Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmarti
-
Upload
riberamontserrat -
Category
Education
-
view
631 -
download
2
Transcript of Pdf 14.1 El Canvi d'orientació de l'economia I.Roure I N.Santmarti
1
El franquismeEl canvi d’orientació de l’economia (1957-1975)
Ignasi Roure i Nil Sanmartí
La guerra civil finalitza amb la victòria del bàndol franquista (que es fa anomenar nacional), que dóna suport a les potències feixistes durant la Segona Gu erra Mundial. En sortir victoriosos els Aliats (contraris al feixisme) l’any 1945, aquests aïllen Espanya, que es veu obligada a aplicar l’autosuficiència econòmica i l’intervencionisme estatal en l’economia. Aquest període es mantingué fins al 1957 i es caracteritzà per:
-La reglamentació comerç exterior
à Control estatal sobre importacions i exportacions per reduir la dependència exterior
à Encariment productes importats i carestia de matèries primeres
-El foment de la indústria .
à Finalitat: assegurar independència militar i pol ítica del nou Estat
à Nacionalització sectors indispensables que porta a una elevada despesa pública
-La reforma del sector agrari
à Regulació estatal d’aquest, que reduí els preus de
venda
à Descens en picat de la producció i la productivitat
Antecedents: l’autosuficiència econòmica o autarquia
L’intent d’autarquia econòmica practicada pel govern franquista condueix en pocs anys a un ensorrament econòmic de l’Estat. Això generà tot un seguit de protestes socials que van venir acompanyades de la pressió dels organismes internacionals un cop Espanya havia sortit de l’aïllament internacional.
L’obertura econòmica i el “desarrollismo” (1957-1975)
Autarquia econòmica
Provocà una producció i productivitat baixes, a més d’una manca d’abastament generalitzada que portà molta misèria i fam
Foment del creixement econòmic
Liberalització comercial i financera
Reduir el fort intervencionisme estatal
La resposta del dictador fou aplicar un canvi de polítiques:
principis falangistes a principis tecnòcrates
Amb aquestes mesures es pretenia aplicar a la gestió de l’Estat tot un seguit de criteris de racionalitat i d’eficàcia econòmica. Per a fer -ho, Franco col·locà a primera línia una nova generació de polítics anomenats tecnòcrates, molts dels quals estaven vinculats a l’Opus Dei i molt ben relacionats amb les elits econòmiques.
El pla d’estabilització (1959-1962)
El pla d’estabilització fou la primera acció correctora de l’economia impulsada pel govern franquista. Tenia l’objectiu de finalitzar l’etapa marcada per un fort intervencionisme estatal en economia i afavo rir la liberalització comercial i financera. Amb aquest pla també cercava el final absolut de l’aïllament internacional.
Es basava en tres grans eixos:
- Reducció de la inflació
- Reducció del dèficit públic
- Eliminació dels organismes interventors
- Fi de la regulació de preus
- Eliminació dels obstacles del comerç exterior.- Devaluació de la pesseta- Atracció d’inversions estrangeres
-Estabilització de l’economia
-Liberalització interior de l’economia
-Liberalització exterior de l’economia
2
Nou projecte dins el programa d’estabilització. Consistien a impulsar des de l’Estat el creixement de l’economia mitjançant incentius fiscals i ajudes estatals als pitjorsresultats del desenvolupament econòmic i a les regions menys desenvolupades.
Se’n van promulgar tres amb vigència quadriennal (1964 -1967, 1968 -1971, 1972 -1975). S’encetaren dues vies d’actuació:
Els plans de desenvolupament (1964-1975)
-Accions estructurals: Pretenien solucionar algunes deficiències de la indústria.
-Pols de desenvolupament: Intentaven reduir els desequilibris econòmics regionals a partir de la promoció i construcció de noves indústries en zones d’industrialització escassa. També s’incentivà la construcció d’embassaments. Poca repercussió a Catalunya (Tarragona)
creixement industrial
Conseqüències al canvi d’orientació de l’economia
Tot el seguit de mesures aplicades pels nous governs tecnòcrates, donaren com a resultat un seguit de conseqüències:
-Cal remarcar que, en general, no s’assoliren els objectius programats degut als exigus recursos públics invertits en relació amb les fites que es marcaren
-Augment de les infrastructures i dels productes bàsics per a la iniciativa industrial privada que afavoriren
-Pel que fa al consum domèstic, fou el turisme el que realment afavorí a un descens de la taxa d’atur (gran ampliació sector serveis), cosa que significà tot un seguit d’emigracions i un augment del consum a escala espanyola (automòbils, electrodomèstics, menjar,...)
-D'aquesta manera s’entrà progressivament a la societat de consum. Augmentà el nivell econòmic i la construcció. La dieta canvià: Menys cereals i més carn
Pictograma emès pel govern franquista Gent passant fam al carrer durant el període d’autarquia
Franco amb Hitler a Hendaia Aglomeració de gent esperant la seva ració alimentària Franco inaugurant un dels nombrosos pantans construïts durant la seva dictadura
Durant el franquisme es produí una forta immigració cap a les zones més industrialitzades
El boom turístic que tants ingressos va generarEl sector petroquímic tarragoní fou l’únic pol de
desenvolupament dut a terme a Catalunya