Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX)...

del marquès de Vega lnclán, que l'ha practicada al pati del Yeso del Alcázar de Sev¡llai a la Sinagoga del Trànsit de Toledo,'.114

La primera seu de l'SCCM va ser una petita sala de la segona planta del Palaude la Generalitat. Després passar¡a a ocupar, juntament amb l'lEC i la Biblioteca deCatalunya, creada oficialment també el 1914, unes sales de la Casa de Convalescèn-cia ide l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Per últim, el 1929 es traslladaria ala Casa dels Canonges, situada entre els carrers del Bisbe i de la Pietat, de Barcelo-na, on va romandre fins al 1989.115

Malgrat que la creació del Servei va ser conseqüència d'un acord pres en el plede la Diputació Provincial, el fet d'existir ja la Mancomunitat de Catalunya com a ensautonòmic en matèria administrativa, va possibilitar que l'àmbit territorial d'actuació deI'SCCM comprengués tot el Principat i no es limités només a la província barcelonina.Aquestes competències, com veurem, solament serien factibles en els períodes en quèCatalunya va assolir l'autonomia, com ara durant els anys que va durar la Mancomunitat(1 914-1923) i durant l'època d'autogovern amb la Generalitat de Catalunya (1931-1 939).Als períodes intermedis (1 924-1 930 i 1939-1978), les actuacions de I'SCCM es van cir-cumscriure a la província de Barcelona, amb una excepció, el jaciment arqueològicd'Empúries (Girona) i el seu museu, que eren propietat de la Diputació de Barcelona.

7.4. EL CONCURS-OPOSICIÓ DE 1914:ANÀLISI DE LADOCUMENTACIÓ PRESENTADA PER JERONI MARTORELL

El juliol de 1914, un cop convocat el concursll6 per cobrir Ia plaça de director del'SCCM, Madorell va presentar a la Diputació la documentació requerida a tal efecte.

La Remcló dels treballs que s'acompanyaven a la instància de participació enel concurs era la següent:

A)

- "MevÒRln referent a la organització del servei de CoNsERvRcló I CATALo-GAC|ó DE MONUMENTS, que tracta d'establir I'Excma. Diputació de Bar-celona".

B)

- "L'inventari gràfic de Catalunya (fullet)".

- Arlicles publicats a favor de la Conservació de monuments i Per als mo-numents de la Reforma lnterior de Barcelona:. "La iglesia del Miracle a Tarragona" ls/dlc "L'Art barroch y I'altar de I'igleda parroquial O" ¡"rr¿55¿" [s/dJ. "¡Oh...la unitat dels

"s¿¡¡51" [s/d].

"lntervención en la Reforma". Cataluña.20.05.1911 .

- Conclusions presentades en diversos Congressos a favor de la conser-vació de monuments i antiguitats:. Congrés Excursionista de Lleida fiuny 191 1): "Ulnventari gràfic de Ca-

talunya. (Contribució dels Centres Excursionistes a la Catalogació deMonuments),.

. Congrés d'Ateneus iAssociacions de Cultura a Reus (maig 1912): "L'Ex-cursionisme i l'4r1".

. Congrés Excursionista de Tarragona ((abril 1914) "Protecció de Monu-ments iAntiguitats".

- "Conservació i Catalogació de monuments. Treball desenrotllat en el I

Congrés d'Art Cristià"(28. 1 0.1 91 3).

114. ToRRES BALBÁS, Leopoldo: 1919. "Legislación, inventario grâlficoy organización de los monumentoshistóricos y adísticos de España" Ponència del Vlll Congreso Nacional de Arquitectos (Zarugoza, 1g1g).Anuar¡o de la Asoc¡ación de Arqu¡tectos de Cataluña, 1920115 El 1S89, l'SCCM, que ja havia adoptat el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic, va ser traslladat aI'Edifici del Rellotge del recinte de la Universitat lndustrial, al carrer Comte d'Urgell, 187, de Barcelona, ontambé hi són alguns altres serveis tècnics de la Diputació116. BoletínOficial delaProvinciadeBarcelona,núm. 143/6218 16dejunyde1914.El Juratdel concursestava constituiï, entre altres membres, pels arquitectes Pau Salvat i Josep Goday, i pel Sr. Antoni Jansana.Sembla que també hi era present el Sr. Josep Puig i Cadafalch, almenys en I'acte de nomenament (BOP19.1.1915). No hem trobat a I'arxiu, però, quins altres concursants s'hi van presentar.

67

IVI ONOGRAFIES

c)

- "Assaig d'unes Bases de classificació de la Escultura romànica catala-na>.

- "Plans (planta, talls i perspectiva del conjunt) i fotografies documentals,del castell de Montsoriu".

D)

MÈRITS

(Premis obtinguts, càrrecs exercits)

- Premi en el Concurs per al projecte i construcció de la "Caixa d'Estalvis"de Sabadell. 1903.

- Premi de I'Excm. Ajuntament de Barcelona en el Concurs de projectes deGrups escolars. 19'12.

- Arquitecte municipal de Granollers

- Secretari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya

- President de la Secció d'Arquitectura del "Centre Excursionista de Cata-lunYa".

- Vocal de la Junta de Museus, per nomenament de l'Excm. Ajuntamentde Barcelona.

Tant els articles publicats i les conclusions dels congressos on padicipa Mar-torell, com la Memòria mateixa, constitueixen una declaració de principis (concep-tuals i metodològics) envers la protecció i la intervenció en els monuments. Algunsdels punts que es desenvolupen a la Memòria del concurs-oposició són coincidentsamb els de la Memòria que la Secció Històrico-Arqueològica de l'lEC havia presen-tat mesos abans al President de la Diputació, per la qual cosa es podria suposar queMadorell, o bé la va consultar i analitzar detalladament, o, el que és més possible,que les seves idees, fetes públiques en congressos anteriors, fossin recollides pelsredactors signants.

En la sèrie d'adicles presentats, Jeroni Maftorell no només palesa un profundconeixement de la història de l'arquitectura, sinó que denuncia aquelles situacionsque posen en perill el patrimoni arquitectònic català: d'una banda, les modificacionspoc assenyades o les mutilacions de què poden ser objecte, com és el cas del pro-jecte d'intervenció en l'altar barroc de I'església parroquial de Terrassa, al qual al.lu-deix en el segon i tercer article, i de l'altra, la deixadesa en què es troben alguns mo-numents, com ara l'església del Miracle de Tarragona, de la que després de fer-neuna descripció acurada, conclou que es tracta d'un exemple d'influència persa arri-bada a Catalunya passant pel sedàs de la Llombardia, a ltàlia.

A través d'aquests tres breus adicles, Madorell revela uns principis i criteris queseran els que aplicarà al llarg de la seva trajectòria professional sobre l'actuació enels monuments, i que es poden sintetitzar en els punts següents:

Amb petites obres de consolidació i neteja, tant dels edificis com de l'entornimmediat, amb una opoduna canalització de les aigües i amb un pressupostreduit, es poden salvar de la ruïna molts mbnuments.Els monuments són el resultat de la juxtaposició de fàbriques que s'han anatafegint al llarg dels segles, i totes elles mereixen atenció i estudi. Defensa laconservació de l'ad barroc (al.ludint a l'interès que en aquell moment des-pertava entre els alemanys i els austríacs)117 i

-posicionant-se amb les idees

de Puig i Cadafalch- es manifesta en contra d'intervencions a la manera delneoclassicisme, que tendien a l'uniformisme, tot menyspreant i enderrocantles manifestacions artístiques de segles anteriors.En defensa de la conservació de I'església del Miracle de Tarragona, fa unacrida als tarragonins perquè no l'enderroquin i en tinguin cura, i cita tex-tualment Ruskin, de qui diu que és "el gran educador estètich del poble an-glès modern". Transcrivim els paràgrafs que reprodueix per evitar interpre-tacions errònies sobre què interessava, dels postulats de Ruskin, a JeroniMaftorell:

"La conservacio dels monuments del passat, no es pas una qüestió de con-

1 1 7 Jeroni Madorell cita en el seu adicle "L Art barroch" a Otto Schubed, que tot just havia publicat Barok¡n Span¡en, i la revista moderna d'arquitectura Der Arch¡tekt, de Viena, que dedica alguns números a aquestestil

1)

2)

3)

68

Restauració monumental a

veniènc¡a o sent¡ment. No tenim el dret de destruÌr-\os.118 No'ns perte ne¡xen.La seva propietat, en paft és d'aquells que'ls a¡xecaren, en part de tofes /esgeneracions d'homes que vindran darrera.

"Lo que nosaltres haguem construit, lliures som d'aterrarho; mes, lo quealtres homes feren, ab el seu esforç vigorós [...] és d'eils encara. De tals dretssom totalment usufructuar¡s; peñanyen a/s seus successors [.../."Cap monument [...] no es de la turba que li fa viotencia. Car quital fassr, seràsempre turba. Poch imporla que siga per coratge o bogeria reflexiva [...]; tesgents que destrueixen sense causa són una turba, y és sempre sense causa,q ue I' arq u itectu ra és destrui'da. "

Aquestes frases les va fer seves Jeroni Martorell, ja que ell mateix repeteix en undels altres arlicles que les obres d'ar1 [barroc] són "testimonid'un temps, d'una cul-tura, d'una civilització. Elles il.luminen el coneixement del passal als que avuy vivim,als veniders. No tenim dret a destrutrles." Sota aquests principis es troba la filosofiade I'Anti-restoration movement, els principals teòrics del qual van ser, com hem vist alcapítol 6, william Morris i John Ruskin. Maftorell participa, doncs, en els seus primersanys de dedicació a la restauració monumental, d'algunes de les idees conservacio-nistes de Ruskin.lle

Respecte a l'arlicle presentat sobre temes urbanístics, Martorell s'avança envint anys a algunes de les formulacions de la carta d'Atenes (l 931), sobre la preser-vació dels antics teixits urbans. És possible que conegués ja les teories de GustavoGiovannoni sobre el tema, ja que trobem punts coincidents entre els dos autors. pelque fa al Pla de Reforma lnterior de Barcelona (redactat per Baixeras i aprovat perl'Ajuntament l'any 1881), l'execució del qual es va iniciar el '1907, Maftorell es mostracontrari a arrasar la ciutat vella per edificar-ne una de nova sense que n'hi hagi unasolució d'acabat, sense estudiar la solució d'enllaç de les noves vies amb les velles,obstruint-ne la comunicació violentament. Per això remarca el fet que cal *conside-rar la ciudad como un organismo vivo en que se deben respetar las corrientes de cir-culación de las multitudes y del tráfico Ìndustriat; ver en la ciudad un carácter, unafÌsonomía propia esencia de ella; he ahí las bases principales que tienen presentes losrnaesfros urbanizadores modernos. Se procura hermanar e! aspecto pintoresco, acci-dentado y monumental que presentan las ciudades antiguas, con cuanto requiere lahigiene y las necesidades actuales de la circulación viaria y comunicaciofies.,,tzo

Aquest discurs el basa en l'existència d'unes obres i d'uns mestres, l'experièn-cia i les orientacions dels quals a través de la seva bibliografia i la seva escola hande ser útils als municipis per aplicar-les al temps present: evoca els noms de Sitte,stübben, Henrici, Buls, com a homes eminents que han marcat la pauta de l'evolu-ció a Alemanya, Àustria, Bèlgica, ltàlia... I conclou: uNo hay derecho á ignorar, á pres-cindir de conocimientos de universal dominio."

Hem de dir aquí que, tot just acabar els estudis d'arquitectura el 1903, JeroniMartorell va demostrar, en un extens arlicle publicat pocs mesos després, la sevacapacitat de reflexió i de síntesi en analitzar l'evolució constructiva i estilística del'arquitectura al llarg dels segles, des dels temps dels grecs fins a l'inici del segle xx.coneixia profundament els mestres que havien donat grans obres a la humanitat, i

també la mala arquiteclura, l'arquitectura com a suma d'estils, sense personalitat.Rebutjava els vignolistes que cercaven un ordre arquitectònic pedecte, quan ellhavia pogut comprovar que I'arquitectura clàssica mai no seguia unes proporcionsestrictes. l 21

1 1 8 l\4anorell reprodueix la paraula "destruir-los", referint-se al text de Ruskin. Hem pogut comprovar queen diversos textos sobre teoria i història de la restauració s'utilitza, en el mateix context, la paraula "tocar-los., és a dir, s'atribueix a Ruskin haver dit "No tenim el dret de tocar-los" [els monuments]. Aquest matís és¡mportant per entendre la posició favorable de Martorell respecte al teòric anglès.119 Noli mancalaraóaJavierRiveraquanafirmaquelainfluènciadeRuskinforad'Anglaterraesvapro-duir al segle xx <como característica de la evolución del conservacion¡smo monumental,,. RtvERA, J.: 1g97."Restauración arquitectónica desde los orígenes hasta nuestros días Conceptos, teorÍa e historia" Op. cl¿,pàg 131

120. Vegeu, també, MARToRELL, Jeroni: "lntervención en la Reforma". Catatuña, revista semanal. Any V. Bar-celona, 20 de maig de 1920.1 21 . Respecte a això comentava amb ironia: "¡Sí que n'eren d'errats aquests contes! ¡Ab quin poc fonamentse feyan aquestas afirmacions! Las proporcions dels temples grecs no tenen en realitat res de fixo "(D'aquestes frases es desprèn el seu coneixement dels Entretlens sur I'Architecture. de Viollet le Duc, de 1 863).MAFToRELL, J.: "La arquitectura moderna I La estética. ll. Las obras.. Catalunya, núms 18 i 24. Setembre i

desembre de 1903 D'aquest comentari se'n faria ressò trenta anys després Elías ToRtvlo, en el seu discurs deContestac¡ón llegit amb motiu del nomenament com a acadèmic de la Academia de la Histor¡a a ModestoLópez Otero, el 3 de gener de 1932.

Catalunya (segles XIX i XX).

69

MONOGRAFIES

Coneixia bé la bibliografia des del Renaixement fins a la seva època. Es mos-tra familiaritzat amb els intel'lectuals dels segles xvttt i xlx, amb les teories positivis-tes, que no compadeix massa, amb l'arquitectura vuitcentista marcada per l'arqueo-logia, i, sobretot, amb els que estima de grans mestres del xtx: Ruskin i Viollet le Duc.D'aquests analitza en profunditat i comparativament les seves apodacions per a lacomprensió de l'arquitectura medieval, sobretot la gòtica, considerant-los precursorsi formuladors de les bases que culminarien en I'arquitectura europea moderna. Aques-ta, segons Maftorell, té com a representants indiscutibles Otto Wagner i Olbrich, exem-ples d'innovació i creativitat. Darrere esmenta Victor Hoda, Cuypers (deixeble holandèsde Viollet), Baillie Scott, Aronco i Héctor Guimard. I a Catalunya, Camil Oliveras, pel seuedifici de la Maternitat, en el barri de les Corts de Barcelona.

Al I Congrés d'Aft Cristià a Catalunya (1 913), Martorell va apoftar una ponènciaon comença definint la paraula monument com .tofa obra d'art, tot quant presenta uninterès arqueològic, quant té un valor artístic".l no només es refereix als edificis, sinótambé "a/s objectes mobles, als quadres, escultures, ceràmica, or-febreria..."

D'altra banda, recolza la idea del tractadista M. Saleilles, en el sentit de limitar el

dret de la propietat individual en favor de la societat,122 i destaca el paper de les asso-ciacions, com ara les excursionistes, de divulgar el coneixement de les obres d'ar1 delpaís, influint en el públic i en l'administració oficial.

El segon apadat de la ponència està dedicat a l'aspecte estètic de la conservacióde monuments. Martorell considera errònia aquella concepció del segle xlx

-semblaevident l'al.lusió a Viollet le Duc, o més probablement als excessos dels contemporanisde I'home que Madorell mateix considerava com a mestre en altres aspectes- segonsla qual (restaurar un monument era refer-lo, completar-lo, donar-li aspecte semblant alque se suposava havia tingut quan va fer-se, si hagués quedat acabat; a la disposició quepresentara si e/s afeglts en èpoques posferiors no hi fossin." Aquesta manera d'actuarera sinònim de "falsetats, enganys verament monumentals." I continuava dient: "Avui elconcepte estètlc sobre la restauració ha canviat. Diversos casos poden presentar-se,mes el principi general és el de respecte a la veritat, no voler inventar res." I tornava a fernoves referències a Ruskin: "lideal fóra no haver-ne de fer de restauracions. Conservarels edificis amb cuidado constant, per a què s'aguantin ferms; vigilar especialment lesteulades per a què no hi hagin degotalls, aconduir bé els desaigües per a què no mal-metin els fonaments, rejuntar les esguerdes de les parets I res més."

No tanca, però, la poda a les intervencions amb criteri estètic, com, segons algunsautors, havia fet Ruskin. Marlorell proposa que, en els casos d'obres inacabades, comlafaçana d'una església que va quedar interrompuda, o d'elements esfondrats, sempreque restin prou elements antics i amb l'ajuda de l'arqueologia, "es çorr,"tin asciencia-dament els edificis". Si no és amb aquestes condicions, "si tenim d'anar a Reims o a Bur-gos a cercar motius de composicio, a/eshores val més fer a¡'t modern ,,123 D'altra banda,torna a rebutjar la"unitat dels rst/s", a considerar que s'han de respectar els monumentsamb tota labarreja d'estils amb què hi hagin arribat, i, un cop més, insisteix en què si

la construcció dóna prou dades per a completar-la, <seErons I'esperit de qui en altrestemps varen fer-\a", no hi troba cap inconvenient. En aquestes qüestions coincideix denou amb els postulats del restauro scientifico que apunta Rivera i que són defensatsper Gustavo Giovannoni.l2a

La Memòria referent a I'organització del Servei de Conservacio i Catalogació deMonuments constitueix, a efectes administratius, el document més impodant reque-rit per a la padicipació en el Concurs-oposició.

El text està estructurat en cinc apartats:

L Propietat de les antiguitats.ll. Antecedents sobre la Conservació de monuments i obres d'ar1.

Conservació material de les antiguitats.Conservació a Catalunya.Origen de les disposicions protectores. Museus i organització.Resum.

122 William Morris també havia manifestat que els edificis d'una nació no eren únicament propietat d'a-questa, sinó que ho eren del món sencer. Vegeu: RtvERA, J:1997 Op cit, pà9 135123 l\4artorell esdeclaratotalmentcontrari aafegiral'arquitecturareligiosacatalana,delíniessòbriesisim-ples, façanes acabades amb "innombrables escultures i pinacles", ja que són alienes a la tradició del pais.

124. RrvEBA, J: 1997 Op cit , pàg 141

70

Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX)..

lll. El concepte modern de Protecció.lV. Protecció d'antiguitats.

Lleis i Organització actuals a ltàlia, França i Espanya.Resum.

V. Organització a Catalunya.

Respecte a l'apadat l, el seu discurs reincideix en la necessitat d'establir unatutela, estatista,l25 sobre les antiguitats. Els camins per aconseguir-ho són dos: la con-servació material dels monuments i les antiguitats (que passa per la limitació individualdel dret de la propietat, per la socialització i per la declaració nacional de les obresd'ar1), i l'establiment dels mitjans per evitar o limitar l'exportació.

A l'apadat ll, després de fer un preàmbul sobre les causes puntuals de destruc-ció de les obres d'art, que atribueix a la manca d'il.lustració, Jeroni Madorell assenyalaalguns exemples que ens ofereix la història sobre I'estimació manifestada envers lesobres d'ad, ja des de l'època romana, per emperadors i prínceps, i s'atura especialmenten el cas de Catalunya, on parla del reaprofitament, en l'època medieval, de peces ar-quitectòniques i escultòriques en edificis de nova planta (capitells visigots reutilitzatsen l'església de Sant Pau del Camp de Barcelona, en Sant Miquel de Terrassa, en lacatedral de Barcelona). crida l'atenció sobre l'interès que van demostrar els reis dela Corona catalano-aragonesa per les obres de l'antiguitat, palès en diverses dispo-sicions destinades a la conservació, entre les que destaca la de Pere lll, amb datad'11 de setembre de 1380, mitjançant la qual va ordenar la custòdia de I'Acròpolid'Atenes, o la del rei Martí, de 6 de juliol de 1408, en la qual demana que li siguin en-viades amb molta cura unes gerres de marbre trobades en l'església de Sant Basilide Roses.

En aquest aparlat també es dedica força atenció a analilzar les disposicionsprotectores dels monuments al llarg de la història fins a l'inici del segle XX, d'ltàlia,França i Espanya, de la manera com s'havien creat i estaven organitzats els museusi els serveis (direccions generals, comissions de monuments, inspectors honoraris,etc.), deduint que la millor mostra, quant a organització i protecció real, l'oferia ltàlia.En comentar la història de la conservació dels monuments a França, Marlorell, refe-rint-se de nou a Viollet le Duc, diu que "fou la personificació de I'esperit de vindicacióde I'aft i especialment de I'arquitectura mitgeval." I afegeix -tot donant un gir respec-te a les seves apreciacions publicades el 1903-, "mancat de geni creador, va tenir ungran talent com a dibuixant i domini absolut i perfecte de la tècnica: a París, Amiens,Vezelay, Tolosa, Carcasona, Pierrefonds, i altres llocs, va practicar imporfants restau-racions amb personalíssim sentit de I'art de I'Edat Mitja, si no fidel, d'un convencio-nalisme atrayent."

A l'apartat lll, en parlar del concepte de protecció, al.ludeix a les aporlacionsdel Congrés d'Art Públic de Brussel'les (celebrat el 1912), on va bategar una cons-ciència nova en el sentit que <a Ia idea de conservació concreta i singular substitueixI'ideal d'una protecció absoluta i general de les antigultats." Al mateix congrés es vaproclamar l'existència d'una nova categoria de béns (a més dels béns de propietatpública i privada): els béns particulars d'interès públic. D'aquest nou plantejamentdeduia que el futur Servei de la Diputació havia d'adoptar una forma nova: "mòvil,que arrivi a tot arreu, que cerqui, qu'indagui. En lloc de centralitza¡ de tancar-se enllocs de defensa, és precrs extendre I'accio a totes les encontrades."

Per defensar aquest criteri, Martorell es fa una sèrie d'interrogants que conte-nen ja una resposta: 1)l'església d'un petit poble ha de tenir el mateix grau de pro-tecció que una catedral; 2) s'ha d'estendre als pafticulars la prohibició de restaurarpel seu compte les obres d'art que continguin a casa seva (per exemple, un quadre),i 3) la mateixa protecció ha de tenir un monument declarat nacional que un que enca-ra no ho sigui.

L'Apartat lV tracta de les Lleis vigents a ltàlia, França i Espanya sobre la pro-tecció de les antiguitats i de l'organització més recent. Marlorell analilza punt perpunt la legislació d'aquests paisos en temes referents a la propietat dels béns artís-tics, a la classificació i catàleg, a l'expropiació i exporlació, a la guarda i conserva-ció, a les excavacions i troballes i a les disposicions penals per infringir les lleis.També analitza l'organització dels serveis creats en cada un d'aquests estats i de lesseves provÍncies i del personal encarregat

-especialitzat i administratiu- d'aquellsservets.

125. En aquest sentit Martorell segueix a Conrado Ricci, director del Servei de Conservac¡ó d'Antiguitats i

Belles Arts d'ltàlia, qui el 1912 havia manifestat la necessitat que I'Estat tutelés els monuments, ja que con-siderava que el públic no est¡mava l'art.

71

MONOGRAFIES

Aquest apartat conté un capÍtol específic dedicat a la Catalogació, del qual res-senyem els aspectes més significatius. Segons Martorell, l'objecte de la catalogacióés doble: d'ordre científic i d'ordre fiscal. El primer perquè constitueix "una guia segu-ra, un arxiu de dades fidedignes vaÍbssr'ssim per als esfudlosos", i la notícia ha d'anaracompanyada d'una fotografia. El segon perquè "constitue¡x el millor registre de leso b res d' art existents. "

Per procedir a la catalogació dissenya un model de fitxa ("papereta") amb elcontingut següent:

"En un canto se situarà la imatge gràfica de l'objecte i, en I'altre, indicacionsescrifes, subT'ectes a un model imprès, sobre e/s següents extrems:

. Matèria (arquitectura, esculptura, aft del jardí, texileria l?1...)

. Nom de l'objecte (casa, taula, calzer...)

. Lloc on es troba (població i comarca, carrer...)

. Temps (època probable de construcció)

. Autor (quan es conegui)

. Títol (tractant-se de pintures, fapissos...)

"Bespecfe al document gràfic adjunt a la papereta s'anotarà lo següent:. N" de entrada. No de la font (de la qual procedeix la fotografia). Nom de la font (autor del clixé o llibre). Data del document gràfic."

Madorell considera, a més, que el sistema general de classificació de les pape-retes s'ha d'ajustar en el possible al Sistema Decimal, adoptat per I'lnstitut lnternacio-nal de Brussel.les, tot i establint tres grans seccions: art antic, medieval i modern. Elscatàlegs es completaran amb la publicació de la Topografia ArtÍstica de la regió, se-guint els models aplicats a Àustria i Alemanya i publicats en els volums ÖsterreischeKunst Topographie, Die Kunstdenkmàler i Bau und Kunstdenkmä\er.126

Laparlat V recull la proposta d'organització del Servei de Catalogació iCon-servació de Monuments de la Diputació de Barcelona, on queda implícit que es trac-tarà d'un servei que abastarà tot Catalunya i on se sintetitzen els temes claus que havingut analitzant al llarg de la Memòria:

"Conservació d'edificis. Es limitaran els treballs de conservació a I'essencial per I'es-tabilitat dels edificis. Es procurarà en primer terme, el bon estat de les cobertes i ladefensa dels fonaments de I'accio de l'aigua.

Se tancaran amb senzills reixats els monuments abandonats.Quan els medis ho permetin, se faran treballs més considerables: buidar els fi-

nesfra/s tapiats dels campanars, descarregar /es yoltes del pes de les teulades, posant-hi encavallades, etc.

El Servei cridarà l'atencio dels municipis quan es pretengui aterrar en les pobla-cions, quelcom d'interès arqueològic o aftístic.

Catàleg. En primer terme se despullaran els llibres, butlletins i publicacions de totamena que contínguin dades aprofitables.

També s'acudirà a les col.leccions fotogràfiques exrstenfs per formar la base deI'lnventari.

Periòdicament se faran v¡atges d'exploracio a/s //ocs més desconeguts i a onexisteixin objectes d'imporTància excepcional, poc estudiats.

S'alçaran els plans, talls i alçades dels monuments catalans no estudr,ats arquitec-tònicament encara. En general, se procurarà concretar aquesfs esfudrs a grups d'edificiso aspecfes determinants, fins que se'n posseexi un conjunt.

Publicacions. Del catàleg gràfic podran eixÌr-ne fàcilment obres sobre Història de I'a¡tcatalà. En primer terme, entenem podria publicar-se la "Escultura Romànica Cata-Iana,.

Fóra també de gran transcendència, una obra gràfica de 'La Casa Catalana'.Altra obra a fer: Petit resum de Ia 'Història de I'Art Català'.

1 26 Vicente Lampérez, al lV Congreso Nacional de Arqu¡tectos celebrat a Bilbao el 1 907, ja havia proposatunes normes fixes d'inventariar, i fins ¡ tot havia confeccionat un model de fitxa tècnica per a cada elementarquitectònic, amb les dades essencials per al seu coneixement. Vegeu: "Bases y medios prácticos parahacer el ¡nventario de los lvlonumentos Arquitectónicos de España.

72

Restauració monumental d Catdlunya (segles XIX f XX)..

Museus. El Servei procurarà promoure la fundació de Museus en localitats indicades.A I'efecte instarà la creació de "Juntes de Museus i Protecció de Monuments",

gestionant sigan subvencionades pels Municipis.La relació constant que tindrà el Servei amb els posseiiJors d'antiguitats, podrà

esser motiu per proposar a/s Museus adquisicions avantatjoses.

Personal auxiliar. La direcció del Servei procurarà constituir un Cos auxiliar volunta-ri, escampat per tofes /es v/es.

A I'efecte, nomenarà Delegats honoraris a persones especialment indicades,per sa il.lustració i patriotisme. Aquesfes persones comunicaran les notícies que in-teressrn respecte la situació dels monuments i ajudaran en lo possib/e a Ia Cata-logació.

Legislació protectora. El Servei vetllarà pel compliment de les L/ers i disposlcionseciesrâstlques referents a la Conservacio de monuments.

Quant siga d'oportunitat proposarà /es gestions que siga convenient fer per I'a-venç de la Legislació."

La part escrita de la Memòria finalitza amb una proposta per a unes bases declassificació de I'ornamentació en l'arquitectura romànica catalana:

"- Motius geomètrics. Entrellaçats.

- Formes ornamentals.

- Flora. Natural.Estilitzada.Capitell corinti-romà.Derivacions del capitell corinti.Fulla bizantina de cinc puntes.Fulla bizantina i nus rúnic.Motius bizantins i entrellaçats.Flora estilitzada i entrellaçats.

- Fauna. Reial.Bestiari fantàstic. Monstres.

Griu.lcnemonus.Arpia.lbex.

- Motius geomètrics, flora ifauna.

- lnicis de figura humana. Entrellaçats. Flora. Bestiari.

- Figura humana. Cares i homes.Lluita de l'home amb monstres.Fets Bíblics.Vida de Jesús.Representacions de Jesús.Religió cristiana.Persones religioses.

Escenes de la vida agrícola.Escenes d'obres.Fets diversos de la vida.Escenes de caça.Escenes de guerra."

Tota aquesta iconografia, agrupada segons els temes exposats, anava recolza-da en la Memòria amb 250 fotografies d'elements arquitectònics esculpits existentsen diferents monuments del territori català. El document es completava amb una pla-nimetria ifotografies d'un monument medieval, el castell de Montsoriu.

73