Projecte: millorem el nostre pati.Escola L’Arenal de Llevant

Curs 14-15

Fase 1: conèixerResum de les activitats

Educació Infantil

• P3: Peixos, Cavalls i Tigres

• P4: Granotes i Serps• P4: Granotes i Serps

• P5: Bosc i Riu

Comencem a parlar del patiOn juguem?

P3: MIREM EL PATI DES DEL GOOGLE EARTH.

TREBALLEM SOBRE EL PLANELL PER A SITUAR A ON SOLEM JUGAR MÉS.

P4: Amb qui juguem al pati ? A què juguem ?

“Em dibuixo amb els meus amics/es jugant al pati”

Recull dels espais del pati on ens agrada jugar.

Espais : al sorral, al mig de la pista, a les rampes , al costat de les rodes i caixes, al costat del gimnàs, a les grades, mirant els animals, al sorral de l'hort , on estan els conills, mirant les plantes de l'hort.

Sortim al pati per trobar els espais i omplim una enquesta per cada espai:

P5: Què ens agrada i que no ens agrada?

M’agrada No m’agrada

El pati gran perquè es pot córrer i construir cases amb les rodes i amb les caixes.Jugar amb els dibuixos que hi ha pintats al terra.La sorra de l’hort perquè es poden fer muntanyes i com

El pati petit perquè les joguines són de nens petits.Els nens juguin a futbol perquè quan xuten les pilotes, donen a altres nens i fan mal.Passar per la pista si hi ha pilotes.poden fer muntanyes i com

que hi ha menys nens, no molesten.Jugar amb les pilotes.

pilotes.El pati gran perquè hi ha molts nens a la pista.Fer castells al pati petit perquè els trepitgen.

Cicle Inicial

• 1r: les Aigües i els Indis

• 2n: els Rèptils i els Experiments• 2n: els Rèptils i els Experiments

Busquem adjectius per a definir el pati

Què hi fem, al pati?

Cicle Mitjà

• 3r: els Esports i la Cuina

• 4t: els Insectes i els Invents• 4t: els Insectes i els Invents

Ens agrada o no ens agrada?Cadascú posa sí o no a cada

racó del pati.

Expliquem com és i per què ens agrada el racó del pati on més anem.

4tA

4tB

EXPERIÈNCIES POSITIVES I EXPERIÈNCIES NEGATIVES AL PATI

Després d’una conversa de grup de les experiències que passen al pati i al lloc on passen, els nens van haver de fer un dibuix d’una experiènc ia personal positiva i una de negativa.

Una vegada fet el dibuix vam fer el recompte de tot s els espais que passen coses positives i dels espais que passen coses negatives.

Amb aquestes dades vam fer dues gràfiques:

CONCLUSIÓ 4tB:El lloc on passen més coses positives , és a la pista de bàsquet.

El lloc on passen més coses negatives és a les grades.

Cicle Superior

• 5è: L’Espai i Medicina

• 6è: A tota màquina i Cinema• 6è: A tota màquina i Cinema

M’agrada

No m’agrada

El projecte del pati també a la Setmana de la

Ciència

ACTIVITATS QUE PARTEIXEN DE REPTESE.I. 3 anysEns agrada molt fer forats a la sorra. Quin tipus de

sorra ens anirà millor? Experimentem amb la sorra del sorral, la de la platja, amb terra de l’hort... quina ens anirà més bé per fer flams i forats?

CONCLUSIONS DEL TREBALL SOBRE LES TERRES-SORRES DE L’ESCOLA:

- LA SORRA DEL SORRAL ÉS LA MILLOR PER JUGAR. PERQUÈ PODEM FER CASTELLS I FORATS.

E. I. 4 anysFem servir les rampes del pati per

jugar? Com hi juguem? Treballem elsdesplaçaments en el pla inclinat.

Tallers de rampes:Fem tres grups de tot P4.Taller a la rampa del gimnàs: Experimentar amb el p ropi cos i alguns materials.Taller a una de les rampes de la pista: Experimente m amb objectes i materials.Taller a l ’altra rampa de la pista: Experimentem amb caixes, c arretons i plataformes.

Anem al Parc de Diagonal Mar, a la muntanya màgica.

Conclusions: Després d ’uns dies d ’experimentació amb rampes sabem que:Hi ha coses que rodolen i coses que llisquen.Però també sabem que algunes coses poden rodolar i lliscar, depèn de la posició quan les posem a les rampes.Pels tobogans podem lliscar i també rodolar.Les coses baixen soles per la rampa, no hem de fer força.Hem de fer força per fer pujar les coses, les podem empènyer o estirar. Baixem més ràpid pels tobogans que tenen més penden t .Quan hi ha més inclinació les coses baixen més ràpi des.

E.I. 5 anys:Com és que hi ha nens i nenes que no

es volen posar la jaqueta quansortim al pati? Experimentem amb les temperatures, el sol, els tipus de joc...joc...

LA ROBA ENS FA TENIR CALOR O FRED DEPENENT SI ESTEM MOLT O POC ABRIGATS.

LES MANTES ENS FAN TENIR MÉS CALOR, PERÒ SI ESTEM DESTAPATS TENIM FRED.

SI FA SOL TENIM MÉS CALOR PERQUÈ LA TEMPERATURA ÉS MÉS ALTA I SI FA OMBRA O VENT TENIM MÉS FRED PERQUÈ LA TEMPERATURA

DESPRÉS DE TOTA LA SETMANA, ENTRE TOTS PENSEM QUINES SÓN LESVARIABLES QUE ENS INFLUEIXEN PER TENIR FRED O CALOR:

HI HA NENS QUE NO ES VOLEN ABRIGAR PERQUÈ FAN ALTRESCOSES PER NO TENIR NI FRED NI CALOR:

•QUAN TENIM CALOR, PODEM ANAR A DESCANSAR AL’OMBRA.•NO CÓRRER NI JUGAR A JOCS MOGUTS QUAN ESTEMSUANT.•ANAR MENYS ABRIGATS SI TENIM CALOR I POSAR-NOS LAJAQUETA I LA BUFANDA SI TENIM FRED.•SI TENIM FRED ENS PODEM CORDAR.•NO JUGAR AL SOL QUAN TENIM CALOR I NO JUGAR A

FRED PERQUÈ LA TEMPERATURA ÉS MÉS BAIXA.

ELS RADIADORS I LES ESTUFES FAN QUE TINGUEM CALOR. TAMBÉ HI HA AIRE FRED PER TENIR FRED.

SI FEM ESPORT O ENS MOVEM RÀPID, EL NOSTRE COS TÉ CALOR. SI ESTEM PARATS, POTSER TINDREM FRED.

•NO JUGAR AL SOL QUAN TENIM CALOR I NO JUGAR AL’OMBRA QUAN TENIM FRED.•REFRESCAR-NOS SI TENIM CALOR.•TREURE’NS LES SABATES I ELS MITJONS I TOCAR EL TERRAFRED PER TENIR CALOR.

HEM VIST QUE QUAN ENS MOVEM AL NOSTRE COS PASSEN COSESQUE PENSEM QUE ENS AJUDEN A NO PASSAR TANTA CALOR:

•QUAN ENS MOVEM, RESPIREMMÉS RÀPID.•EL COR ENS BATEGA MÉS RÀPID PERQUÈ ÉS MOLTIMPORTANT PEL COS.•MOLTS NENS I NENES PENSEN QUE LA SUOR ENS AJUDA ABAIXAR LA TEMPERATURA DEL COS PERQUÈ ÉS AIGUA,PERÒ HI HA ALGUNS NENS QUE PENSEN QUE NO, QUE ELSHI DÓNAMÉS CALOR.

• Cicle inicial. Els materials amb els que està construït el pati, com els utilitzem? Ens van bé?

.-Treballem les terres i les sorres

.- ELS POLÍMERS: plàstic, goma eva

Treballem les propietats dels materials:Absorció, duresa

CONCLUSIONS DELS EXPERIMENTS AMB LA SORRA I LA TER RA

Tota la sorra és igual?

Hem vist que les sorres són totes ben diferents. N’hi ha unes que són fines i d’altres gruixudes. No totes tenen el mateix color (marrons, negres, marro fluix, gris i vermell).

A la sorra de l’hort podem trobar animals, com els cucs, fils i arrels.

No totes tenen la mateixa temperatura ni pedres de la mateixa grandària.

PASSARÀ O NO PASSARÀ L’AIGUA?

La terra de l’hort deixar passar l’aigua més ràpid perquè està més escampada i queden uns foradets, però es pot filtrar. A més a més, està feta per plantar i deixar que les plantes agafin l’aigua.

En canvi la del sorral amb l’aigua s’enganxa molt més i costa que passi. Forma una bola que no deixa passar l’aigua, el fang.

LA SORRA TÉ FORÇA? QUINA TÉ MÉS FORÇA?

Sí que té força, però necessitem mullar-la i apretar-la molt bé, perquè sinó el castell no queda bé. La sorra fina té molta més força.La sorra fina té molta més força.

TOTES LES SORRES PESEN IGUAL?

No. La que pesa menys és la del hort. La sorra de la platja està formada per

granets que estan molt apretats i n’hi caben més. La de l’hort en canvi,

està formada per aire.

La sorra està formada per petites pedres i pot ser que pesin diferent.

QUINA SORRA ENS ANIRA MILLOR PER JUGAR AL PATI?

Per jugar ens aniria millor la del sorral i la de la platja per poder fer castells. Però si

plogués ens aniria millor la del hort, ja que absorbeix més i podríem gaudir de

més plantes al pati. Tot i així, ens embrutaríem més.

CONCLUSIONS EXPERIMENT POLÍMERS (PLÀSTIC, GOMA EVA)HEM OBSERVAT I HEM COMPARAT A ULL NU: PLÀSTIC, GO MA EVA I CARTRÓ. HEM FET HIPÒTESIS:1.EL PLÀSTIC S’EIXUGARÀ ABANS.2.EN EL PLÀSTIC EL TAP DE METALL RELLISCARÀ ABANS.3.EL CARTRÓ RELLISCA MENYS. QUÈ S’EIXUGA ABANS?HEM COMPROBAT QUE LA GOMA EVA S’EIXUGA ABANS. AL PLÁSTIC LI QUEDAVEN GOTES. LA CARTOLINA HA TRIGAT MÉS EN EIXUGAR-SE. ON LLISCA ABANS?HEM VIST QUE LA XAPA SOBRE EL PLÁSTIC NECESSITA MENYS INCLINACIÓ. EL CARTRÓ NECESSITA MÉS INCLINACIÓ ÉS A DIR, RELLISCA MENYS. PAPERETS BOJOS: ON S’ENGANXEN? PERQUÈ CREUS QUE PAS SA?ELS PAPERETS S’ENGANXEN ALS GLOBUS I UNA MICA AL PLÀSTIC. A LA CARTROLINA NO S’HAN ENGANXAT. QUAN FREGUEM LA GOMA DEL GLOBUS CARTROLINA NO S’HAN ENGANXAT. QUAN FREGUEM LA GOMA DEL GLOBUS ES CARREGA ELÈCTRICAMENT. QUIN S’ESCALFA ABANS?LA GOMA EVA S’ESCALFA ABANS I RETÉ MÉS LA CALOR. EL PLÀSTIC ESTAVA MÈS FRED.

Cicle mitjà

3rAA la nostra classe el repte era: “hi havia prou espai al pati de I'escola?”.

Vam arribar a la conclusió que havíem de preguntar-ho als i les alumnes de I'escola, mitjancant enquestes i el seu buidatge, fotografies, anotacions, mesurar I'espai que hi ha al pati (m2) i fer una maqueta.

LES ENQUESTES

i EL BUIDATGE

FOTOGRAFIES DELS NENS JUGANT

A L'HORA DEL PATI

Vam arribar a la conclusió, que I'alumnat de I'escola estava prou satisfet amb I'espai que hi havia, tot i que es topaven mentre jugaven a la pista.

Els nens i nenes estaven prou contents amb la mida del pati.

Després de baixar al pati per fer fotos nostres a diferents hores del dia, observar-les i mesurar-les, hem arribat a les següents CONCLUSIONS:La nostra ombra canvia de posició al llarg del dia.La nostra ombra es fa més petita a mesura que avança el dia i després torna a fer-se més gran. Hem descobert que si el Sol està més baix, l’ombra és més llarga i que si està més alt, l’ombra és més curta. Quan el Sol baixa molt s’amaga, es fa fosc i surt la Lluna. Al migdia és quan l’ombra és més curta perquè el Sol està molt alt.L’ombra es projecta en diferents llocs segons el moment del dia. Alguns grups ens vam quedar molt astorats en veure que a la tarda no podíem fer res perquè el nostre lloc no tenia Sol.El Sol canvia de posició? Tots sabem que encara que ho sembli, el Sol no és mou. Qui es mou és La Terra.

3rB

Podem situar l’ombra allà on vulguem?

Observarem la trajectòria del sol i com incideix a l’e scola.

Terra.

Ho hem representat així per explicar-ho més bé:

El Sol està alt, l’ombra és curta El Sol està baix, l’ombra és llarga

Disseny i construcció d’una maqueta que ens permet observar la incidència del sol al pati de l’escola.

L’ombra cada hora canviade lloc.El Sol surt per l’est is’amaga per l’oest.La Terra va girant i quanestem de cara al Sol, ésde dia i quan estemd’esquena al Sol, és de nit.

Amb tot el què hem après ara volem construir un rellotge de sol.Vam anar a l’aula d’informàtica i en una pàgina vam trobar la manera de fer-ho. , Vam construir diferents rellotges per a diferents espais de l’escola: la finestra de la classe i del passadís, els murs del pati petit...

Què ha passat ?A no tots els rellotges els toca el Sol.L’edifici tapa el Sol al rellotge del passadís.Si no hi ha Sol, els rellotges no funcionen.L’hora que marquen, no sempre és la correcta perquè potser no hem plegat bé els rellotges, o no elshem enganxat prou rectes, o no vam pintar bé, la paret on l’havíem de penjar o…

4t A i BQui viu a l’hort? Cal buscar evidències

de la vida a l’hort. Hi ha animals?Com viuen? On es refugien ara que ve

l’hivern? Els enciams són éssers vius?

Activitat-1 : MESURAR EL PH AMB UNA COL.CONCLUSIÓ: L’hort de l’escola té un ph neutre, per tant s’han de plantar plantes que necessitin aquest ph.Hi ha plantes que necessiten terra alcalina o àcida, així que al nostre hort no hi creixerien.Activitat-2 : L’AIRE DEL SÒL.CONCLUSIÓ: No només les plantes necessiten aire per respirar per les fulles, sinó que també necessitenaire a la terra. Ens adonem que l’aire ocupa un espai, són les bombolles que es veuen i surten quanbarregem l’aigua i la terra.Activitat-3 : PER ON CIRCULEN ELS NUTRIENTS.CONCLUSIÓ: Les plantes tenen unes vies per dins de la tija, que és per on puja l’aigua i les sals minerals.Activitat- 4 : EL PASSEIG DE L’AIGUA PER LA PLANTA.CONCLUSIÓ: Les plantes quan es reguen molt i xuclen molta aigua, treuen vapor d’aigua, com nosaltresquan suem. Això és diu evapotranspiració.Activitat- 5: MAQUETES- QUÈ NECESSITA UNA PLANTA PER CRÉIXER?

CONCLUSIÓ

• Després de fer la nostra descoberta a l’hort i d’observar a l’aula de ciències el que vam trobar, vam fer una conversa per arribar a unes conclusions del que havíem observat:En el nostre hort viu tot allò que anem plantant.Hi ha arbres fruiters: cirerer, nesprers, llimoner, pomera...També hi viuen petits animals.

Cicle Superior

5è A i BCom ens afecta el sol quan estem al pati?

Cal pensar en diferentsvariables: és igual al matí que a la tarda? A l’estiu que a l’hivern?

CONCLUSIONS

• L’ombra que provoca el sol, al matí i a la tarda és més llarga, i al migdia és més curta.

• El sol ens afecta diferent a l’hivern que a l’estiu.

• A l’hivern al pati del matí, el sol ens afecta més per l’oest que per l’est.

• A l’hivern el sol, no escalfa perquè els rajos no ens toquen directe.

• Al pati, a l’estiu hi ha més hores de llum que a l’hivern.

• L’ombra no és un reflex, és una projecció.• L’ombra no és un reflex, és una projecció.

6è Què sentim al pati? Sentir...com?

quan? amb què?

El benestar de les persones passa per persones passa per la qualitat de l’aire, l’entorn amic, elcontrol dels sorolls...

Com afecta la contaminació acústica al cos humà?

Treballem en grups Treballem en grups cooperatius confeccionant maquetes que ens ajudin a elaborar l’explicació.

PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL MAPA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTI CA DEL NOSTRE PATI

1.- HEM BAIXAT AL PATI A DIFERENTS HORES A ESCOLTAR- NE ELS SOROLLS A “ORELLA NUA”

2.- A CLASSE HEM ELABORAT LES SEGÜENTS HIPÒTESIS DE MÉS A MENYS SOROLL:

•El màxim nivell de soroll es produirà al CENTRE DE LA PISTA els dies que juguem a pilota.•A continuació aniria, com a espai més sorollós, el MUR DEL PG. TAULAT a l’hora d’un pati sense pilota i amb el trànsit habitual.•En tercer lloc situaríem la RAMPA del pati (quan no hi ha pilotes).•El quart espai seria el XAMFRÀ DE BAC DE RODA AMB PG.TAULAT a les 9 del matí (quan entrem tots a l’escola).•En penúltim lloc hi hauria la TANCA DE L’IES FRONT MARÍTIM, quan coincidim els alumnes de l’IES i els de l’escola.• Finalment l’espai més silenciós i tranquil seria la ZONA HORT, on la vegetació ajuda a reduir • Finalment l’espai més silenciós i tranquil seria la ZONA HORT, on la vegetació ajuda a reduir el soroll tot i la proximitat amb el trànsit del carrer Bac de Roda.

3.- DURANT DOS DIES HEM INTENTAT COMPROVAR CIENTÍFIC AMENT LES NOSTRES HIPÒTESIS, MESURANT AMB UN SONÒMETRE ELS DE CIBELS DELS SOROLLS DEL PATIHem fet 4 preses de mesura:• 2 quan al pati no hi havia ningú, •1 quan era hora d’esbarjo sense pilota i •1 quan era hora d’esbarjo amb pilota.•Hem mantingut els 6 espais de les hipòtesis.

4.- HEM SUMAT LES DADES MÀXIMES I LES DADES MÍNIMES I HEM CALCULAT LA MITJANA DE DECIBELS DE CADA ESPAI

Els resultats, de més a menys soroll, han estat els següents:

5.- EN UN PLÀNOL DEL PATI HEM INDICAT AMB UN GOMET N EGRE ELS 6 ESPAIS MESURATS I AL SEU COSTAT EL NIVELL DE SOROLL :AMB UN GOMET GROC, ENTRE 66 i 75 dBAMB UN GOMET VERD, <65 dB

6.- HEM TRET LES SEGÜENTS CONCLUSIONS:LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA DEL PATI DE L’ESCOLA ÉS ESCASSA, SEGONS LA CLASSIFICACIÓ DE L’OMS (ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT).L’ESPAI MÉS TRANQUIL I SILENCIÓS ÉS LA ZONA DE L’HORT I ELS ARBRES,TOT I LA PROXIMITAT DEL TRÀNSIT DEL CARRER BAC DE RODA.

LES NOSTRES HIPÓTESIS INICIALS NOMÉS HAN ESTAT PARC IALMENT ENCERTADES.DURANT LA PRESA DE MESURES AMB EL SONÒMETRE HAN ARR IBAR A FALTAR EN EL PATI DURANT LA PRESA DE MESURES AMB EL SONÒMETRE HAN ARR IBAR A FALTAR EN EL PATI (A L’HORA DE L’ESBARJO) FINS A 3 CLASSES I AIXÒ HA ALTERAT LES DADES PREVISTES.

EL NOSTRE MAPA DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA SERIA MÉS R IGORÓS I VÀLID SI HAGUÉSSIM MESURAT TAMBÉ EL SOROLL A L’HORA DE MENJADOR.

i fins aquí només la primera fase!

Continuarà …

Moltes gràcies !L’Equip de mestresFebrer 2015