Com ja veurem, amb unes condicions atmosfriques i segons lorografia, les ones es poden propagar uns 20 km a sotavent de la serralada. Nuvolositat

Nuvolositat

En altres situacions lona es propaga ms a la vertical del cim Nuvolositat

F.Bulln. RAM Nuvolositat

Nuvolositat

Lescalfament de laire a sotavent pel descens adiabtic sec de laire s una de les causes que contribueixen a lexplicaci del fogony per no s tot. Ja inicialment en el cim hi ha una evaporaci del vapor daigua que contribueix a un refredament de laire (no sescalfa tant com aplicant noms una descens adiabtic).Normalment hi ha un refredament nocturn de laire prop del terra. Aquest aire fred es desplaat per un aire ms clid. A ms a ms, la calma de la matinada s substituda per una vent ms fort. Lascens de la temperatura s ms remarcable. El fogony s ms important al vespre que al migdia. El Fogony

1000850700500400300200-30-20-1001020

TTdDDFFm/s10001510SW385050N2700-5-25N9500-23-54NW22

Dia 17 (blau) i18 (vermell) gener 2000 a les 12 UTC, Payerne (Sussa) Sobrevent dels Alps: Payerne El Fogony

Hi ha un augment de ms de 15 CDia 17 (blau) i18 (vermell) gener 2000 a les 12 UTC, Mil Sotavent dels Alps: Mil El Fogony

17 doctobre 2001 12 UTCIRIR + VIS El Fogony

17 doctobre 2001 12 UTC El Fogony

Una partcula inicialment a una temperatura T0 (igual a la temperatura ambient T0 ) enlairada una distncia z del seu nivell es refredada -0,98 C cada 100 metres ( gradient adiabtic sec, ) :T = T0 - z (1) A lambient, al nivell on arriba la partcula, hi ha una temperatura T :T = T0 - z (2)on s el gradient trmic i sobt de les dades del radiosondatge (corba destat) La diferncia de temperatura en aquest nivell entre la partcula daire i lambient que lenvolta s:(T T) = ( - ) z (3)

1000850700500400300200-30-20-1001020

TTdDDFFm/s10001510SW385050N2700-5-25N9500-23-54NW22

1000850700500400300200-30-20-1001020(T - T)Si lestratificaci s estable, cas en que T < T, el moviment s oscillatori armnic simple.Lacceleraci que t la bombolla daire,

Estabilitat de lAtmosferaFACTORS

Temperatura potencial () s la temperatura que adquireix una bombolla daire si es desplaada fins a un nivell de referncia seguint una evoluci adiabtica seca.La temperatura potencial () s una magnitud que es conserva si la partcula es mou amb condicions adiabtiques, s a dir, no hi ha intercanvi de calor amb laire que lenvolta. Sota aquestes condicions el moviment duna partcula seguir superfcies on al sigui sempre igual a la inicial. Les superfcies amb igual sanomenen superfcies isoentrpiques ja que tamb es correspon a superfcies amb igual entropia. Una partcula que es desplaci sense canviar la seva entropia ( constant) es mour sobre una superfcie isoentrpica.ANNEXClcul de la temperatura potencial () : Moviment dun partculaT temperatura de laire al nivell de pressi p. 1000 hPa nivell de referncia. R i cp constants de laire sec

Moviment dun partcula

Segons la topografia hi haur una resposta diferent: s una muntanya allada o s una serralada?hi ha un pendent suau o hi ha un fort desnivell?quina distribuci de vegetaci, llacs o rius hi ha als voltants?

Segons el grau destabilitat, la fora i direcci del vent i lalada de la muntanya, laire remuntar o no la muntanya.Per tal de saber si laire remuntar o no la muntanya sutilitza el coeficient entre aquests factors:ENERGIA DE LA PARTCULA en front LA BARRERA QUE HA DE SUPERAR Fr = (velocitat vent) / (alada de la muntanya x grau destabilitat)Fr es coneix com a nombre de Froude: si Fr < 1 lascens de laire es inhibit i es veu obligat a recular o a envoltar la muntanya. si Fr > 1 laire remunta la muntanya.

CONDICIONS FAVORABLES PER LA FORMACI DONES DE MUNTANYA: La llargria de la serralada (L) quan ms gran millor. Estratificaci estable (N). Ara b, massa estabilitat pot impedir que laire remunti la muntanya. Quan ms gran s la component del vent perpendicular a la muntanya (U) ms possibilitat de formar ones de muntanya. A ms fora del vent, ms ampla haur de ser la serralada. Si el contingut dhumitat s suficient i en condicions favorables dones de muntanya es formaran nvols a sotavent (Lee cloudiness).Si L < 2 U/N no es formen ones de muntanyaSi L > 2 U/N si es formen ones de muntanya(adaptat den Zamg)

Tamb hi ha una dependncia amb la forma de la muntanya aqu no tinguda en compte.

Velocitat del vent augmentant amb lalada-0,65 C/100 mHi ha una propagaci de les ones segons la horitzontal. La qual cosa no afavoreix a la formaci de la zona de trencament de lona sobre la vertical del cim.El vent descendent a sotavent minva la seva intensitat prop de la superfcie.

Velocitat del vent augmentant amb lalada

La presncia duna inversi per sobre el cim tamb actua inhibint la propagaci de lenergia cap amunt (per sobre lestrat s inestable i ja no hi ha condicions per a que hi hagi ones gravitatries). La base de la inversi es considerat un nivell crtic. El vent descendent es refora.En aquest cas del vent descendent a sotavent augmenta la seva intensitat casi el 186% (de 30 a 85 kts) Estabilitat/InversiTrmicaFACTORS

Base de la inversi 2 km per sobre del cimEn el cas del vent descendent a sotavent no s significatiu.-6,5 C/km || +10C/km || -6,5 C/km Estabilitat/InversiTrmicaFACTORS

Inversi TrmicaHi ha dos mxims de vent un prop dels 650 hPa i laltre a 200 hPa.Dia 18 gener 2000 a les 12 UTC, Mil Estabilitat/InversiTrmicaFACTORS

La presncia dun canvi de direcci del vent segons la vertical dna lloc a un nivell on la fora del vent s nulla, anomenat nivell crtic. Si hi ha condicions per desenvolupar ones de muntanya aquest nivell no permet que lenergia es transmeti cap amunt, tot el contrari, far de pantalla i lenergia ser reflectida cap a superfcie. En aquestes situacions el vent descendent a sotavent es reforar. Nivell CrticFACTORS

A la sortida del mxim de vent a la dreta hi ha subsidncia, vents descendents. Aix doncs, els vents en aquest sector (vermell) sn reforats. Mxim de VentFACTORSMxim de vent: estructura 3-D on el nucli hi ha un mxim en la velocitat del vent. >75 kts a 300 hPa > 50 kts a 500 hPa

12 mar 2006CAS DESTUDI

Imatge del canal IR del meteosat MSG. 00 UTC 12 mar 2006CAS DESTUDI

Radiosondatge de Barcelona. 12 UTC 12 mar 2006CAS DESTUDI

Ploteig dades radiosondatge a 850 hPa. 00 UTC 12 mar 2006CAS DESTUDI

Anlisi del geopotencial a 700 hPa. 00 UTC Global Model 12 mar 2006CAS DESTUDI

Anlisi del geopotencial a 500 hPa (escala color) i la pressi a superficie (negre) 12 mar 2006CAS DESTUDI

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti HabitatgeServei Meteorolgic de Catalunya

Per determinar si hi haur o no ones de muntanya shan danalitzar tots els factors que intervenen: orografia, vent, estabilitat atmosfrica.La formaci de nuvolositat dependr del contingut dhumitat a latmosfera.El radiosondatge ens proporciona tota aquesta informaci, ara b, no sen poden tenir tants com seria necessari per caracteritzar aquest fenomen.La seva predicci sha de realitzar amb les sortides dels model meteorolgics. Avui dia encara hi ha mancances en el pronstic daquestes variables per sota els 1500 m.Les limitacions prpies de les sortides del models es resol amb el coneixement del fenomen (model conceptual) i estudis climatolgics de la zona.CONCLUSIONS

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti HabitatgeServei Meteorolgic de Catalunya

Flow Interaction with Topography (Comet)http://meted.ucar.edu/mesoprim/flowtopo/print.htm Mountain Waves and Downslope Winds (Comet)http://meted.ucar.edu/mesoprim/mtnwave/print.htm#1 Conceptual Model. OROGRAPHICAL WEATHER FEATURES. Zamghttp://www.zamg.ac.at/docu/Manual/SatManu/main.htm Cloud Dynamics. Robert A. Houze. Academic Press . Revista del Aficionado a la Meteorologia (RAM)http://www.meteored.com/ram/ El Radiosondatge. Publicacions breus del Servei Meteorolgic de Catalunya.REFERNCIES

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti HabitatgeServei Meteorolgic de Catalunya

GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI