setembre 2011 - Forestal.cat › bdds › imatges_db › revistes › document_1 › REVIS… ·...

setembre 2011

109

Regulació de l’accés motoritzat al medi natural - Dona&Forestal?

Participa!: Anna M. Duocastella - La biomassa a les granges d’aviram

Espècies forestals: la pinassa - La caparreta blanca dels pins

Entrevista a Josep Pintó, partidari de regular la recollida de bolets

Regulació de l’accés motoritzat al medi natural - Dona&Forestal?

Participa!: Anna M. Duocastella - La biomassa a les granges d’aviram

Espècies forestals: la pinassa - La caparreta blanca dels pins

Entrevista a Josep Pintó, partidari de regular la recollida de bolets

ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Setembre 2011núm. 109

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Rossend Castelló, Ramon Bosch, Melcior Soler,

Jordi Boix, Miquel Massaneda, Josep M. deRibot i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Juan Martínez de Aragón, Rita Henriques, JoséAntonio Bonet, Àlex Serrahima, Xavier Piñero,Josep Capó, Manel Martínez, Josep M. Riba i

Miquel Manzano.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: [email protected]

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

ISSN edició impresa: 2014-0673

ISSN edició en línia: 2014-0681

Edició tancada el dia 6 d’octubre de 2011

.......................................

Foto de portada:Autor: Josep M. Tusell

3 sumari

Setembre de 2011catalunyaforestal

Amb el suport de:

ciència i tècnica

entrevista

opinió

tècnica forestal

biomassa

Editorial

Bases per a la gestió del recurs micològic a Catalunya

Espècies forestals: pinassa

L’home i el clima de muntanya

Publicacions, webs i agenda

Fitxa de plagues i malures: la caparreta blanca dels pins

Josep Pintó, propietari forestal al Solsonès partidari deregular la recollida de bolets

5

6

legal

La regulació de l’accés motoritzat al medi natural:temor o indolència?

10

activitat

El Consorci, a la sessió de treball sobre el Pla Especialde le Gavarres

Dona&Forestal? Participa!: Anna M. Duocastella Figuera

En marxa la iniciativa “Estimo el bosc”

13

14

17

Les potencialitats de la biomassa en les granges d’aviram

Experiències en biomassa

19

21

23

28

30

31

33

En aquest producte el Paper és procedent de boscos gestionats deforma sostenible i fonts controlades.

Per a més informació: pefc.org

5 editorial


Rossend Castelló

President del ConsorciForestal de Catalunya

a legislació vigent a Catalunya contempla qualsevol actuació urbanística que es vol fer enterreny no urbanitzable i per tant, fa referència a les possibles actuacions que es poden rea-litzar en les masies i cases rurals. Actualment, qualsevol inquietud de reconstrucció, remode-

lació i adequació d’una masia, ha de passar pel sedàs de les Directrius de Contingut per als Catàlegsde Masies i Cases Rurals del Departament de Política Territorial i Sostenibilitat.

Abans de res, cal tenir present que la masia catalana, històricament ha estat el pal de paller de l’e-quilibri territorial a Catalunya. La masia i la casa rural era el nucli i entitat amb sentit social i econò-mic d’una població dispersa en el territori i que vivia de l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura. Elfet de disposar d’aquesta dispersió de masies i cases rurals permetia la gestió i el manteniment delmedi rural. Amb l’abandó d’aquestes edificacions i de l’agricultura de subsistència, els boscos hanenvaït aquestes terres. Mentre la silvicultura ha estat rendible, els boscos han estat gestionats, peròdes de l’aparició dels combustibles fòssils (a partir del 1960) i amb la globalització del mercat de lafusta, el preu de la fusta no paga la gestió. Amb l’abandonament de la gestió, el bosc canvia la sevavisió econòmica i passa a formar part del sector terciari o de serveis. I és en aquest punt on cal veureque una de les oportunitats de manteniment d’aquests boscos i de l’entorn rural en general, passaper la recuperació de l’activitat en aquestes masies i cases rurals. És una evidència que una casahabitada té els seus entorns gestionats i mantinguts, i no solsament per una motivació econòmica,sinó que bàsicament per una motivació de satisfacció, de gaudi i de tranquil·litat dels seus habitants.

Vincular la possibilitat de rehabilitació de masies i cases rurals a una activitat principal agrà-ria o forestal, o exclusivament a usos de primera residència, és condemnar el futur d’aquestesedificacions a la seva completa desaparició i oblit, alhora que s’allunya la gent del territori. Unterritori que per cert ja havia gaudit d’un equilibri amb totes aquestes edificacions i els seususos i necessitats amb uns efectes satisfactoris totalment contraposats amb els efectes empo-bridors que es succeeixen amb el seu abandó.

És important no confondre la conservació i millora d’un patrimoni del nostre país amb eldesenvolupament urbanístic descontrolat. En zones urbanes, l’habitatge disseminat comportaproblemàtiques que fan raonable la seva limitació. A l’entorn rural però, no es pot estendreaquesta lògica, doncs aquests habitatges han estat justament els que l’han modelat. El seudesenvolupament no pot portar més que beneficis globals i estalvis econòmics molt importantsa les polítiques de conservació del medi: els costos mediambientals i socials que té una masia iels seus entorns abandonats no justifica una normativa tant restrictiva com l’actual pel que faa la rehabilitació de masies i cases rurals.

Els productes forestals no fusters

Són una oportunitat que no es pot menyspre-ar. Ara que s’acosta la temporada de recollidabolets, castanyes i pinyes, el propietari segueixamb la mateixa indefensió davant els furtsd’aquests productes. Cal una Administracióque reaccioni i treballi al costat dels gestors isilvicultors perquè els beneficis que generenaquests productes reverteixin als boscos.

El Parc Güell s’ha plantejat elcobrament de taxes per regularl’entrada de visitants

Aquesta decisió de l’ajuntament de Barcelonaés comparable a la problemàtica en els espaisforestals quan són envaïts durant les tempora-des de bolets, castanyes, espàrrecs, pinyes… En aquest país del seny, quan es posaran sobrela taula els elements per definir una regulaciódefinitiva i efectiva que asseguri el manteni-ment d’aquests espais i garanteixi els drets delsafectats i dels usuaris?

L

tècnica forestal 6Setembre de 2011catalunyaforestal

IntroduccióMalgrat ser un dels grups funcionals fona-mentals en els ecosistemes terrestres, elregne dels fongs és un dels més descone-guts des d'un punt de vista de la seva ges-tió i biodiversitat, estimant-se en més de75.000 les espècies presents a Europa(Senn-Irlet i col., 2007). enfront de les12.500 de plantes vasculars, 1.753 de mol-ses, 8.370 de papallones, 524 d'aus i 226 demamífers (http://www.eccf/.info).

Els fongs exerceixen un paper clau enqualsevol unitat o part de la biosfera quesuporta un flux d'energia, ja que participenactivament en la seva adquisició, distribu-

ció i organització funcional, en particular,als ecosistemes forestals. Els fongs establei-xen dins dels ecosistemes una àmplia varie-tat de funcions i interaccions entre ells i/oaltres organismes, resultant d'aquestamanera, ser elements fonamentals en ladinàmica espai-temporal de qualsevol bosci altres formacions vegetals.

Addicionalment i des d’un punt de vistade l’aprofitament, la producció de cossosfructífers en forma d’esporocarps o boletsrepresenta una important riquesa forestalesdevenint un dels productes forestals mésapreciats per part del conjunt de la socie-tat. La recollida de bolets silvestres ha arri-

Juan Martínez de Ara-gón, Rita Henriques,José Antonio Bonet

Autor : Juan Martínez de Aragón

bat a convertir-se en una activitat recreativa o comercialque captiva a multitud de persones, especialment durantla tardor generant una gran quantitat de rendes econò-miques (Martínez de Aragón i col., 2011a) que majorità-riament s’han d’incloure en el capítol d’externalitats alno retornar benefici econòmic als propietaris forestals.

La majoria dels bolets silvestres que trobem en els eco-sistemes forestals pertanyen a la categoria de boletsmicorrícics, és a dir que estableixen associacions simbiò-tiques amb les espècies vegetals forestals com són elspins, avets, alzines, roures, castanyers, faigs, etc. Algunsdels bolets més coneguts i apreciats per part dels recol·lec-tors són: ou de reig (Amanita caesarea), rovellons (Lacta-rius deliciosus, L. sanguifluus, L. semisanguifluus, L. sal-monicolor, L. vinosus), llenegues (Hygrophoruslatitabundus, H. eburneus), llengua de bou (Hydnumrepandum), ceps (Boletus edulis, B. aereus, B. pinophilus),molleric de calceta (Suillus luteus), rossinyols i camagrocs(Cantharellus cibarius, C. lutescens), trompetes de la mort(Craterellus cornucopioides), fredolics (Tricholomaterreum) i bolet d’ovella (Tricholoma fracticum).

La fructificació dels fongs silvestres depèn en granmesura de l'ecosistema i de les espècies vegetals que elconformen. Catalunya és un país de boscos, en el qual el61% de la seva superfície està ocupada per terrenysforestals: prats, matolls, i principalment boscos (conífe-res, planifolis, boscos de ribera) que representen el 38%del territori, aproximadament 1.200.000 ha. A causa dela complexitat del relleu i la diversitat de les condicionsbioclimàtiques de Catalunya, aquesta disposa de comu-nitats forestals molt variades i, associat a aquestes,compta amb una gran producció i diversitat de boletssilvestres.

A diferència de les comunitats arbòries que han estatestudiades clàssicament amb un objectiu de producció defusta, les produccions de bolets silvestres micorrícics pre-senten una sèrie de característiques diferenciades comsón la dependència d'una planta hoste, una alta variabili-tat en la seva producció anual i caràcter efímer i perible(Vogt i col., 1992), que dificulta l’estudi i parametritzaciódels factors que influeixen en la seva fructificació. Aques-tes particularitats del recurs, unides a la falta d'informa-ció d'aspectes tan importants com l'efecte de certes pràc-tiques silvícoles sobre la població dels fongs, fan moltdifícil la integració de la producció de fusta amb la pro-ducció de bolets en el moment d’ordenar el bosc (Díaz icol., 2003). No obstant això, estudis recents, han pogutestablir uns primers models predictius de producció idiversitat de bolets sobre la base de l’estudi de diferentsfactors biòtics, abiòtics i antròpics (Martínez de Aragón icol., 2007; 2011a; Bonet i col., 2008; 2010) que han

permès d’identificar els factors més rellevants relacionatsamb aquestes produccions. Aquests models són la baseper al disseny d’una silvicultura específica que busquicom a objectiu maximitzar les produccions fúngiques.Cap a una micosilviculturaLa silvicultura s’ha definit com una ciència aplicada queregeix la gestió ecològicament sostenible dels ecosistemesforestals per a la satisfacció de les demandes de la socie-tat, dissenyant tractaments ecològicament sostenibles quepermetin complir aquests objectius. La silvicultura s’adap-ta a les finalitats que se li demanden, com és el cas de lasilvopascicultura o de la micosilvicultura (ciència queestudia les tècniques silvícoles necessàries per obtenir unaproducció sostenible de bolets).

La definició de les tècniques silvícoles que afavoreixinles produccions fúngiques, necessiten estar basades ambobservacions plurianuals que redueixin la variabilitatintrínseca associada a l’efecte climàtic (bàsicament preci-pitació i temperatura) en la producció de bolets. El CentreTecnològic Forestal de Catalunya porta 15 anys treballanten l’inventari continuat de parcel·les permanents i tempo-rals (Figura 1) que li han permès obtenir series de dadesdepurades que han servit de base per a incrementar elconeixement de les espècies d’interès i plantejar unes pri-meres mesures de gestió.Els factors identificats com a més significatius han estat:

7 tècnica forestal


Figura 1: Produc-ció anual debolets a Cata-lunya. Dadesobtingudes mit-jançant inventa-ris micològicsrealitzats a latardor enparcel·les per-manents. Font:CTFC.

L'àrea basal (AB): L’AB és una variable utilitzada habi-tualment pels gestors forestals a l'hora de decidir el pes dela tallada a l’hora de fer una intervenció silvícola. La pro-ducció de bolets està relacionada amb l’AB de manera que,segons les nostres observacions, es fa màxima en un rangd'entre 15 i 25 m2 ha-1 (Fig. 2), depenent de l'espècieforestal i de la qualitat de l’estació (Palahí i col., 2009).

L'edat de l'arbrat: L'edat de l'arbrat juga un paper moltimportant en la successió, diversitat i producció d'espècies(Hintikka, 1988; Kalamees i Silver, 1988; Smith i col., 2002;Martínez Peña, 2003; Bonet i col., 2004). En general, cadafong s'associa amb arbres d'un tram d'edat determinat,com per exemple, els Lactarius grup deliciosus o rovellons;Es tracta d'un grup que sembla preferir les pinedes joves,de classe d'edat compresa entre els 10 i els 30 anys, encaraque poden trobar-se també en pinedes més madures (<75anys) però en menor quantitat, donat el seu caràcter mésheliòfil o els Boletus grup edulis o ceps; que prefereixenels boscos madurs amb produccions màximes observadesque es produirien en edats compreses entre els 31 i els 70anys (cas de pinedes de pi roig). En fagedes, la producciócomença a partir dels 40 anys (Oria de Rueda, 2007) ambmàximes produccions entre els 50 i 90 anys.

L'altitud: L'altitud a la qual es troba un bosc determinaprincipalment l'inici i final de la campanya i en menormesura la producció total de bolets. En general, a unamajor altitud l'inici i final de la fructificació s'avança enreferència a boscos situats a una menor altitud. Es pro-dueix un avanç en l'inici de la fructificació degut a queles condicions climàtiques òptimes es produeixen abansen aquestes altituds però també finalitza abans la pro-ducció degut, principalment, a les temperatures, a l'apari-ció de gelades primerenques i a temperatures mínimesmés baixes.

El pendent: El pendent del terreny condiciona la dis-ponibilitat d'aigua i l'erosió del sòl. A major pendent delterreny menor retenció d'aigua i major erosió i, per tant,menor producció de bolets. Pendents suaus, entre un 0 iun 10%, semblen ser les més adequades per a unamajor producció de bolets segons les observacions rea-litzades (Fig. 3).

L'orientació: L'exposició en la qual es troba l'ecosiste-ma forestal condicionarà, en gran mesura, l'inici de lafructificació, la producció i també sembla afectar a ladiversitat de bolets (Fig. 4). Exposicions nord (méshumides que les exposicions sud) s’associen a una majorquantitat de bolets malgrat que, en molts casos, el perí-ode de fructificació s'escurça a causa de les gelades pri-merenques i a les temperatures més baixes i, en oca-sions, extremes.

Les dades obtingudes de la modelització de les pro-duccions fúngiques han permès d’obtenir uns primers

tècnica forestal


8

Figura 2: Efecte de l'àrea basal sobre la producció de bolets en massesde Pinus sylvestris de qualitat II (Bonet i col., 2008)

Figura 3: Relació entre el pendent del terreny i la producció de bolets(Dades pròpies basades en inventaris de parcel·les permanents).

Figura 4: Relació entre l'orientació i la producció de bolets (Dades prò-pies basades en inventaris de parcel·les permanents).

itineraris silvícoles multifuncionals (Fig. 5) que dibuixenuna gestió econòmicament òptima del binomi fusta-bolets en funció de diferents escenaris de preus (Palahíi col., 2009).

Els itineraris silvícoles dibuixen la periodicitat de lesintervencions silvícoles i el pes de les diferents tallades(expressades en àrea basimètrica) que maximitzarien larendibilitat d’una producció mixta fusta-bolets tot supo-sant una primera proposta micosilvícola.

No obstant, l’efecte de les intervencions silvícoles sobrediferents espècies fúngiques no es mostra homogeni, des-crivint en diferents estudis efectes positius i negatius deles aclarides sobre diferents espècies. En el cas del grupdels rovellons i segons els resultats obtinguts experimen-talment en boscos de Pinus pinaster a Prades-Tarragona,baixes intensitats d’aclarides afavoririen la producció d’a-questes espècies, mentre que reduccions elevades de l’àreabasal han evidenciat un menor efecte sobre la producciód’aquesta espècie. Les aclarides amb una intensitat al vol-tant dels 10-15 m2 ha-1 de l’àrea basal semblen les mésconvenients per garantir un màxim de producció (Martí-nez de Aragón i col., 2011b).

tècnica forestal9Setembre 2011catalunyaforestal

BONET, J.A.; FISCHER, C.R. i COLINAS, C. 2004. The relationship betweenforest age and aspect on the production of sporocarps of ectomycorrhizal fun-gi in Pinus sylvestris forest of the central Pyrenees. Forest Ecology and Mana-gement, 203: 157-175.

BONET, J.A.; PUKKALA, T.; FISCHER, C.R.; PALAHÍ, M.; MARTÍNEZ DEARAGÓN, J. i COLINAS, C. 2008. Empirical models for predicting the yield ofwild mushrooms in Scotspine (Pinus sylvestris L.) forests in the Central Pyrene-es. Annals of ForestScience, 65: 206-214.

BONET, J.A.; PALAHÍ, M.; COLINAS, C.; PUKKALA, T.; FISCHER, C.R.; MII-NA, J. i MARTÍNEZ DE ARAGÓN, J. 2010. Modelling the production and spe-cies richness of wild mushrooms in pine of the Central Pyrenees in northeas-ternSpain. Canadian Journal of ForestResearch, 40: 347-356.

DÍAZ, L.; ÁLVAREZ, A. i ORIA DE RUEDA, J.A. 2003. Integración de laproducción fúngica en la gestión forestal. Aplicación al Monte Urcido (Zamo-ra). Invest. Agrar.: Sist, Recur. For. 12 (1): 5-19.

HINTIKKA, V. 1988. On macromycete flora in oligotrophic pine forests ofdifferent ages in South Finland. Acta Bot. Fennica, 136: 98-94.

KALAMEES, K. i SILVER, S. 1988. Fungal productivity of pine heaths inNorth-West Estonia. En Vännine, I. &Raatikainen M. (Eds.) Proceedings of theFinnish-Soviet symposium on timber forest resources in Jyväskylä. Finland,1986. Acta Bot. Fennica, 136: 95-98.

MARTÍNEZ DE ARAGÓN, J.; BONET, J.A.; FISCHER, C.R. i COLINAS, C.2007. Productivity of ectomycorrhizal and selected edible saprotrophic fungiin pine forest of the pré-pyrenees mountains, Spain: Predictive equations forforest management of mycological resources. Forest Ecology and Manage-ment, 252: 239-256.

MARTÍNEZ DE ARAGÓN, J.; RIERA, P.; GIERGICZNYC, M. i COLINAS, C.2011a. Value of wild mushroom picking as an environmental service. ForestPolicy and Economic, 13: 419-424.

MARTÍNEZ DE ARAGON, J.; BONET, J.A.; OLIACH, D. 2011b. Experiènciesde gestió per a la producció de bolets i tòfones,, 47-53. A: Tusell, J.M. y Vericat,P. (Coords.) 2011. XXVII Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera. ConsorciForestal de Catalunya. Santa Coloma de Farners. 72 pp. ISBN: 978-84-614-9767-6.

MARTÍNEZ-PEÑA, F. 2003. Producción y aprovechamiento de Boletus edu-lis Bull.: Fr. en un bosque de Pinus sylvestris L. Consejería de Medio Ambiente.Junta de Castila y León, 134 pp.

ORIA DE RUEDA, J.A. 2007. Hongos y setas: Tesoro de nuestros montes.Cálamo, Palencia, 275 pp.Ortega-Martínez y col., 2010

PALAHÍ, M.; PUKKALA, T.; BONET, J.A.; COLINAS, C.; FISCHER, C.R. iMARTÍNEZ DE ARAGÓN, J. 2009. Effect of the Inclusion of MushroomsValues on the Optimal Management of Even-Aged Pine Stands of Catalonia.Forest Science, 55(6): 503-511.

SENN-IRLET, B.; HEILMANN-CLAUSEN, J.; GENNEY D.R. i DAHLBERG, A.2007. Guidance for Conservation of Macrofungi in Europe. ECCF, Strasbourg.SMITH, J.E.; MOLINA, R.; HUSO, M.P.; LUOMA, D.L.; MCKAY, D.; CASTELLANO,M.A.; LEBEL, T. i VALACHOVIC, Y. 2002. Species richness, abundance, and com-position of hypogeus and epigeous ectomycorrhizal fungal sporocarps inyoung, rotation-age, and old-growth stands of Douglas-fir (Pseudotsuga men-ziesii) in the Cascade Range of Oregon, U.S.A. Canadian Journal of Botany,80:186-204.

VOGT, K.A.; BLOOMFIELD, J.; AMMIRATI, J.F. i AMMIRATI, S.R. 1992.Sporocarp production by basidiomycetes, with emphasis on forest ecosystems.En: Marcel dekker (Ed.), The fungal coomunity. Its organization and role in theecosystem, New York, 563-581.

Figura 5: Itineraris silvícoles multifuncionals en Pinus sylvestris en funció del preudels bolets, comercials (€kg-1) / no comercials (€kg-1). (Palahí i col., 2009)

Autor: Juan Martínez de Aragón

n cop acabat l’estiu, la calor, el temora incendis catastròfics, la propietatforestal es torna a enfrontar a un vell

conegut fenomen el qual, tot i ser part impli-cada en tots els sentits, porta dècades sensetenir-hi ni veu ni vot. És l’accés motoritzat almedi natural. Vist des d’una òptica de tècnicalegislativa, la circulació motoritzada ve a sernomés un dels tres grans blocs del què hauriade ser l’accés al medi natural en general: l’ac-cés motoritzat (que ara tractarem), l’accés nomotoritzat (excursionisme, BTT, escalada, etc.)i, l’accés per a l’aprofitament de productesforestals no fusters (bolets, pinyes, molsa,tòfones, castanyes, etc.).

La norma que regula actualment l’accésmotoritzat al medi natural és la Llei 9/1995,de 27 de juliol (DOGC núm. 2083 -2/8/1995). Segons el seu Preàmbul ve a serl’eina jurídica que ha de solucionar les defi-ciències reguladores del Decret 59/1989, de13 de març (que era la seva anterior regula-ció), i assegurar alhora una adaptació de lanormativa a la realitat existent. D’altra ban-da, el Decret 166/1998, de 8 de juliol, deregulació de l'accés motoritzat al medi natu-ral (DOGC núm. 2680 - 14/7/1998), desenvo-lupa reglamentàriament la Llei (article 1) idesplega el seu contingut amb més precisió.

Quan es va redactar l’article 1 de la Lleid’accés motoritzat l’any 1995, es va consi-derar proclamar que la seva finalitat haviade ser la d’establir normes de regulació del'accés motoritzat al medi natural, tant pelque fa a la circulació motoritzada indivi-dual o en grup com pel que fa a les compe-ticions esportives, amb l’objectiu últim de

garantir la conservació del patrimoni natu-ral de Catalunya, assegurant, alhora, el res-pecte a la població i la propietat pública iprivada del món rural. Aquesta declaraciód’intencions contrasta, 16 anys després, ambel fet que l’accés motoritzat és un constanttema de debat i discrepància entre actors,societat civil i Administració Pública, la qualcosa ens permet dubtar que hagi assolit ambèxit aquesta “garantia” que el mateix l’article1 pregona. Prova clara és la recent aprovaciódel Projecte de Llei de Simplificació i Millorade Regulació (coneguda com a Llei Òmnibus)que, modificant tan sols dos articles de laLlei, ha sigut objecte d’examen i fiscalitzaciócontínua per a totes les parts implicades, toti que el resultat tampoc ha fet variar la sevaessència (o mancança) inicial.

Tanmateix, si bé és cert que la normativad’accés motoritzat al medi natural no satisfàa totes les parts implicades, no deixa d’ha-ver-hi un mínim acord comú entre les matei-xes que reconeix que, tot i ser insuficient, síha cobert aspectes clau com són la regulacióde l’accés a PEIN’s (espais naturals protegits,espais de protecció especial, etc.), la prohibi-ció de circular camps a través, o la mera tas-ca de conscienciació a la població de l’e-xistència d’una regulació en aquest sentit.

Des d’un punt de vista legal, l’Estat Espan-yol i Catalunya tenen competències com-partides en la regulació de l’accés motorit-zat al medi natural. L’Estat té lacompetència per dictar les disposicions bàsi-ques (art. 149.1.23 de la Constitució Espan-yola –CE–) mitjançant l’article 54bis de laLlei de forests (Llei 43/2003, de 21 de

10legal


U

Àlex Serrahima

Advocat dels ServeisJurídics del CFC

novembre, modificada per la Llei 10/2006, de28 d’abril). D’altra banda, Catalunya té lacompetència compartida en matèria de mediambient, i la competència compartida per al’establiment de normes addicionals de pro-tecció (article 144 de l’Estatut d’Autonomiade Catalunya de 2006 –EAC–). D’aquestamanera, la Generalitat de Catalunya té lapotestat de regular el trànsit obert motoritzatper les pistes forestals situades fora de la xar-xa de carreteres, quan s’hagi comprovat l’a-dequació del vial, la correcta senyalització[…], l’acceptació pels titulars, l’assumpció delmanteniment i de la responsabilitat civil tal icom desprèn l’art. 54bis de la Llei estatal deboscos de 2003. En definitiva, tot i que la lli-bertat legislativa del Parlament de Catalunyai del Govern de la Generalitat queda limitadaen notable mesura, no s’exclou que, a la vega-da, té la capacitat d’establir criteris políticsque no han de coincidir necessàriament ambels de l’Estat Espanyol, en el desenvolupamentde la llei bàsica estatal (art. 111 de l’Estatutd’Autonomia de Catalunya).

L’esmentada Llei Òmnibus (el Projecte deLlei de Simplificació i Millora de la Regulació,tramitat en procediment d’urgència) ha signi-ficat un primer tast d’aquesta influència de laGeneralitat i del seu Parlament en aquestamatèria. Tal i com s’ha apuntat, preveu lamodificació de dos preceptes: l’article 6 i el20 de la Llei 9/1995 d’accés motoritzat.

L’article 20, que ja preveia la prohibició defer competicions esportives en zones d’espaisnaturals de protecció especial, a les reservesnacionals de caça i a les reserves naturals defauna salvatge, introdueix l’excepció de laprohibició en el cas de tramsd’enllaç no cronometrats quepodran passar per vials aptesper a la circulació motoritzada,prèvies informes i autoritzacionscorresponents.

Pel que fa a l’article 6, la LleiÒmnibus canvia el concepte enla senyalització dels camins.S’introdueix un nou apartat(article 6.3) que significa que, apartir de la seva entrada en

vigor, serà permesa la circulació motoritzadapels camins i pistes que podran tenir ampladainferior a quatre metres i diversos tipus deferms, que la Generalitat (el Departamentcompetent en matèria de medi natural) hagiidentificat i habilitat al respecte, sens perjudi-ci de les preceptives autoritzacions i condicio-naments que el Departament d’Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural–DAAM– pugui determinar. Tanmateix, laintroducció de l’apartat tercer no canvia elssupòsits que la Llei ja preveia pels caminsforestals (l’autorització de la circulació perpistes i camins forestals pavimentats o d’am-plada igual o superior a quatre metres, i tam-bé pels vials pavimentats i camins autoritzatsd’una manera expressa).

En aquest sentit, han sigut nombroses lescrítiques dirigides a la permissió de circularper camins i pistes forestals d’amplada infe-rior a quatre metres; la possible perillositatque pot comportar a excursionistes o ciclistes,per exemple, la contaminació acústica, l’accésil·limitat i desenfrenat per les finques de titu-laritat estrictament privada, etcètera. Si bé notots els camins i pistes tenen una ampladafixa i determinada, ja que poden començarfent dos metres d’amplada i acabar amb unasuperior als quatre metres, ja sigui per l’oro-grafia del terreny o perquè s’ha hagut d’adap-tar el mateix pel pas dels camions de grantonatge, entre d’altres, la circulació motorit-zada pels camins i pistes han sigut des de fadècades, una pràctica constant i habitualsobretot els caps de setmana.

Per tant, a partir d’ara l’acord entre elDAAM i els propietaris de les pistes i camins

legal11Setembre de 2011catalunyaforestal

legal 12Setembre de 2011catalunyaforestal

resultarà ser absolutament imprescindible jaque aquest nou sistema de senyalització decamins, en positiu, per lògica ha de compor-tar el marcatge sobre terreny dels vials que síes permetrà la circulació motoritzada, la qualcosa podrà comportar, a la fi, tancar el ciclede permissivitat desmesurada i desorganitza-ció de l’accés motoritzat al medi natural. Enaltres paraules, el propietari serà qui decidirài determinarà, al seu arbitri, els camins i pis-tes de la seva propietat que permeti deixarpassar i, el DAAM serà qui emetrà l’Ordrecorresponent a fi efecte d’habilitar-los com asusceptibles de pas motoritzat per usuaris.

De totes maneres, aquest canvi de tendèn-cia requereix, sí o sí, un desenvolupamentreglamentari adequat. La Llei Òmnibus, per simateixa, és una declaració d’intencions. Arabé, si es desenvolupa la forma, contingut,abast i durada de les autoritzacions (o Ordres)del Conseller, sense que signifiqui una limita-ció de la possessió i domini dels camins i pis-tes; si es marquen sobre terreny els caminspermesos (consensuats entre propietaris iAdministració); i si s’estableix una distribucióde les responsabilitats entre totes les partsimplicades que inclogui qui es farà càrrec delmanteniment, conservació i millora delscamins i pistes, la responsabilitat pel seu bonestat, la contractació d’assegurances de res-ponsabilitat civil, entre d’altres, significarà unbon punt de partida per a la normalització del’accés motoritzat al medi natural.

És a dir, una Ordre del Conseller no pot sig-nificar un disminució de les potestats pos-sessòries dels propietaris sobre les seves pistesi camins, o una limitació dels seus usos (entre,a títol d’exemple, una activitat de pasturatge,els motoristes i la propietat). Aquesta exigèn-cia de desenvolupament reglamentari és fruitde la necessitat de delimitar el rol que had’assumir cadascuna de les parts ja que, endefinitiva els qui són usuaris dels camins i pis-tes (motociclistes, per exemple) tenen enaquests, una mera finalitat recreativa i degaudi, a diferència dels propietaris, que sónels vertaders responsables del medi natural i,alhora són els qui utilitzen els camins com ainfraestructura imprescindible d’accés per agestionar el bosc d’una manera sostenible.

Les al·legacions a la mateixa Llei Òmnibusque va presentar el Consorci Forestal de Cata-

lunya anaven en la direcció de posar en pri-mer pla la propietat forestal i rural. Així, elCFC va proposar introduir l’autoritzacióexpressa del titular en el cas que l’Adminis-tració Pública delimités vials de propietat pri-vada, alhora també d’establir compensacions,no totes merament econòmiques, sinó cen-trades al manteniment i atenció de la propie-tat, com és el cas del manteniment i conser-vació de les pistes, o establir unaassegurança de responsabilitat civil per agarantir eventuals danys i perjudicis quepuguin produir-se en la seguretat dels béns iles persones.

En definitiva, si bé hi ha sectors, com elmotociclisme, l’automobilisme o l’excursionis-me, entre d’altres, representats per les sevespròpies Federacions, que tenen una influènciapolítica i socioeconòmica de primer ordresobre les decisions en matèria de medi natu-ral, i per tant, sobre la propietat pública i pri-vada, seria a la vegada un error el fet de pri-var o no permetre el seu accés als nostrescamins en base a paràmetres estrictament depropietat. L’accés motoritzat al medi naturalés, ara per ara, un problema però, això no sig-nifica que no sigui una oportunitat econòmi-ca per als boscos. Únicament convé un bonrepartiment del rol que cadascú ha de desen-volupar. Si creiem que hem fer rendibles lesnostres finques, hem de procurar no tancar niapartar expectatives de mercat que podenaportar valor afegit i revalorització.

En conclusió, sabent que la propietat fores-tal és la qui en un sentit més primari i d’es-tructura legal té el domini i la pertinença delmedi natural, no es pot permetre demorarmés la reestructuració normativa de l’accésal medi en general (motoritzat, no motoritzati per a l’aprofitament de productes forestalsno fusters). I aquesta manifestació englobatant la propietat pública com la privada. Arabé, si bé és cert que obrir un procedimentadministratiu de modificació de l’accés glo-bal al medi natural és, ara per ara, obrir “lacaixa dels trons”, i alhora bastant improba-ble, aplicar una tècnica jurídica legislativaacurada per modificar l’accés motoritzat potconduir a ser un primer pas determinant pertal d’aconseguir una òptima, eficient i com-plerta Llei (i Reglament) d’Accés al MediNatural, en general.

Coincidint amb l'Any Internacional dels Boscos i amb el20è aniversari del primer Pla Tècnic de Gestió i MilloraForestal d'una finca forestal privada, el Centre de la Pro-pietat Forestal (CPF) va celebrar del 4 al 6 d'octubre lesseves Jornades Forestals. Les trobades van comptar amb laparticipació de representants del Consorci Forestal deCatalunya. Rossend Castelló, president de l’associació vaexposar la importància de les associacions per a l’estructu-ració del sector i el paper del Consorci com a referent ilobby que aglutina el conjunt del sector a la sessió inaugu-ral de les Jornades Forestals del Centre de la PropietatForestal. El 5 d’octubre, Xavier Vila, coordinador tècnic dela Cooperativa Serveis Forestals, va participar en el debatsobre la sostenibilitat de les forests de propietat privada,mentre que Joan Rovira, del Consorci Forestal de Catalun-ya, va participar en el debat sobre el mercat dels productesforestals i els instruments econòmics per a la rendibilitatde la gestió forestal que va tenir lloc el 6 d’octubre.

activitat13Setembre de 2011catalunyaforestal

Josep M. Tusell, responsable de l'àrea tècnica del ConsorciForestal de Catalunya, i Àlex Serrahima, dels serveis jurídics del'associació van participar divendres 30 de setembre a la sessióde treball sobre el Pla Especial de les Gavarres organitzat pelConsorci de les Gavarres a la seu de Can Geronès (Monells). Lasessió va reunir una vintena de propietaris forestals, entre elsquals hi havia socis del CFC. Des del Consorci es va defensar lanecessitat d'una major concreció en les línies d'actuació i queel Pla Especial faci més èmfasi en quines actuacions i quinesmesures es potenciaran per impulsar el desenvolupament delmassís i assegurar el manteniment de les activitats tradicionals.

La Talaia número 38 pública un article sobre La gestióforestal, una eina necessària per a la conservació i millo-ra dels boscos, a càrrec de Josep M. Tusell, responsablede l'Àrea Tècnica del Consorci Forestal de Catalunya. La revista La Talaia és un instrument per a la reflexió i lacomunicació de les ciències emmarcada en el programaBarcelona Ciencia de l’Institut de Cultura. Podeu llegirl’atricle a http://barcelonacultura.bcn.cat/la-talaia-0

En el marc del projecte INNObiomassa que el Consorci Fores-tal de Catalunya porta a terme conjuntament amb l’Associa-ció Catalana de Municipis, el Centre Tecnològic Forestal deCatalunya, la Federació d’Empresaris Instal·ladors de Catalun-ya i Qnorm s’està elaborant un vídeo de caràcter divulgatiusobre la biomassa. El vídeo que es podrà veure on-line a par-tir del mes de novembre és un dels productes d’INNObiomas-sa, una estratègia integrada per a la consolidació del sectoremergent de la biomassa tèrmica com a font d’ocupació. Elprojecte està subvencionat pel SOC i el Fons Social Europeu,d’acord amb el Programa d’ajuts a Projectes Innovadors,regulat per l’Ordre TRE/293/2010.

Autor: Consorci de les Gavarres

Autor: Centre de la Propietat Forestal

Autor: Josep M. Tusell

14activitat


romoure petites associacions de pro-pietaris territorials o trobades perconèixer altres propietaris de la matei-

xa zona; realitzar un mapa de finques fores-tals per intentar fer algunes actuacions demanera conjunta entre propietats veïnes pertal d’optimitzar recursos; promoure accionsd’informació i sensibilització sobre el coope-rativisme; aprofitar el web de l’associació comuna eina per compartir serveis; crear unanova secció al web de l’associació destinada amostrar experiències i casos pràctics; intentarposar en pràctica projectes que es queden enla part d’investigació, en definitiva promourela transferència de coneixement; incloure unanova secció a la revista on poder donar aconèixer experiències, casos pràctics que esporten a terme en d’altres territoris... sónalgunes de les moltes propostes que s’hanrecollit en el marc del projecte Dona&Fores-tal? Participa! que el Consorci Forestal de

Catalunya ha portat a terme amb el suport delDepartament de Governació i Relacions Insti-tucionals de la Generalitat de Catalunya.

Una iniciativa que ha volgut donar veu a ladona forestal i identificar els seus elementsd’interès.

Amb aquesta finalitat s’han entrevistat ambprofunditat sis dones vinculades al sectorforestal de perfils molt diversos i de diferentspunts del territori català. Totes elles, sòcies delConsorci Forestal de Catalunya.

El resultat són sis entrevistes molt enriqui-dores que aporten una nova mirada al sector.

Catalunya Forestal us en presenta un tasteten aquestes pàgines; Us presenta l’entrevista aAnna M. Duocastella de la Casa de pagès deBiosca, de Castelltallat, al municipi de SantMateu de Bages. La resta d’entrevistes, con-juntament amb la de l’Anna, les trobareu alweb de l’associació, www.forestal.cat, a lasecció Dona & forestal.

L’experiència de sis dones forestals

Anna M. Duocastella de la Casa de pagès de Biosca, de Castelltallat, al municipi de SantMateu de Bages. Té 54 anys i és la gran de tres germanes. Està casada i té un fill i una filla.Roser Vives té 40 anys, va néixer i viu a Barcelona on treballa com a enginyera agrònomapaisatgística.Adoració Jiménez la gent la coneix per Dori, té 38 anys, va néixer a Manresa i actualment viua Artés. És il·lustradora, mare de família i estudiant.Elisabeth Dalla-Chiesa és filla de pare italià i mare catalana. Va néixer a Barcelona fa 62anys i va estudiar a l’escola Italiana. Té 3 fills i és àvia.Montserrat Calm és de Llagostera, actualment viu a cavall entre l’Escala i Llagostera, on hiviu la mare. Té 64 anys, està casada i és mare de dues filles i un fill.Sandra Torras té 27 anys i ha estudiat enginyeria de forests i enginyeria tècnica agrícola aLleida. Des de petita ha viscut a Girona, però ara fa dos anys i mig que ha tornat als seus orí-gens, actualment viu a la Bisbal d’Empordà a l’antiga casa dels seus avis.

P

D o n a & f o r e s t a l ? P a r t i c i p a !

“De totes les contribucions que el sector forestal fa a la societat,en destacaria tres: la transformació de CO2 en oxigen; la del bosccom a espai d’esbarjo i oci; i la del bosc com a font d’energia”

Anna M. Duocastella Figuera

L’Anna M. Duocastella Figuera és dela Casa de pagès de Biosca, de Castell-tallat, al municipi de Sant Mateu deBages. Té 54 anys i és la gran de tresgermanes. Està casada i té un fill i unafilla. El seu pare, Josep M. DuocastellaMorera, havia estat president de l'ADFAmics del Bosc Bages-Anoia fins l’any1999, i fins que va morir, ara ha fet 9mesos, era ell qui gestionava la finca.

Sempre ha viscut a Castelltallat,excepte quan va cursar els estudisuniversitaris. Va estudiar Ciències de laInformació i en finalitzar la carrera vatreballar a la redacció del diari Regió 7i en d’altres diaris de Barcelona fentde corresponsal. L’últim article el vapublicar a El País el juliol de 1994; estractava d’un article d’opinió sobrel’incendi forestal del 4 de juliol d’a-quell any a Sant Mateu de Bages.

L’any 1993, juntament amb alseva família, va impulsar un negocid’agroturisme que avui en dia enca-ra gestiona.

Amb un punt de malenconia recor-da que, probablement, Sant Mateude Bages va ser fins al 1994 el muni-cipi amb una massa forestal conti-nuada més important de Catalunya.Però, aquell any hi va haver un granincendi que va continuar fins al Ber-guedà. Quatre anys després, el 1998hi va haver un altre incendi que vacremar fins a Solsona i va provocarun canvi molt important en el paisat-ge forestal. “L’orgull que teníem deser la zona forestal més important deCatalunya, el vam perdre el 1994 i el1998”, lamenta.

Ens podria explicar quina és la seva vin-culació amb el sector forestal?El bosc forma part de l’estructura agrària,és una part molt important, i també de lapropietat de la pagesia típica de l’interiorde Catalunya. Sempre hi hagut conreus,sempre hi ha hagut una part de la finca debosc, sempre hi ha hagut un hort, semprehi ha hagut bestiar... I en aquests darrersanys, tots sabem que, perquè tot això ren-deixi, cal especialització i industrialització. El bosc hauria de ser, com tradicionalmentha estat, un factor molt important de lapagesia de l’interior de Catalunya.

Un factor que des de fa uns anys combi-nen amb l’agroturisme, oi?A casa nostra, des de l‘any 1993, tambéens dediquem a l’agroturisme; els hostess’allotgen a les antigues corts del s. XIX i alMas, el que antigament havia estat lamasoveria de Biosca. L’activitat forestal dela finca de Biosca va canviar radicalmentel 1998 arran dels incendis forestals delBages i el Solsonès. Abans dels incendis, ala finca, podíem trobar parts de bosc vell,bosc jove, pi blanc, pinassa, combinat deroure i alzina i a partir d’aquesta data, lagestió del bosc s’ha convertit en interven-cions d’acompanyament cap a la sevaregeneració.

Ens podria explicar, a grans trets, què esva haver de fer davant d’una situaciócom aquesta?En primer lloc, es va fer una neteja moltimportant dels arbres cremats i una selec-ció. Després es van realitzar algunesreplantacions, però el que ha anat més béha estat la regeneració espontània d’algu-nes espècies. D’això, indubtablement, és

del que la família està més contenta, elbosc està sent capaç d’autoregenerar-se,malgrat totes les intervencions forçadesque es van fer en el seu moment.

Retornant a la seva vinculació amb elsector forestal, des de quan hi està vin-culada? Des de sempre, ja que sóc filla d’aquí. Peral meu pare, el bosc i la finca eren la sevavida. La seva prioritat era la conservaciódel bosc, i aquest sentiment ens el vaencomanar, no només a nosaltres les sevesfilles, si no també als seus néts, els qualstreballen fora de casa. A ells també els hiva encomanar aquesta prioritat per la pre-servació i el respecte pels boscos i per lanatura.

Així doncs, es podria dir que la seva vin-culació li ve de tradició familiar?És cert que estic vinculada al sector fores-tal per tradició familiar, però també periniciativa pròpia. Podríem dir que meitat imeitat. Naturalment, la tradició familiar téun pes important, però si no hi haguésaquesta voluntat personal, seria molt difí-cil de continuar.

Té algun suport o ajuda per portar a ter-me aquestes tasques?Pel que fa a la gestió forestal de la finca,tinc l’ajuda de la meva germana Lurdesque és enginyera agrònoma i que ja aju-dava al meu pare. Per la resta de tasques,inclòs l’agroturisme, tinc la meva mare i elmeu marit. Ell treballa, bàsicament, forade casa i ens dóna un cop de mà els ves-pres i els cap de setmana. Considero que lameva família i jo, tenim una implicació del100 % en al gestió de la finca.

16activitat


El fet de ser una dona en un món eminentment masculí li hacomportat alguna dificultat afegida?Pel fet de ser dona no he trobat més o menys dificultats a l’horade treballar en el sector forestal de les que hi pot haver en unaltre sector. Com a dones i per la nostra condició física, hi hafeines que no podem fer de la mateixa manera que els homes,com arrossegar amb la mula o tallar llenya i apilar-la, però aixòno vol dir que les dones no puguem gestionar un bosc.De totes maneres, fins fa pocs mesos, la gestió de la finca laportava el meu pare i jo encara tinc poca experiència en aquestsentit i, per ara, no he patit desigualtats de tracte. Personal-ment, crec que depèn de les persones, no del sexe.

Ens podria explicar breument com és la seva propietat?És una propietat típica de l’interior de Catalunya, irregular enquant a límits, amb moltes feixes petites de conreu, amb moltapedra, amb molts desnivells i amb bosc en fase de regeneració.

I si l’hagués de definir, com ho faria? Com una inversió, comun hobby o com un element patrimonial?La propietat ha de ser en un 50% un element patrimonial i enun 50% una inversió. Si només és un element patrimonial, ensadormirem i el deixaríem perdre. Hem de ser enginyosos; d’unabanda hem de poder fer rendible la nostra propietat i d’altrahem de poder estar-hi bé. No hem de pensar que acabarà sentuna propietat de caps de setmana, això em disgustaria molt.

Des de la seva òptica en quin estat de salut diria que es tro-ben els nostres boscos?Si tenim en compte que, actualment, no hi ha pastures als bos-cos, que aquests no s’aprofiten, que el que creix s’asseca, que hiha clapes de bosc amb molts peus que s’haurien d’aclarir, que elsboscos estan “bruts”... Sembla que els nostres boscos estan abo-cats a què qualsevol negligència pugui provocar un incendi o béque acabin no essent sostenibles. El que seria interessant [segonsun criteri de casa nostra que el nostre pare sempre va defensar iens va saber transmetre] és que el bosc tornés a ser la font d’e-nergia que havia estat a principis del s. XX. Es tracta d’aconse-guir treure del bosc allò que li sobra per créixer d’una manerasaludable i transformar-ho en energia. Ara, pràcticament, nos’aprofita res del bosc. Caldria retrobar el que el bosc havia estaten la seva vessant energètica. D’aquesta manera els boscos crei-xerien més “nets”, amb menys risc d’incendi, serien més rendi-bles, crearien llocs de treball i aportarien rendiments als pagesospropietaris. Igualment, aquests boscos serien un bé per a lasocietat, ja que ens aportarien l’energia que ens falta i queactualment estem important. La gestió actual dels boscos supo-sa millorar la seva salut, crear llocs de treball i un rendiment pelspropietaris.

Així doncs, quin diagnòstic faria del sector i quina seria laseva recepta per al futur més immediat?

Pel que fa a la recepta per al futur, apostaria pel que ja hecomentat. I en aquest sentit sóc optimista: crec que ja “hemposat la primera marxa” per començar a fer camí. En aquestsentit, la Federació D’agrupacions de Defensa Forestal (ADF) delBages ja hi està treballant, disposa de maquinària per estellarfusta, i també té lloc per emmagatzemar l’estella. En el municipiveí ja existeixen alguns petits equipaments municipals on lacalefacció funciona amb biomassa i en altres municipis de lacomarca d’Osona són altres equipaments més grans els que fun-cionen amb aquesta font d’energia. Ja hem posat fil a l’agulla,ara depèn de la consciència de cadascú a l’hora d’apostar peraquesta font d’energia quan hagi de renovar un equipamentparticular.

Quines són les principals contribucions del sector forestala la societat?De totes les contribucions que el sector forestal fa a la societat,en destacaria tres. En primer lloc, la mediambiental, la transfor-mació de CO2 en oxigen, sense boscos no podríem viure. Ensegon lloc, la del bosc com a espai d’esbarjo i oci i, finalment, elbosc com a font d’energia, desitjo que aquesta vagi en augment.

Una proposta per ajudar a millorarl’associacióProposaria un guiatge o un impuls de l’aprofitamentdel producte forestal. Un exemple molt concret és quedesprés de l’incendi de 1998, a casa vam guardar unstaulons de pinassa amb la idea de fer una taula, ja quecreiem que era una bona fusta. Quan li vam fer la pro-posta al fuster, aquest ens va posar moltes pegues:“aquesta fusta s’esquerda; no et durarà gens; ambaquests tanys la màquina no va prou bé...” I ens vampreguntar: “I doncs, aquests bancs que tenim a les salesi aquestes taules catalanes de les cases de pagès quetenen 150 anys, de quina fusta són?”

S’hauria d’impulsar i assessorar més els professionalssobre com treballar la fusta del país, el tipus demaquinària més adient per fer-ho i què és pot fer ambcada tipus de fusta. Caldria reivindicar que nosaltrestambé tenim fusta que pot ser útil per seure, per men-jar, per tenir-la dins a casa, per fer un moble. Ens hanfet creure que la fusta de fora era millor que la nostra.

Encara no he vist cap catàleg de mobles que expliquique estan fets amb fusta dels nostres boscos. Potserexisteix, però ho desconec.

Amb el suport de:

activitat17Setembre de 2011catalunyaforestal

“Estimo el bosc”

Estimo el bosc té l’objectiu d’apropar la reali-tat forestal a les escoles i a la societat engeneral. I amb aquesta finalitat consta de duesgrans accions.

Per una banda, donar a conèixer l’EDUbosc,una eina educativa dirigida principalment al’alumnat de 8 a 10 anys, fruit del treball demés de tres anys que la Fundació Boscos haelaborat amb el suport del Departament deTerritori i Sostenibilitat de la Generalitat deCatalunya per donar a conèixer la gestióforestal sostenible i la seva importància per alsnostres boscos i el seu futur.

La segona gran acció d’Estimo el bosc és lacreació d’un espai forestal on-line dins delweb de la Fundació Boscos amb informaciód’utilitat per als docents sobre la realitat delsboscos catalans i els beneficis de la gestióforestal sostenible. Amb la finalitat que aquestespai sigui d’utilitat per als docents s’ha creatun espai web provisional del projecte(http://estimoelbosc.wordpress.com) a travésdel qual tothom que estigui interessat puguifer les seves aportacions.

I és que els boscos contenen realitats sovintmolt desconegudes per a la població en gene-ral. Per aquest motiu, la Fundació Boscos hafet un pas més en la línia de millorar el conei-xement de la realitat i de l’espai forestal i haapropat una mica més el bosc a l’aula. Concre-tament, amb aquesta sessió la Fundació Boscosha donat a conèixer l’existència de l’EDUbosc iha apropat als docents cinc realitats del mónforestal explicades per aquells que les viuen

directament, tant sigui des d’un punt de vistaprofessional com personal. La sessió va comp-tar amb la participació de Javier Losarcos,col·laborador del CREAF qui va centrar la sevaxerrada en la importància de preservar la bio-diversitat; Josep M. Tusell, enginyer de Forestsi responsable de l’àrea tècnica del ConsorciForestal de Catalunya que va recordar que elsboscos són una font de riquesa; MarionaBorràs i Helena Ballart, enginyeres de Forestsdel GRAF van explicar la importància de lagestió forestal sostenible en la prevenció d’in-cendis; Jordi Puigdevall, silvicultor dedicat a laproducció de llenya i al turisme rural que vafer viure els assistents quin és el seu dia a dia.Finalment, Roser Ylla, de l’Escola Torrent CanCarabassa va donar a conèixer l’experiènciad’aplicar l’EDUbosc a l’escola.

Una quarantena de docents entre els quals hi havia mestres, educadors i professors van

participar el 3 d’octubre al Centre Cultural la Mercè de Girona a la sessió informativaEDUbosc, apropem el bosc a l’aula. La sessió estava emmarcada en el projecte Estimo el

bosc que la Fundació Boscos porta a terme amb el suport de l’Obra Social de Catalun-

yaCaixa dins de l’Any Internacional dels Boscos.

L’Aula del Centre Cultural la Mercè de Girona es va omplir d’educadors. A la imatge, escol-tant les explicacions de Roser Ylla de l’Escola Torrent de Can Carabassa de Barcelona.

18activitat


Un dels principals reptes de la Fundació Boscos és lamillora del coneixement de la realitat de l’espai forestal ila seva gestió. Una tasca que es considera essencial peravançar en la seva valoració i el seu reconeixement.

La Fundació Boscos aglutina silvicultors, professionals iexperts per fer èmfasi en aquest camp. I en aquesta líniaha creat EDUbosc, una eina educativa que pretén apro-par el bosc al professorat i a l’alumnat.

L’Obra Social de CatalunyaCaixa té en propietat 24espais naturals amb un total de 7.834 ha i treballa perassegurar una bona gestió d’aquests boscos redactantPlans Tècnics de Gestió i Millora Forestal o amb lalínia orientada a la reducció del risc d’incendi, amb elProjecte Guardabosc, que pretén mantenir zones debaixa densitat de vegetació utilitzant la ramaderia enextensiu.

EDUboscActivitats per a la sensibilizació forestal a l’escola

EDUbosc és una eina educativa dirigida a promoure lasensibilització forestal a les escoles. EDUbosc centrat en lagestió forestal sostenible comprèn dos documents: el pri-mer és un pdf interactiu amb dotze activitats per a la sensi-bilització forestal dirigides principalment a l’alumnat d’entre8 i 10 anys. El segon document és un pdf interactiu queconté una guia per a l’educador/a. Ambdós documents, quetenen com a marc de fons, la gestió forestal sostenible trac-ten temes com la multifuncionalitat del bosc; la relació delbosc amb l’aigua; els principals productes del bosc; la pre-venció del risc d’incendis; i la titularitat dels boscos.

EDUbosc ha estat pensat i dissenyat per distribuir on-linei està a disposició de tots els docents i educadors de formagratuïta al web del Consorci Forestal de Catalunya

(www.forestal.cat); a l’espai web d’Estimo el bosc(http://estimoelbosc.wordpress.com); així com a l’apartatRecursos educatius/Medi Natural de la secció Educació iSostenibilitat del web de Medi Ambient del Departament deTerritori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Tam-bé estarà disponible a través de la Xarxa Telemàtica Educa-tiva de Catalunya (www.xtec.cat).

EDUbosc que ha estat testat en un total de set escolescatalanes, és fruit d’un llarg treball iniciat l’any 2007. EDU-bosc és un projecte de la Fundació Boscos que compta ambel suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de laGeneralitat de Catalunya i que s’ha desenvolupat a partir deles directrius marcades pel Programa d’Educació Ambientaldel Departament d’Ensenyament.

L’Ainhoa i el seu germà, en Sergi ens ajudena entendre la importància de la gestióforestal sostenible.

Potencialitats de la biomassa forestal primària (BFP)

eguint amb la col·lecció d’instal·lacionsamb BFP a diferents sectors, en aquestnúmero, es farà incís en un dels sectors

normalment a l’ombra mirant-lo des d’un puntde vista ciutadà, però amb un gran consum d’e-nergia i amb una gran implantació a tota Cata-lunya. Es tracta del sector agropecuari i específi-cament de les granges d’aviram (pollastres,gallines ponedores d’ou fèrtil, guatlla, gall d’indi,estruç, picantó....). Un sector molt important aCatalunya doncs segons dades de la FederacióAvícola Catalana (FAC), a Catalunya l’any 2009 esvaren sacrificar 158 milions de caps (pollastres).

Sector aviram: és un sector on gairebé en totesles seves fases es necessita molta calor. Són ciclesproductius curts (de 25 a 30 dies) i intensius, desis a vuit cicles per any i granja, i els sistemesproductius que podem trobar amb les sevesnecessitats de calor en llurs instal·lacions són:

Cria intensiva de pollastres:La major part d’aportació de calor es fa en els 15primers dies de vida de l’animal, on cal manteniruna temperatura constant de 28-30 graus. Comés normal aquesta necessitat de calor aportatdisminueix en èpoques molt caloroses (bàsica-ment estiu), en aquestes és necessari aportar unaventilació addicional en l’últim cicle d’engreix.

Granges de ponedores d’ou fèrtilAquestes tenen dues parts: zona de ponedores izona d’incubació. A la zona de ponedores call’aportació de temperatura per mantenir unconfort constant i control de temperatura moltexhaustiu. Per tant tenim una important neces-sitat de calor, doncs aquests ous són fèrtils i calmantenir-los a temperatura d’incubació (entre37,5 i 37,8 graus). A la zona de les sales d’incu-bació, o també a les zones d’emmagatzematgedels ous fins la seva sortida també ens calaquesta temperatura per a la seva correcte con-servació. Aquestes instal·lacions tenen tot l’anyaquesta necessitat que a més és molt concreta icontrolada doncs una variació de temperaturao una falta d’aportació faria que els pollets noarribessin a eclosionar.

Granges d’aviram secundari (guatlla, gall d’indi...)Aquestes són una unió de les anteriors, però ambun producte diferent, pel que trobarem les matei-xes necessitats tèrmiques que en les anteriors ins-tal·lacions.

Tal com s’ha anat comentat aquesta necessitat decalor es dóna durant tot el període de vida de l’a-nimal, de manera que des del punt de la posta, laincubació, i el naixement del poll tenim unanecessitat de calor molt alta i de forma constant icontrolada. A partir de què el poll entra a la granjade creixement, els primers dies són els més delicatsen el control d’aquesta aportació de calor. Passataquest termini, la calor necessària no és tant con-creta, sent els últims dies quasi innecessària,sobretot en període d’estiu quan les mateixescalories que aporten els animals grans no reque-reixen d’una aportació externa de calor, arribant alpunt que es fa necessària una ventilació.

Un altre factor important és el control de lahumitat. En aquest cas, un altre avantatge de l’úsde la biomassa forestal davant l’ús d’altres com-bustibles com el gas, és que no ens aporta méshumitat a les instal·lacions i que a més eliminapart de la humitat generada pels animals. Totsaquests aspectes faran que la granja mantinguiun nivell de benestar animal per sobred’instal·lacions convencionals.

Bàsicament els sistemes per els quals s’estàduent a terme aquesta aportació de calor són dos,amb les seves variants possibles:Aportació de la calor necessària per radiaciódirecte. Aquí tenim la gran majoria de grangesque funcionen per pantalles de gas (amb flamapilot), més concretament amb Gas Liquat Propà(GLP), és la instal·lació més habitual.Aportació de la calor necessària per emissorsindirectes. En aquest cas la majoria de lesinstal·lacions són de Gasoil, funcionen majoritària-ment per sistemes de radiació estàtica (radiadorsadaptats) o per injecció d’aire calent (per exem-ple aeroterms).

Indiferentment del sistema utilitzat, sabem queactualment la major part d’instal·lacions estanfuncionant amb GLP o amb gasoil tot i que laintroducció de la biomassa cada cop és més gran.

biomassa19Setembre de 2011catalunyaforestal

Xavier Piñero

Enginyer Tècnic Industrial

S

Aquesta informacióha estat elaborada

amb el suporteconòmic de:

Les granges d’aviram

20biomassa


En els casos on trobem GLP, el sistema utilitzat majoritària-ment són les pantalles enfocades directament sobre els ani-mals, els altres sistemes solen utilitzar gasoil, bé sigui ambuna caldera de generació d’aire o amb una típica caldera ons’escalfa aigua i aquesta escalfa el sistema de radiació. Entots aquests casos no són unes calderes amb sistemes decontrol extremadament complexes, pel que la seva substitu-ció per a sistemes amb biomassa són molt senzills. Com quesempre hi ha personal a les granges no és necessària una cal-dera automatitzada, pel que el seu preu de compra és mésbaix i per tant, les amortitzacions de les instal·lacions sónforça més ràpides (de un a tres anys).

Addicionalment, cal tenir en compte que alguns produc-tors ja disposaven de calderes que tradicionalment funcio-naven amb pinya, cloves, gallinassa i altres subproductes,però eren instal·lacions poc o gens automatitzades i amb uncontrol inexistent sobre la caldera i sobre el combustible.Actualment, el nivell de control sobre la gestió de la tempe-ratura de la caldera, conjuntament amb l’automatització pelque fa a l’alimentació és plenament satisfactori, tant amb lesautomatitzades com amb les menys complexes.

El fet de plantejar el canvi de la instal·lació existent a unainstal·lació amb consum de biomassa forestal, no és altre queel cost de calefacció per cap de l’explotació, doncs aquestpot fer viable o no una granja i per tant passar de les pèr-dues al benefici amb el simple fet de canviar el sistema decalefactar la granja. Per aquest motiu cada vegada hi ha mésinstal·lacions de biomassa en aquest sector.

En els casos que es substitueixi sistemes de pantalles degas anteriorment esmentades, caldrà una inversió addicio-nal, doncs no es podrà aprofitar res de la instal·lació actual is’haurà de fer tota una instal·lació nova. En funció del siste-ma d’aportació de calor (aigua o aire) que es trií, la inversiófinal serà més o menys costosa. El més habitual, pel seumenor cost és instal·lar una distribució d’aire amb una calde-ra generadora d’aire calent.

En els casos de radiació indirecte, allí on hi han calderesque escalfen aigua com a element d’intercanvi de calor, jasigui per radiació (terra radiant o radiació flotant), o perintercanvi amb aire forçat (aeroterms) són els més fàcils isenzills de substituir. En aquests casos simplement connec-tant al sistema actual de distribució la caldera de biomassa,ja es té la instal·lació a punt pel seu funcionament.

A Catalunya hi ha varies associacions de productors avíco-les, part d’aquestes associacions, juntament amb productors iintegradors, queden englobades a la Federació Avícola Cata-lana (FAC), la qual té caracteritzades unes mitjanes i costosde producció de les explotacions, entre les quals hi ha elvalor de la necessitat de calor mig per cap produït i el nom-bre d’aus sacrificat segons l’any.

En base a aquestes dades, a Catalunya l’any 2009 es vansacrificar 154.003.158 caps de pollastres. Com a terme mig,

el cost de calefacció per pollastre és de 0,08 € en grangesque produeixen calor amb GLP. A partir de dades d’experièn-cies reals, s’estima que el cost per pollastre calefactat ambbiomassa és de 0,03 €. Així doncs, l’estalvi en calefacció ésde 0,05 € per pollastre.

En el cas del gasoil les diferencies encara són més grans: elcost i el consum del combustible són superiors que en el casdel GLP. Per aquest motiu i sense dades de referència de l’úsdel gasoil, agafarem el consum mig del GLP per a calcularl’estalvi mig amb l’ús de la biomassa forestal.

Com que les granges que utilitzen gas o de gasoil repre-senten un 90% de la producció total, es tindrà en compteaquesta dada a l’hora de fer el càlcul de l’estalvi possible.

Estalvi econòmic amb l’ús de la biomassa forestal: 154.003.158 pollastres x 90 % x 0,05 € = 6.930.142,11 €

Cost equivalent amb l’ús de gas GLP: 154.003.158 pollastres x 90 % x 0,08 € = 11.088.227,37 €

Addicionalment a l’estalvi econòmic (aquest representa enconjunt 6,9 milions d’euros), d’aquí també se n’extreuendades molt significatives pel que fa a la reducció de l’impac-te del diòxid de carboni (42.335 t de CO2/any).

Gas consumit: 11.088.227,37 € / 0,7875 €/Kg = 14.080.288,72 Kg de gas1 kg de gas = 3.007 kg de CO2/any

Emissions equivalents:Emissions CO2

Per tant, en les explotacions avícoles la utilització de biomas-sa forestal farà reduir en gran mesura els costos de l’explota-ció, de manera que l’ús d’aquest combustible serà més rendi-ble. És indiferent del tipus de granja que estiguem parlant, jasigui de cria intensiva o de ponedores d’ou fèrtil o secundà-ries, en totes elles es té una necessitat de calor que actual-ment s’està generant amb combustibles fòssils, i pel sol fet desubstituir aquest per biomassa forestal (que com ja hem ditno implicarà una gran modificació del sistema productor decalor), comportarà la major rendibilitat de l’explotació, aspec-te fonamental per totes aquelles instal·lacions que actual-ment estan en el llindar de la sostenibilitat entre costos iingressos per reduir una de les majors factures en una granjaavícola que no és altra que la del combustible per a la gene-ració de calor.

espècies forestals23Setembre de 2011catalunyaforestalPinassa

Pinus nigra

Josep Capó i Nin

Tècnic Superior en ges-tió i organització derecursos naturalsCooperativa ServeisForestals

a pinassa Pinus nigra a nivell mundial esdistribueix exclusivament, tot i que deforma àmplia, a les muntanyes calcàries

interiors de la regió submediterrània formantmasses relativament aïllades i fragmentades encondicions ecològiques diverses, on es reconei-xen diverses subespècies i varietats. Es podendiferenciar tres grans grups poblacionals a lapart oriental, al centre i a la part occidental del’àrea Mediterrània fins a Crimea (nord del marNegra). A Catalunya, la pinassa és molt cone-guda per la gent del territori i una de les mésabundants en tots els sentits. La seva fusta ésmolt apreciada i també una de les més consu-mides per les serradores catalanes.

DistribucióEn funció de cada grup poblacional i subespècie:Poblacions occidentals:Pinus nigra subsp. salzmanii: es troba als Piri-neus, est i centre de la Península Ibèrica, aixícom al sud de França.Pinus nigra subsp. mauretanica: es distribueix alnord d’Àfrica, concretament a Algèria i Marroc.Poblacions centrals:Pinus nigra subsp. nigra: s’estén per Àustria,centre d’Itàlia, Grècia, Iugoslàvia (Alps i Penín-sula Balcànica).Pinus nigra subsp. laricio: localitzada a Còrse-ga, Calàbria, Sicília (Península Itàlica).Pinus nigra subsp. dalmatica: de forma exten-sa per la costa i les illes del nord est de Iugoslà-via (voltants del mar Adriàtic).Poblacions orientals:Pinus nigra subsp. pallasiana: present de for-ma àmplia per l’Àsia Menor.

Partint de la classificació anterior i en base a lespreferències ecològiques, es distingeixen duesvarietats del tàxon de pinassa peninsular Pinusnigra subsp. salzmanii, corresponents a la var.pyrenaica i a la var. hispanica. Així la varietatpyrenaica es troba a Catalunya, Aragó, Castelló inord del sistema Ibèric que estaría en transicióamb les masses de pinassa del sud est de França,mentre la varietat hispanica es troba a les Serresde Cuenca, Sistema Central i Serralades Bètiques.

En l’àmbit peninsular s’han definit 11 regions

de procedència (unitats bàsiques per la regula-ció de comercialització de llavor i plantes), des-tacant les regions del Prepirineu Català, AltEmpordà i part meridional de Catalunya.

A Catalunya ocupa una superfície aproxima-da de 125.000 ha, (MiraBosc.On Line v. IFN3.).La província amb més pinedes de pinassa ésLleida (76.000 ha), seguida de Barcelona(28.000 ha), Tarragona (16.000 ha) i finalmentGirona (5.000 ha). És la quarta espècie mésabundant, tot i que a nivell de comarca nomésés l’espècie més abundant al Solsonès (més de35.000 ha). Destaca també la seva presència(superant les 10.000 ha) a les comarques delBerguedà, Alt Urgell, Bages i la Noguera. (veuremapa de distribució i taula 1).

Els grans incendis forestals dels anys 1994 i1998 que afectaren més de 60.000 ha de laCatalunya central, van minvar considerable-ment la superfície ocupada per aquesta espè-cie, la qual té una capacitat de regeneraciómolt limitada després del foc.

MorfologiaArbre de bon port que pot arri-bar als 45-50 metres d’alçada(tot i que no acostuma a passardels 30 m). Tronc generalmentamb bona rectitud i cilíndric,amb capçada de forma irregulardisposada al terç superior del’arbre a la maduresa. Escorçagris i llisa en estadis joves, men-tre que es caracteritza als exem-plars madurs per tenir unesgrans plaques de tonalitats pla-tejades. Durant els primers anys,copa en forma cònica i brancat-ge de distribució verticil·lada.Acícules llargues d’entre 6-16cm, flexibles i no punxegudes,d’un color verd clar. Floreix demarç a maig. Pinyes de 4-6 cmde llarg i 2-4 cm de gruix, gaire-bé sense peduncle que madurendurant la tardor del segon any,disseminant la llavor durant laprimavera del tercer any. Llavor

L

24espècies forestals


de 3-8mm, amb una ala de fins a 20 mm. Sis-tema de reproducció i dispersió de llavors permitjà del vent. Es tracta d’una espècie anyívolaque presenta fructificacions abundants cada 3o 4 anys.

EcologiaÉs una espècie que prefereix sòls calcaris entreels 400 i 1400 metres d’altitud. Es troben lesmillors qualitats d’estació en orientacions nordde sòl profund (>50 cm) i per sobre els 700 mmde precipitació anual i 150 mm de precipitacióestival, on pot assolir creixements mitjans envolum superiors als 6 m3/ha·any. En base a les

tipologies forestals arbrades (ORGEST), formamasses homogènies com espècie dominant al’àmbit prepirinenc i central i a l’àmbit meridio-nal, així com boscos mixtos amb el pi roig, piblanc, carrasca (o alzina) i roures. Les planta-cions amb Pinus nigra subsp. nigra var. austria-ca, Pinus nigra subsp. laricio var. corsicana ovar. calabrica poden ser òptimes amb una bonaplanificació (veure taula 2 a la pàgina 27).

Gestió silvícolaLa gestió tradicional de la pinassa a Catalunya,s’ha centrat principalment en la tallada d’aques-tes masses per un criteri purament diametralcada 10-15 anys, amb l’extracció dels millorspeus que superin els 60-70 cm de perímetre(entre 19 i 22,3 cm de diàmetre), sense gairebéincidir en la tallada de millora sobre els peusmenors o dominats. Cal per això, definir uns cri-teris mes acurats en la gestió d’aquests boscos iper tant en millorar la planificació dels tracta-ments, ja que tot i la capacitat de l’espècie areaccionar en creixement a aquest tipus d’ac-tuacions, ens podem trobar amb finques on lesmasses es troben descapitalitzades i assolir denou els nivells de producció de fusta òptims potcostar molt. Tot i això, degut als incendis delsúltims anys i a la falta de rentabilitat d’algunesfinques que ha provocat l’abandonament de lesactivitats silvícoles, ha facilitat l’aparició d’es-tructures regulars, com a tendència natural del’espècie.

En funció de si l’espècie és dominant o no, delsobjectius, qualitat d’estació i altres variables aconsiderar per part del propietari i gestor, lamassa on és present la pinassa es pot gestionarde forma irregular, semirregular o regular apli-cant diferents models ‘ideals’ per cada un d’a-quests rodals, ja que l’espècie té un tempera-ment semi-tolerant. Així, la pinassa pot suportarmillor la competència que altres pins i és capaçde regenerar bé sota coberta (sense mantenir laplançoneda dominada gaires anys). El seu crei-xement pot ser lent durant els primers anys,però posteriorment és més o menys constant. Téuna gran capacitat de reacció en creixement, sis’efectuen tallades a temps que l’alliberin decompetència. Els models de gestió establerts finsara, responen generalment a masses homogè-nies (formacions pures on la pinassa assoleix unaAB>80%) on la pinassa és per tant l’espèciedominant i s’ha de considerar una corba ideal

Distribució de pinassa a Catalunya. Considerades les formacions pures en base a la cartografia dels hàbitats de Catalunya(codis Corine: 42.632, 42.67 i 42.637+) DAAM.

Taula1. Superfície ocupada pinassa a Catalunya

Diferents fonts.1 MiraBosc.On Line v. IEFC. Dn a partir de 7,5 cm on l’espècie és present.2 On l’espècie és dominant (Ocupació AB>50%). CREAF.3 MiraBosc.On Line v. IFN2. En base a MCSC (1993). Pinassa com espècie dominant en AB.4 MiraBosc.On Line v. IFN3. En base a MCSC (200-2001). Pinassa com espècie dominant en AB.

espècies forestals25Setembre de 2011catalunyaforestal

(tractament irregular) o bé definir un règim d’aclarides (trac-tament regular). Per altres tipologies de masses, representadessobretot per boscos mixtos amb altres coníferes o frondosesnecessiten aplicar models de gestió més complexes que s’a-daptin als objectius i/o requeriments per les espècies presents,prioritzant o no la dominància d’alguna d’elles.

Com s’ha descrit anteriorment, atesa la complexitat estruc-tural de cada massa que ens podem trobar, es requereix definirun model òptim per assegurar la seva persistència. En aquestsentit i establertes les tipologies forestals arbrades (ORGEST)s’està treballant en definir les orientacions de gestió per cadas-cuna d’aquestes tipologies (veure taula 2 a la pàgina 27).

Igualment, donada una estructura determinada per unaqualitat d’estació definida, ja sigui regular, irregular o semirre-gular es poden definir tractaments diferenciats per ajustar itransformar progressivament aquesta estructura existent capa l’estructura desitjada.

Tractament RegularTot i que l’estructura regular no és la més comuna alsboscos de Catalunya, exceptuant les zones on ha apare-gut una ràpida regeneració natural en antigues feixes decultiu abandonades, en aquelles masses que han rebutaquest tipus de tractament, o d’altres zones amb regene-ració després d’alguna catàstrofe (incendi, fortes venta-des, nevades...) si que es poden encarar les masses aaquest tipus de bosc amb els tractaments adients.

Així per a masses regulars, s’ha de definir el torn (anysque passen des de la regeneració natural fins la talladafinal dels arbres) en funció de la qualitat d’estació i elrègim i tipus d’aclarides programades. A tal efecte el tornper la pinassa es pot establir a partir dels 70 anys enqualitats d’estació alta fins els 120 anys en qualitatsd’estació baixes (depenent també del criteri establert)amb l’objectiu de produir fusta de qualitat (o bé comer-cial) entre els 30 cm i 50 cm de diàmetre final. Per arri-bar als objectius desitjats, es deixa una densitat final

entre 200 i 400 peus/ha (arbres de futur afavorits fins lamaduresa) quan s’apliquin les tallades de regeneració(per aconseguir la regeneració natural). Les tallades deregeneració en pinassa s’acostumen a fer per un períodede regeneració d’entre 20 i 30 anys. Aquestes talladess’acostumen a fer per aclarida successiva uniforme, tot ique també es pot efectuar l’aclarida successiva per bos-quets o per faixes. Les tallades de regeneració també espoden fer mitjançant una tallada arreu, amb l’extraccióde tots els peus bé per faixes, bosquets o amb reservad’arbres pare.

Aclarides: són les intervencions per regular la densitatd’arbres i millorar la vitalitat i creixement dels que restenen peu. Així es parla d’aclarida de plançoneda per reduirla densitat inicial procedent de regeneració natural finsals 1.500-2.500 peus/ha. Les aclarides de millora poste-riors, són intervencions que es fan entre l’aclarida deplançoneda fins les tallades de regeneració per eliminarde forma progressiva els pitjors peus de la massa i afavo-rir els arbres de futur. Normalment entre tres i quatreaclarides de millora cada deu o quinze anys poden sersuficients per començar les tallades de regeneració.

Tallades de regeneració: en l’aclarida successiva unifor-me s’apliquen tallades parcials on s’extreuen de formaprogressiva els peus que no interessen a final de torn,deixant en peu els arbres de futur. Durant aquest períodeon la importància recau en la regeneració natural, s’e-fectua normalment una tallada preparatòria per afavorirla fructificació, posteriorment es fa una tallada dissemi-natòria per obrir la massa i facilitar la dispersió de llavori per últim es fa la tallada final de tots els peus que res-ten, sempre i quan s’hagi assegurat la regeneració natu-ral. Entre la tallada final i la disseminatòria en ocasionses pot fer una tallada secundària i/o tallada aclaratòriaen funció del desenvolupament del regenerat.

S’adjunta a continuació un exemple de tractament permassa regular de pinassa en bona qualitat d’estació:

Inventari de camp en parcel·la de pinassa. Lladurs (Solsonès). Foto: Serveis Forestals

26espècies forestals


*MODEL DE GESTIÓ PER PINASSA (Qualitat d’estació Alta):Diàmetre final: 45-50 cm. Nº de peus final: 200 peus/haTorn: 85-90 anys

PlantacionsA Catalunya ens podem trobar amb plantacions de pinassad’Àustria Pinus nigra subsp. nigra var. austriaca, utilitzada enrepoblacions i plantacions amb objectiu productor en àrees delprepirineu durant la dècada dels 1960 i 1970. Les varietats depinassa de Còrsega o Calàbria Pinus nigra subsp. laricio var. cor-sicana/calabrica han estat plantades per la producció en àrees delMontseny-Guilleries on el pi insigne o l’avet Douglas no hi tro-ben les condicions òptimes de creixement. En ambdós casos, laregeneració natural d’aquestes varietats en les condicions ecolò-giques del territori català és molt dificultosa o nul·la i per tant laseva persistència restarà condicionada a una nova plantació. Encas contrari altres espècies colonitzaran l’espai d’aquestes planta-cions en un futur (molt probablement per frondoses).

Tractament irregularPer aquest tipus de tractament, l’objectiu principal és l’aprofita-ment forestal amb la millora de la massa per tal d’aconseguir laregeneració natural, obtenint un rendiment continu on la mas-sa presenti un rang d’edats superior a dues vegades el períodede regeneració. L’ideal seria que aquests tipus de bosc, tinguiarbres de totes les edats amb una distribució ideal en funció delsobjectius i qualitat d’estació. Així s’ha de definir una corba idealon es representi la densitat de peus que es vol assolir per cadaclasse diamètrica, establint un període de temps entre cadaintervenció (període de rotació). Per estructures irregulars elperíode de rotació entre cada tallada de selecció pot ser de 10 a

15 anys (com sempre en funció de la qualitat d’estació i objec-tius) deixant uns 700-1.000 peus/ha, una AB pròxima als 20m2/ha, un volum de fusta en peu de 100-150 m3/ha i una frac-ció de cabuda coberta no inferior al 70%. D’aquesta forma tam-bé es defineix aquesta corba en funció del diàmetre de tallada(a partir del qual es poden tallar tots els arbres).

Es detalla a continuació unexemple de distribució ideal(peus/ha), en funció del diàmetrede tallada (cm) que es vol assolir:

Tant per als tractaments regulars com irregulars que s’handescrit anteriorment com a models orientatius i d’exemple,s’han de definir en cada cas en base a la qualitat d’estació i latipologia de massa que ens trobem i per tant caldrà adaptar-lesals objectius que s’estableixin. Igualment, manquen per publi-car les orientacions de gestió (ORGEST) per la pinassa (i lesaltres principals espècies de Catalunya), on es definiran elsmodels tant per tractaments irregulars com regulars i queseran de referència per la gestió d’aquestes masses.

Per als tractaments regulars mitjançant l’aclarida de planço-neda o aclarides de millora, per als tractaments irregulars mit-jançant la tallada de selecció i les plantacions de coníferes, elCentre de la Propietat Forestal (CPF) obre una convocatòriad’ajuts anual per tal d’incentivar la gestió forestal sostenible enles finques amb instruments d’ordenació forestal (IOF) com sónel pla tècnic de gestió i millora forestal i el pla simple de gestióforestal (PTGMF i PSGF), ja que aquestes actuacions de millorasuposen una inversió per la propietat (on s’extreuen principal-ment peus sense valor comercial).

UsosEs consumeixen aproximadament unes 100.000 tones anualsde pinassa a les serradores catalanes. La seva fusta té una den-sitat en verd d’unes 0,88 t/m3, (partint d’un 50% d’humitat enbase humida – 50%hbh), reduint-se la seva densitat al30%hbh, a unes 0,63 t/m3. Té una duresa de 2,2 mm-1 (fustasemidura), resistència a la flexió estàtica de 92-116 N/mm2,mòdul d’elasticitat de 9.500-10.143 N/mm2, compressió axialde 45 N/mm2 i una flexió dinàmica de 2,45 J/cm2. Amb totesaquestes propietats mecàniques molt similars a les del pi roig,no és una fusta utilitzada com a estructural (bigues). Tot i aixís’està treballant des de l’Institut Català de la fusta (INCAFUST),per estudiar i definir les possibilitats de l’espècie per aquest ús idiversificar el seu mercat potencial. Com a fusta de serra perembalatge és una de les espècies més consumides. Igualmentper a l’elaboració de pals o roll tornejat impregnat també ésuna fusta molt apreciada i sol·licitada per les indústries, les

*Aquest exemple s’haurà d’adaptar a un model diferent en funció dels objectius oqualitat d’estació.Ho: Alçada dominant [m]Dg: Diàmetre mig [cm]N: densitat [peus/ha]**Aclarides de millora:Aclarida selectiva. Fomenta el creixement dels millors peus eliminant competi-dors. Es pot fer la selecció dels arbres de futur.Aclarida alta. Es treuen principalment arbres de l’estrat dominant i codominant.Aclarida baixa. Es treuen principalment arbres de l’estrat dominat.Aclarida mixta. Es treuen peus de l’estrat dominant i dominat.Aclarida sistemàtica. Es fa per marcatge en funció de la situació de l’arbre (sensevalorar l’estrat que ocupa).

quals poden arribar a pagar un 50%més que la fusta d’embalatge. Així pera l’elaboració de pals utilitzats enlínies elèctriques i telefòniques, calentroncs molt rectes de 8 a 12 metresde longitud amb un mínim de 12 cmen punta prima, tot i que la demandade característiques per aquest pro-ducte varia enormement. Tot i que ésun mercat molt residual i localitzat, la

seva fusta també és apte per aldesenrotllament

En base als resums d’aprofitamentsforestals elaborat anualment per elServei de Gestió Forestal de la Direc-ció General del Medi Natural, s’ob-serva que la pinassa és la segonaespècie amb més aprofitamentsanuals després del pi roig (veure tau-la següent).

espècies forestals27Setembre de 2011catalunyaforestal

Volum en m3 amb escorça per al conjunt de Catalunya. Servei de Gestió Forestal. DAAM

Taula2. Tipologies forestals (ORGEST) on és present la pinassa.

L’home, el clima i la

muntanyaes zones de muntanya han estats habita-des des de sempre per l’home, tot i quedurant les darreres dècades la despoblació

d’aquests territoris rurals és evident. Encara avuidia trobem una part de la població que hi viu, enaquelles zones on l’alçada les fa habitables, forade l’anomenada alta muntanya, on només hi haroques, gel i pocs signes de vida.

Els desplaçaments a peu, a cavall i les durescondicions meteorològiques a la muntanya vanmotivar la construcció d’albergs a les capçaleresde les valls, als ports de muntanya o a les colladesper poder aixoplugar i donar menjar i beure quitransitava per aquests paratges.

Els pastors en estar llarg temps a les pasturesd’alçada han deixat la seva empremta mitjançantla construcció de cabanes, per poder protegir-seamb els ramats de la nit o del mal temps. Els amo-rriadors escampats per les muntanyes, petitesconstruccions de pedra seca amb la finalitat dedonar aixopluc als pastors que vigilaven els ramatstranshumants a les àrees de parada i descans a lescarrerades, o simples pilars de pedra als camins perfer de guia en cas de boira o neu són alguns delsexemples de la vida de l’home a les muntanyes.

Els carboners, antic ofici desaparegut avui diaperò molt freqüent només fa un segle, han deixatla seva petjada a moltes placetes dels boscos decasa nostra. A voltes, a ple hivern quan la feina alcamp disminuïa els nostres avis feien les carbone-res amb grans piles de llenya de 20 a 30 tones defusta. Per coure la llenya i convertir-la en carbó,‘els homes de fum’ vigilaven dia i nit la pila durant2 o 3 setmanes, ja que sempre hi havia el perill defer-se algun forat i sinó es tapava de seguida,amb molsa i troncs, es podia cremar tot.

Les activitats quotidianes de l’home i el seubenestar han estat condicionades des de semprepel medi físic, el relleu i sobretot pel clima i elsfenòmens meteorològics. Els canvis climàtics hananat variant la presència de l’home en determi-nats territoris.

Aquesta dependència de l’home al temps hacomportat la necessitat de conèixer les condi-

cions meteorològiques futures per intentar evitar-les o adaptar-se a aquestes.

Els principals factors climàtics que condicionenla localització dels nuclis de població i les casessón l’orientació i la situació topogràfica, quedeterminen l’exposició al sol i al vent i justifiquenla peculiaritat de l’arquitectura de les cases i elsmaterials de construcció d’aquestes, per exemplela forta inclinació de cobertes perquè caigui l’ai-gua de la pluja i la neu ràpidament o els porxoscom aixopluc.

Els riscos naturalsRiscos naturals de tots tipus són comuns a leszones de muntanya, molts d’ells relacionats direc-tament amb clima i temps, i els fenòmenshidrològics, glaciològics o geològics associats:tempestes amb llamps i calamarsa, despreni-ments, crescudes fluvials, forts vents, temporals...

Un risc natural específic de les nostres muntan-yes més enlairades és la caiguda d’allaus. L’homeha dissenyat diferents estratègies de prevencióper minimitzar aquest risc, com per exempleaccions pretecnològiques, la gestió de boscos ambuna funció protectora,etc. Els avenços tècnics delsegle XX han potenciat accions que provoquen deforma conduïda allaus amb la finalitat que espugui evitar que aquestes prenguin dimensionsmolt superiors.

Les avingudes dels cursos fluvials de formasobtada és un dels riscos més preocupants alnostre territori ja que és el causant de més mortsal llarg de la història arreu del nostre país.

L’efecte föhn és el vent descendent, càlid, sec ihabitualment fort propi de determinades zonesmuntanyoses. Aquest vent estableix unes condi-cions favorables al desencadenament espontanid’allaus, ignició d’incendis forestals, fusions ràpi-des del mantell nival i, fins i tot, canvis als com-portaments i estat anímic de persones i animals.

Avui dia, el fet de poder consultar la previsió deltemps amb tanta facilitat ha fet possible la realit-zació d’activitats a l’aire lliure en condicions deseguretat i confort, a més d’augmentar el grau de

Manel Martínez

L

28meteorologia


29catalunyaforestalSetembre de 2011

meteorologia

satisfacció dels turistes i la disminució enla probabilitat de patir un accident.

La predicció meteorològica estacionalencara no és gaire fiable però, en el futuresdevindrà una eina a tenir en compte al’hora de planificar quines espècies han desembrar els agricultors o, per exemple, peruna estació d’esquí, un pronòstic d’hiverncàlid pot esdevenir un canvi significatiu enla gestió dels seus recursos.

Com afectarà el canvi climàtic a aqueststerritoris?Las zones de muntanya són llocs d’especialinterès per la comunitat científica perdetectar directa o indirectament els canvisclimàtics, sobretot per l’elevada sensibilitati fragilitat dels seus ecosistemes davantd’aquests canvis ambientals que serveixend’indicadors i per això són objecte d’estudi.

L’escalfament global recent, antropogè-nic en gran part, ha comportat i ho conti-

nuarà fent, canvis significatius en les con-dicions climàtiques de les muntanyes. Laprimera dècada del segle XXI ha estat con-siderada, a escala global, la més càlida dela història dels registres meteorològics(OMM, 2010), existents des de 1850.

Un dels efectes més evidents d’aquestescalfament està sent la migració enalçada d’algunes espècies vegetals o ladesaparició d’altres o, per exemple, lamodificació del règim hídric dels nostrescursos fluvials, o l’ascens de la cota deneu i de l’altitud del límit inferior delmantell de neu estacional continu.

De forma general, el canvi climàtic potalterar la freqüència d’aparició i la intensi-tat dels fenòmens meteorològics violents iels processos geomorfològics associats(esllavissades, allaus, etc.). És necessari,doncs, que l’home s’adapti als nous canvisque estan arribant i que trobi un nou estatd’equilibri amb la muntanya.

Boira al Castell, pluja al clatell.

Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre.

De poca pluja i molt vent, tothom se'n ressent.

De ponent el mou i de llevant el plou.

El fil de l'aranya assenyala eltemps: com més llarg més bo.Quan plou, s'arrupeix i no fila.

Aranya voladora, pluja duradora.

Pluges de novembre, omplen elsbarrals i curen tots els mals.

Amfibis i rèptils deCatalunya, País Valenciài Balears

Publicacions, webs i agenda 30Setembre de 2011catalunyaforestal

Autors: Xavier Rivera, Daniel Escoriza,

Joan Maluquer-Margalef, Oscar

Arribas, Salvador Carranza.

Editorial: Lynx Edicions

2011

276 pàgines

ISBN: 978-84-96553-53-8

Dins de la col·lecció de guies‘Descobrir la Natura’, ‘Amfibisi rèptils de Catalunya, PaísValencià i Balears’ és la pri-mera guia de camp que tracta de forma exclusiva les 67espècies d’amfibis i rèptils presents en l’àmbit dels PaïsosCatalans, així com també les espècies que es poden trobaren àrees properes o limítrofes i les desaparegudes entemps recents. Aquesta publicació està recomanada per laSocietat Catalana d’Hepetologia. Disponible en llibreries.

Encara no coneixes el perfil del Consorci Forestal deCatalunya al Facebook? Descobreix les darreres novetats,participa en debats i segueix la darrera actualitat a travésd’aquest espai a la xarxa. Pots accedir-hi directament desdel web de l’associació (www.forestal.cat) o bé a través del’enllaç més amunt indicat.

Segueix el CFC alFacebookhttp://www.facebook.com/pages/Consorci-Forestal-de-Catalunya/191783434185976

Jornada de Tardor ‘Instal·lacions de valorització i sis-temes de producció de biomassa forestal primària’.Dimecres 9 de novembre de 2011. Vilanova de Sau(matí) i Cassà de la Selva (tarda).

Amb el títol "Instal·lacions de valorització i sistemesde producció de biomassa forestal primària" laJornada de Tardor 2011 proposa la visita de dos casosamb l'objectiu és obtenir biomassa forestal primària.Podeu veure el programa complet a www.forestal.cat.

International Meeting on Mediterranean Stone Pinefor Agroforestry (AGROPINE 2011).Del 17 al 19 novembre de 2011. Valladolid.

Més informació www.iamz.ciheam.org/agropine2011/

En el marc de la iniciativa ‘Estimo el bosc’ que la FundacióBoscos porta a terme conjuntament amb l’Obra Social deCatalunya us convidem a participar en la creació d’unespai forestal on-line dirigit principalment a la comunitateducativa amb informació sobre la realitat dels boscoscatalans i els beneficis de la gestió forestal sostenible.Com creieu que ha de ser aquest espai? Quin tipus d’in-formació creieu que seria d’utilitat? Feu-nos arribar lesvostres aportacions i suggeriments a través de http://esti-moelbosc.wordpress.com

Estimo el boschttp://estimoelbosc.wordpress.com

e n t r e v i s t a

"...jo vull viure de la terra, vullquedar-me aquí i aprofitaré elbolet per intentar-ho..."

Josep Pintó

Josep Pintó es dedica a l'hos-taleria i és propietari d'unafinca de 220 hectàrees a SantLlorenç de Morunys. També ésregidor de Medi Ambient del'Ajuntament de Sant Llorenç.La seva iniciativa, pionera aCatalunya, consisteix enregular la recollida de bolets ala seva finca, i ho ha fetinventant una fórmula queuneix el bosc amb l'hostaleriaper dotar de valor afegit totesdues coses.

Autor de l’entrevista: MiquelManzano - Publicada al Cel-sona número 741, 30 desetembre de 2011

Com se li va ocórrer la idea de ferpagar per collir bolets a la seva finca?La idea fa molt temps que està treba-llada. Jo havia estat president de l'As-sociació de Turisme de Sant Llorenç,nosaltres vam fer una proposta de feruna regulació a la Vall de Lord orien-tant-la al sector turístic, perquè elmercat potencial és enorme. Nosaltresens vam dedicar a fer un comptatgeuna temporada i vam arribar a unnúmero de 50.000 visitants en dosmesos, aquest número coincidia bas-tant amb els estudis que fa el CentreTecnològic Forestal de Catalunya, tot ique -depenent del volum de bolets- hiha més o menys visitants. En aquellatemporada que nosaltres havíem fet elcomptatge ells estaven entre 45.000 i48.000 visitants. Per tant, era un mer-cat enorme que nosaltres pensàvemque havíem d'aprofitar. Vam fer unprojecte i no va ser acceptat pel poble.Jo, al cap d'un any i mig, vaig tirar peldret i vaig decidir fer-ho a casa meva,perquè jo les mateixes possibilitats queveia pel conjunt del territori les veigaplicades al meu negoci.

Què pretén amb aquesta iniciativa?Aquesta iniciativa està carregada d'in-tencions. Jo sóc d'aquí, jo vull viureaquí. Vull viure vinculat a la terra, hemviscut uns anys d'esquena a la terra,però ara no podem. El que es vulguiplantejar l'existència per aquí ha de

comptar que tenim terra i tenim bosc iper tant és el que hem d'aprofitar. Evi-dentment no la podem aprofitar ambel que hem fet durant 500 anys, hemde fer prospecció sobre nous camins ien aquests moments el camí que emsembla més evident de tots és el bolet.Per tant, jo vull viure de la terra, vullquedar-me aquí i aprofitaré el boletper intentar-ho.

Com controlarà l'accés dels boletairesa la seva finca?La finca està tancada completament,menys les portes que estan obertes.Qualsevol pot accedir a la finca, el queentri té dues possibilitats: o rebentar eltancat o entrar tranquil·lament cami-nant per la porta. Si entra per la portaes trobarà uns cartells indicadors que lidiran que és una zona controlada de larecollida de bolets i que ha d'actuard'una determinada manera. A partd'això, hi haurà vigilància privada icossos de guarda com són els Forestalsi els Mossos d'Esquadra, que esperoque si és necessari vinguin.

Quants diners farà pagar per collirbolets?La qüestió és que una única finca d'unsol propietari és molt poca superfícieper fer una història d'aquestes, perquèconcentres la producció de bolet enun lloc determinat. Els bolets van sor-tint en determinats llocs, comencen

partidari de regular la recollida de bolets

34entrevista


pels llocs més frescos i acaben pels llocs méscalents a final de temporada. Com que nomésdisposo d'un lloc a mi la temporada se'm faràmolt curta i quan comencin a florir tindré quinzedies o tres setmanes per aprofitar. Una de lescoses que tenim clares, jo com a propietari i elCentre Tecnològic com a entitat que fa un estudicientífic, és que s'ha de controlar el nombre devisitants, perquè no té sentit que jo li vengui untiquet a un senyor de Tarragona, que faci el viat-ge aquí i es trobi com a la plaça Catalunya. Aixòvol dir que en realitat en una sola finca hi entraràpoca gent al cap de l'any. Si jo venc tiquets o sónmolt cars o allò no funciona, el que nosaltres hemfet és donar-li valor al producte, jo entenc que siel que faig és afavorir la gent que fa ús de lameva instal·lació hotelera li estic donant un valormés gran al bolet. Potser no cobrarem tiquet,però la gent vindrà aquí i farà estada i em pagaràunes habitacions, un restaurant i tenim la inten-ció que ho facin entre setmana, de manera quepuguem aprofitar les tres setmanes que tinguemproducció i puguem tenir ocupació entre setma-na, cosa que actualment no tenim. Això no vol dirque en algun moment hi hagi un pic de produc-ció i es puguin vendre tiquets per l'aprofitamentdel bolet. En aquests moments no ho veiem clar.

Serà difícil que això sigui rendible?Jo tinc clar que en aquests primers anys no hoserà, de rendible, perquè el cost que tindrà lavigilància es menjarà els beneficis.

Què ha de fer un boletaire que vulgui collir a laseva finca?Ha de venir a l'hotel i s'ha d'apuntar a una llista,després ha de treure el tiquet. En aquest moment,com he dit abans, el que estem fent és afavorir lagent que està disposada a dormir a l'hotel. Ja hiha llista d'espera. També hi ha una societatmicològica que m'ha demanat intervenir, aquestsno fan extracció, el que fan són estudis relacio-nats amb el món del bolet que van més enllà delrovelló i la llenega.

Com creu que s'ho prendran els boletaires?En algunes entrevistes que m'han fet, abans dedonar-me pas a mi, han fet enquestes a peu decarrer. Normalment a la ciutat es contempla bas-tant favorablement, la majoria de gent veu clarque això s'ha de controlar. Al poble hi ha dos ver-

sions clarament diferenciades, el propietari com-pletament a favor de l'actuació i el no propietaricompletament en contra.

Creu que l'administració hauria d'ajudar a regu-lar aquesta activitat?No té sentit que això ho faci un propietari a nivellparticular, perquè el propietari del costat un dia oaltre ho acabarà fent, aquest potser ho farà d'unamanera diferent a la que ho faré jo i el propietaride dues finques més enllà potser ho fa d'una altramanera. Si no tenim una política comú, un mis-satge comú, això serà un orgue de gats. Esperocom a tot arreu que l'administració prengui cartesa la qüestió. Sé que l'administració ho té clar, altracosa és que no ho fa perquè pot ser una mesuraimpopular, amb poc rèdit polític. Fins que hi hauràuna pressió del territori demanant que això esfaci, no ho farà. Però sé que l'administració té clarque alguna intervenció ha de fer.

Vol crear un itinerari micològic, juntament ambel CTFC...Un dels objectius que té aquesta iniciativa és eld'educar, conscienciar i fer veure a la gent que elbosc té vida pròpia, que quan tu vas a buscarbolets ets un estrany, l'únic que fas és interferir enla vida d'aquest lloc. Per tant, t'has de mostraramb la més gran de les humilitats i intentar que lateva interferència sigui mínima. Nosaltres el quevolem és fer dues coses, una que és donar unmanual de bones pràctiques i també farem unaruta micològica senyalitzada amb 60 balises, méso menys té un recorregut de 5 quilòmetres, aixòserà d'accés lliure, però controlat, el que ho vulguifer haurà de dir que la va a fer. El que farà aques-ta ruta és ensenyar-te els hàbitats, explicar-te onestàs, quines espècies hi trobes i quina relació hiha entre l'espècie i l'hàbitat. Serà una excursiód'una hora o hora i mitja.

Pensa que la seva iniciativa pot ser seguida permés propietaris de la comarca i de Catalunya?Ho serà, estic segur. Jo estic convençut de que aixòés el detonant, algú havia de fer el primer pas. Desque va sortir la notícia és un allau de trucadesdemanant com ho he fet, què m'ha passat, què diula gent... Tothom té la voluntat de posar-hi mà. Elque passa és que fa respecte, jo obro el camí i tincclar que altres em seguiran. De fet, a la comarcan'hi ha dos més que han tancat, a Busa.

setembre 2011 - Forestal.cat › bdds › imatges_db › revistes › document_1 › REVIS… ·...

Documents

Transcript of setembre 2011 - Forestal.cat › bdds › imatges_db › revistes › document_1 › REVIS… ·...