febrer 2011

Plantacions de noguera per a fusta - Disponibilitat de planter de

pollancre - Record a Josep M. Duocastella - Xancre acolorit del

plàtan - Avet Douglas - Taula de preus de la fusta - Experiències

en biomassa - Entrevista a Candi Pujol, empresari del sector

106

ISO 9001:Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Gener - Febrer 2011núm. 106

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Rossend Castelló, Ramon Bosch, Melcior

Soler, Jordi Boix, Miquel Massaneda, Josep M.de Ribot i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Iolanda Domenjó, Neus Aletà,

Antoni Vilanova, Ramon Bosch,

Josep M. Riba i Diego Almenar.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

ISSN edició impresa: 2014-0673

ISSN edició en línia: 2014-0681

Edició tancada el dia 15 de febrer de 2011

.......................................

Foto de portada:Desembosc amb cable aeri als

boscos de la CerdanyaAutor: Josep M. Tusell

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumariFebrer de 2011catalunyaforestal

Amb el suport de:

tècnica forestal

activitat

Editorial

El cable aeri: un nou concepte dels aprofitaments forestals

Avaluació del creixement i de la qualitat de la produccióen plantacions espanyoles de noguer per a fusta realitzades amb progènies híbrides

Disponibilitat de planter de pollancre per a les plantacions 2010-2011

Fitxa de plagues i malures: xancre acolorit del plàtan

Espècies forestals: avet douglas

Taula de preus de la fusta

Publicacions i webs

Fitxa d’experiències en biomassa

Candi Pujol, empresari del sector forestal

5

6

12

18

En record a Josep M. Duocastella i Morera

La Casa del Bosc, seu del CFC

20

22

23

25

28

30

31

32

Una resposta positiva a JosepM. Vila d’Abadal

A propòsit de la «transmissió a lasocietat»

El nostre president sortint ens ha fet uncomiat, que conté agraïments merescuts delpassat, valoracions del moment present ireptes de futur. En el present escrit voldriaincidir sobre un d’aquests darrers.

Amb un to retòric ens diu que ell no hasabut enfocar adequadament el repte de«transmetre a tota la gent del nostre país larealitat del moment actual pel que passenels nostres boscos i el que és més important,les seves necessitats per afrontar un bonfutur». Jo crec que en Josep M. Vila d’Abadalha fet una gran tasca de comunicació, enca-ra que és clar que aconseguir resultats tan-gibles no és pas una qüestió ràpida. Diguemque cal una tasca continuada i persistentper assolir uns resultats positius.

Hi ha diversos canals per comunicar ambla gent del país. Els mitjans de comunicaciósón una via ràpida i d’efectes immediats:premsa, ràdio i abans que tot televisió. Crecque aquests mitjans han estat utilitzats, is’han de potenciar encara més, si és possible.També, cal pensar en la comunicació ambles persones que influeixen en el pensamentdels altres: formadors, professorat, legisla-dors. Arribar a aquests col·lectius és efectiu.

A aquestes alçades no descobreixo res sidic que Internet té una efectivitat importanti, sobretot, creixent. En aquest camp jo hevist accions al Diari Forestal que transmetenles inquietuds dels silvicultors. També, és dedestacar el Web del Consorci Forestal deCatalunya. En aquest àmbit, l‘objectiu delpresent article és difondre un mitjà que con-sidero de gran potencial, i que s’ha fet servirpoc.

Viquipèdia és «l’enciclopèdia de contingutlliure, que tothom pot millorar». Personal-ment, he de dir que fa un cert temps quevaig descobrir-la, i que la faig servir cadavegada més. La principal virtut és que tot-hom pot millorar-la. Si trobes errors, potscorregir-los, si creus que quelcom es potampliar pots fer-ho, si hi ha camps sensecobrir, pots iniciar nous articles.

Wikipedia es va iniciar com un projecteen llengua anglesa, no obstant actualmentno hi ha cap llengua que s’apreciï mínima-ment que no tingui la seva pròpia edició.

Totes les Wikipedies tenen una base comu-na, no obstant una gran independènciad’actuació. Tot el que es publica a una Wiki-pedia esdevé de domini públic, i per tant ésmolt corrent que bona part de les Wikipe-dies es nodreixin de la mare anglesa.

Viquipèdia és molt utilitzada per obtenirinformació, i per tant és un canal privilegiatde difusió, i el seu ús anirà amunt. Personal-ment hi he començat la meva tasca. Fa moltpoc a la Viquipèdia catalana ni tan sols hiexistia un article sobre silvicultura. Actual-ment ja hi ha una categoria anomenada sil-vicultura, que conté deu articles, entre ellsun de titulat «Consorci Forestal de Catalun-ya». És clar que calen articles de qualitat a lacategoria de silvicultura, i que si aquestsarticles estan fets per silvicultors tindran unenfocament que pot influenciar la maneraque el públic consideri els boscos, el seu ús ila seva utilitat.

La Viquipèdia catalana és molt modesta, iés tasca nostra fer-la créixer en quantitat iqualitat. Els silvicultors sovint ens hem apro-pat al país veí per prendre model o orienta-ció. La Wiquipedia francesa té un «portal»titulat «Portail: bois et fôret», (Portal: fusta ibosc). La constitució d’un «portal» és moltútil, perquè posa en connexió un grup d’edi-tors que treballen sobre una temàticacomuna. És clar que primer s’ha decomençar amb aportacions personals, i quanexisteix un nombre suficient d’editors al vol-tant d’un tema, poden ser aglutinats en unportal.

Editar la Viquipèdia catalana és molt sen-zill. Hi ha instruccions fàcils de trobar i deseguir. No és necessari registrar-se, tot i queés recomanable. Pensem que un article feten una revista és molt efímer i té una difusiólimitada en nombre de lectors i temps. Unarticle a la Viquipèdia és permanent, i el seucontingut pot estar en millora contínua. Ladifusió no està limitada ni en nombre deconsultes possibles, ni en el temps. Animodoncs a tots els silvicultors a fer-se viquipe-distes i, també, recomano al Consorci quedestini algun col·laborador a fer-hi tasques,puntuals o continuades.

AutorJosep M. CollellmirSoci del CFC

29 de desembre de 2010

Envieu lavostra cartadel lector a:

Correu ordinari: Consorci Forestalde Catalunya,C/ Jacint Verdaguer, 3,17430, Santa Colomade Farners

Correu electrònic:consorci@forestal.cat

cartes dels lectorsFebrer de 2011catalunyaforestal

4

5 editorialFebrer de 2011catalunyaforestal

Oportunitats en temps de crisiarribada del nou Govern i el canvi de les competències de medi natural al departament d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, deixen entreveure la possibilitat de dur aterme un seguit de canvis de fons que considerem fonamentals pel conjunt del sector forestal.

La manca d’un projecte pels nostres boscos i la subordinació de les polítiques forestals adirectrius de conservació fonamentades en una visió urbanita del medi natural, han deixat enun segon terme quelcom fonamental: la importància del bosc en tant que font de riquesa illocs de treball i la necessitat d’impulsar les mesures necessàries per garantir la viabilitateconòmica de la seva gestió. La sostenibilitat, un mot que en masses ocasions es fa servir ambpoca rigorositat, implica un equilibri entre economia, medi ambient i benestar humà. Rara-ment les directrius sectorials en matèria de biodiversitat, aigua, turisme i paisatge, etc., tenenen compte aquest equilibri. Ans al contrari, es tradueixen en iniciatives i normatives que enmoltes ocasions acaben constituint part del problema i no una solució.

En els darrers anys s’ha fet evident la necessitat d’un replantejament administratiu quereforces el lligam entre l’activitat forestal i la resta de polítiques vinculades al desenvolupa-ment rural. Tot i que a nivell d’UE encara es manté una gran desproporció entre els recursosdestinats a la PAC i els destinats a mesures forestals (l’1%), la necessitat de diversificar leseconomies rurals, el potencial vinculat al desenvolupament de mercats estratègics com el dela bioenergia i el caràcter transversal i estructurador del territori vinculat a l’activitat forestal,deixen veure de forma clara la potencialitat i importància estratègica de la nostra activitat.

En aquesta línia aprofito per senyalar l’oportunitat i el caràcter estratègic del projecteINNOBIOMASSA: Estratègia integrada per la consolidació del sector emergent de la biomassatèrmica com a font d’ocupació. Un projecte Innovador, finançat pel Servei d’Ocupació – FSE,impulsat pel Consorci Forestal juntament amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM), elCentre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), la Federació de Gremis d’Instal·ladors deCatalunya (FERCA) i QNORM, enginyeria especialitzada en renovables. A través d’aquesta ini-ciativa volem donar a conèixer el potencial i oportunitats del bosc en tant que font d’energianeta i renovable. Per aconseguir-ho, es farà especial èmfasi en la formació i assessoramentpersonalitzat a ens municipals, empreses i professionals; la creació d’un sistema per la deter-minació i certificació de la qualitat de l’estella forestal; i en la integració de la biomassaforestal com a peça clau per assolir l’objectiu d’estalvi i reducció d’emissions fixats pel 2020.Objectiu establert a nivell europeu i adoptat a casa nostra pel conjunt de les administracions.

Finalment, volem senyalar i reiterar el nostre compromís de treball i col·laboració amb l’ad-ministració de la Generalitat i en concret amb l’administració forestal. Reclamem però l’aten-ció i l’esforç necessari per avançar cap a un model que, en base al ja exposat: prioritzi la dina-mització i millora dels mercats forestals com a objectiu de futur, aposti per la innovació i laformació com a eines per millorar la competitivitat, i parteixi de la col·laboració i la participa-ció, com a estratègies de treball.

Rossend Castelló

President del ConsorciForestal de Catalunya

un nou concepte dels aprofitamentsforestals

tema de fons 6Febrer de 2011catalunyaforestal

Prova pilot realitzada mitjançant processadora i cableaeri muntat sobre un camió tot terreny.

aprofitament forestal és l’eina que per-met portar a terme la gestió sostenible iplanificada dels boscos mitjançant

intervencions silvícoles de diversa naturalesa. Dins de les diferents fases d’un aprofitament

forestal, el desembosc és l’extracció de la fustatallada des del peu de l’arbre fins al punt decàrrega per al seu transport, i una de les fasesamb major importància econòmica en la totali-tat d’un aprofitament forestal, ja que pot repre-sentar entre un 20% i un 30% del preu final devenda de la fusta.

Per la seva importància —i amb l’objectiu d’a-portar nous coneixements a les tècniques deldesembosc forestal català—, des de SerradoraBoix S.L. conjuntament amb Forestal PaloméS.L., es va apostar per fer una prova pilot mit-jançant una tècnica desconeguda a Catalunya,que consisteix a desemboscar la fusta mit-jançant una màquina combinada formada per

un cable aeri i una processadora muntada sobreun camió tot terreny. En aquest camió hi vamuntat l’extrem d’un cable aeri que transportael tronc sencer fins a la processadora.

Tipus de desembosc a CatalunyaEn l’actualitat, la realització del desembosc enels aprofitaments forestals pot fer-se ambdiversos mitjans, els més comuns: tractor agrí-cola amb cabrestant, skidder (tractor forestalarrossegador) o autocarregador. L’elecció d’unmitjà o un altre depèn de diversos factors, comara els econòmics, el tècnics, els mediambien-tals i els socials. En tot cas, cada bosc presentaunes particularitats que fan necessari analitzarcada situació abans d’escollir un mitjà o unaltre1

Descripció de l’equip de cable aeri utilitzatdurant la provaL’equip utilitzat de màquina combinada és laprimera vegada que treballava a Catalunya. Hiha altres proves que s’han fet amb cables aeris,però aquest sistema aeri, a diferència dels vistos

L’Text: Iolanda Domenjó iEspada

Enginyera tècnicaforestal de SerradoraBoix.

Taula 1. Tipus de mitjans de desembosc utilitzats a Catalunya2.

1 Tècniques de desembosc en l’aprofitament forestal, Generalitat de Cata-lunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Centre de la PropietatForestal, 20052 Id.

Detall del camió amb elcapçal processador

7 tema de fonsFebrer de 2011catalunyaforestal

en altres experiències a Catalunya, permet:· Realitzar l’operació de desembosc de manera ascendent i

descendent (hi ha altres bicables on també existeix aquestapossibilitat).

· Carro automotriu, amb comandament a distància, ambsistema de frenada intern.

· Torre d’elevació del cable telescòpica, fins a 13 metresd’alçada que permet adquirir grans alçades, necessàries per afer muntatges de fins a 500 metres de llargada.

· Suposa un menor temps de muntatge i desmuntatge per alcanvi de línies.

· Porta una processadora incorporada a l’equip, estalvianttemps d’una altra màquina per a l’elaboració de la fusta.

· Capacitat de càrrega unitària de 4 tones

L’equip que s’ha utilitzat, pertany a la societat basca BIMENDI/ IPAR BOIS, de Guipúscoa. Fa tres anys que aquesta empresabasca va decidir invertir en un camió Man de sis rodesmotrius, totalment equipat per la societat austríaca Konrad:un cable telefèric Mounty 4000 combinat amb un capçal pro-cessador Woody 60, i un carretó Liftliner 4000.

Aquest equip consta de les següents parts:

Equip motriu: consistent en una màquina combinada queintegra un capçal processador sobre un camió específica-ment dissenyat per a servir de base a una estructura verticaltelescòpica de 13,10 metres.

Cable via: que serveix de guia per al desplaçament de lescàrregues, el pes de les quals, queda sospès mitjançant uncarretó. Aquest està ancorat, per una banda, a la barraextensible del conjunt automotriu, mentre que l’altre caps’ancora a terra, al final del recorregut del desembosc.

La llargada del cable permet fer instal·lacions de fins a 500metres, i per tant es considera un cable mitjà.

En el cas que la llargada total del cable fos elevada, es faria

mitjançant els recolzaments entremitjos.Cable tractor: a diferència dels cables convencionals, el

cable tractor només serveix per al retorn del carretó al camió.Cable d’elevació: tot i que, en molts sistemes el propi cable

tractor és l’encarregat de les operacions d’enganxada, reuniói recollida de càrrega, en el sistema que s’ha utilitzat, elcarretó presenta un sistema d’elevació independent, accionatmitjançant control remot, que permet traslladar la càrregades del punt d’enganxada fins al carretó. Aquest cable, de12mm de diàmetre, té una llargada de 80 metres. Aquestescaracterístiques li donen més capacitat d’arrossegamentlateral, amb el carretó immòbil i suspès en el cable via.

Carretó: la seva funció és transmetre el pes de la càrrega alcable portador i lligar la trajectòria de desembosc a la delcable, que serveix de guia. Els moviments del carretó estantotalment operats mitjançant control remot: aixecament dela càrrega, velocitat de pujada, velocitat de baixada, paradaautomàtica.

Té una capacitat de càrrega de fins a 4000 kg, i el sistemad’enganxament dels troncs en permet puar dos per viatge.

Capçal processador: l’operador de dins de la cabina(maquinista) dirigeix la processadora, i a la vegada, té controlsobre el carretó del cable aeri, mitjançant control remot. Elradi d’acció d’aquest control és al voltant del camió, i forad’aquest radi, és l’operador del terra qui, amb un altre controlremot, activa i controla el carretó del cable aeri.

El radi d’acció del braç de la processadora és de 10 metresal voltant del camió, i té una gran amplitud de rotació de finsa 350º. El capçal processador permet tallar arbres de fins a60 cm de diàmetre (65 d’obertura) i una velocitat de tall de40 m/seg.

Taula 2. Característiques tècniques de l’equip utilitzat.

Carril per al desembosc del cable

tema de fonsFebrer de 2011catalunyaforestal

8

La localització de l’aprofitament: pineda de Pinus nigra3

L’aprofitament forestal va tenir lloc a la forest número 4 delCUP de l’Ajuntament de Les Preses (La Garrotxa). La forestestà situada en la part més elevada del municipi i forma partde la serra de Xenacs i de la serra del Corb; disposada en unafranja de 4,5 km de llargada orientada d’oest a est, amb unacota altimètrica mínima de 650 metres i màxima de 936.21 m(Puig Bronzer).

El bosc on es va fer la prova està sotmès a dues figures deprotecció: forma part del Parc Natural de la Zona Volcànicade la Garrotxa i està inclòs en la Xarxa Natura 2000. A més,disposa d’un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal.

L’aprofitament es va realitzar sobre una pineda de Pinusnigra ssp. nigra, origen d’una reforestació del 1955-1958. Esva actuar sobre una superfície de 4.5 ha, amb orientació oest iun pendent mitjà del vessant de 35%. La massa de pinassa,amb una superfície de 3 ha, es troba com a rodal enmig d’unareforestació de pi roig de la mateixa època i de 9 ha de super-fície. El grau de recobriment del sotabosc és escàs, bàsica-ment per falta de llum, tot i que existeix un alt grau de rege-neració de roure martinenc en estat de plançoneda sobretoten les parts més baixes de la plantació.

Segons el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal, la massapresentava una densitat de 960 peus/ha, amb una mitjana de0,4 – 0.5 m3/peu.

L’aclarida plantejada inicialment era mixta, i es va intervenirde manera més contundent en les CD 15, 20; també es vaactuar sobre els peus de més diàmetre, que competeixen direc-tament amb roures i d’altres espècies caducifòlies ben desen-volupades. Però les nevades de 2008 i de 2009 van provocarnombrosos danys, fet que va comportar la modificació del cri-teri d’aclarida per part de l’enginyera forestal del DMAH, queva establir com a prioritària una aclarida sanitària.

La planificacióÉs obvi que aquest sistema és el més indicat per a situacionsde difícil o impossible accés, i llavors, l’única valoració ques’ha de tenir en compte a l’hora d’elegir aquest mètode (o unde similar), és si l’augment de cost del cable es compensat perl’estalvi en construcció de vies forestals, i després, valorar si elcost total dels treballs faran viable l’aprofitament forestal.

Però el nostre interès va més enllà, i volem esbrinar siaquest mètode pot competir amb els altres mitjans de desem-bosc en les mateixes condicions, sobretot tenint en compte laparticularitat que permet desemboscar la brancada, cosa queel fa molt atractiu en qualsevol explotació. És per aquestmotiu que es busca un bosc on l’explotació forestal representiuna situació apta per als altres mitjans de desembosc per talde poder comparar l’efectivitat d’aquest mètode.

La zona on s’instal·la el cable compta amb una única pista

en la part superior de la unitat, i hi ha lloc suficient per acu-mular la fusta producte de l’explotació. També, permet l’accésa un camió de desembosc.

S’obren carrers cada 40 metres i la fusta s’arrossega unadistància de 20 metres a cada costat del carrer. S’ha de tenirpresent que és molt important que els carrers es dissenyinperpendiculars al pendent per evitar que els troncs que pugenfreguin els arbres que resten en peu i els causin danys.

Procediment operatiuL’equip contractat per avaluar el mètode el forma un grup detres persones. Un maquinista, encarregat del capçal processa-dor, i els altres dos operaris, que es desplacen per la forest is'encarreguen de muntar el cable, tallar els arbres i enganxar-los al cable aeri, per al seu posterior desembosc.

A més, es disposa d’un quart operari, encarregat del desem-bosc de la fusta fins a la carretera principal, i que tambécol·labora en les tasques de muntatge i desmuntatge del cable.

Muntatge del cableEl muntatge de la instal·lació la dividim en dues parts: per unabanda, la preparació i obertura del carril i, per l’altra, el mun-tatge (i desmuntatge) pròpiament del cable. La preparaciócomprèn la fase de traçar la línia i tirar a terra els arbres perobrir el carrer del cable.

Mentre dos dels operaris (talladors) realitzen aquestes ope-racions de marcar i tallar els arbres del carrer, el tercer operari(maquinista) situa el camió i inicia el procés d’estacionament iancoratge de l’estació motriu. Muntat a la part posterior de laplataforma, es desplega el pal telefèric, que serà fixat perquatre cables a arbres propers. A continuació es munten elssuports intermitjos (si és que calen segons la llargada delcarrer) i els ancoratges. S’estén el cable via i un cop ancoratper un cap a l’estació motriu es tensa. Després es munta el

Camió amb el "cable" telescòpic

carretó sobre el cable via i es torna a tensar aquest.Aquest procés suposa aproximadament un 15% del

temps total de treball de l’equip, i en la nostra prova, ambuns carrers de 100-150 metres, suposa una mitjana de 4hores per carrer.

TalladaL’arbre es talla amb motoserra, i enganxat al cable, sen-cer (amb tota la brancada inclosa). Això permet deixar elbosc net de branques, ja que el procés d’esbrancament esrealitza a posteriori, un cop l’arbre és descarregat a lapista forestal.

Aquest procés té lloc simultàniament al desembosc, jaque mentre el carretó està pujant els troncs fins al capçalprocessador (aquests són desenganxats i el carretó ésretornat fins als talladors per al següent enganxament detroncs), aquests disposen de temps suficient per abatremés arbres i poder completar una nova càrrega.

Per manera que els temps d’enganxar siguin el mésbreus possibles, és molt important la tècnica d’abatre elsarbres, tallant-los en espina de peix i amb la capçada capa baix, perquè el tronc quedi ben posicionat, tant per aser recollits pel cable com per evitar danys als arbres querestaran en peu després de l’aclarida.

Desembosc, esbrancament i retirada de restesUn cop l’arbre sencer és enganxat al cable, aquest estransporta fins a la màquina combinada, on la processa-dora el desbranca, talla el tronc apte per a serra a la midadesitjada i després l'apila al costat de la pista forestal, demanera que poden ser transportats fàcilment mitjançantcamions forestals. A l’altre costat de la pista s’hi va acu-mulant la capçada i la brancada restants.

Per elevar la càrrega, el carro és tirat per un cable trac-tor amb control remot. Pel que fa al cable que descendeixdel carretó i que permet «pescar» els arbres, aquest s’en-rotlla i desenrotlla gracies a un segon motor, tambéradiocontrolat.

Taula 3. Resultats de l’estudi de desembosc amb màquina combi-nada: processadora i cable aeri al bosc de la forest 4 del CUP del’Ajuntament de les Preses (La Garrotxa).

4 Hora productiva: es refereix al temps destinat exclusivament a la realitza-ció directa de l’operació, excloent-ne els temps dedicats a la preparació de lazona, l'obertura de carrers, el muntantge i desmuntatge, reparacions, etc.

El capçal processador pot desbrancar troncs de fins a 65cm, tot i que en l’aprofitament de Les Preses, la mitjana d’ar-bres és de 20-25 cm de diàmetre. Un dels avantatges d’aquestcapçal és que, com que porta incorporades dues espases, unaa cada costat, permet tallar d’un cap a altre, arbres amb bran-ques, sense necessitat de girar el tronc. Té un altre avantatgemolt important i és que la part formada pels rodets, ganivets iespasa es compensa cap a dalt, i deixa les pinces lliures per tald’abraçar més d’un tronc.

Una de les diferències que hem valorat més positivament ésel fet que es pot desemboscar els arbres amb capçada i realit-zar l’esbrancament sobre la pista forestal, ja que facilita moltel procés de retirada de branques i el possible aprofitament aposteriori com a biomassa.

Els resultatsS’ha de tenir present el que suposa treure l’arbre sencer (ambbrancada inclosa) a l’hora de poder valorar els rendiments d’a-quests equips. En aquesta explotació, en concret, només s’apro-fita la fusta per a serra, i la resta (fusta per a trituració i branca-da) no es classifica.

Per poder obtenir unes xifres comparables a una explotacióconvencional, s’ha estimat que un 50% del volum de la fustano apta per a serra pot ser aprofitada com a fusta de trituració,i aquest 50% és el que s’ha considerat per calcular els rendi-ments (vegeu la Taula 3).

El rendiment diari de l’aprofitament (incloent-hi avaries,temps morts, preparació, muntatge…) és de 50 a 60 m3, ambuna mitjana del 70% de fusta per a serra i un 30% de fusta ibrancada destinades a biomassa. S’ha d’esmentar que el rendi-ment d’aquesta maquinària depèn en gran mesura de lagrandària dels arbres a extreure, ja que si bé l’equip pot trans-portar fins a 4.000 kg per viatge, només pot pujar dues unitatscada vegada, amb què el pes d’aquestes dues unitats defineix elrendiment final de procés. En l’aprofitament de les Preses, lamitjana era de 350 i 500 kg/peu.

Tota la fusta va ser desemboscada fins a peu de carretera, on

la biomassa es densifica.El preu de venda, en aquest punt, és de 36 €/tn per a la fusta

de serra i 13 €/tn per a la biomassa estellada. És evident que, amb aquests preus, el cost de l’explotació

queda molt lluny de la seva viabilitat econòmica, però s’ha d’es-pecificar que s’han sol·licitat els ajuts a la gestió forestal soste-nible per les actuacions de tractament i desembosc de la bio-massa forestal i de densificació de la biomassa. L’existènciad’aquests ajuts permet l’abaratiment de la fusta fins a situar-sea uns preus de mercat perfectament acceptables.

En resum, les conclusions principals d’aquesta experiència són:· L’aportació d’aquest tipus d’equip a la professionalització i

seguretat dels treballs forestals és molt elevada, i s’encaminaperfectament cap a l’objectiu de dignificació que des del sectors’està reclamant.

· Els rendiments en aclarides són elevats i perfectament com-parables als d’una processadora amb autocarregador.

· Permet l’explotació en zones fins ara inaccessibles, ja siguipels forts pendents, la manca d’infraestructures viaries o bé perla prohibició d’entrar maquinària pesada al bosc.

· Permet l’extracció de la brancada dins del mateix procés,de manera que es redueixen les tasques manuals perquè laprocessadora desbranca i, a més, permet deixar el bosc lliurede brancada.

· Permet la realització d’aclarides, tot evitant l’obertura devies de desembosc i la preservació dels arbres que han quedaten peu.

· Necessita d’una inversió externa (en aquest cas, l’existènciad’uns ajuts a la gestió forestal sostenible) perquè sigui un mèto-de econòmicament viable i perquè les empreses privades elpuguin tenir en consideració.

Altres mètodes de desembosc en l’aprofitament de laforest de XenacsL’aprofitament forestal de la forest número 4 de Xenacspodria realitzar-se amb altres mitjans de desembosc, tal coms’especifica a la Taula 4.

El cost que figura en aquests altres mètodes no contemplal'extracció de la biomassa al peu de la pista forestal, com síque s’ha fet amb l’explotació amb cable aeri, però si que

10tema de fons Febrer de 2011catalunyaforestal

Taula 4. Diferents tècniques de tallada i desembosc compatibles amb l’aprofi-tament de la forest número 4 del CUP de l’Ajuntament de les Preses (Garrot-xa) i cost econòmic previst. Font: Serradora Boix S.L: i Forestal Palomé S.L.

Carro arrossegant dos troncs

inclou l’extracció de fusta de trituració.S’ha de tenir en compte que aquestes

altres tècniques tenen unes diferènciesrespecte el mètode que hem utilitzat dedesembosc amb cable aeri i processatposterior. Cal recordar que aquest puntés molt important, ja que permet, en unmateix procés, que tota la brancada deltronc, capçades i fusta per trituracióquedi desemboscada, cosa que pot sermés complicada amb les altres tècni-ques.

Si els treballs es fan mitjançant una tallada manual idesembosc amb tractor o skidder (tractor forestal arrossega-dor), l’operació de desemboscar la brancada i les capçadesés pràcticament inviable per l’elevat cost que suposaria.

En canvi, si la tallada es realitza amb processadora, aques-ta pot deixar les capçades disposades de manera que siguipossible enganxar-les amb el cable d’un skidder. El fet derealitzar aquesta operació suposaria un encariment del preudels treballs, però el percentatge de brancada que quedariaper desemboscar seria més reduït, ja que només quedaria albosc la brancada del tronc.

D’altra banda, s’ha de tenir present que els carrers obertsper possibilitar el pas de la maquinària haurien de ser d’unamida més gran que els que es van obrir per al cable aeri.

Si fem els treballs amb processadora i desembosquemamb autocarregador podrem treure pràcticament la totalitatde les capçades i la brancada del bosc i, a més a més, lamateixa processadora ens tallarà la fusta per mides i la clas-sificarà entre fusta de serra o de trituració abans de desem-boscar, de manera que ens estalviem aquesta operació alcarregador. En una explotació com la del bosc de Xenacsaquest és el sistema amb el qual hauríem obtingut uns ren-diments i uns resultats similars als obtinguts amb el mètodede cable aeri.

Evidentment, però, aquesta opció té unes limitacionsquant a la utilització del cable aeri, sobretot a partir de pen-dents molt elevats o bé en zones on l’ús de maquinària dinsdel bosc està restringit.

tema de fons 11Febrer de 2011

catalunyaforestal

Capçal processant la fusta

Taula 5. Parts d’un arbre que poden ser desemboscades segons el mèto-de de treball utilitzat. Font: Serradora Boix S.L i Forestal Palomé S.L.

Fig. 1. Parts resultants del processat d’un arbre mitjançant capçal processador.

Què són les plantacions de noguera per a fusta? Les plantacions de frondoses dirigides a l’obtencióde fusta de qualitat han entrat en una fase d’ex-pansió sostinguda. En el territori peninsular repre-senten una petita, però important part de la reali-tat agrícola-forestal degut al potencial que tenencom a alternativa econòmica. Des d’un principi lesespècies més utilitzades foren les nogueres, arbresdel gènere Juglans, i encara ho són actualment. Elsmaterials vegetals plantats han estat, quasi exclu-sivament, les progènies híbrides interespecífiquesconegudes fins al 2009 com ‘Mj209xRa’ i‘Ng23xRa’.

A l’Estat espanyol les primeres plantacions ambaquests materials daten de finals dels anys noranta(Aletà, 2005), però la majoria de les existents notenen més de 10 anys i actualment ocupen unaextensió pròxima a 3.000 ha (dades IRTA). Si consi-derem l’edat d’explotació mínima al voltant dels 25-35 anys, les plantacions de més edat es trobarienentre la meitat i un terç del seu torn d’explotació.

Objectiu productiu: maximitzar la fusta de qualitatEl silvicultor ha de conèixer quin és el productevalorat per a la indústria, quines són les caracterís-tiques que ha de reunir, i així dirigir els seusesforços a produir-lo. Actualment, la fusta destina-da a la producció de fullola a la plana és la méspreuada.

A la Taula 1 s’especifiquen els requeriments de laindústria per als principals productes de fusta dequalitat segons categories.

A nivell de gestió silvícola les especificacions peraconseguir fusta de major qualitat es tradueixen en:

- Produir canons o segments de tronc al voltantde 2,5 m de longitud;

- Obtenir diàmetres superiors a 40 cm (amb elsnusos continguts en un cilindre central no mésgran de 15 cm);

- Aconseguir troncs rectes, cilíndrics i de secciócircular;

- Mantenir creixements uniformes, evitant lescondicions d’estrès en la plantació o en la sevagestió que devaluïn les propietats estètiques de lafusta.

Totes aquestes consideracions van essencial-ment dirigides a la fusta del canó, on es consideraque hi haurà localitzat més del 80% del valor del'arbre. El tronc comprès dintre de la capçada o deles branques de gran diàmetre correspondria a fus-ta catalogada en la III categoria.

Les plantacions realitzades amb progènies híbrides Quan parlem de progènies híbrides ens referim aplantes obtingudes de llavors d’horts llavorersespecialment dissenyats per a l’obtenció natural de

Avaluació del creixement i de la qualitat de la producció en

plantacions catalanes de nogueraper a fusta realitzades amb progènies híbrides.

tècnica forestal 12Febrer de 2011catalunyaforestal

Antoni Vilanova Subi-rats i Neus Aletà Soler

IRTA – ProduccióAgroforestalTorre Marimon, 08140(Barcelona)

* Classificació amb nomenclatura teòrica de categories.

Taula 1. Especificacions bàsi-ques del producte final en laindústria de transformació

Fotografia 1. Individus deNg23xRa i Mj209xRa en unaplantació de 15 anys d’edat aMassanes (Girona)

llavor híbrida de Juglans. Les progènies híbrides aquí estudiadessón comercials, provinents de vivers francesos, i procedeixen dedos progenitors femenins de noguer negre, ‘Mj209’ i ‘Ng23’,pol·linitzats amb diversos progenitors masculins de J. regia. Escaracteritzen per un elevat creixement ja que en condicions ade-quades expressen molt clarament el seu vigor híbrid. La manca deseleccions de materials de J. regia amb garanties suficients perobtenir fusta de qualitat n'ha afavorit l'ús. Ha ajudat, també, a laseva expansió el fet que fins ara no han mostrat una susceptibili-tat rellevant davant de malalties i/o patògens descrits per als seusparentals.

Si bé es tenen dades de plantacions realitzades a França, en elnostre territori no existeixen explotacions en fase adulta; resulta,doncs, difícil respondre amb certesa a dues qüestions bàsiques perals productors:

a) Quin és el potencial de creixement d’aquestes espècies en lesnostres condicions i quina pot ser l’edat de tallada?

b) Quines són les característiques del producte que s’està pro-duint en quant a qualitat i homogeneïtat?

Davant d’aquesta realitat, avaluar les experiències existents a lapenínsula Ibérica en plantacions semiadultes (del terç al mig tornde tallada) pot aportar una informació molt valuosa per dirigir lagestió d’aquestes plantacions amb criteris econòmics.

En aquest article es mostren dades de creixement, d’homoge-neïtat de resposta i de la qualitat del producte fuster aconseguiten cinc plantacions realitzades amb aquestes progènies, quatred’elles a Catalunya i una al País Valencià, i amb edats compresesentre els 10 i els 15 anys (Taula 2).

Aquest article no pretén en cap cas respondre a la pregunta dequin és el millor d’aquests dos materials per produir fusta de quali-tat; només es presenta la seva resposta productiva en les diferentsestacions considerades.

Avaluació del potencial productiu d’aquests materials

a)L’homogeneïtat en el creixement de les plantacionsL’homogeneïtat en el creixement d’una plantació esdevé un com-

portament molt valuós quan es pretén obtenir arbres de caracte-rístiques dimensionals i estètiques determinades. La falta d’homo-geneïtat dificulta la presa de decisions en la gestió silvícola ja quecal marcar diferents ritmes d’esporga i és difícil aplicar aclaridessistemàtiques. També complica la fixació de l’edat o torn d’explo-tació, l’establiment de lots i la valoració del producte final.

Si escollim la variable diàmetre normal (Dn) per avaluar el crei-xement de les plantacions als 10 anys, les progènies híbrides estu-diades registren els següents rangs diametrals: de 9,5 cm a Reusfins als 14,4 cm a Taradell per a ‘Ng23xRa’, i de 12,6 cm a 15,3 cmen el cas de ‘Mj209xRa’. La progènie ‘Mj209xRa’ és en generalmés vigorosa que la de ‘Ng23xRa’. Ara bé, si el que volem mesurarés l’homogeneïtat en el creixement de la progènie es registra unamajor dispersió en classes diamètriques en ‘Mj209xRa’ (Figura 2).

Davant la diversitat de classes diamètriques existent a les planta-cions es pot concloure que els materials dels híbrids de Juglans ava-luats necessiten d’una gestió en plantació individualitzada. Elmaneig s’ha de centrar en els arbres de futur de la plantació, enaconseguir productes unitaris d’alt valor qualitatiu mitjançant l’úsd’aspres, esporgues individualitzades, etc, focalitzant els esforços nosolament sobre els peus que inicialment mostren millor creixementsinó sobre aquells que a més a més presenten una bona conformacióforestal. En aquests materials s’haurà de defugir d’aplicar una silvicul-tura de tipus «massal» si es volen maximitzar els guanys.

b)Evolució delcreixement d’u-na plantacióPer a l’avaluaciódel creixementdels arbres, s’hanutilitzat lesvariables alçàriatotal del arbre(H), diàmetre a1,30 m del terrao diàmetre nor-

Taula 2. Característiquesde les plantacions ava-luades i de les progènieshíbrides emprades encadascuna.

(1) Sèrie climàtica apro-ximada de 6 anys; (2)Dades anàlisi sòl inicial;(3)Segons Carmeille &Lefièvre, 2005.

mal (Dn), alçària del canó lliure de branques (Hc) i projecció de lacapçada sobre el terra (PC).

Alçària total i diàmetre normalA la figura 2 es posa de manifest com l’evolució de l’alçària i deldiàmetre dels arbres amb l’edat varia amb la plantació. No obstantaixò, el comportament de la progènie ‘Ng23xRa’ i de la‘Mj209xRa’ és similar en les plantacions on ambdues hi són repre-sentades.

La plantació de Massanes registra un pendent sostingut durantels 15 anys d’edat tant en diàmetre com en alçària. És una estaciósense reg, però on sembla clar que l’aportació freàtica ha tingutmolt a veure amb aquest comportament de la plantació. En l’altreextrem, hi trobem la plantació de Reus on els dos materials entren,a partir del 6è any, en una caiguda accentuada del creixement. Enaquest cas, tot i ser una plantació en regadiu, les característiquesedàfiques, en especial el baix volum de sòl explorable (profunditat40 cm), han suposat una clara limitació al desenvolupament delsarbres. En el cas de Taradell i Oliana al 9è i 10è any i de la de Cas-telló de Rugat al 8è i 9è any la bona resposta dels arbres és fàcil-ment atribuïble a les pluges d’hivern o inici de primavera d’aquestsúltims anys.

Des d’un punt de vista productiu, i en plantacions on la formaciója ha finalitzat com és el cas, el que realment interessa és el nom-bre d’arbres que mostren aptituds de futur, creixements superiorsa la mitjana. A la figura 1 es representa la mitjana i el valor de ladesviació (σ) dels creixements secundaris per a les diferentsprogènies i plantacions. En cada gràfica s’indica el creixementmitjà en diàmetre de les plantacions franceses a la mateixa edat,dades de Becquey (2005), i s’observa que el diàmetre assolit en lesparcel·les estudiades és marcadament superior a la mitjana del deles plantacions franceses, excepte a Reus amb la progènie‘Ng23xRa’.

Les dades de creixement es poden contextualitzar a la figura 3,en la que es mostra l’evolució anual del diàmetre obtingut enalgunes plantacions a França (Becquey, 2005), on als 10 anys eldiàmetre normal mitjà està al voltant de 11 cm. Totes les planta-cions estudiades superen aquest valor, a excepció de la de Reus enel cas del ‘Ng23xRa’. Utilitzant aquesta corba d’evolució es podenestablir a dia d’avui torns de tallada en funció del diàmetre deltronc que el silvicultor es marqui com a objectiu. Amb les dades deles que es disposa, aconseguir diàmetres superiors als 35 cm potser un valor assolible al voltant dels 25 anys.

Alçària del canó sense branquesEn cada plantació el ritme de creixement dels arbres ha marcat lapauta en l’eliminació de les branques del tronc principal, l’alçàriaòptima del canó s’ha anat dibuixant gradualment mantenint unrati aproximat de 60/40 de capçada i tronc, respectivament, perconformar el segment de fusta lliure de defectes. Per als dosmaterials estudiats aquesta regla s’ha aplicat fins al voltant del8è-10è any, edat en la que la poda alta o poda de qualitat s’ha

donat per finalitzada (gràfic de barres, figura 2). Aquest tipus degestió intenta mantenir un compromís entre evitar un augmentdel nucli de defectes, eliminant les branques abans d’assolir gransdimensions, i permetre l’engruiximent del tronc, principal objectiuproductiu, mantenint un bona ramificació.

Els valors mitjans de tronc sense branques en les plantacionsestudiades se situen al voltant de 4,5 metres a partir dels 10 anys.Però, cal recordar que podem trobar troncs nets de defectes defins a 6 metres enfront d’altres de 3,5 metres.

Projecció de la capçadaL’estudi de l’expansió de la capçada de cada arbre a mesura quecreix permet determinar en quin moment s’assoleix la tangènciade capçades i com a conseqüència es preveu la disminució en el

14tècnica forestalFebrer de 2011catalunyaforestal

Figura 1. Distribu-ció percentualdels arbres perclasses diamètri-ques (mm). Escompara la mitja-na de cada plan-tació (línia verme-lla) amb la de lesplantacions aFrança (F,línianegra disconti-nua) a la mateixaedat, 10 anys. Lesàrees fosquescontenen elsarbres inferiors ala F.

Figura 2. Evoluciódel creixement deNg23xRa iMj209xRa. a=alçària (punts) ilongitud de canólliure de branques(barres), b= dià-metre normal(punts).

ritme de creixement diametral per la competència de llum iespai. Aquest fet es produeix aproximadament quan els valorsde projecció de la capçada igualen o superen els límits imposatspel marc de plantació inicial.

A la figura 4 es representa quina és l’evolució de la projeccióde la capçada dels arbres en funció del seu diàmetre normal.D’aquest gràfic, fet amb les dades de Massanes i Taradell, se’ndesprèn que el comportament de ‘Ng23xRa’ i ‘Mj209xRa’ éssimilar pel que fa a aquesta relació; amb diàmetres normalspròxims a 21 cm es produeix tangència de capçades en planta-cions amb marcs inicials de 5x5 metres. Tot i així, aquest fet espot matisar: si s’observa amb detall aquesta figura es detectauna gran dispersió en el diàmetre normal i en la mida de lacapçada dels arbres dintre d’una plantació. Això significa, altrecop, que l’heterogeneïtat en el creixement dels arbres tindràmolt pes en les decisions de gestió de la plantació, en aquestcas a l’hora d’iniciar una aclarida de tipus sistemàtic. La solucióradica en trobar un equilibri entre deixar els arbres de més qua-litat i distribuir-los en l’espai alliberat.

c) Potencial qualitatiu: tipus de producte a obtenir L’estudi de la qualitat de la fusta en peu s’ha centrat en avaluarla conformació del canó o tronc principal, mitjançant la mesurade trets relacionats amb els objectius productius plantejats ini-cialment. Així, s’han avaluat la rectitud i el grau de presència dedefectes generats per la poda.

Rectitud del canóEs parteix dels materials híbrids de les plantacions de Massanes iTaradell com a objecte d’estudi, però només d’aquells arbresconsiderats potencials arbres de futur, és a dir, amb Dn superiora la mitjana de la parcel·la menys la desviació (Dn≥-σ), veurefigura 1.

La metodologia d’anàlisi ha consistit en valorar, mitjançantuna escala qualitativa, la rectitud de dos trams de 2,5 m cadas-cun (mides industrials) des del terra (0 a 2,5 m) fins a aproxima-dament 5 metres d’alçada (2,5 a 5 m). L’escala qualitativa s’haconstruït en paral·lel a les categories d’usos de la fusta exposa-

des anteriorment (exemples en les fotografies 2-3-4). A partirde les dades s’ha calculat la proporció de troncs corbats, lleu-gerament corbats i completament rectes que s’obtindrien per acada progènie i en cada plantació en el moment de l’explota-ció (Figura 5).

En general, podem afirmar que existeix un alt grau de coin-cidència en el percentatge de troncs rectes obtinguts per a cadamaterial independentment del lloc de plantació, especialmenten el cas de ‘Ng23xRa’. Aquesta igualtat en el comportamentmanifestat en les dues plantacions es pot explicar tant per l’he-retabilitat genètica del caràcter rectitud com per la semblançaen el ritme de creixement que experimenten aquests materialsen els primers anys derivada del seu vigor híbrid.

A nivell d’arbre s’obtenen troncs de major rectitud en el seg-ment superior tant si considerem materials com plantacions(Figura 5). De mitjana, agrupant tots els materials de les duesplantacions, un 81% dels arbres són completament rectes en elsegment superior davant del 61% en l’inferior. Aquesta propor-ció és atribuïble a les incidències ocorregudes durant el primerany de creixement en plantació: hi ha plançons que es plantentorts, altres que són inclinats pel vent degut molts cops al granespaiament o marc de plantació, i altres que per falta d’adapta-ció a les noves condicions es poden assecar o gelar generant,indirectament, defectes en la rectitud. Donat el major valor deltronc basal aquestes incidències s’haurien de controlar aplicantuna acurada gestió de l’explotació en la fase juvenil.

Tenint en compte la rectitud en el total d’arbres de futur d’unaplantació es pot avaluar el tipus de fusta que s’està produint encada cas. Així, a partir de la progènie híbrida ‘Ng23xRa’ s’obtin-drien el 66% de troncs completament rectes en la zona basal iper tant útils per a la fabricació de productes de qualitat, comactualment podria ser la fullola. El 10% en canvi, no tindrien niun ús per a fullola ni per a serra. Resultats més variables s’obtin-drien en el ‘Mj209xRa’, al voltant d’un 57% dels arbres seriend’òptima rectitud en la part basal, en canvi quasi el 15% s’hau-rien de descartar degut a la seva curvatura. El mateix tipus d’a-valuació es podria fer sobre la part superior del tronc, en aquestcas i com s’ha apuntat, més del 80% dels arbres de futur, demitjana per a les dues plantacions, podrien tenir un destí per afusta de primera qualitat en qualsevol de les progènies conside-rades.

tècnica forestal15Febrer 2011catalunyaforestal

Figura 4. Evolució delcreixement de Ng23xRa iMj209xRa: Projecció dela capçada en funció deldiàmetre normal i límitsd’espai teòric en què esprodueix la tangència decapçades. Plantacionsestudiades: Massanes iTaradell

Figura 3. Corba de creixe-ment en plantacions sotacondicions d’estacióòptimes a França (Bec-quey, 2005).

Fotografies 2-3-4. Classificació dels arbres segons la rectitud del canó: a= com-pletament recte, b= lleugerament corbat i c= molt corbat. Plantació de Taradell,als 10 anys d’edat.

Figura 5. Percentatge de troncs amb diferents graus de rectitud en la plantació deMassanes i Taradell per a Ng23xRa i Mj209xRa. Es valoren dos segments de troncde 2,5 m de longitud cadascun potencialment extraïbles de cada arbre.

Defectes generats per a la poda: presència de nusos exteriorsDesprés de la rectitud del tronc la característica que determinaràla qualitat del producte obtingut serà la presència de defectes.L’avaluació s’ha realitzat també sobre les plantacions de Massa-nes i Taradell classificant els arbres segons la quantitat de defec-tes presents en els primers 2,5 m de tronc i considerant nomésels arbres de futur com en el cas anterior. Aquests defectes estanreferits a ferides de poda obertes o cicatrius provocades per tallsefectuats incorrectament o derivats d’eliminar branques degrans dimensions. En aquest cas l’escala de valoració dels troncss’ha construït en relació a les categories de la fusta segons el seudestí final (Taula 1).

Entre plantacions sorprèn l’alta proporció d’arbres amb defec-tes molt marcats que trobem a Massanes, especialment en elcas de ‘Ng23xRa’, que és del 24% sobre el 4% a Taradell. Elmotiu de la diferència rau en la freqüència d’aplicació de lapoda, molt menor a Massanes. Curiosament, l’aplicació d’aques-ta poda sembla haver afavorit especialment als arbres de‘Ng23xRa’ a Taradell, però en canvi no destaca una gran diferèn-cia entre les dues plantacions per als de ‘Mj209xRa’. Molts d’a-quests defectes són atribuïbles a l’emissió de brots epicòrmicssobre el tronc, típic en aquests materials, especialment en‘Ng23xRa’, inclús després de que s’hagi decidit aturar la podadels arbres. Si l’eliminació d’aquests rebrots no es realitza anual-ment es generen nous defectes sobre la zona de fusta ja neta denusos i això en deprecia molt la qualitat (Fotografies 5-6).

Els resultats que s’han obtingut tenen un valor orientatiu ja queamb l’edat els arbres milloren la cicatrització de ferides de poda iaquests defectes o nusos es faran cada cop menys visibles. Es potesperar que en la plantació de Taradell es millori, a curt termini, laproporció d’arbres sense defectes o nusos visibles sobre el tronc sies continua gestionant correctament. Aquesta plantació es trobaencara a un terç del torn de tallada.

Tot i que els talls de poda cicatritzin amb el temps, és importantconèixer quin és el diàmetre del nucli de defectes o quantitat defusta amb nusos que serà descartada al final del procés. A tall d’e-xemple, creuant les dades de les figures 1 i 6 (creixement en dià-metre/presència de defectes) a la plantació de Taradell, s’obtenenels següents valors als 10 anys: el 62% de troncs de 2,5 m deMj209xRa (% sense defectes visibles) tenen un nucli de nusosprevisible menor a 15 cm (mitjana del Dn), i a partir d’aquí tot elcreixement que es generi fins al final del torn podrà ser fusta netade defectes.

d) Combinació de creixement i potencial qualitatiuEn els apartats anteriors s’han avaluat les plantacions en el seuconjunt. Tot i que aquestes valoracions s’han de connectar i com-binar arbre a arbre per a obtenir una classificació dels productes,dels troncs a explotar en una plantació.

Per a conèixer la situació actual de cada plantació s’han relacio-nat les dades anteriors, per estimar el percentatge de troncs que alfinal del torn podrien generar fusta de «1a qualitat», de la següentmanera: del total d’arbres inicials es seleccionen els que tenen un

16tècnica forestalFebrer de 2011catalunyaforestal

Fotografies 5-6. a-Presència de defectessuperficials generats perla reincidència de brotsvigorosos en talls d’es-porga d’hivern. b-Absència de defectessuperficials, la poda s’haefectuat correctament.

Figura 6. Percentatge de troncs amb diferents graus de defectes visiblesdeguts a la poda, en la plantació de Massanes (15 anys) i Taradell (10anys) per a Ng23xRa i Mj209xRa.

tronc igual o superior a la mitjana diametral,del total anterior s’escullen els que són comple-tament rectes i, finalment, entre ells els que notenen defectes superficials a l’edat considerada(Figura 7). Aquesta valoració s’ha realitzat consi-derant el primer tram de tronc de 2,5 m de lon-gitud i amb les dades de les plantacions de Mas-sanes i Taradell.

Els resultats obtinguts són molt diferents entreles plantacions considerades per a ‘Ng23xRa’, encanvi són similars per a ‘Mj209xRa’. A la figura 7el sostre de producció de fusta de màxim valorper a cada plantació queda representat, en per-centatge d’arbres, per la zona verda, és a dir, el56% i el 50% a Massanes i el 77% i el 57% pera ‘Ng23xRa’ i ‘Mj209xRa’, respectivament.Aquesta fotografia de la situació actual de lesplantacions és el resultat d’una integral entre lagenètica i el maneig silvícola aplicat. Com ja s’hacomentat la formació dels arbres ha estat mésacurada a Taradell que a Massanes. La diferènciaimportant entre Taradell i Massanes pel que fa ala progènie ‘Ng23xRa’ s’haurà d’estudiar ambcura. Considerant que la rectitud és una herènciadels primers anys que ja no podem modificar, elsobjectius de futur s’haurien de dirigir a mantenirtaxes de creixement altes i sostingudes per anar‘absorbint’ defectes al menor diàmetre possible, ialhora intentant no crear-ne de nous. L’expe-riència de la formació del primer tram de tronchauria de servir per no cometre les mateixesequivocacions en el segon.

Estudiar anyalment la relació entre diàmetre,rectitud i defectes, sobre una mostra representa-tiva dels arbres d’una plantació, ens permetriaprendre decisions de gestió en base a l’estimacióproductiva real de la plantació.

ConclusionsEn les cinc plantacions estudiades, realitzadesamb progènies ‘Mj209xRa’ i ‘Ng23xRa’, sesuperen els creixements mitjans obtinguts aFrança a l’edat de 10 anys. La mitjana de crei-xement observada fins als 10-15 anys és, en lamajoria de plantacions, lleugerament superiora favor del ‘Mj209xRa’, en canvi, la progènie‘Ng23xRa’ registra més homogeneïtat.

Entre plantacions s’han trobat diferències enels creixements. Ara bé, si les condicions edàfi-ques i hídriques no són limitants per a lesnogueres es pot mantenir un bon pendent decreixement diametral sense fluctuacions coma mínim fins als 15 anys.

Pel que fa al potencial qualitatiu, trobemvalors similars de rectitud del canó entre lesdues progènies, tot i que ‘Ng23xRa’ mostra denou una major homogeneïtat. En el cas de l’es-tudi de defectes generats per la poda, laprogènie ‘Ng23xRa’ reacciona molt positiva-ment davant l’aplicació de podes recurrents deneteja del canó. Si aquestes estimacions escreuen, arbre per arbre, amb els valors diame-trals es pot arribar a classificar cada arbresegons la seva potencialitat qualitativa.

Els resultats obtinguts, especialment en elsque es quantifica la tipologia de fusta en peu,són una predicció de la realitat productiva ques’obtindrà al final del torn. És evident que lesplantacions estudiades estaran subjectes a cir-cumstàncies, des d’ara i fins al moment d’ex-plotació, que podrien variar les actuals carac-terístiques.

Finalment, s’ha d’apuntar que el coneixe-ment silvícola generat fins al moment ha depermetre, en noves plantacions, l’obtenció depercentatges superiors de troncs de qualitat.

AgraïmentsA l’equip de tècnics de suport del’IRTA amb els quals hem com-partit més de 10 anys de gestió ienregistrament de dades enaquestes plantacions. I agraï-ments especials als propietaris deles finques: Família Clopers (Mas-sanes); Família Vilacís (Taradell);Famílies Bataller i Penyarocha(Castelló de Rugat) i M. Lecha(Oliana) que ens han permès rea-litzar aquest estudi en les sevesfinques.

tècnica forestal17Febrer de 2011catalunyaforestal

Figura 7. Classificació (%) dels troncs combinant creixement iqualitat. Avaluació sobre la zona basal del tronc de 2,5 m delongitud en la plantació de Massanes (15 anys) i Taradell (10anys) per a Ng23xRa i Mj209xRa.

BibliografiaAletà, N. i Vilanova, A.(2006). Especies fores-tales: El nogal híbrido.

Navarra Forestal. 13:18-21.Aletà, N.; Vilanova, A.;Piqué, M. i Coello, J.(2008). Frondosesnobles: Materials vege-tals i tècniques demaneig per a la produc-ció de fusta de qualitat.

JM. Tusell i Pau Vericat.Santa Coloma de Far-ners, Consorci Forestalde Catalunya: 55-63. Becquey (2005). Plan-tations de noyer surterres agricoles. En Jor-nadas hispano-france-sas del nogal: fruto ymadera. La Pobla deMafument (22-24Novembre 2005).

Lefièvre, J., Carmeille, J.2005. Técnicas de podade nogal de madera enAquitania. En: Jornadashispano-francesassobre el nogal: la pro-ducción de fruto y demadera. 22 al 25 denoviembre de 2005,Pobla de Mafumet(Tarragona).

a qualitat del planter i el clon seleccionatsón aspectes molt importants per garantirl’èxit en les plantacions de pollancre. A més,

els riscos fitosanitaris del pollancre obliguen adiversificar-ne els clons utilitzats i evitar en lamesura del possible les grans extensions monoclo-nals. Un altre aspecte molt important és el d’adap-tar el clon escollit per a la plantació a les caracte-rístiques dels terrenys a plantar (tipus de sòl,disponibilitats d’aigua i de nutrients) per manerad’obtenir els objectius de producció i de rendibilitatesperats.En aquest article es vol mostrar la diversitat en elsclons disponibles i alhora permetre una fàcil i ràpi-da localització del viver que disposa del clon selec-cionat per a la vostra plantació.

ViveristesEn total a Catalunya hi ha 5 viveristes registrats enel Registre Oficial de Proveïdors de Material Vege-tal que produeixen planta de clons de pollancre.D’aquests, tots han respost l’enquesta sobre les dis-ponibilitats del material vegetal de pollancre.

Disponibilitats per al 2011El total de viveristes registrats proposen fins a setclons de pollancre per a la producció de fusta de

qualitat i quatre per a la producció de biomassa. Ladisponibilitat total de plantes dels diferents clonsque hi ha és de 66.800 plantes per a producció defusta de qualitat i de 185.000 estaques per pro-ducció de biomassa.

D’entre les disponibilitats de clons per la produc-ció de fusta de qualitat, els principals clons utilit-zats són: el clon I-214 amb un 35.9% i l'I-MC ambun 35.6% de l’oferta. El segon grup de clons enimportància són el Triplo amb un 12% i el CanadàBlanc amb un 10.5% respectivament. La resta declons estan per sota del 5% i en el següent ordre:Raspalje (3%), Columbia River (1.5%) i Beaupré(1.5%).

Pel que fa a la producció de biomassa, destaca elclon I-MC amb un 43.2% de l’oferta, el Triplo ambun 24.3%, el I-214 amb el 21.6% i el Beaupré ambel 10.8% restant.

18tècnica forestalFebrer de 2011catalunyaforestal

Disponibilitat de

planter de pollancre

Josep M. Tusell

Responsable de l’ÀreaTècnica del CFC

L

Taula 1: Quantitats totalsaproximades disponiblesper cada clon de pollancre(dades facilitades pelsmateixos vivers)

per a les plantacions 2010-2011

tècnica forestal19Febrer de 2011catalunyaforestal

Taula 3: Evolució dels clons més uti-litzats en els darrers anys (Font:DAR. Control de material vegetal)

Taula 2: Rànquing dels clonsmés produïts per a la campan-ya 2010-2011 (dades facilita-des pels mateixos vivers)

On podeu trobar els diferents clons?A la següent taula us adjuntem en funció de la comarca la llistadels planteristes que han respost a l’enquesta i els clons que tenendisponibles.

Una tasca guardonadaDes dels anys 70 va formar part de l’Agrupa-ció de Propietaris Forestals “Amics del Bosc”que es va constituir com a tal l’any 1974. L’a-grupació va unir esforços per apagar el foc iper pagar les tasques d’extinció en comú.Aquest mateix 1974 en Josep M. va obtenir elcàrrec de vicepresident de l’agrupació. Dotzeanys després, el 1986, l’agrupació de propie-taris va esdevenir l’ADF “Amics del Bosc”, unade les primeres ADF’s a tot Catalunya formadaper sis municipis: Aguilar de Segarra, Callús,Fonollosa, Rajadell, Sant Mateu de Bages iSant Pere Sallavinera. En aquesta època en vaser el president.

La tasca d’en Josep M. i de l’ADF “Amics del

Bosc” ha estat reconeguda en diferents oca-sions i ha rebut nombrosos guardons. L’any1988 el conseller d’Agricultura, Josep Miró iArdèvol, va distingir en Josep M. Duocastellaamb el 1r Guardó d’Agricultura que establia elGovern de la Generalitat de Catalunya. Aquellmateix any en Josep M. va rebre una mencióespecial a mans del president de la Diputacióde Barcelona, Manuel Royes, en el marc delpremi Palestra d’Organització de la Prevenciópromoguts per la mateixa Diputació. Royes vadestacar d’en Josep M. Duocastella “l’esperitde servei a la comunitat”. Nou anys més tard,el 1997, la Diputació de Barcelona va guardo-nar l’ADF “Amics del Bosc” amb el premiPalestra d’Organització de la Prevenció. El 20de maig de 1999 la Generalitat va atorgar-lila medalla d’honor de protecció civil pels ser-veis excepcionals operatius, en la categoriad’argent. Poc després, l’1 de juny del 1999 elGovern de la Generalitat va atorgar-li laMedalla de l’Agricultura Catalana “en reco-neixement al seu esforç, la seva dedicació ials èxits aconseguits al sector Forestal”.Durant el 2008 en Josep M. va ser guardonatamb el Premi Honorífic Joaquim Maria Caste-llarnau dels XI premis a la prevenció d’incen-dis forestal de la Diputació de Barcelona, enreconeixement a la seva trajectòria en elcamp de la prevenció d’incendis forestals. Elmateix any, el Consorci Forestal de Catalunyaa mans del president de l’entitat, Josep M.Vila d’Abadal, va lliurar-li, la insígnia de socihonorífic. Distinció que va compartir amb elssilvicultors Miquel Massaneda i FranciscoRovira.

20activitatFebrer de 2011catalunyaforestal

Josep M. Duocastella i Morera. Els valors que perduren

Ramon Bosch Balcells

Vicepresident del CFC

Josep M. Duocastella en una imatge d’arxiu

Nascut a la casa de Biosca de Castelltallat, municipi de Sant Mateu de Bages,el 17 de novembre de l’any 1929, Josep M. Duocastella ens va deixar el passat1 de gener de 2011 amb un llegat de valors. En Josep M. ha estat un volunta-ri modèlic, un entusiasta de la vida, del territori i de la família, un bon comu-nicador i un home inquiet. La seva tasca ha estat premiada i reconeguda endiversitat d’ocasions, però més enllà dels guardons la tasca d’en Josep M. Duo-castella és exemplar.

activitat21Febrer de 2011catalunyaforestal

Una tasca exemplarAl llarg de la seva vida en Josep M. Duocastella ha participat demanera incondicional en els grups de treball per a l’elaboració delPla General de Política Forestal. Com també ho ha fet en la for-mació de la Federació d’ADF’s del Bages. Ha estat un gran impul-sor de l’ús de la biomassa com a font d’energia renovable i demanteniment dels nostres boscos. Prova d’això en són les sevespròpies paraules: “Hem de potenciar un nou mercat, unes novesindústries que no rebutgin els defectes del producte dels nostresboscos. Hem de produir energia amb biomassa forestal per obte-nir fusta de més qualitat, més llocs de treball, millor paisatge,energia més neta i menys incendis forestals”.

La predisposició d’en Josep M. com a voluntari ha estat exem-plar. Des de la vigilància del territori, fins al fet d’anar a apagarfoc a cases veïnes i a municipis propers. Sempre estava disposat aajudar. Durant l’incendi del 18 de juliol de 1998 el qual va arrasarmilers d’hectàrees a les comarques centrals de Catalunya, enJosep M. va patir cremades en bona part del seu cos mentre llui-tava contra l’incendi. El mateix incendi va afectar la propietat deBiosca.

En Josep M. ha estat entusiasta de la vida, del territori, de lafamília. Malgrat els focs i els perills que sempre han representatno va perdre mai el coratge. Les feines al bosc havien de conti-nuar: sembrar llavors, plantar, netejar, seleccionar els tanys de lesalzines i roures, promoure les pastures, etc. Només calia veure

amb quins ulls mirava com creixien les alzines i els pins desprésde l’incendi dels boscos de casa seva. Ulls que ens havia fet obrirper veure que el bosc es mereix el millor tracte. Aquesta força pertransmetre aquest entusiasme, tant per les coses referides al bosccom les de patrimoni i tradicions, fa que a tots ens corresponguiagafar-ne el relleu.

En Josep M. ha estat bon comunicador i no ha parat de donar aconèixer les bones actituds en defensa del bosc i de la seva ges-tió, per tal de lluitar contra els incendis forestals davant de tota lasocietat i de l’Administració corresponent.

Era un home de permanent simpatia. Simpatia amable i tossu-da alhora. Incansable en el moment de defensar allò que signifi-cava un pas més en aquella actitud que esmentàvem abans.

Gràcies a ell, vaig succeïr el meu pare en la tasca d’aportarquelcom al món forestal. L’entusiasme d’en Josep M. em va por-tar a anar a les reunions del Consorci. Tinc un grat record delsnostre viatges junts a Santa Coloma de Farners o allà on fos.Cada viatge era una lliçó. Ell tenia perseverança en lluitar perrepresentar els “nostres boscos” (Bages–Anoia) i mirar queaquests tornessin a tenir el valor que es mereixen.

Les relacions de bon veinatge han estat sempre presents. Elsnostres avantpassats també van ser agraïts davant la col·labora-ció en cas d’incendi o altres necessitats quan s’ha escaigut.

Aquest home inquiet que gaudia dels creixents dels pins –siguila mena que sigui- i que no donava res per perdut, en totmoment sabia què tocava fer, potser per instint, per experiència.

És l’home valerós que arriba al fons de les coses. Només caliaveure com de seriós es prenia les tasques encomanades: vacol·laborar, entre altres, amb el Pla General de Politica Forestal,en assemblees vàries del Consosrci i de l’ADF, Federació ADF, i entotes aquelles que són en defensa del bosc i dels interessos queen són propis i en les que sempre tenia alguna cosa a dir. Últi-mament i com hem dit abans ha defensat intensament l’ús de labiomasa forestal com a font d’energia.

El que volia era fer veure sobre el terreny la realitat del mónforestal i del territori, abans i després dels incendis i així ho va ferdurant la visita del conseller de Medi Ambient, Salvador Milà,abans d’assistir a l’Assemblea General del Consorci Forestal deCatalunya celebrada a Rajadell l’any 2004.

No cal dir que per en Josep M. estar lligat a la terra i als arbresha estat un repte. La seva empremta estarà en el nostre record.

Desitjaria que aquesta terra sigui font d’inspiració per aquellsque l’estimen. Aquell somni que es resisteix a fondre’s i que hau-ríem de garantir per a les generacions futures. Cal prendre cons-ciència que cal preservar aquest preuat equilibri que es buscadesde el treball diari i la permanènça en el territori. I tal comdeia T. Roosevelt “confío en la permanença d’aquests boscosd’arbres senzillament perquè seria una vergonya per a la nostracivilització deixar que desapareixin”. Doncs els arbres són símbolde vida i en Josep M. ho sabia.

Gener de 2011, Sant Pere Sallavinera

Retall de l’edició núm. 1 del butlletí informatiude l’ADF Amics de Bosc Bages-Anoia. Any 1991

Voldria deixar constància d’un retall de l’edició núm. 1 delbutlletí informatiu de l’ADF Amics de Bosc Bages-Anoiapublicat l’any 1991 per tal de deixar palès l’esperit de serveii de protecció que en Josep M. va fer-se seu al llarg de totala seva vida:

…”No voldríem deixar d’esmentar, en aquest breu repàs,els quatre punts exposats en la 1a Assemblea General, cele-brada a Fals, i agrair molt sincerament a tots els veïns l’esforçde cara al seu compliment.

1.Prevenció en tots els conceptes. Donem exemple: no cre-mem més palla, no cremem més marges ni rostolls, etc.

2.Si per qualsevol circumstància, un dia hi ha foc, la nostraactuació ha de ser ràpida i contundent. Sense esperar ordres.

3.Si un dia ressec, de sol i vent, el foc se’ns escapa, no per-dem els nervis. Fem el que humanament puguem. Amb l’ajutdels bombers, ADF veïnes, guardes, patrulles, etc., com a méstard al vespre, el controlarem.

4.Un incendi, un cop controlat, se li farà una vigilància,assegurant que no es torni a encendre.”

I acaba dient: …”que el foc no ens atrapi descuidats i juntsfarem més feina”.

22Febrer de 2011catalunyaforestalactivitat

Les JTS Emili Garolera arriben a la XXVIII edició

La planificació de la prevenció d’incendis al massís del’Ardenya-Cadiretes inaugurarà la XXVIII edició de les Jor-nades Tècniques Silvícoles Emili Garolera, organitzades pelConsorci Forestal de Catalunya. La jornada que tindrà llocel proper 8 d’abril de 2011 anirà a càrrec d’Aitor Goñi,Enginyer de Forests de l’Àrea del Medi Natural dels serveisterritorials del Dept. d’AAM a Girona, i d’Edgar Nebot,Enginyer de forests, sotsinspector del Cos de Bombers i tèc-nic del GRAF de Girona.

Aquesta serà la primera de vuit trobades que, any rereany, el Consorci Forestal de Catalunya organitza amb l’ob-jectiu de donar una formació pràctica, el més àmplia possi-ble, sobre la gestió dels boscos i la silvicultura de les dife-rents espècies forestals, i presentar sobre el terrenyexperiències relatives a la planificació de la gestió, tracta-ments silvícoles, gestió i aprofitaments d’espècies forestals,introducció d’espècies i plantacions, alternatives de gestió,mercats i productes, etc.

Les jornades d’aquest any que s’allargaran fins al 3 dejuny de 2011 tractaran altres temàtiques. Concretament secentraran en els productes forestals no fusters: les planta-cions i la producció intensiva de pinya de pi pinyer (15 d’a-

bril de 2011, l’Alt Empordà); el desarrelament de plantaforestal (29 d’abril de 2011, la Selva); l’obtenció d’estellaforestal en boscos públics per a calderes municipals (6 demaig de 2011, el Ripollès); el manteniment d’hàbitats ambbestiar boví en zones d’elevat rics d’incendis (13 de maigde 2011, l’Anoia); les experiències de gestió per a la pro-ducció de bolets i tòfones (20 de maig, la Conca de Bar-berà); els resultats i l’evolució de la gestió forestal a llargtermini (27 de maig, l’Alt Urgell); la gestió forestal conjun-ta: la recuperació dels boscos afectats per nevada a lesGavarres (3 de juny de 2011, el Baix Empordà).

Les jornades estan coordinades per Josep M. Tusell,enginyer de Forests del Consorci Forestal de Catalunya; PauVericat, enginyer de Forests del Centre Tecnològic Forestalde Catalunya; Míriam Piqué, Dra. enginyera de Forests del

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i Alvaro Aunós,catedràtic de Silvicultura de la Universitat de Lleida.

Us informem que ja tornem a estar ubicats al carrer JacintVerdaguer número 3 de Santa Coloma de Farners. L’edifici laCasa del Bosc - la remodelada seu del Consorci Forestal deCatalunya, la cooperativa Serveis Forestals, la Fundació Bos-cos i l’ADF Farners-Argimont-Sils- ja està en funcionament. Iper tant ja estem a la vostra disposició en aquest nou espai.

La Casa del Bosc és el testimoni viu de més de seixantaanys d’activitat vinculada al sector agrari i forestal.

Amb l’objectiu de promoure l’ús de la biomassa, la fusta,així com els productes forestals no fustaners la Casa del Boscha incorporat un innovador sistema amb caldera de biomas-sa per a usos tèrmics i està aïllada amb suro.

El Consorci Forestal de Catalunya organitza una nova edició de les Jornades TècniquesSilvícoles Emili Garolera que enguany tindran lloc del 8 d’abril al 3 de juny de 2011.

IntroduccióL’avet Douglas (Pseudotsuga menziessi) és unaespècie arbòria originària d’Amèrica del Nord quees va introduir amb èxit a Catalunya a mitjans delsegle xx. És una de les espècies forestals mésimportants al món per la gran productivitat queassoleix i l’excel·lent qualitat de la seva fusta, fet pelqual s’ha estès de la mà de l’home per àmplieszones del món com Europa, Sud-amèrica, NovaZelanda o Austràlia.

L’avet Douglas es va introduir a Europa fa quasi300 anys. A Catalunya es va plantar per primer copun petit rodal de pocs individus a Viladrau, prop delColl de Revell (entre les comarques d’Osona i la Sel-va) als anys trenta del segle passat. Pel gran resultatque va donar es va estendre per altres indrets favo-rables del massís de Montseny-Guilleries, moltesvegades ocupant artigues i camps que havien que-dat abandonats amb el despoblament rural, el queva constituir una alternativa a aquest abandona-ment. La pràctica totalitat de la seva àrea de distri-bució a Catalunya es limita al Montseny-Guilleries,tot i que s’han fet plantacions al Vallès Oriental,l’Alt Empordà i la Garrotxa.

Morfologia i espècies relacionadesL’avet Douglas és una conífera de la família de lesPinàcies inclòs al gènere Pseudotsuga, format percinc espècies, cap d’elles originària d’Europa. Duesespècies són de distribució nord-americana (Pseu-dotsuga menziessi, àmpliament estesa per l’oestdels Estats Units i sud-oest del Canadà, i Pseudot-suga macrocarpa, de distribució molt més restringi-da al sud de Califòrnia), una espècie és present aMèxic (Pseudotsuga lindleyana) i dues més a l’estd’Àsia (Pseudotsuga japonica i Pseudotsuga sinensis).

El gènere Pseudotsuga ha plantejat sempre pro-blemes per fixar la seva taxonomia ja que s’assem-bla molt a d’altres coníferes, com ara les del gènereTsuga, d’aquí el seu nom llatí (Pseudotsuga, falsatsuga). La seva dubtosa adscripció taxonòmica hacomportat que l’avet Douglas hagi rebut diferentsnoms: pi d’Oregon, pi de la Colúmbia Britànica, avetroig, douglasia, douglas, etc., tot i que no és un

autèntic avet, ni un pi, ni una pícea. Darrerament,s’ha imposat la denominació d’avet Douglas, que esrecomana abans que altres, atenent al fet que elbotànic escocès David Douglas fou el primer que lava intorduir a Europa el 1826.

L’avet Douglas es considera la segona coníferamés alta del món, superada només per la sequoiaroja. És freqüent trobar als boscos natius de l’oestdels Estats Units i del Canadà peus de 60 a 75metres d’alçada i fins a 2 metres de diàmetre, i fins itot s’han trobat exemplars excepcionals de 100-120 m d’alçada i fins a 6 metres de diàmetre. AEuropa hi ha exemplars de 50 metres d’alçada.

La capçada de l’avet Douglas és piramidal-còni-ca. Les branques es disposen en verticils, a la partbaixa horitzontals i més amunt pràcticament pen-jants. Són persistents i poden romandre vives inclúsamb gran densitat de peus, el que afegit al fet quedifícilment cauen després de mortes, fa que nosigui una espècie amb bona autopoda natural. Elcanó és molt recte. L’escorça és llisa, prima i decolor grisenc, amb abundants bosses de resina,encara que amb el temps es torna gruixuda, es for-men escletxes i canvia a un color marronós-grisenc.Les acícules són toves, curtes (entre 2 i 3 cm) i apla-nades, i s'estenen pels dos costats del branquilló, decolor verd fosc per l’anvers i amb dues bandes blan-ques al revers. Les pinyes fan 5-10 cm de llarg, sónpenjants i de color al començament verd que can-via cap al marró així que maduren.

DistribucióL’avet Douglas és una espècie d’origen americàamb un àrea de distribució en forma de V invertida.

La varietat Pseudotsuga menziesii var.menziesii(nomenat avet Douglas de la costa) s’estèn per unafranja paral·lela a la costa occidental d’Amèrica delNord des del sud-oest del Canadà (Colúmbia Brità-nica), passant per l’estat de Washington, i l’oestd’Oregon fins arribar a la zona central de Califòrnia.

La varietat Pseudotsuga menziesii var glauca (ditavet Douglas de les muntanyes Rocalloses) s’estènper l’interior dels EUA seguint les muntanyes Roca-lloses (estats d’Idaho, Montana, Wyoming…).

25catalunyaforestalFebrer de 2011

espècies forestals

Massa adulta d’avet Dou-glas esclarissada (Viladrau)

Massa molt densa d’avetDouglas. Les capçades nodeixen passar la llum i elsotabosc és inexistent (SantHilari Sacalm)

Avet DouglasPseudotsuga menziessi

Diego Almenar

Enginyer de forests dela Cooperativa ServeisForestals

26espècies forestalsFebrer de 2011catalunyaforestal

Donades les excel·lents qualitats de la seva fusta, s’ha estès arti-ficialment per gairebé tots els continents. Avui en dia se'n pot tro-bar plantacions a Sud-amèrica, a Europa, a Austràlia i a NovaZelanda i només en falten a l’Àfrica.

Les primeres aparicions a Europa daten dels voltants de 1850,quan es va introduir en alguns jardins de França i Portugal ambobjectiu ornamental. Les plantacions massives per a producció defusta a Europa no van començar fins a mitjan segle xx. No obstantaixò, a la península Ibèrica s’ha emprat de manera puntual a Galí-cia, el País Basc, la Rioja i Catalunya.

EcologiaAl seu territori originari es comporta com una espècie molt adapta-ble a diferents condicions ecològiques. Encara que als Estats Units ial Canadà es pot trobar des dels 200 fins els 3.260 metres d’altitud aArizona, a Catalunya es recomana no plantar-lo per sota dels 700m. Vegeta millor en climes suaus de caràcter marítim humit. Potviure amb precipitacions anuals entre 600 mm (muntanyes a l’ex-trem sud de l’àrea de distribució) i 3.400 mm.

Es conserven pocs boscos originals purs d’avet Douglas de la costadels EUA, ja que han estat explotats intensament, i en canvi se’l tro-ba habitualment en companyia d’altres espècies com la pícea de Sit-ka (Picea sitchensis), Tsuga heterophylla, el cedre roig i d’altres. Encanvi, s’han conservat millor a les Rocalloses, formant boscos més omenys purs en un cinturó de vegetació que s’estèn entre el pins delpi Ponderosa (Pinus ponderosa) i les pícees (Picea sitchensis, Piceaengelmannii).

És una espècie de mitja ombra que, si no fos per pertorbacionscom els incendis, seria substituïda per altres espècies més tolerantscom els cedres o els avets. Quant al sotabosc, s’hi poden trobarespècies americanes d’auró (Acer circinatum), nabiu (Vaccinium par-viflorum), rododendres (Rhododendron macrophyllum) o esbarzers(Rubus spectabilis). A casa nostra s’ha plantat a vegades barrejatamb cedres, encara que la tendència més general és a plantar-lo sol.

Aquí, l’avet Douglas es veu limitat per les condicions d’insolació,temperatura i pluviometria. Necessita almenys 800 mm de plujaanual per prosperar en bones condicions. Prefereix sòls profunds,rics, porosos i àcids (pH entre 5 i 6) per créixer ràpidament, encaraque pot sobreviure sobre sòls pobres, així com en sòls bàsics rentats,a costa d’un notable alentiment del creixement. Els requerimentsecològics, tant edàfics com de precipitació i temperatura, són moltsemblants als del castanyer, el que la fa una bona espècie per substi-tuir perxades malaltes i que s’hagi adaptat bé a les condicions delmassís de Montseny-Guilleries. No obstant això, fora d’aquesta zonala seva presència és molt forçada. L’òptim és una profunditat de sòld’uns 70 cm, tot i que pot viure només amb 40 cm, però amb menys

d’aquesta profunditat el creixement és massa lent. És important queles arrels tinguin bon aireig, pel que prefereix sòls de caràcter arenósi s’han d’evitar sòls argilosos.

A Amèrica es considera a l’avet Douglas una espècie resistent a laneu. Aquí es recomana la plantació a partir dels 700 metres d’alça-da, però pot viure a 400 metres si les condicions de sòl i pluja sónadients, en orientacions frescals d’obaga. Per sobre dels 1.000 m viupreferentment a orientacions sud.

Gestió L’avet Douglas tolera molt bé l’espessor, i pel fet que en els pri-mers estadis el creixement és independent de la densitat de lamassa, sembla que li convindrien altes densitats de plantació peraugmentar la cilindricitat i evitar branques baixes gruixudes. Noobstant això, darrerament la tendència és plantar a baixa densi-tat per estalviar costos de reforestació i de posterior aclarida.Avui en dia, habitualment, es planta a una densitat d’entre 600-800 peus/ha (hi ha propietaris que fins i tot planten a menordensitat, a uns 500 peus/ha).

Quan es parla de gestió de l’espècie ens referim al règim d’a-clarides i podes, molt important per obtenir fusta de qualitat.L’objectiu final és deixar entre 200-300 peus/ha de gransdimensions i podats fins a 6-8 metres d’alçada al final del torn.No hi ha un model silvícola únic, ja que es poden seguir diversesvariants: fer entre 2 i 4 aclarides i 2 o 3 podes, depenent de mul-titud de factors, com la densitat inicial, les restriccions econòmi-ques… Una primera alternativa és fer 4 aclarides febles al llargdel torn: als 15 anys, als 27-28 anys, als 40 anys i als 50-55anys. Així s’evita fer aclarides fortes que deixen la massa inde-fensa al vent i, a més, es minimitza la tendència a produir bran-ques grosses. La segona aclarida ja és comercial, encara que lamajor part vagi a trituració, i els productes obtinguts de la darre-ra poden anar en gran part a bigues, ben valorades al mercat dela fusta. Per a produir fusta de qualitat, objectiu principal de lasilvicultura de l’avet Douglas, és essencial practicar podes altesen el moment precís, evitant tan com es pugui de fer-les massaaviat (pot perjudicar a la planta) o massa tard (perquè llavorsserveixen de ben poc). En aquesta alternativa silvícola es fan trespodes: la primera coincideix amb la primera aclarida i s’arriba als2 metres d’alçada, la segona entre la primera i la segona aclari-da, tot arribant a 4-6 metres, i la tercera coincideix amb la sego-na aclarida i es puja fins als 6-8 metres. A partir de la segonaaclarida ja és massa tard per podar.

Mapa de distribució de l’avet Douglas als Estats Units i al Canadà.

Importància de l’avet Douglas en alguns països d’Europa Occidental. Dades delsanys noranta del segle xx. Font: Manual de selvicultura del pino de Oregón iEuro-pean Forest Institute.

Altres propietaris prefereixen començar ambuna baixa densitat inicial (600 peus/ha) i fernomés 2 aclarides als 15 i 30 anys. Fan tambédues podes no coincidents amb les aclarides,als 17-18 anys i als 22-24 anys, per arribar finsa 7-8 metres d’alçada. Algun propietari ha fetnotar que en llocs accessibles i plans, i amb lamaquinària adient, es podria podar fins a 12metres d’alçada sense perjudici econòmic, jaque el valor posterior de la fusta compensaamb escreix les despeses.

En la tercera variant es planta a baixa densi-tat i es fan 3 aclarides febles, la primera cap als20-25 anys. Es fan tres podes, la primera als 10anys (fins a 1,5-2 metres d’alçada), la segonaals 15 anys (fins a 3-3,5 metres) i la segona als20 anys, coincidint amb la primera aclarida(fins a 6-7 metres d’alçada). Darrerament, pereconomitzar costos, la primera poda s’ajuntaamb la segona i es fan només dues podes.

En qualsevol cas, la tallada final es fa cap als60-80 anys, tot i que es pot allargar fins als 100anys. A Catalunya encara no s’han fet talladesfinals de certa extensió (les primeres planta-cions són dels anys trenta del segle passat),però s’estima que es poden obtenir peus de 3m3 i uns 600 m3/ha de fusta. La productivitat acasa nostra es calcula entre 10 i 15 t/ha i any,tot i que en estacions especialment favorablespot assolir 18 t/ha i any. A l'Amèrica del Nordels boscos d’avet Douglas es compten entre elsmés productius, variant en un rang de 7 t/ha iany durant les estacions més pobres fins a 28t/ha i any durant les més favorables. Els espe-cialistes coincideixen que la quantitat de fustaproduïda és notablement major als boscos ges-tionats que no pas als boscos naturals.

L’espècie presenta una bona regeneracióque es podria aprofitar, però els propietarisprefereixen la plantació artificial perquè podenescollir les qualitats genètiques de la planta; amés, és una espècie molt fàcil de propagar aplanter i amb la plantació es redueixen costosde tallada final i d’aclarides. És recomanableque el material de reproducció provingui deregions amb característiques semblants a lesde Catalunya; alguns propietaris apunten que

la millor procedència és la zona sud de la sevaàrea de distribució (entre Oregon i Califòrnia),però d’altres es decanten per l’estat de Was-hington. És important triar una bona pro-cedència per evitar branques gruixudes. Unavegada escollit l’origen del material es demanaa França o a Bèlgica si disposen de planter d’a-quella procedència i en cas contrari s’han dedemanar les llavors i fer-se el planter unmateix.

A Catalunya no s’han detectat plaguesimportants en aquesta espècie. És sensible aHylobius abietis, que apareix a les zones deconífera recentment tallades. A Amèrica potser atacat per un bon nombre de plagues imalures.

UsosLa fusta d’avet Douglas té tres usos principals aCatalunya: trituració, embalatge i estructural,aquest darrer d’extensió molt recent (no mésde 10 anys enrere), tot i que és una fusta d’ex-cel·lents característiques per a la construcció,tant per a bigues senceres com per a lamina-des. Multitud de característiques favorablesavalen l’ús de l’avet Douglas en la construcció:té molt bona relació resistència/pes; és moltestable dimensionalment; molt resistent asobreesforços derivats de fenòmens naturalscom vent, tempestes o terratrèmols; se'n potobtenir peces de gran llargada i diàmetre enels boscos gestionats; té una durabilitat mitja-na… Tot això fa que sigui considerada de lesmillors fustes per a la construcció.

Un altre ús d’aquesta espècie és l’ornamen-tal, com a arbre de Nadal. El cultiu d’avet Dou-glas amb aquest objectiu es va desenvoluparintensament al voltant de la població de SantHilari Sacalm. Després d’uns anys de fort crei-xement i un cert «boom» del cultiu d’arbres deNadal, sembla que el mercat s’ha estabilitzat.

Als Estats Units i al Canadà la fusta de l’avetDouglas s’utilitza en una llarga llista d’usos,possiblement pel fet que és de les espèciesforestals més estesa i amb major volum defusta. A més de l’ús principal com a fusta per aconstrucció s’empra, també, per fabricarmobles, finestres, portes, empostissats, par-quets, panells, sostres, tanques, galeries demines i túnels, ponts, travesses de vies fèrries,hivernacles, magatzems, per la fabricació d’es-quís, d’hams, com a combustible…, inclús s’uti-litza en la indústria per la seva resistència a l’a-brasió i als atacs químics que possibilita el seuús per la fabricació de tancs, contenidors iconduccions industrials que requereixen unmaterial inert i durable.

Bibliografia

Aquest article s’ha nodrit prin-cipalment de les enquestes apropietaris del Montseny-Gui-lleries (Miquel Massaneda,Joan Garolera, Eduard i JosepMaria Ribot) que en el marc delprojecte sobre espècies fores-tals amb interès productiuintroduïdes a Catalunya va rea-litzar el Centre TecnològicForestal de Catalunya encol·laboració amb el ConsorciForestal de Catalunya.

DE RIBOT PORTA, E.; DE RIBOT,JM. «La importància de les podesi aclarides per a la producció defusta de qualitat», XXII JornadesTècniques Silvícoles, pp. 8-15,Consorci Forestal de Catalunya,2005.

A més s’ha consultat elssegüents recursos a Internet:AGROBYTE, «Manual de silvicul-tura del Pino de Oregón» [enlínia]. Escuela PolitécnicaSuperior de Lugo, 2004.http://agrobyte.lugo.usc,es/agrobyte/publicaciones/oregon/cap1.html HERMANN, R.K.; LAVENDER,D.P, «Douglas-fir» [en línia].http://na.fs.fed.us/pubs/sil-vics_manual/Volume_1/pseu-dotsuga/menziesii.htm PÄIVINEN, R. ET AL, «CombiningEarth Observation Data andForest Statistics» [en línia],European Forest Institute,Research Report,14, 1991.http://www.efi.int/files/attach-ments/publications/efi_rr14.pdf

Detall de branca i fruit delDouglas (Sant Hilari Sacalm)

27catalunyaforestalFebrer de 2011

espècies forestals

Detall de l’escorça d’avet Douglas (Sant Hilari Sacalm)

28taula de peusFebrer de 2011catalunyaforestal

Llotja de contractació i mercat en origen de Vic (22/01/2011)

*Preus exclusius de la

Llotja de Vic.

*** Venta exclusiva a tra-

vés del CFC.

Els preus s’entenen sobre

indústria, excepte el

pollancre (sobre camió)

Nota: Segons la Llotja de

Vic, el pi douglas de més

de 14 cm de diàmetre, el

pi pinyer, el pi marítim, el

pi insignis, el pi roig, el pi

negre, el pi blanc (bord),

la pinassa i el pi variat de

més de 30 cm de diàmetre

sense nusos destinats a

xapa poden tenir un preu

superior.

75,00 / 87,00 *

51,00 / 55,00*

47,00 / 51,00*

47,00 / 53,00*

38,00 / 39,00*

42,00 / 48,00*

44,00 / 48,00*

35,00*

46,00 / 51,00*

53,00 / 66,00*

+2 / =

+2 / =

+2 / =

+1 / =

+1 / =

+2 / =

+3

+1 / =

+1 / =

Febrer de 2011catalunyaforestal

29 taula de peus

Producte Cotització anterior Variació Preus actualitzats

LLENYA

Alzina 57,00 / 63,00* = 57,00 / 63,00* tAlzina (zona Bages) 66,00 / 66,00* +6 / +6 66,00 / 62,00* tAlzina (zona Vallès) 57,00 / 63,00* = / +3 57,00 / 66,00* tRoure 42,00 / 45,00* = 42,00 / 45,00* t

Roure (zona Bages) 42,00 / 45,00* = 42,00 / 45,00* tRoure (zona Vallès) 39,00 / 42,00* = 39,00 / 42,00* tFaig 36,00 / 39,00* +3 / +3 42,00 / 45,00* tFaig (zona Vallès) 39,00 / 42,00* = 39,00 / 42,00* tSuro pelut 30,00 / 36,00* = 30,00 / 36,00* t

PALS DE CONÍFERES 65,00 / 69,00* = 65,00 / 69,00* t

SURO

Suro trituració verd (rebuig) 240,00 / 360,00** = 240,00/360,00** t

Suro ‘enrase’ sec magatzemSuro ‘enrase’ verd (magatzem,

sense trossos ni colasses)

s/c*600,00/ 1200,00**

=-

s/c*600,00/1200,00**

t

FUSTES TRITURACIÓ

Coníferes (Vallès) 25,00* = 25,00* tConíferes (Solsona) 27,65 / 28,85* = 27,65 / 28,85* tConíferes (St. Gaudens) 27,00 / 36,00* ↑ 32,95 / 39,50* tFrondoses (Vallès) 23,00* = 23,00* tFrondoses (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* tFrondoses (St. Gaudens) 36,70 / 40,75* ↑ 39,45 / 42,50* tCastanyer (Vallès) 23,00* = 23,00* tCastanyer (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* tCastanyer (St. Gaudens) 34,20/ 38,50* ↑ 35,45 / 38,50* tFaig (Vallès) 23,00* = 23,00* tFaig (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* tFaig (St. Gaudens) 39,75 / 43,75* ↑ 42,85 / 45,90* tEucalipto (Vallès) 23,00* = 23,00* tEucalipto (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* tEucalipto (St. Gaudens) 39,75 / 42,75* ↑ 39,70 / 42,75* tPlàtan (Vallès) 23,00* = 23,00* tPlàtan (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* tPlàtan (St. Gaudens) 37,20/41,25 ↑ 39,45/42,50 tLlotja de Girona 23,00 / 30,00** = 23,00 / 30,00** t

ES VEN FINCA FORESTALDE FAIG A LA ZONA

OLOT-VIDRÀ

Aproximadament 200 ha.

Es demana

tracte directe amb el comprador.

Interessats, contactar amb Margaritaal 972 84 27 08

Josep M. TusellConsorci Forestal de Catalunya201044 pàginesISBN: 978-84-693-8759-7

El Consorci Forestal de Catalunya ha editat un nou manualdidàctic que en aquesta ocasió tracta la gestió silvícola del faiga Catalunya. El llibre ha comptat amb la col·laboració de l'Àreade Territori i Medi Ambient de l'Obra Social de CatalunyaCaixa is’emmarca en la col·lecció de llibres de caràcter didàctic impul-sada pel Consorci. Els altres títols d’aquesta mateixa col·lecciósón els manuals didàctics Gestió silvícola dels boscos de ribera;Gestió de la sureda; i Gestió silvícola del pollancre. Aquest nou manual que pretén ser una referència pel què fa ala gestió silvícola del faig a Catalunya és obra de Josep M.Tusell, enginyer de forests i responsable de l'àrea tècnica delCFC, i ha comptat amb la col·laboració d’especialistes comJosep M. Riba, biòleg fitopatòleg; Eduard Correal, enginyer deforests; Jordi Vigué, enginyer de forests; Jordi Baucells, biòleg ienginyer tècnic agrícola, i Marcel Elias, enginyer de forests iantropòleg.

webs i publicacions 30Febrer de 2011catalunyaforestal

Gestió silvícola delfaig. Manual didàctic

Ecologia viscudaJaume TerradesPublicacions de la Universitat de València2010458 pàginesISBN: 978-84-370-7411-5

Després de quaranta anys d’ac-tivitat professional, JaumeTerrades, biòleg i catedràticemèrit d’Ecologia a la Universi-tat Autònoma de Barcelona i undels ecòlegs més prestigiososdel nostre país, traça un balançde la seva trajectòria científica ide l ’evolució d’una disciplinarelativament jove que es trobaen plena expansió.

Ecologia viscuda

Espai web amb informació actualitzada sobre els esdeveni-ments que s’organitzen en el marc de l’Any Internacional delsBoscos declarat per les Nacions Unidces, així com eines i recur-sos per promoure el diàleg sobre els boscos. El passat 2 defebrer va tenir lloc a Nova York la cerimònia inaugural de l’AnyInternacional dels Boscos. L’espai web recull els vídeos de lacerimònia.

www.un.org/en/events/iyof2011/index.shtml

Any Internacional dels Boscos

Espai web des d’on es pot accedir a la nova Guia de rutesfotogràfiques de la Xarxa de Parcs Naturals que presenta untotal de 22 rutes pels 12 parcs i espais naturals que, conjunta-ment amb els municipis i altres institucions que els conformengestiona la Diputació de Barcelona. Des d’aquest espai, l'usuaripodrà fer un recorregut per la Xarxa de Parcs Naturals, amb l'a-companyament d'una galeria de vídeos, fotografies, enllaços aaltres webs, descàrregues per a GPS, cercador de paraules,notes, etc.

www.diba.es/parcsn/rutesfotografiques

Guia de rutes fotogràfiques

Empresari del sector forestal

“La formació específica és importantperò l’experiència i les ganes de treballar encara ho són més.”

Candi Pujol

e n t r e v i s t a

Té 45 anys. Va néixer a Solsona. Està casat i té un fill.La vinculació amb el mónforestal li ve per tradiciófamiliar. De fet, als 17 anys java començar a treballar abosc. A l’inici es dedicava aarrossegar troncs amb untractor agrícola. Un any des-prés, va comprar un skidder ies va dedicar a arrossegarfusta per una serradora quetambé feia funcions de rema-tant. Més tard, quan la serra-dora va tancar, va ser quan enCandi va començar a fer derematant. Actualment haampliat la tasca de rematantamb treballs forestals (treballde neteges, aclarides).

Ens podria explicar d’on li ve la sevavinculació amb el món forestal?El meu avi va començar el negoci. Vacomençar a treballar a bosc ara famés de 50 anys. I, des d’aleshoresfins a l’actualitat, l’empresa s’hadedicat a fer treballs dins del sectorforestal.

Cinquanta anys ja són anys. Quinssón els principals canvis que l’em-presa ha viscut en aquest darrermig segle?Els principals canvis s’han donat enles tècniques de desembosc. En elsseus inicis, l’avi arrossegava troncsamb animals, els matxos. Quan vaser el torn del meu pare, aquest ja vafer un pas més: va incorporar untractor. El meu pare ja va començara comprar fusta i, per tant, a fer derematant. Actualment, jo ja noméstinc un cavall, però per contra tincdos skidders i un tractor. Inicialmentjo arrossegava fusta per a una serra-

dora i quan aquesta va tancar, vaigcomençar a portar fusta a algunsdels seus clients i va ser així comvaig començar a fer de rematant. Al’actualitat, però, una major part dela dedicació de la nostra empresa esdestina a treballs forestals, mentreque una petita part es dedica a ferde rematant.

Quin és el seu àmbit d’actuació?L’empresa té l’origen al Solsonès i elseu lloc de treball principal és el Sol-sonès, tot i que també treballem ales comarques veïnes. I, si cal des-plaçar-se a altres llocs, també hofem.

I pel què fa a les feines? Quines sónles principals feines que executen?Actualment i de forma principal ensdediquem a fer treballs forestals engeneral, sobretot serveis forestals. Ésa dir, aclarides, desbrossades... tantper a propietaris privats com per

l’administració. Una petita part de la dedicació de l’empresaestà destinada a la feina de rematant. Concretament, a l’em-presa hi treballen quinze persones. D’aquestes deu es dediquenals serveis forestals, i la resta a les feines de rematant, així comarrossegar i tallar la fusta.

Com creu que ha evolucionat la tasca de rematant en elsúltims deu anys?La feina de rematant en si mateixa no ha canviat gaire en elsúltims deu anys. Ara bé, abans un rematant es podia guanyar béla vida fent de rematant, però actualment el preu de la fusta ésmolt baix i no hi ha marge. Si, a més hi sumem el fet que el con-sum de fusta ha baixat molt, encara hi ha menys marge. Si aaquesta situació també hi afegim que les despeses i els costosno paren de pujar cal filar molt prim i ampliar el ventall de ser-veis per tal de no acabar treballant per a no res. Tot i així el futurdel sector és difícil i més amb els preus actuals de la fusta.

La diagnosi elaborada arrel de la revisió del Pla General dePolítica Forestal assenyala que hi ha una manca de personalqualificat i la marginalitat dels treballadors forestals com unadebilitat del conjunt del sector. Com ho veu ? La formació específica és important, però l’experiència i lesganes de treballar encara ho són més. De la colla de quinze per-sones, actualment només n’hi ha dos que hagin fet formacióespecialitzada. Ja fa temps que treballem junts i ja ens coneixemles maneres de fer. Si que potser alguna vegada els marco elsarbres a tallar per definir el criteri, però moltes vegades amb laseva experiència ja apliquen un molt bon criteri. En el nostre cas els treballadors, set dels quals son romanesos iset de país, treballen tot l’any a l’empresa. De moment, amb ladiversificació de l’empresa cap als serveis forestals podem tenirfeina per tot l’any i, per tant no tenim situacions de temporalitatque poden acabar comportant problemes importants.

Tal com apuntava, en aquests darrers anys hi ha hagut lanecessitat d’incrementar el nivell de mecanització de lestasques forestals. En aquest sentit creu que s’ha avançat?Anem pel bon camí? En el cas de la nostra empresa, hem passat de tenir quinzeanimals a tenir dos skidders, un tractor i un animal. Cal teniren compte que cada animal requereix d’una persona per por-tar-lo. Per tant, també hi havia quinze persones per portar elsanimals. Amb quinze animals i quinze persones es treballavenunes 80 tones cada dia, mentre que actualment amb un trac-tor i només una persona, es treballen unes 30 tones per dia. Elque vull dir amb això és que un cop superades les inquietudsdels propietaris forestals pels possibles danys que podia fer lamaquinària -quan encara no la coneixien-, la mecanització hafet augmentar de manera molt important el rendiments en elsaprofitaments. A més, cal maquinària específica per cadatipus de feina. En aquest cas la nostra empresa disposa d’unbraç pel tractor, d’una picadora i d’un cabestany. En la nostraempresa encara tenim un animal, concretament un cavall,que el fem servir algunes vegades quan hi ha alguna zona onno arriben les màquines. Els animals feien molt bona feina,però el seu baix rendiment i la manca de gent per portar-losha fet que es deixin de fer servir.

Finalment, per acabar, quins temes considera que són clausi de futur per a la continuïtat de les empreses de treballsforestals?El futur del sector i dels rematants no està gaire clar. Pel quefa als serveis forestals era una àrea on es podia treballar, peròdarrerament grans empreses que no tenen cap tipus de rela-ció amb el sector, que ni el coneixen i que ni tenen personalpreparat per aquest tipus de feines s’estan dedicant a fer tre-balls forestals. I això perjudica a les petites i mitjanes empre-ses familiars que tota la vida ens hi hem dedicat.

34entrevistaFebrer de 2011catalunyaforestal

Informat iu cata là del bosc i e l medi naturalNOVETAT: El servei en temps real de titulars de premsa del sector forestal

www.diariforestal.com Grup Nació Digital