Edició de LleidaDISSABTE · 19 de maig del 2018. Any XLIII. Núm. 14641 - AVUI / Any XL. Núm. 13511 - EL PUNT

1,50€

113609-1187145L

1791

42-1

1350

28w

NACIONAL P22,23

Neus Munté. Candidata delPDeCAT a l’alcaldia de Barcelona

“Aspiro aliderar unallista única delsobiranisme”

Edicióespecial50 anys de‘L’estaca’

Enderrock celebra els 25 anys de rock catalàamb un número dedicat a l’himne de LluísLlach i a les millors cançons del 68

6,95€

Avui amb El Punt Avui

Del 18 al 20de maig

+DVD ‘Cançons del 68’

ADVERTÈNCIA · Rajoy alertacontra l’elecció de presos políticsi La Moncloa amenaça deconsiderar-ho una provocació

La restitució delsconsellers dificultael govern de TorraANUNCI · El president podriafer pública avui o demà lacomposició del nou executiu,incloent-hi Puig, Rull i Turull

P6-8

El Boeing llogat per Cubana de Aviación es va estavellar després de sortir de l’aeroport internacional José Martí ■ AFP

EUROPA-MÓN P29

Un Boeing 737 cau en picat després d’enlairar-se i hi moren 110 persones

Infern aeri a l’Havana

Més de quaranta jutjatstenen causes pel 8-N

Nacional P10

Els Mossos van enviar-les a Madridcom a rebel·lió, però les van refusar

Serà l’edifici públic més gran fet al paíssense utilitzar totxanes ni ciment

Nacional P20,21

Les obres del nou institut ■ EPA

El nou institut deBerga, construïtíntegrament en fusta

Almenys deu morts enun altre tiroteig als EUAUn home, que va ser detingut, ésl’autor dels trets, en un institut a Texas

Europa-Món P28

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE MAIG DEL 2018

iu Aristòtil que to-ta acció i tot pro-

pòsit tendeixen, pelque sembla, vers algunbé. I per tant el bé ésallò vers a què tot ten-

deix. Així arrenca la seva Ètica, on avan-ça cap a la idea que de la mateixa mane-ra que l’objecte de la ciència de la medi-cina és la salut, o la de la construcció devaixells, la navegació, l’objecte de laciència “principal”: la política, ha de serel bé. Això Aristòtil, però en temps demàsters falsos, cremes de supermercatque tomben presidències, carreres ex-prés i saquejos sovintejats ja veiem queel bé vers a què tot tendeix és més per-sonal que col·lectiu.

Hi podem afegir una reflexió de KarlJaspers que en el seu Origen i meta de lahistòria es fixava el 1949 en com la tèc-nica ha establert una nova consciènciadel món. El nostre sentiment de l’espaiterrestre s’escampa a tot el planeta pervirtut del sistema modern de comunica-cions, deia. L’eficàcia de la tècnica i eldesconeixement dels seus límits, queserveix Jaspers, deu ser ara mateix la-ment per a molts dels nostres polítics

actuals. El rastre digital serveix aquestsdies per recuperar articles, tuits, escrits,currículums, robatoris, que deuen ferpensar a més d’un i una en el bé aristo-tèlic.

Som les nostres accions, les nostresactivitats, allò que fem? Som allò quemengem? O allò que ens empassem?Ho veiem amb els tuits del presidentQuim Torra (que el deuran perseguir totel seu mandat tant si és curt com llarg),amb tots els mandataris del PP madri-leny, amb el cas d’Elisenda Alamany iuna xarxa social que ja no existeix: foto-log, o amb l’hemeroteca del diputat Gi-rauta que en una entrevista deia que Cs,UpyD i VOX són la mateixa cosa. És clarque allò que diem ens situa, ens fa comsom. I en el cas de les trajectòries públi-ques serveix per arribar a certs càrrecs.Per agafar notorietat, destacar i justa-ment aquesta projecció acaba servintper accedir a alguns llocs en l’esfera po-lítica. I fins a quin punt en som esclaus, ide la mateixa manera que ajuden a pu-jar, poden ajudar a caure? I serà per morde la tècnica i dels cercadors informà-tics? És el bé allò vers a què tot tendeix?

D

Keep calmXavier Graset

El bé

El rastre digital serveix araper recuperar articles, tuits,currículums, robatoris, quedeuen fer pensar a més d’un iuna en el bé aristotèlic.

La vinyetaFer

imarts vaig córrer a veure duesmanifestacions culturals ques’acaben: l’exposició de William

Morris al MNAC, que tanca demà, iÈdip al Romea, que es prorroga unsdies. Alexandre Cirici ens havia fet es-tudiar Morris, el creador d’Arts &Craft, moviment artístic i decoratiuque va fer agradables per dins les ca-ses de Londres que per fora estavenintoxicades pels fums de la RevolucióIndustrial. Una col·lecció d’objectesbonics. Una mica més tard van arribaraquí. Com que vaig néixer en una casaantiga, em vaig sentir com a la de lameva infantesa. Quan rascaven la pa-ret els pintors sempre trobaven un pa-per que semblava de Morris, i l’àvia ex-treia els carquinyolis d’un galeter Arts& Craft que li havia tocat a la seva ma-re en una tómbola.

Cap al Romea. Passo per la plaçaSant Agustí i hi trobo a faltar el monu-ment a l’actor Iscle Soler, de Gargallo:un bust que sembla que tingui el cosempresonat en un bloc de ciment o“que emergeixi d’un pou”, segons Pla.Què s’ha fet de l’actor que va oferirfuncions glorioses al Romea en l’època

D

dels papers decorats a les parets?Quan arribi a casa escriuré a Lluís Per-manyer per si ho sap. No em constaque fos un negrer com Antonio López.

Èdip. Molt al principi, quan el prota-gonista dialoga amb el cor que nomésli enumera desgràcies, sona un mòbilque sembla sortir de l’escenari. Comque havia llegit que era un muntatge“sense modernitats” me n’estranyo.L’oracle es comunicarà per telèfon?Sona una segona vegada, i per la caraassassina que fa Julio Manrique en-tenc que no estava previst i que ve dela platea. A mi la tragèdia Èdip, narra-ció detectivesca amb uns embolics fa-

miliars extrems, sempre m’ha fet unamica de riure, si prescindim del final, iperdonin. Penso si Sòfocles, que hitreballa a fons l’anomenada ironia trà-gica i les endevinalles (“avui, Èdip,naixeràs i moriràs”) no en buscaval’efecte. La ironia, encara que siguitràgica, conté un punt d’humor. Comdevien acollir els espectadors que ana-ven en massa al teatre d’Epidauremenjant olives amb pinyol aquesta sa-turnal de pares, mares, fills i gendresen un palau? Ricard Salvat ens deiaque plorant i aclaparats per la força fu-nesta del destí. Vol dir? Freud la vaacabar d’embolicar. Que la trucada delmòbil no fos d’un fill amb Erasmusque tot d’una s’ha recordat de la marei que quan torni no reconeixerà el pa-re. Però Èdip és molt més que la re-ducció freudiana. És política, fins i totactual, és una immersió en l’home, ésel text més ben escrit i travat de tots.Fa plorar per excels. Manrique i el di-rector Oriol Broggi, que ja ens havienofert un Hamlet tan clar, tan net i tanentenedor com aquest Èdip, hauriend’anar a rescatar la figura patriarcald’Iscle Soler o usurpar-li el lloc.

“La tragèdia deSòfocles no excloul’humor, a based’ironies

Vuits i nous

El mòbil d’ÈdipManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

ent dies de gràcia? Ha, ha, ha! Nicent, ni cinquanta, ni deu, ni un.Ni un sol dia de gràcia, no li han

concedit a Quim Torra. Ni durant elple d’investidura ni l’endemà. Res. Niun minut. El discurs de Torra –clar irepublicà– els ha encès. I intueixo –inomés ho intueixo– que l’estratègiaprovocadora de Torra (tenint encompte que només se sent provocataquell qui se’n vol sentir) tenia en elfons una finalitat, i és que quedés re-tratat qui havia de quedar retratat.Torra, que de moment només ha fetgestos (el gest d’anar a Berlín, el gestde prometre el càrrec sense citar ni elrei ni la Constitució, el gest d’anar di-lluns a veure els presos...) ha posat enevidència allò que ja temíem, i és queel 155 –se’n digui 155 o se’n diguimantenir el control de les finances–ha vingut per quedar-s’hi. A mi em fal’efecte, doncs, que en els dos dies queTorra fa que és president, i en la set-

C “Cent dies? Ni unminut de gràcia, noli han concedit.Intueixo, però,que aquesta eral’estratègia

mana que avui fa des del seu ple d’in-vestidura, ja ha aconseguit una cosa, iés que els unionistes quedin molt mésretratats que no pas ell. Ja han dit queel 155 es pot quedar, que l’activaranquan calgui (se n’adonen, amb quinanormalitat parlem ara d’una mesuratan excepcional com havia de ser el155?), que no hi haurà nomenamentsde segons quins consellers i que, si cal,aniran directament contra els Mossos

i TV3, que és el que els quedava per ferdesprés d’haver intentat desprestigiarl’escola. I això només en una setmana.És arriscada, l’estratègia de Torra –siés que és una estratègia i no una inter-pretació meva–, però és evident queha aconseguit retratar-los. No volenretirar el 155 i no saben com fer-ho, iles provocacions de Torra els han fetcaure de peus a la galleda. A Torra, pe-rò, no li ha pas sortit gratis. Ni li sorti-rà. Té tot l’aparell de l’Estat a sobre,vigilant-lo, i repassant-li la seva heme-roteca tuitaire. Torra, pensen a Ma-drid (i quan dic Madrid vull dir el go-vern de Madrid i l’oposició que en for-ma part), ha entrat de manera massaprovocadora, barroera, desconsidera-da i desproporcionada a la presidènciade la Generalitat. A diferència, és clar,de l’elegància amb què ells han actuatgràcies al 155: 259 càrrecs destituïts,7 exiliats, 9 empresonats, 24 organis-mes eliminats, 4 més d’intervinguts...

L’estratègia de TorraXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El III Congrés d’Economia iEmpresa de Catalunya, cele-

brat aquesta setmana a Barcelona,ha analitzat tots els factors que in-cideixen en l’economia catalana, lesfebleses i les fortaleses, amb l’ob-jectiu d’obtenir les receptes de fu-tur que permetin millorar, constru-int un model més eficient i equita-tiu. Més enllà de la trentena de pro-postes concretes d’orientació del’economia que n’han sorgit, l’anàli-si d’una trentena de catedràticsd’universitats de Catalunya, Espa-nya, Europa i els EUA, i més de 400experts i professionals del móneconòmic, treu dues grans conclu-sions, que convé subratllar i tenirpresents per evitar la instrumenta-lització política de l’economia.

La primera conclusió deixa clarque l’economia catalana té unamusculatura i un potencial nota-bles que li permeten tirar endavanten el món globalitzat amb indepen-dència del context polític i, fins i tot,en situacions convulses com lesque s’han viscut durant l’últim any.El criteri dels experts, que contra-diu el discurs de la por esgrimit perl’Estat per combatre el procés sobi-ranista català, constata també quel’operació sortida d’empreses pro-moguda pel govern espanyol l’últi-ma tardor ha tingut un impactemés simbòlic que econòmic.

Els experts també conclouenque, si bé l’economia catalana no hapatit per la inexistència d’un impulspúblic important, sí que té un mar-ge de millora clar. I en aquest sentitcertifiquen que una Generalitatamb autonomia financera i un sis-tema tributari propi estaria en con-dicions de donar aquest impuls de-cisiu, adoptant mesures que per-metrien fer la seva economia méscompetitiva i també més equitati-va, contribuint a una societat méscohesionada.

Més poderper competiri cohesionar

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La federació catalana ha respost amb contundèn-cia a l’espanyola, que havia protestat perquè al GPde F-1 de Montmeló es va interpretar Els segadorsi hi havia la senyera. La catalana ha recordat a l’es-panyola que es tracta dels símbols nacionals, ple-nament estatutaris i constitucionals.

PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Resposta contundent

La Diputació de Barcelona ha constituït la Xarxade Guarderies Municipals de la demarcació deBarcelona, formada per 395 guarderies situades a235 municipis, en les quals s’escolaritzen 24.000nens menors de 3 anys. L’objectiu de la Diputacióés que s’augmenti el nombre de places.

-+=

-+=

Tot de la paellaJosep Piera

Suport a les guarderiesMercè Conesa

-+=

Joan Ollé

El poeta i narrador valencià acaba de publicar Elllibre daurat. La història de la paella com no s’hacontat mai, on condensa coneixements teòrics ihistòrics sobre el suculent plat. Un extens treballon recull també observacions d’escriptors, gas-trònoms i artistes.

POETA I NARRADOR

PRESIDENT FEDERACIÓ CATALANA D’AUTOMOBILISME

EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE MAIG DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

El circ del’art

l Museu Guggenheim de Bilbao ha inauguratrecentment la polèmica exposició Art i Xina després

del 1989. El teatre del món, per bé que el títol més adienthauria estat El circ de l’art aquí i a la Xina Popular, que vadir aquell. La controvèrsia l’arrossega des que es vapresentar a Nova York, on la pressió de les entitats quevetllen pels dret dels animals va fer que es retiressin trespeces: una d’un terrari amb rèptils que devoreninsectes; una altra amb dos porcs copulant (en aquestcas és un vídeo que documenta l’acció); i encara una

més amb uns gossos pitbullembogits que s’arrencarien els ullssi no fos perquè els frenen elsarnesos. Aquesta tercera peça,també una filmació, és l’única queno s’exhibeix a Bilbao. Però lesaltres dues sí, cosa que ha provocatprotestes dels animalistes. El

museu basc s’ha negat a censurar-les, tot al·legant queno hi ha maltractament i que la llibertat d’expressió i decreació artística és intocable. I és i ha de ser així. Peròmés enllà del debat de l’ús dels animals en el món de lacreació, el que veritablement neguiteja d’aquesta i detantíssimes exposicions que honoren els artistesdominants és la deriva de l’art contemporani en unamena de reality show que s’ha carregat la dimensiópoètica per denunciar el que sigui. Molts dels artistesxinesos inclosos en la mostra del Guggenheim vanirrompre en el mercat abans de la crisi amb uns preusestratosfèrics. I això sí que és una obscenitat.

E

Polèmica alGuggenheimper l’ús delsanimals en lacreació

http://epa.cat/c/2bbcus

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

El ministeri investiga ladenúncia d’un sindicat quesosté que adoctrinen contraEspanya. Ruiz hi veu voluntatde censura.

10anys

20anys

Amposta aplega més de20.000 persones contra elminitransvasament. LaPlataforma avisa que portarà aBarcelona la manifestació.

El PSOE de Madrid es plantejaun referèndum per ratificarCristina Almeida. IU avisa elssocialistes que no intentin unirles esquerres en contra seu.

Els llibres de text L’Ebre es desborda Pols IU-PSOETal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE MAIG DEL 20184 | Punt de Vista |

nes piulades i unsarticles fets des de

l’esperit de resistènciad’una llengua i una cul-tura amenaçades, mi-noritzades i combatu-

des, han estat a l’ull de l’huracà i han ser-vit per construir una imatge distorsiona-da i falsa del nou president de la Genera-litat. Qui somnia amb una Espanya una,grande y libre s’ha valgut de l’hemerote-ca per girar la truita i acusar l’indepen-dentisme de supremacista, quelcom queno ha estat mai una característica cen-tral d’aquest moviment.

Per entendre com funciona, cal distin-gir què és supremacisme i què no ho és.Si el president Torra diu que els espa-nyols són unes bèsties, això és suprema-cisme. Si una dirigent dels comuns diuque els espanyols ens follen per davant iper darrera sense avisar, està parlant ensentit figurat dels excessos del governespanyol, i això no és supremacisme. Siun líder sobiranista és queixa amarga-ment perquè no pot fer servir la llenguapròpia per gaudir del cinema o per acce-dir a la justícia, és un etnicista i un xenò-

fob. Si un dirigent unionista reclama ladesinfecció de Catalunya d’independen-tistes, és mestre en l’ús del sarcasme,però en cap cas vol ofendre. Si algú esposa un llacet groc a la solapa o vol en-trar a un estadi de futbol amb una sa-marreta groga és un racista fanàtic quefomenta l’odi. Si un dirigent, en seu par-lamentària, es refereix als seus adversa-ris polítics com “l’enemic” a batre, sem-pre parla en sentit figurat, sense cap in-tenció d’intimidar.

Malauradament, tots els exemples es-mentats són reals, són certs, han ocorre-gut aquí, a Catalunya. Per això fa tant demal que la resposta majoritària sigui tanacomplexada, sigui la de demanar discul-pes per existir.

La llengua catalana és encara minorit-zada al seu propi país, i no per un capricidel destí, sinó per polítiques ben planifi-cades i una repressió ben executada quecomencen ben abans del decret de 1700contra l’ús del català al nord del país i elsdecrets de Nova Planta a la resta del ter-ritori.

U

Full de rutaGermà Capdevila

Manual breu desupremacisme

Fa mal que la respostamajoritària sigui tanacomplexada, siguila de demanar disculpesper existir

“És saludableqüestionar-se l’estatde la justícia perevitar –tant comsigui possible– quesigui injusta

om en un moment en què parlemmolt de la justícia, de la seva inde-pendència i qualitat. Certament, la

injustícia i la justícia sempre han estat unfactor de controvèrsia arreu del món, jaque les minories socials, els grups mésdesafavorits i indefensos s’han sentit his-tòricament maltractats per les instànciesjudicials, fet que sol accentuar i generarmés problemes a llarg termini. Com diuuna frase mítica: “Sense justícia no hihaurà pau”, així que la matèria de la justí-cia és un assumpte de màxima importàn-cia i rellevància mediàtica, que pot afavo-rir el camí de les solucions o tot al contrari,generar més problemes i tensió social.

ARA, DAVANT DELS NOMBROSOS casos quesón tema central d’actualitat (els judicis aindependentistes catalans i el cas de LaManada en són el paradigma), les notíciesprincipals dels mitjans i el comentari diaride les xarxes socials en van plens, sentimcada dos per tres una frase recurrent, unaprecensura: “S’han de respectar les reso-lucions judicials”. ¿Què vol dir exacta-ment? ¿S’han de respectar de forma acrí-tica? Sembla que es vulgui posar de moda

S la impossibilitat de criticar, valorar, totaplaudint o repudiant una sentència judi-cial. ¿No ho podem debatre, no podem dis-cutir-ho? Fins al dia d’avui, la justícia estàfeta per humans i pels humans –l’expe-riència ens demostra que som imperfec-tes–, així que la justícia és impossible quesigui precisa, impol·luta i equànime. No, lajustícia ni ha estat, ni és, ni serà justa al100%, mentre els humans en prenguemles decisions. No, no són designis divinsles deliberacions d’un jutge, sinó deci-sions que prenen persones altament pre-parades, però amb marge d’error. ¿O no és

ja injust d’entrada que hi hagi gent que pu-gui pagar millors advocats que d’altres?¿O no és injust que segons qui pugui mou-re segons quins fils per afavorir segonsquins imputats? I amb l’objectiu que lajustícia sigui justa, ¿com es pot gestionarque un mateix fet sigui valorat de formamolt dispar segons el país que ho tracti?¿Com ho fem per respectar per igual deci-sions oposades? ¿És un país més just queun altre? Davant d’aquest cas, ¿els que de-manen un respecte acrític només ho sónquan el vent els va a favor?

NO CAL SER INGENUS: la justícia com qual-sevol altra activitat feta per persones és,per naturalesa, imperfecta, així que valmés vigilar, criticar i, si cal, celebrar lesdecisions judicials, però el més estèril, elmés inversemblant és no poder opinar so-bre aquestes. Per tant, és raonable i salu-dable qüestionar-se l’estat de la justíciaper evitar –tant com sigui possible– quesigui injusta. Si la volem de qualitat, la mi-llor manera d’enfortir-la és des d’una críti-ca convençuda i no des d’un ús acrític iservil, que sol amagar un interès partidis-ta per defensar l’statu quo.

Jordi Mayoral. Emprenedor

La justícia no és divinaTribuna

‘Homo deus’

b Amb el risc de ser titllatd’heretge, m’atreveixo a mati-sar l’encimbellament –ambtints hagiogràfics– que ha re-but Andrés Iniesta en el seuadéu al Barça. No negaré pas–seria una neciesa fer-ho– lesseves grans virtuts futbolísti-ques, però la seva trajectòriaés equiparable a la de tants itants ciutadans, més o menysanònims, que exhibeixen quo-tidianament talent, professio-nalitat, companyonia, humili-tat, abnegació, fidelitat a l’em-presa, honestedat... i tot ple-gat per uns emoluments bru-talment inferiors als de DonAndrés. La seva, mediatitzadaper uns criteris valoratius ba-sats en l’impacte mediàtic ge-nerat per un circ que prefe-reix, en general, el lucrar-se al’involucrar-se, el comparar alcooperar o el competir alcompartir. En qüestió d’excel-lència personal, seguramentIniesta és el borni al país dels

cecs, però això no el conver-teix en un nou Jesucrist,Gandhi o Luther King. El man-xec, sens dubte mereix unagran ovació, però no pas unasubmisa genuflexió.ÒSCAR PUJOL ESCANEROBadalona (Barcelonès)

Hisenda iel Sr. Montorob Els primers informes queva donar el Sr Montoro erenels autèntics, però com queno eren els que el Sr. Llarenavolia sentir va pressionar elministre que s’ho tornés a mi-rar per si hi podia haver algu-na factura falsificada, cosaque el Sr. Montoro va accep-tar com una possibilitat. Peròcom que tampoc no van acla-rir res, perquè no hi havia resque comprometés, van enviara Alemanya una documenta-ció confeccionada segons elsseus propis interessos. En de-finitiva el que volen és que elsenviïn Puigdemont, que ells ja

el jutjaran segons les lleis es-panyoles, que no tenen res aveure amb una democràciaperquè el govern espanyol en-cara està instal·lat en l’èpocade la dictadura i l’ordeno ymando. Dit això, hi ha qui hoha viscut de primera mà quepodria treure’n l’entrellat detot això, una persona honrada,digna, honesta i intel·ligent,Oriol Junqueras. Que el portina declarar a Alemanya i que hiassisteixin els senyors Llarenai Montoro. No sé si la llei hopermet, però segur que si fosaixí el govern espanyol no hoacceptaria, perquè s’exposa-ria a fer un altre ridícul.RAFEL BOIX I CULLELLVilassar de Mar (Maresme)

José María Íñigo

b Ens ha deixat José MaríaÍñigo, un autèntic disck-joc-key,, o sia un presentador dediscos a la ràdio moderna. Eldisc-jockey va ser un perso-natge nascut als EUA. Martin

Block va ser el pioner. Íñigopresentava i comentava dis-cos, orientava el públic, va serun vertader especialista. Vaviure una temporada a Angla-terra i sempre el vaig conside-rar més home de ràdio que detelevisió. Juntament amb Pe-pe Palau, Ángel Álvarez, RaúlMatas i algun altre dominavenel panorama de la ràdio musi-cal. Va estar a Radio Bilbao,Cadena Ser i alguna altraemissora. Tenia un estil àgil,molt personal i que enganxa-va. Disc-jockey vol dir genetdel disc i definia la tasca delspresentadors de discos. S’hadonat importància a les veusque presentaven discos en lafutura venda d’una determi-nada cançó per arribar a con-vertir-se en un èxit. Descansien pau aquest home de ràdioque tenia una gran personali-tat. Tot un referent. Trobarema faltar aquest periodista mu-sical.JOAQUIM RENOM I BLANCHBadalona (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE MAIG DEL 2018

Vera Jourová, COMISSÀRIA EUROPEA DE JUSTÍCIA

“L’ordre d’arrest europea ha estat una història d’èxit per ala UE; com a legisladors europeus, no canviarem res”

La frase del dia

“Hem anat aparar als confinsd’Europa on lademocràcia és pocconsolidada, unmón mediocre iprepotent

n Vador i en Cisco són dos bonsamics, de la comarca de la Selva,des de fa temps indignats per la

caduca actitud de certs estaments, sud-oest enllà. I vet aquí que avui, passejantpel seu poble selvatà vora el mar, s’hantrobat immersos de sobte dins l’escàn-dol d’un conte al·legòric polític. Endutsallí sense saber com, són ara a Londres,prop de l’estadi de Wembley, que reco-neixen de seguida. Estan desconcertats.D’uns anys ençà, explica en Vador, amés de seu de competicions com laChampions, fa de camp propi d’algunequip de la Premier.

HI OBSERVEN MOVIMENT. Una gernació vaacostant-s’hi i els diuen que ara hi ha unpartit de futbol important. Fan cua,compren les entrades i arriben alsseients. El lloc té bona visibilitat, decamp i espectadors. Tres quartes partsde la grada es van omplint de gent agru-pada en cinc sectors, ben acolorits. Pelnombre, deuen ser els partidaris del’equip local. L’altre quart, l’estan ocu-pant els qui deuen ser seguidors del’equip visitant, un gran sector tambéacolorit. A part, tenim nuclis dispersosmés tranquils, on hi ha potser públicneutral. FIXA’T EN ELS CINC SECTORS, diu en Cisco,on dominen cinc colors: negre, blau, ver-mell, gris i verd. M’han aclarit que enefecte són els cinc sectors dels seguidorslocals, distribuïts per estaments. El gris,del món polític. El negre, de l’econòmic.El verd, del policial i militar. El vermell,del judicial i jurídic. El blau, de l’intel·lec-tual i periodístic. Observa també, afe-geix en Vador, l’altre gran sector acolo-rit. Em confirmen que són els partidarisvisitants. És on som. Hi domina el colorgroc, en tres tons. D’altra banda, semblaque tots són independents, comenta enCisco mirant atent la grada. Sols, en pa-relles o petits grups o bé en colles, arreuse’ls veu lliures i sembla que ningú no els

E obliga a res, bé que en això no pots posarmai la mà al foc. D’acord, suposem,doncs, que són independents, admet enVador.

A PART, ELS LOCALS resulten tanmateixfanàtics seguidors de la causa que elsapassiona: la victòria del seu equip. Ob-serva’n les actituds, banderes i pancar-tes, escolta’n els cants i frases que repe-teixen junts com a eslògans. En això,tots cinc sectors locals van a l’una. Altra-ment, entre els visitants on som hi habanderes, però copsem més aviat un en-tusiasme contingut per l’equip, que estàjugant millor. Tens raó, diu en Cisco uncop revisada de nou la grada. I a més, fi-xa’t que tots els locals semblen saber béquè s’ha de fer, no cal que ningú diguiquan ni com ni què convé dir o fer. Ca-dascú des del seu lloc sembla confabulatper la gran causa: el triomf de l’equip(Imperial Unity FC). Pretès fanàtica-ment: els és ineludible! I repara, diu en-curiosit en Vador, que tots en generalaccepten l’actuació de l’àrbitre perquèrespecta com cal el reglament (sols algu-

na protesta puntual de qui es creu perju-dicat).

ARA BÉ, AL CAPDAVALL s’ha acabat la bro-ma i cal guanyar. Som al temps afegit iara els locals aplaudeixen embogits l’er-ror arbitral quan ha xiulat un penal in-existent a favor. Així, injustament peròeficaçment, acaba guanyant l’equip lo-cal. Han deixat l’equip enemic vençut.Violents, no els considerem tots hooli-gans perquè no tots fan seva la violènciaplena. Són simplement seguidors poccrítics, fanàtics. Són així. No hi podenfer més. Prou pena tenen, però més entenim els qui hem de sofrir gent d’aques-ta mena, més encara si actuen confabu-lats, conclou en Cisco.

I SI FOS L’ÀRBITRE un dels seguidors fanà-tics (se sap que sí!), afegeix en Vador, i nofos cap error, sinó que (independent o no,tant és) ho hagués fet exprés per assolirel triomf de l’equip local? Això depassariatota mesura. Un fanatisme tan mesquí ésignominiós! Amb l’àrbitre com a teòricjutge imparcial, ara prevaricant, tin-dríem tots els estaments d’acord mal-dant per vèncer el rival saltant-se el regla-ment, la sagrada llei vigent. I encara pit-jor si s’ha fet amb independència, poccoordinats, perquè la nul·la separació depoders resultaria així voluntària per laconxorxa lliure envers la causa comuna:la unitat (Imperial Unity FC).

PERÒ SI AIXÒ JA NO ÉS LONDRES! Els quifan de locals no en són, sols n’usurpen ellloc! I els locals s’hi afronten com a provi-sionals visitants! S’ha trasmudat tot, la-menta en Cisco. Hem anat a parar alsconfins d’Europa on la democràcia és pocconsolidada, un món mediocre i prepo-tent. Confosos per l’intercanvi de monsdins el conte viscut, de sobte es troben denou prop del mar, a la Selva. Quin mal-son!, exclama en Vador. Fora, ben lluny,d’un tal estat de conxorxes opressores!,diu encoratjat i entristit en Cisco.

Jordi Cors i Meya. Catedràtic emèrit de filologia grega de la UAB

‘Independent fanatic supporters’

Tribuna

SísifJordiSoler

ditar SalvadorSostres té els

seus riscos. Principal-ment, el risc que laprosa et quedi empel-tada d’una sobread-

jectivació com estil, de la provocacióper la provocació com a mètode, i de laburla del dèbil i d’aquell que no es potdefensar com a gran proesa. Quim Tor-ra va editar molts i molt interessantsllibres mentre va cometre la temeritatde fer d’editor de A Contra Vent, peròtambé va editar Salvador Sostres(aquest individu en constant expansiócap al desconegut). Amb això, no had’estranyar que algunes de les incur-sions de Torra en el món de l’articulis-me periodístic no hagin estat afortuna-des, ni en l’estil ni en el contingut. Ésevident que es pot dir el mateix que esdiu als articles de Torra sobre la relacióentre Catalunya i Espanya sense ofen-dre i, a més a més, tenint la raó.

Fins aquí la crítica, a partir d’ara lareflexió. Es pot titllar de xenòfob el fla-mant president de la Generalitat? Laresposta és un NO majúscul. A un polí-tic se l’ha de jutjar pels seus actes polí-tics i, en aquest sentit, un president xe-nòfob seria aquell que es presenta ales eleccions amb un programa quedestil·la odi als estrangers i amb unpropòsit clar de discriminar un col·lec-tiu de la societat. El programa electoralde Junts per Catalunya no només noparla de discriminar els castellanopar-lants sinó que aposta per actuar “ga-rantint els seus drets lingüístics”. Enl’àmbit de migracions, proposa unespolítiques “que permetin fer realitat elsalt de la coexistència a la convivènciacom a instrument de consolidació”.

Insultar el president Quim Torra perquatre piulades fora de lloc és impropi,o en tot cas propi d’aquells que s’em-passen amb devoció els vòmits articu-lats de Salvador Sostres.

E

De set en setJordi Panyella

Per què Torrano és xenòfob

El president ha començata fer les primeres passesdel mandat per intentarfer efectiva la promesa derestitució dels membresde l’anterior govern desti-tuït pel 155 i la voluntat dediàleg amb el govern espa-nyol a la qual es va referiren el discurs d’investidu-ra. En el primer cas l’objec-tiu es preveu impossible imés després de la negativaexpressada ahir per Rajoy.Quant al segon objectiu, laprobabilitat és més gran.

Sigui com sigui, i amb elrepte de la restitució,aquest cap de setmana esdonarà a conèixer la llistade consellers. Fonts del go-vern admeten que l’objec-tiu és difícil però que elprojecte polític és aquest ical intentar-ho. Ahir a lanit s’estava pendent queERC acabés de decidir elsnoms dels seus represen-tants al govern. El dubte éssi finalment el diputatelecte a Brussel·les ToniComín estarà entre elsnoms de l’executiu encaraque sigui en aquesta pri-mera fase, ja que la llistainclourà també els nomsde Jordi Turull i JosepRull, en presó preventiva aEstremera, i Lluís Puig, aBrussel·les ja sense mesu-

res cautelars però ambuna ordre de detenció enterritori espanyol.

Per aquest motiu, el se-güent pas serà demanarpermís al jutge Pablo Lla-rena perquè els deixi en lli-bertat i puguin assistir a lapresa de possessió, una ce-rimònia que fonts pròxi-mes al president situenentre dimecres i dijous dela setmana que ve. La sol-licitud la portaran a termeels advocats.

Tanmateix, la viabilitatd’aquests nomenamentsés escassa ja que els conse-llers en presó preventivano podran assistir a lessessions de control i desdels grups de l’oposició jas’ha avançat que això vul-

neraria el dret dels dipu-tats a requerir informacióal govern. Amb tot, recu-llen les paraules del porta-veu Íñigo Méndez de Vigo,que ahir apuntava que ha-via de ser Llarena qui do-nés permís als consellersper ser presents en la pre-sa de possessió del càrrecper “sentit comú”. Així hocreu també el president dela Generalitat i, per tant,ho sol·licitaran a través dela defensa en les pròximeshores. Fonts del gabinetdel president de la Genera-litat consideren que enaquesta situació el risc defugida és mínim. Pel que faals que estan a l’exili, l’ai-xecament de les mesurescautelars els permet circu-lar per territori europeu isi no assisteixen als plensl’oposició entendria queno estan complint les se-ves obligacions i podrienser sancionats tot i que lamesura requeriria unamajoria per ser aprovada ala cambra catalana.

A partir d’aquí, i segonsquina sigui la resposta ju-dicial, s’entraria en unasegona fase del procés jaque, en cas de negativa, espodria optar per nome-nar-los directament en unacte a la presó davant lapresència de Torra, unadecisió, però, que conti-nua pendent. El president

Torra està decidit a resti-tuir els consellers, peròaquesta proposta no estàexempta de dilemes; demoment, dilluns anirà avisitar-los.

Diàleg i 1-OAquesta, però, podria noser l’única visita a Madrid.Ahir mateix el presidentde la Generalitat es vaadreçar per carta al presi-dent espanyol MarianoRajoy per oferir-li de noudiàleg i fer-ho aquest cop“sense condicions”. “Lameva predisposició és par-lar de tot, sense límit tem-poral i en el format queconvinguem que sigui mésoportú”, li escriu. En la

missiva Torra també l’in-forma que el projecte polí-tic que defensarà durantel seu mandat serà el que“va avalar una majoria deciutadans en les eleccionsdel 21-D”, un projecte “fi-del a l’expressió democrà-tica de l’1-O i al seu resul-tat”. Finalment, li recordala situació d’excepcionali-tat que viu la política cata-lana amb l’existència depolítics catalans “demò-crates i honorables en ple-nitud dels drets polítics ensituació de presó preventi-va i a l’exili”. També asse-nyala que seran prioritatdel mandat les polítiquesen favor del progrés, la co-hesió social, la prosperitat

econòmica i la defensa dela democràcia i els dretsfonamentals.

Així, Torra es mantéferm en la seva voluntat dediàleg alhora que no aban-dona el projecte polític quel’ha portat fins aquí. Lacarta arriba en un mo-ment en què el govern deRajoy també posa en dub-te la cerimònia de presa depossessió i la fórmula deprometre el càrrec. Untext que per Torra no eranou, ja que la referència aactuar amb fidelitat al po-ble ja va ser introduïda enl’acta de diputat en quèprometia “respectar laConstitució i l’Estatut perimperatiu legal”. ■

CARTA El president s’adreça a Rajoy i li ofereix diàleg sensecondicions ni límit temporal PAS Torra farà pública entre avuii demà la llista de consellers i hi inclou Puig, Rull i Turull MÉSLa defensa demanarà a Llarena que els deixi sortir de la presó

Diàleg iintent derestitucióEmma AnsolaBARCELONA

“Estic disposat acomençar el diàlegdemà. Sensecondicions, ambrespecte mutu, senselímit temporal”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El projecte políticque defensaré seràfidel a l’expressiódemocràtica de l’1-O”Quim TorraFRASES DEL CAP DE L’EXECUTIU EN LACARTA AL PRESIDENT MARIANO RAJOY

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Frases

El president Quim Torra,sortint de l’hemicicle delParlament el dia de la sevainvestidura ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE MAIG DEL 20186 |

La comissària deJustícia rebutjareformar un sistemaque veu com “unahistòria d’èxit“

Així ho assegurala candidatadel PDeCATa Barcelona,Neus Munté

La ComissióEuropeadefensa leseuroordres

“Aspiro aliderar unallista única delsobiranisme”Nacional

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE MAIG DEL 2018

Sánchez fa deRivera

L’APUNT sos” també etzibava en un míting el 2014. Polònia,Hongria, Àustria, Itàlia... amb la ultradreta racista i xe-nòfoba assetjant els governs de mig Europa, la compa-ració de Sánchez és una frivolitat a la recerca de no-torietat. Les enquestes no són favorables al PSOE isí a Ciutadans. I Sánchez ha optat per fer d’AlbertRivera. Les còpies mai són bones.Anna Serrano

Diu Pedro Sánchez que Quim Torra és “el Le Pen de lapolítica espanyola”. Però el president d’honor del FrontNational i pare de l’actual líder, Marine Le Pen, ésaquell que va escriure allò tan franc (de franquisme)de “España, Una, Grande, Libre” en una piulada en res-posta al procés independentista. “El senyor Ebola potsolucionar el problema (de la immigració) en tres me-

1784

01-1

1879

58T

Un dels documents queguarden més importànciajurídica és l’acta de dipu-tat que els parlamentarisestan obligats a signar illiurar a la cambra catala-na conjuntament amb ladeclaració de béns i patri-moni. En aquest cas, el di-putat Torra va signar eltext estàndard que fa refe-rència a la promesa de res-pectar la Constitució i l’Es-tatut d’Autonomia. L’ac-tual president, però, hi vaafegir que ho feia “per im-peratiu legal” i, a més amés, també va voler in-cloure-hi les mateixes pa-raules que ja van ser pro-nunciades per l’expresi-dent Carles Puigdemonten la seva presa de posses-sió i que Torra va rescataren la seva cerimònia i queja ha provocat el rebuig delgovern espanyol, que estu-dia si va actuar d’acordamb el marc legal, ja queaquest cop va ser el mateixpresident el que va pro-nunciar les paraules delcompromís. “Actuar ambplena fidelitat a la voluntat

del poble de Catalunya”,va escriure Torra en la se-va acta de diputat. Un textque també van compartirla resta de diputats deJunts per Catalunya a ex-cepció de Jordi Turull, Joa-quim Forn, Lluís Guinó iJordi Sànchez a causa deles seves situacions judi-cials. L’exconseller JosepRull va signar el text es-tàndard, però sí que va vo-

ler afegir-hi un matís, “perimperatiu legal”. Torra vaacompanyar l’acta amb ladeclaració de patrimoni:cinc habitatges i una fincarústica, tres de les quals varebre en herència el 2017.Té un dipòsit bancari de165.000 euros i un pla depensió per valor de 90.000euros; és propietari d’unvehicle Opel Moka i té uncrèdit de 12.000 euros. ■

a Va signar el respecte a la Constitució i l’Estatut i ja vaafegir-hi “per imperatiu legal” i “amb fidelitat al poble”

Torra com a diputatja va acatar les lleis

E. AnsolaBARCELONA

Quim Torra a la cambra catalana amb membres del seugrup després de ser investit president ■ AFP

EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE MAIG DEL 20188 | Nacional |

La Moncloa es manté en es-tat d’alerta per la pròximavisita del president QuimTorra als centres peniten-ciaris madrilenys per lapossibilitat que aquestviatge serveixi per resti-tuir en els seus càrrecs elsconsellers destituïts per lavia del 155 i que acceptinincorporar-se al nou go-vern de la Generalitat.L’executiu de Mariano Ra-joy va voler deixar clar queja no es tracta d’una situa-ció que políticament o jurí-dicament resulti inviable,sinó que és de “sentit co-mú” que algú que és a lapresó no està operatiu perpoder desenvolupar tas-ques de govern. En vistad’això, avisava Torra que“actuaran” per impedir-ho, si bé no va precisar qui-na via usaran.

Fons properes a La

Moncloa han admès els úl-tims dies que pot resultarforça difícil evitar els no-menaments, atès que la le-gislació catalana no preveuque la presa de possessiódels futurs consellers hagide ser presencial, sinó quenomés requereix la partici-pació del president de laGeneralitat. En aquest cas,la seva presència a les pre-sons d’Estremera, Soto delReal i a Alcalá Meco podriafer efectius el nomena-ments, encara que ahir elportaveu de l’executiu es-panyol, Íñigo Méndez deVigo, suggerís que caldriaun permís del jutge per po-der sortir del centre, men-tre recordava que el TC ha-via vetat les investidurestelemàtiques.

Amb el 155 encara vi-gent –i que no decaurà finsque Torra hagi format ungovern que el portaveu re-cordava que ha de ser “le-gal i efectiu”–, La Moncloa

assegurava que té un “pla”davant l’eventualitat quel’executiu català estigui in-tegrat per consellers a lapresó o a l’exili, a bandad’alertar que, en el cas hi-potètic que complís la sevaparaula de restituir-los,des de l’executiu espanyols’interpretaria com unaprovocació; un intent“d’augmentar la tensió,que no porta enlloc”.

Més enllà de tenir a lesseves mans l’eina del 155 ila disposició d’allargar-la oreeditar-la tan bon puntconsiderin que s’han tor-nat a traspassar les líniesvermelles fixades per LaMoncloa, algunes fonts in-terpretaven també que laposició d’ahir podria aca-bar sent una simple ame-naça d’actuació que nos’acabaria concretant atèsque en els pròxims diess’espera que la sala d’apel-lacions del Tribunal Su-prem es pronunciï sobre elrecurs contra el processa-ment dictat per Pablo Lla-rena el 21 de març. Des dela perspectiva que es donaper fet que ratificaran lesacusacions de rebel·liócontra els membres del go-vern i que, per tant, con-vertiran en ferm l’acte ju-dicial, el pas següent seràinhabilitar-los automàti-cament per poder exercircàrrecs públics. La llei pre-veu usar aquesta mesuraexcepcional en el cas de re-bel·lió; el dubte, però, és sinomés es pot aplicar alsque estan empresonats otambé als que són a l’exili.

Diàleg “dins la llei”Mentrestant, La Moncloaen feia una de freda i unaaltra de calenta. Així, men-tre que per una banda aler-tava Torra contra la possi-bilitat que promoguiaquests nomenaments,per una altra semblava vo-ler mostrar-se conciliado-ra pel que fa al futur de lesrelacions entre l’executiucatalà i l’espanyol. Defu-gint els estirabots que enels darrers dies s’han llan-çat tant des del PP com desdel PSOE o Cs, Méndez deVigo apel·lava a la necessi-tat d’obrir nous escenarisde diàleg, insistint, però,en el fet que ha de ser “dinsla llei”. Tot i que no va volerexplicitar un horitzó tem-poral pel que fa a una futu-ra reunió entre Rajoy i Tor-ra, el portaveu hi afegiaque l’executiu espanyol de-fugirà polèmiques i inten-tarà “no alimentar l’espiralde desqualificacions”, totsubratllant que això és per-judicial per a Catalunya. ■

Montse OlivaMADRID

Rajoy alerta contra la triade consellers empresonatsa La Moncloa ofereix diàleg a Torra per una banda mentre que per l’altra l’avisa que considerarà unaprovocació si els restitueix en el càrrec a Méndez de Vigo garanteix que actuaran però no diu com

El portaveu Íñigo Méndez de Vigo i la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, ahir en roda de premsa a La Moncloa ■ EFE

“Si volem un governviable i real, el millorlloc no és estara la presó”

Íñigo Méndez de VigoPORTAVEU DE L’EXECUTIU ESPANYOL

“La situació deconsellers a la presóés d’un absolutsurrealisme”

Sonia SierraDIPUTADA DE CS

“Els socialistesestaran enfrontdels postulats i lespolítiques de Torra”

Pedro SánchezSECRETARI GENERAL DEL PSOE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El secretari general del PSOE,Pedro Sánchez, va redoblarahir el setge al president de laGeneralitat en qualificar-locom el “Le Pen de la políticaespanyola”. El dirigent socia-lista va estrenar la setmanaproposant una modificaciódel Codi Penal per adequar eldelicte de rebel·lió als fets del’1-O, deixant entreveure lesdificultats actuals per mante-nir l’acusació per aquest de-licte als artífexs del procés i

l’endemà, aprofitant la presade possessió de Quim Torra,animava a revisar els criterisper jurar i prometre els càr-recs públics, amb l’obligacióde l’acatament de la Consti-tució i de respecte a la monar-quia. Ahir, Sánchez s’adreça-va directament al president iassegurava que, fins que nova arribar ell a la primera líniade la política, “a Espanya nos’havia materialitzat el racis-me i la xenofòbia a conse-

qüència de la crisi, com sí quehavia passat en altres païsoseuropeus”. Davant això, l’ad-vertia que el PSOE es mantin-drà vigilant i s’enfrontarà “alsseus postulats i a les sevespolítiques” en el supòsit queconsiderin que es vulnerenels drets i les llibertats delsciutadans. També va aprofitarper insistir en les crítiques a lafórmula i l’escenificació em-prades per Torra en la sevapresa de possessió.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sánchez: “Torra és el Le Pen de la política espanyola”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE MAIG DEL 201810 | Nacional |

Més de quaranta jutjats deCatalunya tenen sobre lataula atestats dels Mossoscontra ciutadans que vantallar vies de tren i carrete-res durant la vaga generaldel 8 de novembre passat,acusats de desordres pú-blics i contra la seguretatvial. Així ho recull un infor-me signat pel comissari encap dels Mossos, FerranLópez. Tota la informacióva ser enviada al jutjat cen-tral 4 de l’Audiencia Nacio-nal, amb l’etiqueta que po-drien ser accions constitu-tives d’un delicte de rebel-lió. El jutge Fernando An-dreu va ordenar l’arxiva-ment d’aquesta causa(77/2017), el gener passat(l’Audiencia no el facilita aaquest diari), un fet pelqual els atestats han estat

repartits per jutjats on vanpassar els fets. En concret,en l’informe, elaborat perla comissaria general d’in-formació, es precisa que el8-N es van fer 221 accions,de les quals hi va haver 139talls de carreteres i de viesdel tren d’alta velocitat(TAV) a l’estació de Santsde Barcelona i a la de Giro-na. S’hi afirma que “la jor-nada de vaga es va desen-volupar de manera pacífi-ca, però amb un marcat ca-ràcter reivindicatiu”.

En la investigació poste-rior, els Mossos afirmenque “hi ha una xarxa d’a-grupacions de personesdistribuïdes pel territorique es fan anomenar comi-tés de defensa de la Repú-blica, CDR”. Hi afegeix queaquest col·lectiu, “hetero-geni en la seva composi-ció”, defensa la indepen-dència de Catalunya i por-

ta a terme accions “il·líci-tes”. Alertaven el jutge An-dreu que, amb prop de 320CDR, si actuaven “hi haviaun potencial risc per a laconvivència ciutadana”.També li detallava algunspossibles líders. Arran dela negativa del jutge, la poli-cia ha distribuït els ates-tats en jutjats del Vendrell,Figueres, Mataró, Girona,entre d’altres. Aquesta set-mana un jutjat de Barcelo-na i un de Ripoll van fer de-tenir veïns pel 8-N i des-prés van deixar-los en lli-bertat.

A banda d’això, un altrejutge de l’Audiencia Nacio-nal, Diego de Egea, investi-ga una veïna de Viladecansi dos membres d’un CDR,acusats de terrorisme perla fiscalia i que el jutge varebaixar a desordres pú-blics l’abril passat, recorre-gut en la sala penal. ■

Més de 40jutjats tenencauses pel 8-Na Els Mossos van enviar els atestats a l’Audiencia Nacionalcom a delicte de rebel·lió a El jutge Andreu els va refusar

Mayte PiulachsBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

320CDR existents. Van fer 221accions, de les quals 139 tallsde vies fèrries i carreteres el8-N, segons els Mossos.

Ocupació de les vies a l’estació de Sants el 8 de novembre passat ■ ALBERT SALAMÉ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

04.01.18arxivament de la causa perl’Audiencia Nacional, pels fetsdel 8-N, que els Mossos va eti-quetar com a “rebel·lió”.

“Vam informar sasenyoria de la notablecapacitat d’acció delsCDR i del potencial riscper a la convivència”Ferran LópezCOMISSARI EN CAP, INFORME A LAFISCALIA SUPERIOR DE CATALUNYA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La titular del jutjat d’ins-trucció 15 de Barcelona varesoldre ahir tancar la in-vestigació contra els cincintegrants de la Sindicatu-ra Electoral de Catalunya,i fa el primer pas per en-viar-los a judici pels delic-tes de desobediència iusurpació de funcions,que impliquen inhabilita-cions i no penes de presó.La magistrada Concep-ción Cantó ha fet caure el

delicte de malversació defons públic, després que laGuàrdia Civil li hagi comu-nicat que en la seva inves-tigació vers l’1-O no ha tro-bat despeses per als sín-dics, com els encausatssempre van afirmar.

El president de la Sindi-catura, Jordi Matas, i elsvocals Marc Marsal, MartaAlsina, Tània Verge i Jo-sep Pagès, es van dissoldrecom a síndics quan el 22de setembre el TribunalConstitucional (TC) estre-nava amb ells la seva novadotació coercitiva i els im-posava una sanció de12.000 euros, que al finalva suspendre.

En un escrit, datat el 9de maig passat, el cap de la

unitat judicial afirma que“en la investigació no s’hadetectat cap pressupost nidespeses efectuades per laSindicatura Electoral”.Aquesta informació va serrequerida per la magistra-da després que declares-sin com a testimonis inte-grants de la sindicaturacomarcal, els quals van ex-plicar que van ser citats alParlament, el 12 de se-tembre passat. Per aquestviatge i trobada la fiscaliava insinuar que es podienhaver gastat diners públic,i va demanar la declaracióde complexitat de la causai que s’investigués. L’advo-cat dels síndics, RamonSetó, va presentar recursa l’Audiència de Barcelona

contra la complexitat. Se-tó i la fiscal poden recórrercontra la nova resolució.

Unipost i nous imputatsD’altra banda, el titular deljutjat d’instrucció 13 deBarcelona continua en-greixant la llista d’impu-

tats i ha citat a declararcom a investigats, el 26 dejuny, quatre dels detin-guts el 20 de setembrepassat en l’operació de laGuàrdia Civil contra la lo-gística del referèndum:Francesc Sutrias, ex-di-rector general de Patrimo-

ni; Xavier Puig, responsa-ble de tecnologia del De-partament d’Exteriors;David Franco, cap de Tec-nologies de la Informaciódel Departament de Tre-ball, i David Palanques,responsable de l’oficinatècnica de projectes delCTTI. També ha citat l’ex-secretari general de Tre-ball Josep Ginesta, a qui laGuàrdia Civil vincula enels seus informes a l’orga-nització de l’1-O.

A banda d’això, el jutgeha sol·licitat al jutjat mer-cantil 7 de Barcelona in-formació del concurs decreditors voluntari en quèfa mesos que està immersUnipost per descobrir si laGeneralitat consta com acreditora. La Guàrdia Civilva comissar a l’empresatargetes censals de l’1-Oper valor de prop d’un mi-lió d’euros, de les quals lainterventora de la Genera-litat ja va informar al jutjatque no s’ha abonat res. ■

a La jutgessa elsprocessa pels delictesd’usurpaciói desobediència

Descarten malversaciódels síndics electorals

Mayte PiulachsBARCELONA

Escorcoll a Unipost, a Terrassa, al setembre ■ ANDREU PUIG

EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE MAIG DEL 201812 | Nacional |

178762-1187965T

La comissària europea deJustícia, la txeca Vera Jou-rová, va parar els peus ahira l’aspiració espanyola dereformar el sistema queregular l’ordre europea dedetenció i entrega(OEDE), que considerauna “història d’èxit” per ala Unió Europea. Jourováva rebutjar canvis en lanormativa que regula leseuroordres tal com preténl’Estat espanyol arran delsrevessos alemany i belgaen relació amb l’entregadels polítics independen-

tistes exiliats per delictesde rebel·lió i malversació.Jourová va evitar comen-tar la decisió de la justíciabelga de declinar l’entregadels consellers Toni Co-mín, Meritxell Serret iLluís Puig i, en declara-

cions a l’agència Efe, va re-cordar que ella no es “àrbi-tre de la execució de casosconcrets”. “Això corres-pon als jutjats. Només pucdir que, com a legisladorseuropeus, no canviaremres de les normes de l’or-dre d’arrest europea”, vareiterar. Dimecres un jut-ge belga va descartar l’ex-tradició dels consellersper “defectes de forma”,sense entrar en el fons dela qüestió.

El ministre de Justíciaespanyol, Rafael Catalá,va opinar dijous que el mo-del d’euroordres, aprovatel 2002 i basat en la con-

fiança i la reciprocitat “noestà funcionant amb l’agi-litat que es pretenia”. És elsegon cop de porta queBrussel·les dona al governespanyol. Al desembre,Catalá ja va demanar am-pliar la llista de delictes

pels quals s’emeten les eu-roordres, però la ComissióEuropea va dir que no.

A l’abril, després de labufetada judicial de tresjutges de Schleswig-Hols-tein a les pretensions delmagistrat del Tribunal Su-

prem Pablo Llarena d’ex-tradir el 130è president dela Generalitat, CarlesPuigdemont, la comissà-ria txeca va observar quela justícia alemanya haviaactuat “d’acord amb lesnormes”. ■

a La comissària de Justícia rebutja reformar les euroordresa Jourová considera que el sistema és una “història d’èxit”

RedaccióBRUSSEL·LES

Segon cop de portade la ComissióEuropea a Catalá

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“No canviarem res deles normes de l’ordred’arrest europea.Considero que ha estatuna història d’èxit”

Vera JourováCOMISSÀRIA EUROPEA DE JUSTÍCIA Vera Jourová, a la seu de la Comissió Europea, la setmana passada ■ AFP / E. DUNAND

EL PUNT AVUIDISSABTE, 19 DE MAIG DEL 201814 | Nacional |

8011

75-1

1886

44L

Aquest diumenge, a les 21.30 h, a El Punt Avui Televisió, i el dilluns se’n publicarà un ampli resum al diari El Punt Avui

Segueix l’entrevista també a www.elpuntavui.cat

El director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, entrevista des del Palau de la Generalitat

Quim Torra113311èè pprreessiiddeenntt ddee llaa GGeenneerraalliittaatt ddee CCaattaalluunnyyaa

n dia com ahir lluny de la tia, de la consellera DolorsBassa, de la meva padrina. Ahir va ser un dia especial.Era el meu aniversari. No obstant això, va ser un pèl

peculiar. Estic d’Erasmus a Eslovàquia, lluny de la gent quem’ha vist créixer, que m’estimo més en aquest món: la famí-lia i els amics. Malgrat tot, aquí es viu un ambient d’afecte ialegria. La gent s’ajuda.

En moments com el que estem vivint, el suport de la famí-lia i els amics és un dels grans ajuts. I és que el 18 de maig del2018 és un dia per connectar tots els cors en un de sol. Peròaixò no va passar ahir. No ho vam poder celebrar a Torroellao a Llers com els altres anys. Dos d’aquests cors estan sepa-rats per, exactament, 2.652 quilòmetres de distància. Tots elsamics em van enviar missatges de felicitació, via internet ovia telefònica, però el que realment esperava era una trucadamés important. El dia es va acabar i la trucada no hi va ser.Vaig esperar fins l’últim moment. Aixecava el cap i mirava lafoto que tinc a la taula de l’escriptori on ella somriu. Les horesvan passar ràpidament i res de res. Recordo el sol caient demica en mica darrere la muntanya, sabent que el teu dia ex-pirava, com aquell que no vol la cosa. Em recordo de nou es-perant la trucada. M’havia trucat la mare, el pare, els cosins,els oncles, l’àvia, però sabia que no hi eren tots.

En acabar el dia, la tristor se’m menjava per dins. La truca-da no havia arribat, però no per manca de mitjans, sinó permanca de llibertat. La persona que havia de trucar, des delpassat 23 de març a les 17.15 hores, que no pot contestar altelèfon. No va tenir ni temps de contestar el meu missatge deWhatsapp, i la primera notícia que vaig saber, a través d’undels meus millors amics, és que hi tornava. La meva tia tor-nava a entrar a Alcalá-Meco. L’infern de les cartes estava as-segurat. Per la trucada, no és cap problema. No has fallatmai, sempre te’n recordes. Sé de ben cert que desitjariessortir i córrer cap a casa, agafar el telèfon i trucar i venir di-rectament a felicitar-me en persona. Però no pots. En aquestpaís les idees són perseguides i tancades en cel·les on no hicaben tots els sentiments. Segur que la trucada m’arribaràen forma de carta al llarg d’aquests dies venidors. I, exacta-ment d’aquí a un mes, 18 de juny, em podràs felicitar en per-sona en el meu primer vis-a-vis. Les llàgrimes d’alegria inun-daran la sala. S’acaba el dia, i arriba la nit. Somies en la truca-da. Tanques els ulls i t’adorms amb una buidor que et consu-meix internament, tot i que saps que sempre estarem juntspel que faci falta, i a través del cor m’ha arribat la teva felicita-ció. Et truca l’àvia i et felicita de part de la tia, també.

Per tots aquells familiars que no han pogut felicitar elsseus fills, nebots. Per molts anys a tots. Des d’Eslovàquia,2.652 petons.

U

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Un dia com ahir, llunyde la meva tia

Isarn Vinyes BassaNebot de la consellera Dolors Bassa

El crit d’alerta el van do-nar a finals de març. I ahirvan rebre la galleda d’ai-gua freda. Els alcaldes deTerrassa, Abrera, Olesa deMontserrat i Viladeca-valls, la Cecot i la Cambrade Comerç de Terrassa jasospitaven que les obresde construcció del quartcinturó, o B-40, no duien elritme adequat i posavenen dubte les paraules delministre de Foment, Íñigode la Serna, que, en una vi-sita d’obres a la zona eljuny passat, va assegurarque l’autovia que ha d’unirel Baix Llobregat i el VallèsOccidental seria una reali-tat l’octubre del 2019.Ahir, el director general deCarreteres del Ministeride Foment, Jorge Urre-cho, va desmentir el seuministre i va deixar clarals quatre alcaldes, Alfre-do Vega, de Terrassa;Francesca Berenguer, deViladecavalls; Pilar Pui-medon, d’Olesa, i JesúsNavarro, d’Abrera, que lesobres no tenien data de fi-nalització.

El Ministeri de Fomentva explicar ahir que haviafet saber als alcaldes “elgran esforç dut a terme”en aquesta obra després

dels ajustos pressuposta-ris del 2010 i que ara s’ha-vien reprès les obres, cosaque, com es veu en la foto-grafia, és cert. Tot i això,no és la primera vegadaque les obres es reprenendesprés de les queixes mu-nicipals i que poc despréstornen a aturar-se. Urre-che va afirmar que des del2010 el ministeri ha inver-tit 72 milions en aquestaobra i que ara es treballaen l’enllaç del quart cintu-ró amb l’autopista C-16,uns enllaços que, de fet, elministeri havia oblidat enel tram que ja funciona aTerrassa, cosa que va fer

que, actualment, n’hi hagiuns de provisionals.

L’alcalde de Terrassa vaqualificar de “mala notí-cia” l’anunci i va reclamaruna data concreta de fina-lització “d’aquesta via cab-dal”. El batlle d’Abrera, Je-sús Naharro, hi va afegirque es va demanar al mi-nisteri “que es treballiamb la màxima coordina-ció”, cosa que Foment vamanifestar, en una nota,que havia acceptat.

Les obres del tram delquart cinturó entre elsmunicipis d’Abrera i Ter-rassa es van aprovar el2001, ara fa 18 anys. ■

a De la Serna havia assegurat que el tram entre Olesa de Montserrat i Terrassaestaria acabat l’octubre del 2019 a Ara comunica que aquesta data ja no val

Joan RuedaTERRASSA

Foment contradiu el ministrei deixa el quart cinturósense data d’acabament

L’abril passat va fer un any, elpresident del govern espa-nyol, Mariano Rajoy, va pro-metre una pluja de milions eninfraestructures per a Cata-lunya. Entre aquestes, hi ha-via la de l’acabament d’a-quest tram del quart cinturó,que el seu ministre de Fo-ment va fixar per l’octubre del2019. El pressupost de l’Estatja diu que no serà abans del2020 i ara Foment admet queno té data.

Moviment de terres, ahir, en les obres de l’enllaç del quart cinturó amb la C-16 ■ ANDREU PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Pluja de milionsdesapareguda

Aquest diumenge, a les 21.30 h, a El Punt Avui Televisió