[]

10 anys

NÚMERO 24ABRIL-MAIG 2010

especialespecialespecial

[]

PERE JOAN VILELLA BADIAESPECIAL 10 ANYS

Vilanova imaginà!a

3

Vam començar amb un format “escolar”, com  li'n van dir, atès que el férem en Word; amb fotocòpies en un sol color, etc. Avui, en canvi, tenim un disseny molt treballat i atractiu, amb diverses pàgines a color, etc.; però mantenim alguns vicis que no hem sabut canviar: els qui hi escrivim, com a regla general, tenim per costum posar a prova, número rere número, la paciència de la directora de torn, tot enviant-li el nostre article en la pròrroga de la pròrroga, o simplement no enviant res. Per això crec que si volem arribar a celebrar el 20è aniversari –i ganes en tenim tots–,  haurem de començar a posar-nos les piles. I jo el primer, que ja m’he passat 6 dies del termini marcat.

10 anysNÚMERO 24ABRIL-MAIG 2010

Quan l’any 2000 va sortir aquell rudimentari 1r número de la nova època de l’Olla, no crec que cap dels qui hi vam participar pogués creure que arribaria el dia que en celebraríem el 10è aniversari.

TOT UN SOMNIVam començar amb un format “escolar”,

com li'n van dir, atès que el férem en Word

“tenim un disseny molt treballat i atractiu”

CRISTIAN CIMADEVILLAESPECIAL 10 ANYS

4

Fa deu anys que això funciona, o mig funciona, ja que costa Déu i ajuda tirar endavant la revista. Els mes grans direm “Ja han passat deu anys?”  mentre que els petits i joves pensen que es una eternitat.

Ja han passat deu anys?

“QUE TINGUI MOLTS FILLSI NO ARRIBI A LA FI”

En aqueta dècada ha passat de tot, des de la ca iguda de les tor res b e s s o n e s fi n s a e l s t s u n a m i s i e l s ú l t i m s terratrèmols d’Haití i Chile. Però als Vilanovins les coses ens han anat com a la majoria dels mortals, uns s’han

enamorat per primer cop, altres s’han casat,  altres hem tingut fills i nets i altres han arribat a la se va fi. Espero que l ’O l la

segueixi enamorant , que tingui molts fills i no li arribi la fi .

Moltes Felicitats!!!

“Espero que l’Olla segueixi enamorant”

PERE JOAN VILELLA BADIAESPECIAL 10 ANYS

5

Per tal de poder fer una bona Olla Barrejada, com les d’abans, caldrà prendre nota d’uns quants ingredients imprescindibles.

INGREDIENTS:

·        El principal ingredient és sense dubte persones, siguin grans, joves o més petites, amb ganes de fer coses. Participació.

·        L’altre és voler expressar-se, sigui explicant coses del present, del futur ( que no veiem) o del passat.

·        Inquietud en narrar aconteixements i esdeveniments de qualsevol temps. Aquest ingredient ens dóna a l’Olla Barrejada un sabor variat, com el Bitxo de l’Olla, que ens aportava un gust picantet que ens feia obrir

més la gana, imprescindible a la vegada per donar gust al conjunt, si més no diferent.·        Decisió i voluntat, a canvi de re, d’alguna crítica, de més d’un mal de cap; però dir “re” tampoc és del tot cert, perquè l’empremta es deixa i sobretot et fa crèixer. Tot menjar fa créixer, sobretot si està cuinat amb ganes i consumit bonament.

·        I un altre de molt important en són els comensals que tan pacientment esperen l’Olla Barrejada a taula, sigui als restaurants de Vilanova de Segrià, o bé en altre lloc llunyà, l’esperen.

Olla Barrejada

MONTSE FILELLAESPECIAL 10 ANYS

Olla Barrejada

recepta del temps

6

Ja tenim el què ens fa falta, però de vegades vas al mercat, a la botiga i sempre trobes a faltar naps o cols!, la qual cosa fa

que la recepta culinària s’encalli.Us explico: ara fa... crec que parlo d’un ara ja de fa molt. Fa 25 anys que pels

caps d’alguns joves de Vilanova, ja ens bullia “l’Olla” sense tenir fogons. Vam anar a la recerca d’aquests, passant per molts àmbits què cuinar: jocs, carregar-nos tot el pes d’activitats perquè les Festes Majors al poble fossin ben vives ( ens ho passàvem força bé, apart de la feina desinteressada!) No hi havia duros de què parlar, ni locals per poder escollir, el ras i les nits d’estiu ( moltes en formes d’Escales en-hi-fi) eren el lloc, l’excusa perfecta per poder sortir i trobar-te amb la gent...; ràdios què inventar: La Quera, què va encetar-se en un dia molt viu: la Nit de Sant Joan, a la placeta de la Bassa

(avui del Poliesportiu) on es cremava foguera i alguns la saltàvem (altres accidentalment!), curses ciclistes de categoria (amb ambulància inclosa), retransmeses per megafonia per a tot el poble... i, la nostra OLLA BARREJADA.Quasi no hi havia cap jove que com a ingredient participatiu no hi estigués ficat dins d’aquesta. Era pura necessitat vital per conèixer on vivíem i el què vivíem.Els fogons ideals van ser l’Escola del poble, la vella de pàrvuls i la nova lloc on tots i totes ens havíem iniciat. Allí vam fer cadascun dels plats a servir: la revista, amb una ciclostàtica que si t’equivocaves i no “hi posaves sal” havies de corregir a mà una per una.Tothom hi deia la seva, fos de música, de ciència, de pagesia, de llengües, d’història... era ben barrejada, aquella olla! A l’igual que la gent que la cuinàvem.Teníem comensals arreu, però llavors molts de nosaltres vam anar a per altres feines: estudiar i treballar, i l’Olla Barrejada es va quedar uns anys fent xup-xup, no acabava de bullir per servir-ne una altra safata.

PRESENTACIÓ DEL PLATL’Olla Barrejada, només es pot fer i publicar si els ingredients hi són, és a dir persones que desinteressadament vulguin “cuinar” al servei de tothom, només rebent la satisfacció de que allò sempre restarà escrit i per tant, difícilment caurà en l’oblit.Si us plau, fem-la nostra, no sols llegint-la, esperant-la sinó també PARTICIPANT-HI, l’edat no importa, entre tots i totes fem país, fem Vilanova de Segrià.

PAS A PAS

TEMPS DE COCCIÓAlegria i sorpresa, quan aquesta va ressorgir al cap d’uns anys de la mà d’uns altres “cuiners i cuineres” convilatans nostres, ara farà d’això 10 anys.

7

I ENTREMIG, HI AFEGEIXO, CASADA A ROSSELLÓ ON HI VAIG VIURE UNS QUANTS ANYS

MARISOL JOVÉESPECIAL 10 ANYS

“ ”Sóc de Vilanova

i visc a Lleida

Aquesta és la meva tarja de presentació, amb la qual expresso  la gran satisfacció de dir en veu alta d’on sóc: un poble petit envoltat d’arbres fruiters , enmig de dues carreteres, i on el cotxe de línia havia de desviar-se per  poder pujar i baixar de la ciutat de Lleida, de la qual ens separava pocs kilòmetres  però que a mi em semblava molt lluny. D’aquesta vila nova en guardo tots els records de quan era petita i mossa i són els que m’hi fan sentir més lligada. Em permeto la llicència de compartir-ne alguns amb vosaltres. Tinc molt present el fred humit de l’hivern, l’escalfor immediata de l’estufa de llenya, el

munt de roba que havíem de dur per poder-lo atordir, el caliu dels primers rajos de sol que entomàvem a  la placeta del Lilo quan la primavera s’atansava. El dia de rams, amb la palma i els mitjons curts, senyal de bon temps. El so dels carraus per setmana santa. Un altre soroll que recordo perfectament era el de la matança del porc, quan, ben arraulida al llit perquè feia molt fred,  em despertaven aquells gemecs esgarrifosos. També recordo com la Senyoreta Manolita replegava pel camí els nens i les nenes per anar a l’escola de pàrvuls que era on avui hi ha la sala de festes de l’Ajuntament.

8

Male suada Quis  Dolor Set Ipsum

Em sembla que ens havíem d’endur-nos  la cadira i tot!! ...i hi havia un encarregat/da d’anar a omplir d’aigua el silló en una casa veïna .Anar a l’escola dels  grans ja va ser més important; era un edifici  nou i més gran i allí ens esperava la Senyoreta Pepita. L’olor de la pinyola per encendre l’estufa, el malament que ho passava quan havia de beure aquella llet en pols que ens donaven a l’escola i que jo no podia entendre per què ho feien!!; i l’olor de les flors del mes de Maria. En aquell pati vaig aprendre a pujar en bicicleta i a jugar al cementiri, als quatre pilans, a saltar corda, a cuidar el roser... quan disfrutava més era quan plovia, perquè em posaven les botes d’aigua de color negre i així podia arribar a l’escola trepitjant tots els tolls plens d’aigua. Això era festa grossa.I a l’estiu... sortir a la fresca... quin regal!!. S’havia acabat el col·legi  i començaven les vacances.A l’estiu, però, la feina augmentava i petits i grans hi havíem de col·laborar. Primer vestint caixes, després collint i fins i tot, més tard vaig anar a embalar fruita.I recordo el luxe de poder anar al cine del Vila, després de passar per la rectoria per veure quants rombs adjudicaven a cada pel·lícula.La nit de reis, la festa major del gener i la del setembre amb el pa beneït, la foguera de Sant Joan, el ball dels diumenges a la tarda. Recordo, també, que per la festa del Corpus les parets de les cases per on passava la processó estaven decorades amb moltes i grans branques de no sé quin tipus d’arbre.I moltes més imatges i vivències, i olors i sorolls i plors i tips de riure,  tant a nivell familiar com personal. Per això em sento molt de Vilanova, i esperava amb deler poder llegir l’Olla Barrejada, i veure què m’explicaven del meu poble... perquè sempre aprenia alguna cosa que no sabia.L’enhorabona a aquests nois i noies que la vàreu iniciar i ànims als que passeu ara al davant. No defalliu!.  Moltes persones que ja no vivim a Vilanova, llegim la vostra revista amb complaença i amb ella ens sentim molt més a prop vostre, perquè  tots i totes tenim en comú el mateix origen: som de Vilanova de Segrià.

9

Ja han passat   molts anys, massa, de quan erem joves i des d’un poble petit creiem que valia la pena apostar per fent sentit la nostra veu. I voliem fer ho sobretot a nivel local, amb una revista (l’Olla Barrejada) i una emisora de radio (Radio Quera). Com ja es ben conegut, les paraules se les emporta el vent pero el que esta escrit no. Per aixo probablement actualmente és mes coneguda la revista que l’emissora. Totes dues tenien pero algunes coses en comú que encara segueixen sent valides per qualsevol mitja

de comunicacio actual , volien entretenir i opinar. I tambe recoll ir la nostra historia, la nostra cultura, local sí, pero no per això menys important. Es un plaer després de tants anys que encara hi hagi gent jove que cregui que val la pena seguir apostant per pensar, per comunicar, per fer que les

tranquiles aigues del llac facin onades de tant en tant. Anims i molta sort pel futur.

Es un plaer després de tants anys que encara hi hagi gent jove que cregui que val la pena seguir apostant per pensar, per comunicar, per fer que les tranquiles aigües del llac facin onades de tant en tant

JOAN COMELLAESPECIAL 10 ANYS

ràdio quera

Olla Barrejadai Ràdio Quera

anys després27

10

LO BITXO DE L’OLLAESPECIAL 10 ANYS

TORNA “LO BITXO” DE L’OLLA

Anècdota 1Un dia un noi rabassut del nostre poble, poc xerraire conduïa la furgoneta del seu pare.

S’intentava dirigir cap a Lleida, amb més penes que treballs. Era un dilluns pel matí.En un revolt prop de Torre-serona li van sortir al pas una parella de tricornis donant-li l’alto!. El noi tot esverat va abaixar la ventanilla del cotxe davant la mirada inquisidora del cabo de Rosselló. Aquest clavant-li la mirada fixament li va exclatar: “- ¡¿Cómo es que usted no lleva el cinturón de seguridad?!!!..., amb lo qual el xaval acollonit els hi va respondre: “-Cagon dena! Perquè no sus he vist!, sus haguessa vist ja el portaria”.

Anècdota 2La primera foto digital que venia del futur. Un noi del nostre poble va anar d’excursió

a Barcelona, la gran capital! Es va emportar un càmera fotogràfica de les d’abans, amb carret que es portava a revelar.Bé, quan va acabar de completar les 35 fotos superartístiques i de record, se’n va anar a una botiga de fotos a portar la càmera fotogràfica perquè li extraguessin el carret i el revelessin. Al cap de dos dies va tornar a la botiga de Lleida a recollir les fotos en paper, el botiguer amb un somriure a la boca li va dir: “-Han quedat molt bé les seves fotos, sobretot perquè s’ha deixat de ficar el carret dins!”. Torni d’aquí a 20 anys que ja les tindrem digitals.”

Anècdota 3Crònica de futbol. Disculpeu però aquest escrit és en castellà tal qual es va escriure al

diari La Mañana, ara fa ja uns quants anys.En el partido disputado ayer entre el Castelló de Farfanya y la Unió Esportiva de Vilanova de Segrià, el portero de éste último equipo se erigió en la figura del encuentro, ya que evitó que su equipo, la Unió Esportiva de Vilanova de Segrià se llevara un auténtico resultado de escándalo: Castelló de Farfanya 11- Unió Esportiva de Vilanova de Segrià 0

Anècdota 4Els pregons.

• Se fa saber: el qui s’hagi trobat un gos marró amb platxes marrons que m’ho digo a mi que ho li diré al seu amo.

• Atenció, atenció, se fa saber, a partir de la setmana que ve, la “bassura” només es passarà dos vegades per setmana: dilluns, dimecres i divendres.

Fins aquí i en  commemoració dels molts anys de l’Olla Barrejada

Anecdotari de Vilanova de Segrià1)

2)

3)

4)

11

L'olla Barrejada reapareixia l'any 2000 fruit del treball i de les ganes d'un jovent que teníem ganes de fer coses noves.

En un primer moment la idea era que la revista fós trimestral, 10 anys després no sabria dir-vos quina periodicitat té. Un any apareixen 3 revistes, al següent no

n'apareix cap, al següent només una i així anem. I si no té una periodicitat definida, llavors us preguntareu: quins criteris es segueixen per publicar un número? Doncs no n'hi ha cap. s'intenta que almenys

en surti una a l'any però no hi ha res segur. De tota manera us he de confessar que una de les coses que m'anima a no deixar morir la revista és el jovent que puja. Confio en ells, a més veig que tenen moltes ganes de fer coses i m'agradaria molt que d'aquí a poc temps ells mateixos prenguin el relleu de l'Olla, ja sigui en format paper o en format online o com ells vulguin, la qüestió és que continui.

Avui celebrem 10 anys d’Olla Barrejada, en aquest temps han estat moltes les coses que han canviat al nostre poble, algunes a millor i lamentablement d’altres a pitjor. Cada vegada la col·laboració de la gent de Vilanova està disminuint bastant en les festes, dinars, etc etc. No demano que sei sigui sempre

present, lúnic que es continua aquesta tendència al final es faran menys coses al poble. Així que jo faig una crida des d’aquestes pàgines que cada vegada que s’hagi de col·laborar pel poble en alguna cosa ho fem tots plegats, que tots junts fem poble, amb o sense orquestra.

CRÍTICA A LA POCA COL·LABORACIÓ

JOAN VINÓSESPECIAL 10 ANYS

relleu

ANÒNIMESPECIAL 10 ANYS

Carta d’un anònim

EL

12

13

“l’assegurança al teu costat”

Mª ALBA QUEROL MÒNICOagent d’assegurances

c/Barcelona 1–2–1 Vilanova de Segrià

perruqueria

DOLORS

Doctor Fleming 16 25133 Vilanova de Segria

973 777 363

bar NOUespecialitats: Esmorzars i berenars

Plaça Catalunya

25133- Vilanova de Segrià

973 777 874

BAR CAFETERIA

SAU973 777 585

c/Camí d’Alguaire s/n

25133-Vilanova de Segrià

14

Dansa, cor meu, punteja al teu teler! Serà un tapís de lotus, teixit d’ones, un sol de mitjanit, lluna d’estones. La dansa és levitat, estel lleuger.

Dansa d’amor marcit, com el roserque plora, espina i flor, quan l’abandones.Llavors, el ball és solitud, espones de estiu, foc a l’entranya del terrer.

Dansa, esperit, malgrat el cansament,deixa’t portar pels contrapunts de l’aire!La lluna balla el vals en quart creixent;

si és plena, atia el ritme del dansaireque la lluna minvant torna prudent; la nova plora i riu, però no gaire.

Dansade la lluna

Per Raül Torrent i Torrent

Un any més els equips de Vilanova de Segrià han competit en la lliga provincial d’escacs, amb la novetat de que l’equip A va ser el primer de la província que va entrar al centre penitenciari Ponent, per enfrontar-se als presos, que per primera vegada competien a nivell de clubs. El ressó mediatic va ser força elevat i els nostres escaquistes es van poder veure als diaris i a diverses televisions. Al final de tota la competició  l’equip A va quedar vuitè classificat, empatat a punts amb el setè mentre, que l’equip B ha quedat en penúltima o darrera posició.

Val a dir que l’equip compta amb un professor que cada setmana ensenya als nostres escaquistes com desenvolupar i moure les peces al tauler. Com a nova activitat i per difondre aquests coneixemements, aquest any que ve, membres del club impartiran classes d’iniciació als escacs entre els alumnes del col·legi  com activitat extraescolar. També volem afegir que el club està obert a tots els Vilanovins i vilanovines que, sense voler competir vulguin apendre aquest singular esport.

Dani, membre del Club d’escacs de Vilanova de Segrià

ASSOCIACIÓ D’ESCACS DE VILANOVAÈxit de l’equip d’escacs en la lliga provincial

15

Fa un parell d´anys, es va crear la secció de ciclisme dins de l’Associació Esportiva "Les Caragolines". La majoria de gent no en tenia cap notícia, potser per la manca d´informació o per la falta de components dins d´aquesta secció, mai va acabar d´arrelar.Aquest any es vol donar a conèixer. És una secció oberta a tothom, grans, petits, homes, dones, en la qual s´intentarà fomentar l´ús de la bicicleta a tots els nivells, tant popular i ús quotidià, com a un nivell esportiu i de competició. S´intentarà fer sortides els caps de setmana, pedalades nocturnes a l´estiu, una pedalada popular per a tot el poble, i poder fer equipacions. L´inscripció és gratuïta, a part els que vulguin es podràn treure la llicència federativa, en aquest cas si que s’haurà d´abonar l´import de la llicència en funció de la categoria. Animeu-vos vilanovins/es i apunteu-vos que les 2 rodes sembla que se’ns donen bé. Si ja tenim un campió en trial, perquè no el podem tenir també en ciclisme? Per més informació us podeu adreçar a l´Ajuntament del poble.

membres del club ciclista de

Vilanova a l’erminta de cérvoles

LA SECCIÓ CICLISMEde l’Associació Esportiva “Les Caragolines”per Sergi Badia, membre del Club Ciclista Vva de Segrià

16

GRÀCIES a tots per fer possible aquests

10 anys