Oficines

BARCELONA:Sant Nicolau, 9, baixos esq. 08014 BarcelonaTelèfon 93 231 07 12. Fax 93 231 23 50nouscamins@nuevoscaminos.net

MADRID. Departament d’Administració:Jorge Juan, 65, 3º. 28009 MadridTelèfon 91 577 68 97. Fax 91 578 13 58nuevoscaminos@nuevoscaminos.net

asociacionnuevoscaminos.blogspot.comwww.nouscamins.net

Dip. Legal nº 47.240-87

Les opinions expressades pels autors sónresponsabilitat seva. Nous Camins no estànecessàriament d’acord amb elles.

Volem manifestar la nostra gratitud a totesles persones que treballen voluntàriamenten aquest butlletí, ja sigui escrivint, traduinto recopilant artícles, o preparant els envia-ments. Sense ells, aquesta edició no hauriaestat possible.

Equip de redacció: Silvia Garriga, Esteve Re-dolad, Pablo Cirujeda i Mónica Redolad

Disseny gràfic: mayæstudi

Coberta:Venent patates de Totorani, SerraladaCentral dels Andes (Cochabamba, Bolívia).

L’“Efecte papallona”,les fronteres a Melilla i el món globalitzat .................... 3Pablo CirujedaCreure en les persones .............................................. 4Martí ColomSignes de generositat… tenim alguna cosa a aprendre? ... 6Gemma RegalesEns veiem dimarts! ................................................... 8María José MoralesCirurgia a Turkana: un somni cada vegada més real .... 10Elena MendíaBetsy: ment, cor i cos .............................................. 11Fany Margarita ArgüelloReconstrucció de futurs ........................................... 12Montserrat MadridSuperació, constància i feina ben fetaa Totora Pampa ....................................................... 14Aniceto ArroyoAigua i molt més per a comunitats lluitadores ............. 16Dolors PuértolasBeques d’estudis: tascons contra la pobresa ............... 18Esteve RedoladLa solidaritat: poderosa eina de pressió social ............ 20Juan Manuel CamachoTestimonis ............................................................. 22Notícies breus de 2013 ............................................ 24Memòria d’Actuació 2013 ......................................... 26Com podeu col·laborar? ........................................... 47Transforma el teu compromísamb les noves generacions en un LLEGAT SOLIDARI ... 47

nouscamins 3

L’“Efecte papallona”,les fronteres a Melillai el món globalitzat> Pablo Cirujeda. VICEPRESIDENT ASSOCIACIÓ NOUS CAMINS

Fa anys es parlava de l’“Efecte papallona”, aquesta possibilitat estadísticament remota,però no impossible que l’aleteig d’una papallona pogués desencadenar una forta tem-pesta a centenars de quilòmetres lluny. Aquesta teoria apuntava al fet que, des de lafísica, tots els elements d’un sistema s’influencien i es condicionen mútuament.La ciència moderna ens ha familiaritzat, a més, a la realitat del fet que en aquest

planeta que compartim amb infinitat d’espècies vegetals i animals, marines i terrestres,tots estem connectats d’alguna manera, fins al punt que les accions d’uns tenen con-seqüències pels altres, bones i dolentes. Ja ningú dubtede l’efecte que està tenint l’escalfament global en elspatrons climàtics de tot el globus, ni del fet que la talamassiva d’arbres en un bosc remot situat a milers dequilòmetres de la meva llar pugui tenir relació amb unasequera que pateix el meu país.No obstant això, com a persones, vam seguir alimen-

tant la il·lusió que les nacions i el seu esdevenir històricsón independents unes de les altres. Les societats s’hananat agrupant cada vegada més entre elles per afinitatshistòriques, culturals o geogràfiques, marcant els límitsde cadascun d’aquests col·lectius des de la idea que, del’altre costat de la frontera, existeix una altra societatque viu i es desenvolupa independentment de la meva.Ens referim en moltes ocasions a societats com la

Unió Europea, l’Orient Mitjà, el Sud-est Asiàtic, Cen-treamèrica o de l’Àfrica Subsahariana, com si tingues-sin una vida autònoma i una destinació independent,des de la seva particularitat i els seus recursos humansi naturals i la seva història. Però els drames humansque presenciem diàriament a les fronteres d’aquestsmons, tant en les tanques de Melilla com en les costesd’Austràlia o a la frontera sud dels EUA, ens recordenque al nostre món del segle XXI no es pot seguir ali-mentant la fantasia que cadascú pugui seguir la sevavida independentment dels altres.Així com hem assumit la necessitat d’una ecologia

global, necessitem, avui més que mai, que formi part de la nostra cultura la conviccióque el nostre és un món interdependent, en el qual les nostres societats estan inter-connectades i el seu desenvolupament les beneficia mútuament, mentre que la sevapobresa és una amenaça per a tots.Des de Nous Camins apostem per apropar mons aparentment separats amb la con-

vicció que en aquesta aposta per la solidaritat global tots hi sortim guanyant: no estracta ja de posar en contacte benefactors amb beneficiats, sinó d’ajudar-nos mútua-ment a construir un món en el qual cabem tots amb la mateixa dignitat.

4 nouscamins

> Martí Colom

Nous Camins porta més de trenta anys do-nant suport a projectes de promoció hu-mana en països en vies de desenvolupament.És natural, i bo, que ens plantegem què hemaprès al llarg d’aquest temps. Què ens hanensenyat aquestes tres dècades llargues almón de la cooperació? Com han evolucio-nat les nostres conviccions a partir del con-tacte amb les diverses realitats en les qualshem invertit esforços i entusiasme? Quineslliçons ens han deixat els petits èxits i fracas-sos viscuts en llocs tan diferents com Kènia,Bolívia, Etiòpia, Mèxic, la República Domi-nicana o Colòmbia? Aquí voldríem apuntar senzillament una

d’aquestes lliçons, quelcom del que n’estemconvençuts i sense la qual cosa tota la nostratasca seria difícil de comprendre. No és pa-trimoni nostre, ja que afortunadament moltscomparteixen aquesta mateixa certesa. Estracta d’un dels eixos principals del nostretreball: la convicció que en tot projecte elprimer pas ha de ser confiar en la capacitat

d’aquells amb els qui col·laborem. És a dir,primer és creure en les persones. És la pers-pectiva que ho canvia tot, que ens permet ac-tuar sense paternalismes estèrils, que ensimpedeix creure’ns els únics protagonistes del’acció i que millor defensa la bona marxadels nostres esforços. En efecte: el primer pas ha de ser el des-

cobriment admirat del que ja tenen, saben ipoden dur a terme aquells als quals volemajudar. Les realitats on incidim travessen di-ficultats enormes, però això no significa queles persones amb els qui cooperem no tin-guin també eines pròpies per anar superantels seus problemes. És més: si no estiguéssimdisposats a confiar en la capacitat de les co-munitats amb les qui treballem, seguramentel millor seria retirar-nos discretament abansd’engegar dinàmiques malsanes on NousCamins o les seves contraparts locals pre-tenguessin imposar el desenvolupament“malgrat” aquells als qui el desenvolupamentbeneficiaria. Això seria un contrasentit, i a la

Creure en les persones

nouscamins 5

llarga projectes iniciats amb aquest esperit es-tarien condemnats al fracàs.Hem après que comunicar i transmetre

aquesta confiança en les persones és la millormanera d’aconseguir que els projectes arribina bon port. Perquè quan, contràriament, elprimer que es manifesta és dubte o escepti-cisme en les habilitats dels altres, les dificultatses multipliquen. Es compleix així en l’àmbitdels projectes de desenvolupament el mateixque en el de les relacions interpersonals: quehom sovint cull el que sembrà. Siiniciem una relació sembrantdesconfiança, probablement co-llirem distància i fredor; si d’en-trada manifestem seguretat iproximitat cap a l’altre, serà moltmés fàcil que floreixi l’amistat. Naturalment, és important

subratllar que no estem parlantde creure en aquells amb els quicooperem només perquè aquesta actituddóna fruits pràctics (la qual cosa, d’altrabanda, és cert) com si es tractés d’una estra-tègia. Ni tampoc és la confiança només elresultat d’un convenciment moral assumit apriori en la vàlua de cada ésser humà, laqual cosa naturalment també creiem. Mésenllà del seu sentit pràctic i de la seva justi-ficació ètica, la nostra confiança en aquellsque trobem es basa en què realment sónmereixedors d’ella: veure només les seves li-mitacions seria, en definitiva, fer una lecturaequivocada de la realitat. Amb altres parau-les: no es tracta de veure en ells capacitatsimaginades perquè ens agradaria que les tin-guessin, sinó de descobrir els seus talentsreals que efectivament posseeixen. De ma-nera que la nostra tasca inicial no és pregun-tar-nos què podem fer nosaltres davant lanecessitat de tal poble, família o comunitatrural, sinó preguntar-nos com podem po-tenciar les capacitats que els seus integrants(que allà estan i allà seguiran quan NousCamins acabi el seu projecte) ja tenen.Potser a més d’un, el que s’ha dit fins aquí,

li soni una mica a demagògia, doncs és veritatque de vegades el potencial de les personesamb les qui ens trobem és limitat, afectadescom estan per pobresa endèmica, gana o ma-laltia, sistemes educatius pèssims o condicionsde vida deplorables. No podem ser ingenus.Hi ha contextos, se’ns pot replicar llavors, enels quals l’única solució és treballar per al des-envolupament sense comptar amb la pobla-

ció local. A nosaltres, malgrat reconèixer quehi ha entorns molt durs i complicats, aquestapostura ens sembla perillosa i equivocada. Pe-rillosa perquè amaga, entre d’altres, una llavorde supèrbia en qui l’adopta, i obre les portesa aquell paternalisme passat de moda i estèrildel que parlàvem més amunt. I equivocadaper partida triple: en primer lloc com a es-tratègia (si se’ns permet usar de nou elterme), perquè qui sembra desconfiança co-llirà desconfiança i no hi ha pitjor inici per a

un treball comunitari que qüestionar la ca-pacitat dels actors per dur a terme l’obra. Ensegon lloc, equivocada en els seus principisètics, perquè és una perspectiva que nega peravançat el valor que té tot ésser humà. I equi-vocada, en tercer lloc, en la seva apreciacióde la realitat, perquè senzillament és fals queexisteixin contextos en què les persones es-tiguin mancades, completament, de potencialper al seu desenvolupament. En conseqüència, nosaltres preferim co-

mençar sembrant confiança, creient sempreen les persones. Voldríem que fos el tretcomú i permanent de la nostra manera detreballar, sigui on sigui que cooperem.

6 nouscamins

> Gemma Regales. ETIÒPIA

Aquest any hem iniciat un programa de saluta l’Escola Catòlica de Meki, a 130 km al sudd’Addis Abeba (Etiòpia). Als matins es fan re-visions mèdiques als estudiants de l’escola.En total són 1.758 alumnes entre primària i

secundària, cada dia revisem a unamitjana de 14 nens. No tenimtemps per fer-ne més!!! Itambé tractem les emer-gències, és a dir, quanalgun nen es troba mala-ment, o cau, o es fa unaferida, ve a la infermeriade l’escola per rebre aten-ció mèdica i el tractamentoportú. Les malalties més

freqüents són les causades perl’escassa higiene, com diarrees, pa-

ràsits intestinals, infeccions de la pell, etc.Els primers dies d’obrir la infermeria

molts dels estudiants sentien vergonya pervenir a explicar els seus problemes a una fo-rangy (així ens diuen als que som blancs) per-què pensaven que no els entendríem, ja quea ells els costa molt parlar l’anglès. Quan esvan adonar de que nosaltres parlàvem la sevallengua (l’amhàric) van començar a apropar-se sense tanta objecció a la infermeria. Ara ja tots ens coneixen (o la majoria) i

estan encantats amb la nostra presència entreells. A les tardes fem classes de salut educativadurant una hora als nens de 9 a 15 anys. In-tentem que les classes no siguin molt teòri-ques ni avorrides, ja que la intenció principalés que aprenguin coneixements bàsics d’hi-giene, nutrició, malalties comuns, etc. i elsposin en pràctica. Així que preparem expe-riments i activitats lúdiques perquè es diver-teixin mentre aprofundeixen en nousconeixements. Creiem que és important ofe-rir oportunitats als nens i als adolescents per-què adquireixin un millor control sobre laseva salut i temes relacionats, al llarg de laseva vida escolar.Ahir al migdia, abans de tancar la infer-

meria, vaig decidir passejar-me pel pati del’escola per veure com els alumnes seien engrups d’amics sota l’ombra d’un arbre itreien de la bossa l’esmorzar que porten decasa seva. La meva intenció era observar si elsnens posaven en pràctica allò que els havíemensenyat: “La importància de rentar-se lesmans amb aigua i sabó abans de menjar”.Una cosa ben simple i bàsica, però que enmolts llocs del món, encara avui dia no esduu a terme per falta dels elements princi-pals: aigua i/o sabó. La meva sorpresa va ser quan em vaig

Signes de generositat…tenim alguna cosa a aprendre?

Aquestany hem iniciatun programa desalut a l’EscolaCatòlica de

Meki.

apropar a un grup de sis nens asseguts al cos-tat d’un dels edificis, i la Selam (una de lesnenes que té 11 anys), sense pensar-s’ho duesvegades, va arrencar un tros del seu enjeraamb la mà dreta, hi va embolicar una micade wot (salsa de ceba, tomàquet i picant) im’el va posar a la boca, tot amb la mateixamà. No em vaig poder oposar a tan preuatregal. Els seus altres cinc companys, enveure-la la van imitar amb el mateix gest.Vaig acceptar encantada cadascun dels trossosde enjera amb wot que m’anaven posant a laboca, sense tenir l’opció de rebutjar-ne cap,doncs seria una ofensa personal. A Etiòpia, compartir el menjar és una

cosa molt típica i és símbol de benvinguda,afecte i acolliment. El seu plat principal és laenjera, espècie de crep fet amb un mill ano-menat teff, damunt del qual s’hi posen diver-sos guisats de verdura o llegums i,ocasionalment, carn. Es menja amb les mans,especialment la mà dreta, i l’esquerra la tenenlliure per poder beure, eixugar-se, etc. El significat d’aquest gest, tan innocent

per a qualsevol de nosaltres, té moltes con-notacions per a la cultura etíop. Aquestsnens em deien que estaven contents detenir-nos allí i que ens acceptaven entreells. Em mostraven el seu acolliment, la gra-tuïtat de la rebuda. Voler compartir un dels béns més preuats

per a la vida, el menjar, i tantes vegades escàsper a la majoria dels etíops, és un signe de ge-nerositat que sobrepassa la lògica humana. No

comparteixen el que elssobra, sinó el que avuitenen, encara que notinguin la certesa dequè demà també entindran. T’ofereixen elmillor que tenen. Ésapreciar-te com a per-sona i voler donar-te unamica d’ells. La seva dona-ció, la seva generositat i la sevaconfiança són actituds a imitar ique, segurament, encara hem d’aprendre.

Ésimportant oferiroportunitats als

nens i als adolescentsperquè adquireixin unmillor control sobre

la seva salut.

nouscamins 7

8 nouscamins

> María José Morales. ETIÒPIA

D’ençà que hem arribat a Meki hem de-dicat molt de temps a estar amb els homesi dones de la zona per conèixer-nos mú-tuament i compartir els seus treballs, il·lu-sions i esperances. I a mesura que hemanat aprenent el seu idioma, l’amhàric,hem anat assimilant també, els seus cos-tums, tradicions, alegries i sofriments.Les dones, formen un dels col·lectius

amb el qual ens estem integrant cadavegada més. Al treballar amb l’EsglésiaCatòlica vam començar a relacionar-nosamb elles quan acudien a les celebra-cions de la parròquia.I el que va començar com a trobades

breus a la parròquia, amb el temps s’hatransformat en invitacions a casa seva, onens ofereixen dinar i cafè, sent momentsde tertúlia amb veïnes o conegudes de lesamfitriones. En aquestes visites ens aca-bem reunint dones de diferents edats ireligions, on expliquen vivències úni-ques, amb l’objectiu d’estar juntes, parlari compartir les experiències viscudes. Arran d’aquestes visites familiars estem

participant en trobades més formals. Eldia 16 de cada mes se celebra a Etiòpia lafesta de Kidane Maheret (Verge del So-cors), i el dia 21 la festa de la Mare deDéu. Amb motiu d’aquestes festivitats

Ens veiem dimarts!

nouscamins 9

s’han organitzat a Meki deu grups dedones que es reuneixen o bé el dia 16 obé el dia 21 de cada mes. Per torns rota-tius, la reunió té lloc a casa d’una d’ellesque és l’encarregada de preparar menjar ibeguda per acollir i servir a les altres. Toteses reserven aquesta tarda per resar i com-partir les seves vivències. Poques falten ala cita. És molt especial per a elles, és “laseva” tarda. Els seus fills i/o marits es que-den a casa o amb algun veí, perquè no sen’hagin de preocupar i puguin dedicaraquest temps a elles mateixes i poder-logaudir amb les seves amigues. Ens van convidar a participar en

aquestes reunions i està sent una expe-riència molt gratificant per a totes. A me-sura que tenim més confiança podemcompartir més vivències. Totes en sortimamb ànims renovats i contentes. Segons el calendari etíop el dimarts vi-

nent és dia 21, i quan al llarg d’aquesta set-mana ens hem trobat amb alguna de lesparticipants d’aquests grups ja sigui al mer-cat, a l’escola, o al carrer, la sal.lutació noha fallat mai: “Ens veiem el dimarts!” Ésuna frase molt senzilla però plena de signi-ficació: compten amb nosaltres, ens convi-den, ens esperen. I és que crear aquest tipusde confiança és el que més costa quan arri-bes a un lloc nou, amb persones de culturesi tradicions tan diferents. El dimarts ens re-trobarem amb el grup d’amigues. Tenim encomú ser dones i les ganes de voler com-

partir i ajudar-nos les unes a les altres. Elsprimers passos ja estan donats. A partir d’a-quí esperem poder emprendre a poc a pocnoves iniciatives per lluitar unides moltesde les injustícies que ens envolten, la ma-joria de les quals afecten directament a lesdones. “No esteu soles, som moltes, de mo-ment ens veiem el dimarts!”

10 nouscamins

> Elena Mendía. MADRID

Acabem de tornar de la campanya quirúrgicanúmero onze a Lodwar, capital del Districtede Turkana. Cada any, des del 2004, ens des-placem allí un grup de cirurgians i anestesis-

tes per a realitzar cirurgies a l’hospitalpúblic de Lodwar.

A Turkana es donen cir-cumstàncies diverses quefan que la població tinguidifícil l’accés a la sanitat:és un poble nòmadasense mitjans de comu-nicació, ni televisió, niràdio o Internet, ambuna xarxa de carreterespràcticament inexistent i

escassetat de transport públic,cosa que fa molt difícil conèixer

l’arribada de metges que realitzencampanyes i arribar fins a ells. Una altra cir-cumstància és la mancança de recursos de moltsdels pacients que no poden fer front al paga-ment de l’hospital, ni a l’alimentació, ni altransport per acudir fins al mateix hospital.Malgrat ser coneixedors del gran nombre

de patologies quirúrgiques que té la pobla-ció, en les últimes campanyes vam percebreuna mancança de pacients, cosa que va ferque ens plantegéssim la utilitat de la cam-panya, ja que si no podíem arribar a la po-blació, no tenia sentit continuar amb unacampanya d’aquestes característiques.Ens vam reunir a Madrid, vam meditar i

vam analitzar, ajudats per un equip d’oftalmò-legs que també realitzen campanyes a Turkana,la situació per a poder millorar les campanyes i

arribar al nombre més gran de població possi-ble. Vam decidir emular, en certa manera, la sevaestratègia de captació de pacients. Un parell de mesos abans de la nostra

arribada a Turkana, el personal de l’hospitalde Lodwar havia realitzat sortides al llarg delllac Turkana, on es troben els poblats més ha-bitats, per a captar pacients que requerissincirurgia. Quan vàrem arribar a l’hospital percomençar la campanya quirúrgica, vam rea-litzar una meticulosa selecció de pacients iens vam fer càrrec de la seva alimentacióabans i després de la cirurgia. Un cop operatsvam assegurar el retorn dels pacients als seuspobles d’origen.Gràcies a aquesta estratègia el resultat ha

estat espectacular. Hem treballat al cent percent. Hem realitzat entre 9 i 13 cirurgies perdia, se’ns feia de nit al quiròfan. Quin sentittant bo trobàvem llavors a l’esforç realitzat! Maiun cansament ens havia deixat tan satisfets, il’endemà tornar a començar, meravellós...Durant la campanya ens vam reunir amb

la Delegada de Sanitat del Districte Turkanai amb el Bisbe de Turkana. Vam parlar, discu-tir, comentar i vam arribar a un nou acordde col·laboració, en el qual l’hospital de Lod-war ja no ens tornarà a cobrar per cada pa-cient que operem, ni pels seus documents. Apartir d’ara aportaran oxigen i gasoil, i aixícomençaran a col·laborar amb la sostenibili-tat del seu propi sistema sanitari.I aquí estem, a Madrid, treballant ja en la

campanya següent, amb el cap fred i el cor ca-lent, perquè això que una vegada va ser unsomni, ha de seguir sent realitat any rere any.

Cirurgia a Turkana: un somnicada vegada més real

ATurkana es

donen circumstàn-cies diverses que fanque la població tinguidifícil l’accés a la

sanitat.

nouscamins 11

> Fany Margarita Argüello.MÈXIC

Betsy va arribar al Centro SanJosé amb gairebé catorzemesos d’edat; no parlava, nocaminava, era molt tímida, licostava relacionar-se amb elsaltres nens i plorava quasi total’estona. Després d’haver estattreballant amb ella durant totel curs, Betsy ha experimentatun canvi notori: se la veu feliçde poder caminar soleta perl’aula i fins i tot la veiem ju-gant amb els seus companys, imenjant sense que l’educadora li porti la cu-llera a la boca, ja que ha descobert que li en-canta la fruita! Sempre mostra un somriurequan s’acomiada i diu adéu amb la seva ma-neta. Ha convertit el seu plor en riures iabraçades per als seus companys, demostrantla seva millora cada dia.A causa de la situació de precarietat eco-

nòmica que viuen les famílies de Jardines deSan Juan Ajusco (Ciutat de Mèxic), sovint l’e-ducació i l’atenció en el creixement sa delsnens queda en un segon pla. Alguns pares, enestar ocupats en la feina de casa i problemesquotidians, deixen de preocupar-se i d’invo-lucrar-se en el creixement i desenvolupamentsaludable dels seus fills. Els nens perceben elsconflictes que es viuen en les llars i creixenacomplexats i amb problemes d’adaptació aaltres espais i ambients. Això ho veiem cadanou curs en el Centro San José on molts nensarriben amb problemes de conducta; els costarespectar les normes, controlar els seus im-pulsos i la seva agressivitat.Fa temps que estem treballant per ajudar als

nens a superar aquests problemes de conductaque repercuteixen en el seu aprenentatge. Enacabar aquest curs hem notat com els nens hanmillorat obtenint resultats satisfactoris. Amb elsuport de la psicòloga Azucena Aguilar estemimplementant la metodologia “Ment, cor icos” que incideix en aquestes tres dimensionsde la persona per avançar de forma integral capa un bon desenvolupament i creixement delsnens. Realitzem tallers per treballar l’autocon-trol i valors com el respecte, la companyonia,la tolerància i la comprensió. Ens omple d’ale-gria veure que algunes de les mares i pares par-ticipen donant continuïtat als exercicis i

activitats a casa seva, motivats perquè els seusfills creixin sans i forts i així tinguin un futurmillor. També l’equip d’educado-res fa un seguiment especial acadascun dels nens que horequereix, i reforcen lesteràpies amb cants idinàmiques de formadivertida.És important

seguir donant su-port a les nenes iels nens que neces-siten atenció espe-cial perquè siguinadults sans i feliços eldia de demà. Alhora ésuna alegria veure que a poca poc les mares i els pares es vaninvolucrant cada cop més en el desenvo-lupament sa dels seus fills entenent que totssom ment, cor i cos.

Betsy: ment, cor i cos

Lametodologia

“Ment, cor i cos” queincideix en aquestes tres

dimensions de la persona peravançar de forma integralcap a un bon desenvolu-pament i creixement

dels nens.

12 nouscamins

> Montserrat Madrid. BOLÍVIA

Els pares d’en Luis es van separar quan ell tenia4 anys. Es tractava d’un cas més de violència

de gènere a afegir a les estadístiques, tansols que en aquest cas, com amínim ella va poder escapard’aquesta presó emocional.Va haver de pagar un preuper això: ell es va endurel seu fill.En Luis se’n va anar,

doncs, a viure amb elseu pare i la seva novamare, a la que seria laseva nova presó, ja que apartir de llavors, va patir el

maltractament físic de la sevamadrastra que li feia talls a les

mans per haver-se menjat unes taronges,davant la mirada indiferent i silenciosa del seupare. Arran d’això en Luis va començar a fre-

qüentar els carrers de Cochabamba i a ama-gar-se als seus racons. Al carrer va començartambé, a tenir conductes delictives. Un dia de l’any 2012, estant ell ingressat

a la Defensoría de la Niñez y la Adolescencia, laseva mare el va anar a buscar per emportar-se’l. Volia que el seu fill tornés amb ella i laseva nova parella. Qui sap si estimulat per lanecessitat, en Luis va establir una bona rela-ció amb el seu padrastre. Amb ell parlava, ju-gava i d’ell rebia afecte i estima. Però les ferides d’en Luis eren profundes,

seguia sortint al carrer, el seu fidel aliat, i esnegava a ajudar a casa si la seva mare no pa-gava. Massa records encoberts, massa rancorsi temors oprimits per fer del retrobamentamb la seva mare un episodi idíl·lic. En Luis va recaure, fins que l’11 de gener

de 2013 va ingressar a la Casa San José. Quanva arribar era un nen inquiet, juganer, descon-

Elprocés de rein-

serció familiar d’unnen és llarg i no es potescurçar aquest tempsnecessari i específic

per cada cas.

Reconstrucció de futurs

nouscamins 13

fiat, agressiu i impulsiu amb els altres. Durantels 16 mesos que va estar a la Casa San José vaparticipar en els tallers sobre impulsivitat,agressivitat, autoestima, sexualitat i tolerància,i a poc a poc anava mostrant un canvi d’acti-tud significatiu: col·laborador, solidari, pacienti capaç de mantenir una bona relació ambtots; per fi emergia el veritable Luís.Quedava pendent encara la seva reinserció

familiar. Tot i que en Luis ja havia manifestat elseu desig de tornar a casa després de la primeravisita de la seva mare, no calia precipitar-se. Pri-mer s’havia de començar un diàleg amb els seuspares, des de la tranquil·litat per construir unsfonaments sòlids. Així doncs, en Luis no va anara viure amb la seva mare immediatament, sinóque primer hi va anar per parlar amb la sevamare i el seu nou pare. Era un moment impor-tant. Tots dos li deien que l’estimaven molt, i lidemanaven que repensés la seva actitud, quepodien tornar a començar tots junts. A partir d’aquest dia en Luis va mostrar

molta predisposició per canviar i retornaramb la seva família. Durant aquest temps elspares van participar de les activitats del pro-cés de reinserció familiar. Posteriorment se’ls va acompanyar en la

part legal. La mare va sol·licitar davant el Juz-gado de la Niñez y Adolescencia la reinserciófamiliar d’en Luis. La sol·licitud va ser apro-vada, la Jutge va decidir que en Luis tornésamb la seva família, per retrobar-se amb laseva mare, amb el seu padrastre, la seva novavida i el seu nou futur. En Luis és només un exemple dels nens

que passen per la Casa San José. El procés dereinserció familiar d’un nen és llarg i no es

pot escurçar aquest temps necessari i especí-fic per cada cas. Treballem dia a dia per talque els nens puguin afrontar el futur, recon-ciliats amb el seu passat i establint vinclesafectius sòlids amb les seves famílies.

14 nouscamins

> Aniceto Arroyo. BOLÍVIA

La fira de camèlids a Bolívia és comqualsevol altra fira ramadera de qualsevolpart del món, però aquesta a més acabaamb una fira internacional entre païsosproductors de camèlids. Entren a concursllames de raça qhara i thampulli, alpaquesde raça huacaya i suri. Es divideixen per

sexe i per categoria: la categoria Aés d’animals d’un a dos anys,la categoria B de tres aquatre anys, la catego-ria C de quatre acinc i finalment lacategoria D de mésde cinc anys. Perquè un ca-

mèlid pugui arribara la fira internacionales realitzen diferents

fires en l’àmbit nacionalon els millors qualificats,

d’acord amb les seves categories,són seleccionats per a representar els seuspaïsos. Tot comença amb una fira regio-nal degudament acreditada a cada muni-cipi. Posteriorment, el mateix any, es

realitza una fira departamental, on cadamunicipi hi envia els millors exemplarsde cada categoria. Després s’organitzauna fira nacional, on hi participen els dosmillors exemplars també de cada catego-ria, tipus i sexe; els animals finalistes d’a-questa fira són els acreditats per aparticipar en la fira internacional.Els habitants de Totora Pampa, amb

qui portem ja mes de dotze anys treba-llant en la millora de la producció de lla-mes, també participen i organitzenaquestes fires i per a ells ha estat tot unrepte. Què implica organitzar una fira dellames per als pobladors de Totora Pampa?Primer de tot, com a municipi productor,han d’estar registrats a l’Asociación de Pro-ductores de Camélidos, tant en l’àmbit de-partamental com nacional. A partir d’aquíel més important és el treball en tenircura dels animals perquè en la fira facinuna bona impressió als jutges, però sobre-tot, als visitants de les comunitats limítro-fes que arriben a la fira per apreciarl’elegància dels animals. Per a obtenir unabona qualitat dels exemplars, cada pro-

Superació, constànciai feina ben feta a Totora Pampa

Mésde dotze anys

de treball amb la co-munitat han cristal·litzaten l’organització d’unaprestigiosa fira debestiar a Totora

Pampa.

nouscamins 15

ductor treballa diversos aspectes en el seuramat: des del control de la muntada ambun exemplar adequat, fins a la neteja i l’a-limentació. Per a això compten amb elsuport d’un especialista en camèlids quetreballa en els nostres projectes i orientaels 54 productors de la zona. A part de la cria i de tenir cura de les

llames, la part més laboriosa és la prepa-ració de la mateixa fira, a qui els produc-tors han de dedicar-hi uns 10 diescadascun. Entre altres coses cal prepararels espais per al registre d’animals, la pistaper a jutjar-los i els corrals de descans, iel que potser sigui el treball més difícil:elaborar charque (carn deshidratada dellama), que és la vianda per a tots els vi-sitants el dia de la fira. Per a preparar elcharque cal sacrificar l’animal, es deixa re-posar un dia, es desossa, es fileteja moltfi, salant-lo abundantment i es deixa as-secar fins que està gairebé cruixent. En elmoment de cuinar-lo es bull per treure-li la sal, després s’esmicola a trossets petitsper fregir-lo, i s’acompanya de patata, ocai una mica de blat de moro. Els dos dies de fira en Totora Pampa són

de molt enrenou. Moltes famílies esperenaquest dia com un dia d’orgull per al seumunicipi i el seu país, perquè saben que

tindran l’oportunitat de mostrar la seva ca-pacitat productiva i també el seu potencialcom a persones. Tots es vesteixen amb lesseves millors gales i senten una gran satis-facció personal, ja que la fira és el resultatde tot un any de feina. Les famílies tenenla ferma convicció d’aportar el seu treballal desenvolupament del país.Les 2.500 persones que visiten la fira

anualment arriben des de diferents comu-nitats, províncies i departaments, i moltsd’ells viatgen tot un dia per arribar a To-tora Pampa. I ens preguntem: Per quèatreu tant aquesta fira quan no éscap de les més importants nitradicionals de la zona?Creiem que és per l’èxitque ha tingut aquestacomunitat en la criançade llames començantdes de zero, convertint-se en un exemple de su-peració, constància itreball ben fet. Però sensdubte, també la calidesa delspobladors i l’atenció que presten aconeguts i aliens, influeix en què siguinmolts els que vulguin venir i veure els as-soliments de l’Asociación de Productores Ca-mélidos de Totora Pampa.

Des-prés del treball

de la criança de lesllames, els premis enla fira es recullen

amb orgull.

16 nouscamins

> Dolors Puértolas.REPÚBLICA DOMINICANA

Fa molts anys que a la comunitat ruralde la Cañada de Piedra, una de les 22comunitats de la zona de Sabana Yeguaque atenem, no tenen aigua potable. Elsseus habitants havien de caminar mésd’una hora fins a una comunitat allun-yada i després tornar a peu fins a casaseva, carregant els bidons plens d’aigua.

I això diàriament. La necessitatd’aigua per a les seves famí-lies els va moure fa di-versos anys a dirigir-seals diferents estamentspúblics del país ambcartes i peticions rei-terades, sense rebreresposta. No obstantaixò, liderats per la te-nacitat de dos membres

de la comunitat, “Ciego” iFlorinda, no es van donar per

vençuts. Davant les repetides negativesde col·laboració per poder canalitzaraigua potable a la seva població, es vandirigir també al rector de Sabana Yeguai al bisbe de San Juan de la Maguana, finsi tot sabent que aconseguir el finança-

ment necessari no seria fàcil.Finalment, en bona mesura gràcies a

la insistència d’aquesta comunitat de laCañada de Piedra, l’any 2012, albirant lapossibilitat de col·laboració entre NousCamins i Mans Unides, i amb l’ajuda deFUNDASEP -fundació de la Diòcesi deSan Juan de la Maguana-, iniciàrem unprocés de diagnòstic per realitzar aquestprojecte.Amb diferents reunions, i treballant en

el si d’una comunitat participativa i moltesperançada, es va identificar un projecteque cobriria diverses necessitats de cinccomunitats de la zona est del municipide Sabana Yegua. El 2013 va iniciar el“Projecte integral per elevar la qua-litat de vida en 5 comunitats ruralsdel districte municipal de Los Jovi-llos, Sabana Yegua, Azua”. Se’n bene-ficien 2.000 persones i el projecte té unadurada de 2 anys i mig.En identificar les diferents necessitats

i les alternatives per buscar solucions, esvan distribuir en 4 components bàsics:La fortalesa més gran d’aquest pro-

jecte, a un any i mig del seu inici, és lacapacitat d’enfortiment de les comuni-tats. Ha estat admirable, per posar un solexemple, el treball de les brigades volun-tàries de les comunitats de la Cañada dePiedra i la Altagracia, que durant més de6 mesos han cavat 7 km de rasa manual-ment, on hi han enterrat les canonades ihan construït el dipòsit d’aigua. Hi hadues condicions perquè una famíliapugui arribar a tenir una aixeta d’aiguapotable a casa seva: pagar una quota deconnexió (petita però significativa per aells), i haver treballat en les brigades vo-luntàries. Les famílies de la Cañada dePiedra saben que aquest és el seu pro-jecte, no un projecte més de la parròquiao d’una ONG.

Totesles famílies

estan contribuintamb el seu treballmanual en l’execu-ció del projecte.

Aigua i molt mésper a comunitats lluitadores

Component aigua, salut i sanejament

• Construcció de 2 sistemes d’aqüeduc-tes rurals (Cañada de Piedra - Alta-gracia i Kilómetro 8)• Instal·lació de 103 latrines en les 5comunitats• Reforçament de 5 farmacioles popu-lars i instal·lació de 5 serveis de pre-venció i tractament de diarrea• Tallers d’educació en salut

Component educació

• Alfabetització de100 persones• 5 sales de lecto-escriptura per anens i 5 mini-biblioteques• Gestió d’untransport escolarper a estudiants

Component generaciód’ingressos

• Microcrèdits per a 25 dones• 25 horts familiars• Capacitació de dones en negocis fa-miliars

Component infraestructura i habitatge

• Fons rotatiu solidari per millorar 55habitatges• Finalització de pista de bàsquet inaca-bada a la comunitat Kilómetro 7 nouscamins 17

La seva fe en el seu projecte els ha fetno defallir fins a obtenir l’aigua desitjada.“Ciego” i Florinda han estat durant anysbuscant l’ajuda necessària, i ara totes lesfamílies estan contribuint amb el seu tre-ball manual en l’execució del projecte.Aquest treball ha unit molt a les comu-nitats, que ara han constatat que la sevallarga lluita per millorar la vida de lesseves famílies ha valgut la pena.

Lanecessitat d’aigua

per a les seves famíliesva moure als líders de lacomunitat a dirigir-se als di-ferents estaments públics delpaís amb cartes i peticionsreiterades, sense rebre

resposta.

18 nouscamins

> Esteve Redolad.REPÚBLICA DOMINICANA

Aquells que fa anys que treballem en pro-jecte de desenvolupament sabem com ésd’important l’educació per a la transfor-

mació social. L’ajuda a l’educacióformal mitjançant beques d’es-tudis és, en general, una em-presa complicada pel mónde la cooperació, espe-cialment per a les institu-cions públiques. Mentreun nou pou en una escolabeneficia de manera di-recta a tota l’escola, una beca

ajuda només a la persona bene-ficiada i no gens a la millora de les in-

fraestructures escolars. Els programes debeques són una inversió menys tangibleque els projectes de construcció, infraes-tructures o els inicis d’una activitat. Amés, no són auto sostenibles, no són pro-grames que a curt i mig termini generin

diners que assegurin la seva continuïtat.No obstant això, i malgrat aquestes

dificultats, aquest tipus de programes, allarg termini, són dels més efectius a l’-hora de transformar una comunitat.Tenen un impacte determinant i crucialper als estudiants, per al seu futur i el deles seves famílies, per al seu entorn i pera les generacions esdevenidores. En unazona rural i pobra, la presència d’un pro-fessional té un efecte multiplicador i obrepossibilitats radicalment noves en el sid’una família i de la seva comunitat. Elsjoves que tenen accés a beques d’estudissón perfectament conscients del privilegidel qual gaudeixen i per això no volendeixar escapar aquesta oportunitat, i estanespecialment motivats.Des de la parròquia de la Sagrada Famí-

lia en la República Dominicana tenim enmarxa un programa de beques per a joves

Beques d’estudis:tascons contra la pobresa

L’educació fa

possible trencarel cercle viciósde la pobresa.

nouscamins 19

de la zona. Són beques per a estudis de pri-mària, secundària i universitaris. En l’actua-litat més de 100 joves poden desenvoluparels seus estudis gràcies a aquest programa.Per a cadascun d’ells es determina la con-tribució familiar i s’estipula el servei quel’estudiant becat ha de prestar a la comu-nitat a canvi de l’ajuda rebuda.És un programa que exigeix més

temps i dedicació del que a priori podriapensar-se, però estem profundamentconvençuts de la seva vàlua i per aixòestem agraïts a tots aquells que ens donensuport a dur-lo a terme. Invertir en educació és molt més que

facilitar la consecució de títols, o promo-cionar individus aïlladament: és fomentarl’autoestima i obrir un ampli espectre depossibilitats de futur tant per al becat comper a la seva família i per a les generacionsesdevenidores; és fer possible que es puguisortir d’una situació de pobresa. Una de les exigències que les ONGs

s’imposen és l’anàlisi cost-benefici i per

això és molt important beneficiar alnombre més gran de persones possibleamb els recursos limitats dels quals es dis-posa, mesurant així l’eficiència dels pro-jectes. Encara que aquest criteri ésgeneralment acceptat, en el cas deles beques a individus el be-nefici és a menor nombrede persones, però l’im-pacte pot ser enorme, jaque es tracta del tascóque més eficaçment pottrencar el perniciós cercleviciós de la pobresa.Des d’aquí doncs, una ve-

gada més, agraïm en nom propi ien nom de cadascun dels estudiants be-cats, a les institucions, fundacions i indi-vidus que ens ajuden cada dia que aquestprograma pugui dur-se a terme. Estemconvençuts que invertir en educació ésinvertir en el futur d’una comunitat i elsestudiants que s’han pogut beneficiar deles beques ens ho estan demostrant.

In-vertir en edu-cació és invertiren el futur d’una

comunitat.

20 nouscamins

El mes de setembrede 2013, el TribunalConstitucional de la Re-pública Dominicana vaemetre la sentència168/13 segons la qual,

perden la nacionalitat domi-nicana aquelles persones que

des de l’any 1929 estan registradescom a “migrantes irregulares” i amb ells tots elsseus descendents. Això afecte, directament i es-pecialment, a milers de persones d’ascendència

haitiana, que fins ara estaven a l’empara de laConstitución i de la llei. Es calcula que prop del2,3% de dominicans han estat afectats peraquesta sentència, i la seva aplicació significa lapèrdua de la seva nacionalitat (es convertiranen apàtrides). Per a la majoria d’ells s’aplica deforma retroactiva, és a dir, a causa del “suposatdelicte” dels seus pares o avis que van arribar ivan viure al país de forma “irregular”. Per aaquests dominicans, la majoria joves, aquestasentència els converteix en imputats pel fet“d’haver nascut” a aquest costat de l’illa.La sentència no només ha perjudicat milers

de dominicans i dominicanes, sinó que està ali-mentant a la resta de la població d’ “anti-hai-tianisme” (de profundes i complexes arrelshistòriques i socials) que sempre ha estat latentperò que ara es fa explícit i legal, creant, pertant, més malestar i conflictes socials. Sectorsautodenominats “nacionalistes” han sortit alscarrers a donar suport a la sentència delTribunalConstitucional i a negar la injustícia que suposala seva aplicació. Una vegada més s’entreveu que en el re-

refons està el ressentiment cap el poble haitiài la seva presència a la República Domini-cana. Davant d’aquest fet només queda lacondemna més ferma per la injustícia ques’està cometent cap a aquest grup de pobla-ció dominicana d’ascendència haitiana, jaque tots ells són dominicans nascuts i criatsa República Dominicana: són els seus paresi/o avis els qui van creuar la frontera, no ells.El debat de tots aquests mesos s’ha centrat

a buscar una solució digna per a les víctimesde la sentència, promesa pel president del go-

La solidaritat: poderosaeina de pressió social> Juan Manuel Camacho. REPÚBLICA DOMINICANA

Gairebé un any després de llargs debats i protestes en contra de la sentència nú-mero 168/13 del Tribunal Constitucional de la República Dominicana es comença aentreveure en aquesta lluita pels drets humans, una solució humanitària al pro-blema creat per aquesta sentència. La Llei 169/14 “Sobre régimen especial y sobre na-turalización”, promulgada el passat 23 de maig pel govern dominicà, és el resultatdels esforços dels moviments solidaris envers els afectats per la sentència. La so-

lidaritat amb els afectats va donar els seus fruits en aquesta llei. Tot ique la solució proposada és una mica tèbia, ja que exclou a molts

dominicans d’ascendència haitiana que, per negligència o per im-possibilitat, mai foren inscrits en el registre públic, cal dir quebeneficia a molts que sí que ho van fer i als qui injustamentse’ls havia exclòs del dret a la nacionalitat.

Escalcula que prop

del 2,3% de domini-cans han estat afectatsper aquesta sentència, i laseva aplicació significala pèrdua de la seva

nacionalitat.

nouscamins 21

vern i altres autoritats públiques just desprésde la promulgació de la sentència 168/13, da-vant la pressió exercida durant aquests mesosper part de la comunitat internacional i les or-ganitzacions locals civils i religioses per a re-soldre el problema. La Llei 169/14 és un pasendavant en la cerca d’aquesta solució pacíficai humanitària al problema. No obstant això,queda la preocupació per tots aquells domi-nicans d’ascendència haitiana que no van serregistrats i que ara hauran de passar per unprocés de regularització migratòria, tal com siacabessin de creuar la frontera. És preocupant

veure que un gran sector de la població, enaquest cas el més pobre, queda en un estat devulnerabilitat amb aquesta nova llei.Hem vist que la pressió internacional i la

solidaritat local entre dominicans han exercitun efecte positiu en la població en general.El mes de setembre de 2013, quanva ser promulgada la sentèn-cia 168/13 del TribunalConstitucional, la mei-tat dels dominicanse s t aven d ’acordamb la sentència.Avui dia la majo-ria d’ells estan afavor d’una solu-ció humanitària ique es retorni lanacionalitat a totsaquells de la qualse’ls en va despos-seir. El debat sobre elsdrets humans que s’hadut a terme en els últimsmesos, ha sensibilitzat a un sec-tor de la població i ha enfortit encara mésa un altre que demana la construcció d’un mura la frontera amb Haití. La Llei 169/14 és unraig d’esperança en aquesta lluita pels drets hu-mans, però encara ens queda seguir conscien-ciant a la població per poder eradicar ladiscriminació racial envers als dominicans d’as-cendència haitiana i aconseguir un país senseracisme i amb igualtat de drets.

Eldebat sobre els

drets humans que s’hadut a terme en els últims

mesos, ha sensibilitzat a unsector de la població i ha enfor-tit encara més a un altre quedemana la construcció d’un

mur a la frontera ambHaití.

22 nouscamins

Oriol Valentí,BarcelonaAdvocat. Des del 2011 estàinvolucrat en Sonríe y Crece,una associació juvenil quecada any col·labora ambRepública Dominicana.

La decisió d’emprar les meves va-cances d’estiu de 2011 col·laboranta Sabana Yegua (SY) va ser moti-vada, com en tantes ocasions en lavida, per la invitació d’uns amics.No obstant això, aviat aquesta in-vitació es va tornar més profunda,més concreta i menys abstracta: lespersones de SY em convidaven adonar el millor de mi mateix, aveure a Crist entre ells, a descobrir la felicitat en lasenzillesa del lliurament… Aquesta crida, juntamentamb els llaços emocionals establerts amb uns nens iles seves famílies, em va motivar a seguir viatjant a SYels dos estius següents i a impulsar a Barcelona activi-tats de recollida de fons durant el curs acadèmic.L’associació a la qual pertanyo (“Sonríe y

Crece”) treballa a la República Dominicana encol·laboració amb la Comunitat de Sant Pau (CSP)i l’Associació Nous Camins des de l’estiu de 2009.Tenim tres projectes marc en marxa, a saber, Som-riu i Aprèn (programa educatiu), Somriu i Cons-trueix (programa de construcció i habitabilitat) i

Julio García, Ciutat de MèxicEstudiant de comptabilitat a la UniversidadTecnológica de México. Realitza el seu serveisocial en el Centro San José donant classesde regularització a nens i nenes del barri.

El meu treball consisteix en motivar als nens a se-guir endavant en les seves matèries, orientar-los aobtenir millors resultats per mitjà de pràctiques,pluja d’idees, exercicis i lectures, passant un diaagradable dins de l’aula de classe per així compartirels nostres coneixements amb els altres. Per a aixòcada dissabte pujo a Jardines de San Juan Ajusco icomparteixo el meu dia amb els nens del barri.Em motiva l’actitud dels alumnes a assistir en

un horari matiner i en cap de setmana, ja que pre-fereixen l’estudi al matí i a la tarda la convivènciaamb els seus amics i família, sabent que al matí

Somriu i Viu (programa sanitari i d’higiene). Entrealtres activitats, fem classes de reforç escolar alsnens, organitzem activitats pel temps de lleure, for-mem joves monitors i intentem definir un nou pa-radigma de construcció d’habitatges.En l’àmbit personal, és impossible glossar en unes

breus línies tot allò que he après aquests tres estius dela mà de la CSP i les famílies de SY. Malgrat això, des-tacaria la nova mirada envers als del meu voltant, es-pecialment als més desfavorits; desenvolupar una mésfina sensibilitat; valorar de debò allò que tinc, peròtambé allò que no tinc; i, molt especialment, aprendreque el que de debò importa són les persones.

reforçaren els seus coneixements. El meu aprenentatge en aquesta col·laboració

es podria resumir en aquesta frase: “La qualitat devida definitivament és l’educació”. I ells són ungran exemple.

nouscamins 23

Mireia Morera, BarcelonaMetge especialista en gastroenterologiai nutrició. Va viatjar amb la seva família a laRepública Dominicana

La idea de viure aquesta experiència va sorgir fa gairebéun any quan em vaig apropar a Nous Camins, amb quicol·laboro des de fa més de 20 anys, per veure com podiainvolucrar a la meva família en algun dels projectes quel’ONG té en marxa pel món. L’experiència va ser MA-JÚSCULA per a mi i per als meus tres fills des de moltspunts de vista. Visquérem en una casa del poble que ensva prestar una família que havia emigrat a Europa. Vam serafortunats perquè era de lo “milloret” del poble pels pa-ràmetres de comoditat que són directament uns altres. Ensadaptàrem ràpidament, el xip canvià fàcilment, encara mésquan veus que mig poble viu en barraques de quatre paretsi sostres d’uralita, i que la gent riu, balla i sembla feliç. La nostra col·laboració es va iniciar només arribar i

com érem quatre ens involucràrem de seguida en lesactivitats que ja estaven funcionant amb els nois deSonríe y Crece: classes de reforç escolar a La Escuelita,activitats d’estiu amb jocs d’equip per treballar valorscom el respecte, la companyonia, l’esforç o la respon-sabilitat, i també realitzàrem Cuentacuentos en les minibiblioteques de tres pobles de la zona, per estimular lalectura i l’afició als llibres.Ens involucràrem també en l’atenció dels tres cen-

tres de nutrició que Nous Camins ha anat creant alllarg d’aquests anys. Allí vam fer de tot: des de repartir

RocíoMachado,Ciutat de MèxicMare de família. Col·laboraen el Centro San José deMèxic des dels seus inicis.

Des de la ciutat de Mèxic orga-nitzo a un grup de gent que juntsrecolzem al Centro San José: entre

altres coses donem roba i donem llet mensualment. Es-pecialment organitzem cada any la vinguda dels ReisMags la nit del 5 de gener. Per a això recollim regals degent que en vol donar i els organitzem per tal que cadanen del centre rebi un regal aquesta nit tan especial.Vaig començar a col·laborar amb el Centre perquè

m’ho van demanar, estaven començant i necessitaven do-nacions per a la construcció del centre. Des de llavors heestat involucrada i ara ja ho prenc com un treball. Sempreestic rebent roba, joguines i aliments per als nens.

D’aquesta experiència em quedo amb l’alegria, ambla cara dels nens quan venen a rebre les seves joguines.Em quedo també amb la satisfacció, sempre que retornoa casa, de saber que he aportat una mica perquè les con-dicions de vida d’aquestes persones millorin.

i recollir plats, ajudar a donar menjar als més petits, ins-taurar el rentar-se les mans abans de cada menjar, in-tercedir en les baralles, i ajudar a les mestres en lesactivitats entre l’esmorzar i el dinar. Vaig poder impartirxerrades a les mares dels nens sobre consells d’higienei d’alimentació adaptats a les seves possibilitats. Tambévaig impartir xerrades a les cuineres i mestres dels cen-tres amb consells sobre la gestió de les caducitats delsproductes que reben per donació i sobre formes decuinar. Elaboràrem juntes els nous menús amb el lema“Menjars de colors” per facilitar el seu equilibri nu-tricional i pautàrem l’augment del consum d’aigua, jaque pel nens, i amb aquesta calor, és fonamental.El resultat de l’experiència és que rebérem molt

més del que vam donar. Ens va ensenyar a valorar elque tenim i sobretot, a ser conscients del privilegi detenir accés a l’educació, un bé imprescindible pertransformar el futur.

24 nouscamins

nouscamins 25

Memòria d’Actuació 2013

L’Associació Nous Camins és una Organització No Go-vernamental per al Desenvolupament (ONGD) decla-rada d’Utilitat Pública i fundada l’any 1981. Està inscritaen el Registre d’Associacions del Ministeri de l’Interior(núm. 44.785), així com en el Registre d’OrganitzacionsNo Governamentals de l’Agencia Española de CooperaciónInternacional para el Desarrollo (AECID).El nostre objectiu és construir ponts entre la societat

espanyola i dels països d’Àfrica i d’Amèrica Llatina enels quals estem present i treballant en comunitats ambmancances socials i econòmiques promovent el desen-volupament integral de les persones perquè construeixinper elles mateixes un futur millor.Això ho fem guiats pels valors d’independència,

transparència, solidaritat, igualtat i respecte a la dignitathumana. Els nostres projectes es desenvolupen a l’Àfrica

El nostre organigrama

Presència enplataformesi xarxes

Nous Camins, com amembre de la CoordinadoraONG para el Desarrollo-Es-paña (CONGDE), de la Fe-

deración de ONGDs de laComunidad Autónoma de

Madrid (FONGCAM) i dela Federació Catalanad’ONG per la Pau, DretsHumans i Desenvolupa-ment (FCONG), ajusta laseva activitat al codi de

conducta d’aquestes entitats.

Memòria d’Actuació 2013 nouscamins 27Qui som?

(Etiòpia i Kènia) i Amèrica Llatina (República Domi-nicana, Bolívia, Colòmbia i Mèxic).L’Associació Nous Camins és d’àmbit nacional i a

través de les nostres delegacions tenim presència a granpart de la geografia espanyola. Les delegacions estan for-mades per personal voluntari que col·labora en la tascade difusió, sensibilització i recaptació de fons.

El nostre capital humà està format per un equippermanent de cinc persones que treballen entre les ofi-cines de Madrid i Barcelona i cinc expatriats que es tro-ben a diferents països. L’Associació compte, a més, ambel suport de 1.450 socis i donants que col·laboren eco-nòmicament els projectes. També amb voluntaris quecontribueixen amb les seves capacitats i dedicació. Grà-cies a tots ells Nous Camins pot continuar amb el seutreball de més de 30 anys.

Activitats a EspanyaL’Assemblea General de Socis de Nous Camins esva reunir a Barcelona el 27 de maig de 2013, peraprovar els comptes i la memòria d’actuació de l’e-xercici 2012 entre altres qüestions. El 23 de des-embre de 2013 l’Assemblea General de Socis vaaprovar el pressupost de l’any 2014 i el Pla de Tre-ball de l’any 2014 elaborat a partir del Pla Estratè-gic 2013-2017 de l’Associació.

Xarxes i plataformes

23 de març de 2013: Participació a l’AssembleaGeneral Ordinària de la CONGDE celebrada aMadrid. Nous Camins participa activament en elgrup de Transparència i Bon Govern.

5 de març i 24 de maig: Participació a l’Assem-blea General Ordinària i Extraordinària de laFONGCAM, celebrades a Madrid.

29 de juny: Participació a l’Assemblea GeneralOrdinària de la FONGD, celebrada a Barcelona.

Convenis i Sensibilització

El 2 de gener de 2013 subscrivírem un convenide col·laboració amb Inditex S. A., amb una vigèn-cia de tres anys per al cofinançament del projecte“Reinserció familiar i social dels nens i adolescents,en situació de carrer, acollits a la Casa San José, Co-chabamba, Bolívia”.Aquest projecte, en el qual Inditex col·labora

des de l’any 2007, té com a objectiu prevenir quenens i adolescents d’entre 5 i 14 anys desenvolupinconductes delictives als carrers de Cochabamba,per això es fa un profund i professional treball dereinserció familiar i social.

L’1 de març signàrem un conveni de col·labora-ció amb la Fundació MAPFRE. A través de l’Ins-titut d’Acció Social de Fundació MAPFRE i dinsdel programa “Formant Comunitat”. Aquesta en-

titat col·labora per tercer any consecutiu en el”Programa educatiu per a nens, joves i adults” quela nostra Associació està duent a terme a SabanaYegua, República Dominicana.Mitjançant el finançament de beques d’estudi

per a nens i joves aconseguim que, cada vegadamés, aquests puguin accedir a una formació que elspermeti ser subjectes actius del seu propi desenvo-lupament, millorant de forma substancial el seufutur i el de les seves famílies.

Què fem?

El 9 de març es va celebrar una jornada deteatre solidari a favor de Nous Camins en elColegio Nuestra Señora del Recuerdo de Ma-drid a càrrec del grup de teatre de pares d’a-lumnes del centre, destinant la recaptacióper als projectes de l’Associació.

El 14 de maig va tenir lloc la presentació als mitjans de comunicació de l’Eina deTransparència i Bon Govern de la Coordinadora ONG para el Desarrollo d’Espanya,amb la presència del Secretari General de Cooperació Internacional. Així mateix esva presentar el segell oficial distintiu que identifica a les ONGDs que compleixentots els requisits de Transparència i Bon Govern, i que Nous Camins utilitza des dellavors en les seves publicacions.

El 10 d’octubre es va celebrar, un any més i gràcies a la gentilesa d’Hotels Meliá iel Club Elsa, el còctel benèfic a l’Hotel Meliá Palas Atenea de Palma de Mallorca abenefici del projecte educatiu a la República Dominicana.

L’11 d’octubre presentàrem el documental “El repte de Sabana Yegua” a la Parrò-quia Sant Félix Africà de Barcelona. L’acte comptà amb la presència de la responsablede projectes a la República Dominicana, Dolors Puértolas.

nouscamins 29Memòria d’Actuació 2013

Què fem?

El 21 de novembre a l’HotelMeliá Galgos de Madrid presen-tàrem el documental ”El reptede Sabana Yegua”. Comptàremamb la presència de Juan ManuelCamacho, responsable de projec-tes a la República Dominicanaque va dinamitzar el col·loquiposterior.

L’11 de novembre es va cele-brar una jornada d’educació peral desenvolupament en el Colegiode los Salesianos de Guadalajara. Escomptà amb la presència de JuanManuel Camacho, membre de laComunidad de San Pablo i respon-sable de projectes de la RepúblicaDominicana, que va presentar eldocumental “El repte de SabanaYegua”. Després de la visualitza-ció del documental va tenir llocun viu col·loqui amb els alumnes.

El 4 de desembre participàrem en la III Jornada de Sensibilitzaciói Promoció del Voluntariat en Azuqueca de Henares, Guadalajara. Esrealitzaren múltiples activitats per a nens i adults i vam estar presentsamb un estand per a divulgar el treball de l’Associació.

El passat 1 d’octubre la FAO (Agència deles Nacions Unides per a l’Alimentació il’Agricultura) va publicar un informeque recorda que, malgrat que hem acon-seguit disminuir en un 17% el nombre depersones desnodrides, ens queda molt perfer. Encara avui 1 de cada 8 persones almón pateixen gana. Es tracte de 842 mi-lions de persones que sofreixen fam crò-nica, entenent per fam crònica la mancad’aliments suficients per desenvoluparuna vida activa i saludable.Aquests 842 milions de persones que

pateixen fam crònica, els milions de nensi nenes que encara no tenen l’educaciógarantida, les persones que no tenenaccés a l’aigua potable o a l’atenció sani-tària són els que ens interpel·len per a se-guir treballant. Som conscients quenosaltres sols no podem fer front al pro-blema, però ens anima el saber que sommolts els que contribuïm a la construcciód’un món més just creant oportunitatsperquè homes i dones puguin construirun futur més digne, disminuir les des-igualtats i ser protagonistes del seu propidesenvolupament.Durant l’any 2013 hem treballat en 22

projectes de desenvolupament a l’Àfricai a Amèrica Llatina. D’ells volem infor-mar al llarg d’aquestes pàgines. Tot el que s’ha aconseguit durant

l’any 2013 ha estat possible gràcies a laincansable tasca de les nostres contrapartslocals. Des d’aquestes pàgines volemagrair el seu esforç, dedicació i coneixe-ment del terreny i dels seus habitants. Ellsi elles aconsegueixen que els nostres es-forços cristal·litzin en resultats positius.Durant l’any 2013 hem treballat amb

les contraparts locals següents:

• Comunitat de Sant Pau (CSP): Bolívia,Colòmbia, Mèxic, República Domini-cana i Etiòpia

• Comunitat Missionera de Sant PauApòstol i María, Mare de l’Església(MCSPA): Kènia, Etiòpia

• Fundación de Desarrollo Azua, San Juan,Elías Piña FUNDASEP: RepúblicaDominicana

• Meki Catho l i c Se c r e ta r i a t (MCS) :Etiòpia

Projectes de desenvolupament Memòria d’Actuació 2013 nouscamins 31

Salut

Donant resposta a un dels drets humans bà-sics, l’accés a la salut, Nous Camins posa enmarxa programes d’atenció sanitària en zonesdesprotegides i on l’accés a la salut és precari. La salut, o en la seva absència la malaltia,

incideixen de forma directa en la capacitat dedesenvolupament de les persones. No podemplantejar-nos objectius de desenvolupamentsense abans donar resposta a les necessitats sa-nitàries immediates de la població.Mitjançant l’atenció sanitària a persones en

risc d’exclusió, a través de clíniques mòbils,campanyes de prevenció i educació sanitària,i campanyes quirúrgiques i oftalmològiques,es poden pal·liar els efectes de la falta d’aten-ció mèdica de les poblacions marginals iallunyades dels nuclis urbans.

Any 2013:50.632,48 euros

Beneficiaris directes:3.939 persones

Beneficiaris indirectes:54.800 persones

Campanyes quirúrgica i oftalmològica.Turkana. Kènia.

Procés d’identificació del projecte de salut comuni-tària. Meki. Etiòpia.

Memòria d’Actuació 2013 nouscamins 33

Suport mèdic a famílies. Sabana Yegua. República Dominicana.

Atenció comunitària a favor del desenvolupament infantil delsnens seminòmades de la zona de Nariokotome. Turkana. Kènia.

Atenció infantil i enfortiment de la dona

Entenem que la mare i el nen són un binomi amb el qual hem de treballar de forma conjunta. L’alimentació és l’element bàsic en el creixement dels nens i les nenes. Gràcies a una nutrició adequada

poden desenvolupar un sistema immunitari que els permetrà afrontar amb fortalesa les inevitables arremesesde la malaltia al llarg de la seva vida. Aquesta alimentació també els ajuda a formar un sistema nerviós capaçde desenvolupar les seves potencialitats i així tenir eines pròpies per ser amos del seu futur.Entenem l’alimentació infantil, a més de com un dret, com una eina que els permetrà un ple desenvo-

lupament cognitiu i emocional, i com a conseqüència, un bon desenvolupament escolar.L’accés a una educació pre-escolar bàsica, el compliment dels calendaris d’immunitzacions, la promoció

de la higiene en les llars i un rigorós control sanitari complementen aquestes accions.Alhora, considerem vital treballar amb les mares, sobretot en l’àmbit formatiu. La mare juga un paper

decisiu en el desenvolupament de la seva família i de la seva comunitat. La dona és motor imprescindibleen les societats on treballem, motor econòmic, motor de la cohesió familiar, motor de l’educació delsfills,… L’enfortiment de la dona és una carta innegociable del desenvolupament de les comunitats. Lainversió en la capacitació i formació de les dones reverteix, a curt termini, en el seu nucli familiar, en laseva comunitat i, com a conseqüència, en el desenvolupament d’un país.

Any 2013: 225.959,10 euros

Beneficiaris directes: 3.234 persones

Beneficiaris indirectes: 65.491 persones

Atenció a la infància. Sabana Yegua. República Dominicana.

Atenció a la infància. Jardines de San Juan Ajusco.Mèxic, D.F.

Capacitació i enfortiment de la dona a Jardines de San JuanAjusco. Mèxic, D.F.

Suport a famílies en risc d’exclusió social. Mèxic, D.F.

Memòria d’Actuació 2013 nouscamins 35

Reinserció familiar i social dels nens en situació de carrer.Treball de carrer amb els nens i adolescents en situació de risc per aprevenir la seva estada al carrer. Cochabamba. Bolívia.

Accés a l’aigua potable per a la població ruralde Wonji –1a fase–. East Shoa. Etiòpia.

Sanejament bàsic mitjançant la construcció de latrines.Sabana Yegua. República Dominicana.

Aqüeducte intercomunitari d’aigua potableper a l’abastiment de la població.Província d’Azua. República Dominicana.

Aigua i sanejament ambiental

Memòria d’Actuació 2013 nouscamins 37

L’accés a l’aigua garanteix la supervivència dels éssers humans i els seus mit-jans de producció (bestiar i agricultura). Garantir l’accés a l’aigua de les po-blacions més vulnerables incrementa, en proporcions geomètriques, les sevespossibilitats de desenvolupament i permet millorar les condicions de vidade milers de persones.Segons l’Informe Sobre el Desenvolupament Humà 2011 (elaborat pel Pro-

grama de les Nacions Unides per al Desenvolupament) gairebé a la meitat deles persones que viuen en països en vies de desenvolupament els manca l’accésa serveis bàsics de sanejament. Proporcionar aquest accés pot millorar directa-ment la salut i indirectament la productivitat, i contribueix a la dignitat humana,al respecte i a la seguretat física, sobretot en el cas dels menors i les dones. L’Organització Mundial de la Salut assenyala que les malalties diarreiques

són la segona causa de mort en nens menors de cinc anys. Cada any moren760 mil nenes i nens per aquesta causa. Segons la mateixa OMS la majoriad’aquestes morts es poden prevenir mitjançant l’accés a l’aigua potable i aserveis adequats de sanejament i higiene.Davant una necessitat tan bàsica com és l’accés a l’aigua i el sanejament

ambiental, Nous Camins ha invertit molts esforços per a pal·liar aquesta si-tuació en les zones on treballem. Col·laborem a través de la construcció i ampliació de preses d’aigua, de ca-

nalització d’aigua potable, i de la construcció de latrines.

Any 2013: 114.365,32 euros

Beneficiaris directes: 14.304 persones

Beneficiaris indirectes: 42.000 persones

Desenvolupament agropecuari

Entenem l’agricultura, la pesca i la ramaderia com la base fonamental pel desenvolupament econòmicreal i sostenible de qualsevol societat. El desenvolupament de projectes de millora de producció agropecuària i l’impuls d’activitats pesqueres

persegueix tres objectius estratègics. En primer lloc, garantir la seguretat alimentària de les comunitatsbeneficiàries. En segon lloc, fomentar l’esperit associatiu dels productors i la seva preocupació i cura pelmedi ambient. Finalment, la creació i el foment d’estratègies per aconseguir millorar la producció i elssistemes i xarxes de comercialització dels seus productes.El desenvolupament agropecuari permet la creació de llocs de treball per a moltes persones, ja que aquestes

no hauran d’emigrar a altres països per poder mantenir a les seves famílies. Entenem també el treball com unelement que ajuda a l’estructura psicològica, a l’autoafirmació i a la integració social de la persona.

Any 2013: 100.768,80 eurosBeneficiaris directes: 2.450 personesBeneficiaris indirectes: 20.500 persones

Repoblació forestal a les 8 comunitats de la subcentralTotora Pampa. Cochabamba. Bolívia.

Millora de la producció agropecuària per a les famílies pagesesdel municipi de Vacas. Cochabamba. Bolívia.

Memòria d’Actuació 2013 nouscamins 39

Producció d’aliments per el desenvolupament humà a la Vall de Kokuselei. Turkana. Kènia.

Educació

Un dels principals objectius de Nous Camins és promo-cionar el desenvolupament integral de les persones permitjà de l’educació. Creiem fermament que sense edu-cació no hi ha desenvolupament. L’objectiu primordial dels projectes educatius és ga-

rantir l’accés a l’escola dels nens i de les nenes, joves iadults que hi participen. Mitjançant la construcció decentres educatius, la millora de les instal·lacions, el seuequipament, el finançament de beques d’estudis, les ac-tivitats de capacitació professional i les campanyes d’al-fabetització, fem possible que centenars de personesassisteixin a classe tots els dies per a desenvolupar lesseves potencialitats i poder millorar de forma substancialel seu present i futur.Entenem l’educació com una inversió segura a llarg

termini. L’accés a l’educació modifica de forma directai positiva, el futur dels estudiants i de les seves famílies.

Any 2013:97.387,14 eurosBeneficiaris directes:1.054 personesBeneficiaris indirectes:19.600 persones

Programa educatiu als barris marginals de Sabana Yegua.República Dominicana.

Programa de beques. Mèxic, D.F.

Formació i enfortiment de la dona a Sabana Yegua.República Dominicana.

Memòria d’Actuació 2013 nouscamins 41

Xarxa de biblioteques. Província d’Azua. República Dominicana.

Habitatge

Memòria d’Actuació 2013 nouscamins 43

Els desastres naturals combinats amb la falta de condi-cions sanitàries bàsiques provoquen cada any nombrosesmorts i malalties contagioses que podrien evitar-se.Amb l’objectiu d’assegurar la salut i benestar de la

població en zones amb una incidència recurrent de de-sastres naturals (huracans, inundacions, etc.), hem iniciatun programa de construcció d’habitatges per personesen situació de risc. D’aquesta forma i amb la col·labo-ració directa dels beneficiaris (que aporten en la majo-ria dels casos la mà d’obra, a més d’una contribucióeconòmica), estem reparant o construint vivendes perfer d’elles un lloc segur i digne per a la convivència fa-miliar. S’utilitzen materials segurs i de bona qualitat.El projecte consisteix en construir habitatges nous

amb materials segurs o en reparar i millorar els exis-tents, de llauna o cartró, per habitatges de maó mésresistents als temporals. Al mateix temps, i amb lacol·laboració de les autoritats locals, s’organitzen bri-gades d’emergència per liderar a la comunitat, en casd’huracans, tempestes tropicals o inundacions.

Any 2013:48.767,81 euros

Beneficiaris directes:160 persones

Beneficiaris indirectes:1.280 persones

Millores de la vivenda per a la prevenció de desastres naturals.Província d’Azua. República Dominicana.

Emergència per als damnificats de l’huracà Sandy.República Dominicana.

Informe econòmic

Total ingressos 2013: 867.357,17 €

Associació Nous Camins audita els seuscomptes des de 1993. Les auditories estan publicades a la

nostra pàgina web per a tot aquell queles vulgui consultar.

Auditoria

Ingressos

Despeses

Total públic: 13%Total privat: 87%

8%Convenis

col·laboracióinstitucional(PRIVAT)

30%Donacions(PRIVAT)

49%Quotes(PRIVAT)

80%PROJECTES DE DENVOLUPAMENT

13%PÚBLIC

10%Sensibilització

10%Administració

Memòria d’Actuació 2013 nouscamins 45Amb la col·laboració de:

20:20 MOBILE ESPAÑA SAU AGRO INDUSTRIAL RIOJANA SA AGRISA AKZO NOBEL PULP AND PERFORMANCE CHEMICAALARES SL ALONSEGUR SL APEC RECURSOS HUMANOS SL ARMESTO Y ASOCIADOS ABOGADOS SL ATIENZA LONGAS ABOGADOS SL AUTOCARES MOLIST SL BOMBAS SACI SA CECAUTO CENTRO SAL CLINICA SAGRADA FAMILIA SACONSTRUCCION AUXILIAR FERROCARRILES SA CONSTRUCCIONES DOR SA CONSULTORIA EUGENI SL DATADEC SA EICSA ESTUDIO NOTARIAL SCP EXPLIA SL FINCA LOS NARANJOS SA FIRMA CB FRESLE SL FUNDACIO JOSEP BOTET FUNDACION PRIVADA CARMEN Y LUIS BASSAT FYD 2001 SL GABINETE ASSESSOR EMPRESARIAL SL GESBIO SL GESTAMP METALBAGES SA GRASVER SL GRUPO BABAC SL HIMARDU SL

DiputacionsprovincialsDiputación de Córdoba

HOUSEDIET SLU IBERCLOR IDEAS ORIGINALES DE INVESTIGACION SA IDEAS Y COLORES SL INDUKERN SA INDUSTRIAS GRAFICAS JIMENEZ GODOY SA INMOBILIARIA ESPACIO SA INMUEBLES NAVARROS SL INSTITUCION JOSEFA MARESCH SERVET INVERSIONES LAANS 112 SL JP MORGAN CHASE BANK NA KHABLAS TELEFONIA SA LAGRAMA SL LANGUAGE TEACHING AND SERVICES SL M LAGARES SA MANUFACTURAS BALMES VIVES SL MELCHOR MASCARO SA MENTORING & COACHING SL NAVARRO CHICHARNO CARLOS OLIVER Y BATLLE SA ORTHOGAR SL PINTURAS MONTO SA PITARRA SL PROMOCIONES KEOPS SA SAFER DMCI SEARCH AND COACH SL SOCIEDAD DE INVERSIONES VEGON SA TECKY SL TULBOS SL ZOILO RIOS SA

Fundacions i empreses

AjuntamentsAspeBerriozarBetxiCascante

Cendea de GalarColmenar ViejoMálagaNavarcles

NoaínPalos de la FronteraSangüezaTudela

ValladolidVila RealVilla del RíoVillafranca del Cid

46 nouscamins Memòria d’Actuació 2013

35%

Atenció infantili enfortimentde la dona

16%

Desenvolupamentagropecuari

8%

Habitatge

18%

Aigua i sanejament

8%

Salut

15%

Educació

13%

Kènia

27%

Bolívia

13%

Mèxic

32%

República Dominicana

16%

Etiòpia

Països d’actuacióProjectes gestionatsdurant l’exercici de 2013

Rep. Dominicana ...... 203.983,73 €

Bolívia ..................... 170.201,18 €

Etiòpia ..................... 102.399,87 €

Kènia ......................... 81.018,80 €

Mèxic ........................ 80.277,08 €

Total ....................... 637.880,66 €

Sectors d’actuacióProjectes gestionatsdurant l’exercici de 2013

Atenció infantil i enfortimentde la dona ................. 225.959,10 €

Aigua i sanejament .... 114.365,32 €

Desenvolupamentagropecuari ............... 100.768,80 €

Educació .................... 97.387,14 €

Salut .......................... 50.632,48 €

Habitatge ................... 48.767,81 €

Total ....................... 637.880,66 €

nouscamins 47

Com podeu col·laborar?• Pots emplenar el full de subscripció que trobaràs a l’interior d’aquest butlletí• Pots fer una transferència als comptes:CAIXABANK: ES98 2100 0079 83 0201280831BBVA: ES83 0182 4000 66 0208002172•Pots enviar el teu donatiu mitjançant un taló bancari a:ASSOCIACIÓ NOUS CAMINS. Departament d’Administració. Calle Jorge Juan, 65, 3º. 28009 Madrid

AJUDA’NS A DIFONDRE LA NOSTRA TASCA:• fent arribar aquest butlletí als vostres amics i coneguts• fen-te seguidor de la nostra pàgina al Facebook(Asociación Nuevos Caminos) i compartint-la amb els teus amics• sent seguidors del nostre blog: asociacionnuevoscaminos.blogspot.com

Moltes persones necessiten de la nostra so-lidaritat per tenir un millor futur. La nostraúltima voluntat pot esdevenir la primeraoportunitat per molts si en el nostre testa-ment incloem un llegat solidari.

Com?

Mitjançant el testament deixem per escritdavant d’un notari com volem que es re-parteixin els nostres béns quan ja no hisiguem. En el testament podem inclourede manera expressa un llegat: l’assignaciód’una quantitat fixa, un percentatge del’herència o un bé concret.

Què es pot fer amb el meu llegat?

El teu llegat serà destinat per la conse-cució de les finalitat de Nous Camins.Si ho desitges, podràs assignar el llegat a

un país o projecte específic.Alguns exemples del que es pot fer mit-jançant un llegat solidari:

• Amb 4.000 euros podem finançar els es-tudis universitaris d’un jove a la Repú-blica Dominicana.

• Amb 20.000 euros podem ajudar a 500famílies bolivianes a millorar els seus sis-temes de producció agropecuària.

•Amb 55.000 euros podem perforar un poui canalitzar l’aigua a Etiòpia perquè 5.000persones tinguin accés a l’aigua potable.

Transforma el teu compromís amb lesnoves generacions en un LLEGAT SOLIDARI