'onJr Joan,*J6 JULIOL 1.984 - N° 145 REVISTA QUINZENAL

S M«

Equips Escolar i de l'Associació de Pares d'Alumnes

Sant Joan 2 - 134

Bol le t í - rev is ta S A N T JOAN

6 de Juliol de 1.984. NQ 145

DIRECTOR: Carles Costa SaloraEdita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol i Civilizador (Petra)Deposit legal P.M. 2-1979

COL·LABORADORSMiquel FloritJoan JaumeGabriel FerriolMiquel GayàCatalina MasVicens MillánAntònia CostaTomeu CompanyMateu BoverCliment PicornellJosep Mayol.Maria CompanyFranciscà Barceló

NOTA:

Els articles publicats en aquesta revis-ta expresen únicament l'opinió delspropis autors.

S U M A R I

MeteorologiaEl discreto encanto de los cohibasNoticiesCampanya 1000x1000Versos dedicats a la generació del 34KromioussaEditorialTres homes de MariaFesta des Sol que ballaFi de cursCert. fotogràfic i literari SineuMallorca: Un futur per conquerir

(Premi Premsa Forana)Carencias en árboles frutales

'lo

12

3

4

5

6

7

8

9

IO

II

12

13

14

15

'6

nIB

¡9

IO

ì\

22

13

24

«

M

n28

29

30

31

PRtCIPI-TACION

mm

v*

~^-T

/(

MUtOROSOBSERVADOS

m

/

S

/

t

•Á

/^

>~"-

/

n

\

•

•

\)7

VltNIODOMI-

NC

'•

Precipitación total del mes

Nombre de la Citación - • ; ;; i

Provincia . ,, NùmeroftALC/ifteS 4 t - UMes Año _ ,

3 UNIÓ 'WObservador

N Al£0 <^>AÃCCLO MATAS

6 3 4Suma

3"i 1

Suma

- \

NUMERO DE OÍAS DE:

Nieve -X-Granizo ATormenta [̂Niebla =ROCÍO n _Escarcha , ,Nieve cubrió suelo ̂ j

DÍAS PRECIPITACIÓN

^01 tin \

^ 01

> 1,0> mo> 30,0

PMCIPITACION 1 -»'aMÁXIMA EN UN OÍA | i_¿_ ">m día J2-

Suma Viento dominante(i 1» i\a Ei il Ut it

— 7.__1 . ài Unii .il llu, ii

V3 n.m MC ÍVL^_

— ¡Tengo unas ganas de que comience la temporada de bañistas!

Ultima HoraMiéreota«, 20 di ¡unió d« 1984

Reproducimos

El discreto encanto de los cohibasHasta no hace mucho, sólo el Rey, Adolfo Suirez y Felipe Gonzalez tenían el privi-

legio de fumarlos poique recibían cada semana una caja, obsequio person«! de FidelCastro. Los puros Cohibas pronto adquirieron fama de legendarios e inasequibles tantopara el paladar como para el bolsillo. Pero en Mallorca, tierra de excepciones, hay nnpersonaje que los fuma como usted, querido lector, es capaz de fumarse un paquete de"Ducados". Con la misma tranquilidad. Este personaje, que ostenta el hijo de losCohibas, es don Gabriel Ginard el futuro presidente del Chib de Fútbol Porreres. Unhombre, por lo que se ve, que tiene el privilegio de los elegidos. I que sia per moltsd'anys, don Biel!.

3 - 135 Notícies

_JL.~ i

L'edifici escolar una nova perspectivade Son Juny

Entre els pins de Son Juny ja sedeixa veure el modern edifici de lesescoles, un edifici que estarà dotati acondicionat amb tots els serveismés moderns.

I com a conseqüència de seguretatpels fonaments l'emplaçament d'aquestedifici, hagué de fer-se uns metrescap a ponent, lo que ha obligat a agafarpel pati i espais esportius, aquestsmetres del camp de futbol. Així queel Camp de Consolació també és objectede remodelació, fent córrer el terrenyde joc cap a ponent els metres necessa-ris a on es preveu fer-hi unes escalona-des que serviran de tribuna.

Així que el pujol de Son Juny aquestsdies està canviant de fisonomia, ja quetotes aquestes millores han duit coma conseqüència l'haver de acondicionara la vorera de la part del molí d'enCalderer, un camí d'accés al camp defutbol, que separat per una valia pujaràa la vora del camí d''accés a l'escola.Per totes aquestes millores s'han aco-tats uns terrenys i han tengut quedesaparèixer arbres, que es de desitjarque, una vegada fetes les millores,es tornin a plantar.

Celebraren el cinquantenari

El disabte 7 de Juliol els nascutsel 34, visqueren unes hores de germanorcelebrant el seu cinquanta aniversari.Començaren amb una missa emotiva d'accióde gràcies a la Verge de Consolació

i seguiren després asistint al soparespectacle d'es Foguero, que va satisferplenament el gust de tots. A l'acabaciófelicitacions i desigs de que aquestestrobades es celebrin amb freqüènciaper poder compartir unes hores ambaquells que visqueres junts a la infàn-cia.

CAMBRA AGRÀRIA

Vacances d'estiu

Amb motiu de les vacances, l'oficinade la Cambra Agrària, estarà tencadade dia 16 de Juliol a 15 d'agost.

L'oficina d'obrirà un dia a la setma-na, a l'hora que oportunament s'anunci-arà, per atendre els casos urgents.

També podeu cridar al telèfon 5261 83.

Cartilla d'Agricultor

Es obligatori i per altre banda

Es obligatori i per altra bandamolt convenient que tots els conradorsde blat, ordi, civada i llegums, facinla Cartilla d'Agricultor, declarantl'anyada, i així poder emprar la ditaCartilla a l'hora de vendre la collita,i també perquè el Servei Nacional deCereals disposi d'unes dades.

La Ia fase per fer la Cartilla acabadia 20 de Juliol.

Aquesta cartilla és gratuïta i creimmolt convenient pels avantatges quepugui tenir a l'hora de vendre l'anyada

NotíciesMoto-Gros a Pòrtol

La Penya Motorista, amb el seu afanyde promocionar el motociclisme dinsMallorca, organitza pel proper diumengedia 15 uan prova de Moto Cross en elnou circuit "Els Caülls" que s'ha cons-truït recentement en el municipi deMarratxi. Prova patrocinada per l'Ajun-tament d'aquell terme i que figurainclosa dins els actes de les festesdel Carme de Pòrtol.

Abundància d'aubercocsEstam ja dins el juliol i els auber-

cocs mostren ja un poc vermellososla seva abundància . Els sequers, unpoc desil·lusionats, per tal com lacollita de l'any passat no tengué laventa esperada i encara hi ha caixesdins els megatzems; han obert novamentles portes amb l'esperança de teniruna millor comercialització i ja escomencen a veure lfesteja de canyissosal sol. El preu de 5 ó 6 Pis no pot satis-fer al pagès, perquè no resulta rentablela feina de recollir-los i degut ala gran abundància, sembla que tambéenguany se perdran unes bones soladesd'aubercocs devall dels arbres, minvantaixí l'economia dels nostres agricultors.

4 - 136

deportivo de la mañana, con la celebra-ción de una prueba de Moto Cross,acompañó a los actos y a habitualesde la tarde.

Después de un pasacalles por laBanda de Cornetas y Tambores de CentreCultural, el P. Amador Bauza C.M.ofició una misa en honor de San Cristó-bal, glosando en la homilía las virtu-des die Santo. Directivos, sociosy feligreses se sumaron al acto reli-gioso, después del cual se procedióa la bendición de vehículos y carrozas.

El paso de las carrozas fue seguidocon espectación a través de todo elrecorrid, premieando con aplauso elingenio, la gracia y belleza de estascarrozas. Desfilaba primeramente laBanda de Cornetas y Tambores y luegola titulada "Els golosos", presentadapor un grupo de niños, escabezadospor Arnaldo Matas, Maria Company,María Ordinas-, etc. Luego la PeñaCiclista quiso sumarse al desfilecon la denominada "Contamos Contigo",donde el deporte a veces se ve acompaña^do del accidente. Seguía "Feines deFora-Vila", con una ambientación muybien lograda de como eran antaño laseras, donde se trillaba la cosecha,una cosa de nuestra payesas como nostiene acostumbrados cada año JorgeGaya Rotger, acompañado de niños y

colaboradores. Cerraba el des-files la titulada "El Vent",con gran cantidad de molinosy otras estampas propiasdel viento, logradas congusto, presentada por laPeña Motorista, a travésde los hermanos Jaume Bauza.

Finalizado el desfile,fueron entregadas a lascarrozas las subvencionesy fue servido un vino españolen el Local Social, conclu-yendo así una fiesta queen 1957 creó la Peña Motoris-ta y vienen manteniendoy organizando todos losaños desde aquella fecha.Molts d'anys.jT':«Ir •*.*•*:

SE CELEBRO CON ÉXITO LA FIESTA DESAN CRISTOBAL

El pasado domingo día 17, la PeñaMotorista celebró su anual Fiestade San Cristóbal, en la que el éxito

Juan Jaume

5 - 137 NotíciesCAMPANYA 1.000 X 1.000

Hem celebrat la festivitat del CorpusChristi. I en ella, l'Església ensha convidat a viure el Gran Dia deCaritat.

Una jornada no sols de reflexió,sinó també, i sobre tot, de conversió,d'amor efectiu al germà.

L'Església vol esser un crit d'alarmaper als cristians davat les circunstan-cies en que estam vivint. Gastam massa!No necessitam tantes coses! Hem decompartir els nôtres bens fraternalmentamb els qui tenen manca d'ells.

Segons dades oficials dignes decrèdit, l'any passat tots els espanyolsgastàrem prop de dos bil.lions de pése-tes solament en uns quants jocs del'atzar.

Difícil seria que cada u de nosaltresno sofreixi, en si mateix o en elconjunt de la família, les seves conse-qüències negatives.

Per altra part, pareix que no ensadonam de que, ara amteix, hi ha aEspanya prop de dos mil.lions i „migde persones sense treball. La conseqüèn-cia és que desenes de mils de famíliessofreixen necessitat, viuen molt precà-riament, i fan cada vegada més insos_tenible la crisi.

El Bisbe de Mallorca ha volgut quel'Any de Lluc tingués com a fruit unsigne extern de solidaritat amb elsmés marginats. Molts han donat unaresposta positiva. Els preveres deMallorca, dia 14 de Juny, tinguerenla nostra trobada a Lluc concélébrantamb el Bisbe i els preveres, fruitde la col·lecta de la missa, li entrega-rem la cantitat de 280,000 pessetes.

El Bisbe, mitjançant Caritas Dioce-sana, ha llançat una nova campanyaper a poder atendre a les greus necessi-tats que cada dia van en augment. Lameta és aconseguir mil subscripcionsde mil pessetes mensuals durant unany. Així es creu que restarien cobertesles necessitats més urgents.

Les persones que vulguin col·laborara aquesta CAMPANYA 1.000 x 1.000 podeninformar-se a Caritas Diocesana o ala Parròquia.

MN. GABRIEL FERRIOL ANTICH

DIADA DEL CINQUANTENARI

Versos dedicats als companys de lageneració del 34

per Joan Jaume Nigorra

L'any 34 nasqué uan bona llocada,suràrem bons, cresquérem espigats;avui, gojosos, ens reunim tots plegatsgaudint d'alegria esburbada.

Hi ha oficis de tots colors,hi ha empleats i un manescal,mestresses, monges i un militar,gent de la pagesia i bons regidors.

Mare nostra, Verge de Consolació,plens de satisfacció i alegria,gràcies vos donam aquest dia,que és per a nosaltres motiu d'emoció.

Alegres, cantam com un canari,perquè ens hem pogut aplegar,i a tots cal de cor felicitarper aquest cinquantenari.

Hem tingut diada aprofitada,gràcies i pregària a Consolació,bulla i sarau al Fogaró,grata recordança de tan bona diada.

Que la germanor viscuda aixíens unesqui en bona companyiai, passats uns anys, un altre dia,gojosos, ens poguem tornar a reunir.

Molts d'anys!, plens de pau i felicitat;que poguem veure anys del segle vinent;salut per a tots, duros i bon aliment;i que perduri per sempre nostra amistat.

Sant Joan, 7 de Juliol de 1984.

Los alumnos de E.G.B. de Sant Joan,han publicado el número 2 (2a época)de la. revista Kromioussa. En ella setratan variados temas, viajes de Estu-dios, Historieta, Cuentos, Poesía,Gloses, Entrevistas a diferentes perso-nas de la localidad, comentarios delas difentes fiestas en las que ellostomaron parte activa a lo largo delcurso, etc.

Enhorabuena y adelante que así seempieza.

Editorial 6 - 138

CARLOS COSTA Y LA PRENSA FORANA

La noticia, de la que se ha hechoeco prácticamente en toda la prensa,habrá llegado puntualmente a su conoci-miento. Se trata como puede advertirsepor el titular que encabeza estas líneasde una elección que, para quienes formamos el equipo de redacción del SantJoan, nos satisface y nos enorgullece:el nombramiento, por abrumadora mayoríade nuestro director, Caries Costa,como nuevo presidente de la Associacióde la Premsa Forana de Mallorca, entidadque agrupa a la práctica totalidad-en número de 36- de publicacionesque aparecen en las villas y ciudadesde la isla, excepción hecha de Palma.

¿A qué se debe el nombramiento?,quizás se interrogue algún lector.¿ Qué especiales méritos concurrenen Caries Costa para haberse hechoacreedor de la confianza de los perio-distas de la part forana?. Para quienestrabajamos codo con codo desde haceaños con Carles, y también para loscompañeros del resto de publicacionesde Mallorca, la respuesta es sencilla.Caries une a su bonhomonía una continua-da y admirable dedicación a la tareade conseguir que cada pueblo tengasu propia voz, y así lo ha demostradocomenzando por su propia villa, nuestraquerida Sant Joan, como también hademostrado siempre un amor digno deelogio por nuestras tradiciones y costuinbres, lo cual constituye un caminoimportante para el reencuentro connuestra propia identidad.

Caries, que dirige el Sant Joanya desde el año 76, había venido repre-sentando a la publicación en el senode la Associació de la Premsa Forana,de la cual en 1980 fue elegido paraformar parte de la junta directiva.Desde entonces, y durante las dos últi-mas elecciones ha desempeñado en lamisma el cargo de tesorero y ha partici-pado activamente en todas y cada unade cuantas iniciativas ha llevado acabo la Asociación. Ello le ha granjeadoel respeto y la estima de la premsade la part forana, quien ha visto enCaries un hombre bueno, laborioso ypreocupado únicamente por los problemasde su pais, sus tradiciones y sus cos-tumbres. Por ello han depositado sobre

sus hombros una responsabilidad nomenguada como es la de presidir, serla cabeza visible, de un colectivode prensa sobre el cual recae en estosmomentos en buena parte una tarea cultu-ral importante y una labor cívica nomenos destacable. Por todo ello, obvia-mente, quienes hacemos el Sant Joan,nos alegramos al tiempo que hemos dedesearle que su gestión consiga mantenera la Associació de la Premsa Forana,por cuanto supone y significa, en esalínea de que hombres como Carles, yél mismo desde que forma parte de ella,la han sabido situar. Ni más ni menos.

7 - 139 D'aquell tempsTRES HOMES DE MARIA

Era un diumenge a vespre. Devienser devers les onze.

En Tomeu se prepara per anar adormir. Demà és dilluns i li esperauna bona tasca.

- Toc! Toc! Toc!En Tomeu se sobresalta. Qui deu

ser en aquestes hores?En tomeu no pensa cosa bona. En

veu baixa se conten moltes coses quepassen pels pobles de veinât. A Mon-tuïri, a Porreres... Han anat a cercaresquerrans, de nit, i no han tornatsebre noves d'ells.

- Toc! Toc! Toc!Hauré d'obrir. Han vist que hi

ha llum...- Qui és? -demana En Tomeu.- Som En Guiem -li contesta una

veu des del carrer.- I què vols? -demana En Tomeu

sense llevar el forrellat.- El Batle m'envia.- No m'enganes? -pregunta En Tomeu,

qui no està gaire segur, i desconeixles intencions del visitant.

- Obri tot d'una i juny es carro,que has de fer un viatge.

- En aquestes hores?- Ara mateix el Batle t'espera

i heu d'anar a Son Brondo. Es fossert'espera a la creu de Can Pago.

Parteixen cap a Son Gual. La nités clara. En Tomeu té poca conversera.En Clenxí, el fosser -un altre home quetambé nom Tomeu-, tampoc no diu res.Ni demana res.

Son Gual ha quedat enrera. Labístia va de bon pas, amb el carrobuit.

Han arribat al revolt del camíde SOn Brondo. El camí és dolent,i els sotrocs del carro se senten en-fora dins la quietud de la nit.

- Som aquííí! -crida una veu forta,cent passes més endavant.

Arriben a un altre revolt delcamí. Hi ha un grup d'homes. Els estanesperant. En Tomeu no en coneix cap.Són externs. Més tart sabrà que sónde Llorito. Veu el Batle. També veuEn Martí, armat amb un fusell. I hiha un altre santjoaner.

Lo que veu després, el deixa gelat.Tres homes, allargats en terra,

un al costat de l'altre. Tres homes

grossos. Tres homes desconeguts. Duenla roba banyada, aferrada al cos.

- Qui són? -pregunta En Clenxi,el fosser, a un dels lloritans.

Diuen que són mariandos (deMaria de la Salut), i els matarendevers Puntiró. Després d'haver-losmorts, els han duit a tirar dins aquestpou.

- No has duit res dins el carroper posar-los-hi damunt? -li demanael Batle a En Tomeu.

- I què havia de dur? Jon crecque baldament els posem damunt sasola no els farem gaire més mal desque ja tenen...

- Vés i arranca un parei d'olivar-des de sa vorera des camí i fes unjaç -li mana el Batle.

Un dels lloritans li allarga unganivet per segar les olivardes.

Preparan un jaç damunt la soladel carro.

En carreguen un, carreguen el segon),i carreguen el tercer que posen enmigdels altre dos.

- T'esperam a Consolació -li diuel Batle a En tomeu, mentre el 1 se'nva cap el cotxe que els espera.

- Un moment ! -diu En Tomeu enveure que tots se posen dins el cotxei el deixen tot sol amb aquella càrregamacabra. - Si me deixau tot sol, descà-rrec aquests homes i me'n vaig debuit cap a ca meva.

El Batle reflexiona uns segons.- Martí,tu que dus l'arma, acompa-

nya En Tomeu. Noltros vos esperarema la vila.

I el carro, carregat amb aquellshomes, que no s'adonen dels sotrocs,parteix cap a Sant Joan.

Quan arriben al poble és ja passadala mitja nit. Ni una ànima pels carrersEls cafès estan tots tancats.

La comitiva passa per la PlaçaNova. Veuen dos homes que baixen pelcarrer cap a la costa del Centre.Són dels nostres.

Són dos germans, En Pep i En Joan.El carro no s'atura, enfila capra

als Molins, fins a Consolació.- Duis una escala -diu el Batle.

Tots conversen en veu baixa. Totsse senten fortament impressionats.

Sobre l'escala, amb un viatge en-tren el primer. Sobre l'escala entrenel segon, i finalment el tercer.

Els tres cadàvers queden en terra,allargats, un al costat de l'altre.

Demà els enterrarem -diu elBatle.

I aquells tres cadàvers, aquellstres homes de Maria de la Salud, forenenterrats l'endemà dins la terra aun racó del cementeri vell de SantJoan.

Per aquells tres homes de Maria-tres víctimes estre tants de milsd'una banda i de l'altra que hi vahaver en aquella baralla entre germansque fou la nostra Guerra Civil- nohi va haver ni una tomba, ni un nínxol,ni una creu, ni una làpida.

Les seves viudes, els seus fills,només saben que les seves despullesreposen sota la terra fresca i humidaa un racó sense senyalar del cementeride Sant Joan.

MIQUEL FLORIT HUGUET

(Relat contat per testimonis presentsen aquella nit de l'estiu del 1936.Com es veu ben clar, els santjoanersnomés compliren el deure humà d'ente-rrar els morts.)

Els passats 23 i 24 de Juny va tenirlloc la Festa del Sol que Balla. Com elsdarrers anys va estar organizada perl'Associació de Pares d'Alumnes i Profe-sors de Sant Joan.

Els actes duits a terme varen ésserels següents:

El dissabte, dia 23 i a la partde l'horabaixa, es disputaren dos par-

COnSCLL INSULAR «-MALLORCA

EL CONSELL INSULAR DE MALLORCAAMB LA TERCERA EDAT

ASSOCIACIONS DE LA TERCERA EDAT

UB convidam • una racapció i • l'assistència • un»raprasantació al Taatra Principal.

Pregam que las MBOCiackmsinteresudes anviïn una sol·licitud ala Comissió da Cultura dal ConsellInsular da Mallorca (Palau Raiai.1. Ciutat) abans dal dia 30da juliol.

Reportatge 8 - 140 9 - 141FESTA DES SOL QUE BALLA

tits de futbol, un estre els equipslocals alevins, masculí i femení i l'ajltre entre els alumnes i els pares.

Hi va haver gran assistència i els,pares i mares s'encarregaren de posaruna nota d'humor, com ho podeu veure ales fotografies, a les que van vestitsde pallassos, enfermeres, etc...

El diumenge 24, dia de Sant Joan,molta gent es va aixecar prest i vaanar a Consolació (Alguns havien dormitallí) per poder veure sortir el sol,cosa que no pogueren fer perquè hihavia molta boira, fet que va éssercompensat per les sorpreses i jocsque allà dalt s'havien preparat pelsnins i nines.

A les 8'30 és celebrà una missai a la sortida varen berenar amb 1'en-saimada i xocolata que pels nins inines s'havia preparat.

Tot seguit varen baixar, i anaren da_vant l'escola per animar uns i partici-par altres en els actes que allà s'ha-vien preparat (carreres de cintes ambbicicletes, carreres a peu, amb sacsi cucanyes)

Ja a l'horabaixa i en el local deCa'n Tronca tengué lloc l'Homenatjeals Vells de La Vila on hi actuaren"Los Valldemossa"

A les 7 es disputar un partit deVoleibol entre els equips femeninsde Sant Joan i Petra.

I per acabar la Diada de Sant Joanva actuar el Grup de Dansa Sis-somi els alumnes de l'escola de Sant Joan,que feren un festival de Fi de Curs.

El dissabte 16 de Juny, va tenirlloc la clausura dels cursos de nataciói judo, que alguns alumnes de l'escolahavien anat seguint durant tot l'hivern,i que tenia lloc a Son Hugo (Ciutat)A l'acte es donaren diplomes de lacategoria obtinguda.

MallorcaI C E R T A M E N

FOTOGRÀFIC I LITERARI"REVISTA I QUADERNS DE SINEU"

BASES

tots els autors

1.- Participants.

Podran concórrerque ho desitgin.

2.- Tema.

Lliure.

3,- Termini de presentació i identifica-ció de les obres.

Les obres es podran presentar finsel dia 14 de Juliol de 1984, a l'Oficinade la Caixa d'Estalvis de Balears "SaNostra", a la Plaça Mercat, o a la"Revista de Sineu", carrer Maura ns

40, Sineu.

Les obres en presentaran baix unlema i en sobre tancat. A l'exteriordel sobre figurarà el lema i a l'inte-rior les dades de l'autor i la sevaresidència. El lema figurarà a cadaobra.

La Revista i Quaderns de Sineu esta-ran facultats per a reproduir qualsevolde les obres presentades.

Els autors de les obres premiadesconservaran el dret de la propietatintelectual de les mateixes, però encas de publicació hauran de fer constara la portada que han estat guardonatsamb el premi de "Revista i Quadernsde Sineu".

Les obres podran ésser retiradesprèvia sol.licitut i identificacióde l'autor.

Es prendran totes les disposicionsnecessàries per a la perfecta conserva-ció de les obres, però no es fa respon-sable l'Organització, de qualsevoldeteriorament fortuit de les mateixes.

4,- Jurat.

Estatà format per persones competentsen cada una de les modalitats.

El veredicte del jurat serà inapel.lable. Els premis no es podran declarardeserts.

5,- Nombre i tamany de les obres.

Les obresi inèdites.

10 - 142

han d'ésser originals

Fotografia: les obres podran éssertant em blanc i negre com en color. Lesdimendions mínimes 18 x 24 i les màximesde 30 x 40 cms. Aniran reforçades encartolina blanca o negre, deixant unmarge de tres centímetres per costat.Per a la categoria infantil, no hiha limitació de tamany. Es podran presejitar un màxim de tres fotografies perautor.

Literari: composicions en prosao en vers, redactades en Català. S'envijiran per triplicat i escrites a màquinaen foli/holandesa a una sola cara.L'ectensió màxima serà de vint folis.Es podran presentar un màxim de tresobres per autor.

El veredicte i repartiment de premises donarà a conèixer a l'acte de lliura-ment dels premis, a la Casa de Culturade Sineu, el dia 4 d'Agost.

6.- Premis.

Fotografia:Primer. Trofeu R. i Q. Sineu (Plata).Segon. Trofeu R. i Q. Sineu.'Premis especials:A la millor col·lecció (Trofeu).Premi infantil (Trofeu).

Literari:Primer. Trofeu R. i Q. Sineu (Plata).Segon. Trofeu R. i Q. Sineu.Premi infantil (Trofeu).

7.- La participació en el concurs impli-ca la total acceptació de les bases.

Nota.- S'editarà una selecció de lesobres presentades que serà enviadaa tots els participants.

CAJA DE BALEARES«SA NOSTRA"

Puntualmente como viene haciendodesde hace bastantes años a finalesde junio, La Caja de Ahorros "Sa Nostra"ha obsequiado a sus clientes con númerospara el sorteo de 530 bicicletas yvariados obsequios (almohadillas, bar-quitas, bolsas, camisetas, colchonetas,neveritas, peonzas, picnics, portamone-das colgantes, salvavidas y toallas).

11 - 143

MALLORCA: UN FUTUR PER CONQUERIR.-

El Rei d'Espanya ha declarat a"Le Monde" que la decisió que mésel preocupava de l'època Suafez, eral'endegament d'un procés autonòmica cada una de les nacions i provínciesque conformen l'Estat. No m'estranya.El "ccafé para todos", el cafè pera tots d+Adolfo Suárez preocupà qual-sevol ciutadà que hi sabés veureun pam maes enllà de l'onejar deles senyeres. Així i tot jo he advo-cat des de sempre per l'articulaciód'un Estat Federal, atès que aesla fórmula menys traumàtica de resol-dre un vell plet, compartint tantl'assenyat raonament d'un Bosch-Gim-pera (1) com l'engrescadora exposiciód'un Maurin(2). De fet Llorenç Villa-longa tambae va compartir aquestatesi, però des de plantejaments quasilerrouxistes que, tanmateix, forenel preludi de l'operació Suárez.A rel de la concessiao de l'Estatutde Catalunya l'any trenta-u, Villalon-ga va escriure a les pàgines de "ElDia"" (3) que si Catalunya era unaterra privilegiada dins el si del'Estat, totes les províncies teniendret a gaudir dels mateixos privile-gis. No ho podia dir maes clar illampant: "café para todos" cafè pera tots; cosa que si bé semblava unafrivolitat dita en aquells momentsde plena maduresa dels intel·lectualscastellans del noranta-vuit, ferotgesdefensors de l'Espanya invertebrada,al cap de cinquanta anys ha esdevin-gut l'única fórmula viable per tald'acallar uns pobles sense frustarunes províncies. Cafè per a tots,doncs: Ortega, sens dubte, no n'ha-gués volgut beure d'aquest cafè.

Ni posiblement Suárez, cas d'entre-veure una solució més adient. Peròsi en política el pragmatisme prevalper sobre qualsevol plantejamentteòric, molt més preval a Espanyaque portam un segle i busques tapantforats. D'ençà del regnat de CarlesIII, la política espanyola maldaper torbar el seu nord, tot superantels ensurts de les revoltes socials,fruti d'una pobresa secular. L'afanyborbònic d'aconseguir un Estat fort,mercès a la centralització del poderi de la riquesa, va esdevenir estè-

rill. No era aquest el sistema mésescaient d'acarar la progressivadepauperaciao d'unes terres que havienmantingut a empentes i rodolons llurprosperitat -bé que desigualitàriaen favor de les zones marítimes-tot fent ús de llur autonomia mercan-til. No obstant això, no tenia perquèser gent del centre geogràfic d'Es-panya la més partidària de la centra-lització a recer dels corrents centra-litzadors que eren moda a Europa.

Fet i fet el Ministre Soler era ma-llorquí i fou un assot per a la defal-cada autonomia tributària de Mallorca.Cal dir que acabà malament. Apalli-ssat, lluny de ca seva. Els malsd'aquí, tanmateix, no començavenni acabaven amb ell.

Ja he deixat escrit que la crisi-tot salvant breus èpoques d'un fic-tici refinament econòmic- ve de llunyi el centralisme, si bé no ha estatl'únic factor detonant de les convul-sions socials, sempre ha estat l'eixa l'entorn del qual han rodat lespassions i les esperances. Miqueldels Sants Oliver escrivia (4) totreferint-se a l'entrada de Murata Espanya "que los instintos popula-res» las fuerzas centrífugas, el

federalismo espontáneo que apareceen las grandes convulsiones, salvaronla integridad territorial de España,en cuya historia brilla una comoley natural que puede condensarseen esta forma: decae y se extenúaa medida que se centraliza y uniforma'.'No és extrany, per tant, que al puntde reinstaurar les institucions demo-cràtiques a l'Estat, Adolfo Suárezensopegàs amb un federalisme espon-tani que convulsava tots els poblesi tots els estaments socials. Pelcap prim els primers anys de la reins-tauració monàrquica el federalismeconstituïa una majoritàriaa aspiraciópopular. I també revivava la flama d'ucentralisme tossut, procedent dela degeneració filosòfica del centra-lisme d'Ortega. Es lògic que Suárezse'n sortís de l'embull com pogués:en lloc de bracejar contra qualsevoldels dos corrents, tingué cura de

surar sobre les ones. Al capdavallcontrubií amb el seu tripijoc a salvarel text constitucional, tot i quehagué d'abandonar la política acti-va. Abans d'anar-se'n però, ens deixàperfilada la seva obra: l'Espanyade les autonomies. Un nprojecte d'Es-tatque pretén encabir frec a frecamb una voluntat centralitzadora,els anhels d'autogovern dels pobles-satèl.lits de l'Administració madri-lenya. Uns anhels, cal dir-ho,queper a uns són l'expressió d'un llargplet històric amb el centralisme,mentre que per a uns altres forenl'eclosiao d'un federalisme espontani.Han passat un grapat d'anys...

De llavors ençà, a Mallorca s'hanproduit decepcions a balquena. Oneja-ven les senyeres, potser amilers,un vint-i-nou d'octubre de l'anysetanta-sis, per sobre una gernaciód'independentistes, d'autonomistes,de federalistes, de centraliste ide babaus, perquè també més d'unbabau acudí a manifestar-se tot se-guint l'eco admiratiu que havia provo-cat la Diada de l'Onze de setembrea Catalunya. Cal dir que aquestsdarrers abandonaren de seguida elcarro de les reivindicacions. Aguanta-ren una mica més que ells els indepen-lentistes, els federalistes i elsautonomistes. Al cap i a la fi, tanma-teix, el procés autonòmic de Mallorcai de les Illes havia de ser reconduitper les forces centralistes,per para-doxal que pugi semblar aquest fet.No obstant la història no pot tornarenrera i Les Balears, altre tempsconegudes per província, actualmentformen una comunitat autònoma. Aixícom Ventafocs va torbar-se endiumen-jada de princesa, Mallorca i totel conjunt de Les Illes, es torbarenun dia amb Estatut, Govern i Parlamentsobiranes del seu destí. Fou un somni.Certament un somni. I m'après a dirque ja ens hem despertat d'aquestsomni, cosa que, per altra banda,no m'emmalalteix.

En canvi em fa arrufar el nasel fet de constatar que els problemesd'aquest poble saon al carrer i simaes no s'acaren amb poca convicció

12 - 144

de resoldre's. Potser sigui per quues-tió de caràcter, però fa la impressióque s'oculten o s'ignoren. Vet acíla problemàtica linguistica que patim,autèntic cavall de batalla al quals'hji munten tots els partits quans'apropen les eleccions. A Catalunya,per exemple, ben prest posaren fila l'agulla i la polaitica endegadaper la Generalitat en matèria linguis-ticaha rebut el suport del Parla-ment català, bé i que han abundatles diferències de criteri entreuns partits i. els altres. Pel quefa al País Valencià, la discussiósobre la denominació científica dela llengua s'ha encès com una falla.L'acadèmia ha estat la taverna iel blasquisme és al carrer. Valencia-nisme sai, pancatalanisme jamai.Tanmateix la incultura acabarà pertòrcer el coll. La llavor del sentitcomú sembrad^ pel malaguanyat SanchísGuarner o per Joan Fuster acabaràamb la xerrameca. Que si em llegeixAbril Martorell em farà butifarra...?No m'ho digueu. Al menys respectau-me l'optimisme que mantenc viu, ennom d'una filosofia vitalista dela vida que mai no he volgut deixarde banda.

En canvi a Mallorca no hi ha plan-tejat cap problema linguistic, segonses desprèn de la cautela que tocanta aquest tema palesen les nostresinstitucions. El Govern pretén ac-tuar a remolc de les experiènciesde les altres terres catalanes, perquèel seu raonament no és gaire distintdel que jo expos: "Si pretenem nor-malitzar la llengua -oaonen- signi-fica que hem d'agafar el bou perles banyes com ho fan a Catalunya,i si ho feim així ai las...! corremun cert risc de valencianitzar elproblema. Doncs què feim? Ajornamles decisions. Fins i tot ignoramque existesqui l'esmentat problema".

De fet potser cada poble responguiamb les seves actuacions a les lli-çcons històriques que han conformatel seu caràcter. El Mallorquí defuigl'estridència valenciana i no acabade creur's, tanmateix, que l'Estatuthagi obrat el miracle de posar-lia l'abast el dret a opinar i a deci-dir sobre els seus quefers. Planeja

13 - 145

un sentiment de frustació sobre lanostra col·lectivitat, que no potdissimular l'admiralbe trajectòria .d'algunes individualitats. La frusta-ció i l'entreguisme seran factorsdeterminants per a comprendre lesactuacions d'un poder polític i eco-nòmic, no massa disposat a dissentirde les programacions centralistesque, si fa no fa, sempre ens caurancom la roba de "prêt a porter": unamica ampla per ací, un poc estretaper allà. Difícilment ens donaràla mida.

Apleguem-nos de mans. Patim unsíndrome històric...? En tot casla realitat actual de Mallorca estàcondicionada per un seguit de proble-mes que demanen mà de metge. L'anà-lisi dels somnis perduts pot ajornar-se. En canvi la resposta a un col·lec-tiu social que té plantejada a lavegada, la pervivència de la sevaidentitat i la voluntat i necessitatd'integtrar-se en el feix de pobleseuropeus que comparteixen un modelde vida, un model de cultura i unmodel d'economia, és gairebé unaempresa titànica, que no obstantaixò, no pot defugir-se. Quina assimi-lació feim dels valors culturalsque ens vénen de fora? Ho escricmés clarament: quins mitjans de con-trol tenim, perquè aquesta economiai aquest hàbitat -tan recíprocamenten funció l'un de l'altre com estanaquests dos concepts- no convertes-quin Mallorca en una pobra botigfadels encants? Problems com l'especula-ció del sòl o la immigració descontro-lada esdevenen facotrs si més nopreocupants. Ben cert és que l'espe-culació del sòl sembla que ha minvati així mateix la regressió del sectorturístic , ha posta fre al goteigincessant de mà d'obra procedentd'Andalusia. De tota manera Mallorcas'haurà d'encarar amb una realitatsocial prou desagradable: l'autr-provocat majoritàriamente en elssectors de l'hostelería i de la cons-trucció- amenaça convertir-se enun atur permanent, no endebades tanuna indústria com l'altra, semblenhaver retrobat el seu equilibri comëî-cial en la reducció de llur capacitatde treball. Vull dir que no patimun aytur temporer, sinó que hem entrat

a formar part d'aquest grup de socie-tats -l'andalusa al capdavant detotes elles- que o bé s'han de rein-dustrialitzar a corre-cuita per tal

ttd'esvair la possible creaciao deguethos de misèria, o Mallorca notrigarà gaire a convertir-se en terrad'emigració. Cal evitar-ho.

Es clar, cal evitar-ho però dientamén, no es posa un pa a cada taulabuida. Per sota el substrat ideolò-gic o nacional que ha convulsionatels darrers anys la vida políticad'Espanya i de Mallorca, ha continuatglatint un mateix model de societatque adeés.aflora amb la seva proble-màtica, i som perfectament conscientque les grenyals institucions autonò-miques s'hauran d'enfortir o, encanvi, es devaluaran, segons quinasigui la seva capacitat per resoldre-la. Ho dic sense embuts: no em preocu-pa tant -tot i que em preocupa perquètenen la raó- el possible desconhortd'uns grups socials que lluitavenper uns objectius nacionals que nos'han acomplert, com el fet que arrelientre la burgesia i les capes popularsun sentiment de frustació enversles institucions. Hi ha un llenguatgeen economia terriblement pragmàtic,que no podem deixar de banda a l'horade preveure el futur. Record quea la presentació del meu llibre "15empresaris mallorquins" algau demanàals esmentats empresaris queè opinavende la Dictadura. Franco era viu itots feien el mussol. Un d'ells s'a-treví a resumir el pensament col·lec-tiu. "Si la Dictadura no ens serveixdigué, més po manco -estam en contrade la Dictadura". Doncs bae, aquestllenguatge clar i contundent s'hade tenir en compte, perquè és elllenguatge d'una classe social queha contemplat amb un cert escepticis-me l'establiment de l'autonomia."Si l'autonomia no ens serveix, doncsque vengui una altra cosa". Per tant,cal fer el cap viu. Naturalmentel'autonomia no aes la teta que eixu-gui les baves als privilegiats, peròés palès que -tot i les escassescompetències de l'actual Govern-s'ha convertit en l'eix a l'entorn

del qual gravitarà la problemàticaeconòmica, cultural i social de la nostra terra. D'una terra que es troba,una vegada més, en les seves horesbaixes. A la punta d'iceberg queesdevé la inajornable normalitzaciólinguistica, l'aguanten un cos deproblems, no menys importans pelfet que romanguin submergits. L'esta-bilització econòmica del sector d'hos-telería -que més que una reestructura-ció planificada ha estat un sedaç,pelsporus del qual únicament s'han colataquelles empreses capaces de resistiruna selecció natural - suposa unraig de sol, tebi i clar, per a unaeconomia congelada. De fet, la pervi-vència i possible enfortiment d'a-quest sector que tal volta ha arribatal seu màxim grau de creixement,no pot esvair la preocupació quesuposa la possible amenaça per ala indústria del calçat d'un procésde reconversió industrial endegatpel govern central. Per altra bandaés un fet palès que la simple oposicióa aquesta reconversiao, pot esdeveniruna cridòria suicida i estèril.Ara per ara aquest sector mal viu.Amb una mica més de vitalitat - tots'ha de dir- que el sector del mobleque, de mica en mica, ha anat perdentla seva competivitat dins els mercatsespanyols. No cal repetir-ho : laindústria mallorquina fretura deplantejaments sectorials globalitza-dors, que permetin revitalitzar unesproduccions que han esdevingut d'exclu^siu consum interior. S'ha de foradarel cul del sac. Encara que - s'had'apuntar la possibilitat tot i quesembli absurda- tal volta per damuntd'aquesta crisi planegi l'alternativade propiciar una Mallorca monoindus-trial, absolutament absorbida laseva capacitat creativa per l'hostele-ria. Però ja he dit que el creixementd'aquest sector és inviable. Aixíque ...

Així que és difícil, terriblementdifícil, dinamitzar una indústria,per altra banda absolutament necessà-ria perquè el procés autonòmic esceveiigui qualque cosa més ambiciosa queuna descentralització administrativa.I si a aquesta ventall en gris que

14 - 146

acab d'obrir hi afegim la contundentrealitat d'unes zones rurals d'escàsrendiment per els seus conreadorsesa adonarem que el futur -al margedel vaivé electoral- encara no l'hemguanyat.M'après a dir que aquesta Mallorcaactual, oberta a tots els vents delmón, no em decepciona. Afirmar elcontrari suposaria una petulànciainfinita. Això no obstant, esticconvençut que de anàlisi de la nostrarealitat col·lectiva, pot sorgirla voluntat d'acarar els problemesamb qualque garantia d'èxit. Aplegadesles senyeres del setanta-sis, jofaria una crida perquè foragitemla decepció porduida pel somni esvaitd'aquella Mallorca que volíem i noha pogut ésser, perquè, tanmateix, ambels plors no s'escalden sopes.

I el futur de Mallorca -i la sevaautonomia per conquerir i per fer-s'haurà d'apuntalar sobre una políticade guanys concrets.

Al menys aquesta és la vella filose)fia dels pobles escalivats.

LLORENÇ CAPELLA

1 BOSC-GIMPERA, Pere. Espanya. Edi-cions 62. Barcelona, 1978.

2 ^ARNAU, Roger. Marxisme catalài qüestió nacional catalana. EdicionsCatalanes de Paris, Paris, 1974.

3 VILLALONGA, Llorenç. El mallorqui-nisme polític. Edicions Catalanesde Paris. Paris, 1975, p. 231.

4 OLIVER, Miquel dels Sants. Mallorcadurante la primera revolución. LuisRipoll Editor, 1982. V. 1, p. 123.

15 - ÍA7 ForavilaCARENCIAS EN ARBOLES FRUTALES

Por Jaime Bonet

1. ¿Qué es una enfermedad carencial?

Es una enfermedad producida porla ausencia de uno o varios elementos,produciendo unos síntomas visualesy un desequilibrio en la planta.

Importancia de las enfermedadescarenciales en frutales:-Las variedades utilizadas, son muydelicadas y sensibles a las carencias,ya además se hacen las plantacionesen suelos poco apropiados.-Otro factor es que las plantacionesestán mucho tiempo en un mismo suelo,entonces algunos elementos se agotanmucho más fàcilment que si se cultivanotros cultivos herbáceos, ya que elciclo dura menos y además se suelenllevar unas rotaciones que mantienenel nivel de los elementos en el suelo,también los árboles dan síntomas muyclaros y alarmantes de las carencias-.-La existencia de uan carencia, ademásde una disminución de rendimientos,también provoca una disminución enla calidad y mala conservación de lafruta.

2,- Elementos Nutrientes.

Clasificación: Se clasifican enmacroelementos que son los siguientes:N, P, K, Mg, Ca, S.

Microelementos que se encuentranen baja proporción en la planta, queson: Fe, Zn, Cu, B, Mo.

Otro grupo formado por Al, Si, Cl,que se encuentran en la planta en peque-ñísimas cantidades y casi no tienenimportancia.

Finalmente está el C, H, O, quela planta toma del aire o del agua,que también carecen de importanciaya que se aportan con el agua y conel aire.

3.- Función de los elementos.

Nitrógeno, es el componente esencialde las proteínas, que se encuentran engrandes cantidades en el protoplasmade las células, por ello contribuyeen el crecimiento de las plantas, tam-bién contribuye a la formación de granosde clorofila.

Deficiencia de Nitrógeno

Fósforo, es un componente esencialde las proteínas del núcleo que regulanlos procesos de reproducción de lascélulas, también influye mucho en lafloración y maduración de los frutosu semillas e interviene en el transportede hidratos de carbono en el interiorde la planta.

Potasio, este elemento no formaparte de la planta, pero influye muchoen su metabolismo, en la formaciónde hidratos de carbono, en la fotosínte-sis y en la respiración, así como enla regulación del agua.

Magnesio, es constituyente de lamembrana de las células, tiene granimportancia en la econimía de aguaen la planta y también es interesanteen la actividad de los puntos vegetati-vos en los meristemos de crecimiento.

Azufre, forma parte de algunas pro-teínas y también está relacionado conla formación de la clorofila.

Zinc y cobre, los dos son catalizado-res que tienen gran importancia enelcrecimiento de la planta, el cinces imprescindible para la formaciónde hormonas de crecimiento.

D'aauell temps 16 - 148

Fotografia que mos recorda l'estada de la Verge de Lluc a Sant Joan

Reunion de la Federación Tercera Edad

Palma 26-6-84.- Asisten todos los compo-nentes y entre ellos el Pte. de laA. de Sant Joan D. Juan Bauza Gaya.En ella se dio cuenta de la 1a Jornadacelebrada en Inca y del estado de cuen-tas.

A propuesta del Sr. Bauza sobreun delegado de la Part Forana, se acuer-da que sea una cuestión a debatir alconfeccionar los Estatutos.

El Pte. expone la filosofía sobrela imagen que ha de tener la Federa-ción.

El Sr. Vaquer propone el agradeci-miento de la Junta por las atencionesrecibidas en San Juan el 19 de Mayo,que culminaron con una cena. •

Se acuerda que la próxima reuniónsea en Son Serra de Marina el dia 11de Agosto.

Deficiencia de Potasio iBoro, tiene influencia en el trans-

porte de azúcares y en las hormonasde crecimiento, en la formación delas paredes celulares y economía die

agua el al planta.Molibdeno, influye en los cambios

de las sustancias nitrogenadas en lostejidos de la planta, por ejemplo en lareducción de nitratos.

Continuará