TEMA 5.

ORGANITZACIÓ DELS ALUMNES

- Admissió d’alumnes

- Principis generals d’agrupació escolar: agrupaments flexibles

- Promoció i avaluació dels alumnes al llarg de la seua escolarització: infantil, primària i secundària

- 1.- ADMISSIÓ D’ALUMNES

ORDRE de 3 d'abril de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula el procediment d'admissió de l'alumnat als centres d'Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària de la Comunitat Valenciana, sostinguts a partir de fons públics

El Decret 27/1998, de 10 de març (DOGV de 26 de març), regula l'admissió de l'alumnat als centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana, sostinguts a partir de fons públics, i autoritza el conseller de Cultura, Educació i Ciència, en la disposició final primera, per al desenvolupament del que disposa el citat decret.

Fent ús de l'autorització concedida, aquesta ordre precisa els diferents aspectes procedimentals de l'admissió d'alumnes i desplega les disposicions més generals contingudes en el decret que li dóna cobertura.

En virtut d'això i, fent ús de les competències que em confereix l'article 35 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià,

ORDENE

Primer

L'admissió de l'alumnat als centres sostinguts a partir de fons públics, ubicats en l'àmbit de gestió de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que impartisquen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional específica de grau mitjà i Batxillerat, es regirà pel procediment establit en aquesta ordre.

Segon

1. L'accés per primera vegada a qualsevol centre docent, en un nivell sostingut total o parcialment a partir de fons públics, que impartisca algun dels ensenyaments citats en l'apartat anterior, requerirà procés d'admissió, a excepció del que s'estableix en el punt 3 d'aquest apartat.

2. El canvi de curs, cicle, etapa o nivell educatiu, dins del mateix centre o recinte escolar, i fins la finalització de l'Educació Bàsica, no requerirà procés d'admissió.

3. L'accés per primera vegada a un centre que impartisca segon cicle d'Educació Infantil, Educació Primària o Educació Secundària Obligatòria no requerirà procés d'admissió, quan es tracte d'alumnes procedents d'un centre que impartisca el primer cicle d'Educació Infantil, el segon cicle d'Educació Infantil o Educació Primària, respectivament, sempre que s'haja efectuat l'adscripció a què es refereix l'article 10 del Decret 27/1998, de 10 de març, del Govern Valencià, pel qual es regula l'admissió de l'alumnat als centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana sostinguts a partir de fons públics, i hi haja places suficients.

4. No obstant el que es disposa en els punts anteriors, serà requisit imprescindible, per a la promoció d'Educació Primària a Educació Secundària Obligatòria, que l'alumnat hi confirme plaça mitjançant la presentació de la corresponent sol·licitud al centre en el termini que determine cada direcció territorial de Cultura i Educació, segons el model oficial que s'aprova com a annex I d'aquesta ordre.

5. En el supòsit que l'adscripció es produïsca d'un o més centres docents a dos o més centres, els pares o tutors de l'alumnat procedent del centre d'Educació Primària hauran de fer constar en la sol·licitud de confirmació de plaça i per ordre de preferència els centres de Secundària als quals opten. Dita sol·licitud cadrà que vaja acompanyada de la documentació que se cita en els apartats del quinze al vint-i-quatre de la citada ordre.

Els directors o titulars dels centres d'Educació Primària hauran de remetre la documentació de l'alumnat que finalitze els estudis el corresponent curs escolar al centre d'Educació Secundària sol·licitat en primer lloc, a més de la relació nominal dels sol·licitants, les seues respectives sol·licituds de confirmació de plaça i la documentació referida en el paràgraf anterior, que hagen aportat els pares o tutors.

Els directors territorials de Cultura i Educació designaran un inspector d'Educació perquè preste la seua col·laboració als directors dels centres afectats per l'adscripció en l'assignació d'un lloc escolar.

En el supòsit dels centres concertats, el director territorial de Cultura i Educació competent designarà un coordinador a proposta dels titulars dels centres d'Educació Secundària implicats.

Les actuacions dels directors i titulars dels centres, així com de l'inspector o coordinador, hauran d'assegurar, en tot cas, un lloc escolar a tot l'alumnat procedent d'un centre adscrit, tret que l'alumne haja optat per no exercir el seu dret a confirmar-hi plaça.

Els òrgans competents en l'admissió d'alumnat dels centres d'Educació Secundària citats assignaran les places a l'alumnat que les haja sol·licitades en primer lloc. S'hi haurà d'aplicar els criteris i les puntuacions establides en el capítol IV del Decret 27/1998, de 10 de març, del Govern Valencià, pel qual es regula l'admissió de l'alumnat als centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana sostinguts a partir de fons públics.

Una vegada finalitzada esta primera fase, les vacants o, si s'escau, les sol·licituds de plaça sense atendre hauran de ser trameses a l'inspector o coordinador, si s'escau, qui convocarà els directors o titulars respectivament dels centres de Secundària afectats per a assignar les vacants disponibles als sol·licitants que no hagueren obtingut plaça al centre de primer opció. La citada assignació de lloc escolar s'haurà d'efectuar igualment que l'anterior atenent la prioritat que consta en la sol·licitud de confirmació de plaça. així com els criteris i puntuacions establides en el capítol IV del Decret 27/1998, de 10 de març.

En el tauler d'anuncis de cada centre adscrit es publicaran les llistes provisionals d'assignació de llocs escolars, en què haurà d'incloure's tot l'alumnat afectat per l'adscripció.

En el termini de tres dies hàbils podran formular-se, davant el director o titular del centre d'Educació Secundària sol·licitat en primer lloc, les reclamacions que s'estimen oportunes, les quals hauran de resoldre's en el termini de 5 dies hàbils. Transcorregut dit termini, es publicaran als taulers d'anuncis dels centres les llistes definitives d'assignació de llocs escolars.

6. L'accés a una modalitat de Batxillerat o a un determinat cicle formatiu de Formació Professional de grau mitjà requerirà, en tot cas, procés d'admissió, al marge del fet que l'alumne ja estiga cursant altres ensenyaments, fins i tot no obligatoris, al mateix centre. El canvi de curs en la modalitat o cicle per al qual haja sigut admès no requerirà un nou procés d'admissió.

Tercer

Les adscripcions de centres a l'efecte d'admissió, previstes en l'article 10 del Decret 27/1998, de 10 de març, hauran de resoldre's abans del 31 de març anterior al curs per al qual seran efectives i seguir la següent tramitació:

a) En el supòsit de les adscripcions que s'incoen d'ofici:

1. La direcció territorial de Cultura i Educació podrà efectuar, abans del 31 de gener, les propostes d'adscripció .o de modificació de les adscripcions vigents. que considere oportunes, acompanyades dels respectius informes de la Inspecció Educativa. Estes propostes i els informes indicats seran tramesos a la Direcció General de Centres Docents, la qual dictarà resolució, a la vista de la proposta evacuada i després del corresponent estudi de les necessitats d'escolarització i efectuada la pertinent planificació educativa.

2. En els supòsits en què no conste proposta d'adscripció, la Direcció General de Centres Docents també podrà dictar resolució després dels oportuns estudis de necessitats d'escolarització i de planificació, sense perjudici que puga demanar els informes que estime oportuns a la pròpia Direcció Territorial de Cultura i Educació o a la Inspecció Educativa.

b) En el cas de les adscripcions que s'inicien a instància del titular o dels titulars de centres privats:

1. La sol·licitud d'adscripció .o de modificació de l'adscripció. haurà de ser formulada conjuntament, abans del 31 de gener, en un mateix document, pels titulars dels centres l'adscripció dels quals s'inste, i anar dirigida a la direcció territorial de Cultura i Educació en l'àmbit de la qual es troben ubicats els centres. En cas que es tracte de centres de municipis de províncies diferents, la direcció territorial de Cultura i Educació competent serà aquella en l'àmbit de la qual es trobe ubicat el centre del nivell educatiu superior, objecte d'adscripció.

2. La direcció territorial de Cultura i Educació tramitarà, a la Direcció General de Centres Docents abans de l'1 de març, la sol·licitud, la seua proposta i l'informe de la Inspecció Educativa.

3. La Direcció General de Centres Docents, si de l'elaboració dels estudis d'escolarització i planificació preceptius es dedueix la improcedència d'accedir a allò que s'ha sol·licitat, comunicarà als titulars dels centres afectats les circumstàncies que conduïsquen a desestimar la seua sol·licitud perquè efectuen les al·legacions que estimen oportunes. Una vegada transcorregut el termini per formular al·legacions, que no podrà ser inferior a 10 dies, la Direcció General dictarà la resolució corresponent. La petició s'entendrà desestimada, si la resolució no es dicta en el termini establit.

4. Els titulars dels centres podran sol·licitar deixar sense efecte l'adscripció. Si dita sol·licitud s'efectua després de l'acord previ dels titulars dels centres afectats per l'adscripció, esta esdevindrà efectiva el curs immediatament posterior. En cas que la petició de deixar sense efecte l'adscripció no la formulen tots els titulars dels centres afectats, esta no esdevindrà efectiva fins que no transcórreguen dos cursos escolars. En tot cas, la Direcció General dictarà resolució i podrà modificar, per necessitats urgents d'escolarització, el termini en què es faça efectiu allò sol·licitat. Els terminis per a sol·licitar deixar sense efecte l'adscripció i resoldre dita sol·licitud seran els mateixos que per a la sol·licitud d'adscripció.

c) En el supòsit de l'adscripció d'un centre privat a un públic:

1. La sol·licitud d'adscripció d'un centre privat a un centre públic .o de modificació de l'adscripció. haurà de ser formulada abans del 31 de gener pel representant del titular del centre l'adscripció del qual s'inste i haurà de dirigir-se a la direcció territorial de Cultura i Educació, en l'àmbit de la qual es troben ubicats els centres afectats. En cas que es tracte de centres de municipis de províncies diferents, la direcció territorial de Cultura i Educació competent serà aquella en l'àmbit de la qual es trobe ubicat el centre del nivell educatiu superior, objecte d'adscripció.

2. La direcció territorial de Cultura i Educació tramitarà, a la Direcció General de Centres Docents, abans de l'1 de març, la sol·licitud i la proposta, acompanyades de l'informe de la Inspecció Educativa.

3. La Direcció General de Centres Docents, si de l'elaboració dels estudis d'escolarització i planificació preceptius es dedueix la improcedència d'accedir a allò que s'ha sol·licitat, comunicarà al titular del centre afectat les circumstàncies que condueixen a desestimar la seua sol·licitud perquè efectue les al·legacions que estime oportunes. Una vegada transcorregut el termini per a formular al·legacions, que no podrà ser inferior a 10 dies, la Direcció General dictarà resolució. La petició s'entendrà desestimada si la resolució no es dicta en el termini establit.

3. Podrà deixar-se sense efecte l'adscripció, bé d'ofici bé a instància del centre que la va sol·licitar. La Direcció General dictarà resolució, després de

l'audiència prèvia del titular del centre privat, i determinarà el termini en què aquesta es faça efectiva. En tot cas la resolució serà motivada. Els terminis per a sol·licitar deixar sense efecte l'adscripció i resoldre la sol·licitud seran els mateixos que per a la sol·licitud d'adscripció. La petició s'entendrà desestimada si la resolució no es dicta en el termini establit.

d) Dictada la resolució en qualsevol dels tres supòsits anteriors, esta es notificarà:

. als directors dels centres, quan aquests siguen públics;

. als titulars, quan es tracte de centres privats sostinguts a partir de fons públics.; . i al president o presidents. dels consells. escolars municipals en l'àmbit d'acció dels quals s'ubiquen els centres objecte de la resolució. En el cas que aquests no estigueren constituïts, es remetrà la notificació als ajuntaments de la localitat o localitats on, així mateix, s'ubiquen els centres.

Quart

1. En el primer trimestre de l'any natural, el director territorial de Cultura i Educació competent dictarà resolució en què es determine el calendari d'admissió d'alumnat als centres sostinguts a partir de fons públics del seu àmbit competencial. Haurà de fixar, així mateix, el calendari extraordinari d'admissió, exclusivament per a aquells centres i nivells que comporten proves extraordinàries de setembre.

2. La citada resolució fixarà, de la mateixa manera, el calendari per la confirmació de plaça, previst en l'apartat segon, paràgraf 5é, que serà anterior al procés d'admissió.

En el supòsit que hi haja centres docents adscrits a altres centres, alguns d'ells de distint àmbit provincial, es dictarà resolució específica per a la confirmació de plaça que haurà de ser conjunta dels directors territorials de Cultura i Educació competents.

3. En la resolució a què es refereix aquest apartat, hauran de constar necessàriament els terminis màxims de:

Confirmació de plaça, Publicitat de les àrees d'influència Constitució de les comissions d'escolarització Publicitat dels centres receptors, si s'escau Publicitat de les vacants existents en cada centre Presentació de sol·licituds d'admissió i dels documents acreditatius de les circumstàncies a què es refereixen els apartats del 15 al 25 d'aquesta ordre Publicitat de les llistes d'alumnes admesos i no admesos Formalització de matrícula als centres Comunicació de les vacants existents a què es refereix l'apartat 11

Així mateix, la resolució haurà de contindre, a títol informatiu, l'import del salari mínim interprofessional fixat pel govern de la nació, per a l'any natural a què es refereix la declaració de la renda citada en l'apartat 15 d'aquesta ordre.

Cinquè

1. La determinació de les àrees d'influència pel director territorial de Cultura i Educació competent haurà de regir-se per allò que s'ha establit en l'article 8 del Decret 27/1998, de 10 de març.

2. La seua delimitació es farà pública mitjançant la comunicació als consells escolars municipals i a les comissions d'escolarització dels domicilis inclosos en cadascuna de les àrees d'influència.

Sisè

1. Les direccions territorials de Cultura i Educació podran establir, en el marc d'allò que s'ha establit en l'article 12 del Decret 27/1998, de 10 de març, les comissions d'escolarització que es consideren necessàries. La constitució de dites comissions haurà de fer-se amb la suficient antelació perquè les funcions preparatòries del procés d'admissió, atribuïdes a les comissions d'escolarització, puguen ser efectuades correctament.

2. L'àmbit territorial d'actuació de les comissions d'escolarització serà el que determine la corresponent direcció territorial de Cultura i Educació, la qual establirà, així mateix, els procediments adequats que asseguren la coordinació entre elles per al compliment de les funcions que tinguen atribuïdes.

3. Les comissions d'escolarització s'ocuparan, en el seu àmbit respectiu, de:

a) Informar els interessats sobre els centres sostinguts a partir de fons públics i sobre les places disponibles d'aquests. b) Facilitar, als centres docents del seu àmbit, la informació i documentació necessàries per a la formalització de les sol·licituds de plaça. c) Designar, si s'escau, els centres receptors de les sol·licituds d'admissió, que es remetran posteriorment al centre que corresponga. d) Comprovar que cada alumne ha presentat una única instància. e) Comprovar que als centres docents s'ha publicat, al tauler d'anuncis, l'àrea d'influència dels centres, el calendari de matriculació, la normativa aplicable i les places vacants. f) Resoldre els problemes d'escolarització que li formulen els consells escolars o, si s'escau, les comissions de districte. g) Resoldre les reclamacions formulades en matèria d'admissió d'alumnat, contra els acords i decisions dels centres públics. h) Informar la direcció territorial de Cultura i Educació corresponent o la comissió municipal d'escolarització, en el supòsit de comissions de districte, dels problemes d'escolarització del seu àmbit competencial i proposar, si s'escau, l'adopció de les mesures pertinents.

i) Verificar, després de l'estudi de les dades del padró, les previsions de demanda de places escolars, el nombre de vacants existents i les sol·licituds sense atendre als centres del seu àmbit competencial.j) Escolaritzar l'alumnat que no hi haja obtingut plaça. k) Decidir, una vegada escoltats els sectors afectats, en especial els pares o tutors de l'alumnat, l'escolarització dels alumnes que tinguen necessitats educatives especials i els pertanyents a minories que viuen en condicions socials extremes que dificulten la seua integració escolar, tot això sense perjudici que els pares o tutors puguen exercir els drets reconeguts en el Decret 27/1998, de 10 de març, o en aquesta ordre. La decisió de les comissions d'escolarització, que caldrà adoptar en un moment anterior a la determinació de vacants dels centres, tendirà a aconseguir una efectiva integració dels alumnes al·ludits, sense menyscabament de les competències atribuïdes als directors territorials de Cultura i Educació.

Setè

Les comissions d'escolarització, en la sessió constitutiva, podran fixar el calendari de reunions a celebrar en el o els processos d'admissió de l'alumnat per a aqueix curs escolar. Aquest acord tindrà els efectes de convocatòria per a les successives reunions, de manera que s'entén que així queden citats per a estes reunions els membres de la comissió.

Vuitè

1. Les comissions municipals d'escolarització hauran d'estar integrades per:

El president del Consell Escolar Municipal, o persona en qui delegue, qui actuarà com a president de la comissió. En el supòsit que no s'haja constituït el consell escolar municipal, serà un representant de l'Ajuntament qui hi ocuparà el lloc. Dos representants de les associacions de pares, en representació del sector públic i privat sostingut a partir de fons públics, respectivament. Dos representants dels alumnes: un pel sector públic i un altre pel sector privat sostingut a partir de fons públics, en els nivells en què l'alumnat tinga representació plena en el consell escolar. El director d'un centre públic. El titular o representant d'aquest en un centre privat finançat a partir de fons públics.Els presidents de les comissions de districte, en cas que n'hi haja. La representació de l'administració educativa, designada pel director territorial de Cultura i Educació competent, en un nombre no superior a tres.

2. En estes comissions, hi actuarà de secretari el del consell escolar municipal o un funcionari designat pel president del consell escolar municipal.

3. El Consell Escolar Municipal designarà les persones en què recaiga la representació dels pares, alumnat, direcció i titularitat dels centres docents privats finançats a partir de fons públics.

4. Els membres de la Comissió podran acordar que se cite a les reunions totes les persones que es consideren oportunes per contribuir a la millor consecució dels fins que esta té atribuïts. Dites persones hi desplegaran funcions d'assessorament encara que no tinguen la consideració de membres de la comissió.

Novè

1. La direcció territorial de Cultura i Educació, a proposta de la comissió municipal d'escolarització, podrà constituir les comissions de districte que es consideren necessàries, en funció del nombre de centres escolars existents.

2. Les comissions de districte podran ser per a un o diversos nivells o etapes educatives, i estaran integrades per:

El president, qui serà designat pel director territorial de Cultura i Educació. Esta designació correspondrà preferentment a un inspector d'Educació. Els directors dels centres públics del districte. Els titulars o representants d'aquests dels centres privats finançats a partir de fons públics del districte. Dos representants de les associacions de pares i dos representants dels alumnes, si s'escau, designats pel consell escolar municipal. Un membre del consell escolar municipal, designat per l'ajuntament.

3. En l'acte de constitució, la comissió de districte en designarà el secretari entre els directors dels centres.

Deu

1. Quan hi concórreguen les circumstàncies previstes en l'article 12.3 del Decret 27/1998, la direcció territorial de Cultura i Educació podrà constituir comissions sectorials d'escolarització perquè efectuen el procés d'admissió de l'alumnat en determinats nivells educatius, o, fins i tot, dins d'aquests, per a determinades modalitats de Batxillerat o cicles formatius de grau mitjà, en l'àmbit territorial que se'ls encomane. Els seus membres seran designats per la direcció territorial i, a més, hauran d'estar integrades, almenys, per:

President, qui hi representarà a l'administrativa educativa Secretari El director d'un centre públic El titular d'un centre privat sostingut a partir de fons públics o el seu representant Un representant de les associacions de pares d'alumnes Un representant de l'alumnat, en el supòsit que es tracte de nivells en què aquestos tinguen representació Un representant de l'administració local, proposat per la Federació Valenciana de Municipis i províncies

2. Quan determinades modalitats de Batxillerat o determinats cicles formatius de Formació Professional tiguen àrees d'influència que abracen municipis

corresponents a distintes províncies, les direccions territorials implicades podran constituir comissions sectorials d'escolarització, en què els membres hauran de ser designats de comú acord per les citades direccions territorials.

Onze

1. Els centres docents hauran d'oferir totes les places del primer curs del nivell inferior, sostingut total o parcialment a partir de fons públics que compten, llevat que tinguen adscrit un centre segons el procediment que s'estableix en l'article 10 del Decret 27/1998, de 10 de març, i en l'apartat tercer d'aquesta ordre. Així mateix, quan hi haja vacants dels cursos restants.

2. Per a determinar-ne les vacants, es restaran prèviament quan n'hi haja:

Les places escolars reservades per a l'alumnat del propi centre, en els casos establits en aquesta ordre, sempre que aquest haja presentat la sol·licitud de confirmació de plaça. Les assignades a l'alumnat procedent dels centres adscrits, sempre que haja instat la confirmació de plaça. Les corresponents a l'alumnat escolaritzat per raons de transport escolar, conforme a allò que s'ha establit en la disposició addicional sexta del Decret 27/1998, de 10 de març.

3. Les vacants disponibles que s'hagen d'oferir en cada curs i la modalitat lingüística, les hauran de determinar:

El director dels centres públics, respecte de l'Educació Infantil, Primària i primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria, quan esta s'ubique en col·legis de Primària. El titular dels centres concertats, respectes de tots els nivells. El director territorial de Cultura i Educació, respecte dels centres d'Educació Secundària de titularitat de l'administració pública.

4. Les relacions de llocs escolars disponibles, que s'ajustaran als annexos V a IX d'aquesta ordre, s'hauran de trametre a la comissió d'escolarització i ser exposats de forma visible als taulers d'anuncis del centre, en el termini establit.

Dotze

1. Les comissions d'escolarització hauran de comprovar que cada un dels centres docents inclosos al seu àmbit territorial d'actuació faciliten la informació necessària i exposen, al seu tauler d'anuncis, el següent: Normativa reguladora de l'admissió d'alumnes en centres docents sostinguts a partir de fons públics i en especial l'annex IV d'aquesta ordre.Llista de places vacants per al curs acadèmic a què es refereix el procés d'admissió, segons els annexos V a IX d'aquesta ordre. Àrees d'influència i àrees limítrofs del centre. Els centres receptors, si s'han designat, la seua direcció i l'horari d'atenció al públic. El calendari d'admissió d'alumnat que se cita en l'apartat quart d'aquesta ordre.

El projecte educatiu del centre.

Tretze

1. Les sol·licituds s'hauran d'ajustar al model oficial, publicat com a annex II i III a aquesta ordre, que es facilitarà gratuïtament als centres escolars i als centres receptors que, si s'escau, determine la comissió d'escolarització. L'exigència d'altres dades distintes a les que s'hi reflecteixen, haurà de ser autoritzada expressament per la direcció territorial de Cultura i Educació. No podrà autoritzar-se la inclusió de dades el coneixement de les quals puga implicar discriminació de l'alumne per raons ideològiques, religioses, morals, socials, racials, de sexe o de naixement.

2. Les instàncies i la documentació s'hauran de presentar al centre en què sol·licita plaça en primera opció o al centre receptor que, si s'escau, es determine. Podran habilitar-se com a centres receptors una dependència administrativa o un centre escolar.

Catorze

1. En cas que el sol·licitant hi presente més d'una instància, o bé una instància i una confirmació de plaça, no es tindrà en compte cap d'elles i es procedirà a l'escolarització de l'alumne al centre en què, una vegada finalitzat el procés d'admissió, hi queden llocs vacants que per dret li corresponga. De la mateixa manera es procedirà respecte de les instàncies que es presenten fora de termini i quan es comprove la falsedat de la documentació aportada per a acreditar les circumstàncies objecte de baremació.

2. La documentació aportada després de la data establida no serà tinguda en compte a l'efecte de baremació.

3. Les sol·licituds d'admissió s'hauran d'acompanyar de la documentació que s'estableix en els apartats següents.

Quinze

1. La renda anual de la unitat familiar s'haurà d'acreditar mitjançant l'aportació d'un dels següents documents:

a) Full de liquidació i document d'ingrés o devolució de la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, bé conjunta de la unitat familiar be individual de cada un dels membres que la componen. En el citat document d'ingrés o devolució haurà de figurar el segell que, estampat en el moment de la presentació, acredite dita presentació en qualssevol de les oficines habilitades per a la seua recepció. b) Certificació expedida a l'efecte per l'Agència Estatal d'Administració Tributària, del fet que els membres de la unitat familiar a la qual pertany el sol·licitant no ha presentat l'esmentada declaració.

Així mateix, s'haurà d'aportar declaració jurada de no rebre prestacions no contributives, o, en cas contrari, certificació acreditativa del seu import, expedida per l'organisme competent.

2. La documentació abans citada correspondrà a l'exercici fiscal, anterior en dos anys a l'any natural en què se sol·licita la plaça escolar.

3. En el cas que s'opte per no aportar la documentació fiscal mencionada, s'haurà d'atribuir la puntuació mínima prevista en el criteri de rendes familiars en el barem establit en el Decret 27/1998, de 10 de març.

4. La renda de la unitat familiar es determinarà dividint els ingressos totals entre el nombre de membres que la componen. Això s'haurà d'acreditar mitjançant el llibre de família. A aquest efecte, es considerarà unitat familiar la formada pels cònjuges i els fills menors de 18 anys, així com els majors d'aquesta edat i menors de 26 anys que convisquen al domicili familiar i no perceben cap tipus d'ingressos.

Setze

1. El domicili familiar s'haurà d'acreditar mitjançant la presentació del DNI del pare/mare o tutor i d'un rebut recent d'aigua, llum o telèfon actualitzat o contracte de lloguer. Si hi ha discrepància entre els domicilis que figuren en els dos documents es podrà requerir un certificat de residència lliurat per l'ajuntament.

2. El lloc de treball de qualssevol dels pares o del tutor podrà ser considerat, a instància del sol·licitant, que té els mateixos efectes de baremació que el domicili familiar, en l'admissió d'alumnes que hi desitgen cursar Educació Infantil, Educació Primària o Educació Secundària Obligatòria. Per a la justificació d'aquesta circumstància, haurà d'aportar-se document que acredite suficientment la relació laboral i domicili del centre de treball. En el supòsit de treballadors per compte propi, s'haurà d'acreditar el pagament de l'Impost d'Activitats Econòmiques i, si s'escau, l'alta en el Règim Especial de la Seguretat Social.

3. Quan l'alumne residisca en un internat, es considerarà, a l'efecte de la seua escolarització, el domicili de la residència com a domicili de l'alumne, i això sense perjudici de l'aplicació de les normes específiques per a aquest supòsit que es dicten en desplegament de la disposició addicional setena del Decret 27/1998, de 10 de març.

Disset

La circumstància que ambdós pares siguen treballadors en activitat, prevista en l'article 14.2.e) del Decret 27/1998, de 10 de març, s'haurà d'acreditar aportant el document que justifique suficientment la relació laboral i el domicili del centre de treball.

En el supòsit de treballadors pel seu compte, s'haurà d'acreditar el pagament de l'Impost d'Activitats Econòmiques i, si s'escau, l'alta en el Règim Especial de la Seguretat Social. La monoparentalitat s'haurà d'acreditar presentant el llibre de família, sentència judicial o document equivalent.

Divuit

La situació prevista en l'article 14.2. g) del Decret 27/1998, s'haurà d'acreditar presentant la corresponent certificació de l'Institut Nacional d'Ocupació.

Dinou

1. Només es computarà l'existència de germans matriculats al centre, si aquestos hi estan cursant ensenyaments i hi van a continuar assistint el curs escolar per al qual se sol·licita l'admissió.

2. Els òrgans competents dels centres hauran de verificar aquest aspecte.

Vint

1. Els resultats acadèmics obtinguts per l'alumne es tindran en compte per al Batxillerat d'Arts.

2. Els alumnes hauran d'aportar, a més dels documents ressenyats de forma general, certificat acadèmic en què consten les qualificacions obtingudes en l'Educació Secundària Obligatòria, Àrea d'Educació Plàstica i Visual.

3. Per a valorar esta circumstància se sumaran la totalitat de les qualificacions obtingudes i es dividirà pel nombre de sumands. El resultat així obtingut se sumarà a la puntuació resultant de l'aplicació dels restants criteris.

4. Les qualificacions es computaran segons la següent escala numèrica: . Insuficient: 3 . Suficient: 5,5 . Bé: 6,5 . Notable: 7,5 . Excel·lent: 9

Vint-i-u

La circumstància de compaginar estudis de règim generals i ensenyaments artístics reglats s'haurà d'acreditar presentant el certificat del centre corresponent. El consell escolar, per a atendre aquest criteri, ponderarà la proximitat del centre i el nivell cursat per l'alumne.

Vint-i-dos

La condició d'esportista d'elit s'haurà d'acreditar mitjançant certificat expedit per la Direcció General de l'Esport de la Conselleria de Benestar Social.

Vint-i-tres

1. Les minusvalideses dels alumnes, els seus pares, germans o tutors s'hauran d'acreditar mitjançant el corresponent certificat emés per la Conselleria de Benestar Social, que especifique classe i grau d'aquests.¡ 1,5 punts a partir del 33% 2,5 punts més del 65% 3 punts més del 75%

2. L'alumnat que tinga necessitats educatives especials haurà de disposar del dictamen emés per l'equip d'Orientació Educativa i Psicopedagògica i de l'informe-proposta d'escolarització emés per la Inspecció Educativa, a l'efecte del que preveu l'apartat sisè 4.k) d'aquesta ordre.

Vint-i-quatre

La condició de membre de família nombrosa s'haurà d'acreditar aportant el títol oficial de família nombrosa a què fa referència l'article 7 de la Llei 25/1971, de 19 de juny, de Protecció a les Famílies Nombroses (BOE de 28 de desembre).

Vint-i-cinc

La circumstància del fet que l'alumne ja estiga matriculat al propi centre en un altre nivell educatiu no requerirà cap acreditació. Quan escaiga, el propi centre aplicarà l'esmentat criteri.

Vint-i-sis

La circumstància prevista en l'article 14.2 h) del Decret 27 /1998, serà fixada i feta pública al tauler d'anuncis prèviament a l'inici del procés d'admissió d'alumnat.

Vint-i-set

1. Sense perjudici de la facultat dels consells escolars dels centres públics o dels titulars dels centres docents privats sostinguts a partir de fons públics per a demanar als sol·licitants la documentació que estimen necessària per a la justificació, en cada cas, de les situacions o circumstàncies al·legades, les comissions d'escolarització podran sol·licitar dels òrgans administratius competents les actuacions necessàries per a la seua verificació.

2. Segons allò disposat en l'article 26 del Decret 27/1998, de 10 de març, la falsedat en les dades aportades donarà lloc a l'anul·lació de la sol·licitud i l'escolarització de l'alumne en la forma prevista en l'apartat 14.1 d'aquesta ordre. Si esta circumstància es coneix quan el curs escolar s'haja iniciat, el director territorial de Cultura i Educació podrà, excepcionalment i després de la valoració del temps transcorregut i les circumstàncies especials que hi puguen concórrer, disposar que l'alumne acabe el curs al centre i se sotmeta a un nou procés d'admissió el següent curs escolar.

Vint-i-vuit

Una vegada rebudes les sol·licituds, si al centre hi ha places suficients per a atendre-les totes, s'inclouran estes en la llista provisional d'alumnes admesos, que serà enviada al seu torn a la comissió corresponent o, si no n'hi ha, a la direcció territorial de Cultura i Educació, amb especificació, si s'escau, de les places vacants.

Vint-i-nou

1. Als centres en què el nombre de sol·licituds siga superior al de places disponibles, l'òrgan competent per a l'admissió d'alumnes assignarà a cada una d'aquelles la puntuació que corresponga, segons el barem establit en el capítol IV del Decret 27/1998, de 10 de març, i les ordenarà segons la puntuació obtinguda.

2. Els empats que, si s'escau, es produïsquen es dirimiran aplicant els criteris previstos en l'article 21 del citat Decret.

Trenta

1. Efectuada la baremació, s'elaborarà la llista provisional d'alumnes admesos en què figuraran els sol·licitants segons l'ordre de la puntuació obtinguda fins cobrir la totalitat de les places vacants. Esta llista s'ajustarà al model que figura com annex X d'aquesta ordre.

2. En cas que hi haja alumnes que no resulten admesos, aquestos constaran segons la puntuació obtinguda en la llista d'alumnes no admesos que figura com annex XI a aquesta ordre.

3. Les dues llistes hauran de ser trameses, en el termini que s'indique, a la comissió d'escolarització que corresponga, a més de la documentació aportada per l'alumnat no admès, per tal d'acreditar les circumstàncies objecte de baremació.

Trenta-u

1. La comissió d'escolarització, rebudes les llistes provisionals dels centres docents del seu àmbit competencial, procedirà a incloure els alumnes no admesos al centre de primera opció en la llista provisional d'alumnes admesos del centre de segona opció, en el cas que en aquest hi haja vacants.

2. Quan hi haja més demandants que places vacants, es procedirà a una nova avaluació d'aquests sol·licituds, en funció de les circumstàncies al·legades i acreditades en relació a aquest segon centre docent i s'afegiran, segons la puntuació obtinguda, en la llista provisional d'alumnes admesos fins cobrir la totalitat de les vacants existents.

3. Si tampoc no obté plaça escolar al centre elegit en segon lloc, s'aplicarà el mateix sistema pel que fa al centre de tercera opció.

4. En el supòsit que tampoc es puga escolaritzar al tercer centre sol·licitat, les comissions d'escolarització posaran en coneixement dels pares o tutors o de l'alumnat , si s'escau, la relació de centres que tinguen places vacants, perquè opten per alguna, segons el que respecte d'això establisca la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

Trenta-dos

1. Una vegada adjudicada plaça escolar a tots els sol·licitants, la comissió d'escolarització haurà de trametre les llistes provisionals d'alumnes admesos i no admesos a cada centre docent, el qual procedirà a la seua publicació al tauler d'anuncis.

2. En la llista d'alumnes no admesos haurà de figurar el centre docent en què l'alumne ha obtingut plaça escolar.

3. En cada una de les llistes, que s'hauran d'ajustar als models que figuren com a annexos X i XI d'aquesta ordre, caldrà que consten el total de punts obtinguts per criteris prioritaris i el total dels obtinguts per criteris complementaris.

Trenta-tres

1. Les llistes provisionals d'alumnes admesos i no admesos podran ser objecte de reclamació, davant de l'òrgan competent del centre en el termini de 3 dies hàbils comptadors des de la seua publicació.

2. A la vista de les reclamacions, l'òrgan competent aprovarà i publicarà les llistes definitives d'alumnat admès i no admès, que s'hauran d'ajustar als models establits en els annexos XII i XIII, una còpia dels quals haurà de ser remesa a la comissió d'escolarització.

3. En cas que l'admissió s'haja sol·licitat en un centre públic, els interessats podran formular reclamació contra les llistes definitives d'alumnat admès i no admès, en el termini de 4 dies des de la seua publicació, davant de la comissió d'escolarització que corresponga, qui resoldrà en el termini de 5 dies hàbils. Contra dita resolució els interessats podran interposar recurs ordinari davant del director territorial corresponent en el termini d'un mes comptador des de la recepció de l'acord adoptat per la comissió d'escolarització o compliment del termini establit per a l'adopció de l'acord. La resolució del director territorial posarà fi a la via administrativa.

4. En el cas que l'admissió s'haja sol·licitat en un centre privat sostingut a partir de fons públics, els interessats podran formular denúncia davant de la direcció territorial de Cultura i Educació corresponent, la qual iniciarà, si s'escau, el procediment previst en els articles 61 i següents de la Llei Orgànica 8/1985, Reguladora del Dret a l'Educació.

Trenta-quatre

1. Els alumnes admesos hauran de formalitzar la matrícula en el període que s'establisca, per a la convocatòria en què han obtingut plaça, per la Direcció Territorial d'Educació, segons allò que s'ha disposat en l'apartat quart d'aquesta ordre.

2. No es podrà formalitzar matrícula per a cursar, de manera simultània, dos o més ensenyaments de règim general al mateix centre o a centres distints, si aquestos estan sostinguts a partir de fons públics.

3. En cas que no s'efectue la matrícula en el termini expressat, hi caldrà aplicar allò que s'ha establit en l'article 23 del Decret 27/1998, de 10 de març.

Trenta-cinc

1. Per a la formalització de la matrícula, caldrà aportar:

1.1) El llibre de família o, si no se'n disposa, un certificat de la inscripció de naixement lliurada pel Registre Civil. Esta documentació haurà d'acreditar que l'alumne compleix els requisits d'edat establits en els articles 9, apartat primer, 12 i 17 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu. A aquest efecte es comprovarà que l'alumne compleix o complirà el requisit de l'edat exigida, abans que finalitze l'any natural en què s'inicia el curs acadèmic a què pretén accedir. 1.2) Quan es tracte d'alumnes procedents d'un altre centre, caldrà presentar la certificació de baixa del centre anterior i fer-hi esment de la seua situació acadèmica. La citada certificació s'haurà d'ajustar al model que figura com a annex VI de la Resolució de 28 de juliol de 1993, de la Direcció General de Centres Docents, per la qual es regula la sol·licitud i registre dels llibres d'escolaritat de l'ensenyament bàsic i de les qualificacions de Batxillerat de la Comunitat Valenciana (DOGV de 13 de setembre). La documentació aportada haurà d'acreditar que l'alumne compleix els requisits acadèmics exigits per l'ordenament jurídic vigent per al nivell educatiu i curs a què pretén accedir. No caldrà que aporte la certificació de baixa, l'alumnat que haja cursat el primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria en un col·legi d'Educació Primària, autoritzat provisionalment per a impartir aquestos ensenyaments. Aquest alumnat haurà d'acreditar la seua situació acadèmica mitjançant una única fotocòpia degudament confrontada i que incloga les pàgines 20 i 21 del seu llibre d'escolaritat, en què consten els resultats de l'avaluació del primer cicle d'Educació Secundària Obligatòria i l'acord de promoció de l'alumne al tercer curs dels citats ensenyaments. 1.3) El document sanitari obligatori per a l'inici de l'etapa educativa establit en l'Ordre de 14 de gener de 1993, de la Conselleria de Sanitat i Consum (DOGV de 3 de febrer). Aquest document, segons allò que s'ha establit en la disposició citada, es facilitarà als centres receptors de sol·licituds de

plaça i als centres sanitaris i serà emplenat gratuïtament pel facultatiu que tinga al seu càrrec el control sanitari de l'alumne/a.

2. En els casos en què tot i produir-s'hi un canvi de centre no se'n requerisca procés d'admissió, la documentació a què es refereix l'apartat anterior es remetrà d'ofici d'un centre a un altre.

Trenta-sis

Per a l'assignació del torn de classes, en centres dependents de la Generalitat Valenciana, tindran preferència els esportistes d'elit i l'alumnat que curse ensenyaments reglats de grau mitjà de música i dansa.

Trenta-set

1. Finalitzat el procés , les comissions d'escolarització remetran a la direcció territorial de Cultura i Educació corresponent la relació de vacants dels centres de la seua competència segons els annexos XIV al XV d'aquesta ordre.

2. L'alumnat que necessite ser escolaritzat després dels períodes normals de matriculació, haurà d'acudir a la comissió d'escolarització corresponent, si n'hi ha, perquè l'informe dels centres pròxims al seu domicili que tinguen vacants i puga triar en quin vol matricular-se.

3. Els directors territorials de Cultura i Educació adoptaran les mesures necessàries, dins del seu àmbit territorial, per assegurar l'admissió d'alumnes per raons urgents o especials d'escolarització.

Trenta-vuit

Als centres docents de caràcter singular acollits a convenis subscrits per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i altres entitats, s'hi podrà incloure un criteri complementari addicional que definisca la situació de singularitat que presenta el centre o centres acollits a conveni. Dita inclusió bé podrà efectuar-se en el propi conveni, indicant de la mateixa manera la puntuació que s'atorga per a aquest apartat, o bé podrà regular-se per ordre de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

Trenta-nou

1 La Direcció General de Centres Docents podrà autoritzar la creació de grups específics d'alumnat esportista d'elit en centres ordinaris.

2. Per a la constitució d'aquests grups serà necessària la sol·licitud expressa de la Direcció General d'Esports de la Conselleria de Benestar Social.

3. Estos grups es constituiran preferentment en centres que tinguen dotacions esportives especials o en aquells que estiguen ubicats en les proximitats de les instal·lacions en què l'alumnat efectue els seus entrenaments.

Quaranta

En aquells centres que tinguen internat, excepte els expressament exceptuats en aquesta ordre, es computaran 3 punts pel criteri complementari del fet que el sol·licitant d'admissió estiga residint o vaja a residir a l'internat. Esta puntuació s'haurà d'afegir a la resta de punts obtinguts per criteris complementaris i tindrà un límit màxim de 6 punts. Per a fer efectiu el que s'estableix en aquest apartat s'haurà de sol·licitar autorització expressa de la Direcció General de Centres Docents.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

Aquesta ordre s'aplicarà en l'admissió d'alumnes els ensenyaments establits en la Llei 14/1970, fins la seua extinció. En aquest supòsit s'utilitzaran els annexos del XVI, XVII i XVIII.

Segona

L'admissió d'alumnat als centres d'Ensenyament Infantil dependents de la Generalitat Valenciana, es regirà per aquesta ordre. A aquest efecte s'haurà de fer ús dels documents que figuren com a annexos en esta, referits a l'Educació Infantil, primer cicle. Els centres que no tinguen constituït el consell escolar hauran d'aplicar allò establit en la disposició addicional primera de la citada ordre.

Tercera

1. Les referències que es contenen en els apartats 2 i 4 de aquesta ordre, respecte de l'adscripció dels centres d'Educació Primària a centres d'Educació Secundària, hauran d'entendre's tant en el supòsit que al centre de Primària no s'impartisca Secundària Obligatòria com en el supòsit que al centre de Primària s'impartisca provisionalment el primer cicle dels mencionats ensenyaments.

2. En el primer cas, l'adscripció tindrà l'efecte d'assignació de lloc escolar al primer curs d'Educació Secundària Obligatòria al centre de Secundària.

3. En el segon supòsit l'adscripció tindrà l'efecte d'assignació de lloc escolar al tercer curs d'Educació Secundària Obligatòria al centre de Secundària.

Quarta

1. Els terminis continguts en l'apartat tercer de l'ordre, i en allò que es refereix a les adscripcions que hagen de tindre efecte per al curs escolar 1998/1999, hauran de ser substituïts pels següents: Les adscripcions hauran de resoldre's abans del 30 d'abril de 1998. Les sol·licituds d'adscripció .o de modificació de l'adscripció. a què es refereixen els paràgrafs b.1 i c.1 podran formular-se fins el 15 d'abril de 1998.

Les direccions territorials de Cultura i Educació hauran de tramitar les sol·licituds d'adscripció abans del 22 d'abril de 1998. El termini per a formular-hi al·legacions a què es refereixen els paràgrafs b.3 i c.3 queda reduït a 5 dies.

2. S'amplia, fins el 30 d'abril de 1998, el termini concedit a les direccions territorials de Cultura i Educació en l'apartat quart, punt 1 de dita ordre, per dictar la resolució en què es determine el calendari d'admissió d'alumnat als centres sostinguts a partir de fons públics.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

Per a queden inclosos en el règim d'admissió d'alumnat previst en aquesta ordre, els centres privats sostinguts a partir de fons públics que no es troben acollits al règim de concerts en cap dels seus nivells educatius autoritzats hauran de constituir necessàriament, si no hi estan acollits, un consell escolar a l'efecte d'efectuar el procés d'admissió de l'alumnat. Per a això, hauran de seguir les normes generals de constitució dels consells escolars als centres concertats, ja que, d'una altra manera, no podran entendre's inclosos en l'àmbit d'aplicació del procediment d'admissió, per no disposar d'òrgans essencials per a la seua formalització.

De la mateixa manera, s'aplicarà allò que s'ha disposat en els articles 61 i següents de la LODE, excepció feta de la sanció de rescissió del concert que, en tot cas, haurà de ser substituïda per la privació del dret a obtindre subvenció a través dels mitjans establits per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

No obstant això, als centres en què coexisteixen diversos nivells sostinguts a partir de fons públics, uns concertats i altres no concertats, no necessitaran constituir consell escolar per al nivell o nivells no concertats i serà al del nivell posterior, a què correspondrà intervindre en el procés d'escolarització.

Segona

No obstant el que s'estableix amb caràcter general en l'apartat segon 2) d'aquesta ordre s'efectuarà procés d'admissió, quan en un centre no hi haja places suficients en Educació Secundària Obligatòria per a acollir alumnat procedent d'Educació Primària, per tenir autoritzades i concertades més unitats d'aquests ensenyaments.

Tercera

Allò que s'ha establit en l'apartat segon d'aquesta ordre, pel que fa al canvi de curs, cicle, etapa o nivell educatiu, dins del mateix centre o recinte escolar, i fins la finalització de l'educació bàsica, no requerirà procés d'admissió, llevat que no hi haja places suficients per a acollir els alumnes procedents de nivells anteriors. Només podrà aplicar-se respecte d'aquells alumnes que promocionen a un nivell totalment sostingut a partir de fons públics i en

procedisquen d'un parcialment sostingut a partir de fons públics, en l'ingrés del qual es va seguir el procés d'admissió regulat al decret 27/1998 tal com ho establia preceptivament la norma aplicable.

Quarta

Aquesta ordre no serà aplicable a l'admissió de l'alumnat del Complex Educatiu de Cheste i de l'Institut d'Educació Secundària Costa de Tarongina de Castelló de la Plana que, per disposar de serveis complementaris de transport i/o residència, es regiran per la convocatòria específica que, anualment caràcter anual , publicarà la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, a l'empara de la Disposició Addicional Setena del Decret 27/1998, de 10 de març.

Cinquena

Quan no es constituïsca comissió d'escolarització, les actuacions que corresponguen a esta seran assumides per la direcció territorial que corresponga.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

S'autoritza la Direcció General de Centres Docents perquè dicte totes les resolucions que procedisquen per a l'aplicació d'allò que s'ha disposat en aquesta ordre.

Segona

Esta ordre entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. València, 3 d'abril de 1998 El conseller de Cultura, Educació i Ciència,

2.- PRINCIPIS GENERALS D’AGRUPACIÓ ESCOLAR: AGRUPAMENTS FLEXIBLES

D’una manera general entenem un agrupament flexible en l’aula a tot aquell grup d’alumnes que és o puga ser susceptible de canvi en el número dels seus components en funció d’un criteri preestablert. Així definit un agrupament flexible pot tindre multitud de varietats en quant:

- Al número dels seus components- Al criteri de composició- A la funcionalitat del grup- En virtut dels seu objectius- A les activitats a realitzar

Els agrupaments flexibles, segons l’anterior definició, són del tot naturals i han estat en sempre en els nostres centres i dins les pròpies aules:

Qui no ha format grups en que el nombre dels seus components ha anat canviant? Qui no ha format equips per jugar a futbol o per realitzar una obra de teatre en els que s’ha anat incorporant gent?

Tots hem organitzat grups en el que el seu número ha estat limitat en part o en la seua totalitat per a que el grup funcione

Podem confeccionar agrupaments en que els seus objectius siga millorar la lectura o escriptura.

Sempre hem confeccionat grups d’alumnes que decoren el centre per Nadal o per a una exposició determinada.

Etc. Podríem enumerar multitud d’ocasions i criteris formals o informals que dictaminen l’organització dels mateixos.

Si ara en fixem en les tasques formals que es realitzen a un centre en un primer moment ens podríem adonar d’agrupaments com:

Aules d’acollida. Per a emigrants que necessiten un aprenentatge immediat de la llengua i costums.

Agrupaments de Compensatòria

Agrupaments dins de l’atenció a la diversitat.

Programes de Diversificació Curricular

Programes d’Adaptació Curricular en Grup

Aules de Pedagogia Terapèutica

Aules de desdoblament

Aules de Suport escolar

Etc.

Nosaltres ens referirem en aquest capítol als agrupaments flexibles en particular que es fan en un centre com a necessitat de donar un resposta general a tots i cadascú dels alumnes dins de les característiques de comprensivitat i diversitat que marquen la nostra reforma.

Per il·lustrar l’exposició podem explicar una experiència duta a la pràctica en la província de Castelló a partir del curs 1980/81, baix la tutela de l’inspector d’educació José Roig Ibáñez i uns quants directors escolars de diferents localitats de la província: Vicent Doménech (CP Almenara), Salvador Martí (CP Moncofa), Joaquín Conill (CP Betxí), Jaume Puig (CP Jaume I – Nules), Enrique Navarro (CP Monteblanco – Onda) i Roberto Valls (CP Illes Columbretes – Castelló) i que després es va exportar a diversos centres de la província

L’experiència partia de la base que de vegades els nostre alumnes rebien ensenyaments que no els calia, bé perquè ja coneixen el contingut dels mateixos, o perquè els continguts eren massa elevats per a ells en aquells moments. Es a dir el seu nivell de comprensió i aprenentatge anaven per un costat i allò que es donava en classe no tenia en compte el seu moment actual.

Bàsicament l’experiència consistia en rebre pel matí el currículum que correspon al nivell on estaven els alumnes i per la vesprada es dividia els alumnes en agrupaments flexibles de Llengua i Matemàtiques.

Si l’escola tenia vuit classes d’EGB (una línia) i dotze mestres, es feien dotze agrupaments. Dividien el programa de Llengua i de Matemàtiques de primer a vuité (o de primer a cinqué, segons escoles) en parts i que a cada mestre li pertocava uns alumnes que tenien un nivell semblant i donaven un contingut paregut.

Dilluns a primera hora de la vesprada tots tenien agrupament de Matemàtiques, els alumnes els havien classificat per coneixements, exemple: sumes de tres xifres, sumes amb decimals, restes, restes portant-ne, multiplicacions senzilles, multiplicacions amb decimals, divisions d’una xifra, divisions de dos i tres xifres, divisions amb decimals, potenciació, operacions amb arrels, operacions amb fraccions, operacions amb enters,…

Cada alumne rebia a partir d’on estava realment i no d’on anava (curs) per edat, podia estar un o dos agrupaments com a màxim per dalt o per baix del que correspondria per la seua edat cronològica. El mateix fèiem en Llengua. Periòdicament s’anava revisant els continguts i els agrupaments, i els alumnes es movien d’un agrupament a un altre.

Això generava una mobilitat en les classes i en els professors, de vegades els mateixos professors creien convenient tindre un agrupament amb alumnes diferents als del matí (la seua classe) per tal de no entrar en una inèrcia que conduïa a la rutina, gens bona en educació.

Avantatges:

- Els alumnes rebien ensenyaments adaptats a la seua edat, capacitat o ritme d’aprenentatge.

- Ganes de superació.- Es desterrava el “no sé fer-ho” i l’avorriment.- Aprenentatge de noves tècniques- Utilització de l’estadística en l’ensenyament

Inconvenients:

- Gran esforç de classificació dels alumnes- Esforç en adaptació i qualificació- Molta energia en la preparació del currículum- Resistència per una part del professorat- Motivació contínua

Aquesta experiència després va ser exportada a molts centres de la província i també d’altres províncies al cap dels anys al desaparèixer els molts mestres protagonistes, (per canvi de localitat, lloc de treball dins l’administració) i perquè tot necessita una motivació contínua i l’administració no va saber donar-li el suport que li calia, no va desaparèixer sinó que es va transformar, en altre tipus d’agrupament dins els centres d’una altra manera però amb la mateixa filosofia de donar-li a cada alumne allò que realment necessita.

3.- PROMOCIÓ I AVALUACIÓ DELS ALUMNES AL LLARG DE LA SEUA ESCOLARITZACIÓ: INFANTIL, PRIMÀRIA I SECUNDARIA.

A) INFANTIL

Ordre de 3 de maig de 1993, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, sobre avaluació en Educació Infantil.

L'Ordre de 30 d'octubre de 1992 (BOE d’11 de novembre), modificada per l’Ordre de 2 d'abril de 1993 (BOE del 15 d'abril), ha determinat les elements bàsics dels informes d'avaluació i els requisits formals derivats del procés d'avaluació que són necessaris per a garantir la mobilitat dels alumnes. La disposició final segona faculta les comunitats autònomes a establir els documents adients per a l'avaluació, el registre de les observacions i la informació a les famílies en l’Educació Infantil.

L'article deu del Decret 19/1992, de 17 de febrer, del Govern Valencià, pel qual estableix el currículum de l’Educació Infantil en la Comunitat Valenciana (DOGV de 19 de febrer), regula el caràcter de l'avaluació en aquesta etapa educativa i la defineix com a global, contínua i formativa. Així mateix determina que els mestres avaluaran el procés d'ensenyament, la seua pràctica docent i el desenvolupament de les capacitats dels xiquets i les xiquetes, d'acord amb les finalitats de l’etapa i el Projecte Curricular.

L'article sisé del decret esmentat diu que s'entén per currículum de l’Educació Infantil el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació que orienten la pràctica docent en l’etapa. D'acord amb l'article seté, els centres concretaran i complementaran el currículum mitjançant l’elaboració de projectes curriculars d'etapa, adequant els objectius, continguts, criteris metodologies i decisions sobre el procés d'avaluació a les característiques de cada centre.

No obstant l'autonomia del centre respecte a les decisions relacionades amb l'avaluació, convé establir una normativa bàsica per tal de sistematitzar l'avaluació de l'alumnat i facilitar la coordinació pedagògica entre els centres i les famílies i entre els equips docents dels diferents cicles i etapes educatives. el mateix temps cal determinar alguns documents que reflectesquen el procés seguit pels xiquets i xiquetes en l’etapa prèvia a l’escolaritat obligatòria, perquè puguen servir de referència al llarg del seu procés d'aprenentatge.

Aquesta ordre planteja una avaluació que en l’etapa de l’Educació Infantil té una palesa funció formativa, sense cap caràcter de promoció ni de qualificació de l'alumnat. Una avaluació. que pretén mostrar el grau en què cada xiquet i xiqueta van assolint les seues diferents capacitats, alhora que pretén avaluar el procés d'ensenyament i aprenentatge, la pràctica docent i el projecte curricular que s'estiga desenvolupant.

Per tot això, en virtut de les competències que m'atribueix la disposició final segona del Decret 19/1992, de 17 de febrer (DOGV de 19 de febrer), pel qual s'estableix el currículum d'educació infantil a la Comunitat Valenciana, i la

disposició final segona de l’Ordre de 30 d'octubre de 1992 (BOE d’1 1 de novembre), modificada per l’Ordre 2 d'abril de 1993 (BOE del 15 d'abril), per la qual s'estableixen els elements bàsics dels informes d'avaluació, dels ensenyaments de règim general regulats per la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, així com els requisits formals derivats del procés d'avaluació que son necessaris per a, garantir la mobilitat dels alumnes

ORDENE

Primer

Aquesta ordre s'aplicarà als centres públics i privats situats en l’àmbit territorial de gestió de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, que impartes quen els ensenyaments corresponents a l’Educació Infantil establerts en la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu.

I. Caràcter de l'avaluació dels alumnes

Segon

1. En l’Educació Infantil l'avaluació serà global, referida al conjunt de capacitats expressades en els objectius generals de l’etapa. Aquests objectius, adequats al context del centre i a les característiques dels alumnes, constitueixen els referents bàsics i permanents de l'avaluació.

2. Així mateix, l'avaluació tindrà un caràcter continu i serà un element fonamental del procés educatiu, mitjançant el qual es recollirà informació sobre allò que cadascun dels alumnes ha aconseguit, d'acord amb les seues possibilitats, en el procés d'ensenyament i aprenentatge.

3. En conseqüència, l'avaluació tindrà un caràcter formatiu, regulador i orientador en proporcionar una informació constant que permeta millorar tant els processos com els resultats de la intervenció educativa.

Tercer

1. Correspon a l’equip docent de l’etapa establir, dins del projecte curricular, les línies generals d'avaluació que permeten valorar el grau d'adquisició de capacitats en cada cicle i decidir les estratègies, els criteris, les tècniques i els instruments d'avaluació que consideren més convenients.

2. Correspon als mestres amb la col·laboració dels educadors, si fa al cas, l'avaluació de l'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes en el marc de les directrius assenyalades en el Projecte Curricular.

3. L'avaluació del procés d'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes s'expressarà en termes qualitatius, recollint els progressos efectuats pels alumnes i, si escau, les mesures educatives complementàries adoptades.

II. Procés d'avaluació

Quart

En incorporar-se per primera vegada el xiquet o la xiqueta al centre d'Educació Infantil, es realitzarà un informe inicial. Les decisions relatives al tipus d'informació així com les tècniques i instruments que s'utilitzaran seran acordats per l’equip docent i hauran de reflectir-se en el projecte curricular.

Cinquè

Al llarg de cada curs acadèmic i de forma contínua, s'utilitzaran distintes situacions educatives, previstes en la programació d'aula, i s'analitzaran els progressos i les dificultats de cada xiquet o xiqueta en el procés de coneixement dels objectes d'aprenentatge, amb la finalitat d'ajustar la intervenció educativa. El model per a realitzar aquesta avaluació contínua serà decidit per l’equip docent.

Sisè

En finalitzar cada curs acadèmic s'elaborarà un informe qualitatiu d'avaluació sobre l'avanç de cadascun dels xiquets i xiquetes i se suggeriran, si escau, les estratègies o mesures que caldrà tenir en compte en el curs següent.

III. Documents d'avaluació

Seté

1 Al començament de l’escolarització en l’etapa d'Educació Infantil, el centre iniciarà la Història educativa de l'alumne durant aquesta etapa, que serà custodiada en l'arxiu general del centre.

2. La Història educativa constarà dels diferents documents personals de cada xiquet o xiqueta, que s'enumeren tot seguit.

3. La Història educativa s'iniciarà amb un qüestionari, el model del qual figura a l'annex I d'aquesta ordre, que s'omplirà mitjançant una entrevista amb els pares, mares o tutors legals en el moment de la incorporació del xiquet o xiqueta al centre. A aquest qüestionari s'adjuntaran, si escau, diagnòstics i tractaments mèdics i psicològics i tots els documents personals de cada xiquet o xiqueta que es consideren d'interés.

4. Si un xiquet o xiqueta té necessitats educatives especials s'inclourà en la Història educativa una còpia del dictamen d'escolarització, així com les adaptacions curriculars previstes en l'apartat 2 de l'article nové del Decret 19/1992, de 17 de febrer (DOGV de 19 de febrer).

5. L'informe inicial es plasmarà en un document el model del qual serà decidit per l’equip docent. Aquest document s'integrarà en la Història educativa del xiquet o xiqueta.

6. L'informe qualitatiu d'avaluació elaborat en finalitzar cada curs acadèmic s'ajustarà al model que decidesca l’equip docent i formarà part de la Història educativa del xiquet o de la xiqueta.

7. El cicle constitueix la unitat temporal d'avaluació en l’educació infantil. Per tant, en finalitzar el cicle caldrà elaborar un informe resum d'avaluació que recollirà les observacions pertinents sobre l'alumne en cada cicle. Aquest informe figurarà en la historia educativa i haurà de ser signat conjuntament pel director i el mestre corresponent i s'ajustarà al model que figura a l'annex II.

8. En finalitzar l'alumne l’etapa de l’educació infantil es recolliran les dades més rellevants dels informes d'avaluació de cada cicle i s'elaborarà un informe resum d'avaluació d'etapa. Aquest informe s'inclourà en la Història educativa, haurà de ser signat conjuntament pel director i el mestre corresponent i s'ajustarà al model que figura a l'annex II.

9. Si un alumne roman al mateix centre, l’informe resum d'avaluació de l’etapa es lliurarà al tutor de primer cicle d'Educació Primària a l’efecte de facilitar la continuïtat del procés d'aprenentatge i servir de base per a l’informe inicial realitzat al començament de l’Educació Primària.

10. Si un alumne es trasllada a un altre centre, el secretari del centre receptor sol·licitarà al centre d'origen la Història educativa del xiquet o la xiqueta. El centre d'origen conservarà una còpia d'aquests documents durant tres anys.

IV. Informació a les famílies

Vuité

1. La informació a les famílies es realitzarà mitjançant un informe escrit, amb una periodicitat almenys trimestral i amb un llenguatge fàcil d'interpretar. Correspon al mestre amb la col·laboració de l’educador, si fa al cas, l’elaboració d'aquest informe.

2. Els informes reflectiran l'avanç efectuat pel xiquet o la xiqueta i, si escau, les mesures educatives complementàries adoptades.

3. El model d'informe a les famílies serà decidit per l’equip docent i constarà en el projecte curricular junt amb les previsions per a la coordinació amb les famílies.

. 4. Una còpia d'aquests informes s'inclourà en la història educativa de cada xiquet i xiqueta.

V. Avaluació dels processos d'ensenyament i del projecte curricular

Nové

Els mestres amb la col·laboració dels educadors, si fa al cas, avaluaran els processos d'ensenyament i la seua pràctica docent en relació amb la consecució dels objectius educatius del currículum.

Deu

L'avaluació dels processos d'ensenyament i de la pràctica docent haurà d'incloure els següents elements:

- L'organització de l'aula i l'aprofitament dels recursos del centre.- El caràcter de les relacions entre mestres, educadors i alumnes i entre els mateixos mestres i educadors, i la convivència entre els alumnes.- La coordinació entre els òrgans i les persones responsables, al centre, de la planificació i el desenvolupament de la pràctica docent: equip directiu, claustre i comissió de coordinació pedagògica, si fa al cas.- La regularitat i la qualitat de la relació amb els pares o tutors legals i la resta de la comunitat educativa.

Onze

Igualment, hom avaluarà el projecte curricular que s'estiga desenvolupant. Amb aquesta finalitat, en els centres públics, la comissió de coordinació pedagògica o, si no n'hi ha, l'equip directiu, proposarà al claustre l'aprovació del pla- d'avaluació del projecte curricular, d'acord amb les normes que regulen aquesta avaluació.

Dotze

Entre els aspectes del Projecte Curricular que hauran de sotmetre's a avaluació figuraran els següents:

- Els objectius de l’etapa programats d'acord amb el context del centre i amb les característiques dels alumnes.- La seqüenciació dels continguts per cicles.- Els criteris metodològics generals.- Les línies generals, les estratègies i les decisions sobre el procés d'avaluació.- Les adaptacions curriculars pertinents i les seues implicacions en els aspectes d'organització i funcionament del centre.- Les previsions per a la coordinació pedagògica amb les famílies

Tretze

Entre els mitjans que poden utilitzar-se per a la valoració dels aspectes sotmesos a avaluació poden incloure's els informes de la Inspecció Educativa, l'aportació sobre l'avaluació o algun del seus aspectes que pot proporcionar el servei psicopedagògic escolar o gabinet psicopedagògic autoritzat corresponent, els dictàmens dels òrgans col·legiats del centre, les opinions formulades pels mestres i educadors, si fa al cas, com a resultat de l'avaluació

dels alumnes, així com els suggeriments que realitzen els altres membres de la comunitat educativa.

Catorze

Els resultats obtinguts en l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes i dels processos d'ensenyament serviran per a modificar aquells aspectes de la pràctica docent i del projecte curricular que s'hagen detectat com a poc adequats a les característiques dels alumnes i al context del centre.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

L'avaluació dels alumnes amb necessitats educatives especials es regirà, amb caràcter general, pel que disposa aquesta ordre. Aquesta conselleria regularà els procediments per a l’elaboració del dictamen d'escolarització destinat als alumnes amb necessitats educatives especials.

Segona

Les adaptacions curriculars previstes en l'apartat dos de l'article nové del Decret 19/1992, les haurà de realitzar l’equip docent de cicle, després d'una avaluació de les necessitats educatives especials del xiquet o la xiqueta feta pel servei psicopedagògic escolar o pel gabinet psicopedagògic autoritzat corresponent i hauran de ser autoritzades per la direcció del centre amb audiència prèvia als pares o tutors legals.

Tercera

La inspecció educativa supervisarà el desenvolupament del procés d'avaluació i proposarà l'adopció de les mesures que contribuesquen a perfeccionar-lo. Amb aquesta finalitat, els inspectors, en les seues visites als centres, es reuniran amb l’equip directiu, els mestres i els educadors, si fa al cas.

DISPOSICIO FINAL

S'autoritza la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa perquè dicte les normes adients per a l'aplicació i el desenvolupament de la present ordre que entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

B) PRIMÀRIA

RESOLUCIÓ de 26 de juliol de 2000, de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es donen instruccions sobre l'avaluació i la promoció de l'alumnat d'Educació Primària. [2000/X6475]

La Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE), considera que l'Educació Primària, com un dels nivells educatius que constitueixen l'ensenyança bàsica, té com a finalitat proporcionar a tots els xiquets i les xiquetes una educació comuna que faça possible l'adquisició dels elements bàsics culturals, els aprenentatges relatius a l'expressió oral, a la lectura, a l'escriptura i al càlcul aritmètic, així com una progressiva autonomia d'acció en el seu medi.

Per a contribuir que els xiquets i les xiquetes desenrotllen les capacitats expressades en els objectius generals, l'article 14 de la dita Llei Orgànica atribueix a les àrees en què s'organitza este nivell educatiu un caràcter global i integrador.

Per això, el Decret 20/1992, de 17 de febrer, del Govern Valencià, pel qual s'estableix el currículum de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana, determina que l'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat siga contínua i global, tenint en compte les distintes àrees del currículum.

El mateix decret, en l'article deu, disposa que en el context del procés d'avaluació contínua, els mestres i les mestres decidiran al final del cicle la promoció o no de l'alumnat al cicle següent, establint que la decisió que un alumne o una alumna estiga un any més en el mateix cicle podrà adoptar-se només una vegada al llarg de l'Educació Primària.

D'acord amb l'article tretze del citat decret, l'Ordre de 19 de febrer de 1993, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, estableix les normes de procediment pertinents en matèria d'avaluació i promoció de l'alumnat en Educació Primària. I la seua disposició final autoritza a esta Direcció General perquè dicte les normes necessàries per a la seua aplicació i desenrotllament.

No obstant això, s'ha produït en ocasions una disparitat d'interpretacions entre els centres docents sobre els criteris que s'han d'aplicar per a l'avaluació i la promoció de l'alumnat, perdent de vista que l'Educació Primària i l'Educació Secundària Obligatòria són dos etapes que constitueixen de manera seqüencial, progressiva i graduada un mateix tram: l'ensenyança bàsica.

Amb la finalitat de potenciar la visió unitària de l'ensenyança bàsica i corregir els desajustos observats, convé facilitar als centres docents de la Comunitat Valenciana instruccions que contribuïsquen que l'alumnat d'Educació Primària desenvolupe les capacitats expressades en els objectius generals de l'etapa, i que reorienten els aprenentatges de l'alumnat i les decisions sobre la seua

promoció, tant dins de l'Educació Primària, com al final de la mateixa per a l'accés a l'Educació Secundària Obligatòria.

Per tot això, en ús de les atribucions que em confereix la disposició final de l'Ordre de 19 de febrer de 1993, he resolt dictar les instruccions següents:

Primera

L'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat de l'Educació Primària serà contínua i, per tant, tindrà caràcter formatiu, al permetre analitzar de manera permanent els processos d'ensenyança i aprenentatge per a millorar-los, reorientar la intervenció educativa i acomodar-la a les diferents capacitats, ritmes d'aprenentatge, interessos i motivacions de cada escolar.

Segona

1. L'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat de l'Educació Primària es realitzarà considerant les diferents àrees de forma global.

2. Per a això, el claustre de professors determinarà els procediments i els criteris generals que s'han de seguir per a avaluar el procés de l'aprenentatge de l'alumnat, així com els instruments d'avaluació, tenint com a referent l'adaptació i concreció que s'haja realitzat a les característiques de l'alumnat i al context del centre de:

a) Els objectius generals d'este nivell educatiu, expressats com a capacitats que els xiquets i les xiquetes han de desenrotllar

b) b) Els criteris d'avaluació fixats pel Decret 20/1992, de 17 de febrer, que ha establit el currículum de l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana.

3. Així mateix, el claustre de professors determinarà els procediments i els criteris específics que s'han de seguir per a avaluar el progrés en l'aprenentatge de l'alumnat amb necessitats educatives especials a què se li haja de realitzar alguna adaptació curricular individual significativa.

4. Els acords del claustre a què es fa referència en els apartats anteriors constaran en un document escrit que formarà part del corresponent projecte curricular. Estos acords es faran públics perquè siguen coneguts per l'alumnat i les seues famílies, pel procediment que determine la direcció del centre.

5. La comissió de coordinació pedagògica, en el seu cas, serà l'encarregada de presentar al claustre de professors, per a la seua aprovació, les propostes corresponents als procediments i els criteris d'avaluació de l'aprenentatge de l'alumnat.

Tercera

Cada mestre i cada mestra, en la programació de la seua activitat docent, adequaran i concretaran els procediments, els criteris i els instruments

d'avaluació dels aprenentatges, establits amb caràcter general, amb la finalitat d'atendre a la diversitat de necessitats educatives del seu alumnat.

Per a això, tindran en compte els diversos graus d'adquisició de les capacitats expressades en els objectius generals, la diferència entre continguts bàsics, d'ampliació o de reforç, els graus de dificultat en l'adquisició d'un mateix contingut, així com els diferents ritmes d'aprenentatge de cada escolar.

Quarta

1. En l'última sessió d'avaluació de cada cicle, en el context del procés d'avaluació contínua, el tutor o la tutora, tenint en compte els informes dels altres mestres i de les altres mestres del respectiu grup i del corresponent servei psicopedagògic escolar o gabinet psicopedagògic autoritzat, en el seu cas, decidirà la promoció de l'alumnat o la seua permanència en el mateix cicle.

2. Donat el caràcter global i integrador que l'article 14 de la LOGSE atribueix a les àrees en què s'organitza este nivell educatiu, el resultat de l'avaluació de les distintes àrees és l'indicador apropiat per a estimar globalment si s'han desenrotllat les capacitats expressades en els objectius generals.

3. Per això, l'alumne o l'alumna només podrà promocionar amb un màxim de tres àrees que no hagen sigut avaluades positivament.

Quinta

1. La decisió que un alumne o una alumna estiga un any més en el mateix cicle podrà adoptar-se una sola vegada al llarg de l'Educació Primària, prèvia audiència dels pares o tutors legals.

2. Esta decisió s'adoptarà en acabar el tercer cicle, donat el canvi d'estructura i d'organització dels processos d'ensenyança i aprenentatge que suposa la nova etapa d'Educació Secundària Obligatòria a què accedeix l'alumne o l'alumna. 3. Quan un alumne o alumna estiga un any més en el mateix cicle, el centre docent adoptarà les mesures educatives complementàries o d'adaptació curricular encaminades a contribuir que l'alumne o l'alumna aconseguisca els objectius programats.

Sexta

1. Al finalitzar cada un dels dos primers cicles, l'alumne o l'alumna promocionarà al cicle següent. En el context del procés d'avaluació contínua, quan el seu progrés no responga globalment als objectius programats, el centre establirà les mesures de reforç en les àrees instrumentals de Matemàtiques, Valencià: llengua i literatura, castellà: llengua i literatura, amb el fi de ajudar-li a aconseguir dits objectius.

2. Excepcionalment, si al finalitzar el segon cicle el progrés de l'alumne o l'alumna no respon als objectius programats, de manera que impedisca la seua

possibilitat de progrés en el tercer cicle, el centre podrà decidir la seua permanència un any més en este cicle en lloc del tercer.

3. Als pares o tutors legals se'ls facilitarà, en el seu cas, informació escrita de les mesures educatives complementàries adoptades, de reforç o d'adaptació curricular.

Sèptima

1. El claustre de professors concretarà els criteris de promoció de cicle establits en la instrucció sexta, adequant-los al context del centre i a les característiques del seu alumnat.

2. Els acords del claustre constaran en un document escrit que formarà part del corresponent projecte curricular. Estos acords es faran públics, perquè siguen coneguts per les famílies de l'alumnat, pel procediment que determine la direcció del centre.

3. La comissió de coordinació pedagògica, en el seu cas, serà l'encarregada de presentar al claustre de professors per a la seua aprovació les propostes corresponents.

Octava

1. Les Adaptacions Curriculars Individuals Significatives (ACIS) introdueixen modificacions importants en els elements prescriptius del currículum tendents que l'alumnat amb necessitats educatives especials aconseguisca les capacitats expressades en els objectius generals de l'Educació Primària d'acord amb les seues possibilitats.

2. Per això, l'avaluació i la promoció de l'alumnat amb necessitats educatives especials es regirà per allò que s'ha disposat en esta resolució, tenint en compte les modificacions introduïdes per la corresponent ACIS aplicada a cada alumne o a cada alumna.

Novena

La Inspecció d'Educació assessorarà els centres docents i proposarà les mesures oportunes per a la correcta avaluació i promoció de l'alumnat de l'Educació Primària.

C) SECUNDÀRIA

ORDRE de 3 d’octubre de 2003, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s’anticipa l’aplicació de l’avaluació, la promoció i els requisits per a l’obtenció del Títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, regulats per la Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de l’Educació, en el curs acadèmic 2003-2004.

La Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de l’Educació, regula l’avaluació, la promoció i els requisits per a l’obtenció del Títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, respectivament, en els articles 28, 29 i 31.2.

El Real Decret 831/2003, de 27 de juny (BOE de 03.07.03), pel qual s’estableix l’ordenació general i les ensenyances comunes de l’Educació Secundària Obligatòria, desenrotlla estos aspectes, respectivament, en els articles 13, 15 i 18.2 i 3.

El Real Decret 827/2003, de 27 de juny (BOE del dia 28), pel qual s’estableix el calendari d’aplicació d’esta nova ordenació del sistema educatiu, en la seua disposició addicional primera, prescriu que l’avaluació, la promoció i els requisits per a l’obtenció del Títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, en la regulació citada anteriorment, s’aplicaran en el curs acadèmic 2003-2004. Si bé, les referències a assignatures, àmbits de coneixement i mòduls s’entendran fetes a àrees i matèries quant a l’aplicació en el curs acadèmic 2003-2004, segons es prescriu en la disposició transitòria segona del citat Real Decret 831/2003, de 27 de juny.

L’Ordre ECD/1923/2003, de 8 de juliol, per la qual s’estableixen els elements bàsics dels documents d’avaluació de les ensenyances escolars, regulades per la Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de l’Educació, així com els requisits formals derivats del procés d’avaluació que són necessaris per a garantir la mobilitat dels alumnes (BOE d’11.07.03), estableix en la seua disposició final quarta que s’aplicarà en el curs 2003-2004 el que resulte necessari per al compliment del que disposa la disposició addicional primera del mencionat Real Decret 827/2003, de 27 de juny, així com en els articles 13, 15 i 18.2 i 3 del citat Real Decret 831/2003, de 27 de juny. Esta mateixa Orde, en la seua disposició final tercera, encomana als òrgans competents de les Comunitats Autònomes dictar les instruccions necessàries per a la seua correcta aplicació i realitzar les adaptacions pertinents per a complir allò que en ella es disposa pel que fa al curs acadèmic 2003-2004.

Per tot això, en compliment de la disposició addicional primera, apartat 4, del citat Real Decret 827/2003, de 27 de juny (BOE del dia 28), així com de la disposició final tercera de la mencionada Ordre ECD/1923/2003, de 8 de juliol (BOE d’11.07.03), facultat per la disposició final primera del Decret 47/1992, de 30 de març, del Govern Valencià (DOGV de 06.04.92), pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana, en

virtut de les competències que m’atribueix l’article 35 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià

ORDENE

Primer. Àmbit d’aplicació

La present Ordre s’aplicarà en els centres docents públics i privats que impartisquen Educació Secundària Obligatòria i que estiguen ubicats en l’àmbit territorial de gestió de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana, en el curs acadèmic 2003-2004.

Segon. Caràcter de l’avaluació

1. L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat serà contínua i diferenciada segons les distintes àrees i matèries del currículum.

2. Contínua, en quant que està immersa en el procés d’ensenyança i aprenentatge de l’alumnat i, per tant, té com a finalitat analitzar-lo per a detectar les dificultats en el moment en què es produeixen, indagar les seues causes i, en conseqüència, adequar les activitats d’ensenyança i aprenentatge programades i les estratègies didàctiques adoptades.

3. Diferenciada, en tant que per a realitzar-la, el professorat tindrà en compte els objectius específics i els coneixements adquirits en cada una de les àrees i matèries, segons els criteris d’avaluació de cada una de dites àrees i matèries, establits en el Decret 47/1992, de 30 de març, del Govern Valencià, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana, modificat pel Decret 39/2002, de 5 de març, del Govern Valencià (DOGV de 08.08.02), i concretats en les corresponents programacions didàctiques.

Tercer. Resultats de l’avaluació

1. Els resultats de l’avaluació del progrés de l’alumnat en el seu aprenentatge i les qualificacions s’expressaran en els termes següents: excel·lent, notable, bé, suficient, insuficient, i es considera qualificació negativa l’insuficient, i positives totes les altres.

2. Les qualificacions assenyalades en el punt anterior aniran acompanyades d’una qualificació numèrica, sense emprar decimals, en una escala de zero a deu, aplicant-se les correspondències següents:

Excel·lent: 9 o 10Notable: 7 o 8Bé: 6Suficient: 5Insuficient: 4, 3, 2, 1, 0

3. El Departament didàctic corresponent podrà atorgar, en cada un dels cursos de l’etapa, una Menció honorífica a aquells alumnes i a aquelles alumnes que obtinguen en les àrees o matèries de la seua competència la qualificació de 10. El nombre de Mencions honorífiques no podrà superar en cap cas el 10% de l’alumnat matriculat en el curs i àrea o matèria. Esta Menció honorífica es consignarà en els documents d’avaluació a continuació de la qualificació 10, amb la lletra M, i no suposarà alteració de la dita qualificació.

Quart. Promoció

Com a conseqüència del procés d’avaluació, al terme de cada un dels cursos 1r, 2n i 3r de l’etapa, l’equip d’avaluació, integrat pel conjunt de professors i professores del grup respectiu, coordinat pel professor o professora tutor del dit grup, decidirà sobre la promoció de cada alumne i alumna al curs següent tenint en compte la seua maduresa i possibilitats de recuperació i de progrés en els cursos posteriors, d’acord amb el que estableixen els apartats quint i sext d’esta orde.

Quint. Requisits de promoció

1. En l’última sessió d’avaluació que es realitze en el mes de juny, l’equip d’avaluació del grup respectiu promocionarà al curs següent els alumnes i les alumnes que hagen superat totes les àrees i matèries del curs corresponent.

2. Els alumnes i les alumnes que no hagen superat totes les àrees i matèries podran realitzar una prova extraordinària d’estes, en els primers dies del mes de setembre.

3. Una vegada realitzada esta prova, en sessió d’avaluació, l’equip d’avaluació corresponent prendrà, segons corresponga, una de les decisions següents:

a) La promoció al curs següent de l’alumnat que haja superat totes les àrees i matèries.b) La promoció al curs següent de l’alumnat que no haja superat una o dos àrees o matèries. En este cas, s’indicaran en el corresponent informe d’avaluació individualitzat les dificultats que presenta en cada una de dites àrees o matèries, amb l’objecte que es puguen adoptar les mesures educatives que s’establisquen per a facilitar la seua superació.

Sext. Repetició de curs

1. Una vegada realitzada la prova extraordinària de setembre, quan el nombre d’àrees o matèries no superades fóra superior a dos, l’alumnat de 1r, 2n i 4t haurà de repetir el curs en la seua totalitat, mentre que l’alumnat de 3r repetirà este curs, incorporant-se a un dels seus itineraris.

2. L’alumnat podrà repetir cada curs una sola vegada.

3. Si l’alumne o l’alumna repeteix 2n o 3r en el present curs i, en finalitzar-lo, no compleix els requisits per a promocionar al curs següent, en la corresponent

sessió d’avaluació, l’equip d’avaluació, assessorat pel Departament d’Orientació o per qui tinga atribuïdes les seues funcions, i prèvia consulta als pares, decidirà el que corresponga en funció de les necessitats educatives de l’alumnat, en les condicions següents:

a) Si repeteix 2n, la promoció a un itinerari de 3r o, si és procedent, la incorporació a un Programa d’Iniciació Professional, sempre que tinga 15 anys complits.

b) Si repeteix 3r, la incorporació a un Programa de Diversificació Curricular d’un sol curs, que tindrà caràcter terminal i l’estructura del qual correspondrà a la del segon curs a què es refereix l’apartat 25 de l’Ordre de 18 juny de 1999, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula l’atenció a la diversitat en l’Educació Secundària Obligatòria (DOGV de 29.06.99). També es podrà decidir la promoció a 4t curs, quan el centre no tinguera les condicions per al funcionament d’este Programa o quan la maduresa acadèmica de l’alumne o de l’alumna en relació amb els objectius de l’etapa i les seues possibilitats de progrés així ho aconsellen.

Sèptim. Títol de Graduat en Educació Secundària

1. Com a conseqüència del procés d’avaluació, en l’última sessió d’avaluació del quart curs que es realitze en el mes de juny, l’equip d’avaluació del grup respectiu proposarà l’expedició del títol de Graduat en Educació Secundària per a l’alumnat que haja aconseguit els objectius d’esta etapa, per haver superat totes les àrees i matèries cursades en els seus quatre anys. 2. Si una vegada realitzada la prova extraordinària, el nombre d’àrees o matèries no superades és superior a dos, l’alumnat haurà d’estar un altre any en 4t curs, i haurà de repetir-lo en la seua totalitat, sempre que no haja complit els 18 anys.

3. Excepcionalment, l’equip d’avaluació podrà proposar l’expedició d’este títol per a aquells alumnes i aquelles alumnes que en finalitzar el quart curs i, després de la corresponent prova extraordinària de setembre, tinguen una o dos àrees o matèries del dit curs no superades, sempre que les dos àrees o matèries no siguen simultàniament dos de les àrees instrumentals bàsiques de Valencià: Llengua i Literatura, Castellà: Llengua i Literatura, i Matemàtiques. Per a prendre esta decisió es tindrà en compte la maduresa acadèmica de l’alumne o de l’alumna en relació amb els objectius de l’etapa i les seues possibilitats de progrés.

4. El títol de Graduat en Educació Secundària facultarà per a accedir al Batxillerat i a la Formació Professional específica de grau mitjà i al món laboral.

Octau. Programa de Diversificació Curricular

1. Com a conseqüència del procés d’avaluació, en l’última sessió d’avaluació del primer curs del Programa de Diversificació Curricular que es realitze en el

mes de juny, l’equip d’avaluació del grup promocionarà al segon curs del Programa l’alumnat que haja superat totes les àrees i matèries cursades.

2. Els alumnes i les alumnes podran realitzar una prova extraordinària de les àrees i matèries que no hagen superat, en els primers dies del mes de setembre. Una vegada realitzada esta prova, en sessió d’avaluació, l’equip d’avaluació corresponent incorporarà al segon curs del Programa l’alumnat sempre que tinga un màxim de dos àrees o matèries no superades. En el cas que s’incorpore amb àrees o matèries no superades, s’indicaran en el corresponent informe d’avaluació individualitzat les dificultats que presenta en cada una d’elles, amb l’objecte que es puguen adoptar les mesures educatives que s’establisquen per a facilitar la seua superació.

3. Com a conseqüència del procés d’avaluació, en l’última sessió d’avaluació del segon curs del Programa de Diversificació Curricular que es realitze en el mes de juny, l’equip d’avaluació del grup proposarà l’expedició del títol de Graduat en Educació Secundària a l’alumnat que haja aconseguit els objectius d’esta etapa, per haver superat totes les àrees i matèries cursades.

4. Excepcionalment, l’equip d’avaluació podrà proposar l’expedició d’este títol per a aquells alumnes i aquelles alumnes que en finalitzar el segon curs del Programa de Diversificació Curricular i, després de la corresponent prova extraordinària de setembre, tinguen una o dos àrees o matèries no superades, sempre que les dos àrees o matèries no siguen simultàniament les àrees específiques corresponents a l’Àmbit lingüístic i social i a l’Àmbit científic. Per a prendre esta decisió es tindrà en compte la maduresa acadèmica de l’alumne o de l’alumna en relació amb els objectius de l’etapa i les seues possibilitats de progrés.

5. L’alumnat que està incorporat per primera vegada al 2n curs del Programa de Diversificació Curricular, menor de 18 anys, i per al que no s’haja proposat l’expedició del títol de Graduat en Educació Secundària, únicament podrà estar un any més en el Programa de Diversificació Curricular quan l’equip d’avaluació considere que té possibilitats d’obtindre el dit títol.

Nové. Programa d’Adaptació Curricular en Grup

1. Com a conseqüència del procés d’avaluació, en l’última sessió d’avaluació del Programa d’Adaptació Curricular en Grup que es realitze en el mes de juny, l’equip d’avaluació del grup, segons corresponga, prendrà una de les següents decisions respecte a l’alumnat que haja superat tots els àmbits i àrees cursades:

a) Si té 15 anys complits, la seua incorporació al primer curs d’un Programa d’Iniciació Professional.

b) Si té 16 anys complits, la seua incorporació al primer curs d’un Programa d’Iniciació Professional, o a un Programa de Diversificació Curricular d’un sol curs, que tindrà caràcter terminal i l’estructura del qual correspondrà a la del segon curs a què es refeerix l’apartat 25 de l’Ordre de 18 juny de 1999

de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula l’atenció a la diversitat en l’Educació Secundària Obligatòria (DOGV de 29.06.99). Esta última decisió s’adoptarà tenint en compte la seua maduresa acadèmica i les seues possibilitats de progrés.

2. Els alumnes i les alumnes podran realitzar una prova extraordinària dels àmbits i àrees que no hagen superat, en els primers dies del mes de setembre. Una vegada realitzada esta prova, en sessió d’avaluació, l’equip d’avaluació corresponent, respecte a l’alumnat que haja superat tots els àmbits i àrees cursades, prendrà les mateixes decisions contemplades en el punt anterior.

3. L’alumnat que, després de la prova extraordinària de setembre, tinga algun àmbit o àrea no superades, s’incorporarà al primer curs d’un Programa d’Iniciació Professional.

Deu. Documents d’avaluació

1. En l’Educació Secundària Obligatòria s’usaran els següents documents d’avaluació: l’expedient acadèmic, les actes d’avaluació, l’informe d’avaluació individualitzat i el Llibre de l’Escolaritat de l’Ensenyança Bàsica.

2. L’expedient acadèmic de l’alumnat s’ajustarà al model que figura en l’annex I d’esta orde. S’omplirà després de l’avaluació ordinària del mes de juny o, si és procedent, després de l’avaluació corresponent a la prova extraordinària de setembre.

3. Les actes d’avaluació es tancaran al terme de cada un dels cursos de l’etapa. L’acta d’avaluació final ordinària s’omplirà en l’última sessió d’avaluació que es realitze en el mes de juny. L’acta d’avaluació final extraordinària s’omplirà en la sessió d’avaluació corresponent a la prova extraordinària de setembre. Les dos actes, que s’arxivaran unides, s’ajustaran al model que figura en l’annex II d’esta orde.

4. En l’informe d’avaluació individualitzat el tutor o la tutora consignarà, almenys, els elements previstos en el punt 2.2 de l’apartat vint-i-u de l’Ordre de 23 d’abril de 1993, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria (DOGV de 25.05.93).

5. Les qualificacions obtingudes per l’alumnat en cada curs de l’etapa, en les distintes àrees i matèries, es consignaran en el Llibre de l’Escolaritat de l’Ensenyança Bàsica, conforme s’indica en els models que figuren en l’annex IV d’esta orde. Per a això, podran utilitzar-se les pàgines d’observacions.

6. Les qualificacions obtingudes per l’alumnat de segon curs en l’àrea d’Educació Plàstica i Visual i en la matèria optativa de primer curs es consignaran en els documents d’avaluació corresponents a segon curs. Estes qualificacions no es tindran en compte als efectes de promoció a tercer curs.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Alumnat amb necessitats educatives especials

1. L’avaluació, la promoció i la proposta del títol de Graduat en Educació Secundària a l’alumnat amb necessitats educatives especials es regiran pel que disposa esta orde, tenint en compte les modificacions introduïdes per la corresponent Adaptació Curricular Individual Significativa realitzada a cada alumne o a cada alumna.

2. No obstant, quan el currículum adaptat per a l’alumne o l’alumna propose els objectius de l’Educació Primària, no es podrà decidir la proposta d’expedició del títol de Graduat en Educació Secundària per al dit alumne o alumna.

Segona. Ensenyances de religió i activitats d’estudi alternatives

D’acord amb la disposició transitòria primera del Real Decret 827/2003, de 27 de juny (BOE del dia 28), pel qual s’estableix el calendari d’aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, durant els cursos acadèmics 2003-2004, 2004-2005 i 2005-2006, i en tant no siguen substituïdes per l’assignatura de Societat, Cultura i Religió, les ensenyances de religió i les activitats d’estudi alternatives regulades en el Real Decret 2.438/1994, de 16 de desembre, mantindran per a l’alumnat de l’Educació Secundària Obligatòria que les curse, els següents efectes acadèmics previstos en els seus articles 3, 4 i 5, 1 i 2:

1. Les activitats d’estudi alternatives a les ensenyances de Religió no seran objecte d’avaluació i no tindran constància en els expedients acadèmics de l’alumnat.

2. L’avaluació de l’ensenyança de Religió Catòlica es realitzarà a tots els efectes d’acord amb la normativa vigent i el que disposa esta orde, de la mateixa manera que la de les altres àrees o matèries del currículum, fent-se constar en l’expedient acadèmic de l’alumnat les qualificacions obtingudes.

3. L’avaluació de les ensenyances d’altres confessions religioses s’ajustarà al que estableixen les normes que disposen la publicació dels currículums corresponents, fent-se constar, si és procedent, les qualificacions o observacions pertinents en l’expedient acadèmic de l’alumnat.

Tercera. Difusió i assessorament

Les Direccions Territorials de Cultura, Educació i Esport, en el seu corresponent àmbit de gestió, adoptaran les mesures necessàries per a la difusió i aplicació de la present Orde. La Inspecció d’Educació assessorarà la comunitat educativa i supervisarà tot el procés d’avaluació i promoció de l’alumnat.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

1. Queden derogats els apartats segon; tercer, 1; sèptim, 1 i 2; nové; deu; onze, 1; dotze; setze; dèsset; díhuit i la disposició addicional primera, de l’Ordre de 23 d’abril de 1993, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, sobre avaluació en Educació Secundària Obligatòria (DOGV de 25.05.93).

2. Queden derogats els apartats vint; vint-i-u; vint-i-dos; vint-i-nou, 1, 4 i 5; trenta-dos; trenta-nou, 1 i 4, de l’Ordre de 18 de juny de 1999, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual es regula l’atenció a la diversitat en l’Educació Secundària Obligatòria (DOGV de 29.06.99).

3. Queda derogada íntegrament la Resolució de 26 de juliol de 2000, de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es donen instruccions sobre l’avaluació i la promoció de l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria (DOGV de 24.08.00).

4. Queden derogades quantes disposicions d’igual o inferior rang s’oposen al que estableix la present Orde.