DIJOUS 21 DE GENER DE 2021L’AUDITORI

Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky

Valery Gergiev director

Wagner / Berlioz

Espais Volart BarcelonaEspais Volart

22.01—09.05.2021

EL CONCERT D’AVUI

Torna Ibercamera i ho fa amb uns artistes imprescindibles per

entendre la nostra institució i la nostra trajectòria: el mestre

Valery Gergiev i l’Orquestra Simfònica del Mariinsky.

La Simfonia Fantàstica és una de les peces referencials del repertori simfònic. Una obra

plena de joventut, que Berlioz va escriure amb només 27 anys.

Aquest monument simfònic és considerat una fita de

l’orquestració moderna i ha servit d’inspiració per a nombrosos

compositors posteriors.

Aquest programa ha estat possible gràcies al generós suport de la Fundació Vila Casas

Per gaudir de la música necessitem: SILENCI

Para disfrutar de la música necesitamos: SILENCIO

To enjoy the music we need: SILENCE

Cal mantenir la distància de seguretat en tot moment.

Es necesario mantener la distancia de seguridad en todo momento.

Social distancing must be observed at all times.

L’ús de la mascareta és obligatòri durant tot el concert.

El uso de la mascarilla es obligatorio durante todo el concierto.

The use of mask will be mandatory during the concert.

Mòbils apagats

Móviles apagados

Mobile phones switched off

Alarmes desconnectades

Alarmas desconectadas

Alarms disconnected

Moltes gràcies / Muchas gracias / Many thanks

AVÍS IMPORTANT / AVISO IMPORTANTE / IMPORTANT NOTICE

SI US PLAU / POR FAVOR / PLEASE

PROGRAMA

Orquestra Simfònica del Teatre MariinskyValery Gergiev, director

Richard Wagner (1813 - 1883)Tannhäuser: Obertura (1845)

— Durada total aprox. 10’

Héctor Berlioz (1803 - 1869)Simfonia fantàstica, op. 14 (1830)

I. Rêveries – Passions. Largo – Allegro agitato e appassionato assai – Religiosamente

II. Un bal. Valse. Allegro non troppo

III. Scène aux champs. Adagio

IV. Marche au supplice. Allegro non troppo

V. Songe d’une nuit de sabbat. Larghetto – Allegro

— Durada total aprox. 54’

Aquest concert s’interpretarà sense pausa

COMENTA AQUEST CONCERT AMB #ibercamera #valerygergiev #mariinsky #berlioz #wagner

Concert en coproducció amb:

BIOGRAFIA

Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky

L’Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky és una de les formacions musicals més antigues de Rússia. La seva his-tòria es remunta a principis del segle XVIII, en el moment de màxim desenvolupament de la Capella de la Cort. Al segle XIX, l’orquestra va adquirir gran protagonisme grà-cies a Eduard Napravnik, qui la va dirigir durant més de mig segle. L’excel·lència de l’orquestra va ser reconeguda en nombroses ocasions per músics de renom internaci-onal que la van dirigir com  Berlioz, Wagner,  Von  Bülow, Txaikovski, Mahler, Nikisch i Rachmaninov.

Durant l’era soviètica, la formació va mantenir també una impressionant trajectòria amb directors com Vladi-mir Dranishnikov, Ari Pazovski, Yevgeni Mravinski, Kons-tantin Simeonov i Yuri Temirkánov.

L’orquestra té l’honor d’haver estrenat gran quantitat d’òperes i ballets de  Txaikovski, òperes de Glinka, Mús-sorgski i Rimsky-Korsakov i ballets de Xostakóvitx, Khac-haturian i Asafiev.

Des de 1988, l’orquestra ha estat dirigida per Valery Ger-giev. Amb l’arribada del mestre, el repertori de l’orquestra s’ha ampliat significativament, i actualment inclou la tota-litat de simfonies de Beethoven, Mahler, Prokófiev i Xos-takóvitx, els Rèquiems de Mozart, Berlioz, Verdi, Brahms i Tishchenko a més de diverses obres de compositors com Stravinski, Messiaen, Dutilleux, Henze, Shchedrin, Gubai-dulina, Kancheli i Karetnikov. L’orquestra actua en els més prestigiosos escenaris internacionals.

Global Partners of the Mariinsky Theatre:

BIOGRAFIA

Valery GergievDirector

Valery Gergiev és un vívid representant de l’escola de di-recció de Sant Petersburg. El seu debut com a director al Teatre Mariinsky (aleshores Kirov) va arribar el 1978 amb Guerra i Pau de Prokófiev. El 1988 Valery Gergiev va ser nomenat Director Musical del Teatre Mariinsky, i el 1996 es convertí en el seu Director Artístic  i General. Amb la seva arribada al capdavant de la institució, es van dur a terme representacions no només de partitures ben cone-gudes sinó també d’obres rarament interpretades o mai abans posades en escena.

Gràcies als esforços de  Gergiev, el Teatre  Mariinsky  va presentar les òperes de Wagner, i el 2003 va interpretar completa la tetralogia de l’Anell del Nibelung. Aquesta va ser la primera producció russa integra de l’Anell després d’un interval de gairebé un segle i la primera a Rússia que es va realitzar en l’alemany original.

Sota la direcció de Gergiev, el Teatre Mariinsky s’ha con-vertit en un gran referent. Els seus projectes realitzats in-clouen retransmissions per a ràdio i televisió, emissions via internet, i la creació d’un estudi d’enregistrament. L’Orquestra del Mariinsky ha escalat noves fronteres, as-similant no només partitures d’òpera i ballet, sinó també un extens repertori de música simfònica que inclou obres de Beethoven, Brahms, Txaikovski, Mahler, Prokófiev, Xos-takóvitx i molts altres compositors.

De 1995 a 2008 Gergiev va ser Director Principal de la Fil-harmònica de Rotterdam (continua sent el seu director ho-norari), i de 2007 a 2015 de la London Symphony Orches-tra. Des de la tardor de 2015, és Titular de la Filharmònica de Munic.

Les activitats musicals i públiques de Valery Gergiev li han atorgat prestigiosos reconeixements estatals a Rússia, Ar-mènia, Bulgària, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia, França i el Japó.

Simfonia fantàstica, op. 14,Héctor Berlioz

COMENTARI

Amb la Simfonia fantàstica Berlioz pretenia desenvolupar musicalment diferents situacions de la vida d’un artis-ta. Per fer-ho va escriure un programa –que va publicar abans de l’estrena– en el qual explicava la història d’un jove músic de sensibilitat malaltissa i imaginació fogosa, anomenat Lelio, que beu un narcòtic per desesperació d’amor. Al llindar de la mort cau en un somni creuat per estranyes visions i la dona estimada esdevé una melodia; com una idea fixa, el pobre jove la troba i la sent arreu (es tracta del motiu musical que anirà apareixent al llarg de l’obra). El primer moviment descriu el malestar de l’ànima i la vaguetat de les passions i de les al·legories sense cau-sa. Al final també apareix l’amor volcànic que la jove esti-mada inspira al noi. El segon moviment és l’scherzo de la simfonia clàssica. Al tema del vals interpretat pels violins s’uneix la idea fixa de la noia, ja que el jove torna a trobar l’estimada enmig d’un ball i del soroll d’una festa brillant. El tercer és un moviment lent en què un diàleg entre dos pastors simbolitza la felicitat de l’artista, que gaudeix de la tranquil·litat d’una tarda d’estiu al camp; l’inevitable motiu, però, reapareix precedint foscos pressentiments. Un dels pastors torna a fer el seu cant sense que el com-pany li contesti. La tempesta amenaça; allà lluny, soledat i silenci. La “Marche au supplice” és el quart moviment: l’heroi somnia que ell mateix ha mort l’estimada i que és condemnat. La marxa és, en alguns moments, fosca i terri-ble, però en d’altres resulta brillant i solemne, creuada per un soroll de passes greus i de lluminosos llampecs. La idea reapareix com un darrer pensament d’amor interromput pel cop fatal, anunciat per un redoblament de tambors. Al cinquè i darrer moviment l’artista és arrossegat a un aquelarre per ombres, bruixes i monstres que gemeguen, esclaten en riures i responen a crits. És el “Songe d’une nuit de sabbat”, on reapareix la melodia però ara sense cap noblesa, sinó de forma grotesca i tribal, barrejada en l’orgia diabòlica.

El romanticisme exagerat i els excessos que es desprenen de la Simfonia fantàstica també són presents en bona part de les altres obres de Berlioz: a Harold a Itàlia, a Romeu i Julieta, a les obertures El carnaval romà i El corsari, o a les òperes Els troians, Benvenuto Cellini i La damnació de Faust. En general, l’obra de Berlioz presenta un afany programàtic exagerat, bé que aquesta característica, a la llarga, va ser un dels puntals del romanticisme arran del gènere del poema simfònic. Les innovacions més especta-culars les va fer en el camp de la instrumentació i és con-siderat el precursor de l’orquestra moderna pel seu treball d’investigació en les possibilitats sonores de l’orquestra com a conjunt. Forçava de forma intuïtiva les possibilitats expressives dels instruments, especialment dels de vent, i creia en una orquestra ideal formada per instruments tan espectaculars com l’octobaix, un instrument de corda ge-gantí, afinat una octava més avall que el contrabaix. Per acabar, reproduïm les paraules amb les quals es va obrir un acte d’homenatge pòstum dedicat a Héctor Berlioz ce-lebrat davant la seva tomba: “En Berlioz els sentiments i les passions estan expressats amb una intensitat inaudita. Una versió que només fos correcta seria una versió falsa. Amb Berlioz no es pot raonar. Per traduir-lo cal beure amb ell el narcòtic de Lelio i, al·lucinats com ell, creuar, extra-viats, el somni horrorós de la Simfonia fantàstica”.

David Puertas Esteve

Héctor Berlioz

Edició: Temporada Ibercamera AIE Disseny gràfic: Estudi Neus Pacheco

Ibercamera és una empresa de:

Av. Diagonal 433, 4t 1a E-08036 Barcelonawww.ibercamera.comibercamera@ibercamera.comT. 93 317 90 50 – F. 93 277 72 78

AMB EL SUPORT DE

Si voleu col·laborar amb nosaltres i conèixer els nostres programes de patrocini, contacteu amb ibercamera@ibercamera.com

Temporada Ibercamera, A.I.E.

MITJANS COL·LABORADORS

TEMPORADA IBERCAMERA AIE COL·LABORA AMB

ORGANITZA

COL·LABORA AMB NOSALTRES

SEGUEIX-NOS

AMB LA COL·LABORACIÓ DE

www.ibercamera.cat – T. 93 317 90 50