23El Rebost 23El Reportatge

Pa amb Denominació d’Orígen

24 El Rebost24 El Reportatge

En l’època de les grans superfícies comercials i del menjar ràpid, el Gremi de Flequers artesans ha decidit

recuperar el valor de la tradició i l’artesania. Per això, ha creat la nova marca Flequers Artesans i, de cara al

mes de setembre, té previst elaborar un nou tipus de pa artesanal amb una mena de «denominació d’origen»

pròpia, que s’elaborarà amb dues varietats de blat antigues recentment recuperades que s’estan conreant als

Aiguamolls de l’Empordà. El projecte compta amb el suport de la Generalitat i ha de servir per rellançar un

sector, el del pa artesà, que en aquests moments necessita un rellançament.

Laura Fanals

Fa tres anys, la junta del Gremi de Flequers, davant la complicada situació que viu el sector, va decidir, juntament amb la Generalitat, elaborar un pla sectorial per detectar exactament quines eren les necessitats de les fleques gironines. I el

resultat de l’estudi ho va deixar ben clar: el que necessitaven les fleques gironines era diferenciar-se de les grans empreses, ja que els primers són artesans que treballen a casa seva i amb les mans, mentre que les grans indústries venen un altre tipus

de producte. Així doncs, van tenir clar que la línia a seguir era el reforç del producte artesà i, sobretot, donar-ho a conèixer entre el públic.

D’aquí en va sorgir la idea de crear un

25El Rebost 25Reportatge 25El Reportatge

pa propi, elaborat artesanalment amb productes de la terra i que el puguin vendre tots els flequers agremiats (a les comarques gironines n’hi ha 130, que representen unes 450 botigues) que ho desitgin. L’objectiu és que aquests pa pugui tenir una indicació geogràfica protegida (I.G.P.), és a dir, una manera de «denominació d’origen» que en garanteixi la qualitat. Per a fer-ho, els flequers treballen conjuntament amb el departament d’Agricultura de la Generalitat, l’IRTA de Mas Badia (la Tallada), la cooperativa agrícola de Castelló, el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, i l’Ajuntament de Castelló, a través de la Farinera-Ecomuseu.

El projecte consisteix en recuperar dues varietats de blat antigues -la Florence Aurora i l’Anza- que no es cultiven des de fa més de 40 anys. Els pagesos de la cooperativa agrícola s’encarreguen de conrear-les als terrenys dels Aiguamolls i, un cop estiguin a punt, els flequers utilitzaran aquesta farina per tal de fer un pa de qualitat, un pa «d’etiqueta negra» que podran elaborar tots els agremiats que ho desitgin. De moment es començarà amb unes quantitats més o menys petites, però si en el futur la quantitat de blat que es recull és més important, es podria reobrir la farinera de Castelló. Mentrestant, però, els flequers utilitzen les farineres de Girona. La varietat Florence Aurora es plantava als

Aiguamolls de l’Empordà als anys 70 del segle passat, i molts agricultors encara la recorden a dia d’avui. En aquesta ocasió, però, s’ha sembrat juntament amb la varietat Anza per a obtenir la farina del nou pa.

Enguany s’han elaborat un total de 45.000 quilos de farina entre les dues varietats, i el resultat ha estat «excel·lent». Per això, està previst que al mes de setembre es compti ja amb entre 80.000 i 100.00 quilos de farina, fet que permetrà començar a elaborar els primers pans. De moment, aproximadament el 90% dels agremiats gironins ja s’han interessat per poder elaborat aquesta nova varietat de pa, i de fet, tots han disposat ja de farina per a poder fer les primeres proves. De fet, en aquests moments s’està fent una enquesta entre els agremiats perquè donin a conèixer la seva opinió i expliquin quin tipus de pa proposen fer amb aquesta farina. Està previst que aquest mes de març es coneguin els resultats d’aquesta enquesta i, entre les opinions de tots els agremiats, es decideixi quina forma ha d’adoptar el nou pa. També s’ha de decidir encara quin nom portarà i es dissenyarà també una bossa especial per a distribuir-lo, numerada. Està previst que el nom definitiu i les característiques de la nova varietat de pa es presentin oficialment al maig, a la Fira del Pa i la Farina de Castelló d’Empúries.

Més enllà d’aquesta varietat de pa protegida, el Gremi de Flequers Artesans està treballant en un segon projecte, encara més ambiciós. Els mateixos agremiats entenen que pel fet de ser artesans, la seva obligació és fer bon pa: a mà, amb cura, deixant-li molt de repòs... Es dóna per descomptat que el pa artesà ha de ser bo. Però si es vol arribar a més gent s’ha d’afegir-hi emocions. I com fer-ho? Doncs parlant de país, de quilòmetre zero, de la feina feta al costat de casa. És a dir, del producte d’aquí, és el que pensen els flequers. I això es traduirà en un projecte de recuperació de més varietats de blat antigues (de 70 o 80 anys enrere)

i la producció d’una agricultura integrada, que controlarà la Generalitat i que es conrearan sota un catàleg de condicions per tal d’assolir un estàndar de qualitat. Segons expliquen des del Gremi, aquest tipus de pa tindrà efectes positius sobre el medi ambient i també serà bo per a la salut de les persones, ja que es farà a través de l’agricultura integrada i amb estrictes controls de qualitat.

De moment ja porten mesos treballant en aquest projecte, tot i que encara no hi ha una data de sortida. El que està fent l’IRTA és assajar en els seus camps aquests tipus de conreus per, quan estiguin llestos,

Aconseguir un 80% d’agricultura integrada

El projecte

consisteix en

recuperar dues

varietats de

blat antigues

-la Florence

Aurora i l’Anza-

que no es

cultiven des de

fa més de 40

anys.

26 El Rebost26 El Reportatge

Jordi Roca va apadrinar la presentació

de la nova marca de Flequers Artesans.

El suport de les grans figures els ajudarà

a donar-se a conèixer?

Sí, és molt important que una presona de la categoria d’en Jordi Roca, que és pastisser, i el seu restaurant ens doni suport amb la marca, perquè pensem que el pa sempre ha estat el «germanet pobre» de la restauració, i d’aquesta manera el col·locarem al nivell que correspon.

Per què és necessària la marca?

Intentem potenciar-la perquè no sigui només una placa, sinó que realment, quan algú vegi el nostre logotip -un pa de crostó que Dalí va posar de moda- sàpiga realemnt que elaborem el pa d’aquesta

manera. No volem que sigui només quelcom decoratiu, sinó que serveixi per identificar tot el que estem fent.

Què més pensen fer per a promocionar-

se?

Entre altres coses, volem utilitzar les noves tecnologies per arribar a un públic més jove, perquè és el que menys acostumat està a anar a la fleca. També volem impulsar un Club d’Amics del Pa a través de Facebook i tenim al cap fer una

guia de fleques que sigui com una «Guia Michelin».

Els clients valoren tot aquest esforç per

aconseguir la màxima qualitat?

Sí, en aquests moments hi ha molta gent està conscienciada.

Quina resposta estan obtenint per part

dels agremiats?

Els agremiats estan molt interessats en les dues iniciatives. La fleca artesana es troba en un moment molt delicat a causa de la competència del pa de les grans empreses, que n’han fet disminuir les vendes. Per això, hi ha molt d’interès en qualsevol tipus d’iniciativa que ens porti a diferenciar-nos.

Robert Figueras, President del Gremi

poder-ne començar la producció. Quan això sigui possible, caldrà el compromís dels agricultors perquè sembrin aquestes varietats seguint un decàleg de qualitat o de «bones pràctiques de cultiu», per arribar a l’estàndard exigit per la Generalitat i que respecti el medi ambient.

L’objectiu és que, en el futur, el 80% del pa que estigui a la venda a les fleques gironines estigui fet amb la farina procedent d’aquestes varietats recuperades i conreades especialment a les comarques gironines. D’aquesta manera els flequers podran parlar de blat de la província de

Girona, amb farina conreada aquí, del pa de país i destacar els efectes positius tant a nivell mediambiental com de salut. De moment, les farineres gironines Agrienergia, de Banyoles, i Sunyer, de la Bisbal, ja han mostrat la seva predisposició a participar en el projecte.

«Volem identificar el que

estem fent»