juny 2011

108

El CFC presenta al·legacions a la Llei Òmnibus – Benvinguts a laCasa del Bosc – El Consorci celebra l’Assemblea General - Punt ifinal a les XXVIII JTS Emili Garolera - Entrevista a Josep Pla,Gerent Corcho del Pais, SA

El CFC presenta al·legacions a la Llei Òmnibus – Benvinguts a laCasa del Bosc – El Consorci celebra l’Assemblea General - Punt ifinal a les XXVIII JTS Emili Garolera - Entrevista a Josep Pla,Gerent Corcho del Pais, SA

ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Maig - Juny 2011núm. 108

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Rossend Castelló, Ramon Bosch, Melcior Soler,

Jordi Boix, Miquel Massaneda, Josep M. deRibot i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Roser Mundet, Xavier Piñero, Josep M. Riba,Xavier Vila, David Montserrat i Albert Bosch

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

ISSN edició impresa: 2014-0673

ISSN edició en línia: 2014-0681

Edició tancada el dia 30 de juny de 2011

.......................................

Foto de portada:Pila de pi insignis

Autor: Albert Bosch

3 sumariJuny de 2011catalunyaforestal

Amb el suport de:

ciència i tècnica

entrevista

opinió

tècnica forestal

biomassa

Editorial

El forestal, un sector amb potencial

Benvinguts a la Casa del Bosc

El Consorci celebra l’Assemblea General

Punt i final a les XXVIII JTS Emili Garolera

Consells de seguretat al món rural

Taula de preus de la fusta

Fitxa de plagues i malures

Espècies forestals: Cirerer (Prunus avium)

El retorn de l’anticicló

Publicacions, webs i agenda

Josep Pla, gerent Corcho del País, SA

4

5

10

11

14

15

Proposta metodològica per a l’elaboració d’estudis dedisponibilitat de Biomassa Forestal Primària

Potencialitats de la biomassa forestal primària al sector municipal

Fitxa d’experiències en biomassa

16

19

21

23

25

27

30

32

33

En aquest producte el Paper és procedent de boscos gestionats deforma sostenible i fonts controlades.

Per a més informació: pefc.org

Rossend Castelló

President del ConsorciForestal de Catalunya

s evident que estem en temps de crisi; les notícies dels mitjans de comunicació no deixen pasque ens n’oblidem ni un sol moment. Per tant és també una evidència que en temps demanca de recursos és quan cal esforçar-se i proposar actuacions, polítiques i fets per tirar

endavant i que alhora no impliquin un increment de la despesa ni un cost sobreafegit. És el momentde presentar propostes d’agilització, de simplificació i de reestructuració del sector per facilitar lapromoció econòmica, la competitivitat i la productivitat. Només aprovant mesures que dinamitzin laproductivitat en l’àmbit econòmic i invertint al bosc pel seu potencial productiu i pels beneficissocials tirarem endavant.

En el nostre sector, fins ara, les inquietuds productivistes han topat sempre amb el discurs conser-vacionista i proteccionista que ha posat, ocasió rere ocasió pals a les rodes per al seu desenvolupa-ment. El resultat d’aquesta concepció errònia del paisatge com a fotografia fixa i estàtica on no espodia fer res -bé, de tant en tant alguna operació de maquillatge- ha estat una més de les causes delprogressiu abandonament del medi rural i sobretot l’abandonament de les activitats al sector fores-tal. En els darrers anys ha disminuït la gestió del territori forestal fins a la mínima expressió. Com potser que Catalunya, un país forestal per excel·lència només gestioni el 12% del territori? En aquestaspecte estem molt lluny d’altres països europeus. Les superfícies forestals a Catalunya ocupen unsdos milions d’hectàrees de les quals prop del 50% és superfície forestal arbrada. Aquestes xifres estanper sobre de les mitjanes de les superfícies forestals de països com França (27%). De fet, en comar-ques com ara la Selva, el percentatge de superfície forestal (78%) és tan important com en països delnord d’Europa considerats com a forestals com és el cas de Finlàndia (77%) i Suècia (76%). Mantenirmés del 60% del territori en bon estat de conservació és possible si aquest és rendible i els seus pro-pietaris hi tenen interès i facilitats en gestionar-lo.

Tot i l’abandonament de la gestió, els boscos segueixen creixent com a ecosistemes dinàmics quesón a raó de 3 milions de m3 de fusta anuals. D’aquests creixements se n’aprofiten 0’5 milions, tansols el 25% del seu potencial, xifra molt inferior a la mitja dels aprofitaments dels països europeus(60%). Aquest creixement sense gestió s’acumula al bosc, ja sigui en volum de biomassa o en nombred’arbres per hectàrea i ens aboca a que diferents pertorbacions (incendis, nevades, ventades, plagues,sequeres) afectin de forma considerable aquestes formacions boscoses i les “gestionin de formadesordenada”.

Per tant doncs, ara és el moment de defensar idees, propostes i accions que aixequin el sector i undels aspectes més urgents és la simplificació de la planificació com a camí per dinamitzar els aprofi-taments i la mobilització de fusta. Cal superar les traves i dificultats per realitzar aprofitaments defusta i dinamitzar el mercat, doncs el consum de fusta ha baixat fins estar per sota de la mitja de laUE on es consumeixen anualment 1.47 m3/habitant i a Espanya aquesta quantitat baixa fins als 0.56m3/habitant (FAO).

A Catalunya la superfície forestal creix anualment i tenim més d’un 30% d’aquesta ordenada i planifi-cada mitjançant algun instrument d’ordenació forestal (IOF), fet que garanteix la persistència i la multi-funcionalitat de les explotacions. Aquest resultat tan positiu i optimista, en part es deu als tímids intentsde l’administració forestal per simplificar els IOF, tot i que deixa un regust agredolç si pensem en elsrecursos destinats a la planificació i que després no han tingut continuïtat en la gestió dels boscos. Seriamés interessant simplificar al màxim aquests documents de planificació -des del Consorci ja vam elabo-rar una proposta de simplificació dels PTGMF que reduiria un 40% els costos de redacció- i dedicar elmàxim de recursos a la gestió forestal. Clar que en aquest cas també ens calen instruments de planifica-ció superiors: cal desencallar el Pla General de Política Forestal amb recursos econòmics i elaborar elsPlans d’Ordenació dels Recursos Forestals (PORF) que serveixin per donar les directrius i orientacions alsPTGMF i PSGF per manera que resultin documents senzills i pràctics d’aplicar pels propietaris i de baixcost econòmic. Clar que en aquest cas, si prioritzem la utilitat dels PORF, aquests han d’anar associats almassís forestal en qüestió i no a les suposades vegueries. Els PORF juntament amb les ORGEST (Orienta-cions de Gestió) com a planificació de nivells superiors han de ser la base de la planificació dels PTGMF iPSGF que són realment la planificació operativa sobre el terreny.

editorial 4Juny de 2011catalunyaforestal

5 tècnica forestalJuny de 2011catalunyaforestal

l bosc ha estat sempre una font deriquesa en els països forestals iCatalunya és un país forestal. Però

malauradament, tot i les inquietuds delssilvicultors per gestionar els boscos igarantir-ne la seva conservació, aquestainfraestructura que ocupa més del 60%del territori no es gestiona. La manca depolítiques forestals a llarg termini, en sin-tonia amb els cicles productius de les mas-ses forestals, que comprèn en la majoriade casos més d’una generació, ens ha por-tat a un desencís que va en augment i quedesemboca en un abandonament d’unaactivitat que havia estat molt important ide la qual, encara avui en depenen ungran nombre de professionals i empresesde transformació.

En un nou escenari on l’administraciódisposa de recursos més limitats que mai,no podem obviar el bosc com a sector pro-ductiu (creació d’economia en el medirural) i com a generador de riquesa que és:beneficis ambientals (diversitat) per unabanda i beneficis socials (llocs de treball)per l’altra. El bosc a Catalunya pot ser pro-ductiu i rendible i fer-ho és la únicagarantia per la seva conservació i millora.Mantenir les masses forestals en bon estatde conservació només és possible si aques-ta infraestructura bàsica que ocupa mésdel 60% del país és rendible i els seus pro-pietaris poden mantenir l’interès en ges-tionar-lo. Quan una activitat és rendible,es gestiona i es conserva. En canvi, quanuna activitat no és rendible s’abandona ies deixa perdre. D’aquesta manera, el reptepassa per fer rendibles els boscos i perequilibrar les càrregues i dificultats que

suportem els silvicultors, amb els genero-sos beneficis materials i immaterials quegenerem per la societat amb el nostreesforç i dedicació. Cal, a més, tenir benpresent que la cofinanciació d’inversionsforestals, amb el seu impacte fiscal fa queamb l’activitat dels silvicultors es dupliquil’efecte inversor de l’administració. Pertant, amb un mínim esforç per part del’administració, els resultats s’expandeixeni es multipliquen els seus efectes.

Durant aquests darrers deu anys lainversió al sector forestal per gestió fores-tal sostenible (sense tenir en compte lesconvocatòries extraordinàries per catàs-trofes) ha estat d’un total de 64.7M€ .Davant la pregunta de si aquesta quantitatés generosa o més aviat curta, hauríem demirar any per any quina ha estat la quan-titat disponible i quina ha estat la capaci-tat de resposta de l’administració davantles sol·licituds dels propietaris de finquesde titularitat privada.

Sense tenir en compte els imports unita-ris dels diferents conceptes (en la majoriadels casos l’import màxim subvencionableno cobreix el cost real de l’actuació), sique queda palesa la insuficiència delspressupostos any rere any. En global, l’Ín-dex de Satisfacció (IS: valor en percentat-ge que relaciona la resposta positiva res-pecte la demanda subvencionablesol·licitada pel sector) pel global del perío-de entre el 2000 i el 2009 ha estat del61.6% (CPF). Però en les dues darreresconvocatòries, les dotacions pressupostà-ries només van arribar a cobrir un petitvolum de la demanda. Al 2010, tan sols esva assolir un IS del 15%, i en la convo-

E

Josep M. Tusell iArmengol

Enginyer de ForestsConsorci Forestal deCatalunya

Genera ocupació, dinamitza l’economia i és productor de béns i serveis

El forestal,

Taula 1: Evolució dela inversió per tre-balls forestals (capí-tol 2) en finques detitularitat privada.

tècnica forestal 6Juny de 2011catalunyaforestal

catòria del 2009, la res-posta va tenir diferentpercentatge en funció delconcepte.

Amb aquestes xifres jaes veu que la demandasupera amb escreix ladotació pressupostària pergestió forestal assolintuns IS realment baixos enles darreres convocatòries.Habitualment la convo-catòria sol ser anual, tot ique en algunes ocasionsha estat bianual (2003-2004 i 2005-2006). La publicació de con-vocatòries plurianuals aporta un beneficievident: hi ha una major flexibilitat perl’execució de les feines doncs desapareixl’acotament dels terminis curts de tempsper certificar i justificar els treballs i afa-voreix un major percentatge d’execució, iel que és més important, permet realitzarles feines en el seu moment idoni pergarantir la màxima qualitat d’aquestes (ique no es repeteixin les aclarides en alzi-nar a ple estiu).

A Catalunya actualment hi ha més d’un30% de la superfície privada planificadaamb instruments d’ordenació forestal: elPla Tècnic de Gestió i Millora Forestal(PTGMF) i el Pla Simple de Gestió Forestal(PSGF). Anualment, aquesta superfície haanat augmentant, tant per l’interès dels

propietaris forestals com per les facilitatsi simplificacions que el Centre de la Pro-pietat Forestal ha aportat amb el Pla Sim-ple de gestió Forestal (PSGF) i pel quesembla ser ja ha començat a introduiramb el PTGMF, encara que d’una maneratímida i només afectant els inventaris perla redacció del document de gestió.

Tot i la resposta del sector amb aquestincrement anual de la superfície planifi-cada, la inversió econòmica per hectàreaordenada ha patit un descens en caigudalliure en els darrers anys. Si inicialment laràtio era de 40.63€/ha planificada (any2003) i de 35€/ha planificada pels anys2001 i 2004, al 2010 ha passat a ser de6.89€/ha planificada, una xifra molt dife-rent del que el Pla Forestal Europeu iden-tifica com a inversió mínima per a la ges-tió dels boscos, valorada en 60€/ha i any(Rojas, 2008).

Una altra dada important és l’evolució adiferent ritme de la inversió en boscosprivats i boscos públics. De la mateixamanera que la proporció en percentatgede boscos privats i públics és de 80-20respectivament, la inversió en boscos pri-vats ha caigut fins al nivell de no respec-tar aquest principi de proporcionalitatamb la superfície ocupada fins que l’any2010 s’han quasi igualat.

Si es mantingués el principi de propor-cionalitat establert durant les anteriorsconvocatòries (proporció 80-20), en basea la dotació establerta pels boscos públicsa l’any 2010, per la mateixa anualitat alsboscos privats hi hauria hagut d’haver un

Taula 2: Índex desatisfacció (IS) de laconvocatòria del2009 per conceptes.

Aclarida de pins en un rege-nerat després d’un incendiforestal. Autor: J.M. Tusell

Gràfica 1. Evolució de la inversió i de la superfície planificada

pressupost superior als 15 M€, una quantia propera ala demanda actual per les convocatòries anuals de tre-balls forestals en boscos privats.

En base a aquestes dades, mentre la inversió es vamantenir amb una estabilitat, ja sigui per convocatò-ries bianuals o per la continuïtat en el temps de lesconvocatòries any rere any, l’evolució va ser positiva.Ara bé, tan sols una sotragada en aquesta tendència(reducció de la inversió de l’any 2007) ja va tenir unaresposta en l’ocupació, doncs ja es veu una reducciód’aquesta l’any 2008. És d’esperar que, a resultes de lesdarreres inversions públiques per a gestió forestal i lacrisi global que ens afecta, els resultats d’aquestesdades per als propers anys, malauradament seguiran la

tendència a la baixa.Per tant doncs la importància de les inversions i la

seva estabilitat per la gestió dels boscos, a més de lagarantia de millora i conservació d’aquests i el paperfonamental que tenen per la prevenció dels gransincendis forestals, també tenen resultats positius entemes socials per la creació de llocs de treball en elmedi rural. D’aquí la importància que la societat consi-deri el sector forestal com a estratègic i els boscos coma infraestructura bàsica del nostre país, doncs són qua-litat de vida per tots nosaltres i per les futures genera-cions.

Davant d’aquesta situació cal fer un esforç per habi-litar pressupostos plurianuals i línies d’inversió amb

7 tècnica forestalJuny de 2011catalunyaforestal

tècnica forestalJuny de 2011catalunyaforestal

8

continuïtat i a llarg termini per apostar pels sectorseconòmics que puguin fer possible la recuperació delsmercats forestals: potenciar el consum de fusta local ila industrialització de la fusta de serra de manera quees valori al màxim les seves potencialitats d’usos per lafusta de major qualitat, i la bioenergia per a la resta deproduccions.

Cal iniciar una nova etapa de política forestal real ivinculada al teixit productiu que actualment no potassumir tota la fusta dels boscos de Catalunya.

Més enllà de l’esperit de la Llei Òmnibus, de simplifi-cació, agilització i reestructuració administrativa i depromoció econòmica i del seu resultat final, ens hemde dotar de noves línies i mecanismes per solucionar lamancança crònica de fiançament dels boscos catalans.Què se n’ha fet del Fons Forestal Català, creat per laLlei 6/1988 Forestal de Catalunya i renascut durant el

II Congrés Forestal Català celebrat a Tarragona el 2007i encara sense resultats visibles? Què se’n fan de lessancions per denuncies mediambientals?

Cal disposar d’un Pla General de Política Forestalorientat cap a la producció i la mobilització de fusta ique alhora valoritzi també altres produccions (bolets,pinyes, espàrrecs, mel i altres recursos naturals icinegètics. L’exemple de la bioenergia és claramentuna oportunitat que cal desencallar: la seva mobilitza-ció aporta beneficis ambientals, beneficis socials iaporta economia al bosc a més de donar una novaoportunitat per poder gestionar i per tant conservar imillorar els boscos.

Gràfica 3. Evolució dels llocs de treball a Catalunya (Font:ASEMFO).

Taula 3: Evolució del principi de proporcionalitat de lesinversions en boscos privats i públics.

Les eines imprescindibles per a la conservació i millora dels boscos: el xerrac ila destral. Autor: J.M. Tusell

Gràfica 2. Evolució de la inversió en boscos privats ipúblics.

egular l’accés motoritzat al medi natural és necessarii, de fet, la regulació d’accés al bosc és una de lesgrans demandes de la propietat forestal. Si bé, com

tota regulació, cal que es pugui portar a terme d’una formacorrecta, adequada, i, sobretot, amb garanties per a tothom.Per això, davant de l’anomenada Llei Òmnibus, l’Avantpro-jecte de Llei de simplificació, agilitat i reestructuració del’Administració, que finalment el Govern tramitarà en tresparts, hem presentat al·legacions en referència a les modifi-cacions de la Llei 9/95 de 27 de juliol de regulació de l’accésmotoritzat al medi natural.

Entre d’altres finalitats, la Llei Òmnibus pretén fer compa-tible les diferents activitats lúdiques de motor que es practi-quen al bosc amb les altres activitats lúdiques (excursionis-me, senderisme, BTT’s...) i amb la preservació del mediambient. Però, la norma no detalla aspectes que ens preocu-pen. Per exemple, no contempla de qui és la responsabilitaten cas d’accident o qui és el responsable del mantenimentdels camins en cas de declarar-se d’ús públic. I és en aquestalínia que hem fet les al·legacions.

Els eixos de les al·legacions1. Més seguretat i claredat en la delimitació dels vials.

Considerem que la Llei Òmnibus permet la circulació moto-ritzada al medi natural en condicions de menor seguretatque les actualment vigents, ja que aquesta circulació es potdonar en pistes no pavimentades i d’amplada inferior a 4metres. A més, a la nova norma no queda clar si les pistes,camins i passos de titularitat privada queden afectats o no.

2. El propietari forestal ha de poder autoritzar de formaexpressa el pas per vials i/o camins de titularitat privada. La manca de claredat en el redactat de la Llei Òmnibus tam-bé es fa evident en el fet que no es precisa ni es determinaquines condicions han de tenir les pistes i camins afectatsper la disposició. La Llei Òmnibus deixa en mans del consellerautoritzar l’accés motoritzat, sense cap restricció i amb inde-pendència de la titularitat.

Demanem que la circulació per pistes, camins i servitudsde pas que passin per finques de titularitat privada compti

amb l’autorització expressa del titular de les finques. A més,resulta evident que, en cas d’autoritzar-se la lliure circulaciómotoritzada per pistes forestals de titularitat privada, l’Ad-ministració es faci càrrec del manteniment, conservació ireparació dels vials, i sigui la mateixa Administració qui assu-meixi l’assegurança de responsabilitat civil per la coberturade danys i perjudicis eventuals que puguin ocasionar-se coma conseqüència de l’autorització de la circulació motoritza-da. També cal una compensació econòmica a favor del titu-lar del camí i limitar l’accés a usos determinats de caràcterno comercial i no perjudicials al medi natural, als estricta-ment vinculats a la gestió forestal, i eventualment al sende-risme o l’excursionisme.

3. Acompanyar la norma de pressupost. Finalment, instem que es contempli una justificació adequa-da de la norma i que l’informe d’impacte pressupostari d’a-questa norma tingui en compte despeses derivades de l’en-trada en vigor de la reforma.

Considerem que l’informe d’impacte econòmic i social dela Llei Òmnibus no és correcte perquè no té en compte cos-tos com el del manteniment i conservació per part de l’Ad-ministració dels nous camins i pistes incorporats a l’accésmotoritzat; el cost de les reparacions eventuals i el condicio-nament de camins per fer-los aptes a la circulació motorit-zada; el de les senyalitzacions i posada en funcionament delsnous camins accessibles per a tercers; el cost derivat de lesafectacions a terrenys de propietat privada i compensacionso indemnitzacions; així com el cost de la subscripció d’asse-gurances de responsabilitat civil per la cobertura de riscos.

La Llei Òmnibus representa un pas endavant en el pro-cés de regulació de l’accés al bosc, i, per tant, és benrebuda pel sector, però la seva aplicació ha de tenir encompte les necessitats i lesproblemàtiques detectadesdes de la propietat forestal.Per a una aplicació adequa-da de la Llei cal seguretat,claredat, pressupost i l’apro-vació de la propietat.

activitat9Juny de 2011catalunyaforestal

La necessitat d’una regulació, però amb garanties

R

a Casa del Bosc és el testimoni viu de més de seixantaanys d’activitat vinculada al sector agrari i forestal. Lahistòria d’aquest edifici es remunta al 1948 quan La

Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos va comprarl’immoble per valor de 30.000 pessetes.

L’edifici, que actualment acull les oficines del ConsorciForestal de Catalunya, la Cooperativa Serveis Forestals, laFundació Boscos, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya il’ADF Farners – Argimont – Sils, té 400 m2 de superfície ques’estructuren en quatre plantes i disposa d’una àmplia sala de

formació i d’una biblioteca – sala de reunions. L’actual Casa del Bosc que incorpora un sistema amb calde-

ra de biomassa per a usos tèrmics, està aïllada amb suro i téels tancaments de fusta, és fruit de l’empenta del sector, peròespecialment del Consorci Forestal de Catalunya que ha par-ticipat activament en el procés de rehabilitació. L’any 2000l’associació va endegar la primera acció per preservar l’edifici.Vuit anys després, la Fundació Boscos amb el recolzament delConsorci, va iniciar la reforma integral de l’edifici per donarforma a La Casa del Bosc tal com la coneixem avui.

10activitatJuny de 2011catalunyaforestal

Un espai de trobada obert al sector forestal

Tal com us informàvem en el número anterior de la revista Catalunya Forestal, les oficines del ConsorciForestal de Catalunya i de la Cooperativa Serveis Forestals a Santa Coloma de Farners ja tornen a estar ubi-cades al carrer Jacint Verdaguer, número 3. En aquest número presentem breument el remodelat edifici.

Benvinguts aLa Casa del Bosc

L

1. Sala de formació2. Entrada 3. Entitats que actualment acull laCasa del Bosc4. Biblioteca - sala de reunions

1

2 3 4

Des d’aquestes pàgines agraïm lacol·laboració de totes aquelles per-sones i entitats que han ajudat a ferpossible aquesta rehabilitació.

biomassa11Juny de 2011catalunyaforestal

La trobada, coincidint amb l’Any Internacional dels Boscos,va tenir forma de jornada forestal en família

El Consorci celebra la seva

Assemblea General

Escola de Capacitació Agrària i Forestal CasaXifra de Santa Coloma de Farners va acollir dis-sabte 11 de juny l’Assemblea General del Con-

sorci Forestal de Catalunya que, coincidint amb l’AnyInternacional dels Boscos, va tenir forma de trobadaforestal amb activitats per a tota la família. La trobadava reunir més de 150 silvicultors que, a banda de l’As-semblea, van poder gaudir d’una ponència del Dr. MartíBoada, comissari de l’Any Internacional dels Boscos,centrada en el fet que Catalunya és un país de boscossense saber-ho. Els més petits van tenir l’oportunitatd’assistir a un taller-espectacle de màgia al matí i departicipar en activitats lúdiques a la tarda.

En el marc de la trobada, els silvicultors, reunits enassemblea, van fer pública la seva Declaració. Enguany,el manifest reivindica el bosc com a motor econòmic.Amb la premissa que el bosc pot ser productiu i rendi-ble i fer-ho és l’única garantia per a la seva conserva-ció, es va demanar el recolzamenti la professionalització del sector,juntament amb la millora de l’im-puls a la gestió forestal sosteniblei una aposta decidida per sectorseconòmics que fan possible larecuperació dels mercats forestals,com la bioenergia. El bosc ha estatsempre una font de riquesa per alspaïsos forestals i Catalunya ho és.Per aquest motiu a traves de laDeclaració es reclamava que en els

temps actuals no es pot obviar aquesta funció necessà-ria per al seu bon funcionament ni tot el que es derivad’una bona gestió, com per exemple la creació de llocsde treball.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimen-tació i Medi Natural, Josep M. Pelegrí, qui va presidirl’acte de cloenda, va recollir la demanda del sector i vamanifestar la voluntat de treballar conjuntament ambels silvicultors fent compatible la conservació amb ladinamització de l’activitat econòmica i del territori.

En el marc de l’assemblea, el Consorci Forestal deCatalunya va distingir la tasca d’Antoni Farrero, engin-yer de forests i ex director gerent del Centre de la Pro-pietat Forestal amb la insígnia de soci honorífic de l’as-sociació. El tradicional dinar de germanor va posar elpunt-i-final a la trobada que va ser molt celebradaentre els assistents.

L’

tècnica forestal 12Juny de 2011catalunyaforestal

1. La sala d’actes de l’ECACasa Xifra es va omplir degom a gom amb motiu del’Assemblea.2. Rossend Castellócol·locant la insígnia desoci honorífic a AntoniFarrero.3. El Dr. Martí Boada en unmoment de la seva ponència.4. Rossend Castelló iRamon Bosch, president ivicepresident del Consorci,donant la benvinguda aJosep M. Pelegrí, consellerd’Agricultura, Ramaderia,Pesca, Alimentació i MediNatural. Al fons, JosepEscorihuela, directorgeneral de Medi Natural iBiodiversitat.5. El Mag Nani en unmoment de l’espectacle-taller de màgia.6. El dinar de germanor vaposar el punt i final a latrobada.

tècnica forestal13Juny de 2011catalunyaforestal

El bosc a casa nostra pot ser productiu i rendible ifer-ho és l’única garantia per la seva conservació.El repte és equilibrar les càrregues i dificultats quesuportem els silvicultors, amb els molts beneficismaterials i immaterials que donen a la societattant els boscos, com l’esforç i il·lusió que dedi-quem a la seva gestió i millora.

En una economia de mercat on els diners circu-len de forma instantània aixecant i ensorrantempreses i mercats, la del propietari forestal – sil-vicultor és un cas ben singular d’explotació, doncsels cicles de producció són a molt llarg termini iels riscos poden superar amb escreix la rendibilitatde la inversió. És per això que el recolzament i pro-fessionalització del nostre sector, juntament ambla millora de l’impuls a la gestió forestal sosteniblecofinançant les inversions que necessita aquestnegoci per part del govern, considerem que són lamillor alternativa per la conservació real i efectivad’un patrimoni, del que ens enorgullim com a ges-tors i que és la major infraestructura i riquesanatural del nostre país.

El bosc ha estat sempre una font de riquesa perels països forestals i Catalunya ho és. No podemobviar i menys en els temps actuals, aquesta fontde riquesa i de llocs de treball local. Hem de donarun impuls per arrencar la locomotora que després,ja podrà funcionar sola.

La dràstica davallada de la inversió pública perhectàrea ordenada i la manca d’un Pla Forestalque tingui com a primer objectiu la dinamitzaciódel mercat dels productes forestals i la posada enfuncionament d’un sistema de pagament dels ser-veis ambientals, són errors de governs que s’hanpreocupat més de pintar la façana que d’arreglarla teulada. El resultat és un desencís creixent idesafortunadament, l’abandonament o la mancade relleu per dur a terme una activitat de la qualen depèn un gran nombre de professionals iempreses de transformació. És per això que dema-nem un canvi de rumb en aquesta direcció.

En un nou escenari on l’administració es trobaamb les butxaques buides, cal fer un esforç perhabilitar pressupostos plurianuals, i apostar persectors econòmics que en altres països ja fanpossible la recuperació dels mercats forestals: labioenergia n’és un bon exemple.

Demanem també facilitar el camí a projectesestratègics que ja estan sobre la taula i promou-re també petites instal·lacions de calor. Aquestssón aspectes que ens hem cansat de reclamar,que no resol l’actual Pla de l’Energia i que calabordar.

Volem per altre costat una administració fores-tal més àgil i propera. El Centre de la PropietatForestal (CPF) ha esdevingut una eina fonamen-tal per recolzar l’esforç esmerçat en la planifica-ció i la gestió de les finques. Demanem desenca-llar el procés de reestructuració de l’einaprincipal que té el sector, per adaptar-la als nousreptes que se’ns plantegen i convertir-lo en l’ins-trument per l’execució de la política forestal de lanova administració.

Pel que fa als canvis importants i d’organitza-ció que ha fet l’administració forestal en el sí delGovern, volem manifestar la nostra satisfacció,doncs coincidim en les directrius i en els plante-jaments generals. Tot i així, ens preocupa la man-ca de concreció i la necessitat imperiosa i urgentde començar a treballar amb les propostes queaquí plantegem.

Finament i com a col·lectiu, reiterem ara i aquíel nostre oferiment al Govern de treballar plegatsper fer avançar un sector que ens apassiona i ensrefermem en la voluntat d’esdevenir un delsmotors necessaris per avançar en la construcció icreixement del nostre país.

Santa Coloma de Farners, 11 de juny de 2011.

14tècnica forestalJuny de 2011catalunyaforestal

n any més el Consorci Forestal de Catalunya ha orga-nitzat les Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garoleraamb un gran èxit d’assistència i participació. Any rere

any, les jornades s’han anat convertint en una cita ineludibleper a silvicultors i professionals del sector forestal. Enguanymés de 350 persones han passat per aquestes trobades quepretenen donar una formació eminentment pràctica, el mésàmplia possible, sobre la gestió dels boscos i la silvicultura.

Al llarg d’aquesta XXVIII edició les Jornades han recorregutdiferents indrets de Catalunya per debatre sobre el terrenydiversitat de temàtiques com la prevenció d’incendis al massísde l’Ardenya-Cadiretes (la Selva); els productes forestals nofusters: les plantacions i la producció intensiva de pinya de pipinyer (Alt Empordà); el desarrelament de planta forestal (laSelva); l’obtenció d’estella forestal en boscos públics per acalderes municipals (el Ripollès); el manteniment d’hàbitatsamb bestiar boví en zones d’elevat risc d’incendis (Anoia);experiències de gestió per a la producció de bolets i tòfones(Conca de Barberà); l’evolució de la gestió forestal a llarg ter-

mini: la forest patrimonial de Pallerols des de l’any 1930 (AltUrgell); i la gestió forestal conjunta: la recuperació dels bos-cos afectats per nevades a les Gavarres (Baix Empordà).

Durant 8 divendres, des del 8 d’abril i fins al 3 de juny, pro-pietaris, silvicultors, professionals i estudiants han tingut l’o-portunitat de conèixer de primera mà i sobre el terrenyaquestes experiències relacionades amb la gestió forestal i lasilvicultura. Si bé, la producció de bolets i tòfones, la biomas-sa i la producció de pinya de pi pinyer han estat les jornadesque han comptat amb més participació. L’interès per aquestestemàtiques demostren la necessitat formativa en aquestsàmbits i de continuar apostant per alternatives econòmiquesa la producció tradicional.

Un any més, les Jornades han estat coordinades per JosepM. Tusell, enginyer de Forests del Consorci Forestal de Cata-lunya; Pau Vericat, enginyer de Forests del Centre TecnològicForestal de Catalunya; Miriam Piqué, Dra. enginyera deForests del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i AlvaroAunós, catedràtic de Silvicultura de la Universitat de Lleida.

U

El Consorci Forestal de Catalunya edita aquesta publicacióque recull els diferents articles realitzats pels coordinadors decada una de les trobades. Per adquirir-lo contacteu amb elConsorci, al 972842708 o a través de consorci@forestal.catEl llibre té un preu de 15 €per als no socis i és gratuït per alssocis del CFC (les despeses d’enviament van a part).

Jornada sobre producció de bolets i tòfones a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) Imatge de la jornada celebrada al Ripollès sobre biomassa

Jornada sobre la producció de pinya de pi pinyer (Alt Empordà)

Ja podeu demanar el llibre de lesXXVIII JTS Emili Garolera

tècnica forestal

Consells pràctics per millorar la seguretat al món rural (ll)

mb l’objectiu de donar un servei de qualitat a lespersones que viuen i treballen en el món rural, desde la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra

us volem fer arribar uns nous consells que caldrien teniren compte, per prendre mesures que ajudin a prevenirrobatoris a masies i habitatges rurals.

Després d’identificar quins poden ser els punts febles d’allòque volem protegir, en el cas de voler reduir el risc d’intrusióa casa nostra, cal tenir en compte les mesures següents:

· Instal·leu sistemes d’il·luminació adequats i suficients,tant a l’exterior com interior de la casa, que es puguinactivar a través d’un sensor de moviment o amb tempo-ritzador automàtic.· Connecteu l’alarma sempre, mentre dormiu i quan soufora de casa.· Instal·leu tancaments de seguretat adequats a portes,finestres i altres accessos.· Tanqueu sempre amb clau les portes de casa quan sortiu.· En cas de pèrdua de les claus, canvieu el pany immedia-tament. Feu el mateix amb els comandaments a distànciadel garatge, d’alarma, etc.· No amagueu còpies de les claus en llocs situats a l’exte-rior o en racons de fàcil accés.· Valoreu instal·lar sistemes de vigilància com càmeres devídeo o en el seu defecte càmeres simulades.· Quan sortiu de casa, i abans d’anar a dormir, comproveuque tots els accessos estan ben tancats amb clau.· Reforceu amb reixes finestres i claraboies de sostres i teulades. · Eviteu deixar instal·lades bastides, escales o estructuresa prop de la casa que permetin un fàcil accés al sostre.· No deixeu senyals visibles que facin pensar que sou forade casa.· Aviseu a persones de confiança de la vostra absència.· Demaneu que algú us reculli la correspondència.

En cas de detectar la presènciad’alguna persona estranya a l’habi-tatge, eviteu sempre l’enfronta-ment i aviseu immediatament a laPolicia de la Generalitat – Mossosd’Esquadra amb el telèfon d’e-mergències gratuït 112.

Recordeu que si tot i això sou vícti-mes d’una infracció penal cal que:· Mantingueu la calma· No toqueu res· Faciliteu totes les dades possibles· Espereu l’arribada dels agents.

Cal estar atents a circumstàncies que puguin provocar unadisminució de la seguretat al nostre entorn. La vostra col·labo-ració és imprescindible per prevenir i investigar delictes.

Més endavant tractarem altres consells per ampliar lainformació facilitada.

La Fundació Boscos i CatalunyaCaixa van formalitzar el 20de maig un conveni de col·laboració, dotat en 15.000 €, perdesenvolupar el projecte ‘Estimo el bosc’ i així donar conti-nuïtat al projecte EDUbosc amb l’objectiu de promoure l’e-ducació forestal a les escoles. La signatura va tenir lloc a LaCasa del Bosc i va anar a càrrec de Miquel Massaneda, presi-dent de la Fundació Boscos, i Mireia Fernández, en represen-tació de CatalunyaCaixa.

Informació facilitada per la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra

Conveni entre Fundació Boscos i CatalunyaCaixaper portar a terme el projecte ‘Estimo el bosc’

A

Juny de 2011catalunyaforestal

15

16biomassaJuny de 2011catalunyaforestal

es de fa anys, la manca de rendibilitateconòmica de les explotacions fores-tals -part de la fusta que hi ha al bosc

no té un circuit comercial establert- ha pro-vocat un abandonament progressiu d’unapart important dels boscos, la qual cosa faque aquests es trobin subexplotats. Aixídoncs, cada any, s’acumula més quantitat defusta que, a manca d’altres sortides, es podriadestinar a biomassa com a font d’energia.

Per poder avaluar els recursos que hi ha alsboscos de Catalunya (nombre d’arbres, volumde fusta, biomassa acumulada, ...) i detectarels canvis que s’hi produeixen comptem amb

una eina bàsica que són els inven-taris forestals. El més recent, que esva dur a terme durant els anys1997-2007 a nivell de tot l’Estatespanyol, és el Tercer InventariForestal Nacional (IFN3). Aquestinventari va ser promogut pelMinisteri de Medi Ambient, i en laplanificació i execució a Catalunya(entre els anys 2000 i 2001) hi vaintervenir el Centre de RecercaEcològica i Aplicacions Forestals(CREAF). A banda d’aquest tambépodem disposar de la informacióque ens aporten els inventaris rea-litzats amb anterioritat:

Primer Inventari Forestal Nacio-nal (IFN1) (1966-1975), iniciativade l’antic ICONA

Segon Inventari ForestalNacional (IFN2) (1986-1996),promogut pel mateix ICONA. ACatalunya es va realitzar entreels anys 1989 i 1990.

Inventari Ecològic i Forestal de Catalun-ya (IEFC), realitzat pel CREAF entre l’any1989 i 1996.

El resultat dels inventaris indica que hi haexcedent d’arbres de mida petita i que el bosccreix més que no pas s’aprofita. Tal i com esdesprèn dels IFN, el creixement, només deltronc, que s’ha anat produint en els últimsanys en la superfície forestal catalana superaels 3.000.000 m3/any, mentre que la mitjanad’aprofitaments de fusta dels últims 10 anysés de 530.000 m3/any.

Però, a la pregunta de quanta biomassapodem aprofitar dels nostres boscos, primercal tenir present que no tota la superfícieforestal arbrada és explotable.

Superfície forestal explotableEn els estudis realitzats fins ara per deter-minar el potencial de biomassa de comar-ques o zones concretes s’han utilitzat dife-rents criteris a l’hora de calcular lasuperfície forestal explotable. El cert és queresulta difícil establir un criteri únic perquècada zona pot tenir les seves peculiaritats,però sempre caldrà tenir en compte unasèrie de condicionants o restriccions.Aquestes poden ser:

Limitacions silvícoles: En general es considera que només es potactuar en els boscos on el percentatge defracció de cabuda coberta (Fcc) supera el70%, moment en què es produeix l’inici dela competència. De totes maneres, aquestalimitació presenta certs inconvenients al’hora de ser representada ja que no hi hacap base cartogràfica, que sigui prou preci-

Roser Mundet Juliol

Enginyera de ForestsConsorci Forestal deCatalunya

D

biomassa17Juny de 2011catalunyaforestal

sa i actualitzada, que distingeixi la superfície amb una Fccsuperior al 70%. L’únic mapa que identifica aquest valor és elMapa Forestal Espanyol, promogut pel Ministeri de MediAmbient, però aquest es va elaborar entre el 1986 i el 1997, i,encara que el treball previ de camp es va realitzar a escala1:50.000, està representat a una escala 1:200.000.

A Catalunya disposem d’una base cartogràfica més actua-litzada i de molta més precisió, però només diferencia elsrecobriments segons si estan per sota o per sobre del 20%(estableix la categoria d’”arbrat dens” a la superfície de boscamb un recobriment igual o superior al 20%). Es tracta delMapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC 3a versió) edi-tat pel CREAF l’any 2005, que va emprar com a material debase els ortofotomapes 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic deCatalunya (ICC) corresponents al període 2005-2007. L’escalade treball per a la delimitació digital dels principals tipus decobertes del sòl va ser d’1:3.000.

Limitacions topogràfiques:Tot i que algunes publicacions indiquen que per sobre del60% ja no és convenient fer actuacions al bosc (per la dificul-tat d’accessibilitat i el risc d’erosió), aquest percentatge es potampliar fins al 100% sabent, però, que si s’utilitza el tractoramb cabrestant o l’skidder només es podrà treballar a unabanda del camí (pendent avall i arrossegant la fusta capamunt). Per delimitar les superfícies segons diferents rangs dependents es recomana utilitzar la base topogràfica 1:25.000de l’ICC, i a partir de la capa de corbes de nivell generar unmapa d’elevacions en format ràster i, posteriorment, un mapade pendents el qual es classifica en rangs.

Limitacions d’accessibilitat:En funció del pendent, el tipus de maquinària utilitzada perextreure la fusta pot variar i la distància màxima des delscamins a la que es pot treballar també. Un criteri raonablepot ser el de considerar zones accessibles les situades a una

distància a banda i banda dels camins de:· 400 m per pendents < 30%· 70 m per pendents entre 30 i 60%· 35 m per pendents entre 60 i 100%. En aquest cas cal

puntualitzar que, donat que la maquinària més habitual ambla que solen treballar les empreses forestals a l’hora d’arrosse-gar la fusta és el tractor amb cabrestant, en aquest tipus dependent (tal i com s’ha comentat abans) el més segur i pràc-tic és treballar pendent avall, arrossegant la fusta cap amunt.El més comú doncs, és que s’arribi fins als 70 m, que és lallargada que solen tenir els cables dels cabrestants, només auna banda dels camins. De totes maneres, a l’hora de repre-sentar-ho a la cartografia resulta molt més senzill considerarels 35 m a banda i banda.

Evidentment, poden haver-hi moltes excepcions en funcióde les característiques de la forest, com pot ser la presènciade pedregositat. Es pot donar el cas que el pendent no siguielevat, però que hi hagi massa pedregositat i això faci quenomés es pugui treballar a prop del camí. De la mateixamanera, pot haver-hi casos en què les condicions del terrenyi la maquinària utilitzada permetin arribar fins a distànciessuperiors, però llavors cal tenir present que els costos tambéseran superiors. La base d’informació utilitzada pel càlculd’aquesta superfície és la xarxa de camins dels fulls editatsper l’ICC, a escala 1:25.000. En algunes regions encara noestan editats a aquesta escala, de manera que no queda mésopció que utilitzar l’escala 1:50.000.

Per últim també caldria excloure les zones de Reservanatural en les que no s’hi poden realitzar aprofitamentsforestals.

A partir de les diferents capes generades amb programesde SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica), es calcula final-ment quina és la superfície explotable. D’aquesta superfíciees calcula també, mitjançant el MCSC 3a versió, què ocupencadascuna de les espècies forestals.

A nivell de Catalunya, gairebé no hi ha bibliografia queindiqui quina és aquesta superfície. Només el Pla de Biomas-

Fusta apilada per a biomassa

Tractor amb cabrestant apilant fusta

18biomassaJuny de 2011catalunyaforestal

sa (2001), ja força obsolet, determina una superfície de313.000 ha, i la Direcció General del Medi Natural (a l’edicióLa biomassa forestal, una aposta de futur per a Catalunya,del 2010) indica una superfície de 430.000 ha, considerantpendents inferiors al 60% i un recobriment de capçades persobre del 70%.

Quantificació del volum de biomassa per un aprofitamentsostenibleEl que es vol quantificar és la fusta (biomassa) que s’acumulaany rere any, tenint en compte el que creix el bosc menys elsaprofitaments que s’hi realitzen i la mortalitat. El mètode méssenzill i efectiu per quantificar aquesta biomassa en unasuperfície concreta és el de comparar les dades de volum defusta amb escorça del segon i el tercer Inventari ForestalNacional. Això ens permet conèixer, en el període dels 10anys transcorreguts entre els dos IFN, quin increment d’a-quest volum s’ha produït. Per fer-ho de forma senzilla dispo-sem d’una aplicació creada pel CREAF, el Mirabosc On Line-v.IFN, que permet consultar les dades dels dos inventaris icalcular quin és el balanç net per hectàrea (volum de fustaamb escorça) de les principals espècies forestals en totes lescomarques de Catalunya.

Finalment, per obtenir el volum de biomassa disponible enl’àrea d’estudi només cal multiplicar l’anterior resultat (incre-ment net per hectàrea) per la superfície forestal explotable.

Observacions de la proposta metodològicaMitjançant aquest mètode la biomassa que es quantifica ésaquella que garanteix aprofitaments sostenibles en el temps,doncs només preveuria extreure la quantitat de fusta que haaugmentat un any respecte l’anterior. Cal dir també que estracta d’estimacions en base al creixement i aprofitaments

dels últims anys i suposant que d’aquí en endavant es dona-ran condicions semblants a les actuals.

Es quantifica només la biomassa del tronc (volum ambescorça des de la base fins a l’àpex dels arbres), sense inclourela biomassa de les branques, fulles ni soques. L’extracció deles fulles i parts més fines dels arbres i matolls no és adequatperquè es perden nutrients acumulats al sòl i perquè, per a lautilització en calderes petites i mitjanes, aquestes restespoden provocar problemes (emissions, vitrificació de mate-rials, cendres, etc.). A excepció dels casos en què es fa l’estellata bosc i s’utilitza l’estella per a grans plantes de biomassa,extreure les branques, fulles i soques és poc rendible degut al’escàs volum real que suposen, la gran dificultat de recollida ila qualitat de l’estella obtinguda.

Es comptabilitzen totes les classes diamètriques perquè, perbé que algunes podrien tenir un circuit comercial diferent alde la biomassa, el cert és que una part important continuasense aprofitar-se ja sigui per la baixa demanda del mercatde la fusta, per no complir amb els barems de qualitat querequereixen les serradores o indústries de desenrotllament, oen cas de volums petits, per l’increment dels costos fixes queimplica la valorització del producte.

Tot i així, també pot resultar d’interès conèixer quina pro-porció representa la biomassa dels arbres de menys diàmetreque no tenen clarament un circuit comercial establert i sovintes queden al propi bosc. En el cas de l’alzina i part dels rouresperò, es continuaran comptabilitzant totes les classes diamè-triques per biomassa ja que la llenya és el principal destí detota la seva fusta. Per a l’alzina existeix un mercat molt loca-litzat que és l’elaboració de talladors per carnisseria, però estracta d’un destí molt marginal i pel qual es necessiten peusamb diàmetres superiors als 20 cm, molt rectes, sense nusos isense defectes. Algunes espècies de roure es poden destinar afer bigues quan els diàmetres són superiors als 20-25 cm i eltronc és molt recte i amb pocs nusos.

En el cas de l’alzina surera també es continuarien consi-derant totes les classes diamètriques perquè, si bé anysenrere hi havia personal que extreia el suro i després apro-fitava el tronc per llenya, avui en dia ja no hi ha pràctica-ment ningú que es dediqui a fer aquesta activitat, demanera que el més probable és que es destini tot a ferestella. A més, cal afegir que existeix al mercat unamàquina que permet separar el suro de la fusta un copestellat, la qual cosa permet comercialitzar els dos produc-tes per separat.

La separació per classes diamètriques també es pot rea-litzar a partir de l’aplicació Mirabosc On Line.

Pila de castanyer i faig

Potencialitats de la biomassa forestal primària (BFP)

eguint amb la col·lecció d’instal·lacionsamb BFP a diferents sectors encetada enel número anterior de la revista Catalun-

ya Forestal, en aquesta publicació es farà incísen un dels sectors més representatius i amb mésvisibilitat que hi ha. Es tracta de les instal·lacionspúbliques o municipals..

El sector municipalEls interessos o motivacions perquè un consisto-ri es plantegi la incorporació o substitució delsistemes actuals o futurs per sistemes de bio-massa són ben diferents entre ells i hi ha multi-tud de casos particulars. Ara bé, hi ha una sèriede condicionants que es repeteixen a l’hora desubstituir els combustibles fòssils per biomassa.Es tracta de l’estalvi econòmic, dels avantatgesmediambientals i de la creació d’ocupació -lesbrigades municipals podran estar ocupades totl’any amb diferents tasques relacionades amb elsubministrament i el manteniment de lainstal·lació. Motivacions a les quals cal afegir lagestió dels boscos i la reducció del risc d’incendien aquells casos que l’Ajuntament també siguipropietari forestal. Els avantatges que pot com-portar l’ús de la biomassa són molts i moltsdiversos.

Un cop esmentats els grans avantatges quepoden provocar l’interès d’un ajuntament peruna instal·lació de biomassa, l’altra gran pre-gunta és ‘Què cal fer i/o tenir per poder fer elcanvi a biomassa forestal primària?’ La respostaés senzilla i simple. No cal ser propietari forestalni disposar de grans instal·lacions perquè unainstal·lació d’aquest tipus surti a compte al sec-tor municipal. Un simple espai que a l’hiverns’hagi d’escalfar és suficient perquè el consistorien qüestió comenci a plantejar-se la possiblitat defer el canvi a BFP. Ara bé, també és cert que quanmés gran sigui la instal·lació o més gran puguiser més evidents resultaran les amortitzacions.

El municipal és un dels sectors amb més pos-sibilitats. És el que més ajuts pot rebre per partde l’ICAEN o altres ens subvencionadors(POUSC, FEDER...) i, a més, disposa d’edificis iinstal·lacions que poden ser grans consumidoresde calor. És el cas de: · La casa de la vila i els edificis de serveis· La piscina i/o el pavelló municipal· Les guarderies i les escoles municipals· Els casals i les biblioteques municipals· El centre cívic i els edificis polivalents· I tots aquells edificis que necessitin calefacciói/o aigua calenta sanitària.

A Catalunya hi ha repartits per tot el territoriprop d’un miler d’ajuntaments consumidors decalor. Alguns d’ells ja han començat a utilitzarcombustibles renovables per a algunes de lesseves instal·lacions, però la majoria encara fun-cionen només amb combustibles fòssils. Els con-sistoris acostumen a fer nous edificis per enca-bir noves necessitats o remodelar els existents.És en aquests moments quan els costos de lesinstal·lacions poder ser inferiors. Si la instal·lacióes planteja inicialment amb biomassa, l’amorti-zació serà més ràpida. I si, a més, es plantejaamb la possibilitat de donar servei a altres edifi-cis adjacents, concentrant la potència necessà-ria en un sol punt, l’amortització encara resultamés evident.

Tanmanteix, cal tenir present que en els equi-paments ja existents les instal·lacions amb BFPpodran comportar inversions relacionades ambl’adequació de l’espai, per exemple, obra civil,interconnexions i disposar d’espai necessari peral conjunt de caldera-sitja.

En el cas de les instal·lacions de nova cons-trucció, les dificultats que poden sorgir sónmenys i, si bé la inversió inicial és superior, hi hal’estalvi del cost de la caldera convencional perla qual cosa els costos queden esmorteïts i la

biomassa19Juny de 2011catalunyaforestal

Informació sobre instal·lacions públiques o municipals

Xavier Piñero

Enginyer Tècnic Industrial

S

Aquesta informació ha estat elaborada amb el suport econòmic de:

20biomassaJuny de 2011catalunyaforestal

inversió es pot recuperar més ràpi-dament.

En el cas de consum de gas cana-litzat o GLP, aquests casos s’hand’estudiar un per un per determinarl’amortització general. En el cas delGLP surt majoritàriament favorable,i en el cas del gas canalitzat, per aconsums petits tipus únicamentaigua calenta sanitària no sol serviable, però si també incorpora cale-facció la cosa pot sortir amb unabona viabilitat.

Un dels principals problemes al’hora d’incentivar l’ús de la bio-massa és la manca de pressupost il’endeutament màxim dels ajunta-ments per a fer front a la inversióinicial. Per això, una figura que potesdevenir clau per als ajuntamentssón les empreses de serveis energè-tics (ESE o ESCO). Aquestes realit-zen la inversió de maquinària, obracivil i instal·lació, i a partir d’aquívenen l’energia al client (en aquest

cas l’ajuntament) de forma directa.El client (ajuntament) només repuna factura per l’energia consumi-da, i a més se li garanteix un estalvirespecte al consum que tenia ante-riorment. Però, no totes lesinstal·lacions són susceptibles d’és-ser realitzades per una ESE. Nomésho són aquelles que tenen gransconsums de calor, o bé una xarxesde distribució de calor.

Cas a part són tots aquells ajun-tament que, a més, són propietarisforestals. No podem passar per altque els municipis són els propieta-ris del 18% de la superfície forestalde Catalunya. Per aquests ajunta-ments els estalvis generats amb l’úsde la BFP són superiors. Amb laparticulartiat que poden tenir unaocupació de personal més estable imajor. Situació que es traduirà enboscos gestionats i, per tant, en lacreació de llocs de treball i ambuna millora pel municipi.

Algunes dades de referència

Com a referència es pot considerar que un Ajuntament pot arribara estalviar per cada 1.000 litres de gasoil que consumeix entre 600-700 €/any, en el cas d’estella, i uns 400-500 €/any en el cas delpèl·let. Tot i que s’ha d’estudiar cada cas en particular, aquesta ésuna dada clara a l’hora d’amortitzar la instal·lació. I es pot afirmarque en el cas de consums inferiors a 2.000 litres/any és poc interes-sant fer el canvi a un sistema de calefacció amb biomassa, excep-tuant els ajuntaments propietaris forestals.

En el cas de noves instal·lacions, el fet d’estalviar-se la caldera decombustible fòssil (gas-gasoil) fa que el cost d’aquests elementsl’absorbeix la nova caldera de BFP de manera que únicament que-darà amortitzar el sobrecost de la caldera i no el seu cost total.

La instal·lació complementària a la caldera (radiadors, terraradiant, aigua calenta sanitària ACS...) és exactament la mateixa perun tipus de caldera que per un altre.

Llotja de contractació i mercat en origen de Vic (30/04/2011) i de Girona (20/05/2011)

*Preus exclusius de la

Llotja de Vic.

**Preus exclusius de la

Llotja de Girona.

*** Venta exclusiva a tra-

vés del CFC.

Els preus s’entenen sobre

indústria, excepte el

pollancre (sobre camió)

Nota: Segons la Llotja de

Vic, el pi douglas de més

de 14 cm de diàmetre, el

pi pinyer, el pi marítim, el

pi insignis, el pi roig, el pi

negre, el pi blanc (bord),

la pinassa i el pi variat de

més de 30 cm de diàmetre

sense nusos destinats a

xapa poden tenir un preu

superior.

75,00 / 87,00 *

51,00 / 55,00*53,00 / 55,00*

78/120*

89/100*

45,00 / 51,00*47,00 / 51,00*

47,00 / 53,00*

38,00 / 39,00*

42,00 / 48,00*

44,00 / 48,00*

35,00*

47,00 / 53,00*

38,00 / 39,00*

42,00 / 48,00*

44,00 / 48,00*

35,00*

46,00 / 51,00*46,00 / 51,00*

51,00 / 66,00*53,00 / 66,00*

-2 / =

= / +12

+5 / +10

-2 / =

=

-2 / =

=

=

=

=

=

ciència i tècnica23Juny de 2011catalunyaforestal

Producte Cotització anterior Variació Preus actualitzats

LLENYA

Alzina 57,00 / 63,00* = 57,00 / 63,00* tAlzina (zona Bages) 66,00 / 66,00* +6 / +6 66,00 / 62,00* tAlzina (zona Vallès) 57,00 / 66,00* = 57,00 / 66,00* tRoure 42,00 / 45,00* = 42,00 / 45,00* t

Roure (zona Bages) 42,00 / 45,00* = 42,00 / 45,00* tRoure (zona Vallès) 42,00 / 45,00* = 42,00 / 45,00* tFaig 36,00 / 39,00* = 36,00 / 39,00* tFaig (zona Vallès) 39,00 / 42,00* = 39,00 / 42,00* tSuro pelut 30,00 / 36,00* = 30,00 / 36,00* t

PALS DE CONÍFERES 65,00 / 69,00* = 65,00 / 69,00* t

SURO

Suro trituració verd (rebuig) 240,00 / 360,00** = 575,00/360,00** t

Suro ‘enrase’ sec magatzemSuro ‘enrase’ verd (magatzem,

sense trossos ni colasses)Suro taponable

s/c*600,00/ 1200,00**

s/c*

=-

s/c*375,00/1200,00**

1600,00/1800,00**

tt

t

FUSTES TRITURACIÓ

Coníferes (Vallès) 25,00* = 25,00* tConíferes (Solsona) 27,65 / 28,85* = 27,65 / 28,85* tConíferes (St. Gaudens) 32,95 / 39,50* = 32,95 / 39,50* tFrondoses (Vallès) 23,00* = 23,00* tFrondoses (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* tFrondoses (St. Gaudens) 39,45 / 42,50* = 39,45 / 42,50* tCastanyer (Vallès) 23,00* = 23,00* tCastanyer (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* tCastanyer (St. Gaudens) 35,45 / 38,50* = 35,45 / 38,50* tFaig (Vallès) 23,00* = 23,00* tFaig (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* tFaig (St. Gaudens) 42,85 / 45,90* = 42,85 / 45,90* tEucalipto (Vallès) 23,00* = 23,00* tEucalipto (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* tEucalipto (St. Gaudens) 39,70 / 42,75* ↑ 42,85/45,90* tPlàtan (Vallès) 23,00* = 23,00* tPlàtan (Solsona) 25,30 / 27,05* = 25,30 / 27,05* tPlàtan (St. Gaudens) 39,45/42,50* = 39,45/42,50* tLlotja de Girona 23,00 / 30,00** = 23,00 / 30,00** t

24ciència i tècnicaJuny de 2011catalunyaforestal

IntroduccióEl cirerer (Prunus avium) és una espècieque ens permet orientar la seva utilitat capa dos tipus de producció completamentdiferenciats: la producció de fusta de quali-tat i la de producció de fruit.

Actualment, la producció de fusta decirerer està molt ben valorada. Es tractad’una espècie present en bona part delssots i torrenteres de llocs més o menyshumits, però amb una escassa població. Latendència del mercat actual és que la fustade baixa qualitat dels nostres boscos no ésben valorada i les perspectives de canvi nosón esperançadores. Tanmateix la fusta dequalitat té un bon mercat, en alça, i ambuna bona rendibilitat que permet plante-jar-se la plantació i potenciació del cirererper la producció de fusta.

La producció de fruita va començar a serun mercat important des de que es vananar transformant els cultius de vinya perfruiters a causa de la fil·loxera, juntamentamb l’augment demogràfic que va anarexperimentant la població. Mercat no gensdespreciable que dóna bons ingressos enl’època estival.

DistribucióEl cirerer és una espècie amb una distribu-ció molt àmplia on la podem trobar arreud’Europa fins arribar al nord d’Àfrica.

A Catalunya, i obviant les plantacionstant per la producció de fusta com de fruit,apareix de forma dispersa, barrejada ambaltres espècies, generalment actuant com aespècie secundària.

Morfologia Des del punt de vista ecològic es tracta d’u-na espècie heliòfila, tot i que pot viure encondicions d’ombra durant els primersestadis de creixement.

Requereix un mínim de 600mm anuals deprecipitació, ben repartits al llarg de l’any.Suporta bé el fred però no el vent fort.

Prefereix sòls ben drenats, profunds, benestructurats amb textura llimosa. Toleragran varietat de tipus de sòls, amb un pHvariable de 4,5 a 7,5. No li afecta la calçactiva i en canvi no tolera els sòls netamentàcids.

Tot i la tolerància a sòls molts diferents,cal respectar les procedències, és a dir, uti-litzar planta de procedència bàsica en sòlsbàsics i de procedència àcida en sòls àcids.

27catalunyaforestalJuny de 2011

espècies forestals

El cirererPrunus avium

Xavier Vila Roura

Enginyer Tècnic ForestalCooperativa ServeisForestals

Plantació de cireres a Prades. Fotografia: Josep M. Tusell

28espècies forestalsJuny de 2011catalunyaforestal

Silvicultura i usosEl cirerer té dues aplicacions molt interes-sants econòmicament, la producció de fus-ta de qualitat i la producció de fruit.

1. Producció de fusta de qualitat La fusta del cirerer és molt ben valoradadins la indústria respecte a altres conífe-res, degut a les propietats que presenta:resistència, pes, fibra recte i gra fi. Se serrafàcilment i dóna un acabat excel·lent. Esconsidera una fusta molt valuosa i decora-tiva. S’usa en ebenisteria, construccionsd’interiors, torneria i marqueteria. Tambése n’obté fullola per a la fabricació demobles.

Model de gestióLa densitat mínima de plantació es situasobre un marc de 5x5 metres, que suposauna densitat d’uns 400 peus/ha, reservantper a la tallada final i després de successi-ves aclarides, entre uns 70 i 100 peus.

Es proposa un torn de 60 anys on ja s’a-consegueixen diàmetres de fins a 50cm, ino es recomana sobrepassar un torn de70 anys degut a la pèrdua de vigor en elcreixement i l’aparició de gomosi i/opodriments.

A partir del marc de plantació proposatno cal planificar aclarides fins els 30-40anys, que és quan comença a aparèixercompetència entre peus i on s’eliminaranla meitat dels peus, i una segona aclaridaals 40-50 anys reduint el nombre de peusa la densitat final de 70-100 peus/ha.

Degut a que es proposa la producció defusta de qualitat, on es pot obtenir unelevat valor que justifiqui la plantació, calpracticar podes de formació i qualitat perobtenir un tronc recte i sense nusos.

Un cop practicada la plantació, cal limi-tar anualment el desenvolupament del’estrat arbustiu i herbaci durant els pri-mers 10-12 anys per evitar competència ique la planta quedi ofegada.

Tot i que el cirerer presenta bonadominància apical, durant els dos primersanys cal eliminar aquelles branques quepuguin amenaçar la predominança aixícom els defectes de conformació produïtsper les gelades tardanes.

Les podes d’alçada per millorar la quali-tat són imprescindibles per aconseguir untronc recte, net de branques i lliure denusos. Se solen dur a terme a partir dels 3anys fins als 12, realitzant una interven-ció gairebé anual per evitar que les bran-ques a eliminar no superin els 3cm dediàmetre i així assegurar una bona cica-trització. Es pretén aconseguir una llarga-da de tronc net de com a mínim 4 metres.Es recomana practicar les podes en èpocaestival ja que s’afavoreix una ràpida cica-trització i alhora, el fet d’executar-la al’hivern s’afavoreix el desenvolupamentdel xancre.

Així doncs, el model de gestió del cirererper a la producció de fusta de qualitatproposat és:

Tractament de bosc alt regular, amb untorn d’entre 60-70 anys on s’aconsegueixun diàmetre aproximat de 60 cm. L’evolu-ció de la densitat, i per tant la periodicitatde les aclarides, és la següent.

La primera aclarida afectarà a totes lesclasses diamètriques. Les aclarides succes-sives seran principalment de millora, bus-cant un repartiment homogeni dels peussobre el terreny amb l’eliminació dels peus

Taula 1. Model degestió proposat per ala plantació de cirerer

de dimensions normals però mal confor-mats. El pes de les aclarides es faran res-pectant els límits que marca la silvicultu-ra, no treient més de la meitat dels peuspresents ni tampoc sobrepassant 1/3 d’à-rea basimètrica.

Un dels principals problemes que enspodem trobar amb el cirerer a nivell sani-tari i per a la producció de fusta, és l’apa-rició de la gomosi, és a dir, la exsudacióde goma que apareix després de pro-cessos infecc iosos produïts permicroorganismes.

Possibilitats de repoblacióEl factor limitant per a plantar cirerersno és tant el tipus de sòl, degut a la bai-xa exigència que té, sinó més aviat pelseu temperament heliòfil, és a dir, d’ex-posició lumínica. Tenint en compte que liconvé un clima humit i temperat, es potcompensar el dèficit hídric que pateix en

clima mediterrani, ubicant-lo en zonesd’obaga i properes a sots. Presenta moltbons creixements inicials en sòls queassegurin un aportació hídrica adequadai amb la capçada exposada al sol.

Així doncs, i tenint en compte laqualitat d’estació i la seva ubicació, laplantació de cirerers per a la produc-ció de fusta és una molt bona alterna-tiva a tenir en compte a l ’hora derepoblar espais oberts i antics campsde conreu.

Juny de 2011catalunyaforestal

29 espècies forestals

Font: www.xtec.es

Font: www.xtec.es

El retorn de

l’anticicló

meteorologia 30Juny de 2011catalunyaforestal

Ja estem acostumats que els fenòmens mete-orològics siguin notícia, però menys freqüent ésque el titular sigui per al concepte meteorològic.Justament això és el que va passar l’hivern pas-sat quan el terme anticicló es va fer famós en elseu intent particular d’evitar la derogació de lazona de limitació dels 80 km/h. Aquella polèmi-ca va ser interessant, no tant pel fet evident quequan l’anticicló persisteix la pol·lució s’acumula,sinó perquè plantejava la qüestió de la freqüèn-cia de l’anticicló. En funció dels interessos, unsdeien que la situació era excepcional i els altresque era habitual. La realitat és que ambdóstenien raó tal i com mostrarem analitzant lafreqüència històrica dels anticiclons.

Com que no existeix un mètode únic de clas-sificació dels escenaris atmosfèrics ni unareanàlisi oficial que catalogui els dies, ens hemempescat un sistema de classificació sinòpticaautomàtica propi per a poder donar una xifra i,per tant, aquesta pot no coincidir del tot ambd’altres. Amb les degudes precaucions, hemobtingut que l’anticicló, entès en un sentitampli, és l’escenari atmosfèric més freqüent aCatalunya i està present quasi un 21% dels dies.De fet, és sabut que la posició, intensitat iextensió de l’anomenat anticicló subtropical(que en superfície queda reflectit, per exemple,en forma d’anticicló de les Açores) i la seva“lluita permanent” amb els freds polars i lesdepressions associades, determinen el tempsmeteorològic de la península Ibèrica. Tampoc éscasualitat que les situacions del nord-oestsiguin el segon escenari atmosfèric més fre-qüent, ja que acostuma a correspondre’s amb laprimera fase de la retirada de l’anticicló.

Si l’anticicló és l’amo i senyor del nostre cli-ma, pot ser interessant veure com ha evolucio-nat la seva freqüència al llarg dels anys. En lafigura adjunta mostrem amb color crema elnombre de dies amb anticicló centrat i dies detransició encara força anticiclònics. Alhora mos-trem en blau la freqüència dels dies equivalents

depressionaris. El gràfic també dibuixa l’altitudmitjana del geopotencial de 850hPa, línia quepot interpretar-se com a pressió atmosfèrica. Lafigura té tres focus d’interès. En primer lloc, unaobvietat: els dies anticiclònics o propers són 7,5vegades més freqüents que els seus equivalentsdepressionaris. En segon lloc, una evidència: enels darrers anys la pressió ha anat caient com jahavíem comentat en col·laboracions anteriors (iaixò va permetre acabar amb la sequera, haportat episodis extrems de vent i neu o ha tretles boires hivernals de l’interior). En tercer lloc,una sorpresa: l’any 2010 és extraordinari perquèsuposa el tercer any consecutiu de descens de lapressió (fenomen que no havia passat mai en elsdarrers 60 anys) i bat el rècord d’aquest períodepel que fa a dies depressionaris o propers.

Repassem els tres punts. Que l’anticicló siguila figura més freqüent té conseqüències diver-ses i ben conegudes: des de que siguem unapotència turística mundial fins que a pagès lapreocupació més habitual sigui si hi haurà prouaigua. El medi natural és el més sensible aaquesta circumstància i per això, com és sabut,el principal factor limitant, per exemple delsnostres boscos, és l’aigua disponible.

Pel que fa a la caiguda de la pressió delsdarrers tres anys, un article recent constatavaaquest escenari més depressionari en el PaísBasc i ho lligava amb una aturada de l’incre-ment de les temperatures respecte als anys pre-vis. Segons el text, tot plegat feia trontollar laidea adquirida recentment de la progressiva“tropicalització” del país. El fenomen ha estattan evident que no només l’han detectat elscientífics, per exemple, va sorgir en el facebookun grup que demana el retorn de l’anticicló deles Açores, no és broma.

Per últim, hi ha l’excepcional caràcter depres-sionari del 2010. Desconec si algú ja n’ha trobatla causa, però aquest rècord ha de respondre aun fenomen poderós i no seria bo que quedésinexplicat. Encara que les prediccions mensuals

David Montserrat

Doctor en Geografia

a mitjans de juny continuaven anun-ciant un temps encara lleugeramentmés fresc i plujós de l’habitual per al’actual estiu, el cert és que el 2011 jano està sent tant depressionari, tal icom han posat de manifest el famósretorn de l’anticicló amb el que hemcomençat aquest escrit. De fet, lapressió mitjana dels primers 5 mesosdel 2011 ha estat semblant a la del2008 i, casualment, la intensitat delsepisodis anticiclònics del febrer i del’abril d’enguany no es veien des deldesembre del 2008. Per tot això, dèiemal començament tanta raó tenien elsqui deien que l’anticicló és l’habitual(hem vist que és l’escenari atmosfèricmés freqüent) o excepcional (per tro-bar un precedent de l’episodi de febrercalia anar tres anys enrere).

El fet que s’iniciï una recuperació dela pressió podria ser una mala notícia.Un dels temes més controvertits delcanvi climàtic és l’alteració de les fre-qüències dels escenaris atmosfèrics iels seus tipus de temps associats. Perexemple, parlant del temps anticiclò-nic, què passarà si recupera la sevafreqüència? Repassant de nou l’histò-ric, s’observa que, de mitjana, l’antici-cló implica una temperatura a 850hPamig grau per sobre de l’habitual per al’època, mentre que les depressionsens situen aproximadament mig grauper sota. Llavors, recuperar l’anticiclóens pot provocar un salt en la tempe-ratura respecte aquests darrers anys.Segur que l’episodi anticiclònic de l’a-bril ha contribuït decisivament per apermetre al Servei Meteorològic deCatalunya qualificar el mes com undels més càlids dels darrers 100 anys.Fora de Catalunya, una de les tempe-ratures que més crida l’atenció es varegistrar a Múrcia, on els 37,4ºC vasuposar polvoritzar l’anterior rècordper a un mes d’abril, que era de l’anypassat, superant-lo en 5ºC. Prenguem-nos-ho com un avís del que pot signi-ficar recuperar l’anticicló.

Juny de 2011catalunyaforestal

31 meteorologia

Evolució de la pressió ifreqüències anuals d’es-cenaris anticiclònics idepressionaris (1951-2010). Font: Elaboraciópròpia a partir de lareanàlisi NCEP/NCAR.

Edita: Xarxa Vives i Àrea de Promoció iNormalització Lingüística de la UPVAny: 2011

La Xarxa Vives i l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüísticade la UPV ha editat el diccionari Vocabulari forestal. Aquestapublicació complia 6.033 termes de diverses branques de laciència forestal, com la silvicultura, l’ordenació forestal oaltres ciències bàsiques relacionades amb el medi natural,com la biologia vegetal o la geomorfologia, etc.

El document es pot consultar en línia a l’adreça:http://www.upv.es/entidades/AEUPV/info/Vocabulari_Forestal.pdf

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,Alimentació i Medi Natural ha posat en funcionament elWeb dels Boscos de Catalunya, una nova aplicació mul-timèdia amb l’objectiu de donar a conèixer quina és larealitat forestal de Catalunya, d’una forma dinàmica isenzilla.El web permet recórrer els diferents escenaris de maneralateral o mitjançant el menú recorregut. Si es vol trobaruna informació més concreta, es pot usar el menú temà-tica en què s'agrupen tots els continguts en tres blocs:socials, mediambientals i productora.

Coordinadors: Tusell, Josep M. iVericat, PauEdita: Consorci Forestal deCatalunyaIdioma: Català i castellàAny: 2011ISBN: 978-84-614-9767-6Preu: 15 € per als no socis i gratuïtper als socis del CFC (les despesesd'enviament van a part)

El Consorci Forestal de Catalunya ha editat aquestapublicació que recull a través de 76 pàgines els diferentsarticles realitzats pels coordinadors de cada una de lesvuit trobades de camp desenvolupades en el marc de lesXXVIII Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera.

Per adquirir-lo cal contactar amb el Consorci, al 972 8427 08 o a través de consorci@forestal.cat

Llibre de les XXVIII JTSEmili Garolera

Vocabulariforestal

publicacions 32Juny de 2011catalunyaforestal

Web dels Boscos deCatalunyahttp://www.gencat.cat/daam/boscoscatalunya/aplicacio/

e n t r e v i s t a

Gerent Corcho del País, SA

“Tota una vida dedicada al suro”

Josep Pla

Ha dedicat tota la seva vida alsuro. I és que la seva relacióamb el sector surer la va iniciarde ben petit, quan va començara treballar a la fàbrica de laseva família dedicada a latransformació del suro i queportava el seu mateix nom,Josep Pla. Amb només 19 anysja es va posar al capdavant del’empresa. A finals dels anys 80,concretament l’any 1987, es vaassociar amb Francisco Jiménez,qui es dedicava a la fabricacióde taps, amb la voluntat de ferun pas més. En un moment enquè la indústria del suro vivia elseu màxim esplendor, ambdósempresaris van veure la neces-sitat de sumar esforços per cre-ar una xarxa que anés des de latransformació del suro fins almercat final. Van crear Corchodel País, SA. La seva decisió vaser una aposta empresarial quevint anys després ha donat elsseus fruits. Corcho del País ésuna empresa capdavantera enel sector del suro a Catalunya.La seva darrera aposta ha estatla certificació PEFC.

Per Josep M. Tusell

És cert que el suro català és dife-rent de la resta?Sí, és cert. El suro català té un tretsdiferencials del suro de les altresregions, especialment és diferent alsuro de les regions on n’hi ha més ique són les del sud de la penínsulaibèrica. La diferència principal estàen què el suro català es treu cada14 anys, mentre que el suro d’An-dalusia es treu cada 9 -10 anys.Això vol dir que el suro català té uncreixement més lent i, per tant, téun porus més petit i més tancat.Aquesta particularitat és un avan-tatge pel vi que s’ha de conservar.Però a la vegada, aquestes particu-laritats també el fan més complicatde treballar, ja que per cada quilode suro català surten menys tapssuro. El suro català és més dens i ésmés difícil de manejar i en conse-qüència més costós de treballar.

Així doncs, en resum quins són elspunts forts i els punts febles delsuro català?El suro català té un creixement méslent i per tant és millor per als vinsde guarda. Per contra, és poc uni-forme i hi ha més quantitat derebuig, sobretot pel corc que aquí

ha avançat més que en altres zonesde l’Estat espanyol. Per fer-nos ideadel que ha avançat comentar quequan jo tenia 19 anys el corc noexistia més amunt dels 400 m. Encanvi, ara, n’hi ha per tot arreu.

La genètica, la silvicultura, la ubi-cació... tenen a veure amb la pro-ducció de suro bo?La genètica és poc important. Encanvi sí que ho són la silvicultura ila ubicació. Una bona ubicaciócombinada amb una bona silvicul-tura pot fer un suro bo. Però unamala ubicació, per molt bona quesigui la silvicultura, no és suficientper aconseguir un suro bo. La ubi-cació és un aspecte clau i la silvi-cultura ajuda a millorar el suro.

Com és el mercat del tap de suro?El mercat del suro és gran, però caltenir en compte que en aquestmercat hi ha diferents qualitats. Ésa dir, de la producció mundial de vi,el 20% es pot tapar només ambsuro 100% natural. Són els vins deguarda: criança, reserva i granreserva. El 80% restant del vi es pottapar amb sintètics o taps de surotècnics.

34entrevistaJuny de 2011catalunyaforestal

A la vegada, els taps 100% naturals es subdi-videixen en flor, que és el de millor qualitat,primeres, segones i terceres. En aquests casosl’enòleg de la bodega és qui decideix el tapmés adequat per al vi en qüestió. La resta de taps de suro són els taps anome-nats tècnics: aglomerats, 1+1, microaglome-rats i colmatats. I, entre aquesta diversitat detaps tècnics per a vins joves, cal apuntar elfet que nous països productors de vi, comper exemple Nova Zelanda i Austràlia, que notenen una cultura mediterrània, han intro-duït els taps de silicona i rosca. El primer va

tenir un boom causat per la novetat tot i queactualment ja ha perdut quota de mercat.Avui en dia és el tap de rosca metàl·lic el quecompeteix amb els taps tècnics de suro.

Relacionat amb la qualitat del suro, afinals del 2010 van iniciar el procés de cer-tificació PEFC. Ara que ja han fet la prime-ra comercialització a una bodega enspodria dir com han rebut aquest segell?La certificació PEFC és una aposta de futuramb la que creiem, però que com tot voltemps. En aquests moments, la situacióeconòmica actual fa que ens trobem amb elhandicap que les bodegues prioritzen altresaspectes. Però estem convençuts que calanar per aquí. De fet, per nosaltres el procésde certificació ha estat relativament fàcil, jaque des de sempre hem anat aplicant proces-sos de control de qualitat com ara les Syste-code, ISO’s... Això ens ha facilitat molt elcamí.

El tap de suro és el mercat per excel·lènciadel suro, però com veu la possibilitat debuscar nous usos al suro?El tap de suro és molt important i té un pesespecífic dins del sector, però és molt impor-tant i convenient buscar noves sortides perrevaloritzar el rebuig. És a dir, que el propie-tari tingui un retorn per extreure el rebuig.En aquest sentit cal que la indústria, l’admi-nistració i la propietat col·laborin per buscarproductes nous, com per exemple l’aïllantblanc que actualment ja funciona. Aquest ésun dels reptes actuals del sector.