Edició de LleidaDIMECRES · 27 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14500 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13370 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P48

Juliana Fernandes. Presidenta de Slowshop Lleida

“Les franquícieses mengen el petitcomerç”

116119-1141031w

1215

03-1

1363

83w

TERMINI · Zoido ordena laretirada abans de dissabte delsmilers de policies i guàrdies civilsque encara hi ha a Catalunya

VERGONYA · L’Estat mantécom a secret el cost econòmicd’un dispositiu fallit que s’haallargat durant uns tres mesos

El PP retira el dispositiurepressiu de l’1-0

Més professors, citatsper haver debatut elreferèndum a classe

P6-10

Calendari de la investidura

Gener 20181 6 7

1421

28

2 3 4 5

8 9 10 11 12 1315 16 17 18 19 20

22 24 25 26 2729 30 31

23

Constitució del Parlament

Febrer 20181 2 3 4

5 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28

6 7 8 9

Debat d'investidura del president

Segon debat d'investidura

Abril 20181

2 3 4 5 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 2930

6 7

EL

PU

NT

AV

UI

Límit per a la investidura o per a una nova convocatòria d'eleccions

CaleCal a investsteinvda deda dendendari i e lae lad i denda e lendari de la endari de laendari de la inCa

JxCat i ERC comencen les converses per recuperar l’autogovern

Quatre mesos clau

NACIONAL P22,23

Els líders ales cartesals ReisLes joguines de ‘PJ Mask’ o‘Star Wars’, omnipresents

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE DESEMBRE DEL 20172 |

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

obta la facilitatamb què alguns

opinadors o políticstendeixen a situar de-terminades proble-màtiques socials o

polítiques en el terreny de les dèriespersonals d’alguns dirigents; i, de ma-nera implícita, a atribuir un paper cla-rament subsidiari a la ciutadania, tal-ment com si es tractés d’un agent pas-siu, teledirigit. Es tracta d’un recurs fà-cil, que permet eludir els problemes defons, però que òbviament no ajuda aresoldre’ls. La història ens dona moltsexemples d’aquesta pràctica. Els pro-pietaris de l’Institut Agrícola Català deSant Isidre, per donar-ne exemple, esvan passar tot el debat de la llei decontractes de conreu afirmant que laproblemàtica al camp era fictícia, crea-da pels dirigents d’ERC; i que les rela-cions entre propietaris i arrendatarishavien estat sempre modèliques. Peròel problema de fons existia i els rabas-saires, arrendataris i parcers expressa-ven el seu malestar de manera recur-rent, ja fos col·lectivament o a través

d’aquelles “formes quotidianes de re-sistència” que va popularitzar l’histo-riador James Scott.

La teoria d’una societat teledirigidatambé s’aplica a l’hora d’analitzar larealitat actual i, més concretament, elprocés sobiranista, que alguns s’entos-sudeixen a situar en el terreny de laconspiració de palau, en la dèria d’Ar-tur Mas primer o de Carles Puigde-mont després. Davant aquest tipusd’anàlisis, quin és el paper real de laciutadania? El de simples robots tele-dirigits que s’han mogut a toc de cor-neta i que deixaran de fer-ho quan elsdirigents polítics i socials els ho ma-nin? És possible imaginar que més de2 milions de persones han sortit cada11 de setembre als carrers per mani-festar-se o han concorregut a les urnesper apostar per la independència, ja si-gui l’1-O o el 21-D? Estaria bé, per in-tentar resoldre aquesta i qualsevol al-tra problemàtica, que ens deixin detractar com a robots teledirigits i hofacin com a ciutadans amb plena ca-pacitat de pensar i decidir per si matei-xos.

S

Keep calmPere Bosch i Cuenca

La societatteledirigida

Sobta la facilitat amb quèalguns opinadors atorguenun paper subsidiari a laciutadania, talment comsi fos teledirigida

La vinyetaFer

ant Esteve, dia tranquil, adequatper mirar llibres que tinc per ca-sa. M’aturo en l’edició d’El inge-

nioso hidalgo Don Quijote de la Man-cha, “por Miguel de Cervantes Saave-dra”, que havia passat el meu parequan anava a escola. A la primera pà-gina hi va anotar el seu nom i l’anyd’adquisició: “1939”, just acabada laguerra. El llibre, però, és de deu anysabans, el 1929, editat per la “LibreríaSalesiana, Barcelona (Sarriá)” Hivull trobar, a l’inici, aquella conversaentre Babieca i Rocinante en què elprimer cavall diu al segon “metafíscoestáis” i aquest li contesta “es que nocomo”, però no hi és. Camilo Ortúzar,“el padre salesiano que ha arregladola edición”, va prescindir de totes lesdisquisicions i comentaris amb quèCervantes va enriquir la primera partde la novel·la abans de conduir l’heroia desfacer tuertos per la Manxa. Lapel·lícula El tormento y el extásis, queexplica les relacions realment turmen-toses entre el papa Juli II i Miquel Àn-gel quan aquest pintava els frescos dela Capella Sixtina, inclou uns vint mi-nuts inicials que són un documental

S

sobre l’obra pictòrica i escultòrica del’artista. Quan la pel·lícula va arribaral cine del col·legi hi vaig trobar a fal-tar els vint minuts que dos o tres anysabans havia vist en un cine d’estrena.Un capellà, en aquest cas escolapi, emva confiar: “El rector no ha volgut queveiéssiu tanta gent despullada.” Altram inicial del Quixot no hi ha resd’“indecorós”, que jo recordi, però elpadre Ortúzar també va esmenar Cer-vantes, autor que situa en la més altacima de la literatura mundial, i li vafer començar el llibre per on diu “Enun lugar de la Mancha...” Sigui el1929, el 1939 o el 1969 i per una o al-

tra raó, alguns inicis ens van ser esca-motejats amb llicència eclesiàstica.

A l’edició del padre Ortúzar abun-den les notes. Algunes són per aclarirel significat de les paraules arcaiques.Unes altres van més enllà. Quan el Cu-ra advoca per prohibir o cremar els lli-bres que no hagin passat per la super-visió del rei o de personatges egregis,Ortúzar entona un elogi de la censura,fent-la extensiva fins a la de Primo deRivera. Quan, més endavant, el Quixotreplica defensant qualsevol llibre, elpadre Ortúzar calla com un mort. “Nohay libro malo que no contenga algobueno”, dirà també el bachiller Carras-co. Si hagués intuït tantes novel·les ac-tuals el bachiller potser hauria matisatl’afirmació, però ara no em facin dirque abono la censura. Que qualsevolescrigui o llegeixi el que vulgui i queSant Jordi sigui un èxit de vendes.

A la tarda, també propi de Sant Es-teva, al cine. L’última de Woody Allen,Wonder Wheel. Ha volgut fer un Ten-nessee Williams, amb magnífic color itambé amb un carrusel de fira, peròsense Marlon Brando ni Vivien Leigh.També sense Elia Kazan.

“Sant Esteve:dia tranquil, ambCervantes i WoodyAllen

Manuel CuyàsVuits i nous

Edicions

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/zduli9

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

l ministre de l’Interior, Juan Ig-nacio Zoido, es veu que ha orde-nat el replegament dels milers

d’agents de la Guàrdia Civil i de la Poli-cía Nacional que des de feia tres mesosfeien estada a Catalunya. D’aquí a dis-sabte, diuen, ja no en quedarà ni un,Ni un, és clar, dels entre cinc i sis mil(mai ho sabrem del cert) que van ve-nir de forma extraordinària, dels quevan arribar a casa nostra esperonatspels crits aquells d’“A por ellos!” i de“Yo soy español, español, español!”que els cantaven a Huelva, Còrdova iCadis quan els acomiadaven com sianessin a la guerra. Una vergonya.Una vergonya sobre la qual el ministreens hauria de respondre a dues qües-tions. La primera, sobre els costos del’operació. És cert, ministre, que totplegat ens ha costat (també a nosal-tres, és clar) més de quaranta milionsd’euros, entre el lloguer dels vaixells,les estades en hotels, les hores extres i

E “Més enllà delseconòmics, elscostos emocionalsde l’operacióCopèrnic són moltelevats

altres incentius? Ja ho sé, que tot ple-gat s’ha considerat una operació se-creta i que mai en traurem l’entrellat,però potser valdria la pena que tambéels espanyols sabessin quant els hacostat l’anunci del PP d’A por ellos. Pe-rò vaja, la que em sembla més trans-cendent és la segona qüestió. I és sa-ber si el ministre Zoido n’està satis-fet? N’està satisfet, d’aquesta brillantoperació? I els policies nacionals i els

guàrdies civils que ja eren a Catalunyai s’hi han quedat, també? Ho sap, mi-nistre, la imatge que n’ha quedat apartir d’ara de la Guàrdia Civil i de laPolicía Nacional, a Catalunya? N’estàsatisfet? Ho sap, que per més que elvaixell del Piolín se n’anés setmanesenrere del port de Barcelona probable-ment la generació que parlàvem deverds ha desaparegut i que ha nascutla que els batejarà com a piolins? I quemilers de ciutadans, molts d’ells nens,associaran durant anys la imatge delsagents d’aquests cossos als cops deporra de l’1-0? Valia la pena de veritat,aquesta operació Copèrnic que vandesplegar? I ja no els parlo pas delscostos econòmics sinó dels emocio-nals. És conscient de la imatge quehan deixat i del paperàs que els hanfet fer? Se’n van (que és el que haviende fer), però la seva imatge i els tren-cament emocional es queda. Valia lapena, ministre?

Satisfet, Zoido?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La darrera vedet del Paral·lel, Lita Claver, La Maña,ho deixa. Però no ho fa amb una gala tronada, sinófent temporada al seu Paral·lel i acompanyada,fins al 14 de gener, de l’actor Fernando Esteso. LaMaña ha volgut deixar el món de la revista mentreella encara controla l’espectacle. Bé.

DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Homenatge merescut

No són pas l’únic moviment que treballa a Catalu-nya, però sense ells, sense la Fundació Pere Tarrési les altres entitats, el sector del lleure infantil i ju-venil de qualitat quedaria orfe. Des del voluntariato des de la professionalitat, un treball fonamentalper als nostres infants.

-+=

-+=

Posar fi al despropòsitJuan Ignacio Zoido

Lleure de qualitatJosep Oriol Pujol i Humet

-+=

Lita Claver, ‘La Maña’

El desplegament de policies i guàrdies civils queva servir per reprimir a cops de porra els votantsde l’1-0 i que ara omple paperassa amb denúnciesabsurdes per suposats i arbitraris delictes d’odi fi-nalitza. Malauradament, el PP, el PSOE i Ciuta-dans evitaran que sapiguem quant ha costat.

MINISTRE D’INTERIOR

VEDET

Després de la victòria indis-cutible de les forces indepen-

dentistes en les eleccions del 21 dedesembre passat, ara toca, ja desd’avui, posar-se a treballar per a larecuperació de les institucions, ar-rabassades mitjançant una inter-pretació peculiar, que en els pro-pers mesos sabrem si és legal, del’article 155 de la Constitució. A ho-res d’ara, el Parlament està dissolt,el president de la Generalitat és al’exili i el vicepresident a la presó i lamateixa Generalitat està en mansd’un partit polític, el PP, que ha ob-tingut quatre diputats en els dar-rers comicis. En vista de tot això, elscontactes entre els partits inde-pendentistes que s’inicien avuis’han de produir amb la màximaresponsabilitat per poder arribar aacords que permetin gestionaraquesta complexa situació.

El govern de Mariano Rajoy se-guirà, ben segur, usant totes les es-tratègies possibles per entorpir queCatalunya tingui un govern legítim iés molt probable que jugui a acce-lerar els terminis legals. En vistad’això, els partits sobiranistes hande jugar les seves cartes amb intel-ligència i seny. No cal córrer, cal ar-ribar a enteses que facin possiblel’horitzó de continuar treballant enfavor del que els catalans van deci-dir en el referèndum de l’1 d’octu-bre, la formació d’una república ca-talana. Opció que va ser ratificada,de nou, amb la majoria absolutadels partits independentistes el 21-D passat. I cal també seguir instantRajoy a acceptar els resultats sor-gits de les urnes i a començar a po-sar fil a l’agulla a la solució definiti-va del conflicte acceptant el dret adecidir dels catalans. Som on somper la incapacitat del govern de l’Es-tat de cercar una solució dialogada,que des de Catalunya sempre s’hademanat, a un conflicte polític. Calno oblidar-ho.

El camí perrecuperar lesinstitucions

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Els discursosdel rei

és de dos mesos i mig entre discursos. I algunscanvis. Per començar l’escenografia. En la

intervenció del rei de Nadal no s’apreciava cap quadredarrere i sí una fotografia familiar. L’enquadrament eradiferent del que vam poder veure la nit del 3 d’octubredel 2017, quan, darrere, lluïa un retrat de Carles III,l’abanderat de la prohibició de l’educació en català alsegle XVIII, amb la vara de comandament a la mà. Lespintures, diumenge, havien desaparegut. Com també elllenguatge de la nit de l’aturada de país. En una

al·locució de sis minuts, elmonarca va parlar aleshores de“situació d’extrema gravetat“ ide “fractura”, va acusar elgovern de Carles Puigdemont“d’intent d’apropiació” de lesinstitucions catalanes i, endefinitiva, va donar via lliure al

155, que, poc després, activarien el PP, el PSOE iCiutadans. En els onze de diumenge, se’l va veure isentir referir-se a una Espanya “oberta i solidària”, de“pluralitat”, “integració o concòrdia”. Paraules mésamables tot i demanar, això sí, als nous electes catalansque respectin la Constitució i prioritzin la convivència.

Entre les dues reials intervencions, les eleccions. I elrotund fracàs del 155, amb què es va voler fulminar unamajoria que ara s’ha vist revalidada a les urnes. Felip VIno ha moderat el to, l’hi han moderat. Els més de dosmilions de votants independentistes als quals al’octubre va decidir deixar de representar.

M

Felip VI no hamoderat el to,l’hi han moderatels votantsindependentistes

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

L’anunci del referèndumd’independència i el debatsobre el seu abast i la sevalegitimitat desperten l’interèsinternacional per la consulta.

10anys

20anys

L’alcohol, en el 90% delsdelictes de trànsit. Els Mossosd’Esquadra acusen 253conductors en només quinzedies.

El jutge de l’Audiencia NacionalBaltasar Garzón, a petició de lafiscalia anticorrupció, arxiva elcas de l’amnistia fiscal i exculpael PSOE.

El ressò del procés Sense control Amnistia fiscalTal diacomavui fa...

l 21-D ha confir-mat un cop més

el que som: un paíssense Constitució.Un cas inèdit en laUnió Europa, aquella

que intenta frenar la secessió catalanaamb apel·lacions a les vies constitu-cionals i reglamentàries. En aquestaEuropa tan democràtica i lliberal, sem-bla que no sigui important que un ter-ritori de 7,5 milions d’habitants s’hagiquedat fora del consens constitucionaldes de fa anys i ara ja només puguiser retinguda a cop de porra, presó iamenaces.

Una Constitució necessita, en demo-cràcia, l’aval de la població sobre la qualserà aplicada. L’espanyolisme es posaHabermas a la boca sense haver-lo en-tès mai. Ni a Hobbes, ni a Locke, ni aRousseau, ni a cap dels pensadors del’Europa del contracte social entre laLlei i els ciutadans que accepten sot-metre’s a ella. La Constitució Espanyolava perdre l’aval de la majoria de cata-lans el 2010, i des del 2012 això es re-flecteix en les majories polítiques queels ciutadans envien al Parlament cadacop que són cridats a eleccions. El 21de desembre, els tres partits que de-fensen la vigència de la Constitució del78 només van aconseguir 57 dels 135escons, i això amb una mobilització his-tòrica i amb els rivals en unes condi-cions absolutament desfavorables.

Els partits que s’autoanomenenconstitucionalistes, o canvien d’estratè-gia, o canvien de nom. Un constitucio-nalista de debò s’hauria arremangat fatemps per adaptar la Llei al poble, i noal revés, que és el que fa un autoritari.Fa més de cinc anys d’aquesta situació,i no han mogut ni un dit, excepte perenviar policies amb porra i posar gent ala presó i a l’exili. La seva estratègia haestat esperar que es trenqués per si so-la la delicada unitat d’acció indepen-dentista, en lloc d’atreure’n una part.Fracassat això, han intentat obtenir el21-D una ajustada majoria al Parlamentque els donés la suposada legitimitatd’imposar la Constitució a la meitat decatalans que no la volen. Ni això hanaconseguit.

Sense Constitució a causa del blo-queig dels mateixos constitucionalis-tes, el republicanisme català té ara totala legitimitat d’iniciar un procés consti-tuent propi. Que sigui un èxit dependràde fins a quin punt aconsegueix impli-car grans majories, més enllà de l’es-trictament independentista. No serà fà-cil. Però el 2018 comença amb olor deRepública Catalana.

E

Full de rutaDavid Marín

SenseConstitució

“Felicitats,Gaspar, Melciori Baltasar. Usesperem, souels legítims

l paper ho aguanta tot. Aquest arti-clet n’és una bona prova. L’escricl’endemà del 21-D, tot escoltant si-

multàniament l’arribada de la sort de la lo-teria per la ràdio (encara no ha sortit lagrossa, ja me la direu) i els diversos i il·lus-trats tertulians d’aquí i d’allà aventurantesdeveniments, no la grossa, que és el querealment seria brutal. És el primer any dela meva vida que segueixo el sorteig d’unaloteria (la d’allà o la d’aquí, tant se val), maino m’hauria imaginat fer-ho. Certamentsón temps rars, Manel. Temps per apren-dre coses noves, com que el comte de Bar-celona, duc de Neopàtria, comte del Rosse-lló, príncep de Girona, duc de Montblanc,comte de Cervera i senyor de Balaguer (lacasa reial espanyola, vaja) per a la LoteríaNacional de l’Estat és un zero. Que juga his-tòricament amb el número zero, vaja. A Ca-talunya, no juga res. Ves que no li toqui lapedrera. Està ben trobat que els reis ni vo-tin ni tinguin dret a tenir sort aquí; cosesde la cosa pública (res publica, en llatí i ca-talà).

AIXÍ QUE DIVAGARÉ D’ALLÒ MÉS. Mentre es-cric sobre el fals paper de la pantalla de l’or-

E dinador em ve al cap la mítica secció de LaCodorniz. La revista más audaz para ellector más inteligente que portava per títolLa cárcel de papel. Va aparèixer per primercop el 1951 (ep, que consti que jo encara nohavia nascut!) i va arribar fins a la Transi-ció espanyola i va desaparèixer amb laConstitució de 1978. A “la cárcel de papel”van anar a parar Laureano –Laureà– Ló-pez Rodó (un català fundador d’AP ambFraga, Manuel), després van anar de cop ala presó de paper “los noventa ministros deFranco” (i qui no es conforma és perquè novol) i també Torcuato Fernández Miranda(el tutor del rei hereu del franquisme); totplegat provocaria una sèrie d’expedients itancaments de la revista, que a la llarga de-

terminarien la desaparició de La Codornizper autèntica asfíxia econòmica. “Presèn-cia” en el record.

A LA PRESÓ GENS DE PAPER, sense àudios,ni vídeos i amb Aquí no hay quien viva enbucle tenim vicepresident, consellers, di-putats electes, presidents d’entitats no vio-lentes, quan escric això... a data d’avui, quesurt publicat, tot apunta que els premis se-ran molt repartits i que tal vegada no hihaurà casa sense forat (absències) per ta-par. Vergonya.

L’ÚLTIM PARÀGRAF EL DEDICO a Llamaza-res (rei, metge, diputat d’IU/IX d’Astúries icoportaveu d’Izquierda Abierta), que la vi-gília de l’1-O va publicar aquest seu tuit:“Votareis por la independencia al margende la ley y sin garantías, y alejaréis aúnmás la posibilidad de la tercera repúblicaespañola.” I ara què? Hauries d’aprendredels reis, que quan han de córrer sempresón els primers.

DEMÀ, ELS INNOCENTS. Felicitats, Gaspar,Melcior i Baltasar. Us esperem, sou els legí-tims.

Manel Mesquita. Periodista. Periòdic-e Eldimoni.com de Santa Eugènia de Ter (Gironès)

Pataplaf!Tribuna

Energiasostenibleper a les ciutatscostaneres

b Les poblacions costane-res com ara Barcelona, Tar-ragona, Mataró... tenen unimmens potencial energèticsostenible a tocar esperanttant sols a ser explotat.Com si es tractés d’una im-mensa pila de combustible,els mars i oceans emmagat-zemen a les seves aigüesuna quantitat gairebé ines-gotable d’energia en formade calor que pot perfecta-ment ser “robada” mitjan-çant el conegut sistema dela bomba de calor.

Extreure energia de l’ai-gua marina i utilitzar-la perescalfar/refredar habitatgesté ja algun precedent, comés el cas de Drammen, a No-ruega, on a través d’aquestprocediment més de cin-quanta mil persones gaudei-

xen a les seves llars del con-fort que els proporcional’energia renovable que elsofereix el mar.

En aquest complicat con-text energètic, on cal jubilarurgentment energies fòssilsi pobresa energètica, entencimprescindible començar aexplotar a les nostres ciu-tats costaneres un altregran tresor del nostre mar,concretament l’abundantenergia renovable que lesseves aigües acumulen.MARTÍ GASSIOTBarcelona

La fama iel dopatgeb Tenen moltes coses encomú.

a) És difícil accedir-hi. b)Quan hi arribes no en sapssortir. c) Amb una guanyesdiners i amb l’altra, també.d) Si tens fama tens privile-gis i si vas drogat, també(atenuants). e) Segons l’ús

que se’n faci pot ser bo omolt dolent. f) La fama =versus política i la droga =versus corrupció. g) Moltspolítics hi són per la fama,alguns esportistes ho sónper la droga. h) A vegadesper mantenir la fama neces-sites la droga i sovint permantenir la droga necessi-tes la fama. i) Si la droga es-tà prohibida (sense receptamèdica) s’haurien de fercontrols antidopatge a tot-hom (esportistes, polítics,músics, ballarins, escriptors,conductors, ciclistes, via-nants, funcionaris, etc.).Molts treuen benefici a tra-vés del dopatge.

Per què, si hi ha un comi-tè, per al control de la salut il’esport a escala estatal, noactua?

Per què, si la direcció ge-neral de l’Esport acull, regu-la, tutela i ajuda diferentsesports, permet, que jo sà-piga, que esportistes de cur-ses de muntanya i de com-

peticions d’apnea estiguinexempts de passar el con-trol de dopatge?

Per què hi ha esports enquè es detecten més casosde dopatge (atletisme, ci-clisme, natació, entre d’al-tres)?

Per què molts esportistesenxampats són asmàtics?

Per què el mitjans de co-municació i organismes cí-vics obvien aquests detalls?

Durant la meva etapacom a entrenador d’atletis-me, a una atleta de Girona,la van visitar tres vegadesen un mes els “vampirs”,nom donat als funcionarisque fan els controls.

Seria interessant que lesautoritats i el mitjans de co-municació investiguessin iho clarifiquessin.

Hem de vigilar amb la ca-feïna, la hipnosi i alguns me-dicaments. També amb al-guns “xarlatans” actuals.JOSÉ L. LUCERO PIÑOLGirona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE DESEMBRE DEL 2017

Carles Puigdemont, PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Catalunya viu en un estat de persecució de les ideeslegítimes, democràtiques i no violentes”

La frase del dia

SísifJordiSoler

l resultat de lesúltimes eleccions

autonòmiques de-mostra les limitacionsdel sufragi universal.Mai no havia anat a

votar tanta gent ni mai havien deixatles coses més o menys com les havientrobades. L’indiscutible èxit, en cir-cumstàncies prou adverses, del blocindependentista no pot ocultar el fetque la suma dels seus vots no arriba al48%. I l’esperança del govern de Ma-drid que hi hauria prou electors a Cata-lunya per assolir una alternativa cons-titucionalista en el Parlament ha que-dat frustrada. Els polítics esperensempre que la gent resolgui els proble-mes que han creat i pagui les despe-ses, però comença a ser hora que re-

nunciïn a la rendició incondicional del’adversari i comencin a pensar d’unaaltra manera; no pot ser que ens facinanar a votar cada mig any fins que hihagi un desenllaç que satisfaci incon-testablement un dels dos bàndols. Ésde bon to felicitar-se perquè l’absten-ció hagi baixat fins al 18%, però l’incre-ment de participació no és cap bonanotícia: s’ha aconseguit gràcies a lacreació de temors i a l’exacerbaciódels sentiments. De moment, moltsciutadans estan crispats i comencen aconfondre la passió política amb la fesectària. La democràcia no consisteixnomés a votar; es tracta de garantirl’estabilitat i la seguretat, es tracta quehi hagi institucions fortes, es tractaque el lliure joc dels interessos no alteriles bases de la prosperitat. I ho estandestruint tot com si no hi hagués de-mà i sense cap escrúpol de conscièn-cia; entre tots acabaran donant la raó aAznar quan deia que la catalana és unasocietat malalta.

E

De set en setManuel Castaño

Vinga votar

La democràcia no consisteixnomés a votar

“Sense repúblicano tenim capacitatper avançar enl’edificació de lanova casa pairal detots

onstruir la Catalunya republica-na sembla quelcom complicatavui, però no ho és gens. Sortir de

l’òrbita d’una monarquia parlamentà-ria i ser república és l’efecte d’aplicar latradicional recepta republicana. Perfer república només cal començar perla pràctica dels valors que fan vida re-publicana: la igualtat, la llibertat i l’ho-nestedat, la transparència, la solidari-tat, el diàleg com a forma de resoldreels conflictes, la justícia social i l’equi-tat en l’aplicació de la justícia.

NO ÉS REPUBLICÀ QUI RETIRA els fons i es-talvis de les entitats catalanes i els tras-passa a comptes mirall o a entitats fi-nanceres terceres fora de Catalunya,creient que guanya en seguretat, enlloc d’exigir que es redueixi l’impost al’estalvi i s’alliberin les pensions del’IRPF, s’acabin les retallades i l’Estatens retorni el sobrant del que ha recap-tat i no inverteix.

ÉS REPUBLICÀ qui lluita per ampliardrets i llibertats, controlar els recursoseconòmics de la societat que gestionael municipi, la Diputació o el govern. Ésrepublicà qui defensa el pacte social,els drets humans i les llibertats.

ÉS REPUBLICÀ QUI TREBALLA per fer méseficaç, potent i professional la segure-tat social, l’assistència social, la defen-sa dels que són vulnerables o es trobenen risc d’exclusió social, fer cohesió so-cial, qui s’esforça per reduir l’atur.

ÉS REPUBLICÀ QUI COOPERA a fer una po-lítica d’habitatge social digna i un plade xoc per recuperar els treballadorsque han perdut la feina, s’enfronta altreball precari, als abusos dels empre-saris sense escrúpols, es mou per creartreball de qualitat amb salaris dignes.És republicà qui fomenta la immersiólingüística sense complexos i l’escolade formació progressiva, l’educació de

C qualitat igual per a tothom. Treballcontra la regressió i l’abandó, la segre-gació, la falsa moral i la fractura social.

ÉS REPUBLICÀ QUI CREU en la força de lademocràcia expressada en les urnes,com a eina per recuperar la normalitatdemocràtica que ha perdut Catalunyaamb la suspensió del seu dret públic.

CATALUNYA NECESSITA FER i consolidar laseva transició democràtica, el desblo-queig de la seva política, fer republica-nisme solidari. Aquesta transició had’eliminar les retallades socials i de ser-veis amb un pla de tresoreria adequat.

ELS MUNICIPIS necessiten lliure disponi-bilitat de fons per fer la política de pro-ximitat, enfortir la democràcia és prac-ticar el principi de subsidiarietat.

LA NOSTRA ECONOMIA ha de ser produc-tiva i tractada amb una fiscalitat justa,amb un impost al treball personal redu-

ït o inexistent per a rendes baixes i ju-bilats. És ser republicà el fet d’impulsarmesures de creixement econòmic quereverteixin part dels beneficis a la so-cietat.

LA REPÚBLICA CATALANA exigeix autogo-vern ple, capacitat legislativa plena, al-tres criteris de fer i objectius a servir lajustícia. La justícia ha d’operar mésamb els principis del dret i l’equitat queamb la llei que pot rebutjar el jutge si ésconsiderada injusta. La creativitat ju-dicial i l’evolució del dret han de ser bà-siques en aquest nou període.

ENS CAL APROFITAR LA FEINA feta pel go-vern i el Parlament, recuperar les lleissocials bloquejades o suspeses pel Tri-bunal Constitucional, fer reconèixer lasobirania nacional catalana, impres-criptible i irrenunciable, que tenimdret a recobrar des de 1714 i avançarper les vies del progrés.

SENSE REPÚBLICA NO TENIM capacitatper avançar en la edificació de la novacasa pairal de tots, educant la gent en elrespecte i la força del progrés en col·lec-tivitat, l’amor per les llibertats i la de-mocràcia participativa. Fer repúblicaexigeix reduir dependències. Ningú hade poder prendre decisions per nosal-tres. Cap altra sobirania se’ns pot su-perposar trencant amb l’obligació mo-ral i política de ser equitatius i solidarisamb el poble català.

FER REPÚBLICA VOL DIR també allunyar-se de l’oligarquia que controla l’econo-mia i el govern d’Espanya, els interes-sos amagats, la mentida i l’immobilis-me. Ens cal un espai nou de convivèn-cia i valors republicans, de formació enel diàleg i general accés a la cultura.Trencar motllos establerts és la granrevolució que ha de permetre la presèn-cia i l’expansió cultural, econòmica isocial catalana al món.

Pau Miserachs. President del Grup d’Estudis Polítics

La República per ferTribuna

Després de la majoria sobi-ranista assolida per Juntsper Catalunya (JxCat),ERC i la CUP en la cita a lesurnes convocada pel presi-dent espanyol, MarianoRajoy, es posa en marxa lamaquinària per constituirel nou Parlament i investirel nou president. Avui lallista de Puigdemont i elsrepublicans comencen lesnegociacions sobre qui di-rigeix la cambra i el go-vern. Si JxCat ja ha propo-sat que Carme Forcadelltorni a ocupar la presidèn-cia del Parlament, els re-publicans ja han dit que siPuigdemont no pot ser in-vestit president, el vice-president Junqueras, araa la presó, és qui hauria deser-ho.

Amb la situació dels exi-liats i dels presos políticspel mig i l’amenaça de de-tenció de nous càrrecs in-dependentistes –unaamenaça que va reiteraramb contundència el mi-nistre de l’Interior, JuanIgnacio Zoido–, les incòg-nites per aclarir són mol-tes i s’albiren unes nego-ciacions àrdues. En unesdeclaracions a OkDiariorecollides per l’ACN, Zoidova assegurar que “la justí-cia i la policia judicial sónindependents”, i tot seguitva insistir que no li “tre-molarà el pols” si ha de de-tenir “nous càrrecs” inde-

pendentistes –encara quesiguin “nous càrrecs elec-tes”–, com Elsa Artadi(JxCat) i Marta Rovira(ERC). “Vivim en un estatde dret i cal tenir en comp-te que fins que no hi hagiuna sentència ferma queprohibeixi determinatsdrets, ells [els indepen-dentistes] poden presen-tar i elegir les personesque els representen en de-terminades llistes.” Peròva sentenciar: “Les sevesconseqüències tindran.”Amb aquesta atmosferad’amenaça, la constituciódel Parlament i la investi-dura del president han designificar la recuperació,de facto, d’un autogovernsuspès amb l’aplicació del’article 155 i la convocatò-ria exprés d’eleccions perpart de La Moncloa.

La primera parada en larepresa de l’autogoverncatalà és la constitució delnou Parlament. La data lí-mit per a la sessió consti-tutiva del Parlament és el23 de gener (això és, 20dies hàbils posteriors a leseleccions).

Un cop escollida la pre-sidència de la cambra, aixícom la resta de membresde la mesa, la segona para-da és la investidura delnou president de la Gene-ralitat. Si s’esgoten tots elsterminis previstos, la in-vestidura hauria de ser el6 o el 7 de febrer. En el casque el candidat a la presi-dència no reunís prou su-ports, la investidura es po-dria sotmetre, dos diesdesprés, a un segon debat,que culminaria amb unaaltra votació en la qual lamajoria simple de la cam-bra seria suficient (aixòés, més vots a favor que encontra). Però si ambaquests terminis encarano hi hagués manera d’in-vestir president, hi hauriade límit fins a principisd’abril (6 o 7 d’abril) perpoder proposar nou candi-dat i evitar, així, la convo-catòria de noves eleccions,que seria automàtica i ani-ria a càrrec, encara, delpresident espanyol. Un es-cenari de bloqueig absoluta l’hora de triar nou presi-dent i nou govern condui-

ria a unes eleccions a finalde maig.

Ara mateix, les traves-ses sobre el nom del futurpresident de la Generali-tat semblen del tot ober-tes, per bé que totes les mi-rades estan posades sobrePuigdemont i com gestio-narà la seva situació aBrussel·les. JxCat, ERC ila CUP tornen a estar con-demnats a entendre’s,mentre que els comuns jahan dit que no investirancap candidat de JxCat.

Ciutadans, descartatEl que sí que és clar, a ho-res d’ara, és que Cs no en-trarà en converses ambningú perquè “el blocconstitucionalista no témajoria” i restarà “a l’ex-pectativa” dels indepen-dentistes, tal com van re-conèixer ahir. Tot i van-tar-se d’haver guanyat leseleccions (amb només 36diputats), el fet és que que-den molt lluny de poder ar-ticular una majoria parla-mentària. Però les batus-ses dins el bloc del 155 nos’aturen, i ahir el PP no vadesaprofitar l’ocasió decriticar Cs per no haver in-tentat formar govern. Elcoordinador general delPP, Fernando Martínez-Maillo, va criticar la líderde Cs, Inés Arrimadas,d’“amagar-se”, i va treureimportància a la trompa-da electoral encaixada pelPP el 21-D: “Ni el governd’Espanya ni Rajoy s’esta-

ven examinant en aques-tes eleccions perquè ja hovan fer el 2016.” Tambéva aprofitar per instarPuigdemont a tornar deBrussel·les i “sotmetre’s ala llei”. Malgrat això, l’en-sulsiada del PP segueixtenint conseqüències:ahir el seu secretari d’es-tudis a Catalunya, JuanArza, va anunciar la dimis-sió, argumentant que lasocietat “exigeix” a la for-mació de Rajoy “una reno-vació urgent”.

La incertesa sobre quani com s’aixecarà la suspen-sió del govern plana sobrel’actual panorama. Els avi-sos des de Madrid no ces-sen. El ministre de Justí-

cia, Rafael Catalá, va ad-vertir ahir que espera que“mai més sigui necessàrial’aplicació del 155”, addu-int que “es va haver de fer”perquè la Generalitat vaincomplir les seves obliga-cions. D’altra banda, comha fet amb deu autono-mies més, el ministre d’Hi-senda, Cristóbal Montoro,va enviar una carta a la in-terventora de la Generali-tat, Rosa Vidal Planella,per advertir-li que hi ha“risc” que Catalunya nocompleixi la regla de ladespesa aquest 2017. Enla missiva recorda que si hiha incompliment, el seugovern pot obligar a ferajustos pressupostaris. ■

Compte enrereper recuperarl’autogovernACORD JxCat i ERC engeguen negociacions per consensuar el nom del presidentde la Generalitat AMENAÇA El ministre Zoido adverteix que no li “tremolarà elpols” si ha de “detenir” més càrrecs independentistes, com Artadi o Rovira

Anna BallbonaBARCELONA

Calendari de la investidura

“El que és clar és quela responsabilitat [del’1-O] no acaba ambels que feien unadeclaració puntual”Juan Ignacio ZoidoMINISTRE DE L’INTERIOR

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“A vegades els tempsde la justícia no vancompassats amb elstemps polítics, però lajustícia sempre acabaarribant”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE DESEMBRE DEL 20176 |

L’Erasmus hafacilitat la mobilitatde més de 9 milionsd’estudiantsi professors

El ministre Zoidoordena la retiradadel reforç policialespanyol per l’1-Oabans de dissabte

30 anysvoltantper Europa

Els ‘piolins’se’n van deCatalunyaNacional

Gener 20181 6 7

1421

28

2 3 4 5

8 9 10 11 12 1315 16 17 18 19 20

22 24 25 26 2729 30 3130

23

23 DE GENER Constitució del Parlament

Febrer 20181 2 3 4

5 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28

6 7 8 9

6-7 DE FEBRER Debat d'investidura del president de la Generalitat

8-9 DE FEBRER Segon debat d'investidura

Abril 20181

2 3 4 5 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 2930

6 7

EL PUN

T AVU

I

6-7 D'ABRIL Límit per a la investidura o per a una nova convocatòria d'eleccions

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

Bon ventL’APUNT Recordem-ho: van venir per impedir el referèndum,

que es va celebrar, i d’allò ja en fa tres mesos. Totaquest temps deuen haver estat molt aqueferats.Van marxar entre crits d’“A por ellos”. La preguntaés què els deuen dir a la tornada. Imagino les sevesmares rebent-los a casa amb els braços ben oberts:“Muy bien pegado, hijo!”Emili Bella

Per Sant Esteve ens han regalat la retirada dels piolins.Vuelven a casa por Navidad. És trist, però qui sap sise’n van més per les seves crítiques a l’àpat de la nitde Nadal als vaixells de creuer i per la perspectiva d’unmins cotilló per Cap d’Any que per la inutilitat de la se-va presència a Catalunya, pel malbaratament econò-mic a costa de tots o per la seva missió fallida de l’1-O.

1796

01-1

1772

88®

L’homenatge al primerpresident de la Generali-tat republicana, FrancescMacià, que es fa cada diade Nadal des de 1980, vaestar marcat pel fet de te-nir dirigents independen-tistes a la presó i a l’exili.La presidenta del Parla-ment, Carme Forcadell, vainvocar la memòria de Ma-cià, en el 74è aniversari dela seva mort, per assegu-rar que el seu “amor per lallibertat” farà que “maimés cap persona bona i in-nocent hagi de passar elNadal a la presó o a l’exili”.Forcadell va lamentar queel president i els consellersdestituïts per Rajoy no po-guessin assistir a l’ofrenafloral, i va mostrar l’espe-rança perquè, arran del re-sultat de les eleccions del21-D, puguin tornar del’“exili” i sortir de la presó,“per llibertat, dignitat ijustícia”. Sobre la seva de-cisió de repetir o no al cap-davant de la presidènciadel Parlament, Forcadellva apuntar que ja la pren-drà “quan toqui”.

Els consellers destituïtsJordi Turull i Josep Rull,del PDeCAT, van llegir unacarta del president a l’exi-li, Carles Puigdemont, onafirmava que a Catalunyaes viu “un estat de perse-cució de les idees legíti-mes”. A més, reivindicavaels dirigents sobiranistesactuals com a “continua-dors d’una llarga cadenad’esforços i sacrificis perdefensar les institucions”.I recordava que Macià, que“també va patir persecu-

ció i exili”, va demanar alscatalans que sabessin “fer-se dignes de Catalunya”.

Al cementiri de Montju-ïc, els representants delspartits independentistesvan lamentar que, en elseu discurs de Nadal, el reiespanyol, Felip VI, haguésperdut “una oportunitat”de tornar a l’arbitratge idemostrar que havia llegitel resultat de les eleccions.Així ho va assegurar el por-taveu de JxCat, EduardPujol, mentre que, en una

línia similar, el portaveud’ERC a Barcelona, AlfredBosch, va exigir a Felip VIque renunciés a la “unila-teralitat de les porres i laviolència”. Al seu torn, elportaveu de Demòcrates,Toni Castellà, va recalcarque no havia vist “cap va-riació” en el missatge delmonarca espanyol. La co-ordinadora general delPDeCAT, Marta Pascal, vadefensar que el “somni” deveure Catalunya lliure ésavui “més a prop”. ■

RedaccióBARCELONA

Forcadell invoca Macià peral retorn d’exiliats i presosa En una carta llegida per Rull i Turull, Puigdemont reivindica els actuals dirigentssobiranistes com “els continuadors d’una cadena” en la defensa de les institucions

L’ofrena floral a la tomba de Macià, amb el llaç enviat per Puigdemont ■ QUIQUE GARCÍA / EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

1708

09-1

1787

98®

Divendres 29 de desembre, 23.00 hWax & BoogieUn dels millors formats del panorama del blues, del rhythm & blues i del boogiewoogie.Ster Wax a la poderosa veu, David Giorcelli, virtuós del piano, i el mestre ReginaldVilardell a la bateria, formen un trio d’alt voltatge que no us podeu perdre!

L’EQUIP DEL SIS-B US DESITJA MOLT BONES FESTES!EEnnttrraaddaa lllliiuurree..SSeerrvveeii ddee ccaarrttaa.. PPeerr ssooppaarr oo ppeerr ffeerr llaa ccooppaa..CCoonnssuulltteeuu aall FFaacceebbooookk oo wwwwww..ssiiss--bb..ccoomm llaa pprrooggrraammaacciióó mmuussiiccaall eessttaabbllee.. RReesseerrvveess aall 9933 776611 1188 4499

Se’n van. El reforç policialespanyol que va servir perreprimir a cops de porra ibales de goma els votantsdel referèndum de l’1-Ose’n torna a la seva terra,d’on va ser acomiadat ambcrits d’“A por ellos”. El Mi-nisteri de l’Interior vaanunciar ahir la retiradadels agents de la PolicíaNacional i la Guàrdia Civil,un adeu que va començarahir mateix i que s’allarga-rà fins dissabte. Van veniren el marc de l’operacióCopèrnic per aturar l’1-O,una missió fallida, peròque s’ha estirat tres mesosmés enllà del referèndum.Els vaixells Azzurra –queprimer va atracar a Tar-ragona– i Rhapsody aban-donaran per fi el port deBarcelona, i els efectiusque s’allotjaven en hotelsi recintes militars tambéevacuaran Catalunya. Elllampant vaixell de creuerMoby Dada, que va donarel nom de piolins al contin-gent policial, ja es va reple-gar a mitjan novembre.

El 2018 començarà,doncs, net dels anome-nats piolins. Quedaran,això sí, les plantilles de lapolicia espanyola i de laGuàrdia Civil que encarahi ha habitualment a Ca-talunya. L’operació Copèr-nic acaba sense que hagi

transcendit el cost per al’erari públic del desplega-ment, ja que està classi-ficat com a secret d’estat,més enllà dels prop de30 milions que alguns mit-jans espanyols van esti-mar a l’octubre en concep-te de lloguer de ferris i die-tes. Evidentment, la fac-tura s’ha acabat multipli-cant amb els mesos i hapagat unes forces policialsque bona part del temps

han estat inactives. Elsagents han tingut un so-bresou a part de la nòmi-na. Segons va assegurarel conseller Josep Rull alsetembre, el lloguer delsvaixells costava a l’Estat300.000 euros al dia.

Tampoc no es coneixamb exactitud el nombrede policies enviats –es cal-cula extraoficialment que,juntament amb les plan-tilles fixes al nostre país,

eren uns 20.000–. Però,en qualsevol cas, han estatrellevats progressivamentdurant l’estada al Princi-pat. El ministeri no voliaque els agents passessinmés d’un mes fora de casa.

No són poques les po-lèmiques que han prota-gonitzat durant aquesttemps, a banda del rebuigque han suscitat a les lo-calitats on s’han allotjat i lasensació d’inseguretat que

han causat a bona partdels veïns. També s’han re-gistrat queixes contra elministeri per les condi-cions en què han estat elsagents. Sense anar méslluny, el Sindicat Unificatde Policia (SUP) denun-ciava ahir el menú de la nitde Nadal als vaixells: es-paguetis, croquetes, carnamb puré de patates... “Alsdelinqüents se’ls dispensaun tracte millor”, deia una

piulada del SUP, referint-se als presos polítics cata-lans. Quan encara és horaque s’investigui la violèn-cia desenfrenada de la in-fausta actuació policialdurant l’1-O, que va provo-car més d’un miler de fe-rits, el ministre Juan Ig-nacio Zoido va prometreahir que obriria sense di-lació una investigació re-servada sobre l’àpat nada-lenc, que va obligar algunspolicies a buscar un res-taurant per celebrar la nitde Nadal.

Cobrar com els MossosZoido es va trobar ahiramb sindicats de la policiai associacions de guàrdiescivils per oferir-los millo-res salarials que els equi-parin amb els Mossos. Les

organitzacions policialsvan anunciar al novembreun calendari de mobilitza-cions. A mitjan gener cele-braran una reunió extra-ordinària per “concretar”les “necessitats” dels cos-sos. Sense esmentar espe-cíficament Catalunya, elministeri va emetre un co-municat en què afirmaque “els fets” de l’últim anyposen de manifest “la in-justícia de l’existència dediferents retribucions perfeines similars” entre elsdiversos cossos policials.Tanmateix, en seu par-lamentària, Zoido ho vin-culava a l’aprovació delspressupostos de l’Estat. ■

Zoido ordena la retirada dels‘piolins’ abans de dissabte

Emili BellaBARCELONA

a Es manté la incògnita sobre el cost per a l’Estat del desplegament de milers de policies a Catalunya durantmés de tres mesos a El ministre investigarà el menú de la nit de Nadal als vaixells per les queixes dels agents

El vaixell ‘Rhapsody’, ancorat al port de Barcelona, en una imatge d’arxiu ■ REUTERS / ALBERT GEA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

20.09.17Dos vaixells amb policies iguàrdies civils a bord atra-quen al port de Barcelona.I un tercer, al de Tarragona.

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

178389-1148377w

La fiscalia de Barcelona hacridat a declarar part delprofessorat de l’institutEl Palau de Sant Andreude la Barca (Baix Llobre-gat) pels presumptes co-mentaris despectius quevan fer a classe sobre lescàrregues policials del dia1 d’octubre. Els fets vantenir lloc el 2 d’octubre,just l’endemà del referèn-dum. En algunes aules elsmateixos alumnes van de-manar debatre sobre eltema, com ja va passar elprimer dia de curs, quanes va parlar dels atemp-tats terroristes.

El tema es va tractar,però algunes famílies delcentre van denunciar eltracte que van rebre al-guns alumnes que sónfills de guàrdies civils. Enaquest municipi hi ha unacaserna del cos i, a bandade les famílies, els matei-xos agents van presentardenúncia per presumptes

casos de pressió escolarquatre dies després de lescàrregues policials. Unsdies més tard, 200 estu-diants de l’institut es vanconcentrar per mostrar elseu suport als fills delsguàrdies civils.

En vista de les denún-cies, la fiscalia ha citat adeclarar diversos profes-sors per tal d’esclarir si elscomentaris que els impu-ten poder ser constitutiusd’un delicte d’incitació al’odi. Algunes fonts ci-tades per l’agència ACNhan assegurat que el de-bat que es va donar a clas-se sobre els incidents del’1-O es va produir de ma-

nera “equitativa”.Aquesta no és la prime-

ra vegada que es porta alsjutjats el comportamentdel professorat arran del’actuació policial durantel referèndum de l’1-O. Eljutjat d’instrucció número1 de la Seu d’Urgell encaramanté com a investigatsper un presumpte delicted’incitació a l’odi vuit mes-tres de tres escoles de laSeu d’Urgell pel seu com-portament dies després.

En aquest cas, els mes-tres ja han declarat davantdel jutge, que ha deciditmantenir-los com a inves-tigats. En concret, es trac-ta del director i quatremestres del col·legi públicMossèn Albert Vives, la di-rectora i un mestre de l’es-cola Pau Claris i la directo-ra de l’escola La Salle.

La Comissió de Suporta l’Escola Catalana va re-collir més de 40.000 signa-tures de suport i l’Associa-ció de Mestres Rosa Sen-sat va mostrar el seu su-port als docents. ■

Professors deSant Andreu dela Barca, citatspels fets de l’1-Oa Ja està en marxa una causa contra vuit mestres de la Seuper un presumpte delicte d’incitació a l’odi a Algunes famílieshan denunciat el tracte que van rebre fills de guàrdies civils

RedaccióBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

La policia espanyola ha iden-tificat dues persones que eldia de Nadal van cantar na-dales a Palma i van cridarconsignes a favor de l’allibe-rament dels presos polítics,segons informa dBalears.

Els fets es van produirdilluns davant de l’ajunta-ment de Palma, a la plaça deCort, quan els agents van de-

40.000signatures de suport als vuitmestres investigats per un pre-sumpte delicte d’incitació a l’odies van recollir a la Seu d’Urgell.

Uns 200 estudiants es van manifestar davant de l’institut el Palau ■ ACN

manar pels responsablesd’un acte convocat per Mú-sics per la Llibertat.

Segons el rotatiu, un delsidentificats, un jubilat, va ex-plicar que un oficial de la poli-cia estatal li va demanar ladocumentació i el va qualifi-car de “capitost”. L’home li varespondre que ell no era “ca-pitost de res”, tan sols “un

ciutadà que canta nadalesdavant l’ajuntament de la se-va localitat, com molts altresarreu dels Països Catalans,per demanar la llibertat delspresos polítics”. Els assis-tents a l’acte van cantar Elcant dels ocells i Santa nit,i posteriorment van cridarconsignes per la llibertat detots els presos polítics.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Identificats per haver cantat nadales a favor dels presos