Desigualtats salarials a Catalunya Els efectes de la conciliació sobre la formació de la bretxa salarial

22 de febrer de 2016

2

1. La bretxa salarial: expressió econòmica de les desigualtats entre

dones i homes

El salari mitjà de les dones segueix sent inferior al dels homes, tant dins l’entorn

internacional com a Espanya i Catalunya. Per una banda, la segregació

horitzontal situa les dones en sectors d’activitat i ocupacions que estan pitjor

remunerades al mercat laboral. Per l’altra, la segregació vertical limita l’ascens i

promoció de les dones a la seva carrera professional, obtenint així menys

ingressos. La menor valoració dels llocs de treball tradicionalment feminitzats,

les diferències retributives en el cobrament de complements salarials i

extrasalarials així com altres tipus de discriminacions indirectes i directes, són

també raons que expliquen una remuneració final menor en dones que en

homes.

Els rols de gènere juguen un paper clau en el la formació de la bretxa salarial,

especialment a través de l’assignació social del rol de cura i reproducció a les

dones. Són elles les qui, encara ara, concilien la vida familiar amb la laboral de

forma majoritària. En aquest sentit, la bretxa salarial augmenta durant els

cicles vitals on les necessitats de conciliació són més grans i s’accentua amb el

temps.

A Catalunya, el guany mitjà anual dels homes el 2013 a Catalunya va ser de

27.684 euros, mentre que el de les dones va ser de 20.741 euros, un 25,1%

menys que els homes. A Espanya, els salaris percebuts per dones i per homes

(19.515 i 25.675 euros respectivament) van situar la bretxa en un 24%.

Salaris mitjans de dones i homes a Catalunya i Espanya, 2013

Font: Enquesta anual d’estructura salarial, INE

2. Evolució de la bretxa salarial

Les desigualtats d’ingressos entre dones i homes ha estat sempre elevada, per

les raons abans esmentades. Però la crisi sembla haver agreujat aquesta

situació. A Espanya, la taxa no ha deixat de créixer des del 2008, que ha passat

d’un 21,9% el 2008 a un 24% el 2013. A Catalunya, si bé aquesta evolució no ha

Dones Homes Bretxa

Catalunya 20.741 27.684 25,1%

Espanya 19.515 25.675 24,0%

3

estat tant lineal, aquesta ha estat igualment creixent i ha passat d’una bretxa

del 24,4% el 2008 fins al 25,1% el 2013.

Evolució de la bretxa salarial. Catalunya i Espanya, 2008-2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EAES, INE

3. Evolució de la bretxa amb l’edat

Tal com indicàvem abans, de mitjana, el 2013 els homes a Catalunya van tenir

guanys un 25,1% més alts que les dones. Però si descomponem la bretxa per

franja d’edats, observem que hi ha franges on la diferència salarial entre dones

i homes és molt més elevada.

Guany mitjà anual. Euros, Catalunya, 2013

Font: Enquesta anual d’estructura salarial1, INE

1 EAES

21,9%22,0% 22,5%

23,0%

23,9%

24,0%24,4%

23,9%

23,8%

25,8%

24,8%25,1%

20,0%

21,0%

22,0%

23,0%

24,0%

25,0%

26,0%

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Espanya Catalunya

Dones Homes Bretxa

Menors de 25 anys 8.949 12.016 25,5%

De 25 a 34 anys 17.760 20.806 14,6%

De 35 a 44 anys 22.014 28.301 22,2%

De 45 a 54 anys 22.098 31.540 29,9%

55 i més anys 22.172 31.263 29,1%

TOTAL 20.741 27.684 25,1%

4

Augment dels salaris entre generacions. Euros, Catalunya, 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de l’EAES, INE

Amb l’edat, tant els guanys de les dones com els dels homes segueixen una

pauta creixent. Així, en el cas de les dones, aquests passen de ser de 8.949

euros per a les menors de 25 anys i arriben als 22.172 entre les més grans de 55

anys. L’augment acumulat és de 13.223 euros.

Si bé el comportament creixent dels salaris amb l’edat també és creixent per a

ells, els augments d’ingressos entre franja i franja d’edat són molt més elevats

que per a les dones. Els menors de 25 anys parteixen d’una mitjana salarial de

12.016 euros, que augmenta fins als 31.263 euros entre els més grans de 55

anys. El seu augment salarial acumulat és de 19.247 euros.

Les dones parteixen, ja de joves, d’una diferència salarial del 25,5% respecte als

homes: elles cobren de mitjana 8.949 euros i ells 12.016 euros. A la generació

següent, la dels 25 als 34 anys, tant els ingressos de dones com d’homes

augmenten al voltant de 8.800 euros. Això fa que la bretxa baixi fins a un

14,6%.

En la generació següent, la dels 35 a 44 anys, elles cobren 4.254 euros més que

l’anterior. L’augment entre les dues generacions masculines, en canvi, és molt

més elevada, de 7.495 euros. Aquí, la bretxa és del 22,2%.

Seguidament, les dones de 45 a 54 anys cobren gairebé el mateix que la

generació anterior, tan sols veuen augmentats els ingressos en 84 euros. Els

homes, en canvi, continuen amb uns ingressos creixents, aquest cop 3.240

euros superiors a la generació anterior. Això fa que la bretxa augmenti

considerablement fins a un 29,9%.

En el cas de la darrera generació, la de 55 anys i més, les dones segueixen

estancades, perceben un lleuger augment de 74 euros, mentre ells veuen

Dones Homes

Augment dels menors 25 als 25-34 8.811 8.790

Augment dels 25-34 als 35-44 4.254 7.495

Augment dels 35-44 als 45-54 84 3.240

Augment dels 45-54 als 55 i més 74 -277

Augment total acumulat 13.223 19.247

5

disminuir lleugerament els ingressos en 277 euros. La bretxa es manté així molt

elevada, en un 29,1%.

De les xifres, se’n poden treure diverses conclusions:

La incorporació al mercat laboral dels i les joves es produeix ja amb

desigualtats salarials. Tot i els salaris baixos, elles cobren un 25,5%

menys que els homes. Aquesta diferència té a veure, en part, amb la

segregació ocupacional, a través de la qual les dones treballen en

sectors i ocupacions menys remunerades al mercat laboral.

La primera generació, que està plenament incorporada al mercat laboral

(la dels 25 als 34 anys), augmenta els ingressos en la mateixa quantitat

en relació amb la generació anterior, independentment del sexe, al

voltant dels 8.800 euros. La bretxa disminueix així fins al 14,6%.

En la segona generació (35-44 anys), etapa que coincideix amb la

promoció econòmica i amb l’edat reproductiva, les dones veuen

augmentat el salari en uns 4.300 euros, mentre que ells ho fan en

gairebé 7.500 euros. Això fa que la bretxa augmenti fins al 22,2%.

En la tercera generació (45-54 anys), el salari de les dones s’ha estancat,

mentre que els dels homes continua augmentant, en aquest cas en

3.240 euros. Això fa que la bretxa encara s’ampliï més, i s’elevi fins al

29,9%.

Aquest comportament sembla que es repeteixi amb el temps; per tant, podem

parlar d’un patró de comportament de la bretxa segons l’edat. Així, en els

següents gràfics s’observa una evolució similar la bretxa segons les franges

d’edat, per als anys 2010, 2011, 2012 i 2013.

Per a tots els anys s’observa una bretxa de sortida molt elevada i un augment

de bretxa que arriba al seu màxim per a les persones de 45 a 54 anys.

6

Bretxa salarial mitjana i segons grups d’edat. Catalunya, 2010-2013

2012

15,7%13,2%

23,1%

31,0%

27,4%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

Menys de 25 anys

De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 i més anys

Mitjana bretxa 2010: 23,8%

15,5% 15,3%

24,0%

30,8% 31,8%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

Menys de 25 anys

De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 i més anys

Mitjana bretxa 2011: 25,8%

17,3%14,7%

22,6%

29,9% 29,9%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

Menys de 25 anys

De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 i més anys

Mitjana bretxa 2012: 24,8%

25,5%

14,6%

22,2%

29,9% 29,1%

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

Menys de 25 anys

De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys 55 i més anys

Mitjana bretxa 2013 : 25,1%

7

Font: EAES, INE

4. Inserció al mercat laboral i bretxa

Tal com s’ha vist, els nois i noies menors de 25 anys presents en el mercat

laboral presenten unes diferències salarials elevades. El 2013 aquesta

diferència va arribar al 25,5%.

Però, com es pot explicar aquesta bretxa tan elevada? En primer lloc, el baix

nivell salarial fa que la diferència en termes relatius sigui més elevada. De totes

maneres, la diferència és alta, i es deu a què les dones treballen

tradicionalment en sectors d’activitat i ocupacions altament feminitzades i

alhora menys valorades i remunerades al mercat laboral.

Les dones estan fortament segregades ocupacionalment. És a dir, hi ha una

concentració més elevada de dones en determinades ocupacions: tal com

mostra el gràfic, el 70% de les dones ocupades ho estan en tan sols tres tipus

d’ocupacions:

Serveis de restauració, personals, protecció i venda

Tècniques i professionals científiques i intel·lectuals

Empleades comptables, administratives i d’oficina

Els homes, tot i que també pateixen la segregació ocupacional, no estan

concentrats d’una manera tan elevada en determinats tipus de feines.

Persones ocupades per tipus d’ocupació i sexe. Catalunya, 2014

29,4%22,0% 19,4%

13,0%7,5%

3,5% 3,3% 1,5% 0,3%

15,2%

14,4%

7,7%

7,7%12,5%

6,7%13,5% 20,0%

2,2%0,1%

Serv

eis

de

re

stau

raci

ó, p

ers

on

als,

pro

tecc

ió i

ven

da

Tèn

ics/

qu

es

i pro

fess

ion

als

cie

ntí

fics

i i

nte

l·le

ctu

als

Emp

leat

s/d

es

con

tab

les,

ad

min

istr

atiu

s i d

'ofi

cin

a

Ocu

pac

ion

s e

lem

en

tals

Tècn

ics/

qu

es,

pro

fess

ion

als

de

re

colz

ame

nt

Pe

rso

nal

dir

ect

or i

ge

ren

t

Op

era

do

rs/r

es

d'i

nst

al·l

acio

ns

i m

aqu

inar

ia i

mu

nta

do

rs

Art

esa

nia

i tr

eb

all q

ual

ific

at d

e le

s in

dú

stri

es

man

ufa

ctu

rere

s i l

a co

nst

rucc

ió

Tre

bal

l qu

alif

icat

al s

ect

or

agrí

cola

, ram

ade

r, f

ore

stal

i p

esq

ue

r

Ocu

pac

on

s m

ilia

rs

Dones Homes

8

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA, INE

Salaris mitjans i grau de feminització dels sectors d’activitat econòmica,

Espanya, 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EAES i EPA, INE

La taula anterior mostra quins són els sectors econòmics que estan més ben

remunerats i quina és la proporció de dones que hi treballa. Veiem que en els

sectors més ben remunerats hi ha una presència menor de dones. En canvi, els

Sector d'activitat econòmicaSalari mitjà

dels sector

Feminització

del sector

Q:Activitats sanitàries i serveis socials 24.804,42 78,0%

P: Educació 21.946,95 67,0%

S: Altres serveis 16.734,95 66,7%

L: Activitats immobiliàries 19.156,00 65,0%

N: Activitats administratives i serveis auxiliars 15.809,74 57,3%

M: Activitats professionals, científiques i

tècniques 25.472,07 56,7%

I: Hostaleria 13.851,08 54,5%

G: Comerç al major i menor, reparació de

vehicles de motor i motocicletes 19.069,16 52,9%

K: Activitats financeres i d'assegurances 39.607,49 49,0%

R: Activitats artístiques, recreatives i

d'entreteniment 18.101,83 43,6%

O: Administració pública i defensa, seguretat

social obligatòria 27.707,13 40,7%

J: Informació i comunicacions 33.137,17 34,5%

C: Indústria manufacturera 26.042,43 25,8%

D: Suministrament d'energia elèctrica, gas,

vapor i aire acondicionat 52.827,56 22,1%

H: Transport i emmagatzematge 23.525,42 20,6%

E: Suministrament d'aigua, activitats de

sanejament, gestió de residus i 25.291,38 16,0%

B: Indústries extractives 31.389,50 13,5%

F: Construcció 22.720,53 9,6%

9

sectors fortament feminitzats (% de dones sobre el total de persones

assalariades al sector), tenen en general uns sous inferiors: serveis, comerç o

hostaleria en són els exemples més clars.

El gràfic següent mostra la mateixa informació representada en dos eixos, de

manera que els punts interiors representen cada sector. S’observa que el núvol

de punts fa una forma descendent, és a dir, que es pot afirmar que de manera

tendencial, com més alta és la taxa de feminització (eix vertical), més baix és el

salari mitjà del sector (eix horitzontal).

Relació entre la taxa de feminització i salaris dels sectors, Espanya, 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EAES i EPA, INE

10

5. Edat reproductiva, conciliació i bretxa

Tal com s’ha vist en apartats anteriors, la bretxa salarial augmenta

especialment a partir dels 35 anys i en endavant.

L’inici de l’edat reproductiva i les necessitats de conciliació, que segons els rols

de gènere imposats socialment estan associats a les dones, fa que moltes dones

estiguin parcialment ocupades en el mercat laboral remunerat o bé que en

desapareguin durant els anys amb necessitats de conciliar.

Persones de 25 a 49 anys inactives, raons per no buscar feina, Espanya, 2014

Font: INE

5,62,6

47,2

9,8

21,3

13,2

Responsabilitats familiars o personals

Cura de nens o d'adults malalts, incapacitats o gent gran

Malaltia o incapacitat pròpia

Creu que la trobará

Seguir cursos d'ensenyament o formació

Altres raons

Homes

27,5

25,119,0

10,0

9,6

8,5

Responsabilitats familiars o personals

Cura de nens o d'adults malalts, incapacitats o gent gran

Malaltia o incapacitat pròpia

Creu que la trobará

Seguir cursos d'ensenyament o formació

Altres raons

Dones

11

Segons les dades, la primera causa d’inactivitat de les dones de 25 a 49 anys és

tenir responsabilitats familiars (un 27,5% dels casos). El mateix percentatge

baixa fins al 5,6% en el cas dels homes. En el seu cas, el primer motiu

d’inactivitat és estar malalt o incapacitat.

Per tant, tenir família és una causa clara d’abandonament del mercat laboral

entre les dones. Les taxes d’ocupació d’homes i dones sense fills se situen en

un 74,4% per a ells i un 66,9% per a elles. En canvi, quan tenen fills, la taxa

augmenta fins al 78,9% per als homes i baixa fins a un 59,5% per a les dones.

Per tant, tenir fills és factor un d’inserció laboral per a ells i d’abandonament

per a elles.

Taxes d’ocupació amb/sense fills, 25 a 49 anys, Espanya, 2014

Font: EPA, INE

Encara que les dones no abandonin completament el mercat laboral, hi

dediquen menys hores que els homes. Estan «menys presents i menys

disponibles» en el mercat laboral remunerat.

Segons les dades, i tal com mostra el gràfic següent, les dones dediquen 6,9

hores de mitjana al treball remunerat davant les 8,3 hores dels homes, mentre

que dediquen 3,8 hores diàries a la llar i família enfront de les 2,4 hores dels

homes.

74,4

78,9

66,9

59,5

Sense fills Amb fills

Homes Dones

12

Durada mitjana de les activitats diàries. Homes i dones. Espanya, 2009

Font: Encuesta del empleo del tiempo, INE

D’altra banda, segons dades de l’EPA, un 22,5% de les dones enquestades va

reduir el nombre d’hores treballades per a la cura de fills. Entre els homes, la

xifra va ser d’un escàs 3,3%. Les dades també mostren que és a partir de l’edat

reproductiva quan les dones decideixen reduir el temps de treball remunerat.

Persones (de 16 a 64 anys), que hagin reduït el nombre d’hores treballades per a la

cura de fills (en percentatge), 2010

10,9

8,3

2,41,7

2,41,9 1,7 1,6

2,31,5

10,8

6,9

2,6

1,5

3,8

1,7 1,5 1,32,0

1,5

Cures personals

Treball remunerat

Estudis Esports i activitats a l'aire lliure

Llar i família Treball voluntari i reunions

Vida social i diversió

Aficions i informàtica

Mitjans de comunicació

Trajectes i ocupació del

temps no

especificat

Homes Dones

3,3

1,2

3,42,5

22,5

6,7

23,121,4

Total De 16 a 24 De 25 a 44 De 45 a 64

Homes Dones

13

Font: EPA, INE

Quant als contractes a temps parcial, aquesta és una modalitat que

majoritàriament és emprada per dones, ja que 7 de cada 10 contractes a temps

parcial estan signats per dones.

Segons les enquestes, el motiu de fer servir aquesta modalitat de contractació

entre el 63,6% de les dones de 35 a 44 anys és la necessitat de tenir cura de

persones dependents (vegeu gràfic).

% de persones ocupades a temps parcial, perquè tenen cura de

persones dependents, per grups d’edat. Espanya, 2014

Font: EPA, INE

6. Conclusions

El 2013 a Catalunya, la bretxa salarial es va situar en un 25,1%, 1,1 punt

per sobre de la mitjana estatal.

La bretxa salarial segons franges d’edat segueix un patró ascendent i

arriba al seu màxim a la franja d’edat dels 45 als 54 anys, on el 2013 a

Catalunya es va situar en el 29,9% de bretxa.

0,0

41,1

31,426,2

1,30,7

23,4

63,6

9,9

2,4

Total De 16 a 24 De 25 a 44 De 45 a 64

Homes Dones

14

La incorporació al mercat laboral dels i les joves es produeix ja amb

desigualtat salarial. Les menors de 25 anys cobren un 25,5% menys que

ells. Una de les raons és la segmentació laboral: les noies estan

ocupades en sectors i ocupacions típicament feminitzats, com els

serveis, pitjor remunerats. En general, com més feminitzat està el

sector, més baixa és la seva remuneració.

La taxa baixa al 14,6% entre la següent generació, la dels 25 a 34 anys,

però augmenta clarament a partir dels 34 anys fins al 22,2%, coincidint

amb l’edat reproductiva i necessitats de conciliació.

El salari de les dones s’estanca a partir d’aquest moment, mentre que el

dels homes continua augmentant. Aquest fet fa que la bretxa pugi fins al

29,9% entre la població ocupada de 45 a 54 anys.

Aquest comportament, referit a l’any 2013, és similar durant altres anys

estudiats.

L’edat reproductiva marca un punt d’inflexió en la vida laboral de les

dones: tenir fills és factor d’abandonament del mercat laboral en elles,

mentre que ells augmenten la taxa d’ocupació.

Les dones estan menys presents en el mercat laboral remunerat,

parcialment o totalment a causa de la conciliació, i aquest fet té

conseqüències en les trajectòries laborals, moltes vegades estancades

per aquest motiu.

7. Recomanacions

Des de la UGT de Catalunya, denunciem i lluitem contra tot tipus de

discriminacions dins i fora del mercat laboral. En el cas de les discriminacions

per motiu de gènere, ambdós espais estan íntimament relacionats: la manca de

coresponsabilitat i l’assignació de rols diferenciats en la cura de família i llar

situa les dones en posició de desavantatge absolut en el mercat laboral davant

els homes.

15

Per aquest motiu, és indispensable trencar amb els estereotips i assignació de

rols de gènere: a l’escola, la família i a la feina.

Hem de dotar de més valor les feines de cura i atenció. El mercat capitalista no

valora les feines comunitàries, les feines d’atenció i les feines de cura. Però són

precisament aquestes les que sostenen la societat, sense les quals seria

impossible el manteniment de la resta de sectors.

En aquest sentit, hem de lluitar per millorar les condicions laborals d’aquells

sectors més feminitzats on habitualment hi ha menys representació sindical

per ser sectors nous i descentralitzats.

Exigim el desplegament de la Llei d’igualtat de Catalunya, especialment pel

que fa a la implementació de la figura de l’agent d’igualtat a les empreses. Es

tracta d’un/a delegat/ada sindical a les empreses amb responsabilitats en

l’àmbit d’igualtat d’oportunitats a l’empresa.

La negociació col·lectiva és una eina fonamental en la lluita contra aquesta

xacra que és la desigualtat salarial. En aquest sentit, l’Acord Interprofessional

de Catalunya signat el 2015 estableix recomanacions per implantar en els

acords col·lectius de sector i d’empresa, també en l’àmbit de la bretxa salarial i

discriminació de gènere.

Reclamem que s’obri el debat i la posterior aprovació d’una llei de

transparència salarial que obligui les empreses a fer accessibles els salaris

directes i indirectes, així com els criteris salarials i de promoció, amb el propòsit

de lluitar contra la desigualtat salarial a les empreses.

Per últim, és indispensable la derogació de la reforma laboral implantada pel

Partit Popular, atès que està afectant greument les condicions laborals i

econòmiques de les dones treballadores.