PLATÓ: POLÍTICA

TEORIA DE LES ÀNIMES I POLÍTICAPossiblement el tema de l’ànima sigui d’origen pitagòric. Quan Plató p a r l a d e l ’ à n i m a l a considera l’instrument de c o n e i x e m e n t p e r exce l · l ènc i a , pe rquè només l’ànima ens porta a les idees. Plató de vegades diu que l´home té un ànima amb tres funcions i de vegades diu q u e t é t r e s à n i m e s diferents. En qualsevol cas l’ànima té un món propi que no és el de la m a t è r i a s i n ó e l d e l esperit.

DOBLE FUNCIONALITAT DE L’ÀNIMA: GNOSEOLOGIAQuan Plató parla de l’ànima ho fa en un doble sentit: des del punt de vista de (1) la teoria del coneixement (gnoseologia) i des del punt de vista de (2) la teoria política.

(1)- Plató considera l’ànima l’instrument de coneixement per excel· lència, perquè només l’ànima ens porta a les idees. Les idees no són matèria i no poden ser conegudes des de la matèria s e n s i b l e , s i n ó d e s d e l’intel·ligible.

DOBLE FUNCIONALITAT DE L’ÀNIMA:TEORIA POLITICA2.- En la teoria política, si aconseguim que els humans tinguin cura de la seva ànima, Plató creu que aconseguirem també que siguin obedients a la llei. Mentre els sofistes eren materialistes -i per tant creien que un cop morts no hi ha cap diferència entre els humans-, Plató és un idealista. Creu que no morim del tot: una part que està en nosaltres sense “ser” estrictament nosaltres (l’ànima que està en el cos però no és del cos) perdura i és eterna. Contra l’immoralisme dels sofistes, la teoria de l’ànima serveix per argumentar a favor de la moral: hem de fer el bé perquè un cop morts, la nostra ànima serà jutjada segons la nostra capacitat per fer el Bé. Qui practica el Bé serà, per així dir-ho, “retribuït” amb una vida eterna per a la seva ànima.

ESTRUCTURA DE L’ÀNIMAPlató de vegades diu que l’home té un ànima amb tres funcions i de vegades diu que té tres ànimes diferents. En qualsevol cas l’ànima té un món propi que no és el de la matèria sinó el del esperit. Les ànimes en Plató són:

RACIONAL, IRASCIBLE I CONCUPISCIBLE

· Ànima racional sensible: És l'ànima superior, l’ànima dels filòsofs, dedicats a la Raó. Està situada al cap.

· Ànima passional o irascible: És l'ànima dels soldats, defensors de l'ordre en la polis. Està situada al pit.

· Ànima sensual o concupiscible: És l'ànima dels obrers, artesans, productors. Està situada al baix ventre.

Cadascuna d’aquestes ànimes té una virtut pròpia i per tant pertany a una classe social diferent.

ÀNIMES I VIRTUTS

SOCIETAT I JUSTICIA

Una societat justa és la que conjumina el tipus d’ànima de cada individu amb la seva funció social política. Plató considera que ’harmonia de la societat no s’assoleix -a diferència del que creien els sofistes- quan tots els ciutadans tenen el mateix dret, sinó quan cadascú fa allò que deriva de la seva ànima; per això les ànimes superiors han de ser les dels governants. L’estructura d’una polis justa hauria de reflectir l’estructura de les ànimes dels ciutadans que la formen. Quan l’ànima (ésser profund de l’home) i la funció social coincideixen, aleshores l’home és just i la ciutat és feliç. La kalipolis ha de funcionar amb tres tipus d’ànima que corresponen a tres classes socials:

ÀNIMA I CLASSE SOCIAL1- L’ànima racional, o sensible: És l'ànima superior, l’ànima noble perquè coneix les Idees pures i perfectes. Aquesta és, sobretot, l’ànima dels filòsofs que han de governar la ciutat perquè per la seva feina estan avesats al coneixement de la idea de Bé. Estrictament aquesta ànima racional (o sensible) és l’única immortal perquè és l’única capaç de domesticar el cos o de dominar-lo d’una manera perfecta. 2- Ànima passional o irascible: És l'ànima dels soldats, dels defensors de la ciutat. 3 - Ànima sensual o concupiscible: És l'ànima dels obrers, artesans, productors.

ÀNIMA I POLÍTICA

Hi ha d’haver un pont entre ànima i política: El filòsof-rei és superior perquè la seva ànima racional ha dominat a les altres dues i li correspon el lloc més alt en l’escala social. Té l’ànima capaç de comprendre la política. El segon lloc és pels guardians, perquè l’ànima irascible ha dominat la sensualitat materialista, tot i que siguin agressius i violents. En tercer lloc la menor consideració correspon a l’ànima sensual perquè és un ànima marcada d’autodomini, és l’ànima dels obrers i els artesans, incapaços de copsar la complexitat de la política

EL FILOSOF REIL’argumentació en favor del filòsof-rei segueix aquesta línia: 1.- Podem conèixer el Bé d'una manera objectiva (fent un procés de millora dialèctica de la nostra ànima.) 2.- Conèixer la ciència del Bé és l'objectiu de la filosofia 3.- Però no tothom està capacitat per culminar aquest procés de coneixement , no tothom té una ànima pura. 4.- Només els qui ho aconsegueixen, en un procés d'estudi i de perfeccionament que dura molts anys (fins als cinquanta!) estan capacitats per ser autèntics filòsofs-reis.

LA FUNCIÓ DELS MAGISTRATSEl totalitarisme platònic comporta que els magistrats tenen dret, en funció de la seva saviesa, a decidir absolutament sobre tot el poble, sense demanar mai l'opinió de les altres classes. Així, per exemple els magistrats poden: • Decidir a quina classe social pertany cada infant. • Decidir quin treball han de fer els membres de les altres classes. • Decidir el nombre de matrimonis. • Decidir sobre l'educació de totes les altres classes socials

ÀNIMA I TIPUS D’HOME

Per explicar aquesta teoria de les tres ànimes Plató utilitza de vegades el famós mite fenici dels tres homes. Hi ha homes d’or (els superiors, els filòsofs-reis,..) hi ha homes d’argent que són els soldats, (guerrers).. i finalment hi ha homes de b r o n z e q u e s ó n e l s t r e b a l l a d o r s ( o b r e r s , artesans).

EDAT D’OR I EDAT DELS HOMESA la República, Plató distingeix dues grans èpoques en la història humana: l'Edat d'Or i l'Edat dels Homes. L'Edat d'Or fou un període mític en què els homes eren governats directament pels déus però aquesta edat d'Or es va acabar. Els homes eren feliços fins que un dia els déus els van abandonar i els homes es van quedar sols . Ara per ara vivim en L'Edat dels homes que ja no és una època de felicitat absoluta però en canvi els humans són lliures, poden escollir el que fan. Plató no vol tornar a L'Edat d'Or, sap que és impossible. L'alternativa política que Plató presenta a La República és per a L'Edat dels Homes, per la ciutat humana.

CIUTAT DELS PORCS I CIUTAT DELS HOMES

També a La República , Plató distingeix entre dos models d'organització de convivència en L'Edat dels Homes: 1.La ciutat dels porcs. 2.La ciutat dels homes. La ciutat dels Porcs va fracassar. Era una societat antiga i depassada d'individualisme radical. No hi havia col·laboració en el treball. Cada home s'ho havia de fer tot pel seu propi compte, com si fos un àtom lliure i no un ciutadà que col·labora en el marc de la lleis amb altres ciutadans. Era una economia de subsistència i la vida era precària (limitada). Aquest model social ha estat superat per la Ciutat dels Homes , la ciutat dels homes té un nivell de vida i de consum més alt perquè hi ha divisió del treball i relacions de col·laboració i d'intercanvi. La ciutat dels homes té qualitat de vida.

SISTEMES POLÍTICS EN SEQÜÈNCIA DEGENERATIVA