Informes breus #56

Mrius Martnez Laura Arnau

Desprs de lESO qu puc fer?Diagnosi i propostes per a lorientaci educativa de 12 a 16 anys

Desprs de lESO qu puc fer?Diagnosi i propostes per a l'orientaci educativa de 12 a 16 anysMrius Martnez, Laura Arnau

amb la collaboraci de Marta Sabat

Informes breus 56

Desprs de lESO qu puc fer?Diagnosi i propostes per a l'orientaci educativa de 12 a 16 anys

Mrius Martnez Laura Arnau amb la collaboraci de Marta Sabat

Informes breus s una col.lecci de la Fundaci Jaume Bofill en qu es publiquen els resums i les conclusions principals dinvestigacions i seminaris promoguts per la Fundaci. Tamb inclou alguns documents indits en llengua catalana. Les opinions que shi expressen corresponen als autors.

Els Informes breus de la Fundaci Jaume Bofill estan disponibles per a descrrega al web www.fbofill.cat.

Primera edici: mar de 2015

Fundaci Jaume Bofill, 2015Provena, 32408037 Barcelonafbofill@fbofill.cathttp://www.fbofill.cat

Autoria: Mrius Martnez, Laura Arnau, amb la collaboraci de Marta SabatEdici: Fundaci Jaume Bofill i tona Vctor IgualCoordinaci de continguts: Marta Arnega i Paula VecianaDisseny: Amador GarrellFotografia: Llus Salvad

ISBN: 978-84-943521-5-7DL: B 8035-2015Impressi: Romany / Valls

0jULXV0DUWtQH]0XxR] s professor titular dorientaci professional al Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autnoma de Barcelona.

/DXUD$UQDX6DEDWpV s professora i investigadora del Departament de Pedagogia Sistemtica i Social de la Universitat Autnoma de Barcelona. Ha treballat com a orientadora laboral en contextos docupaci i requalificaci professional.

0DUWD6DEDWp7RPjV s pedagoga i psicopedagoga. Treballa en lmbit escolar i est realitzant la tesi doctoral a la Facultat de Cincies de lEducaci de la Universitat Autnoma de Barcelona.

Aquesta obra est subjecta a la llicncia Creative Commons de5HFRQHL[HPHQW1R&RPHUFLDO6HQVH2EUD'HULYDGDE\QFQGEs permet la reproducci, distribuci i comunicaci pblica de l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria. No es permet ls comercial de lobra ni la generaci dobres derivades.

En record del Ferran Ferrer, professor dEducaci Comparada a la UAB, que ens ha deixat moltes idees per a la millora de leducaci al nostre pas.

9ndex

Resum 11

Introducci 13Acabar lESO: i desprs qu? 15Objectius de lestudi 18Metodologia 19 El qestionari 20

1. El marc conceptual 27Qu s lorientaci? 29 Principis que regulen lorientaci com a acci professional 32Els condicionants en el procs dorientaci 34Com sorganitza lorientaci? 36La qualitat en lorientaci 44Continguts, prctiques i agents orientadors: una visi de sntesi 53

2. Lorientaci a lESO a Catalunya 57Qu i com sorienta? 59 Orientaci acadmica a travs dentrevistes, xerrades i visites 59 Lorientaci professional segueix fora del currculum 61Qui orienta? 63 El perfil dels enquestats: majoritriament, dones amb llarga experincia 63

Tots coincideixen: els tutors porten el pes de lorientaci 66En quin curs i en quin horari es fa lorientaci? 74 Lentrada a lESO: composici dels grups i atenci a la diversitat 74

Lorientaci acadmica i professional a lhora de tutoria 75 Lorientaci acadmica durant tota letapa i la professional a quart curs 78

Com sarticula lorientaci als centres? 79 Poques accions, ben coordinades 80

10 Desprs de lESO qu puc fer?

Lorientaci encara no est integrada als centres 81 Tots fan seguiment, no tots el documenten 83 Acollida a famlies, organitzaci de visites i xerrades, les tasques ms freqents 85

La satisfacci dels agents que participen en el procs dorientaci 86 Alta satisfacci amb matisos 86 Ms formaci i ms collaboraci, les dues primeres prioritats 88

3. Algunes experincies de referncia 91Criteris per a la tria dexperincies 93Setze experincies de referncia 94Qu tenen en com les experincies? Vuit facilitadors i vuit barreres 102 Vuit facilitadors de les experincies 102 Vuit barreres a lorientaci 107

4. Cinc conclusions: Quin s lestat actual de lorientaci a Catalunya? 111

5. Propostes per a un model dorientaci a Catalunya 119Qu cal tenir en compte 121Criteris dactuaci professional 130 Criteris relacionats amb els principis de lorientaci 131 Criteris generals per al desenvolupament de lorientaci i per lexercici de lorientaci 132Proposta de dimensions, estndards i indicadors de la qualitat de lorientaci 135

Bibliografia 139

Annexos 153Annex 1. Descripci dels sistemes dorientaci a alguns pasos de referncia 159Annex 2. Taules de distribuci mostral 188Annex 3. Llistat de centres de la mostra productora de dades 191

11

Resum

Quin s el model dorientaci educativa que hi ha a Catalunya? Quina s la situaci de lorientaci educativa als centres densenyament se-cundari a Catalunya? Respondre a aquestes preguntes s el desafia-ment daquesta recerca que pretn fer propostes per definir un model dorientaci per als centres educatius de secundria del nostre pas.

La recerca sobre lorientaci educativa de 12 a 16 anys busca descriu-re la situaci de les prctiques de lorientaci acadmica i professional als centres de secundria de Catalunya. Lestudi identifica all que es fa i com es fa, el rol que juguen els diferents actors: docents, tutors, orientadors, equips directius i famlies per orientar els joves en la se-cundria obligatria.

A partir de lanlisi dels processos dorientaci que es duen a terme a ms de 100 centres de tot el territori, es presenten un conjunt de pro-postes per identificar primer i definir desprs les bases dun model dorientaci. Aquest model ha de considerar tota letapa, el rol dels diferents agents i els processos educatius ms importants per orientar els futurs estudiants, treballadors i ciutadans de Catalunya.

,QWURGXFFLy

Acabar lESO: i desprs qu?

Qualsevol jove que acaba lensenyament secundari obligatori (ESO), dar-rera etapa obligatria del sistema educatiu al nostre pas, hauria de tenir un projecte per al seu futur immediat. Aquest projecte hauria de con-cretar litinerari que voldr desenvolupar partint de diferents opcions que poden presentar-se i que, per a la majoria de joves, es podrien resumir a grans trets en dues: continuar estudiant en un itinerari aca-dmic (batxillerat) o professionalitzador (cicles formatius de grau mig o formaci ocupacional), o provar dinserir-se en el mercat laboral. Essent aquesta darrera opci poc recomanable, el projecte hauria de considerar algun itinerari formatiu, que complets la formaci obliga-tria i establs les bases per a laprenentatge al llarg de la vida.

Les decisions que concreten i materialitzen el projecte seran en reali-tat el resultat dun procs en qu cada alumne acumular experincies personals, socials, acadmiques i vocacionals que el condicionar poderosament, juntament amb el seu context socioeconmic i instruc-tiu de procedncia. La interacci entre la trajectria acadmica, les relacions amb lentorn, la famlia, els iguals, el professorat i els refe-rents socials i culturals portar a cada alumne a desenvolupar una histria acadmica i vocacional, i al final, desitjablement, a construir aquest projecte de futur que el portar de la infantesa a la vida adul-ta amb ms o menys possibilitats i recursos per afrontar els desafia-

15

16 Desprs de lESO qu puc fer?

ments duna societat informacional, lquida, de risc, en crisi i canvi permanent.

El procs de maduraci dun projecte, dun possible itinerari, es cons-trueix a partir dels esforos dorientaci que el centre educatiu, la fa-mlia i altres agents proporcionen de manera explcita i intencional, per tamb a partir de tot all que va formant part de la vida de cada alumne. El que sembla clar s que s un projecte prou important per no deixar-lo noms en mans de latzar de les experincies, laleatorie-tat dels missatges que arriben de fonts diverses i sovint contraposa-des o les accions puntuals que en finalitzar lESO es puguin plantejar amb carcter terminal. Ladministraci de tests, les xerrades informa-tives i les visites, programades al final de lESO, no sn suficients per tal que tots els alumnes puguin elaborar aquest projecte.

Concretar litinerari de desenvolupament s una tasca compartida, continuada, intencional i planificada que ha de procurar optimitzar el desenvolupament global de lalumne en vistes a la seva realitzaci personal, social i professional futura tot definint, de manera participa-tiva i reflexiva, un projecte professional. Aquesta s la feina de lorien-taci acadmica i professional durant lESO, dues denominacions per a una nica feina: optimitzar la gesti dels itineraris acadmics i pro-fessionals vocacionals de cadascun dels alumnes del centre educa-tiu, amb la implicaci de cada alumne, de cada agent del centre i tamb de les famlies i els agents del territori.

Les transicions en les persones joves, especialment dels 16 als 18 anys (interval comprs entre ledat normativa de finalitzaci de lescolaritat obligatria, edat laboral i majoria dedat), sn processos clau en el desenvolupament dels projectes de vida, especialment en lactual con-juntura de crisi econmica, precaritzaci del mercat laboral, increment del risc de vulnerabilitat i dexclusi en aquest sector de la poblaci, ms encara quan lensenyament secundari sha massificat i la diversi-tat dopcions posteriors tericament possibles sha incrementat nota-

Introducci 17

blement. Leducaci secundria obligatria hauria de configurar una base comuna per a tot lalumnat que hauria de permetre afrontar les transicions amb raonables garanties dxit.

Quina s per la realitat a Catalunya? Si b tots els centres sesforcen per orientar lalumnat en acabar lESO, els itineraris dels joves des dels 12 fins als 16 anys sn, en termes dxit/fracs educatiu, dacre-ditaci, de qualificaci i dinserci laboral, poc encoratjadors, ms encara, en un context en qu desitjablement caldria posar les bases per a la formaci al llarg de la vida. Els nivells de no acreditaci de lescolaritat obligatria oscillen entre el 20 i el 60% en alguns contex-tos. A Catalunya lndex de fracs escolar s del 31,9%, xifra que dobla la mitjana europea, que s del 15,2% (Boada i altres, 2011). Una part important de lalumnat, doncs, acaba aquesta etapa sense lacredita-ci, per tamb sense projecte.

Les prctiques dorientaci haurien dincidir poderosament en aquests processos i resultats educatius a partir daccions puntuals (que ja es fan), per sobretot a partir daccions continuades (ms escasses) que, dins del currculum (acci tutorial, que s la tasca orientadora que ha de fer tot lequip docent amb els seus alumnes, i tutoria, que s lho-ra setmanal que el tutor dedica al seu grup classe) o fora (collaboraci amb altres agents locals, amb altres centres, en horari extraescolar), haurien dacompanyar i donar suport al desenvolupament acadmic i professional de lalumnat per afrontar els desafiaments personals, for-matius i professionals que sels plantejaran.

A Catalunya no hi ha estudis que hagin aportat evidncies de les prc-tiques i visions de lorientaci als centres educatius que permetin avanar en la delimitaci de necessitats dorientaci primer i dun model operatiu desprs. De fet, s complex delimitar el camp dacci de lorientaci acadmica i professional com tamb concretar-ne i identificar-ne els efectes a curt i mitj termini. Considerar els efectes a llarg termini encara s ms complex, ja que apareixen un nombre crei-

18 Desprs de lESO qu puc fer?

xent daltres factors i variables que en prenen part. En aquest context interessa conixer els actors i agents de lorientaci educativa que operen en el territori, essencialment, als centres educatius, i el tipus daccions que desenvolupen per identificar prctiques de referncia i aquells aspectes sobre els quals caldria incidir per tal davanar cap a un model dorientaci de les transicions, tenint presents els referents terics i tamb les tendncies internacionals.

Aquest estudi, de carcter exploratori quantitatiu i qualitatiu, se centra en lorientaci acadmica i professional que es desenvolupa als cen-tres pblics i privats concertats deducaci secundria obligatria a Catalunya, aprofundint en les accions que es desenvolupen en aques-ta etapa educativa. Combina lanlisi de dades secundries, per a lelaboraci del marc teric, amb lexplotaci i anlisi de dades prim-ries, per identificar i descriure les prctiques en matria dorientaci en una mostra de centres deducaci secundria de Catalunya.

Objectius de lestudi

Lestudi persegueix dos grans objectius:

Identificar, caracteritzar i classificar les prctiques dorientaci que es desenvolupen als centres deducaci secundria a Catalunya, per tal de descriure amb evidncies les seves caracterstiques, fortaleses, debilitats i oportunitats, i per identificar prctiques de referncia.

Aportar elements que permetin delimitar un model dorientaci aca-dmica i professional que afavoreixi les transicions sobre la base del marc referencial internacional i que alhora sajusti a les caracte-rstiques del nostre pas.

Introducci 19

Ms concretament, es tractar de:

Identificar lestat de la qesti sobre poltiques i prctiques dorien-taci en una perspectiva nacional i internacional.

Descriure les prctiques dorientaci adreades a lalumnat de 12 a 16 anys (visi de lorientaci, models, metodologies, accions i recur-sos, agents implicats) que es duen a terme als centres deducaci secundria de Catalunya.

Identificar i documentar prctiques de referncia en lorientaci aca-dmica i professional dels joves de 12 a 16 anys.

Perfilar els elements clau (referents, indicadors i estndards) cons-titutius dun model dorientaci de les transicions per a la realitat de Catalunya.

Metodologia

Lestudi es basa en una enquesta per qestionaris a una mostra repre-sentativa de centres i professionals densenyament secundari de Cata-lunya. La poblaci de lestudi est representada pels equips directius (en aquest cas, directors i coordinadors pedaggics), els tutors de 1r i 2n cicle, i els orientadors dels centres de Catalunya que imparteixen estudis de letapa deducaci secundria obligatria (ESO).

Per seleccionar la mostra, es va dur a terme un mostratge aleatori estratificat i multietapa, tenint en compte la titularitat del centre i la zona densenyament com a variables de distribuci. Daquesta manera es va poder garantir que els centres seleccionats estiguessin distri-buts proporcionalment en tot el territori catal, segons les diferents zones educatives, i que hi hagus un nombre adequat de centres p-blics i concertats.

Un total de 123 centres de secundria de tot Catalunya han participat en lestudi, el que suposa el 74,54% del total de centres convidats (165).

20 Desprs de lESO qu puc fer?

Tanmateix, la mostra productora de dades sha concretat en 115 centres (70% del total de la mostra convidada), ja que shan eliminat aquells casos en qu els enquestats van deixar el qestionari inacabat abans darribar a la meitat de preguntes completades. Dels 115 centres parti-cipants, el 49% sn concertats i el 51% sn de titularitat pblica, man-tenint una distribuci percentual similar a la que sobserva al conjunt de la poblaci.

A cada centre seleccionat es va enviar un qestionari electrnic, durant els mesos de mar-maig del 2013, amb la petici que fos respost de ma-nera individual i autnoma pel director, el responsable pedaggic, un tutor de 1r i un de 2n cicle i lorientador (cas que el centre en tingus). La darrera secci del qestionari estava noms adreada als directors, amb preguntes per recollir informaci addicional sobre el centre.

En una segona fase de lestudi, i a partir dels resultats de lenquesta, es van seleccionar sis centres de la mostra per fer una entrevista gru-pal als responsables dorientaci per tal didentificar i descriure prc-tiques dorientaci considerades com a valuoses.

Per analitzar les dades dels diferents blocs del qestionari shan uti-litzat estratgies danlisis descriptiva i bivariable tenint en compte la titularitat del centre i la diversitat de perspectives o crrecs professio-nals, i posant mfasi en aquells resultats estadsticament significatius. Per analitzar les dades provinents de les sis entrevistes realitzades als centres, sha fet una anlisi del contingut de les respostes.

El qestionari

Sha utilitzat el qestionari electrnic com a instrument denquesta. Aquest qestionari pretn recollir dades per identificar i descriure com sorganitza lorientaci acadmica i professional als centres pblics i concertats de Catalunya durant lESO (tenint en compte les accions i

Introducci 21

estratgies, els models i els agents que en prenen part). De manera complementria, pretn identificar les necessitats dorientaci profes-sional i inferir propostes de millora i prctiques de referncia. El qes-tionari sha administrat electrnicament, i de manera indivi dual, a una mostra convidada de 5 persones per centre.

Abans de comenar el procs de disseny del qestionari, es va fer una revisi dels qestionaris sobre lorientaci educativa adreats, en la seva majoria, als equips docents i directius dels centres educatius (Kuijpers i Scheerens, 2006; Kuijpers, Schyns i Scheerens, 2006; Mit-tendorff, Jochems, Meijers i Den Brok, 2008; Mittendorff, Den Brok i Beijaard, 2010; Wilson, Hall i Hall, 2007). Malgrat que cap daquests qestionaris shagi pogut aplicar per lestudi, la revisi ha perms identificar indicadors de diagnosi interessants a lhora de descriure i caracteritzar les prctiques dorientaci que es fan als centres educa-tius. Daltra banda, la relectura dels diferents enfocaments terics i models dorientaci ha servit de referent a lhora de completar el conjunt de dimensions, indicadors i preguntes que componen el qes-tionari.

Shan elaborat 33 qestions estructurades a partir de 3 blocs o dimen-sions (dades personals, les accions dorientaci orientaci acadmi-ca i orientaci professional i lorganitzaci de lorientaci). Un quart bloc sobre dades del centre i dels alumnes, que contenia 17 pregun-tes, anava adreat exclusivament als directors. La taula 1 recull les dimensions i indicadors de linstrument.

22 Desprs de lESO qu puc fer?

Taul

a 1.

'LVVHQ\GHOTHVWLRQDULGLPHQVLRQVWHzULTXHVLLQGLFDGRUV

Dim

ensi

ons

Des

crip

ci

de la

dim

ensi

In

dica

dors

Dad

es p

erso

nals

Dim

ensi

pr

elim

inar

que

rec

ull le

s da

des

soci

opro

fess

iona

ls d

e qu

i re

spon

el

qes

tiona

ri i la

inf

orm

aci

bs

ica

del ce

ntre

.

Nom

del

cen

tre

i po

blac

i.

Dad

es p

erso

nals

(ed

at, se

xe i llo

c de

nai

xem

ent).

Traj

ect

ria a

cad

mic

a (titu

laci

, n

ombr

e de

cur

sos

real

itzat

s, e

tc.).

Traj

ect

ria

prof

essi

onal

(c

rrec

, an

ys d

exe

rcic

i do

cent

, si

tuac

i

labo

ral ac

tual

, et

c.).

Les

acci

ons

dor

ient

aci

Ac

cion

s d

orie

ntac

i a

cad

mica:

pre

tn

cops

ar c

om s

han

org

anitz

at e

l co

njun

t d

accion

s d

ajud

a a

la p

lani

ficac

i i a

lo

ptim

itzac

i d

e le

stud

i i de

la

pren

enta

tge

que

sha

n re

alitz

at a

l ce

ntre

, de

man

era

cont

inua

da, en

els

dar

rers

dos

any

s.

Fran

ja h

orr

ia e

n qu

es

des

envo

lupe

n le

s ac

cion

s.

Age

nts

(int

erns

i e

xter

ns) qu

e ap

lique

n le

s ac

cion

s.

Met

odol

ogie

s de

tre

ball

empr

ades

.

Curs

os d

e lE

SO e

n qu

s

apliq

uen.

s

de les

TIC

.

Acc

ions

do

rien

taci

pr

ofes

sion

al: pr

etn

co

psar

com

sh

an o

rgan

itza

t el

con

junt

d

acci

ons

que

sha

n re

alitza

t al

cen

tre

i qu

e ha

n d

ajud

ar la

lum

nat a

conc

reta

r un

pr

ojec

te i u

n itin

erar

i ac

adem

icop

rofe

ssio

nal

en e

ls d

arre

rs d

os a

nys.

Fran

ja h

orr

ia e

n qu

es

des

envo

lupe

n le

s ac

cion

s.

Age

nts

(int

erns

i e

xter

ns) qu

e ap

lique

n le

s ac

cion

s.

Met

odol

ogie

s de

tre

ball

empr

ades

.

Curs

os d

e lE

SO e

n qu

s

apliq

uen.

s

de les

TIC

.

Introducci 23

Dim

ensi

ons

Des

crip

ci

de la

dim

ensi

In

dica

dors

Artic

ulac

i d

e lo

rien

taci

al

s ce

ntre

s

Dim

ensi

qu

e pr

etn

rec

ollir

inf

orm

aci

so

bre

com

so

rgan

itze

n le

s ac

cion

s d

orie

ntac

i a

l ce

ntre

, s

a d

ir, qu

i le

s de

finei

x, c

om s

ava

luen

i d

e qu

ina

man

era

shi

im

pliq

uen

les

fam

lies

.

Inte

grac

i d

e lo

rien

taci

al

cen

tre.

Coor

dina

ci

de les

acc

ions

.

Par

tici

paci

de

les

fam

lies

.

Segu

imen

t i av

alua

ci

de lo

rien

taci

.

Estrat

gie

s d

aten

ci

a la

div

ersi

tat.

Rec

ull de

les

val

orac

ions

que

fan

els

pr

ofes

sion

als

de les

acc

ions

do

rien

taci

qu

e es

due

n a

term

e al

seu

cen

tre.

Satisf

acci

am

b le

s ac

cion

s d

orie

ntac

i.

Nec

essi

tats

i p

rior

itza

ci

dac

cion

s.

Dad

es d

el

cent

re i d

els

alum

nes

(res

post

a de

l di

rect

or d

el

cent

re)

Dim

ensi

qu

e re

cull

les

dade

s so

bre

el

cent

re, le

s traj

ect

ries

for

mat

ives

de

lalu

mna

t (e

n te

rmes

de

cont

inu

tats

, di

scon

tinu

tat

s, nd

exs

de fra

cs

esco

lar, e

tc.) i d

el c

onte

xt d

e re

fer

ncia

.

Dad

es d

el c

entre

(nom

bre

dal

umne

s, n

ombr

e de

pro

fess

ors,

no

mbr

e d

orie

ntad

ors,

etc

.).

Niv

ell ed

ucat

iu i e

con

mic

de

les

fam

lies

.

Traj

ect

ries

de

lalu

mna

t (p

erce

ntat

ge d

alu

mne

s qu

e ha

n ob

ting

ut e

l gr

adua

t, p

erce

ntat

ge d

abs

entism

e, e

tc.).

Font

: El

abor

aci

pr

pia.

24 Desprs de lESO qu puc fer?

El qestionari est constitut bsicament per preguntes de tipus tan-cat, amb selecci dopcions predefinides, tot i que tamb shan aplicat algunes preguntes de tipus obert i rbriques davaluaci en lapartat Articulaci de lorientaci als centres.

La rbrica s una estratgia davaluaci que permet valorar la qualitat duna situaci (sigui o no daprenentatge) i identificar els trets i ele-ments que la configuren i que en delimiten lestat de desenvolupament en qu es troba; en el cas daquest estudi, el nivell de desenvolupa-ment i qualitat que t lorientaci en un centre educatiu. Ls daques-ta metodologia ha perms establir una lnia base sobre la situaci actual de lorientaci als centres educatius a partir daspectes avalua-bles i qualificables (a travs de lespecificaci de criteris objectius), evitant aix un abs de valoracions subjectives per part dels enques-tats en aquest bloc. Aquests criteris shan graduat tenint en compte diferents estadis de desenvolupament organitzatiu de lorientaci: des de lestadi inicial fins arribar a un estadi final desitjable (estadi sist-mic), passant per dos nivells intermedis (estadi de desenvolupament i estadi daprofundiment, respectivament). Aquest sistema ha propor-cionat no noms una qualificaci objectivable de la situa ci de lorien-taci als centres, sin que tamb ha perms als centres obtenir infor-maci sobre com millorar el propi procs orientador.

Sha procurat que el redactat de les qestions fos clar i concs, com-prensible, preferiblement quantitatiu, fiable i vlid. El qestionari incloa els objectius de la recerca i les instruccions per emplenar-lo, element clau per estandarditzar ladministraci de linstrument i controlar el pro-cs de resposta, aspecte essencial de la seva validesa segons els Stan-dards for Educational and Psychological Testing (American Educational Research Association [AERA], American Psychological Association [APA] i National Council on Measurement in Education [NCME], 1999).

Per dur a terme la validaci del contingut de linstrument es va comptar amb la participaci de quatre experts i dels dos representants respon-

Introducci 25

sables de les dues institucions finanadores del projecte, la Fundaci Jaume Bofill i lICE-UAB, i es va utilitzar una pauta per valorar la perti-nena, rellevncia i univocitat de cadascuna de les preguntes. Dacord amb els suggeriments dels experts, es van integrar algunes propostes de millora en la versi final del qestionari per tal doferir millors ga-ranties tcniques (tant des dun punt de vista mtric com de contin-gut). Complementriament a la valoraci dels tems per part dels ex-perts, es va dur a terme un estudi pilot, previ a laplicaci definitiva.