PROJECTE PATI

1. Justificació

2. Descripció del centre-alumnat

2.1. Recursos humans

2.2 Recursos materials

2.3 Alumnat

3. Objectius

4. Comissió pati

4.1 Membres

4.2 Funcions

5. Organització

5.1 Espais

5.2 Temporització (calendari, horari, guàrdies...)

5.3 Encarregats

5.4 Dies de pluja

6. Mediació (normes i protocol)

7. Activitats

8. Avaluació

1. JUSTIFICACIÓ

La finalitat de l’elaboració d’aquest projecte ve donada a partir de la necessitat de

fomentar un pati actiu, millorar la convivència escolar i oferir alternatives als jocs

de sempre.

2. DESCRIPCIÓ CENTRE-ALUMNES

L’escola Misericòrdia és un centre d’atenció educativa preferent (CAEP) d’una línia.

Està situada en un barri perifèric de la ciutat de Reus. La tipologia de l’alumnat és

diversa perquè presenta diferents condicions socials i culturals,essent el seu nivell

sòcio-econòmic mitjà-baix. En aquests moments hi ha aproximadament un 50% de

famílies de procedència estrangera.

3. OBJECTIUS:

1. Potenciar un pati actiu i saludable.

2. Millorar la convivència.

3. Fomentar la solució pacífica de conflictes.

4. Donar eines als alumnes per a que aprenguin a ser autònoms i a prendre

decisions.

5. Aprendre diferents tipus de jocs.

6. Afavorir la creativitat a través del joc.

4. COMISSIÓ DE PATI:

● MEMBRES:

○ 1 mestre/a de cada cicle, preferiblement que no sigui el coordinador

de cicle.

○ Mestres especialistes.

○ Si es considera oportú, es faran reunions amb els delegats/ades de

cada classe.

● FUNCIONS:

○ Organitzar el temps d’esbarjo:

■ Fer un buidatge de les normes del NOFC que fan referència al

pati i fer-les arribar als tutors.

■ Decidir quin material es requerirà per a les activitats

planificades.

■ Organitzar la pista polivalent (minitennis, bàsquet i futbol-sala).

■ Anomenar responsables temporals del material de pati.

■ Sistematitzar el treball dins l’aula dels diferents jocs a partir

de les propostes de cada cicle (implicació de totes les àrees/

mestres).

■ Establir un mecanisme de resolució de conflictes a través de

l’assignació de mediadors/es. (bústia al vestíbul on puguin

expressar el conflicte)

■ Fer una proposta d’activitats alternatives a l’aula per als dies de

pluja.

■ Portar un control de material de pati que és necessari per aquell

trimestre.

■ Animar a la resta del claustre perquè s’impliqui amb el projecte

de pati.

■ Recollir i valorar les propostes de l’alumnat i del claustre, a

través dels delegats/des de les aules.

■ Fer un seguiment i propostes de millora del projecte i dels

objectius a assolir.

5. ORGANITZACIÓ:

● ESPAIS:

○ Aula de psicomotricitat: disponibilitat per dies i cicles.

○ Pista polivalent: disponibilitat per dies i cicles.

○ Pista de volley: disponibilitat per dies i cicles.

○ Jocs pintats (twister, xapes, xerranca, abecedari, tres en ratlla,

escacs)

● CALENDARI, HORARIS I GUÀRDIES DE MESTRES

- Calendari trimestral de jocs i material que surt al pati.

- Horari: Infantil (10:30 a 11:00) i Primària (11:00 a 11:30)

- Guàrdies. Les estipulades a l’inici de curs.

● ENCARREGATS

- Encarregats de treure i recollir el material. S’establirà un sistema rotatiu.

● DIES DE PLUJA

- Alternatives de jocs a l’aula.

6. MEDIACIÓ, NORMES I PROTOCOL:

- Creació del càrrec de mediador al grup classe de 3r fins a 6è. El càrrec serà

rotatiu. La finalitat d’aquesta figura és ajudar a solucionar els problemes que

sorgeixen a l’hora del pati entre alumnes de cursos iguals o inferiors. Aquesta tasca

serà supervisada per un adult quan sigui necessari. Els mediadors estaran al pati

amb un pitrall (dorsal) per tal de ser identificats amb facilitat. Els mediadors han

de calmar a les parts implicades, escoltar les diferents versions, intentar trobar

una solució justa, pacífica i consensuada. en cas que la mediació no sigui possible,

l’adult intervindrà.

-Caldrà seguir les normes estipulades al NOFC:

- Cada tutor es fa responsable de recordar les normes que la comissió li haurà

proporcionat.

7. ACTIVITATS:

El projecte pretén fer un recull d’activitats que es poden fer al pati a disposició de

la comunitat educativa. A continuació presentem una mostra:

Nombre de jugadors Cicle destinatari Material Nom del joc

De 2 a 6 aprox.

Tots Saquet de sorra o

pedra i la xerranca

dibuixada a terra

XERRANCA

Funcionament del joc

Les mides dels requadres depenen de l’edat dels nens, de manera que puguin anar

al quadrat següent d’un salt. S’hi juga amb un marcador, normalment una pedreta

(un palet) o un saquet de sorra. El primer jugador llença el seu marcador al primer

quadrat. Ha d’anar a parar dins del quadrat sense tocar cap línia. Si no és així, el

jugador perd el torn. Si el jugador el llença bé, ha de saltar dins el requadre a peu

coix. Quan el jugador arriba al final del dibuix (el darrer requadre), es gira i salta

de quadre en quadre en sentit contrari i s’atura per recollir la seva pedra. El

jugador continua tirant la seva pedra en un quadrat i continuant de la mateixa

manera. Perd el torn si salta damunt d’una línia, es descuida un quadrat o perd

l’equilibri. Ha de repetir la seqüència quan li torni a tocar. El primer jugador que

completa tot el recorregut per cada requadre numerat de la “Xerranca” és el

guanyador.

Nombre de jugadors: Cicle destinatari: Material: Nom del joc:

A partir de dos A partir de P5 Reciclat (gots,

taps…) TRES EN RATLLA

Funcionament del joc:

L'objectiu és aconseguir posar tres peces sobre el tauler (de 3 per 3 posicions)

de manera que estiguen en línia recta (horitzontal, vertical o diagonal).

Nombre de jugadors: Cicle destinatari: Material: Nom del joc:

A partir de quatre A partir de P5 Pilotes FOUR SQUARE

Funcionament del joc: ENLLAÇ

Nombre de jugadors: Cicle destinatari: Material: Nom del joc:

De dos a quatre

A partir de P3

Dues “ruletes”

indicant colors i

extremitats.

TWISTER

Funcionament del joc

Una catifa on hi veiem dibuixats cercles de diferents colors i una ruleta. La ruleta està dividida en

4 parts, que corresponen; al peu dret, a l'esquerra, a la mà dreta i a l'esquerra. Cada part té tots

els colors que es troben en la catifa.

El primer jugador ha de fer girar la ruleta, aquesta indica on ha de posar les extremitats. Per

exemple peu dret sobre el color blau. El següent jugador ha de fer girar la ruleta, observar què ha

tocat i col·locar-se sobre els llocs indicats, fent que pugui entortolligar-se amb l'altre jugador.

Així successivament, quan tots els jugador estiguin ja sobre la catifa, es repetirà l'operació. Fent

que el primer jugador torni a girar la ruleta però no podrà moure's del punt on es trobava. Tot

això s'ha d'aconseguir sense caure sinó el jugador quedarà eliminat.

Nombre de

jugadors: Cicle destinatari:

Material:

Nom del joc:

D’un a deu. A partir de P5 Segons variant del

joc.

ABECEDARI i les

variants.

Funcionament del joc

L’Abecedari que hi ha pintat al pati ofereix vàries possibilitats de joc:

1.El bàsic seria el propi abecedari (llegir-lo, memoritzar-lo, caminar per les

lletres, comptar vocals i consonants…).

2. Formar paraules: l’alumnat pot anar confegint paraules passant en ordre per

cadascuna de les lletres. La resta de jugadors han d’encertar la paraula. Per

jugar-hi es poden fer servir diferents mètodes:

2.a. Paraules amb taps numerats: dos jugadors pensen una paraula cadascun i han

de posar els taps numerats ordenats fins a formar-la. Es compten les lletres que

la componen, es treballa la consciència fonològica, es mira si hi ha algun dígraf…

Es pregunta la paraula a un nen /a i si l’encerta serà el seu torn per formar una

nova paraula.

2.b Frases amb taps numerats: igual que la modalitat anterior però es preparan

uns taps diferents per assenyalar la separació de paraules.

2.c. Respondre preguntes, relacionar conceptes: es fan dos equips, i a la vegada

cada equip es divideix en dos grups. Un dels dos grups té el foli de preguntes

/conceptes i l’altre grup té etiquetes amb les respostes /conceptes. Un a un, els

jugadors del grup que té les respostes va a l’abecedari i “escriu” la paraula que li

ha tocat. La resta del seu equip ha de “llegir-la” i anotar-la al seu full de

preguntes/conceptes al lloc corresponent. El primer equip que completi el full de

preguntes/conceptes, guanya. Per exemple, es pot fer amb “països-capitals”,

“ingredients-plats”, “singulars-plurals”... O proposar preguntes de resposta curta i

directa.

Aquestes són algunes de les propostes que es poden posar en pràctica fent servir

l’Abecedari, que es poden ampliar o simplificar.

Nom del joc: Cicle destinatari: Material: Nombre de jugadors:

3x3

Bàsquet Mitjà i Superior Pilota de bàsquet Sis

Funcionament del joc:

Nombre de

jugadors: Cicle destinatari: Material: Nom del joc:

A partir d’1.

A partir de P5 escales CEL, MAR I TERRA

Nom del joc:

Bomba

Cicle destinatari:

A partir de P4

Material:

una pilota de

plàstic

Nombre de jugadors:

Un grup de mínim 6 o 7

persones.

Funcionament del joc

La bomba és un joc col·lectiu que es pot jugar tant a l’interior com a l’exterior.

Consisteix en formar una rotllana i escollir un jugador per fer de rellotge de la

bomba. Un cop triat, normalment el professor li diu un número, que en aquest cas

li direm X, mentre aquest es col·loca al mig de la rotllana assegut amb els ulls

tancats. Aquest va contant fins a X i els altres jugadors de la rotllana es van

passant la pilota tant ràpid com poden sense que toqui al terra i canviant de sentit

quan el del mig de la rotllana ho anuncia. Quan falten 10 segons per arribar a X el

jugador del mig diu “la bomba s’acosta” i un cop ha arribat a X crida “BOMBA!”.

El jugador que tenia la pilota en el moment de l’explosió s’asseu al terra amb les

cames obertes. Per passar la pilota, els jugadors del seu costat hauran de posar

un peu entre les cames del que està assegut.

Es repeteix el joc fins que queda un únic jugador dret.

S’hi poden fer les variants que es vulguin depenent del gust de cada grup.

Nom del joc:

Aranya peluda

Cicle destinatari:

des de P5

Material:

Pista polivalent

Nombre de jugadors:

a partir de 2

Funcionament del joc:

Hi ha una ratlla on es col·loca un/a alumne/a. La resta hauran de creuar aquesta

ratlla sense ser agafats. Qui sigui agafat passa a parar-la. El joc s'acaba quan

tothom ha estat agafat.Regles:

Els que paren han de tenir sempre un peu damunt la ratlla.

Només poden pivotar endavant o endarrera.

Nom del joc:

Policies i lladres

Cicle destinatari:

a partir de cicle

inicial

Material:

Nombre de jugadors:

mínim 2 jugadors/es

Funcionament del joc

Un equip són els policies i han d'atrapar als lladres, que es desplacen lliurement

per l'espai. Els policies que toquin un lladre l'han de portar a una zona que és la

presó, d'on no poden sortir fins que no siguin salvats per un altre lladre. Un parell

de policies es queden vigilant la presó per evitar que salvin als presoners. Si un

lladre aconsegueix salvar els seus companys, se salven tots els que estiguin

agafats de les mans formant una cadena.

Nom del joc:

Escacs

Cicle destinatari:

A partir de 6 anys

Material:

taulell pintat al

terra i fitxes (gots

amb els dibuixos,

fetes pels alumnes

amb material

reciclat).

Nombre de jugadors:

2 mínim.

També poden jugar

per equips.

Funcionament del joc

Cadascun dels dos jugadors disposa de 16 peces. Per diferenciar-les, les d'un

jugador són de color clar i se les anomena les blanques i les de l'altre són de color

fosc, i son anomenades les negres. N'hi ha de 6 tipus diferents; cada jugador té:

vuit peons, dues torres (també anomenades antigament rocs, d'on deriva la

paraula enroc), dos cavalls, dos alfils, una dama (també anomenada de vegades

reina) i un rei.

● El Peó simbolitza un soldat d'infanteria: el malnom significa "(soldat)

que va a peu". És la peça de menys valor i és una figura que representa

una persona estilitzada, d'estatura petita. Quan es promou o "corona"

(quan un peó arriba fins a l'última línia del tauler) el peó pot

transformar-se en la peça que hom desitgi, exceptuant el rei o un altre

peó.

● La Torre simbolitza una fortificació, tot i que més probablement devia

referir-se a una torre d'assalt mòbil de les que usaven per assaltar les

muralles a l'edat mitjana, ja que en aquella època es deia "roca", a un

carro de guerra -i encara avui, a la processó de corpus de València,

s'anomena així a un carro triomfal-. De fet, aquests mots provenen de

l'àrab "roc", que significa "carro". La figura representa una torre

emmerletada. Antigament se l'anomenava «roc», paraula de la qual

procedeixen enroc i enrocar.

● El Cavall simbolitza l'arma de cavalleria i la peça és una figura que

representa el coll i el cap d'un cavall.

● L' Alfil simbolitza un oficial de l'exèrcit o un funcionari mitjà, per això

en algunes llengües és anomenat «el bisbe». Originàriament era un

elefant, de fet el nom català prové de l'àrab "al fil", الفيل, «l'elefant». La

figura representa una persona estilitzada, d'estatura mitjana,

normalment amb mitra o elm.

● La Dama simbolitza el primer ministre o un alt funcionari, per això és

anomenada «emir» en el món àrab, però convertit aquí en la dona del rei.

La figura representa una persona estilitzada, d'alçada gran, normalment

amb diadema. Antigament rebia el nom d'«alferza».

● El Rei simbolitza el cap de l'exèrcit. La peça és una figura que

representa una persona estilitzada, d'alçada gran, normalment amb

turbant o corona que culmina en una creu.

Quan es comença a jugar, se sorteja el color de les peces que tindrà cada

jugador, ja que les blanques comencen a jugar i, per tant, porten la iniciativa del

joc, i tenen un lleuger avantatge. Si els mateixos jugadors fan més partides,

normalment van alternant el color amb el qual juga cadascun, per equilibrar les

oportunitats.

Cada peça té la seva manera específica de moure's, que es conserva al llarg de

tota la partida, amb l'única excepció de les jugades especials: la captura al pas

del peó i l'enroc . Per al neòfit és aconsellable aprendre el moviment de les peces

en l'ordre que apareix aquí.

● La torre

● L'alfil

● La dama

● El cavall

● El peó

● El rei

Als efectes de possibles canvis és molt important saber quin valor té cada peça,

en funció de la seva potència d'atac o defensa en el joc. Tot i que hi ha variacions

en els valors que considera cada autor, i en la pràctica hi ha molts més factors

que considerar a banda del material (com a ara el tipus de posició, l'activitat de la

peça en l'atac/defensa ...), no obstant es poden fixar uns valors estàndards per a

cada peça, prenent el peó com a referència i unitat de mesura:

● Peó: 1 punt

● Cavall: 3 punts

● Alfil: 3 punts

● Torre: 5 punts

● Dama: 9 punts

● Rei: Té valor infinit, ja que la seva pèrdua comporta perdre la partida.

Een situacions concretes, com en un final, com a peça d'atac pot tenir

un valor entre 2 i 3 punts.

Els alfils tenen més valor en posicions obertes que en les tancades, pel fet que

tenen més llibertat de moviments. En posicions tancades, tenen més valor els

cavalls.

Nom del joc:

Dames

Cicle destinatari:

A partir de 5

anys

Material:

Tauler pintat al

terra i fitxes

(fitxes o gots) de

dos colors.

Nombre de jugadors:

2 mínim.

També poden jugar

per equips.

Funcionament del joc

Les dames són jugades per dues persones en un escaquer de 8x8 escacs. La

casella a la dreta de cada jugador és blanca. Cada jugador disposa de 12 peces

d'un mateix color (l'un blanques, l'altre negres) que al principi de la partida es

troben a les caselles negres de les tres files més properes a ell. Es juga per torns

alterns. Comença a jugar el qui porta les blanques. En el seu torn cada jugador

mou una peça pròpia. Les peces es mouen (quan no mengen) una posició endavant

en diagonal a la dreta o a l'esquerra, a una posició adjacent buida.

Quan es menja, les peces salten per damunt d'una peça contrària situada en una

casella adjacent endavant, i van a parar a la casella immediatament següent, que

cal que estigui buida. Les captures es poden encadenar. Això és, si se salta una

peça i des de la posició on ha acabat es pot saltar una altra, es fa. Les peces

menjades no es retiren del tauler fins a acabar el moviment.

Si es pot, el jugador està obligat a menjar (totes les peces possibles). Davant de

diverses opcions, està obligat a menjar el màxim de peces possibles. Davant de

diverses opcions en què es menja la mateixa quantitat de peces, cal triar el

moviment en què es mengi el màxim de dames (vegeu la secció «La dama»).

En el joc més formal, si un jugador no fa una captura possible o no fa la captura

màxima l'altre jugador l'adverteix i està obligat a capturar (el màxim). En el joc

més familiar, en aquest cas, l'altre jugador el deixa fer i quan ha acabat de fer el

moviment erroni l'altre li bufa la peça amb què podia menjar (més). Això és,

l'agafa i la treu del joc. Sovint fa el moviment teatral d'apropar-se-la als llavis i

bufar-li literalment. En el cas que hi hagi dues peces susceptibles de ser bufades

pot triar-ne la que vulgui, però només una. El bufar una peça no constitueix

moviment. O sigui, després de bufar una peça contrària fem el nostre moviment

normal.

Quan una peça acaba un moviment en la darrera renglera de caselles, esdevé una

dama. Això se sol indicar posant-hi una altra peça al damunt (normalment, les

peces de jugar a dames són planes).

Les dames es mouen seguint les diagonals, però tantes caselles buides com vulguin.

Per a capturar salten per damunt d'una peça contrària que pot estar separada de

la dama per una línia de caselles buides, i poden acabar el salt en qualsevol de les

caselles buides que hi hagi darrere de la peça capturada. Com les peces normals,

les dames encadenen les captures, i com elles no treuen les peces capturades fins

a haver acabat totes les captures. Això ara té més sentit, ja que una peça de les

capturades, si la retiréssim abans de temps, podria permetre de capturar-ne

altres.

Com sempre, cal capturar el màxim de peces i en cas de poder triar, on hi hagi

més dames. Si es juga a bufar, les dames també es bufen.

Perd qui es queda sense peces sobre el tauler.

Si quan arriba el torn d'un jugador aquest no pot moure, ja que totes les peces

que li resten en joc estan bloquejades, la partida es considera taules. En algunes

variants locals o familiars, qui no pot moure perd.

Nom del joc:

4 en ratlla.

Cicle destinatari:

a partir de quatre

anys.

Material:

Taulell pintat.

Moltes fitxes de 2

colors diferents.

Nombre de jugadors:

2 mínim.

També poden jugar

per equips.

Funcionament del joc

El joc de col·locar peces d'un mateix color i aconseguir col·locar-ne quatre

d'alineades, en vertical, horitzontal o diagonal.

Nom del joc:

Bombes

Cicle destinatari:

inicial, mitjà i superior

Material:

Folis i boli

Nombre de jugadors:

De dos a vint

Funcionament del joc

Dos equips. A cadascun d’ells, entreguem un foli amb el dibuix de mig tauler d’escacs. Cada equip ha de pintar 10 mines al full (10 rodones).

(Mina)

Un dels equips comença a intentar travessar (d’un en un) el mig tauler d’escacs de filera en filera, intentant no xafar cap mina. Cada membre de l’equip que aconsegueixi travessar, guanya un punt. Quan tots els membres de l’equip hagin intentat pasar, se canvia el rol.

Nom del joc:

la serp

Cicle destinatari:

educació infantil

Material:

corda

Nombre de jugadors:

mínim 2 o 3 jugadors

Funcionament del joc:

Aquest joc de corda és útil per a la iniciació al salt. Consisteix en que dos nens o

nenes paren i agafen la corda per cada un dels extrems. Deixen plana la corda al

terra i la saccegen imitant el moviment de la serp. Els altres nens han de saltar de

banda a banda sense trepitjar la serp per “els pot mossegar”, si la trepitgen

intercanvien els papers amb els que estan parant.

Nom del joc:

el rellotge i variant

Cicle destinatari:

cicle inicial i mitja

Material:

corda

Nombre de jugadors:

13 jugadors

Funcionament del joc:

1. El rellotge I: Un/a para, deixa la corda estirada al terra i gira sobre ell

mateix imitant les agulles del rellotge amb la corda. Els altres participants es

reparteixen al voltant del que para i han d’evitar que els toqui la corda quan

aquesta arriba a la seva “hora”. Si mentre està girant la corda un participant la

trepitja o la toca passa al centre a parar.

2. El rellotge I:Per jugar al joc del rellotge cal establir prèviament el torn en què

saltaran els diferents jugadors. El salt es fa per rondes i a cada una d’elles es fa

tants salts com l’hora que toca. Això vol dir que s’inicia el joc i es diu: la una i tots

els jugadors, un darrere l’altre, van passant i saltant un cop.

Després es diu:les dues i tots saltaran dos cops; així fins les dotze en què

saltaran dotze vegades i finalitza el joc.

Nom del joc:

saltar a corda

Cicle destinatari:

des de inicial fins a

superior

Material:

corda

Nombre de jugadors:

minim 8 o 10 nens/es

Funcionament del joc

Dos jugadors agafen la corda pels extrems i li fan donar voltes. Els altres es

col·loquen en fila per anar passant a saltar. Si un/a no salta quan li toca o s’enreda

amb la corda, es para el joc i aquest passa a remenar la corda. Mentrestant, els

altres canten una cançó: “Maria” “El cocherito lere”, ... i segons com sigui aquesta,

es dóna a la corda un ritme diferent.

Joc simbòlic

Nom del joc:

Fireta

Cicle destinatari:

Parvulari

Material:

Elements de fireta:

olles, coberts,

plats, menjar, etc.

Nombre de jugadors:

Joc individual o

col·lectiu (el nombre

de jugadors variarà en

funció del material

disponible).

Funcionament del joc

El joc simbòlic és una activitat molt important en els nens i nenes de l’etapa

d’educació infantil. Durant l’hora d’esbarjo, els infants disposaran de la fireta. Hi

haurà una classe encarregada de treure i recollir el material.

Nom del joc:

Construccions

Cicle destinatari:

Parvulari

Material:

Blocs de

construcció, peces

apilables, caixes de

diferents mides,

material reciclat,

etc.

Nombre de jugadors:

Joc individual o

col·lectiu (el nombre

de jugadors variarà en

funció del material

disponible).

Funcionament del joc

El joc de les construccions és un dels més realitzats en l’etapa d’educació infantil

pel fet de treballar molts continguts alhora a través de l’acció directa: utilitzen

nocions de lògica-matemàtica (a través de les formes, mides, agrupacions,

seriacions, classificacions, etc.), es desenvolupa el coneixement intuïtiu de les

propietats dels objectes, s'estimula l’experimentació de les relacions

geomètriques, es fomenta la creativitat, imitació i es creen situacions

cooperatives i interaccions que fomenten el llenguatge.

Activitat psicomotriu lliure

Nom del joc:

Xanques, cèrcols,

pilotes

Cicle destinatari:

Parvulari i Cicle

Inicial

Material:

Xanques, cèrcols i

pilotes.

Nombre de jugadors:

Joc individual o

col·lectiu (el nombre

de jugadors variarà en

funció del material

disponible).

Funcionament del joc

En algunes de les sessions de psicomotricitat dutes a terme a l’Escola

Misericòrdia, s’utilitza aquest material (xanques, cèrcols, pilotes, etc.). Els nens i

nenes podran gaudir-ne també a l’hora de pati, de manera lliure i responsable.

Nom del joc:

Bitlles

Cicle destinatari:

A partir de P5

Material:

Bitlles (poden ser

fetes pels nens i

nenes amb

ampolles) i pilota

Nombre de jugadors:

De 2 a 5 jugadors

Funcionament del joc

Aquest joc consisteix a tombar un nombre determinat de bitlles mitjançant el

llançament d'una bola des d'una determinada distància. Els nens i nenes poden

realitzar un taller de confecció de bitlles a partir d’ampolles re-utilitzades.

Nom del joc:

Color-color

Cicle destinatari:

A partir de P3

Material:

No és necessari

cap tipus de

material

Nombre de jugadors:

A partir de 2 jugadors

Funcionament del joc

Un jugador, abans de perseguir els demés, ha de dir “Color, color…” i triar-ne un.

Els demés hauran de córrer a tocar alguna cosa del color esmenat. Si és atrapat,

haurà de parar.

Nom del joc:

El K.O.

Cicle destinatari:

CM i CS

Material:

Dues pilotes de

bàsquet

Nombre de jugadors:

De 2 a 8 jugadors

Funcionament del joc

Es col·loquen tots els nens i nenes en fila davant de la cistella de bàsquet. Els dos

primers disposen de les pilotes. L’objectiu és eliminar el jugador de davant

encistellant abans que ell. Un cop efectuada la cistella, es passa la pilota al

següent jugador de la filera.

8. AVALUACIÓ

La comissió de pati valorarà si els objectius marcats al projecte inicial s’han assolit

o no i farà les propostes de millora pertinents.