ESCOLA VEDRUNA BALAGUEREQUIP DE PASTORAL

Pregària del matí

Educació Secundària

Octubre de 2015

DOMUND 2015Per si encara no o saps, el DOMUND és un dia posat pels cristians per potenciar la solidaritat entre els pobles i països del món. Amb això es pretén que millori el seu estat de vida. Que no els hi falti res que sigui necessari: menjar, lloc per viure, escoles per aprendre, coneixement d’ un Déu que ens estima...Perquè, encara que et sembli mentida , avui, en el segle XXI, encara hi un problema molt gran: la igualtat i el repartiment equilibrat de riqueses i de recursos. Es fan moltes diferencies de races, d’estats de vida. Hi ha gent que és molt rica, que no els hi falta res, però en canvi hi ha altra, molta més, que és molt pobre.Existeixen uns països rics i poderosos, que estan situats en el Nord de la Terra.Aquests se’ls hi diuen “ PRIMER MÓN”. Prop d’ells es troba el SEGON MÓN, que són aquells països que han arribat a viure bé. I també hi ha un TERCER MÓN, els països que estan en camí per ser països que no els hi falti res. En aquests, les necessitats són molt grans, perquè pateixen de falta d’aliments, de sanitat (metges, hospitals...), d’escoles, etc.Un exemple: la majoria de nens i nenes del nostra país, normalment tenen solucionades les necessitats de l’alimentació. Tu i els teus companys menjareu tres o quatre àpats al dia: esmorzar, dinar, berenar, sopar... Doncs bé, en el món existeix prop de 18 milions de nens i nenes, menors de 5 anys, que estan a punt de morir perquè no poden prendre al dia un got de llet.Davant d’aquest problema nosaltres, cristians o no, no podem quedar sense fer res. S’ha de pensar i actuar de forma solidària.DE TOT AIXÒ I TU... QUÈ HI DIUS?

Dijous, 1 d’octubre.Dia internacional de les persones gransSenyor, el teu amor ens envaeix.fas present en l'aigua, en la flor,en la música, en l'aire, en la llum...Un dia el teu amor, el teu amor d'enamorat, va arribar al súmmum,et vas fer home com nosaltres.una sola carn amb nosaltres!Vas encertar. I tant que vas encertar!Has aconseguit que qui s'enamori de tuet vegi a tot arreu, et sentit en tot moment.El teu amor va ser una bogeria i la teva bogeria ha contagiat.

Ens estimes amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el teu ésser... I així t'agrada que ens estimem!

Divendres, 2 d’octubre.Dia internacional de l’aiguaHi havia un home que estava molt orgullós del jardí que tenia a casa seva, tenia cura d'ell i certament feia goig de veure'l. Però un dia es va trobar que hi havia sortit una gran quantitat d'unes plantes anomenades "dents de lleó". Va intentar arrencar-les totes, però cada dia en creixien més i va ser incapaç d'acabar amb elles. Estava tan desesperat que al final es va decidir escriure al Ministeri d'Agricultura. En la carta els explicava tots els intents que havia fet per eliminar aquelles plantes, i al final els preguntava: "Què puc fer?". Al cap d'uns dies va rebre una resposta del Ministeri, que deia: "No sabem què pot fer per eliminar aquestes plantes que vostè tant odia, perquè es multipliquen amb molta rapidesa i és molt difícil acabar amb elles. Només li fem una proposta: Aprengui a estimar-les".Sembla un acudit, però no ho és. Nosaltres tenim coses que no ens agraden, i en la gent que ens envolta també en veiem. I a vegades ens desesperem, perquè voldríem acabar amb elles i no podem. ¿Hem pensat que aquestes coses que no ens agraden potser no són tan dolentes? ¿Hem provat d'entendre-les, de saber per què hi són... d'estimar-les i de conviure amb elles?

Dilluns, 5 d’octubre.Dia mundial dels professorsDe l’Evangeli de Marc Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:

- Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas.

I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.

Dimarts, 6 d’octubre.Dia mundial dels sense sostrePare, em poso en les Vostres mans, feu de mi el que us plagui.Per tot el que fareu de mi, us en dono gràcies.Estic disposat a tot, ho accepto tot,mentre es faci la Vostra voluntaten mi i en totes les criatures.Poso la meva ànima en les Vostres mans, us la dono,Déu meu, amb tot l'amor del meu cor, perquè us estimo.És una exigència del meu amor el donar-me,posar-me sense mesura en les Vostres mans,amb infinita confiança, perquè Vós sou el meu Pare.

Dimecres, 7 d’octubre.Verge del RosariSomriure no costa gens i dóna per a molt.Un somriure fa rics els qui el reben sense empobrir aquell qui el donen.Un somriure només dura un instant, però el seu record pot ser etern.Ningú no és prou ric per poder-se'n estar i ningú no és prou pobre per no poder-lo donar.Un somriure porta pau a la llar, és prova innegable d'amistat.Un somriure dóna repòs al qui està cansat, torna el coratge al més desenganyat.Si alguna vegada trobeu una persona que no us dóna el somriureque vosaltres mereixeu, sigueu generosos: doneu-li el vostre,perquè ningú no té tanta necessitat d'un somriurecom aquell que no pot donar-se als altres.Dijous, 8 d’octubre.Dia mundial de les cures pal·liativesEls pantalons varen encongir...

El Xavier i la Beatriu s’estan provant una pantalons que fa temps que no es posen. Sorpresa! Els hi queden curts.

- “Mare, els pantalons han encongit”, dien en Xavier.- “No,fill, és que vosaltres heu crescut, Fixa’t! Esteu fets uns grans”, contesta la mare.

Xavier i Bea es posen davant del medidor de l’habitació i miren les marques anteriors. Efectivament, s’han de fer noves marques, perquè ara som més alts. Bea i Xavier es miren l’un a l’altre i després es posen a riure fins que rellisquen les llàgrimes per la cara... d’alegria!

REFLEXIÓ: Jesús ens té cura en tot moment per a que arribem a ser persones grans i poder créixer en amor...

Divendres, 9 d’octubre.Dia mundial del correuQue no demani jo mai estar lliure de perills,sinó intrepidesa per afrontar-los.Que no vulgui jo que s'apaguin els meus dolors,sinó que sàpiga dominar-los el meu cor.Que no busqui jo amics pel camp de batalla de la vidasinó més força en mi.Que no anheli jo, amb afany temorós, ser salvatsinó esperança de conquerir, pacient, la meva llibertat.Que no sigui jo tan covard, Senyor,que vulgui la teva misericòrdia en el meu triomf,sinó la teva mà apretada en el meu fracàs!

Dimarts, 13 d’octubre.Inauguració de l’ONU a New York al 1052

De l’Evangeli de MarcQuan es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: --Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? Jesús li digué: --Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.

Ell li va dir: --Mestre, tot això ho he complert des de jove. Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: --Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

Dimecres, 14 d’octubre.Dia internacional a favor de la reducció dels desastres naturalsUn home ric i emprenedor es va horroritzar quan va veure a un pescador tranquil·lament reclinat al costat de la seva barca mirant el mar i fumant plàcidament la seva pipa després d'haver venut el peix.-Per què no has sortit a pescar? –li va preguntar l'home emprenedor.-Perquè ja he pescat força per avui – va respondre el plàcid pescador.-Per què no pesques més del que necessites? –va insistir l'industrial.-I què faria amb això? –va preguntar el pescador.-Guanyaries més diners -va ser la resposta - i podries posar un motor nou i més potent a la teva barca. I podries anar a aigües més profundes i pescar més peixos. Guanyaries el necessari com per comprar-te unes xarxes de niló, amb què trauries més peixos i més diners. Aviat guanyaries per tenir dues barques… i fins a una veritable flota. Llavors series ric i poderós com jo.-I què faria llavors? – va preguntar novament el pescador.-Podries seure't i gaudir de la vida - va respondre l'home emprenedor.-I què creus que estic fent en aquest precís moment? –va respondre somrient el plàcid pescador.

Dijous, 15 d’octubre.Senyor, mira la nostra classe aquí reunida.Et donem gràcies per aquest lloc que habitem;per l'amor que ens uneix; per la pau que ens concedeixes aquest dia;per l'esperança en que esperem el demà;per la salut, el treball, el menjar i el cel brillant, que fan alegre la nostra vida;pels nostres amics en totes les parts de la terrai els nostres bondadosos Mestres…Que regni la pau en la nostra petita comunitat. Purifica tot cor del ressentiment ocult.Dóna'ns força i gràcia per tenir paciència i perseverar...Dóna'ns valor, alegria i una ment assossegada.

Divendres, 16 d’octubre.Dia mundial de l’alimentacióHola amics:Us escric des del cor de la selva. El meu poble està a la vora dels gran riu Mekong. Parlar de la selva i del riu Mekong os podrà sonar a pel·lícules d’aventures; però per a nosaltres no és així: a la selva li diem ‘infern verd, perquè no és un jardí , sinó tot el contrari. Els animals es mengen tots els cultius i el riu fa mal bé totes les terres quan puja el corrent.Ara us escric des del meu “ranchito”, doncs no puc anar a classe: haig de treballar als camps, espantant serps. Sí, serps, perquè són terribles: es mengen tota l’ arròs que estàgranant. Amb uns bastons i draps els espanten...M’agradaria anar a l’escola, però després ens quedarien sense menjar arròs i no tindríem res per menjar. Els meus sis germans són més petits que jo i mentre que correm espantant les serps aprofitem per aprendre les taules de multiplicar i altres coses que jo els hi ensenyo. Així estem al llarg de 10 hores: quan es fa fosc tornem cap a casa en una canoa remant. A casa ens espera la nostra mare que acaba de arribar de pescar.Així estem uns tres mesos... El que em preocupa es que passa el curs i aprenc molt poc. Com jo, estem així la majoria dels nens i nenes de Mekong i de tota la selva. A més a més,pel fet que tenim molts pocs llibres i quaderns, no podem estudiar a gust.Us deixo, perquè ja ve una altra bandada de “colibrís”I TU... QUÈ HI DIUS?

Dilluns, 19 d’octubre.Dia nacional contra el càncer de pitHola amics:El meu nom és Cholo, sóc peruà. El meu color de pell és com la vostra, fins. Parlo en castellà. Perú,és un país molt pobre. Però estic content perquè aviat em batejaran, quanconegui una mica més a Jesús. I sabeu qui m’ha ensenyat coses de Jesús?Doncs, han estat uns missioners, que han vingut des d’ Espanya i que s’han fet pobres com nosaltres. Han deixat la seva vida còmoda i comparteixen amb nosaltres . Ells ens donen el que vosaltres doneu per nosaltres. L’altre dia vaig descobrir una cosa molt graciosa, és una pasta que feu servir per rentar-vos les dents, jo no sabia que existia. Ni sabia de les coses que feu servir per

escriure colors: els retoladors. En el meu país falta el material escolar més elemental.Aquest missioners ens donen la classe, i cada dia aprenem més coses interessants. Fins ara escrivíem en una paret que feia de pissarra; però ara han començat a arribar uns quaderns, miro de fer servir amb molt de compte els fulls. I els bolígrafs i els retoladors? Són el meu tresor, i amb ells aprenc moltes coses; ja ser escriure a la meva mare i als meus amics. El mestre em diu que vosaltres teniu molt material escolar... i que de vegades el feu malbé. Quina llàstima!

I TU... QUÈ HI DIUS?

Dimarts, 20 d’octubre.Dia mundial de l’osteoporosiEstimats amics:Sóc una nena africana que viu a Ruanda on treballen unes missioneres espanyoles. Vull dir-vos algunes coses de la nostra vida. En el meu país, ningú no té molt; fins i tot molts no tenen gairebé res per menjar cada dia. Però els nens i nenes juguen alegres entre les plantes. Anem descalços, però correm pels camins. Vivim en barraques , sense una habitació per a cada un, però dormim junts amb els pares . No tenim “tele”, però a les nits, a la vora del foc, ens expliquem històries. Com veieu, no tenim moltes coses, però sí alegria i amor... i no esperem res a canvi per aquest amor, només volem arribar als vostres cors. Moltes gràcies.I TU... QUÈ HI DIUS?Dimecres, 21 d’octubre. Sta. ÚrsulaJo sento, Senyor, que m'estimes. Jo sento, Senyor, que et puc estimar. Parla, Senyor, que el teu servent escolta. Parla'm, què vols de mi?

Senyor, has estat gran per a mi.En el desert de la meva vida, parla'm.Vull estar disposat a tot. Pren el meu ésser, el meu cor és per

a Tu. Per això canto les teves meravelles, per això canto el teu amor. Per això canto les teves meravelles, per això canto el teu amor.

Et lloo, Jesús, per la teva grandesa; et dono mil gràcies pel teu gran amor. Sóc aquí, Senyor, per acompanyar-te; Sóc aquí, què vols de mi?.

Dijous, 22 d’octubre.Dia internacional de les biblioteques escolars

Aquí estic, Senyor,vull ser feliç i tenir un cor de pobre;vull ser feliç i plorar amb els qui ploren;vull ser feliç i ser de cor misericordiós;vull ser feliç i treballar per la justícia i la pau.Senyor Jesús, Senyor de les benaurances per a la humanitat,Senyor del camí ple d'exigències, d'utopia,obre el meu cor a l'impossible, a l'inabastable,i anima el meu afany amb el teu esperit de vida.Amén.

Divendres, 23 d’octubre.UN petit esforç pot significar molt en la vida d'altres persones.DOS somriures es poden produir per una ajuda mútua i desinteressada.TRES bones intencions són més que tres donatius per compromís.¼ part del que tu tens és una totalitat per qui no té res.CINC dits de la teva ma ofereixen més que una idea al teu cap.SIS colors donen vida a qui la veu en blanc i negre.La solidaritat és cosa dels SET dies de la setmana.El BUIT de la fam s'omple amb la canya, no amb el peix.Tots podem fer que el món sigui NOU, si canviem.Aquestes DEU frases ens ajudaran a fer EL REGNE DE DÉU.Dilluns, 26 d’octubre.Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Tomeu, Bartomeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: --Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi! Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: --Fill de David, tingues pietat de mi! Jesús s'aturà i digué: --Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: --Coratge! Aixeca't, que et crida. Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: --Què vols que faci per tu? El cec respongué: --Rabuni, fes que hi vegi. Jesús li digué: --Vés, la teva fe t'ha salvat. A l'instant hi veié i el seguia camí enllà.

Dimarts, 27 d’octubre.

Vull força interior per canviar el món.Vull comprometre'm en el món dels qui pateixen;deixar de dir només paraules i mullar-me en fetsVull viure en la meva carn el dolor dels homes trencats;'sobreviure' amb els que sobreviuen a penes;saber el que és viure amb ritme de mort contínua.Vull ser veu de l'home emmordassat.i mans del relligat.Vull ser el crit dels homes que moren a la nit.

Dimecres, 28 d’octubre.Anava plorant de porta en porta quan la teva carrossa d'or aparegué en la llunyania, com un somni magnífic.I jo em preguntava meravellat qui devia ser aquell rei de reis.Les meves esperances van volar fins al cel i vaig pensar que els dies magres se m'havien acabat.Em vaig quedar esperant almoines espontànies, tresors vessats al meu davant.La carrossa es deturà al meu costat mateix. Vau mirar-me i baixàreu somrient.Vaig sentir que la felicitat de la meva vida havia arribat.Tot d'un plegat, però, vau allargar-me la mà tot dient:- "Pots donar-me alguna cosa?"Ah! quina ocurrència la de vostra reialesa!. Demanar-li vos al captaire!Estava confús i no sabia què fer...Vaig treure a poc a poc del meu sarró un granet de blat i us el vaig donar...Quin esglai vaig tenir al vespre quan, buidant el sac a terra, trobo un granetd'or entremig de la misèria.Que amargament he plorat de no haver tingut cor per donar-vos-ho tot!

Dijous, 29 d’octubre Hi havia una vegada una vella molt dolenta que va morir. La dona no havia realitzat en la seva vida ni una sola acció bona i va anar al llac de foc. Però l'àngel de la guarda que estava allí va pensar: quina bona acció podria recordar per a dir-li a Déu. Llavors va recordar alguna cosa i li va manifestar:- Una vegada va arrencar del seu hort una ceba i la va donar a un pobre.I Déu li va respondre complagut:

- Agafa tu mateix aquesta ceba i tira-la-hi al llac de forma que pugui agafar-s'hi. Si pots aconseguir treure-la del foc, anirà al paradís, però si la ceba es trenca haurà de quedar-se on està.L'àngel va córrer fins on estava la dona i li va allargar la ceba: Agafa’t, dona, agafa’t fort, intentaré treure't.I va començar a estirar amb molta cura. Quan ja gairebé l'havia tret del tot, els altres pecadors que estaven en el llac de foc se'n van adonar i van començar tots a agafar-se a ella per a poder també sortir d'allà. Però la dona era dolenta, molt dolenta, i els donava puntades de peu dient: - Em volen treure només a mi, no a vosaltres: és la meva ceba, no la vostra.Tot just havia pronunciat aquestes paraules, la ceba es va trencar en dues i la dona va tornar a caure en el llac de foc. Allí crema fins al dia d'avui.L'àngel es va posar a plorar i va marxar.

Divendres, 30 d’octubre.Senyor, ensenyeu-nos a veure darrera de cada persona un germà.Algú que s'amaga, amb els seus sofriments i les seves alegries.Algú a qui moltes vegades fa vergonya de presentar-se tal com és.

Senyor, feu-nos descobrir darrera de cada rostre, al fons de cada mirada,un germà semblant a Vós, i al mateix temps completament diferent als altres.

Senyor, que el vostre Esperit ens obri la miradaper tractar-los cada ú a la seva manera, com Vós vàreu fer amb la Samaritana,amb Nicodem, amb Pere... Tal com ho feu amb nosaltres.

Voldríem començar avui mateix a comprendre cadascú dins el seu món,amb les seves idees, les seves virtuts i febleses.I també, per què no?... amb les seves dèries. Senyor,que us veiem darrera de cada rostre.