Paraules i fets de 43 - donesesglesia.cat

Paraules i Fets de Dones 1

Paraules i fets de DonesEdita

Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaD.L.: B-22227-1995 - Preu: 1,50

Número 43Abril-Maig-Juny 2007

Sumari

2 Editorial

3 Teologia Feminista• Palestina en temps deJesús• L’espiritualitat jueva segles I i II

6 Maria• Maria de Natzaret sota lamirada d’una dona protestant

• Elisabet i Maria

8 Àmbit Obert• Semblances entre tres continents• L’empoderament de la dona

11 Relacions Grups• Espiritualitat i respecte a la diversitat

• Estimem la vida, estem per la pau

13 Activitats del CDE• Un Evangeli difícil de comprendre• La mort, una pèrdua?• Abbé Pierre

15 Llibres

Paraules i Fets de Dones2

Editorial

emps Pasqual, tempsde joia que ens encorat-ja a noves il.lusions per

anar configurant el futur delnostre Col·lectiu de Dones enl’Església.

Donarem una mirada al futura partir de l’Assemblea GeneralOrdinària, celebrada el 10 defebrer proppassat. Si bé l’As-semblea anual compleix amb lalegalitat vigent de tota associ-ació, prou sabem que va mésenllà dels aspectes puramentburocràtics; és alhora l’espai detrobada i l’eix entorn del qualgiren les experiències i les no-ves perspectives del nostreCol·lectiu.

La Memòria presentada re-flectia el treball que tottottottottot el CDEha realitzat l’últim any. UnaMemòria és quelcom més queuna relació quantitativa d’acti-vitats, darrere de cadascuna hiha l’esperit i el treball de mol-tes persones que impulsen elsobjectius que ens vàrem propo-sar fa 21 anys.

Volguérem, sobretot, donarrelleu al moment present i alsprojectes de futur. Cadascunade les representants de les De-legacions presents, així com lesresponsables dels diferentsGrups de Treball de l’Equip deCoordinació, varen exposar,partint de l’actualitat, els pro-jectes previstos per a l’any queacabava de començar. Desta-quem que, amb uns mateixosobjectius, hi ha diversitat d’ac-tuacions en les diferents Dele-gacions, donada per realitatssocials i eclesials concretes, di-versitat que dóna vitalitat alCDE sencer.

A grans trets destaquem di-versos criteris que sorgiren ique són comuns a tothom:

1) Tasca de divulgació. Es cons-tatà la importància de donar a co-nèixer el CDE en els espais on tin-guem possibilitats d’accedir-hi.Cada Delegació arriba a uns llocsals quals no pot arribar-hi una al-tra. Amb aquest criteri alguneshan cercat el seu lloc de trobadaen un dels Centres Cívics dels res-pectius ajuntaments.

2) Promoció de la revista “Pa-raules i fets de Dones”. Cal que larevista arribi a altres parròquies,centres, poblacions. És una einade qualitat en la qual el CDE s’hiemmiralla.

3) Presència en els Mitjans deComunicació. Bé prou sabem queen la nostra societat allò que nose’n parla és com si no existís. Noés aquest el nostre cas: el CDE és

requerit en TV, ràdio i premsa, si-gui en temes de caire religiós, si-gui en altres relacionats amb el rolde les dones en la societat civil.

4) Presència del CDE en altresEntitats. El CDE col.labora enGrups Ecumènics i Interreligiososi forma part d’algun Consell Par-roquial; però sempre obert a lesrealitats que l’envolten, és presenten aquelles activitats socials deles respectives poblacions: 8 demarç.

5) Dia Internacional de les Do-nes, 25 de novembre, Dia Inter-nacional contra la violència deGènere, Consell Municipald’Igualtat d’alguns Ajunta-ments, col.laboracions amb al-tres Grups i/o Associacions dedones, i un llarg etc.

6) Formació en Teologia Femi-nista. Hem deixat per al finalaquest aspecte tan importantper al CDE com és el de la for-mació en Teologia Feminista;formació que vol dir educacióen els valors de la paritat i sen-sibilització per a fer present enles mentalitats i en les consci-ències l’experiència de l’amorde Déu a totatotatotatotatota la humanitat, al-hora que incidir en la Bona Novade Jesús, el nostre referent, quetrencant els esquemes de laseva societat tractà per igual adones i homes.

La bona acollida del curs “Laveu de les Dones Bíbliques” a laUniversitat de Barcelona i elsdos cursos “Les dones estudi-em la Bíblia” a l’Escola de laDona de la Diputació deBarcelona, ens encoratja a ges-tionar els projectes d’altres cur-sos a la mateixa Universitat i aaltres Universitats de Ca-talunya.

Per altra banda, vàries de lesDelegacions han programat ci-cles de conferències a partirdels temes “Les dones estudi-em la Bíblia”, que facilita l’accésa la formació de moltes perso-nes.

Per tot plegat estem conven-çudes que el CDE va avançanten el camí de remoure el discurspatriarcal tradicional, que enca-ra manté una bona part de lajerarquia catòlica.

Endavant !!! Us desitgem quegaudiu de la joia de la Pasqua!!!

Present i futur del CDE

TTTTT

Per tot plegat estemconvençudes que elCDE va avançant enel camí de remoureel discurs patriarcaltradicional, que enca-ra manté una bonapart de la jerarquiacatòlica.


Palestina en temps de Jesús

RRRRR ellegint qualsevol delsquatre Evangelis es tro-ben al·lusions a polítics

del moment, a grups religio-sos, a tribunals que impartienjustícia, a oficis dels que lagent vivia, a la Llei, a les guer-res, a molts trets de la socie-tat jueva. El món jueu haviaconstruït una societat comple-xa que en els evangelis es potendevinar. Intentarem mirarmés de prop algun d’aquestsaspectes per tenir un coneixe-ment més ample del món deJesús i això ens ajudarà a co-nèixer-lo una mica més.

El primer aspecte és el polí-t ic. Com eren els governsd’aquella gent? Qui els mana-va? No eren una nació inde-pendent? Doncs, no, no erenindependents, depenien delgovern de Roma i de l’autori-tat que aquella nomenés. Du-rant cent quaranta anys, el go-vern de la terra de Jesús vapertànyer a la família delsHerodes. Els Herodes no erenjueus, sinó idumeus, eren es-trangers entre els jueus; elsnomenava i destronava l’empe-rador de Roma. Es comporta-ven com els sultans orientalsdels contes orientals. Quan vanéixer Jesús, governava Hero-des, el Gran, una bèstia salvat-ge amb assassinats a la cons-ciència. Aquest Herodes vamorir l’any 4 de l’era antiga. Elvan succeir els seus f i l ls :Arquelao a Judea i HerodesAntipas a Galilea. Ben aviat,Antipas, acusant el seu germàamb informes falsos, va acon-seguir que l’emperador Tiberidestituís Arquelao i de rebot vaser nomenat Pilat com a gover-nador de Judea. HerodesAntipas i Pilat són els dos caps

polítics que governaven en elmoment del procés de Jesús.

Antipas era una mala perso-na com el seu pare. Es va ca-sar moltes vegades; les sevesinfidelitats matrimonials vanprovocar guerres; Jesús li de-dica paraules molt dures; es vaencapritxar de la seva nebodaHerodies, dona del seu germàHerodes Filip. Va fer degollarJoan Baptista perquè l’acusa-va d’adúlter. Finalment, l’any39, va ser destituït pels ro-mans, a causa d’una trampaque li va parar el seu nebotAgripa, germà d’Herodias.Antipas va morir exiliat a laGàlia en un campament romà,al Pirineu central, prop deLorda, avui anomenat Saint-Bertrand-de-Cominges.

Els grups religiosos que sur-ten al Nou Testament són di-

versos: Saduceus, Zelotes, Es-senis i Fariseus són els més im-portants però no són els únics.Les diferències entre ells sónreligioses, polítiques i d’actitudde vida. Eren grups on s’acce-dia per una iniciació. Els Sadu-ceus només acceptaven elscinc primers llibres de la Bíbliajueva. Eren favorables als ro-mans i quasi sempre molt rics.

Dominaven l’administració delTemple de Jerusalem i en tre-ien profit econòmic. Entre ellshi havia sacerdots nobles ambgran pes social. El seu judais-me era descafeïnat. Van desa-parèixer amb la destrucció delTemple, l’any 70. Els Zelotesformaven grups violents i fanà-tics procedents de Galilea,eren molt pobres, antiromansi estaven molt lligats al Tem-ple i a la Llei. Esperaven la vin-guda del Regne de Déu. Per aells, Déu té el poder absolut,però vol ser ajudat pels homes.Per aquest motiu practicavenneteges d’infidels que consis-tien en matar aquelles perso-nes que no respectessin lesinstitucions jueves, accelerant,així, la vinguda del Regne. ElsZelotes no van poder sobreviu-re després del 70.

Els Essenis eren un grup es-piritual amb gran atractiu pelshomes pietosos. Eren moltprimmirats amb la Llei. Peraquest motiu es van separar dela resta de jueus creients. Al-guns vivien en comunitat ieren cèlibes, el seu centre eraQumran. Altres es casaven.Tots practicaven el “camí deDéu” i esperaven la “Nova Ali-ança”. Entre ells hi havia pro-fetes que tenien el carismad’interpretar les escripturessagrades. Tampoc van sobre-viure després del 70. Per per-tànyer al grup calia passar unnoviciat. Els Fariseus era ungrup molt nombrós. Eren con-traris a la dominació romana itambé estaven contra la mili-tància política activa. Creienen la Torah, els Profetes, elsEscrits i en la Torah oral; es-

> continua a la pàgina següent

Les dones exercienalguns oficis a casaper pagar-se lamanutenció que elsproporcionava elmarit: filaven lli illana, teixien roba per al’ús propi i el de la casa


’espiritualitat juevaen els dos primers se-gles és plena de vita-litat, i es troba reco-

llida en el Talmud. Talmud. Talmud. Talmud. Talmud. El TalmudEl TalmudEl TalmudEl TalmudEl Talmudés una obra paradoxal quees desplega com un diàleg”transtemporal” a travésdels segles, en els quals di-ferents generacions de savisdebaten comentaris sobreels texto s sagrats de laTorah. Torah. Torah. Torah. Torah. Cal recalcar que noes pot entendre la Bíblia sies desconeixen les clausmístiques d’interpretació del’idioma hebreu, a les qualssolament s’hi accedeix pertransmissió oral de les fontsoriginals de Mestre a deixe-ble. Això ens fa veure que hi

LLLLL

peraven la resurrecció delsmorts i la immortalitat perso-nal, creien en els àngels i elsdimonis. Entre ells hi havia sa-cerdots, rabins, ancians, i gentdiversa rica i pobra. Ells edu-caven els nens. Va ser un grupinfluent i l’únic que va podersobreviure a la destrucció delTemple i a la de Jerusalem. Ala fi del segle I de la nostra era,reunits a Iàmnia, sota la direc-ció esoi&ritual de JohananBen Zakai van posar els pun-tals per a la reorganització deljudaisme sense Temple, sotaprincipis rabínics.

El Sanedrí era el tribunal jueude justícia descendent de lesassemblees d’ancians que ja estroben a la Bíblia a l’èpocad’Esdres i Nehemies. A l’època

> ve de la pàgina anterior

ha dues TorahTorahTorahTorahTorah; la Torah Es-Torah Es-Torah Es-Torah Es-Torah Es-critacritacritacritacrita, Torah-she-bi-ktav, i laTorah OralTorah OralTorah OralTorah OralTorah Oral, Torah-she-be-al-peh.

El LlibreEl LlibreEl LlibreEl LlibreEl Llibre no és solament“revelació” s inó també“transmissió”, i per tant “Re-lació” a través de la qual laTorah Oral transmet el sen-tit i el significat de les parau-les escrites. Aquesta vida in-terna espiritual es fonamen-ta en una relació sol-lluna”,és a dir, “masculí-femení”entre Mestre i deixeble/a.L’amistat i l’ensenyament es-tan vinculats. El lloc d’estu-di és també de congregaciói de pregària, perquè l’estu-di de la Torah és una activi-tat transcendental.

L’espiritualitat jueva segles I i II

de Jesús, hi havia a Jerusalemtres Sanedrins que es reuniencada matí al voltant del Temple.Un d’ells, el Gran Sanedrí, es-tava compost per 71 membrespresidits per un príncep, hanassí. El nassí era sempre unsacerdot fariseu o saduceu. ElSanedrí podia condemnar i de-tenir delinqüents perquè teniapolicia pròpia i atribucions es-pecials, però durant la domina-ció romana no podia executarles penes de mort que els ro-mans s’havien reservat. Aquesttribunal era profundamentantiromà, però funcionava per-què els romans ho toleraven.

Finalment, cal parlar dels ofi-cis, de com vivia la gent juevasenzilla que no pertanyia a capdels grups mencionats. Els ju-eus practicaven treballs arte-sans que els permetien viure i

guanyar-se la vida. Algunsd’aquests oficis eren sastres,sabaters, barquers, comerci-ants de blat, oli o vi, venedorsde perfums, pastors, barbers,ramaders, pelleters, etc. etc. AJerusalem, hi havia molts llocsper hostatjar-se, donat que elspelegrins estaven obligats apassar una nit a la ciutat. Lesdones exercien alguns oficis acasa per pagar-se la manuten-ció que els proporcionava elmarit: filaven lli i llana, teixienroba per a l’ús propi i el de lacasa. Però, a l’entorn del Tem-ple, hi havia molt negoci i mol-ta mendicitat. També coexistiacerta picaresca amb tants ma-lalts, coixos, paralítics, pidolai-res, pelegrins, viatgers i gentque vivia a costa dels altres.

Maria A TorrentsMaria A TorrentsMaria A TorrentsMaria A TorrentsMaria A Torrents

A l’any 445 abans de l’E.C.va tenir lloc un acte senseprecedents. Esdràs Escriballegia en veu alta la Torah atot el poble sense distinció,condició o sexe, mentre queun grup de Levites n’explica-va el significat. Aquest actede “pedagogia teològica de-mocràtica” ja ens posa enconnexió amb la tremendaoriginalitat d’aquest correnten el fons desconegut.

La destrucció del Temple al’any 70 va marcar un canvien els mètodes d’estudi i detransmissió. Diferents savis imestres intenten preservarl’Espiritualitat Jueva davant

> continua a la pàgina següent

La qüestió del gènere i la dona


el risc d’extinció adaptant laHalajà o LleiHalajà o LleiHalajà o LleiHalajà o LleiHalajà o Llei a la nova reali-tat i perpetuant la memòriadel Temple. Com diu la Torah:Tindreu cura de les meveslleis i estatuts. El Judaismeactual és l’hereu d’aquestageneració. A l’any 220, elRabí Yehudà, “el nasi”, com-pila la Misnà, Misnà, Misnà, Misnà, Misnà, la col·leccióhalàgica normativa que ambla GuemaràGuemaràGuemaràGuemaràGuemarà constitueixen elTalmud, Talmud, Talmud, Talmud, Talmud, on s’agita l’aperturadel sentit sempre present através de múltiples interpre-tacions que no busquen unasimple conciliació entre sí,sinó la seva interrelació dinà-mica; perquè com diu elTalmud: Les paraules delsuns i les paraules dels altressón paraules del Déu viu. Iper ser la Paraula Divina plu-ral és també “masculina i fe-menina”.

La discussió sobre el que ésmasculí-femení i “l’altre”, ons’inscriu la dona està semprepresent, ja que la qüestió degènere per al Judaisme ésconstituent de la Realitat Es-piritual i inclús determina lanostra relació amb la Divini-tat. El Coneixement Espiritu-al és un “acte eròtic” que sor-geix del desig i d’un encon-tre amb el Text que remou,inquieta, frustra i desborda.La Torah és una “nòvia”, unadona que “espera”, visible iinvisible.

Tot coneixement que intueixel que es troba amagat, que hopressent i anticipa, que s’im-mergeix en el “buit de la pre-gunta” és un coneixement enfemení oposat a allò que és“fàl·ic” en “l’acabament de laresposta”. Espai i temps sónaixí mateix genèrics. Llocs“home” i “dona”, i paral·-lelament el calendari amb untemps “solar-llunari” i elShabat un temps eròtic, temps

en femení, en relació...La dona Jueva està inscri-

ta en aquest univers ambvida pròpia. En el Talmud esrelaten històries de donesles decisions de les quals noserien ni tan sols assumidesper la dona d’avui.

En els dos primers segles hiva haver dones sàvies. Rajel,l’esposa de Rab. Akiva, una al-tra, de la qual es va enamorarun home pobre i analfabet, iella li va ensenyar la Torah iel va enviar a estudiar amb elssavis, i com una “Penèlope”del món jueu, desheretada pelseu pare, espera el retorn del’espòs durant 21 anys. Quantorna ell reconeix davant cen-tenars de deixebles que el sa-ber i el coneixement de totsells els deuen a ella. Tambéd’aquesta època, una donacom Beruria, filla d’un savi,educada en la Torah i casadaamb l’eminent Mestre, el RabíMeir, participava en les dis-cussions talmúdiques dels sa-vis i va aportar moltes de lesconsideracions halàgiquesmés importants assumidesper tots ells en la posteritat.

Les lleis jueves van atorgara les dones poder tenir ac-cés als seus propis béns i he-rències, i van ser més avan-çades a la seva època en eltema familiar. Ja en el segleII el Talmud disposa que elpare té prohibit casar laseva filla quan és menor ocontra la seva voluntat, finsque creixi i digui: “ Jo vullaquest”.

Les lleis sobre el divorci or-denaven indemnitzacions ales dones, i llibertat de casar-se per a la divorciada. Erenaltament castigats els mal-tractaments i la dona podiasol·licitar la separació del seuespòs per maltractament se-xual.

Per al Judaisme, el sexe iel plaer no són pecat sinóquelcom de bo encara quedins d’unes lleis, i té un granrebuig a l’ascetisme i l’absti-nència. Per això, no és cor-recte ni real parlar d’unamoral ”jueva-cristiana” jaque ambdues

tenen una posició contrà-ria respecte al paper delsexe. Un home no casat ésnomés la meitat d’un home.Una de les seccions delTalmud és molt extensa so-bre aquest tema, d’on pro-vé una extensa llista de deu-res conjugals de l’home i seli prohibeix forçar la sexua-litat de la seva esposa. Leslleis sobre la impuresa in-cumbeixen a dones i homes,i el bany de purif icació omikve ha de ser complert pertots dos.

La dona jueva està exemp-ta de la majoria dels precep-tes, inclosa la seva participa-ció en la sinagoga(exempta,no prohibida), malgrat queaixò hagi motivat una certadiferència substancial men-tre que la identitat i perti-nença al poble sigui sola-ment matrilineal.

Resumint podem dir queper al Judaisme ja des delsprimers segles no és possi-ble de concebre la transcen-dència sense el que és erò-tic, i al revés, perquè cercael goig en múltiples faceteson s’uneixen i vinculen elscamins de Déu i els de l’àni-ma humana, expressada enaquest doble aspecte delque ens parla e l Gènesi :Mascle i femella els va cre-ar i Déu va veure que eramolt bo...

Malka González BayoMalka González BayoMalka González BayoMalka González BayoMalka González BayoPSICÒLOGA I ANALISTA

(En castellà vegeu la nostra web)


Maria de Natzaret sota la miradad’una dona protestant

otser, Maria de Nat-zaret -més conegudacom la Verge Maria o

la Mare de Déu- hagi estatuna de les dones més mal-tractades i malenteses perla història de l’església. Ver-ge i mare a la vegada, quel-com del tot inversemblant,s’ha utilitzat com unajustificació dels desit-jos més ocults dels ho-mes i com una coarta-da per reprimir, domi-nar i controlar el cos ila sexualitat de les do-nes.

Tot i que veritable-ment el testimoni delsquatre evangelis podriapor tar-nos a veure elpersonatge de Maria tali com la història de l’es-glésia ens ho ha trans-mès, el cert és que po-dem trobar alguns de-talls que contradiuenuna tradició cristianaque ens ha volgut fercreure que el no strecos i la nostra sexuali-tat ha de respondre alside a ls esperpènt ic sd’una dona inexistent,no en el sentit històric, ésclar, sinó més aviat en l’as-pecte simbòlic.

Maria, víctima de les tra-dicions i les convencionsd’una religió i una culturabasades en l’honor i la ver-gonya va haver d’enfrontar-se, sent quasi bé una nena,a un embaràs no desitjat,posant en perill la reputacióde la seva família i, el que

PPPPP seva pròpia carn i en la sevapròpia història el que laAyaan Hirsi Ali anomena “lagàbia de la virginitat”, pri-mer en el seu context cultu-ral i religiós i després en latradició d’una església queli ha negat allò que és elmés important per a una

persona: la seva huma-nitat.

M’agrada pensar que,i de fet així ho crec, latradició protestant l iha tornat, a Maria deNatzaret, el seu dret aromandre humana: ellano és la Mare de Déu,és la mare de Jesús deNatzaret, una dona quepensava com a dona,que estimava com adona, que patia i que espreocupava pels seusfills i filles com a dona,i que tenia una com-prensió molt particular,adequada i perspicaçde Déu, tal i com es re-flecteix en el Magnifi-cat: “Les obres del seubraç són potents; dis-persa els homes de coraltiu, derroca els pode-

rosos del soli i exalta els hu-mils. Omple de béns els po-bres, i els rics se’n tornensense res.” (Lc.1,51-53). Que-di el seu exemple per a totsi totes nosaltres com un tes-timoni de la benaurança deDéu vers les persones quedecideixen obeir la seva vo-luntat sense haver de ne-gar-se a si mateixes.

Joana OrtegaJoana OrtegaJoana OrtegaJoana OrtegaJoana Ortega

és més greu, la seva pròpiavida.

Crec que la tradició cristi-ana ha edulcorat massa lahistòr ia de Maria deNatzaret. Aquesta tradicióno ha mostrat cap sensibili-tat vers una nena embaras-sada enfrontada a totes les

convencions del seu entorn.Ens l’han mostrada com unamena de deessa, per damuntdel bé i del mal, aliena als er-rors, als desastres i a les mi-sèries que, gairebé, patimtots els éssers humans.

La meva opin ió és queMaria de Natzaret va patirles contrad icc ions i e lsexcesos del sistema patriar-cal; va experimentar en la

Fotografia de Sebastià Salgado


enim textos de l’Evange-li que amaguen al seudarrera idees, intenci-

ons, missatges que ens hanpassat desapercebuts. És aquíon cal que busquem per trobarla persona, Maria de Natzaret,més autèntica.

Coneixem gairebé de memò-ria els textos de Lluc que par-len de Maria, mentre que elsaltres evangelistes no menci-onen gairebé res del que diuLluc. Però Lluc interpreta lesfonts que ha rebut, com apun-

ta en el seu pròleg a Teòfil, icrea amb aquesta base certa,un bellíssim relat, en gran ma-nera simbòlic, amb què volapuntalar, sobretot, la filiaciódivina de Jesús.

L’Església ha contraposatEva i Maria. D’una banda ladona per qui ens va arribar elpecat original1 , i de l’altraMaria, la verge immaculadaMare de Déu, que és l’únicamortal que se’n deslliura. Eva,protagonista del mite de l’ori-gen de la humanitat s’encaraamb D*2 reclamant la seva lli-bertat i la dels humans. Eva es-devé lliure desobeint l’ordre deD*, però queda sotmesa a l’er-ror i al pecat.

Maria ja és una persona lliu-re,- no pas fabricada a mida de

voltant (Maria a Canà), que es-tan a punt pel que calgui(Maria puja a ajudar la seva pa-renta). Maria diu que D* “om-ple de béns els pobres” perquèaquesta manera de viure dónafelicitat. I Jesús dirà qued’aquestes persones és el reg-ne del cel. En canvi els rics,aquelles persones que creuenque dominen el seu món, queno s’adonen de res més que nosigui d’allò que desitgen o elspertany: la casa, la pròpia fa-mília, la hisenda, el prestigi,

encara que siguin bones per-sones se’ls escapa el punt dedelicadesa amb què cal consi-derar l’altre/a, i ho perdran tot,se’n tornaran sense res. Buitscom han viscut.

Maria i Elisabet són en reali-tat les grans precursores deJoan i de Jesús. Elles els tin-dran i els educaran traspas-sant-los la fe en D* que salva idonant-los el coratge i la for-ça necessàries per dur a ter-me la seva missió.

Sefa Amell i ComasSefa Amell i ComasSefa Amell i ComasSefa Amell i ComasSefa Amell i Comas

Elisabet i Maria

TTTTT les intencions de D*, perquèaleshores, quin seria el seumèrit?-, que tot i la seva joven-tut, immadura encara (entredotze i setze anys) proclama laseva fe posada en D* en quis’abandona. La visita de Mariaa Elisabet, tal com ens ha arri-bat la narració, és un viatgesemblant al que va fer l’Arcade l’Aliança en temps del reiDavid i el cant del Magníficatés molt semblant al cantd’Anna3 , la dona d’Elcanà.Elisabet, tinguda per estèril,acaba un temps marcat pel pa-triarcat que donava valor a lesdones que tenien fills. Mariaenceta un temps nou. Jesús nola valora per ser la seva maresinó per haver tingut fe, i dela mateixa manera que trencaamb el poder del patriarcat,trenca amb el matriarcat queentenia les dones com a pro-veïdores de criatures –per alpatriarca-.

Elisabet saluda Maria de ma-nera familiar i càlida, però ambparaules transcendents. La be-neeix com la mare del meu Se-nyor: “beneïda entre les donesi beneït el fruit de les teves en-tranyes4 ” Beneeix en un ma-teix pla salvador la mare i elfi l l . Maria contesta al be-nedictus d’Elisabet amb elMagníficat. Al meu entendreles dues dones amb les sevesparaules les podem posar enel context dels anawin, els po-bres d’Israel, els privilegiatsdestinataris de les benauran-ces. En el càntic de Maria hi hacondensada tota la doctrina deJesús. Els pobres a què es re-fereix són aquelles personesque viuen per als altres, ques’adonen del què passa al seu

1 Idea de sant Agustí, que ha estat ne-fasta per a les dones.2 Déu sense connotació de sexe.3 Primer llibre de Samuel, capítol 24 Luc 1, 42

Elisabet, tinguda perestèril, acaba untemps marcat pelpatriarcat que dona-va valor a les donesque tenien fills

Jesús trenca amb elpoder del patriarcat iamb el matriarcatque entenia les donescom a proveïdores decriatures


a societat boliviana és moltdesigual, m’ho han fet veu-re els 33 anys de treball en

diferents punts del país. Em fixa-ré en la dona que jo conec: unadona emigrada de la seva comu-nitat camperola, en busca de mi-llors condicions de vida. Els objec-tius principals són la salut i elsestudis dels fills. Arriben aCochabamba, allà on jo visc, i estroben amb un món totalmenthostil. Ella ve de la comunitat onl’ajuda és el fonament bàsic defuncionament, en canvi, a la ciu-tat cadascú va a la seva. La majo-ria de les dones estan soles, elsmarits les abandonen amb el pre-text de buscar feina en una altrapoblació, i en el millor dels casosal començament envien algunsdiners. Després ja ve l’oblit per-què ha format una nova familia.Total, la dona cap de família hade buscar el pa de cada dia. Lamajoria surten al mercat a vendrede forma ambulant, assegudes ala vorera amb piles de fruita da-vant seu, o arrossegant un carre-tó carregat d’olles amb sopa, d’al-tres menjars, refrescos... Si tenennanos petits se’ls emporten i elsfan dormir en caixes de cartró, iels grandets ja els han despatxatcap a l’escola amb un té calent peresmorzar. I fins al vespre no tor-nen casa. Els nanos estan molt alcarrer. La dona, sempre sola, hade lluitar també per a un lloc onpoder dormir. Les vivendesescassegen. N’hi ha que viuen coma cuidadors de la casa d’aquells/es que han marxat a fora a treba-llar a fi de pagar els deutes de laseva construcció. És una cadenade pobresa que els lliga i que obli-ga molta gent a endeutar-se. I són

les dones les que marxen amb eldesig de posar-se al dia per a pa-gar tants deutes, i aquests aug-mentaran si hi ha una operació, ihauran de pagar totes les despe-ses, de cotó fluix etc. En fi la donaes el pilar familiar, la que encaramanté la unió de la família.

La societat festeja el dia de lamare. Moltes festes arreu, però els364 dies restants ella és la quelluita per la vida: és la que protes-ta per les carències d’aigua que noarriba als nostres barris, per lamanca de neteja, les escombrari-es s’amunteguen i acabant sent unfocus d’ infecció...És la que mantéels valors morals, i molts cops hade fer front al masclisme, que diaa dia provoca morts i violència fa-miliar, i que per la mateixa violèn-cia, no sempre gosen denunciar-la.

Crec que el valor de la dona bo-liviana mereix un recolzamentmés gran del que se li dóna. Ellatambé manté la cultura ancestralensenyant als nanos la pròpia llen-gua i ajudant-los a endurar en unmón força hostil allò que és dife-rent i alternatiu.

Es cert que hi ha molts movi-ments que fa temps treballen, enun sentit feminista de fer-li costatamb microempreses, amb formesd‘ajudar-la a viure amb més dig-nitat i buscant dins de la societatque la seva veu sigui escoltada.

Com Església ens resta forçatasca. S’ha continuar recolzant elsgrups de dones a mantenir els va-lors fonamentals de la vida tanamenaçada.

• • •

a 37 anys que treballo alCongo, ara a Panzi (Kwan-go), a 800 Km de Kinshasa.

Sempre he treballat en zona rural.Em sembla que és allà, lluny de lacapital on es pot descobrir l’ànimade la dona africana, esposa i mareque rep amb el cor obert les joies iles penes de la seva maternitat.

Treballant de sol a sol, sense“cansar-se“, perquè sap que el seutreball és vida per als fills i la fa-mília. Dona submisa a l’home, isovint ben poc valorada per ell. Ladona africana és capaç de viureamb ben poca cosa, però amb ale-gria.

El meu treball enmig d’elles ésanimar les associacions que hemcreat juntes i els centres d’alfabe-tització que hem començat a ferarribar a tots els racons de la Par-ròquia, alguns a 80 i 100 Km dedistància.

Semblances entre tres continents

LLLLL

FFFFF

Com veus el paper de les dones, en el país on treballes, dins la família, i dins la societat?Com veus el paper de les dones, en el país on treballes, dins la família, i dins la societat?Com veus el paper de les dones, en el país on treballes, dins la família, i dins la societat?Com veus el paper de les dones, en el país on treballes, dins la família, i dins la societat?Com veus el paper de les dones, en el país on treballes, dins la família, i dins la societat?Tres veus diferents ens responen: La M. Francisca Montagut des de Bolívia, la Maria Valls des del Congo ila Montserrat Montagut des del Japó. Elles, Missioneres de Crist Jesús, ens han volgut aportar les sevesfonamentades experiències, ben acumulades al llarg de tants anys d’estada en aquests països.


Avui dia és un fet que el verita-ble desenvolupament d’Àfrica noes podrà fer sense comptar ambles dones: comptar amb elles desde la planificació i la gestió, i nosolament per la mera realització.A poc a poc la dona guanya el seulloc en la societat rural, dic que se’lguanya perquè ningú li dóna res,és per el seu esforç que hi acce-deix.

Parlant amb una extraordinàrialíder de la nostra Parròquia queacaba de quedar-se vídua em deia:“ No em casaré mai més: manstinc per a treballar i ajudar a créi-xer els meus fills. La joia que hetingut amb el meu home no la puctenir amb ningú mes”.

Oi, que es ben esperançadora iplena de llibertat i saviesa aques-ta afirmació?

• • •

es de fa 27 anys treballo enuna escola mixta amb alum-nes de 17 a 19 anys prepa-

rant el seu ingrés a la universitat.El lloc és Ondara, un poblet rural ipescador, a la punta sud de la granilla de Honshu. Constato que tra-dicionalment la dona en la socie-tat japonesa ha tingut el paperd’educadora dels fills i cuidadoradel benestar del marit; autènticaesclava dels seus desitjos, vivinten una cultura molt masclista.

Durant molt de temps ella ha si-gut una serventa callada, somri-ent, que ha rebut molts cops. Hamantingut l’armonia familiar itambé, ha conreat els camps, enun país que era majoritàriamentagrícola. Socialment tenia moltpoc paper.

Després de la Segona GuerraMundial el panorama va anar can-viant . El país es va industrialitzar.La dona va començar a treballarfora de casa. La societat consta-va d’una classe mitja molt exten-sa, sense pobres. Però des del1980 aquest equilibri social s’haesberlat del tot. Avui dia hi hanous rics, molt rics, i pobres, tam-bé, molt pobres. La feina de pervida no existeix. Moltes empreses

han tancat traslladant-se a païsoson la mà de obra és més econò-mica. Hi ha molt d’atur i això hafet que moltes dones hagin de tre-ballar fort per a ajudar a l’econo-mia familiar. I és greu el fet quemalgrat que elles estiguin ben pre-parades i facin la mateixa feinaque els homes, se les humiliï molt,i tinguin sempre sous molt inferi-ors. La natalitat ha baixat molt. Elsfills depenen sobretot de la mare,i com que els marits continuenmaltractant les seves dones ésmolt freqüent el cas que, quan elfill té ja 10 o 12 anys, aquestes se’nseparin i visquin independent-ment. També això ha fet que ac-tualment el 54 %de les dones demenys de 35 anys no estiguin ca-sades, i tractin de fer-se una vidaeconòmicament independent. Lesfamílies estan molt desestructura-des. Enmig d’aquesta situació, so-cialment s’admet que les donescasades es reuneixin per a poderparlar del que passa a casa seva, ien el compartir trobar un suporten els seus sofriments per causadels marits i feines que els tocarealitzar.

Al Japó com a quasi tot arreula dona és forta i aguanta molt. Ésel nucli fonamental de la família,i salva el futur dels fills. Social-ment el seu paper és molt poc bri-llant, però és cabdal per a què lasocietat no s’enfonsi del tot .

DDDDD


a meva xerrada, organitza-da pel CDE de Sabadell, ensíntesi va venir a dir que, per

parlar d’aquest tema com de qual-sevol altre, cal contextualitzar-loen el món en què ens ha tocat viu-re i el seu nom com sabem és laGlobalització. Fem unes pinzella-des sobre la globalització econò-mica: la desregularització del co-merç, les retallades de les con-questes dels obrers que van cos-tar més d’un segle de lluites peraconseguir-les, els salaris que es-taven en un barem entre 50 i 56ara estan en el 48 i això significauna barbaritat de diners que pas-sen dels salaris al capital... i unade les característiques és la del“pensament únic”, l’homogeneit-zació, la tendència cap a una solacivilització perquè és molt mésfàcil manipular la uniformitat queno pas la diferència fruit de la lli-bertat. Tenim la necessitat de ferfront a aquesta perversa tendèn-cia amb allò que anomenem iden-titats diverses dels pobles, les eco-logies, les ciutats, i d’una maneraespecial la de gènere.

L’economia no és la borsa, la in-flació, l’oferta i la demanda..., l’eco-nomia és la GENT que no menja,que passa fred, que no troba feina,el tràfic de drogues, de dones, eltràfic de la mort: el negoci més ren-table.

Calen Identitats de resistència,no excloents perquè aleshores se-rien fonamentalistes, sinó innova-dores. El que el sociòleg ManuelCastells anomena “identitats pro-jecte”. I aconseguir el que de debòés el PODER. El poder és la Mentde la Gent. Incorporar-nos a xarxesalternatives i flexibles que usen In-ternet com a mitjà de difusió lliurei de gran abast.

Dins d’aquestes identitats cal si-tuar la necessitat de l’empodera-ment femení, en tots els àmbits,citant autoritats de diverses insti-

L’empoderament de la dona

LLLLL tucions que palesen la greu situa-ció de la dona en el món. La reivin-dicació femenina no és només unaqüestió de quantitat, tot i que ésfonamental ja que constitueix lameitat de la humanitat, sinó per-què, sobretot, integra el nucli delfenomen humà.

Ja he explicat què vol dir empo-derament.

També cal parlar de la necessitatque les relacions entre dones i ho-mes es produeixin en la maduresai la llibertat. Citaria a Elizabeth Ba-dinter per parlar dels problemesd’identitat sobretot en els homesacostumats a no fer autorevisió perestar instal·lats en el còmode móndels privilegis. També dones que esrepleguen en models antics méssegurs, però inadaptats a la reali-tat contemporània.

Una estratègia de conciliació en-

tre ambdós sexes que permeti larelació de justícia, podria ser elPartenariat, definit com una formacontractual que es negocia en eldiàleg per l’equitatiu repartimentde rols sense que calgui esperarsimetries d’igualtat. Tot el contra-ri, el partenariat ha de ser asimè-tric, perquè així no se li nega a cappartenaire l’accés al contracte percausa d’estatus o altres impedi-ments, el que es valora és la dife-rència i la pràctica conjunta per unmateix objectiu fa que no es caiguien la desigualtat, obtenint benefi-cis o pèrdues conjuntament i evi-tant la complementarietat queconté el perill d’una reducció: la de

justificar el no accés d’un partenai-re a determinades funcions.

Els atzucacs al partenariat podenprovenir del terme igualtat copsa-da com a igualtat envers l’homemasculí. No la similitud. Saber pen-sar la igualtat en la diferència...”Sijo canvio, l’entorn canvia.”

(Tot el que hem dit es pot aplicartambé entre cultures).

I ara passem al Partenariat enl’Església. “Perquè sóc cristianasóc feminista”. La dona alienadano és cristiana. Es traeix la BonaNova de la Salvació de Crist queha vingut a treure totes les cade-nes... Hi ha un moviment, FHE, unapràctica de partenariat en l’Esglé-sia a França. Els homes no treba-llen en ella juntament amb les do-nes per filantropia, sinó perquèhan descobert que la situació deles dones els ateny a ells. Tocar laidentitat femenina és automàtica-ment tocar la masculina. El Parte-nariat prové del feminisme.Aquest avui espanta les noies jo-ves que estan habituades a la re-lació mixta i al·lèrgiques al quepodria semblar una guerra de se-xes. Opten noies i nois per la re-conciliació, però alerta que sovintles noies joves s’obliden de la fra-gilitat de les conquestes i que ne-cessiten la vigilància militant crí-tica del feminisme...

Que ningú oblidi ni la política, nila societat, ni l’Església que tot és“retroactiu”, és a dir, la teva accióet retorna. No existeix un conflicteisolat. En nom de la supervivènciadel planeta calen altres tipus derelació...

La dona en tots els àmbits de l’Es-glésia és necessària per a transfor-mar aquesta Institució patriarcal,crispada en els seus poders, de je-rarquia masculina, en una Esglésiaoberta a les relacions evangèliquesde canvi i reciprocitat.

Conxita DomènechConxita DomènechConxita DomènechConxita DomènechConxita Domènech

La dona en tots elsàmbits de l’Esglésiaés necessària per atransformar aquestaInstitució patriarcal


Relacions Grups

ivideixo la meva exposicióen tres parts. La primeraLa primeraLa primeraLa primeraLa primera esrefereix a les patologies de

l’espiritualitat. La segonaLa segonaLa segonaLa segonaLa segona analitzael fenomen de la diversitat religi-osa i cultural com un fet, una ne-cessitat i com una riquesa que s’hade potenciar. La terceraLa terceraLa terceraLa terceraLa tercera és la pro-posta d’un nou paradigma d’espi-ritualitat que presenta quatre ca-racterístiques: interculturalitat, in-teridentitat, interespiritualitat i in-teralliberament.

• De la 1ª part:...Espiritualitat androcèntrica de...Espiritualitat androcèntrica de...Espiritualitat androcèntrica de...Espiritualitat androcèntrica de...Espiritualitat androcèntrica deles religions monoteistesles religions monoteistesles religions monoteistesles religions monoteistesles religions monoteistes: Les reli-gions estan configurades patriar-calment. I l’espiritualitat instituci-onal es correspon amb el seu ca-ràcter patriarcal i androcèntric. Elbaró constitueix el model d’espiri-tualitat, de trobada amb Déu. Lesdones són allunyades del món delsagrat, fora de l’altar i sotmeses ala invisibilitat. El seu lloc, en la tra-dició cristiana, és al costat de lacreu, la seva espiritualitat, la del so-friment redemptor, imitant a Crist,no participant mai de la seva glò-ria en la resurrecció, quan elles vanser els primers testimonis del Res-suscitat, les primeres creients enl’Església cristiana i les que van di-fondre el missatge de Jesús deNatzaret amb plena autenticitat,més enllà del món jueu.

• De la 2ª part:...Diversitat religiosa i cultural:...Diversitat religiosa i cultural:...Diversitat religiosa i cultural:...Diversitat religiosa i cultural:...Diversitat religiosa i cultural:...Vivim en un “plurivers religiós”,no en un univers religiós. La his-tòria de les religions és un llargviatge per la geografia i pel tempsen recerca de les empremtes reli-

...Vers una espiritualitat feminis-Vers una espiritualitat feminis-Vers una espiritualitat feminis-Vers una espiritualitat feminis-Vers una espiritualitat feminis-ta: ta: ta: ta: ta: En la nova espiritualitat ladona es redescobreix com a sub-jecte, viu l’experiència religiosades de la seva pròpia subjectivi-tat i no accepta mediacions cle-rico-patriarcals o jeràquic-insti-tucional que, en el fons, prete-nen negar la seva subjectivitat.No accepta les tradicionals divi-sions entre sagrat i profà, espi-ritual i material, natural i sobre-natural etc. El lloc de la nova es-piritualitat és el món sense fron-teres, la naturalesa allà on es dei-xa sentir el misteri, la vida coma do i tasca, la realitat sensecompartiments tancats. El seuespai són tots aquells llocs on esdesenvolupa l’existència huma-na: la professió, l’activitat políti-ca, la comunicació, la via públi-ca, l’àgora, la vida quotidiana etc.

...La seva presència en el móns’orienta a transmetre el dina-misme alliberador de l’ E(e)s-perit.

...

(En castellà, vegeu la nostra web)

Espiritualitat i respecte a la diversitat

gioses deixades pel ser humà enles diferents cultures. Aquesta dis-ciplina mostra la gran creativitatmítica, sapiencial, ritual, ètica isimbòlica de la humanitat. Demos-tra la desbordant imaginació delssers humans en la recerca de ca-mins de salvació tan immanentscom transcendents.

...La diversitat religiosa no cons-titueix una amenaça contra la vi-vència i el desenvolupament de lapròpia religió. Ben al contrari, ésun avantatge perquè contribueixa enriquir-la.

• De la 3ª part:La interespiritualidad com a alter-La interespiritualidad com a alter-La interespiritualidad com a alter-La interespiritualidad com a alter-La interespiritualidad com a alter-nativa:nativa:nativa:nativa:nativa: ...Un dels llocs privilegiatsper a aquest encontre és la místi-ca que, segons la fenomenologiade la religió, constitueix l’essènciade la religió, entesa com a dimen-sió del ser humà, i no com a orga-nització, segons Raimon Panikkar,el qual creu que és necessari alli-berar la religió dels motlles estretsen els quals ha estat encaixonadaa l’Occident.

En l’origen de les religions hi hauna experiència mística, viscudaen tota la seva radicalitat pels seusfundadors i primers seguidors,que brota de la trobada amb elmisteri.

... La mística com a lloc d’expe-riència interreligiosa i interespiri-tual és incompatible amb els dog-matismes, instal·lats en les religi-ons, i constitueix un bon antídotcontra el fonamentalisme. Repre-senta, a la vegada, la millor res-posta i la superació de tots els fo-namentalismes i, per suposat, delxoc de cultures i civilitzacions.

DDDDD

En el II Fòrum Mundial de Teologia i Alliberament celebrat a Nairobi (Kenia), del 16 al 19 de gener de2007, Juan JoséJuan JoséJuan JoséJuan JoséJuan José TamayoTamayoTamayoTamayoTamayo, Director de la Càtedra de Teologia i Ciències de les Religions “IgnacioEllacuría”, Universitat Carlos III de Madrid, va pronunciar una conferència amb aquest títol; degut alseu interès volem transcriure’n alguns fragments.


Des de fa uns anys, i sempre que m’és possible,assisteixo tots els dijous de 19,30 a 20 h a l’esto-na de SILENCI PER LA PAU, a peu dret, a la plaçade sant Jaume, vora la paret de la Generalitat.

Aquest any 2007, s’ha celebrat el 25è aniversa-ri d’aquest petit gest a favor dela Pau amb petits símbols comel de formar una rotllana ambtots els qui s’hi anaven adhe-rint.

Fem una crida a la teva con-dició de persona i a la tevaconsciència perquè reflexionissobre el moment que viu la nos-tra societat. Basada en la crea-ció de necessitats, emparadaen uns valors que donen priori-tat al fet de posseir, resguarda-da en l’egoisme que la conver-teix en insolidària i injusta, ha arribat a menyste-nir tot allò que és viu i genera vida: l’explotaciódels pobles subdesenvolupats, l’atur que s’esténen un planeta contaminat que disposa de prousriqueses per a alimentar-nos a tots, les desigual-

tats d’una societat que apedaça les seves injus-tícies amb la segregació de marginats i delin-qüents, sembla que són alguns dels fruits que enstoca recollir. Mentrestant la violència creix i ar-rossega una carrera armamentista boja per la

por, els interessos econòmics,i els blocs militars fan impara-ble i que, ara, ja pot destruir 15vegades el nostre planeta, di-uen ela Artesans de la Pau.

Malgrat que normalment som“el més petit ramat, dins del pe-tit ramat de Jesús”, creiem queaixò ajuda a què els vianantsprenguin consciència que espoden fer petits gestos que ma-nifestin creure que LA PAU ÉSPOSSIBLE. I alguns caminants,fins i tot turistes, s’hi ajunten o

mostren el seu desig pacifista.També ens serveix per a “ pregar enmig de la

ciutat”, ja que tot lloc de la creació és temple deDéu, i li agraïm poder fer aquest gest.

Natàlia TorellóNatàlia TorellóNatàlia TorellóNatàlia TorellóNatàlia Torelló

Estimem la vida, estem per la pau


quest fragment d’Evangeliva a continuació de les Ben-aurances, i també de les

Amenaces ( Ai, els qui ara rieu, per-què us doldreu i plorareu!...). Unvocabulari molt poc freqüent enJesús.

Jesús pressuposa i ens avisa queno estarem sempre envoltats debones persones. Compta que tin-drem enemics. I també que elsamics poden fer-nos males passa-des.

Cal situar el text en el temps i enel lloc on vivia Jesús. Hi havia ban-dolers, esclavatge, dominacióromana...i moltes altres xacres so-cials! També avui estem envoltatsde situacions injustes, violentes,desagradables...

Fa pocs dies, en una xerrada so-bre la prevenció de la violència,que vam organitzar el Col·lectiu,ens deia una psicòloga jove i deci-dida que no és possible estimartotes les persones. Que ella no es-timava a tothom. Hi he anat pen-sant, i m’he adonat que tampoc joho faig. A mi m’és impossible d’es-timar els polítics corruptes, els lla-dres, els violadors, els estafadors/es, els mentiders/es... concretantmés, no estimo aquells que no es-timen els meus fills i filles, famili-ars pròxims, els que no respectenels meus amics, els enemics delmeu país...i una llarga llista.

Vaig llegir no sé on, que Jesúsno aguantava de veure a ningú pa-tint, per això curava, ajudava, con-solava...

Aquesta vegada, ensopego ambun fragment de l’Evangeli difícil decomprendre, i més encara de viu-

re’l. Jesús diu: Si estimeu els qui usestimen, quin mèrit teniu? Peròcosta a vegades, d’estimar la famí-lia i les amistats. És difícil de con-viure amb la gent estimada, tambého és fer i acceptar una correcció.

Jo crec que avui Jesús ens de-mana que siguem justos, pacifica-dors, misericordiosos; que escol-tem què ens diu el cor, i que pre-guem, això sí! pels nostres ene-mics. Ens demana que no siguemviolents amb ells. Però sobretotque seguim l’impuls del bon Espe-rit de Déu. La nostra misericòrdia,en ple segle XXI, no ens permet dira una dona que pateix violència do-mèstica: Si et pega en una galta,para-li també l’altra. Ens porta aexigir un salari just per a tothom ique siguin retornats tots els pro-ductes robats, sobretot la dignitat,

a totes les persones. Ens obliga apreocupar-nos de l’acolliment delsimmigrants. I no podem callar, hemd’obtenir la llibertat dels que es-tan injustament tancats a la presó(Operació Estany), i de la NúriaPórtulas. La nostra misericòrdial’hem d’escampar onsevulla queestiguem. Amb amistats, descone-guts i coneguts, pobres i rics. Nohem de tenir por de guanyar-nosenemics, practicant el bé amb tot-hom. Ser misericordiosa és conso-lar, acompanyar, ajudar, estimant!Corregir i denunciar. Ser misericor-diós/sa és tractar els altres, tal comvolem que ens tractin a nosaltres.

La setmana passada, vam veureun DVD amb les companyes delCol·lectiu. Era una entrevista-dià-leg anomenat Recrear les sole-dats, enregistrat l’any 1996. Us elrecomano! La Cristina Kaufmannde la Comunitat de CarmelitesDescalces de Mataró que va morirfa pocs anys, anava responent di-verses preguntes. A mi, em vaimpactar més que cap altra, el queva respondre respecte al perdó: Noés fàcil perdonar, requereix untemps, i sobretot és un do de Déu.Em sembla que aquest do és el quehem de demanar a Déu, per a po-der anar ampliant cada dia més elcercle de les nostres amistats, ireduir el dels nostres enemics.

Avui, voldria acabar amb aquestverset dels goigs de la Mare de Déude la Misericòrdia de Canet, patro-na del Maresme, tot demanant-li elseu ajut:

Amb ulls de misericòrdia,Vostres fills –(I FILLES)-, Mare

mireu.

Un evangeli difícil de comprendreA la Parròquia de Sant Pau a Girona, el CDE es fa càrrec del comentari de l’evangeli, cadatercer diumenge de mes. La Piua Salvatella va fer la següent aportació a l’evangeli de Llucl’evangeli de Llucl’evangeli de Llucl’evangeli de Llucl’evangeli de Lluc6, 27-386, 27-386, 27-386, 27-386, 27-38, el diumenge 18 de febrer.

AAAAA

“El retorn del fill pròdig”Rembrandt (fragment)

Activitats del CDE


EEEEE l dia 5 de febrer, primerdilluns, ens vam trobarper a continuar reflexio-

nant sobre la mort. La xerradava estar inspirada en dos lli-bres: La mort: una aurorad’Elisabeth Kübler-Ross, i Lamort íntima de Marie deHennezel. Aquest últim és unllibre molt suggerent, que par-la al cor. No intenta fer una te-oria sobre el que és la mort oquè hi ha després, sinó que ensva portant al costat de perso-nes que moren, de les seves vi-vències, alegries, esperances.Ens mostra el temps de morircom un temps privilegiat per aviure autènticament. Aconse-gueix canviar la percepció quetenim de la mort.

Marie de Hennezel és unapsicoanalista que treballa enun hospital de cures pal·-liatives a Paris, en l’acompa-nyament a persones que estana punt de morir. El llibre ensva revelant els seus pensa-ments davant del misteri de lamort, l’amor amb què mira lespersones que acompanya, latendresa que demostra en elseu contacte amb els mori-bunds ... I malgrat aquest con-tacte continu amb la mort, ellaes defineix com a més vivacada dia.

És un llibre que s’apropa almisteri, sabent que és un mis-teri i transmetent respecte iamor per a les persones quees troben en aquest procés.

Viu la mort com una realitatnatural, present en la nostravida. Com un moment privilegiat,que ens permet ser el que real-ment volem ser, d’arribar a lanostra essència, i d’aprofundir enles relacions personals amb elsque ens són estimats. Tot això éspossible gràcies a l’acompanya-

La mort, una pèrdua?ment, acollidor i valent, dels quienvolten el malalt.

Una àvia a punt de morir, ex-plica a la seva néta el que seriaper a ella la mort: La mort éscom un vaixell que s’allunyacap a l’horitzó. Hi ha un mo-ment en què desapareix. Però,que ja no se’l vegi no vol dir quedeixi d’existir.

En acabar la xerrada, ens vamreunir en petits grups per a res-pondre tres preguntes, en do-nem unes pinzellades:

• Com visc la meva finitud?Què m’aporta la consciènciacom a ésser mortal: m’angoi-xa?, em deprimeix?, em dóna

energia per a viure?, em faanar al que és essencial?

–La mort ens angoixa, enssentim serenes davant d’ella,però és molt difícil d’explicar lamort als qui ens envolten.

–No voldríem agressivitats al’hora de morir.

–Fa respecte perquè no sapsquè hi ha després.

–Fa relativitzar moltes coses.–Temem menys la mort que

ser un destorb per als altres.–No sabem com reaccionarí-

em davant la notícia d’una ma-laltia greu.

–La mort dóna energia per aviure, ajuda a resituar coses.

–La vellesa i la malaltia sónuns preàmbuls de la mort.

–No s’ha de patir abans de lamort, s’ha de viure fins al fi-nal.

• Què em diu la idea: “Noméstem la mort qui no ha viscut ple-nament”. Creus que és certa?

–Aquesta pregunta no semblaencertada. Potser té algunacosa de veritat, de sentir ple-nitud en reviure la nostra vida,i veure que hem viscut d’unamanera coherent. Però no espot jutjar la por a morir creientque és una prova de no haverviscut plenament. A més, per acada persona viure plenamentpot significar coses diferents.

• Què espero després de lamort?

– Confiem en Déu, el que vin-drà després és un misteri.

–Tenir fe ens dóna serenitat,força, sabem que ens ajudarà.

–Creiem que hi ha algunacosa després de la mort, quetot no pot acabar aquí. Això ensdóna energia per a viure, per adonar testimoniatge.

–No ens preocupa el que hi hadesprés, ja ho veurem, confiem.Jesús va dir: Us preparo un lloc.¿Com serà aquest lloc?

–No sabem què passarà, la feajuda.

–Quan s’accepta la mort,s’accepta la vida, que és macapel fet de ser tan curta.

Carme GarciaCarme GarciaCarme GarciaCarme GarciaCarme Garcia


Llibres

FFFFFILELLAILELLAILELLAILELLAILELLA C C C C CASTELLSASTELLSASTELLSASTELLSASTELLS, M, M, M, M, MARIAARIAARIAARIAARIA À À À À ÀNGELSNGELSNGELSNGELSNGELS: : : : : La poma del Paradís.....Pagès Editors. Lleida 2006

Aquest llibre té un pròleg de Ramon M. Nogués i untext de Pere Casaldàliga a la contraportada.

El títol va acompanyat d’un subtítol suggeridor “isi Eva no se l’hagués menjat?

El llibre consta d’una Introducció que situa molt bé his-tòricament el mite del Paradís al llarg dels segles, cincTemes, unes Reflexions, les Conclusions i 4 annexes so-bre el Celibat obligatori, els tres primers signats pel teò-leg José M Marín Miras i el quart per Carlo Carreto.

Els títols que defineixen els temes són: 1) Una monabonica comença a pensar. 2) La vida és breu estima-da Flòria. 3) L’amor cortès. 4) Heloïsa i Pere Abelard.5) Clèlia i Jeroni, una parella sacerdotal.

La Poma del Paradís és un llibre innovador i allibe-rador. L’autora destaca i explica amb exemples his-tòrics, amb cites d’autors, etc… una sèrie de succes-sos i males interpretacions que la societat i sobretotl’església institucional ha divulgat sobre la DONA iho fa amb objectivitat, sense cap visceralitat ni ràbiacom a dona i, això, fa el llibre més interessant.

Dóna una visió històrica, cultural i social que ajudaa comprendre el perquè de moltes coses que posena la dona en situació d’inferioritat. L’església, fins itot, li atorga el principi del pecat original....el principi del pecat original....el principi del pecat original....el principi del pecat original....el principi del pecat original.... Temaque al llibre es parla de manera molt detallada.

El llibre afronta, també, un tema que es podriaqualificar de tabú. La marginació de la dona a l’Es-glésia. I ho fa amb valentia.

Pere Casaldàliga diu del llibre:La Poma del Paradís és un llibre provocador, però

escrit amb seny i amb esperança. I, com diu el subtí-tol, si Eva no se l’hagués menjatsi Eva no se l’hagués menjatsi Eva no se l’hagués menjatsi Eva no se l’hagués menjatsi Eva no se l’hagués menjat, potser haurien des-aparegut la poma, l’Eva diabòlica i molts perjudicis imolta por. Aquesta obra demostra que es pot viurela fe cristiana amb una lliure fidelitat, superant unallarga tradició de marginalització de la dona, a l’Es-glésia i a la societat, i la vida es torna més serena il’amor resulta una vivència normal per qui creu que“Déu és Amor”. “La mirada violeta” i la paraula pre-cisa i bella evangelitzen en plena actualitat, des del“sentit comú que escolta el batec del cor de la vida”i des de l’Evangeli de Jesús de Natzaret.

Montserrat FransoyMontserrat FransoyMontserrat FransoyMontserrat FransoyMontserrat Fransoy

LLLLL’Abbé Pierre, sacerdot, caput-xí, va néixer l’any 1912, i vamorir el 22 de gener proppas-sat, a París.

Fundador del moviment “Drapai-res d’Emaús”, tota la seva vida vaser dedicada als/les pobres. Als 81anys va escriure TestamentTestamentTestamentTestamentTestament, un tes-timoni de la seva trajectòria i mis-satge, des de la seva habitació de laresidència d’Avis, pintada amb elsseus colors preferits, el groc i el blau,pels seus amics, els pobres. Ens diu:Déu és amor, després de tot somestimats i després de tot som lliu-res. Si pogués aconseguir comuni-car aquestes tres veritats!

Quan una vegada li van preguntarquè pensava com a fundadord’Emaús, va contestar: Em sentohumiliat, cada dia sento la feridahumiliant pel que he deixat de fer,iper qui no he pogut dir:”Entra quet’esperem”.

En la nostra reunió de gener, ca-sualment vam treballar el seu llibreDéu meu, per què?Déu meu, per què?Déu meu, per què?Déu meu, per què?Déu meu, per què?, on es fa la se-güent pregunta: Cal ordenar les do-nes? I comenta que sorgeix un temacabdal, el per què en el segle XXI l’Es-glésia no afronta el paper que hi te-nen les dones. I afegeix que el pre-fecte de la Congregació de la Doc-trina de la Fe, el Cardenal Ratzinger,va tancar la porta a qualsevol intentd’accés de les dones als ministerissacerdotals. I finalment: Mai he en-tès per què Joan Pau II i el CardenalRatzinger van afirmar que l’Esglé-sia mai no ordenaria dones.

Parla també de Maria de Magdalai quan evoca el paper de les donesen l’Església inevitablement pensaen el paper tan particular de Mariade Magdala, com a primera donaapòstol. I ressalta el passatge tanpunyent de la trobada amb Jesús.Jesús s’adreça a ella: Maria!, i ella

es llança als seus peus, i li diu:Rabbuni! Diu que el va trasbalsar.

Com podem constatar, l’AbbéPierre denuncia de manera molt va-lenta l’Església que ha obviat lesdones i es pregunta per què no po-den ser ordenades.

Nosaltres, volem retre un petit ho-menatge d’agraïment a l’Abbé Pierre,persona tan sensible amb els mésdesfavorits. Ha passat per aquestavida amb llum pròpia. La seva accióva destacar a França en una èpocaen què els altres ens hi emmirallà-vem, com a país d’obertura, i en unaèpoca en què les ONG no estaven demoda com ara. Per això ens unim atots els/les pobres del món per lapèrdua d’aquest home que va lluitarper la igualtat de dones i homes, i queben segur ens deixa el missatge delseu compromís, un missatge impor-tant: Seguir lluitant.

Grup de dones d’HortaGrup de dones d’HortaGrup de dones d’HortaGrup de dones d’HortaGrup de dones d’Horta

Abbé Pierre


Butlleta de subscripcióQuota anual 6

Nom i cognoms AdreçaPoblació Telèfon

Tipus de subscripció anual per rebre Paraules i fets de Dones

A/. Domiciliació bancària

Nom del/la titular .............................................................................................Adreça .....................................................................................D.P. ............................Població .....................................................................................................................................Banc o Caixa ........................................................Entitat .........Control........Oficina..............Nº compte/llibreta ..................................

Us prego que fins a nova ordre carregueu al c/c o llibreta indicada els rebuts que us presentarà el Col·lectiu de Dones en l’Església, en concepte de subscripcióal Butlletí Paraules i fets de Dones.

B/. Podeu també enviar transferència a un dels dos Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596

Signatura

Amb el suport de:

Regidoria de Serveis Personals

Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Afers Religiosos

Generalitat de CatalunyaInstitut Català de la Dona

Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886

Major de Sarrià, 57Tels. 93 204 17 91 - 93 203 07 14

Plaça de Sarrià, 12-13Tel. 93 203 04 73 - Fax 93 280 65 56

BARCELONA

Recordeu i reserveu-vos sempre:PRIMERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)

Tema teològicTema teològicTema teològicTema teològicTema teològic

TERCERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)Vida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiu

TERCERS DIVENDRES DE MES (19,30 h.)Temps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregària

Punts de Venda: LlibreriesClaretClaretClaretClaretClaret (Llúria, 5)

Pròleg Pròleg Pròleg Pròleg Pròleg (Dagueria, 13)

Col·lectiu de Dones en l’Església C/. Mare de Déu del Pilar, 15 pral. 08003 Barcelona - Tel. 93 319 23 42 - [email protected] - www.cdonesesglesia.org

Paraules i fets de 43 - donesesglesia.cat

Documents

Transcript of Paraules i fets de 43 - donesesglesia.cat