OCR Document · Web viewcomportament assertiu facilita que la persona estigui més satisfeta amb...

Esmuc – Curs 07/08 q1 - Relació docent – Ignasi Gómez

ASSERTIVITAT

CONCEPTE D’ASSERTIVITAT

L'assertivitat és un concepte desenvolupat pels psicòlegs que treballen les habilitats socials. De fet, per a alguns autors, assertivitat és sinònim d'habilitat social.

La conducta assertiva es defineix com l'expressió adequada de les emocions en les relacions socials, sense que es produeixi ansietat o agressivitat. L'assertivitat és una conducta, no un tret de la personalitat, per tant, podem parlar de l'assertivitat com a habilitat en el conjunt de les habilitats socials.

LES TÈCNIQUES ASSERTIVES

En totes les relacions que portem a terme, ja siguin en les relacions laborals com a la resta de les relacions personals, ens és d'utilitat disposar de determinades estratègies i habilitats comunicatives que ens facilitin la comprensió d'alló que volem i ens volen expressar; entendre les altres persones i sentir-me entès evita caure en estats d'anim de frustració, d'impotencia, de vergonya, de culpa o similars.

Quan ens relacionem amb d'altres persones posem en joc totes les nostres habilitats socials i és una lIàstima que persones d'una gran vàlua no siguin convenientment reconegudes com a conseqüència del desconeixement d'aquestes tècniques.

Les tecniques assertives són una serie d'habilitats socials que ens permeten expressar els nostres sentiments sense agredir ningú. Quan una persona es mostra assertiva és capaç de proclamar d'una manera implícita "aquest/a sóc jo, així és com em sento i aixó és el que penso i vull".

L'assertivitat esta relacionada amb les percepcions, les interpretacions que en fem, les emocions que generen i les conductes que portem a terme.

El comportament assertiu facilita que la persona estigui més satisfeta amb ella mateixa i amb els altres. Un dels components de tipus ètic que es pressuposa en l'actitud assertiva és el fet que ningú no té dret a aprofitar-se dels altres. L'assertivitat parteix també del concepte d'igualtat entre les persones i del dret de cadascú a manifestar les pròpies opinions. En aquest sentit l'asserció implica respecte cap als altres i cap a un mateix, és a dir el respecte dels drets de l'altre i el dret a defensar els propis.

Un dels objectius fonamentals de l'assertivitat és millorar la comunicació entre les persones i obrir camins a pactes i compromisos que respectin la integritat i els drets de les persones quan els interessos de la gent són oposats.

Les conductes no assertives són la conducta agressiva i la passiva, que ocasionen conseqüències negatives en les relacions humanes, conflictes de conducta i de personalitat.

S'ha comprovat que la conducta passiva està relacionada amb sentiments de culpa, d'ansietat i sobretot amb baixa autoestima. Desenvolupen aquest tipus de conducta les persones que sempre tenen por de molestar els altres, que no saben afrontar una negativa o un rebuig i tenen un sentiment d'inferioritat.

La conducta agressiva pot aconseguir conseqüències aparentment favorables a curt termini, perquè les persones que la desenvolupen aconsegueixen els seus objectius i manifesten els seus sentiments de manera agressiva i violenta. Però aquesta conducta anul·la el dret de les altres persones i genera odi i ressentiment. A llarg termini, les persones eviten el contacte social amb l'agressiu. La nostra societat, a vegades, premia la conducta agressiva amb el nom de conducta ambiciosa, però el preu d'aquesta "ambició" és deixar de banda als altres i tenir problemes en les relacions interpersonals.

1


L'assertivitat no és una vareta màgica que resolgui tots els problemes. És una actitud que, tot i que en una determinada situació no resolgui el conflicte, contribueix que les persones se sentin satisfetes per la manera com han afrontat la situació.

La vida i les relacions entre les persones comporten dificultats i conflictes. Davant dels conflictes els homes i les dones tenen tres alternatives: fugir, lluitar o raonar.

· Fugir significa escapar-se, no afrontar el problema, amagar-se. Les conseqüències psicològiques de la fugida, a la llarga, són sensació de frustració i malestar.

· Lluitar vol dir utilitzar la violència, física o verbal, per resoldre un conflicte. La lluita, tant si es guanya com si es perd, provoca odi i malestar en les persones.

· Raonar implica utilitzar el llenguatge, el sentit comú, la intel·ligència i el pacte per resoldre conflictes. En l'àmbit psicològic, el raonament provoca un benestar amb un mateix i no afecta l'autoestima.

Podem identificar cada conducta de la manera següent:

- Fugir = Conducta passiva

- Lluitar = Conducta agressiva

- Raonar = Conducta assertiva

En resum, el model de conducta assertiva es defineix com la conducta que implica l'expressió directa dels propis sentiments, necessitats, drets i opinions sense amenaçar ni castigar els altres ni els seus drets. A aquesta conducta s'hi oposen altres dos models: la conducta agressiva i la conducta passiva, que serien dos tipus de conducta no assertiva. La conducta agressiva implica la defensa dels drets personals i l'expressió dels sentiments, pensaments i opinions de manera inapropiada i violant els drets de les altres persones. La conducta passiva aniria contra els propis drets perquè no és capaç d'expressar els propis sentiments, pensaments i opinions i es permet, al mateix temps, que els altres els trepitgin.

PERQUÈ NO SOM ASSERTIUS?

La conducta assertiva s'apren. Per tant si no som assertius caldrà buscar les causes en els nostres aprenenatges: educació en general, famíla, amics, context social i experiències viscudes. Tot plegat pot explicar fàcilment que no siguem assertius. Per exemple, viure i ser educat en un ambient agressiu és un motiu per explicar una conducta agressiva (no assertiva) quan un és adult.

D'una manera més genèrica, la causa de moltes conductes inassertives són diverses pors, tant pors personals com pors socials. Tipus de pors habituals són: Por a la resposta agressiva de l'altre, por a sentir-se culpable, por a fer el rídicul, por a perdre l'apreci dels altres, etc.

2


El sentiment de culpa és també una causa de conductes inassertives. Especialment el sentir-se culpable de perjudicar els sentiments dels altres i aleshores perjudicar-se un mateix. I també sentir-se culpable per les conductes dels altres i crear-se autoobligacions.

La vergonya, tant d'un mateix com la vergonya social, és una altra causa de les conductes inasertives. Aquest tema va relacionat amb el nivell d'autoestima de cada persona.

HABILITATS DE LA PERSONA ASSERTIVA

Habilitats bàsiques

· Escoltar l'altre. Treballar la capacitat de comprendre el que m'estan comunicant. · Aprendre a iniciar una conversa i a mantenir-la. · Aprendre a formular preguntes. · Saber donar les gràcies. · Saber presentar-nos a d'altres i presentar els altres. · Saber fer un compliment, sense exageracions i amb afecte. · Aprendre a demanar ajuda. · Capacitar-nos per donar i seguir instruccions. · Saber demanar disculpes. · Aprendre a convèncer els altres, a ser persuasiu.

Habilitats relacionades amb els sentiments

· Conèixer els nostres sentiments i emocions i saber-los expressar. · Comprendre, valorar i respectar els sentiments i les emocions dels altres. · Saber reaccionar davant de l'enuig de l'interlocutor i gestionar bé la situació. · Resoldre les situacions de por.

Habilitats alternatives a l’agressivitat

· Demanar permís. · Compartir coses, sensacions i sentiments. · Ajudar els altres. · Aprendre a negociar, a consensuar, a arribar a acords. · Recórrer a l'autocontrol en les situacions difícils. · Defensar els nostres drets quan els vegem amenaçats. · Respondre a les bromes quan procedeixi.

TRES ZONES DE RELACIÓ

Si comencem a parlar amb una persona desconeguda d'un tema tan poc compromès com el del temps que fa,

3


el grau de tensió que aquesta conversa ens suposa és mínim. De la mateixa manera, quan en l'entorn del treball ens posem a parlar d'una tasca concreta segurament ens passarà el mateix. En aquests casos diem que ens movem en la "zona de seguretaf', ja que en aquesta zona és poc probable que pugui sortir un conflicte ni que ens generi inseguretat.

En canvi, si quan parlem amb una altra persona, introduim en la conversa certs temes en els quals poden sortir discrepàncies, com per exemple, pensaments de caire polític, religiós o determinants aspectes del camp laboral on els nostres punts de vista puguin ser discrepants, és més normal que hi puguin aparèixer tensions que puguin desenvocar en un conflicte. En aquests casos i en funció de la personalitat de cadascú, tant podem arribar a una comunicació de major riquesa com a un conflicte de conseqüències poc previsibles. Estem portant la nostra relació a una "zona de risc o de progrés".

Finalment, podem trobar-nos en situacions en les quals l'ansietat pugui pujar a cotes molt elevades. Si haguéssim de fer una conferència davant l'Assemblea de les Nacions Unides o haguéssim de convencer a un pres extremadament perillós sobre la manca d'ètica que representa la seva conducta ens podríem trobar en una "zona de pànic". .

És difícil a més d'empobridor mantenir constantment les relacions a un nivell de zona de seguretat ja que comporta deixar-les a un nivell infantil i impedir-nos l'enriquiment que pot suposar la relació amb les altres persones.

Cal tenir en compte que les línies que separen una zona de l'altra són, com ja es pot suposar, elàstiques i aixó comporta que sigui fàcil passar d'una zona a la contigua.

PASSAR DE LA ZONA DE SEGURETAT A LA ZONA DE RISC

Si som capaços de moure'ns hàbilment per la zona de risc podrem aconseguir un gran enriquiment en les nostres relacions. Encara que no exempta de certs perills, ja que en mostrar una major confiança amb les altres persones (parlar des del "jo secret") ens exposem a que siguem més vulnerables, també és necessari dir que permet avançar cap a una entesa molt més gran, comprendre i ser compresos empàticament,...

Per avançar en aquesta zona caldrà estar molt atents a les informacions no demanades que ens donen les altres persones i, també, predisposar-nos a donar-ne nosaltres mateixos. Aquesta informació pot tenir relació amb els interessos, les creences, els desitjos i prejudicis, el que ens fa feliços o ens preocupa, etc.

Dues estratègies que ens poden fer avançar en la zona de risc són:

4

Zona de pànic

Zona de risc

Zona de seguretat


-la informació gratuïta, que és aquella informació que no ens ha estat demanada peró que ajuda a qué la conversa sigui fluïda, com "he passat tot el dia estudiant", "dema tinc dos examens", "tinc un supermercat davant mateix de casa meva", ...

-l'autorevelació, que consisteix en explicar qué pensem, com ens sentim davant d'una informació d'una persona. Per exemple, si preguntem a una persona. "Vius a prop d'aquí?" ens podria respondre simplement "No". Peró també ens podria respondre 'Visc a Sitges des de fa uns quinze anys, no m'agrada viure en una gran ciutat i, a més, necessito tenir el mar ben a prop". Les respostes del primer tipus donen un caire massa formal a la conversa (com si responguéssim a un interrogatori) mentre que les del segon tipus permeten millorar el grau de confiança. Sovint I'autorevelació implica admetre un sentiment que ens domina: "ahir em vaig avorrir molt", "avui m'he aixecat enfadat", "no ho sé"...

L'autorevelació voluntària sobre el reconeixement d'aspectes negatius propis i la seva acceptació és una técnica assertiva potent per evitar la manipulació i fugir dels sentiments de culpabilitat.

5


TEST D'ASSERTIVITAT

A continuació et presentem un test perque puguis fer una primera aproximació al teu nivell d'assertivitat. Llegeix amb atenció els items següents i valora'ls segons el codi:

3= totalment d'acord 2= bastant d'acord 1 = poc d'acord 0= total desacord

6


7

1 Davant d'un grup acostumo a expressar la meva opinió encara que no coincideixi amb la de la majoria

2 Davant d'un tracte que considero injust acostumo a expressar els meusdrets de forma tranquil·la

3 Tinc un alt concepte de la meva persona

4 No acostumen a tenir-me per una persona que perd el control quan he de dir el que penso

5 Acostumo a expressar els meus sentiments encara que aixó pugui no agradar a les persones que estan amb mi

6 Acostumo a prendre la iniciativa en expressar els meus desitjos

7 Si la conducta d'algú em molesta procuro dir-li i demanar que la canviï

8 M'agrada rebre un elogi o favor

9 No m'incomoda demanar un favor que jo faria a una altra persona

10 Si notés que algú se n'aprofita de les meves ganes de complaure la gent no tindria cap problema en dir-li

11 No tinc cap problema en expressar les meves opinions encara que aixó em faci perdre l'afecte d'algunes persones

12 No acostumo a posar-me en tensió ni a perdre el control de les emocions quan expresso el meu desacord davant d'algun fet

13 No em fa por la possibilitat de rebuig per part d'alguna persona quan he d'expressar el meu punt de vista d'un tema polèmic

14 No acostumo a estar abatut/da davant d'una crítica per alguna cosa que hagi fet

15 No acostumo a defensar-me justificant-me o negant l'evidència

16 Sóc capaç de negar-me a fer un favor que no m'agrada fer quan me'l demanen

17 No sento cap incomoditat quan tinc relació amb alguna persona que té un cert prestigi

18 No m'agrada fer coses que vulnerin els drets de les altres persones

19 És freqüent que expressi les opinions acceptant els punts de vista de les altres persones

20 Tinc la sensació que tinc els mateixos drets que les altres persones

TOTAL


TEST D’AVALUACIÓ ASSERTIVA. (TEST DE GAMBRIL I RICHEY)

Llegeix la següent llista de situacions. Al cantó esquerre descriu el grau de malestar o ansietat que et creen les situacions expressades, d'acord amb la següent puntuació:

1: Cap 2: Una mica 3: Força 4: Molt 5: Moltíssim

Un cop fet aquesta part, tapa amb un paper la numeració que has escrit. Torna a llegir les situacions i escriu al cantó dret la probabilitat amb què actuaries d'aquesta manera si et trobessis en aquella situació, d'acord amb la puntuació següent:

1: Ho faig sempre 2: Ho faig generalment 3: A vegades sí i a vegades no4: Ho faig poques vegades 5: No ho faig mai

Grau de malestar Situació

Probabilitat de

respostaDir que no a algú que em demana que li deixi el cotxe.Fer lloances a un amic.Demanar un favor a algú.Resistir la pressió d'un venedor que em vol vendre alguna cosa.Disculpar-me quan m'equivoco.Haver de dir que no a una entrevista o a una cita.Admetre que tinc por d'alguna cosa i demanar ajuda a algú.Cridar l'atenció a alguna persona que fa o diu alguna cosa que em molesta. Reclamar que m'apugin el sou.Admetre la meva ignorància en algun tema.Dir que no a algú que em demana que li deixi diners.Fer preguntes personals.Fer callar un amic massa xerraire.Demanar una crítica constructiva.Iniciar una conversa amb algú que no conec i demanar que sigui clar. Dir "floretes" a una persona amb la qual tinc una relació íntima. Sol·licitar una entrevista o una cita a una persona.Demanar feina.Admetre que potser hi ha hagut alguna confusió en un tema que s'està discutint.Demanar entrevista per segona vegada perquè el primer cop va ser rebutjada.

Valoració del Test de Gambril i Richey. Per analitzar els resultats del test has de sumar, per separat, els totals de punts de la columna "Grau de malestar" i de la columna "Probabilitat de resposta". El significat dels punts és el següent:

1. Entre 20 i 40 punts: Ets una persona molt assertiva. Només necessites millorar en alguns detalls, com els ítems on hagis escrit 3 o 4.

2. Entre 41 i 70 punts: Necessites millorar la teva assertivitat globalment però tens determinats trets molt assertius, sobretot els que hagis puntuat amb un 1 o 2.

3. Entre 71 i 100 punts: Ets una persona poc assertiva. Cal que analitzis tots els ítems del test,

8


especialment aquells on hagis escrit 4 o 5.

9


DIFERENTS CONDUCTES DAVANT D’ UNA SITUACIÓ CONFLICTIVA

Quan ens relacionem amb d'altres persones podem portar a terme conductes diferents, d'acord amb els nostres valors, sentiments i capacitats.

Davant d'un fet que ens desagrada o que pensem que és injust o del que tenim opinions discrepants a la dels altres podem tenir diverses reaccions:

· la inhibició, pensant que és millor no ficar-se en problemes. Pensem mantenirnos en la zona de seguretat.

· l'assertivitat, expressant els teus sentiments i defensant els teus drets sense cap agressivitat. Ens movem en la zona de progrés o de risc.

· l'agressivitat, actuant de forma violenta. Segurament ens estem ficant en la zona de pànic.

Tant en el cas de la inhibició com en el de l'agressivitat es poden generar conflictes interns ja que poden entrar en contradicció les creences de si la millor opció és la d'intervenir o la contrària.

Suposem que la persona que coordina un grup ha pres una decisió relativa a un canvi en l'organització del treball del grup. Tenint en compte el grau de sinceritat i d'apertura de la coordinadora podem delimitar quatre grans zones de relació:

· manipulació: vol fer creure al grup que entre tots prendran una decisió (la seva, és ciar) quan ja esta presa.

· assertivitat: informa al grup sobre la decisió que ha pres i la defensa activament però sense cap virulència.

· agressivitat: informa de la decisió presa i no admet cap opinió contrària.

· inhibició: defuig d'explicar la decisió presa i es limita a posar-la en pràctica.

Influència

MANIPULACIO

Falsetat

Apertura

ASSERTIVITAT

Veracitat

Disimul

INHIBICIO

Tancament

Cruesa

AGRESSIVITAT

Egoïsme

La teva resposta davant d'una persona que et vol manipular també pot agafar un dels tres camins que abans hem citat.

Per exemple, davant d'una reunió que es convoca (pretesament) per prendre una decisió quan nosaltres ja sabem que la decisió s'ha pres en un altre àmbit podríem:

10


- destapar l'assumpte encarant-nos amb la persona manipuladora (comportament agressiu).

- no dir res perqué pensem que encara podem sortir pejudicats (comportament inhibit).

- preguntar si el resultat de la reunió és vinculant i donar la teva opinió sense cap agressivitat (comportament assertiu).

Cada persona, segons la seva personalitat, tendirà a tenir "un menú de comportament" difícilment alterable quan es relacioni amb una persona determinada o amb un grup.

La persona inhibida pot ser-ho per causes diverses: timidesa, por, respecte al rol de l'altra persona, baixa autoestima, fracassos reiterats, etc.

Una persona inhibida pot ser víctima de manipulacions i abusos. No trobar energies per superar una situació que es torna cada cop más insuportable pot portar greus conseqüències.

Les técniques assertives poden ser un gran ajut en aquests casos.

11


PRIORITZEM ELS DRETS ASSERTIUS

L'exercici que et proposem té l'objectiu de prioritzar alguns drets assertius. A partir d'un llistat inicial caldrà seleccionar aquells que es considerin més bsics.

Reparteix cent punts proporcionalment a la força motivadora que per a tu tinguin els enunciats següents. Fes-ho a la columna 1.Després ja continuaras fent un treball grupal tal com t'indiquem.

23 drets assertius: Voste té dret a ... 1 2 4 G.G.

1 ser el primer algunes vegades2 cometre errades3 tenir les seves pròpies opinions i creences4 canviar d'opinió o de conducta5 expressar una crítica i a protestar per un tracte injust6 demanar el que vol7 intentar canviar el que no li satisfà8 demanar ajuda o recolzament emocional9 sentir i expressar dolor10 ignorar els consells deis altres11 rebre el reconeixement per un treball ben fet12 negar-se a una petició13 estar sol, encara que els altres vulguin companyia14 no justificar-se davant deis altres15 no carregar les culpes de les errades dels altres16 fer coses mentre no vulneri els drets dels altres17 decidir qué fer amb el seu cos i el seu temps18 a respondre, o a no dir res19 a ser tractat amb dignitat20 tenir necessitats tan importants com les dels altres21 expressar els seus propis sentiments22 rebutjar peticions sense sentir-se culpable o egoïsta23 parlar sobre un conflicte amb la persona amb qui el té24 fer menys del que és capaç de fer25 demanar el que vol262728

TOTAL 100 100 100 100

12


RESPOSTES ASSERTIVES

A través de la literatura especialitzada s’han definit diversos tipus de resposta assertiva. Lògicament, totes elles guarden relació amb els drets assertius. Si els llegim amb deteniment veurem que alguns d’aquests drets guarden relació amb l’oposició, i altres amb l’acceptació assertiva. A continuació citarem alguns dels que són més habituals:

- Rebutjar una petició,- Fer una petició, o sol·licitar ajut,- Sol·licitar un canvi de conducta que resulta molesta,- Mostrar desacord,- Fer una crítica,- Rebre una crítica,- Formular un elogi,- Fer afalagaments. Si és ben cert que cada conducta necessita un tipus de resposta assertiva diferent també és ben cert que les respostes assertives tenen una base que és comuna per a la majoria d'elles.

En la gran majoria de conductes assertives es donen una sèrie de components no verbals com són:

1. El contacte visual. Que ha d'estar concentrat en el receptor del missatge mentre li responem. El percentatge sol ser d'entre un 40% al 60% ja que una mirada excessivament fixa pot rebre's com a hostil.

2. La veu. S'ha de fer servir un volum ni massa alt ni massa baix. S'ha de procurar que hi hagi un fil conductor ciar en el que es diu i que es digui de forma segura. També caldra que el ritme sigui tranquil, sense acceleracions.

3. Les pauses. Es faran unes pauses curtes quan es vulgui provocar motivació sobre el que es dirà com, més llargues, quan es vulgui que l'altra persona prengui la paraula.

4. Els gestos. Són una part molt important del llenguatge no verbal. Es procurarà que siguin naturals, és a dir, tal com es facin habitualment. Cal evitar assenyalar amb el dit l'altra persona i d'altres gestos que puguin ser interpretats com a hostils.

Alguns components verbals a considerar són:

1. L'expressió que indiqui que s'han comprès els raonaments de l'altra persona: és de vital importancia que l'altra persona copsi que s'ha fet un esforç per a comprendre la seva visió del tema. Si no s'ha comprès caldrà demanar aclariments. L'escolta activa és una estratègia excel·lent en aquest punt.

Cal destacar que una comprensió del que ens diu una altra persona no vol dir, necessariament, que estem d'acord amb alló que ens diu.

"En resum, el que em dius és que..." acostuma a ser un bon inici que hem comprès la seva postura.

2. L'expressió del problema segons la nostra postura procurant que no es faci d'una forma que pugui ser rebuda com agressiva. "Que arribis tard a les reunions...", "que em demanis que acabi la feina a les quatre...", "que em parlis a crits...".

3. El desacord verbal. S'explica la cosa amb la qual no estem disposats a transigir. Valguin com exemples: "no estic d'acord amb aixó...", "no estic disposat a acceptar-ho...", "no ho puc seguir fent...".

4. La petició d'un canvi de conducta. Aquest punt és vital perquè marca la diferencia entre una queixa i una petició de canvi. Dóna a l'altra persona una informació clara de com s'espera que es

13


comportarà a partir d'ara. "M'agradaria que em parlessis com parles als altres", "m'agradaria que em diguessis Isabel", "m'agradaria que les feines com aquesta me les donessis d'un dia per l'altre i no per al mateix dia"...

5. Proposta de solució. Suposem que -seguint el cas anterior-, el jefe insisteix en que creu que en aquesta oficina es perd molt el tiempo. En aquest punt podria ser molt útil proposar alternatives dirigides a modificar aquesta creença. Per exemple, "crec que, al menys durant uns mesos, podriem establir unes reunions regulars per tal de supervisar el treball realitzat durant la jornada. Així podriem valorar si veritablement existeix aquesta pèrdua de temps, i en quins moments es dona..."

Afrontar una crítica

No sempre és facil ja que moltes persones prefereixen ignorar-la o rebutjar-la; fins i tot algunes persones responen a la persona que els critica atacant-la.

Tenint en compte que "un conflicte és una oportunitat de millora" cal encarar una critica com una oportunitat de saber les conseqüències que comporten les nostres conductes sobre d'altres persones, per millorar en alguns aspectes, per al creixement personal, etc.

Una bona manera d'afrontar una crítica hauria de tenir presents aquests aspectes:

1. Cal concentrar-se en el que ens diuen, és a dir, en el contingut de la crítica. En cas que no es comprengui bé el que la persona ens vol dir caldra preguntar-ho. Caldrà descartar creences limitadores del tipus: "aquesta persona és una criticaire", "li encanta rebaixar la meva autoestima", "segur que està buscant alguna cosa que jo no sé"...

Com hem dit abans ¡'escolta-activa ens pot ajudar en aquest punt. Convé no interrompre a la persona que ens parla i, per tant, esperar el nostre torn.

2. Agrair que la persona ho faci en privat, si es creu adient, i que ens doni l'oportunitat de revisar la nostra actuació.

3. Fer-nos un "escaner" per detectar el nostre grau de receptivitat. En cas que sigui alt passarem a la fase següent i en cas que sigui baix aplicarem la técnica assertiva "posar una barrera" per ajornar la conversa per a un altre moment.

4. Demanar precisió. Aquest apartat es farà servir quan la crítica impliqui una generalització com: "la teva coordinació és deficient", "tota la feina la fas malament", "fas totes les coses de qualsevol manera"... La nostra resposta consistirà en demanar precisió responent: "segons el teu criteri, les tres coses que faig pitjor són...", "les tres coses de la meva coordinació que veus que menys t'agraden són...".

5. Deixar-nos uns moments (potser hores) per donar la contesta. Ajornar la continuació de la reunió per un altre moment si creiem que hem de rumiar la resposta.

6. Respondre. Digues en qué té tota la raó, en quins apartats la té parcialment i en quins no la té. En el primer es donara la raó i s'explicarà el canvi que es pensa portar a terme, en el segon s'explicarà el perqué no es creu que l'altra persona tingui tota la raó i s'explicarà els ajustaments que es faran i en el tercer s'explica les raons per les quals no es creu convenient canviar de conducta.

14


MANIFESTACIONS I CONSEQÜÈNCIES DELS TRES ESTILS DE CONDUCTA

ESTIL AGRESSIU ESTIL PASSIU ESTIL ASSERTIU

Conducta verbal Conducta verbal Conducta verbal

Impositiva

Interromp els altres

Vacil·lant

Es talla amb facilitat

Directa

Serena i ferma

Conducta no verbal Conducta no verbal Conducta no verbal

Mirada fixa

Gesticulacions amenaçadores

Postura tensa

Volum de veu alt

No mira directament als ulls

Moviments nerviosos

Postura recollida

Volum de veu baix

Mira als ulls amb naturalitat

Gesticula moderadament

Postura relaxada

Volum de veu sense vacil·lacions

Conseqüències Conseqüències Conseqüències

No té en compte els drets dels altres

Provoca tensions i conflictes interpersonals

No defensa els seus drets

Perd oportunitats

Conflictes intrapersonals

Defensa els seus drets

Sap valorar el seu entorn

Resol els problemes

15


QUADRE COMPARATIU DELS 3 ESTILS DE CONDUCTA (Segons Vicente E. Caballo, 1993 i elaboració pròpia)

CONDUCTA PASSIVA

ELEMENTS NO VERBALS EMOCIONS I SENTIMENTS ELEMENTS COGNITIUS

Mirada baixa

Veu dèbil

Vacil·lacions

Postura corporal enfonsada Tensió a la cara i els llavis

Riures falsos

Baixa autoestima

Sensació de desemparament

Solitud

Sentiment d'enuig

Sensació de pèrdua de control

Falta de respecte a si mateix

Els altres son més importants que jo.

Haig de sacrificar-me pels altres

Si dic que no, si no ajudo als altres, mai més em tindran amb compte.

Penso que els altres s'aprofiten de mi.

No vull molestar els altres amb les meves coses

CONDUCTA AGRESSIVA


Mirada fixa

Veu alta

Parla ràpid

Gestos d'amenaça

Postura intimidatòria, envaint l'espai de l'altre

Tensió al cos

Baixa autoestima

Sentiment de culpa

Sensació de pèrdua de control

Nota que els altres el deixen sol cada cop que és agressiu

Frustració

No tinc la necessitat de respectar als altres

Només em respecten si sóc agressiu

No puc suportar que les coses no siguin como jo vull

Les coses son blanques o negres: o jo o tu

CONDUCTA ASSERTIVA


16


Contacte ocular directe

Nivell de veu adequat a la conversa

Parla amb fluïdesa

Gestos ferms

Postura erecta

Mans soltes

Cos relaxat

Honestedat emocional, diu el que sent

Se sent a gust amb ell mateix i amb els altres

Sensació de control

Es respecta a si mateix i als altres

Bona autoestima

Pensa que te uns drets i els posa en pràctica

Creu que tothom te dret a ser respectat

Pensa que no es ni superior ni inferior als altres.

17


CREENCES I DRETS SEGONS TIPUS DE CONDUCTA

Nº ASSERTIU AGRESSIU PASSIU

1

Tinc dret a intentar aconseguir tot el que consideri millor per a mi, sempre que no repercuteixi negativament en d'altres persones

Només jo tinc dret a intentar aconseguir els meus objectius i a defensar els meus drets

Defensar els meus drets i els meus interessos personals es negatiu. Si ho faig l'altra gent es pot molestar i deixar d'apreciar-me.

2 Tothom te dret a ser respectat

Només jo tinc dret a ser respectat perquè jo sóc... (el cap, més intel·ligent, més important..) i los altres son o no son... (inferiors, sense categoria...), i per tant no mereixen el meu respecte

Jo no mereixo el respecte de... (el meu superior, el meu amic, el meu veí...) perquè ell o ella és (superior, brillant, ric, intel·ligent...) i en canvi jo no sóc... (important, llest, emprenedor...)

3Tothom te dret a demanar ajuda, no a exigir-la, i a negar-se a ajudar els altres

Només jo tinc dret a demanar ajuda i els altres no poden negar-s'hi. Només jo puc negar-me a ajudar.

Jo no tinc dret a demanar ajuda als altres. En canvi no puc negar-me a ajudar a algú, encara que fer-ho em representi un esforç

4

Tothom te dret a sentir emocions (alegria, tristesa, por..) i a expressar-les sense ferir els sentiments dels altres

Només jo tinc dret a sentir-me... (trist, content, enfadat..) i dir-ho als altres. Els sentiments dels altres no m'interessen

Jo no tinc dret a sentir ni expressar les meves emocions i estats d'ànim.

5

Tothom te dret a tenir la seva pròpia opinió sobre qualsevol tema i a expressar-la sense ofendre intencionadament a les persones que l'escolten

Només jo tinc dret a opinar sobre qualsevol tema. Els altres no tenen aquest dret perquè són... (inferiors, ignorants...)

Jo no tinc dret a opinar sobre qualsevol tema. Els altres sí que el tenen, aquest dret, perquè estan informats, són intel·ligents...

6

Tothom te dret a equivocar-se en les seves actituds, opinions i conductes i a ser-ne responsable

Jo puc equivocar-me i no m'importen les conseqüències dels meus actes o opinions.

No puc equivocar-me ni en les meves opinions ni conductes

18


EXEMPLES DE SITUACIONS ON APLICAR TECNIQUES ASSERTIVES

SITUACIÓ TÈCNICA ASSERTIVA

1 Ingresso un xec en una entitat bancaria i no me l'abonen fins cinc dies després

2 Compro unes sabates i al cap de dos dies es trenquen després d'un ús normal

3Un alumne d'un curs signa i marxa immediatment quan encara queda més de mitja sessió

4 Vaig a un restaurant i em serveixen un plat en mal estat

5 Sóc el responsable d'un grup i una persona arriba reiteradament tard a la feina

6Un company de feina em diu, un dia i un altre, que li faci la seva feina perqué ha de marxar

7 He quedat amb una persona a sopar i arriba 45 minuts tard sense avisar

8 Arriben uns veïns nous al pis del teu costat i t'hi vols relacionar

9La teva parella sempre vol anar al cinema i no et fa cas quan dius que t'agradaria anar de passeig

10Un alumne reclama insistentment, i sense raó, la nota que el professor li ha posat a l'examen

11 Una persona entrega la feina molt més tard del que és raonable

12 El teu superior jeràrquic et renya, de forma desproporcionada, davant d'altres persones

13 En una negociació per un comiat de la feina el treballador rep un oferiment molt baix

19


14 Després de mitja hora discutint amb la teva filla t'adones que la conversa esta encallada

15 Un venedor de terrenys t'esta parlant de la seva increïble oferta

16Els pares d'un alumne de l’institut li diuen al tutor que no estan conformes amb el càstig que ha posat al seu fill

17Una persona ha de fer una quantitat de feina excessiva mentre que no passa el mateix amb els seus companys

18El teu superior jeràrquic et diu que ets una persona irresponsable per qué t'has equivocat en un treball

19 Una persona pren decisions pel teu compte

20 Arribes a l'aeroport i et trobes que, malgrat tens el bitllet, no hi ha places disponibles

21

22

20


PRÀCTICA DE LES TÈCNIQUES PER SER ASSERTIU

1. Lliure informació i afavorir la comunicació

Consisteix en aprendre a :

– Escoltar atentament als altres

– Captar la informació que ens donen

– Fer preguntes

– Interessar-se per allò que l'altre ens parla

– Donar informació sobre nosaltres mateixos de manera gratuïta

2. Fer pactes

Els pactes han de complir les següents condicions:

– No ha d'anar contra la nostra autoestima

– No ha de perjudicar a una de les parts

– No ens ha d'afectar de manera emocional

– El pacte comportarà concessions per les dues parts

3. Dir que no

Consisteix en repetir de manera tranquil·la, serena i constant els nostres desitjos i emocions. La constància seria la virtut d'aquesta tècnica.

Els seus trets són:

– Respondre de manera tranquil·la i amb to de veu moderat

– Mirar a l'interlocutor. Mantenir una posició corporal relaxada

– Ser constant i tossut amb la negativa

– Decidir quin és el missatge que es vol donar i no canviar-lo

– No donar explicacions

4. Realitzar crítiques

Fer crítiques als altres és un dels drets assertius en el sentit del dret de manifestar les meves opinions, creences, emocions i pensaments. Realitzar crítiques de manera assertiva implica una sèrie de trets que formen part dels drets i obligacions de la persona assertiva.

Els trets que cal tenir en compte per realitzar crítiques de manera assertiva són:

La seva crítica és concreta i específica, evitant els “sempre…”, “mai…”, i dient, en canvi, “aquesta conducta…”, “aquell dia…”, “quan em dius això, aleshores…”

La crítica s’adreça a la conducta i no a la identitat de les persones. És a dir la crítica parla de “Penso que aquest document té errors” i no “Ets una persona incompetent”. O bé és assertiu dir “L’altre dia et vas despistar en la data de lliurament” i no dir “Ets un irresponsable”.

21


Les crítiques comencen amb un “Jo penso que…” Des del meu punt de vista…” “Tal com ho veig jo…” i no afirmant de manera taxativa: “Això és així.”

El llenguatge és respectuós i evita qualsevol paraula ofensiva, agressiva, i el to sarcàstic i despreciatiu.

5. Acceptar les crítiques

Consisteix en reconèixer clarament les crítiques que ens han fet, sense excusar-nos. La capacitat de reconèixer els errors ens tranquil·litza i ens evita les actituds defensives i angoixants, o falses, davant les crítiques. L'objectiu és acceptar els nostres errors sense sentir-nos culpables, partint del principi de que tenim dret a equivocar-nos.

Els trets d'aquesta tècnica són:

– Acceptar la crítica perquè sabem que és certa

– Reconèixer només la crítica de manera detallada i no acceptar extrapolacions a d'altres crítiques

– No contraatacar amb una altra crítica

– Mantenir una actitud corporal relaxada i un to de veu mig, sense cridar

– Mirar a l'interlocutor

6. Negar les crítiques

La tècnica de negar crítiques s'aplica quan estem convençuts que la crítica no és certa. Els trets de la tècnica són:

– Negar la crítica sempre posant davant la frase: “jo no hi estic d'acord…”, “jo opino que…”, “des del meu punt de vista això és…” o sigui sempre negant de manera clara el meu desacord amb la crítica.

– No contraatacar amb una altra crítica

– Mantenir una actitud corporal relaxada i un to de veu mig, sense cridar

– Mirar a l'interlocutor

7. Demanar favors

Demanar favors és un dels drets assertius. La persona assertiva també accepta que l'altre pot negar-se a fer el favor perquè també és un dret assertiu. Els trets de la tècnica són:

– Ser específic en demanar el favor

– Començar amb la frase: “Desitjaria…”, “M'agradaria…”, “Voldria…”, “M'aniria bé…”, i no començar amb “M'has de fer un favor.”

– No cal demanar “perdó” per demanar un favor

– Insistir un parell de cops és una conducta assertiva si es comprova indecisió en la resposta de l'altre

8. Expressar els criteris i sentiments

El dret a exposar els propis sentiments, opinions, estats d'ànim és un dels drets claus de l'assertivitat. Tant en l'expressió d'estats positius com desagradables o negatius.

Una estructura clàssica per manifestar els criteris assertivament és en 5 pasos:

1. QUAN: Expressar la conducta que ens molesta de manera específica

2. EM SENTO: Exposar els meus sentiments22


3. PERQUÈ: Explicar de quina manera ens afecta la conducta

4. M'AGRADARIA: Exposar els nostres desitjos

5. PERQUÈ: Descriure com ens sentirem

9. Expressar i rebre lloances.

Les lloances són un recurs que ajuda a la bona comunicació i fa de “vacuna” davant dels possibles conflictes en les relacions interpersonals.

Els trets positius de les lloances són:

– Les lloances ajuden a reforçar les relacions

– Fer comentaris o expressar sentiments negatius a algú és menys conflictiu emocionalment si en alguna altra ocasió has fet lloances a aquesta mateixa persona en relació a la seva conducta o personalitat.

Quan lloem algú cal tenir en compte alguns criteris:

– Fer lloances sobre aspectes o conductes concretes de la persona.

– Dir el nom de la persona que lloem

– Expressar la lloança com a sentiment personal: "M'agrada la teva manera de ser" i no "Tens una manera de ser agradable"

– És millor començar a fer lloances en ocasions que no hàgim de demanar un favor a l'altra persona.

– Les lloances són més efectives si es fan sobre els valors de la persona a qui dirigeixes la lloança.

23


ALGUNES TÈCNIQUES ASSERTIVES

1 EL DISC RATLLAT (per no cedir davant d'un intent de manipulació)Consisteix en repetir la nostra postura d'una manera ferma: "No insisteixis que no t'acompanyaré a comprar", "ho sento però si tornes a arribar tard aplicaré les mesures oportunes".

2 DEFENSAR ELS TEUS DRETS (quan una persona no et deixa exercir-los) Expliques el teu dret i demanes d'exercir-lo. "No he acabat de parlar i m’agradaria fer-ho", “m’agradaria que em parlessis de bona manera”.

3 EL BANC DE BOIRA (per superar les crítiques) Donem la raó a l'altra persona però ens mantenim ferms en el nostre objectiu. “Tens raó en què he arribat tard, però insisteixo en que em donis els apunts", "segurament tens raó sobre que jo sóc un director despòtic però ara vés a la feina", “segur que és molt divertit, però a mi em fa por”.

4 DIFERENCIAR LA CONDUCTA DE LA IDENTITAT (per impedir generalitzacions inadequades)Admetre la conducta però no la generalització. ''Tens raó en què avui he arribat tard però això no vol dir que sigui un "tardón" perquè habitualment arribo a l'hora", "d'acord que m'he equivocat però això no vol dir que sigui un inútil", “d’acord que no era la millor manera d¡aparcar el cotxe, però no vol dir que sigui un irresponsable”.

5 POSAR UNA BARRERA (per superar una discussió sense fi) Ajornem la conversa per a un altre moment. "Si et sembla demà parlem d’aquest tema i ara et demano que parlem de ..."

6 ANAR A LA METAPOSICIÓ (per superar una discussió sense fi amb presència d'emocions inadequades)Declarem l'emoció i ajornem la conversa. "Ara estem massa nerviosos, així que proposo que ho deixem per a una altra ocasió"

7 CANVI DE CADIRA (perquè comprenguin els nostres punts de vista)Fer que l'altra persona actui empàticament. "Comprenc perfectament les teves raons, des del teu punt de vista tens raó, però ara intenta posar-te al meu lloc i t'adonaràs que ..."

8 CANVIAR EL FOCUS D’ATENCIÓ DEL CONTINGUT A LES PERSONES (reflexionar sobre la relació)Desviar la conversa cap a un nivell més personal. “Em pregunto quines són les raons per les quals sovint estem en desacord”.

9 SOL·LICITAR PRECISlÓ (per impedir desqualificacions poc raonades) Preguntar les dues o tres coses que no li semblen bé. "M'agradaria que m'indiquessis les dues o tres coses que menys t'agraden de la meva coordinació.

10 INTERROGACIÓ NEGATIVA (per fer adonar a l'altra que no tot és negatiu i per aconseguir el seu raonamet sobre les veritables causes) “Què té de dolent començar la reunió a l'hora en punt?", "quin inconvenient trobes en deixar la taula endreçada?", "en què m'he equivocat?"

11 MISSATGES JO (o missatges "m’agradaria")Consisteix en substituir els atacs a l’altra persona (del tipus “ets molt desendreçat”) per missatges del tipus (“m’agradaria que endressessis les coses”)

12 ASSERTIVITAT I EMOCIONS NEGATIVES (davant d’un insult o comportament reiterat ofensiu)Consisteix en actuar en quatre fases (1. Explicar allò que et molesta; 2. Concretar l’emoció; 3. Explicar el que et produeix; 4. Demanar el que vols. O el que es coneix com NEMO: Nom; Emoció; Motiu; Objectiu):(1) Quan em dius “rata” (2) Em produeix molta ràbia (3) i començo a cridar. (4) M’agradaria que em diguessis Carles.

24


13 COMPROMÍS VIABLE (Estratègia ++, o guanyen els dos)Consisteix en proposar solucions sense perdedor i que, alhora, respectin la dignitat de les dues persones

25


LA RESPOSTA ASSERTIVA

1 Quan tu… Expliques el que et molesta (o t’agrada)

2 Em sento… Explicites la teva emoció

3 I això provoca que Expliques les conseqüències

4 M’agradaria que… Sol·licites el que vols

Aplica les quatre fases a les situacions següents:

a) Estas assistint a un curs de Tècniques Assertives. El grup el formeu vint-i-cinc persones i el formador del curs et pregunta sempre a tu. Sembla que no se n'adona, pero de cada cinc preguntes que fa, tres et toquen a tu.

b) Un company del centre on treballes, amb el qual no tens molta relació, t'ha dit que la teva millor companya esta fent córrer rumors sobre tu. Entres a la sala de professors i veus que només esta la teva companya. Parles amb ella.

e) A casa sempre es veuen els programes de TV que li agraden a la teva parella. Avui tu estaves al sofa del menjador veient un programa que t'agrada, ell/a ha arribat i ha canviat el canal sense preguntar-te res.

d) La teva parella t'ha regalat, pel teu aniversari, una cosa que et feia molta il·lusió, sense haver-li dit res.

e) Ets coordinador/a de cicle. Després de la reunió setmanal, la Merçe s'acosta i et diu que està molt descontenta de com portes les reunions, que no pensa deixar que les coses continuïn així i que parlarà amb el director o la cap d'estudis per a que es preguin mesures. Et diu també que el teu treball és molt deficient.

26


ACTIVITAT

De les següents situacions, identifica quina actitud tenen els personatges A, B i C d'acord amb la qualificació anterior entre agressiu, passiu i assertiu.

1.- Un company/a de feina i amic et demana un canvi d’horari de matí a tarda per un dia determinat. Tu tens un compromís molt important aquell dia i no et va bé fer-li el canvi

A.- Li dius que no li pots fer el canvi d’horari

B.- Li fas el canvi però penses que t'hauria anat millor no fer-ho

C.- Li dius que té molta barra demanant canvis d’horaris i que tu un dia li vas demanar i no li vas voler fer.

2.- Fas cua a una botiga i un client que entra després et passa al davant. Tu no tens tard.

A.- Li dius que és un maleducat i que no té vergonya

B.- Com que no tens tard no dius res.

C.- Li dius que tu hi eres abans

3.- En una conversa a un bar, tothom parla malament del teu cap, tant de la seva vida com de la manera de tractar als seus subordinats. Tu, però, creus que el teu cap és un home just i correcte i que respecte la gent.

A.- Et mossegues la llengua però penses que ets un “cagat”

. B.- Participes a la conversa opinant sobre el teu cap i defensant-lo

C.- Dius als teus amics que no tenen ni idea de com és el seu cap i que si no estan a gust canviïn de feina

4.- Un amic/ga et fa malbé, sense voler, un cd que representa un important record sentimental

A.- Li etzibes una escridassada fenomenal

B.- Li expliques que et sap greu i que era un record personal

C.- Et resignes i penses que ja en compraràs un altre

5.- Un cap de setmana, la teva parella et proposa d'anar a la platja però tu tens moltes ganes d'anar a la muntanya. La teva parella insisteix molt en anar a la platja.

A.- Expliques perquè vols anar a la muntanya i proposes un pacte d'alternar un cap de setmana a cada lloc

B.- Com que és la teva parella i te l'estimes molt, vas a la platja i quan hi ets penses que estaries molt bé a la muntanya

C.- Li retreus a la teva parella que sempre s'ha de fer el que ella vulgui i que no tens en compte els seus desitjos

6.- El teu/la teva cap t’escridassa perquè uns documents no s’han formalitzat de manera correcta, o sigui tal com els vol ell. El teu/la teva cap té fama de gastar mal geni. Tu creus que els documents estan ben formalitzats encara que no de la manera que ell/ella vo.

A.- Penses que si li dius que estan bé encara pot ser pitjor

B.- Demanes una entrevista al teu/la teva cap i li exposes el teu punt de vista

C.- Escampes per l'institut/departament/escola que el teu/la teva cap et té mania, que és injust i que no té ni idea de com es formalitzen documents.

27


ACTIVITAT

D'acord amb la teoria de la conducta assertiva, agressiva i passiva, comenta si una persona assertiva estaria

d'acord amb aquestes afirmacions o no hi estaria d'acord. Raona breument la resposta

1. Posar primer les pròpies necessitats a les dels altres és propi d'un egoista.

2. Som culpables dels nostres errors.

3. Si hom no pot convèncer al altres que els seus sentiments són raonables vol dir que està equivocat.

4. Cal respectar els punts de vista dels altres, sobretot si són càrrecs amb autoritat. Les diferències d'opinió s'han de quedar per a un mateix; cal escoltar i aprendre.

5. Una persona ha d'actuar amb lògica i coherència al llarg de la seva vida.

6. Cadascú té raons per actuar d'una determinada manera i no és educat fer preguntes sobre els motius dels seus actes.

7. És millor no canviar res. Les coses podrien anar pitjor.

8. A ningú no li agrada sentir les queixes dels altres. O sigui, que si em trobo malament, m'ho he de quedar per a mi.

9. Si algú et dóna un consell, cal prendre-s'ho seriosament perquè acostuma a tenir raó.

10. La satisfacció de saber que has fet una cosa ben feta és la millor recompensa possible. Cal ser humil davant les lloances.

11. Cal adaptar-se sempre als altres, si no, quan els necessitis et giraran l'esquena.

12. No s'ha de ser antisocial. Si dius que vols estar sol, els altres pensaran que no et cauen bé.

13. Cal tenir sempre un bon motiu per justificar tot allò que hom fa o sent.

14. Quan algú té un problema, cal ajudar-lo.

15. Cal ser sensible a les necessitats i desitjos dels altres encara que no ho manifestin.

16. És un bon costum intentar veure sempre l'aspecte bo de les persones.

17. Si algú et fa una pregunta, cal donar-li sempre una resposta.

28


BIBLIOGRAFIA

1. CASTANYER, Olga: La asertividad: expresión de una sana autoestima. Ed. Desclée de Brouwer (Bilbao, 1997).

2. VELASCO, Maria José: Ser asertivo. Ed. Obelisco (Barcelona, 1998).

3. CASTANYER, Olga; ORTEGA, Estela: ¿Por qué no logro ser asertivo? Ed. Desclée de Brouwer (Bilbao, 2001).

4. BISHOP, Sue: Desarrolle su asertividad. Nuevos emprendedores (Barcelona, 2000).

5. SCHULER, Eric: Asertividad. Ed. Gaia. (Madrid, 1998).

6. SMITH, Manuel J.: Cuando digo no, me siento culpable. Ed. Grijalbo (Barcelona, 1977).

7. GÜELL, Manel: ¿Per què he dit blanc si volia dir negre? Tècniques assertives per al professorat i els formadors. Ed. Graó (Barcelona, 2005)

29

OCR Document · Web viewcomportament assertiu facilita que la persona estigui més satisfeta amb...

Documents

Transcript of OCR Document · Web viewcomportament assertiu facilita que la persona estigui més satisfeta amb...