Paraules i fetsde DonesEdita

Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaD.L. B-22227-1995 - Preu 1,50 €

Sumari

Museu d’Història de Catalunya · Exposició

2 Editorial

3 Teologia feminista• Verges, vídues, mares i viatgeres• La reforma protestant• La lluita per la paritat

6 Àmbit Obert• Anem teixint

• Projecte FIARE

8 Pàgina Central• Zàmbia: • Consciència Feminista

10 Relacions Grups• Sobre la vida i la mort

11 Activitats del CDE• Celebració del 8 de març

• La Mare de Déu de la Salut

12 Vint-i-cinc anys d’Alandar

13 Bústia

14 Llibres

15 Flaixos

Número 48Juliol - Agost- Setembre 2008

Paraules i Fets de Dones2

El curs s’acaba. Repas-sem el que ens hanaportat els quatre nú-

meros de la revista. A travésdels temes de teologia femi-nista hem descobert aspec-tes que se’ns havien ocultat ion la dona ha estat alliberada.Hem recollit veus de fora:Perú, Bolívia, Zàmbia, Colòm-bia... sempre amb l’intent demostrar el protagonisme deles dones en el quefer quoti-dià; i també a través dels re-lats de les companyes quehan conegut diferents situa-cions a Amèrica Llatina i aÀfrica. Les relacions amb al-tres grups, destacant la tro-bada tan rica en tots els as-pectes a València de “Mu jeresy Teología”, ens dóna coratgeen constatar que som moltesles dones conscienciades. Elcamí encetat en la relacióamb dones de diferents Tra-dicions religioses ha conti-nuat, agafant cada vegadamés força. Un fet que ens vaomplir de goig va ser poderacollir a Girona Geneviève Be-ney, una dona valenta que hasabut trencar esquemes, i ce-lebrar l’Eucaristia; i en vamfer una veritable celebració.Recordem les paraules deKarl Rahner (ja abans del Va-ticà II!) : “Sobre aquests Sa-graments (matrimoni, ordre,extremunció i confirmació) notenim cap paraula de Jesús.L’autorització donada alsapòstols per a celebrar l’Eu-caristia, no és la institució deritus sacramental que trans-

met poders oficials (...). En elmandat de l’anàmnesi- o com-memoració de la Cena- nocomporta, doncs, la sacra-mentalitat de l’Ordre”. (LaIglesia y los Sacramentos,1967. p.47). També hem comp-tat amb les experiències ex-pressades des del cor d’unesi altres. El CDE és un grup viu,ben viu, ho ha palesat les ac-tivitats que han dut a termeles Delegacions. No volemdeixar d’agrair els diferentstemes de reflexió amb els quehan col·laborat personescompetents.

I ara: Per què aquest títol?

Doncs, perquè en el Museud’Història de Catalunya hi hauna exposició sota aquestnom. No us la perdeu!

És impressionant, pel seumuntatge i el seu contingut.Més completa ja no pot ser:històries de dones, fotogra-fies, pòsters, documents, ob-jectes...; la reconstrucció del’hemicicle parlamentariconvida a escoltar el debatsobre el sufragi femení a lesCorts Constituents del 1931:les diputades Clara Campoa-mor i Victòria Kent en posi-cions confrontades; la veuen off de La Pasionaria...Quan durant el curs s’ha se-guit les classes de TeologiaFeminista a l’Escola de laDona, et trobes molt a propd’aquelles dones el valor deles quals t’era ja conegut. Ivull fer esment de Francesca

Bonnemaison, creadora del’Institut de Cultura i Biblio-teca Popular de la Dona el1909, i que tant va suposarper a moltes dones com aformació en tots els aspec-tes; i també, actualment im-pulsant activitats culturalsmolt diverses.

I finalment, fent-nos ressòdels 60 anys de la DeclaracióUniversal dels Drets Humans,augurem que el treball pelscanvis en la societat conti-nuï, i que algun dia la Con-venció sobre l’eliminació detotes les formes de discrimi-nació contra la Dona (1979)no sigui necessària.

EditorialDones. Els camins de la llibertat

Mlle. Bloch, primera dona alumna de l’Es-cola Politècnica (Foto del 1900). Paris.Histoire des Femmes. Ed. Plon (1991).

Els segles IV i V esdevenen una època convulsa en elsterritoris mediterranis dominats per l’Imperi Romà, so-bretot per la transformació de la mentalitat que causà

la propagació del cristianisme. L’església constantinianacomençà una nova etapa de relacions amb les estructuresde poder a partir de l’Edicte de Milà (any 313 dC), encara quel’oficialitat de la nova religió s’establirà el 380 amb l’Empe-rador Teodosi. D’aquestes noves relacions,l’Església n’obtindrà avantatges econòmics,materials, jurídics i també ajuda contra lesheretgies i el paganisme. Per altra banda,l’Estat n’esperarà suport ideològic i possibi-litat d’intervenir en la vida de l’Església.

Són els segles dels grans debats sobre eltema de la sexualitat, el matrimoni, la virgi-nitat, el rol de la dona dins el cristianisme, lafunció i el rol dels oficis eclesiàstics, la su-perioritat o no de la dona verge respecte ladona casada...entre d’altres. I el resultat sa-bem que es dirigí a remarcar la inferioritatde la dona respecte del baró, i a exercir for-mes de control sota el patriarcalisme go-vernamental i eclesial. Tot i així, el cristia-nisme oferí a vídues, monges, vergesconsagrades i aristòcrates que feien caritati practicaven l’ascetisme, un espai públic id’acció política que no haurien tingut en l’àmbit domèsticprivat. Vegem-ne alguns exemples.

Quan es parla de l’origen del monaquisme, des de mei-tats del segle III i IV dC, de seguida es fa referència a trespersonatges importants: Antoni Abad (nascut el 251 i que als18 anys va abraçar la vida anacorètica a Egipte), Pacomi(camperol egipci anacoreta, que inicià el primer cenobimasculí al desert el s.IV) i Basili de Cesarea (pare capadocique cap el 358 opta per la vida monàstica i mor com a bisbeel 378).

Al mateix moment, però, Santa Synclètica també abra-çava una vida ascètica i d’oració retirada a un sepulcreprop d’Alexandria, que influencià fortament la comunitatcreient d’Egipte. Fins i tot va escriure 27 apotegmes o “sen-tències” que es conserven. Mentre Pacomi organitza elsanacoretes a la Tebaida, les monges del monestir de Panà-polis fundat per la germana de Pacomi, l’Amma Maria, erenmés de quatre-centes. Com la resta d’ammas (mares del de-sert), més que en l’ascesi corporal, es fixaven en la puresadel cor, l’amor fraternal, la pregària interior, l’estudi de la Bí-blia i la voluntat d’aprendre a llegir i a escriure.

Santa Macrina la Jove (s.IV dC) és la primera mare deldesert de la Capadòcia, i influencià intel·lectualment i espi-ritualment els seus germans petits, Gregori de Nissa i Basilide Cesarea, a qui va fer de mestra. Va ser seguidora deSanta Tecla (verge consagrada d’Iconi, actual Turquia, i dei-xeble de Sant Pau), que es considera la mare de les vergesque després també van fer opcions de desert. Santa Ma-crina fundà un monestir femení a casa seva, amb la seva

mare, germanes i llibertes. Alliberà les esclaves perquè s’a-collissin en peu d’igualtat al règim de vida austera, de pre-gària i d’estudi. Construïren prop de Cesarea (l’any 366), unacasa-hospital d’acollida per als pelegrins, malalts i leprosos,que es podria considerar el primer centre d’acollida d’indi-gents i malalts pobres de l’església cristiana. Macrina morl’any 380, amb el ple reconeixement de la comunitat del

Ponto (nord de la Capadòcia) i de tota l’es-glésia Oriental, que celebra la seva festa el19 de juliol.

Les ordes de verges i de víduesAbans de Constantí i de l’auge del mona-quisme, hi ha constància de dones verges ivídues que, en el marc domèstic, viuen con-sagrades al Crist. Per a les dones, la llibertatd’emetre un vot privat de castedat i defugirel matrimoni, era una possibilitat d’elecciónova, efecte de les predicacions de SantPau sobre el seguiment radical del Crist. Enels segles I i II dC, aquestes dones no cons-tituïen encara un ordo; segons la tradicióapostòlica, a la verge no se li imposaven lesmans ni rebia cap signe, la consagració l’es-tablia la mateixa dona en el seu cor, era unadecisió pròpia i una donació íntima.

Als segles III-IV dC, hi ha una segona institucionalitzacióde la virginitat consagrada. El bisbe imposarà a partir d’arala seva mà dreta sobre el cap de la verge que es vol entre-gar al Crist, i utilitzarà vel en el ritus (de la mateixa maneraque les casades es velaven).

Dames i viatgeres pelegrinesMoltes altres dames benestants, o bé vídues o verges con-sagrades, viatjaren cap a Terra Santa i l’Orient en una es-pècie de pelegrinatge espiritual, visitant els llocs sants i lesnoves comunitats monàstiques. Per exemple Santa Helena,mare de Constantí, a qui se li atribueix la veneració de lesrelíquies de la creu de Jesús, i que transmeté la fe a la sevanéta Constança i a la seva besnéta Patrícia (que visqué encomunitats monàstiques a Roma i a Nàpols). O bé altresnoms, com ara, Sílvia, Parmènia, Fabiola, o Paula (vídua ro-mana que marxà amb la seva filla Eustoqui el 385 cap a Te-rra Santa). I no oblidarem Egèria, sembla que d’origen ga-llec, que va escriure el seu Pelegrinatge per terres del’Anatòlia, Síria i Palestina.

Tota una xarxa de relacions i de coneixences, d’expe-riències espirituals en forma de viatge i d’acció decidida capals pobres i cap a les formes de vida comunitària cristianaque deixà un pòsit important. Fins a quin punt aquestes vi-des i opcions personals foren un exercici de llibertat o esti-gueren constretes i atrapades per la creixent instituciona-lització d’una religió que agafava poder, és quelcom que crecque ha de restar obert.

Neus Forcano

Paraules i Fets de Dones 3

Verges, vídues, mares i viatgeres: Llibertat o reclusió de les dones en l’etapa final

de l’Imperi Romà (segles IV i V)

St. Constantí el Gran i Sta. Elena,la seva mare. Icona oriental

Paraules i Fets de Dones4

D’acord amb la RosemaryRadford Ruether, en les so-cietats de tradició protes-

tant, trencar les barreres que ne-gaven a les dones gaudir delsseus drets civils i educatius noha estat un camí tan llarg com enel cas de les societats de tradiciócatòlica. I és cert que en els paï-sos protestants hi ha hagut unamajor sensibilitzacíó pel que fa ala situació de les dones, per laqual cosa, es pot dir, que les do-nes protestants han estat pione-res en les grans reivindicacionsde la seva participació en totsels àmbits que configuren unacomunitat humana.

Però, també és cert que l’es-glésia protestant està formadaper un munt d’experiències i deformes d’entendre el paper i elprotagonisme de les dones (desde les més conservadores fins ales més progressistes) en la vidai el desenvolupament de la co-munitat eclesial.

De totes maneres, la mevaopinió és que les esglésies pro-testants tenen al seu favor unatradició, una ideologia i unes es-tructures que permetran anaravançant de forma positiva enla igualtat d’homes i dones.

Què va passar amb les donesamb l’arribada de la Reformaprotestant? Per començar, esdóna un rebuig del celibat i unavisió positiva del matrimonicomo una mena d’alliberamentde les dones de la misogínia i ladenigració, la qual cosa farà quel’ideal de dona protestant sigui,sobretot, la de mare i esposa:mare exemplar dedicada alsseus fills i esposa sotmesa al seumarit, perquè és això el que per-toca al seu gènere i a la seva na-

turalesa, d’acord amb la voluntatde Déu. Per tant, per la moralprotestant el matrimoni i la ma-ternitat seran els ideals de ladona cristiana i la seva més altavocació.

No obstant, les dones de laReforma Protestant també vanser protagonistes de la històriadels grans canvis que es vanoperar a Europa gràcies a aquestmoviment. Noms com el d’Argulavon Grumbach, Catharina vonBora, Ursula de Munstenberg,Isabel de Brandeburg, Isabel deBrunswick, Isabel Dirks, Giulia deGonzaga, Catherine Cibo, Vitto-ria Colona, Isabella Bresegna,Olimpia de Morato, Margarita deNavarra, Mary Astell, entre d’al-tres, es mereixen un lloc d’ho-nor en la nostra genealogia coma dones cristianes compromesesamb la seva església i amb laseva tradició.

Aquest compromís deles dones protestants va do-nar com a conseqüència ha-ver de passar per tortures idenigracions per part delsautos inquisitorials catòlicsi també, malauradament,per part de repressions pro-testants.

Però, les dones es vanorganitzar en grups i clubssolidaris que, més tard vanfer possible el movimentsufragista anglès (MaryWollstonecraft, Lidia Echer,Josephine Butler...) i el fe-minisme nord-americà, queté en les seves arrels la De-claració de Seneca Falls,aprovada el 19 de juliol de1848 en una església meto-dista de la mà d’una donaprotestant: Elizabeth Cady

Staton.Actualment, les esglésies

protestants encara no s’han po-sat d’acord pel que fa a la parti-cipació de les dones en la vida iels ministeris de la comunitatperò, estructuralment, comptemamb les condicions de possibili-tat per aconseguir la pràctica dela igualtat entre homes i donesen les nostres esglésies i en laresta de la societat. Molts i mol-tes de nosaltres defensem la vi-sió d’una comunitat humana oncap persona quedi exclosa perraons de raça, sexe, edat, reli-gió o pràctica cultural, on se ce-lebri la diversitat com un regalde Déu al món. (Deceni de CMI1988-1998. Solidaritat de les es-glésies amb les dones. “Informedel Comité de Qüestions d’Ac-tualitat. 8na. Assemblea i 50Aniversari).

Joana Ortega

La reforma protestant Què va passar amb les dones?

Retrat de Catharina von Bora realitzat per LucasCranach (1526).

Paraules i Fets de Dones 5

La discriminació que alllarg dels segles hem patiti encara avui patim les do-

nes arreu del món, tant en lasocietat com en les religions,vulnera els principis d’igualtatde drets i del respecte que s’hade tenir a la dignitat humana.Així, doncs, ens trobem davantun fet que atempta la justícia ique és denigrant per la meitatdel gènere humà.

Des de temps immemorial,les dones han estat obviades icon siderades membres de se-gona categoria. Si fem un recor -re gut per la història de la huma-nitat sencera, veurem quenomés una part d’ella ha estatcitada i reconeguda en tots elsàmbits: en el llenguatge, en lahistòria, en la política, en la eco-nomia, en el món artístic, cientí-fic, legislatiu, cultural i no par-lem del món de les religions onl’absència del femení i la sevasubordinació al baró és, encaraavui, una realitat humiliant per amoltes dones conscienciades dela seva dignitat de persones i fi-lles de Déu.

Aquestes desigualtats hansuposat patiment, violència,marginació i empobriment peruna banda, la femenina, i handonat poder, mestratge, res-ponsabilitat, prestigi i seguretata una altra, la masculina. Sensecap mèrit propi, només pel solfet de pertànyer a un o altregènere unes persones han vistcondicionada la seva vida perun fet purament biològic i deltot aliè a la seva voluntat, jaque ningú tria néixer dona ohome.

I d’aquesta situació marginalpatida per les dones hi tenenmolt a veure les religions, totes

elles fonamentalistes pel fe-mení. En totes les religionsexisteix una élit masculina ques’encarrega del govern i exer-ceix el lideratge, presideix lescerimònies litúrgiques més sig-nificatives, té la interpretaciócanònica i oficial dels textos“sagrats” i la imposició de lesnormes.

Totes les religions assumei-xen uns principis i unes lleisdoctrinals que tenen una con-cepció i fan una valoració ba-sada en la desigualtat i en lajerarquització d’homes i donesatribuïda a una suposada vo-luntat originària i immutable deDéu. I a partir d’aquí el tanca-ment és total.

Malgrat tot, la història quees va recuperant de les dones,ens mostra que la lluita per la

paritat ha estat una constantal llarg dels temps i que sempreha existit el treball, a voltes so-terrat, a voltes a plena llum demoltes dones lúcides, agosara-des, sàvies, sensibles i cons-cienciades de la pròpia margi-nació i del grau d’injustícia queaquesta marginació suposavaper a totes les dones del món. Ifidels als seus postulats, hanmarcat camins, han desbrossat

matolls i han aconseguit, ambesforç, dedicació i sacrificiavançar per aquest viarany di-fícil i ple de dificultats sexistes,de la paritat.

En aquest recorregut delluita de les dones per aconse-guir la paritat, no podem de capmanera deixar de mencionar elMoviment Feminista, per la in-cidència que ha tingut en elprocés. Ell ha estat el revulsiumés important, a partir del se-gle XIX i sobretot del segle XX,que ha soscavat les arrels mésprofundes del patriarcat, causaprimera de la infravaloració deles dones en la societat i en lesreligions. Gràcies a la claredatdels seus postulats, a la valen-tia de les seves accions, a la de-núncia de les injustícies exerci-des sobre les dones en totes lesèpoques, al reclam de llibertati d’autonomia negada des de famil·lenis a la meitat de la hu-manitat, ha estat possible l’a-vançament del món occidentalvers el reconeixement de lesdones com a subjectes lliures,intel·ligents, independents iamb capacitat plena de subsis-tir sense la tutela del baró. Comtot moviment humà, al llarg dela seva història, ha comptattambé amb limitacions, peròl’impuls i el procés de lluita enpro de la dignitat de les dones idels drets que els pertoca coma éssers humans, constitueix elsigne més significatiu i impor-tant d’aquest voler recuperarla memòria històrica de les do-nes i les seves aportacions va-luoses en l’evolució i el progrésde la humanitat sencera.

Magda Tomàs(continuarà en

la propera revista)

La lluita per la paritat

Malgrat tot, la història que es va recuperant de les dones, ens mostraque la lluita per laparitat ha estat una constant al llarg dels temps

Paraules i Fets de Dones6

Gairebé sempreels nostres re-ferents són les

personalitats quedes taquen en el món.Persones fortes, ca-rismàtiques, ge nero-ses. Igualment ensfixem en els fets quesobresurten en lahistòria i que deixenla seva marca visi-ble. I ens fan ser mi-llors.

De tant en tant ésbo també mirar allòque és petit, que vacreixent a poc a poc,al pas de la vida, comla llavor de mostassa.I que també fa histò-ria, la història hu-mana per on passa elRegne de Déu.

Fa 22 anys que par-

ticipo en un grup dedones del meu barride Sant Martí, La Telade Penèlope. Senzilla-ment es van comen-çar a reunir quatredones perquè sentiennecessitat de comuni-car-se les seves expe-riències. A poc a pocvan anar venint altresi altres, i ara somprop de 70 les queens reunim cada di-marts. I fem: debats,xerrades, anàlisis dela realitat, taller decreixement, festes,poesia… Funcionemamb una estructuramínima i un pressu-post mínim. El CentreCívic ens presta unade les seves sales po-livalents.

D'on venim? Delcansament i la mono-tonia de les tasquesrepetitives de la casa(per això ens diemaixí) i de moltes soli-tuds quan es va arri-bant a edats avança-des, i les tasques demare i esposa s'hananat.

Aquí ens escoltem,ens donem calor iamistat, ens obrim aaltres possibilitats decreixement i autoes-tima. El millor ésquan en les comuni-cacions interperso-nals es veu com lespersones ens allibe-rem, manifestem inte-rès per a créixer mési com s'avança ensentit de responsabi-

litat i ens anem capa-citant, acceptant cà-rrecs i tasques. Ambprojecció en el barri icoordinades amb al-tres grups.

Vida de grup,grups de barri quevan descobrint el sen-tit de la vida. Tant debo es multipliquinaquests grups, verita-bles teixits socials!Com diu el proverbiafricà que nosaltressolem repetir:

Molta gent petita en molts llocs petits farà coses petites que transformaran

/ el món.

Mercedes Sánchez(Traducció)

Anem teixint

Paraules i Fets de Dones 7

Avui, 11 de maig, Festa del co-merç just i de la banca ètica2008, he anat a la plaça de

Catalunya envaïda pels tenderolsd’aquestes entitats. Costava fer-s’hi pas. Interessada pel tema dela Banca Ètica he trobat el tende-rol de FIARE i el tècnic de l'oficinade Barcelona , l’Albert Gasch Hu-rios, ben disposat a informar-me ia contestar amablement les me-ves preguntes.

Identificació, treballs anteriorsVaig néixer a Barcelona el16/08/1972. Vaig estudiar dret ivaig començar treballant d’advo-cat laboralista al Col·lectiu Ronda.Poc a poc vaig anar derivant capa treballs relacionats amb l’eco-nomia social i el món cooperatiu.A l’Ajuntament de Mollet com atècnic d’economia social en l’àreade Promoció Econòmica, a l’em-presa pública ARACOOP SCCLcom a tècnic en creació de coo-peratives i finalment a la bancaètica, dins del projecte FIARE,com a tècnic de l’oficina.

Què és una Banca Ètica?Una banca ètica és aquella quecombina la recerca de rendibilitateconòmica, amb la recerca derendibilitat social. I això ho fa, demanera participativa i transpa-rent, permetent que els clients delbanc puguin saber en tot momentno només on van els seus diners,si no també que puguin decidir elseu destí.

També ho fa d’entrada, inver-tint en sectors determinats i ex-cloent-ne d’altres. Per exemple, labanca ètica no inverteix en em-preses que contaminin el mediambient, o explotin laboralmentels seus treballadors, sinó en em-preses que promoguin un desen-volupament sostenible i tinguinpolítiques laborals adequades.

Per tant d’entrada, la banca èticaja s’inclina per afavorir determi-nats sectors i pràctiques i evitar-ne d’altres.

Diferències amb les altresLa banca tradicional no fa selec-ció de les seves inversions en basea criteris ètics. L’únic criteri que téés maximitzar el benefici. Això faque moltes vegades els nostresdiners, dipositats en bancs tradi-cionals, serveixin per finançar ac-tivitats i empreses que fan actua-cions en contra dels nostresvalors (venda d’armament, explo-tació laboral, etc...).

A més a més, la banca tradi-cional no és transparent amb lesseves inversions, per tant, mai nosabem exactament que es fa ambels nostres diners, mentre que enla banca ètica i en concret en elnostre projecte, ho podem saberen tot moment.

I per últim i això és important,darrere la banca ètica hi ha unaidea de transformació social, decrear un món que acabi amb lesgreus injustícies que l’actual mo-del econòmic ens ha portat (des-igualtats nord-sud, desigualtatsde gènere, discriminacions racials,etc...), mentre que en la banca tra-dicional, no hi ha pràcticamentcap voluntat de transformar l’ac-tual sistema econòmic en un demés igualitari, ni de lluitar en con-tra d’aquestes injustícies.

Quants inversors teniu?Els clients de banca ètica – FIAREsón en aquest moment, uns 450,que sumen dipòsits per valoraproximat de 11 milions d’euros.Tenim oficines a Bilbao, Sant Se-bastià, Madrid, Pamplona, Barce-lona i properament València.També s’estan fent passos perobrir-ne a altres llocs.

Què busquen? Fer una bona obrao buscar una nova experiència?Els clients busquen estalviar enun banc que val la pena, i que ésnecessari. Però sobretot el quebusquen és ser coherents amb elsseus principis i valors, invertint enprojectes transformadors en àm-bits com la cooperació internacio-nal, medi ambient, cultura o in-serció sociolaboral. Tambébus quen poder treballar amb unbanc on en tot moment saben ques’està fent amb els seus diners.

Perfil del vostre clientEn els sis mesos de feina que por-tem els clients de FIARE són ma-joritàriament persones sovint re-lacionades amb el món del’economia social i del tercer sec-tor, si bé també han vingut perso-nes que simplement el que volenés treballar amb un banc que tin-gui un estil diferent del que hemtingut els darrers 50 anys.

Què s’ha de fer per a ser-ne?Per a ser client de FIARE, o bésoci del Projecte, el millor és po-sar-se en contacte amb l’oficina(93.368.99.82) o bé anar-hi pre-sencialment, carrer Providència,20, bxos., horaris de dilluns a di-jous de 9 h. a 14:30 h. i de 16h. a18:30 h. i divendres de 8 h. a 15 h.

També es pot trobar tota la in-formació al web www.projecte-fiare.cat

Glòria Olivé

Projecte FIARE

Paraules i Fets de Dones8

Allò que més m’impressiona de la geogra-fia de Zàmbia és la vastitud de les sevesplanures (planes) per on dificilment et

trobes amb gent sinó més aviat amb elefants,nyus o zebres. Grans rius caracteritzen també elpaís. El Zambesi el travessa de nord a sud perdesprés girar a l’est i delimitar la frontera ambZimbabwe i Moçambic. Aquest riu, el quart mésgran de l’Àfrica, produeix bona part de l’elec-tricitat del país, a més de proveïr-lo de peix i ai-gua per a l’agricultura. Les cascades Victòria, alsud de Zàmbia i compartides amb Zimbabwesón l’atracció turistica més important i, ho su-bratllo personalment, són un espectacle enci-sador d’aigua, vegetació i vida salvatge.

Un total de 73 tribus i llengües (uns deu mi-lions d’habitants) formen aquest país que es vaindependitzar de la Gran Bretanya el 1964 d’unamanera bastant pacífica. Aquesta riquesa cul-tural es viu molt serenament i durant aquestsdarrers 44 anys Zàmbia ha experimentat la pau.Els tres governs democràtics que s’han anatsucceïnt han fixat els seus diferents objectius,intentant millorar el sistema educatiu, la sanitati l’economia. Podem dir que ara s’està priorit-zant l’entrada al mercat lliure mundial amb totels desavantatges que això comporta per a lagent, que continua essent molt pobre. Més del85% de la població viu per sota del llindar de lapobresa. L’actual president Mwanawasa, en elseu segon mandat, ha firmat acords comercialsamb la Xina i tant les mines de coure, com lesinfraestructures, carreteres i edificis públics es-tan essent gestionats i construïts per xinesos.Els productes xinesos estan arribant amb totesles facilitats i envaïnt un mercat de subsistènciai desplaçant els productes sudafricans i indians.Europa també està pressionant perquè Zàmbiai altres països africans firmin els acords de lliurecomerç anomenats EPAs (Economic Partners-hip Agreements). De moment Àfrica no estàconveçuda per a fer el pas definitiu i esperemque no el faci mai perquè amb les condicionsd’ara voldria dir la completa desfeta de l’inci-pient economia africana.

A Zàmbia és dificil trobar indústries, a partde l’explotació del coure al nord. L’agriculturacomercial, amb la canya de sucre i el cotó prin-cipalment, s’ha desenvolupat més aviat cap al

centre i sud del país, al voltant de la capital Lu-saka, on el clima és benigne i no hi manca l’ai-gua. El problema és que es troba en mans d’es-trangers i no beneficien les poblacions locals. Síque dóna llocs de treball, però les condicions iels salaris són vergonyosos. Molta gent emigrade les zones rurals per anar a la capital, creantsuburbis on les condicions de vida esdevenenmiserables; són empesos a fer-ho perquè en leszones rurals avui en dia és dificil trobar clíni-ques o escoles. En aquest aspecte Zàmbia estàanant enrere. El nivell educatiu està baixant.Moltes escoles rurals no tenen mestres sufi-cients. I els hospitals provincials es troben en unestat lamentable. El govern va retallant més imés els pressupostos per a l’educació i sanitata fi de poder estar a l’alçada en l’economia mun-dial.

La SIDA s’està emportant la joventut i això faque el país s’hagi aturat en molts aspectes. Se-gons el meu parer, la SIDA està provocant unaveritable tragèdia en un país on ja altres malal-ties com la tuberculosis o la malària fan estrallsentre la població jove. Molts diners de l’ajuda in-ternacional, a través d’ ONGs, van destinatsprecisament a prevenir la infecció encara quede moment cap campanya no ha donat gaireèxit. Ens trobem davant d’un repte molt gran.

Malgrat aquest i altres problems, la gent deZàmbia continua endavant amb el somriuresempre a punt. La fecunditat continua essent elvalor primordial, i de nens i nenes no en falten!Això dóna esperança. Una esperança però quecal ajudar amb la lluita per un món més just.

ZÀMBIA: CONSCIÈNCIA FEMINISTA

Zàmbia: El país

Paraules i Fets de Dones 9

Quan el primer dimarts de novembre m’incor-porava al curs “La veu de les dones en l’Esglé-sia”, venia carregada amb un gran desig d’ex-

plorar el tema i deixar-me interpel·lar per la visiófeminista. La vocació de missionera consagrada m’haportat a viure des de fa tres anys amb el poble Lozi deZàmbia. I és gràcies a Zàmbia i les seves dones quevaig decidir a aprofitar l’avinentesa d’uns pocs mesostranscorreguts a Barcelona per anar a classe els di-marts.

Sí, les dones zambianes m’han qüestionat profun-dament. Dones fortes que carreguen a les espatlles notant sols els fills o l’aigua, sinó també tota la respon-sabilitat de la vida familiar, des de les feines de la llarfins a l’educació dels fills i filles.

La meva comunitat multicultural, formada perquatre germanes de diferents nacionalitats, es va es-tablir fa cinc anys a Mongu, centre administratiu de laProvíncia Oest de Zàmbia, a 600 km de Lusaka, la ca-pital del país. Aquesta terra està poblada majorità-riament per la tribu Lozi. Les llengües que es parlenaquí són el silozi i una mica d’anglès. Són gent que esdedica a la pesca i a les vaques. El conreus principalssón el de l’arròs i el de la mandioca. Aquesta tribu en-cara manté tota una es-tructura de govern tradi-cional amb un rei iministres propis que ad-ministren bens com la te-rra com a possessions se-ves. La cerimònia delKuomboka celebrada capal març crida l’atenció perla seva espectacularitat:és l’emigració del rei i els seus súbdits des de la planainundada per les pluges estacionals cap a la terraalta on hi té la segona residència. El contrast de l’es-tació seca, on la plana esdevé lloc de pastures i con-reus, i l’estació de les pluges, on, per l’efecte de les in-undacions, la plana es transforma en un llac abundanten pesca, determina la vida del poble Lozi. L’objectiude la nostra vinguda enmig d’aquesta realitat és fo-namentalment el d’acompanyar i promoure el creixe-ment de l’Església local de la diòcesi de Mongu, ambtan sols 10 anys de vida.

Ha sigut acompanyant les comunitats cristianesque he descobert el lideratge de les dones. La majo-ria d’aquestes comunitats en la terra Lozi són molt jo-ves. Algunes tot just acaben de néixer. Són el fruit de

la primera evangelització que va començar fa uns 75anys enrere en aquesta part oest de Zàmbia. En ab-sència de sacerdots, els laics estan dirigint i animantles comunitats. Encara hi ha necessitat de molta for-mació però hi ha molta fe i bona voluntat. Tant homescom dones s’alternen en el lideratge de les assemblesdominicals. Les dones, encara que sotmeses al mariten l’àmbit tradicional familiar, exerceixen la mateixaautoritat que els homes dins de la comunitat cristiana.Tant poden predicar com ensenyar catequesis o diri-gir la litúrgia. L’únic problema que veig és que a me-sura que les comunitats creixen i es fan parròquies,l’home, pel fet que rep sempre més educació i sap lle-gir i escriure en anglès, acaba ocupant tots els càrrecsimportants i posicions de lideratge. La nostra comu-nitat de missioneres està treballant per promourel’educació de les dones. És una tasca difícil perquè lesnoies esdevenen mares quan encara són molt joves ino han finalitzat els seus estudis. En la formació de lí-ders cristians donem prioritat a la dona.

A Mongu existeix des de fa uns quants anys la co-alició ecumènica de dones. En la simplicitat, treballenper aconseguir unir les dones de diferents esglésiesper pregar i actuar juntes i ser ferment d’una esglé-

sia unida. Parlant ambelles em sorprenc de lagran consciència femi-nista que tenen, molt mésgran que no pas la meva!

En el govern tradicio-nal Lozi, també he cone-gut algunes dones, po-ques, que exerceixen elpoder local i administren

les terres. Això em dóna molta esperança perquèamb elles podem treballar colze a colze per promourela dona en aquesta societat.

Finalment, també hem pogut celebrar el 9 de Junyde l’any 2007, la Primera Conferència de les Dones aMongu. Va ser tot un èxit. Unes 300 dones represen-tants de diversos grups van aplegar-se per discutir iaprendre unes de les altres sobre el tema “L’economiaen mans de les dones”. La Women´s Global Connec-tion, una organització que treballa per connectar ini-ciatives de dones d’arreu del món, ens va ajudar fi-nançant la jornada. Va ser un petit gran fruit del camíde les dones en aquest racó del món!

Gna. Eulàlia Capdevila Enríquez Missionera Comboniana

Consciència feminista

ZÀMBIA: CONSCIÈNCIA FEMINISTA

Paraules i Fets de Dones10

Relacions Grups

Amb aquest títol, l’«Asso-ciació Cristianisme al se-gle XXI» va dur a terme el

seu Vè Congrés, celebrat elsdies 1 i 2 de desembre de l’any2007. La introducció a la temà-tica proposada la va fer RamonM. Nogués, catedràtic de la Uni-tat d’Antropologia Biològica dela UAB. L’Editorial Fragmentas’ha encarregat de publicar lesponències i el llibre resultant vaser presentat a l’Auditori de laInstitució Cultural del CIC, el dia14 d’abril, amb gran assistènciade públic.

En la introducció, el ponent vadestacar que l’espècie humanaés ben singular per molts motius.Els humans són l’única espècieque s’ha escapat de les reglesbiològiques evolutives que regei-xen entre les altres espècies i s’haposat activament a gestionar lavida pròpia i la vida general en elplaneta terra. Aquesta activitatseva ha posat en perill la integri-tat global del sistema Terra, laqual cosa fa que calgui vetllar perregular la imprevisible conductahumana. I això s’ha de fer a lallum d’uns acords culturals refle-xionats i pactats entre individusdiversos. Aquest procés s’ano-mena debat ètic.

La ponència encarregada del’anàlisi ètica va ser pronunciadaper la Dra. Begoña Román. La fo-namentació filosòfica de l’acteètic ha estat sempre una preocu-pació de tots els espais i mo-ments culturals. En el nostre mo-ment, s’insisteix en l’autonomia,l’entorn d’incertesa, la solitud il’ansietat que acompanyen totacte ètic assumit en plena res-ponsabilitat personal. No ens po-dem escudar en l’autoritat ni lanorma per descarregar-nos delpes de la decisió humana lliure:

això seria una forma de dimissióètica que es fa molt evident enmoments de canvis culturals in-tensos, i que ja ha estat denun-ciada.

Joan Carrera va replantejarl’ètica de la vida en el marc de lasocietat civil en el cor de la refle-xió sobre màxims i mínims èticsen les societats liberals, tècnica-ment avançades, moralment plu-rals i complexes en les quals vi-vim. Les societats civils, senserefusar les ètiques de màxims, eslimiten a formular ètiques de mí-nims. Però, hi ha el perill de donarper fet que aquesta ètica pública,purament penal i permissiva, esconverteixi en un criteri de con-ducta suficient, allunyat dels va-lors fonamentals. Aquesta situa-ció ha d’esperonar les persones i

els grups particulars a reflexio-nar sobre propostes ètiques pro-gressives i exigents, basades en elconsens mínim, però que, alhora,siguin propostes mobilitzadoresenfocades a objectius de millora ide progrés.

Gaspar Mora, professor de te-ologia moral cristiana, va situar

els aspectes morals de la pro-posta de Jesús de Natzaret en elmarc de la pregunta ètica queconstantment es fa la persona:«Què haig de fer?» L’esforç desituació que Mora explicita àm-pliament en els seus escrits, és unbon exemple de la virtualitat quemanifesten les ètiques de màximsben plantejades en les societatspluralistes.

L’origen de la vida humana haestat objecte de debat des d’è-poques antigues. Avui, però, elshumans podem actuar de ma-nera selectiva i progressivamentacurada sobre el sistema repro-ductor. Això explica que la reflexióbioètica, en aquest punt, s’hagireactivat de manera intensa. Al’arrel d’aquest debat hi ha l’esta-tut de l’embrió i el respecte quemereix. Núria Terribas va exposarde manera clara i comprensivaon es troba avui la reflexió i laconsideració ètica i jurídica sobreaquests punts.

Marc Antoni Broggi, a partird’una àmplia experiència mèdica,va plantejar els nombrosos pro-blemes ètics associats a la pràc-tica de la medecina i al tracta-ment del final de la vida. No caldestacar l’interès d’aquesta re-flexió, que constitueix la primerareferència històrica de la bioè-tica.

Finalment, el tema de l’atencióa la vida en el seu conjunt. Maifins fa poc la humanitat no haviacregut que podia malmetre lacasa comuna, el planeta que ensacull. Però avui el tema de vetllari decidir sobre la bioètica de con-junt reclama una viva atenció.Amb una ponència sobre aquesttema, pronunciada per FedericoMayor Zaragoza es va tancar elCongrés d’aquest any.

Montserrat Fransoy

Sobre la vida i la mort

Paraules i Fets de Dones 11

Activitats del CDE

Un any més la Regidoria dela Dona de l’Ajuntamentde Rubí va convidar el

CDE a participar en un acte dinsel marc del 8 de març ,“Dia In-ternacional de les Dones”.

Enguany, el 14 de març, lanostra companya M. AntòniaSabater va presentar a l’Audi-tori Rubí + D, la xerrada – col·lo-qui El treball de la dona a Amè-rica Llatina. Ens qüestiona anosaltres?

Comptàrem amb la presèn-cia de la Regidora de la Dona,Sra. Maria Mas i de la Tècnicade la mateixa Regidoria, Sra. Jo-ana Termes. L’Alcaldessa excusàla seva presència per motiusd’agenda i la Regidora d’Educa-ció per la seva recent materni-tat.

Abans d’entrar en el temaanunciat, i com a introducció, laM. Antònia ens mostrà el dibuixd’una gàbia amb un ocell dintre;l’ocell veu la porta però no esdecideix a sortir, sempre ha es-tat dins la gàbia, si en surt hauràde volar, conèixer noves reali-tats … També en la societat ladona està –o volen que estigui-tancada en una gàbia; d’aquestagàbia se’n pot dir: marginació,discriminació, violació, …

En la societat llatinoameri-cana els barrots de la gàbia sónmolt gruixuts: les dones campe-roles que poden accedir a untreball remunerat ho fan a lesmaquilas, zones franques on elsempresaris no han de pagar capimpost ni els governs exercei-xen cap control en el seu fun-cionament. A les maquilas estreballa en semiesclavitud i elssous són d’explotació.

La M. Antònia desgranà eltema mitjançant un power point

amb fotografies de diverses si-tuacions de dones llatinoameri-canes, viscudes directament perella i la M. Pau com a delegades

de SETEM. Les realitats exposa-des es podien aplicar a cadascundels països que ens explicaria:Nicaragua, Veneçuela, Bolívia,Argentina, Guatemala, Xiapes(Mèxic) i Colòmbia.; no obstant,ressaltaria de cadascun algunescaracterístiques pròpies.

Tot seguit es detallen algu-nes pinzellades de la seva expo-sició:

-Nicaragua. Les ComunitatsEclesials de Base, on dones moltcompromeses desenvolupenprojectes d’alfabetització per anenes adolescents en situacióde risc d’explotació sexual.

- Veneçuela. El projecte Ban-mujer facilita microcrèdits a do-nes per muntar petits projectesde treball que ajuden a tirar en-davant la família, donat quemolts marits malgasten els pocsdiners que tenen amb la be-guda.

-Bolívia. Les dones lluiten perdefensar els seus drets. La po-blació és molt religiosa i hi hasincretisme religiós, causat perla imposició del cristianisme en

la conquesta. Van a l’església idesprés fan els ritus propis. Éshabitual veure un sol o unalluna com a corona d’unaimatge de Maria.

–Argentina. Testimoni de lesMujeres de la Plaza de Mayo deBuenos Aires. Dones de laPampa tenen les ollas comunes,que responen a la idea de “ganaamb dignitat”, amb les quals ob-tenen menjar per als seus in-fants.

–Guatemala. País multicolorpels vestits tradicionals de lesdones indígenes; aquestes s’u-neixen per a vendre els seusproductes, siguin del camp o ar-tesanals. El grup les fa fortes.

–Xiapes, Mèxic. Destacatambé els vestits típics de lesdones indígenes. Hi ha tallersde medicina natural on les as-sistents aprenen teràpies quedesprés expliquen a les donesde la seva comunitat. Alhora,moltes dones indígenes fan tre-balls d’artesania per a vendre.

-Colòmbia. El nom prové deColom. El 1796 una noia morícremada a causa de la seva lluitaper la llibertat. Testimoni de lesMujeres de negro, que es mani-festen cada dimecres per a rei-vindicar la pau. Hi ha diferentsassociacions de camperoles quelluiten per la defensa de la te-rra; celebren la sembra del gra.

Amb aquesta mirada a donesque han sortit de la gàbia, s’obríun diàleg amb la pregunta:Aquestes dones ens qüestionena nosaltres? Algunes aporta-cions i les respostes de la M. An-tònia acabaren d’arrodonir unaexposició que fou molt interes-sant per a totes les persones as-sistents.

Montserrat Grau i Grau

Celebració del 8 de març, a Rubí

També en la socie-tat la dona està –o volen que estigui- tancadaen una gàbia; d’aquesta gàbiase’n pot dir: mar-ginació, discrimi-nació, violació,…

Paraules i Fets de Dones12

El dia 12 de maig serà pro-clamada Patrona de ladiòcesi de Terrassa, la

Mare de Déu de la Salut.Com a Dones i com a

Col·lectiu en l’Església vol-dríem dir unes paraules d’ad-hesió a la festa. Trobem quesempre és bo honorar a Maria,la mare de Jesús. Una donabona, forta i coherent, com ensdemostren els trets de la sevapersonalitat que ens narren elsEvangelis. Un model a estimari imitar en tots sentits, encaraque al llarg dels segles se´nsl’hagi anat adaptant d’acordamb les necessitats sociològi-ques.

Des del Col·lectiu de Donesen l’Església volem fer palèsque Maria, si visqués ara, seriaconsiderada pels seguidors delseu Fill, com a persona no aptaper pujar a l’altar per celebrar,

ni tenir paraula en el Magisteri.Seria estimada i alabada,però... sense accés a cap jerar-quia dins l’Església, pel fet deser dona.

Com ho viuria ella que se-

guint el seu Fill mai va veurecap discriminació entre homesi dones per part d’Ell? Ella que,al peu de la creu, aguantavaforta, les mirades hostils?

Volem veure en el nou pa-tronatge de Maria, l’esperançad’aconseguir igual tracte,iguals oportunitats per homesi dones dins la família, el tre-ball, la societat, la política i lesesglésies.

Nosaltres volem ser, humil-ment, la veu que clama en eldesert. Si tots plegats hoveiem així i la proclamació esfa de forma senzilla sensetriomfalismes i propera a lagent, als homes i dones quenecessiten ajut material i es-piritual, ens sentirem implica-des en la festa del dia 12 i enshi adherirem amb joia.

Col·lectiu de Dones en l’Església de Sabadell

La Mare de Déu de la Salut

Des d'aquí volem felicitar ALANDAR com una de les maneres de fer-nos presents. També el CDE va rebre el premi a la Utopía, a l'any 2006

Paraules i Fets de Dones 13

Bústia

L’any passat unaamiga em va comen-tar que havia sentituna xerrada a Horta,que li havia cridat moltl’atenció. Ella va donarla meva adreça alCol·lectiu, per a poderenviar-me informació.A partir d’aquí em vaigapuntar a un dels cur-sos de Teologia Femi-nista a l’Escola de laDona.

He fet el curs, i he

descobert un mónque no coneixia, tandins de la història engeneral com dins dela història de l’Esglé-sia.

Llegir les Escriptu-res i especialment l’E-vangeli des d’una vi-sió feminista dónauna altra dimensióque interpel·la amb-dós gèneres.

M’il·lusiona el des-cobriment com a nova

possibilitat de l’Esglé-sia Poble de Déu, for-mat per homes i do-nes en un tot senseser separats, necessà-riament, en creientsde primera o de se-gona classe.

Falta molt camí pera fer, no ens podemadormir, hi ha moltsinteressos, egoismes itradicions dins la nos-tra societat que difi-culten el poder obrir

aquesta finestra a larealitat dona/homeamb totes les sevescaracterístiques, no-vetats i conseqüèn-cies.

He trobat interes-sant i coherent tota latemàtica del curs i lespersones que l’hanimpartit.

Endavant noies inois!

M. Lourdes Villanova Trepat

Teologia feminista

La Revista em dóna l’o-casió d’expressar tot elque jo, i moltes sòcies,sentim per la tasca quehas realitzat durantaquests tres anys coma presidenta del CDE.D’una manera callada

però eficient eres alCol·lectiu, i per tant lo-calitzable i a l’abast pera solucionar els pro-blemes del dia a dia.Per les coses impor-tants ja hi ha les Co-missions.

Tu segueix essentpresent, la teva cali-desa i la teva ajudasón molt preuades.

Gràcies pel teu tre-ball, per la dedicacióde tantes hores, quepotser has llevat del

descans, i de la relacióamb el marit i les fi-lles, o bé del teulleure.

Tant de bo totes lessòcies ens sentíssimcridades a servir així!

Conxa Gasch

A la M. Dolors Figueras

Hola! Sóc la Rosa Co-rominas. Sóc molt“novata” en el CDE;tan sols fa sis mesosque us vaig conèixerper casualitat. Vaigtrobar el vostre tríp-tic a la seu del dis-tricte del Guinardó. Alllegir-lo vaig pensarque podia ser interes-sant ja que des de fatemps no estic massa

d’acord amb l’actua-ció de l’Església catò-lica, apostòlica i ro-mana. Per telèfonvaig contactar amb laM. Dolors Figueras, imés tard personal-ment. Van ser unesxerrades molt profito-ses tan personal comdoctrinals. Em va ferveure que tot i sent“de” i “per a” les do-

nes, no era un grupfeminista de l’estil d’a-quells que a mi em fanuna mica de por. Elprimer dia que vaigassistir a una xerradavenia un xic expectantper saber com podriaser rebuda una “no-vata”, l’expectativa esva dissoldre al mo-ment de la mà de laM. Dolors. De seguida

vaig sentir-me unamés.

Els que ens diem iens sentim cristians enseguir la doctrina deJesús tenim l’obligacióde no ser “borregos”acatant tot el que diuenles altes jerarquies.

Dono gràcies a Déuper haver-vos trobat, ia vosaltres per la vos-tra acollida.

Una troballa

Paraules i Fets de Dones14

LAIA DE AHUMADA: MONGES. Fragmenta Editorial,2008

És un llibre impactant. ¿I no ho ha de ser si conté 20vides explicades des de la seva més profunda since-ritat? Unes vides riques perquè traspuen com és lapersona en el seu veritable valor. S’hi afegeix les pre-guntes tan encertades de la seva autora a través d’unllenguatge ric i àgil, sovint poètic. En les paraules depresentació, a l’Espai Francesca Bonnemaison, Laia deAhumada va expressar així les seves reflexions:

(...) La història de les monges és una part de lahistòria silenciada de les dones en el nostre país; onno han tingut res a dir perquè els homes així ho hansentenciat. Si durant molt de temps les dones hanrestat amagades darrera els marits, o els pares. lesmonges ho han estat darrere els capellans, els visi-tadors, o els murs infranquejables dels convents...Això explica en part el gran interès que ha suscitatentre la premsa i el públic en general un llibre comaquest; les preguntes encuriosides que han fet so-bre temes com la renúncia, la felicitat, els dubtes, elcelibat...I també la pregunta admirada que es fa

Joan Estruch: “¿D’on han sortittotes aquestes dones? ¿Oneren?” Doncs, amagades a l’om-bra de l’Església patriarcal, per-què se segueix tenint, encaraara, poca confiança en la sevavàlua i poques ganes de sentir laseva veu. Durant molts segless’ha considerat que no tenienres a dir i elles arrosseguen en-cara la inèrcia: saben que ser

conegudes o reconegudes és sinònim, sovint, deser censurades, i s’estimen més la llibertat de mo-viments emparada en el silenci; són dones que,sense cap afany de protagonisme, han anat fent laseva vida i la seva feina, d’acord amb el carisma del’orde o congregació triada, i segons el seu desigprofund, que elles anomenen: veu interior, cons-ciència, llibertat, força que les empeny, que les ha-bita...i que va més enllà de l’estricta obediència delvot religiós, perquè els compromet la vida i les con-vida a implicar-se en el món.

(...) En aquest moment de la postmodernitat queens ha tocat viure, tensionats pels dolors del partd’una nova història, en un moment d’intensa recercaespiritual i al mateix temps d’extrema banalitat, lesvides d’aquestes dones són miralls en els quals ens

podem emmirallar i aprendre qualsevol de nosal-tres. Potser les formes que les han aixoplugat durantsegles anuncien ja la data de caducitat, però el queés essencial, humà i diví, perdura en el temps.

JÜRGEN MOLTMANN Y ELISABETH MOLTMANN-WENDEL: PA-SIÓN POR DIOS. Una teología a dos voces. Sal Te-rrae, 2007

Un llibre de poc més de cent pà-gines, ens acosta el treball teó-logic del matrimoni ElisabethMoltmann-Wendel i Jürgen Molt-mann, publicat al 2007 per l’Edi-torial Sal Terrae. Un treball quees desenvolupa en sis temes di-ferents de gran interès i dels quevolem destacar els tres d’Elisa-beth Moltmann per la seva orien-

tació feminista i per l’ originalitat de l’ exposició. El seu llenguatge planer no ofega la seva profun-

ditat i inspiració.El primer, Experimentar Déu físicament parteix

del relat de la hemorroïsa (Marc 5, 25-34) i superantuna lectura intelectual, s’endinsa en l’experiènciaviscuda per una dona impura que “gosa” tocar Je-sús, i pel mateix Jesús, les seves implicacions i la sub-següent importància per a les primitives comunitatsjudeo-cristianes.

El segon i pot ser el més ric, L’amistat, una cate-goría oblidada dintre de la fe i lacomunitat cristiana,ofereix par-tint de l’anàlisi de les arrels delpatriarcat, una teología basadaen l’Antic i Nou Testament, per atrencar les relacions patriarcalsal si de l’Esglèsia i de la societat.Una visió revolucionària, diría jo,que mereix tota la nostra aten-ció.

I el tercer, Creiem les dones de diferent manera?descobreix les dificultats que tenen per a les donesles exposicions donades, al llarg de la història, ambuna visió exclusivament masculina de la fe cristiana.

Sense oblidar les exposicions de Júrgen Molt-mann que des del misteri del sofriment del món i lacreu ens fa arribar al present, a l‘era de la globalit-zació, i la violència terrorista.

Un petit llibre, la lectura del qual s’agraeix. Isabel Roura

Llibres

Laia de Ahumada

Jürgen Moltmann

Elisabeth Moltmann

Paraules i Fets de Dones 15

Flaixos

Barbara Hendricks, soprano queha rebut el premi Príncep d’As-túries per la seva defensa delsdrets humans. Diu que el racismeva associat a la por, al que és di-ferent; té la mateixa arrel que laviolència contra les dones.

Esther Ferrer,artista, femi-nista, agnòsti-ca. La petjadafísica i psíqui-ca que deixael temps l’hacon vertit enart. “El pas del temps sols és lapercepció que tens de tu matei-xa i la que tenen els altres”.

Rebeca Aten-cia, directoradel centre deximpanzés deTchm-pounga(Rep. del Con-go) Diu que lasocietat delspaïsos rics vivim anestesiats perla seguretat i el confort i que hemdeixat de gaudir del que som:“magnífics primats guanyant-nos el dret a viure sobre el nos-tre planeta”.

A n g é l i q u eCiza, directorai administra-dora de laFundació G3T,a Burundi.Gràcies a l’es-trangera, ano-menada Mat, van sortir de la mi-sèria: centre de nutrició i escolaper als nens; electricitat, dispen-sari...” Ara podem néixer i morir

a Gatonde havent menjat, estu-diat, treballat i gaudit”.

Graça Machel, líder africanaque lluita pels drets dels nensi la capacitació de les dones.Diu: “La dona no és dèbil, elque passa és que està des-proveïda d’espai, de veu i demitjans... Cap dona en el móneduca al seus fills en la vio-lència, per això hem de donar-li molta més força”.

Lydia Cacho, Mèxic, SanjuanaMartínez, Colòmbia, Yoani Sán-chez, Cuba, han passat perMadrid per a rebre el premi Or-tega i Gasset de periodisme,perquè donen veu a qui no la

té i s’han compromès amb elsque no tenen res per a oferir-los.

G i o c o n d aBelli, poeta iescriptora.En la sevanovel·la diuque Eva prende formaconscient ladecisió de mossegar el fruit i apartir d’ella fer-se responsablede la creació del ser humà.

Marina Silva, ministra de MediAmbient del Brasil, ha dimitit acausa de la política del Govern al’Amazònia.

Diari Avui 18/1/2008

En els mitjans de comunicació, alguna vegada també som notícia:

Paraules i Fets de Dones16

Casa fundada el 1886

Major de Sarrià, 57Tels. 93 204 17 91 - 93 302 07 14

Plaça de Sarrià, 12-13Tel. 93 203 04 73 - 93 280 65 56

BARCELONA

Punts de Venda: LlibreriesClaret (Llúria, 5)

Pròleg (Dagueria, 13)

Recordeu i reserveu-vos sempre:PRIMERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)

Tema teològic

TERCERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)Vida del Col·lectiu

TERCERS DIVENDRES DE MES (19,00 h.)Temps de pregària

Amb el suport de:

Col·lectiu de Dones en l’Església C./Mare de Déu del Pilar, 15 pral. 08003 Barcelona - Tel. 93 319 23 42 - dones.esglesia@terra.es - www.cdonesesglesia.org

B./Podeu també enviar transferència a un dels dos Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 (Caixa Catalunya) o bé alnúm. 3025 0001 12 1433303596 (Caixa d’Enginyers)

Signatura

Us prego que fins a nova ordre carregueu al c/c o llibreta indicada els rebuts que us presentarà el Col·lectiu de Dones en l’Església, en concepte de subscripció al ButlletíParaules i fets de Dones.

Nom del/la titular ......................................................................................................................................................................................................................................... Adreça ................................................................................................................................................................................................

D.P. .......................................................... Població ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Banc o caixa ..................................................................................... Entitat ................................................. Control ................................................. Oficina ................................................. No. compte/llibreta ................................................................................................................

A/. Domiciliació bancària

Tipus de subscripció anual per rebre Paraules i fets de Dones

Butlleta de subscripcióQuota anual 6 €

Nom i Cognoms AdreçaPoblació D.P. Telèfon Correu electrònic