PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ (PM10 i PM2,5) · de primavera-estiu. Durant l’any 2010 no s’han...

Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus No perillosos de Mallorca

Informe de sostenibilidad ambiental

Pàgina 249

GeMaX, Estudios Ambientales, S.L. C/ Cecili Metelo, 16-A, 1º B y C - 07003 - Palma de Mallorca

Tel: 971 72 00 47; Móvil: 626 998 117; Fax: 971 71 76 24www.estudiosambientales.es; e-mail: [email protected]

GEMAXESTUDIOS AMBIENTALES

PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ (PM10 i PM2,5)

El seu principal origen és l’activitat antropogènica (trànsit rodat, processos de

combustió, obres, resuspensió del sòl, etc.) però també existeix una importat

contribució d’origen natural com per exemple l’arrossegament de pols

sahariana pel vent des del nord d’Àfrica, efecte molt habitual en tota la

Mediterrània.

Pel que fa referència a les partícules PM10 i PM2,5 la qualitat de l’aire al punt

de control (Hospital Joan march) es pot qualificar de bona.



Pàgina 250






Pàgina 251




L’OZÓ (O3)

A diferència d’altres contaminants descrits anteriorment l’ozó és un contaminant

secundari. Això vol dir que l’ozó no és emès directament a l’atmosfera sinó que

es forma per l’acció de la radiació solar i la temperatura sobre altres

contaminants primaris anomenats precursors, que reaccionen amb l’oxigen

atmosfèric per formar ozó. Un dels precursors és el diòxid de nitrogen

(NO2),present a tots els procesos que impliquen una combustió, trànsit,

processos industrials, etc.

També és important remarcar que no tots els precursors de l’ozó tenen un

origen antropogènic, essent per exemple la vegetació un important focus

emissor de composts orgànics volàtils naturals que poden tenir un considerable

paper com a precursors. A més a més de l’ozó fotoquímic també s’ha de tenir

present que les tempestes elèctriques són una importat font natural de



Pàgina 252




producció d’ozó degut a l’elevat voltatge que es produeix i que facilita l’oxidació

de l’oxigen atmosfèric a ozó.

La qualitat de l’aire de les Illes Balears pot ser qualificada, pel que fa referència

a l’O3, de regular a dolenta, d'acord amb els següents indicadors i resultats.

Encara que aquests valors siguin elevats són els esperats en indrets d’elevada

intensitat de radiació solar, com és el cas de la Mediterrània durant els mesos

de primavera-estiu. Durant l’any 2010 no s’han assolit en cap moment els

llindars d’informació o alerta.



Pàgina 253




MONÒXID DE CARBONI (CO)

El monòxid de carboni té el seu origen en la combustió incompleta (defecte

d’oxigen) de combustibles en processos industrials i en el trànsit rodat de

vehicles, essent el segon quantitativament deu vegades més important que el

primer dins l’àmbit de les Illes Balears. És per això que només es disposa

d'analitzadors de CO a l'estació urbana de Foners i suburbana de Bellver. A

partir dels indicadors i les mesures disponibles, la qualitat de l’aire respecte al

monòxid de carboni és excel·lent.



Pàgina 254




BENZÈ

Tal i com succeeix en el cas del monòxid de carboni, el principal focus emissor

de benzè a les Balears és el trànsit de vehicles automòbils, de tal forma que els

únics punts de control dels que es disposa són l’estació de Foners a Palma i

l’estació mòbil de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.

La qualitat de l’aire ambient en referència a aquest paràmetre es pot considerar

excel·lent



Pàgina 255




BENZO(A)PIRÈ

Únicament es disposa de mesures habituals en les estacions de Foners i Parc

de Bellver a Palma, que ofereixen dades d'immisió d’un lloc especialment

influenciat per la presència de trànsit intens de vehicles per una banda (Foners)

i d’un indret relativament net i poc contaminat per l’altra (Bellver). Les poques

dades de què es disposa fan que únicament es pugui avaluar la qualitat de

l’aire a la zona de Palma, assolint aquesta una excel·lent qualitat de l’aire

ambient.



Pàgina 256




METALLS (Arseni, Cadmi, Níquel i Plom)

Com es pot comprovar tant a la gràfica com a la taula adjuntes, la qualitat de

l’aire pel que fa a la presència de metalls pesants ha estat excel·lent durant

l’any 2010. Els nivells més alts a les estacions permanents de qualitat de l’aire

s’han assolit en tots els casos a l’estació de Foners a Palma amb un valors

d’0,36 ng As/m3; 0,45 ng Cd/m3; 4,37 ng Ni/m3 i 7,22 ng Pb/m3.



Pàgina 257




6.3 Geologia i Geomorfologia

Ha de tenir-se en compte que tot l’arxipèlag ha de considerar-se com la part

emergent del promontori Balear, que geològicament constitueix l’extrem oriental

del conjunt bètic, part del qual es troba actualment submergit baix les aigües

mediterrànies.

Com ja s’ha apuntat anteriorment, Mallorca presenta tres unitats

geomorfològiques i estructurals diferenciades:

- Serra de Tramuntana: s’estén des de l’illa de Sa Dragonera fins

al Cap Formentor. És una regió muntanyenca que presenta les

màximes elevacions de les Balears i discorre paral·lela a la línia

de costa amb orientació SW a NE, amb una amplada de 15 a 20

Km i limitada per vores quasi rectilínies. És una zona abrupta

formada per plecs superposats constituïts per dolomies,

margues i calcàries del Juràssic i Cretaci, que llisquen sobre

materials del Triàsic, juntament amb nivells de conglomerats,

calcàries detrítiques i margues i argiles del Miocè. La seva

estructura geològica és força complexa, amb abundants falles

longitudinals i transversals i diversos cavalcaments.

La vora nord d’aquesta serralada presenta majestuosos penya-segats sobre el

mar i abruptes escarpes, mentre que al SE, els seus relleus més arrodonits

descendeixen suaument cap a el Pla Central. Aquesta diferència de relleu entre

la vessant marina i la vessant sud-oriental de la Serra, està condicionada per la

disposició estructural dels materials, inclinats cap al SE, i també per les

diferències de maduresa d’emmotllat del relleu; així, mentre que les vessants

meridionals presenten formes arrodonides i cavitats càrstiques fossilitzades per

sediments amb fauna miocènica que indiquen una maduresa en l’emmotllament

adquirida ja durant el Neogen superior, la vessant marina presenta processos

d’erosió intensa condicionats, sens dubte, per recents enfonsaments en el



Pàgina 258




Mediterrani, els últims dels quals s’ha de situar en el Pleistocè i inclús, en

l’Holocè.

- Serres de Llevant: ocupa la part meridional de Mallorca amb

una longitud d’uns 45 km i entre 8 i 15 km d’amplada. Es disposa

de manera discontinua des del Cap Ferrutx, en direcció

paral·lela a la Serra de Tramuntana, per introduir-se al sud-est

del Pla de Campos. Presenta una formació geològica similar a la

de la Serra de Tramuntana però amb una geologia menys

violenta, amb pendents més suaus i formes arrodonides, amb

altitud màxima de 561m (Sa Talaia Freda) que descendeix cap a

l’est i cap al sud-oest fins enllaçar-se amb els plans de la Marina

de Llevant.

Es troben constituïts per dolomies i margues del Triàsic medi i superior, per

dolomies juràssiques, margocalisses del Lies superior, Dogger i Malm i també

del Cretàcic. Tots aquets materials es troben disposats en unitats imbricades i

corregudes, amb estructura complexa i que, basculats en èpoques més recents,

es troben parcialment recoberts pels sediments marins (calcarenites i calcàries

baixos), tabulars del Miocè superior que constitueixen la Marina de Llevant

- Pla Central: Ocupa la major part de l’illa, entre la Serra Nord i la

de Llevant. Es tracta d’una zona bastant plana on poden

diferenciar-se a la vegada varis dominis geomorfològics: el Pla

de Palma, el Pla d’Inca i Sa Pobla i el Pla de Campos i Manacor,

i els suaus pujols centrals.

Els plans corresponen a depressions amb subsidència activa, el replè

sedimentari del qual, del Neogè superior i Quaternari, presenta vàries

seqüències progradants combinades amb fases de subsidència polsants,

mentre que els suaus relleus centrals es troben constituïts per unitats

deformades de materials mesozoics (margocalcàries i margues del Juràssic i

Cretàcic), per calcàries i margues amb conglomerats de l’Oligocè-Aquitaniens i

per calcarenites i margues del Miocè.



Pàgina 259




Síntesi geològica de Mallorca. Font: IGME - Instituto Geológico y Minero de España

(abans Instituto tecnológico Geominero de Espanya, ITGME).

- La costa septentrional, que discorre paral·lela a la Serra de

Tramuntana, està formada per penya-segats que poden fer fins

a 300m amb petites cales, l’accident més important del qual és

el Port de Sóller. A l’extrem nord-est apareixen amplies badies,

com la de Pollença i Alcúdia amb extenses platges d’arena.

- La costa oriental i meridional acaba amb penya-segats de

menor altura, trobant el màxim de 100m a la zona sud.

Existeixen nombrosos torrents que donen lloc a cales amb

platges d’arena. La depressió de Campos, al sud, acaba amb

una costa baixa amb extensos arenals.



Pàgina 260




6.3.1 Edafologia

Mallorca és la major de les illes de l’arxipèlag Balear, amb una litologia de

naturalesa calcària, dominant fonamentalment calcàries, dolomies, calcarenites

i margues.

Segons la carta de cultius i aprofitaments agrícoles, dominen els sòls marrons

calcaris i sòls vermells de forma general. Aquests sòls es formen sobre

sediments miocens tous, en posicions fisiogràfiques planes, destacant en els

seus relleus suaus pujols en els cims dels quals, els efectes erosius poden

deixar al descobert la marga originària. El perfil general és A(B)C, encara que

per efecte de l’erosió apareguin sòls rendziniformes de perfil A/C i inclús litosòls

de margues.

Aquests sòls presenten un horitzó Mull calcari, d’estructura granular molt

desenvolupada i de consistència mitja; el pH varia entre el 7 i 8, essent el calci

l’element més abundant en el complex de canvi.

L’horitzó (B) presenta textures que varien segons la marga originària entre

llimoses i sorrallimoses.

Els sòls marrons o marrons vermellosos amb horitzó de crosta calcària són

generalment profunds, a excepció de les zones a les quals la crosta apareix en

superfície o es presenta a escassa profunditat. El perfil general és A(B)Ca/C,

presentant un horitzó calcari que procedeix del lixiviat del carbonat càlcic, de

color blanc estructura nodular i espectre farinaci a l’assecar-se. Els continguts

en carbonat càlcic són elevats i el seu pH s’aproxima a 8.

Utilitzant el sistema morfomètric de classificació apuntat en el “Soil Taxonomy”,

es presenten les principals ordres de sòls i la seva distribució:

Es diferencien així mateix els següents subordres i grups:



Pàgina 261




ORDRE SUBORDRE GRUP

Entisols Orthents Xerorthents Fluvents Xerofluvents

Alfisols Xeralfs HaploxeralfsAridisols Orthids Camborthids

Salorthids

Mollisols Rendolls Rendolls

Entisol

Són els sòls més joves i per tant els menys evolucionats, presenten perfils tipus

A/C. Dintre d’aquest ordre s’han diferenciat dos subordres:

Orthents

Els sòls classificats en aquest subordre, ocupen posicions fisiogràfiques molt

inestables, com turons i vessants de forta inclinació, circumstància que

incrementa l’acció de l’erosió sobre els mateixos impedint la seva evolució. Són

sòls pobres i poc profunds que presenten freqüentment un contacte lític a

menys de 25 cm. A nivell de grup es classifiquen com Xerorthents.

Fluvents

S’agrupen en aquest subordre els sòls formats pels aportaments recents dels

rierols i torrents. Ocupen sempre posicions fisiogràfiques planes. A nivell de

grup es classifiquen, donat el caràcter Xèric dominant en totes les illes com

Xerofluvents.

Alfisols

Abasta aquest ordre als sòls més desenvolupats, localitzats en els terrenys de

major estabilitat geomorfològica, formats sobre margues i guixos. Són sòls

profunds, potencialment rics en elements minerals, que ocasionalment



Pàgina 262




presenten problemes d’hidromorfisme. A nivell de grup es classifiquen com

Haploxeralfs.

Aridisols

Són sòls d’aspecte àrid, formats a partir de margues i guixos del triàsic que

aporten les seves sals. Presenten horitzonts “Càlcics” i/o “Gypsics” a menys

d’un metre de profunditat. Aquests sòls s’han desenvolupat sobre els materials

calcaris sotmesos a forta evapotranspiració de les depressions costeres. A

nivell de grup es classifiquen com Salorthids i Camborthids.

Mollisols

En aquest ordre s’han agrupat els sòls de les zones altes, amb majors índexs

d’humitat, formats a partir de calcàries terciàries a les quals s’ha erosionat la

“terra rosa”. A nivell de grup es classifiquen com Rendolls.

6.4 Hidrologia

A l’annex es presenta el mapa hidrogeològic de l’Illa de Mallorca

6.4.1 Hidrologia superficial

Els trets orogràfics i climàtics explicats anteriorment, juntament amb l’elevada

infiltració cap a la zona freàtica degut al caràcter eminentment calcari del

substrat, fa que la hidrologia superficial sigui pràcticament nul·la.

D’aquesta manera, la xarxa hidrogràfica superficial de Mallorca consisteix en

cabals no permanents, principalment torrents. Al llarg de tota l’illa poden



Pàgina 263




diferenciar-se’n 81, tenint una superfície de conca de 3.211,44 km2. També són

destacables les zones humides que existeixen, albuferes i llacunes,

principalment l’Albufera d’Alcúdia. A més, la xarxa es complementa amb fonts,

balses, aljubs, estancs i embassaments artificials, dels quals destaquen el del

Gorg Blau i Cúber, de capacitats màximes de 6,9 i 5,9 milions de m3

respectivament.

En el Pla de Palma, on es concentra la major densitat de població de Mallorca,

es desenvolupen sistemes de ventalls fluvials de topografia i funcionalitat

intermitent poc marcada en els quals, en cas d’avinguda, es dóna una profusió

de canals d’inundació, que poden afectar als nuclis de població o a àrees que

tradicionalment han tingut una ocupació humana intensiva. A la part final

d’aquestes conques, el sota gradient pot afavorir l’escorrentia en faldar, pel que

els efectes d’inundació es poden estendre sobre àrees relativament grans.

D’aquesta manera, assenyalar que l’horta de Palma s’ha vist afectada per

inundacions (1814, 1850, 1902, 1934, 1962), tant dels cursos procedents de la

Serra de Tramuntana (sobretot el Torrent Gros i Sa Riera) com de la xarxa de

la seva part oriental.

6.4.2 Hidrologia subterrània

L'illa de Mallorca es troba dividida en tres sistemes aqüífers, que corresponen

als sistemes muntanyencs de la Serra Nord, de la Serra de Llevant i de la

depressió central de l’illa.

- El Sistema de la Serra Nord de Mallorca, constitueix el sector

més nord-occidental de l’illa, amb una extensió d'uns 900 km2,

vorejant el litoral septentrional de la mateixa i limitat interiorment

pels nuclis urbans de Palmanova, Binissalem i Alcúdia.

És una zona molt contreta i plegada per les forces tangencials de l'orogènia

alpina, la qual cosa li configura un estil tectònic de tres grans sèries cavalgants

unes sobre altres en adreça nordest-sudoest.



Pàgina 264




Un 90% dels afloraments són secundaris i únicament de 90 a 100 km2

corresponen a materials terciaris, miocens i oligocens. Mitològicament, uns 650

km2 són calcàries i dolomies, permeables en la seva major part, i uns 250 km2

són afloraments margosos i de guixos, impermeables.

La Serra del Nord constitueix potencialment el principal sistema aqüífer de l’illa

a causa de l'alta pluviometria de la zona i alta permeabilitat dels materials

aflorants; no obstant això, a causa de l'extraordinària complexitat geològica -

que ha originat molts aqüífers independitzats entre si- presenta grans dificultats

per a la utilització dels recursos subterranis.

- El Sistema de la depressió central de Mallorca, comprèn la

part central de la illa, amb una extensió d'uns 2.200 km2,

flanquejada per la Serra de Llevant. És una zona molt plana en

la qual normalment les elevacions no superen els 150 m;

puntualment, en les serres centrals, s'arriba a la cota de 500 m.

A causa de les seves característiques topogràfiques és en

aquest sistema on l'agricultura ha experimentat el seu major

desenvolupament, i és també on es produeixen les majors

concentracions de població fixa, produint-se les majors

demandes d'aigua per cobrir les necessitats humanes i

agrícoles, i els majors bombaments encaminats a satisfer

aquestes demandes. A causa de les males pràctiques agràries

realitzades durant molts anys i a l'elevada càrrega ramadera de

les explotacions, en algunes zones d'aquest sistema, s'han

detectat problemes de contaminació difusa d'origen agrari, sent

necessari per a aquests casos plantejar la possibilitat de

programes de reducció, reutilització i gestió sostenible dels

residus agraris i ramaders, així com la reducció i ús sostenible

de fertilitzants i plaguicides agrícoles, per contribuir a la reducció

de la contaminació difusa dels aqüífers i poder aconseguir els

objectius plantejats per la Directiva Marc d'Aigües.



Pàgina 265




Uns 350 km2 corresponen a afloraments impermeables, en la seva major part

margues burdigalienses. Els 1.850 km2 de materials permeables són d'edats

quaternàries i vinbodonienses, i estan constituïts per calcàries i calcarenitas en

gairebé la seva totalitat.

Donades les diferències existents quant a qualitat, demandes i ús del sòl,

aquest gran sistema pot dividir-se en 5 zones aqüíferes, que són: Pla de

Palma, Pla Inca-Sa Pobla, la Marineta, Llucmajor-Campos i Serres Centrals.

El Sistema de les Serres de Llevant de Mallorca, està situat a

l'est de la illa. Ocupa uns 500 km2 i constitueix un sistema

aqüífer definit per una sèrie d'unitats calizo-dolomítiques

infraliàsiques i una franja costanera formada per materials

calicaris i calcarenítics d'edat miocena. Afloraments miocens,

oligocens i cretàcics, independitzen aquestes unitats donant lloc

a un nombre d'aqüífers desconnectats entre si. Els materials

permeables ocupen una superfície d'uns 350 km2. En general, la

superfície del sistema és bastant suau i les elevacions no

superen els 500 m.

6.5 Espais naturals protegits i d’interès

La protecció del territori del conjunt de les Illes Balears, es fa bàsicament per

una part, mitjançant les figures de protecció descrites en la Llei 1/1991, de 30

de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial

protecció a les Illes Balears, i per l’altra d’acord amb la Llei 5/2005, de 26 de

maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

Referent a la primera cal dir que defineix com a àrees d’especial protecció d’interès aquelles zones que posseeixen uns valors ecològics, geològics i

paisatgístics excepcionals, sent necessari establir les mesures i les condicions



Pàgina 266




d’ordenació territorial i urbanística precises per a la seva conservació i

protecció. Aquestes àrees es classifiquen en:

- Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI): aquells espais que pels

seus singulars valors naturals es declarin com a tals en aquesta

llei.

- Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP): aquells espais

transformats majoritàriament per activitats tradicionals i que, pels

seus valors paisatgístics, es declaren com a tals en aquesta llei.

- Àrees d’Assentament en Paisatge d’Interès (AAPI): aquells

espais destinats a usos i activitats de la naturalesa urbana que

suposin una transformació intensa i que es declarin com a tals

en aquesta llei pels seus singulars valors paisatgístics o per la

seva situació.

No obstant, cal assenyalar que la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures

urgents per a un desenvolupament territorial sostenible de les Illes Balears,

crea o amplia noves àrees d’especial protecció.

D’altra banda, la llei LECO pretén cobrir les mancances de regulació en matèria

de protecció d’espais de rellevància ambiental de les Illes Balears i complir amb

les exigències comunitàries de protecció de la xarxa ecològica europea “Xarxa Natura 2000”. En funció dels béns i valors a protegir, els espais naturals es

classifiquen en: pacs naturals, paratges naturals, reserves naturals, monuments

naturals, paisatges protegits i llocs d’interès científic i microreserves.

El marc europeu, la dDrectiva 92/43/CE del consell, de 21 de maig, relativa a la

conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres, posa en marxa

la xarxa ecològica europea denominada “Xarxa Natura 2000”. Aquesta xarxa

està integrada per les zones d’especial protecció per les aus (ZEPA)

designades sota les determinacions de la Directiva d’aus 79/409/CEE, relativa

a les aus silvestres, i per les zones d’especial conservació (ZEC) derivades de

la directiva d’hàbitats esmentada, que es declaren una vegada aprovada la



Pàgina 267




llista de llocs d’importància comunitària (LIC) proposats per les Illes Balears.

Les zones d’especial protecció (ZEPA) previstes a la directiva europea

s’amplien mitjançant l’acord del Consell de Govern del dia 30 de maig de 2008 i

el decret 29/2008 de 24 de març, que també amplia la llista de Llocs

d’Importància Comunitària (LIC).

Així doncs, Mallorca es pot sectoritzar en 5 zones distintes:

- El Sector Oest està integrat per tres municipis amb una població

aproximada de 54.000 habitants. No compta amb parcs naturals,

però es troba molt a prop d’Andratx el de la Dragonera. Compta

amb dos ZEPAs, la del Morro den Fabioler a Andratx i la de les

Illes Malgrats-Cap de Cala figuera a Calvià. Totes participen de

l’ANEI Àrees de la Serra de Tramuntana. A més, Andratx compta

amb la 29.- Cap Andritxol, 30.- Cap den Llamp i 31.-es Saluet; i

Calvià amb la 28.- Cap de Cala Figuera-Rafaubetx.

- El Sector de Tramuntana està integrat per vuit municipis amb

una població aproximada de 26.250 habitants. Compta amb el

paratge natural de la Serra de Tramuntana (Acord del Consell de

Govern de març de 2007), amb valors naturals indubtables. Tots

els municipis estan inclosos totalment o parcialment en l’ANEI

Àrees Naturals de la Serra de Tramuntana. En aquest sector

també hi són els Monuments Naturals del Torrent de Pareis i les

Fonts Ufanes. La normativa del PORN de la Serra de

Tramuntana preval sobre qualsevol instrument d’ordenació

territorial, urbanística, de recursos naturals, etc, d’acord amb

l’article 18.2 de la Llei 42/2007.

- El Sector Centre-Nord està integrat per vint-i-un municipis, que

compten amb una població d’aproximadament 180.000

habitants. Compta amb el Parc Natural de l’Albufera de Muro i la

reserva de s’Albufereta de Pollença. A més de dues ZEPAs: la

de Sa Calbora a Cap Formentor i la de Cap Pinar-Cap de



Pàgina 268




Menorca. Els termes municipals de Pollença, Escorca, Alcúdia,

Sa Pobla, Campanet, Selva, Mancor, Lloseta, Binissalem, Alaró i

Santa Maria estan integrats totalment o parcialment en l’ANEI

Àrees Naturals de la Serra de Tramuntana. La resta compta amb

determinats punts declarats ANEI.

- El Sector Centre-Est està integrat per setze municipis i compta

amb una població aproximada de 110.000 habitants. Compta

amb el Parc Natural de Llevant i amb tres ZEPAs: Cap Gros,

Cap den Freu i Canyamel. Compta amb nombrosos ANEIs,

distribuïts majoritàriament en el litoral, destacant Artà,

Capdepera i Felanitx.

- El Sector Sud està integrat per quatre municipis i compta amb

una població aproximada de 50.000 habitants. A Santanyí

s’ubica el Parc Natural de Mondragó, que a més està declarat

ZEPA. Altres ZEPAs són la de Cap Enderrocat-Cap Blanc a

Llucmajor i la d’Es Trenc-Salobrar de Campos. Llucmajor en

compta amb les ANEIs 32.- Massís de Randa, 46.- Barranc de

Son Gual i Xorrigo, 26.- Cap Enderrocat i 25.- Marina de

Llucmajor; Campos amb el 24.- Es Trenc-Salobrar de Campos;

Ses Salines amb el 23.- Cap de Ses Salines; i Santanyí amb el

23.- Cap de Ses Salines, 35.- Puig de ses donardes i 36.-

Consolidació.

Finalment, destaquen també les reserves marines, les quals són figures de

protecció pesquera mitjançant les quals es regulen els usos i l’explotació del

medi marí, amb l’objectiu d’incrementar la regeneració natural dels recursos i

conservar els ecosistemes més representatius.

A Mallorca es troba sota aquesta figura de protecció la Badia de Palma,

compresa entre el Club Nàutic de s’Arenal i el Cap de Regana, declarada

inicialment a 1982 però sense cap regulació efectiva fins 1999; la del Migjorn



Pàgina 269




de Mallorca, en maig de 2002, la de les Illes Malgrats el 2004 i per últim, la del

Llevant de Mallorca, declarada en març de 2007.

6.6 Biodiversitat

La biodiversitat o diversitat biològica és una mesura de la varietat d’espècies de

flora i fauna d’un territori. A l’illa de Mallorca existeixen una varietat bastant

important d’ambients naturals, el que constitueix un factor potenciador

d’aquesta diversitat. A més, és destacable la quantitat d’endemismes que

existeix, ja que al tractar-se d’una illa, la distribució de l’espècie es veu limitada,

dificultant la comunicació entre comunitats de flora i fauna potenciant així la

seva evolució diferencial.

Resumidament, podem trobar un paisatge poblat per milers d’espècies vegetals

de les que més d’un centenar son endèmiques. Per damunt dels mil metres

predomina la vegetació baixa, plena d’endemismes mallorquins, com els

coixinets de monja i plantes espinoses adaptades als forts vents.

Per davall dels mil metres creix l’alzina (Quercus ilex), un arbre autòcton, que

creixia per tot arreu de l’illa, però l’avanç de l’home ha provocat la seva

substitució pel pi. Així a l’actualitat la majoria de les extensions són de pi (Pinus

halepensis), que encara arriben a les platges més ben conservades.

Endemismes com el pa porcí i el llampúdol bord són típics d’aquestes zones.

La resta de camps han estat fortament antropitzats apareixent revestits

d’ametlers, oliveres i vinyes.

A les zones baixes els garrovers i les extensions de garriga mediterrània

integrada pel romaní, garballó, xiprell, lavanda i ullastre són els reis d’aquesta

zona. Mentre a la franja litoral les sabines amb les seves tortuoses formes són

el principal representant vegetal.



Pàgina 270




Referent a la fauna, trobem un gran mosaic el qual engloba aus, mamífers,

amfibis i rèptils. No obstant, lògicament les aus són les més abundants, unes

tres-centes espècies diferents entre rapaços, aus aquàtiques, passeriformes,

etc. Vint-i-dos són les espècies de mamífers, tretze de les quals corresponen a

l’ordre dels quiròpters (rates penades). Existeixen dotze espècies de rèptils

(sargantanes, serpents i tortugues) i quatre amfibis saps i granotes.

La fauna més diminuta, la dels invertebrats, està convenientment representada,

així hi ha tres mil espècies de coleòpters (escarabats) i setanta de llagosta.

6.7 Caracterització Socioeconòmica

L’economia dels Illes Balears, en general, i la de Mallorca en particular, està

basada fonamentalment en el sector serveis, que representa més del 80% del

Producte Interior Brut (PIB). Dins del sector serveis, el sector econòmic més

important, amb diferència, és el turisme. Diversos estudis han estimat que la

contribució directa del turisme al PIB dels Illes Balears es situa entorn del 50%.

Aquesta contribució no només és molt elevada, sinó que es troba a molta

distància de la resta de les Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol.

Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, Mallorca ha augmentat la

seva població censada o de dret durant el període 1999-2009 un 29’4%,

passant de 660.423 habitants l’any 1999 a 854.553 l’any 2009. Com a

referència, cal comentar que l’increment medi per a tot el territori espanyol és

d’un 16’2% durant el mateix període.

Com a conseqüència de la importància del sector turisme a Mallorca, es

produeix una afluència important de visitants (entorn de deu milions l’any, i al

voltants de cent milions de estàncies l’any). A més a més, s’observa, per raó

del tipus de turisme, un clar increment d’aquesta influència a l’època estival.



Pàgina 271




Aquesta dada té especial rellevància a l'hora de dimensionar les

infraestructures necessàries per atendre els requeriments de la població, ja que

en el cas de les instal•lacions de tractament de residus, objecte del present Pla

Director, aquestes han de ser dissenyades tenint en compte aquesta punta de

població.

Per això, aquest important flux estacional de població turística explica dit major

dimensionament en un percentatge molt rellevant per atendre la punta de

demanda, que sol correspondre's amb el període estival. Per això la capacitat

de tractament està infrautilizada fora d'aquest període, però es garanteix no

obstant això el correcte tractament de tots els residus en els moments de major

població resident a Mallorca.

En la història recent de Mallorca hi ha hagut dos esdeveniments decisius que

han tingut una gran repercussió. D'una banda l'aparició del turisme de masses,

el punt de partida del mateix pot establir-se en la dècada dels 50 del passat

segle, i que va suposar una autèntica mutació del model territorial i

socioeconòmic, passant d'una economia basada en el sector primari amb una

petita presència del sector industrial, a un model d'economia de serveis, amb

conseqüències importants en la utilització del territori i en la demanda de

recursos.

En segon lloc, cal assenyalar que la integració d'Espanya en la Unió Europea,

al 1986, va suposar també una acceleració del fenomen abans assenyalat, ja

que va facilitar més encara si cap, la presència de visitants en demanda de

benestar i oci, generant gradualment un model de segones residències i

residents parcials, per part d'un important nombre de persones vingudes

d'altres països de l'entorn europeu i de la península.

L'economia balear està caracteritzada per una forta dependència del sector

serveis, que representa al voltant del 70-75% de la producció total de les Illes

Balears. La contribució al PIB total que representa el sector de l'agricultura,

ramaderia i pesca és inferior al 1%. Entre mitjanes se situa el sector de la



Pàgina 272




construcció amb el 10% d'aportació al PIB total, i la indústria i el sector

energètic amb un 7,5% aproximadament.

2008 2009 2010 2011Agricultura, ganadería, silvicultura 0,8 0,8 0,8 0,8

Industrias, suministro de energía, agua, residuos 7,8 7,7 7,3 7,6

Construcción 13,1 12,5 11,4 10,7suma servicios 70,1 71,9 72,0 72,9Valor añadido bruto total 91,7 92,9 91,5 91,9Impuestos netos sobre los product 8,3 7,1 8,5 8,1PRODUCTO INTERIOR BRUTO A P 100,0 100,0 100,0 100,0

Producte interior brut a preus de mercat i valor afegit brut a preus bàsics per branques

d'activitat. Font: INE. Comptabilitat regional d'Espanya

Com es pot apreciar, amb les contribucions del sector serveis i de la

construcció es resol més del 80% de la producció balear.

En els darrers anys, la indústria veu reduïda la seva participació en l'economia

balear i també l'energia i la construcció. Per la seva banda el sector serveis

manté un important pes d'aportació de valor afegit a l'economia balear.

Donada la importància del sector serveis en l'economia balear, el creixement

del PIB total està íntimament lligat al creixement del sector serveis.

L'activitat contractual està entrellaçada amb la temporada turística. Això es

tradueix en un elevat nombre de contractes dels anomenats “fixos discontinus”.

Aquests treballadors comencen la seva ocupació (ocupació principal)

generalment al març/abril i acaben cap a final d'octubre, fent coincidir el

contracte amb el punt àlgid de demanda turística. Un altre fet destacable, comú

en la majoria d'economies terciàries, però més accentuat si cap a Mallorca, és

que de juny a setembre es produeix un increment notable d'altes a la seguretat

social, indicant un augment en l'ocupació. Aquests dos aspectes del mercat

laboral estan destinats a cobrir la punta de demanda turística.



Pàgina 273




De tot l'anterior es desprèn que les característiques específiques com a illa de

Mallorca requereixen d'un estudi profund de les tecnologies de tractament

disponibles i la seva millor adaptació a les circumstàncies pròpies de les illes.

Així, es pot destacar:

- Gran varietat de tipologies de nuclis. Mallorca presenta nuclis

rurals de molt petita dimensió, amb població estable, municipis

d'interior de petit i mitja grandària amb població estable,

municipis de costa amb una variabilitat molt acusada de la

població entre hivern i estiu, i ciutats de grandària mitjana com

Palma i en menor mesura Calvià i altres, amb estacionalidad en

la seva població.

- Mallorca té la seva economia condicionada en gran mesura al

turisme. Això requereix una gestió de totes les infraestructures

dimensionada per als períodes punta, i especialment acurada

amb el medi ambient. En el cas dels residus, això es tradueix en

el requeriment de tractaments d'alt nivell i amb una garantia de

funcionament de qualitat elevada i per a totes les èpoques de

l'any.

- D'igual forma, existeixen possibilitats en la reutilització i el

reciclatge. Aquesta reutilització i reciclatge pot ser un actiu

comercial en l'actualitat, donada la creixent preocupació dels

ciutadans per la cura del medi ambient en general.



Pàgina 274






Pàgina 275




7. CARACTERITZACIÓ TERRITORIAL I AMBIENTAL DE LES ÀREES DE GESTIÓ

Els corresponents Plans Directors delimiten les zones del territori on s’han

instal·lat les infraestructures de residus urbans i altres residus, que es

defineixen en cada una de les zones.

Aquestes zones s’han inclòs a la cartografia del PTI amb el fi de tenir-lo en

compte per a la integració i coherència de totes les infraestructures en el

territori. El punt en què podem trobar disposicions del PTI que afectaran les

futures infraestructures que s’insta lin en aquestes zones previstes al

PDSGRUM, és la matriu de regularització d’usos per al sòl rústic; en concret,

les infraestructures de residus estan prohibides als AANP i APR amb les

restriccions que s’imposin des del PTI (2-3 a la matriu), i condicionades a la

resta de zones amb les limitacions que s’imposin des del PTI (2 a la matriu).

Zona 1: Son Reus afecta als municipis de Palma, Marratxí i Bunyola:

- Planta de selecció d’envasos lleugers

- Planta de compostatge.

- Planta de metanització.

- Planta d’aprofitament energètic.

- Planta de tractament de restes animals i sanitàries del grup II (no

executada).

- Abocador d’emergència.

- Planta de tractament d’escòries.

- Depòsit de seguretat.

- Polígon per a activitats de gestió de residus incloent la planta de

tractament de RCDs, voluminosos i pneumàtics fora d'us.



Pàgina 276




Zona 2 Sta. Margalida: Polígon per a activitats de gestió de residus i abocador

de residus no perillosos

Zona 3 Calvià: Planta de compostatge i Estació de Transferència

Zona 4 Sa Pobla: Planta de compostatge per als llots de les EDAR.

Zona 5 Ariany: Planta de compostatge per als llots de les EDAR.

Zona 6 Felanitx: Planta de compostatge per als llots de les EDAR

A més a més de les Estacions de Transferència de residus urbans (ET) i dels

Centres de Transferència i Pretractament de RCDs, voluminosos i pneumàtics

fora d'ús (CTP).

D'aquests zones, les àrees que d'acord amb el Pla revisat, poden patir algunes

modificacions són les zones 1, 2 i 3. A la zona 1 com es pot veure, s'hi troben

les instal·lacions per a la gestió de residus més grans i amb un control

ambiental més intens doncs són les instal·lacions susceptibles de provocar els

impactes ambientals més importants. Val a dir que, en aquesta mateixa zona i

collindants amb les plantes enumerades s'hi troben també la central de cicle

combinat d’Endesa, l'antic abocador de residus urbans de Son Reus i el centre

de recuperació d'animals de Son Reus.

La segona àrea més potencialment afectada des del punt de vista ambiental és

la zona 2 al municipi de Santa Margalida, s'hi ubica l'abocador de residus no

perillosos a on s'hi dipositen els residus procedents del tractament de RCDs

que no es poden valoritzar energèticament.

A la zona 3 Calvià també encara que la planta la planta de compostatge de

matèria orgànica, d’acord amb el nou Pla podrà tractar també llots EDAR, es

tracta només d’un canvi menor i no se’n modifiquen ni les seves

característiques ni l’espai i infraestructures necessàries.



Pàgina 277




Totes les altres instal·lacions ja es troben autoritzades després d’haver estat

sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental i no es preveu que es

vegin afectades per les disposicions del present Pla Director Sectorial. Per altra

banda els controls ambientals s'inclouen al Pla de Mesures, Vigilància i Control

de les Instal·lacions per a la gestió de residus per la qual cosa els resultats de

situació ambiental es realitzarà de forma conjunta a l’avaluar els resultats

ambientals de la gestió actual.

7.1 Zona 1

7.1.1 Atmosfera i Qualitat de l’aire

7.1.1.1 Climatologia

Temperatura mitjana de 17.2 °C. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els

10.6 °C de gener i els 25.8 ºC d'agost, amb una oscil·lació anual de 15.2 °C. No

obstant això, en dies concrets poden aconseguir-se a l'estiu els 35 °C, en

situacions d’advecció d'aire saharià que inhibeixen el desenvolupament del

sistema de brises.

Pel que fa a les precipitacions, aquestes presenten una mitjana anual de 543

mm, encara que la variabilitat interanual pot arribar a ser molt alta,

característica pròpia del clima mediterrani. Per tant el valor donat podria

oscil•lar fàcilment entre un 50% per sobre o per sota. Aquestes precipitacions, a

més, es concentren normalment en els mesos de tardor (setembre, octubre i

novembre).

Quant a radiació solar, Segons l’atles de radiació solar elaborat per la

Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern Balear, en el període de

gener a desembre de 1999, el valor mitjà de radiació solar global de tot

l'arxipèlag va ser de 15.4 MJ/m2/d, el valor mitjà màxim és de 16.7 MJ/ m2/d i

el valor mitjà mínim és de 14.2 MJ/ m2/d. En concret per a Mallorca, la mitjana



Pàgina 278




és de 15 MJ/ m2/d a l'interior i de 15.5 MJ/ m2/d en la costa. Quant a la variació

estacional de la radiació solar global superficial, presenta, lògicament, els

valors mínims en el mes de desembre (entre 4.9 i 7.8 MJ/ m2/d); mentre que

els valors màxims es presenten en el mes de juny (al voltant de 23 MJ/ m2/d).

Precipitació anual mitjana de 543 mm. La distribució anual és la típica del

clima mediterrani, amb un mínim estival molt acusat (8.7 mm al juliol) i un

màxim de 83.4 mm a l'octubre. Aquesta precipitació es recull en uns 70 dies a

l'any, preferentment repartits entre octubre i desembre (al voltant d'11 dies cada

mes), i també entre gener i abril (uns 8 dies de precipitació al mes). Però

solament uns 18 dies a l'any la precipitació aconsegueix superar els 10 mm.

Climograma de la zona 1

El règim de vents està condicionat per l’embat de la Badia de Palma, i també

per la proximitat de la Serra de Tramuntana. L’embat té importància durant els

mesos d’estiu, mentre que durant l’hivern disminueix, per la menor duració del

període d’insolació. Així, doncs, a l’estiu predominaran els vents del sud,

mentre que a l’hivern la presència de la Serra fa que predominin vents del nord-

est o del sud-oest.



Pàgina 279




Quant a la velocitat, les mitjanes mensuals poden ser d’uns 6 Km/h als mesos

de tardor i al voltant 9 km/h a la primavera. Es poden donar vents de 100 km/h

amb un període de retorn de 10 anys, i fins i tot de 130 km/h cada 100 anys.

En aquest sentit s’han ubicat dues instal·lacions de control de la qualitat de

l’aire de l’entorn, una a l’Hospital Joan March, i l’altre, que és mòbil, s’instal·la

alternativament en Palmanyola, Es Garrovers i Son Sardina, poblacions

properes a la Zona 1. Estan ubicades segons les direccions predominants dels

vents.

Comentar també que en el dipòsit de seguretat s’hi ha ubicat una estació

meteorològica.

7.1.1.2 Qualitat de l'Aire

La qualitat de l'aire a la zona d'influència de Son Reus ha tingut un especial

seguiment, a causa de la localització de la planta incineradora de residus en el

conjunt d'infraestructures de serveis que s'han anat concentrant

progressivament en aquesta zona.

Des de l'inici de l'activitat de la planta incineradora, s'ha realitzat un pla de

vigilància, a fi de disposar de dades sobre la qualitat de l'aire i així poder

avaluar amb coneixement de causa l'impacte ambiental d'aquesta instal·lació

en el seu entorn.

El Pla s'ha anat ampliant a mesura que s'han creat noves infrastructures a la

zona i s'ha complementat amb mesures addicionals provinents del control i

seguiment de la planta de tractament de RCDs, voluminosos i pneumàtics fora

d'ús de tal manera que es disposa de dos plans de vigilància ambiental que es

complementen



Pàgina 280




- Programa de Mesures i Vigilància Ambiental de les instal·lacions Previstes en

el Pla Director Sectorial per a la Gestió del Residus Sòlids Urbans de l’illa de

Mallorca

Programa de Mesures i Vigilància Ambiental de les infraestructures previstes

en el Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció,

Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’Illa de Mallorca.

Valoració de la qualitat de l'aire actual

Sobre la base dels resultats dels controls per al seguiment de la qualitat de

l'aire a la zona, es conclouen les següents observacions:

- Els valors obtinguts de concentració a l'aire ambient del paràmetres clàssics de

control, NO, NO2, SO2 i PM 10, indiquen que es mantenen en tot moment

dins dels límits normals i legals. Les concentracions de contaminants

observades estan per sota dels valors límit i guia marcats per la legislació, com

s'exiplicarà amb més detall a l'apartat d'efectes ambientals del Pla.

- Quant als valors d’immissió per als metalls en fase particulada en les diferents

estacions, el percentatge en la fracció fina (de procedència antropogènica) i

gruixuda (de procedència natural) de l'aerosol no mostra, tampoc, diferències

substancials. En qualsevol cas, l'aportació de les fonts naturals i

antropogèniques es manté en uns nivells adequats, sempre per sota dels valors

límits establerts.

Per altra banda en els darrers anys s'ha realitzat la clausura de l'abocador de

Residus Urbans de Son Reus el que ha millorat la qualitat odorífera de l’aire. Si

bé es troba en funcionament l’actual abocador de coa, la reducció del volum de

residus abocat en aquest indret ha permés millorar notablement les emissions

de biogàs i en conseqüència s'han reduït les males olors.



Pàgina 281




7.1.2 Hidrogeologia

7.1.2.1 Hidrologia subterrània

El terreny s'emmarca dins dels límits del Subsistema Aqüífer 77-A (Pla de

Palma) que té una superfície de 370 km2. Aquesta unitat és la de major

importància en tot l'arxipèlag; en ella es concentra el 70% de la població, el

40% del turisme, ocupant el segon lloc en la demanda de reg. S'han diferenciat

en ell dos aqüífers, un de superior constituït per calcarenites bioclàstiques molt

poroses i karstificades, dunes, llims i conglomerats d'edat Pliocè i Quaternari,

que ocupa la gairebé totalitat de la superfície d'aquest subsistema, i un altre

inferior, d'escassa representació superficial, que està format per calcàries

arrecifals, calcàries neomòrfiques i calcoarenitas del Miocè superior.

L'aqüífer superior del Pla de Palma està independitzat de l'inferior per un

paquet de margues pliocenes a la zona central i oriental, funcionant la resta del

Pla, en termes generals, com un aqüífer lliure.

Cal indicar que, segons les dades dels piezòmetres instal·lats a la zona

d'estudi, en els últims 10 anys els nivells han descendit uns 10 metres. Aquest

descens s'explica per l'absència de recàrrega subterrània provinent dels

aqüífers calcaris de la Serra de Tramuntana; els que més han notat els efectes

han estat els pous situats més al nord, dirigint-se aquest descens cap al sud.

La recàrrega de l’aqüífer es pot produir per:

- Infiltració de l’aigua de pluja caiguda directament sobre els afloraments.

- Infiltració de l’aigua d’escolament dels torrents que travessen la zona.

- Per retorns de reg.

La descàrrega de l’aqüífer es produeix:



Pàgina 282




- Subterràniament i de forma natural als aqüífers situats més al sud, formats per

les calcarenites miocenes (formació Pont d’Inca i complex escullós).

- De forma artificial pels bombejos dels pous que l’exploten.

El nivell freàtic se situa a uns 40 m de fondària i a una cota absoluta entre + 40

i + 45. El gradient subterrani oscil·la entre un 0,15% en el sector nord i un 4%

en el sector sud possiblement per mor dels bombejos situats al sud de la zona

estudiada.

La permeabilitat de l’aqüífer és molt variable per mor de l’heterogeneïtat

geològica. Al 1992 es dugueren a terme una sèrie de proves de permeabilitat a

la zona no saturada de l’aqüífer. La permeabilitat mitjana en els 15 primers

metres resultà de l’ordre d’uns 5,6 10-7 m/s, lleugerament superior a la

requerida pels abocadors de residus inerts, però superior pel que fa a

requeriments mínims de potència (1 m) (Directiva 1999/31/CE). Aquest resultat

és extrapolable a tota la zona no saturada ja que els materials són semblants

als travessats pels sondejos.

L’aigua subterrània de la zona és bicarbonatada càlcica i a l’any 1992 les

anàlisis senyalaven que era una aigua de bona qualitat, apte per a qualsevol ús

ja que els paràmetres analitzats se situaven per davall dels límits establerts per

la legislació.

Actualment es disposa de l'inventari de captacions d'aigua als voltants de la

Planta Incineradora de “Son Reus”, que permet conèixer les característiques de

l'aqüífer.

En tots els controls realitzats del Programa de Mesures i Vigilància Ambiental

tant les anàlisis de metalls pesants, com altres paràmetres donen valors per



Pàgina 283




davall dels límits tolerats, excepte superació puntual de mercuri en el pou 95,

per mor dels lixiviats de l’antic abocador de residus urbans de Palma.

Efectivament, en aquest pou que es troba aigües avall de l’antic abocador

d’EMAYA a la finca de Son Frau, s’hi han detectat presència de mercuri en dos

moments puntuals diferents a l’any 2004 i a l’any 2009, la variabilitat no mostra

cap tendència, encara que coincideix amb períodes de pluges intenses.

Detectada aquesta situació en el Comité Tècnic del Programa de Mesures i

vigilància ambiental de les instal·lacions del PDSGRUM, es va dur a terme una

investigació detallada per part de la Direcció General de Recursos Hídrics del

Govern Balear que va emetre un informe amb els resultats següents:

- S'adjunta un antic informe de recursos hídrics de l'any 1990 a on es recull que

per davall de l'abocador d'Emaya ara clausurat ja existia un antic abocador de

residus urbans.

- En aquest informe de l'any 1990 s'indica que es detecta l'emissió de lixiviats

procedents d'aquest antic abocador situat a sota de l'abocador d'Emaya ara

clausurat que arriben com a mínim als tres metres i mig de profunditat.

- Que si fa 30 anys ja es generaven lixiviats i se n'han continuat produint, és

molt probable que hagin arribat a prop del nivell freàtic.

- Que els lixiviats d'aquest antic abocador es recullen a la part nord i a la part

oest, encara que en aquest darrer punt el cabdal és molt petit i això pot ser

degut a que en aquella zona no se'n genera tant o que no és recull tot i per tant

percola podent arribar al nivell freàtic.

Per tant les conclusions de la Direcció General de Recursos Hídrics són:

- La font més probable de mercuri és el lixiviat de l'antic abocador de residus

sòlids urbans de Palma que duu uns 30 anys acumulant-se

- En codicions normals el mercuri es trobaria a la zona de forma insoluble i

acumulat al sòl

- Les oscil·lacions del nivell freàtic modifiquen l'estat d'oxidació del mercuri i

per tant el poden mobilitzar



Pàgina 284




- També poden haver oscil·lacions de mercuri per canvis de pH de la solució del

sòl, més difícils, però no improbables

- Els contaminant una vegada acumulats en el sòl i a grans profunditats són

difícil ment eliminables.

Ateses aquestes conclusions, es recomana:

- Continuar amb el seguiment de la concentració de mercuri en les aigües

subterrènies de la zona, amb caràcter, com a mínim, mensual, cosa que

permetrà acotar més la font

- Diferenciar en aquest estudi les espècies presents a les aigües de manera que

permetés establir les reaccions químiques que el mobilitzen i es puguin prendre

altre tipus de decisions com ara mantenir el nivell freàtic de la zona per sota

d'una profunditat determinada per tal d'evitar la contaminació.

- Clausurar l'abocador de manera que:

- s'impermeabilitzi la superfície per tal d'evitar la generació de nous lixiviats

- s'asseguri l'extracció dels lixiviats actualment acumulats davall de l'abocador

- Comunicar la troballa a la Conselleria de Sanitat i Consum i tots els gestors del

pous d'abastiment dels voltants (comunitat d'usuaris de Son Daviu, Ajuntament

de Marratxí, Emaya i urbanització Sa Planera, per a que uns i altres duguin a

terme un seguiment de la concentració de mercuri com a mínim trimestral,

encara que seria recomanable bimensual.

Al respecte, cal ressaltar el següent:

- S'ha clausurat l'abocador de residus urbans de Palma que es troba per damunt

d'aquest abocador primigeni, potencialment causant dels lixiviats,

impermeabilitzant la superfície com es recomana a l'informe.

- D'acord amb el projecte hi ha una recollida de lixiviats mitjançant l'excavació

de drens horitzontals i 13 pous de recollida vertical amb bombeig al llarg de

tota la superfície del terreny fins a una fondària de 30 m però sense atravessar

la capa de impermeabilització.



Pàgina 285




- Els lixiviats es condueixen a una bassa de lixiviats impermeabilitzada i amb

sistema de detecció de fugues per evitar possibles infiltracions.

- Els lixiviats es tractaran a un planta modular portàtil mitjançant un procés de

depuració fisico químic.

L'any 1.992 i posteriorment l'any 2000, es van realitzar estudis hidrogeològics,

que incloïen els treballs següents:

- Inventari de les captacions d'aigua situades a la Zona 1 del PDSGRUM, amb

dades sobre: toponímia, propietari, adreça i telèfon, coordenades UTM, cota,

tipus de captació, profunditat, diàmetre, nivell de l'aigua, cabal, ús, etc.

- Fitxes de cadascun dels pous inventariats amb la inclusió de les dades

esmentades en l'apartat anterior.

- Dades dels paràmetres de qualitat de les aigües: pH, Conductivitat, Clorurs,

Sulfats, Calci, Magnesi, Duresa, Nitrats, Nitrits, Bicarbonats, Sodi i Potassi.

D'aquests estudis s'extreuen les següents conclusions:

Actualment l'ús que es fa de les aigües subterrànies és fonamentalment

agrícola i en segon lloc per a proveïment de les urbanitzacions de la zona.

- La direcció general del flux de l'aigua subterrània és N-S, amb petites

distorsions locals d'adreça NW-ES.

- La qualitat de les aigües subterrànies és, en general, bona, adequada per a

qualsevol ús. Tots els paràmetres analitzats estan per sota dels màxims

permesos per la legislació actual. Tan sol cal remarcar la zona afectada per

intrusió marina, en el sector SE de l'àrea estudiada, amb contingut de clorurs

que superen els 1.000 mg/l i amb conductivitats que superen els 3.000

microS/cm. També en la part sud hi ha alguns pous, en els quals els continguts

en nitrats superen els 50 mg/l, fet provocat amb tota probabilitat per les

pràctiques agrícoles.



Pàgina 286




Actualment, segons el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental de les

instal·lacions contemplades en el PDSGRUM s'està realitzant el control de la

possible incidència de les instal·lacions en les aigües subterrànies, establint-se

per això tres zones segons la ubicació de les instal·lacions i l'adreça del flux de

les aigües subterrànies:

- Per al control de l'Abocador d'Emergència (abocador de EMAYA) i de la

Planta Incineradora amb Recuperació d'Energia: Pous 34 (aigües a dalt), i pous

95, 23 i 5 (aigües a baix)

- Per al control del Dipòsit de Seguretat i de la Planta de Tractament d'Escòries:

Pous 39 (aigües a dalt) i 34 i 60 (aigües a baix) c) Per al control de la Planta de

Metanització, Selecció d'Envasos i Planta de Compostatge Zona 1: Pous 75

(aigües a dalt) i 14 i 42 (aigües a baix)

Així mateix, amb periodicitat quinquennal, es repeteix l'inventari de captacions

d'aigües subterrànies per avaluar l'impacte ambiental de les instal·lacions de

tractament de residus. Aquests estudis indiquen que no hi ha cap alteració de

la qualitat de l'aqüífer imputable a les instal·lacions, excepte l’esmentada

afecció del pou 95 per lixiviats de l’antic abocador.

7.1.2.2 Hidrologia superficial

Els únics torrents existents a l'àrea de Son Reus són el Torrent d'Esporles i el

Torrent de Bunyola. Aquests torrents s'uneixen aigües a baix de la zona

estudiada (al costat de l'encreuament de la carretera de Sóller i el camí d'accés

a la zona) formant el Torrent Gros.



Pàgina 287




7.1.2.3 Geologia i sòl

La zona 1, a on es troben la major part de les instal·lacions de tractament de

residus està formada per materials de tipus calcaris i calcarenítics del Miocè i

per dipòsits detrícis del Cuaternari.

Es tracta essencialment de llims, graves i arenes amb conglomerats més o

manco cimentats. Poden trobar-se tambè crostes de tipus calcari. L'espessor

d'aquests materials és molt variable i a la zona 1 pot ser superior als 125 m.

Per davall d'aquests material trobam un nivell impermeable format per margues

miocenes. La figura següent mostre al detall geològic a partir de la cartografía

de l'Instituto Geológico y Minero de España (IGME).

Dins el Programa de vigilància ambiental de les instal·lacions de tractament de

residus es du a terme un control periòdic de la qualitat dels sòls al voltant de les

instal·lacions i de llocs allunyats sense cap afecció que es prenen com a

referència, el resultat dels quals es comenta amb més detall al capítol següent.

Els paràmetres mesurats incouen tan metalls pesants com dioxines i furans

sense que, en tots els anys de funcionament de les instal·lacions de tractament

de residus, s’hagi detectac cap canvi en la qualitat del sòl atribuïble a les

plantes de tractament.



Pàgina 288




7.1.3 Vegetació i fauna

A la zona ocupada per les instal·lacions actuals i les noves de la Zona 1 no hi

ha vegetació natural d’alt valor o protegida. Les comunitats d’alzinar més

properes queden bastant lluny de la zona d’estudi igual que les d’ullastrar.

La vegetació que es troba a l'entorn és d'una banda vegetació natural i per

l’altra la corresponent a les zones agrícoles bàsicament a espècies conreades

(ametllers i garrofers). Aquest tipus de vegetació té un valor biològic baix.

La vegetació natural està constituïda bàsicament per comunitats herbàcies

d'espècies més o menys oportunistes. L'única zona de vegetació d'interès la

constitueix l'àrea denominada Es Pinaret, integrada com a àrea verda en el

propi terreny del polígon de Ses Veles, i en Sa Gubia, on hi ha espècies

vegetals més interessants, endèmiques o catalogades com d’especial interés.

La fauna més predominant i visible a la zona està formada per gavines i rates,

amb les conseqüents molèsties a l'entorn que produeixen. La Larus michaelis o

gavina patigroguenca és present a les Balears, sedentària, colonial i abundant,

nidificant a totes les illes. Si bé el seu hàbitat natural es distribueix al llarg de

diversos trams de costa i també a gran part dels illots, ha deixat de banda els

seus hàbitats originaris per passar a tenir una alimentació omnívora que la du

sovint a visitar abocadors de residus i conreus de l’interior. A Mallorca i Cabrera

la població fa vint o trenta anys les situava entorn a les 400 parelles. En els

darrers anys el creixement d’individus ha estat espectacular passant a 25.000

individus en el cens del 2000, de manera que s’han hagut de dur a terme

campanyes per a controlar el número d’individus.

Aquestes aus plantegen alguns problemes com la colonització de ciutats

costaneres, la depredació d’animals silvestres, danys a l’agricultura, a la flora i

vegetació, col·lisions amb aeronaus, transmissió de malalties, etc.



Pàgina 289




Cal indicar que la clausura de l'antic abocador de Son Reus ha provocat una

disminució visible d'aquest animals i per tant ha suposat una millora des

d'aquest punt de vista.

En quant a la fauna de l'entorn el seu valor és molt escàs, corresponent a

comunitats de vertebrats associats a cultius arboris i herbacis, als camps oberts

i als assentaments humans. La presència d'aus aquàtiques i amfibis a la zona

es déu principalment a les basses de decantació existents en instal·lacions de

la zona.

7.1.4 Espais naturals protegits

La possibilitat de que les instal·lacions de gestió de residus actuals puguin

afectar a zones naturals o d'una especial protecció s'ha avaluat a tots i

cadascun dels estudis d'impacte ambiental de les instal·lacions i la conclusió ha

estat en tots els casos que no hi ha cap espai natural protegit que es pugui

veure afectat per les instal·lacions de la zona 1 doncs les àrees protegides més

properes són fora de l’àrea d’influència de les instal·lacions.

7.1.5 Paisatge

El paisatge dels voltants de la zona afectada, es presenta molt alterat per les

instal·lacions de tractament existents i també per la gran quantitat

d’urbanitzacions que la voregen. Es tracta d'una zona fortament antropizada.

Pel que fa als usos del sòl, una bona part dels espais de la zona estan ocupats

per les instal·lacions de tractament de residus ja existents a l’actualitat, la resta

d’ocupacions de l’àrea, sobretot aquelles que han de ser ocupades per les

noves instal·lacions, són d’ús agrari, tant ametllerar o garroverar, com cítrics.



Pàgina 290






Pàgina 291




La conca visual és molt gran, el que vol dir que les instal·lacions són visibles

des de gran part de la Serra i des de moltes de les carreteres de la zona, la de

Sóller, el Camí vell de Bunyola, des de l’Autopista PM-27 de Palma a Inca i

també des de la via de ferrocarril de Palma a Sóller. A tot això s’ha d’afegir la

població de totes les urbanitzacions que estan ubicades a prop i que tenen

aquestes infraestructures com a part del seu paisatge. Així doncs l’impacte

visual que causen les instal·lacions és força important, tant per la conca visual

que té, com per la proporció de les instal·lacions, com també pel nombre

d’observadors potencials que hi pot haver.

La incidència visual de les instal·lacion ja ha estat estudiada en els estudis

d'impacte ambiental de les instal·lacions que s'han acompanyat d'un estudi de

incidència paisatgística d'acord amb el s'estableix a la Llei 11/2006 i les seves

successives modificacions i el present Pla no implica cap canvi en aquestes

instal·lacions ni en les conclusions extretes en aquells estudis d'impacte

ambiental que han obtingut una Declaració Ambiental favorable.

7.1.6 Medi socioeconòmic

Les entitats de població situades a l’entorn més proper de la Zona 1 són per

part del municipi de Palma: Son Sardina i sa Indioteria, per part de Bunyola:

Bunyola, Palmanyola i sa Coma, i per part de Marratxí les parcel·lacions des

Garrovers.

La suma de tots els habitants dels nuclis que s’han considerats com a de

l’àmbit immediat de les instal·lacions és de 15.000 habitants aproximadament.

De les dades estadístiques de les Balears, es desprèn que tots tres municipis

han experimentat un ascens demogràfic però que el més important

percentualment, és l'experimentat per Marratxí, seguit de Bunyola i finalment

Palma.



Pàgina 292




D'acord amb les activitats econòmiques dels tres municipis, es pot treure la

conclusió de que el sistema econòmic del que gaudeixen aquests municipis és

similar. Predominen clarament las activitats econòmiques lligades al sector

serveis mentre les activitats agrícoles i ramaderes són pràcticament residuals.

De fet, molts dels residents en els municipis confrontants amb l'àrea

metropolitana de Palma desenvolupen el seu treball en ella, convertint-se

aquests municipis, en molts casos, en nuclis dormitori.

7.1.7 Cultura i patrimoni

No hi ha a la zona element de particular interès, donat que la gran majoria dels

llocs d'interès es troben fora de l'àrea d'influència de l'àrea de tractament.

7.2 Zona 2

La informació que apareix a continuació ha estat extractada d’un estudi

específic: Estudi d’avaluació detallada d’impacte ambiental del projecte: Dipòsit

de rebuig. Zona 2. Santa Margalida.

7.2.1 Ubicació

Les instal•lacions de la zona 2 es troben al municipi de Santa Margalida a una

zona qualificada com a AGIR (Àrea de Gestió Integral de Residus). L’accés a la

zona es realitza a través d’un camí asfaltat que entronca amb la carretera local

PMV- 341-3, que enllaça la PM-341 (Santa Margalida a Can Picafort) amb la C-

712 a les immediacions del nucli de Can Picafort (Son Bauló).



Pàgina 293




7.2.2 Atmosfera

7.2.2.1 Clima

El clima d’aquesta zona és el temperat subhumit (segons la classificació

d’Emberguer). Presenta una temperatura mitjana de 17,6ºC, oscil•lant entre els

10ºC al gener i els 24,8ºC a l’agost, amb una oscil•lació anual de 14,8ºC.

Mentre la precipitació mitjana anual és de 576,6 mm amb un màxim de 951,2

mm i un mínim de 336,0 mm.

Al diagrama es pot observar la representació gràfica de les evoluciones

mitjanes anuals de la temperatura i la precipitació. El període de màxima

aridesa correspon als mesos de juny, juliol i agost, quan hi ha major demanda

d'aigua.



Pàgina 294




7.2.2.2 Qualitat de l’aire

A aquest indret hi ha instal•lacions per a la gestió dels residus sòlids, les quals

estan produint una certa disminució de la qualitat de l’aire de la zona, si bé es

troba a un indret sense població que pugui resultar afectada per les mateixes.

La qualitat odorífera de l’aire de la zona del Corral Serra es troba afectada

únicament pel funcionament de l’antic abocador que produeix emissions de

gasos difoses. Cal remarcar, en tot cas, que aquestes olors no són gaire

intenses.

7.2.3 Geologia

La zona estudiada se situa al NE de la illa de Mallorca, en els denominats

Plans centrals, que constitueixen una sèrie de cubetes de subsidència

emplenades per materials postorogènics, que poden aconseguir potències

superiors als 400 m. Dits materials es recolzen sobre un sòcol tectonitzat que

pot arribar fins a l’Infralies.

Des d'un punt de vista general, en aquesta zona, el sòcol sobre els quals s'han

dipositat els materials miocens i plioquaternaris està constituït per margues.

Els materials que es localitzen a la zona estudiada són:

- Calcarenites grogues del Pliocè, la grandària de gra del qual s'incrementa

verticalment passant a lumaqueles i eolianites. Afloren a l'I de la zona

estudiada i es disposen de forma disconforma sobre els materials miocens. El

seu espessor en aquest sector no supera els 20 m.

- Calcàries i calcarenites del Tortonià superior-Messinià que formen el

denominat "Complexe coralífer". Cal indicar que estan recobertes per febles

espessors de calcàries oolítiques messinianes però que, en tenir característiques

litològiques i de permeabilitat molt semblants, s'han cartografiat conjuntament.

Afloren la part central de la zona d'estudi i sobre elles se situa l'abocador de

Santa Margarida. En aquest sector la seva potència aconsegueix els 100 m.



Pàgina 295




- Margues del Serravallià. Aquests materials únicament es localitzen a l'O de la

zona estudiada i constitueixen la base sobre la qual es recolzen les calcàries i

calcoarenites miocenes. La seva potència pot arribar a ser superior a 100 m.

7.2.4 Hidrogeologia

7.2.4.1 Hidrologia subterrània

Es troba un únic aqüífer a aquesta zona, dipositat sobre els materials formats

per les calcàries messinianes i les calcàries i calcoarenites del Tortonià

superior-Messinià, formant part de la Unitat Hidrogeològica 18.16 -Marineta.

Es tracta d'un aqüífer de règim lliure, d'uns 100 m. d'espessor i amb una zona

no saturada d'uns 35-40 m.. El sòcol impermeable d'aquest aqüífer està format

per margues. La transmissivitat de l'aqüífer és de l'ordre dels 2.000 m2/dia i el

coeficient d'emmagatzematge és de l'ordre de 0,01.

L'aqüífer es recarrega per infiltració de l'aigua de pluja i es decarrega de forma

natural al mar (que constitueix el seu nivell de base) i de forma artificial pels

bombaments dels pous que ho exploten, fonamentalment per a usos domèstics

i regadius de jardins i petits horts.

El nivell freàtic se situa a cotes molt properes al nivell del mar (entre +6 i +1).

De forma general, pot dir-se que la direcció del flux subterrani és SW-NE, és a

dir, perpendicular a la costa amb un gradient de l'ordre del 0,1 %.

En relació a la qualitat de l’aigua subterrània:

- L'aigua subterrània és relativament mineralitzada, augmentant la seva

conductivitat amb l'aproximació a la línia de costa.

- Els pous més propers a la costa presenten major contingut de clorur, sodi i

sulfat, manifestant l'existència d'una incipient intrusió marina.



Pàgina 296




- L'existència d'una certa activitat agrícola a la zona origina l'aparició de nitrats,

en concentracions properes al màxim admissible, en diversos pous.

- No es detecta la presència de metalls pesats, ni d'altres substàncies no

desitjables.

- La contaminació microbiològica és el principal problema detectat, i sembla

originada per abocaments d'aigües residuals depurades o no, i per focus

puntuals d'origen domèstic o ramader. L'antic abocador de RSU sembla

descartat, pel temps transcorregut des del cessament de l'activitat.

7.2.4.2 Hidrologia superficial

Es troba situada a la conca hidrogràfica del torrent de sa Síquia Real o de Son

Bauló (T-11-01-70). La conca té una superfície de 54 km2 i desemboca a la

badia d'Alcúdia, devora del nucli turístic de Can Picafort.

El torrent de Son Bauló discorr pel límit de la Zona de Tractament. Al si de la

zona de tractament hi ha un ramal d'aquest torrent, el qual té una reduïda

conca d’aportació, de 2,17 km2. Aquesta conca recull l’aigua de dos tàlvegs,

molt suaus i gairebé imperceptibles, que convergeixen cap a l’abocador. El

recorregut del torrent és molt curt, i s’inicia al mateix espai ocupat per

l’abocador existent, que ha modificat les condicions de drenatge originals.

Cal assenyalar que l’abocador en qüestió té un canal perimetral de recollida de

pluvials per a evitar la penetració d’aigües d’escorrentia a la massa abocada i la

generació de lixiviats.

7.2.5 Flora

Les unitats bàsiques que poden trobar-se a l’entorn de la zona 2 són:

Conreus de secà:



Pàgina 297




- Es tracta d’espais residuals que no han estat transformats, o poc transformats,

alguns mantinguts amb finalitats ornamentals.

- La vegetació està conformada per les espècies residuals conreades (ametller,

Prunus dulcis; figueres, Ficus carica), acompanyades per espècies generalistes

i oportunistes, on es pot destacar la presència de la pastanaga borda (Daucus

carota) i de l’olivarda (Inula viscosa).

- Als conreus de secà, coincidint amb espais que no són objecte de les tasques

agrícoles de fa molt de temps, apareixen redols amb espècies de la garriga

d’ullastre.

Garriga d’ullastre

- Es tracta d’una garriga d'ullastre (Olea europæa var. sylvestris) acompanyada

bàsicament per mata (Pistacia lentiscus), així com per la presència d'estepes

(Cistus monspeliensis) i de llampúgol o aladern (Rhamnus alaternus). També

trobam albó (Asphodelus microcarpus), rapa (Arum pictum), fenàs

(Brachypodium retusum) i esparraguera vera (Asparagus stipularis).

- Si bé hi ha zones on apareix una important cobertura de pi (Pinus halepensis)

sobre les comunitats descrites anteriorment.

Àrees desprovistes de vegetació i zones amb comunitats banals

- Gran part de la superfície correspon a un espai transformat per les activitats de

gestió de residus, on s’ha eliminat la vegetació original. Aquesta situació ha

originat la desaparició de la vegetació original, i l’aparició de comunitats

banals d’espècies oportunistes. L’aparició de les comunitats banals no és

completa, ja que apareixen unitats desprovistes de vegetació.

Es pot senyalar l’abundància de gramínies i compostes. Algunes espècies

comuns a aquesta zona són, entre d’altres, l’olivarda (Inula viscosa), fonoll

(Foeniculum vulgare), fonollassa (Conium maculatum). En alguns indrets la

vegetació marginal està dominada per gramínies com és el fenàs de canonet

(Piptapterum miliaceum).



Pàgina 298




7.2.6 Fauna

La zona afectada pel projecte es troba, faunísticament, caracteritzada per la

forta pressió antròpica que fa que les espècies que habitin aquest espai siguin

espècies antropòfiles, ja que l'home foragita la resta. D'aquesta manera, s'han

considerat les següents espècies, segons les característiques de l'espai:

ESPAIS AMB FORTA PRESSIÓ ANTRÒPICA

Nom Científic Nom castellà Nom Català Hàbitat

1. ANFIBIS

2. RÈPTILS

Tarentola mauritanica Salamanquesa común Dragó Parets seques

Hemidactylus turcicus Salamanquesa rosada DragonetAntropófil, parets i

teulades

3. MAMÍFERS

Apodemus sylvaticus Ratón de campo Ratolí de rostoll Biòtops diversos

Mus musculus Ratón doméstico Ratolí domestic Biòtops diversos

Rattus rattus Rata negra R. traginera de camp Biòtops diversos

Rattus norvegicus Rata parda Rata de albufera Biòtops diversos

ESPAIS FORESTALS

Nom Científic Nom castellà Nom Català Hàbitat

1. AMFIBIS

2. RÈPTILS

Macroprotodon cucullatus Culebra de cogulla Serp de garriga Garrigues, pinars clars,

conreus de secà

Testudo hernani Tortuga mediterrània Garrigues4

3. MAMÍFERS

Erinaceus algirus Erizo Eriçó Garrigues, pinars

Orytolagus cuniculus Conill Garrigues, pinars,

conreus

Lepus capensis Llebre Garrigues, pinars



Pàgina 299




Eliomys quercinus Rata cellarda Garrigues, pinars

costaners

Apodemus sylvaticus Ratón de campo Ratolí de rostoll Biòtops diversos

Mus musculus Ratón doméstico Ratolí domestic Biòtops diversos

Rattus rattus Rata negra R. traginera de camp Biòtops diversos

Rattus norvegicus Rata parda Rata de albufera Biòtops diversos

Mustela nivalis Comadreja Mostel Biòtops diversos,

especialment garriga

Genetta genetta Gineta Geneta Biòtops diversos

Felis lybica Gato silvestre Moix salvatge Biòtops diversos

QUIRÒPTERS

7.2.7 Paisatge

El paisatge de la zona d’estudi és d’un gran valor, es tracta com deiem d’una

zona d’ullastrar que a més resulta que es troba just a la vora del barranc que

forma el torrent de Son Bauló.

Les instal·lacions que s’ubiquen a la zona 2 són visibles no només des de la

zona d’influència, sinó també des de més enllà d’aquesta àrea, ja que les

instal·lacions s’ubiquen en un terreny disposat de tal manera que es fa visible

des de les muntanyes d’Artà.

7.2.8 Usos del sòl

A part de les instal·lacions de tractament de residus previstes que ja s’han

construït, trobam també a la zona àrees ocupades per garriga, tal i com

comentàvem a capítols anteriors, i àrees de conreu i pastures.



Pàgina 300




7.2.9 Població i Medi socioeconòmic

El Corral Serra pertany al terme municipal de Santa Margalida, el qual està

conformat per la vila de Santa Margalida i dos nuclis turístics costaners: Can

Picafort i Son Serra. Els nuclis més propers són precisament Santa Margalida,

Can Picafort i Muro.

La població de les entitats abans mencionades és de 17.953 habitants, segons

dades del nomenclátor de 2011 de l'INE, que es reparteixen de la següent

manera: 6-970 habitants a Muro, 3.726 a Santa Margalida i 7.257 a Can

Picafort.



Pàgina 301




8. MAPA DE RENOUS

El soroll es considera una molèstia ambiental seriosa, redueix la “qualitat de

vida” i produeix un risc significatiu per a la salut. A més, la contaminació per

soroll té impactes ecològics negatius sobre les espècies sensibles a aquest.

El soroll es defineix com un so no desitjat. El grau de “indesitjabilitat” és, amb

freqüència, una qüestió psicològica donat que els efectes del soroll poden

variar des d’una molèstia moderada a la pèrdua permanent d’audició.

El soroll es pot emetre des d’un focus puntual, un focus espacial o un focus

lineal, que seria el cas d’una carretera. La contaminació per soroll o

contaminació sonora procedeix d’una gran varietat de fonts, com:

- Trànsit, la font principal

- Equips industrials

- Activitats de construcció

- Activitats esportives i multitudinàries

- Avions en vol baix

Pel que respecte a l’objecte d’estudi d’aquest projecte, s’ha considerat que les

principals fonts sonores són aquelles que es produeixen sobretot a la zona 1

descrita amb anterioritat donat que és allà a on es concentren la major part de

les infraestructures.

Així doncs, a continuació es presenten les conclusions que es varen extreure

de l’informe: Avaluació ambiental d’immissió sonora en 22 punts de control

fixats en l’entorn circumdant del Parc de Tecnologies Ambientals de Son Reus

(Zona 1), establert al programa de mesures i vigilància de les infraestructures

previstes al Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans de

Mallorca realitzat al juliol de 2011 per AVALUA. Aquest ISA s’acompanya d'un

annex específic de renous que inclou còpia de l’informe complet.



Pàgina 302




“Com a primera i fonamental conclusió podem afirmar

d’entrada que els resultats obtinguts en els 22 Punts de Control

[...] assoleixen en tots els casos avaluats, en la campanya

sonomètrica Zona 1 2011, els objectius de qualitat fixats pel

reglament estatal (RD 1367/2007) que desplega la Llei 37/2003

del Renou.

Els punts de control que presenten nivells més alts són aquelles

zones de territori afectades per la servitud acústica de les

infraestructures viàries (punts de Son Sardina, Palmanyola,

Camí de Son Reus, etc.) on els objectius de qualitat encara

resten per determinar-se).

Pel que respecte a la comparativa amb anys anteriors, si

observem l’indicador global L , comprovarem que els nivells

sonors resultants en la campanya 2011 són en general inferiors

als resultats obtinguts en les campanyes anteriors.

Les variacions són provocades per la variabilitat dels successos

sonors i per activitats sonores alienes a les objecte d’estudi.”



Pàgina 303




9. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS EFECTES SIGNIFICATIUS EN EL MEDI

9.1 Avaluació dels objectius

El present Pla Director té per objecte avançar cap a una gestió integral i

sostenible en matèria de residus a l’àmbit de Mallorca. Així doncs, mitjançant

l’avaluació dels objectius, es pretén identificar a priori qualsevol problema de

falta de coherència no només entre aquests i els principis que els regeixen sinó

també amb els objectius i criteris ambientals d’altres instruments d’ordenació de

major rang. A més, també és rellevant la identificació de qualsevol problema

ambiental i, en la mesura que sigui possible, indagar sobre els impactes

ambientals que puguin generar-se.

Es tracta doncs, d’avaluar els aspectes estratègics posant especial èmfasis en

la manera com s’han tingut en compte les variables ambientals del Pla. A fi de

detectar els possibles conflictes i incompatibilitats entre els objectius i les

prioritats territorials de l’illa de Mallorca.

Per aconseguir-ho primerament es duu a terme un anàlisi de la coherència interna entre els principis rectors i objectius del propi pla i posteriorment,

l’anàlisi de la coherència externa, amb la que es pretén conèixer el grau de

compatibilitat i pretensió d’acord amb els plans internacionals, nacionals i

autonòmics.

Aquests anàlisis es porten a terme mitjançant l’elaboració de matrius de doble

entrada on es troben confrontats els objectius del Pla Director amb els objectius

i/o estratègies plantejats pels diferents Plans o Programes de rellevància

ambiental, avaluant el grau de compatibilitat d’acord a la següent

categorització:



Pàgina 304




- Molt Adequat (MA): aquells que s’assoleixen completament, és

a dir, són concurrents, van amb la mateixa direcció motiu pel

qual els potencien. Així doncs, no presenten cap tipus de

conflicte o problema, pel que es pot donar màxima llibertat a

l’hora de la seva implementació, sense necessitat d’estudiar en

detall els tipus d’actuació que els desenvoluparan.

- Parcialment adequat (PA): aquells objectius que en algun

moment podrien implicar relacions conflictives o incerteses i per

tant necessiten una subordinació, és a dir, alguna matisació o

recomanació de tipus ambiental per garantir la seva

compatibilitat.

- No compatible (NC): aquells que a priori podrien suposar una

incompatibilitat total o parcial si no es determinen i integren

clarament algunes recomanacions i aspectes de sostenibilitat.

Així doncs, una vegada s’ha determinat la compatibilitat de cada un dels

objectius tant interna com externament, s’avalua la coherència global d’aquests

objectius per poder acabar concloent sobre el comportament del sistema

d’objectius amb el seu conjunt. El resultat d’aquesta consideració dels diferents

graus de compatibilitat s’expressa en termes de coherència o conflictivitat

d’acord amb:

- Coherent (COH): aquells objectius que presentin un major

nombre de compatibilitats totals i per tant siguin objecte prioritari

d’actuació.

- Poc coherent (PCO): aquells objectius que presentin un major

nombre de compatibilitats parcials i per tant siguin objecte

d’actuació, no obstant cal establir els condicionants i

recomanacions necessaris per a garantir la seva compatibilitat.



Pàgina 305




- Conflictius (CON): aquells objectius que presentin un major

nombre de no compatibilitats i per tant necessiten una especial

atenció establint clarament les recomanacions per tal de poder

portar-los a terme o bé sigui necessària la seva eliminació.

- Indiferent (IND): aquells objectius que no contribueixen, ni de

forma positiva ni negativa, a l’assoliment dels objectius

plantejats.

9.1.1 Coherència interna dels objectius del pla

El Pla Director Sectorial es basa en uns principis rectors que inspiren una sèrie

d’objectius generals i que a la vegada es concreten en els objectius específics i

en les mesures i propostes per aconseguir aquest objectius. Així doncs, les

relacions de dependència existents entre els diferents nivells es fonamenten en

les següents premisses:

- Principis Rectors: Suposen un nivell superior, en base als

quals es desenvolupen els objectius, programes i actuacions del

Pla. Aquests alhora es basen en els principis rectors definits per

la Unió Europea i l’Estat.

- Objectius Generals i específics: Els objectius generals

defineixen el model de gestió i les directrius bàsiques del la

producció i gestió de residus. A partir d'aquests objectius bàsics

s'estableixen objectius específics per als diferents tipus de residu

i estartègies de gestió. En la seva majoria els objectius

específics són quantitatius i suposen la plasmació de les idees

concretes fonamentades amb els principis rectors i objectius

generals, referint-se en gran mesura a residus o tractaments

específics.



Pàgina 306




- Mesures: Es tracta d’un seguit de mesures que defineixen la

manera com es pretén assolir tant els principis rectors com els

objectius del Pla. Així doncs, es poden diferenciar, tant mesures

encaminades a la prevenció i reducció com a la manera com es

portarà a terme la recollida i tractament dels residus que entrin al

sistema.

A continuació es presenten les matrius de doble entrada per als principis

rectors del Pla enfront els objectius, tant generals com específics per tal

d’avaluar la coherència interna del propi Pla Director Sectorials per als Residus

No Perillosos de l’illa de Mallorca.

Per tal d’evitar duplicitats, la coherència de les mesures previstes en el text

normatiu de la present revisió del Pla Director s’analitza en profunditat al

següent apartat d’identificació i anàlisi dels potencials impactes ambientals del

Pla.

Pla

Dir

ecto

r Sec

tori

al p

er a

la G

estió

de

Resi

dus N

o pe

rillo

sos

de M

allo

rca

Info

rme

de so

sten

ibili

dad

ambi

enta

l

Pàgi

na 3

07

GeM

aX, Estudio

s A

mbie

ntales, S

.L.

C/ C

ecili

Met

elo,

16-

A, 1

º B y

C -

0700

3 - P

alm

a de

Mal

lorc

a T

el: 9

71 7

2 00

47;

Móv

il: 6

26 9

98 1

17; F

ax: 9

71 7

1 76

24

ww

w.e

stud

iosa

mbi

enta

les.e

s;e-

mai

l:in

fo@

estu

dios

ambi

enta

les.e

s

GE

MA

XES

TUD

IOS

AM

BIE

NTA

LES

CO

HER

ÈNC

IA IN

TER

NA

DEL

PR

NPM

OB

JEC

TIU

S G

ENER

ALS

Modificar la tendencia d’associar el creixement econòmic amb l’increment de la producción de residus Eradicar l'abocament de tota mena de residus

Complementarietat dels models actuals de gestió

Disposar d'un instrument de planificació en matèria de residus Avaluar les necessitats futures per a la millor gestió

Optimitzar els sistemes d'informació i coordinació Foment del consens i participació activa dels diferents agents implicats Foment dels programes d'educació ambiental, formació i informació

Reduir la contribució al Canvi Climàtic dels residus

Autosuficiència en la gestió residus no perillosos

Obtenir estadístiques fiables en matèria de producció i gestió

Millora del funcionament de les infraestructures de tractament existents i la seva eficiència

Avaluar i adaptar els instrumentseconòmics actuals i les tarifes

Consolidació dels programes de recerca, promoció i participació

PRINCIPIS RECTORS

Pro

tecc

ió d

e la

sal

ut d

e le

s pe

rson

es i

del m

edi a

mbi

ent

MA

MA

M

A PA

M

A M

A

M

A Je

rarq

uia

de g

estió

de

resi

dus

MA

MA

MA

MA

PA

MA

MA

M

A M

A PA

Flex

ibili

tat p

er ta

l d'a

dapt

ar-s

e a

la

cons

tant

evo

luci

ó de

ls tr

acta

men

ts i

mèt

odes

de

gest

ió

MA

M

A M

A M

A

MA

MA

PA

Aut

osuf

iciè

ncia

i pr

oxim

itat

MA

MA

MA

M

A

Acc

és a

la in

form

ació

i pa

rtici

paci

ó ci

utad

ana

M

A

MA

MA

MA

MA

MA

Qui

con

tam

ina,

pag

a (c

osto

s de

tra

nsfe

rènc

ia, t

rans

port,

trac

tam

ent i

ta

mbé

de

vigi

lànc

ia i

man

teni

men

t po

ster

ior a

la c

laus

ura)

MA

M

A M

A

M

A

MA

MA

PA

PA

Gar

antia

del

trac

tam

ent d

els

resi

dus

incl

osos

al p

rese

nt P

la a

mb

carà

cter

de

serv

ei p

úblic

MA

MA

MA

PA

PA

PA

MA

MA

MA

M

A

Proh

ibic

ió d

e l'a

band

onam

ent,

l'abo

cam

ent o

l'el

imin

ació

inco

ntro

lada

de

resi

dus

M

A

PA

MA

PA

MA

MA

PA

PA

PA

Pla

Dir

ecto

r Sec

tori

al p

er a

la G

estió

de

Resi

dus N

o pe

rillo

sos

de M

allo

rca

Info

rme

de so

sten

ibili

dad

ambi

enta

l

Pàgi

na 3

08

GeM

aX, Estudio

s A

mbie

ntales, S

.L.

C/ C

ecili

Met

elo,

16-

A, 1

º B y

C -

0700

3 - P

alm

a de

Mal

lorc

a T

el: 9

71 7

2 00

47;

Móv

il: 6

26 9

98 1

17; F

ax: 9

71 7

1 76

24

ww

w.e

stud

iosa

mbi

enta

les.e

s;e-

mai

l:in

fo@

estu

dios

ambi

enta

les.e

s

GE

MA

XES

TUD

IOS

AM

BIE

NTA

LES

CO

HER

ÈNC

IA IN

TER

NA

DEL

PR

NPM

OB

JEC

TIU

S G

ENER

ALS

Modificar la tendencia d’associar el creixement econòmic amb l’increment de la producción de residus Eradicar l'abocament de tota mena de residus

Complementarietat dels models actuals de gestió

Disposar d'un instrument de planificació en matèria de residus Avaluar les necessitats futures per a la millor gestió

Optimitzar els sistemes d'informació i coordinació Foment del consens i participació activa dels diferents agents implicats Foment dels programes d'educació ambiental, formació i informació

Reduir la contribució al Canvi Climàtic dels residus

Autosuficiència en la gestió residus no perillosos

Obtenir estadístiques fiables en matèria de producció i gestió

Millora del funcionament de les infraestructures de tractament existents i la seva eficiència

Avaluar i adaptar els instrumentseconòmics actuals i les tarifes

Consolidació dels programes de recerca, promoció i participació

Efic

iènc

ia e

n la

ges

tió d

el P

la D

irect

or

MA

MA

MA

MA

M

A M

A M

A

M

A

PA

M

A

MA

Util

itzac

ió d

els

RC

Ds

que

no p

ugui

n re

cicl

ar-s

e co

m a

mat

èria

prim

era

secu

ndàr

ia i

fom

ent d

e la

sev

a va

lorit

zaci

ó en

la re

stau

raci

ó de

pe

drer

es

MA

MA

M

A

MA

M

A

Res

pons

abili

tat a

mpl

iada

del

pro

duct

or

MA

M

A M

A

MA

MA

M

A

M

A

C

ON

CLU

SIÓ

CO

H

CO

HC

OH

C

OH

CO

HC

OH

C

OH

C

OH

C

OH

CO

H

CO

H

CO

H

PCO

CO

H

Mol

t Ade

quat

(MA

), P

arci

alm

ent a

dequ

at (P

A),

No

com

patib

le (N

C):

Pla

Dir

ecto

r Sec

tori

al p

er a

la G

estió

de

Resi

dus N

o pe

rillo

sos

de M

allo

rca

Info

rme

de so

sten

ibili

dad

ambi

enta

l

Pàgi

na 3

09

GeM

aX, Estudio

s A

mbie

ntales, S

.L.

C/ C

ecili

Met

elo,

16-

A, 1

º B y

C -

0700

3 - P

alm

a de

Mal

lorc

a T

el: 9

71 7

2 00

47;

Móv

il: 6

26 9

98 1

17; F

ax: 9

71 7

1 76

24

ww

w.e

stud

iosa

mbi

enta

les.e

s;e-

mai

l:in

fo@

estu

dios

ambi

enta

les.e

s

GE

MA

XES

TUD

IOS

AM

BIE

NTA

LES

CO

HER

ÈNC

IA IN

TER

NA

DEL

PR

NPM

OB

JEC

TIU

S ES

PEC

ÍFIC

S

Reducció en un 10% de la generació de residus per habitant de fet i any

Valorització d'un mínim del 60% en pes dels residus d'envasos

Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, biorresidus i altres

Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos lleugers (28%) i FORM (55%)

Aconseguir com a mínim el 38% de valorització material

Aconseguir com a màxim el 62% d'incineració amb recuperació d'energia

Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions contemplades al present pla

Aconseguir el 70% de reutilització, reciclat i altre valorització dels RCD

Compliment de l'article 13 del RD 105/2008 en quant a la utilització de residus inerts

Separació del 100% dels residus perillosos continguts en els RCD i RV d'entrada al sistema

Tractament de valorització energètica de tots els PFU entrats al sistema

Valorització energètica del 100% dels residus sanitaris grup II

Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR que entrin al sistema

Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable fins aconseguir la seva eliminació total al 2018.

PRINCIPIS RECTORS

Pro

tecc

ió d

e la

sal

ut d

e le

s pe

rson

es i

del m

edi a

mbi

ent

MA

MA

M

A

M

A

MA

Jera

rqui

a de

ges

tió d

e re

sidu

s M

A

MA

M

A

MA

M

A

PA

P

A

MA

M

A

P

A

MA

M

A

MA

Fl

exib

ilita

t per

tal d

'ada

ptar

-se

a la

co

nsta

nt e

volu

ció

dels

trac

tam

ents

i m

ètod

es d

e ge

stió

MA

M

A

Aut

osuf

iciè

ncia

i pr

oxim

itat

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

Acc

és a

la in

form

ació

i pa

rtici

paci

ó ci

utad

ana

Qui

con

tam

ina,

pag

a (c

osto

s de

tra

nsfe

renc

ia, t

rans

port,

trac

tam

ent i

ta

mbé

de

vigi

lànc

ia i

man

teni

men

t po

ster

ior a

la c

laus

ura)

M

A

Gar

antia

del

trac

tam

ent d

els

resi

dus

incl

osos

al p

rese

nt P

la a

mb

carà

cter

de

ser

vei p

úblic

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

Pla

Dir

ecto

r Sec

tori

al p

er a

la G

estió

de

Resi

dus N

o pe

rillo

sos

de M

allo

rca

Info

rme

de so

sten

ibili

dad

ambi

enta

l

Pàgi

na 3

10

GeM

aX, Estudio

s A

mbie

ntales, S

.L.

C/ C

ecili

Met

elo,

16-

A, 1

º B y

C -

0700

3 - P

alm

a de

Mal

lorc

a T

el: 9

71 7

2 00

47;

Móv

il: 6

26 9

98 1

17; F

ax: 9

71 7

1 76

24

ww

w.e

stud

iosa

mbi

enta

les.e

s;e-

mai

l:in

fo@

estu

dios

ambi

enta

les.e

s

GE

MA

XES

TUD

IOS

AM

BIE

NTA

LES

CO

HER

ÈNC

IA IN

TER

NA

DEL

PR

NPM

OB

JEC

TIU

S ES

PEC

ÍFIC

S















Proh

ibic

ió

de

l'aba

ndon

amen

t, l'a

boca

men

t o l'

elim

inac

ió in

cont

rola

da

de re

sidu

s M

A

PA

P

A

MA

P

A

M

A

MA

M

A

MA

Efic

iènc

ia e

n la

ges

tió d

el P

la D

irect

or

M

A

MA

M

A

MA

P

A

PA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

PA

Util

itzac

ió

com

a

mat

eria

pr

imer

a se

cund

ària

del

s de

ls R

CD

s qu

e no

pu

guin

rec

icla

r-se

i fo

men

t de

la s

eva

valo

ritza

ció

en

la

rest

aura

ció

de

pedr

eres

MA

M

A

MA

M

A

Res

pons

abili

tat a

mpl

iada

del

pro

duct

or

MA

M

A

CO

NC

LUSI

ÓC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HPC

OC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

Mol

t Ade

quat

(MA

), P

arci

alm

ent a

dequ

at (P

A),

No

com

patib

le (N

C):



Pàgina 311




Tal i com mostren les dues matrius anteriors, dels principis rectors emanen una

sèrie d’objectius (generals i específics), els quals alhora poden ser l’expressió

d’un o varis d’aquests principis. A més, es constata que la pràctica totalitat

d’objectius són coherents amb els principis rectors.

LEls aspectes que resulten valorats com parcialment adequats es comenten a

continuació.

La previsió d’eliminació de determinats residus en abocador s’ha avaluat com

parcialment adequat. Per una part s’assegura que els residus que ja no poden

ser tractats a les instal·lacions del sistema, al manco tendrán una eliminació

segura, i s’ha valorar com molt adequat en aquest aspecte. Per altra va en

contra de d’aconseguir l’objectiu d’abocament zero que és una prioritat en

quant a la jerarquia de gestió de residusi un objectiu del present Pla. Entre

aquests residus s’inclouen residus de tractament de RCDs i àrids reciclats que

no puguin ser reutilitzats, cadàvers animals i restes d’escorxadors que no

puguin ser incinerats i escòries tractades. Així mateix també s’ha considerat

com parcialment adequat l’establiment d’un màxim en la valorització energètica

entenet que, de no complir-se els objectius de reciclatge, aquesta limitació en la

valorització energètica implicarà necessàriament el destí dels excedents a

abocador, el que és contrai als principis de jerarquia en la gestió i eficiència del

Pla.

Així mateix cal comentar també que la coherència de l’objectiu general

d’avaluar i adaptar els instruments econòmics actuals i les tarifes per

corresponsabilitzar als productors dels costos reals que suposa la gestió dels

residus que generen vindrà determinada per la manera com es portarà a terme

el càlcul de les tarifes específicas de tractament. Com ja s’ha comentat a

l’apartat de definició de les atribucions al Consell de Mallorca, es veu clarament

com s’ha optat per un model amb tres tipologies tarifàries. Conseqüentment, cal

analitzar la forma i conceptes que inclouen cadascuna d’elles per tal

d’assegurar-se que són coherents amb els principis rectors de “qui contamina,

paga” i el de la jerarquia de gestió de residus. En l’apartat següent, d’avaluació



Pàgina 312




dels potencials impactes ambientals de les mesures adoptades s’entra en detall

en aquest aspecte.

Per altra banda, cal assenyalar com el principi d’accés a la informació i

participació ciutadana i el de “qui contamina, paga” no presenten cap tipus

d’interacció amb els objectius específics. Malgrat tot, aquests es veuen assolits

mitjançant una sèrie de mesures tals com l’obligació per part del Consell de

lliurar anualment una memòria sobre la gestió i tractament dels residus i la

posada a disposició de tots els ciutadans d’aquesta informació, o l’establiment

de tarifes específiques i la incorporació de la responsabilitat del productor.

El Pla també defineix una sèrie de mesures en quant a la prevenció, reducció,

la recollida i transport dels RCDs i la recollida selectiva municipal. A més,

també incorpora els requisits tècnics mínims que han de tenir les estacions de

transferència així com les infraestructures per al tractament de residus. Totes

elles en conjunt s’adeqüen i es dirigeixen a contribuir amb l’assoliment dels

principis i objectius descrits amb anterioritat. L'impacte ambiental potencial

d'aquestes mesures i de les modificacions proposades s'analitza en apartats

següents.

En conclusió els objectius plantejats es poden considerar coherents amb els

principis rectors del Pla.



Pàgina 313




9.1.2 Coherència externa dels objectius del pla

Actualment, tant a nivell comunitari, nacional com autonòmic existeix un gran

nombre de normativa, plans i programes dirigits a donar una solució a la

problemàtica ambiental d’acord amb les prioritats del territori. D’aquesta

manera, tot i que cada una d’elles compleixen funcions específiques, com a

conjunt persegueixen el mateix objectiu.

D’aquí la necessitat d’avaluar la coherència entre el present Pla Director amb

els elements externs. Es tracta doncs de preveure si els objectius plantejats al

Pla interferiran de manera negativa, no presentaran cap problema o inclús

contribuiran a la consecució de les prioritats establertes tant a nivell

internacional, nacional com autonòmic.

9.1.2.1 Coherència amb plans internacionals

Les principals referències internacionals en matèria de medi ambient són el

Protocol de Kyoto i el VI Programa d’Acció Comunitària en Matèria de Medi

Ambient (2001-2012).

L’anàlisi s’ha realitzat mitjançant l’elaboració d’una matriu de doble entrada on es

troben enfrontats els objectius del pla amb el principal objectiu del Protocol de Kyoto i

les Estratègies temàtiques de rellevància ambiental per a la gestió de residus del

Programa abans esmentat. En aquest cas, al tractar-se d’un Programa molt general,

s’ha cregut convenient analitzar la coherència envers les diferents estratègies amb

incidència en la gestió de residus i no amb els seus objectius general d’aquest ja que

el Pla Director Sectorial és un document molt específic i per tant, només s’adequa en

uns aspectes molt concrets del Programa.

Pla

Dir

ecto

r Sec

tori

al p

er a

la G

estió

de

Resi

dus N

o pe

rillo

sos

de M

allo

rca

Info

rme

de so

sten

ibili

dad

ambi

enta

l

Pàgi

na 3

14

GeM

aX, Estudio

s A

mbie

ntales, S

.L.

C/ C

ecili

Met

elo,

16-

A, 1

º B y

C -

0700

3 - P

alm

a de

Mal

lorc

a T

el: 9

71 7

2 00

47;

Móv

il: 6

26 9

98 1

17; F

ax: 9

71 7

1 76

24

ww

w.e

stud

iosa

mbi

enta

les.e

s;e-

mai

l:in

fo@

estu

dios

ambi

enta

les.e

s

GE

MA

XES

TUD

IOS

AM

BIE

NTA

LES

CO

HER

ÈNC

IA A

MB

PLA

NS

INTE

RN

AC

ION

ALS

OB

JEC

TIU

S ES

PEC

ÍFIC

S













Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR que entrin al sistemaEliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable fins aconseguir la seva eliminació total al 2018.

KYOTO

Red

ucci

ó em

issi

ons

de G

EH

M

A

MA

M

A

MA

M

A

PA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

VI PACMMA

Est

ratè

gia

tem

àtic

a so

bre

la

cont

amin

ació

atm

osfè

rica

MA

M

A

MA

M

A

MA

P

A

MA

M

A

MA

P

A

MA

M

A

MA

Est

ratè

gia

tem

àtic

a so

bre

l’ús

sost

enib

le

dels

recu

rsos

nat

ural

s M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

P

A

MA

M

A

M

A

MA

Est

ratè

gia

tem

àtic

a so

bre

la p

reve

nció

i re

cicl

at d

els

resi

dus

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

Est

ratè

gia

tem

àtic

a so

bre

la p

rote

cció

de

sòls

M

A

PA

MA

M

A

MA

Est

ratè

gia

tem

àtic

a so

bre

el m

edi

ambi

ent u

rbà

MA

MA

M

A

MA

CO

NC

LUSI

ÓC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HPC

OC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

Mol

t Ade

quat

(MA

), P

arci

alm

ent a

dequ

at (P

A),

No

com

patib

le (N

C)



Pàgina 315




Del resultat d’aquest anàlisi es veu com en la seva majoria els objectius

plantejats van en consonància amb els instruments internacionals.

L’objectiu d’aconseguir el 0% d’eliminació en abocador segur és 100% coherent

amb els plans internacionals. No obstant, donat que en la present revisió del

Pla també es contempla la possibilitat de dipositar en abocador cadàvers

animals i restes d’escorxador, es pot donar lloc a emissions de gasos d’efecte

hivernacle (principalment de metà) derivat de l’abocament de residus orgànics.

També, s’augmenta el risc de contaminació de les aigües i/o del sòl i s’accelera

l’ocupació de les zones destinades a abocador, escurçant la vida útil d’aquest.

Per tot plegat, aquesta part de l’objectiu es considera que serà parcialment

adequat en relació a l’objectiu de reducció d’emissions de gasos d’efecte

hivernacle, a l’estratègia temàtica sobre la contaminació atmosfèrica, l’ús

sostenible dels recursos naturals i la protecció de sòls i per tant en el propi Pla

s’estableixen mesures preventives, com ara la construcció de cel·les

específiques a l’abocador de zona 1 per tal de minimitzar l’impacte negatiu

sobre el medi ambient.

Un objectiu que és parcialment coherent amb els instruments internacionals és

l'objectiu de valorització energètica del 100% dels pneumàtics fora d'ús, ja que

es pot considerar que amb aquesta opció hi ha un augment d'emissions

atmosfèriques respecte de l'opció de reciclatge material. Ara bé, en un territoi

insular com el de Mallorca i a on no hi ha cap instal·lació per al reciclatge

d'aquest residus, la única opció seria el seu transport a plantes de reciclatge a

la Península o a l'estranger, el que també implica una contaminació atmosfèrica

per transport. Per tant l'opció escollida en el pla no és pot qualificar de

incoherent.

A més, per la seva rellevància també s’ha analitzat la coherència del present

Pla amb la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de

novembre de 2008 sobre els residus i per la que es deroguen determinades

Directives, resultant concordant completament. A mode de síntesi s’anomenen

aquells aspectes de major importància que incorpora el present Pla:



Pàgina 316




- Les noves definicions i modificacions d’aquestes.

- La jerarquia de residus: prevenció, preparació per a la

reutilització, reciclat, un altre tipus de valorització (per exemple,

l’energètica) i en darrer lloc l’eliminació segura.

- La recollida separada de les diferents fraccions

- La preparació per a la reutilització o el reciclat d’un mínim del

50% en pes de materials tals com, al manco, paper, metalls,

plàstic i vidre. En aquest es contempla a més a més la gestió de

determinats biorresidus com els llots de depuradora, d'acord

amb la Directiva 2008/98/CE que contempla la possibilitat

d’incorporar residus d’altres orígens en la mesura que els fluxos

de residus siguin assimilables als domèstics.

- L’augment fins a un mínim del 70% dels seu pes la preparació

per a la reutilització reciclat i altre tipus de valorització material,

incloent les opercions d’utilització de residus com a rebliment en

substitució d'altres materials, per als residus no perillosos

procedents de la construcció i de les demolicions.

9.1.2.2 Coherència amb plans nacionals

A banda de l’àmbit internacional també cal tenir present les diferents

normatives, plans i estratègies que s’han anat desenvolupant a nivell de l’Estat

Espanyol.

D’aquesta manera, s’ha analitzat la coherència en relació al Pla Nacional Integrat de

Residus, l’Estratègia Espanyola de la Sostenibilitat i l’Estratègia Espanyola de Canvi

Climàtic i Energia neta, explicades totes elles amb detall a l’apartat de relacions amb

altres plans i programes nacionals.

Pla

Dir

ecto

r Sec

tori

al p

er a

la G

estió

de

Resi

dus N

o pe

rillo

sos

de M

allo

rca

Info

rme

de so

sten

ibili

dad

ambi

enta

l

Pàgi

na 3

17

GeM

aX, Estudio

s A

mbie

ntales, S

.L.

C/ C

ecili

Met

elo,

16-

A, 1

º B y

C -

0700

3 - P

alm

a de

Mal

lorc

a T

el: 9

71 7

2 00

47;

Móv

il: 6

26 9

98 1

17; F

ax: 9

71 7

1 76

24

ww

w.e

stud

iosa

mbi

enta

les.e

s;e-

mai

l:in

fo@

estu

dios

ambi

enta

les.e

s

GE

MA

XES

TUD

IOS

AM

BIE

NTA

LES

CO

HER

ÈNC

IA A

MB

PLA

NS

NA

CIO

NA

LS

OB

JEC

TIU

S ES

PEC

ÍFIC

S



Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, biorresidus i altres Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos lleugers (28%) i FORM (55%) Aconseguir com a mínim el 38% de valorització material

Aconseguir com a màxim el 62% d'incineració amb recuperació d'energia Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions contemplades al present pla Aconseguir el 70% de reutilització, reciclat i altre valorització dels RCD



Tractament de valorització energètica de tots els PFU entrats al sistemaValorització energètica del 100% dels residus sanitaris grup II



OBJECTIUSGENERALSDELPNIR2008-2015

Mod

ifica

r la

tend

ènci

a ac

tual

del

cr

eixe

men

t de

la g

ener

ació

de

resi

dus

MA

M

A

Era

dica

r l'a

boca

men

t il·l

egal

M

A

PA

PA

P

A

PA

P

A

PA

P

A

PA

D

ism

inui

r l'a

boca

men

t i fo

men

tar l

a pr

even

ció,

reut

ilitza

ció,

reci

clat

i al

tres

form

es d

e va

lorit

zaci

ó M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

P

A

MA

M

A

MA

P

A

MA

M

A

MA

Com

plet

ar le

s in

fraes

truct

ures

de

tract

amen

t i m

illor

ar e

l fun

cion

amen

t de

les

inst

al·la

cion

s ex

iste

nts

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

Obt

enir

esta

díst

ique

s fia

bles

en

mat

èria

d'in

fraes

truct

ures

, em

pres

es

gest

ores

i pr

oduc

ció

i ges

tió d

e re

sidu

s

PA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

M

A

MA

M

A

MA

Ava

luar

els

inst

rum

ents

eco

nòm

ics

i en

par

ticul

ar e

ls fi

scal

s

Pla

Dir

ecto

r Sec

tori

al p

er a

la G

estió

de

Resi

dus N

o pe

rillo

sos

de M

allo

rca

Info

rme

de so

sten

ibili

dad

ambi

enta

l

Pàgi

na 3

18

GeM

aX, Estudio

s A

mbie

ntales, S

.L.

C/ C

ecili

Met

elo,

16-

A, 1

º B y

C -

0700

3 - P

alm

a de

Mal

lorc

a T

el: 9

71 7

2 00

47;

Móv

il: 6

26 9

98 1

17; F

ax: 9

71 7

1 76

24

ww

w.e

stud

iosa

mbi

enta

les.e

s;e-

mai

l:in

fo@

estu

dios

ambi

enta

les.e

s

GE

MA

XES

TUD

IOS

AM

BIE

NTA

LES

CO

HER

ÈNC

IA A

MB

PLA

NS

NA

CIO

NA

LS

OB

JEC

TIU

S ES

PEC

ÍFIC

S



Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic, biorresidus i altres Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos lleugers (28%) i FORM (55%) Aconseguir com a mínim el 38% de valorització material

Aconseguir com a màxim el 62% d'incineració amb recuperació d'energia Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions contemplades al present pla Aconseguir el 70% de reutilització, reciclat i altre valorització dels RCD



Tractament de valorització energètica de tots els PFU entrats al sistemaValorització energètica del 100% dels residus sanitaris grup II



Iden

tific

ar la

con

veni

ènci

a de

la

seva

impl

anta

ció

de fo

rma

harm

onitz

ada

a to

tes

les

CC

AA

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

Con

solid

ació

del

s pr

ogra

mes

de

I+D

+i a

plic

ats

als

dife

rent

s as

pect

es

de la

ges

tió d

e re

sidu

s

Red

uir l

a co

ntrib

ució

del

s re

sidu

s al

C

anvi

Clim

àtic

fom

enta

nt l'

aplic

ació

de

les

mes

ures

de

maj

or p

oten

cial

de

redu

cció

MA

P

A

MA

PA

M

A

MA

M

A

CO

NC

LUSI

ÓC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

H

Mol

t Ade

quat

(MA

), Pa

rcia

lmen

t ade

quat

(PA

), N

o co

mpa

tible

(NC

)

Pla

Dir

ecto

r Sec

tori

al p

er a

la G

estió

de

Resi

dus N

o pe

rillo

sos

de M

allo

rca

Info

rme

de so

sten

ibili

dad

ambi

enta

l

Pàgi

na 3

19

GeM

aX, Estudio

s A

mbie

ntales, S

.L.

C/ C

ecili

Met

elo,

16-

A, 1

º B y

C -

0700

3 - P

alm

a de

Mal

lorc

a T

el: 9

71 7

2 00

47;

Móv

il: 6

26 9

98 1

17; F

ax: 9

71 7

1 76

24

ww

w.e

stud

iosa

mbi

enta

les.e

s;e-

mai

l:in

fo@

estu

dios

ambi

enta

les.e

s

GE

MA

XES

TUD

IOS

AM

BIE

NTA

LES

CO

HER

ÈNC

IA A

MB

PLA

NS

NA

CIO

NA

LS

OB

JEC

TIU

S ES

PEC

ÍFIC

S



Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic,

biorresidus i altres

Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos lleugers

(28%) i FORM (55%)



Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions

contemplades al present pla







Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable fins

aconseguir la seva eliminació total al 2018.

EEDS 2007

Aug

men

tar l

'est

alvi

i l'e

ficiè

ncia

en

l'ús

dels

recu

rsos

en

tots

els

sec

tors

M

A

MA

M

A

PA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

Pre

veni

r la

cont

amin

ació

, red

uir l

a ge

nera

ció

de re

sidu

s i

fom

enta

r la

reut

ilitza

ció

i el r

ecic

latg

e de

ls g

ener

ats

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

M

A

Millo

rar l

a qu

alita

t de

l'aire

, esp

ecia

lmen

t de

les

zone

s ur

bane

s

PA

P

A

PA

M

A

Opt

imitz

ar e

nerg

ètic

a i a

mbi

enta

lmen

t les

nec

essi

tats

de

mob

ilita

t de

les

pers

ones

i de

l flu

x de

mer

cade

ries

M

A

MA

MA

M

A

M

A

MA

P

A

MA

M

A

MA

M

A

Rev

alor

itzar

el s

iste

ma

turís

tic e

n cl

au d

e so

sten

ibili

tat

MA

Pla

Dir

ecto

r Sec

tori

al p

er a

la G

estió

de

Resi

dus N

o pe

rillo

sos

de M

allo

rca

Info

rme

de so

sten

ibili

dad

ambi

enta

l

Pàgi

na 3

20

GeM

aX, Estudio

s A

mbie

ntales, S

.L.

C/ C

ecili

Met

elo,

16-

A, 1

º B y

C -

0700

3 - P

alm

a de

Mal

lorc

a T

el: 9

71 7

2 00

47;

Móv

il: 6

26 9

98 1

17; F

ax: 9

71 7

1 76

24

ww

w.e

stud

iosa

mbi

enta

les.e

s;e-

mai

l:in

fo@

estu

dios

ambi

enta

les.e

s

GE

MA

XES

TUD

IOS

AM

BIE

NTA

LES

CO

HER

ÈNC

IA A

MB

PLA

NS

NA

CIO

NA

LS

OB

JEC

TIU

S ES

PEC

ÍFIC

S



Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls, vidre, plàstic,

biorresidus i altres

Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos lleugers

(28%) i FORM (55%)



Aconseguir el 0% d'eliminació en abocador controlat, excepte emergències i excepcions

contemplades al present pla







Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no biodegradable fins

aconseguir la seva eliminació total al 2018.

Red

uir l

es e

mis

sion

s a

travé

s de

: 1) m

ajor

pes

de

les

ener

gies

reno

vabl

es, 2

)mill

ora

de l'

efic

iènc

ia e

nerg

ètic

a en

el

tran

spor

t i l'

edifi

caci

ó, 3

) mes

ures

sec

toria

ls i

4)

inst

rum

ents

de

mer

cat

M

A

MA

MA

M

A

MA

M

A

MA

MA

M

A

MA

Inte

grar

l'ad

apta

ció

al c

anvi

clim

àtic

en

la p

lani

ficac

ió d

els

sect

ors

econ

òmic

s M

A

MA

M

A

PA

M

A

PA

M

A

MA

M

A

MA

P

A

MA

M

A

MA

CO

NC

LUSI

ÓC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

H

Mol

t Ade

quat

(MA

), Pa

rcia

lmen

t ade

quat

(PA

), N

o co

mpa

tible

(NC

)

Pla

Dir

ecto

r Sec

tori

al p

er a

la G

estió

de

Resi

dus N

o pe

rillo

sos

de M

allo

rca

Info

rme

de so

sten

ibili

dad

ambi

enta

l

Pàgi

na 3

21

GeM

aX, Estudio

s A

mbie

ntales, S

.L.

C/ C

ecili

Met

elo,

16-

A, 1

º B y

C -

0700

3 - P

alm

a de

Mal

lorc

a T

el: 9

71 7

2 00

47;

Móv

il: 6

26 9

98 1

17; F

ax: 9

71 7

1 76

24

ww

w.e

stud

iosa

mbi

enta

les.e

s;e-

mai

l:in

fo@

estu

dios

ambi

enta

les.e

s

GE

MA

XES

TUD

IOS

AM

BIE

NTA

LES

CO

HER

ÈNC

IA A

MB

PLA

NS

NA

CIO

NA

LS

OB

JEC

TIU

S ES

PEC

ÍFIC

S



Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls,

vidre, plàstic, biorresidus i altres

Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos

lleugers (28%) i FORM (55%)





Compliment de l'article 13 del RD 105/2008 en quant a la utilització de

residus inerts Separació del 100% dels residus

perillosos continguts en els RCD i RV d'entrada al sistema



Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR

Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no

biodegradable fins aconseguir la seva eliminació total al 2018.

ESTRATÈGIA ESPANYOLA C.CLIM

Red

ucci

ó de

les

emis

sion

s de

GE

H i

optim

itzac

ió d

e l'e

ficiè

ncia

ene

rgèt

ica

dels

pr

oces

sos

de g

estió

, tra

ctam

ent i

va

lorit

zaci

ó de

ls re

sidu

s

MA

M

A

MA

MA

P

A

MA

M

A

MA

M

A

PA

M

A

MA

M

A

Inte

grac

ió i

actu

alitz

ació

de

la p

lani

ficac

ió

sobr

e re

sidu

s M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

Red

ucci

ó de

ls re

sidu

s i l

'apr

ofita

men

t de

les

mat

èrie

s en

ells

con

tingu

des,

aix

í com

la

bio

met

anitz

ació

i re

cupe

raci

ó de

bio

gàs

en a

boca

dors

MA

M

A

MA

MA

M

A

MA

M

A

MA

M

A

MA

MA

M

A

Impu

ls a

l'ap

rofit

amen

t ene

rgèt

ic d

e re

sidu

s fo

rest

als,

agr

oind

ustri

als

i ag

rícol

es

Min

imitz

ació

de

la g

ener

ació

de

resi

dus

prod

uïts

al s

ecto

r res

iden

cial

, com

erci

al,

indu

stria

l i a

gríc

ola

MA

M

A

Coo

rdin

ació

de

dife

rent

s po

lítiq

ues

per t

al

d'ut

ilitza

r els

sub

prod

ucte

s en

altr

es

sect

ors

MA

Pla

Dir

ecto

r Sec

tori

al p

er a

la G

estió

de

Resi

dus N

o pe

rillo

sos

de M

allo

rca

Info

rme

de so

sten

ibili

dad

ambi

enta

l

Pàgi

na 3

22

GeM

aX, Estudio

s A

mbie

ntales, S

.L.

C/ C

ecili

Met

elo,

16-

A, 1

º B y

C -

0700

3 - P

alm

a de

Mal

lorc

a T

el: 9

71 7

2 00

47;

Móv

il: 6

26 9

98 1

17; F

ax: 9

71 7

1 76

24

ww

w.e

stud

iosa

mbi

enta

les.e

s;e-

mai

l:in

fo@

estu

dios

ambi

enta

les.e

s

GE

MA

XES

TUD

IOS

AM

BIE

NTA

LES

CO

HER

ÈNC

IA A

MB

PLA

NS

NA

CIO

NA

LS

OB

JEC

TIU

S ES

PEC

ÍFIC

S



Reutilització o reciclat d'un mínim del 50% en pes de les fraccions de paper, metalls,

vidre, plàstic, biorresidus i altres

Objectius de recollida selectiva per al paper-cartró (68%), vidre (68%), envasos

lleugers (28%) i FORM (55%)





Compliment de l'article 13 del RD 105/2008 en quant a la utilització de

residus inerts Separació del 100% dels residus

perillosos continguts en els RCD i RV d'entrada al sistema



Valorització material o energètica del 100% dels llots d'EDAR

Eliminació gradual de les bosses comercials d’un sol ús de plàstic no

biodegradable fins aconseguir la seva eliminació total al 2018.

Ref

orç

de la

I+D

+i e

n la

miti

gaci

ó d'

emis

sion

s de

GE

H re

lativ

es a

sec

tors

o

activ

itats

de

carà

cter

no

ener

gètic

(re

sidu

s, e

tc)

CO

NC

LUSI

ÓC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

HC

OH

CO

H

Mol

t Ade

quat

(MA

), Pa

rcia

lmen

t ade

quat

(PA

), N

o co

mpa

tible

(NC

)



Pàgina 323




Així doncs, del creuament dels objectius generals del Pla Director Sectorial de

Gestió de Residus No Perillosos amb els objectius generals dels tres Plans i

Estratègies analitzades se n’extreu la conclusió que tots els objectius són

coherents entre ells, presentant un grau alt d’adequació en la majoria dels

casos.

Malgrat tot, es veu com hi ha una sèrie d’objectius, tant al PNIR com a

l’Estratègia Espanyola pel Canvi Climàtic que no es recullen explícitament com

objectius d'aquest Pla. Aquests són:

- Avaluació dels instruments econòmics i en particular els fiscals.

- Consolidació i reforç dels programes de I+D+i aplicats als

diferents aspectes de la gestió de residus.

- Impuls a l’aprofitament energètic de residus forestals,

agroindustrials i agrícoles.

En relació al primer cal dir que el Consell de Mallorca no té competències en

l'aplicació de mesures fiscals sobre determinats productes que es converteixen

en residus, com per exemple, bosses de plàstic d'un sol ús, envasos no

retornables, etc Tampoc té competències a l'hora d'establir exencions fiscals,

per la qual cosa l'aplicació del primer objectiu queda fora de les seves

competències. No obstant l'anterior, sí que és competència del Consell de

Mallorca la fixació de les tarifes del servei de gestió de residus que realitza i

dins d'aquest àmbit sí que es contempla la imposició de tarifes específiques

segons tipus de residu i tractament. Destacar també la mesura de penalitzant la

mala separació del FORM, és a dir, aquella que tingui un contingut d’impropis

superior al 10% serà classificada com a rebuig i per tant hauran de pagar-se les

taxes corresponents.

No hi ha distinció entre les tarifes de tractament segons municipi o localització

geogràfica doncs aquesta distinció perjudicaria als municipis allunyats de les

plantes de tractament i per això les tarifes són úniques des del punt de vista

geogràfic i aquest criteri es manté també en aquest Pla.



Pàgina 324




En quant al segon, derivat de la conjuntura econòmica de recessió en que es

troba immersa la Comunitat Autònoma i el conjunt de l’Estat, es creu

convenient dirigir els esforços cap a una correcta aplicació de l’actual Pla enlloc

de reforçar la investigació i el desenvolupament.

En quant al tercer, d’acord amb Llei 13/2012 els residus de biomassa d’origen

forestal agrícola queden fora de l’abast de les competències del Consell de

Mallorca encara que en aqeust pla sí que es preveu que es puguin tractar els

residus d'altres activitats econòmiques a les instal·lacions del Servei Públic

insularitzat, sempre que siguin compatibles en funció de les seves

característiques.

9.1.2.3 Coherència amb plans i normativa autonòmica

En aquest cas, per a analitzar les coherències no es creuen els objectius dels

diferents plans i programes sinó només aquells aspectes que tenen relació

directa amb la gestió dels residus, ja que el present Pla és l’instrument que

pretén regular la gestió dels residus.

No obstant, per fer-ho cal tenir presents una sèrie de directrius que imposen

altres plans tant a nivell autonòmic com a nivell d’illa. Aquestes estan

explicades detalladament en l’apartat de relació amb altres plans autonòmics.

D’aquesta manera, la taula que es presenta a continuació mostra els resultats

obtinguts per tal de veure si el Pla Director Sectorial s’ajusta i incorpora totes

aquestes directrius.



Pàgina 325




DO

T Redacció PDS Gestió Residus de les Illes Balears SI

PD

SR

esid

usS

òlid

s IB

Tractament de residus mitjançant mesures minimització, recollida selectiva, reciclatge, compostatge, incineració o altre tipus de valorització

SI

Mantenir l’equilibri econòmic financer de les concessions actualment existent SI

PD

SE

nerg

ètic

IB

Foment de la producció d'energia elèctrica a partir de la biomassa i els residus (amb les limitacions imposades als plans insulars de residus)

SI

Llui

ta c

ontra

el C

anvi

Clim

àtic

Llei d'envasos: reducció de l'ús d'envasos i bosses comercials de plàstic d'un sòl ús. SI

Estudi per a la viabilitat tècnica i econòmica de l'aprofitament dels llots de depuradora SI

Instaurar la recollida selectiva d'olis per a la recuperació energètica -

Difusió i aplicació del codi de bones pràctiques agrícoles en matèria de gestió de residus -

Estudi de la viabilitat tècnica i econòmica de la valoració dels fems i purins del sector ramader -

PD

SP

edre

res

/IB

Incorporació d’una mesura que implica la utilització preferent de materials inerts provinents d’enderrocs o restes d’obres per al rebliment de pedreres que s’han de restaurar

SI

PTI

M

Pla Director Sectorial de Residus No Perillosos SI Pla Director Sectorial de Pedreres SI Creació del Parc de Tecnologies Ambientals SI Segon cinturó de Palma SI Incrementar l'eficiència i l'estalvi d'energia mitjançant l'aprofitament energètic dels residus SI

Àmbit d'Intervenció Paisatgística de l'entorn de Son Reus SI



Pàgina 326




Així doncs, es conclou que el Pla Director Sectorial compleix i incorpora la

major part d’aquells aspectes relatius a la gestió de residus i al planejament

territorial supramunicipal.

Malgrat a primera vista es podria pensar que no es compleix amb el Pla

Director Sectorial Energètic de les Illes Balears al no fomentar la producció

d’energia elèctrica a partir de la biomassa, cal tenir present que s’exclou de

l’àmbit d’aplicació del present Pla els residus corresponents a biomassa forestal

primària procedent d’activitats del sector primari i per tant hauria de veure’s

quin és el tractament que se li dóna a aquest residu fora de l’àmbit del servei

públic. Per altra banda, el present PDSRNPM sí que fomenta la producció

d’energia elèctrica a partir d’altres residus i per tant es troba en consonància

amb el Pla Energètic.

Per la seva repercussió en quant a la gestió de residus, cal fer una especial

menció a la Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries, la qual en el seu

capítol V fa referència explícita al tractament de determinats residus tals com.

- Deixalles d’origen animal

- Residus sanitaris grup II

- Llots de les estacions depuradores d’aigües residuals

- Combustible derivat de residus

- Residus de construcció i demolició

- Escòries

- Fracció orgànica de residu municipal



Pàgina 327




La present revisió incorpora totes i cadascuna de les disposicions emmanades

d’aquesta Llei. Així doncs, per exemple es contempla la possibilitat de portar a

abocador les deixalles d’origen animal, aplicant una bonificació de fins el 70%

respecte al preu general dels altres residus o la possibilitat de tractar el CDR a

les instal·lacions del servei públic.

Finalment, després d’analitzar les matrius de doble entrada i l’adequació a les diferents normatives i plans de rang superior, es conclou que el present Pla Director Sectorial de Gestió de Residus No Perillosos de l’illa de Mallorca presenta un elevat grau de coherència, tant interna com externa.

No obstant, caldrà parar especial atenció als aspectes que han resultat parcialment adequats, els quals suposen que en algun moment podrien implicar relacions conflictives o incerteses i per tant necessiten algun tipus de matisació o recomanació per garantir la seva compatibilitat.

El primer d’aquests aspectes és la necessitat d’avaluar i adaptar els instruments econòmics actuals i les tarifes tenint en compte el principi de “qui contamina, paga”, segons el qual es pretén responsabilitzar en primer lloc al productor del residu en la seva adequada gestió. Així doncs, les tarifes específiques en funció dels residus que s’estableixin han de tenir en compte en compte la viabilitat econòmica de tot el sistema i han de incloure tant els costos del tractament com les despeses ocasionades en les tasques d’inspecció i vigilància ambiental.

El segon aspecte fa referència a l’abocament de residus. En aquest sentit cal remarcar que l’objectiu d’aconseguir un abocament zero per a la majoria de residus es troba en completa consonància tant amb els plans

internacionals com nacionals.



Pàgina 328




No obstant, la possibilitat de portar a abocador determinats residus com ara els cadàvers animals, escòries i àrids reciclats no reutilitzats es pot considerar que és en part contradictori amb l’objectiu d’abocament zero del propi Pla i de la seva eficiència.

En el capítol següent s’analitzen els potencials impactes derivats d’aquesta nova gestió i es proposen mesures preventives, correctores i compensatòries adients per tal de minimitzar los.

Mentre per altra part, es considera que realitzar un tractament de les escòries i RCDs per tal d’obtenir un àrid reciclat amb unes característiques determinades és coherent amb els plans des del punt de vista de possibilitar la reutilització i el reciclatge sempre que aquests productes siguin reutilitzats. Emperò, pot succeir que les despeses econòmiques i ambientals associades a obtenir un producte amb unes determinades característiques siguin excessives en el cas en que el producte no tengui sortida i el destí sigui l’liminació en abocador. I seria justificat permetre un sistema de tractament més flexible dirigits a obtenir un producte de característiques variables segons les necessitats de mercat.

Finalment, el fet de valoritzar energèticament la totalitat dels pneumàtics fora d’ús pot semblar a primera vista contradictori als plans supranacionals ja que, tot i que no es preveu el seu abocament també s’inhabilita la seva possible valorització material. Tot i així ha de tenir-se en compte que es tracta d’un territori limitat i sense cap tipus d’instal·lació per al seu reciclatge i per tant l’alternativa seria portar-los a instal·lacions de la Península Ibèrica, fet que generaria unes emissions per transport. No obstant, a falta d’un estudi de les emissions reals associades a cada opció no pot valorar-se la seva adequació o inadequació.



Pàgina 329




9.2 Efectes ambientals dels Plans vigents

En primer lloc donat que les mesures i infraestructures per a la gestió de

residus ja es troben en funcionament i amb Plans de Vigilància Ambiental

específics, és procedent en aquest punt avaluar si el tractament actual, que

bàsicament es manté en el present Pla, ha tingut efectes sobre l'entorn que

requereixin mesures preventives o correctives addicionals. Per això cal recollir

els principals resultats i conclusions que es deriven del seguiment ambiental de

les infraestructures contemplades en el Pla que aquí s'avalúa.

9.2.1 Anàlisi d'impacte sobre l'atmosfera de les instal·lacions actuals

CONTROL D'EMISSIONS:

Per tal de portar a terme el control i vigilància de les emissions es mesuren

paràmetres a la planta incineradora i a la de metanització tant de forma

automàtica en continu com mostres periòdiques a les xemeneies.

Per a la planta incineradora:



Pàgina 330




D'acord amb els resultats que es mostren a continuació, s'observa que en cap

cas es supera el límit establert per la legislació, trobant-se els valors mesurats

realment força allunyats d'aquest. Són dades del 2011 representatives del

funcionament promig de la planta

Per a la planta de metanització:

Unitats (mg/Nm3)

* La unitat de

mesura és 1/106

damunt l’eix del

gràfic Unitats (ng

(ng - ITEQ/Nm3)

Emissions a Son Reus inferiors als valors indicats

Valor límit segons legislació

200

50 50

10 10 101 <0,03<2,70,95<2,1<5,32,7

45

0

2040

60

80100

120

140

160180

200

NOx SO2 CO HCl Partículas COT HF

0,5

0,05 0,05

0,1

<0,002<0,027

<0,00182 0,00750

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

Sb + As + Pb + Cr+ Co + Cu + Mn +

Ni + V

Cd + Tl Hg Dioxinas yfuranos



Pàgina 331




Cal dir que no s'ha detectat sulfhídric als biofiltres de la planta de metanització

ni a la de compostatge. El gràfic següent presenta les evolucions de les

emissions de metanització des de 2005 a 2011. Els resultats indiquen com al

llarg d'aquest període s'ha augmentat considerablement les emissions de CO,

NOx i COT, sent especialment significatiu pel que fa al darrer any disponible

(2011). Per altra banda, les concentracions de SO2 han anat mantenint-se

bastant constants, si bé és cert que en els últims dos anys s'han incrementat

una mica.

Evolución emisiones metanización

0,0100,0200,0300,0400,0500,0600,0700,0800,0900,0

SO2 (mg/m3N) CO (ppm) NOx (ppm) COT

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011



Pàgina 332




CONTROL D'IMMISSIONS DEL PMVA PDSGRUM

Els controls de qualitat de l'aire es duen a terme de forma contínua, a través de

dues estacions de mesura automàtiques, una fixa i una mòbil:

Estació fixa: Es troba situada a l'Hospital Joan March registra en continu els

següents paràmetres:

- Diòxid de sofre (SO2)

- Ozó (O3)

- Òxids de nitrogen (NO i NO2)

- Partícules en suspensió: Es realitzen alternativament i en cicles

quadrimestrals, durant tres mesos PM-10 i durant un mes PM-

2,5

- Paràmetres meteorològics: Temperatura, pressió, pluviometria i

direcció i velocitat del vent

Com a complement es realitzen campanyes de mostreig a través de captador

d'alt volum (CAB) adequadament equipat mitjançant un capçal que permet la

recol·lecció de partícules en suspensió segons la seva distribució de

grandàries, i amb un captador de baix volum per recollir mostres de gasos:

- Distribució de partícules per grandària (mínim de 7

mostres/mes)

- Metalls Pesants: Pb, Cr, Cu, Mn, Ni, As, Cd, Fe, Zn, V (mínim 10

mostres/mes)

- Composts orgànics policíclics (HAP´s) (mínim 10 mostres/mes)

- Metalls pesats per distribució de partícules (mínim 7

mostres/mes)

Estació mòbil: Mitjançant estació mòbil es realitzen campanyes a les zones

properes a la instal·lació (Palmanyola, Es Garrovers i Son Sardina), realitzant-



Pàgina 333




se una campanya en cada ubicació i en cada semestre i determinant-se en

continu els següents paràmetres:

- Diòxid de sofre (SO2)

- Òxids de nitrogen (NO i NO2)

- Ozó (O3)

- Total de partícules en suspensió (PM-10)

- A més dels paràmetres meteorològics: Temperatura, pressió,

pluviometria, i adreça i velocitat del vent.

Com a complement a aquests mesuraments també es duen a terme mostrejos

periòdics amb un mínim de 10 mostres per campanya per a la determinació de

metalls pesats (Pb, Cr, Cu, Mn, Ni, As, Cd, Fe, Zn, i V)

Els resultats dels controls demostren que la qualitat de l’aire és correcta i no

s'ha vist afectada pel funcionament de les plantes. La totalitat dels valors

obtinguts per als paràmetres clàssics de control, NO, NO2, SO2 i PM 10, es

mantenen en tot moment dins dels límits normals i legals. Les concentracions

de contaminants observades estan per sota dels valoris límit i guia marcats per

la legislació.

A continuació es presenten les dades obtingudes per cada contaminant (2011) i

les conclusions que es poden treure sobre els resultats dels controls realitzats.

Els valors de l'any 1996 corresponen a mesures realitzades abans de posar en

marxa la Planta Incineradora amb recuperació energètica.



Pàgina 334




Diòxid de sofre (SO2):

Valor límit horari de SO2 per a la protecció de la salut humana:

- 350 μg/m3 (RD 102/2011)

Valor límit diari de SO2 per a la protecció de la salut humana:

- 125 μg/m3 (RD 102/2011)



Pàgina 335




Els valors màxims detectats de diòxid de sofre, tant pel que fa al valor horari

com diari, es troben a l'Hospital Joan March. No obstant, aquests valors estan

molt per sota del límit legal permès (més de 335 μg/m3 i 115 μg/m3 de

diferència, respectivament). A més a més, si es mira l'evolució anual que ha

tingut el diòxid de sofre, s'observa una lleu disminució en els útlims anys

d'aquest paràmetre. Així doncs, no es detecta cap risc pel que fa a aquest

compost per a la salut humana ni tampoc cap impacte negatiu del funcionament

de les plantes actuals.

Òxids de nitrogen

Valor límit horari de NO2 per a la protecció de la salut humana:

- 200 μg/m3 (RD 102/2011)

Valor límit anual de NO2 per a la protecció de la salut humana:

- 40μg/m3 (RD 102/2011)



Pàgina 336






Pàgina 337




Per aquest cas no existeix un valor límit diari, però sí horari i anual, els quals

són molt més elevats que els resultats obtinguts de les anàlisis. D'aquest

manera, tampoc existeix cap risc potencial per a la salut humana de l'òxid de

nitrogen ni tampoc cap impacte negatiu del funcionament de les plantes

actuals, sobre tot considerant que la fon d'aquest contaminant és el trànsit que

ha augmentat a la zona amb el desenvolupament de les noves urbanitzacións.

Partícules

Valor límit diari de PM10 per a la protecció de la salut humana:

- 50 μg/m3 (RD 102/2011)

Valor límit anual de PM10 per a la protecció de la salut humana:

- 40 μg/m3 (RD 102/2011)



Pàgina 338




En el cas de les partícules es torna repetir la situació abans comentada. És a

dir, els resultats obtinguts es troben en tots els casos per sota dels valors límits

que marca el Real Decret 102/2011 i no s'observa que les instal·lacions de

gestió actuals hagin suposat cap impacte negatiu.

Ozó (O3)

Umbral horari d’informació d’O3 :

- 180 μg/m3 (RD 102/2011)

Valor límit octohorari d’O3 per a la protecció de la salut humana:

- 120 μg/m3 (RD 102/2011)

Com ja s'ha comentat en capítols anteriors, els valors registrats pel que fa a

l'ozó superen en alguns moments els valors límits establerts pel Real Decret

102/2011. Així doncs, tot i que no es supera l'umbral horari d'informació a la

població, a l'analitzar el valor octo-horari, es veu com en les estacions de

l'Hospital Joan March i en Es Garrover s'ha superat lleugerament i a les altres

dues, si bé no s'ha arribat a superar, es troben amb valors molt pròxims a

aquest límit.

No obstant, aquest fet no pot atribuïr-se les instal·lacions de tractament de

residus situades a la zona 1, ja que per la situació geogràfica de l'illa de

Mallorca a una latitud amb una forta radiació solar, els valors d'ozó sempre són

bastant elevats, sobretot durant l'època estiuenca.



Pàgina 339




Metalls

Quant als valors de immissió per als metalls en fase particulada en les diferents

estacions, el percentatge en la fracció fina (de procedència antropogènica) i

gruixuda (de procedència natural) de l’aerosol no mostra, tampoc, diferències

substancials. En qualsevol cas, l’aportació de les fonts naturals i

antropogèniques es manté en uns nivells adequats, sempre per sota dels valors

límits establerts. Manquen valors de referència per poder fer l'avaluació de tots

els paràmetres donat que es mesuren més paràmetres dels que contempla la

normativa aplicable. A partir de la comparació amb dades normatives es

conclou que no hi ha cap afecció per mor de la presència de metalls pesants:

- Valor objectiu anual d’Arsènic: 6 ng/m3 (RD 102/2011). Els

valors d’arsènic han segut històricament menors que el límit de

determinació de 3 ng/m3.

- Valor objectiu anual de Cadmi: 5 ng/m3 en 2010 (RD 812/2007).

Han estat sempre per davall de 0,1 ng/m3

- Valor objectiu anual de Níquel: 20 ng/m3 (RD 102/2011). Els

valor per níquel han estat sempre per davall de 5 ng/m3

- Valor límit anual de Plom per a la protecció de la salut humana:

500 ng/m3 (RD 102/2011). Els valors han estat sempre per

davall de 50 ng/m3

- Valor objectiu anual de Benz(a)piré BAP: 1000 pg/m3 (RD

102/2011). Els valors reals han estat sempre per davall de 400

pg/m3.



Pàgina 340




IMMISSIONS PMVA PDSGRCDVPFU (2007):

Per al control de les immissions es porten a terme campanyes a la PT1

(Palmanyola, Es Garrovers i Son Sardina) i a la resta d’instal·lacions dels

paràmetres següents:

- Partícules en suspensió PM10: anualment.

- Partícules sedimentables: semestralment.

No obstant, cal dir que per al cas de les PT1, CTP1, CTP2, CTP5 i CTP6 han

de considerar-se emissions ja que el captador de PM10 es trobava dintre de les

plantes i centres de tractament abans anomenats.

A continuació es presenten els resultats obtinguts en la campanya de 2011.



Pàgina 341




- Planta de tractament 1 (PT1- Bunyola):

- Planta de tractament 2 (PT2- Santa Margalida):



Pàgina 342




- Centre de transferència i pretractament 1 (CTP1-Inca):

- Centre de transferència i pretractament 2 (CTP2-Llucmajor):



Pàgina 343




- Centre de transferència i pretractament 3 (CTP3-Artà):

- Centre de transferència i pretractament 4 (CTP4-Manacor)



Pàgina 344




- Centre de transferència i pretractament 5 (CTP5-Calvià)

- Centre de transferència i pretractament 6 (CTP6-Porreres)



Pàgina 345




Durant el període mostrejat, segons les dades d’intrusions africanes a Balears,

es detectaren episodis saharians en:

- PT 1: del 3 al 4 de juliol i del 10 al 13 del mateix mes

- PT 2: del 25 d’agost al 3 de setembre i el 22 de setembre.

- CTP 2: del 3 al 7 d’agost de 2011.

- CTP 6: durant el 3 de novembre de 2011.

Així mateix és destacable la superació del límit de 50 μg/m3 (RD 1073/2002

per qualitat de l’aire) registrats en molts dels dies en la PT1 entre el període 10

de juny i 13 de juliol de 2011. Arribant als 144 μg/m3 a 13 de juliol (valor màxim

del període mostrejat). Aquest fet contrasta una mica amb els resultats

obtinguts durant la campanya de l’any anterior (2010), portada a terme entre el

22 de juny i el 15 de juliol, en la qual sí que es van superar algunes vegades el

límit però enregistrant com a màxim 57 μg/m3, tal com mostra el gràfic següent:

-

A més, també destaca la superació durant el dia 25 de maig de 2011 a la CTP

1-Inca amb 78 μg/m3, el dia 2 d’agost a la CTP2- Llucmajor amb 71,7 μg/m3 i

els dies 17 i 18 d’octubre a la CTP5-Calvià amb 76 i 66 μg/m3, respectivament.



Pàgina 346




En aquest punt però cal recordar que el mostrejador es trobava dintre de les

plantes i centres de tractament abans anomenats i per tant els valors no es

poden agafar com indicatius d'afeccions a l'entorn.

Pel que fa a les partícules sedimentables, en els darrers anys es mantenen els

valor per sota dels 400 mg/m2/dia, menys en el cas de la CTP 3-Artà, en el

qual en la pràctica totalitat de les campanyes realitzades es troba per sobre,

situant-se en la última als 1200mg/m2/dia aproximadament. Per a la PT1-

Bunyola també es superen els 400 mg/m2/dia, no obstant, en els últims anys el

major valor s’ha situat al voltant dels 800 (campanya 2010’2).

9.2.2 Anàlisi d'impacte sobre les aigües de les instal·lacions actuals

Per al control de la possible afecció a les aigües subterrànies, es realitzen

anàlisis periòdiques de les aigües amunt i avall de les instal·lacions tant a la

zona 1 com a la zona 2 a on es troben les instal·lacions amb activitats

susceptibles de contaminar les aigües. Les instal·lacions, els paràmetres de

control i els resultats obtinguts s'avaluen per part del Comitè de Seguiment i de

la Comissió de Seguiment.

Els paràmetres que es controlen són:

Zona 1

Els requisits de control per a la zona 1 s'especifiquen en el Pla de Vigilància

Ambiental dels Plans aprovats i vigents fins ara.

D'acord amb el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental els controls

establerts són:



Pàgina 347




- Es realitza un inventari de totes les captacions d’aigua

subterrània existents a la zona, agafant mostres en el 75% de

pous disponibles, a les quals s’hi determinaran els següents

paràmetres: pH, conductivitat, Ca, Mg, duresa, sulfats, nitrats,

nitrits, clorurs, bicarbonats, Na i K. Aquest inventari es realitzarà

cada 5 anys comptabilitzats a partir del darrer inventari realitzat

en el 2005.

- Pel control específic de les instal•lacions es farà el mostreig en

els punts de mostreig d’aigües, la numeració i coordenades dels

quals apareixen a continuació.

Pou no. Coordenades UTM (X,Y)

75 471845, 4387715

42 472120, 4386900

14 472620, 4386975

39 471950, 4389175

60 472500, 4388500

34 472760, 4388580

5 473200, 4387950

23 473475, 4388150

95 472850, 4387935

- Pel control de la planta de metanització, la de selecció d’envasos

i la de compostatge, es prendran mostres en els pous nº 75

(aigües amunt), 42 i 14 (aigües avall) cada any.



Pàgina 348




- Per al control de la planta de tractament d’escòries i del dipòsit

de cendres es prendran mostres en els pous nº 39 (aigües

amunt), 60 i 34 (aigües avall) amb periodicitat trimestral.

- Per al control de l’abocador d’emergència i de la planta

incineradora es prenen mostres en els pous 34 (aigües amunt),

95, 23 i 5 (aigües avall) amb una periodicitat trimestral durant la

fase d’explotació.

- Per al control de l’abocador de coa es prendran postres en els

pous 60, 95, 53, i 5. La periodicitat dels anàlisis serà trimestral

durant els seus primers dos anys d’explotació. Posteriorment, i

tant durant la resta de la fase d’explotació com durant la

posterior fase de clausura, durant 30 anys, les analítiques

tindran una periodicitat semestral.

- Per al control de la planta d’assecat de llots es pendran mostres

en els pous 60 (aigües amunt) 53 i 14 (aigües avall) anualment.

- Per al control de les aigües residuals i lixiviats de la planta de

metanizació, la de selecció d'envasos i la de compostatge es

pren una mostra de la bassa de l'estació depuradora,

mensualment quan l'aigua s'utilitza per rec i quinzenalment quan

s'aboca a jaç públic.

- Per al control de les aigües pluvials i lixiviats del dipòsit de

cendres, es pren una mostra a la bassa de lixiviats, determinant-

se amb una periodicitat mensual el volum evacuat i trimestral la

seva composició.

- Per al control de lixiviats de l'abocador de coa es prenen mostres

a la bassa de lixiviats, determinant-se amb una periodicitat

mensual el volum evacuat i trimestral la seva composició.

Els cuadres a continuació indiquen els paràmetres analitzats en cada un dels

controls realitzats.



Pàgina 349




-



Pàgina 350






Pàgina 351






Pàgina 352






Pàgina 353




Els resultats obtinguts mostren els següents trets:

- La concentració de sals es manté respecte dels valors històrics

com indiquen els paràmetres duresa, conductivitat, nivells de K,

Mg i Ca amb fluctuacions periòdiques possiblement degudes a

les variacions pluviomètriques.

- Els valors de TOC i AOX són més elevats ens els darrers anys si

bé no es pot atribuir al funcionament de les plantes doncs

aquesta variació s'observa tant aigües amunt com aigües avall

de les instal·lacions.

- Afeccio puntual al pou 95 per lixiviats procedents de l'antic

abocador de residus urbans d'Emaya, per sobre del qual es

troba l'actual abocador clausurat.

A banda, d’acord amb el PMVA del PDSGRCDVPFU aprovat en data 22 de

gener de 2007 pel Consell Executiu del Consell de Mallorca i publicat al BOIB

nº38 de 13 de març de 2007, per a la Planta de Tractament de Bunyola (PT1),

estableix que han d’agafar-se mostres anuals en els pous:

Pou no. Coordenades UTM (X,Y)

ACA 867 472346 , 4390381

N23 473475 , 4388150

CAS 480 474268,3 , 4388853,07

En els quals han d’analitzar-se els paràmetres següents: pH, conductivitat, Ca,

Mg, sulfats, nitrats, nitrits, clorurs, bicarbonats, Na, K, Cd, Pb, Cr i Hg.



Pàgina 354




Els resultats es presenten als gràfics a continuació:

Es veu que pel que fa al calci i al bicarbonat, es superen en la majoria dels

casos els nivells límits establerts en les normatives, tenint una tendència a

l’alça en el cas del pou N23.



Pàgina 355




Zona 2

Els controls que es realitzen a la zona 2 i els resultats obtinguts es presenten a

continuació.



Pàgina 356






Pàgina 357






Pàgina 358






Pàgina 359




De l'anàlisi de les dades anteriors es pot concloure que la qualitat de les aigües

subterrànies presenta problemes d’elevat contingut en clorur i en sodi, indicatiu

de problemes de salinització, observant-se que la salinitat és major en els pous

més propers a la costa.

També s'observa que els valors de nitrats estan sistemàticament per damunt

del valor de referència guia per aigües potables, el que és habitual a tota la

zona.

Cap d'aquestes situacions és atribuible al funcionament de les instal·lacions de

la zona 2 incloses en el sistema de gestió actual doncs s'observen des d'abans

d’iniciar l'activitat que s'analitza.

No obstant l'anterior, la proposta de dur a terme la mineria d'abocador a la zona

2 que es proposa en aquest Pla serà beneficiosa doncs es disminuirà el

possible risc derivat de l’abocament de residus històric. També caldria executar

el més aviat possible la clausura del vas 4 prevista i pendent d'autorització.



Pàgina 360




Altres zones i instal·lacions

També es controlen les aigües subterrànies al voltant de les instal·lacions

següents:

Plantes de compostatge (zones 3, 4, 5 i 6 del PDSGRUM): una mostra a

l’aprovació del Programa i posteriorment cada any. Les plantes en aquestes

zones són les plantes de compostatge de Sa Pobla, Ariany i Felanitx. Per a la

resta d’instal•lacions de compostatge, no situades sobre un aqüífer lliure,

lògicament no es realitza control de la qualitat d’aquest.

Estacions de Transferència: Per a realitzar el control de las aigües

subterrànies de les estacions de transferència assenyalades en el PDSGRUM,

es tindrà en compte el que segueix:

Per a aquelles instal•lacions situades sobre la zona no saturada d’un aqüífer

lliure i, per tant, potencialment susceptibles de contaminar-lo, es prendrà una

mostra a l’aprovació d’aquest Programa, i posteriorment cada 5 anys, en un

pou situat aigües avall en la direcció del flux de l’aqüífer en els punts de

mostreig coincidents amb els de la «Xarxa de control piezomètric i de qualitat

química» de la Direcció General de Recursos Hídrics. ET2- Nord, ET3- Centre,

ET4- Sud

Els paràmetres a determinar seran els següents: pH, conductivitat, Ca, Mg,

duresa, sulfats, nitrats, nitrits, clorurs, bicarbonats, Na, K, Cd, Pb, Cr, Hg i

microbiològic (E. coli, Enterococs, bacteris aeròbics 37ºC, bacteris aeròbics

22ºC i C. perfringens).

Per a la resta d’instal•lacions al no estar situades sobre un aqüífer lliure, no es

realitzarà control.

De l'anàlisi de les dades analítiques d'aquests controls es conclou que no hi ha

cap afecció a les aigües subterrànies derivades del funcionament de les

plantes.



Pàgina 361






Pàgina 362






Pàgina 363




Centres de transferència i pretractament: es porta a terme un anàlisi anual

dels paràmetres de pH, conductivitat, Ca, Mg, sulfats, nitrats, nitrits, clorurs,

bicarbonats, Na, K, Cd, Pb, Cr i Hg, en els pous tant aigües amunt com avall

següents:

Els resultats obtinguts es presenten a continuació:



Pàgina 364




CTP 1: INCA

En aquest cas, els nivells de nitrat, bicarbonats i potassi es troben per sobre

dels nivells límits. Malgrat tot, cal assenyalar que en els dos primers, es

produeix aquesta superació tant aigües amunt com avall motiu pel qual no pot

atribuir-se l’efecte al centre de transferència i pretractament. Ara bé, en el

tercer cas, pel que fa referència al pou N6 (aigües avall) es veuen clarament

superats el límit, el qual en els altres tres pous analitzats es troba al voltant dels

5mg/L. Aquests paràmetres no són paràmetres normalment lligats a l'activitat

de tractament de RCDs, sinó que normalment estàn associats a problemes de

salinitat, reg amb aigües residuals tractades i/o amb pràctiques agrícoles poc

adequades. En qualsevol cas caldria un estudi més detallat per arribar a

esbrinar concretametn quina és la causa.



Pàgina 365




CTP 2: Llucmajor

Pel que fa al calci, els valors observats es troben per sota del límit establert,

superat tan sols en la campanya de 2008 i la de 2009, però tant a 2010 com

2011 els valors d’aquest paràmetre han disminuït. En el cas del bicarbonat es

troben per sobre dels 200mg/L en ambdós pous, sent una mica superiors els

valors obtinguts en l’AAS3217 (aigües avall).

CTP 3: Artà



Pàgina 366




CTP 4: Manacor

Els nivells de calci tant a aigües amunt com avall es troba per sobre dels

100mg/L (valor límit), sent una mica superiors els enregistrats en els d’aigües

avall. En el cas del magnesi, als dos pous situats aigües avall es troben valors

una mica superiors als 50mg/L, mentre en aigües amunt es troben sobre els

35mg/L aproximadament. Un cas especial és el dels nitrats, els quals en aigües

amunt es registren uns valors més alts que en aigües avall. No obstant, en

aquest cas cal parar atenció als resultats obtinguts en el darrer control (2011),

segons el qual els valors per aquest paràmetre del pou D137611 han sofert un

increment força important situant-se per sobre del límit. En referència als

bicarbonats, es troben en els tres casos situats en per sobre del límit.



Pàgina 367




CTP5: Calvià

Pareix a ser que en l’últim control realitzat els valors per als quatre paràmetres

analitzats ha sofert un fort augment, situant-se molt per sobre del valors límits,

el que pot ser indicatiu de intrusió salina, donat que augmenten tant el clorur

com el sodi i en menor escala del potasi, i es confirma per l'augment també de

la conductivitat.



Pàgina 368




CTP 6: Porreres

En els quatre paràmetres analitzats, en el pou situat aigües avall CAS391

s’observen valors molt per sobre dels altres tres pous, sent especialment

significatiu en el control de 2010. Cal dir, que en el darrer control dut a terme

aquests valors han disminuït considerablement, tot i així continuen sent valors

molt elevats.



Pàgina 369




9.2.3 Anàlisi d'impacte sobre el sòl de les instal·lacions actuals

El potencial impacte sobre el sòl ve donat per la possible deposició de

contaminants procedents de les emissions atmosfèriques de les plantes de

tractament actuals i per tant es duen a terme controls de sòls únicament a la

zona 1.

Segons el Programa de Mesures i Vigilància Ambiental de les infraestructures

previstes en el PDSGRUM, per al control del conjunt d’instal·lacions ubicades a

la zona 1 es prendran mostres de sòls en 13 punts, considerant dos d’ells de

referència (J i L), i s’analitzaran metalls pesants.

La ubicació d'aquests punts es mostra en la figura següent:



Pàgina 370




Metalls pesants

Arsènic (As) Cadmi (Cd) Coure (Cu)

Crom (Cr) Ferro (Fe) Manganès (Mn)

Mercuri (Hg) Níquel (Ni) Plom (Pb)

Vanadi (V) Zinc (Zn) Estany (Sn)

Bari (Ba) Cobalt (Co) Molibdè (Mo)



Pàgina 371




Periodicitat: anual



Pàgina 372






Pàgina 373






Pàgina 374




També s'analitza el continugut en dioxines i furans per tal d'analitzar la seva

evolució.

Els valors obtinguts indiquen que el funcionament de les instal·lacions no ha

implicat impacte negatiu sobre el factor sòl.

PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ (PM10 i PM2,5) · de primavera-estiu. Durant l’any 2010 no s’han...

Documents

Transcript of PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ (PM10 i PM2,5) · de primavera-estiu. Durant l’any 2010 no s’han...