelque refrescaven la sangria. Quan la donava beure el gel encara estava sòlid. Gra-dualment es va anar desfent i contami-nant la sangria amb tràgics resultats.

Solucions als exercicis de pensament lateral

64

Taní és una revista que es vafent. Fins ara hem rebut tota

mena de col·laboracions: llargues icurtes, científiques i periodísti-ques, íntimes i expansives... Enaquesta experiència ja hi hancol·laborat i hi col·laboren moltespersones, però esperem que s’hianimi encara més gent. Com jasabeu, a la revista tothom hi té ca-buda. Animeu-vos a participar-hi!

Com hi podeu col·laborar

Debat. Reflexions per avançar enla discussió de qüestions d’interèsassistencial, professional, huma-nístic, ètic...

En viu és l’apartat per a articles decaràcter científic i assistencial.

Què fem és la manera de presentarl’activitat que desenvolupen deter-minades unitats, comissions, ser-veis, grups de treball, etc. que potserno són prou coneguts per tothom.

A Llocs i viatges es parla d’a-quell viatge a l’altra banda de móni del racó tan proper que sovint noveiem.

Escrivim és l’espai reservat a lacreació literària i filosòfica méspersonal, però amb una voluntatde projecció pública.

Us recomano, us el recomanem.Per què no podem aconsellar elsaltres dels petits plaers que ensatorguem a nosaltres mateixos?

Hi ha algú de la casa que creieuque es mereix L’entrevista? Pro-poseu-nos-el o feu-li vosaltres ma-teixos l’interviu.

Teniu alguna Col·lecció privadaque vulgueu fer pública? Voleuparticipar a fer-nos passar l’estonaamb els Passatemps?

Els Breus són el recull de les notí-cies dels mesos anteriors. Més quenovetats, són un recordatori: “Allòescrit és el que perdura”.

També esperem que ens feu arribarnoves citacions cèlebres que pu-guem incloure als peus de pàgina.

Extensió recomanada dels articles

Per facilitar la confecció de la revis-ta hem pensat que l’extensió mésidònia dels articles està entre una idues pàgines. Per als articles d’unapàgina heu d’escriure al voltant de2.700 caràcters (comptats incloent-hi els espais) i molt millor si elsacompanyeu d’una foto o unail·lustració. Per als articles de duespàgines no passeu dels 6.000 espaisi de dues imatges. Si feu un articlede creació esteu eximits d’il·lustrar-lo. I recordeu de signar-lo i deposar-hi el servei on treballeu.

Imatges

Pel que fa a les fotos o il·lustra-cions, és millor que ens les feuarribar en paper, i si són imatgesdigitals recordeu que cal que tin-guin prou resolució (perfecte sisón a 300 ppp a mida real i en for-mat JPEG o TIFF). Les imatgesque es poden baixar d’Internet–encara que es veuen prou bé perpantalla– habitualment són d’unaqualitat insuficient perquè quedinben impreses. Tingueu en compteels drets d’ús de les fotografies queenvieu.

• A l’article “D’un corb marí nedant al Foix”, d’Armand Martínez, a lapàgina 17, hi faltaven els següents paràgrafs al final del text:

“Retrobar els poblets i castells perduts: Marmellar, Sabure-lla, Santa Susanna, Selma... amb els seus encants i misteriso passejar per Castellet i observar la imatge preciosa delcastell reflectida a les aigües fosques del pantà, emmarcadaen verdoses tonalitats pels pins i els roures a banda i bandaserena l’esperit i calma el neguit i la fatiga de l’endemàd’una guàrdia de dimarts en pic constant i ajuda decisiva-ment a trobar l’equilibri.

La meva conclusió és que no és tan important l’“on” nifent “el què” sinó el fet d’estar obert a les sensacions i a lesimatges de natura que ens envolten, donant-li el grau deprioritat i el nivell d’esforç que es mereixen ja que sovint,en aquesta època nostra, es dispersen entre les múltiples in-formacions mediatitzades i entre “necessitats” absurdes queens creem cada dia. És així com educarem la sensibilitat perapreciar fets tan “aparentment” simples com la cabussadad’un corb marí que gaudia del paisatge.”

• [Tornem a reproduir l’article sencer a l’apartat Escrivim d’aquest nú-mero 8 de TANÍ, a les pàgines 14 i 15.]

• A l’article “Tremoleu catalans. Torna Felip V!”, de Xavier Botet, a lapàg. 19, segona columna, línia 19, on diu: “… Ferran mai no va serrei consort de Castella…” hauria de dir: “… Ferran només va ser reiconsort de Castella…”.

Fe d’errates del Taní 7

taní m. Component del vi d’acció astringentque procedeix de les parts sòlides del raïm. Lidóna atributs sensorials, especialment pel quefa al gust i a la coloració fosca dels vins negres,i és un dels causants de la sedimentació. Lasensació astringent disminueix a mesura que elvi envelleix. cas tanino fr tanin ang tannin

Diccionari del vi. Xavier Rull. UniversitatRovira i Virgili/ Enciclopèdia Catalana, 1999

© Consorci Sanitari de l’Alt PenedèsEspirall, s/n08720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 818 04 40revista@csap.scs.es

Equip de redaccióMargarita AndreuCristina CanalsGüen CostaTeresa CuscóAdolf DescalziRaquel FernándezAntoni LlovetHelena MestreMerce PeralRosa Rovira

RealitzacióHores extraordinàries

ImpressióImprès Ràpid