Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de POLINYÀ€¦ · Diputació de...

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de POLINYÀ

Document I i II Pla d’acció per l’energia sostenible

Gener 2011

Àrea de Medi Ambient Gerència de Serveis de Medi Ambient

Pla d’acció per l’Energia Sostenible de Polinyà Gener 2011

2

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del munic ipi de Polinyà El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i segueix la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables. Equip redactor

TÜV Rheinland Ibérica Inspection, Certification & Testing, S.A.

Joan Ramon Bover Alberni, enginyer d’organització industrial.

Gerard Pou Raurell, enginyer tècnic industrial.

Eva Villanova Galiano, enginyera de materials.

Ignacio Gil Magallan, enginyer electrònic.

Ajuntament de Polinyà: Responsables seguiment del PAES

Emilio Pérez Pastor, Enginyer municipal.

Diputació de Barcelona : Direcció del treball

Carme Melcion Fontbernat, Diputació de Barcelona (DIBA).


3

ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ.....................................................................................................................6

1.1 MARC GENERAL: ....................................................................................................6 1.2 PAES AL MUNICIPI DE POLINYÀ:........................................................................7 1.3 CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI:.................................................................8

2. INVENTARI D’EMISSIONS .............................................................................................10 2.1. METODOLOGIA EMPRADA PER A L’AVALUACIÓ D’EMISSIONS.................10

2.1.1.ABAST: ................................................................................................................10 2.2. CONSUMS I EMISSIONS: .........................................................................................11

2.2.1. CONSUMS I EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI: .....................................11 2.2.1.1. Consum d’energia elèctrica...............................................................................11 2.2.1.2. Consum de gas. .................................................................................................13 2.2.1.3. Consum de gasos liquats del petroli (GLP).......................................................15 2.2.1.4. Consum de combustibles líquids.......................................................................16 2.2.1.5. generació i tractament de residus sòlids:...........................................................19 2.2.1.6. conjunt emissions àmbit municipal:..................................................................21 2.2.2. CONSUM I EMISSIONS DE GEH DE L’ÀMBIT DEL PAES:........................26 2.2.2.1. Energia elèctrica:...............................................................................................26 2.2.2.2. consum de gas: ..................................................................................................27 2.2.2.3. consum de gasos liquats del petroli (GLP):......................................................28 2.2.2.4. combustibles líquids:.........................................................................................30 2.2.2.5. Generació i tractament de residus sòlids:..........................................................31 2.2.2.6. Emissions totals PAES:.....................................................................................31 2.2.3. AJUNTAMENT:..................................................................................................36 2.2.3.1. Energia elèctrica:...............................................................................................36 2.2.3.3. Gas natural: .......................................................................................................37 2.2.3.4. COMBUSTIBLES LÍQUIDS: ..........................................................................39 3.2.3.5. Global ajuntament: ............................................................................................40

3. DIAGNOSI..........................................................................................................................44 3.1 TAULA RESUM...........................................................................................................44 3.2. ANÀLISI DE LES EMISSIONS DE GEH. SÍNTESI, TENDÈNCIA, PUNTS FORTS I FEBLES...............................................................................................................44

3.2.1. Emissions totals del municipi...............................................................................45 3.2.2. Emissions àmbit PAES ........................................................................................46 3.2.2.1 Evolució emissions sector serveis:.....................................................................46 3.2.2.2. Evolució emissions sector transport..................................................................48 3.2.2.3. Evolució emissions sector domèstic: ................................................................50 3.2.2.4. Evolució emissions sector residus: ...................................................................52 3.2.2.5.Evolució emissions sector cicle de l’aigua:.......................................................54 3.2.3. Emissions àmbit Ajuntament ...............................................................................54 3.2.3.1 Evolució emissions en equipaments municipals:...............................................55 3.2.3.2 Evolució emissions enllumenat i semàfors: .......................................................56

3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI. ........................................................................................57

3.5.1 Àmbits d’actuació: ................................................................................................59 3.5.2. Objectius de reducció al 2020 i estratègia: ..........................................................59

4. PLA ACCIÓ: .......................................................................................................................60 4.1.1. Contingut de la fitxa.............................................................................................61

5. PLA DE SEGUIMENT DEL PAES: .......................................................................140


4

5.1. Introducció:.................................................................................................................140 5.1. INDICADORS DE SEGUIMENT DE PAES:...........................................................140

5.1.2. Indicadors d’àmbit general:................................................................................140 5.1.4. Indicadors de seguiment: ...................................................................................141

5.2. AVALUACIÓ DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PAES:.......................................147 5.2.1. Anàlisi d’evolució emissions: ........................................................................147 5.2.2. Evolució de les accions:.................................................................................147

DOCUMENT II : PLA DE PARTICIPACIÓ .......................................................................150 1. Introducció:....................................................................................................................150 2. Definició i elaboració del PAES: ..................................................................................150

2.1. Reunions fase de treball: .......................................................................................150 2.1.1. Primera Reunió comissió de Seguiment: ...........................................................150 2.1.2. Segona Reunió Comissió de seguiment: ............................................................151 2.1.3. Visites d’avaluació energètica als equipaments:................................................151 2.2. Reunions fase de comunicació..............................................................................151 2.2.1. Reunió de presentació de resultats generals inventari i visites avaluació:.........151 2.2.2. Reunió de comunicació:.....................................................................................151

Annex 1: METODOLOGIA..................................................................................................154 1. Comentaris de dades obtingudes: ..................................................................................154 2. Metodologia de la DIBA per l’inventari d’emissions: ..................................................154 3. Factors de conversió a emprar en el càlcul d’emissions................................................166 4. Aproximacions per a l’avaluació d’emissions...............................................................170 5. Indicadors ......................................................................................................................172 6. Model Taules excel........................................................................................................181 7. Model Visita avaluació energètica ................................................................................184


5


6

1 INTRODUCCIÓ

1.1 MARC GENERAL: En les últimes dècades del segle XX la comunitat científica internacional adverteix d’un augment de la temperatura global del planeta directament relacionat amb l’augment del volum d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que genera l’activitat humana. Aquest fenomen es posa manifest a nivell polític en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà a Estocolm, l’any 1972. Des de llavors, la comunitat internacional encapçalada per les Nacions Unides i la Organització Meteorològica Mundial enceta un llarg procés. La “Cimera de la Terra” celebrada a Rio de Janeiro el 1992, dóna un impuls definitiu a les accions conjuntes internacionals amb la participació de 172 països i 108 caps d’estat i on s’aproven tres grans acords (el Programa 21, La declaració de Rio sobre Medi Ambient i Desenvolupament, i una declaració de principis relativa als boscos) i s’obren a la firma dos elements amb força jurídica obligatòria:

El Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic. El Conveni sobre la diversitat Biològica.

El primer s’afirma com a l’element central dels esforços mundials per combatre l’escalfament de la Terra. L’objectiu del conveni és clar: l’estabilització de les concentracions de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera a un nivell que eviti interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic. [1, pag 5] El Conveni sobre el Canvi Climàtic va entrar en vigor el 21 de març del 1994, i s’estableixen reunions anuals per avançar en aquest objectiu. Fruit del desenvolupament d’aquest conveni, el 1997 s’aprova el Protocol de Kyoto. Marcant una fita històrica, ja que per primera vegada, els països industrialitzats aproven objectius de reducció jurídicament vinculants. [1,pag 9] El Protocol de Kyoto va entrar en vigor el febrer del 2005, establint els objectius de reducció de emissions netes de gasos d’efecte hivernacle per els principals països desenvolupats i amb economies en transició. El compromís es resumeix en reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels països industrialitzats com a mínim un 5% per sota dels nivells del 1990 per el període 2008-2012, [2] La EU va assumir els compromisos del protocol de Kyoto el 1998 a Nova York, situant-se al capdavant de la seva promoció davant els països que són reticents a l’adhesió al protocol. La preocupació dels governants europeus per obtenir dades fiables i contrastades respecte el Canvi Climàtic havia portat al 1994 a crear l’Agència Europea del Mediambient (AEMA), que amb seu central a Copenhague, es constitueix com a organisme de suport a la presa de decisions en les polítiques mediambientals.


7

El primer Programa Europeu sobre Canvi Climàtic, s’aprova el març de 2000 i d’ell han sorgit posteriorment diverses directives específiques. L’any 2002, tots els estats membres de la Unió europea ratifiquen el Protocol de Kyoto i es comprometen a rebaixar un 8% el nivell d’emissions de gasos amb efecte hivernacle entre els anys 2008 i 2012, segons els gasos emesos l’any base (1990). A l’estat espanyol ratificar el Protocol de Kyoto, significa assumir el compromís de limitar les emissions a un creixement del 15% respecte de l'any 1990 per al període 2008-2012. En aquest sentit es generen un conjunt d’organismes i institucions que desenvolupen diferents funcions per assolir els objectius compromesos, com ara la Oficina española de cambio Climático, el Consejo Nacional del Clima, la Comisión de coordinación de Políticas de cambio Climático, Comisión Delegada del Gobierno para el cambio Climático, i el Grupo interministerial del Cambio Climático. L’estratègia espanyola es formalitza el 2004 quan el Ple del Consell Nacional del Clima aprova la “Estrategia española para el cumplimento del protocolo de Kyoto.” Evolucionant el 2007 en “Estrategia española de cambio climático y energía limpia Horizonte 2007-2012-2020”. [3, pag 5] Ja en l’àmbit de la comunitat autònoma de Catalunya l’any 2005 el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va editar el primer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, i el Departament de Medi Ambient i Habitatge es va establir com a òrgan de verificació de les emissions per a les empreses que participen al mercat d’emissions, com a conseqüència de l’aplicació de la Directiva 2003/87/CE. Posteriorment, l’any 2006, es van crear, sota la dependència del Departament de Medi Ambient i Habitatge, la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, encarregada de vetllar per la implantació de les mesures contra el canvi climàtic i el compliment del Protocol de Kyoto. [4] En el marc provincial i local és on es realitza el 80% de la implantació d’aquestes polítiques. En aquest àmbit la Diputació de Barcelona, i en concret, l’Àrea de Medi Ambient dóna suport als municipis amb diversos projectes que persegueixen un mateix objectiu. Projectes com: La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la implantació de Agenda 21, o el suport a la implantació del Pacte d’Alcaldes/esses, persegueixen “donar suport en la definició d’estratègies locals per la prevenció, mitigació i adaptació del canvi climàtic basades en l’ús de les energies renovables, en la reducció d’emissions i en el bon ús dels recursos”.

1.2 PAES AL MUNICIPI DE POLINYÀ: L’Ajuntament de Polinyà s’adherí al Pacte d’Alcaldes/esses, en el ple municipal del 28 d’Octubre de 2009. Amb aquesta acció continua en la direcció de concretar mesures i actuacions per millorar la seva relació amb el medi ambient i afegir-se a la lluita contra el canvi climàtic. Un exemple clar són els esforços que s’han dedicat per implementar el sistema de recollida selectiva al municipi, generant tota la infraestructura necessària per permetre el reciclatge i aprofitament dels residus municipals.


8

L’any 1996 es van instal·lar els primers contenidors de recollida de vidre, l’any 1998 es van instal·lar els contenidors de paper i cartró, l’any 2000 els contenidors d’envasos i finalment l’any 2004 es van instal·lar els contenidors de la fracció orgànica. Des de l’ajuntament es dediquen esforços en la formació conscienciació de la població, per mitjà de campanyes sensibilització permanent, en aspectes quotidians que poden influir molt positivament en les polítiques adoptades. El municipi també s’adherí al projecte Agenda 21, a partir del qual s’elabora l’Agenda 21 local amb l’objectiu d’avançar ordenadament cap al desenvolupament sostenible. El compromís assumit amb l’adhesió al Pacte d'alcaldes i alcaldesses, Polinyà es compromet a: “fer seus els objectius de la Unió Europea per l’any 2020 i adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 per cent per a 2020 mitjançant la creació de plans d’acció a favor de les fonts d’energies renovables”. D'aquesta manera Polinyà es suma al projecte de un gran conjunt de les forces locals que estan impulsant en una mateixa direcció cap a un canvi en l'ús i gestió de l'energia. Aquest projecte, és una iniciativa de la Direcció General de Transport i energía de la Comissió Europea , que ja disposa al segon semestre de 2010 de 1948 pobles o ciutats adherides.[6] Aquest objectiu és comú per tots els municipis europeus adherits al Pacte, i es pretén assolir per mitjà d'un pla d'actuació que comprèn les següents fases: − Fer un inventari actual d'emissions de GEH. − Lliurar el PAES en un termini màxim d'un any. − Adaptar les estructures de govern local per implementar les mesures necessàries. − Mobilitzar la societat civil en un pla de participació. − Lliurar els informes d'implementació i seguiment. − Compartir experiències amb altres municipis. − Organitzar jornades de sensibilització − Participació en la conferència d'Alcaldes per a una Europa amb Energies

Sostenibles. − Difondre el missatge del Pacte La Diputació de Barcelona ha promogut l’adhesió al pacte dels municipis de la província i ofereix suport econòmic i tècnic als municipis per complir amb les obligacions derivades de l'adhesió al Pacte, i la realització del PAES.

1.3 CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI: El municipi de Polinyà està ubicat a la dreta de la riera de Caldes, entre Palau-Solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda, a la comarca del Vallès Occidental. El terme municipal de Polinyà té una extensió de 8,8 km2 i es situa a 123 m d’altitud.

Població (nº habitants) 7.676

Extensió 8.8 Km2


9

Altitud 123 m

Coordenades UTM (x,y) 429.824, 4.601.033

Densitat poblacional (hab/km2) 873.3

Comarca Vallès Occidental

Taula 1: Dades d’informació genèrica del municipi any 2009. Polinyà, ha estat històricament una població agrícola, però al segle XX, entrats els anys 60, el municipi començà a transformar-se amb la implantació de les primeres indústries (Inerga, Hempel, Tofoga, Brabantia...) fins esdevenir el que és actualment: una vila residencial, amb una important instal·lació d'indústries ubicades en diferents polígons. Aquesta transformació es visualitza clarament amb l’increment experimentat entre els anys 60 i els anys 90, passant de 444 a 3.306 habitants. Tot i així l’evolució de la població presenta un creixement exponencial, sobretot en els darrers deu anys, passant de 4.657 habitants l’any 2000 a 8.000 habitants el 2010, transformant completament el caràcter de la població.

Any Població (nº hab) 1950 444

1970 1.060

1990 3.306

2000 4.657

2001 4.767

2002 5.246

2003 5.514

2004 5.855

2005 6.428

2006 6.764

2007 7.105

2008 7.403

2009 7.676

Taula 2. Evolució de la població de Polinyà en el període 1950-2009:


10

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020

Hab

itant

s

Gràfic 1. Evolució de la població En vistes d’aquest creixement l’Ajuntament dissenyà el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que va entrar el vigor el març de 2003, que planifica aquest creixement poblacional amb la finalitat que es produeixi de manera equilibrada, sostenible i amb els equipaments i serveis necessaris. La característica més destacada del municipi de Polinyà és la joventut de la població. El 45% dels habitants són menors de 30 anys, i les persones més grans de 60 anys representen l'11% del total de la població. [5]

2. INVENTARI D’EMISSIONS

2.1. METODOLOGIA EMPRADA PER A L’AVALUACIÓ D’EMISSIONS

2.1.1.ABAST: S'ha realitzat un inventari complet de les emissions del municipi, realitzant un tractament de les dades de consum energètic dels diferents sectors d’activitat, especificant les fonts d’emissió. El procediment emprat en aquest estudi defineix tres àmbits d’anàlisi: àmbit MUNICIPI, àmbit PAES i àmbit AJUNTAMENT.


11

Gràfic 2: àmbits d’actuació del PAES.

Per el càlcul de les emissions de GEH en cada àmbit s’ha utilitzat una metodologia proporcionada per la Diputació de Barcelona. S’adjunta en el document V (Annexos).

2.2. CONSUMS I EMISSIONS: En els següents punts, es presenten les dades de consum energètic de la població. Diferenciant en primera instància entre els tres àmbits de d’anàlisi; Municipi, PAES i Ajuntament. Desglossant les dades segons la font d’emissió que genera els GEH; energia elèctrica (EE), gas natural (GN), gasos liquats del petroli (GLP), Residus, i combustibles líquids (CL).

2.2.1. CONSUMS I EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI: L’àmbit municipi engloba la totalitat de la població i totes les activitats que es desenvolupen en el terme municipal. Representen un punt de referència per valorar la tipologia del municipi i la seva influencia en la resta del territori. En aquesta primera fase, es classifiquen els consums d’energia i volum d’emissions per fonts d’emissió i per sectors d'activitat.

2.2.1.1. Consum d’energia elèctrica. El consum d’energia elèctrica és la font d’emissió de GEH més important. Es tracta de la font energia més estesa en l’entorn metropolità. Tot i que presenta un gran pes en el sector domèstic, resulta especialment útil al sector industrial i al sector serveis, degut al seu caràcter fàcilment transformable i la seva aplicació a múltiples funcionalitats.

MUNICIPI

- Sector primari - Sector secundari (INDÚSTRIA)

PAES Hi ha compromís de reducció

AJUNTAMENT - Transport - Consum domèstic - Residus - Terciari - Cicle H2O

- Flota municipal - Equipaments - Enllumenat - Bombament aigua.


12

Kwh

2005 2006 2007

Primari 589.953 781.258 588.005 Industrial 149.255.345 148.154.799 143.552.884 Construcció i Obres públiques 445.574 512.146 457.922 Terciari 26.389.290 25.436.282 33.336.195 Usos domèstics 8.986.990 9.487.803 10.083.119 Cicle de l’aigua 156.304 193.651 150.221

TOTAL 185.823.456 184.565.939 188.168.346

Taula 3: Consum d’energia elèctrica per sectors anys 2005-2007. Tones de CO 2eq

2005 2006 2007

Primari 284 339 260 Industrial 71.792 64.299 63.594 Construcció i Obres públiques 214 222 203 Terciari 12.693 11.039 14.768 Usos domèstics 4.323 4.118 4.467 Cicle de l’aigua 75 84 67

TOTAL 89.381 80.102 83.359

Taula 4: Emissions derivades del consum d’energia elèctrica per sectors anys 2005-2007. Tones de CO 2eq/habitant

2005 2006 2007

Primari 0,04 0,05 0,04 Industrial 11,17 9,51 8,95 Construcció i Obres públiques 0,03 0,03 0,03 Terciari 1,97 1,63 2,08 Usos domèstics 0,67 0,61 0,63 Cicle de l’aigua 0,01 0,01 0,01

TOTAL 13,90 11,84 11,73

Taula 5: Emissions derivades del consum d’energia elèctrica per sectors i habitant anys 2005-2007.


13

S’observa clarament que el sector Industrial és el que presenta un major consum d’electricitat I per tant un major volum d’emissions associades, el 81% del total.

Emissions EE 2005

Industrial81%

Serveis14%

Construcció i obres públiques

0,2%

Primari0,3%

Usos domèstics5%

Cicle de l'aigua0,08%

Gràfic 3: % Emissions derivades del consum d’energia elèctrica per sectors any 2005.

2.2.1.2. Consum de gas. En el municipi existeix una xarxa de distribució de Gas Natural que abasteix pràcticament a tota la població. Per manca de dades de partida en el sector primari, es considera que el consum de Gas Natural en aquest sector d’activitat és irrellevant. Per tan es dedueix que les dades de consum de Gas Natural utilitzat en les poques explotacions dedicades aquest sector, estan incloses en les del sector terciari o domèstic. Sense que la desviació es pugui considerar important. Kwh

2005 2006 2007

Industrial 55.372.023 52.884.460 52.067.742

Terciari 4.370.027 5.376.917 4.952.860

domèstics 19.054.068 16.332.778 16.917.463

TOTAL 78.796.118 74.594.155 73.938.065

Taula 6: Consum de Gas Natural per sectors anys 2005-2007.


14

Tones de CO 2eq

2005 2006 2007

Industrial 11.185 10.683 10.518

Terciari 883 1.086 1.000

domèstics 3.849 3.299 3.417

TOTAL 15.917 15.068 14.935

Taula 7: Emissions derivades del consum Gas Natural per sectors anys 2005-2007. Tones de CO 2eq/hab

2005 2006 2007

Industrial 1,74 1,58 1,48

Terciari 0,14 0,16 0,14

domèstics 0,60 0,49 0,48

TOTAL 2,48 2,23 2,10

Taula 8: Emissions derivades del consum Gas Natural per sectors i habitant anys 2005-2007. De l’observació de dades es desprèn la forta influència que presenta el sector domèstic en el consum d’aquesta font d’emissions de GEH. Influencia associada a que actualment és l’energia més estesa per la generació de calor a les llars. Tot i així, en l’any 2005 el sector industrial genera el 70% de les emissions de GEH associades al consum de gas natural, mentre que el sector domèstic genera el 24%.

Emissions GN 2005

Domèstic24%

Terciari6%

Industrial70%

Gràfic 4: % Emissions derivades del consum de GN per sectors any 2005.


15

2.2.1.3. Consum de gasos liquats del petroli (GLP). Els gasos liquats del petroli són habituals en poblacions i habitatges aïllats, on no arriba la xarxa de gas natural. Tot i així encara és una alternativa utilitzada en tots els sectors d’activitat. Tot i que no ha estat possible aconseguir dades directes de consum, a continuació es pressenten els valors de consum obtinguts a partir del procediment publicat per la Diputació de Barcelona. KWh

2005 2006 2007

Primari 110.119 96.919 100.450

Industrial 242.262 213.221 220.990

Serveis 506.548 445.826 462.071

Usos domèstics 1.343.453 1.182.408 1.225.493

TOTAL 2.202.382 1.938.374 2.009.005

Taula 9: Consum de GLP per sectors 2005-2007. La part més important del consum s’atribueix al sector domèstic. Sector on es troba el perfil d’usuari tipus que consumeix el GLP envasat en forma de “bombones de butà”. L’any 2005 el GLP envasat suposa el 67% del total, segons les dades provincials.

Tones de CO 2eq

2005 2006 2007

Primari 25 22 23 Industrial 55 48 50 Serveis 115 101 105 Usos domèstics 305 268 278

TOTAL 500 440 456

Taula 10: Emissions derivades del consum de GLP per sectors 2005-2007.

Tones de CO 2eq/hab

2005 2006 2007

Primari 0,0039 0,0033 0,0032 Industrial 0,0086 0,0072 0,0071 Serveis 0,0179 0,0150 0,0148 Usos domèstics 0,0474 0,0397 0,0392

TOTAL 0,0778 0,0651 0,0642


16

Taula 11: Emissions derivades del consum de GLP per sectors 2005-2007.

Emissions GLP 2005

Primari5%

Industrial11%

Serveis23%

Domèstic61%

Gràfic 5: % Emissions derivades del consum GLP per sectors 2005.

2.2.1.4. Consum de combustibles líquids. Darrera del consum d’energia elèctrica, el consum de combustibles líquids derivats del petroli, representa la segona font d’emissions de GEH més important. En aquest estudi es consideren els combustibles líquids més comercialitzats:

Gasolina Gasoil A Gasoil B Gasoil C Fuel-oil

El seu consum es concentra en el sector transport i el sector industrial. El seu ús es concentra en el sector Transport, on s’utilitzen bàsicament la Gasolina i el Gasoil A. El Gasoil B s’utilitza en el sector primari per la maquinaria agrícola. El Gasoil C s’utilitza per la generació de calor en habitatges, edificis de serveis i edificis industrials. I el Fuel-oil s’utilitza bàsicament en el sector industrial i algún equipament de grans dimensions, encara que amb una tendència clara a desaparèixer. Degut a la dispersió d’usuaris i distribuïdors, i les dificultats que això representa alhora de realitzar un inventari exhaustiu del consum d’aquests combustibles, es realitza una aproximació del seu consum, utilitzant la metodologia proporcionada per la DIBA, en base en les dades provincials publicades per l’ICAEN, i el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, de la Generalitat de Catalunya.


17

KWh

2005 2006 2007

GASOLINA 15.452.228 15.187.766 14.672.519 Transport GASOIL A 37.448.304 40.825.558 42.983.811

Primari GASOIL B 12.845 10.285 9.587

FUEL-OIL 2.893.713 1.325.113 1.098.407 Industrial GASOIL C 710.949 544.374 711.007 FUEL-OIL 89.496 40.983 33.971 Serveis GASOIL C 639.854 489.936 639.906

Domèstic GASOIL C 1.019.027 780.269 1.019.110

TOTAL 58.266.417 59.204.284 61.168.319

Taula 12: Consum de combustibles líquids per sectors i combustible 2005-2007. Tones CO 2 eq

2005 2006 2007

GASOLINA 3.834,6 3.318,4 3.205,8 Transport GASOIL A 9.394,6 10.241,9 10.783,3

Primari GASOIL B 3,3 2,7 2,5

FUEL-OIL 910,4 416,9 345,6 Industrial GASOIL C 183,5 140,5 183,5 FUEL-OIL 28,2 12,9 10,7 Serveis GASOIL C 165,2 126,5 165,2

Domèstic GASOIL C 263,0 201,4 263,1

TOTAL 14.782,9 14.461,2 14.959,7

Taula 13: Emissions derivades del consum de CL per sectors i combustible 2005-2007.

Tones de CO 2eq

2005 2006 2007

Transport 13.229 13.560 13.989 Primari 3 3 3 Industrial 1.094 557 529 Serveis 193 139 176 Usos domèstics 263 201 263

TOTAL 14.783 14.461 14.960

Taula 14: Emissions derivades del consum de CL per sectors 2005-2007.


18

Tones de CO 2eq/hab

2005 2006 2007

Transport 2,06 2,00 1,97 Primari 0,001 0,0004 0,0004 Industrial 0,17 0,08 0,07 Serveis 0,03 0,02 0,02 Usos domèstics 0,04 0,03 0,04

TOTAL 2,30 2,14 2,11

Taula 15: Emissions derivades del consum de CL per sectors i habitant 2005-2007. Les dades obtingudes reflecteixen clarament la dependència actual del sector transport al consum de combustibles líquids. I a més de constata l’evidència, que és en aquest sector, on es concentra la utilització d’aquesta font energètica. Representen un 91% del total, en l’any 2005.

EMISSIONS CL 2005

Industrial7%

Serveis1%

Transport90%

Primari0,02%Domèstic

2%

Gràfic 6: % Emissions derivades del consum GLP per sectors 2005.


19

2.2.1.5. generació i tractament de residus sòlids: L’impacte que generen els residus urbans en l’atmosfera depèn del tipus de recollida i el tipus de tractament que reben al final del cicle. A continuació es presenten les dades del volum de residus recollits al municipi en el període 2005-2008, classificats en tipus de residu i expressats en tones. Tones

2005 2006 2007 2008

RESTA 2.490 2.493 2.506 2.230 SELECTIVES 978 1.081 999 1.332 TOTAL 3.468 3.573 3.505 3.562

Taula 16: Total residus període 2005-2008 Classificació per fraccions de la recollida selectiva: Selectives [Tones]

2005 2006 2007 2008

Matèria orgànica 178 214 275 439

Vidre 74 99 128 216

Paper i cartró 142 186 153 223

Envasos 44 52 69 139

Voluminosos 231 122 82 53

Fracció vegetal 82 31 28 24

Piles 0,32 0,11 0,49 0,20

Medicines 0,09 0,00 0,47 0,00

Textil 0,00 23 0,00 19 Altres residus deixalleria 226 355 263 219

Total 978 1.081 999 1.332

Taula 17: Tones recollida selectiva per fraccions, període 2005-2008 S’observa una clara tendència a l’augment del volum de la recollida selectiva, fruit en gran mesura, de l’esforç de l’administració local per la promoció, divulgació i conscienciació ciutadana de la importància que suposa la separació de fraccions en l’àmbit domèstic. En el 2005 el 71,8% de residus recollits eren fracció resta, i en el 2008 suposa un 62,6 %.


20

Aquesta tendència en la recollida es transforma en uns resultats més favorables en quant al volum de les emissions associades a al tractament de residus. Com es pot observar de les dades a Tones de CO2eq. Tones CO 2eq

2005 2006 2007 2008

RESTA 1855 1857 1867 1662 SELECTIVES 446 472 361 383 TOTAL 2.301 2.329 2.228 2.045

Taula 18: Tones CO2eq total residus, període 2005-2008 Tones CO 2eq/hab

2005 2006 2007 2008

RESTA 0,289 0,275 0,263 0,224 SELECTIVES 0,061 0,060 0,039 0,028 TOTAL 0,349 0,335 0,302 0,253

Taula 19: Tones CO2eq total residus, període 2005-2008

Emissions lligades als residus 2005

Piles0,01%

envasosno rec.

0%

Volum.7,19%

Altres residus deixall.7,02%

Resta 77,32%

Fracció vegetal1,09%

Envasos0,96%

Vidre2,06%

Paper i cartró1,57%

Matèria orgànica2,37%

Gràfic 7: % Emissions derivades de la generació de residus 2005.

S’ha de destacar que malgrat la fracció de recollida selectiva genera emissions positives, el reciclatge d’envasos i vidre ha permès deixar d’ emetre :


21

- 81 tCO2eq en l’any 2005 - 103 tCO2eq en l’any 2006 - 136 tCO2eq en l’any 2007 - 245 tCO2eq en l’any 2008

Aquest increment continuat de reducció de les emissions denota que el sistema de recollida està ben arrelat a la població, i que en l’actualitat s’estan manifesta’n els beneficis de les accions portades a terme amb anterioritat.

2.2.1.6. conjunt emissions àmbit municipal: Resum :

2005 2006 2007

KWh Tones CO2eq

Tones CO2eq/hab KWh

Tones CO2eq

Tones CO2eq/hab KWh

Tones CO2eq

Tones CO2eq/hab

Primari 712.917 312 0,05 888.462 364 0,05 698.042 286 0,04

Industrial 208.474.292 84.126 13,09 203.121.967 75.588 11,17 197.651.031 74.691 10,51

Serveis 32.440.789 14.099 2,19 32.302.090 12.588 1,86 39.882.926 16.252 2,29

Domèstic 30.403.538 10.985 1,71 27.783.258 10.152 1,50 29.245.185 10.568 1,49

Transport 52.900.532 13.229 2,06 56.013.324 13.560 2,00 57.656.330 13.989 1,97

Cicle de l'aigua 156.304 75 0,01 193.651 84 0,01 150.221 67 0,01

TOTAL 325.088.373 122.826 19,11 320.302.752 112.336 16,6 325.283.734 115.852 16,3

Taula 20: taula resum dades del Municipi període 2005-2007 Emissions per sectors:

Emissions Tones CO 2eq

2005 2006 2007

Primari 312 364 286

Industrial 84.126 75.588 74.691

Serveis 14.099 12.588 16.252

Domèstic 8.740 7.887 8.425

Transport 13.229 13.560 13.989

Cicle de l'aigua 75 84 67

Residus 2.246 2.265 2.142

TOTAL 122.826 112.336 115.852

Taula 21: Resum emissions per sectors 2005-2007 S’observa clarament el caràcter industrial del municipi, on el pes de les emissions d’aquest sector representen entre un 69 i un 64 % del total.


22

Emmissions Municipi 2005

Serveis 11%

Domèstic7%

Transport11%

Industrial69%


Primari0,25%

residus2%

Gràfic 8: emissions totals del municipi per sectors d’activitat

Si ens fixem amb l’evolució de les emissions en el període 2005-2007, es dedueix la clara disminució de les emissions. Malgrat això, no es tracte d’un decreixement continu, sinó que en l’any 2007 s’incrementen lleugerament respecte el 2006.

Emissions conjunt Municipi

112.336

122.826

115.852

110000

111000

112000

113000

114000

115000

116000

117000

118000

119000

120000

121000

122000

123000

124000

125000

2005 2006 2007

Ton

es C

O2e

q

Gràfic 9: evolució emissions totals del municipi 2005-2007

Aquest increment resulta inevitable degut al fort creixement de la població en aquest període.


23

Si introduïm el factor població al tractament de dades, aquestes ens resulten més útils per valorar l’evolució de les emissions de GEH al municipi.

Emissions Tones CO 2eq / hab

2005 2006 2007

Primari 0,05 0,05 0,04

Industrial 13,09 11,17 10,51

Serveis 2,19 1,86 2,29

Domèstic 1,36 1,17 1,19

Transport 2,06 2,00 1,97

Cicle de l'aigua 0,01 0,01 0,01

Residus 0,35 0,33 0,30

TOTAL 19,1 16,6 16,3

Taula 22: Emissions per habitant del municipi 2005-2007

Emissions conjunt Municipi

16,3

19,1

16,6

15

16

16

17

17

18

18

19

19

20

20

2005 2006 2007

Ton

es C

O2e

q/ha

b

Gràfic 10: evolució emissions totals del municipi en TCO2eq/Hab període 2005-2007

De l’anàlisi de dades, s’observa que mentre que en nombres absoluts les emissions han disminuït un 5,7 % en el període 2005-2007. Quant introduïm el factor de creixement de la població la reducció d’emissions arriba dins el 14,l7 %.

2005 2006 2007

Emissions TCO2eq 122.826 112.336 115.852

% respecte 2005 0 -8,54 -5,68

TCO2eq / habitant 19,11 16,61 16,31

% respecte 2005 0 -13,08 -14,67


24

Taula 23: % Reducció emissions GEH Municipi període 2005-2007

Anàlisi Per fonts emissió: Es important visualitzar quines són les fonts energètiques més utilitzades i les que influeixen més en el volum d’emissions de GEH desprès a l’atmosfera. Per tal de donar prioritat poder fer incidència on més es necessiti.

TONES CO2 eq 2005 EE GN Residus CL GLP Primari 284 0 0 3 25

Industrial 71.792 11.185 0 1.094 55

Serveis 12.908 883 0 193 115

Domèstic 4.323 3.849 2.246 263 305

Transport 0 0 0 13.229 0

TOTAL 89.306 15.917 2.246 14.783 500

Taula 24: % Reducció emissions GEH Municipi pel període 2005-2007 Kwh

EE GN CL GLP

2005 185.823.456 78.796.118 58.266.417 2.202.382

2006 184.565.939 74.594.155 59.204.284 1.938.374

2007 188.168.346 73.938.065 61.168.319 2.009.005

Taula 25: Kwh Municipi per font pel període 2005-2007

Gràfic 11: evolució emissions per font en TCO2eq àmbit municipi pel període 2005-2007

Emissions TCO2 per font 2005

GN13%

CL12%

GLP0,4%

EE75%


GN14%CL

13%

EE73%

GLP0,4%


GN13%CL

13%

EE74%

GLP0,4%

TCO2eq per font 2005

15.917 14.783

89.381

5000

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

EE GN CL GLP


15.068 14.461

440

80.102

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

EE GN CL GLP


14.935 14.960

456

83.359

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

EE GN CL GLP


25

Tones CO 2eq

EE GN CL GLP

2005 89.381 15.917 14.783 500

2006 80.102 15.068 14.461 440

2007 89.359 14.935 14.960 456

Taula 26: Emissions Municipi per font pel període 2005-2007

TCO2eq/hab

EE GN CL GLP

2005 13,90 2,48 2,30 0,08

2006 11,84 2,23 2,14 0,07

2007 11,73 2,10 2,11 0,06

Taula 27: emissions/hab del municipi per font per el període 2005-2007


26

2.2.2. CONSUM I EMISSIONS DE GEH DE L’ÀMBIT DEL PAE S: En l’àmbit del PAES, en el que s’assumeix el compromís de reducció, es consideren les dades de tot el municipi, excepte les del sector primari i industrial. A continuació es presenten les dades desglossades per font d’emissió, com en el cas d’estudi del conjunt del municipi.

2.2.2.1. Energia elèctrica: Les dades de consums d’energia elèctrica en aquest àmbit d’estudi, indiquen que el sector serveis és el que més energia elèctrica utilitza, (75% del total) El que no es pot discernir de les dades de partida, és en quin percentatge es consumeix en el sector terciari privat i quin percentatge es consumeix als serveis i infraestructures públiques. KWh

2005 2006 2007

Terciari 26.834.864 25.948.428 33.794.117 Usos domèstics 8.986.990 9.487.803 10.083.119 Cicle de l’aigua 71.319 93.696 80.969

TOTAL 35.893.173 35.529.927 43.958.205

Taula 28: consum energia elèctrica Kwh àmbit PAES pel període 2005-2007 Tones CO 2eq

2005 2006 2007

Terciari 12.908 11.262 14.971 Usos domèstics 4.323 4.118 4.467 Cicle de l’aigua 34 41 36

TOTAL 17.265 15.420 19.473

Taula 29: emissions derivades energia elèctrica àmbit PAES pel període 2005-2007

Tones de CO 2eq/habitant

2005 2006 2007

Construcció i Obres públiques 0,03 0,03 0,03 Terciari 1,97 1,63 2,08 Usos domèstics 0,67 0,61 0,63 Cicle de l’aigua 0,01 0,01 0,01

TOTAL 2,69 2,28 2,74

Taula 30: emissions per habitant derivades del consum de EE en l’àmbit PAES pel període 2005-2007


27

Emissions EE 2005


Terciari74,8%

Usos domèstics25,1%

Gràfic 12: Emissions EE àmbit PAES any 2005

2.2.2.2. consum de gas: Les dades subministrades per les companyies comercialitzadores, indiquen que la major part del consum de gas natural en realitza en els habitatges. Representant el 81% del total. És interessant matisar, que aquesta font energètica és més “neta” en comparació a l’energia elèctrica, generant menys Tones de GEH per KWh consumit. KWh

2005 2006 2007

Terciari 4.370.027 5.376.917 4.952.860

domèstics 19.054.068 16.332.778 16.917.463

TOTAL 23.424.095 21.709.695 21.870.323

Taula 31 Consum de Gas Natural àmbit PAES pel període 2005-2007.

Tones CO 2eq

2005 2006 2007

Terciari 883 1.086 1.000

domèstics 3.849 3.299 3.417

TOTAL 4.732 4.385 4.418

Taula 32: Emissions de Gas Natural àmbit PAES pel període 2005-2007.


28


2005 2006 2007

Terciari 0,14 0,16 0,14

Usos domèstics 0,60 0,49 0,48

TOTAL 0,74 0,65 0,62

Taula 33: emissions per habitant derivades del consum de GN en l’àmbit PAES pel període 2005-2007

Emissions GN TCO 2eq 2005

Domèstic81%

terciari19%

Gràfic 13: emissions GN àmbit PAES any 2005

2.2.2.3. consum de gasos liquats del petroli (GLP): El consum de GLP en la Indústria i el sector Primari no és massa rellevant, produint-se la major part de les emissions degudes aquesta font en el dos sectors d’activitat que s’inclouen en l’àmbit del PAES. Les dades per tant, no presenten una gran desviació respecte les dades presentades en el conjunt del municipi. Predominant el consum d’aquest combustible en el sector domèstic. KWh

2005 2006 2007

Serveis 506.548 445.826 462.071 Usos domèstics 1.343.453 1.182.408 1.225.493

TOTAL 1.850.001 1.628.234 1.687.564

Taula 34: Consum de GLP àmbit PAES pel període 2005-2007.


29

Tones de CO 2eq

2005 2006 2007

Serveis 115 101 105 Usos domèstics

305 268 278

TOTAL 420 370 383

Taula 35: Emissions derivades del consum de GLP àmbit PAES 2005-2007.


2005 2006 2007

Terciari 0,018 0,015 0,015 Usos domèstics 0,047 0,040 0,039

TOTAL 0,065 0,055 0,054

Taula 36 : emissions per habitant derivades del consum de GLP en l’àmbit PAES pel període 2005-2007

Emissions GLP 2005

Domèstic73%

Serveis27%

Gràfic 14: Emissions GLP àmbit PAES 2005


30

2.2.2.4. combustibles líquids: En aquest àmbit el sector transport monopolitza el consum i les emissions de GEH. KWh

2005 2006 2007

GASOLINA 15.452.228 15.187.766 14.672.519 Transport GASOIL A 37.448.304 40.825.558 42.983.811 FUEL-OIL 89.496 40.983 33.971 Serveis GASOIL C 639.854 489.936 639.906

Domèstic GASOIL C 1.019.027 780.269 1.019.110

TOTAL 54.648.909 57.324.512 59.349.318

Taula 37: Consum de combustibles líquids àmbit PAES 2005-2007. Tones CO 2 eq

2005 2006 2007

GASOLINA 3.835 3.318 3.206 Transport GASOIL A 9.395 10.242 10.783 FUEL-OIL 28 13 11 Serveis GASOIL C 165 127 165

Domèstic GASOIL C 263 201 263

TOTAL 13.078 14.783 14.461

Taula 38: Emissions derivades del consum de CL àmbit PAES 2005-2007.


2005 2006 2007

Transport 2,06 2,00 1,97 Serveis 0,03 0,02 0,02 Usos domèstics 0,04 0,03 0,04

TOTAL 2,13 2,06 2,03

Taula 39: emissions per habitant derivades del consum de CL en l’àmbit PAES pel període 2005-2007


31

Emissions CL 2005

transport97%

domèstic2%

serveis1%

Gràfic 15 : Emissions de CL en àmbit PAES 2005

2.2.2.5. Generació i tractament de residus sòlids: En aquest àmbit d’estudi, les dades utilitzades són idèntiques a les presentades en l’àmbit del municipi, degut que en el procés de recollida i d’obtenció de dades no s’aconseguiren dades que ens permetin discriminar quin volum de residus prové dels diferents sectors d’activitat.

2.2.2.6. Emissions totals PAES: Resum: Les emissions totals que es generen en aquest àmbit suposen en nombres absoluts una disminució molt important respecte al conjunt del municipi.

2005 2006 2007

KWh Tones CO2eq

Tones CO2eq/hab KWh

Tones CO2eq

Tones CO2eq/hab KWh

Tones CO2eq

Tones CO2eq/hab

Serveis 32.440.789 14.099 2,19 32.302.090 12.588 1,86 39.882.926 16.252 2,29

Domèstic 30.403.538 10.985 1,71 27.783.258 10.152 1,50 29.245.185 10.568 1,49

Transport 52.900.532 13.229 2,06 56.013.324 13.560 2,00 57.656.330 13.989 1,97

Cicle de l'aigua 71.319 34 0,01 93.696 41 0,01 80.969 36 0,01

TOTAL 115.816.178 38.348 5,97 116.192.368 36.341 5,37 126.865.409 40.845 5,75

Taula 40: taula resum dades de l’àmbit PAES període 2005-2007.


32

Emissions per sectors: En aquest àmbit, la desproporció entre sectors ja no és tant acusada. Tot i així es visualitzen clarament els tres principals sectors generen més emissions; sector serveis, sector transport i sector domèstic. Per tan, són els sectors on és més interessant incidir alhora d’assolir els objectius de reducció compromesos per el 2020.

Tones CO 2eq

2005 2006 2007

Serveis 14.099 12.588 16.252

Domèstic 8.740 7.887 8.425

Transport 13.229 13.560 13.989

Residus 2.246 2.265 2.142

Cicle de l'aigua 34 41 36

TOTAL 38.348 36.341 40.845

Taula 41: Resum emissions àmbit PAES 2005-2007

EMISSIONS TOTALS PAES 2005

Domèstic23%

Transport34%

Serveis 37%

residus6%


Gràfic 16 : Emissions totals per sectors àmbit PAES 2005 A l’any 2007 s’experimenta un augment important de les emissions, impulsat sobretot per l’increment del consum al sector serveis. Les emissions de GEH d’aquest any superen les de l’any 2005 (any de referència).


33

38.348

36.341

40.845

34.000

35.000

36.000

37.000

38.000

39.000

40.000

41.000

42.000

2005 2006 2007

Ton

es C

O2e

q

Gràfic 17 : Evolució de les emissions totals en TCO2eq àmbit PAES període 2005-2007.

El volum d’emissions per habitat i any, també és proporcionalment inferior respecte l’àmbit d’estudi del conjunt del municipi. Per aquest any, també es visualitza un creixement del consum i les emissions, trencant la tendència a la baixa de l’any 2006. Tot i així no es superen les emissions per càpita de l’any de referència (2005).

Emissions Tones CO 2eq/hab

2005 2006 2007

Serveis 2,19 1,86 2,29

Domèstic 1,36 1,17 1,19

Transport 2,06 2,00 1,97

Residus 0,35 0,33 0,30

Cicle de l'aigua 0,01 0,01 0,01

Tones CO 2eq/Hab 6,0 5,4 5,7

Taula 42: Emissions per habitant del municipi àmbit PAES 2005-2007


34

6,0

5,4

5,7

5,2

5,3

5,4

5,5

5,6

5,7

5,8

5,9

6,0

6,1

2005 2006 2007

Ton

es C

O2e

q/ha

b

Gràfic 18 : Evolució de les emissions per càpita totals en TCO2eq/hab àmbit PAES període 2005-2007.

Els percentatges respecte l’any de referència, ens permeten visualitzar altre vegada el mateix. L’any 2007 presenta una reducció de les emissions per càpita del 3,6% respecte al 2005, però l’any anterior la reducció era molt més important.

2005 2006 2007

Emissions TCO2eq 38.348 36.341 40.845

% respecte 2005 0 -5,2 6,5

TCO2eq / habitant 6,0 5,4 5,7

% respecte 2005 0 -9,9 -3,6

Taula 43: % Reducció emissions GEH àmbit PAES període 2005-2007 Anàlisi per fonts emissió:

TONES CO2 eq 2005 EE GN Residus CL GLP Serveis 12.908 883 0 193 115

Domèstic 4.323 3.849 2.246 263 305

Transport 0 0 0 13.229 0

TOTAL 17.230 4.732 2.246 13.686 420

Taula 44: emissions GEH per font i sectors d’activitat àmbit PAES pel període 2005-2007


35

Cal destacar el volum d’emissions derivades del consum d’energia elèctrica del sector serveis.

KWh

EE GN CL GLP

2005 35.893.173 23.424.095 54.648.909 1.850.001 2006 35.529.927 21.709.695 57.324.512 1.628.234 2007 43.958.205 21.870.323 59.349.318 1.687.564

Taula 45: KWh PAES per font pel període 2005-2007

Gràfic 19: evolució emissions per font en TCO2eq àmbit PAES pel període 2005-2007 Tones CO 2eq

EE GN CL GLP

2005 17.265 4.732 14.783 420 2006 15.420 4.385 14.461 370 2007 19.473 4.418 14.960 383

Taula 46: Emissions de l’àmbit PAES per font pel període 2005-2007

TCO2eq/hab

EE GN CL GLP

2005 2,69 0,74 2,30 0,065 2006 2,28 0,65 2,14 0,055 2007 2,74 0,62 2,11 0,05

Taula 47: emissions/hab de l’àmbit PAES per font per el període 2005-2007


GN13%

CL40%

GLP1,1%

EE46%


GN13%

CL42%

EE44%

GLP1,1%


GN11%

CL38%

EE50%

GLP1,0%

Tones CO2eq per font 2005

4.732

14.783

17.265

420

0

2.000

4.0006.0008.000

10.000

12.000

14.00016.000

18.000

20.000

EE GN CL GLP


4.385

14.461

370

15.420

02.0004.0006.0008.000

10.00012.00014.00016.00018.00020.000

EE GN CL GLP


4.418

14.960

383

19.473

02.000

4.0006.000

8.00010.00012.000

14.00016.000

18.00020.000

EE GN CL GLP


36

2.2.3. AJUNTAMENT: Les emissions de l’Ajuntament es troben comptabilitzades dins l’àmbit serveis. En aquest apartat s’ha realitzat un estudi més profund amb l’objectiu de detectar els principals elements de consum energètic, els punts febles de gestió, i realitzar les correccions pertinents. Malgrat que el volum d’emissions que es generen en l’àmbit de l’ajuntament no és el més rellevant, si que és l’àmbit on les decisions polítiques tenen una influència més directa. Per tant el coneixement exhaustiu del volum d’emissions i les seves fonts, així com l’aplicació d’accions correctores o d’implantació de nous criteris d’eficiència energètica. Haurien de transformar-se en l’exemple de referència pel conjunt del municipi, i dirigir el camí a seguir pels ciutadans per assolir el compromís de reducció l’any 2020.

2.2.3.1. Energia elèctrica: Les dades de consum d’energia elèctrica s’ha extrapolat a partir de l’anàlisi de les factures de la companyia subministradora, i els costos associats a aquestes. [veure annex metodologia] Per classificar les dades en sectors, dins de l’activitat de l’ajuntament, es s’han generat tres subcategories, seguint la metodologia de DIBA per ajuntaments que no disposen d’un sistema centralitzat de recollida de dades. KWh

2005 2006 2007

Equipaments municipals 798.840 889.576 891.472

Enllumenat públic i semàfors 716.570 835.337 796.110

Infrastructures municipals 7.143 43.700 17.226

TOTAL 1.522.554 1.768.613 1.704.808

Taula 48: consum EE àmbit ajuntament període 2005-2007 Tones CO 2eq

2005 2006 2007

Equipaments municipals 384 386 395 Enllumenat públic i semàfors 345 363 353 Infraestructures municipals 3 19 8

TOTAL 732 768 755

Taula 49: emissions EE àmbit ajuntament període 2005-2007


37

emissions associades EE ajuntament 2005

Equipaments municipals

53%

Enllumenat públic i

semàfors47%

Infraestructures municipals

0%

Gràfic 20 : Emissions EE per subcategories àmbit Ajuntament any 2005


2005 2006 2007

Equipaments municipals 0,060 0,057 0,056 Enllumenat públic i semàfors 0,054 0,054 0,050 Infraestructures municipals 0,001 0,003 0,001

TOTAL 0,114 0,113 0,106

Taula 49: emissions per càpita derivades del consum EE en l’àmbit ajuntament període 2005-2007

2.2.3.3. Gas natural: En l’àmbit de l’ajuntament només es troba consum de gas natural en la subcategoria equipaments. A continuació, es mostra la relació d’equipaments que utilitzen aquesta font d’energia i el resultat del càlcul de les emissions GEH que generen. KWh

2005 2006 2007

CENTRE CÍVIC 45.054 47.425 49.921

CEIP PERE CALDERS 262.041 217.248 223.967

C.P.R.CAPDEVILA 319.167 264.608 272.792

POLICIA LOCAL 23.819 19.747 20.358

CASAL GENT GRAN 4.299 4.299 4.299


38

ESCOLA BRESOL B.BADOC 69.856 57.915 59.706

TOTAL 527.826 611.243 631043

Taula 50: consum GN àmbit ajuntament període 2005-2007 Tones CO 2eq

2005 2006 2007

CENTRE CÍVIC 9 10 10

CEIP PERE CALDERS 53 44 45

C.P.R.CAPDEVILA 25 53 55

POLICIA LOCAL 5 4 4

CASAL GENT GRAN 1 1 1

ESCOLA BRESOL B.BADOC 14 12 12

TOTAL 107 123 127

Taula 51: emissions GN àmbit ajuntament pel període 2005-2007

TCO2eq derivades GN any 2005

CEIP.R.Capdevila44% CEIP Pere Calders

36%

Centre cívic6%

Escola Brèssol Badabadoc

13%Casal Gent Gran

1%

Policia local 3%

Gràfic 21 : Emissions derivades consum de GN per equipament àmbit Ajuntament 2005


2005 2006 2007

TOTAL 0,0166 0,0183 0,0179

Taula 51: emissions per càpita derivades del consum de GN en l’ àmbit ajuntament 2005-2007


39

2.2.3.4. COMBUSTIBLES LÍQUIDS: El consum de combustibles líquids de l’ajuntament, es redueix al consum de la flota de vehicles municipal, formada per 10 vehicles, i la incidència dels vehicles de recollida de residus urbans, i de jardineria, de flotes vehicles externalitzats que actuen en la població.

Departament Tipus de vehicle

Antiguitat (anys)

Classif. segons consum

Tipus de combustible

Consum 2005 (litres)

Emissions CO2eq 2005

Consum 2007 (litres)


Brigada: Furgoneta 5-8: B Gasoil 382 1,03 345 0,93

Brigada: Furgoneta >8 B Gasoil 345 0,93 312 0,84

Brigada: Furgoneta 49cc

0-4 A Benzina 228 0,53 206 0,48

Brigada: Tot terreny >8 B Gasoil 706 1,91 638 1,73

Brigada: Camió 0-4: B Gasoil 260 0,70 235 0,63

Brigada: Dumper >8 B Gasoil 27 0,07 24 0,06

Policia Turisme Gran

>8 B Gasoil 604 1,63

546 1,48

Policia Turisme Gran

>8 B Gasoil 706 1,91

638 1,73

Policia Tot terreny 0-4 B Gasoil 706 1,91 638 1,73

Policia Moto 0-4 A Benzina 602 1,63 529 1,43

Taula 52: emissions derivades del consum de CL flota ajuntament 2005-2007

KWh

2005 2006 2007

Flota ajuntament 38.761 34.072 35.030

Flota externalitzada 95.749 95.749 95.749

TOTAL 134.510 129.821 130.779

Taula 53: consum de CL en l’ àmbit de l’ajuntament pel període 2005-2007

Tones CO 2eq

2005 2006 2007

Flota ajuntament 10,7 9,4 9,6

Flota externalitzada 26,5 26,5 26,5

TOTAL 37,2 35,9 36,1

Taula 54: emissions derivades del consum de CL en l’àmbit de l’ajuntament pel període 2005-2007


40

Emissions CL 2005

Flota Ajuntament29%

Flota externalitzada

71%

Gràfic 22 : Emissions derivades consum de CL per equipament àmbit Ajuntament 2005


2005 2006 2007

Flota ajuntament 0,0017 0,0014 0,0014 Flota externalitzada 0,0041 0,0039 0,0037

TOTAL 0,0058 0,0053 0,0051

Taula 55: emissions per càpita derivades del consum de CL en l’àmbit de l’ajuntament, 2005-2007

3.2.3.5. Global ajuntament: Taula resum consums i emissions:

2005 2006 2007

KWh Tones CO2eq

Tones CO2eq/hab KWh

Tones CO2eq

Tones CO2eq/hab KWh

Tones CO2eq

Tones CO2eq/hab

Equipaments municipals 1.523.076 531 0,083 1.500.819 510 0,075 1.522.516 522 0,074

Enllumenat públic i semàfors 716.570 345 0,054 835.337 363 0,054 796.110 353 0,050

Infrastructures municipals 7.143 3 0,001 43.700 19 0,003 17.226 8 0,001

Flotes Municipals i externes 134.510 37 0,006 36 36 0,005 36 36 0,005

TOTAL 2.381.300 916 0,142 2.379.891 927 0,137 2.335.888 919 0,129

Taula 56: emissions per càpita derivades del consum de CL en l’àmbit de l’ajuntament, 2005-2007


41

Gràfic 23: evolució emissions per font en TCO2eq àmbit ajuntament pel període 2005-2007

Els equipaments i l’enllumenat públic són els principals focus d’emissió, ja que pràcticament no hi ha ni grans infraestructures, ni transport públic. Anàlisis per font d’emissió:

KWh

2005 2006 2007

EE 1.522.554 1.768.613 1.704.808

GN 527.826 611.243 631.043

CL 134.510 129.821 130.779

TOTAL 2.184.890 2.509.677 2.466.631

Taula 57: consums ajuntament per font d’emissió 2005-2007

Tones CO 2eq

2005 2006 2007

EE 732 768 755

GN 146 123 127

CL 37 36 36

TOTAL 916 927 919

Taula 58: emissions ajuntament per font d’emissió 2005-2007

La major part de les emissions provenen del consum d’energia elèctric.

Emissions per subcategoria 2005

Flotes Municipals i externes4,24% Infrastructures

municipals0,39%


57%


semàfors39%



semàfors39%


55%

Infrastructures municipals

2,05%

Flotes Municipals i

externes3,87%


353

522

8 36

0

100

200

300

400

500

600

Equipamentsmunicipals

Enllumenat públici semàfors

Infrastructuresmunicipals

Flotes Municipalsi externes


Flotes Municipals i

externes3,93%

Infrastructures municipals

0,83%


57%


semàfors38%


3619

510

363

0

100

200

300

400

500

600


Enllumenatpúblic i

semàfors


FlotesMunicipals i

externes


345

491

3 37

0

100

200

300

400

500

600


Enllumenatpúblic i

semàfors


FlotesMunicipals i

externes


42

Emissions per font 2005

EE84%

GN12%

CL4%

Gràfic 24 : Emissions globals per font àmbit Ajuntament 2005

916

927

919

910

912

914

916

918

920

922

924

926

928

2005 2006 2007

TCO

2eq

Gràfic 25 : Evolució emissions globals expressades en TCO2eq àmbit Ajuntament 2005 El volum d’emissions de GEH experimenten un creixement en el període 2005-2007, malgrat que en el 2007 disminueix respecte l’any 2006, el volum d’emissions estan lleugerament per sobre de l’any 2005. Tones de CO 2eq/habitant

2005 2006 2007

EE 0,1139 0,1135 0,1063 GN 0,0228 0,0183 0,0179 CL 0,0058 0,0053 0,0051

TOTAL 0,142 0,137 0,129


43

Taula 59: emissions per càpita en l’àmbit de l’ajuntament, 2005-2007 Malgrat tot si realitzem l’anàlisi de les emissions de GEH per càpita, s’observa una evolució decreixent.

0,142

0,137

0,129

0,120

0,125

0,130

0,135

0,140

0,145

2005 2006 2007

TCO

2eq/

hab

Gràfic 25 : Evolució emissions per càpita àmbit Ajuntament 2005

2005 2006 2007

Emissions TCO2eq 916 927 919

% respecte 2005 0,00 1,21 0,33

TCO2eq / habitant 0,142 0,137 0,129

% respecte 2005 0,00 -3,81 -9,23

Taula 60: % Reducció emissions GEH àmbit PAES període 2005-2007


44

3. DIAGNOSI

3.1 TAULA RESUM A continuació es presenta un resum de les dades obtingudes a l’inventari d’emissions de GEH dels diferents sectors del municipi, de l’àmbit PAES, així com dels diferents àmbits de l’Ajuntament, en valor absolut i per càpita. Es presenten les dades en una única taula.

GEH t CO2eq Tendència

GEH t CO2eq/hab

Tendència

2005 2007 2005 2007 Població 6.428 7.105 9,53 6.428 7.105 9,53 Emissions àmbit municipi Total emissions municipi 122.826 115.857 -6,02 19,11 16,31 -17,18 Emissions àmbit PAES

Energia elèctrica 17.265 19.473 11,34 2,69 2,74 2,00 Gas Natural 4.732 4.418 -7,10 0,74 0,62 -18,38 Combustibles líquids 14.783 14.960 1,18 2,30 2,11 -9,22 Serveis 14.099 16.252 13,25 2,19 2,29 4,11 Transport 13.229 13.989 5,43 2,06 1,97 -4,53 Domèstic 10.985 10.568 -3,95 1,71 1,49 -14,89 Residus (tractament i transport) 2.301 2.228 -3,28 0,36 0,31 -14,15 Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) 34 36 5,56 0,01 0,01 -4,39 Total emissions PAES 38.348 40.845 6,11 5,97 5,75 -3,77 Emissions àmbit Ajuntament Equipaments 530,5 522,4 -1,56 0,083 0,074 -12,25 Enllumenat i semàfors 344,7 352,7 2,27 0,054 0,050 -8,02 Flota de vehicles pròpia i externalitzada 37,2 36,1 -3,05 0,006 0,005 -13,90 Infraestructures municipals (bombament..) 3,4 7,6 55,26 0,001 0,001 53,26 Total emissions ajuntament 915,8 918,8 0,32 0,142 0,129 -10,15

% emissions de l'ajuntament respecte l'àmbit PAES 2,39 2,25 -6,17 2,39 2,25 -6,15

Taula 61 . Emissions totals i per habitant pels tres àmbits d’estudi.

3.2. ANÀLISI DE LES EMISSIONS DE GEH. SÍNTESI, TENDÈNCIA, PUNTS FORTS I FEBLES. En els següents apartats s’analitza l’evolució del consum d’energia i emissions per cada sector del municipi i també per cada un dels àmbits de gestió directa de l’Ajuntament. Es fa servir de referència l’evolució del consum i d’emissions des de 2005 i fins a 2007, en el cas dels residus, valorem l’evolució fins a l’any 2009, donat el Canvi produït l’any 2008.


45

3.2.1. Emissions totals del municipi El municipi va emetre un total de 122.826 tones de GEH l’any 2005, el que representa 19,11 tones de GEH per habitant, aquest valor tan elevat s’explicaria per la gran quantitat d’indústries situades al terme municipal de Polinyà, de fet, l’any 2005, un 68,5% de les emissions del municipi corresponen al sector industrial. Seguidament hi ha el sector serveis amb un 11,5%, el sector transport amb el 10,8%, i finalment el sector domèstic amb un 8,9%. El sector residus, suposa l’1,8%, l’aigua i primari no contribueixen de manera significativa a les emissions globals del municipi, amb un 0,002% i 0,3% respectivament (veure gràfic 8). L’evolució dels darrers anys ha estat decreixent en termes absoluts, s’ha reduït un 6,02% del 2005 al 2007, degut principalment a la disminució que s’ha donat en el sector industrial, que ha reduït el consum d’energia un 5,19% i les emissions un 11,2%, aquesta diferència es deguda a la disminució del consum de fuel-oil i a un mix elèctric més favorable. Anàlisi de punts forts i febles: Punts febles:

• Hi ha una forta contribució del sector industrial en les emissions de GEH. Cal tenir present que el sector industrial ja està subjecte a la Directiva del Comerç d’Emissions, i degut a que no pertany a les activitats generadores d’emissions difuses es troba fora de l’àmbit del projecte PAES.

• Tendència a augmentar el consum d’energia per càpita en el sector serveis pels propers anys possiblement vinculat directament a l’augment de consum d’electricitat front a altres fonts energètiques.

• L’increment del consum d’energia elèctrica, contribueix a un major augment de les emissions de GEH, si es compara amb altres fonts energètiques com el gas natural.

• Dificultat d’implementar accions efectives en sectors amb més pes d’emissions i amb un major creixement els darrers anys: el sector transport i serveis.

• Dificultat d’implementar accions efectives per part de l’administració local sobre certs àmbits en què no té competències suficients (ex: fiscalitat i preus de l’energia, etc.).

• Es preveu un increment de la població per als propers anys arribant als 12.500 habitants el 2020, quan el 2005 es tenien 6410 habitants. Aquest factor contribuirà de manera important a l’augment absolut del consum d’energia i les emissions de GEH.

Punts Forts:

• Implementació de polítiques per part d’administracions supralocals per fomentar l’estalvi i l’eficiència: promoció d’una gestió amb menys emissions dels residus, promoció d’equipaments energèticament més eficients (pla renova de calderes, electrodomèstics, vehicles), tarifes progressives en l’electricitat, reducció de la demanda energètica per noves edificacions i certificació energètica d’edificis, reducció de les emissions de GEH del mix elèctric, etc.


46

• Proximitat de l’administració local als diferents sectors per contribuir a l’aplicació de polítiques supralocals.

• Sinèrgia de les accions realitzades en equipaments municipals i altres sectors per promoure bones pràctiques energètiques, com per exemple el domèstic, transport, etc.

• Tendència a la baixa de les emissions i consum d’energia del sector transport en l’àmbit de Catalunya.

3.2.2. Emissions àmbit PAES En l’àmbit del PAES, les emissions de GEH a l’any 2005 van ser de 38.348 tones, el que representa 5,97 tones de GEH per habitant, l’evolució en terme absolut ha sigut ascendent, un increment del 6,11%, motivada principalment per un augment en el sector serveis 13,25%, en canvi, referit per càpita s’observa una evolució creixent d’un 4,11%, ja que el municipi ha experimentat un augment de població d’un 9,53%.

3.2.2.1 Evolució emissions sector serveis: Es en aquest sector on s’observa un major increment en termes absoluts i per càpita:

Increment consum energètic (%)

Increment emissions GEH (%)

Increment emissions GEH per habitant (%)

18,66 13,25 4,11

Taula 62: evolució emissions sector serveis.

Evolució emissions (t CO2eq) en sector serveis

1409912588

16252

0

5000

10000

15000

20000

2005 2006 2007

Evolució emissions (t CO2eq/hab) en sector serveis

2,191,86

2,29

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

2005 2006 2007

Gràfica 26: evolució emissions GHE en tCO2eq Gràfica 27: evolució emissions GHE en en el sector serveis tCO2eq/hab en el sector serveis

Si considerem la tendència de les emissions:


47

Tendència emissions GEH (Tco2EQ) sector serveis

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Any

tCO

2eq

Emissions GEH (tCO2eq) Alternativa zero Alternativa PAES

Gràfica 28: Tendència emissions GEH (tCO2eq) al sector serveis

Emissions GEH (tCO2eq) en funció font energètica sector serveis

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

EE GN CL GLP

Any 2005

Any 2007

Gràfica 29: Emissions GEH (tCO2eq) en funció font energètica al sector serveis

Al gràfic es pot observar clarament, com la major part d’emissions provenen del consum d’energia elèctrica i l’augment de les emissions degudes al seu consum, tot i que ha baixat el mix elèctric d’energia elèctrica.


48

Anàlisi de punts forts i febles del sector serveis: Punts febles:

• Evolució creixent del sector al municipi la qual cosa comporta un increment del consum d’energia i d’emissions de GEH en termes absoluts.

• Tendència a augmentar el consum d’energia per càpita pels propers anys, i possiblement manteniment de la tendència d’augment de la proporció d’electricitat consumida vers el gas natural.

• Dificultat d’implementar accions efectives per part de l’administració local, ja que no té competències suficients.

Punts forts:

• Implementació de polítiques per part d’administracions supralocals per fomentar l’estalvi i l’eficiència: regulació de l’enllumenat nocturn, promoció d’equipaments energèticament més eficients, tarifes progressives en l’electricitat, reducció de la demanda energètica per noves edificacions i certificació energètica d’edificis.

3.2.2.2. Evolució emissions sector transport : En aquest sector s’observa com augmenta en termes absoluts, en canvi, considerant l’increment de població que s’ha produït en el municipi, es dona una reducció per càpita:




8,25 5,43 -4,57

Taula 63: evolució emissions sector transports.

Evoluciò emissions sector transport

12800

13000

13200

13400

13600

13800

14000

14200

2005 2006 2007

tCO

2eq

Evoluciò emissions sector transport

1,90

1,92

1,94

1,96

1,982,00

2,02

2,04

2,06

2,08

2005 2006 2007

tCO

2eq/

hab

Gràfica 30: evolució emissions GHE en tCO2eq Gràfica 31: evolució emissions GHE en en el sector transport tCO2eq/hab en el sector transport


49


Tendència emissions GEH (tCO2eq) sector transport

02.0004.0006.0008.000

10.00012.00014.00016.00018.00020.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Any

tCO

2eq


Gràfica 32: Tendència emissions GEH (tCO2eq) al sector transport Segurament la tendència a la baixa d’emissions per habitant es deguda la actualització del parc de vehicles per altres de millor eficiència, afavorit per les campanyes del plà renova de vehicles i les bonificacions fiscals en els impostos per vehicles de baix consum.

Tendència emissions GEH (tCO2eq/hab) sector transport

y = -0,0263x + 2,064R2 = 0,9929

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Any

tCO

2eq

Emissions GEH (tCO2eq/hab) Lineal (Emissions GEH (tCO2eq/hab))

Gràfica 33: Tendència emissions GEH (tCO2eq/hab) al sector transport


50

Anàlisi de punts forts i febles del sector transpor t: Punts febles:

• Es preveu un increment de la població per als propers anys arribant als 12.500 habitants el 2020, quan el 2005 es tenien 6410 habitants. Aquest factor contribuirà de manera important a l’augment absolut del consum d’energia i les emissions de GEH en termes absoluts en el sector transport.

Punts Forts:

• Tendència a disminuir el consum d’energia per càpita pels propers anys. • Implementació de polítiques per part d’administracions supralocals per

fomentar l’estalvi i l’eficiència: pla renova del parc de vehicles més antics, incentivació vehicles de baixes emissions, polítiques per implementar l’ús del vehicle elèctric...

• Implementació de polítiques per disminuir l’ús del transport privat front al públic i fomentar el transport a peu i en bicicleta dins del municipi amb la introducció de zones peatonals, carrils bici, etc.

3.2.2.3. Evolució emissions sector domèstic: En aquest sector s’observa una disminució del consum d’energia, d’emissions de GEH en termes absoluts i per càpita:




-3,96 -3,73 -14,77

Taula 64: evolució emissions sector transports.

Evoluciò emissions sector domèstic

7400

7600

7800

8000

8200

8400

8600

8800

9000

2005 2006 2007

tCO

2eq

Evoluciò emissions sector domèstic

1,30

1,35

1,40

1,45

1,50

1,55

1,60

1,65

1,70

1,75

2005 2006 2007

tCO

2eq/

hab

Gràfica 34: evolució emissions GHE en tCO2eq Gràfica 35: evolució emissions GHE en en el sector domèstic tCO2eq/hab en el sector domèstic


51


Tendència emissions GEH (Tco2EQ) sector domèstic

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Any

tCO

2eq


Gràfica 36: Tendència emissions GEH (tCO2eq) al sector domèstic Anàlisi de punts forts i febles del sector domèstic : Punts febles:

• Evolució creixent de la població al municipi la qual cosa pot comportà un increment del consum d’energia i d’emissions de GEH en termes absoluts.

• Dificultat d’implementar accions efectives per part de l’administració local, ja que no té competències suficients.

Punts Forts: • Tendència a disminuir el consum d’energia per càpita pels propers anys. • Implementació de polítiques per part d’administracions supralocals per

fomentar l’estalvi i l’eficiència: pla renova de calderes, pla renova d’electrodomèstics, entrada en vigor de normativa que millora l’eficiència de l’ús d’energia en edificis com Ecodecret, Codi tècnic de l’edificació, reglament d’instal·lacions tèrmiques en edificis, prohibició de venda de bombetes incandescents...

• Les múltiples campanyes dutes a terme per les diferents administracions, ha ajudat a la conscienciació ciutadana, ja que si considerem el consum energètic per càpita, ha disminuït un 14,91% en el període 2005-2007.


52

3.2.2.4. Evolució emissions sector residus: En aquest sector s’observa un petit augment en la generació de residus total i disminució d’emissions de GEH en termes absoluts i per càpita (valors any 2005-2007):

Increment residu generat (%)



1,07 -3,28 -14,15

Taula 65: evolució emissions sector residus 2005-2007.

Si es considera el període 2005-2009:

Increment residu generat (%)



-3,19 -32,22 -57,89

Taula 66: evolució emissions sector residus 2005-2009.

Generació de residus

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

2005 2006 2007 2008 2009

Any

Ton

es Resta

Selectives

Gràfica 37: Generació de residus en tones


53

Emissions GEH associades al tractament de residus en tCO2eq

0

500

1000

1500

2000

2500

2005 2006 2007 2008

Any

tCO

2eq

tCO2eq tractamentselectives

t CO2eq tractamentresta

Emissions GEH associades al tractament de residus en tCO2eq/hab

0,0000,0500,1000,1500,2000,2500,3000,3500,400

2005 2006 2007 2008

Any

tCO

2eq/

hab tCO2eq/hab tractament

selectives

t CO2eq/hab tractamentresta

Gràfica 38: evolució emissions GHE en tCO2eq Gràfica 39: evolució emissions GHE en CO2eq/hab associades al tractament de residus associades al tractament de residus Si considerem la tendència de les emissions:

Tendència Emissions GEH associades al tractament de residus en tCO2eq

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019

Any

tCO

2eq/

hab

t CO2eq tractament total residus Tendència emissions

Gràfica 40: Tendència emissions GEH (tCO2eq) associades al tractament de residus Anàlisi de punts forts i febles del sector residus: Punts febles:

• Evolució creixent de la població al municipi la qual cosa pot comporta un increment en la generació de residus i d’emissions de GEH en termes absoluts.

Punts Forts: • Es constata una disminució en la generació de residus per càpita, que es

tradueix en una disminució de generació de GEH per càpita, i una major tendència al reciclatge dels residus, s’ha passat d’un 28,2 % a l’any 2005 a un 40,55% l’any 2009 .

• En els últims anys, l’ajuntament a millorat el sistema de recollida selectiva, ampliant el número de contenidors, fent invertir la tendència creixent de generació de residus (resta) l’any 2008, s’ha de continuar potenciant el reciclatge per assolir el 57% de recollida selectiva l’any 2012, objectiu fixat al “Pla de gestió integral del residus municipals”.


54

3.2.2.5.Evolució emissions sector cicle de l’aigua: Aquest es un sector amb poca influència sobre el total d’emissions de GEH en l’àmbit del PAES, només representen un 0,09% del total. En aquest sector s’observa un augment en el consum energètic i d’emissions de GEH en termes absoluts i una petita disminució si el considerem per càpita (valors any 2005-2007):

Increment consum energètic(%)



11,91 4,36 -5,71

Taula 67: evolució emissions sector cicle de l’aigua.

Emissions GEH (tCO2eq) lligades al cicle de l'aigua

30

32

34

36

38

40

42

2005 2006 2007

Emissions GEH (tCO2eq/hab) lligades al cicle de l'aigua

0,0044

0,0046

0,00480,0050

0,0052

0,0054

0,00560,0058

0,0060

0,0062

2005 2006 2007

Gràfica 41: evolució emissions GHE en tCO2eq Gràfica 42: evolució emissions GHE en lligades al cicle de l’aigua tCO2eq/hab lligades al cicle de l’aigua Anàlisi de punts forts i febles del sector cicle de l’aigua: Punts febles:

• Evolució creixent de la població al municipi la qual cosa pot comporta un increment en el consum d’aigua i d’emissions de GEH en termes absoluts.

• Consum d’aigua per habitant i dia molt superior a la mitjana en Catalunya: 284,5 l/hab.dia a l’any 2005, 263,2 l/hab.dia l’any 2008

Punts Forts: • Es constata una disminució en el consum d’aigua per càpita, que es tradueix

en una disminució de generació de GEH per càpita. • En els últims anys, a nivell regional, s’han dut a terme campanyes per la

sensibilització en l’ús de l’aigua i s’ha implantat un sistema de tarificació que penalitza als que malbaraten l’aigua.

3.2.3. Emissions àmbit Ajuntament En l’àmbit de l’ajuntament, les emissions de GEH a l’any 2005 van ser de 916 tCO2eq, el que representa 0,142 tones de GEH per habitant, l’evolució en terme absolut ha sigut creixent, d’un 0,33%, tot i que el municipi ha experimentat un augment de població d’un 9,53%.


55

3.2.3.1 Evolució emissions en equipaments municipal s:

En aquest sector s’observa un increment en tant en consum energètic com en emissions de GEH en termes absoluts, en canvi, donat l’augment de població, en considerar l’increment d’emissions per càpita, aquest surt decreixent:




3,81 0,32 -10,15

Taula 68: evolució emissions equipaments municipals.

A les següents gràfiques es pot observa la evolució de les emissions:

531

510

522

495

500

505

510

515

520

525

530

535

2005 2006 2007

TC

O2e

q

0,083

0,075

0,074

0,068

0,070

0,072

0,074

0,076

0,078

0,080

0,082

0,084

2005 2006 2007

Gràfica 43: evolució emissions GHE en tCO2eq Gràfica 44: evolució emissions GHE en dels equipaments municipals tCO2eq/hab dels equipaments municipals


531 510 522

424

510 522531

0

100

200

300

400

500

600

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

TC

O2e

q

Gràfica 45: Tendència emissions GEH (tCO2eq) associades al tractament de residus

Tendència emissions BaU Alternativa PAES


56

Anàlisi de punts forts i febles dels equipaments mu nicipals: Punts febles:

• Evolució creixent de la població al municipi la qual cosa comporta la incorporació de nous equipaments per donar servei a la població, això pot traduir-se en un increment del consum d’energia i d’emissions de GEH en termes absoluts.

• L’any 2008 s’han posat en servei l’escola Bressol la Ginesta. Ampliació important del poliesportiu amb piscina climatitzada coberta, l’edifici polivalent el Roure i al 2010 el CAP, que no s’han contat en l’estudi (any 2005-2007)

Punts Forts:

• Els equipaments depenen directament de l’ajuntament, això facilita el fet de poder intervenir.

• S’ha fet l’estudi de 10 equipaments, possibilitat d’aplicació de mesures per reduir el consum energètic dels equipaments.

• Possibilitat de la creació de la figura de gestor energètic en l’ajuntament per supervisar d’implantació de mesures d’eficiència en els equipaments existents i planificació de futures actuacions tenint en conte aquests criteris.

• L’efecte didàctic de cara a la població.

3.2.3.2 Evolució emissions enllumenat i semàfors: En aquest sector s’observa com augmenta en termes absoluts, en canvi, considerant l’increment de població que s’ha produït en el municipi, es dóna una reducció per càpita:




0,10 0,02 -0,08

Taula 69: evolució emissions enllumenat i semàfors.

345

363

353

335

340

345

350

355

360

365

2005 2006 2007

TC

O2e

q

0,054 0,054

0,050

0,047

0,048

0,049

0,050

0,051

0,052

0,053

0,054

2005 2006 2007

TC

O2e

q/ha

b

Gràfica 46: evolució emissions GHE en tCO2eq Gràfica 47: evolució emissions GHE en de l’enllumenat i semàfors tCO2eq/hab de l’enllumenat i semàfors


57


345363 353

276

363 353345

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

TC

O2e

q

Gràfica 48: Tendència emissions GEH (tCO2eq) associades a l’enllumenat i semàfors

Anàlisi de punts forts i febles: Punts febles:

• Evolució creixent al municipi donat l’augment de zones urbanitzades de la ciutat, el que comporta un increment del consum d’energia i d’emissions de GEH en termes absoluts.

Punts Forts: • Possibilitat de disminuir el consum de l’enllumenat públic, substituint

lluminàries existent per altres més eficients i millorant el sistema de control.

3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI. Actualment no existeix cap centre de producció d’energia renovable que distribueixi energia a la xarxa d’electricitat o a altres usuaris, en tot municipi. Només trobem la implantació d’energia solar tèrmica per aigua calenta sanitària, en els habitatges de nova construcció, que ho incorporen per aplicació de la normativa estatal i autonòmica. Per tan es pot afirmar que el potencial d’implantació d’energies renovables al municipi és gran.

Tendència emissions BaU Alternativa PAES


58

Un dels sectors que pot tenir més implantació, és sens dubte, l’energia solar fotovoltaica. El marcat caràcter industrial del municipi, fa que hi hagi un gran nombre de superfície de cobertes amb les característiques idònies per la instal·lació de cel·les fotovoltaiques.

En el plànol de la població es visualitza que la superfície destinada a l’activitat industrial és realment important. En el transcurs de les 8 visites d’avaluació a equipaments municipals, s’ha detectat la possibilitat d’implementar en les instal·lacions existents diferents tipus de fonts renovable, principalment:

- Energia elèctrica fotovoltaica - Energia solar tèrmica per ACS i calefacció. - Energia geotèrmica per calefacció, - Energia tèrmica generada a partir de biomassa.

A continuació es detalla les potencial d’implantació d’energia solar fotovoltaica en els equipaments municipals avaluats

Equipament Potència pic (kWp)

Producció estimada (kwh/any)

Emissions GEH estalviades (tn/any)

CEIP Pere Calders 18 18.069 7,84 CEIP Roser Capdevila 70 69.498 30,16 Zona esportiva 100 99.150 43,03 Edifici Ajuntament 6 6.069 2,63 El Roure 12 11.583 5,03 Totals 206 204.370 88,70

Taula 70: potencial fotovoltaica en equipaments avaluats


59

En el Pla d’Acció, i les fitxes de les vistes incorporades en els annexes es descriuen detalladament les possibilitats d’implantació d’aquestes fonts. 3.5. OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE REDUCCIÓ I ÀMBITS D’ACTUACIÓ : És important destacar el gran increment de població que sofert el municipi en els darrers anys, motiu pel qual es preveu un increment del volum d’emissions totals respecte ans anteriors. En previsió que aquest creixement de la població continuï en l’escenari futur, l’ajuntament basa el compromís de reducció del 20% al 2020 en les emissions per càpita.

3.5.1 Àmbits d’actuació: Com s’ha comentat anteriorment, el compromís assumit amb la signatura del pacte de alcaldes/esses es concentra en l’àmbit PAES, excloent els sectors primari i industrial, on la capacitat d’actuació i influencia és molt limitada. L’àmbit d’actuació es centra dons en els següents sectors d’activitat:

- Sector domèstic - Sector Serveis. - Sector transport. - Tractament de residus. - Cicle de l’aigua

Dins dels sectors Serveis i Transport s’inclou també, el que hem anomenat com a àmbit ajuntament:

- Equipaments municipals - Enllumenat públic. - Flota municipal. - Flota externalitzada.

La capacitat de control i de compromís de l’ajuntament en la reducció d’emissions en els sectors d’activitat on es centra l’àmbit d’actuació, està clarament diferenciada. L’ajuntament assumeix un compromís directe de reducció d’emissions en els sectors d’activitat que depenen directament de la seva gestió, i un compromís indirecte en els que no hi té una capacitat gestora, però si capacitat d’influència.

3.5.2. Objectius de reducció al 2020 i estratègia: A continuació es presenten les dades d’expectativa de reducció per els diferents àmbits d’actuació:


60

Emissions

2005

tCO2eq

Emissons

Càpita

2005

tCO2eq/hab

20%

reducció

tCO2eq

Emissions

2020

tCO2eq

Emissons

Càpita

2020

tCO2eq/hab

Sectors 29.582 4,60 5.916 23.665 3,68 Serveis (menys ajuntament) 12.033 1,87 2406,51 9626,06 1,50 Domèstic 4.323 0,67 864,55 3458,19 0,54 Transport (menys ajuntament) 13.192 2,05 2638,44 10553,76 1,64 Cicle de l'aigua 34 0,005 6,86 27,44 0,004

Ajuntament 916 0,14 183 733 0,11 Equipaments municipals 531 0,08 106,11 424,43 0,07 Enllumenat públic i semàfors 345 0,05 68,93 275,74 0,04 Infrastructures municipals 3 0,001 0,69 2,75 0,00 Flotes Municipals i externes 37 0,01 7,43 29,72 0,005

Taula 71: objectiu d’emissions 2020.

L’estratègia de reducció d’emissions es clara: Es centraran els esforços en emprendre accions en l ’àmbit de gestió directe de l’ajuntament, i s’impulsaran les mesures de motivac ió i persuasió necessàries per influenciar positivament en la reducció d’emiss ions en els àmbits d’acció indirecta. Per tal que les accions portades a terme tinguin la màxima influencia en una reducció de GEH, és prioritzant els àmbits que més influencien aquestes. Així en l’àmbit de l’ajuntament es centraran els esforços en reduir les emissions derivades del consum energètic dels equipaments i l’enllumenat pú blic . Mentre que els sectors on es pretén actuar amb més intensitat per influenciar la reducció d’emissions són el transport, serveis i domèstic . L’actitud de l’ajuntament en aquest objectiu pretén ser exemplar per tal d’incentivar la resta de la població, i realitzar un camí plegats cap a l’objectiu assumit.

4. PLA ACCIÓ: El Pla d’Acció recull les accions que l’ajuntament pot emprendre per tal d’assolir l’objectiu de reduir com a mínim el 20% les emissions del seu territori.


61

Les accions o propostes s’han desenvolupat tenint en consideració els punts més significatius on pot influir l’acció de govern de l’ajuntament, i que poden suposar una major reducció de les emissions. Per altre banda també s’han considerat aquelles accions, que malgrat no tenir una rellevància considerable respecte el volum de reducció d’emissions, tenen una capacitat de difusió important dels valors d’estalvi energètic. Accions que són visibles per la població i que permeten transmetre el missatge clarament. Per cada una de les accions s’ha elaborat una fitxa on es comenta l’acció proposada, i s’anomenen els paràmetres bàsics per la seva valoració. 4.1. Fitxes accions :

4.1.1. Contingut de la fitxa El codi de l’acció es basa en el quadre resum per àmbits i temàtiques de les accions. A cada temàtica li correspon un codi, com es pot veure al quadre següent:

Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció

Edificis i equipaments municipals 1.1/núm. acció

Infrastructures municipals (bombament i altres...)

1.2/núm acció

Enllumenat públic i semàfors 1.3/núm acció

Sector domèstic 1.4/núm acció

Equipaments i serveis

Sector serveis 1.5/núm acció

Flota municipal (pròpia i externalitzada)

2.1/núm. acció

Transport públic municipal 2.2/núm acció

Transport

Transport privat i comercial 2.3/núm acció

Producció d’energies renovables 3.1/núm acció Producció local

d'energia9 Cogeneració 3.2/núm acció

Planejament urbà 4.1/núm acció

Mobilitat o transport 4.2/núm acció

Planificació

Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans

4.3/núm acció

Requisits d'eficiència energètica 5.1/núm acció Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'energia renovable 5.2/núm acció

Serveis d'assessorament 6.1/núm acció Finançament i ajuts 6.2/núm acció Sensibilització i treball amb xarxes locals

6.3/núm acció

Participació ciutadana

Formació i educació ambiental 6.4/núm acció Residus 7.1/núm acció

Aigua 7.2/núm acció

Altres

Altres 7.3/núm acció Taula 72: contingut fitxa accions


62

El codi és la numeració específica de cada acció. Així l’acció 1.2/5 serà:

− − − − Títol: Nom que identifiqui l’acció proposada. - Expectativa de reducció de CO

2 (Tn/any):

Estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq

) que es deixaran

d’emetre amb l’execució de l’acció. - Àmbit: D’acord amb el quadre anterior, es descriuen 7 àmbits d’actuació que són els definits a la metodologia SEAP template de l’oficina del Covenant of Majors. - Temàtica: Caldrà especificar a cada acció, quina és la temàtica que li correspon, així al quadre resum dins a cada àmbit es detallen diverses temàtiques. - Tipologia: Es recomana classificar cada acció amb cada una de les tipologies que es presenten a continuació: - CP (gestió dels consums propis i prestació de serveis del municipi): edificis públics, el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions per la contractació d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport, etc. S’inclouran també les accions d’incorporació d’energies renovables en edificis i equipaments municipals per a consums propis, com ara l’energia solar tèrmica, geotermia... - ER (producció i subministrament amb energies renovables connectades a xarxa): ja sigui directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar, minieòlica, hidroelèctrica, etc.) o bé a través de compra d’electricitat verda. - PDR (planificació, desenvolupament i regulació ): a través del planejament, la redacció d’ordenances, mesures fiscals, etc. - AM (assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals): la participació i la sensibilització del ciutadans i del sector serveis a través de campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del propi ajuntament - Descripció: S’ha de desenvolupar el títol de l’acció i definir els objectius que es persegueixen mitjançant una breu explicació que justifiqui l’actuació. Ha de quedar clar, quan es faci referència a plans i projectes, si l’acció és redactar o executar o ambdues coses. Cal que la descripció inclogui què s’ha tingut en compte


63

per fer les estimacions d’emissions estalviades i de cost. Hi haurà accions que poden contenir diferents subaccions. Així accions del tipus “canviar calderes estàndard per calderes d’alt rendiment” de diferents equipaments és una sola acció però caldrà llistar els equipaments afectats dins la descripció. - Interrelació amb d’altres accions del PAES: Esmentar amb quines altres accions del pla es relaciona. - Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mo bilitat, adequació enllumenat, POUM...: Esmentar accions incloses en d’altres plans que hi estiguin relacionades. - Prioritat: La prioritat1

de l’acció varia en funció de la reducció de les emissions i de la seva

eficiència, la prioritat pot ser: Alta Mitjana Baixa - Calendari: - Curt termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2012 - Mig termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2015 - Llarg termini: L’acció s’haurà implementat abans del 2020 - Període d’ execució: El període d’execució és el temps necessari per a la realització de l’acció un cop iniciada, pot ser:

- Puntual: l’acció té un inici i un final definit, (instal·lació de plaques solars). - Continuada: període d’aplicació variable, (construcció de carril bici, de programes de manteniment d’equipaments). - Periòdica quan es fa puntualment cada cert temps (campanyes amb periodicitat anual). - Cost d’inversió (euros), IVA inclòs: Cost d’inversió estimat de l’acció en € i amb l’IVA inclòs. El cost és la inversió que ha de dur a terme l’Ajuntament per desenvolupar l’acció. Per exemple en una acció de promoure electrodomèstics classe A, només incloure el cost de la campanya, no el del canvi de l’electrodomèstic. - Termini d’amortització (anys): Període que es tarda en amortitzar la diferència de cost per l’aplicació d’una tecnologia més neta i/o eficient. El termini d’amortització cal calcular-lo en base a la diferència de cost. - Responsable: Especificar el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de portar a terme l’acció. - Agents implicats: Àrees o departaments de l’ajuntament, d’altres entitats, administracions i organismes implicats en el desenvolupament de l’acció, malgrat no en siguin els responsables directes poden finançar l’ajuntament per dur-la a terme. 1

Que la prioritat sigui alta no té perquè implicar un termini d’execució (calendari) curt, la prioritat i el calendari no tenen perquè anar relacionats.


64

- Indicadors de seguiment: L’empresa ha de proposar un indicador específic que permeti avaluar la consecució de l’acció. Ha de ser fàcil de calcular. - Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: Identificar quins seran els indicadors clau influenciats en la mesura. Es proposa una llista tancada amb els indicadors següents: 1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa nre.14) 2. Producció local d'energies renovables (Indicador de xarxa nre.16) 3. Intensitat energètica local (Indicador de xarxa nre.15) 4. Abastament d'aigua municipal (Indicador de xarxa nre.20) 5. Mobilitat de la població (Indicador de xarxa nre.5) 6. Consum final d'energia de l’ajuntament 7. Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia 8. Percentatge de recollida selectiva Es dóna la possibilitat que una acció pugui influir fins a 3 indicadors. - Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any): Determinar quin és l’estalvi energètic associat a l’acció. Pot donar-se el cas que no n’hi hagi, com en les accions de gestió de residus. - Expectativa de producció energètica local (kWh/a ny): En les mesures de producció d’energètica local connectada a xarxa cal especificar la producció esperada.


65

Fixes Accions: PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE POLINYÀ

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq

(Tn/any)

1.1.1 1.1 Definició de la figura del gestor energètic. 18,31

Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP

Descripció El municipi no disposa de cap sistema de gestió energètica dels equipaments. Per tan, es fa imprescindible definir una figura o grup de treball permanent que es faci responsable del seguiment dels consums i la gestió energètica del conjunt dels equipaments municipals. Les responsabilitats bàsiques d’aquesta figura serien les següents: - Control de consums d’energia. - Control de facturació. - Detecció de punts febles dels equipaments i les seves instal•lacions. - Propostes de millora i reforma. - Coordinació amb l’equip de manteniment de les instal•lacions, per introduir criteris d’eficiència en les accions de reparació i manteniment. - Visites periòdiques als equipaments, i avaluació de les tecnologies disponibles i aplicables. Aquesta figura pot formar part de l’estructura de l’ajuntament. O si es considera necessari es pot contractar aquest servei a una empresa externa. S'ha considerat que aquesta acció representerà un estalvi energètic del 3% anual considerant com a base l'any 2005.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.2, 1,1,3

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat...

Prioritat Calendari Responsable

Alta Curt termini Ajuntament

Període d’execució

Contínua Agents implicats Diputacio de Barcelona Cost d’inversió (€), IVA inclòs Assessors externs

20.000 Termini d’amortització (anys)

2

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

nº d'informes/any 67404,80

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Consum final d'energia total Consum final d'energia de l’ajuntament

Intensitat energètica local


66

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE POLINYÀ


(Tn/any)

1.1.2 1.1 Implementació d’un software de comptabilitat energètica municipal 9,16



Descripció Adquisició i implantació d’un software que permeti gestionar amb facilitat el conjunt d’informació energètica, de tots els equipaments i infraestructures municipals. Que faciliti el control administratiu de factures i tarifes, i ajudi al gestor energètic a visualitzar punts negres i efectivitat de les accions realitzades prioritats alhora d’implementar accions per reduir les emissions. S'ha considerat un estalvi energètic del 1% anual respecte l'any 2005.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1, 1.1.3





Periòdica Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs Gestor energètic

1.320 Diputacio de Barcelona Assessors externs Termini d’amortització (anys)

0


Anys utilització del software/reducció emissions ajuntament


Consum final d'energia de l’ajuntament Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

Abastament d'aigua municipal


67



(Tn/any)

1.1.3 1.1 Creació d’ un equip de treball que realitzi el seguiment del PAES



Descripció Creació d’un equip de treball, intern o extern a l’ajuntament, que continuï desenvolupant i realitzi el seguiment de les tasques iniciades amb la redacció del Pla Acció per l’Energia Sostenible: - Inventari emissions 2008- 2020. - Redacció de l’informe bianual a presentar a la Comissió Europea de l’Energia. - Avaluació de l’estat i de l’eficàcia de les accions previstes per reduir les emissions de GEH, i proposar noves accions i mesures correctores.




Alta Mig termini Ajuntament


Periòdica Agents implicats Gestor energètic Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsable equipaments

0 Diputacio de Barcelona Assessors externs Termini d’amortització (anys)

0


accions/any accions noves/any adaptació accions/any


Producció local d'energies renovables Consum final d'energia de l’ajuntament

Consum final d'energia total


68



(Tn/any)

1.1.4 1.1 Manteniment de les instal·lacions i equipaments municipals. 10,61



Descripció Recuperar la contractació del manteniment global del conjunt d’instal•lacions d’equipaments municipals. O formar un equip intern de l’ajuntament altament qualificat en instal•lacions industrials i eficiència energètica. En el cas de contractació d’empreses externes, incorporar en el contracte de manteniment, clàusules clares que exigeixin incorporar criteris d’eficiència energètica en les actuacions de les empreses mantenidores. Implantar un sistema de manteniment preventiu de les instal•lacions, de manera que s'optimitzi econòmicament i energèticament la seva explotació. Per realitzar l'estimació de costos d'aquesta acció s'ha considerat un sobrecost del 4% en el contracte de manteniment, i un estalvi energètic del 7% en base l'any 2005.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1, 1.1.2, 1.1.3, 1.1.4, 1.1.5, 1.1.6, 1.1.10, 1.3.4

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... A21




Contínua Agents implicats Gestor energètic Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsable equipaments

1.729,92 Termini d’amortització (anys)

0,64


reparacions preventives/ any Reperacions correctives/any Cost correctives any/cost preventives any 32.314,16


Consum final d'energia de l’ajuntament Abastament d'aigua municipal


69



(Tn/any)

1.1.5 1.1 Realització d’auditories energètiques als equipaments municipals 15,67


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals AM

Descripció Realitzar una programació a mig termini d’auditories energètiques als equipaments amb un major consum d’energia. Concretament es fa imprescindible per el cas del Poliesportiu municipal. A la vista d’un nou període de concessió de l’activitat en aquest equipament, s’exigirà en les condicions contractuals amb l’empresa adjudicatària, la realització d’una auditoria energètica per part d’una empresa externa, i la implantació progressiva de les mesures correctores. S'ha considerat un estalvi energètic del 8% respecte l'any 2005.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1, 1.1.2, 1.1.3



Mitjana Mig termini Ajuntament


Puntual Agents implicats Gestor energètic Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsable equipaments

38.000 Diputacio de Barcelona Empresa especialitzada Termini d’amortització (anys)

3


auditories/any 45.692,28


Consum final d'energia de l’ajuntament


70



(Tn/any)

1.1.6 1.1 Renovació dels equips de climatització 3,48



Descripció Substitució progressiva dels equips de climatització (bombes de calor i aire condicionat) que superin la seva vida útil, per equips d'alt rendiment. Aquesta mesura es especialment indicada per l’edifici Ajuntament. On el sistema de climatització es basa en maquines individuals que climatitzen sales i despatxos de forma independent. Per l'estimació de l'estalvi energètic d'aquesta acció s'ha considerat la substitució natural dels equips de clima de l'edifici ajuntament. Prenent com a referència un rendiment un 20% superior dels equips renovats.






Periòdica Agents implicats Gestor energètic Cost d’inversió (€), IVA inclòs


1


mitjana edat equips 7472,44




71



(Tn/any)

1.1.7 1.1 Limitació del control dels termòstats per part dels usuaris 3,02



Descripció El mal ús de les instal•lacions per part dels usuaris pot provocar un consum excessiu. Aquest fenomen és especialment sensible en els equips de calefacció i climatització. L’acció proposada és incorporar sistemes de control de temperatura centralitzats programables, i /o la limitació per sobre i per sota els selectors de temperatura a l’abast dels usuaris. Assegurant en els locals uns valors de temperatura raonables, que al mateix temps compleixin amb les necessitats de confort de les persones. A l’hora de realitzar la programació del equips de control, es recomana seguir els criteris establerts per el Reial Decret 1027/2007 de instal•lacions tèrmiques en els edificis. L’edifici de l’Ajuntament, l’edifici el Roure, i les dues escoles bressol. Són els equipaments avaluats on més útil pot resultar aquesta mesura. Per realitzar l'estimació d'estalvi energètic d'aquesta acció s'han considerat els consums de les dues escoles bressol, el local de la policia municipal i l'edifici de l'ajuntament. Considerant que es redueix un 15 % el consum calefacció i en climatització.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.6



Mitjana Curt termini Ajuntament


Puntual Agents implicats Gestor energètic Cost d’inversió (€), IVA inclòs Instal·ladors externs


5


temperatuar mitjana equipaments Hivern/ Estiu 30.994,34




72



(Tn/any)

1.1.8 1.1

Millora dels tancaments i vidres senzills i creació de vestívuls de cambra tèrmica en entrades directes.

5,71



Descripció Col•locació de finestres amb doble vidre i tancament estanc (si es possible amb pont tèrmic). Instal•lació de vestíbuls en les entrades simples. Instal·lació de portes entre passadissos i escales de pas on el pas sigui molt puntual. (ex: ceip pere calders). S'ha considerat per el calcul de reducció de consum d'aquesta acció, l'edifici del CEIP Pere Calders i el Centre Civic. Considerant un estralvi del 8 i el 7% respectivament.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... Plans de remodelació equipaments




Puntual Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs Gestor energètic

15.500 Generalitat de Catalunya, departament educació (ajudes)

Instal·ldors externs Termini d’amortització (anys)

<10


nº tancaments instal·lats/any 28.279,80




73



(Tn/any)

1.1.9 1.1 Difusió de bones pràctiques en la utilització de l’energia 63,66


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals AM

Descripció Realització d’un pla de difusió de bones pràctiques en la utilització de l’energia, i posada en funcionament d’aquestes campanyes de forma periòdica i insistent. La instal•lació de forma visible i permanent de cartells didàctics i informatius que continguin consells senzills i bones pràctiques en l’àmbit de l’estalvi energètic, situats en els espais de treball i d’ús públic, generen un missatge profund que va arrelant amb el temps. S'ha considerat que es pot arrivar a estalviar un 12% del consum.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1,1.1.2,1.1.3



Alta Llarg termini Ajuntament


Contínua Agents implicats Responsable equipaments Cost d’inversió (€), IVA inclòs


0


Enquesta anual coneixaments usuaris Campanyes/any 182.769,14




74



(Tn/any)

1.1.10 1.1 Renovació de calderes 39,50



Descripció Substitució progressiva de les calderes que superin la vida útil o que presentin molt baix rendiment, per equips més eficients. S'ha considerat la renovació natural de 9 calderes amb un rendiment energètic un 27% superior a les existents.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1, 1.1.3, 1.1.4,1.1.5





Puntual Agents implicats Responsable equipaments Cost d’inversió (€), IVA inclòs Instal·ladors externs

18.000 Administració central i autonòmica (ajudes) Termini d’amortització (anys)

2


eficiencia calderes existents nº renovacions any 195.543,70




75



(Tn/any)

1.1.11 1.1 Instal·lació de calderes de biomassa 87,78



Descripció Sempre que tècnicament sigui possible la instal•lació de calders de biomassa, s’han de prioritzar aquest tipus d’instal•lació per la generació de calor. Aquest criteri s’aplicarà a les instal•lacions de nova construcció, i en instal•lacions que es trobin afectades per l’acció 1.1.10 i sigui possible adaptar un dipòsit de combustible sòlid com especifica la normativa vigent. Es considera un estalvi energètic del 10% respecte una caldera convencional. Per realitzar l'evaluació de costos es considera la substitució de 5 calderes de 125 kW.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1, 1.1.3, 1.1.4, 1.1.5






270.000 Administració central i autonòmica (ajudes) Instal·ldors externs Termini d’amortització (anys)

< 10


Calderes biomassa instal·lades/any Kg biomassa/any 43.474


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia Consum final d'energia de l’ajuntament


76



(Tn/any)

1.1.12 1.1

Incorporació de sistemes de calefacció amb gas natural o biomassa en equipaments on només s’utilitza energia elèctrica.

8,48



Descripció El gas natural i de la biomassa són combustibles que generen menor emissions de GEH per unitat d’energia subministrada a un sistema de calefacció, que les emissions que genera l’energia elèctrica per la mateixa quantitat d’energia. Per tan es prioritzaran aquests combustibles en noves instal•lacions i es realitzarà un estudi d’incorporació d’aquests combustibles en els equipaments que únicament s’utilitza energia elèctrica per la generació de calor. En l’edifici El Roure, existeix un sistema de climatització amb generació de fred i calor pràcticament centralitzat. La primera i la segona planta funcionen amb una bomba de calor amb circuït hidràulic de dos tubs que fa de fluid caloportador. Aquest sistema permet la instal•lació d’un generador de calor alimentat amb Gas o Biomassa que actuï durant les estacions en les quals hi ha demanda de calor, aprofitant la major part del circuït hidràulic que arriba als fancoils de distribució. En la tercera planta seria necessari realitzar instal•lació hidràulica sencera ja que es climatitza mitjançant unitats VRV. S'ha considerat el consums dels edificis Ajuntament i el Roure, per el cas de implantació de calders de gas natural. Amb un estalvi energètic del 5%.







25.000 Instal·ladors externs Termini d’amortització (anys)

6


estalvi anual 3.362,60


Consum final d'energia de l’ajuntament Consum final d'energia de l’ajuntament


77



(Tn/any)

1.1.13 1.1

Sectorització de les zones de treball i espais d’ús públic per habitar climatitzar zones no utiltzades.

1,84



Descripció Instal•lar mampares o cortines d’aire en espais diàfans on la major part del temps no hi ha usuaris. El propòsit d’aquesta acció és optimitzar el consum d’energia adaptat a les necessitats reals dels espais. Cal aplicar aqueta mesura correctora en l’edifici polivalent el Roure, on trobem tres plantes, dedicades a funcions diverses, comunicades entre si per una espaiosa escala central. S'ha considerat un 1% del consum derivat del clima del conjunt dels equipaments.




Baixa Mig termini Ajuntament




<10


9.138,45




78



(Tn/any)

1.1.14 1.1 Substitució d’acumuladors de ACS elèctrics

per escalfadors de ACS amb gas natural. 7,60



Descripció Substituir progressivament les instal•lacions que generin l’aigua calenta sanitària (ACS) en petits acumuladors individuals i que utilitzin energia elèctrica. Per un sistema de distribució de ACS generada amb una caldera d’alt rendiment alimentada per gas natural. Segons l’equipament, es podrà incorporar un sistema d’acumulació gloval i una instal•lació d’energia solar tèrmica. Els equipaments susceptibles a aquesta reforma són: Escola bressol badebadoc, CEIP Pere Calders, part infantil CEIP Roser Capdevila. S'ha evaluat l'estalvi energètic degut a la substitució de 20 termos elèctrics existents en els tres equipaments anteriors. Considerant un 30% d'estalvi.

Relació amb d’altres accions PAES







4


acumuladors substituits 17.520




79



(Tn/any)

1.1.15 1.1

Incorporació o aprofitament de captadors solars tèrmics per preescalfar l’aigua del sistema de calefacció.

25,08


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals ER

Descripció Instal•lar captadors d’energia solar tèrmica per donar suport als sistemes de calefacció en els equipaments que disposin de coberta correctament orientada. I per els equipaments que ja disposen de captadors solars tèrmics destinats a la producció de ACS, implementar les modificacions necessàries al circuït del fluid caloportador dels captadors, per tal de preescalfar el dipòsit d’inèrcia del circuït de calefacció, un cop s’hagin cobert les necessitats sol•licitades per el sistema de producció de ACS. Aquest sistema pot resultar molt eficaç en equipaments com l’escola bressol la Ginesta, on hi ha un sistema de captació d’energia solar per ACS de potència considerable, un consum energètic irregular d’aigua calenta, i un sistema de calefacció per terra radiant a baixa temperatura. Per realitzar les estimacions de reducció d'emissions i consums s'ha considerat la instal·lació de 20 captadors solars.








<10


kWh solar/any 124.185,60




80



(Tn/any)

1.3.1 1.3 Substitució de les lluminàries per millorar el rendiment lumínic de l'enllumenat públic 123,21


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció En compliment de la normativa sobre la contaminació lumínica (Llei 6/2001) i seguint criteris d'eficiència energètica i de qualitat de l'enllumenat, l'Ajuntament adequarà les lluminàries de l'enllumenat públic segons s'estableix a LA LLEI D’ORDENACIÓ AMBIENTAL DE L’ENLLUMENAMENT PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI NOCTURN. En alguns casos, la reducció del flux lluminós a l'hemisferi nord i la millora de la lluminària permet reduir la potència instal·lada per la qual cosa s'obté un estalvi energètic. Aquest estalvi i cost es computa a la mesura "Substitució de les làmpades de l'enllumenat per d'altres més eficients". En adaptació i en cumpliment del RD 1890/2008, de 14 de novembre, "Reglamento de eficiencia energética de alumbrado exterior". S'ha considerat un 34 % d'estalvi energètic.







492.650 Administració central i autonòmica (ajudes) instal·ldors externs Termini d’amortització (anys)

6


kWh il·luminació/any Lampedes/m2 Kwh/m2 lux/m2 283.900


Consum final d'energia total Consum final d'energia de l’ajuntament


81



(Tn/any)

1.1.17 1.1 Reforma del sistema de calefacció del CEIP

Pere Calders. 17,99



Descripció Aquest equipament, presenta un sistema de calefacció partit en dues parts independents, degut a que es va construir en dues fases separades temporalment. Es proposa unificar els dos sistemes de calefacció en un de sol: - Substituir les dues calderes atmosfèriques existents per una de sola caldera més eficient, i de potència nominal suficient per donar servei al conjunt de l’edifici. - Crear un nou col•lector hidràulic amb un major nombre de circuïts, distribuint el fluid caloportador de manera molt més eficient, diferenciant zones amb diferents necessitats tèrmiques, façana nord, façana sud, planta subterrani, etc.... - Implementar un sistema de control que permeti gestionar les necessitats de les diferents zones. Per el calcul de reducció d'emissions s'ha considerat un 36% d'estalvi energètic.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.14, 1.1.11, 1.1.13, 1,1.10, 1.1.15

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... Plans de remodelació equipaments





15.000 instal·ldors externs Termini d’amortització (anys)

4


KWh alefacció/any kWh/m2 89.093,94




82



(Tn/any)

1.3.2 1.3 Mesures d’eficiència energètica a la il·luminació provisionals de festes. 1,04


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors AM

Descripció Valora els equips i l'eficiència de l'il·luminació provisional, utilització d'enllumenat basats en tecnologia més eficient disponible, i regulacions optimitzades. Per realitzar el càlcul de l'estalvi emissions s'ha considerat una reducció del 80% en un consum estimat de 3000kWh/any.






Contínua Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs

0 Termini d’amortització (anys)

0


kWh enllumenat festes/any 2.400




83



(Tn/any)

1.3.3 1.3 Introducció de quadres reguladors de flux en capçelera 18,13


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció Instal·lació de reguladors de flux en capçalera en aquells quadres de llum que encara no en disposin. Per realitzar l'estimació de reducció s'ha considerat un estalvi del 5% respecte el consum de l'enllumenat de l'any 2006.






Periòdica Agents implicats Responsable equipaments Cost d’inversió (€), IVA inclòs Administració central i autonòmica (ajudes)


10


reguladors flux /quadre any 41.766,85




84



(Tn/any)

1.3.4 1.1

Creació d'un pla d’avaluació il•luminació en equipaments i substitució progressiva de làmpades poc eficients. - làmpades incandescents. - Tubs fluorescents amb reactància electromagnètica.

21,67



Descripció El Pla d'avaluació d'il•luminació ha d'incloure: - Realització de luxometríes dels equipaments, per ajustar el nivell d'il•luminació als valors de referència segons l'activitat. - Estudi aprofitament de la llum exterior. - Informes d'adaptació o substitució de les làmpades o sistema d'il•luminació existents. - Relacionar els resultats obtinguts amb el Pla d'incorporació de sistemes globals de control d'equipaments. (Acció 1.3.5) S'ha considerat una reducció del 25% del consum en il·luminació del conjunt dels equipaments.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... inversions adequació equipaments




Puntual Agents implicats Responsable equipaments Cost d’inversió (€), IVA inclòs Administració central i autonòmica (ajudes)


12


lux/m2 W/m2 kW il·luminació any /any 49.927,52




85



(Tn/any)

1.3.5 1.1 Pla d’incorporació de sistemes de control global centralitzat en equipaments 85,93



Descripció El pla d’incorporació de sistemes de control global, consistirà en una primera fase d’avaluació entre els tipus de sistemes (Integrats, parcials, automàtics,...). La incorporació de sistemes de control, com més integrats i globals, permeten una millor gestió de les principals instal•lacions de consum. Control d’horaris d’encesa de lluminàries, calefacció, climatització, suposa un estalvi energètic molt important. S'ha considerat un estalvi del 13% del consum en equipaments respectye l'any 2005.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat... inversions adequació equipaments






7


tipus de control existents Control centralitzat /any 197.999,90




86



(Tn/any)

1.3.6 1.1 Adaptació il·luminació en CEIPS Pere Calders Roser Capdevila. 30,52



Descripció S’ha detectat en les visites realitzades en els dos CEIPS del municipi, que la major part dels equips d’il•luminació no disposen de reflectors, són equips de baixa eficiència i els que tot hi així els nivells d’il•luminació sobrepassen els valors de referència en el Codi Tècnic de l’Edificació. (RD 314/2006). Els sistema d’encesa és manual hi han poca sectorització de circuïts per les zones de trànsit de persones. Adaptar el sistema d’iluminació incorporant sistemes de control que contemplin la possibilitat d’aprofitament de la llum exterior i asseguri que en horari no escolar no s’utilitzi tota la potencia instal•lada assegurant el nivell d’il•luminació necessària per l’activitat desenvolupada (ex: tasques de neteja, reunions de docents, etc...). Per l'estimació la rducció emissions d'aquesta acció s'ha considerat un estalvi del 35% en el consum degut a la il·luminació del dos CEIPS de la població.








5


consum il·luminació/any nº Punts de llum reformat/any 70.326,58




87



(Tn/any)

1.4.1 1.4 Renovació d'electrodomèstics 765,81


Equipaments i serveis Sector domèstic AM

Descripció Facilitar informació sobre les subvencions per la renovació d'electrodomèstics. I promoure e incentivar als ciutadans a realitzar el canvi. Per l'estimació de reducció d'emissions d'aquesta acció s'ha considerat un 35% d'estalvi en el consum d'energia elèctrica derivada de l'ús dels electrodomèstics.






Contínua Agents implicats

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Administració central i autonòmica (campanyes existents)

5.000 diba (campanyes existents) Gestor energètic Termini d’amortització (anys)


Campanyes pulicitàries/ any Activitats ludico-formatives any 1.764.545,82


Consum final d'energia total Intensitat energètica local


88



(Tn/any)

1.4.2 1.4 Bones pràctiques en l'ús de l'energia 1.614,46



Descripció L'Ajuntament impulsarà a través de campanyes de sensibilització un millor ús de l'energia a les llars amb motiu d'una major consciència per la sensibilització envers la problemàtica ambiental i energètica. Les bones pràctiques consisteixen en mesures diverses, com una regulació adequada de la temperatura dels termòstats, encendre equips elèctrics i electrònics únicament quan s'utilitzen, incentivar la compra d'energia verda, etc. S'ha considerat un 2,5 % de reducció del consum en el sector domèstic.










campanyes any activitats ludico-formatives any consum EE domèstica/any 3.719.952,43




89



(Tn/any)

1.4.3 1.4 Renovació de lampades. 273,50



Descripció Realitzar campanyes i accions de formació promoció, amb l'objectiu de concienciar a la població sobre l'estalvi energètic i econòmic que suposa la substitució de lampades en els habitatges. S'ha considerat un estavi del 25% del consum d'energia elèctrica destinada a la il·luminació en el sector domèstic.










Campanyes publicitaries/any Activitats ludico-formatives any consum EE domèstica/any 630.194,94




90



(Tn/any)

1.4.4 1.4 Substitució dels equips de calefacció, climatització i aigua calenta sanitaria. 824,09



Descripció Facilitar informació sobre les subvencios per la renovació de calderes i equips de climatització i ACS. I promoure e incentivar als ciutadans a realitzar el canvi. S'ha considerat un estavi del 20% del consum de gas destinat a calefació i un 15% d'energia elèctrica destinada a climatització en el sector domèstic.






Contínua Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs diba (campanyes existents)

10.000 Gestor energètic Termini d’amortització (anys)


Campanyes publicitaries/any Activitats ludico-formatives any consum EE domèstica/any 3.732.225,81




91



(Tn/any)

6.4.6 6.4

Difussió de la normativa per regular l'ús de calefacció/climatització amb portes obertes en sector comercial

77,77


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM

Descripció Difussió del Reial Decret 1826/2009, on s'especifica l'obligatorietat de disposar d'un sistema pel tancament de portes, si el local o edifici dona al carrer i consumeix energía convencional per la seva climatització (fred i calor) Per realitzar el càlcul de l'estalvi d'emissions de GEH d'aquesta acció, s'ha considerat un estalvi d'un 1% en el consum energètic de calefacció i climatització del sector serveis.






Periòdica Agents implicats Responsable promoció i comunicació ajuntament Cost d’inversió (€), IVA inclòs Gestor energètic



nº Campanyes /any 193.565,56




92



(Tn/any)

1.5.2 1.5 Elaboració de consells per a seguir bones pràctiques energètiques al comerç 432,73


Equipaments i serveis Sector serveis AM

Descripció Elaborar plans d’acció per el petit comerç, oferint avaluació de l’estalvi energètic en front el cost. Editar guies pràctiques de bones pràctiques energètiques, incentiva la reducció de cost en eficiència energètica. Preimar als comerços que actuïn certificant l'esforç per mitjar d'una etiqueta verda. Per realitzar el càlcul de l'estalvi d'emissions de GEH d'aquesta acció, s'ha considerat un estalvi d'un 2,5% en el consum energètic del sector serveis.







7.500 Responsable promoció i comunicació ajuntament Termini d’amortització (anys) Gestor energètic


nº certificacions verdes/any 997.073,14




93



(Tn/any)

2.3.1 2.3 Promoure punts de connexió per alimentació de vehicles elèctrics 318,74


Transport Transport privat i comercial AM

Descripció Promoure i facilitar llocs de càrrega de vehicles elèctrics. Fer plans progressius per estimular l’ús de vehicles elèctrics al municipi. Es considera que l'aplicació d'aquesta acció ajudarà a assolir que en el 2020 el 5% de la flota de vehicles utilitzi l'energia elèctrica.









nº de punts de carga elèctrica municipi/any 734.440,05




94



(Tn/any)

2.1.2 2.1 Renovació del parc de vehicles municipal 3,42


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Descripció Valorà la substitució d’alguns vehicles convencionals per vehicles híbrids o elèctrics. S'ha considerat la renovació de 8 vehicles en 10 anys, amb un rendiment 40% superior ala actuals.




Mitjana Llarg termini Ajuntament


Periòdica Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs


<10


litres flota/any ehicles nous/any 12.403,53




95



(Tn/any)

2.1.3 2.1 Ambientalització dels vehicles municipals 1,07



Descripció Utilització de biodiesel en la flota de vehicles municipals. S'ha considerat una reducció del 10% de les emissions.







0 Gestor energètic Termini d’amortització (anys)

0


litres biodiessel/ litres diessel 0


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia


96



(Tn/any)

2.1.4 2.1 Incorporació de la bicicleta com a vehicle municipal 1,63



Descripció Incorporació de l'us de la bicicleta en la vida diaria dels treballadors de l'ajuntament, en substitució de desplaçaments realitzats amb vehicles a motor. Per l'estimació de l'estalvi d'emissions d'aquesta acció s'ha considerat la substitució de una moto per una bicicleta.








0


nº de bicicletes/any 5.883,08




97



(Tn/any)

2.1.5 2.1 Incorporació de criteris de ambientalització de la flota muicipal externalitzada 2,65


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) PDR

Descripció Incorporar en els contractes amb les empreses de serveis externalitzats, la exigencia de ambientalització de la seva flota. S'ha considerat una reducció del 10% de les emissions.








0


0



98



(Tn/any)

3.1.1 3.1 Incorporació de serveis energètics amb estalvi energètic garantit 96,87


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables AM

Descripció Elaboració de les condicions administratives per la contractació de serveis energètics amb estalvi energètic garantit. Recollir informació sobre les ajudes del banc europeu d'inversions per la gestió energètica, tan pròpia com subcontractada. Per l'aplicació d'aquesta acció es considera que es pot assolir una reducció del 20% respecte l'any 2005 del consum d'energia en els equipaments.






Puntual Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsable equipaments


0


equipaments amb gestió energètica/any 304.615,24




99



(Tn/any)

2.3.1 2.3 Renovació del parc de vehicles 839,34


Transport Transport privat i comercial AM

Descripció Fer difusió de les ajudes rebudes per la renovació del vehicle privat, i de la importancia que representa la renovació dels vehicles per obtenir una reducció d'emissions de GEH a l'admosfera. Es considera que en 10 anys el parc de vehicles s'haurà renovat en un 60 %, i que el consum dels vehicles nous serà un 10% inferior.

Relació amb d’altres accions PAES 2.3.1,






Administració central i autonòmica (campanyes existents)

Cost d’inversió (€), IVA inclòs diba (campanyes existents)



vehicles matriculats/vehicles donats de baixa 3.459.379,78




100



(Tn/any)

3.1.1 3.1 Instal·lació Fotovoltaica a equipaments municipals 88,69


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER

Descripció Fer estudi de les cobertes d’equipaments municipals on seria possible i rentable instal·lar plaques d’energia fotovoltaica. En les avaluacions energètiques realitzades en el transcurs de redacció del PAES, s'han detectat 4411 metres quadrats de coberta aprofitable on es podrien instal·lar fins a 206 kW de potència elèctrica. Ex: realització d'un estudi de la substitució de la coberta del pavelló o valorar económicament la seva reparació i incorporació de plaques fotovoltaiques.






Puntual Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsable equipaments

1.032.174 Gestor energètic Termini d’amortització (anys)

<10


Kw fotovoltaic instal·lats /any Kw/produïts/any 204.370,45


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia 204.370,45 Consum final d'energia de l’ajuntament


101



(Tn/any)

3.2.1 3.2 Micro-cogeneració 22,70


Producció local d'energia Cogeneració AM

Descripció Implementaciño de sistemes de microcogeneració en els equipaments municipals. Per els càlculs, s'ha considerat la instal·lació de sistemes de microcogeneració en el 10% dels equipaments, amb un estalvi del 19 % en emissions i un 18% en energia primària.








9


nº equips instal·lats kW electrics autoproduïts 375.840




102



(Tn/any)

4.1.1 4.1 Protegir i recuperar zones boscoses i espais verds al municipi 2,46


Planificació Planejament urbà PDR

Descripció Generar una politica urbanistica que protegeixi les zones verdes i boscoses de la població. La reducció d'emissions d'aquesta acció s'ha considerat la recuperació de 0,5 hactaries per any.






Contínua Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs Gestor energètic


0


hectaries bosc i zona verda / any



103



(Tn/any)

4.2.1 4.2 Projectes del PMU enfocats a millorar la mobilitat interna. 69,94


Planificació Plans de mobilitat o transport PDR

Descripció La redacció i execució dels Plans de Millora Urbana, representa un mitjar molt important per augmentar l'eficiencia de la mobilitat en l'interior de l'espai urbà. Per estimar la reducció d'emissions de l'acció, s'ha considerat, que un 10% dels desplaçaments es realitzen en l'àmbit urbà en l'ús habitual del vehicle privat, i que es millora la seva efectivitat, traduin-se en un 10% menys del consum en aquests trajectes.








0


Projectes de mobilitat implantats/any 576.563,29


Intensitat energètica local Consum final d'energia total


104



(Tn/any)

4.2.2 4.2 Creació d'itineraris escolars adaptats a peatons. 62,95



Descripció Crear itineraris segurs i agradables per els vianants, per tal que els joves i els acompanyants dels nens puguin accedir caminant als centres escolars. Pot incentivar a una part de la polació que actualment realitza aquests desplaçaments en vehicle privat a realitzar-los caminant. Factor que pot influenciar tan en la conciencia ambiental de la ciutadania com en una reducció directe de les emissions de GEH. Per estimar la reducció d'emissions de l'acció, s'ha considerat, que un 10% dels desplaçaments es realitzen en l'àmbit urbà en l'ús habitual del vehicle privat, que un 3% d'aquests moviments es realitzen per acompanyar els petits l'escola, i que un 15 % d'aquests podrien ser substituits per itineraris a peu.








0


Km recorregut escolar/any 25.945,35




105



(Tn/any)

4.2.3 4.2 Creació d’una zona de trànsit pacificat 20,98



Descripció La creació de zones de transit pacificat en les zones on hi ha més activitat de serveis, ajuda a disuadir als usuaris a accedir-hio amb vehicle privat. Reduint el recorregut realitzat amb vehicles a motor i potenciant el moviment peatonal. S'ha considerat que aquesta mesura podria suposar un estalvi del 1,5% del consum derivat del transport privat que es mou en l'interior de la població.

Relació amb d’altres accions PAES 4.1.1, 4.2.2, 4.2.1, 4.2.3, 4.2.4







0


Superficie de transit pacificat adaptada / any 86.484,49




106



(Tn/any)

4.2.4 4.2 Creació d’una comissió de mobilitat 0



Descripció Creació d'una comissio encarregada de analitzar i aglomerar el conjunt de projectes que incloguin critèris de mobilitat, per tan d'homogeneitzar el contingut dels projectes, incorporar criteris de mobilitat sostenible, i minimitzar costos en la seva execussió.

Relació amb d’altres accions PAES 4.2.1,4.2.2,4.2.3, 4.2.4,





Periòdica Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs assessorament extern


0




107



(Tn/any)

4.2.5 4.2 Campanya de promoció de l’ús de la bicicleta 10,49


Planificació Plans de mobilitat o transport AM

Descripció La promoció de l'ús de la bicicleta en els desplaçaments urbans, incideix directament en la reducció de viatges realitzats amb vehicles a motor. Per tan realitzar campanyes periodiques per tal de concienciar a la població de la comoditat i les avantatges que suposa per els propis usuaris la utilització d'aquest mitjar de transport, incideix directament en el volum d'emissions de GEH emessos a l'atmosfera. Per valorar la reducció d'emissions d'aquesta acció s'ha considerat que l'increment de l'us de la bicicleta, podria reduïr un 0,5% els desplaçaments en cotxe en l'interior del poble i els poligons.








0


campanyes/any 28.828,16




108



(Tn/any)

4.2.6 4.2 Reducció velocitat, millora de la seguretat i resenyalització. 27,98



Descripció La reducció de la velocitat en les vies urbanes millora la fluidesa en espais congestionats, disminueix el risc d'accidents i redueix el consum dels vehicles. S'ha considerat que aquesta mesura podria suposar un estalvi del 2% del transport privat que es mou en l'interior de la població.






Puntual Agents implicats Gestor energètic Cost d’inversió (€), IVA inclòs


0


km reducció velocitat/any 115.312,66




109



(Tn/any)

4.2.7 4.2 Incorporació aparcaments segurs per a bicicletes 0,52



Descripció El robatori de bicicletes en l'entorn urbà disuadeix de la seva expansió com a mitjar de transport diari, per tan és molt important que el municipi disposi d'espais on els usuaris de bicicletes les puguin deixar sense haver de patir per la seva desaparició. S'ha considerat que auest tipus d'incentius de seguretat pot arribar a incrementar fins el 5% el 0,5 % calculat per la campanya d'incentivació de l'ús de la bicicleta.






Puntual Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs


0


Aparcaments segurs/any denuncies desaparició/any 1.441,41




110



(Tn/any)

4.2.8 4.2 Pla d’accessibilitat als polígons industrials 41,97



Descripció Millorar els accessos als poligons idustrials, prioritzan que tan els vehicles provinets d'altres poblacions com els de la població, realitzin el trejecte més directe possible al seu destí. Crear corredors d'accés per vianants i bicicletes per estimular-ne l'ús, en detriment dels vehicles a motor. Per realitzar l'estimació de reducció d'emissions d'aquesta acció, s'ha considerat que un 10% dels desplaçaments locals es realitzen per accedir als poligons, i que es podria reduir el consum en un 3%.

Relació amb d’altres accions PAES 4.2.4, 4.2.5, 4.2.6, 4.2.7.






12.000 Administració central i autonòmica (plans de millora de infraestructures)

Termini d’amortització (anys)

0


Millores als accessos/any 172.968,99




111



(Tn/any)

4.2.9 4.2 Campanyes de formació i comunicació en matèria de mobilitat a la ciutadania 83,93



Descripció realitzar campanyes i accions de formació promoció, amb l'objectiu de concienciar a la població sobre l'estalvi energètic i econòmic que pot suposar un canvi d'habits en materia de mobilitat. Promoure compartiment de vehicles privats, l'ús del transport públic, l'us de la bicicleta,... Realitzar campanyes de formatives de consucció sostenible, etc.. Es preveu un 6% de reducció del consum. En un 10% dels conductors.







6.000 Administració central i autonòmica (campanyes existents)


0


campanyes/any 345.937,98




112



(Tn/any)

5.1.1 5.1 Incorporació de criteris de sostenibilitat en la contractació de serveis municipals 1,84


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'eficiència energètica CP

Descripció Incloure criteris de sostenibilitat en els plecs de contractació de serveis a l'ajuntament. Exigint als seus colaboradors directes un nivell d'implicació i compromís amb el seu objectiu de reducció d'emissions de GEH a l'atmosfera. Es considera que la incorporació d'aquests criteris pot influir en una reducció del 0,2% del consum de l'ajuntament.








0


Analisis comparatiu dels criteris de contactació entre l'extinció i contractació d'un servei 4.493,65



113



(Tn/any)

5.1.2 5.1

Criteris d’eficiència energètica en plecs de condicions per nous equipaments i edificis municipals

5,51


Adquisició pública de béns i serveis

Requisits d'eficiència energètica CP

Descripció Incorporar critèris més restrictius als establerts per la normativa estatal, en els nous projectes d'equipaments. Per realitzar les estimacions de reducció d'emissions d'aquesta acció s'ha considerat que es pot reduïr el consum de nous equipaments en un 10%.








0


nous criteris / equipament o edifici ajuntament 14.015,33




114



(Tn/any)

5.1.3 5.1

Inclusió de mesures d’eficiència energètica en els contractes de concessions d’instal·lacions esportives

9,55



Requisits d'eficiència energètica CP

Descripció Incloure criteris de sostenibilitat en els plecs de contractació de les concessions esportives. Exigint en les seves concessions un nivell d'implicació i compromís amb el seu objectiu de reducció d'emissions de GEH a l'atmosfera. Es calcula que un 15 % del consum dels equipaments es realitza en l'equipaments esportius, i que amb aquesta mesura es podria estalviar un 12% d'aquesta energia.








0


Analisis comparatiu dels criteris de contactació entre l'extinció i contractació d'una concessió esportiva. 27.415,37




115



(Tn/any)

5.1.4 5.1

Establir un nivell d’exigència més enllà de la mínima classificació de CTE en els nous edificis de la població.

89,34



Requisits d'eficiència energètica PDR

Descripció Establir, mitjançant ordenances municipals, criteris més restrictius en matèria d'eficiencia energètica als edificis de nova construcció. Mantenint com a base el nou codi tècnic de l'edificació i reforçant o incrementant els criteris destinats a l'estalvi energètic. S'ha considerat un increment del consum energètic en l'ambit domestic del 40% en el periode 2010-2020, i que en l'aplicació d'aquesta acció es pot reduïr en un 5% aquest increment.






Puntual Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs


0


Analisi comparatiu ordenances / Real decrets 201.662,38


Consum final d'energia total Producció local d'energies renovables Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia


116



(Tn/any)

5.1.5 5.1 Elaborar criteris d’eficiència Energètica als nous projectes urbans


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'eficiència energètica PDR

Descripció Definir uns criteris clars que serveixin de base per redactar els nous projectes urbans tenit en compte el factor mediambiental i energètic. En la fase de disseny sempre es més sensill preveure un consum energètic innescessari.











117



(Tn/any)

5.1.6 5.1 Certificació Energètica dels Edificis Municipals Existents


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'eficiència energètica AM

Descripció Establir una metodologia propia, i emetre certificats d'eficiencia energètica en els edificis municipals existents que hagin aconseguit una reducció important en el seu consum energètic.









nº edificis amb certificat energètic




118



(Tn/any)

6.1.1 6.1

Aprofitar les lineas de suport de la diputació de barcelona per la realització d'auditories energètiques.

10,61


Participació ciutadana Serveis d'assessorament AM

Descripció Realitzar auditories energètiques als equipaments i infraestructures, és un pas imprescindible per tal de prendre conciencia de l'estat de la situació i el punt de partida per pendre les mesures correctives que en permetin disminuïr el consum. En el context actual, on l'increment del preu de l'energia es preveu important en els propers anys, la optimització dels recursos i l'estalvi energètic, poden tenir una influencia molt importan en la gestió municipal. És important aprofitar el soport tan tècnic com econòmic que ofereixen alguns organs com la DIBA i els governs autonòmics i estatals. Es valora que de l'aplicació de les auditories energètiques es pot reduïr un 2% el consum sense aplicar mesures d'inversió.






Puntual Agents implicats Responsable equipaments Cost d’inversió (€), IVA inclòs



nº auditories any 30.461,52




119



(Tn/any)

5.2.1 5.2 implantació energia geotermica als equipaments 57,29


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'energia renovable CP

Descripció Instal·lació de sistemes de climatització utilitzant energia geotèrmica en els euipaments municipals. S'ha considerat que en un 18 % dels equipaments es pot instal·lar energia geotèrmica, i que la seva instal·lació redueix el 60% dels conmsums d'energia de climatització.







270.000 Administració central i autonòmica (ajudes directes)


6


nº instl·lacions 164.492,23


Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia Consum final d'energia de l’ajuntament


120



(Tn/any)

6.1.2 6.1 Realització auditoria de l'enllumenat públic municipal.


Participació ciutadana Serveis d'assessorament CP

Descripció La realització d'auditories en l'enllumenat públic és un pas previ i imprescindible per fer una correcte planificació de les modificacions pertinents per aconseguir la reducció de consum esperada de la seva remodalació. Es considera que es pot aconseguir un 30% de reducció del consum de l'enllumenat públic.






Puntual Agents implicats Gestor energètic Cost d’inversió (€), IVA inclòs auditors externs

Administració central i autonòmica (ajudes directes)



nº auditories any




121



(Tn/any)

5.2.3 5.2 Compra d'electricitat verda certificada. 1381,79


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'energia renovable AM

Descripció Contractar una companyia que comercialitzi electricitat verda certificada, és a dir, electricitat generada amb energies renovables: solar, eòlica, hidràulica, energia de les ones, geotèrmica i biomassa. Es pot garantir que amb el contracte es fa possible que una certa quantitat de l'energia que es consumeix, s’ha generat de forma renovable i s’ha aportat a la xarxa. Així es promou la generació amb fonts renovables per davant d’altres tecnologies i alhora fomentes les inversions en noves plantes. Això permet reduir els impactes de la producció amb combustibles fòssils i nuclears. Es preveu que al 2020 el 42% de la producció d'energia elèctrica es realitzarà amb energies renovables respecte el 24 % del 2009, per tan es reduirà el coeficient d'emissió de l'energia elèctrica. Per l'estimació de reducció d'emissions d'aquesta acció s'ha calculat aplicant un coeficient d'emissió mitjar per la generació d'energia elèctrica igual a 0,394 KgCO2/kWh, al consum dels sectors domèstic i terciari de l'any de referència.






Contínua Agents implicats Empreses comercialitzadores Cost d’inversió (€), IVA inclòs ciutadants

ajuntament Empreses Termini d’amortització (anys)


evolució del factor emissio en el mix electric estatal Introduccio als mercats de comercialitzadores d'energia verda



122



(Tn/any)

6.4.1 6.4 Promoció de l'Agència Comarcal de l'Energia, el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica


Participació ciutadana Formació i educació ambiental PDR

Descripció La creació d'una agencia comarcal de l'energia el canvi climàtic i contaminació atmosfèrica, permetria unificar en un sol espai la majoria dels esforços que estan realitzan les forces locals al vallès occidental. Representant un organ de suport tècnic molt importan per promoure les campanyes de sensibilització, les campanyes de recollida de dades, informes anuals, etc..






Puntual Agents implicats Concell comarcal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Diputació de Barcelona

Generalitat de Catalunya Termini d’amortització (anys)


Tractament de la proposta al plè municipal



123



(Tn/any)

6.4.2 6.4 Pàgina web o creació d'un bloc de l'energia i del consum



Descripció Crear un espai de difusio i interecció a temps real entre el ciutadà i l'ajuntament.






Contínua Agents implicats Gestor energètic Cost d’inversió (€), IVA inclòs



nº articles publicats al bloc Participació ciutadana



124



(Tn/any)

6.4.3 6.4 Difondre continguts pedagògics a centres educatius 89,33



Descripció Aprofitar els espais de formació reglada per introduïr conceptes de gestió energètica. Organitzar jornades ludicofestives en els centres escolars relacionades amb l'estalvi energetic, promoció de les energies renovables, estalvi d'aigua, reciclatge dels residus, etc... Amb l'objectiu de que les generacions futures desenvolupin un model energètic més sostenible. Es considera que els individus formats traspassaran els seus coneixaments a casa, i que es pot reduir, aproximadament un 2% del consum domèstic en els primers 10 anys.






Periòdica Agents implicats Gestor energètic

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Diputació de Barcelona (projectes concienciació i difusió ambiental)

2.000 Generalitat de Catalunya (departament d'educació)

Fundacions o grups especialitzats externs Termini d’amortització (anys)


Projectes de formació / any Jornades de l'energia/any 201.662,38




125



(Tn/any)

6.4.4 6.4 Programa de sensibilització en conducció sostenible. 661,46



Descripció Una conducció sostenible, redueix de forma molt importan el consum dels vehicles, en aquest sentit és molt importan formar i promure un canvi dels habits de conducció dels ciutadans, conienciant-los de l'estalvi econòmic i energètic que comporta. Es considera que la utilització sostenible del vehicle privat pot assolir una reducció d'un 5% en el consum de combustible.






Periòdica Agents implicats Gestor energètic Cost d’inversió (€), IVA inclòs formadors externs



campanyes de formació /any 2.645.026,6




126



(Tn/any)

6.4.5 6.4 Cursos de formació sobre sostenibilitat als empleats de les autoritats locals 10,61


Participació ciutadana Formació i educació ambiental CP

Descripció La formació energètica i ambiental és vital per invertir la tendencia en el consum d'energia, i representa la base per adquirir nous habits de treball que permetin una reducció del consum. Els treballadors directes de l'ajuntament són individus que serveixen de referència als ciutadans. És important donar una imatge homogènia de compromís amb l'objectiu compromès pel consistori al firmar el pacte d'alcaldes/eses. Es considera que progressivament els cursos poden arribar a tots els treballadors, que el 80% son subvencionats, i que una correcte formació usuaris pot contribuïr en un 2 % en l'estalvi energètic en els equipaments.






Periòdica Agents implicats Gestor energètic

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Diputació de Barcelona (cursos i seminaris de formació enregètica i ambiental)

1.000 formadors externs Termini d’amortització (anys)

0


nº treballadors formats /any reducció consum en equipaments/nº treballadors formats 30.461,52




127



(Tn/any)

7.1.1 7.1 Programa de sensibilització per reduir la quantitat de residus generada per habitant 74,97


Altres Residus AM

Descripció La reducció del volum de residus generats per habitant depen en gran mesura del nivell de concienciació del ciutadà en tot el procés de generació de residus urbans. Realitzar campanyes de formació i concienciació de l'origen dels productes que després es transformen en residus, i concienciació del com? i on? dipositar els diferents tipus de residus generats a nivell domèstic. Es transforma directament en una reducció de les emissions lligades al tractament de residus. Es considera que una bona campanya pot reduir el volum d'emissions per residus en un 3,5 %.








0


Percentatge de reducció de emissions /any


Percentatge de recollida selectiva


128



(Tn/any)

7.1.2 7.1 Incrementar la recollida selectiva de residus 257,04


Altres Residus AM

Descripció Icrementar el nombre de contenidors destinats a la recollida selectiva, facilita i incentiva al ciutadà a realitzar la tasca de separació de residus a nivell domèstic, i a dipositar-los en el contenidor corresponent. Reduint-se significativament les emissions derivades del tractament de residus. Es considera que es pot reduïr un 12% les emissions amb una bona recollida selectiva.






Puntual Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs Agencia de residus del vallès occidental


0


% reducció emissions/any nº contenidors selectiva any




129



(Tn/any)

7.1.3 7.1

Promoure el compostatge en la propia vivenda i realitzar la gestió de la poda municipal.

2,57


Altres Residus AM

Descripció Una manera eficient de reduïr el volum de residus de la fracció orgànica, és el reaprofitament directe. Aquest es pot portar a terme de diferents maneres, des del compostatge als domicilis que disposin de tarreny per abonar, fins al tractament i transformació en biomassa dels residus organics derivats de la poda municipal. Per la configuració de la població del municipi, s'ha considerat que un 1% del residus orgànics es poden evitar per mitjar dels compostadors. Per calcular el cost de l'acció s'ha tingut en compte la instal·lació de 250 compostadors.











130

4.2.RESUM PLA ACCIÓ:

Nombre d’accions

% accions respecte el total

Reducció de tCO2 el 2020

Cost estimat (€)

Equipaments i serveis 27 41,54 4.509,03 1.481.639 Transport 6 9,23 1.166,85 4.100 Producció local d'energia 2 3,08 111,41 1.320.174 Planificació 10 15,38 321,24 29.000 Adquisició pública de béns i serveis 9 13,85 1.642,20 270.000 Participació ciutadana 8 12,31 849,79 11.000 Altres 3 4,62 334,58 19.850 Total 65 100 8.935 3.135.764

Taula 73: Resum pla acció

Per desenvolupar l’estimació del cost de les accions, s’han tingut en consideració diferents els factors d’influència per cada una de les accions proposades. Per les accions en les quals es preveu l’adquisició de bens materials, s’ha comptabilitzat el cost total com a inversió inicial. Per contra, hi ha accions d’actuació continuada on s’han avaluat els costos anuals. Això provoca que el cost estimat total no sigui gaire aproximat a la realitat. Es recomana realitzar un anàlisi acurat de cada una de les accions per fer-se una idea clara de les condicions d’estalvi energètic i costos associats.


131

4.3. TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ:

BALANÇ ENERGÈTIC kWh O kWhANY BALANÇ ECONÒMIC € o €/ANY

EMISSIONS DE CO2EQ

CODI ACCI

Ó TEMÀTICA TÍTOL CALENDA

RI

ESTALVI ACONSEG

UIT

COST ACTUAL

COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

ESTALVI ACONSE

GUIT

PERÍODE D'AMORTI

TZACIÓ (ANYS)

FACTOR D'EMISSIÓ EMPRAT

ESTALVI TCO2/ANY

ESTALVI ACONSEG

UIT

COST ACTUAL

1.1.1 Edificis I

equipaments municipals

Definició de la figura del gestor energètic.

Curt termini

2.246.827 2.179.422 67.405 0 20.000 10.460 2

0,000434 EE i 0,000202 GN 18

1.1.2 Edificis I


Implementació d’un software de comptabilitat energètica municipal

Curt termini

2.246.827 2.224.359 22.468 0 1.320 3.487 0

0,000434 EE i 0,000202 GN 9

1.1.3 Edificis I


Creació d’ un equip de treball que realitzi el seguiment del PAES

Mig termini

0 0 0 0 0

1.1.4 Edificis I


Manteniment de les instal·lacions i equipaments municipals.

Mig termini

1.523.076 1.492.615 32.314 14.416 16.146 2.692 1

0,000434 EE i 0,000202 GN 11

1.1.5 Edificis I


Realització d’auditories energètiques als equipaments municipals

Mig termini

1.523.076 1.477.384 45.692 0 38.000 12.721 3

0,000434 EE i 0,000202 GN 16

1.1.6 Edificis I


Renovació dels equips de climatització

Mig termini

37.362 29.890 7.472 48.000 58.000 1.069 1

0,000434 TCO2eq/kWh 3

1.1.7 Edificis I


Limitació del control dels termòstats per part dels usuaris

Curt termini

206.629 175.635 30.994 0 9.000 1.806 5

0,000434 EE i 0,000202 GN 3

1.1.8 Edificis I Millora dels Mig 366.796 338.516 28.280 0 15.500 1.116 <10 0,000202 6


132


tancaments i vidres senzills i creació de vestíbuls de cambra tèrmica en entrades directes.

termini TCO2eq/kWh

1.1.9 Edificis I


Difusió de bones pràctiques en la utilització de l’energia

Llarg termini

1.523.076 1.340.307 182.769 0 2.500 16.952 0

factors GN i EE any 2005 de la metodologia 64

1.1.10

Edificis I equipaments municipals

Renovació de calderes

Mig termini

724.236 528.692 195.544 36.000 18.000 7.431 2

factors GN any 2005 de la metodologia 39

1.1.11


Instal·lació de calderes de biomassa

Mig termini

724.236 680.782 43.454 30.000 270.000 12.167 < 10


1.1.12



Mig termini

205.492 202.130 3.363 0 70.000 6.508 6


1.1.13


Sectorització de les zones de treball i espais d’ús públic per habitar climatitzar zones no utilitzades.

Mig termini

1.523.076 1.513.938 9.138 0 30.000 848 <10

factors GN any 2005 de la metodologia 2

1.1.14


Substitució d’acumuladors de ACS elèctrics per escalfadors de ACS amb gas natural.

Mig termini

58.400 40.880 17.520 8.000 18.000 4.503 4


1.1.15


Incorporació o aprofitament de captadors solars

Mig termini

675.664 551.479 124.186 0 96.000 4.719 20

factors GN any 2005 de la 25


133

tèrmics per preescalfar l’aigua del sistema de calefacció.

metodologia

1.3.1 Enllumenat

públic i semàfors

Substitució de les lluminàries per millorar el rendiment lumínic de l'enllumenat públic

Curt termini

716.570 432.670 283.900 0 492.650 77.894 6

0,000434 TCO2eq/kWh 123

1.1.17


Reforma del sistema de calefacció del CEIP Pere Calders.

Curt termini

135.256 46.162 89.094 0 15.000 3.386 4

0,000202 TCO2eq/kWh 18

1.3.2 Enllumenat

públic i semàfors

Mesures d’eficiència energètica a la il·luminació provisionals de festes.

Curt termini

3.000 600 2.400 0 0 91 0

0,000434 TCO2eq/kWh 1

1.3.3 Enllumenat

públic i semàfors

Introducció de quadres reguladors de flux en capçalera

Curt termini

835.337 793.570 41.767 0 60.000 6.161 10

0,000434 TCO2eq/kWh 18

1.3.4 Edificis I



Curt termini

199.710 149.783 49.928 0 90.000 7.364 12

0,000434 TCO2eq/kWh 22

1.3.5 Edificis I equipaments

Pla d’incorporació de sistemes de

Mig termini 1.523.076 1.325.076 198.000 0 190.000 29.205 7

0,000434 TCO2eq/kWh 86


134

municipals control global centralitzat en equipaments

1.3.6 Edificis I


Adaptació il·luminació en CEIPS Pere Calders Roser Capdevila.

Mig termini

200.933 130.607 70.327 0 50.000 10.373 5

0,000434 TCO2eq/kWh 31

1.4.1 Sector domèstic

Renovació d'electrodomèstics

Llarg termini 5.041.560 3.277.014 1.764.546 0 5.000 260.271 0

0,000434 TCO2eq/kWh 766


Bones pràctiques en l'ús de l'energia

Llarg termini

148.798.097 145.078.145 3.719.952 0 7.500 548.693 0

factors GN i EE any 2005 de la metodologia 1.614


Renovació de làmpades.

Mig termini

2.520.780 1.890.585 630.195 0 7.500 548.693 0



Substitució dels equips de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària.

Curt termini

19.165.285 15.433.059 3.732.226 0 10.000 174.948 0


6.4.6 Formació i educació ambiental

Difusió de la normativa per regular l'ús de calefacció/climatització amb portes obertes en sector comercial

Curt termini

16.668.098 16.474.532 193.566 0 5.000 25.607 0


1.5.2 Sector serveis

Elaboració de consells per a seguir bones pràctiques energètiques al comerç

Mig termini

39.882.926 38.885.853 997.073 0 7.500 147.068 0


2.3.1 Transport

privat i comercial

Promoure punts de connexió per alimentació de

Mig termini

57.656.330 56.921.890 734.440 0 0 0 0

0,000434 TCO2eq/kWh 319


135

vehicles elèctrics

2.1.2

Flota de vehicles

municipal (pròpia i

externalitzada)

Renovació del parc de vehicles municipal

Llarg termini

38.761 26.358 12.404 128.000 144.000 1.356 <10

0,000276 TCO2eq/kWh 3

2.1.3

Flota de vehicles


externalitzada)

Ambientalització dels vehicles municipals

Curt termini

38.761 38.761 0 0 0 0 0

0,000276 TCO2eq/kWh 1

2.1.4

Flota de vehicles


externalitzada)

Incorporació de la bicicleta com a vehicle municipal

Curt termini

5.883 0 5.883 4.000 500 4.204 0

0,000276 TCO2eq/kWh 2

2.1.5

Flota de vehicles


externalitzada)

Incorporació de criteris de ambientalització de la flota municipal externalitzada

Mig termini

95.749 95.749 0 0 0 0 0

0,000276 TCO2eq/kWh 3

3.1.1 Requisits

d'eficiència energètica

Incorporació de serveis energètics amb estalvi energètic garantit

Mig termini

1.523.076 1.218.461 304.615 0 0 27.111 0

0,000276 TCO2eq/kWh 97

2.3.1 Transport

privat i comercial

Renovació del parc de vehicles

Llarg termini

57.656.330 54.196.950 3.459.380 0 0 0 0

0,000276 TCO2eq/kWh 839

3.1.1 Fonts

d'energia renovables

Instal·lació Fotovoltaica a equipaments municipals

Mig termini

204.370 0 204.370 0 1.032.174 56.073 <10 0 89

3.2.1 Cogeneració Micro-cogeneració Mig termini 2.088.000 1.712.160 375.840 0 288.000 33.450 9 0 23

4.1.1 Planejament urbà

Protegir i recuperar zones

Llarg termini 0 0 0 0 0 0 0

4,93 TCO2 eq/ha/any 2


136

boscoses i espais verds al municipi

4.2.1 Plans de

mobilitat o transport

Projectes del PMU enfocats a millorar la mobilitat interna.

Curt termini

5.765.633 5.189.070 576.563 0 0 0 0

Gasoil i gasolina 2007 70

4.2.2 Plans de


Creació d'itineraris escolars adaptats a peatons.

Mig termini

5.765.633 5.739.688 25.945 0 6.000 0 0


4.2.3 Plans de


Creació d’una zona de trànsit pacificat

Llarg termini

5.765.633 5.679.148 86.484 0 2.000 0 0


4.2.4 Plans de


Creació d’una comissió de mobilitat

Curt termini

0 0 0 0 0 0 0 0 0

4.2.5 Plans de


Campanya de promoció de l’ús de la bicicleta

Llarg termini

57.656.330 57.627.502 28.828 0 500 0 0


4.2.6 Plans de


Reducció velocitat, millora de la seguretat i resenyalització.

Mig termini

5.765.633 5.650.320 115.313 0 1.200 0 0


4.2.7 Plans de


Incorporació aparcaments segurs per a bicicletes

Curt termini

28.828 27.387 1.441 0 1.300 0 0


4.2.8 Plans de


Pla d’accessibilitat als polígons industrials

Mig termini

5.765.633 5.592.664 172.969 0 12.000 0 0


4.2.9 Plans de


Campanyes de formació i comunicació en matèria de mobilitat a la ciutadania

Curt termini

57.656.330 57.310.392 345.938 0 6.000 0 0


5.1.1 Requisits


Incorporació de criteris de sostenibilitat en la contractació de serveis municipals

Curt termini

2.335.888 2.331.394 4.494 0 0 0 0

0,000434 EE i 0,000202 GN 2

5.1.2 Requisits Criteris d’eficiència Curt 140.153 126.138 14.015 0 0 0 0 0,000434 6


137


energètica en plecs de condicions per nous equipaments i edificis municipals

termini EE i 0,000202 GN

5.1.3 Requisits



Curt termini

228.461 201.046 27.415 0 0 0 0

0,000434 EE i 0,000202 GN 10

5.1.4 Requisits



Mig termini

4.033.248 3.831.585 201.662 0 0 0 0

0,000434 EE i 0,000202 GN 89

5.1.5 Requisits


Elaborar criteris d’eficiència Energètica als nous projectes urbans

Mig termini

0 0 0 0 0 0 0 0 0

5.1.6 Requisits


Certificació Energètica dels Edificis Municipals Existents

Mig termini

0 0 0 0 0 0 0 0 0

6.1.1 Serveis

d'assessorament

Aprofitar les línees de suport de la diputació de Barcelona per la realització d'auditories energètiques.

Mig termini

1.523.076 1.492.615 30.462 0 0 0 0

0,000434 TCO2eq/kWh 11

5.2.1 Requisits d'energia renovable

implantació energia geotèrmica als

Llarg termini

1.523.076 1.358.584 164.492 0 270.000 45.132 6

0,000434 EE i 0,000202 GN 57


138

equipaments

6.1.2 Serveis

d'assessorament

Realització auditoria de l'enllumenat públic municipal.

Curt termini

0 0 0 0 0 0 0 0 0

5.2.3 Requisits d'energia renovable

Compra d'electricitat verda certificada.

Llarg termini

0 0 0 0 0 0 0 0,00018 TCO2eq 1.382


Promoció de l'Agència Comarcal de l'Energia, el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica

Curt termini

0 0 0 0 0 0 0 0 0


Pàgina web o creació d'un bloc de l'energia i del consum

Curt termini

0 0 0 0 0 0 0 0 0


Difondre continguts pedagògics a centres educatius

Llarg termini

10.083.119 9.881.457 201.662 0 2.000 0 0

0,000434 EE i 0,000202 GN 89


Programa de sensibilització en conducció sostenible.

Llarg termini

52.900.532 50.255.505 2.645.027 0 3.000 0 0



Cursos de formació sobre sostenibilitat als empleats de les autoritats locals

Mig termini

1.523.076 1.492.615 30.462 0 1.000 8.358 0

0,000434 EE i 0,000202 GN 11

7.1.1 Residus

Programa de sensibilització per reduir la quantitat de residus generada per habitant

Curt termini

0 0 0 0 1.000 0 0

mix factor emissio residus 2007 75

7.1.2 Residus Incrementar la recollida selectiva

Mig termini 0 0 0 0 10.100 0 0

mix factor emissio 257


139

de residus residus 2008

7.1.3 Residus

Promoure el compostatge en la pròpia vivenda i realitzar la gestió de la poda municipal.

Llarg termini

0 0 0 0 8.750 0 0

emissions directes que no es produeixen 3

Taula 74: taula tècnica del pla d’acció


5. PLA DE SEGUIMENT DEL PAES :

5.1. Introducció: El pla de seguiment del PAES, té per objectiu, marcar les pautes necessàries per realitzar el seguiment de les emissions i les tasques desenvolupades fins el 2020. I ésser una eina útil per facilitar la feina de presentació dels informes bianuals a la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea). . El Pla de Seguiment ha d’incloure: 1. Indicadors de seguiment de PAES 2. Avaluació de l’estat d’execució de les accions del PAES En aquest sentit, és bàsic que es defineixi una figura encarregada d’aquesta tasca que de manera continuada actualitzi el conjunt de dades analitzades i que incentivi realitzi el control i supervisió dels objectius obtinguts.

5.1. INDICADORS DE SEGUIMENT DE PAES: És important utilitzar indicadors homogenis en tot el procés, permetent la comparació de les dades obtingudes en qualsevol moment temporal. 5.1.3. Els indicadors principals per saber si es compleix la reducció del 20% el 20202 són:

- Emissions de GEH totals - Emissions de GEH per habitant

L’anàlisi d’aquests ens permetrà veure de forma ràpida si s’està acomplint els objectius de reducció compromesos i visualitzar la desviació.

5.1.2. Indicadors d’àmbit general:

- Consum final d’energia - Producció local d'energies renovables - Intensitat energètica local - Abastament d'aigua municipal - Mobilitat de la població - Consum final d'energia de l’ajuntament - Grau d'autoabastament amb energies renovables respe cte consum total

d'energia - Percentatge de recollida selectiva

2 Aquest indicador serà comú per tots els municipis que tinguin PAES i la seva fórmula de càlcul vindrà determinada per L’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona


L’anàlisi d’aquests indicadors ens situa dintre de la situació energètica de cada àmbit analitzat en el PAES, i permet visualitzar les variacions dels consums que s’han produït en ells. Resulten molt útils per fer una valoració dels punts forts i punts febles del pla d’acció, i poder replantejar la situació si algun sector de consum es desvia de la previsió.

5.1.4. Indicadors de seguiment: Serviran per fer un seguiment del grau de compliment de les accions proposades i la influencia que aquestes tenen en la reducció d’emissions. És per això que s’han proposat indicadors individualitzats per cada una de les acció del pla.

NOM ACCIÓ INDICADOR DE SEGUIMENT

INDICADOR OBJECTIU/XARXA INFLUENCIAT_1



Definició de la figura del gestor energètic. nº d'informes/any Consum final

d'energia total



Implementació d’un software de comptabilitat energètica municipal

anys utilització del software/reducció emissions ajuntament




Creació d’ un equip de treball que realitzi el seguiment del PAES

accions/any accions noves/any adaptació accions/any

Producció local d'energies renovables



Manteniment de les instal·lacions i equipaments municipals.

reparacions preventives/ any Reparacions correctives/any Cost correctives any/cost preventives any



Realització d’auditories energètiques als equipaments municipals

auditories/any Consum final d'energia de l’ajuntament

Renovació dels equips de climatització mitjana edat equips


Limitació del control dels termòstats per part dels usuaris

Temperatura mitjana equipaments Hivern/ Estiu


Millora dels tancaments i vidres senzills i creació de vestíbuls de cambra tèrmica en entrades directes.

nº tancaments instal·lats/any



142

Difusió de bones pràctiques en la utilització de l’energia

Enquesta anual coneixements usuaris Campanyes/any


Renovació de calderes

eficiència calderes existents nº renovacions any


Instal·lació de calderes de biomassa

Calderes biomassa instal·lades/any Kg biomassa/any




estalvi anual Consum final d'energia de l’ajuntament


Sectorització de les zones de treball i espais d’ús públic per habitar climatitzar zones no utilitzades.

nº d'espais zonificats/estalvi climatització


Substitució d’acumuladors de ACS elèctrics per escalfadors de ACS amb gas natural.

acumuladors substituïts


Incorporació o aprofitament de captadors solars tèrmics per preescalfar l’aigua del sistema de calefacció.

kWh solar/any Consum final d'energia de l’ajuntament

Substitució de les lluminàries per millorar el rendiment lumínic de l'enllumenat públic

kWh il·luminació/any Làmpades/m2 Kwh/m2 lux/m2



Reforma del sistema de calefacció del CEIP Pere Calders.

KWh alefacció/any kWh/m2


Mesures d’eficiència energètica a la il·luminació provisionals de festes.

kWh enllumenat festes/any


Introducció de quadres reguladors de flux en capçalera

reguladors flux /quadre any



lux/m2 W/m2 kW il·luminació any /any



143

Pla d’incorporació de sistemes de control global centralitzat en equipaments

tipus de control existents Control centralitzat /any


Adaptació il·luminació en CEIPS Pere Calders Roser Capdevila.

consum il·luminació/any nº Punts de llum reformat/any


Renovació d'electrodomèstics

Campanyes publicitàries/ any Activitats ludico-formatives any



Bones pràctiques en l'ús de l'energia

campanyes any activitats ludico-formatives any consum EE domèstica/any



Renovació de làmpades.

Campanyes publicitàries/any Activitats ludico-formatives any consum EE domèstica/any



Substitució dels equips de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària.

Campanyes publicitàries/any Activitats ludico-formatives any consum EE domèstica/any



Difusió de la normativa per regular l'ús de calefacció/climatització amb portes obertes en sector comercial

nº Campanyes /any Consum final d'energia total


Elaboració de consells per a seguir bones pràctiques energètiques al comerç

nº certificacions verdes/any



Promoure punts de connexió per alimentació de vehicles elèctrics

nº de punts de carga elèctrica municipi/any


Renovació del parc de vehicles municipal

litres flota/any vehicles nous/any


Ambientalització dels vehicles municipals

litres biodiessel/ litres dièsel



144

Incorporació de la bicicleta com a vehicle municipal

nº de bicicletes/any Consum final d'energia de l’ajuntament

Incorporació de criteris de ambientalització de la flota municipal externalitzada

nº de contractes amb estalvi energètic garantit. Estalvi per equipament



Incorporació de serveis energètics amb estalvi energètic garantit

equipaments amb gestió energètica/any


Renovació del parc de vehicles

vehicles matriculats/vehicles donats de baixa



Instal·lació Fotovoltaica a equipaments municipals

Kw fotovoltaic instal·lats /any Kw/produïts/any



Micro-cogeneració nº equips instal·lats kW elèctrics autoproduïts


Protegir i recuperar zones boscoses i espais verds al municipi

hectàrees bosc i zona verda / any

Projectes del PMU enfocats a millorar la mobilitat interna.

Projectes de mobilitat implantats/any



Creació d'itineraris escolars adaptats a peatons.

Km recorregut escolar/any


Mobilitat de la població

Creació d’una zona de trànsit pacificat

Superfície de transit pacificat adaptada / any



Creació d’una comissió de mobilitat

nº de reunions any Projectes sortints de la comissió



Campanya de promoció de l’ús de la bicicleta

campanyes/any Consum final d'energia total

Reducció velocitat, millora de la seguretat i resenyalització.

km reducció velocitat/any



145

Incorporació aparcaments segurs per a bicicletes

Aparcaments segurs/any denuncies desaparició/any


Pla d’accessibilitat als polígons industrials

Millores als accessos/any


Campanyes de formació i comunicació en matèria de mobilitat a la ciutadania

campanyes/any Consum final d'energia total

Incorporació de criteris de sostenibilitat en la contractació de serveis municipals

Anàlisis comparatiu dels criteris de contractació entre l'extinció i contractació d'un servei

Criteris d’eficiència energètica en plecs de condicions per nous equipaments i edificis municipals

nous criteris / equipament o edifici ajuntament



Anàlisis comparatiu dels criteris de contractació entre l'extinció i contractació d'una concessió esportiva.



Anàlisi comparatiu ordenances / Real decrets


Producció local d'energies renovables


Elaborar criteris d’eficiència Energètica als nous projectes urbans

Nº Nous plans urbans


Certificació Energètica dels Edificis Municipals Existents

nº edificis amb certificat energètic


Aprofitar les línees de suport de la diputació de Barcelona per la realització d'auditories energètiques.

nº auditories any Consum final d'energia de l’ajuntament

implantació energia geotèrmica als equipaments

nº instal·lacions



Realització auditoria de l'enllumenat públic municipal.

nº auditories any Consum final d'energia de l’ajuntament


146

Compra d'electricitat verda certificada.

evolució del factor emissió en el mix elèctric estatal Introducció als mercats de comercialitzadores d'energia verda

Promoció de l'Agència Comarcal de l'Energia, el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica

Tractament de la proposta al ple municipal

Pàgina web o creació d'un bloc de l'energia i del consum

nº articles publicats al bloc Participació ciutadana

Difondre continguts pedagògics a centres educatius

Projectes de formació / any Jornades de l'energia/any


Programa de sensibilització en conducció sostenible.

campanyes de formació /any


Cursos de formació sobre sostenibilitat als empleats de les autoritats locals

nº treballadors formats /any reducció consum en equipaments/nº treballadors formats


Programa de sensibilització per reduir la quantitat de residus generada per habitant

Percentatge de reducció de emissions /any


Incrementar la recollida selectiva de residus

% reducció emissions/any nº contenidors selectiva any


Promoure el compostatge en la pròpia vivenda i realitzar la gestió de la poda municipal.

nº compostadors entregats



Taula 75: indicadors pla de seguiment


147

5.2. AVALUACIÓ DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PAES:

5.2.1. Anàlisi d’evolució emissions: La tasca de seguiment d’execució del PAES ha d’estar encapçalada per una persona o equip de treball. És vital dotar l’ajuntament d’una estructura organitzativa que permeti fer un seguiment energètic de la població i assessori a l’equip de govern en matèria energètica. L’anàlisi i el treball continuat en aquesta matèria, és el que pot permetre a l’ajuntament realitzar accions d’estalvi i anticipar-se a la implantació d’activitats amb consums excessius. L’evolució dels consums i emissions dels diferents àmbits, seran els primers indicadors útils per analitzar l’estat d’execució del PAES. Per tan, es fa imprescindible l’existència d’una base de dades amb actualitzacions freqüents, per poder realitzar un control adequat. Per facilitar aquesta feina s’adjunta en els annexes una fulla de càlcul en excel on es poden introduir dades de consum i realitzar el càlcul d’emissions (Seguiment PAES/ Càlcul GEH 2005-2020). Es recomana, que per aquesta tasca, s’adquireixi un software específic que permeti realitzar una gestió energètica global, com a mínim per l’àmbit ajuntament.,

5.2.2. Evolució de les accions: Per analitzar l’estat d’execució de les accions i la seva eficiència real, és necessari valorar quantitativament com s’està executant el pla d’acció, i el rendiment extret del % executat. Per fer-ho, es proposa fer un control de:

Estat de les accions: classificar les accions segons l’estat d’execució. Accions fetes Accions en curs Accions no fetes Les accions periòdiques o contínues que ja s’hagin iniciat es consideraran fetes.

Balanç econòmic: realitzar un seguiment del cost econòmic de les accions. I la comptabilització de la inversió total per aquests efectes, sigui quina sigui la font de finançament.

Per facilitar aquesta tasca s’han modificat fulles de càlcul amb excel on es descriuen les accions proposades en el moment de la redacció inicial del Pla acció, per introduir algunes dades que ens poden ajudar a fer el seguiment. En el cas del seguiment específic de les accions proposades, s’ha ampliat la fulla de càlcul que conté la valoració d’accions per tal que es pugui complementar alhora de fer el seguiment (arxiu situat en carpeta de seguiment/ fulla de càlcul Seguiment accions/ pestanya, Resum operatiu). Concretament s’han afegit els següents camps:


148

SEGUIMENT ACCIONS

control calendari B. Energètic B. Econòmic EMISSIONS DE CO2EQ Desviació respecte previsió

Estat de l'acció

Data inici acció

Data de fi acció

Estalvi energètic realment

aconseguit (kWh/any)

Cost real inversió (Euros)

Estalvi anual

(euros)

Estalvi real Emissions (tCO2/any)

PRODUCCIÓ ENERGÈTICA

LOCAL (kWh/ANY)

econòmica energètica emissions

Taula 76: estat de les accions.

Es recomana desenvolupar una taula resum que incorpori un comptador de les accions fetes respecte el total, en format:

- Percentatge accions fetes respecte el total. - Percentatge de les accions no fetes respecte el total.


149

Document II

PLA DE PARTICIPACIÓ


150

DOCUMENT II : PLA DE PARTICIPACIÓ

1. Introducció: El procés de participació per a l’elaboració del PAES s’adapta a les característiques de cada municipi. Com a mínim hi ha d’haver participació per part del personal de l’Ajuntament i per part de la ciutadania en general. La participació també l’entenem a dos nivells:

- Durant la definició i elaboració del PAES - Durant la fase d’execució dels PAES.

Per aquesta segona fase caldrà que el pla de participació tingui actuacions imaginatives per promoure la participació activa de la ciudadanía.

2. Definició i elaboració del PAES: Per a la elaboració del PAES cal la implicació transversal de tots els treballadors de l’ajuntament i també dels serveis que ofereix el municipi. Durant aquest procés, ha estat clau la participació dels treballadors de l’ajuntament. Després de firmar en el ple municipal l’adhesió al pacte d’alcaldes i alcaldesses, es va comunicar a la CoMo i a la Diputació de Barcelona, per procedir a formalitzar el conveni i procedir a organitzar l’estructura de suport i a contractar una empresa consultora externa per l’elaboració del Pla d’acció per l’energia sostenible. Establerts els actors que participarien en l’elaboració del PAES de Polinyà, es va definir una comissió de seguiment, per poder coordinar tot el procés. La comissió ha estat formada per un representant de l’ajuntament, una representant de la Diputació i un representant de l’empresa externa. Complint aquestes funcions:

- El Sr. Emilio Perez, com a representant de l’ajuntament. - La Sra. Carme Melcion, com a representant de la diputació de Barcelona. - EL Sr. Gerard Pou, com a representant de Tüv Rheinland IICT, SA.

2.1. Reunions fase de treball:

2.1.1. Primera Reunió comissió de Seguiment: Per realitzar la planificació dels treballs, el 14 d’abril es van realitzar una primera reunió a l’edifici de l’ajuntament, on van assistir: l’ Emilio Perez, la Carme Melcion, el Joan Ramon Bover i el Gerard Pou. I on es va definir les bases organitzatives del procés, el contingut general de l’inventari d’emissions i del Pla d’acció.


151

En aquesta reunió es va establir també un calendari de execució del projecte.

2.1.2. Segona Reunió Comissió de seguiment: El 7 de juny es realitza una segona trobada, per definir més concretament aspectes tècnics de la redacció i execució del PAES. En aquesta trobada:

- Es defineixen i es recopilen les dades que falten per realitzar l’inventari d’emissions: Acordant que es realitzaran trobades entre els representants de l’ajuntament i Tüv Rheinland per intercanviar dades de facturació de l’ajuntament. - Es defineixen els equipaments als quals es realitzarà les avaluacions energètiques: Definint els 8 equipaments que més significatius, a excepció del pavelló/gimnàs municipal, que es considera l’equipament amb més consum i que per tant es recomanarà realitzar una auditoria energètica complerta. - I s’organitza el procés de participació,: El qual es proposa que es desenvolupi en l’entorn dels treballadors de l’ajuntament i la participació de representants de l’equip polític.

S’aprofita la trobada per redefinir el calendari d’actuació.

2.1.3. Visites d’avaluació energètica als equipamen ts:

Per la realització de les visites als vuit equipaments municipals definits, va ser necessària realitzar una bona coordinació entre els responsables de l’ajuntament i l’equip de treball de Tüv Rheinland, en les setmanes prèvies a les visites. En primera instància planificant els dies i horaris més adequats per realitzar les visites, i per realitzar el traspàs per part de l’ajuntament de tota la documentació tècnica dels equipaments i la informació necessària per la correcta interpretació de l’estat i l’ús dels equipaments. Les visites d’avaluació es van realitzar els dies 15, 16, 22, i 23 de juliol de 2010.

2.2. Reunions fase de comunicació

2.2.1. Reunió de presentació de resultats generals inventari i visites avaluació: El dia 3 de setembre, es va reunir la comissió de seguiment per fer una presentació dels resultats bàsics extrets en els primers mesos. En principi estava previst la participació d’algun representant polític a la presentació, però no va estar possible. En aquesta trobada es van analitzar els resultats de l’inventari d’emissions, les possibles desviacions, les conclusions extretes de les visites d’avaluació realitzades en els equipaments, i es van començar a definir les bases i les accions més significatives del pla d’acció.

2.2.2. Reunió de comunicació:


152

El dia 12 de novembre, es realitza una reunió de comunicació entre la comissió de seguiment i l’Alcaldessa del municipi la Sra. Pepita Pedraza Alcaide i el tinent d’alcalde Medi ambient Obres i Serveis municipals. En ella es presenten es resultats globals PAES; el volum d’emissions que va generà el municipi en l’any 2005, els objectius de reducció per l’any 2020 i les línees generals del pla d’acció per assolir l’objectiu de reducció del 20% de les emissions de gasos de efecte hivernacle. En aquesta trobada es comenta que si es considera necessari es realitzarà una nova cessió de comunicació amb un grup significatiu de treballadors de l’ajuntament i que es podria organitzar una ponència de cara a la divulgació dels treballs realitzats a la ciutadania.


153

Annex 1:

METODOLOGIA


154

Annex 1: METODOLOGIA La redacció dels documents i els càlculs realitzats duran la realització del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Polinyà, han estat generats a partir d’una metodologia realitzada per l’oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, amb l’objectiu d’unificar criteris per tots els PAES realitzats a la província. A continuació, s’adjunta aquesta documentació i es comenta la metodologia emprada en algun càlcul aïllat per el qual no ha estat possible utilitzar-la degut a la naturalesa de les dades d’origen.

1. Comentaris de dades obtingudes:

- Les dades de consums de l’energia elèctrica i de gas natural del municipi han estat proporcionades per les companyies subministradores.

- Per convertir les dades de consum de GLP del municipi de Tones a kWh, hem realitzat el càlcul a partir del poder calorífic del GLP= 11800 kcal/kg.

- Per convertir les dades de tones de residus a tones de CO2eq, s’ha utilitzat la metodologia de la DIBA, però aplicant el factor de conversió del tipus de tractament rebut segons conversa mantinguda amb el responsable de l’ajuntament, on es va especificar en quin centre de tractament es transporta cada fracció i en quin %.

- Per el cas del càlcul d’emissions del cicle de l’aigua, només s’ha disposat de les dades de volum d’aigua consumida. Considerant aquestes com a dades assimilables al volum d’aigua depurada. A més s’ha considerat per el càlcul d’emissions derivades de la depuració que el volum d’aigua depurada era igual al d’aigua depurada.

- Les dades de consum d’energia elèctrica de l’àmbit ajuntament s’han obtingut per mitja d’una aproximació, partint de còpies de una factura per cada pòlissa contractada per l’ajuntament i per cada un dels tres anys per els quals s’ha realitzat l’inventari.

Factures a partir de les quals s’ha generat una formula matemàtica per aproximar els kWh consumits, retirant els criteris de facturació no energètics expressades aquestes. - Els consums de gas de l’àmbit ajuntament dels anys 2005 i 2006, han estat extrapolats

a partir de les dades de l’any 2007. - Les dades de consum de la flota municipal han estat extrapolats a partir de la facturació

conjunta anual de la flota i la descripció dels vehicles que la composen. Realitzant una estimació del consum en litres i kWh.

- Les dades de consum de la flota externalitzada, han estat adjudicades en funció de una aproximació dels recorreguts que realitzen aquestes flotes per la població, la periodicitat amb la que actuen, i el consum dels vehicles que utilitzen.

2. Metodologia de la DIBA per l’inventari d’emissio ns:

Introducció inventari

Aquest document desenvolupa l’inventari d’emissions (apartat 7.1.2) de la metodologia per a la redacció del Pla d’Acció d’energia Sostenible.


155

La Diputació de Barcelona en aquest document proporciona la metodologia de càlcul i els factors d’emissió per a tots els municipis per tal que el càlcul de les emissions i el seus indicadors tinguin una mateixa metodologia i comparteixin les fonts d’informació L’inventari se centra en les emissions difuses, objectiu del pacte d’alcaldes i alcaldesses, atès que les emissions de les activitats industrials estan regulades per la directiva del comerç d’emissions. Les emissions difuses són les generades al transport, consum energètic elèctric, gas natural, combustibles líquids, la gestió de residus, l’agricultura, el cicle de l’aigua, plantes de combustió de potència inferior a 20 MW, etc. A Catalunya, el 66% de les emissions de GEH són difuses i el 34% restant pertanyen al sector industrial regulades pel mercat d’emissions3.

La metodologia establerta pel pla d’acció per a l’energia sostenible de l’energia diferencia :

Emissions que es produeixen en el terme municipal. Emissions que es produeixen en l’àmbit PAES (definit al document de metodologia) Emissions que són directament responsabilitat d’act ivitats i instal·lacions municipals.

Cal acompanyar l’inventari d’emissions amb una descripció sintètica dels principals àmbits seguint les indicacions del document de Metodologia per a la redacció dels PAES:

Destacar els punts més rellevants d’emissió on l’ajuntament té més capacitat d’actuació. Descriure la tendència que han seguit les emissions per a cada sector i per cada font energètica, en base a les dades disponibles.

Metodologia

Tal i com s’ha descrit al document de metodologia del Pla d’acció per a l’energia sostenible, l’àmbit d’estudi del Pla d’Acció s’estableix a tres nivells4

1. Municipi . recull tots els sectors que es desenvolupen en el municipi 2. PAES: recull tots els sectors que es desenvolupen en el municipi excepte els sectors primari i industrial. És l’àmbit on l’ajuntament pren el compromís de reducció. 3. Ajuntament : recull les competències de l’ajuntament que els hi són pròpies.

Per a cada un dels àmbits cal fer servir les unitats següents:

3Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008-2012. Setembre de 2008. Generalitat de Catalunya. Les dades més recent disponibles, són de 2005. 4Veure apartat 5 Àmbits d’actuació del PAES Metodologia per a l’elaboració dels Plans d’Acció d’Energia Sostenible.


156

Consum i emissions de GEH del municipi.

Per fer el càlcul dels consums i emissions es pren com a any base el 20055, fins l’últim any que es disposin de dades. (Si es disposen d’anys anteriors també es poden incloure per avaluar les tendències de consum i emissions). Els consums i emissions s’avaluen per: Fonts energètiques

Electricitat Gas natural Gasos liquats del petroli (GLP) Combustibles líquids (Cl) Altres fonts

Per sectors:

Primari Indústria Domèstic Serveis Transport Residus6 Cicle de l’aigua

5 Agafem aquest any de referència en base a l’inici de l’aplicació de la Directiva 2003/87/CE de comerç d’emissions. 6 Veure apartat 3.2.3 càlcul de les emissions associades als residus pàg.15

Les emissions totals del municipi per sectors corresponen a:

∑emissions totals per sectors–∑emissions estalviades per la producció d’energies renovables Emissions per sectors = primari + industrial + serveis + domèstic + transport + emissions del cicle de l’aigua (ETAP i EDAR; i el bombeig) + residus* Emissions estalviades per la producció d’energies renovables: solar fotovoltaica, eòlica i minihidràulica existents al municipi Nota: no imputem les emissions estalviades en solar tèrmica o biomassa, aquestes ja son incloses en una reducció del combustible de suport – gas natural, gasoil, electricitat, etc.- si ho féssim les estaríem sumant dues vegades).

*emissions dels residus= emissions associades al consum energètic del tractament + les emissions produïdes pel propi

tractament–emissions estalviades pel reciclatge de paper, vidre i envasos.

Consums totals de l’àmbit (municipi, PAES, ajuntament) per fonts i per sectors en kWh Consums totals de l’àmbit (municipi, PAES, ajuntament) per fonts i sectors/càpita en kWh/hab.

Emissions totals de l’àmbit (municipi, PAES, ajuntament) per fonts i per sectors en TCO2eq Emissions totals de l’àmbit (municipi, PAES, ajuntament) per fonts i per sectors per càpita en TCO2eq./hab.


157

Les dades de consum final d’energia corresponents al sectors d’activitat (primari, industrial, serveis, domèstic, transport) del municipi es poden comparar amb la mitjana de l’indicador de consum final d’energia de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat calculat per a 68 municipis. Taula 1. Indicador consum final d’energia Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Energia total consumida tep/hab i any 1,41 1,48 1,44 1,45 1,46 1,51 1,40

Font: Memòria de Sostenibilitat 2008. Programa Sistema Municipal d’Indicadors de sostenibilitat, Gerència de Serveis de Medi Ambient.

Producció energètica local inferior a 20MW

Aquest apartat inclou les instal·lacions de producció d’energia ubicades dins del terme municipal. A part de les instal·lacions en règim ordinari7, es tindran en compte les següents de règim especial, amb atenció a les renovables (en negreta):

Cogeneració i grups electrògens fotovoltaica hidràulica eòlica Ecoparc EDAR Incineradores (Residus Municipals). Abocadors A partir de les dades obtingudes és calcularà: Producció energètica local en kWh i kWh/hab Emissions estalviades per les instal·lacions de producció local d’energia en TCO2 i TCO2/hab. També es podran calcular els següents indicadors Producció energètica local s’avalua a traves de l’indicador d’intensitat energètica local (kWh/PIB)8.,

- Grau d’autoabastament energètic en recursos renovables9. - Grau d’autoabastament energètic en recursos locals (consum local amb energies renovables i també amb

altres fonts d’energia local respecte al consum total d’energia del municipi, s’expressa en %).

Consum i emissions de GEH de l’àmbit PAES L’àmbit PAES tal com es descriu a la metodologia, recull tots els sectors que es desenvolupen al municipi, excepte els sectors primari i industrial

Els consums i emissions s’han d’avaluar per:

Per fonts energètiques: Electricitat Gas natural Gasos liquats del petroli (GLP) Combustibles líquids (Cl)

7 Règim Ordinari (RO): instal·lacions de producció elèctrica següents: cicles combinats, tèrmiques mixtes (fuel/gas), tèrmiques de fuel, tèrmiques de carbó, hidroelèctriques. 8 Indicador 15 del sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat.


158

Per sectors: Sector serveis Sector domèstic Transport: públic, privat i comercial. Flota de vehicles (propis i serveis externalitzats). Residus (transport i tractament) Cicle de l’aigua (consum energètic de la potabilització i el tractament i bombament)

Instal·lacions d’energies renovables

Dades de les emissions estalviades per la presencia d’instal·lacions d’energies renovables a l’àmbit PAES (fotovoltaica, eòlica i minihidràulica)10. Producció energètica local en kWh i kWh/hab Emissions estalviades per les instal·lacions de producció local d’energia en TCO2 i TCO2/hab. Consums i emissions de GEH de l’ajuntament.

Cal fer una anàlisi del consum energètic i les emissions de l’ajuntament a partir de:

Fonts energètiques:

Electricitat Gas natural Gasos liquats del petroli (GLP) Combustibles líquids (Cl) Per Sectors: Equipaments municipals : l’avaluació dels consums dels equipament municipals es fa mitjançant les Visites d’Avaluació Energètica (VAE). Aquestes es fan a 10 equipaments del municipi tenint en compte, els equipaments més consumidors d’energia i els equipaments amb deficiències constructives o d’instal·lacions.(Veure annex21 d’aquest document model de VAE) El consum energètic dels edificis públics s’expressarà en kWh/m2. 9Subindicador 16.2 del sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat. 10 No imputem les emissions estalviades en solar tèrmica o biomassa doncs aquestes ja queden imputades en una reducció del combustible de suport – gas natural, gasoil, electricitat, etc.- si ho féssim les estaríem imputant dues vegades.

Les emissions totals de l’àmbit PAES per sectors corresponen a:

∑emissions totals per sectors–∑emissions estalviades per la producció d’energies renovables Emissions per sectors = serveis + domèstic + transport* + emissions del cicle de l’aigua (ETAP i EDAR; i el bombeig) + residus** Emissions estalviades per la producció d’energies renovables: solar fotovoltaica, eòlica i minihidràulica existents a l’àmbit PAES (domèstic, serveis inclòs ajuntament) Nota: no imputem les emissions estalviades en solar tèrmica o biomassa, aquestes ja son incloses en una reducció del combustible de suport – gas natural, gasoil, electricitat, etc.- si ho féssim les estaríem sumant dues vegades). *Transport: no s’inclou les grans infrastructures de transport

** emissions dels residus = emissions associades al consum energètic del tractament + les emissions produïdes pel propi

tractament – emissions estalviades pel reciclatge de paper, vidre i envasos.


159

Enllumenat públic i semàfors : per al càlcul del consum en aquest apartat es faran servir les taules resum en excel que lliura la Diputació de Barcelona . (veure annex 1 model taules d’enllumenat públic). El consum energètic de l’enllumenat municipal s’expressarà en kWh/hab. i si és possible en kWh/m2 de carrer il·luminat o punt de llum. Les unitats són: kWh/hab i si és possible kWh/ m2 de carrer il·luminat o punt de llum. Consum energètic dels semàfors en kWh Flota de vehicles: Flota municipal i serveis externalitzats i transport públic. Per al càlcul dels consums es faran servir les taules resum en excel que lliura la Diputació de Barcelona . (veure annex 1 model fitxa flota municipal vehicles). Les dades s’expressaran en kWh i kWh/any Infrastructures municipals : bombament d’aigua i altres. En aquest cas l’ajuntament lliura directament els consums de bombament. Dades en kWh i kWh/any

Instal·lacions d’energies renovables

Instal·lacions de competència municipal.

Producció energètica local en kWh i kWh/hab Emissions estalviades per les instal·lacions de producció local d’energia en TCO2 i TCO2/hab.

Dades i càlculs per a l’avaluació d’emissions.

A continuació us donem les directrius generals per calcular els consums i emissions associades a les diferents fonts energètiques i sectors.

Càlculs de consum de combustibles

En aquest apartat es donen les directrius per calcular els consums dels combustibles líquids i el GLP pels sectors: primari, indústria, serveis i domèstic. El cas del transport es tracta en un apartat específic (3.1.3)

Combustibles líquids

L’ICAEN facilita les dades provincials dels consums combustibles líquids. A partir d’aquí, des de la Gerència de Serveis de Medi Ambient fem un seguit d’aproximacions per tal de poder assignar a cada municipi “el seu” consum de combustibles líquids, així com determinar l’assignació entre els diferents sectors d’activitat: primari, industrial, serveis, domèstic i transport. ( Segons Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015)

Les emissions de l’àmbit ajuntament per sectors corresponen a:

∑ emissions del consum energètic del sectors–∑ emissions estalviades per la producció d’energies renovables

Emissions del consum energètic del sectors enllumenat i semàfors + equipaments municipals + flota de vehicles municipal + flota vehicles externalitzada + transport públic + emissions associades al bombament d’aigua i altres Emissions estalviades per la producció d’energies renovables: solar fotovoltaica, eòlica i minihidràulica de gestió pròpia de l’ajuntament. Nota: no imputem les emissions estalviades en solar tèrmica o biomassa, aquestes ja son incloses en una reducció del combustible de suport – gas natural, gas-oil, electricitat, etc.- si ho féssim les estaríem sumant dues vegades).


160

Taula 2. Dades de combustibles a la Província de Barcelona (font: ICAEN). UNITATS: Tones

Consum de combustibles líquids a la província de Barcelona 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Gasolina 97 33.7454 225.249 155.205 114.976 77.625 31.266 261 0

Gasolina 95 552.682 628.450 649.885 650.388 649.218 646.502 640.767 609.225

Gasolina 98 116.711 114.284 118.778 123.075 117.417 106.477 97.572 91.759

Gasoil A 1.510.313 1.630.770 1.710.639 1.838.142 1.937.417 1.964.884 2.052.540 2.123.012

Gasoil B 216.024 248.175 302.116 368.495 394.182 429.098 412492 424.763

Gasoil C 295.399 277.924 230.696 209.335 171.531 160.101 118351 147.800

Fueloil 1 385.458 350.554 443.343 318.102 147.504 217.283 96060 76.134

* Des de gener de 2003, a causa de la limitació del contingut de sofre dels fueloils, aquests passen a anomenar-se fueloil 1 (<=1% de sofre en pes) Des de gener de 2004 la limitació del contingut de sofre dels fueloils és únicament corresponent al fueloil 1 (<=1% de sofre en pes).

Combustibles líquids per sectors d’activitat

Per calcular els consums dels diferents combustibles líquids, ( benzines, gas-oil B i C i fueloil ), el que fem és assignar-los als sectors d’activitats corresponents de la següent manera:

Taula 3. Distribució dels consums de combustibles líquids segons activitat Sector Combustible líquid Ponderació Primari Gas-oil B Parc de vehicles Industrial Part de fuels i part de gasoil C Població Serveis Part de fuels i part de gasoil C Població Domèstic Part de gasoil C Població Transport Totes les benzines i el gas-oil A. Parc de vehicles Taula 4. Consum de fueloil per sectors

Font: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015.Generalitat de Catalunya

Taula 5. Consum de gas-oil per sectors

GASOIL C Coeficient

Indústria 0,30 Serveis 0,27 Domèstic 0,43

Font: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Generalitat de Catalunya

1. Primari . A aquest sector se l’imputa tot el gas-oil B. Per obtenir les dades de gas-oil B consumit al municipi es pondera a partir del parc mòbil (www.idescat.net) anar a territori/municipis/indicadors d’activitat/transport/parc vehicles per tipus/ tractors industrials)

tones gas-oil B/any x parc mòbil del municipi/any

Parc mòbil de la província/any

FUELOIL Coeficient

Indústria 0,97

Serveis 0,03

Fuel oil

Industria

97%

Serveis3%

Gas-oil C

Industria30%

Serveis27%

Domèstic43%


161

2. Industrial. Consumeix una part del tots els fueloils i una part del gas-oil C.

Podeu trobar la població de la província i del municipi a la web de l’IDESCAT (http://www.idescat.cat): POBLACIÓ / recomptes /padró continu (del quadre que surt seleccioneu municipis i després torneu a seleccionar el vostre municipi en qüestió).

El 97% de tot el fueloil corresponen al sector industrial. Per obtenir el consum en tones de fueloil del municipi es pondera a partir de la població: Consum de fuel-oil en tones:

tones x coeficient sector industrial (0,97)x població municipi/any

Població província/any

El 30% de tot el gas-oil C corresponen al sector industrial. Per obtenir el consum en tones de gas-oil del municipi es pondera a partir de la població:

Consum en tones de gas-oil C :

Tones x coeficient sector industrial (0,30)x població municipi/any


3. Serveis . En aquest cas es tracta de seguir la mateixa metodologia que pel sector industrial però amb els seus coeficients corresponents de fueloils (0,30) i de gas-oil C (0,27)

Consum de fuel-oil en tones:

tones x coeficient sector serveis (0,03)x població municipi/any



tones x coeficient sector serveis (0,27) x població municipi/any


4. Domèstic. Pressuposem que l’únic combustible líquid que es consumeix a nivell domèstic

és el gas-oil C. Del total de gas-oil C que es consumeix a la província, suposem que un 43% correspon al sector domèstic.


tones x coeficient sector domèstic (0,43) x població municipi/any


5. Transport. En aquest sector li assignem el total de les benzines i el total del gas-oil A. Es detalla a l’apartat Càlcul d’emissions en el sector transport.(3.1.3)


162

Consums de GLP 11

Consum de GLP per a cada sector d’activitat : s’ha consultat el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, i s’ha acceptat com a vàlid per la Província la distribució per sectors que el Pla fa pel consum de GLPs de Catalunya (dades de l’any 2003):

Taula 6. Consum de GLP per sectors GLP sectors Coeficient Primari 0,05

Industrial 0,11 Serveis 0,23 Domèstic 0,61

Font: Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Generalitat de Catalunya

L’ICAEN facilita les dades de consum de GLP per a la província i no per al municipi, cal doncs fer una aproximació per determinar quin és el consum total i per sectors del municipi. Les dades de consum es donen en: 1. kWh/hab i Tep/hab i any 2. Tones

Taula 7. Dades de consum subministrades en kWh i Tep/hab i any.

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

kWh/hab i any 437 418,4 387,9 361,1 349,3 328 274,4

tep/hab i any 0,038 0,036 0,033 0,031 0,030 0,028 0,024

Font: Diputació de Barcelona a partir de les dades provincials de l’ICAEN

Per calcular el consum de GLP:

Primari : Consum (kWh o Tep/hab i any) x coeficient sector primari (0,05)x població municipi/any

Industrial : Consum (kWh o Tep/hab i any) coeficient sector industrial (0,11)x població municipi/any

Serveis : Consum (kWh o Tep/hab i any) coeficient sector serveis (0,23)x població municipi/any

Domèstic : Consum (kWh o Tep/hab i any) coeficient sector domèstic (0,61)x població municipi/any

Taula 8. Dades de consum subministrades en tones

Tones Any

Granel Envasat TOTAL 2000 35.283 122.233 157.516 2001 39.864 113.141 153.005 2002 42.585 102.261 144.846

11 GLP: Gasos liquats del petroli: butà i propà

GLP

Serveis23%Domèstic

61%

Industrial 11%

Agrícola5%


163

2003 42.441 96.414 138.855 2004 43.897 92.162 136.059 2005 42.893 87.590 130.483 2006 40.482 70.389 110.871 2007 44.073 65.799 109.872

Consum de GLP per als diferents sectors:

Primari : tones x coeficient sector primari (0,05)x població municipi/any


Indústria: tones x coeficient sector industrial (0,11)x població municipi/any


Serveis:

tones x coeficient sector serveis (0,23)x població municipi/any Població província/any

Domèstic: tones x coeficient sector domèstic (0,61)x població municipi/any


Consum de combustibles líquids del sector transport

Hi ha diferents mètodes de càlcul per determinar les emissions associades al sector dels transports. Proposem 2 mètodes de càlcul en funció si es disposa o no de Pla de Mobilitat Urbana 1 Si no disposen de Pla de Mobilitat Urbana: Assignem les emissions en funció del consum de combustible per vehicle i km de cada municipi. En aquest cas es pot calcular a partir del subindicador 25.1 de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat 2 Si es disposa de Pla de Mobilitat urbana: AMBIMO-U molt més acurat i rigorós però només es pot fer en aquells municipis que tenen elaborat un Pla de Mobilitat Urbana (PMU).

En els municipis on s’empri l’AMBIMOB-U, el consum de combustibles associat a la flota del servei de recollida i transport de residus s’imputa a la part de “flota de vehicles externalitzats”, assenyalant-ho adequadament. Càlcul del subindicador de la xarxa 25.1 . Emissions de GEH per sectors (transport, industrial i serveis). Hi ha 3 maneres de fer el càlcul segons la disponibilitat de dades: tones, teps i kWh Aquest indicador parteix de les dades de consums de combustibles líquids de la província que proporciona l’ICAEN.

Taula 9. Consum de combustible a la província de Barcelona en tones


164

ANY 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Gasolina 97 337.454 225.249 155.205 114.976 77.625 31.266 261 0

Gasolina 95 552.682 628.450 649.885 650.388 649.218 646.502 640.767 609.225

Gasolina 98 116.711 114.284 118.778 123.075 117.417 106.477 97.572 91.759

Gasoil A 1.510.313 1.630.770 1.710.639 1.838.142 1.937.417 1.964.884 2.052.540 2.123.012

Font: ICAEN

Les dades de 2008 són: Gasolina 95: 569.520,52 tones. Gasolina 98: 75.136,42 tones, gas-oil A: 2.013.516,76 tones

Per calcular el consum de combustible: En el sector transport li assignem el total de les benzines i el total del gasoil A. Consum de combustibles líquids del sector transport del municipi:

Gasolina:

gasolina/any x parc mòbil del municipi/any

Parc mòbil de la província/any Gasoil A: gas-oil A / any x parc mòbil del municipi

Parc mòbil de la província

Taula 10. Parc mòbil de la província

Any Parc mòbil província 2000 2.929.582 2001 3.013.195 2002 3.072.798 2003 3.049.576 2004 3.161.707 2005 3.281.104 2006 3.320.624 2007 3.497.569

Font: web idescat. www.idescat.cat

El parc mòbil del 2008 és: 3.552.020

El parc mòbil del municipi es pot trobar a l’IDESCAT12: www.idescat.cat./territori escollir el municipi i anar a indicadors d’activitat/parc de vehicles També es pot expressar el consum de combustible en kWh o Tep/vehicle i any fent servir les dades de la taula següent:

Taula 11. Consum de combustible en kWh i Tep per vehicle i any kWh/vehicle i any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Gas-oil 8.305,0 8.614,7 8.786,7 9.534,2 9.528,0 9.368,2 9.362,9 9.275,3

Gasolina 4.276,0 3.996,9 3.740,8 3.624,7 3.322,3 2.973,8 2.767,4 2.493,6

Dades 2008: Gas-oil: 8.743,6 kWh/vehicle i any. Gasolina: 2.258,1 kWh/vehicle i any 12 Anar a Territori / base de dades de municipis. I des d’allà seleccionar el municipi en qüestió. A partir d’aquí seleccionar, dins d’estadístiques econòmiques els indicadors d’activitats. I dins d’aquests indicadors d’activitats, teniu els indicadors de transport, on podeu consultar, any per any, el parc de vehicles per tipus. També el pot proporcionar l’ajuntament.


165

Tep/vehicle i any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Gas-oil 0,71 0,74 0,75 0,82 0,82 0,80 0,80 0,80

Gasolina 0,37 0,34 0,32 0,31 0,28 0,25 0,24 0,21 Dades2008: Gas-oil: 0,75 Tep/vehicle i any. Gasolina: 0,19 Tep/vehicle i any Font. Gerència de Serveis de Medi Ambient

En aquest cas per obtenir el consum:

Gasolina: kWh/vehicle i any x parc mòbil del municipi/any Gasoil A: kWh/vehicle i any x parc mòbil del municipi/any

Per obtenir el consum total dels combustibles líquids del sector transport del municipi cal sumar ambdós conceptes per a cada any. Altres estimacions de consum

Atès que ens podem trobar en què els municipis no disposen de totes les dades de partida que necessitem, a continuació us detallem algunes de les aproximacions que es poden fer: 1. Com fer l’aproximació a litres , si un municipi només ens dóna els euros que s’ha gastat en la flota de vehicles?

Cal buscar el preu mig del gas-oil i de la gasolina dels anys en qüestió i dividir els diners totals pel preu unitari trobat. Algunes webs on podeu trobar els preus dels combustibles són: - ICAEN. Preus de l’energia a Catalunya (dades mensuals)

http://www.gencat.cat/icaen/preus

- Ministerio de Industria, Turismo y Comercio: http://www.mityc.es/energia/es-ES/Servicios/Paginas/Informes.aspx

2. Com fer l’aproximació a litres , si un municipi només ens dóna les hores/any que un vehicle ha estat circulant?

Es pot suposar que la velocitat mitja d’aquell vehicle per dins del terme municipal és de 35 km/h. A partir d’aquí obtenim els km mitjos recorreguts per aquell vehicle i anem a la metodologia de la Red de Ciudades por el clima on podeu trobar un consum mig (l/km) per tipologia de vehicles.

Taula 12. Factor de conversió de litres a Tep Combustible 1Tep Gasolina 1.250 litres Gas-oil 1.150 litres

Fuel-oil 1.240 litres

3. De molts quadres d’enllumenat penja també el consum dels semàfors. Podem estimar quin % d’aquest consum correspon a semàfors, en base a la potència de les làmpades instal·lades i les hores de funcionament dels mateixos.


166

4. Per calcular la producció d’energia produïda per instal·lacions d’energies solars de les quals només disposem de la potència instal·lada (i no de la producció a causa del secret estadístic) podem emprar els següents ràtis que ens ofereix el DESGEL: 1 kW de potència nominal FV connectat a la xarxa genera 1095 kWh/any (aquesta dada pot ser superior, del voltant de 1200 kWh/any), valoreu-ho per les característiques del vostre municipi.

1 kW de potència nominal de FV autònom genera 876 kWh/any. 1 m2 de col·lectors solars tèrmics produeixen 800 kWh/any

Taula 13. Factor de conversió de Teps i kWh Factors de conversió més freqüents

1 tona Tep kWh

Gasolina 1,07 12.442

Gas-oil 1,03 12.035

Fueloil 0,96 11.163

3. Factors de conversió a emprar en el càlcul d’emi ssions En aquests apartat es donen els factors de conversió per poder calcular les emissions associades al consum d’energia. Emissions associats al consum elèctric

Taula 14. Factors d’emissió del mix elèctric estatal. Emissions en grams de CO2. Per kWh d’energia produïda Any de referència Emissions gr. CO2 /kWh

2000 465

2001 408

2002 468

2003 403

2004 417

2005 481

2006 434

2007 443 Font: dades del Mix des de l’any 2000 al 2004 inclosos: DESGEL. Del mix del 2005-2007 Oficina Catalana del Canvi Climàtic a partir de dades d’UNESA (http://www.unesa.es). Les dades provisionals del mix elèctric de 2008 (juliol de 2009) les podeu trobar a: http://www.unesa.es/documentos/impacto_ma.pdf

Per obtenir les emissions associades al consum elèctric cal multiplicar el consum energètic final (kWh) pels seus corresponents factors d’emissió. Emissions associat al consum de combustibles

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’expressa en emissions de CO2eq, seguint l’expressió següent:

GEH = CO2eq. = CO2 + 21 CH4 + 310 N2O

Pel tal de transformar les dades de consums de combustible de teps a emissions de CO2eq. cal fer servir els factor d’emissió següents:


167

Taula 15. Factor d’emissió dels combustibles en tona/tep

Transport t/TEP CO2 NOx CH4 Gasolina 2,901 0,00002512

Gasoil A 3,102 0,00002512 Domèstic i serveis

Gas natural 2,349 0,00000419 0,00004

GLP 2,642 0,00000419 0,00021

Gasoil C 3,069 0,00002512 0,00042

Fuel 3,241 0,00002512 0,00042 Indústria

Gas natural 2,349 0,00002512 0,00042

GLP 2,642 0,00000419 0,00021

Fuel 3,241 0,00002512 0,00042 Primari

Gas oil B 3,069 0,00002512 0,00042 Font: IPCC, 2006. Les dades que s'han agafat de l'IPCC són "default emission factor". Pel que fa al gasoil B i el

Gasoil C correspon a les dades de "Other Petroleum Products"

Taula 16. Factor d’emissió per als combustibles en tona/kWh Combustible Factor d’emissió estàndard

kgCO2/kWh Gas natural 0,202 Fueloil 0,279 Gasolina 0,249 Gas-oil 0,267 GLP 0,227

Font: Technical annex to the SEAP template instruction document 2009

Càlcul de les emissions associades als residus

Segons el tipus de tractament que es faci als residus les emissions associades seran diferents, cal tenir en compte les emissions associades al consum energètic segons el tipus de tractament (valorització energètica) i les emissions generades pel propi procés de tractament. Emissions associades als residus = emissions associades al consum energètic del tractament + les emissions produïdes pel propi tractament (veure taula 17) – emissions pel reciclatge del paper / vidre / envasos Consum energètic del tractament amb valorització en ergètica

En els tractaments de residus amb valorització energètica (incineració, ecoparcs-metanització), cal descomptar l’energia produïda pels residus del consum elèctric de la planta. Sinó les emissions associades es comptabilitzarien dues vegades, una amb el tractament de residus i una altra incorporades en les emissions associades al consum elèctric, ja que l’energia produïda pels residus es comptabilitza en el mix elèctric . Així doncs, es proposa que l’energia elèctrica generada en la incineració / metanització dels residus es descompti de l’energia elèctrica consumida al municipi, així com les corresponents emissions de GEH. Per tant, cal calcular l’electricitat produïda per cada planta i descomptar-la tal i com es descriu a continuació:


168

Càlcul de l’electricitat produïda de cada planta: PBres = producció bruta de residus PNres = producció neta de residus (PBres – autoconsum de la planta) 1. Càlcul de la producció energètica dels residus Producció Bruta res (PBres)= tn de residus tractats x factor de producció energètica

Factors de producció energètica de les principals plantes de tractament:

Incineradora de Sant Adrià de Besòs. Es pot consultar: http://www.amb.es/web/emma/Dades_ambientals http://www.amb.es/web/emma/dades/dades07/plantes Incineradora de Mataró. 525 kWh generats per tona de residu que entra. Font: Incineradora de Mataró, 2009.

Ecoparc de Montcada i de la Zona Franca. Es poden consultar a:

http://www.amb.es/web/emma/Dades_ambientals http://www.amb.es/web/emma/dades/dades07/plantes

Si el municipi porta els seus residus a altres instal·lacions i no hi ha manera de saber el seu factor de producció energètica podem emprar uns ratis que ofereix el DESGEL:

- Generació d’energia en incineració: 520 kWh/t - Generació d’energia en metanització: 190 kWh/t

2. Autoconsum de la planta En la producció energètica dels residus hi ha una part que correspon a l’auto consum de la planta. En el cas de la incineradora de Mataró, la part d'autoconsum de la planta és del 15-16% de l'electricitat produïda, per la resta podem considerar uns ratis que conté el DESGEL:

- Consum d’energia d’una incineradora: 72,6 kWh/t - Consum d’energia per metanització: 50 kWh/t

3. Del consum elèctric total del municipi es resta l’energia final produïda pels residus: Energia elèctrica corregida (EEC) = Enrg. elèctrica total consumida – electricitat produïda de cada planta 4. Finalment s’aplica a l’EEC el factor d’emissió d e l’energia elèctrica. Emissions consum elèctric = EEC x factor d’emissió energia elèctrica (mix elèctric corresponent)

Emissions produïdes pel tractament dels residus

A continuació a través de la taula següent es calcula les emissions produïdes pel propi tractament

Taula 17. Factors d’emissió associats al tractament de residus Emissions de CO2eq. d’1 tona de Residus Municipals en funció del tractament. Tractament Emissions Dipòsit controlat amb recuperació de biogàs 1 t RM 745 kg CO2eq.

Dipòsit controlat sense recuperació de biogàs 1 t RM 1.241 kg CO2eq.


169

Incineració 1 t RM 1.069 kg CO2 Metanintzació 1 t RM 440 kg CO2eq.

Compostatge (tones de FORM) 1 t RM 320 kg CO2eq. Font de les dades: Metodologia per a l’Elaboració d’una prediagnosi energètica Municipal. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. Juny 2006. (versió revisada octubre 2006). DESGEL. Concretament per a l’obtenció d’aquests factors es va consultar el Programa SIMU-R de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. I les fonts documentals:

� Integrated Solid Waste Management. A life cycle inventory (second edition). By: Forbes R McDouggall, Peter R White, Marina Franke, Peter Hindle, Procter & Gamble (1995).

� Anàlisis del cicle de vida aplicada a diferents models de gestió de residus urbans en diferents municipis de la província de Barcelona. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. Novembre de 2002.

� Pla de Millora energètica de Barcelona. Barcelona Regional. Sodupe, M (Dir.), 2002. Nota 1: Els factors associats a la recollida i transport: veure taula “Factors d’emissió dels combustibles”.

Emissions estalviades de la recollida selectiva

Per calcular les emissions estalviades pel reciclatge del paper / vidre / envasos es tindran en compte les següents consideracions:

- Emissions pel reciclatge del paper : multiplicar les tones de residus recollides selectivament pel corresponent factor d’emissió. Existeix un factor d’emissió pel paper i un altre pel cartró. Atès que es desconeix quin % dels paper/cartró recollit selectivament és paper i quin és cartró, s’aconsella multiplicar aquestes tones per un factor resultat d’una mitjana d’ambdós. Factor d’emissió paper/cartró 264,7 kg CO 2eq.

- Emissions pel reciclatge del vidre : en aquest cas es multipliquen el total de tn de vidre recollides pel corresponent factor d’emissió. Factor d’emissió pel vidre: -667,69 kg CO 2eq.

- Emissions pel reciclatge dels envasos: Per poder imputar cada factor d’emissió a cada tipologia d’envasos es partirà de les caracteritzacions dels envasos que realitza ecoembes per cada municipi que es poden veure a la web: https://sistemas.ecoembes.com/Ecoembes.SGR.InformeACiudadanos.WebUI/Informe.aspx?InfId=ISEL (novembre 2009)

Taula 18. Factors d’emissió pel reciclatge d’envasos Materials Estalvi: kgCO2eq./tona residu reciclada HDPE (tots els colors) -2.102,66 PET -1236,22 LDPE film -1201,38 Tetrabric 7,82 Llaunes(alumini i acer) -615,72

Aquests valors han estat calculats amb l'eina LCA-IWM. Font: La base de dades emprada pels càlculs va ser ECOINVENT (http://www.ecoinvent.ch/), és una base de dades molt prestigiosa a Europa. Aquests valors inclouen tots els processos de separació (triatge), transport des de la planta de triatge a la de reciclatge i el propi procés de reciclatge. Aquests valors exclouen l'ús de contenidors i la recollida i el transport dels residus fins a la planta de triatge El reciclatge de tetrabrics no suposa un estalvi de CO2, encara que aquest procés genera menys CO2 que la seva incineració o deposició en abocador.

A continuació es sumen totes les tn estalviades per tenir el total que es pot imputar a la recollida selectiva i restar-ho del total de les emissions produïdes (consum energètic del tractament + emissions pròpies del tractament.


170

Càlcul de les emissions associades al consum d’aigu a

1. Emissions de la potabilització:

Taula 19. Consum elèctric de les principals potabilitzadores de la província ANY Consum elèctric (kWh/m3)

ETAP Ter ETAP Llobregat 2005 0,09 0,49

2006 0,10 0,53

2007 0,10 0,54

2008 0,13 0,55 Font: Aigües Ter Llobregat. Consulta les memòries anuals a: http://www.atll.net

En el cas, que el municipi empri aigua provinent d’una dessaladora i se’n desconegui el consum elèctric de la mateixa, es pot emprar un rati que apareix en el DESGEL:

- Consum dessaladora d’osmosi d’aigua marina: 4,06 kWh /m3 - Consum dessaladora d’osmosi d’aigua salobre: 1,16 kWh/m3

Un cop obtingut la despesa elèctrica es pot calcular les emissions mitjançant el mix elèctric 2. Emissions del bombament

Per calcular les emissions associades al bombament s’ha de partir de les dades de consum elèctric que proporciona l’ajuntament. inclòs dins sectors serveis en les dades de l’ICAEN 3. Emissions de la depuració

Si el municipi no ens pot proporcionar els consums energètics de la depuradora podem emprar els ratis mitjos que utilitza el DESGEL: Consum EDAR tractament fisicoquímic: 0,12 kWh/m3 Consum EDAR tractament biològic amb tractament terciari: 0,42 kWh/m3 Consum EDAR tractament biològic amb eliminació de nitrogen: 0,56 kWh/ m3 Consum EDAR tractament biològic de nitrogen i fòsfor: 0,57 kWh/m3 Consum EDAR tractament biològic: 0,54 kWh/m3

4. Aproximacions per a l’avaluació d’emissions

Metodològicament les directrius generals es basen en: a) Sistema Municipal d’Indicadors de Sostenibilitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la

Sostenibilitat. http://www.diba.cat/xarxasost/indi/home.asp b) DESGEL: Diagnòstic Energètic i Simulació de Gasos d’Efecte d’hivernacle Local.

Programa elaborat pel grup d’Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Mandat 2004-2007.

c) AMBIMOB-U. Metodologia elaborada pel Departament Planificació Territorial i Obres Públiques per desenvolupar Plans de Mobilitat Urbana. Per les emissions associades al transport.

d) Factors d’emissió proporcionats per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic. e) Altres organismes de referència com: l’IPCC (International Pannel on Climate Change),

l’Inventari Nacional d’Emissions elaborat anualment pel Ministerio de Medi Ambiente y Medio Rural y Marino i la base de dades emprada per l’Anàlisi del Cicle de Vida, Ecoinvent (www.ecoinvent.ch).

Els càlculs d’emissions s’han de realitzar a 3 nivells tant per fonts com per sectors: Es diferenciarà entre les emissions de tot el terme municipal. Es diferenciarà entre les emissions de l’àmbit PAES Les que són pròpies de l’activitat que desenvolupa l’ajuntament.


171

Altres consideracions:

- Cal especificar les dades estimades i mètode d’estimació. Veure apartat (3.1.4) d’aquest document - Totes els càlculs de consums i emissions fets s’han de presentar en format excel en el document V recollits a

l’annex 1 tal com es detalla a la metodologia per a l’elaboració del PAES. - En l’avaluació d’emissions també es demana el càlcul de 4 indicadors del sistema municipal d’indicadors de

sostenibilitat de sostenibilitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. (14, 15, 16 i 25) En l’apartat 3.4 es descriuen com es calculen.


172

5. Indicadors

Sistema municipal d’indicadors de sostenibilitat de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat En l’Avaluació d’emissions es demana que també es calculin els següents indicadors de sostenibilitat (i els seus corresponents subindicadors):

- 14. Consum final d’energia. Que correspon al càlcul del consum total d’energia del municipi.

- 15 Intensitat energètica local. - 16 Producció local d’energies renovables. - 25 Emissions de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle. Que correspon al càlcul

de les emissions de GEH del municipi. A continuació es mostren la descripció de cada indicador

:


173

Nota sobre el càlcul del PIB municipal. Atès que aquesta dada no és disponible a nivell municipal per cada any, es fa la següent aproximació: 1. Per municipis de més de 5.000 habitants i capitals de comarca. Es parteix del PIB de l’any 2001 que es pot consultar per aquests municipis a la pàgina web de l’IDESCAT. I pels següents anys és suma l’increment comarcal (ponderat per la població) que apareix anualment a l’Anuari de Caixa Catalunya : http://www.caixacatalunya.es/CDA/caixacat/redirect.html?link=http://www.caixacatalunya.es/caixacat/cat/ccpublic/particulars/publica/pb_aec.htm Cal consultar la taula 2.3. Creixement del PIB Comarcal. Taxes reals de variació interanual en %. Aleshores dividim aquest valors comarcals per la població de la comarca de cada any (també consultable a IDESCAT) i després es multiplica per la població del municipi. 2. Pels municipis de menys de 5.000 habitants. Atès que el PIB de l’any 2001 l’IDESCAT no el mostra pels municipis de menys de 5.000 habitants, cal estimar aquest valor de partida. Es va directament al PIB comarcal que mostra l’Anuari Comarcal de Caixa Catalunya i agafem el valor del 2001 per tota la comarca, el dividim per la població de la comarca del 2001 i el multipliquem per la població d’aquell any del municipi. A partir d’aquí cal anar sumant els increments anuals.


174


175


176


177

Resum dades necessàries per fer l’avaluació d’emiss ions, les principals fonts i els mètodes de càlcul a emprar

Càlculs Dades necessàries Fonts d’informació Comentari sobre el càlcul A nivell de terme municipal /PAES

Emissions de GEH totals Consum d’energia total del municipi per fonts d’energia, producció de residus, aigua transport

Emissions de GEH totals / càpita Consum d’energia total del municipi per fonts d’energia, producció de residus, aigua transport

Emissions de GEH totals per fonts

Consum d’energia total per fonts

Emissions de GEH totals per sectors

Consum d’energia total del municipi per sectors

Gerència de Serveis del Medi Ambient (tractament a partir de dades de l’ICAEN)

Dades referents al tractament de residus: pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya.

Dades de població: IDESCAT i Ajuntament

http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=9

Multiplicar cada fonts d’energia pel seu corresponent factor d’emissió i fer-ne la suma.

Es proporcionen dades des de l’any 2000. Fer-ho per cada any amb especial esment a l’any 2005, doncs majoritàriament és l’any de referència de reducció d’emissions.

Les dades de població de cada any es poden trobar a l’IDESCAT o bé les proporciona l’ajuntament.

Es proporcionen dades des de l’any 2000. Fer-ho per cada any amb especial esment a l’any 2005, doncs majoritàriament és l’any de referència de reducció d’emissions.

Pel consum de combustibles líquids cal fer la següent aproximació:

• CL del sector primari: gasoil B.

• CL del sector industrial. Fueloil i gasoil C.

• CL del sector serveis. Fueloil i gasoil C.

• CL del sector domèstic. Gasoil C.

• CL del sector transport. Gasolina i gasoil A.

Atenció: en els municipis que portin els seus residus a incinerar o metanitzar caldrà corregir l’energia elèctrica produïda tal i com es descriu en el punt 3 d’aquest annex.

Energia elèctrica corregida (EEC) = Energia elèctrica total consumida –

electricitat produïda de cada planta


178

Càlculs Dades necessàries Fonts d’informació Comentari sobre el càlcul

Emissions del sector domèstic per fonts

Consum energètic del sector domèstic.

Emissions del sector serveis per fonts

Consum energètic del sector serveis

Multiplicar cada fonts d’energia pel seu corresponent factor d’emissió. Es proporcionen dades des de l’any 2000. Fer-ho per cada any amb especial esment a l’any 2005, doncs serà l’any de referència de reducció d’emissions. En el sector serveis s’inclouen els consums energètics de l’ajuntament.

Emissions associades al transport

Un mètode de càlcul d’aquestes emissions serà multiplicant el consum total de combustible de cada municipi (que ja està ponderat pel seu corresponent parc mòbil) pels factors d’emissions corresponent. Subindicadors 25.1. Emissions de GEH per sectors (transport, industrial i domèstic) de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

L’altre mètode de càlcul que s’aplicarà és el que segueix l’aplicatiu de la Red de Ciudades por el Clima.

Emissions del sector transport per fonts

Consum energètic del sector transport Parc mòbil del municipi % de vies congestionades, principals i secundàries. Longitud mitjana dels recorreguts. Altres

Gerència de Serveis de medi ambient (tractament a partir de dades de l’ICAEN) IDESCAT Pla de mobilitat urbana del municipi

Els municipis que estigui o tinguin elaborat un Pla de Mobilitat Urbana s’utilitzarà el mètode de càlcul que ofereix el programa AMBIMOB-U.

Emissions dels residus

Emissions associades al tractament de residus

Dades de recollida de residus per fraccions.

Caracterització dels envasos elaborada per Ecoembes

Agència de Residus de Catalunya

Ajuntament

Les dades de recollida per fraccions es poden obtenir a la pàgina web de l’Agencia de Residus de Catalunya, són disponibles des de l’any 2000. www.arc.cat

Emissions associades al tractament de residus = emissions del tractament del rebuig + emissions del tractament de la FORM – emissions pel reciclatge del paper / vidre / envasos S’aplicaran els factors d’emissió del DESGEL i de la base de dades ECOINVENT.

Emissions associades al transport de residus

Litres de combustible destinats al transport de residus.

Empresa concessionària del servei de recollida. Ajuntament.

Aquestes dades estaran disponibles, en principi, per l’any 2005 i 2007.

Per aquests dos anys, es farà el sumatori de les emissions associades al tractament i al transport.

Emissions del cicle de l’aigua.


179

Emissions associades a la potabilització. Emissions associades al bombament Emissions associades a la depuració

Consum energètic / m3 d’aigua tractat m3 d’aigua subministrats en alta o % de pèrdues de la xarxa Consum energètic/m3 d’aigua tractada

Ajuntament / Gerència de Serveis del Medi Ambient Dades referents a l’EDAR i al bombament d’aigua: ajuntament

Per estimar les emissions associades a la potabilització podem utilitzar dos maneres:

1. Partint de les dades del consum energètic / m3 d'aigua potabilitzat. Veure taula amb les dades de consum de les principals potabilitzadores de la província. Podem: a) Imputar la part corresponent a la potabilització dels m3 d’aigua subministrat en alta. b) O bé, a partir de les dades de consum d’aigua del municipi, sumar-li el % de pèrdues de la xarxa. 2. Consum energètic associat al bombament d'aigua (atenció, a nivell de dades energètiques generals del municipi, en principi està inclòs en el consum energètic del sector serveis com tot el consum de l’ajuntament. De totes maneres, l’ajuntament proporciona aquesta informació, que es pot mostrar de manera separada. Només cal tenir en compte no sumar-la per no imputar-la dues vegades. Tenir la dada segregada ens serà útil després en la selecció dels àmbits d’actuació). 3. Consum d’aigua al municipi, que considerem que serà l’aigua depurada. 4. Dades del consum energètic / m3 d'aigua depurada. Imputar la part corresponent a la potabilització dels m3 consumits del municipi.


180

Càlculs Dades necessàries Fonts d’informació Comentari sobre el càlcul A nivell d’Ajuntament

Emissions totals de l’ajuntament per tipologia de servei i per font.

Consum energètic total de l’ajuntament

Multiplicar cada fonts d’energia pel seu corresponent factor d’emissió. I fer-ne la suma corresponent.

Es proporcionen dades, com a norma general, de l’any 2005 i 2007 .

Emissions dels equipaments per tipologia d’equipament i per font

Consum energètic dels equipaments

Emissions de l’Enllumenat Públic

Consum elèctric de l’enllumenat públic

Emissions dels semàfors Consum elèctric dels semàfors

Resultats de les VAE’s La classificació dels equipaments és la següent: administració i oficines municipals, educació, equipaments esportius, centres socio-culturals, cívics i biblioteques, bombament d’aigua (computa a aigua), altres.

En aquesta secció seran especialment rellevants els excels de presa de dades (recordar annex 1).

El bombament d’aigua no es posarà com equipaments si no dins de les emissions del cicle de l’aigua.

Emissions de la flota de vehicles municipals

Consum de combustibles de la flota

Ajuntament

Emissions de la flota de vehicles dels serveis externalitzats


Emissions del transport públic


Ajuntament / empreses concessionàries

. A vegades l’ajuntament no li és possible facilitar les dades de consums dels vehicles de la flota de vehicles municipals, però si, la relació dels mateixos. En aquests cas, es recomana consultar la base de dades de cotxes que l’IDAE té a la web: http://www.idae.es/coches/. Allà, al menys pels models més nous, es pot trobar una relació de les emissions dels mateixos.

La flota de vehicles dels serveis externalitzats acostuma a ser dels següents serveis: recollida de residus (aqui no computen, van a residus), neteja viària, jardineria – manteniment dels espais verds, manteniment de l’enllumenat públic.


181

6. Model Taules excel

Càlcul d’enllumenat

Núm. de quadresNúm. de punts de llum Làmpada majoritaria %

Núm. de quadresNúm. de punts de llum Làmpada majoritaria %

Consum total (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum t otal (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq.

Any 2007

Any 2005 Any 2007

ENLLUMENAT PÚBLIC

QUADRE RESUM

Any 2005

Codi quadre PC/ PTIConsum / PTI

(kWh/kW)Cost/ Consum

(kWh/€)Cost / PIL

(€/kW)Consum / nº

punts de llumPC/ PTI

Consum / PTI (kWh/kW)

Cost/ Consum (kWh/€)

Cost / PIL (€/kW)

Consum / nº punts de llum

PC: potencia contractadaPTI: Potència Total Instal·lada (làmpada + reactancia)Consum: consum total de l'any de referència (kWh) PIL: Potència Instal·lada de làmpades

Any 2005 Any 2007

ENLLUMENAT PÚBLIC

PER CADA QUADRE: INDICADORS D'EFICIÈNCIA


182

Consum equipaments i instal·lacions municipals

EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALS QUADRE RESUM

2005 2007 2005 2007 2005 2007

Número de centres administratius i oficines

Número de centres educatius

Número d'equipaments

esportius

Número de centres socio-culturals, cívics i biblioteques

Número de bombes d'aigua

Número d'altres

Consum total Unitats de consum

Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total Unitats de consum

Cost total (€) Tn CO2 eq.

ELECTRICITAT

GAS NATURAL

GAS-OIL

GLP

BIOMASSA

ALTRES

Número TOTAL equipaments 2005

Número TOTAL equipaments 2007

Consum energètics per fonts

Any 2005 Any 2007


183

Model flota de vehicles municipals

Data:

Nom:

Telèfon:

Departament Tipus de vehicle Antiguitat (anys)Classif. segons consum (A-G)*

Tipus de combustible

Consum 2005 (indicar unitat)**


Consum 2007 (indicar unitat)**


Kms 2005 Kms 2007 Observacions

TOTAL 0 0

Notes: Es poden donar moltes casuístiques relacionades amb la informació de les flotes municipals de vehicles. Així, aquesta taula es prendrà com a model inicial, podent-se

adaptar en funció de la informació de què es disposi.

Els camps en vermell fan referència a la informació més important a aconseguir.

Els camps en verd s'autocalculen.

Els camps en gris els ha de calcular l'empresa consultora.

* Aquesta informació es pot trobar a la guia de l'IDAE. Només està disponible per turismes nous.

** En cas de que l'Ajuntament no disposi de la informació del consum en litres, pot indicar-la en euros i l'empresa consultora farà l'aproximació a litres.

Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES) del municip i de...


184

7. Model Visita avaluació energètica Informe d’Avaluació energètica del - Nom de l’equipament -

Tipus d’equipament13

Dades bàsiques

Adreça: Superfície construïda:

Data de la visita: Superfície de coberta:

Persona de contacte: Número d’usuaris:

Telèfon: Tipus de gestió14:

Any de construcció:

Introducció / Observacions Breu introducció de l’equipament on es destaquin les principals característiques.

Com a mínim cal incloure els punts següents:

1. Ubicació i tipus d’edifici (4 vents, entre mitgeres, cantoner, nombre de plantes...) 2. Activitats que s’hi desenvolupen i distribució per plantes. 3. Horari de funcionament. 4. Nombre de treballadors i d’usuaris

Font energètiques existents Electricitat Biomassa

Gas natural Solar tèrmica

Gas-oil Solar Fotovoltaica

GLP Altres: __________________

Dades de les pòlisses Pòlisses elèctriques Empresa

subministradora Núm. de pòlissa

Tarifa Potència Contractada

Anàlisis de la pòlissa contractada Observacions

1 2 3

Pòlissa de gas natural (si n’hi ha o altres)

Empresa Núm. de Tarifa Anàlisis de la pòlissa contractada

13 Utilitzar la següent classificació: administració i oficines, centres educatius, equipaments esportius, centres socio-culturals, cívics i biblioteques, altres. 14 Directe o per concessió.


185

subministradora pòlissa Observacions 1 2

Indicadors energètics (de cada font energètica) Electricitat Combustibles (especificar quin) 2005 2007 2005 2007 Consum anual (kWh) Despesa anual (€) Consum per superfície (kWh/m2) Consum per usuari (kWh/usuari) Despesa / superfície (€/m2) Despesa / usuari (€/usuari) Tones de GEH (t/any) Adjuntar un gràfic amb l’evolució mensual del consum d’electricitat i de combustible dels anys que es disposi dades (mínim, 2005 i 2007). En cas que hi hagi més d’una pòlissa per font energètica afegir:

- gràfica de l’evolució del consum mensual de les diferents pòlisses pels dos anys estudiats. Es mostra gràfica exemple

Pòlissa 1

0

5

10

15

20

25

30

35

Gen

er

Feb

rer

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

kwh

2005

2007

- gràfica del consum anual total per cada font energètica de manera que a cada barra de consum hi

hagi la proporció corresponent a cada pòlissa. Veure gràfica exemple -


186

Consum anual electricitat

Pòl.1 Pòl.1

Pòl.2 Pòl.2

Pòl.3 Pòl.3

0

100

200

300

400

500

600

2005 2007

Electricitat

kwh

Descripció de les instal·lacions i de l’edifici Breu, cal destacar les característiques principals, tal i com es descriuen a la guia per fer VAE, de:

- Climatització/calefacció. - ACS (Aigua calenta sanitària). - Instal·lació elèctrica (comptadors, quadres elèctrics, escomeses) - Principals equips de consum (electrodomèstics, equips ofimàtics, assecadors de mans, etc.) - Tancaments i tipus de coberta (teula, terrat, amb cambra d’aire o sense, fibrociment...) - Instal·lacions d’energies renovables: descripció de les que hi pugui haver - Altres.

Anotar les reformes o actuacions realitzades. Descriure les operacions de manteniment i les bones pràctiques energètiques en la gestió de l’equipament.

Conclusions de la situació energètica de l’equipament Breu, cal comentar:

- els indicadors de consum energètic amb les observacions de la visita, - la tendència en el consum (si és a l’alça, estabilització, baixa), - equips de consum més consumidors i perquè - Potencialitat d’instal·lació d’energies renovables - Justificació de les actuacions més rellevants - altres observacions realitzades durant la visita o el que el tècnic/a cregui rellevant.

Actuacions proposades

Relació d’actuacions que es proposen ja sigui en l’aplicació de bones pràctiques en la gestió energètica o en inversions en equipaments. Fer especial esment a la possibilitat d’instal·lar una coberta fotovoltaica i a totes aquelles actuacions de millorar de l’eficiència en la il·luminació.

Omplir la taula següent:


187

Ordre de prioritat*

Descripció de l’actuació

Cost aproximat

Estalvi energètic

aproximat

Estalvi econòmic aproximat

Període de retorn /

amortització

Tn de CO2 estalviades Observacions

*L’ordre de prioritat ve determinada per la factibilitat de l’actuació, el període de retorn i

l’estalvi obtingut (en €, energia i tn de CO2).

NOTA complementaria:

- Adjuntar fotografies. - Adjuntar imatge termogràfica de la façana (si s’ha donat el cas). - L’informe no ha de tenir una extensió massa més llarga que la que en aquest

model preveiem. - Ha de ser un document sintètic i entenedor.

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de POLINYÀ€¦ · Diputació de...

Documents

Transcript of Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible del municipi de POLINYÀ€¦ · Diputació de...