PARAULES i FETSPARAULES i FETSCol·lectiu de Dones en l’Església, per la ParitatNúmero 61 · octubre - novembre - desembre 2011

La llavor de l’EsglésiaIl·lustració de Josep Perpiñà

2

EDITORIAL

Butlleta de subscripcióQuota anual 6eFotocopiar i

enviar la butlletaNom i Cognoms AdreçaPoblació D.P. Telèfon Correu electrònic

Tipus de subscripció anual per rebre Paraules i fets de Dones

A/. Domiciliació bancària

Nom del/la titular ............................................................................................................................................................................................................... Adreça...................................................................................................................................................................................

D.P. .......................................................... Població .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Banc o Caixa ......................................................................................... Entitat ......................................................... Control .......................................................... Oficina ................................................. No. compte/llibreta ..............................................

Us prego que fins a nova ordre carregueu al c/c o llibreta indicada els rebuts que us presentarà el Col·lectiu de Dones en l’Església, en concepte de subscripció al Butlletí Paraules i fets de Dones.

Signatura

B./Podeu també enviar transferència a un dels dos Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 (Caixa Catalunya) o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596 (Caixa d’Enginyers)

Col·lectiu de Dones en l’Església C./Mare de Déu del Pilar, 15 pral. 08003 Barcelona - Tel. 93 319 23 42 - cde@donesesglesia.cat - www.donesesglesia.cat

Amb el suport de: On podeu comprarPARAULES I FETS DE DONES

Llibreria ClaretLlúria, 5

(Barcelona)

A peu,de pàgina

Major de Sarrià, 50(Barcelona)

LlibreriaPròleg

Sant Pere Més Alt, 46(Barcelona)

Racódel Llibre Dr. Robert, 12

(Rubí)

L’evangeli d’avui 12 de setembre ens explica un dels moments en què la figura de Jesús queda engrandida per l’actitud compassiva que té, con-

cretament envers la viuda de Naïm (Lc 7, 11-17) que enterra el seu fill únic. Molta gent del poble l’acom-panya. Així que el Senyor la veu, se’n compadeix i li diu. “No ploris”. Ella no demana res directament a Jesús, potser ni l’ha vist, però el seu dolor és tan visi-ble que commou profundament Jesús, que s’acosta i toca el taüt (i queda impur segons la llei jueva, molt restrictiva en aquell temps). Els qui el porten s’aturen. Ell diu: “T’ho mano: jove, aixeca’t”. El seu gest és ben comprès per la gent d’aquell seguici i esdevé espe-rança per a ells: “Déu ha visitat el seu poble”.

Aquest i altres gestos de la tendresa de Déu trans-mesa per Jesús envers les dones del seu temps, la majoria empobrides i sense drets, ens mouen a seguir aquest camí tan clarament traçat.

Els escrits que trobareu en aquest número són plens de gestos de compassió i d’amor, fins i tot d’admiració, cap a dones d’avui també pobres i sen-se drets. Dones del Congo, d’Etiòpia, de casa nos-tra i d’Amèrica Llatina. Dones que creuen en Jesús i esperen de l’Església l’acollida i l’amor que elles donen en forma de servei incondicional i entrega a l’evangeli, a la causa del empobrits per lleis injustes

en plena època dels Drets Humans universals. Dones que encara se senten incompreses, menystingudes, fins i tot maltractades per la nostra Església Catòlica: com expressa la teòloga brasilera Ivone Gebara en unes declaracions molt crítiques sobre l’oferiment de perdó de l’arquebisbe de Madrid, amb motiu de les Jornades Mundials de la Joventut, a les dones que havien avortat. Dones d’Europa que reaccionen quan ja s’han aconseguit uns drets socialment reconeguts i els reclamen per a tothom: com les que es van reunir al Congrés Europeu de Teologia Feminista, celebrat fa poc a Salamanca, amb una bona representació de dones del nostre Col·lectiu entre les més de dues-centes participants, que volen continuar fent aquest camí de seguidores de Jesús i tornar la dignitat a to-tes les dones.

En la nostra revista Paraules i fets de Dones troba-reu aportacions amarades de valoració per històries i vivències de moltes dones, conegudes o no, però totes importants. També les sòcies del Col·lectiu que ens deixen, com la Montserrat Fransoy i la Teresa Morros, hi tenen un lloc, totes dues molt estimades i recordades. Creiem en la força de la llavor que en-gendra Església arreu; confiem en la paraula de Jesús: “On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells.” (Mt 18, 20)

La petita llavor d’Església que s’escampa arreu

3

TEOLOGIA FEMINISTA

Què és la ESWRT

Aquesta paraula que sembla un insult o una paraulota és el nom d’una associació suïs-

sa de dones teòlogues. ESWRT és l’anagrama de l’Associació Europea de Dones en Recerca Teològica i té en el seu si dones teòlogues de diferents confessions, de molts països de la UE, entre les quals hi ha les teòlogues del CDE, ATE, Mujeres y Teologia, Dones Creients i algun altre grup. L’associació organitza, cada dos anys, un congrés de Teologia Feminista com el d’aquest estiu a Salamanca. Aquests congressos serveixen de trobada per a totes les dones i homes que s’hi inscriuen i són un intercanvi de vida i de ciència. No cal dir que els congressos de l’ ESWRT estan oberts a un públic variat que s’interessa pel progrés glo-bal de les dones en el món, tant si són teòlogues com si no ho són. De moment, hi ha hagut encontres, que algunes de nosaltres ja co-neixem, a Nàpols 2007, Winchester 2009, i Sala-manca 2011, i s’ha previst el proper a Dresden (Ale-manya Oriental), l’estiu del 2013 i un següent a Tessa-lònica (Grècia), l’any 2015. Ja veieu que això promet.

Aquest darrer estiu, a Salamanca, l’encontre ha estat molt reeixit i ha tin-gut un to molt participatiu i variat. En l’acte inaugural van ser anomena-des totes les dones que d’una manera o altra havien ajudat a l’organització en petites coses o grans. La llista va ser molt llarga. Cal explicar que l’equip que organitza el congrés, sempre és del país que l’acull, per aquest motiu la vicepresidència s’escull per dos anys i del país organitzador. Aquest any ha estat la Teresa Forcades, qui, ajudada per moltes dones conegudes, la Neus Forcano entre elles, han treballat du-rant dos anys a fi de donar al congrés l’aire volgut i vetllar perquè tot sortís rodat. No cal dir que l’expressivitat mediterrània hi ha estat present al llarg de tots els dies, que la festa ha resso-

nat cada nit amb grups de casa nostra amb gran distinció i un molt bon nivell cultural. L’alegria es veia en la cara de totes les participants tant si érem me-diterrànies com si venien de l’Europa central, nòrdica o de l’est. Una cosa que s’ha de subratllar, les diferències de confessió són conegudes però no es noten perquè sura per damunt de tot la vitalitat pròpia de les dones par-ticipants.

Les ponències i el mètode em-prat han estat de bon nivell cientí-fic i també hi ha hagut nivell i «molt de moll» en els tallers que s’han organitzat. De manera que, després d’assistir als actes triats, ens quedà-vem pensant: Tant de bo que totes les dones interessades per aquests temes

poguessin escoltar aquestes paraules! I això també podrà ser! Tantejant les autores i demanant-los si podrien es-criure un article sobre les seves ponèn-cies, han respost que sí. De manera que la nostra revista Paraules i fets de dones podrà publicar articles de temes presentats al Congrés d’aquest any en els números que sortiran aquest curs. Algunes de les ponents que enviaran el seu treball són: Ulrike Auga, cate-dràtica de Teologia i Estudis de Gènere a la Facultat de Teologia de la Univer-sitat de Humbolt a Berlín; Marilú Rojas Salazar, mexicana que viu temporal-ment a Bèlgica on treballa en el seu doctorat sobre el tema de l’Ecofemi-nisme; M. José Arana Benito del Va-

lle, de Bilbao, professora d’Espirituali-tat feminista i actualment docent a la Facultat de Teologia d’ Espanya Nord a Vitoria i a EFETA; Carmen Bernabé, professora titular de Nou Testament a la Facultat de Teologia de la Universi-tat de Deusto, Bilbao. Paulina Blanco i Encarnación Granjo, ambdues de l’As-sociació Cristiana de Gais, Lesbianes i Transexuals de Barcelona, ACGLiT, que varen presentar una experiència de so-friment important, en el taller anome-nat Los colores del arcoiris, que totes hauríem de conèixer.

I per acabar, el darrer element del Congrés i el més important, sense el qual l’encontre bianual no s’hauria pogut celebrar, em refe-reixo al grup d’assistents que hi vam

anar a escoltar per apren-dre alguna cosa, per ajudar i per passar-ho bé, tot co-neixent una ciutat diferent. El total no va baixar de les dues-centes persones entre dones i homes. Vull desta-car el grup de la Delegació d’Horta que va estar sem-pre actiu, també l’Eskamot Magdala molt participatiu, el grup de la seu de Barce-lona, que va treballar en tot moment en l’organització i també alguna altra dona que es va unir a nosaltres ja en el viatge. No vull deixar

de mencionar les dones de Mallorca, de València, Dones Creients, i tots els grups de Mujeres y Teología de dife-rents ciutats de l’Estat, les teòlogues d’ATE, les andaluses d’Efeta i les de Galícia. Finalment totes les dones de molts països que van fer un gran es-forç per assistir: les de Portugal, Itàlia, Regne Unit, Holanda, Bèlgica, Mèxic, Romania, Croàcia, Geòrgia, Suïssa, Hongria, Islàndia, Lituània, Alemanya, Àustria, Polònia, República Txeca i Suècia. Acabo convocant-nos mútua-ment.

¡Fins a Dresden el 2013 i camí de Grècia el 2015!

M. Assumpta Torrents-Gardela

RESPONDRE, de Sílvia Martínez Cano.

4

TEOLOGIA FEMINISTA

Per fi el dia ha arribat. Un bon grup del “Col·lectiu de Dones en l’Es-glésia” ens trobem a l’estació de

tren. Totes ben matineres, puntuals. Als nostres ulls hi ha son, és molt d’ho-ra, però també, el goig de retrobar-nos per anar fent camí juntes cap al nostre creixement personal.

Ja arribem a Salamanca! Allà ens acullen amb afecte, dones que no co-neixem però que sentim molt prope-res. I de cap a la feina, l’obertura.

La sala d’actes està força plena i encara van arribant més participants. Moltes es coneixien de trobades an-teriors, es saluden molt contentes de retrobar-se. Jo no, sóc “novata” i pot-ser és per això que em falten ulls per a copsar-ho tot.

Sopar i després concert de cançons populars (moltes en català) que a les catalanes ens emocionen doblement.

Tot el dijous el dediquem a ESCOL-TAR; ponències, comunicacions, tallers i grups de base que van adreçats a fer-nos estar atentes, a l’escolta activa.

Fa falta escoltar i reflexionar com és la meva escolta. De bon matí ja en el ritual ho posem en pràctica perquè ens cal escoltar les companyes -i tot el que volen compartir-, escoltar Déu, l’en-torn, a mi mateixa, i així ens preparem per a la resta del dia.

A la nit “escoltem” el que compar-teixen les quatre entitats que celebren els seus 25 anys, I’ESWTR, FEM, Col·lectiu de Dones en l’Església per la paritat i Mujeres y Teologia.

Nosaltres, el Col·lectiu, presentem la imatge de la nostra Magdalena feta en un puzle gegant. És el símbol amb què anem construint gràcies a totes les persones significatives que trobem pel camí i aquí materialment construïda per dones de diverses procedències.

COMPRENDRE és el lema del diven-dres. Si escoltar costa, comprendre en-cara més. Les ponències intenten obrir-nos els ulls de la ment i del cor per a poder, en un gest empàtic, posar-nos en la pell dels altres.

Passejada per Salamanca,”la nuit”: els edificis il·luminats –les dues cate-drals–, la netedat dels carrers, la alegria de famílies a les nombroses terrasses... un entorn que també ens fa compren-dre les persones que hi viuen.

Compartir àpats i espais de lleure amb dones de tan diversa procedèn-cia també ens fa comprendre que to-tes som diferents però amb inquietuds molt similars.

Escoltar i comprendre quedarien buits si no féssim un pas més i aquest és RESPONDRE, l’eix central del dissab-te. Hem escoltat la crida, l’hem com-près i hi donem resposta.

Les ponències ens presenten expe-riències molt diferents que malgrat les dificultats de les llengües ens esforcem per a entendre, cosa no sempre fàcil.

A la nit, el concert de música me-dieval composta per les abadesses Hildegarda de Bingen i Herrada d’Ho-nenburg ens asserena i ajuda a anar interioritzant tot el que hem escoltat durant el dia.

Després la festa final, és l’última nit que compartirem, demà ens sepa-rarem per seguir els nostres camins. Dansa, cants i la traca final, les nostres “bisbesses” representant una petita paròdia plena d’humor i de crítica en-vers la jerarquia.

Aquí les llengües no són un obsta-

cle, malgrat els matisos que es poden perdre, es comprèn el sentit i ha servit per a riure i passar-nos-ho molt bé.

Acabem amb una orxateta valenci-ana que ens va molt bé com a ressopó i a dormir amb el cor alegre d’haver compartit reflexions serioses, d’altres més lúdiques i disteses però totes dues formen part del nostre ser dones en l’Església.

Això s’acaba, ja és diumenge, con-ferències finals, grups d’avaluació i re-torn acasa.

Els fruits de tot es veuran d’aquí un temps, quan haurem pogut reflexionar tot el que hem viscut, compartit, deba-tut i discutit.

Com a una de les quatre compa-nyes del grup d’Horta només puc dir que el clima ha estat molt positiu, de total “sororitat”, distès i que ens obre un espai per a la reflexió poste-rior, l’aprofundiment i la posada al dia de la nostra opció gràcies a les coses que hem sentit, viscut i que ens han interpel·lat.

I ara posem “cara de foto” i fixem la imatge per a la posteritat d’aques-tes dones una mica somiatruites que esperen ajudar a construir una Església inclusiva, solidària, en una paraula: de totes i tots, fidels a l’Evangeli.

Mercè Porrera

D’Horta a Salamanca: compartir la joia de la fe

5

ÀMBIT OBERT

Etiòpia i les dones

A la franja central del continent africà, a la zona oest, se situa ETIÒPIA, a la regió anomenada

la Banya d’Àfrica.És el segon país més pobre del

món. La meitat de la població viu en la pobresa absoluta.

És el quart amb l’índex de natalitat més gran; i l’esperança de vida se situa en els 53 anys.

La mortalitat infantil fins no fa gaire era del 87 %. Últimament està en el 67 %; i en els llocs que ja tenen accés a l’aigua potable baixa fins al 32 %.

Analfabetisme: 50 % en els homes i 77 % en les dones.

Viuen de l’agricultura de subsis-tència, una mica de bestiar, venda pel carrer i pesca als llacs si no estan con-taminats. El cafè es el conreu princi-pal: 15 milions de persones (la majoria explotades) en depenen; és gairebé la meitat (45 %) del que Etiòpia exporta. Els projectes d’Intermón han aconse-guit canviar les coses i actualment te-nen denominació d’origen i se’ls paga a preu just.

És un país en què coexisteixen en pau i harmonia diferents cultures, ra-ces, llengües, religions... Això el fa un poble tolerant i dialogant.

Les dones, com gairebé a tot Àfri-ca, són les que mantenen la família, l’“economia”, els “negocis”, la pro-ducció agrícola i ramadera; i, en gene-ral, la cura de tot ésser vivent.

Són elles les que proveeixen la fa-mília d’aigua potable. Amb la cana-lla, fan diàriament fins a tres hores de camí per transportar-la a l’esquena. Això comporta que els infants no va-gin a l’escola; i que les dones hi dedi-quin tot el seu temps. Una altra con-seqüència és que són més vulnerables pel que fa a la integritat física, perquè aquests recorreguts tan llargs les fan estar exposades a perills més grans i a lesions per accidents, malalties de la pell, l’atac de les hienes, etc., cosa que no impedeix que continuïn fent aquestes feines com si no els hagués passat res.

En temps de fam, se’n van a les “ciutats” a collir, entre les pedres de les

vorades dels carrers i a les mitjanes de les calçades, unes herbetes les arrels de les quals, un cop assecades, són comes-tibles. És impressionant de debò veure l’espectacle, tan acotades (humiliades diria jo), entre la circulació de cotxes i altres persones que les ignoren.

Intermón-Oxfam dedica els seus projectes principals en aquest país a ACOSTAR L’AIGUA POTABLE als po-blats. Per portar a terme aquests pro-jectes té uns criteris:

–Que hi hagi una bona participació de dones.

–La constitució de Cooperatives o “Comunitats”.

–Alfabetització de les dones.–Formació tècnica dels beneficiaris

i beneficiàries per a la implantació del projecte i el manteniment de les infra-estructures. Tan important com això es que es mantingui, tant en la filosofia com en la gestió comunitària d’aquest bé escàs, la correcta distribució de l’ai-gua a tots els poblats pròxims.

–Fer els cursos de formació corres-ponents.

–Manteniment i respecte al Medi Ambient.

–Educació en la responsabilitat i correcta utilització de l’aigua, des de petits, tasca que es fa a les escoles.

–La cerca de diverses fonts d’aigua: aprofitament de l’aigua de la pluja, ex-cavació de pous, possibles deus, etc.

La conseqüència més important d’aquests projectes és que els infants, alliberats d’aquesta feina, van a l’es·cola, baixa la mortalitat infantil i aug-menta la salut i benestar d’ells i de les mares que així poden dedicar el temps a treballar la terra i a d’altres quefers que milloren la seva vida i la de la fa-mília.

Quan el projecte està en funciona-ment es constitueixen ja les Comuni-tats o Cooperatives i elegeixen per vo-tació els càrrecs de cada Comitè. I en els casos, que són molts, que són les dones les que porten la comptabilitat i la tresoreria, les coses funcionen d’allò més bé. Intermón-Oxfam concedeix microcrèdits només a les dones.

Es reuneixen un cop al mes sota una acàcia (algunes vénen d’uns quants quilòmetres lluny i amb una criatura a l’esquena), i allà exposen els dubtes, gestions, problemes, i la manera de solucionar-los. Algunes ja han acon-seguit que els marits les acompanyin. En el nostre darrer viatge fa poc, vam assistir a algunes reunions d’aquestes i se les veia parlant sense complexos, amb tanta expressió, fermesa i segure-tat que, tot i no entendre el seu idioma (l’amhàric), jo estava absolutament se-gura que el que deien era veritat i que tenien raó… Els càrrecs relacionats amb qüestions econòmiques i molts dels de gestió estan en mans de les dones. Ja

Sorpresa: Aigua!

6

ÀMBIT OBERT

se sap que en aquest continent on hi ha una dona emprenedora, compromesa, preparada i, com sempre, sacrificada, els projectes funcionen i les famílies tiren endavant. Elles són les que més s’apunten als Cursos de Formació i es preparen amb tota naturalitat per ser líders. És emocionant sentir-los dir com valoren que obtenen a més dels benefi-cis materials, d’altres d’“espirituals”: la solidaritat, l’amistat, l’ajuda mútua, la comunicació entre poblats, més alegria, la formació i ser més persona.

Finalment, no puc deixar de desta-car com em va cridar l’atenció el seu concepte de la bellesa sense tenir res i enmig de tanta pobresa. Tots els teixits –semblants a la cretona d’abans– són de colors virolats i fins i tot llampants; qualsevol color casa amb una peça de qualsevol altre color. Han descobert la bellesa del parrac i amb el mínim són capaces de vestir-se de manera ben elegant.

Els infants tenen la mirada alegre i festiva; els homes, indiferent; i les do-nes, trista i enigmàtica.

La cultura etíop, com gairebé totes les d’Àfrica, és enormement masclis-ta, però els homes confien cada cop més en l’eficàcia de les dones, en part, gràcies a la formació rebuda a través de la Cooperació al Desenvolupament de diferents països d’Europa i d’ONGs com Intermón-Oxfam que imposa aquestes condicions per a l’obtenció de les subvencions.

Quan veus tot això en directe, pen-ses que val la pena invertir en aquests projectes adreçats a les persones més mancades de tot i por això més vulne-rables. Impressiona veure-les gairebé felices i alegres, però…. és possible una altra alegria, perquè… ¡NO HI HA DRET… a aquest món tan desigual!

Carmen García-RosadoComitè d’Intermón-Oxfam

de Salamanca(Traducció)

Finançament Projecte d’Aigua Po-table a la Zona d’Arsis, a l’est d’Ad-dis Abeba:

Núm. compte donatius: 2104 0013 06 3030000610

Caja Duero-Salamanca

Educació i política al Congo

L’educació al Congo, anant bé, transmet coneixements abstractes que cal aprendre, però es tracta de

coneixements desconnectats de la vida de cada dia. Si a la vida es parla en les llengües locals i a l’escola en francès, el sentit dels aprenentatges falla per la base. Penso en l’escola de Baringa (a la província d’Equador, al nord-oest de la República Democràtica del Congo): allà cada matí els infants canten l’himne del Congo –amb la lletra en francès– («Amunt, congolesos...»), i els petits no entenen la lletra. I a l’institut de Baringa, molts alumnes que acaben la secundà-ria no són capaços de compondre un text original en francès. La qüestió és que en la seva vida quotidiana parlen lingala o lomongo, llengües sense cap presència a l’aprenentatge escolar.

L’atracció pel Nord es veu també en el sistema polític: el règim republicà –la Tercera República d’ençà del 2006, des-prés de les guerres de 1996-97 i 1998-2002– pressuposa un ciutadà a-cultural i a-ètnic: els partits polítics ètnics estan prohibits. Tanmateix, els grups ètnics (que a Katanga s’organitzen en «mu-tualitats») són darrere els lobbys que al capdavall són els qui proposen els can-didats en els partits. Quan un candidat és elegit, escull els col·laboradors no

pas entre els millors sinó entre la gent del seu grup ètnic, i sovint no per servir el bé comú en el sentit ampli del ter-me, sinó per afavorir el bé comú del seu grup ètnic. El sistema polític «oficial» prohibeix els partits ètnics, però extrao-ficialment les ètnies fan el seu paper en la política. Així doncs, darrere una ter-minologia ideològica internacional com ara «Democràcia Cristiana» o «Social-democràcia» s’amaga sovint una lògica interna identitària que està per damunt de les ideologies. Kourouma a la novel-la En attendant le vote des bêtes sau-vages explica aquesta confusió en el context de l’Àfrica postcolonial i de la guerra freda.

La solució no és fàcil: no està ni en l’educació només en les llengües locals ni en els partits ètnics. Però no passa tampoc per una educació que no par-teixi de la realitat ni pel divorci entre la Constitució republicana a-ètnica i la pràctica política ètnica. Per sortir d’aquest cul-de-sac cal diàleg entre lo-cal i global, entre tradició i modernitat. Cosa fàcil de dir, i difícil de fer.

Pep MàriaJesuïta, professor d’ESADE i membre

de Cristianisme i Justícia(Traducció de l’original francès)

7

ÀMBIT OBERT

Bolívia, aprendre a viure comunitàriament

En aquesta pàgina hem tractat de webs d’organitzacions no governamentals. El que us pre-

sentem avui és un exemple de la feina que es fa sobre el terreny. Al mes de juliol, varem anar a Bolívia, en un dels viatges que Intermón-Oxfam sorteja entre els seus col·laboradors.

Recordem que Bolívia és un dels països més pobres de l’Amèrica Lla-tina, amb un índex de pobresa d’un 60% de la població. És un país interi-or que té frontera amb Brasil, Argen-tina, Paraguai, Xile i Perú. Té diferents àrees geogràfiques com la serralada dels Andes, l’Altiplà, l’Amazònia i el Chaco; i és un dels països amb major biodiversitat del món. Actualment es defineix com a un estat plurinacional i amb la nova constitució del 2009, estan duent a terme un procés d’au-tonomia a diferents nivells.

Un altre procés en marxa és la refor-ma agrària, que ells anomenen “Sane-amiento” que rebé un impuls amb el govern d’Evo Morales, amb la Llei de Reconducció de la Reforma Agrària. Aquesta reforma estableix que les fin-ques poden tenir un màxim de 5000 ha. (N’hi ha que en tenen 35000ha. i més); i que per a tenir el títol de pro-pietat cal demostrar que la terra es fa produir econòmicament i socialment.

Els projectes que coneguérem van ser els que duen a terme en dues àre-es geogràfiques: el nord amazònic, a la frontera amb Brasil; i al Chaco, a la frontera amb Paraguai. La tasca dels tècnics d’Intermón Oxfam és fo-namentalment de suport als campe-rols i indígenes en col·laboració amb els que ells anomenen “Copartes”. Aquest suport no és només econòmic per al desenvolupament i el comerç just. També treballen en l’àmbit de la reforma agrària, delimitant propie-tats, en l’ àmbit de les autonomies, ajudant a redactar estatuts, en l’àmbit de cercar ajuts per a la formació i in-cidència política. En els projectes que nosaltres varem visitar, el “coparte” és l’organització CIPCA – Centro de Investigación y Promoción del Cam-pesinado- Organització no governa-

mental que te quaranta anys d’histò-ria. (Podeu conèixer la seva història, organització, campanyes, recerques, etc. En la seva pàgina web: www.cipca.org.bo).

A l’àrea amazònica ens centrarem en explotacions “agroforestals” a Guayaberin i Riberalta. Amb el terme d’”Agroforestals” designen les ex-plotacions d’arbres, sobretot fruiters, que s’han plantat, substituint els ar-bres naturals de la zona. La finalitat d’aquest sistema és que els campe-rols siguin autosuficients econòmica-ment i també en l’àmbit alimentari. Es conreuen arbres, perquè dels ar-bres de la selva o del bosc tropical, n’hi ha pocs que siguin rendibles econòmicament. És un sistema que es desenvolupa en diferents fases i que ha estat molt estudiat, tenint en compte altres experiències que no han funcionat i també que la terra de la selva o del bosc tropical és molt pobra en nutrients. Aquest projec-te a Bolívia inclou des de la creació del planter fins a la comercialització dels productes. En el cas de la fruita, comercialitzen també fruita deshi-dratada (amb un forn solar), cacau, que exporten a Suïssa en gra, tam-bé el venen com a pasta de cacau i mantega; i elaboren artesanies amb llavors i fulles de blat de moro. Els camperols s’organitzen en comuni-tats, que comparteixen experiències i

planter; i es reuneixen un cop al mes. Heu de pensar que fins fa poc temps (i encara ara en algunes zones) els camperols i indígenes vivien sota un règim feudal, així que, al mateix temps que aprendre noves tècniques agràries també se’ls hi ha ensenyat a portar comunitats. Els equips del CIPCA que treballen sobre el ter-reny, els formen un pèrit agrònom i un sociòleg. En els equips del CIPCA hi trobem dones com a coordinado-res, tècnics alimentaris i sociòlogues o antropòlogues. També hi ha dones que coordinen comunitats; i altres es dediquen a l’artesania.

Aquesta darrera qüestió que aca-bem de mencionar va també per al projecte de l’àrea del Chaco on vàrem visitar la comunitat Isopotindi, funda-da el 2001 en un terreny de 3500ha. que va comprar Médicos Mundi i que van donar al Consell del poble guara-ní. Aquesta terra es va donar a famí-lies guaranís i es dediquen a la rama-deria per la carn (vaques i ovelles) i a les abelles, de les que en comercialit-zen la mel. A l’inici d ela comunitat eren 40 famílies, algunes de les quals no varen aguantar i la deixaren. Actu-alment són 73 (de les quals el 98.5% son guaranís). Una part de les pro-pietats és comunitària i una altra és particular de cada família, que tam-bé disposa d’un hort. Les cases tenen un sistema d’aigua potable, però no tenen electricitat. Es reuneixen cada mes i elegeixen el capità comunal cada dos anys. Disposen d’escola, un dispensari –atès per una infermera-, bassa comunal i una església. Entre els seus projectes hi ha millorar les condicions de vida i els recursos natu-rals. En aquesta comunitat les dones es dediquen a la cura de la família i a ajudar als marits. En relació a la vida a les grans hisendes en règim gairebé d’esclavatge, el canvi a nivell perso-nal ha estat poder-se ocupar exclusi-vament de la seva família. Hi ha una organització formal de dones que es dediquen a fer labors.

Mariona Saurí

Membres de la comunitat guaraní darrere del filat que protegeix els ruscos.

8

PÀGINES CENTRALS

Església, família, dona i home

La nostra Església viu enmig d’una societat plural, laica i democràtica que va esdevenint global. L’Esglé-

sia des de sempre és portadora d’un missatge profètic que denuncia tot allò que és inhumà i anuncia la digni-tat i l’alliberament de tots els homes i dones, i certifica i reconeix la gran germanor que som. Aquest missatge evangèlic segellat amb la vida, mort i resurrecció del Crist, l’ha de proclamar amb fets i paraules en aquesta nostra societat en canvi profund, no per con-demnar-la, sinó per estimar-la tal com és.

Ens fixarem de quines “esclavituds” i de quines “pors” cal que l’Església s’alliberi quant a la seva relació amb el món més proper: la família, la dona, l’home. Indicarem alguns camins per tal que l’Església es vagi alliberant d’aquests condicionaments i així es posi en circulació més evangèlica. Tot això afavorirà unes comunitats cristia-nes que aportin pau, justícia, llibertat, més participació democràtica, més igualtat, creativitat i fraternitat, esde-venint així “humanitzadores” i “anti-cipadores” d’un futur millor sobretot per als més “deixats” d’aquest món.

Església i família

L’Església des de molt antic s’ha pre-ocupat de la sexualitat i de la família. Cada cop més, des del segle iv, amb el suport de l’Estat, l’Església creava les normes, les escales de valors, les creences per tal d’anar cohesionant una societat a l’entorn d’una cultura dominant impregnada pel cristianisme i així socialitzar les noves generacions en ella. Això li va donar una capacitat de control, molt apreciada pel mateix Estat. Controlar la família era contro-lar tota la societat. Per tant, era molt important estabilitzar la família, do-nar criteris clars de com havia de ser formada la família i de com s’havien d’educar els fills.

Sovint l’Església sembla que encara doni suport a aquesta família patriarcal inscrita en un sistema social depassat,

una família molt jerarquitzada, amb els rols de l’home, de la dona i dels fills ben definits en què, a un (l’home) li pertoca l’autoritat, i als altres, l’obedi-ència i la submissió. En el mateix evan-geli trobem crítiques a aquest tipus de família per part del mateix Jesús. Per Ell, la família era tota la humanitat i en especial els que seguien el desig de Déu, és a dir, el bé de totes les dones i homes. L’Església encara defensa una família infrangible que es basa en la relació entre persones de sexe diferent orientada fonamentalment a la repro-ducció de l’espècie , tal com es creu que diu el dret natural i la Bíblia en el Gènesi. Però en aquesta posició no se-gueix l’evangeli.

La situació canvia quan la institució religiosa va perdent lentament la seva influència social. La família se sent cada cop menys preparada per ser transmissora de la fe cristiana. Els mis-satges cristians que tendeixen a trans-metre són amb facilitat neutralitzats pels altres missatges provinents de la societat laica, democràtica i pluralista.

Una gran part de la direcció de l’Es-glésia creu encara que té la responsa-bilitat de la cohesió social (d’una socie-tat que ja ha passat) i per això defensa aquest model antic de família. De fet, la família està passant per un canvi profund en la pluralitat de tipologies, en la forma de relació entre home i dona, o entre parelles del mateix sexe, en la diversitat de relació entre pares i fills, en la manera d’entendre el pa-per de la família en la societat, amb els problemes de distribució del temps entre treball, família, escola, participar de la vida associativa, realitzar les ges-tions domèstiques... L’Església creu ser encara la que ha de vigilar que se se-gueixi una moral que ella defineix com a catòlica (i de fet és més una moral construïda a base d’altres influències no evangèliques) sobre la família i la sexualitat (relacions prematrimonials, separacions, divorcis, avortaments, ús dels anticonceptius i del preservatiu...) i li costa acceptar que sobre aquestes qüestions ni l’evangeli hi dedica gaires

planes, ni era una preocupació gaire important per al Senyor, ni avui dia tots els catòlics tenen els mateixos criteris.

De fet, el més interessant seria que l’Església recollís les experiències reals, les dificultats, les preguntes i les satis-faccions dels diferents cristians i cristi-anes sobre com viuen la sexualitat i la família, dialogar entre les diferents po-sicions i anar obrint camí que ens ajudi a tots plegats a seguir l’esperit d’amor de Jesús.

La família, si encara pot fer un pa-per en la transmissió de la fe, ha de ser en el pla de les motivacions, de la interpretació de les persones en el seu fer, pensar i sentir de cada dia, en el sentit que donen a la vida. I això es fa a través del testimoni i la intercomu-nicació personal, de pares-mares, avis i àvies a fills/es i néts/es. Es tracta de fer plausible a les noves generacions l’opció lliure pels valors cristians com a “sistemes de sentit per a la vida”, per anar creant les bases per a una au-tèntica experiència espiritual de caire cristià.

Per això la família necessita està inserida en la comunitat cristiana viva, de la qual rep l’aliment de la fe rela-cionada amb la vida, i en la qual pot

9

PÀGINES CENTRALS

compartir les dificultats i els passos que va fent en la transmissió de la fe als fills/es i néts/es. Per això també li cal la complementarietat dels grups petits de vida i evangeli, dels moviments cris-tians..., que poden col·laborar en el mateix sentit sobretot quan els infants ja esdevenen adolescents i joves.

Església i dona

La posició de l`Església envers la dona té molt a veure amb la posició sobre la família. Tot el treball domèstic, mal-grat la seva duresa i la seva situació no remunerada, s’ha valorat exagerada-ment i s’ha adjudicat exclusivament a la dona, per part de l’Església, posant com exemple Maria i altres dones san-tes. Aquesta visió que la dona és la que cria, educa els fills i es cuida de la fa-mília prové més del sistema patriarcal que perdura des de fa més de 6.000 anys que no pas d’una visió evangèlica sobre la dona.

L’entrada de forma generalitzada de la dona en el treball, la possibilitat de decidir el temps de la concepció o la no concepció, gràcies als mitjans an-ticonceptius, el procés d’emancipació de la dona de la “seguretat” mascu-lina, els moviments feministes... han transformat la situació de la dona i han posat en qüestió en poc temps els esquemes patriarcals i masclistes que

la cristiandat va seguir consolidant a partir d’elements socioculturals i mo-rals de l’antigor grecoromana i jueva. Gràcies als grups de dones d’Església, a les teologies feministes i sobretot al treball quotidià de moltes dones a casa, al treball, a la societat, a les asso-ciacions, en l’economia, en la ciència, en la política i a l’Església es va desco-brint la dimensió evangèlica de la pari-tat i de la igualtat.

De fet les dones són les que estan més ben col·locades per posar en qües-tió tota aquesta bastimentada cultural i moral sobre la sexualitat, la família i les relacions entre l’home i la dona, denunciant-ne el seu antitestimoni evangèlic i així obrir una nova etapa que transformarà la institució eclesi-al profundament. Posant en qüestió aquests elements, es capgiren moltes més coses sobre la forma d’exercir el poder, sobre el paper més humil i més humà de l’Església enmig del nostre món, etc. Per això el discurs oficial de l’Església és “políticament correcte” ja que sap que molts esquemes men-tals, moltes accions, molts interessos, i moltes formes instituïdes caurien (i han de caure!). Aquest discurs, de fet, està basat en la por del canvi, viscut i percebut com a caos. Ara bé l’evangeli és un crit constant en boca de Jesús a tenir fe i confiança, que són totalment contràries a la por. Un bon sector de dones cada cop més abundant són les que de forma atrevida no tenen por i ajuden a avançar tot el Poble de Déu vers una Església realment tota ella servidora de la humanitat i en especial dels més indefensos.

Església i home

L’Església, tot i tenir nom femení i te-nir una tradició d’autoconsciència de mare (amb tota la simbologia i resso-nàncies antropològiques i psicològi-ques de la relació maternofilial), està des de fa segles dominada per homes cèlibes. El comandament eclesial és masculí i d’uns pocs homes, en molts casos escollits entre aquells que mos-tren més submissió i obediència pro-vada als seus superiors, també homes, Fins i tot en alguns casos es seleccio-nen homes amb alguna problemàtica

psicològica, barreja d’aquesta neces-sària submissió i afany de poder.

L’exercici del poder, i la lluita per aconseguir-lo, pot amagar les insa-tisfaccions afectives o pot alterar la dimensió afectiva de la persona. En aquest sentit els homes són també “víctimes” i, en no canalitzar bé les seves necessitats humanes afectives, poden produir més víctimes al seu voltant. Autoritarismes, agressivitat o timideses, dificultats de comunicació, pors, o sentiments de domini dels al-tres, o soledats, o tendències malal-tisses... poden ser les conseqüències d’aquesta mateixa situació de l’home cèlibe eclesiàstic i de l’estructura de re-lació amb els altres membres de la ma-teixa Església. La relació home cèlibe i Església mare, a vegades representada per la pròpia mare, per la parròquia, les dones, o per la Verge Maria..., s’estableix de forma intensa, i pot es-devenir causa de malaltia psíquica o pot canalitzar més sanament els dife-rents dèficits afectius. La relació entre les dones i els capellans en els àmbits eclesials ve condicionada per aquestes estructures relacionals, és a dir, pel fet que només hi hagi capellans homes, i no dones, i només hi hagi capellans cèlibes i no casats.

La relació sovint afirmada i viscu-da per alguns capellans entre el bisbe (pare) i els capellans de la diòcesi (fills) és un element més d’aquesta estructu-ra antropològica i psicològica.

Fins que no s’ampliï el ventall de possibilitats entre els actors eclesi-àstics, fins que no accedeixin als mi-nisteris les persones més adequades i elegides pel mateix poble, indepen-dentment del seu sexe i estat civil, fins que no es deslliurin les responsabilitats eclesials de jerarquies entre uns mi-nisteris i altres, perdurarà aquesta si-tuació i estructura relacional, que avui dia no és gens funcional ni eficaç per difondre el tresor de l’evangeli.

Quim CerveraSociòleg · Rector de la Parròquia de

Santa Maria del Gornal de l’Hospita-let de Llobregat · Consiliari general de l’ACO (Acció Catòlica Obrera) ·

Membre de l’Equip del CEP (Centre d’Estudis Pastorals)

10

REFLEXIONS

Invisibles i omnipresents

Déu ens ha fet dos regals: la vida per a viure-la plena-ment; i a llibertat per a de-

cidir sobre la nostra vida”. Aquesta frase, que molt bé podria ser un lema, l’hem extret del fullet Para despenalizar el aborto, hay que despenalizar la consciencia, de Ma-ría López Vigil, editat per Católicas por el Derecho a Decidir, de Nica-ragua amb motiu de la celebració, el 28 de setembre, del Dia per a la despenalització de l’avortament a Amèrica Llatina.

Católicas por el Derecho a De-cidir, és una xarxa d’organitzacions que es troben presents als Estats Units, Argentina, Brasil, Mèxic, Ni-caragua, Bolívia, El Salvador, Pa-raguai, Colòmbia, Xile i també a Espanya. Cadascuna d’aquestes organitzacions té la seva pròpia pàgina web (a la pàgina web del nostre Col-lectiu teniu l’enllaç amb l’associació dels Estats Units).

Aquestes associ-acions es presenten a si mateixes com a organitzacions in-dependents, sense finalitat de lucre, compromeses amb la recerca i l’anàli-si polític. Busquen impulsar la justícia social i el canvi dels patrons culturals i religiosos vigents en la societat , promoure els drets de les dones, en especial els que es refereixen a la sexualitat i a la reproducció humana i lluitar per l’equitat en les relacions de gènere, tan en la societat en general, com dins de les esglésies.

A nivell general, des de les res-pectives pàgines web, o bé orga-nitzant conferències, o bé editant fullets, la tasca que realitzen té un caràcter informatiu i formatiu. En l’aspecte informatiu, a més a més de les activitats pròpies s’hi recu-

llen informacions d’activitats, o de premsa, relacionades amb els objectius que hem esmentat més amunt. També hi trobem enllaços amb altres organitzacions que in-cideixen en els mateixos temes. A nivell formatiu, podríem dir que es centren en “desmuntar tòpics”, sobretot relacionats amb l’avorta-ment i l’Església catòlica, sempre basats en estudis.

Un parell d’exemples d’aquests estudis, ens poden il·lustrar sobre el que acabem de dir. Un és extret de la pàgina de Católicas por el De-recho a elegir de Mèxic, i l’altre és una publicació que es pot baixar d’Internet, de la pàgina de l’associ-ació dels Estats Units.

A Mèxic l’avortament és permès en el supòsit de salvar la vida de la

dona i la campanya va encamina-da a què les dones que decideixin avortar no se sentin culpables, o que sàpiguen que la condemna a l’excomunió de l’Església no és au-tomàtica. En aquest darrer aspec-te es basen en l’articulat del Dret Canònic, Títol III: del subjecte pas-siu de les sancions penals (cànons del 1321-1330) i concretament en cànon 1323, que ens diu, en set punts, en quines condicions no queda subjecte a cap pena qui va infringir la llei o precepte (podeu consultar la resta de l’articulat a la

web del Vaticà). D’aquestes condi-cions l’associació de Dones de Mè-xic en destaquen: quan la dona és menor de 16 anys (punt 1); si va actuar pressionada per la por (punt 4); si ho va fer per necessitat (punt 4); si va actuar per evitar un dany greu (punt 4); quan ignorava que infringia una llei (punt 2); si va ac-tuar en legítima defensa (punt 5); si va actuar per violència o de manera accidental (punt 3); quan no tenia ús de raó o bé patia alguna defici-ència mental (punt 6). Aquest és un dels temes de la campanya, el que destaquen en portada, però n’hi ha d’altres que fan referència als mi-tes de l’Església, les opinions diver-gents entre la jerarquia i la feligre-sia, constatades en una enquesta del 2010, per exemple, 6 de cada

10 catòlics mexicans estan d’acord amb què la llei permeti l’avortament en se-gons quines circum-stàncies i 7 de cada 10 dóna suport a aquesta opció quan la vida de la dona està en perill o ho està la seva salut, si la dona és portadora de la Sida i si l’em-baràs és el resultat d’una violació. Un altre tema de la cam-panya és l’anomenat “Probabilisme en

una societat plural”, una doctrina que proporciona la base teològica al pluralisme catòlic en el tema de l’avortament. El principi que guia el probabi isme és que on hi ha dub-te, hi ha llibertat. En podeu trobar un fulletó explicatiu en l’enllaç de la pàgina web del Col·lectiu que men-cionàvem més amunt.

No cal dir que aquestes associa-cions tenen els seus detractors que podeu trobar també a Internet.

Mari Paz López Santos(Traducció)

11

REFLEXIONS

Rosa Capella: la por és l’enemiga de la vida

Rosa Capella –San-tander 1925- ha dedicat la seva

vida al treball per als més pobres. Des del juli-ol del 1999, treballa a la Fundació NITCA (Niños Trabajadores de la Ca-lle) a Nicaragua. Aques-ta fundació, de la que en va ser l’iniciadora, té com a objectiu l’atenció i el desenvolupament comunitari de la família, amb l’èmfasi en els in-fants. Els projectes que desenvolupa aquesta fundació estan enfocats a l’infantesa, (la seva escola és ara una esco-la pública); al desenvo-lupament integral de la persona i dóna beques per a fer estudis de se-cundària, tècnics o uni-versitaris.

Des de Santander fins a Nicaragua, Rosa ha fet un llarg camí, del que en donarem algunes pin-zellades. Començarem per esmentar els mem-bres de la seva família, dels que ens diu que li han ensenyat a estimar i que han estat per a ella un referent; i després enumerarem algunes de les lluites en les que ha participat, així com els països on ha desenvolu-pat la seva activitat. Una activitat en serveis soci-als, que té com a centre la persona i la lluita pels drets humans dels més desafavorits.

Com hem dit, nas-qué a Santander i la van criar l’àvia i una tieta

perquè els seus pares tenien negocis a Cuba i retornaren a l’illa quan ella tenia quatre mesos. A Cuba va nèixer la seva germana. A Santander va viure la Guerra Civil (1936-1939) de la que ens diu que l’inspirà un fort sentiment pacifista que conserva. Va estu-diar el batxillerat amb la seva germana, vingu-da de Cuba i en acabar els estudis varen anar-hi a viure amb la seva mare. El pare va morir el 1937, i Rosa no el va conèixer. Es va casar als 20 anys amb un metge que morí quatre anys després, quan el seu fill tenia 5 mesos. Es tornà a casar als Estats Units el 1968 amb un pastor metodista. Se’n va anar als Estats Units el 1961, amb el seu fill i un altre nen, perquè no estava d’acord amb el caire co-munista totalitari, que estava prenent la Revo-lució Cubana. Ella és fi-del creient del socialisme cristià.

Es va graduar en Co-llage als 62 anys en el College for Public and Comunity Service, de Boston. La seva tesi va ser “El procés de pau i autonomia per als po-bles indígenes de la Cos-ta Atlàntica”. Va fer un master sobre educació bilingüe als 64 anys a la Universitat de Mac-hachusetts a Boston. És acadèmica en diferents colleges i universitats; i

el 2009 va ser recone-guda com a Doctora Ho-noris Causa en Huma-nitats, per la Universitat Evangèlica de Nicaragua Martin Luther King Jr, de la que en va ser fun-dadora, com expliquem més endavant.

Als Estats Units, país del que va tenir la naci-onalitat el 1976, va par-ticipar en la lluita pels drets civils, en les mobi-litzacions contra la guer-ra del Vietnam; contra les armes nuclears i en la desobediència civil quan Reagan va ordenar la guerra contra Nicara-gua.

Va estar a Israel, co-neixent de prop el con-flicte palestí-israelià (1975); a Xile, a la regió de l’Araucaria (1984) construint, amb 17 me-todistes més, una escola per als indis Maputxe; a Filipines (1986) dues set-manes abans de la sorti-da del dictador Marcos; a Mèxic (1991-1992) i a Guatemala (1993) on va acompanyar, amb Rigo-berta Menchú, el retorn dels refugiats d’ètnia Maia tant massacrada pel dictador Efraïn Rios Mont.

El 1995 la van con-vidar a la creació i fun-dació de la Universitat Evangèlica Nicaragüen-ca, anomenada després Martin Luther King Jr. En aquesta universitat va fundar la Càtedra Martin Luther King Jr i el projecte Feinstein,

ambdós orientats a im-plementar la Cultura de la Pau i la No Violència i el Servei a la Comuni-tat. Va dirigir la Càtedra i també el Projecte, en el que dirigia els projectes comunitaris dels estu-diants i donava beques al final de l’any, d’acord amb els projectes, el seu grau acadèmic i la seva situació econòmica. També amb l’ajut de les donacions recollides a les esglésies metodistes d’Anglaterra i dels Estats Units i d’Allan Feinstein, van poder becar a una estudiant, els estudis universitaris en una uni-versitat americana.

Rosa Capella es de-clara feminista con-vençuda i es defineix a si mateixa com “una persona molt pobre en diners i molt rica en va-lors” i diu una frase que la defineix molt bé: “La por és l’enemiga de la vida”.

Mariona Saurí (resumit de la pà-

gina web del comitè de residents espanyols

(CRE) a Nicaragua)

12

INFORMACIONS

Què ha aconseguit el CDE des que es va fun-dar?En els primers temps, fa 25 anys, va aconseguir fer enfadar els bisbes. També hem aconseguit l’amistat i la confian-ça d’alguns rectors de parròquies i de diversos preveres que demanen la nostra col·laboració per impartir conferènci-es i xerrades de teologia feminista i ecofeminis-ta.

Impartim regularment classes i conferències a la UB, la UPF i la UdG, que accepten els nos-tres cursos com a crèdits d’opció lliure. Publiquem una revista trimestral es-pecialitzada en teologia feminista i força crítica amb la jerarquia eclesi-àstica. Hem fet conèixer diverses publicacions pròpies. Col·laborem bi-ennalment amb els Con-gressos de Dones Teòlo-gues arreu d’Europa: les últimes trobades europe-es s’han celebrat a Barce-lona (a la UAB), Nàpols, Winchester i enguany tindrà lloc a Salamanca el mes d’agost.

Tenim relació amb te-òlogues de tot el món: europees, africanes, sud-americanes i nord-americanes, de diferents confessions. També col-laborem regularment amb UnescoCat i amb el grup de «Roman Catho-

lic Women Priest», com-post per cinc bisbesses consagrades per bisbes catòlics, una cinquante-na de dones ordenades prevere i un centenar de dones en formació teo-lògica. És una institució de dones prevere obreres que estan per tot el món.

Estem en contacte amb dones teòlogues europees i de totes les associacions espanyoles. Tenim suport de diverses d’institucions del país, com la Diputació de Bar-celona, els Ajuntaments de Barcelona i Girona, l’Institut de la Dona de Catalunya. Aquest any la nostra associació ha re-but la Creu de Sant Jordi

pel treball dut a terme durant 25 anys.

Quants membres for-men el Col·lectiu de Dones en l’Església?Unes tres-centes perso-nes entre dones i homes.

Les dones són monges?La majoria són seglars, casades, viudes i solteres; una minoria són monges i també hi ha força ho-mes. El CDE és conegut, i se’n parla obertament en els àmbits propis, famí-lies i congregacions. Tot l’entorn dels socis i sòci-es col·labora en diferents graus. Hi ha també cape-llans que són socis i bons col·laboradors.

La igualtat de la dona és un tema molest per a l’Església? El Papa fa molts esforços per des-tacar el paper de les dones en l’Església...La paritat en l’Església, com en tota la societat, és un tema assumit per la majoria de creients, però no és acceptada per la jerarquia eclesiàstica, per bé que no hi ha ra-ons teològiques ni evan-gèliques ni de la Tradició en contra de l’ordenació de les dones als ministe-ris eclesiàstics. En aquest moment el sector con-servador de la jerarquia té un poder extraordina-ri i imposa els seus crite-ris patriarcals. Però hi ha bisbes, cardenals i pre-veres dels sector «nor-mal i progressista» que són partidaris de l’orde-nació ministerial de les dones. Els preveres més discrets i prudents diuen que només és qüestió de temps. No hem d’obli-dar que en l’Església hi ha hagut dones prevere, diaconesses i alguna bis-bessa durant el primer mil·lenni. No fa gaires anys, es van ordenar do-nes txecoslovaques du-rant el pontificat de Pau VI. Una de les quals en-cara viu a l’Amèrica del Nord. Les va ordenar un bisbe txec de cognom Davidek i van exercir fins a la fi de l’època comu-nista. Tenien el seu mi-

En ocasió d’un treball de curs, Gina Car-bó, estudiant de periodisme, ha fet

aquesta entrevista a diverses persones, re-ligioses i laiques. Publiquem a continuació

les respostes de Maria Assumpta Torrents i Gardela, teòloga del Col·lectiu Dones en l’Església, responsable de l’Equip de Fe i Pre-gària i membre de l’Equip de Coordinació.

13

INFORMACIONS

nisteri a Txecoslovàquia i a Polònia.

El Papa actual ha par-lat a vegades d’alguna dona bíblica però amb la boca petita i posant-les com a model d’una cosa que no eren, les ha mencionat sempre utilit-zant-les en la seva teolo-gia espiritual.

Quant fa que estàs sen-sibilitzada amb la desi-gualtat de les dones a l’Església catòlica?Des que era molt petita i vaig veure que no hi ha-via dones a l’altar.

Quina diferència hi ha entre el paper que de-senvolupa una monja i un prevere?La monja es una dona laica amb una forma de vida comunitària que ella ha escollit i es dedica a la seva professió entre altres coses, i un prevere és un clergue que depèn i cobra del bisbe perquè està ordenat i li ha pro-mès obediència.

Creu que una dona podria exercir les fun-cions que desenvolupa un prevere?Una dona les pot exer-cir i les ha pogut exercir sempre que hi ha hagut dones ordenades als di-ferents ministeris. Si en altres temps ho han fet, per què no poden dur a terme els serveis propis del ministeri en el nos-tre temps? Els ministeris ordenats són serveis a la comunitat i als germans i germanes. De fet, hi ha dones que estan desen-volupant els ministeris

actualment i d’altres que estan fent la feina que no fan ells.

Exceptuant la repre-sentació de Jesús que és masculina...Qualsevol persona home o dona batejat és repre-sentant de Jesucrist. És el sagrament del baptisme el que li ha conferit el ca-risma del sacerdoci cris-tià. El baptisme dels nens és el mateix que el bap-tisme de les nenes. No hi ha dues classes de bap-tisme. Aquesta represen-tació de Crist no és una representació física, com tampoc és una represen-tació física la presència de Jesucrist en l’eucaris-tia. La física no té res a veure amb aquest tema. La representació de Jesu-crist i la presència de Je-sús entre nosaltres és un tema de fe que s’explica teològicament.

La representació de Déu sempre és mascu-lina?Déu no és home ni és dona, la representació de Déu masculina que hem heretat i que no s’ha posat mai al dia, és un element cultural que procedeix de l’«Edat del Ferro del poble d’Israel». Ja és temps d’actualitzar el mapa conceptual de les institucions religioses i de posar al dia el pen-sament creient; mentre no ho fem, viurem amb una patologia mental es-quizofrènica que fa mal a tota la societat.

Això és una barrera per a les dones? No se

senten prou represen-tades? La religió catò-lica és l’única en què passa això?Aquesta representació masculina de Déu, here-tada de temps tan pretè-rits, ha estat una carència greu per a l’Església i una lacra social que també ha arrossegat la nostra soci-etat. La societat civil està corregint a poc a poc la manca de paritat, però a les institucions religioses els està costant molt més.

El judaisme va orde-nar la primera dona ra-bina l’any 1931, dona que va morir en un camp nazi; es van reprendre les ordenacions l’any 1948; en el moment actual, en els centres de formació per als futurs rabins, les dones i els homes estan al 50%.

En algunes de les es-glésies reformades i a Anglaterra, Alemanya, Escòcia, Estats Units, Ca-nadà, Austràlia, etc., les ordenacions de dones al ministeri van començar també a principis de se-gle xx, les consagracions de bisbesses són abun-dants i els seminaris de formació tenen també 50% de nois i noies.

Dels grups religiosos, només l’Islam i l’Esglé-sia catòlica estan al 0% d’ordenacions «oficials» de dones al ministeri. Les dones ordenades no són acceptades ni en una ins-titució ni en l’altra. Això no vol dir que no hi hagi dones amb formació teo-lògica completa i acadè-mica en les dues institu-cions. La no acceptació de la paritat fa que la institució catòlica tingui serioses carències de to-tes classes.

El llenguatge a l’Esglé-sia sempre és masculí?El llenguatge eclesiàstic és i serà sempre com con-vingui en cada moment. En aquest moment, de vegades, sentim a les prè-diques i homilies allò de «germans i germanes», però això és així perquè està de moda parlar de manera políticament cor-recta. Aquests detalls així com el de parlar de tant en tant d’algunes do-nes bíbliques estan molt lluny de la paritat que es reclama de l’Església, de tota la societat i de tota la humanitat, que curio-sament està formada per homes i dones.

14

EN RECORDANÇA

El meu ull vol ser senzill, Senyor. Miro al meu voltant i veig coses clares i coses fosques.El meu cor es mou. Té por, dubta. Em sento criatura perdudai busco al Creador i li dic:Estic davant teu, Senyor, amb el cor carregat de coses fosques.Què puc fer?, cap on he d’anarper no desbaratar el teu pla sobre la creació?I li presento una per una totes les coses fosquesi li explico un a un tots els meus dubtes.I el meu cor es torna a moure,a vegades sent consol, a vegades sent tristor.És així com Déu es comunica amb les profunditats del meu ser. I entenc que Déu no té pressa i es comunica lentament amb mi.Que a Déu li agrada que li expliqui els meus problemes,que vol que aquest diàleg duri dies i dies.Qui posarà fi a aquest diàleg?Déu no m’ha creat a mi sola, Déu m’ha donat companyia,altres sers que fan camí amb mi, que estimen Déu i m’estimen.Tenen orelles com les meves. Poden escoltar i parlar.Però he de tornar davant Déu fins que res m’interessi fora d’Ell.El meu ull vol ser senzill, Senyor. He de deixar els meus pensaments.He de deixar les meves preferències.He de buscar únicament Déuabans d’iniciar un discerniment.Aleshores puc agafar el meu problemai desfullar-lo com una margalida sí, no, sí, no…i decidir-me.I portar-lo novament al grup,i si el grup beneix la meva opciópodré ofererir-te-la a tu, Senyor,com un petit regal de criatura a Creador.

Montserrat Fransoy

Ara, per a tu, Montserrat, les coses ja no són fosques. On ets? Ens pregun-tem una vegada més quan la persona estimada se’n va. Sols podem dir que ara on siguis hi ha llum, vivim amb aquest convenciment. Ens oblidem de la teva llarga malaltia que tant ens feia patir, i et recordem alegre, plena de vida, d’iniciatives, sempre a punt per fer aflorar el teu sentit de l’hu-mor. Ens vas deixar el dia 22, potser uns minuts abans però, com que per a tu tanta exactitud no comptava, és més bonic recordar el dia de la Mag-dalena, dona amb la qual t’assem-blaves força. Aquest salm es trobava entre els teus papers, buscant troba-rem d’altres escrits, n’havies parlat

més d’una vegada, però no ens els acabaves de donar. Valorem tenir-los perquè són un reflex de les teves profundes vivències i de la teva àni-ma de poeta. Gràcies per deixar-nos les teves paraules; i ara fem ben pre-

sents les de Pau als romans: ”Mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan mo-rim, morim per al Senyor”.

Assumpta Sesma en nom de l’Equip de Redacció

Salm

15

LLIBRES

Església, mare i creuAutor: Joaquim M. Cervera i Du-ran. Barcelona, Edicions Sara-gossa 2010

No estic avesada a fer comentaris de llibres i, davant d’aquest encàr-rec, he volgut llegir-me’l tot sencer per poder dir el que jo he entès que és essencial.

Penso que és un llibre necessari per animar els cristians i cristianes que encara creuen que l’Església ca-tòlica encara pot ser més Mare que Creu.

El llibre reflecteix que està escrit per un capellà que té molts anys de compromís amb les persones i amb els col·lectius humans en què parti-cipa i que són variats. Que treballa des de l’Església i per l’Església, sen-se complexos ni por de ser marginat per les jerarquies que governen avui dia l’Església catòlica, la qual criti-

ca durament definint-se contrari a moltes de les seves preses de posició públiques, tancades i regressives, i a les seves institucions de poder.

En Quim no es queda només en la crítica, les seves anàlisis són el

resultat de molts anys d’experiènci-es pastorals i de reflexió en grups d’estudi. La seva formació com a sociòleg li permet plantejar moltes alternatives que es fonamenten en la diversitat de grups i la pluralitat d’opcions, tenint com a marc bàsic, les relacions humanes, el respecte i la pràctica de la democràcia com la forma de relacionar-nos els uns amb els altres i entre grups, amb igualtat de drets entre homes i do-nes, laics i clergues, en la gestió de les comunitats i la celebració de la Fe. La Fe en la vida que Jesús ens va revelar i del qual tots i totes volem ser seguidors.

Aquest llibre és una eina de tre-ball per a tothom que estigui mo-tivat per fer que l’Església continuï sent la casa de tots.

Ernestina Ródenas

El Perich, sempre actual

16

ACTUALITAT

PARAULES i FETSPARAULES i FETSEdita

PER LA PARITAT

SUMARI 2 Editorial

3 i 4 Teologia feminista

5, 6 i 7 Àmbit obert

8 i 9 Pàgines centrals

10 i 11 Reflexions Preu 1,50 €

C/ Mare de Déu del Pilar 15, pral. 08003 BCN · cde@donesesglesia.cat · www.donesesglesia.catCoordina: Paquita Arcas · Tallers Gràfics de Rúbrica Editorial · D.L.B-22227-1995

12 i 13 Informacions

14 En recordança

15 Llibres 16 Actualitat

La Trinitat com a fonament, curs a càrrec de Teresa For-cades i Vila al Mo-nestir de Sant Benet de Montserrat, nou dissabtes (un dissab-te de cada mes) co-mençant el proper 15 d’octubre. www.benedictinescat.com

Premiades Rosa M. Calaf, Montserrat Domínguez i La Independent, agència catalana d’Informació de Gènere.

El Jurat dels premis AME-CO Prensa-Mujer 2011 ha escollit Rosa Maria Calaf per ser una periodista de refe-rència i servir com a exemple per a les noves generacions de dones comunicadores, com a conseqüència de la seva llarga i coherent tra-jectòria, sobretot a les di-ferents corresponsalies de TVE, i per continuar, després de ser prejubilada, treba-llant en diferents projectes de comunicació.

El Jurat ha premiat igual-

ment Montserrat Domín-guez per “la seva excel·lent tasca informativa en el pro-grama de cap de setmana ‘A vivir que son dos días’ de la Cadena SER, en el qual introdueix els temes de gènere amb assiduïtat i, so-bretot, per posar el seu ofici de comunicadora a disposi-ció de tots els col·lectius de dones i institucions d’igual-tat que l’hi demanen“.

I també ha premiat l’agència La Independent “per crear, en els temps que corren, un nou projec-te d’informació de gènere i ampliar la Xarxa d’Agències de gènere a l’Estat Espa-nyol”.

La teòloga Ivone Ge-bara ha escrit per a Catòliques pel Dret a Decidir del Brasil la re-flexió Dos pesos i dues mesures: l’avortament perdonat a Madrid arran de la visita de Benet XVI a la JMJ 2011. Respon, des del ser catòliques i la defensa dels drets se-xuals i reproductius de les dones, al decret del

cardenal arquebisbe de Madrid, Rouco Varela, que anunciava que les dones que hagin avortat i n’estiguin “penedides de debò” seran per-donades i se’ls retirarà l’excomunió, tot impo-sant-los “una penitència convenient”. A www.cddcolombia.org troba-reu la versió castellana de l’escrit.

Fiare, (...) la nostra missió no és guanyar el màxim de diners, sinó inculcar va-lors de transformació soci-al i conciliar l’activitat i la

conservació dels recursos naturals i l’economia so-lidària. (...) Albert Gasch. Banca Fiare (La Vanguar-dia, 13-8-11)..