Fem Xarxa - 2017/46

Dilluns es va fer la cloenda de la prova pilot

del projecte Apropem els Joves a l’Econo-

mia Social i Solidària, que tenia com a

objectiu aconseguir que joves en situació de

risc d’exclusió social i que es plantejaven

abandonar els estudis, fessin un procés de

desvetllament personal a partir del contacte

amb empreses d’Economia Social i Solidària

(ESS).

Hi han participat 31 alumnes de tercer i quart d’ESO dels centres de Secundària de Man-

lleu. Els/les estudiants han fet una estada de pràctiques en una iniciativa d’ESS durant

una setmana. Es van desplaçar fora del municipi, vivint fora de casa i treballant en dife-

rents iniciatives del sector agroalimentari. La valoració del projecte ha estat molt positiva,

tan a nivell polític, com tècnic, així com per part dels centres educatius, famílies i alum-

nes participants.

Per als joves que hi han participat, el projecte ha estat una experiència molt destacable,

ja que han expressat la vivència personal que ha suposat veure com les persones que

formen part de les empreses d’inserció visitades, són persones amb moltes capacitats

per treballar. Un cop finalitzada l’estada de pràctiques els i les joves han participat en

sessions individuals i grupals d’orientació acadèmica i professional organitzades per l’O-

PE. En aquestes sessions s’han treballat alguns aspectes com l’autoconeixement, les

competències, el currículum, els diferents canals d’accés al treball, les entrevistes de

feina... Aquest projecte s’ha portat a terme en el marc del Projecte Innovador i Experi-

mental 2016-17 del SOC: Innovació en ESS: altres oportunitats per l’ocupació i millora

del teixit.

Igualtat a l’empresa (IV)

Igualtat de gènere, l’ocupació i el salari

La situació de discriminació de les

dones envers la remuneració en

l’àmbit laboral continua present

d’una forma marcada. L’estudi

elaborat aquest any 2017 per la

Generalitat de Catalunya, La situa-

ció de desigualtat salarial a Ca-

talunya entre homes i dones,

informa que la taxa d’ocupació i

activitat de les dones a Catalunya

és aproximadament 8 punts inferi-

or que la dels homes i que entre

les dones són molt més freqüents

els contractes a temps parcial.

També pel que fa a les retribucions que perceben homes i dones hi ha clares diferènci-

es. En els últims anys, si bé de forma genèrica els salaris han caigut (en bona part per la

crisi econòmica), aquesta caiguda ha estat més marcada entre la població femenina i a

més continua havent-hi una bretxa salarial d’un 25% de mitjana.

Els motius pels quals hi ha avui en dia aquestes diferències són diversos, però hi ha di-

versos factors clarament implicats en aquest fet. Un és que hi continua havent la discri-

minació directa, és a dir, les dones cobren menys pel fet de ser dones, tot i presentar les

mateixes característiques professionals i també personals. L’altre motiu és per discrimi-

nació indirecta, que inclou alhora diversos factors que la promouen. Hi ha una infravalo-

ració de totes aquelles tasques laborals que fan les dones, és a dir, es valoren menys.

També continuen perpetuant aquestes desigualtats, com s’ha esmentat en articles ante-

riors, la segregació horitzontal (feminització d’algunes professions), que clarament coin-

cideix amb salaris menors; la segregació vertical (major presència de dones en treballs

de menor qualificació i dificultats per accedir a càrrecs de responsabilitat on els salaris

son més elevats), i els rols de gènere (la dona és qui s’ha de fer càrrec de la cura de

menors i persones grans), que fan que d’una banda les dones hagin d’acollir-se a jorna-

des parcials i, de l’altra, que el nombre d’hores treballades sigui menor.

Hi ha mesures que poden afavorir la no discriminació en l’àmbit retributiu i d’ocupació.

Pel que fa a la discriminació directa i la diferència de salari per raó de gènere, l’empresa

pot fer un estudi comparatiu de les retribucions entre dones i homes per detectar-ne les

diferències, i tenir una política retributiva transparent en relació amb els llocs de treball, i

facilitar així la igualtat a través de mesures correctores, si s’escau. Respecte a la discri-

minació indirecta, d’entrada pot semblar complicat aplicar mesures, i l’empresa pot fer-se

la pregunta, com ho faig si una dona no pot dedicar tantes hores a l’esfera laboral o no

pot quedar-se a fer hores extres? I pensar que el rendiment de l’home és major per

aquesta dificultat de dedicació que té la dona. En aquest cas, es recomana, per exem-

ple, valorar la carrera professional de la persones, no per les hores de dedicació, sinó

pel rendiment i assoliment d’objectius, sobretot a l’hora de promocionar alguna persona

de la plantilla. I també que els complements retributius, com ara les hores extres, es

substitueixin per complements salarials neutres com una retribució variable que vagi en

funció de l’assoliment d’objectius i no de les hores de dedicació presencial.

En definitiva, doncs, si bé encara ha de passar molt temps per arribar a una equiparació

salarial real entre dones i homes, totes aquestes accions fomenten la igualtat en aquest

àmbit de forma més ràpida, i tenen una repercussió positiva en l’àmbit organitzacional i

també social.

Helga Masramon, Tècnica d’Igualtat i psicòloga. Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD)

La Generalitat de Catalunya, ha posat en marxa

una nova línia de préstecs per al finançament de

projectes d’autònoms, micro, petites i mitjanes em-

preses dels àmbits del comerç i els serveis, l’artesa-

nia i la moda. La línia de finançament ICF Comerç

té condicions preferents per facilitar l’accés al crèdit

i s’articula a través de la Direcció General de Co-

merç i l’Institut Català de Finances (ICF).

Les sol·licituds d’aquests préstecs es poden fer fins al 26 de setembre de 2018. Aquesta

línia de finançament s’emmarca en la voluntat de la Generalitat de donar suport a l'enfor-

timent de projectes empresarials i emprenedors.

Es poden beneficar d'aquesta línia d'ajuts els treballadors autònoms, les microempreses,

les petites i les mitjanes empreses amb seu social o centre de treball a Catalunya, que

estiguin legalment constituïdes, d'alta a l'activitat i inscrites als registres corresponents

en els àmbits del comerç, l'artesania, la moda i els serveis relacionats, d'acord amb la

classificació nacional d'activitats econòmiques (CNAE-2009).

Les condicions de les operacions (préstecs o lísings) són les següents:

Import: entre 15.000€ i 100.000€ per autònoms i entre 25.000€ i 100.000€ per mi-

croempreses i pimes.

Termini: fins a 5 anys, amb 1 any de carència inclòs.

Interès: euríbor a 6 mesos més un diferencial del 3,70% en funció del projecte.

Comissions: cap a excepció d ’una comissió d’amortització anticipada de fins l’1%.

Garanties: les que l’entitat financera col·laboradora estimi adients i suficients per ga-

rantir l’operació.

Desemborsament: el préstec es disposarà íntegrament en el moment de la signa-

tura.

El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 26 de setembre de 2018 o fins ex-

haurir el pressupost. Les sol·licituds es poden presentar a través del portal web de l’ICF:

http://www.icf.cat/ca/productes-financers/prestecs/icf-comerc