7/27/2019 Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat

1/7

PAISATGES CONTEMPORANIS, LLAST I/O OPORTUNITAT

Cada societat reflecteix en el paisatge les seves capacitats, els seus somnis iles seves limitacions. Capacitats, somnis i limitacions que avui no depenennoms de la seva organitzaci i del seu potencial endogen, sin tamb del llocque ocupa davant dels fluxos mundials de capital, mercaderies, informaci i

persones. Ara b, aquest paisatge s llegat a les generacions futures en formade realitats construdes i despais transformats, els quals constitueixen, alhora,

patrimoni i crrega, potencial i lmit. Aix, si s cert que cada societat veureflectit en el territori el seu present, tamb ho s que ha dafrontar lherncia

dels qui lhan precedit. La sentncia bblica segons la qual els fills pagaran perles virtuts i els pecats dels pares resulta particularment certa en matria de

paisatge.1

Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat s una reflexi sobre el llegatde la construcci especulativa i abandonada a Espanya. La recent implantacimassiva denclavaments de lleure, complexos turstics i residencials de totamena ha transformat vastes regions de la costa i fins i tot ha arribat a lesprovncies interiors. Locs prematur de molts daquests assentaments a causade lesclat de la bombolla sens presenta amb imatges inquietants perqureflecteixen la incongruncia entre la vida curta de lespeculaci immobiliria

avortada per motius tcnics i les seves perdurables seqeles fsiques. Elfenomen del totxo espanyol i el seu desenlla funest han engendrat laproliferaci dun nou tipus de paisatge a mig construir que es podria denominarpaisatge de lucre.

Hi ha molts tipus de runes i els seus significats sn mltiples. Un edifici endecadncia amb vegetaci en auge no sol deixar lespectador impassible. Elseu estat incomplet s summament suggeridor i es reconstrueix en limaginaricom un objecte que marca el pas del temps, com a element trgic, monument

1

NELLO, Oriol. Herencias territoriales, exploraciones geogrficas y designios polticos. A: Schulz-Dornburg, Julia. Ruinas modernas. Una topografa del lucro. Barcelona: mbit, 2012.

7/27/2019 Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat

2/7

melanclic o simbiosi romntica entre la natura i lsser hum. Les edificacionsa mig construir que formen part daquesta reflexi sn runes diferents. Estracta de construccions especulatives que no es van acabar mai i, per tant, novan acomplir mai la funci dacollir ning. Significa aix que la seva mancadhistria mai van albergar habitants i res no va transcrrer entre els seus

murs les converteix en residus obsolets sense possibilitat de transformaci?, oacabaran representant alguna cosa que pot tenir sentit o valor?

La indignaci, la preocupaci, la fascinaci, i altres reaccions que poden sorgirdavant la dimensi real de la persecuci implacable del benefici privat senseconsideraci pels bns comuns, de la vulneraci dels valors ambientals,patrimonials, esttics i econmics del paisatge i de la manca de voluntat delspoders pblics per aturar els usos espuris del territori, serien estrils si noanessin acompanyades dun propsit: organitzar-se per intervenir. Les realitatsfsiques creades pel boom immobiliari sn aqu per quedar-shi. Constituiranuna herncia amb la qual nosaltres i les generacions futures haurem de bregar

inevitablement durant llargues dcades. Tota pretensi de negar aquestarealitat, de desconixer-la o deradicar-la no s altra cosa que escapisme oquimera. Haurem de dotar-nos, doncs, dels instruments disciplinaris iadministratius adequats per intervenir sobre aquestes realitats i reconduir-les,tant com sigui possible, cap a formes ms sostenibles, eficients i equitativesdutilitzar el territori. Aquesta voluntat de gesti ha dacompanyar-se amb laresoluci de promoure transformacions poltiques, socials i econmiques queevitin la depredaci del territori.

Davant aquesta situaci, la setmana dArquinset es dedicar a analitzar i aproposar iniciatives, reflexions i solucions vinculades als paisatges runosos dela postbombolla. La voluntat dArquinset al llarg dels prxims tres anys simplantar una major conscincia de la temtica i, des de la transversalitatmultidisciplinria, crear una base de dades de coneixement, anlisi i propostesque pugui ajudar a evitar que el territori continu degradant-se i promourenlordenaci a partir de principis de protecci dels valors del paisatge,sostenibilitat ambiental i equitat social. Arquinset vol llanar aquesta iniciativades duna base mplia i diversa on caben veus divergents i propostes diferentsde docents, professionals, estudiants, activistes i analistes. El campprofessional vol ser igual dampli i inclou socilegs, artistes, urbanistes,economistes, gegrafs, periodistes, arquitectes, advocats i antroplegs. La

frmula de presentaci ser mixta; al llarg de la setmana hi haur confernciesi taules rodones, un esdeveniment en un espai abandonat, una recopilaci deprojectes universitaris sobre larquitectura sense vida, una exposici i un ciclede cinema.

Confiem que la setmana temtica Paisatges contemporanis, llast i/ooportunitat sigui enriquidora, apassionant, controvertida i interessant, i quefomenti el pensament crtic per ajudar-nos a transitar des duna topografia dellucre cap a una geografia voluntria que benefici el conjunt de la societat.

Julia Schulz-Dornburg, arquitecta i comissria dArquinset 2013

7/27/2019 Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat

3/7

PROGRAMADIMECRES, 23 DOCTUBREInauguraci dArquinset 2013 amb una exposici a la sala Frum del FADMaterial fotogrfic, videogrfic i grfic. Exposici: Runes modernes, una

topografia de lucre, de Julia Schulz-Dornburg (fins al 20 de desembre)Lexposici Runes modernes, una topografia de lucre s fruit dun procscontinu de recerca que arrenca el 2010 amb les primeres indagacions sobre universosde lleure, ciutats fantasmes i paisatges de lucre, que es reflecteix en el llibre homnimpublicat per leditorial mbit. La pea central del treball est formada per linventarifotogrfic de la construcci especulativa abandonada a Espanya. Shi retratenparatges ocupats per conjunts dedificacions incompletes dins del territori nacional.Lespeculaci immobiliria com a fenomen no es pot concebre sense comptar amblelement de la ficci. La simulaci de la realitat representa una part intrnseca delsistema. Especular ve del llat specularis (mirall): mirar amb atenci el reflex; fersuposicions sobre una cosa hipottica. Lexposici ret comptes a aquesta dualitat i la

incorpora de forma estructural. Realitat i ficci formen un tndem inseparable al llargdel recorregut expositiu. Els documents fotogrfics sexposen al costat de lacorresponent informaci promocional, el lema del complex es juxtaposa a la sevahistria oficial i els plnols urbanstics mostren la promoci especulativa en relaciamb el municipi que nexpedeix els permisos. Tan sols des daquesta lectura doble, dela reciprocitat entre la realitat i la ficci, es pot arribar a comprendre el que simpensable, a reconstruir el que s inimaginable, a constatar el que s desenraonat, ique cadasc en tregui les seves prpies conclusions.

DIJOUS, 24 DOCTUBRECicle de confernciesLestat de la qesti. La banalitzaci del paisatgeEl creixement exacerbat de la urbanitzaci ha fet que els paisatges urbans hagindeixat de ser un enclavament dexcepci, envoltats pel paisatge agrcola o natural, ique shagin multiplicat en un espai que ja s definitivament metropolit. Des delparabrisa de lautombil o la finestreta de lavi, el que aconseguim veure no s altracosa que un camp urbanitzat. Els antics paisatges agrcoles han anat deixant pas aentorns caracteritzats per la proliferaci de carreteres secundries i centrescomercials; prquings i rees residencials; outlets i granges-escola; circuits develocitat i dipsits de caravanes; parcs temtics o una gamma variadssima decomplexos de turisme rural. Una amalgama dimatges que mostra una mateixa natura,

independent del territori i indiferent al lloc. La banalitzaci dels paisatges fa queaquests perdin la seva originalitat i inters natural, cultural o simblic, i que es mostrinms a partir del que tenen de similar i genric que no pas de singular i especfic(Francesc Muoz).

Conferncia:La banalitzaci del paisatge. Francesc Muoz, gegraf i director de lObservatori dela Urbanitzaci i del Mster dIntervenci i Gesti del Paisatge i el Patrimoni (UAB-MUHBA)Debat:Lucrar-se amb el paisatge. La legalitat empara el model o el model genera lalegalitat?

Moderador: Francesc Muoz

7/27/2019 Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat

4/7

Participants:

Carles Pareja, doctor en dret i professor titular de lrea de Dret Administratiu de laUniversitat Pompeu Fabra

Itziar Gonzlez,arquitecta membre de lequip de Rehabilitaci Energtica Sostenible

en lEstratgia Territorial (RESET)Jos Faria Tojo, catedrtic dUrbanisme i Ordenaci del Territori per la UniversitatPolitcnica de Madrid

DIVENDRES, 25 DOCTUBRETaller cas destudi, La Muela, Saragossa. Amb el vent a favorCoorganitzat pel FAD i el Mster dIntervenci i Gesti del Paisatge i elPatrimoni (UAB-MUHBA)Presentaci a crrec de Francesc Muoz i Julia Schulz-Dornburg

Al lmit de laltipl que fa de balc sobre la ciutat de Saragossa, a 600 m daltitud, es troba aquesta urbanitzaciabandonada que va ser planificada per a 1.500 habitatges unifami liars. Lenclavament residencial est acompanyatdun parc lineal duna mica ms de 4 km de longitud que fa de nexe entre la urbanitzaci planificada i un territori ambcultiu de molins de vent, el principal recurs de la regi. Les obres del flamant parc anomenat Trobada de Natures ja

shan acabat, per no sha construt cap dels habitatges planificats.

Lesclat de la bombolla immobiliria ens ha deixat centenars de projectesurbanstics a mig fer. Aquestes runes modernes han transformat els nostrespaisatges i constitueixen la part fsica del nostre llegat. Podem intervenir sobre

7/27/2019 Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat

5/7

aquestes realitats per reconduir-les en tant que sigui possible cap a formes mssostenibles, eficients i equitatives dusar el territori?Es plantegen diverses estratgies. Des de la no-intervenci, conservant lesrunes com a smbol o monument dun esdeveniment rellevant, fins a ladesconstrucci, esborrant la petjada duna aventura poc encertada, passant per

la transformaci, que investiga estratgies per a una ordenaci ms equitativa isostenible.

La investigaci del cas La Muela, Saragossa. Amb el vent a favor, ratificarsi hi ha elements que permeten plantejar-se estratgies de transformaci.Lanlisi del lloc a escala amb el cadver implicar una mirada al territori amb laseva realitat geofsica i mediambiental, i a escala ms petita, al paisatge com arepresentaci cultural, com a territori fabricat i habitat i com a entornmaterial i viu.Lelaboraci del diagnstic sabordar des de la interdisciplinarietat. Invitemgegrafs, urbanistes, arquitectes, antroplegs, historiadors, paisatgistes i

dissenyadors a prestar la seva visi i descobrir nexes i connexions quepermetin vincular la construcci fallida amb el seu entorn, i donar valor i sentit ala runa en un lent procs de descomposici.

Organitzaci del taller:

El taller sadrea a alumnes de les diferents disciplines relacionades amb elpaisatge, tant les culturals i socials com les tcniques i territorials.Els participants assistiran a les conferncies i taules rodones de la setmanadArquinset.Es far una visita al lloc destudi. (Aquesta activitat s oberta al pblic generaldArquinset.)El taller tindr lloc del 25 al 31 doctubre. Els treballs es presentaran el dia 31davant un jurat amb convidats.

DISSABTE, 26 DOCTUBRE

Bus pcnic La Muela, Saragossa. Amb el vent a favorVisita amb autobs i pcnic al lloc del taller (La Muela, Saragossa)

7/27/2019 Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat

6/7

DILLUNS, 28 DOCTUBRE

Cicle de conferncies:El model que no sexhaureix

Un cop ha explotat la bombolla, se nhan reconegut els cadvers i enunciat elsfracassos, les administracions encara aposten pel model de lesdeveniment i ellleure com a principals motors de generaci de riquesa. El turisme de masses,el lleure i les seves promeses de benestar i qualitat de vida, amb etiquetesdecolgic o sostenible, semblen les niques respostes possibles, o les msimmediates i premeditadament efectistes, a lhora de pensar la productivitat delterritori convertit en mercaderia.Conferncia:The city that never was. Lltzer Moix, periodista i redactor en cap adjunt a LaVanguardia

Debat:La cultura de lesdeveniment: Gran Escala, Euro Vegas, Marina dOr Golf,Barcelona WorldModerador: Lltzer Moix

Participants: Freddy Massad, arquitecte i crtic darquitecturaLlus Comern, arquitecte i deg del COACPedro Azara, arquitecte i professor de lEscola Tcnica Superior

dArquitectura de Barcelona

DIMARTS, 29 DOCTUBRE

Cicle de conferncies:Lencant de lincomplet

Les imatges de les urbanitzacions inacabades del perode de laugeimmobiliari susciten, certament, un sentiment dindignaci davant lesagressions ambientals, el deteriorament paisatgstic, el malbaratament derecursos i els drames socials que reflecteixen. Per tamb exerceixen unacerta fascinaci: la derivada de la constataci de la fragilitat dels esforoshumans, la potncia de la natura que reclama els seus drets, la caducitat delsanhels; una fascinaci similar, potser, a la que Santiago Rusiol trobava alJard abandonat. (Oriol Nello)

7/27/2019 Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat

7/7

Conferncia:

Runes indignants i fascinants, Oriol Nello, gegraf, professor del Departament deGeografia de la Universitat Autnoma de Barcelona

Debat:

Lesplendor de la runa

Moderador: Oriol NelloParticipants: Gustavo Gili, arquitecte i professor a lETSAB-UPC

Mart Peran, comissari, crtic dart i professor titular de Teoria delArt a la Universitat de Barcelona

DIJOUS, 31 DOCTUBREPresentaci dels treballs del taller davant un jurat amb convidats.