DIJOUS · 3 de gener del 2019. Any XLIV. Núm. 14868 - AVUI / Any XLI. Núm. 13738 - EL PUNT

1,20€

1572

97-1

1997

72Q

des de 1894JOIERS

TARRAGONA · Sant Agustí, 21 · Tel. 977 249 743TORTOSA · D’en Carbó, 14 · Tel. 977 44 16 62 · Cervantes, 10 · Tel. 977 44 44 90

1838

63-1

1841

84T

SUPORTS · La manifestacióserà una setmana després del’inici i confia sumar la solidaritatde ciutadans d’arreu de l’Estat

A CASA · Les entitats tambéconvocaran concentracions a lesdiferents capitals de vegueria elprimer dia del processament

L’ANC prepara una marxaa Madrid pel judici de l’1-O

GOVERN · El vicepresident,Pere Aragonès, va avalar lesmobilitzacions “àmplies i demasses” i una resposta “de país”

P8

Tècnics i policies analitzen les causes del brutal xoc, ahir, d’un dels combois del Trambesòs ■ EFE

NACIONAL P10

Quatre ferits al Trambesòs en topar un comboi amb una columna

Violent xoc del tramvia

CULTURA-ESPECTACLES P22,23

El català, figura rellevant dela música contemporàniaeuropea, mor als 87 anys Guinjoan, al Palau de la Música ■ J. LOSADA

Adeu al grancompositorJoan Guinjoan

NACIONAL P6,7

Les multesde la UE pelreciclatge, acàrrec delsmunicipisCal recuperar el 50%de la brossa el 2020

Xi Jinping pressionaTaiwan per la reunificació

Europa-Món P16

El partit ultra exigeix al PP i Cs deixarde finançar les polítiques de gènere

Europa-Món P17

Vox fa bandera delmasclisme a Andalusia

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE GENER DEL 2019

s van repetint,amb o menys fre-

qüència, amb més omenys fortuna, les cri-des a la moderació di-rigides a l’indepen-

dentisme i que, de retruc, ajudin PedroSánchez a aprovar els pressupostosgenerals de l’Estat. L’objectiu d’aques-ta recomanació és que el PSOE conti-nuï governant uns quants mesos més ievitar un avançament electoral a Espa-nya que comporti un govern suportatpel tripartit PP, Ciutadans i Vox. No en-tra dins de les funcions d’aquest humilarticulista aconsellar o desaconsellarels partits a prendre una decisió o al-tra. Però sí analitzar en quines cir-cumstàncies es fa aquest pressing. Percomençar, aquest supòsit parteix de laidea que si el PSOE cau, automàtica-ment hi ha d’haver una victòria de lesdretes espanyoles. En cap cas es pre-veu que la societat espanyola atorguila victòria als socialistes per, entre al-tres coses, treure’s de sobre la depen-dència dels independentistes. Bédoncs, si això és així, caldria subratllar

també que la responsabilitat políticaresideix en la societat espanyola, el seugovern, els seus partits, i no pas en elmoviment independentista. En uneseleccions, no només hi ha les papere-tes de Casado, Rivera o Abascal. I ensegon lloc: aquest pronòstic de derro-ta electoral del PSOE i govern del PPsuportat per Ciutadans i Vox es mantéper quan hi hagi eleccions ja siguin an-ticipades o quan toquen, la tardor del2020. Per tant, si això és així, tambéresulta lògic pensar que l’independen-tisme no vol cremar la carta d’un des-gast intern si dona suport als pressu-postos si al cap d’uns mesos hi had’haver un tomb. I per acabar: per quèsempre la petició de renúncies semprevan en la mateixa direcció? M’explico:per frenar l’ascens de Vox (no desper-tar la fera) es reclama seny a l’inde-pendentisme. Vox està en contra delsmatrimonis homosexuals. A algú se liocorre que, per por a un ascens de laultradreta, es plantegi una il·legalitza-ció d’aquests matrimonis? No. Perquèsi fos així, ja haurien guanyat.

E

Keep calmJofre Llombart

Uh, oh, notinc Vox

Vox està en contra delsmatrimonis homosexuals. Aalgú se li ocorre que, per pora un ascens de la ultradreta,es plantegi una il·legalitzaciód’aquests matrimonis? urant uns anys, La Caixa —ara,

Caixabank, amb k– va patroci-nar un concert participatiu d’El

Messies de Händel al Palau de la Músi-ca Catalana. Participatiu vol dir que elcor estava format per més de quatre-cents cantaires voluntaris vinguts dediferents corals del país. L’any passat,durant la interpretació es van sentiruns crits de “llibertat” i “visca Catalu-nya” i aquest any, el Caixabank (o ésla Caixabank?) ha clausurat el patroci-ni. Es veu que el trasllat de la seu a lalluna de València li ha fet oblidar queel Palau de la Música Catalana portaincorporats els crits de “llibertat” i“visca Catalunya” des que Domènech iMuntaner el va construir per encàrrecde l’Orfeó Català, propietari del volumarquitectònic. El Messies participatius’ha traslladat aquest Nadal a l’Audito-ri a iniciativa i risc dels participants.Els crits s’han reproduït i, gràcies a lainacció de Caixabank, disposem desd’ara d’una nova caixa acústica per ala llibertat i els visques.

De Messies participatius se’n fan amés ciutats del món. L’origen de totses veu que es localitza al Royal Albert

D

Hall de Londres, i aquest desembredues conegudes meves que no s’hanperdut cap any El Messies del Palau hihan fet una excursió. Han tornat ex-clamant “caram, caram, caram”, i elspuc donar fe que quan una d’elles diutres vegades caram és que els sentitscorporals l’han elevada al cel. Els can-taires sumen a Londres prop de quatremil, vinguts de tots els països del món,del Canadà a Austràlia i Nova Zelanda.Es paguen ells el viatge i, fins i tot, eldret a poder cantar. Em diuen que ésmés cara l’entrada de cantant que lamés barata d’espectador. No hi ha as-saig previ a l’Albert Hall. “Semblava

que no podria ser, i van entrar tots al’hora, sense fallar mai.” En el momentde l’Al·leluia, tot el públic es va posardret com si escoltés l’himne nacional.De prop o de lluny, ho és. L’himne bri-tànic està extret d’una pàgina musicalde Händel. Els pobles tenen més d’unhimne. El Cant de la senyera de l’Or-feó Català, motiu de visques i crits dellibertat, n’és un per a nosaltres.

Dissabte al matí, amb un fred quepelava, un Messies també participatiu,amb orquestra i cors, va sonar a l’es-planada de davant la presó de Lledo-ners, on fan estada forçada set delspresos polítics catalans. Eren nou mil.L’Al·leluia, des d’ara l’himne Al·leluia,va coincidir amb la sortida dels presosal pati, perquè el poguessin sentir.

A mi, últimament, em desespera lamanera com s’està conduint política-ment el procés, per part dels meus iels de l’altra banda. Ho trobo tot in-efectiu, i entre trist i risible. Miro deno parlar-ne gaire, ja ho han compro-vat, i dispensin. Queda la gent, aques-ta bona gent que davant la injustíciacanta l’esperança de l’Al·leluia i cridallibertat i visca Catalunya.

“Del Palau al’Auditori i a l’AlbertHall de Londres peracabar a la presó

Vuits i nous

‘El Messies’ a LledonersManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE GENER DEL 2019

El Brasil, el país més gran deSud-amèrica, el cinquè més

poblat del món i la vuitena economiadel planeta, inaugura una etapa decanvi liderada per l’extrema dreta. Elnou president del país, Jair Bolsona-ro, un exmilitar nostàlgic de la dicta-dura, no és gens ambigu en aquestsentit; ha bastit el seu perfil políticamb un discurs ultraconservador,masclista, racista, homòfob i econò-micament neoliberal, que no va mo-dificar en cap sentit durant el seudiscurs d’abans-d’ahir amb motiu dela presa de possessió.

La declaració inicial d’intencionsde Bolsonaro no va sorprendre nin-gú, ni va trair cap de les promesesque li han permès convèncer 58 mi-lions de brasilers. Però sí que va re-córrer a la demagògia, anunciantcom a gran principi del seu mandatl’alliberament del Brasil dels “lligamsideològics”, per tot seguit desplegarun ventall d’intencions programàti-ques profundament farcit d’ideolo-gia, on es parla de recuperar els va-lors conservadors i la tradició judeo-cristiana, de “menys estat i més mer-cat”, de “el Brasil primer i Déu per so-bre de tot”, de tombar les polítiques afavor de les dones o afavorir la tinen-ça d’armes per a l’autodefensa.

No pinta bé per a la llibertat, elprogrés social, els drets de les dones,els camperols, els indígenes, la selvaamazònica o el medi ambient, perposar alguns exemples, però eltemps i la gestió de govern posaranBolsonaro al lloc que li correspongui.Mentrestant, els polítics i els partitstradicionals, allà i aquí, haurien detreure conclusions sobre per quètants milions de ciutadans els aban-donen per entregar el seu vot a pos-tulats extrems i reaccionaris com elsde Bolsonaro al Brasil, Trump als Es-tats Units o les formacions neofeixis-tes que emergeixen a Europa, comara Vox a Espanya. Res de bo es potesperar si no aconsegueixen invertirla tendència.

La ultradretamana al Brasil

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La comissària independent i crítica d’art aprofita lapossibilitat de treballar amb la col·lecció d’art delCaixaForum per muntar l’exposició Una certa fos-cor, amb la qual vol provocar una reflexió sobrel’anestèsia visual de la societat, que capta imatgesper tot seguit ignorar-les o oblidar-les en un sospir.

CAP D’OPERACIONS DE LA NASA

Anestèsia visual

La cap d’operacions de la missió de la sonda espacialNew Horizons és feliç perquè la sonda enviada per laNasa ha sobrevolat i ha fotografiat l’objecte celestemés llunyà explorat fins ara, l’asteroide Ultima Thule,situat als confins del sistema solar, més enllà de Plu-tó, a 6.500 milions de quilòmetres del Sol.

-+=

-+=

Amenaça nacionalistaXi Jinping

Control molt remotAlice Bowman

-+=

Alexandra Laudo

El president xinès ha amenaçat Taiwan amb duresrepresàlies si no accepten la reunificació amb laXina, sense renunciar a l’ús de la força militar con-tra els separatistes taiwanesos. La coacció i l’úsde la força són, una vegada més, els argumentsdel nacionalisme contra la llibertat dels pobles.

PRESIDENT DE LA XINA

COMISSÀRIA I CRÍTICA D’ART

iutadans i el PP han pactat ambVox. Han arribat a un acord ambl’extrema dreta. S’hi han aliat.

En un moment en què els d’Albert Ri-vera intenten de totes les manerespossibles distanciar-se de la incòmodaformació de Santiago Abascal, és bo re-cordar que això és exactament el quehan fet a Andalusia. L’excusa: afavorirel canvi; el resultat: una entesa quenormalitza i blanqueja l’extrema dre-ta. De moment, ja ha comportat queVox obtingui una secretaria en la mesade la cambra andalusa. Això, per ara.

Els taronges es debaten entre go-vernar a la Junta i el malestar per unpacte amb els amics espanyols de Ma-rine Le Pen i David Duke a ulls d’Euro-pa i del món. I neguen, com ahir feiaInés Arrimadas, l’existència d’unacord que, quasi vorejant el ridícul, li-miten als populars. Ells, venen a dir,només passaven per allà. No és ben béaixí. Després de compartir manifesta-

C “No és cert, coms’entesten a reiteraralguns ambinsistència, que Voxse situï en l’arc delcentredreta

cions i actes, ara fan un pas més ambels antieuropeistes, els xenòfobs, elsantifeministes... Que Ciutadans po-dria estar d’acord amb el programa derecentralització radical de Vox –pro-posen la supressió de l’Estat de les au-tonomies–, ho sabem. I ahir vam co-nèixer que rebutja la retirada de la lleicontra la violència de gènere que de-

mana la formació d’Abascal. Però, quèdiu de fulminar l’arrelament i la de-portació automàtica dels immigrantsil·legals, de la suspensió de l’espaiSchengen, de les polítiques contra Eu-ropa que promouen? Quina és la posi-ció dels de Rivera i Arrimadas davantles mesures ultranacionalistes, xenò-fobes i masclistes de l’extrema dreta?

I quina és la de Manuel Valls? L’ex-primer ministre francès i candidatamb l’aval de Cs a l’alcaldia de Barcelo-na el deplora, conscient que l’aliançaperjudica les seves expectatives elec-torals. Poc s’imaginava quan va fer elsalt cap a la capital catalana que elsautocentrats Ciutadans s’acostarien al’equivalent estatal del Front National.Al socialista, els taronges li han des-trossat la campanya. Perquè no éscert, com s’entesten a reiterar algunsamb insistència, que Vox se situï enl’arc del centredreta, és l’extrema dre-ta. I Valls i Ciutadans ho saben.

Cs pacta amb VoxAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

Propòsits

ercer dia de gener i encara conservo intactes elsmeus bons propòsits per l’any nou sabent que, molt

probablement, no arribaran fins a final de mes. Però,tant se val, encara que l’horitzó sempre s’acabaenretirant, em fa l’efecte que ja compensa l’esforçd’ordenar una mica el terrat i d’il·lusionar-se amb petitso grans desitjos personals.

Hi ha propòsits que ja s’han convertit en clàssics, queno caduquen mai, com ara el de dedicar més temps a lagent o a les coses que realment ens importen.

Desconnectar més, per exemple, deles xarxes socials, del seguimentcompulsiu de piulades gairebésempre prescindibles i recuperaraquells moments gratificants quedonen una bona conversa o unalectura reposada.Hi ha qui comparteix els seuspropòsits per al 2019, com el mateix

Obama, que escrivia aquest text inspirador, a Twitterprecisament: “Troba alguna cosa que vulguis canviar ala teva comunitat i fes el primer pas per canviar-la.” Unainvitació valenta i molt oportuna per aquest any densque ens espera, i que em sembla que molts ja hancomençat a posar en pràctica en l’àmbit social i delvoluntariat i també en el polític, amb accions tanoriginals i emocionants com la interpretació d’ElMessies davant de les portes de Lledoners. Petitspassos, com els humils propòsits d’any nou, que un rerel’altre porten lluny.

T

“Troba algunacosa quevulguiscanviar i fes elprimer pas percanviar-la”

http://epa.cat/c/hbzy9r

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE GENER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

La fiscalia i la Guàrdia Civilhan dut als jutjats més d’unadesena de denúncies percrítiques a l’actuaciód’institucions de l’Estat.

10anys

20anys

Milers de persones surten alcarrer a Gaza i a Cisjordània perexpressar el rebuig pels atacsaeris d’Israel a la franja, que ahirvan entrar en el seu setè dia.

Juan José Ibarretxe, del PNB,forma el nou govern, quemanté deu conselleries, set delPNB i tres més d’EuskoAlkartasuna.

Delicte d’odi L’ira dels palestins Nou governTal diacomavui fa...

i algú tenia algunamena de dubte

(quedava algú?) que ala dreta de la dreta hiha els de Vox, ahir hivan posar una mica

més de llum. El partit d’Abascal va ele-var el to, més encara, posant com acondició per pactar amb el PP i Ciuta-dans a Andalusia l’eliminació dels ajutsvinculats a la llei contra la violència degènere. Per què? Perquè no accepta-ran, segons van explicar a xarxes so-cials, que es donin ajuts a “associa-cions feministes podemites radicals”.El que no tenen clar, o segurament sí,és que eliminar ajudes a persones quepateixen violència de gènere no va encontra de les feministes, que semblaque els fan por. Va en contra de les do-nes. De totes.

També de les filles i de les donesdels senyors de Vox. Perquè una de lescoses més preocupants del partit quegenera simpaties a personatges de latalla de Bertín Osborne no és que facipropostes per a energúmens. Ni queaquestes signifiquin un retrocés en les

polítiques que ha costat anys i panysde portar a terme. El que costa mésd’entendre és que a Vox hi ha dones.Té veu femenina en la direcció de laformació. Com una dona pot estar encontra que es doni suport a una altradona que ha rebut violència? D’acordque no és una qüestió de gènere. Queho ha de rebutjar tant un home comuna dona. Però una dona aplaudintque es deixi al carrer dones maltracta-des? Com es menja? I un cop s’obre elmeló de retallar drets bàsics, què se-gueix? La propera serà tornar a activarla llei de ganduls i delinqüents? Torna-rem a veure els homosexuals perse-guits i empresonats com en època delseu vanagloriat Francisco Franco? Sisegueixen així, tot arribarà.

Que Ciutadans i el PP no són preci-sament partits progressistes és unaevidència. Però que només per acon-seguir el poder estiguin disposats avendre’s a un partit ultradretà hauriade fer-los reflexionar. Si aquest és elseu model de societat, que se’l quedin.A mi, almenys, no m’interessa.

S

Full de rutaDavid Brugué

La societatque vol Vox

Vox no té clar que la retiradade les ajudes dependents dela llei contra la violència degènere no va en contra de lesfeministes. Va en contra deles dones. De totes.

“L’economia delbé comú accepta elmercat i la propietat,però vol modificarpas a pas les xacresde l’actual sistema

ovint patim furts i no ens n’adonem.Marx –incentivat per l’esquerra he-geliana– ho va denunciar al s. XIX.

Però el marxisme s’equivocà: no va enten-dre bé l’ésser humà. Ni som només el quemengem ni la seva proposta econòmicafunciona. Cal la propietat privada i cal em-prendre: algú ho havia de dir. I ara què? No-més queda el capitalisme? Yunus, Nobel dela pau 2016, ha afirmat recentment a Bar-celona que la concentració de riquesa espot aturar. I afegeix: “Són coses fetes perl’home i, per tant, podem canviar-ho.”

EL SISTEMA CAPITALISTA i també el mun-tatge de Marx no són res més que “in-vents”, no són pas dins la naturalesa hu-mana. Són simples “eines” de les quals esderiven legislacions, paradigmes tècnics iconvencions socials. Segons Yunus, expe-rimentem que som egoistes i altruistes si-multàniament, i ell ens demana que, “enlloc de portar ulleres amb el senyal de l’eu-ro, portem ulleres bifocals”: ens agradacompartir i preocupar-nos pels altres i, peraixò, “guanyar diners pot fer feliç però re-soldre els problemes de la gent fa superfe-liç”. Els cristians ho reconeixem al Com-

S pendi de doctrina social de l’Església (Va-ticà, 2004). El papa Francesc (Questa eco-nomia uccide, 2014) denuncia que el capi-talisme és insaciable: semblava que els po-bres es beneficiarien del que vessés del gotde la riquesa, però no és així, ja que el got,màgicament, s’eixampla sempre més, noté aturador. El capitalisme –tot i els èxitsque se’m puguin esbatre– duu a la “globa-lització de la indiferència”, a valorar l’altrenomés pel que posseeix, a l’egoisme. Ne-cessitem vies de dignitat: propietat, coope-ració, servei. Creix la solidesa de l’anome-nada “economia del bé comú” (EBC), ini-ciada per Christian Felber. Un col·lega

me’ls acusa de ser “comunistes camu-flats”, però s’equivoca. És un projecteobert, accepta el mercat i la propietat: pre-tén modificar pas a pas les xacres de l’ac-tual sistema.

L’ESCOCÈS ADAM SMITH (La riquesa de lesnacions, 1776) afirmà que “no és per la be-nevolència del carnisser, del cerveser nidel forner que esperem poder sopar, sinóperquè aquests miren pels seus propis in-teressos”. És aquella “mà invisible” que no-més fou vàlida aleshores, abans de gene-rar-se els actuals “monstres financers”(fons d’inversió, societats globals, etc.).Se’ls aplica aquell “too Big to Jail” (Con-grés USA, 2016): oi que en fan, de por?A Catalunya –serenament– cerquem no-ves vies econòmiques, raonables i dignes(com ebccatalunya.cat). Cal aturar els quifan de la desigualtat un avantatge absolut;els qui generen competència destructiva(com n’és d’hipòcrita vendre-ho com unwin-win!); els qui promouen una cobdíciaque fulmina tota ètica de la cooperació. Elbé comú (aquell “bonum commune” de To-màs d’Aquino) és molt valuós: cal recupe-rar-lo. L’EBC pot ajudar-hi.

Xavier Serra i Besalú. Professor de filosofia

L’economia dignaTribuna

Velocitat delscanvis actualsb Com encertadament co-menten José Antonio Mari-na i Javier Rambaud en elseu darrer llibre Biografía dela humanidad, actualmentpodem arribar a pensar quel’estudi del passat és un pesmort que retarda la marxacap a una humanitat tecno-lògicament millorada ques’ha de convertir en la cièn-cia de futur.

La realitat del nostre dua-lisme entre naturalesa i cul-tura és que si no coneixemaixò darrer no podrem com-prendre la nostra manera deviure. Som animals espiri-tuals segons un tractat degenètica cultural que de-mostra el gran dinamismede l’espècie humana. Tal ve-gada, dic jo, en aquest mo-ment estem –com bé apun-ten Marina i Rambaud– vi-vint l’oportunitat històricade comprendre la nostra

evolució i afegiria que no no-més els nostres orígens, si-nó també la nostra capacitatcreativa i, per què no dir-ho,també destructiva demos-trant el dinamisme de l’es-pècie humana. De fet, ens hiva tot el que som i tot allòque podem ser en un futur.ANNA MARIA MUNTADA BATLLEGranollers (Vallès Oriental)

Convivènciaurbanab De ben segur que passe-jant per Barcelona us heutrobat els famosos patinetselèctrics dels quals tant se’nparla. El problema que hiveig és la convivènciad’aquests ginys amb la restade la ciutat.

Jo, com a ciclista, em tro-bo diàriament circulant jun-tament amb patinets elèc-trics pel carril bici. No veigmalament que els dos apa-rells utilitzin la mateixa via,però hem de ser conscients

que un és elèctric i l’altre no,per tant la velocitat a quècirculen no és la mateixa.

Així doncs, crec totalmentnecessari establir unes nor-mes de circulació més es-trictes per tal de garantir laseguretat de tothom.AIDA PADULLÉS BERNATTàrrega (Urgell)

Carta als ReigsMagsb Benvolguts Reis d’Orient,aquest any no us demanaréres material. Immersos enuna societat de consum aldictat d’un neoliberalismesalvatge, amb uns políticsmajoritàriament mediocres,ineptes, egoistes i sotmesosal sistema, considero que hiha una necessitat de caràc-ter prioritari per a tothom: larecuperació dels valors quedignifiquen les societats ci-vilitzades (llibertat, respec-te, solidaritat, empatia, res-ponsabilitat, justícia, hones-

tedat..., però sobretot de-cència).

També vull fer referència aun tipus de periodisme ser-vil que no informa, intoxica, ia uns periodistes que hanrenunciat als principis èticsque han de regir una profes-sió imprescindible en qual-sevol democràcia. És peraquests motius que engua-ny la petició que rebreu es-tarà orientada a despertarconsciències per tal d’iniciarun procés de regeneració re-al liderat per aquells que síque creuen en la democrà-cia i, lluny de demagògiespopulistes, tenen la ciutada-nia (tota) en la consideracióque es mereix. Estic segurque gràcies a la vostra gene-rositat i mitjançant els vos-tres poders màgics us seràpossible donar satisfaccióals meus desitjos. Moltíssi-mes gràcies!JAUME FARRÉS BOADAOlesa de Montserrat (Baix Llobre-gat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE GENER DEL 2019

SísifJordiSoler

Francesc Xavier Grau, SECRETARI D’UNIVERSITATS I RECERCA DE LA GENERALITAT

“Catalunya necessita un sistema productiu més basat en elconeixement”

La frase del dia

“Com apuntavaSwift, a ‘Els viatgesde Gulliver’, lalegalitat sempre ésuna qüestió depoder i de quil’executa

n el desenllaç final de la segonatemporada de la sèrie The GoodFight, en part continuació de

l’esplèndida The Good Wife, veiemcom els socis del bufet d’advocats deba-ten sobre si és la justícia el que regeixles lleis. Després d’haver comprovatque el Partit Demòcrata, al·legantqüestions legals, anteposa els interes-sos electorals de partit a la divulgaciód’un fet verídic, una de les advocades-ses rep una denúncia legal per fer apo-logia de la confrontació radical contrala pèrdua de llibertats sota el governTrump. L’acord és immediat. Quanl’aplicació de la llei pot generar injustí-cies als ciutadans, la consciencia èticaha de regir les actuacions. Si és així,“llavors està bé infringir les lleis si ofe-nen la teva consciència”.

PROP DE TRES-CENTS anys abans, Jona-than Swift, a Els viatges de Gulliver,una demolidora sàtira de l’Europa deprincipi del XVIII, quan ha d’explicar elfuncionament de la civilitzada societatanglesa als hostes que l’acullen creauna narració sobre la llei, els qui la dic-ten i els qui la fan executar. Sempre alservei del manteniment del poder afir-ma, sigui aquest de causa divina (la re-ialesa), com a resultat de la usurpació(l’estat militar) o de la subjugació a l’in-terès econòmic.

LES NARRACIONS DE LA REALITAT se’nsmostren, avui, amb la mateixa male-volència que satiritzava Swift: l’empa-ra de la legalitat per justificar l’acciópolítica i l’ús de la llei i de qui l’exerceixal marge de la consciència ètica quepropugnaven els advocats televisius.Així s’explica que, en ple segle XXI, si-guem súbdits d’un monarca o es diguin“constitucionalistes” aquells que de-fensen tesis pròpies del nacionalismeespanyol més ultra i la xenofòbia.També aquells qui somrients, com arael senyor Iceta, corren a fotografiar-

E s’hi col·laborant en la construcció defalses veritats (escola catalana, violèn-cia al carrer...), tot al·ludint motiva-cions “legals”.

LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA esdevé, ac-tualment, l’arma llancívola de la legali-tat i de les lleis que se’n deriven. L’ac-tual entramat legislatiu és el que con-demna a presó, coarta i limita els dretsi llibertats individuals i obliga a exili-ar-se a artistes. Curiosament, la legali-tat inqüestionable que defensen elsunionistes va ser posada en dubte el diadesprés del referèndum del 78 enl’editorial del diari El País Incompeten-cia y caos, en què confirmaven que esva dur a terme amb nombroses irregu-

laritats i sense un cens oficial i tancat.Quaranta anys més tard, el mateix dia-ri esdevé el flagell dels qui posen endubte la legalitat de les lleis derivadesde la Constitució.

COM APUNTAVA SWIFT, la legalitat sem-pre és una qüestió de poder i de quil’executa. L’insult d’un jutge a una víc-tima en un judici esdevé, segons de-claracions de l’actual ministre de Justí-cia, un mer “comentari desafortunat”,però és causa penal quan un ciutadàversifica o fa farsa humorística de la lleii els seus mentors. Es considera legalla brutalitat policial exercida contraciutadans, però resulta un acte vexato-ri posar-ho de manifest com exposavael cap major de la Guàrdia Civil a Cata-lunya.

EL PODER I LA SEVA LEGALITAT. Qui dotade contingut la llei és qui la redacta. Du-rant la dictadura franquista, la llei legi-timava postulats, creences i accionspolicials malgrat que èticament fossinreprovables o malmetessin drets de laciutadania. Senzillament, era qüestióde poder, obediència i indefensió. Quel-com similar a l’ús que ara Arrimadas,Casado i Borrell fan de la llei i dels quil’executen, en un estat on la legalitatesdevé partidista i la interpretació i úsde la llei el seu mitjà d’execució. Coms’entén si no que, per posar només unexemple, s’hagi empresonat i malmèsels drets civils del president d’una asso-ciació cultural? És la legalitat partidis-ta la que els permet elaborar falses veri-tats i sobre aquestes construir la nos-tra indefensió. De la mateixa manera,però, per consciència ètica podem re-butjar-les i continuar expressant-nosamb total llibertat de pensament i en-senyar-ho cada dia a les escoles catala-nes malgrat les injúries dels ultrana-cionalistes espanyols i el silenci còm-plice dels qui per interessos electoralss’amaguen darrere la llei.

Joan Serra Capallera. Director de la revista ÀÁF ÀMBITS

Indefensió ciutadanaTribuna

n l’arxitaquillerapel·lícula Bohe-

mian Rhapsody, el pro-ductor de Queen esnega a llançar com asenzill el que ha acabatsent un dels grans te-

mes de la història del rock adduint queés massa llarg, fet que provoca el lògicenuig de la banda. I és que en el pop-rock contemporani nascut als cinquan-ta i seixanta, quan neix també el consu-misme massiu, tot el que passava detres minuts es considerava una eterni-tat. Per sort, himnes com el de FreddieMercury s’hi van rebel·lar, però ho torna-rien a tenir pelut en els temps actuals, enquè la gent mira més sèries a casa quepel·lícules al cine perquè són més curtesi s’estalvia el feixuc desplaçament.

Ara, molt rara és la festa, seguint lametàfora musical, en què un tema esdeixa sonar més d’un parell de minuts.Tant li fa si és insofrible o una obra d’art,o la concurrència n’està gaudint o no: siel discjòquei troba que la tornada ja s’harepetit prou o que la segona estrofa noenganxa, fora. I així fins a avorrir. Es vaveure en la selecció de TV3 després deles campanades, encetada justamentper una Bohemian Rhapsody escapçadaper a un concert concret, i que desprésno va tenir manies a esquarterar tots icadascun dels vídeos, en una pràcticade fet habitual a la ràdio. El tema que so-ni és igual: la qüestió és consumir com-pulsivament. I qui diu música diu texans,electrodomèstics o notícies. En unaèpoca d’impaciència marcada per l’ex-cés d’inputs, la superficialitat i la incapa-citat d’assaborir res, desnaturalitzar unacançó s’ha tornat la cosa més naturaldel món, igual que crear una moda estú-pida o una necessitat inexistent, o des-contextualitzar una frase per tenir un ti-tular. S’ha perdut pausa, reflexió i un mí-nim aprofundiment en tot. I no existei-xen Bohemian Rhapsody de tres minutsque no siguin una mica un frau.

E

De set en setÒscar Palau

‘Bohemian’de tres minuts

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE GENER DEL 20198 | Nacional |

i apocalíptics ni eufòricss’atreveixen a fer pronòs-tics sobre la sortida del

Regne Unit de la Unió Europeaprevista per al 29 de març. Elsprincipals analistes han quedatmuts després de no haver encer-tat el resultat de les eleccionsbritàniques, la victòria de DonaldTrumpo el Brexit. A tres mesosde la desconnexió del Regne Unit

N d’Europa, la pregunta més fre-qüent és saber si Londres de-manarà un ajornament, si s’en-fonsarà l’economia, si el RegneUnit demanarà el reingrés. Pre-guntes a l’aire en uns momentsen què l’Europa somiada per di-verses generacions de ciutadansestà en joc, i dins del joc, el futurde Catalunya.

Queden tres mesos per a la

sotragada del Brexit i cinc mesosper a les eleccions europees quede sempre han estat vistes perla majoria de catalans com llu-nyanes i de poca importànciaperquè, entre altres qüestions, nohi ha llistes catalanes pròpies–són estatals.

També, en certa manera,s’ignora la tasca concreta del Par-lament Europeu, que, si bé té po-

ca capacitat de decisió, serveixcom a contrapoder de les altresinstitucions europees. Al Parla-ment Europeu hi ha representa-des, amb més de set-cents euro-diputats, pràcticament totes lessensibilitats polítiques europees.Malgrat que quan poden parlardes de l’hemicicle només dispo-sen d’un minut. El minut d’or per amoltes sensibilitats. En el cas deCatalunya fins ara han anunciatque volen presentar-hi GerardoPisarello pels comuns, Oriol Jun-queras i Diana Riba per ERC, i

s’espera que es decideixin en elspròxims dies totes les altres can-didatures.

Els escons d’eurodiputats sónllocs molt apreciats per la classepolítica, pel suposat prestigi i perles remuneracions que acompa-nyen el càrrec. En alguns mo-ments hi ha hagut la sensació queel Parlament Europeu podia esde-venir un cementiri d’elefants. Unfet que no es pot generalitzar, perl’activitat que genera i pel fet deser imprescindible en els pròximsanys de reconstrucció europea.

Pronòstics difícils

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ Lluís Falgàs

L’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) prepara unamanifestació a Madrid perprotestar contra el judicials dirigents independen-tistes, segons ha pogut sa-ber El Punt Avui. La previ-sió de l’entitat és que lamarxa se celebri quan facivuit dies de l’inici de lesvistes, que encara no té da-ta. Tampoc no està deciditon començarà la manifes-tació ni per quins carrersdiscorrerà. La iniciativade l’ANC és inèdita: finsara el moviment indepen-dentista s’havia expressatpels carrers de diversesciutats europees, comBrussel·les, però no haviaconvocat cap marxa per lacapital espanyola.

L’entitat que presideixElisenda Paluzie preténdenunciar que el judici del’1-O “és un acte d’injustí-cia en si mateix” impartitper “un tribunal d’excep-ció propi d’estats autorita-ris per fer repressió políti-ca”, a partir de “fets mani-pulats i delictes inexis-tents”. “La causa generalcontra el procés indepen-dentista és un reflex mésde la descomposició del’Estat espanyol”, rebla elvicepresident de l’ANC,Josep Cruanyes, que fauna crida a tots els demò-crates espanyols a partici-

par en la protesta. La con-vocatòria espera congre-gar ciutadans de l’Estatque comparteixin la críti-ca a la deriva antidemo-cràtica, motiu pel quall’ANC està en contacteamb diferents organitza-cions espanyoles.

L’assemblea, que estàen contacte amb ÒmniumCultural i els diferents par-tits sobiranistes per pre-parar les protestes, algu-nes de les quals seran co-ordinades, també preveu

concentracions a les dife-rents capitals de vegueriael mateix dia d’inici del ju-dici. En concret, hi ha pen-sades protestes simultà-nies a les set de la tardad’aquell dia a Barcelona,Girona, Tarragona, Lleida,Manresa, Vic i a les terresde l’Ebre. També hi hauràprotesta en diferents ciu-tats europees i del món.

Fonts d’Òmnium con-firmen que s’han celebratreunions amb l’ANC, peròque encara no s’han apro-

vat definitivament els ac-tes conjunts.

L’objectiu de les enti-tats sobiranistes és man-tenir la protesta al llarg deljudici i ultimen altres ini-ciatives durant el procés.La CUP i organitzacionsafins van ser les primeres,el mes passat, a cridar a lamanifestació permanentdes del primer dia, sota ellema “Aturem-ho tot!”

El vicepresident, PereAragonès, va avançar ahiren una entrevista a l’ACN

que les entitats sobiranis-tes anunciarien mobilitza-cions “àmplies i de mas-ses” per al dia que comenciel judici. El número 2 delgovern considera que una–més que previsible– sen-tència condemnatòriacontra els líders polítics isocials empresonats seriaun “punt d’inflexió” quedeterminaria el futur polí-tic de Catalunya, com ladel Tribunal Constitucio-nal que va escapçar l’Esta-tut el 2010.

En aquest sentit, eltambé conseller d’Econo-mia preveu respostes “depaís”, no només del go-vern, el Parlament i les for-ces independentistes.Tanmateix, l’adjunt a lapresidència d’ERC no esvol resignar que la sentèn-cia sigui “desfavorable” iaposta per lluitar per l’ab-solució dels encausats, jaque “no hi ha delicte”.

Així, el govern apostaper una resposta “el mésàmplia possible” a la imat-ge dels líders independen-tistes asseguts al banc delsacusats al Tribunal Su-prem. Per Aragonès, la re-acció catalana “s’ha deconstruir sobre la base mí-nima del 80%” que com-

parteix que la solució ha deser democràtica, “amb unreferèndum”, que rebutjala repressió i que se sentidentificada amb els valorsrepublicans.

“El dia 22 de gener co-mença un judici contra elsnostres companys, polí-tics demòcrates, honora-bles, que van donar la veual poble”, va assegurar elpresident de la Generali-tat, Quim Torra, el dia deNadal en el marc de l’ofre-na floral a la tomba deFrancesc Macià al cemen-tiri de Montjuïc en el 85èaniversari de la seva mort.La data és un càlcul a par-tir de supòsits de terminisjudicials, però encara no ésferma. ■

Emili BellaBARCELONA

L’ANC convoca a Madrid perprotestar contra el judicia L’entitat prepara una manifestació al cap d’una setmana de l’inici de les vistes a Confia aplegarciutadans d’arreu de l’Estat que comparteixin la crítica a la deriva antidemocràtica espanyola

Concentració, el mes passat, davant de la seu del Tribunal Suprem per la llibertat dels presos polítics ■ EFE / LUCA PIERGIOVANNI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“La causa generalcontra el procés ésun reflex més de ladescomposició del’Estat espanyol”

Josep CruanyesVICEPRESIDENT DE L’ANC

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE GENER DEL 2019

1607

03-1

2017

14Q

1579

23-1

2020

38L

EDICTE

El Ple de l’Ajuntament de la Secuita,en sessió de 21 de desembre de2018, va aprovar inicialment l’expe-dient de la modificació de les Normessubsidiàries de planejament de la zo-na de cooperativa i el seu entorn, elqual es sotmet a informació públicapel termini d’un mes, durant el qual espodran presentar al·legacions.

Així mateix, d’acord amb l’article 73del TRLU, es va acordar la suspensió,pel termini de dos anys, de la tramita-ció de plans i la suspensió de l’atorga-ment de llicències en l’àmbit de la mo-dificació i en el del SAU I1 Industrial laSecuita.

Contra l’acord de suspensió de llicèn-cies, en tractar-se d’un acte adminis-tratiu de tràmit qualificat, es pot inter-posar recurs contenciós administratiudavant el Jutjat Contenciós Administra-tiu de Tarragona, en el termini de dosmesos comptats des del dia següental de la seva notificació. Alternativa-ment, i de manera potestativa, es potinterposar recurs de reposició davantel mateix òrgan que l’ha dictat, en eltermini d’un mes comptat des del diasegüent al de la seva notificació.

La Secuita, 28 de desembre de 2018Eudald Roca GraciaL’alcalde

Ajuntament de la Secuita

109004-1127790w

Tres de cada quatre capi-tals de comarca de Catalu-nya (un 74,4%) tindran unBaltasar de veritat en lapròxima cavalcada de Re-is. En concret, 32 de les 43capitals tindran un rei ne-gre sense pintar, vuit mésque l’any passat. D’aques-tes, 24 han aconseguitprescindir completamentdel betum i no pintarancap patge. Les vuit capitalsque aquest any tindran unBaltasar de debò són Reus,Girona, Valls, Cervera,Solsona, Tremp, Mórad’Ebre i Moià.

Aquest és el resultat del’informe de Casa NostraCasa Vostra, difós ahir enun comunicat i elaborat apartir de dades aportadespels ajuntaments i per en-

titats, en què se sosté quela campanya #Baltasar-DeVeritat, impulsada perCasa Nostra, ha aconse-guit l’objectiu de fomentarcavalcades més inclusivesi de reduir la pràctica depintar el rei de negre, quel’ONG considera “d’origen

racista i colonialista”.En els onze casos en

què el rei Baltasar mantéla cara pintada, com araIgualada, els organitza-dors addueixen dificultatsper trobar persones ne-gres als seus municipis obé es remeten al pes de la

tradició. “Els organitza-dors poden trobar una ma-nera de fer una cavalcadaintercultural, participati-va i antiracista sense alte-rar els valors de la festa i latradició de cada munici-pi”, declara el portaveu deCasa Nostra Casa Vostra,Xavi Buxeda. A Reus, perexemple, pujaran a la car-rossa del rei negre perso-nes del centre d’acollida dela Comissió Catalanad’Ajuda al Refugiat. A Gi-rona, Baltasar compliràels requisits que sempres’han exigit als reis de laciutat –vinculació a les en-titats i dots de comunica-ció– i, per primer cop, serànegre. A Banyoles, comp-taran amb la participacióde la comunitat gambia-na. Barcelona va ser de lespioneres a incloure-hi per-sones negres. ■

M.P.BARCELONA

El Baltasar sense pintars’amplia a més cavalcadesa La campanya #BaltasardeVeritat de Casa Nostra Casa Vostra aconsegueixque Reus, Girona, Valls, Cervera, Solsona, Tremp, Móra d’Ebre i Moià el tinguin

Una dona negra pinta un Baltasar ■ CASA NOSTRA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Dos morts en dosdies per accidentsde trànsit

La noia reconeix 3 dels6 agressors a la Seu

Els usuaris que es desplacindes del dia 1 en transport pú-blic pels 36 municipis de laprimera i segona corona me-tropolitana ja tindran la novatarifa plana, gràcies a la me-sura que va aprovar el passatoctubre l’Autoritat del Trans-port Metropolità (ATM). La ini-ciativa afecta tots els despla-çaments en origen i destina-ció a les estacions i paradesd’autobús i tren i comportaràestalvis a la T-10 de fins al49%del seu preu i, en els ca-sos de la T-Mes, T-Trimestre iT-Jove, del 26%. Mentre s’es-pera la definitiva implantacióde la T-Mobilitat, prevista ini-cialment el 2016 i ara el 2021,en queden exclosos algunsmunicipis de la segona coronai els de la tercera, com és elcas de Terrassa i Sabadell,que fa anys que denuncien elsgreuges comparatius tot i es-tar en distànciessimilars.■ REDACCIÓ

El retorn de l’IRPF permaternitat, en marxa

SOCIETAT

L’Agència Tributària ha posaten funcionament en el seulloc web el tràmit perquè elscontribuents que van cobrarles prestacions per maternitati paternitat el 2016 i el 2017puguin sol·licitar el retorn del’impost de l’IRPF correspo-nent. Aquesta és la segona fa-se del procés per complir lasentència del Tribunal Su-prem del passat 3 d’octubre,que va determinar que lesprestacions públiques quevan rebre les dones durant labaixa de 16 setmanes estavenexemptes de l’IRPF, una inicia-

La víctima de l’agressió sexualde la Seu d’Urgell del 24 dedesembre passat a l’espaid’oci nocturn La Murga “haestat contundent i ha recone-gut sense cap mena de dubtetres de les sis persones quevan participar-hi i la interven-ció de cadascun”, segons afir-ma la titular del jutjat d’ins-trucció 1 de la Seu, Montser-rat Martínez, en la interlocutò-ria del 28 de desembre i facili-tada ahir pel TSJC.A més,sosté que els fets són “greus”i que “podrien ser qualificats

Tarifa plana deltransport per a 36municipis

SOCIETAT

SOCIETAT

Un motorista de 25 anys i unadona de 92 anys que no duiacordat el cinturó de seguretatvan ser les dues primeres víc-times mortals per accidentsde trànsit de l’any. El primeres va produir dimarts abansde les nou del vespre quan eljove va caure de la moto a lacarretera B-124 entre Sabadelli Castellar i la segona víctimava morir quan era traslladadaen ambulància cap a l’hospitaldesprés que el cotxe en elqual viatjava com a acompa-nyant va xocar ahir contra uncamió aturat per una avaria alpunt quilomètric 0,5 de la C-58, a Barcelona. ■ REDACCIÓ

SOCIETAT

com a agressió sexual”.Hi afegeix que la víctima

manté que l’únic detingut pelsMossos no va participar en elstocaments, tot i que era al la-vabo de noies. Aquesta versiócoincideix amb la dels testi-monis i amb la del detingut,motiu pel qual la jutgessa vadeixar-lo en llibertat el dia 28.Ara bé, no es podrà acostar ala noia, de 19 anys, ni comuni-car-s’hi, li han retirat el passa-port i s’ha de presentar el dia1 de cada mes al jutjat, comva demanar la fiscalia. ■ M.P.

tiva que també s’ha fet ex-tensiva per als pares. El Mi-nisteri d’Hisenda estima quees reintegraran al voltant de1.200 milions d’euros a mésd’un milió de pares i mares,amb un import mitjà de1.600 euros per a les mater-nitats i de 383 euros per ales paternitats. Les personesque van tributar l’IRPF el2014 i el 2015 ja en podiensol·licitar el retorn des deldesembre passat i l’AgènciaTributària va rebre un totalde 672.746 peticions de rein-tegrament. ■ REDACCIÓ