Introducció a la Cultura de Projecte

Treball 2 - El joc

“PATI”(PATIO, YARD)

Pol Ricart Herms

Grau en Arts i Disseny

Grup: 1.3

Març del 2013

Índex

1. Enunciat de l’exercici

2. Procés de Treball

2.1. Assumpte

2.2. Mapa conceptual

2.3. Primeres idees i recursos referencials

2.4. L’obra: “Pati”

2.4.1. Ubicació

2.4.2. Significat de l’obra

2.4.3. Materials i tècniques

2.4.4. Concreció i resultat

3. Fonts

1. Enunciat de l’exercici

Amb l’objectiu de reflexionar sobre els jocs saludables tant físicament com

mentalment, d’incentivar la pràctica d’exercici físic i l’estimulació la sensibilitat i el

desenvolupament de les habilitats manuals de la població infantil, concebre i

projectar un element lúdic (joc, joguina, etc.) Aquest podrà ser concebut per a jugar

de manera individual o en grup i per espais interiors o a l’aire lliure.

2. Procés de Treball

2.1. Assumpte

En relació al joc, el primer que em passa pel cap és l’espai, l’espai de joc. Per

això, la meva tria és el tema de la relació Joc-Espai.

En el meu cas, el joc està molt lligat a un espai concret, el pati de casa meva, que

és el lloc on solia jugar des de ben petit.

Per tant, la meva proposta ha de passar pel retorn a aquest espai tant especial per

a mi: vull “jugar” com quan era petit, tornar enrere, viure novament les sensacions

que havia sentit en aquest espai. Recordar les olors de llenya i calderes engegades,

el xiuxiueig de la brisa del vent i el cant dels ocells de bon matí.

2.2. Mapa conceptual

2.3. Primeres idees i recursos referencials

La meva primera idea, va ser fer una “performance” al pati de casa meva,

segurament influenciat per la recent visita a l’exposició “Explosió! El llegat de

Jackson Pollock”, a la Fundació Miró. Algunes obres em van semblar sorprenents,

ja que el concepte que volien transmetre era fascinant. Vaig pensar que aquest tipus

de llenguatge encaixava perfectament per transmetre el concepte que jo tenia al cap.

Pensava en un tipus d’obra més “conceptual” que “formal”.

El “concepte” que jo volia transmetre era el “jugar” en un espai concret que, en

el meu cas, era el pati de casa: jugar com ho feia quan era petit.

Quan jo era petit, jugava amb la pilota, amb una caseta; el pati era l’estadi del

Maracaná o el Gran Canyó de Colorado. Era un espai que es transformava segons la

meva imaginació. Així jugava, normalment sol.

Actualment, la meva manera de “jugar” o divertir-me és molt diferent. Ara, la meva

idea de “joc”, és pintar.

Per això, em va semblar, que podia transmetre aquesta idea de “joc”, “jugant”, és

a dir, “pintant”. O, el que és el mateix, “jugant al pati”, és a dir “pintant al pati”. El

que no podia era pintar “tot el pati”, per això vaig pensar en disposar d’una tela de

grans proporcions que fos “el meu pati”.

Utilitzaria una gran tela per tal de poder jugar en un espai gran (com ho era el

meu pati) amb la intenció de que tot el meu cos fos partícip de la realització

d’aquest joc. Volia jugar amb els colors més vius (colors primaris) per tal

d’expressar amb nitidesa, amb els colors més innocents i feliços que van

caracteritzar la meva infantesa, els que expressen més i transmeten més energia.

Quan es juga, l’empremta del joc queda a la gespa. Així volia jo, que la pintura

quedés sobre el llenç com l’empremta del meu “joc”.

Jugaria amb la pintura sense la intenció de realitzar cap tipus d’obra final en

concret, sinó el fet de “pintar per jugar”, sortís el que sortís. El meu cos seria el

pinzell, jo caminaria, m’hi estiraria, amb el meu cos cobert de pintura, deixaria

l’empremta del joc.

Vaig dur a terme aquesta proposta, que va tenir com a resultat un llenç pintat.

Però no em va acabar de convèncer. Allò era el “resultat” del joc, però no era el

“joc”. Era el joc ja acabat, però jo havia volgut representar l’ “estar jugant”, el

moment del joc. El que quedava era l’empremta, però no el joc en procés. Era el

paisatge “després del tornado”, jo volia reflectir “el pas del tornado”. Cóm podia

fer-ho?

De la resposta a aquesta pregunta, va venir el treball definitiu.

*Els vídeos i imatges els trobareu a la carpeta “Empremta” de l’Annex del treball.

2.4. L’obra: “Pati”

2.4.1. Ubicació

Pati de “Villa Rosita”, l’Ametlla del Vallès, Barcelona.

2.4.2. Significat de l’obra

La resposta a la pregunta que formulava a l’apartat 2.3, és a dir, cóm podia

reflectir el “fet” de jugar i no el seu “resultat”, va ser que “l’obra” havia de ser el

propi procés de “pintar” (“jugar”). Per tant, l’obra seria la filmació de l’acte de

pintar sobre la tela que havia dit que seria el “pati”.

Per tenir documentació sobre el procés creatiu, jo havia decidit filmar-

me, donat que des del primer moment vaig entendre aquesta activitat com una

“performance”. Per això, ja tenia l’enregistrament fet. No va ser premeditat. Va

ser, justament, en veure la gravació que vaig entendre que l’ ”obra” era allò, no

la tela resultant del treball, sinó el vídeo que recollia el procés de la seva creació.

Vaig decidir deixar el vídeo tal com era, sense talls però vaig passar-lo a

gamma de grisos. Per què en blanc i negre? Traient-li el color aconseguiria

donar més importància al procés que a la pròpia tela pintada. Gravat en color, la

vista se’m desviava cap a la tela (la tela era la protagonista), però el que volia

destacar era la importància del procés de realització, el “joc”. Amb el vídeo,

també volia que es veies el temps, el ritme real, global. El “joc” es veu

clarament, començo amb la roba impecable, el “pati” està net, es a dir la tela esta

neta, poc a poc la tela i jo ens “fonem” en un procés de joc on intervenim els

dos, els dos ens embrutem, jo, fent de pinzell i ella fent de suport (el pas del

temps es essencial pel concepte joc). Per jugar, necessitem un temps temps “X” i

un espai determinat.

Al final queda una empremta damunt de la tela, i la tela està tant

integrada en la seva funció de “pati” que deixa empremta al propi pati. La

càmera i jo estàvem sols, vaig utilitzar un petit trípode. Així, la sensació de

“jugar sol” al pati era completa.

Si aquesta fos una peça d’exposició, aquest vídeo està pensat per

recomençar cada vegada, es a dir, un vídeo que no para de donar voltes, sense fi.

La tela, és una empremta que resta al pati, però no està pensat exposar-la ja que

és un resultat personal que m’ha servit per realitzar la meva obra al complet, i

trobar-li un significat contundent. El que he volgut és mostrar el procés i que

cadascú pensi en el “seu” espai de joc.

El nom de l’obra deriva d’aquesta cerca personal per un espai que defineixi

el concepte de joc. Jo he trobat el meu espai de joc: és el pati de casa meva, per

tant la meva obra nom: “Pati”.

2.4.3. Materials i tècniques

‒ Tela (1,50m x 6m).

‒ Guaix, aigua.

‒ Càmera de vídeo: CANON LEGRIA HF R106

‒ Trípode per la càmera.

La definició més precisa de la tècnica de l’obra és conceptual, ja que el

concepte o la idea preval sobre els aspectes estètics o materials.

Pel que fa a la primera part del treball, es a dir la part “pictòrica”, no tenia la

intenció de que tingués una tècnica determinada, simplement volia jugar amb

pintures. Segurament, però, pot semblar un action painting, però no en segueix

les seves regles explícites; o com anomenava Niki de Saint Phalle i Robert

Rauschenberg: Movement in art, però tampoc se’l podria definir com la tècnica

d’aquesta obra.

Pel que fa a la part del treball gravat en vídeo, es a dir el definitiu, es tracta

d’un pla breument picat, que no es mou de posició i s’aguanta per mitjà d’un

trípode. El vídeo pretén ser el més senzill possible, per tal de no ser interpretat

d’altra manera a la ja he concretat detingudament a l’apartat anterior.

2.4.4. Concreció i resultat

Nom de l’obra: “Pati”(Patio, Yard).

Tècnica: Vídeo de 16 minuts i 45 segons en el qual és veu una

interpretació del que és el procés del “joc”.

Descripció: Una instal·lació (tela) reposa damunt la gespa d’un pati,

l’artista pinta (“juga”) d’amunt d’ella fins cansar-se. Tela-artista, tindran la

funció de pati-nen. L’empremta que deixarà l’artista sobre la tela és

sinònim a l’empremta que deixa el nen sobre el pati. Ens fixarem en com

aquest nen o artista juga, s’embruta i connecta amb la natura de l’espai que

l’envolta.

Fotogrames del vídeo de l’obra “Pati”, matí del 9 de març de 2013:

*Els vídeos i imatges els trobareu a la carpeta “Pati” de l’Annex del treball.

3. Fonts

‒ Obra:

Niki de Saint Phalle / Robert Rauschenberg

“Painting Made by Dancing”, 1961

Acrílico sobre tela

207 x 413,5 cm

Moderna Museet, Estocolmo. Donación de Pontus Hultén, 2005

Obra exposada a la Exposició temporal a la Fundació Miro, “Explosió! El llegat

de Jackson Pollock”.

‒ Recursos web:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Action_painting

http://ca.wikipedia.org/wiki/Art_conceptual

http://www.fundaciomiro-bcn.org/exposicio.php?idioma=6&exposicio=4596

http://www.modernamuseet.se/en/Stockholm/Exhibitions/2012/Painting-as-

Action/

*Per més informació sobre l’obra “Painting made by dàncing” i informació d’altres artistes de la

exposició, la podeu trobar la carpeta Referències adjunta a l’Annex del treball.