DIUMENGE · 25 d’agost del 2019. Any XLIV. Núm. 15100 - AVUI / Any XLI. Núm. 13970 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui

L’estratègia del tot o res quan s’és lapart feble del conflicte és absurda,s’aposta pel menys probable

El meu país Joaquim Coello

P12

LES SÈRIES. N’hi ha per llogar-hi cadires / La Lluna només es pot veure de nit / Res no pot anar més de pressa que la llum P6-7

1372

77-1

1272

58w

1161

19-1

2035

61L

EUROPA · La guerra bruta del’Estat agafa volada internacionalarran de l’espionatge a lesdelegacions catalanes a Europa

La guerra brutaque no s’aturaSEGUIM · El govern del PSOEha continuat les pràctiquesopaques contra el movimentindependentista que feia el PP

P8-9

Manifestants contra la cimera del G-7, ahir al matí a Hendaia, on es va fer una trobada alternativa ■ EFE

EUROPA-MÓN P18-19

Cimera a Biarritz amb por per la guerra comercial entre la Xina i els EUA

G-7, a l’ombra de la recessió

NACIONAL P13

El primer dia d’aturada delpersonal d’Iberia provoca quees cancel·lin uns 140 vols Passatgers ahir al Prat ■ JUANMA RAMOS

Tranquil·litatal Prat, tot iles vagues

JxCat i ERC es conjurenper una Diada massiva

Nacional P11

Pujol i Vilalta insisteixen que calparticipar en la manifestació de l’Onze

El conseller tanca l’UCE recordant quela solució vindrà amb la negociació

Nacional P10

Bargalló insta aarribar al diàleg ambla confrontació

L’ESPORTIU

El Barça, sense Messi,busca els primers punts

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 25 D’AGOST DEL 2019

ostè, ha viscut oviurà una gran

història d’amor. Ésprobable, però, que lacosa quedi entre dos(o fins i tot que no-

més ho sàpiga vostè). Les històriesd’amor només s’universalitzen quanes transformen en novel·la, pel·lículao fins i tot –com el cas que ens ocu-pa– en documental: la història delcantant canadenc Leonard Cohen i laseva musa noruega Marianne Ihlen:Marianne & Leonard: Paraulesd’amor. El director del nou documen-tal explora la relació amb un cert co-neixement de causa, ell mateix haviaestat amant de la Marianne. Era l’anyseixanta i tothom s’estimava molt enaquella època. Vivien a la petita illagrega d’Hydra, un santuari precoçdels anys d’amor i flors i hippies quehavien de venir. A Hydra ja hi havia fettemporada el mateix Henry Miller. EnLeonard, un noi de 25 anys, es va en-amorar de la Marianne a primera vis-ta. La noia portava a la motxilla el filld’una relació frustrada. Leonard es vaconvertir en pare adoptiu i la parellaes va estabilitzar feliçment. El xicotva escriure una novel·la mediocre, toti els estímuls al·lucinògens del LSD.La condició de novel·lista, però, no etfa necessàriament bon marit i Leo-nard va canviar d’ofici... i de casa. Vafer-se cantant a Nova York i la Ma-rianne el va visitar al llegendari Chel-sea Hotel, on tenia habitació i novescompanyies, com la de la no menysllegendària Janis Joplin. La Marianneva optar per conformar-se amb lescançons que li va dedicar. Se’n va tor-nar a la Noruega natal: es va casaramb un que no era artista i va tenirun altre fill. Sempre, però, a tots dosels va quedar el món d’Hydra comaquell moment d’esplendor a l’herba,una il·luminació juvenil que t’acompa-nya tota la vida. Ara fa tres anys, Ma-rianne, que ja en tenia 81, era a puntde morir. Leonard va tenir el tempsd’escriure-li una carta breu: “Els nos-tres cossos ja no aguanten més i etseguiré molt aviat. Sempre t’he esti-mat i et desitjo un bon viatge. Adeu,vella amiga. T’estimo com sempre.Ens veiem a la cantonada.” Ella vamorir plàcidament al cap de dos diesi ell, al cap de tres mesos. Paraulesd’amor fins al final. Ja tenim, doncs,Marianne & Leonard, un documentalque certifica i dona a conèixer una al-tra història d’amor que ajuda a expli-car-nos les seves, gentils lectors, lesque no se sabran mai.

V

Keep calmMiquel Berga

‘So longMarianne…’

l primer curs de batxillerat –elbatxillerat de llavors, onzeanys– se’m va presentar feliç

d’entrada. El nombre d’alumnes erasenar i em van adjudicar, per a mi totsol, un pupitre de dos. Hi estava am-ple, distribuïa el material escolar comvolia, llegia sense que ningú em des-torbés el llibre d’història sagrada, queera el més amè. A mig curs va aparèi-xer un noi nou. Li direm Albert. Va serassignat naturalment al meu costat.L’havien expulsat d’un altre col·legi.Vaig perdre el paradís, lliçó primeradel meu llibre preferit. Si només ha-gués estat xerraire, rai... Era menti-der, enredaire, insistent, pesat. Em fe-ia ballar el cap: “A tu t’agrada el ver-mell?” “Sí.” “I com en pots estar segur,si hi ha molts vermells?” Aquest dià-leg, expressat així, pot semblar fins itot positiu: una forma socràtica de ferpensar. “M’agrada aquest vermell.”“Com ho pots dir? Que els has visttots?” No tinc res en contra de la ma-ièutica, sempre que les inquisicions nodurin més d’una hora. Arribava la deplegar i encara érem amb el vermell.Un dia el vaig veure escrivint amb un

E

llapis que era meu. Li ho vaig fer notar.“Com ho saps que és teu, si tots els lla-pis són iguals?” Els vermells eren totsdiferents i els llapis, iguals. Li vaig as-senyalar una marca que li havia fet. “Iper què li has fet la marca? Que potsertenies por que te’l robés? Has pensatque soc un lladre, i m’has de demanarperdó.” “Però el lladronici és un fet.”“Quan vas sospitar de mi, no.” Vam ferjunts tot el batxillerat, afortunada-ment en taules diferents. Quan el veiavenir, canviava de direcció. Si la topa-da era inevitable em deia: “Encara nom’has demanat perdó.” Van passar elsanys, el vaig perdre de vista. El vaig re-

trobar a la caserna on vaig fer el serveimilitar. Com si no fossin prou càstigels rigors militars. S’hi va estar poc. In-crepava els oficials, els preguntava perquè la diana era a les set i no a les vuit,per què les files havien de ser rectes ino tortes... Sí, sí, això està bé i fa grà-cia. Tots els pillets cauen un moment oaltre simpàtics, si no t’afecten perso-nalment. Em va posar en un compro-mís perillós quan va sostreure uns pas-sis de pernocta que jo custodiava perpoder sortir de burilla. El van enviar auna bateria de costa isolada. El tinentque la comandava va informar a la pla-na major que si aquell soldat seguia allíell embogiria, i que no descartava queun dia disparés els canons per justifi-car-ne la lògica funció. El van facturara casa.

Vaig saber que va muntar un bar.Discutia amb els clients si la comandaels convenia. Els que ho trobaven gra-ciós eren menys que els que ho consi-deraven una murga i va tancar.

M’havia proposat algun negoci frau-dulent, una aliança amb els pitjors dela classe i també fantasies i idees debomber. Comprar Groenlàndia, no.

“Em va prendreun llapis i em vademanar que lidemanés perdó

Vuits i nous

Comprar GroenlàndiaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 25 D’AGOST DEL 2019

s veu que aquesta setmana vi-nent el president espanyol enfuncions, Pedro Sánchez, farà

públic un programa “obert i progres-sista” per governar Espanya. Caram.El desaparegut Sánchez (no sé si ésnormal, anar-se’n de vacances sabentque ni hi ha nou govern constituït nise l’espera) sembla que ens entretin-drà uns quants dies més fent veureque busca un acord amb Pablo Iglesiasmentre pressiona Albert Rivera, queés aquest líder polític que encara quesembli impossible fa més dies que estàdesaparegut que Sánchez. Preparin-seque, com que aquesta setmana vinentcomença d’alguna manera el nou curspolític, sentirem a dir dia sí i dia tam-bé allò que només queda un mes demarge per a l’acord i que, si no, hi tor-narà a haver eleccions a Espanya.Cert. Si Sánchez no aconsegueix serinvestit, el rei (ai, el rei!), el 24 de se-tembre dissoldrà les Corts espanyoles

E “Espanyacamina cap a lesquartes eleccions enquatre anys, un fetsense precedents ales democràciesoccidentals

i el 10 de novembre hi tornarà a havereleccions. Les quartes en quatre anys!Quatre! Una situació sense prece-dents a les democràcies occidentals.Cap mena de vergonya aliena, es veu.Al contrari. El govern espanyol encaraes permet anar pel món donant lliçonsde democràcia. Són bons. Sentirem aparlar molt, els deia, d’aquest mes de

marge que els queda. Curiosament,però, ningú parla dels mesos i mesosde paràlisi acumulada. Eleccions el2015, el 2016, una moció de censurapel mig –el juny del 2018–, mesos deparàlisi perquè no s’aprovaven elspressupostos, una nova convocatòriaelectoral l’abril passat, una campanyaelectoral... i ara hi tornaran. No és quefalti un mes perquè es convoquin no-ves eleccions: és que ja n’han passatquatre des de les darreres generals i lainactivitat és total. M’estranya, que elssenyors de l’Ibex ho permetin i encarano hagin fet abaixar el cap al líder deCiutadans, una formació que va néi-xer i van finançar justament per això,per garantir l’estabilitat a Espanyaquan a les grans formacions polítiquesels faltés una crossa. Descartat Iglesias(es veu que és massa amic dels inde-pendentistes, ja té nassos), ara la pre-gunta és: qui dels dos aguantarà més,sense moure’s, Sánchez o Rivera?

I ens donen lliçons!Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El Regne Unit ha canviat deprimer ministre, però l’arri-

bada de l’euroescèptic conservadorBoris Johnson al número 10 deDowning Street en substitució de lavoluntariosa Theresa May no hacanviat gaire les coses i la sortidabritànica de la Unió Europea conti-nua rodejada de la mateixa incerte-sa que fa uns mesos. Boris Johnsons’ha imposat el 30 d’octubre com adata límit per fer efectiu el ‘Brexit’,fins i tot sense acord, però, a horesd’ara, tot fa pensar que el nou pri-mer ministre ho tindrà complicat,primer per aconseguir una nova en-tesa amb la UE i, després, per tirarpel dret, a causa de la forta oposicióinterior, política i econòmica,aquesta opció, que a hores d’ara esveu, des de molts sectors, com unacatàstrofe per al Regne Unit.

Johnson ha estat aquesta setma-na a Alemanya i a França, on s’havist amb la cancellera Angela Mer-kel i amb el president EmmanuelMacron. De les dues reunions non’ha sortit, com era d’esperar, capentesa, però és que Johnson no hani aconseguit obrir cap escletxa enla posició europea, tancada en ban-da en l’acord assumit fa temps ambTheresa May. Si de cas, el primerministre britànica ha tornat a Lon-dres confortat per bones paraules,una amabilitat que no pot amagarla dura realitat per als britànics. NiFrança, ni Alemanya, ni, per tant, laUE, estan disposats a cedir enl’acord, sobretot pel que fa a l’ano-menada salvaguarda irlandesa,prevista per evitar una nova fronte-ra amb Irlanda del Nord i que, de re-bot, fa que el Regne Unit continua-ria formant part de l’espai duanercomú europeu. Boris Johnson havolgut deixar clar que el seu governno pot admetre aquesta opció, per-què això atempta a la sobirania bri-tànica. Les espases, doncs, seguei-xen enlaire i, amb elles, la incertesa.

La incertesadel ‘Brexit’

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’expresident francès s’ha convertit en el políticde moda a França arran de l’èxit de la seva auto-biografia Passions, que acaba de publicar. Sarko-zy nega que vulgui retornar a la política, però al-guns analistes creuen que l’expresident podriatornar aviat al primer pla polític.

PRESIDENT DE LA XINA

Es deixa estimar

La guerra comercial entre la Xina i els Estats Unitssembla no tenir aturador. Les dues parts han en-trat en una escalada de tensió i de mesures i con-tramesures que, difícilment, pot no acabar perju-dicant-los. I de rebot a la resta del món, que sem-bla abocat a una nova crisi econòmica.

-+=

-+=

Ridícul amb ‘La Nueve’Dolores Delgado

Escalada amb els EUAXi Jinping

-+=

Nicolas Sarkozy

El Ministeri de Justícia va fer el ridícul ahir a Twit-ter després que en una piulada assegurés que“Espanya va tenir un paper crucial en l’allibera-ment de París”, obviant que l’Estat espanyol feiacostat a Hitler i que els qui combatien amb la re-sistència francesa eren exiliats republicans.

MINISTRA DE JUSTÍCIA

EXPRESIDENT DE FRANÇA I AUTOR DE ‘PASSIONS’

http://epa.cat/c/wud4iv

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

La llibertatdels blancs

ecròpolis de Boulouris, Saint-Raphaël, 15 d’agostdel 2019, Macron ret homenatge a l’exèrcit de

250.000 soldats –el 90% procedent de l’Àfrica– que 75anys enrere va desembarcar a la Provença: “Es vansacrificar per una terra llunyana que no havien trepitjatmai, tots units contra l’enemic nazi, sense ells no seríemlliures. Però, qui recorda avui el seu nom, el seu rostre?”,es lamenta. Més enllà del somicó oficial s’obre pas laresposta. Si no en tenim memòria és perquè des delminut zero es va negar la seva contribució a la derrota

de la barbàrie. A l’hora de recollir lesmels del triomf van ser amagats isubstituïts per forces autòctones.Ni la França alliberada ni els moltsegregacionistes EUA estavendisposats a compartir heroïcitats iglòria amb les tropes colonials.Pitjor encara, no tenien cap menad’escrúpol a massacrar-les si

gosaven reclamar la paga convinguda: 35 artillerssenegalesos morts l’1 de desembre de 1944 a Camp deThiaroye, a prop de Dakar, un luctuós episodi recollit pelcineasta Ousmane Sembène; tan sols eren negres quehavien defensat la llibertat dels blancs! Episodis de lahistòria que convé conèixer i reconèixer quan estem apunt de commemorar –1 de setembre– el vuitantèaniversari de l’inici de la Segona Guerra Mundial, quanl’ou de la serp s’escampa per Europa i quan els netsd’aquells soldats s’estan ofegant per arribar a uncontinent que de nou els necessita però no els vol.

N

Els soldatsafricans vanlluitar en sòleuropeucontra labarbàrie nazi

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 25 D’AGOST DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El Consell de Ministres aprovael reial decret que permetràl’exhumació de Franco i diu quel’operació es farà abans deldesembre.

10anys

20anys

El PSOE pretén prohibir algovern que respongui alTribunal Constitucional.Exigeixen a Montilla que nolideri cap reacció.

El programa electoral de CiU nodescarta la reforma de l’Estatuti considera que es pot fer unalectura més generosa de laConstitució.

Franco, sentenciat Exigència del PSOE Reformar l’EstatutTal diacomavui fa...

a l’efecte que unapart important

del que hem anome-nat l’independentis-me s’ha adonat quefer una nova república

catalana independent de l’Estat espa-nyol no era tan fàcil com voler i ser ma-joria en un referèndum pactat ambl’Estat, per la senzilla raó que l’Estat,aquest Estat, mai consentirà a fer unreferèndum d’autodeterminació. Si nova voler quan el tenien guanyat de so-bres, per què ara atorgar als catalansel dret de comptar-se, deuen pensar.En definitiva, que el referèndum, desde la perspectiva d’una gran majoriade catalans, ja es va fer l’1 d’octubredel 2017 i així estem. El president i al-guns consellers, a l’exili; mig govern, ala presó, i la secretària general d’ERC, aSuïssa. Vam guanyar, però la cosa estàfotuda. Per això ara sembla que tot vade baixa, que ERC vol un govern espa-nyol estable del PSOE i aquí unes elec-cions que li permetin ser la primeraforça en unes eleccions al Parlament.Alguns encara proclamen la unitat. Pe-

rò amb el president Puigdemont a Wa-terloo i el vicepresident Junqueras a lapresó, els qui mouen els fils dels par-tits, d’ERC vaja, perquè a l’antic entornconvergent hi ha moltes sensibilitats,sembla que estan per tornar a buscardiàleg amb l’Estat. El president Torra jaha dit la seva, que no, que ell és fidel al’1 d’Octubre, però al president Torra,digne i tan eficaç com ha pogut, moltsli posen data de caducitat perquè estàimputat encara no sé ben bé per què.Arribarà la sentència, dura, molt dura, isí que hi haurà mobilitzacions, comn’hi haurà l’Onze de Setembre perquèels que mai no fallen sí que estan per launitat estratègica. Sembla que tot estàaturat. L’Estat se sent guanyador: haempresonat polítics escollits democrà-ticament per haver fet el que el seuprograma electoral deia que farien; haaconseguit en temps rècord retallar lli-bertats democràtiques com el dret demanifestació i d’opinió; i creu que estàa punt de donar el cop definitiu a l’as-piració republicana de Catalunya. I tan-mateix, la remor persisteix. I persistirà.

F

Full de rutaJordi Grau

I la remorpersisteix

L’Estat se sent guanyador: haempresonat polítics, haretallat llibertats i creu queestà a punt de donar el copdefinitiu al republicanismecatalà. Però la remor persisteix

o anem pas bé, en això de la in-dependència. I fa bastant demal. I falten tres setmanes per

l’onze de setembre, i la divisió és evi-dent. A Madrid es freguen les mans. Lamartingala del judici sortirà endavant,hi haurà penes, Europa no dirà res, iaquí ens tirarem els trastos pel cap. Jasé que està molt malament recordarallò de “jo ja us ho vaig dir”, i no ho vol-dria fer, però és que resulta imperatiu:després del dia 3 d’octubre de fa dosanys, era el moment de les eleccionsamb llista única i l’apoderament (le-gal) màxim. Els que ara volen eixam-plar la base, van perdre una oportuni-tat única. ¿Qui va dir llavors que el re-ferèndum ja servia i que la porta de laRepública era oberta, que només caliadeclarar-la? Doncs bé, jo acuso totsaquests, fossin del color que fossin, decometre l’error de la seva vida. I permés independentista que em senti, im’hi sento, mai vaig pensar que aixòfos cert. Era elemental que no. I totsaquells que ho van alimentar havien deveure que cercaven la seva ruïna i la ru-ïna del moviment. A Madrid es van fre-gar les mans, com ara, en veure que ti-

N ràvem endavant la declaració d’inde-pendència. Mai, ningú, en el món mun-dial, reconeixeria una declaració uni-lateral feta amb menys de la meitat dela població. I ells, amb el 155 en van te-nir prou. O sigui que som uns il·lusos iuns incompetents en matèria d’altapolítica. I qui no vegi això, encara, ésque no ho vol veure. Els actuals caps decolla, Puigdemont i Junqueras, ja no estroben legitimats en res per seguir adavant de res. Fa temps que vaig dema-nar que tots dos presentessin la dimis-sió pel fracàs monumental de la sevapolítica. I ni cas. I ara cal afegir a aixòl’absurda radicalització del Sr. Puigde-mont, quan ell mateix representa elsconservadors. Quan s’és vist que elsconservadors facin la revolució?Doncs ell empeny ara l’ANC i els CDR aun enfrontament amb l’Estat. Brillant.I la gent d’ERC, ara de sobte moderadai pactista, com a estratègia per no patirmés danys, ja que ells sí que han reco-negut l’error, ara es veuen vilipendiatspels altres. Algú a l’ANC ha tingut la ge-nial idea de posar els polítics al tram155 de la propera manifestació! Ja esveu que entre la gent dirigent de la co-

sa, no hi brilla precisament la intel·li-gència i la mirada llarga. Lamentable.Lamentabilíssim. Desolador. I ara re-sulta que no s’omplen els trams de lamani. Miri, Sra. Paluzie, quan es perdel sentit de la realitat i la connexió ambun sentiment comú i transversal, per-què es fa, literalment, partidisme, lesmanis es desinflen com globus. Jo, per-sonalment, el dia 11 de setembre emmanifestaré a la porta de casa. I no no-més pel profund desacord amb l’absur-da desunió dels independentistes, sinóperquè anar per setena o vuitena vega-da a BCN, aparcar set hores abans, iaguantar l’asfíxia durant dues hores,ja no se’m pot demanar. Perquè a més amés, des que vam sortir tots a les carre-teres, que va ser una idea excel·lent,als convocants se’ls ha acabat la imagi-nació. I mira que seria senzill sortirtots davant de casa durant una hora ifer una paella, unes cartes, un aperi-tiu, un teatre per als nens, un espan-taocells, un dibuix amb flors... qualse-vol cosa abans que seguir amb la me-diocritat i la pobresa d’esperit quemostren tots plegats. Quan torni el se-ny, que em cridin.

Josep Maria Uyà. Doctor en filologia i ensenyant

I ara, què fem?Tribuna

El futur del català

b De tant en tant surten alsmitjans enquestes sobre lasalut del català. Uns diuen queels catalanoparlants som mi-noritaris; d’altres, que el seuconeixement es refà i queavança el seu ús normal. Al-gun lingüista diu que té bonasalut i que no va enrere.

Pregunto: deu ser perquèno pot recular més? No cal ferenquestes, sinó passar pelscarrers i observar i escoltar lagent. L’idioma fins aras’aguantava sobretot a la Ca-talunya Central, perquè en al-guns llocs està completamentperdut, però si voltem pelscarrers ens adonarem que ca-da cop se sent menys i qued’aquí a un temps serem fo-rans a casa nostra i ens con-vertirem en una minoria ètni-ca més i la nostra cultura cadacop es va diluint més. Resu-mint, el català està a l’UCI. Na-turalment voldria estar equi-vocat.

J0AN ESPINA PUIGVic (Osona)

Prohibit rescatarb Això ha dit la senyora vice-presidenta del govern d’Espa-nya, que el vaixell Open Armspodia transportar ajuda, ma-terial logístic i no sé què més,però que tenia “prohibit res-catar”, i ho engega sense capmena de vergonya i fins i totamenaça amb multar-lo ambnou-cents mil euros per ha-ver-ho fet. Jo creia haver-hosentit tot de part dels políticsespanyols, però això depassatotes les línies de qualsevolcolor. Que sap el que diuaquesta dona?, que s’ha be-gut l’enteniment?, que no sapque rescatar un nàufrag ésl’obligació de qualsevol nave-gant?, que no sap que la pres-tació d’auxili és una obligaciófins i tot en terra ferma i la se-va omissió està penada perles seves lleis, quan volen, tanvenerades? Han perdut elnord, la brúixola, i fins i tot la

decència, si és que n’han tin-gut mai. No acostumo a desit-jar cap mal a ningú, però detot cor desitjaria que es tro-bés en un tràngol força difícil,si fos possible al mar (per si-militud amb el que comen-tem), i que el possible resca-tador li digués: “Senyora, tincprohibit salvar-la.” Evident-ment, voldria que al final, nosé com, se’n sortís. Per cert,aquesta senyora, el seu go-vern i el seu partit es diuend’esquerres i socialistes, no?Només ho pregunto per tenir-ho clar.AGUSTÍ VILELLA GUASCHCambrils (Baix Camp)

L’hora en català

b Com a persona que co-mença a ser gran, trobo pre-ocupant la pèrdua de l’horaen català. A tot arreu ens tro-bem amb l’hora anunciadaen format digital i això fa queels joves ni l’aprenguin nis’acostumin a dir-la en el sis-

tema tradicional. La meva ne-ta, el primer que va dir quanva tornar dels campamentsd’estiu, va ser que els altresnens no l’entenien quan deial’hora en quarts. Si algú pre-gunta l’hora i respons “tresquarts de dotze”, el jovents’ha de parar a pensar finsque arriba a la conclusió quesón les 11.45. Probablementaixò va començar quan vansortit els rellotges digitals, lla-vors tothom va veure una for-ma més fàcil i més curta peranunciar l’hora, però això novol dir que sigui millor. El quevoldria demanar és que, jaque tots estem d’acord ques’ha de preservar el nostreidioma, almenys els ajunta-ments, la Generalitat i altresentitats escriguin l’hora encatalà. No costa gens posar:¾ de 6 de la tarda, i desprésal costat, per aclarir, entre pa-rèntesis, 17:45 h, potser aixíels joves l’aniran aprenent.M. CARME PUIG BOLEDAAgramunt (Urgell)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 25 D’AGOST DEL 2019

SísifJordiSoler

Jordi Sànchez, DIPUTAT AL CONGRÉS DE JUNTS PER CATALUNYA

“Menteixen els qui diuen que Junts per Catalunya seràl’espai del centredreta independentista”

La frase del dia

“Quin bé ens fadisparar contral’INH? Ésincomprensible, iencara més quan hofan els que l’any2013 el premiaven

í, aquest 11 de setembre ho torna-rem a fer, ens posarem la samar-reta i sortirem al carrer, tots

junts, sense fissures, exigint unitat alsnostres polítics, una paraula que sem-bla que darrerament els incomoda.No a tots, afortunadament, però en totcas a molts, massa. La veritat és queaquest any faré un esforç per tornar aposar-me la samarreta perquè comen-ço a pensar, i no és la primera vegadaque ho dic, que ja hem demostratque som els reis de les escenografies re-ivindicatives però que ara ens cal fer unpas més, sempre dins de l’acció pacíficaradicalment no-violenta que ens carac-teritza.

PERÒ TORNEM A AQUESTA INCOMODITATque genera la paraula unitat. Un diad’aquests llegia, no recordo on, ni quiho deia, ja em disculparà, que en unaguerra es dispara a l’enemic, mai dinsde les trinxeres perquè el que cal, perdamunt de les possibles diferènciesideològiques o estratègiques, el que cal,deia, és guanyar la guerra, i un cop gua-nyada l’exercici de la democràcia jas’ocuparà de posar les coses a lloc. Mal-auradament quan ho llegia em van ve-nir al pensament moments en què hohem fet, en què ens hem disparat entrenosaltres, durant la república, durantla guerra i durant la dictadura, una des-gràcia difícil d’entendre i encara mésde justificar. Penso en l’Andreu Nin,per posar un exemple, o en les txequeso en algunes morts difícils d’explicardurant la dictadura. Ara no ens dispa-rem trets, només faltaria, però ens dis-parem paraules i acusacions que no ensfan cap bé. Potser qui ho fa es pensaque té la raó i que aquesta és una mane-ra de protegir-la, però segons el meupunt de vista, s’equivoca, i molt.

UN EXEMPLE? ELS ATACS incomprensi-bles d’aquesta darrera setmana a l’Ins-titut de Nova Història. I poso aquest ex-

S emple perquè jo vaig passar per Mont-blanc durant la celebració de la sevauniversitat d’estiu a primers d’agostper presentar la meva darrera novel·la.Conec l’Institut i conec en Jordi Bilbe-ny des de fa molts anys. Amb algunsdels seus treballs hi estic molt d’acord iamb altres potser no tant, o per ser mésexactes, penso que s’han de buscar mésevidències, d’altra banda normal enqualsevol procés d’investigació. Dit ai-xò, puc afirmar que moltes de les recer-ques que es fan a l’Institut coincidei-xen amb recerques internacionals queaquí es silencien i que tenen el mateixnivell, o en alguns casos molt superior,que les que es fan en qualsevol institu-ció acadèmica, que tots sabem que nosempre tenen la qualitat deguda. Quinbé ens fa disparar contra l’INH? És in-comprensible, i encara més quan hofan els que l’any 2013 el premiaven jus-tament per la seva visió crítica i icono-clasta, cito textualment, de la històriaoficial. Em refereixo al Premi NacionalLluís Companys atorgat pel Casal deSants-Montjuïc d’ERC. Ho desconei-xien els companys d’ERC quan van tit-llar-lo de fer pseudociència i pseudohis-tòria? O simplement van llegir en un

recull de premsa les acusacions delPSC i van tenir una reacció compulsi-va? Soc doctora i catedràtica, i no emcau cap anell en defensar la seva tasca iafirmar que l’ortodòxia és contrària al’esperit acadèmic, que el que ha de ferés fer-se preguntes, les que siguin, i in-tentar trobar respostes.

PER LA MEVA DARRERA NOVEL·LA sobreuna filla de l’emperador Moctezumaque va anar a parar al Cadí he llegit lli-bres ortodoxos espanyols, o castellans,per ser més exactes, he llegit llibres es-crits per historiadors mexicans, perautors francesos i nord-americans i hellegit l’obra del pare Bartomeu Casaus(ho escric així a consciència perquè ai-xí signava), i els autors que claramentmanipulen la història són els ortodo-xos castellans, d’altra banda no gaireestrany veient com estan manipulantla història recent. I la manipulen demanera tan matussera que fins i tot go-sen fer passar gat per llebre imprimintun gravat del suposat autor de la Histo-ria Verídica de la Conquista de la Nue-va Espanya, en Bernal Díaz del Castillo(que segons autors francesos va existirperò era analfabet), que en realitat és elretrat del rei francès Henry II penjat alLouvre. En fi, si ara tenim clara la cen-sura d’estat, com podem defensar queen temps de la Inquisició no n’hi va ha-ver?

TOT AIXÒ HO DEIA PERQUÈ HO TORNAREM AFER, el proper 11 de setembre tornarema posar-nos la samarreta i tornarem asortir al carrer, tornarem a cridar uni-tat i tornarem a incomodar alguns polí-tics, però m’agrada pensar que això ca-da cop té menys importància perquèmentre alguns es disparen dins les trin-xeres, el que és extraordinari és la gentque surt al carrer any rere any, sensecansar-se ni desinflar-se, configurantel moviment social no-violent més im-portant de l’Europa moderna.

Imma Tubella. Catedràtica de comunicació i exrectora de la UOC

Ho tornarem a ferTribuna

s evident que elproblema de les

actuals onades migra-tòries és a l’origen, pa-ïsos víctimes de de-predadors exercicisde colonització que

ara viuen socialment desvertebrats,quan no en estat de pobresa i lluitestribals. Si el problema és en origen, lasolució s’ha de buscar a l’origen, i elmón benestant té la responsabilitatd’incidir en aquesta solució.

Però la realitat mostra les imatgesmés crues, que no enganyen. La re-cerca impossible porta a la desespe-ració i, després, al camí de fugida.Abans la inseguretat que la inexistèn-cia, i la Mediterrània assenyala possi-bles rutes d’escapada, tot i els perillsque comporta. Però la rica, culta i fe-liç Europa aixeca les muralles de la in-comprensió: aleshores els immi-grants es desperten al mig de la mar,sense camins d’anada ni de tornada.

Davant les costes de Lampedusa,els darrers dies el conflicte d’OpenArms és prou explícit. I contra la ge-nerositat de dones i homes solidarises torna a aixecar, més forta encara,la mísera reacció del conservadoris-me dels mandataris europeus, quetanca les fronteres a l’acció humani-tària. Europa, amb arrogància, es ren-ta les mans en les aigües mediterrà-nies.

Es pot parlar de Matteo Salvini ode Carmen Calvo, dues cares de lamateixa moneda, però la realitat és elsentiment insolidari de les nostressocietats, benestants i conservado-res. Open Arms ens posa davant elmirall, qüestionant el futur col·lectiu:un món globalitzat que no sap gestio-nar les seves contradiccions i buscar-hi solucions basades en l’humanismesolidari. Open Arms ens interpel·la... iel vaixell noruec Ocean Viking, amb365 migrants, és a la cua. La contra-dicció continua.

É

De set en setJaume Oliveras

Refugiats

Actuació magistraldels de Valls en ladiada del Catllar, enel cap de setmanaprevi a Sant Fèlix

El conseller creuque la negociació ésl’únic camí, peròque caldrà forçarl’Estat a entrar-hi

Bargalló instaa arribar aldiàleg via laconfrontació

La Colla Velladescarrega elprimer 2 de 8net de l’anyNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 25 D’AGOST DEL 20198 |

L’escàndol d’espionatgeBorrellgate va portar elpresident de la Generali-tat, Quim Torra, a afirmaral juliol al Parlament queles clavegueres de l’Estatno és que baixin plenes, ésque estan col·lapsades. Laguerra bruta espanyolacontra les institucions ca-talanes ha viscut un últimepisodi amb les investiga-cions al voltant de les dele-gacions del govern a l’es-tranger, però és una cons-tant que va aflorant des del’adveniment del procés.

ARTUR MASMolt abans que Pablo Igle-sias patís els efectes de lesclavegueres d’Interior, Ca-talunya ja n’havia estatconillet d’Índies, casual-ment, sempre que s’acos-taven conteses electorals.Aquest va ser el cas d’Ar-tur Mas en plena campa-nya pel 25-M del 2012,quan el diari El Mundo vavincular el president de laGeneralitat i el seu entornal saqueig del Palau de laMúsica a partir d’un mis-teriós esborrany d’un in-forme de la Unitat Centralde Delinqüència Econò-mica i Fiscal (UDEF).L’informe apòcrif assegu-rava que Mas i Jordi Pujoltenien comptes a Suïssa.Segons va assegurar l’ex-comissari Marcelino Mar-tín-Blas en una comparei-xença a la comissió d’in-vestigació parlamentàriasobre l’operació Catalu-nya, algú va afegir una mi-ca de “sal i pebre” a l’infor-me policial.

XAVIER TRIASL’octubre del 2014, el ma-teix rotatiu madrileny pu-blicava una informació so-bre un presumpte comptede l’exalcalde de Barcelo-na Xavier Trias a Suïssaamb 12,9 milions d’euros,que es va demostrar fals.L’afectat ho va dur als tri-bunals, però no se’n vasortir i, a més, el mal ja es-tava fet: quedaven pocsdies per al 9-N i pocs mesosper a les eleccions munici-pals, que va guanyar AdaColau. Temps més tard,Trias va assegurar en la co-missió d’investigació queaquelles mentides vesti-des de periodisme, si bé noel van fer perdre les elec-cions, sí que el van perjudi-car electoralment.

ORIOL JUNQUERASOriol Junqueras també es-tava en el punt de mira.Poc abans del 9-N, el direc-tor de l’Oficina Antifrau,Daniel de Alfonso, i l’ales-hores ministre de l’Inte-rior, Jorge FernándezDíaz, conspiraven per en-dossar algun escàndol algermà o al pare de qui eravicepresident. “Estem in-vestigant coses d’ERC, pe-rò són molt dèbils”, ad-metia De Alfonso al minis-tre, segons els enregistra-ments d’aquella conversadifosos pel diari Públicoel 2016, els mateixos enquè es vantaven d’haver-se carregat la sanitat cata-lana. El germà de Junque-ras va acabar sent objected’un titular a El Mundo.En aquella conversa, elsintents d’incriminar elsdirigents del procés a par-tir de fabricacions, com

se sospitava, sortien a lallum. “[La guerra bruta]no ens sorprèn, perquè sa-bem que és un elementque és present en moltesocasions en les decisionsdels ministeris de l’Inte-rior o dels governs espa-nyols. De fet, hi ha un mi-nistre de l’Interior i un se-cretari d’estat de Segure-tat que van anar a la presóper haver construït grupsterroristes i haver ordenatl’assassinat o la tortura depersones”, deia Junquerasel 2017 a ElNacional.cat.Felip Puig i FrancescHoms apareixien igual-ment entre els objectiusd’Interior. El modus ope-randi d’aquests muntat-

ges quedava perfectamentdelimitat en l’enregis-trament. Un informe po-licial apòcrif es podia en-viar tant a la fiscalia –onalgun fiscal de confiançaho afinava, com deia AlíciaSánchez-Camacho– coma una xarxa de premsa afía la caverna.

JOSÉ MANUEL VILLAREJOL’excomissari José Ma-nuel Villarejo va reconèi-xer enguany davant deljutge de l’Audiencia Nacio-nal Manuel García Caste-llón que l’operació Catalu-nya contra la direcció polí-tica independentista i perrecollir dades de l’activitatde la família Pujol efectiva-

ment va existir durant elgovern de Mariano Rajoy.Villarejo va explicar senseembuts que l’exministrade Defensa i ex-secretàriageneral del PP María Do-lores de Cospedal va serqui la va organitzar i quees va accelerar tan bonpunt Artur Mas va arribara la Generalitat. L’exco-missari hauria cobrat“molta pasta” de fons re-servats per obtenir infor-mació compromesa en elmarc d’aquesta operacióparapolicial, segons va re-velar La Vanguardia.

J.M. GARCÍA-MARGALLOPerò no solament Fernán-dez Díaz recorria a la guer-

ra bruta. Josep Borrell ésnomés l’alumne avantat-jat de l’exministre d’AfersEstrangers José ManuelGarcía-Margallo, a qui seli va escapar el 2017 quel’Estat espanyol deviamolts favors a altres estatsa canvi del seu silenci ambrelació al procés i d’evitarposicions favorables als in-teressos catalans. “Ningúsap quants favors devem auna quantitat de gent perhaver aconseguit que fes-sin les declaracions quevan fer”, va confessar a13TV el març del 2017.Aquests favors es concre-taven poc després quanPúblico revelava que l’Es-tat va comprar el silenci de

SEGUIMENTS La guerra bruta de l’Estatcontra l’independentisme torna a agafarvolada internacional amb l’espionatge a lesdelegacions MONCLOA El govern delPSOE manté les pràctiques opaques del PP

Emili BellaBARCELONA

Col·lapse a les clav

María Dolores de Cospedal, José Manuel Villarejo, Jorge Fernández Díaz, Danielde Alfonso, José Manuel García-Margallo i Josep Borrell ■ EFE / JOSEP LOSADA /

JUANMA RAMOS

Temudes vacancesL’APUNT dels treballadors de les companyies que ens porten de

ruta pel cel. A més de posar-nos vacunes, fer passa-ports i maletes hem de preveure les convocatòries sin-dicals a ple agost quan tenen més repercussió i creuarels dits perquè no et cancel·lin el vol. Ahir no es va viu-re cap caos a canvi de moltes afectacions i unes nego-ciacions laborals obertes. Sort i fins l’estiu vinent.Elena Ferran

Els qui ja hem tornat de les vacances i no ens han en-ganxat les vagues de l’aeroport del Prat o les aturadesal servei de Rodalies ens podem considerar afortu-nats. Ho vaig pensar fa alguns dies només posar elspeus a terra baixant de l’avió i veient-me ja de tornada.Fa uns quants estius que els qui sortim fora a l’agostcompartim el tràngol de volar amb les reivindicacions

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 25 D’AGOST DEL 2019 | Nacional | 9

Letònia amb tropes per va-lor de 63 milions d’euros ique l’enviament de l’exèr-cit des d’Espanya al paísbàltic es va fer, a més, sen-se l’autorització precepti-va del Congrés. Amb re-cursos també de tots elscatalans, García-Margallocelebrava reunions els di-vendres per donar “ins-truccions concretes a am-baixadors i cònsols perquèresponguessin a qualsevolofensiva” de la Genera-litat. Al final, i ja fora deLa Moncloa, també perreivindicar-se, el mateixGarcía-Margallo va adme-tre que veia que el relatespanyol al món s’havia“anat debilitant”.

VALDIS DOMBROVSKISLa guerra bruta a través dela premsa també va inten-tar esquitxar polítics in-ternacionals per la sevaposició sobre Catalunya.L’Oficina de Prevenció iLluita contra la Corrupció(KNAB) de Letònia no vatrobar cap evidència queel llavors primer ministrede Letònia, Valdis Dom-brovskis, hagués cobrat el2013 sis milions d’eurosper fer unes declaracions al’ACN favorables a la inde-pendència de Catalunyacom afirmava l’extinta re-vista Interviú el febrer del2016, citant, és clar, fontspolicials espanyoles vincu-lades a... la UDEF.

CARLES PUIGDEMONTEl primer escàndol per es-pionatge va esclatar quanun dels Mossos que acom-

panyaven Carles Puigde-mont en el seu exili a Bèl-gica va detectar una balisade seguiment al vehicleque utilitzava per al pre-sident. Posteriorment envan trobar una altra en unsegon cotxe. La investi-gació de la policia belga vaassenyalar com a sospitósun fiscal de l’AudienciaNacional, Carlos BautistaSamaniego, expert en eu-roordres. Els agents el si-tuen en un hotel de Brus-sel·les a finals de generdel 2018 arran d’una tru-cada d’una de les targetesSIM britàniques vincula-des amb les balises. El fis-cal estava en aquell hoteldurant la mateixa setma-

na que la policia creu queva començar l’espionatge.També hi havia un empre-sari espanyol que conside-ren relacionat amb el Mi-nisteri de Justícia i tres in-formàtics. En aquell mo-ment no hi havia cap eu-roordre que pesés sobrePuigdemont. Els serveisd’intel·ligència de Bèlgica iEspanya van congelar re-lacions durant dues set-manes l’abril següent ar-ran de l’escàndol i els ser-veis belgues van advertirel seu enllaç espanyol quefer operacions al seu paíssense autorització podia“perjudicar greument” lesrelacions bilaterals.

JOSEP BORRELLI va arribar el Borrellgate.El govern ha demanat ladimissió del ministre Jo-sep Borrell per l’espionat-ge a les delegacions de laGeneralitat a l’estranger,que inclouen càrrecs elec-tes i periodistes interna-cionals i que ja ha arribat ala justícia alemanya. El di-putat gal·lès a Westmins-ter Hywel Williams, delPartit de Gal·les, va elevartambé una queixa formala la Cambra dels Comunsper demanar explicacionspel seguiment de l’Estatespanyol a membres delPartit Conservador, elPartit Nacional Escocès iel Partit de Gal·les. L’es-càndol està agafant vola-da internacional. Aquestcop “s’han passat de fre-nada”, va lamentar Torraal Parlament. Potser en-cara va quedar curt. ■

vegueres— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Les clavegueres del’Estat continuenactives i reforçades,però amagades rereels ‹secrets d’estat›”Carles PuigdemontPRESIDENT A L’EXILI

“Europa ha desaber com actuenles clavegueres del’Estat espanyol”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Un ministre del’Interior va encarregarproves falses contra mii la meva família. Vanusar les claveguerescontra nosaltres”Oriol JunquerasVICEPRESIDENT A LA PRESÓ

1170

84-1

2146

89L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 25 D’AGOST DEL 201910 | Nacional |

“Confrontació” per forçarun diàleg que alhora seràimprescindible per assolirun acord definitiu. Comsi fos una cola d’impacte,el conseller d’Educació,Josep Bargalló, va relligarahir a Prada els discursosque aquesta setmana, enel mateix marc de la Uni-versitat Catalana d’Estiu,hi havien fet per separat elpresident de la Generali-tat, Quim Torra, que va po-sar èmfasi en la “confron-tació democràtica”, i laportaveu d’ERC, Marta Vi-lalta, que va parlar de com-patibilitzar-la amb el dià-leg, per resumir el que potmolt ben ser el pal de pa-ller sobre el qual pivoti unacord sobre la unitat es-tratègica a partir de la sen-tència del Suprem a l’1-O,aquesta tardor. La fórmu-la de consens de Bargallóconsistiria en una respos-ta que d’entrada sigui “cla-ra, contundent, de con-frontació pacífica, demo-cràtica, institucional i alcarrer, i no pas d’accepta-

ció”. Ara bé, tenint clarque aquesta confrontació“només pot tenir un objec-tiu: el diàleg, l’acord, fer unpas més”. “No arribaremal diàleg des de l’accepta-ció, i el diàleg ens ha de dura un acord definitiu”, sen-tenciava per clausurar la51a cita de Prada, que hamarcat l’inici d’un altrecurs polític decisiu per alfutur del país. El conseller,el primer que parlava des-prés de la conferència di-marts de Torra, ho deia,a més, després de picarl’ullet al president, ambqui recordava de manerasimpàtica que té bona re-lació tot i que havia estatel seu editor, i de fer unacontundent defensa, sen-se cap matís, de les posi-cions que puguin expres-sar tots i cadascun delspresos i exiliats polítics.

El camí sembla marcat,perquè també l’exconse-ller Josep Huguet, amb elsseus matisos, havia recep-tat dilluns una combina-ció similar per sortir del’atzucac estratègic delprocés, una combinacióque implica seguir amb el

xoc institucional –no pasdesobediència, que ha deser civil– per defensar lesinstitucions i els gransconsensos, i mirar d’atu-rar els abusos que arribende Madrid, mentre la so-cietat camina cap a unamobilització més efectis-ta, amb tàctiques de no-co-operació i no-violència queacabin pressionant totsels grans poders de l’Estat,i a la fi el seu govern, perseure a la taula de diàleg.

Bargalló venia precisa-ment de visitar la vigílial’expresidenta del Parla-ment Carme Forcadell a lapresó del Catllar, i va apro-fitar per verbalitzar unade les hipòtesis que correnentre els presos polítics.“Si hi ha eleccions antici-pades, és evident que re-tardaran la sentència”, ex-posava Bargalló, que asse-nyalava com a dates mésfactibles a parer seu el se-tembre o el desembre. Ésclar que també hi voliasubratllar la visió que entenen des de dins delsmurs. “Estem en la deses-perança de saber quan co-mença la propera espera”,venia a reflexionar, en bo-ca de la mateixa Forcadell.

El conseller d’Educació,el quart membre de l’exe-cutiu que ha visitat Pradadesprés de la de Salut, Ma-rina Vergés; la de Cultura,Mariàngela Vilallonga, i elmateix president Torra,aprofitava per fer una de-fensa del pes polític del’UCE, i en destacava la fa-cultat de ser “un dels pocsllocs on la consciència dePaïsos Catalans es du a lapràctica”. En aquest sen-tit, agraïa el suport que enels últims anys ha donat alprocés i als presos el Con-sell Departamental delsPirineus Orientals –ahir laseva representant, la con-sellera Magdalena GarciaVidal, subratllava “l’espaide llibertat, reflexió i estu-di” que és l’UCE i lamenta-va que Europa “tanqui elsulls” davant la “crisi majora Espanya”–, mentre en-viava un retret nítid. “Liagraïm allò que no han fetels governs de les Illes ni elPaís Valencià, ni el Parla-ment de les Illes ni el PaísValencià, i és bo reconèi-xer-ho en aquest marc”,etzibava Bargalló.

Com a prèvia de la clau-sura, va rebre el premi Ca-nigó a la seva trajectòriade 35 anys l’editor valen-cià Vicent Olmos, que vafer una contundent defen-sa de la historiografia prò-pia, i en la llengua pròpia,dels Països Catalans. ■

Bargalló insta a arribar aldiàleg via confrontació

Òscar PalauPRADA

a Lliga les tesis de Torra i Vilalta, i advoca per una topada institucional i al carrer, però afirma que lanegociació és l’únic camí que durà a la solució a Retreu el poc suport d’institucions valencianes i balears

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del conseller Josep Bargalló

L’UCE tanca amb un nombred’alumnes a l’alça, que superaels 700, un 1,7% més quel’any passat, amb un repuntdel País Valencià gràcies aun nombrós grup de la Uni-versitat d’Alacant. El rector,Jordi Casassas, valorava amés l’augment de les estadescompletes, fet que denotauna “fidelització” dels parti-cipants. L’edició ha tingutenguany un pressupost de520.000 euros, un 10% mésque l’any passat, per bé quea última hora es va haver deretallar un dia per la falta d’al-gunes subvencions (queconstitueixen un 70% dels in-gressos), entre les quals la de

“No hi ha d’haver capdubte, ni un, sobrecap exiliat ni cap prespolític, sobre lesseves actuacions,opinions i escrits”

“Són elementsindissociables: noarribarem al diàlegdes de l’acceptació, i eldiàleg ens ha de dur aun acord definitiu”

“La vida a la presó ésesperar, i la properaespera s’allarga,perquè és l’espera delrecurs i d’anar aEuropa i de sortir”

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ahir durant la clausura de la 51a edició de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada ■ JOSEP MARIA MONTANER

l’Ajuntament de Barcelona.“No acaba d’entendre la sevacapitalitat dins dels PaïsosCatalans”, lamentava el ge-rent, Joan Maluquer. En totcas, el bon funcionament delfinançament semiprivat de laprimera part, que es va fer aljuliol a Manresa, en forma depetites aportacions empresa-rials, fa que de cara a l’any vi-nent pensin “explorar” la viade la col·laboració del teixitdel país, a través per exemplede la Cambra de Barcelona.

Els responsables fan unbon balanç del gran i variatnivell acadèmic dels cursos,en què han estat pioners, perexemple, en l’àrea de gènere,

així com de la rellevància queha recuperat Prada com a“campana de ressonància”de les reflexions que marquenl’inici del curs polític, amb lapresència enguany de diver-ses autoritats, com el presi-dent Torra, que han contribuïta la “reformulació del procés”,segons Casassas. En el ves-sant negatiu, els responsa-bles no amaguen la preocu-pació per algunes pintades ales instal·lacions i episodis debotellón a la nit que no volenque posin en perill el futur alLiceu Renouvier, un indrethistòric on estan limitats percréixer, però on volen poderrenovar la continuïtat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’UCE, més tret de sortida del curs polític que mai

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIUMENGE, 25 D’AGOST DEL 2019

n els darrers mesos hem po-gut observar com la Xina iels Estats Units han presen-

ciat una intensa disputa disfres-sada de guerra comercial, peròque no és res més que una verita-ble pugna per veure qui dominaràles tecnologies digitals del segleXXI; és a dir, qui liderarà la super-computació, la intel·ligència artifi-cial, la blockchain, les tecnologiesquàntiques i el 5G. I és precisa-ment el domini del 5G la primerabatalla d’aquesta pugna. La tec-nologia 5G, la nova generació detelefonia mòbil, ja no només ser-virà per connectar telèfons, sinóque permetrà connectar-ho tot:el que anomenem internet de lescoses. Si el 2G ens va portar elsSMS; el 3G, les apps, i el 4G, l’altavelocitat, el 5G durà al darrereuna indústria de serveis digitalsque encara ni imaginem, però elque sí que estem en disposiciód’afirmar és que els beneficises preveuen estratosfèrics (afe-giu-hi el PIB de l’Índia si, per ex-tensió, es pot). En aquest sentit,el 2G va ser liderat en gran partper Europa (recordeu Nokia iEricsson). Amb el 3G, la nord-americana Apple i la sud-coreanaSamsung en van agafar el relleu.I amb el 4G hem vist com irrom-pien en aquesta competició dues

E

grans empreses xineses: Huaweii ZTE. Amb aquest fet, i amb d’al-tres com ara la cursa per conque-rir l’espai, la Xina està esdevenintuna potència tecnològica. I elcas del conflicte de Huawei ambels Estats Units cal situar-lo enaquesta lluita per l’hegemoniatecnològica, que ja no només ésals ordinadors de casa, sinó a to-tes les butxaques dels ciutadansi ben aviat en totes les coses. Pe-rò si el 5G és aquesta primera ba-talla, les dues properes seran la

intel·ligència artificial i les tecno-logies quàntiques.

I és en aquest marc pel dominide les tecnologies digitals avan-çades que estem presenciantcom emergeixen dos models an-tagònics. Per una banda, el modelmade in USA, que essencialmentmira el rèdit econòmic i en el qualles empreses governen la tecno-logia i les dades que generen; perl’altra, trobem el model xinès, quebusca el control dels ciutadansa través de la tecnologia i en el

qual l’Estat és el que governa lesseves dades.

Crec que des d’Europa –i, pertant, també des de Catalunya–tenim l’obligació de proposar unmodel alternatiu a aquest nou or-dre mundial digital. Un model enquè les dades i la tecnologia si-guin governades per les perso-nes, per la ciutadania. Un modelque posi l’ésser humà al centre ique es preocupi per l’ètica i la pri-vacitat. Un model en què la block-chain podria tenir un paper deter-

minant. La nostra aportació a Eu-ropa, a l’Europa del futur, podriaser precisament aquesta: un mo-del català en què situem el ciuta-dà al centre de tot.

Perquè no podem oblidar queavui la geopolítica també es lle-geix en clau digital.

En aquest sentit, avui fa 100anys Catalunya va posar el seugranet de sorra en la història dela revolució industrial. La Manco-munitat va ser un gran instru-ment per a la modernització eco-nòmica i social del país. “Una es-cola, una biblioteca, una carreterai un telèfon a cada poble de Cata-lunya”, deia el president Prat dela Riba. D’aquella etapa de la nos-tra història, en diem noucentis-me, un període modernitzador icatalanista reflectit en la literatu-ra i l’art del moment, i que va in-fluir decisivament en el desenvo-lupament científic i econòmic deprincipis de segle.

Doncs bé, ara estem creant laCatalunya del segle XXI, un pe-ríode que podríem definir com el“noucentisme digital”. Perquè nonomés estem proveint el paísd’infraestructures digitals –comara la xarxa de fibra òptica de laGeneralitat i el nou supercompu-tador–, sinó que estem capaci-tant la ciutadania per al lideratgedigital de demà. Perquè, així comel carbó, l’electricitat i el petrolivan ser les matèries primeresessencials de la revolució indus-trial, la ciutadania, la gent i, endefinitiva, el talent, seran les dela revolució digital.

Noucentisme digital

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Clients en una botiga de Huawei, un dels protagonistes de la lluita comercial amb els nord-americans ■ ARXIU

Jordi Puigneró i FerrerConseller de Polítiques Digitals i Administració Pública

Junts per Catalunya i ERCvan fer ahir una crida a laparticipació en la manifes-tació de la propera DiadaNacional l’endemà que esconegués el nombre d’ins-crits a l’agost, menor queen edicions anteriors. Endeclaracions a RAC1, elportaveu adjunt de JxCat,Eduard Pujol, va remarcarla importància d’una “granmanifestació” independen-tista l’Onze de Setembre,

perquè “tenim una sentèn-cia en l’horitzó que s’albiraamb molt poca justícia imolta injustícia”, amb re-ferència a la pròxima deci-sió del Tribunal Constitu-cional sobre el futur delspresos polítics. Tot i la da-vallada de la inscripció perparticipar en la mobilit-zació, convocada per l’As-semblea Nacional Catala-na (ANC), Pujol sosté: “Laconsciència col·lectiva, laresponsabilitat col·lectivadels que creiem en el pro-jecte independentista, fa-rà que l’Onze de Setembresiguem molts.” Perquè –hiafegia– aquest és un “paísmadur” i “estem en una si-tuació complicadíssima”.

En termes similars es

va pronunciar la portaveud’ERC, Marta Vilalta, a lamateixa emissora de rà-dio, i va subratllar la ne-cessitat que la manifesta-ció sigui un “èxit”. Vilaltava explicar que la cúpulad’ERC participarà en laprotesta i es desplaçarà alscentres penitenciaris onestan en presó preventivaper l’1-O els líders inde-pendentistes, per “denun-ciar la injustícia”.

L’ANC interpreta el des-cens del nombre d’inscritscom una conseqüència delfet que enguany no s’hagiorganitzat cap perfor-mance durant la manifes-tació i, per tant, els assis-tents no veuen la necessi-tat d’apuntar-s’hi prèvia-

ment, malgrat tenir in-tenció d’acudir-hi. De mo-ment s’hi han registratmés de 37.500 persones.Això sí, el nombre d’auto-cars reservats per assistira la Diada es manté en ter-mes similars als de l’any

passat, al voltant dels 450.Alguns exdirigents

d’ERC van expressar al ju-liol dubtes sobre la sevaparticipació en la convoca-tòria pel tarannà antipar-tits, i més concretamentanti-ERC, que atribuïen a

la direcció de l’ANC. Poste-riorment, la presidenta del’entitat, Elisenda Paluzie,i el vicepresident d’Òmni-um Cultural, Marcel Mau-ri, van fer pinya per la Dia-da i, ahir, van fer el mateixJxCat i ERC. ■

a Pujol i Vilalta instena la participació enla manifestació del’Onze de Setembre

RedaccióBARCELONA

JxCat i ERC es conjurenper una Diada massiva

El portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, la setmana passada ■ ACN

El diari El Punt Avui em demana un arti-cle per a la sèrie “El meu país”. No pucmoralment defugir parlar del problemamés greu i actual del meu país. Si ho fes,seria la meva conducta parcialment irres-ponsable. No ho vull que ho sigui. RecordoAlbert Camus: “M’estimo massa el meupaís per ser un nacionalista.”

Parteixo de l’anàlisi de la realitat talcom és, no com voldríem que fos. a) L’Es-tat persegueix l’independentisme ambtots els mitjans al seu abast, uns legítims id’altres, per omissió implícita, no tant. b)Aquesta acció és secundada per la majoriadel poble espanyol. c) L’independentismeestà dividit, hi ha qui vol la confrontacióamb l’Estat i qui vol col·laboració i convi-vència, hi ha qui posa la sobirania de Ca-talunya en primer lloc i qui hi posa l’enfor-timent del seu partit. d) La tendència dela ciutadania espanyola és envers la cen-tralització, ideològicament la dreta gua-nya força. Aquest pensament no és com-partit per la ciutadania de Catalunya. Ésuna diferència més entre Catalunya i Es-panya. e) El conflicte perjudica a tots, lesreformes s’ajornen, no és dramàtic, peròté efecte. f) Hi ha un visible cansament ala ciutadania catalana i espanyola.

Tots els conflictes tenen un període decreixement, seguit d’un període d’estabi-lització i finalment una escalada o unadesmobilització. En el període de creixe-ment el vent va a favor, la situació millo-ra, la força pròpia esdevé més gran. L’opti-misme impregna l’entorn... En el períoded’estabilització el futur és incert, hi haequilibri de poder amb l’adversari, es potoptar per l’ofensiva o per reservar-se i re-forçar-se. Si es té la possibilitat d’aguan-tar caldria fer-ho, no arriscar i esperar.Els Reichs alemanys van perdre les duesguerres mundials per l’excés innecessarique varen representar les ofensives al1918 i al 1941, després de l’estabilitzaciódels conflictes.

L’estratègia del tot o res quan s’és lapart feble del conflicte és absurda, s’apos-ta pel menys probable.

El plantejament del conflicte actual es-tà basat en quatre principis, com ha re-cordat fa poc Daniel Innerarity.

1) El principi de la representació. No-més el poble espanyol en la seva total inte-gritat pot decidir sobre el conflicte català.

No s’hauria de veure des de la perspectivaque ningú pot monopolitzar la interpreta-ció de la representativitat perquè, si esfes, es negaria aquesta?

2) El principi de la revisabilitat, no hipot haver un altre marc legal que l’actual.Va contra la mesura exigible a tota llei bà-sica, que la seva revisió sigui viable. Quipot pretendre que les lleis són eternes?

3) El principi de la constitucionalitat.

Només es pot resoldre el conflicte en elmarc de la constitució actual. Qui pot ne-gar que es pugui crear un marc de consti-tucionalitat que no sent radicalment dife-rent presenti canvis respecte del present?Negar-ho per principi, no trencaria l’espe-rit de concòrdia que ha d’estar en la raóde ser de tota constitució?, l’espanyolatambé.

4) El principi de sobirania, en lloc deconfrontar la sobirania espanyola i catala-na, no haurien d’estar aquestes a nivellsdiferents?

Aquest enfocament és lluny de la inter-pretació actual del marc del conflicte.L’únic que pot obligar a revisar-lo és ferevident que hi ha una majoria de catalansa favor d’aquest canvi, que els catalanss’aliessin a demanar-ho al més explícita-ment possible. L’eina són les eleccions. Elprograma amb què els partits catalanistesi sobiranistes es presentin a les eleccionsha de ser suficientment ampli d’una ban-da i explícit de l’altra. Es vota tres vegadescada quatre anys. Es pot fer visible, senseexcessiva confrontació.

La intel·ligència no pot estar renyidaamb la política.

“L’estratègia del toto res quan s’és la partfeble del conflicte ésabsurda, s’aposta pelmenys probable

Enginyer

El meu país

Paperetes dels diferents partits en una jornada d’eleccions al Parlament ■ EL PUNT AVUI

Joaquim Coello

Buscar la solució

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 25 D’AGOST DEL 201912 | Nacional |

El president de la Genera-litat, Quim Torra, va pun-tualitzar ahir una piuladadel Ministeri de Justíciaque destacaca el “papercabdal” d’Espanya en l’alli-berament de París dels na-zis i li va recordar que “elpaper espanyol en la IIGuerra Mundial va ser en-viar milers de soldats de laDivisión Azul a lluitar alcostat de Hitler (1941-1943)”. “Espanya va tenirun paper cabdal en l’allibe-rament de París fa 75anys. Els soldats espa-nyols de La Nueve van serels primers a entrar a Pa-rís i la seva contribució aaquest fet històric va serfonamental en l’allibera-ment de París”, havia es-crit prèviament el Minis-teri de Justícia. El presi-dent va afegir-hi que “elssoldats republicans de LaNueve continuaven llui-tant precisament contrael feixisme i l’Espanya deldictador Franco”. És laprimera vegada en 75anys que un representantdel govern espanyol (la mi-nistra de Justícia, DoloresDelgado) assisteix de ma-nera oficial a la comme-moració de l’alliberamentde París. ■

Torra replica alMinisteri deJustícia sobrela División Azul

RedaccióBARCELONA

El Sindicat Unificat de Po-licia (SUP) ha sol·licitat alDefensor del Pueblo, Fran-cisco Fernández Maru-gán, que insti el Ministeride l’Interior a condecorarels policies que van partici-par en la repressió del refe-rèndum de l’1-O. El SUPho demana al defensor enun escrit al qual ha tingutaccés Efe en què reclama“les justes recompenses”per als que van participaren aquell desplegamentpolicial “sense prece-dents” per “la seva decisi-va intervenció”. ■

Recorren aMarugán percondecorarels ‘piolins’

RedaccióBARCELONA