Els éssers vius ...................................................... 10

Els éssers vius ................................................................. 29

Índex

1

1

Peça a peça ................................................................................................................... 4

Materials per a l’etapa .................................................................................. 8

Proposta didàctica

Recursos

DEMODEMO

DEMODEMO

4

P E Ç AP E Ç A

A

Peça a peça oferix, amb el contrastat SJHPS�DVSSJDVMBS d’Anaya, un projecte en el qual el professorat i l’alumnat cobren el màxim protagonisme gràcies a la NF-UPEPMPHJB� DPNQFUFODJBM� Aquesta con-necta amb la realitat personal i social pròxima a l’alumnat de manera que ge-nera DVSJPTJUBU i planteja activitats i tas-ques emocionants que suposen reptes motivadors en què destaquen dos ele-ments bàsics: la JOWFTUJHBDJØ i BQSFOESF�GFOU� Tot això, des d’una seqüenciació de continguts coherent i coordinada entre totes les àrees al llarg de l’etapa.

Des d’aquest enfocament, i de manera ýFYJCMF el projecte brinda la possibilitat d’incorporar NFUPEPMPHJFT�BDUJWFT �FTUSB-UÒHJFT�DPPQFSBUJWFT i habilitats personals i socials per a la gestió de les FNPDJPOT i per al desenvolupament de M�FNQSFOF-EPSJB alhora que aposta per la JHVBMUBU i la JODMVTJØ� Així mateix, és prioritari pro-posar metodologies que generen FTUSB-UÒHJFT� EF� QFOTBNFOU en l’alumnat per-què memoritze, recorde, analitze i valore els aprenentatges propis.

La competència en comunicació lin-güística és primordial per a accedir al coneixement que permet comprendre el món que ens envolta i desenvolu-par habilitats de convivència. Per això, Peça a peça incorpora un 1MB�MJOHàÓTUJD organitzat i seqüenciat en el qual par-ticipen totes les àrees de manera coor-dinada i que facilita l’adquisició de les

Un projecte basat en l’aprenentatge

competencial

5

destreses de comprensió i d’expressió oral i escrita.

En relació amb M�BWBMVBDJØ i més enllà de la qualifica ció, és essencial que l’alumnat desenvolupe estratègies d’autoavaluació per a reflexionar sobre el que van apre-nent i per a analitzar, valorar i evidenciar els seus avanços, els assoliments i les di-ficultats.

De forma transversal, en totes les àrees i cursos de l’etapa, la clau TIC afavorix l’adquisició de competències relaciona-des amb la planificació, la gestió i l’elabo-ració de treballs, la comunicació i la col-laboració en la xarxa i l’ús responsable de les tecnologies, comptant sempre amb la col·laboració de la GBNÓMJB�

Peça a peça és un projecte ýFYJCMF en el qual el professorat i l’alumnat tenen un au-tèntic protagonisme que posa en joc les estratègies més adequades per a aconse-guir BQSFOFOUBUHFT�DPNQFUFODJBMT�

Peça a peçaEl projecte on tot encaixa

"RVFTUT�TØO�FMT�pilars�EFM�QSPKFDUF�

4PCSF�BRVFTUT�QJMBST�FT�DPOTUSVÕYFO�8 peces clau,��RVF�encaixen,�EF�NBOFSB�flexible,��

FO UPUFT�MFT àrees�EF�UPUT�FMT�cursos�EF�1SJNËSJB�

Motivació

Inclusió

Igualtat

FamíliaFlexibilitat

Rigor curricular

Aprenentatge competencial

Tasques emocionants

Metodologies actives

Projecte coordinat i cohesionat

6

P E Ç AP E Ç A

A

Les peces clau

L’aprenentatge basat en Reptes és una de les metodologies més mo-tivadores. Es fonamenta en l’apre-nentatge competencial i dóna un sentit pràctic als coneixements adquirits perquè els vincule amb l’àmbit personal, familiar i social de l’alumnat.

Metodologia

Organitzat, seqüenciat i integrat en totes les àrees, contribuïx al desen-volupament d’habilitats orals i es-crites i a l’aprenentatge dels dife-rents aspectes relacionats amb l’ús del llenguatge.

Pla lingüístic

Promou les diferents habilitats d’emprenedoria en les tres dimen-sions: personal, social i productiva; de manera transversal en totes les àrees i a través d’una seqüència progressiva d’activitats al llarg de tota l’etapa.

Cultura emprenedora

Les estratègies de pensament fo-menten la competència d’apren-dre a aprendre; contribuïxen que l’alumnat prenga consciència dels processos mentals i que actue de forma reflexiva i crítica.

Desenvolupament del pensament

Integra l’ús de les TIC com a recurs per a obtindre informació, seleccionar-la i usar-la amb una finalitat concreta: de-senvolupar la ciutadania digital i les competències de planificació, gestió i elaboració de treballs. Passa a tin-dre, doncs, un ús per a l’aprenentat-ge i el coneixement (TAC).

TIC

Incorpora estratègies que per-meten que l’alumnat participe en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant «què ha aprés» i «com ha aprés» i acompanyant aquesta anàlisi amb l’ús del dossier d’apre-nentatge i d’altres instruments que faciliten una valoració objectiva.

Avaluació

Oferix situacions d’aprenentatge seqüenciades en totes les àrees que atenen el creixement personal i so-cial de l’alumnat, perquè siga cons-cient de les seues emocions i de les dels altres i puga comprendre-les, controlar-les i modificar-les.

Educació emocional

L’aplicació de tècniques coopera-tives afavorix l’aprenentatge, in-crementa la participació i el sentit de responsabilitat de l’alumnat i genera capacitats de comunicació i cooperació.

Aprenentatge cooperatiu

7

8

Materialsper a l’etapa

33

Ciènciesde la

naturalesa

Primària

C. Valenciana

P E Ç AP E Ç A

A

6Ciènciesde la

naturalesa

Primària

C. Valenciana

P E Ç AP E Ç A

A

LlibreUn llibre per curs amb un enfocament compe-tencial per a aprendre mentre s’aplica el que s’ha estudiat. Els llibres estan organitzats en sis unitats i presenten els continguts de forma molt visual per tal d’afavorir-ne la comprensió i l’as-similació.

Material per a l’alumnat

Les claus del projectePresenta, de manera senzilla i pràctica, cada una de les claus didàctiques del projecte, els seus objectius, la fonamentació, la seqüencia-ció al llarg de l’etapa, les tècniques o les estruc-tures associades, etc.

Propostes didàctiques Oferixen un recurs valuós per a guiar els pro-cessos d’ensenyament-aprenentatge. Repro-duïxen les pàgines del llibre de l’alumnat per a fer-ne més pràctica l’aplicació, així com també les solucions de les activitats proposades, els suggeriments d’aplicació de les peces clau del projecte i els recursos complementaris.

Recursos Presenten, per a cada unitat, fitxes fotocopi-ables per a l’atenció a la diversitat i proves d’avaluació. A més, en la web d’Anaya, www.anayaeducacion.es, s’oferix més recursos com-plementaris imprimibles.

Material per al professorat

5Ciènciesde la

naturalesa

Primària

C. Valenciana

P E Ç AP E Ç A

A

4Ciènciesde la

naturalesa

Primària

C. Valenciana

P E Ç AP E Ç A

A

8

Per a cada curs

Per a cada curs

9

Web de l’alumnat i de la famíliaEn www.anayaeducacion.es trobareu recursos educatius i d’oci cultural, com activitats interactives, informació d’inte-rés per a l’alumnat i la família, etc.

QuadernsUn quadern per curs per a reforçar el que s’estudia i aprendre fent, gràcies a un enfo-cament innovador que, al seu torn, és moti-vador i competencial.

Material d’aulaCiències de la naturalesa 1. Murals (consells de vida saludable, les 3 R, decàleg de la cura de la naturalesa...), col·lecció de targetes amb infor-mació visual, puzles i kits de llavors.

Ciències de la naturalesa 2. Murals (mesurador de parts del cos, animals en detall, medis na-turals...), col·lecció de targetes amb informació visual, encunyats (esquelet i balança) i conteni-dors de separació de residus.

Ciències de la naturalesa 3. Murals (continguts fonamentals del curs), contenidors de separació de residus i kit de llavors.

Ciències de la naturalesa 4. Murals (continguts fonamentals del curs), microscopi de 1 000 aug-ments (il·luminació led, connexió USB i càmera incorporada).

Ciències de la naturalesa 5. Murals (continguts fonamentals del curs) i kit per a fer experiments (provetes, termòmetre...).

Ciències de la naturalesa 6. Murals (continguts fonamentals del curs), kit de muntatge de mà-quines elèctriques.

6Primària

Quadern

Ciènciesde la

naturalesa

P E Ç AP E Ç A

A

C. Valenciana

5Primària

Quadern

Ciènciesde la

naturalesa

P E Ç AP E Ç A

A

C. Valenciana4Primària

Quadern

Ciènciesde la

naturalesa

P E Ç AP E Ç A

A

C. Valenciana

3Primària

Quadern

Ciènciesde lanaturalesa

P E Ç AP E Ç A

A

C. Valenciana Pr

ojec

te d

igita

l

Llibres digitalsPer a cada curs, un llibre digital que reproduïx el llibre de l’alumnat, amb recursos digitals i la proposta didàctica. A partir de tercer, l’alumnat disposa també d’un llibre di-gital per a ampliar i treballar els continguts a través d’ei-nes TIC.

Web del professoratLa web www.anayaeducacion.es presenta per a cada curs:t Programació i documentació del projecte.t Proposta didàctica, que també oferix, en format impri-

mible, les fitxes per a l’atenció a la diversitat i les proves d’avaluació incloses en els recursos.

t Banc de recursos amb:– Pla lingüístic.– Producte acabat (ajudes per a l’elaboració del repte). – Aprén jugant (aprenentatge lúdic).– Codis QR (recopilació dels recursos vinculats als QR dels

llibres).– Taller de ciències.– Recursos per a cada unitat: fitxes per a saber utilitzar les

TIC (ciutadania digital), vídeos, presentacions i activitats interactives, galeries d’imatges...

– De 3r a 6é: Versions imprimibles d’«Organitze la ment», «Dossier d’aprenentatge» i «Per a estudiar» (resums, es-quemes, taules, etc.).

t Generador de proves d’avaluació i d’exercitació (de 3r a 6é).

Els meus recursos en la web

Programació

i documentació

del projecte

Proposta didàctica

Generador de

proves escrites

Peça a peça

Primària

t�3FDVSTPT�QFS�B�DBEB�VOJUBU

Banc de recursosCiencias

de la Naturaleza 3

QUÈ FAIG? CLAUS DEL MÈTODEÍNDEX

Ajuda

Els meus recursos en la web

Annexos

Ciències de la naturalesa 5Primària

10

Els éssers vius1 IntroduccióPresentació de la unitatEn cursos anteriors es van tractar les característiques dels éssers vius i es van descriure les funcions vitals d’animals i plantes.

Per tant, l’alumnat hauria de conéixer nocions bàsiques com les tres funcions vitals dels éssers vius, la distinció entre animals i plantes tenint en compte el diferent tipus de nutrició, les diferències entre animals vertebrats i in-vertebrats, el port diferent d’herbes, arbustos i arbres...

L’avanç en aquest curs i en aquesta unitat es basa en la presentació de la cèl·lula com a unitat vital d’un ésser viu, proveïda d’orgànuls capaços de garantir autònomament les seues funcions de nutrició, relació i reproducció.

A partir d’aquest punt, s’analitza la diferència entre éssers unicel·lulars i pluricel·lulars i es presenten les característi-ques dels cinc regnes dels éssers vius: el de les moneres, el dels protoctists, el dels fongs, el de les plantes i el dels animals.

Alhora, es definix l’estructura de teixit com un conjunt de cèl·lules organitzades que constituïxen un òrgan de-terminat.

La classificació dels animals en vertebrats i invertebrats, i els diferents grups d’aquestes categories, s’analitza tant des del punt de vista extern com des del funcional: com són la nutrició, la respiració, la reproducció...

L’estudi de les plantes és més exhaustiu que el tractat en cursos precedents, ja que s’analitza successivament:

t�La caracterització com a organismes pluricel·lulars amb una estructura que sol constar de teixits que constitu-ïxen arrel, tija, fulles i vasos conductors.

t�La nutrició autòtrofa, amb la descripció de la fotosíntesi i de la respiració. La funció de relació, amb la descripció d’algunes reaccions ràpides o lentes d’aquestes als canvis de l’entorn.

t�La reproducció, amb exemples de reproducció asexual i les fases de la reproducció sexual de les plantes amb llavors.

Recursos i materialsPer al tractament de la unitat, a més del llibre de l’alum-nat i de la proposta didàctica, us seran de molta utilitat:

t�Els materials digitals inclosos en el llibre digital i en la web d’Anaya Educació www.anayaeducacion.es. Alguns d’aquests materials són:

– Models de fitxes d’animals i de plantes.

– Infografies per a treballar les destreses lingüístiques: llegir/escriure/parlar/escoltar.

– Galeries d’imatges amb éssers vius dels cinc regnes.

– Fitxa: «Com buscar informació en la xarxa».

– Presentacions, documents i vídeos: «El regne de les moneres», «El regne dels protoctists», «El regne dels fongs», «Observe éssers vius en el seu entorn», «L’ús del microscopi», etc.

– Versió imprimible de les pàgines dels apartats: «Or-ganitze la ment» i «Dossier d’aprenentatge».

– Resum, esquema i taules per a repassar la unitat en l’apartat «Per a estudiar».

– Activitats de caràcter lúdic en l’apartat «Aprén jugant».

t� Murals sobre:

– Els cinc regnes d’éssers vius.

– Els vertebrats i els invertebrats.

– Les plantes.

t� Guies de classificació, manuals, enciclopèdies i mitjans informàtics de consulta.

t�Fotografies, documentals i vídeos sobre els animals i les plantes.

t�Un microscopi escolar i materials per a realitzar ob-servacions; això ens permetrà descriure l’instrument i tractar sobre algunes preparacions per a observar elements tant macroscòpics com microscòpics.

t�Una lupa per a fer observacions.

11

Continguts de la unitat

Competènciesclau

Pàgina inicial– Situació de partida– El repte– Producte final

CCLCMCTCEC

Com som els éssers vius– Estem formats per cèl·lules– Els nivells d’organització. Éssers unicel·lulars

i pluricel·lulars

CCLCMCTCDCSC

Les funcions vitals– Fem la funció de nutrició– Fem la funció de relació– Ens reproduïm

CCL CMCT CAACSC

Els cinc regnes d’éssers vius– El regne de les moneres– El regne dels protoctists– El regne dels fongs– El regne dels animals– El regne de les plantes

CCL CMCTCD

El regne dels animals– Així són els animals. Les funcions vitals – Com es classifiquen els animals– Els vertebrats i els invertebrats

CCLCMCTCD SIEE

El regne de les plantes– Com són les plantes – La classificació de les plantes

CMCTCDCSC

La nutrició en les plantes– La nutrició pas a pas – La importància de la fotosíntesi

CCLCMCTCSC

La relació i la reproducció en les plantes– Així reaccionen les plantes a alguns estímuls– La reproducció asexual– La reproducció sexual

CCLCMCTCSC

Pàgines finals– Organitze la ment – Què he aprés– Com ho he aprés

CCLCMCTCDCAASIEE

Pla lingüístict��Fer un còmic (text

narratiu)t��Destreses lingüístiques:

llegir, escriure, parlar i escoltar

Desenvolupament del pensamentTècnica:t L’espillt Pense, m’interesse,

investigue Organitze la ment:t Mapa conceptual

jeràrquic de quatre nivells

Aprenentatge cooperatiuTècniques:t 1-2-4t Llapis al centre

Educació emocionalt��Consciència emocional:

reconéixer i justificar emocions bàsiques

Cultura emprenedorat�� Imaginació creativa

(dimensió personal): les meues creacions

TICt�� Recursos per a cada

unitat: presentacions, vídeos i activitats

t�� Com utilitzar el processador de textos

t�� «Organitze la ment» i «Dossier d’aprenentatge»: versió imprimible d’aquestes pàgines

t�� «Aprén jugant» i «Per a estudiar»

t�� Ús de dispositius mòbils: Codi QR

Avaluaciót�� Què he aprés que

desconeixia sobre els animals i les plantes?

t�Com t’has sentit? t�Coavalue

Continguts i competències

CC: competències clau, CCL: comunicació lingüística, CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, CD: competència digital, CAA: aprendre a aprendre, CSC: competències socials i cíviques, SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor i CEC: consciència i expressions culturals.

Trobareu desenvolupades les tècniques associades a les claus en

Peça a peça. Les claus del projecte.

Peces clau

Detecció d’idees prèviesAbans de començar, convé detectar si coneixen les característiques bàsiques dels animals i de les plantes, o els noms i el significat de les tres funcions vitals. Cal desterrar idees prèvies errònies que són freqüents en l’alumnat, com considerar les algues, els fongs amb bo-let i les plantes dins d’un mateix grup no científic: el «regne vegetal». L’anàlisi de l’anatomia de les plantes implica el maneig d’un vocabula-ri cada vegada més complex, ja que s’anomenen estructures no estu-diades en cursos anteriors.

A més, el text descriu certs processos complexos, les fases dels quals han de quedar ben clares, com, per exemple: la fotosíntesi i els gasos que hi intervenen; la respiració i els gasos que hi intervenen; les fases de la reproducció sexual d’una planta amb llavors. És important que l’alumnat es faça una idea que les plantes són organismes canviants, dinàmics, que interactuen contínuament amb elements del medi, en-cara que la seua experiència els faça creure el contrari.

Seqüència del repte

La situació que obri la unitat, en aquest cas un còmic en el qual els protagonistes són alguns éssers vius que viuen a la saba-na, mostra, amb un cert toc d’humor, com aquests éssers s’enfronten a una situació de sequera extrema.

Aprofitant aquest context, apareixen en les vinyetes éssers vius de cada un dels regnes que s’estudiaran en la unitat. Molt proba-blement, la majoria de l’alumnat coneix els éssers vius dels dibuixos, fins i tot poden conéixer les característiques que es des-taquen dels animals i de les plantes. Tan-mateix, no els resultaran tan conegudes les característiques dels protozous, dels fongs o dels bacteris.

La lectura d’aquestes vinyetes pot donar pas a formular algunes preguntes a l’alum-nat per a la detecció d’idees prèvies abans d’afrontar el repte de la unitat.

Comencem

88

1 Els éssers vius N EL MÉS PROFUND D’ÀFRICA, ARRIBA L’ÈPOCA SECA, ELS ÉSSERS VIUS PATIXEN PER LA FALTA D’AIGUA. CADA UN UTILITZARÀ ELS SEUS «SUPERPODERS» PER A SOBREVIURE...

E

MENTRESTANT... A L’AIGUADE LA BASSA QUASI SECA... ... FINS I TOT ELS ÉSSERS MÉS DIMINUTS HAN DE SER SUPER...VIVENTS!

M’estic posant nerviosa! S’asseca

la bassa.

I nosaltres?Jo estic

supersec!

Què els passa als animal? Jo

estic bé. Psit! Que no saben que arribem a l’aigua que hi ha davall de la

terra amb les nostres arrels.Escolta, girafa…,

t’importaria...? Són les meues fulles.

Olore l’aigua. Cap al sud queden basses. Nosaltres

emigrem perquè tenim potes.

Ai, ai, ai!

Si no plou prompte, ja no hi

haurà aigua i jo no podré

respirar.

A veure, els de dalt, deixeu-me un poc d’aigua!

Que simples que són aquests bacteris!

Nosaltres aguantem amb poca. Veritat,

Coc?

Recapitulem la situació de partida

Proposem el repte

Els personatges d’aquest cò-mic són éssers vius que per-tanyen a cada un dels regnes. Cada un al·ludix a una caracte-rística que li permet sobreviure (o no) a la gran sequera que vi-uen en la història que es narra.

Conéixer bé la classificació i les característiques dels éssers vius permetrà, a més d’entendre els diàlegs exposats en la situació inicial, plantejar altres situacions i històries noves que es reflectiran en altres còmics.

12

Després de presentar la situació motivadora, es planteja un repte a l’alumnat el producte final del qual pot resultar molt motivador, encara que no està exempt de treball, ja que serà ne-cessari inventar una història i fer dibuixos i dià-legs per a il·lustrar-la. És fonamental transmetre la idea que la història i els diàlegs han d’estar fonamentats científicament, és a dir, han d’anar lligats als continguts que es desenvoluparan en la unitat, i només així podran aconseguir supe-rar el repte. Es pretén que el treball siga gru-pal, utilitzant algunes tècniques d’aprenentatge cooperatiu descrites en «Peça a peça. Les claus del projecte».

Presentem el repteU·1

Et proposem un repte

T’atrevixes a estudiar les característiques dels éssers vius

i inventar una història en la qual aquests siguen els protagonistes?

Hi ha cinc grans grups d’éssers vius, anomenats regnes. Cada un té unes

característiques que li permeten sobreviure en condicions diverses.

Per a demostrar que l’he superat... faig un còmic

Per a superar el repte...

investigue i aprenc

Aprenem com fer un còmic.

Triem cinc éssers vius com a protagonistes del nostre còmic.

Inventem la història del còmic.

Dibuixem les vinyetes del còmic.

Pintem i escrivim els textos del còmic i els donem als companys i companyes i a la família perquè els lligen.

Com són els éssers vius

Les funcions vitals

Els cinc regnes d’éssers vius

El regne dels animals

Els vertebrats i els invertebrats

El regne de les plantes

La nutrició de les plantes

La relació de les plantes

La reproducció de les plantes

1Pas

2Pas

3Pas

5Pas

4Pas

Com superar el repte Com demostrar que l’he superat

Per a superar el repte, cal:

t�Aprendre com som els éssers vius i com fan les funcions vitals.

t�Conéixer els cinc regnes d’éssers vius.

t�Conéixer el regne dels animals: funcions vitals i classificació.

t�Conéixer el regne de les plantes. Característiques generals i classificació.

t�Aprendre les funcions vitals de les plantes:

– Funció de nutrició. – Funció de relació. – Funció de reproducció.

t�Fer les activitats proposades en la unitat.

Per a demostrar que hem superat el repte, realitzarem el produc-te final seguint aquests passos:

t�L’alumnat s’organitza en grups i aconseguix còmics per a agafar algunes idees.

t�Triem cinc éssers vius, pensem en l’ambient en el qual es desen-voluparà la nostra història i fem esbossos dels nostres personat-ges.

t�Inventem la història del nostre còmic.

t�Dibuixem les vinyetes del còmic i, finalment, pintem i escrivim els textos de la nostra història.

t�Exposem els nostres còmics davant dels companys i companyes i de les nostres famílies.

Pla lingüísticDestresa lingüística: llegirEs presenta com a situació motivadora un cò-mic, on es combina el text narratiu amb el dialo-gat, amb un valor lúdic alt pel poder d’atracció que les seues imatges produïxen en els xiquets i en les xiquetes.

L’ús del còmic pot fomentar el gust per la lec-tura en l’alumnat, ja que la facilita gràcies al suport que donen les imatges. Aquestes són sempre suggestives i atractives per als xiquets i les xiquetes, amb la qual cosa faciliten la com-prensió i la interpretació d’un text narratiu. L’aprenentatge es veu afavorit a través del per-feccionament de la comprensió lectora i d’un enriquiment del vocabulari.

Peces clau Per a ampliar, aprofundir...

13

14

10

Com som els éssers vius

a Dibuixa en el quadern una cèl·lula pa-reguda a la de la imatge. Anomena’n les parts.

b Investiga sobre un altre tipus de cèl·lula diferent al de la imatge i dibuixa’l en el quadern.

Treballa amb la imatge

Tots els éssers vius del planeta compartim dues caracte-rístiques comunes: estem formats per cèl·lules i realitzem les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció.

Estem formats per cèl·lules

Els éssers vius som molt variats. Des dels microbis diminuts fins als grans arbres o animals, estem formats per cèl·lules.

Una cèl·lula és la part més xicoteta d’un ésser viu capaç de fer les funcions vitals.

Els orgànuls són

parts de la cèl·lula

encarregades de fa-

bricar substàncies, ob-

tindre energia, emmagat-

zemar nutrients...

La membrana recobrix la cèl·lula, i a través seu entren i ixen substàncies.

El material genètic controla l’activitat

cel·lular. En la majoria de les cèl·lules es

troba a l’interior d’un orgànul anomenat

nucli. En els bacteris, aquest material es

troba en una zona del citoplasma.

El citoplasma és un líquid en el qual floten els orgànuls.

Les cèl·lules són molt xicotetes. Per a observar-les, es necessiten microscopis òptics o electrònics. N’hi ha de formes

molt variades, però totes tenen en comú les estructures

assenyalades en la imatge.

Com són les cèl·lules

anayaeducacion.es Consulta els recursos «Com buscar informació en la xarxa» i «L’ús del micros-copi» en «Recursos per a cada unitat» del banc de recursos.

TICanayaeducacion.esEn l’apartat «Recursos per a cada unitat» del banc de recursos disposeu d’una info-grafia sobre la recerca d’informació en la xarxa, per si desitgeu recomanar a l’alum-nat que la consulten. S’hi inclouen pautes per a buscar informació i imatges per a fer la recerca de diferents tipus de cèl·lules suggerides en l’activitat b de l’apartat «Tre-balla amb la imatge».

En el mateix espai de la web, disposeu tam-bé del recurs «L’ús del microscopi òptic», en el qual s’exposa la importància d’aquest equip per a l’observació de mostres micros-còpiques en general i de les cèl·lules en particular.

Aprenentatge cooperatiu1-2-4Se suggerix fer l’activitat 1 de l’apartat «Comprén, pensa...» amb aquesta tècnica de treball cooperatiu. La resolució de l’ac-tivitat ha de ser primer individual, per a pas-sar a ser compartida en parella, fins a ajun-tar dues parelles. Cada grup consensuarà una única resposta que un estudiant que farà de portaveu exposarà.

Peces clau

b La recerca d’imatges d’altres cèl·lules diferents de les que aparei-xen en el llibre de l’alumnat i el dibuix posterior pot donar peu a localitzar les estructures comunes a totes les cèl·lules i les que les diferencien.

Comprén, pensa...1 La cèl·lula podria desaparéixer en perdre’s la membrana que la

manté aïllada; tot el que hi ha al seu interior es dissoldria en l’en-torn. Les activitats de la cèl·lula es descontrolarien o deixarien de fer-se en perdre’s el nucli.

2 a) Les cèl·lules són els «elements» que formen els teixits. Els teixits estan formats per cèl·lules. b) Els teixits conformen els òrgans, que poden estar formats per diversos tipus de teixits.

3 Els éssers unicel·lulars estan formats per una sola cèl·lula, mentre que els pluricel·lulars estan formats per dues o més cèl·lules.

Suggeriments metodològicsRecomanem observar amb el microscopi mostres de cèl·lules i de tei-xits. Per exemple, resulta interessant preparar una observació de cèl·lules de mucosa bucal humana i d’altres d’epiteli de ceba. Convé fer com-paracions entre el dibuix de la cèl·lula i les observacions realitzades a través del microscopi.

També resulta interessant construir un model cel·lular en tres dimensi-ons com el suggerit en els recursos digitals.

En Internet i en enciclopèdies apareixen nombroses il·lustracions de cèl·lules variades, segons el teixit del qual formen part. En tots els ca-sos es pot ressaltar la triple estructura de membrana, citoplasma amb orgànuls i nucli amb material genètic.

Treballa amb la imatge a Han de reproduir el dibuix i fixar l’estructura de la cèl·lula i els seus

noms.

15

Desenvolupament del pensamentQuè passaria sí?Es pot fer l’activitat 1 utilitzant la tècnica de pen-sament «Què passaria si...?». Podeu utilitzar un organitzador gràfic similar al que apareix tot seguit perquè l’alumnat aporte respostes vari-ades.

11

U·1

1 Què passaria en una cèl·lula si perdera la membrana? I si es destru-ïra el seu nucli? Raona les respostes.

2 Explica la relació entre:

a) Les cèl·lules i els teixits.

b) Els teixits i els òrgans.

3 Explica en què es diferencien els éssers unicel·lulars i els éssers pluricel·lulars.

1-2-4

Comprén, pensa…

Cèl·lules i nivells d’organitzacióEl nombre de cèl·lules d’un ésser viu i com s’organitzen entre si varien d’uns organismes a altres. Segons això, hi ha éssers unicel·lulars i pluricel·lulars.

Els éssers unicel·lulars

Estan formats per una sola cèl·lula que fa les funcions vitals. Els bacteris i els altres microorganismes que estudiarem són éssers unicel·lulars.

Els éssers pluricel·lulars

Estan formats per moltes cèl·lules, que unes vegades for-men teixits i d’altres, no.

Els éssers pluricel·lulars més complexos organitzen les se-ues cèl·lules en teixits, òrgans, aparells i sistemes.

Els teixits

Són conjunts de cèl·lules si-

milars especialitzades a fer

una funció. Per exemple, el

teixit muscular està format

per cèl·lules capaces d’allar-

gar-se i de contraure’s per a

produir moviments.

Els òrgans

Són parts del cos compos-tes per teixits diferents i que fan una funció concre-ta.

Els aparells i sistemesSón conjunts d’òrgans que treballen de forma coordinada per a execu-tar una funció.

Teixit muscular, format per cèl·lules

allargades

Cèl·lula muscularL’aparell digestiu està format per diferents òrgans, entre els quals

es troba l’estómac.

L’estómac és un òrgan format per diferents teixits, entre els quals es troba el muscular.

Capa de cèl·lules musculars

TICRecursos del llibre digital del professoratPer a completar l’exposició dels continguts de-senvolupats en aquestes pàgines, en el llibre di-gital disposeu de dues galeries d’imatges, «Les formes de les cèl·lules» i «Observacions amb el microscopi òptic».

En l’apartat «Taller de ciències» del banc de re-cursos disposeu del recurs «Construïsc un mo-del de cèl·lula» en el qual es mostra com es pot fer un model cel·lular en tres dimensions fent servir materials molt senzills i a l’abast de l’alum-nat.

Què passaria si una cèl·lula perd

la membrana?

Resposta 1 Resposta 2

Resposta 3

Peces clau Per a ampliar, aprofundir...

Activitats complementàries1 Fixa’t en el dibuix del teixit muscular que apareix en la pàgina del

llibre i dibuixa una de les cèl·lules que el componen. Anomena’n el nucli i la membrana. Escriu alguna diferència entre la cèl·lula de la il·lustració gran i la cèl·lula muscular que has dibuixat.

Solució: Es valorarà la realització del dibuix de la cèl·lula muscular i la retolació de la membrana i del nucli. La diferència fonamental és la forma de la cèl·lula.

2 Escriu en el quadern les funcions que realitzen la membrana cel·lular i el nucli de la cèl·lula.Solució: Aquesta activitat pot complementar l’activitat 1 de l’apartat «Treballa amb la imatge». Han d’incorporar la informació dels textos i altres que el docent haja aportat.

3 Quins creus que són els tipus de cèl·lules i de teixits més abundants en el teu cor i en els bíceps dels teus braços? Raona la resposta.

Solució: Els òrgans que s’esmenten són els músculs. Han de deduir que són cèl·lules musculars i teixit muscular. Perquè són les cèl·lules que, en contraure’s, poden produir els moviments.

16

Desenvolupament del pensamentL’espill Es proposa aplicar aquesta tècnica de desenvolupament del pensament per a fer l’activitat 3 de l’apartat «Comprén, pen-sa...». L’aplicació d’aquesta tècnica per-metrà que l’alumnat pense en profunditat sobre les diferències i semblances entre els dos tipus de reproducció. D’aquesta com-paració obtindran idees significatives per a arribar a una conclusió final.

12

Altres éssers vius, com les plantes o les

algues, poden fabricar els seus nutrients

a partir de substàncies presents en l’aigua,

en la terra o en l’aire, i de l’energia solar.

Aquest procés s’anomena fotosíntesi.

Nutrició autòtrofa

Prenen diòxid de carboni de l’aire.

Fabriquen els seus nutrients amb les substàncies absorbides, gràcies a l’energia solar.

Expulsen rebutjos: oxigen,

diòxid de carboni...

Respiren.

Les funcions vitals

Els éssers vius utilitzem diverses estratègies per a dur a terme les funcions de nutrició, relació i reproducció.

Fem la funció de nutricióLa funció de nutrició consistix a obtindre els nutrients que necessitem per a viure, respirar, utilitzar les substàncies al nostre cos i expulsar els rebutjos que produïm.

La funció de nutrició es realitza en quatre etapes:

Obtenim nutrients

Els nutrients són les substàncies que prenem els éssers vius i que són útils per a les nostres cèl·lu-les. Segons la forma d’obtindre els nutrients, la nutrició pot ser autòtrofa o heteròtrofa.

Respirem

Quasi tots els éssers vius respirem prenent oxi-gen de l’aire o de l’aigua.

Utilitzem les substàncies que prenem

A l’interior de les nostres cèl·lules, utilitzem els nutrients i l’oxigen per a créixer, per a reparar-nos i per a obtindre energia.

Expulsem els rebutjos

Després d’utilitzar els nutrients i l’oxigen, les cèl·lules produïxen substàncies de rebuig que s’han d’expulsar a l’exterior dels nostres cossos.

Treballa amb la imatge 1

Observa les imatges i respon.

a Com expulsa els rebutjos la planta? Quins ga-sos expulsa?

b Com expulsa els rebutjos l’au? Quins gasos expulsa?

c Quina diferència hi ha entre els gasos expulsats per la planta i els que expulsa l’au?

Nutrició heteròtrofa

Alguns éssers vius, com els animals, obtenim els nutrients alimentant-nos

d’uns altres éssers vius.

Obtenen nutrients d’altres animals o

de plantes.

Utilitzen els nutrients i l’oxigen.

Expulsen els rebutjos: excrements, diòxid de

carboni i orina.

Peces clau

TICRecursos del llibre digital del professoratEn el llibre digital disposeu d’una presen-tació amb la qual podreu complementar la informació sobre la reproducció dels éssers vius i aprofundir en els conceptes de «re-producció asexual» i «reproducció sexual».

Peces clau Per a ampliar, aprofundir...

Treballa amb la imatge 1a Fonamentalment, els rebutjos s’expulsen a través de les fulles. Els

gasos que expulsen són diòxid de carboni i oxigen.

b L’au expulsa els rebutjos per la boca i per l’extrem final de l’aparell digestiu. Expulsa excrements, diòxid de carboni i orina.

c Les plantes expulsen oxigen, mentre que l’au no produïx oxigen com a producte de rebuig.

Treballa amb la imatge 2a L’hidra és capaç de produir descendents a partir del seu propi i únic

cos. No necessita la contribució de cap altre organisme.

b Els gàmetes són cèl·lules especialitzades en la reproducció, que, en unir-se i desenvolupar-se després, donaran lloc a un nou ésser viu. Els produïxen tots els éssers vius que es reproduïxen sexualment.

Suggeriments metodològicsEs poden fer activitats per a detectar aprenentatges previs i actualit-zar-los. Convé recordar la idea de «funció vital» i estendre la idea de «funció de reproducció», incorporant la reproducció cel·lular, que és constant en els éssers vius mentre estan vius.

En el sentit del suggeriment anterior, quan estudiem els gàmetes, po-dem ampliar la idea de «cèl·lula» i la varietat de formes, grandàries i funcions d’aquestes.

Convé reforçar els conceptes de «nutrició autòtrofa» i «heteròtrofa», i de «reproducció asexual» i «reproducció sexual». Per a això, ens po-dem basar en els dibuixos de la pàgina i en els materials digitals que inclou el projecte.

Podem analitzar el significat de paraules com «heteròtrof» i «autòtrof» ressaltant el significat dels prefixos hetero- i auto-, i explicant que trof fa referència a l’alimentació.

17

13

U·1

a Descriu en el quadern com fa la funció de reproducció una hidra.

b Què són els gàmetes? En quin tipus de reproducció intervenen?

Treballa amb la imatge 2

Fem la funció de relacióMitjançant la funció de relació podem sentir les coses que passen dins i fora del nostre cos i reaccionar-hi.

Alguns éssers vius, com els animals, ho fan mitjançant els òrgans dels sentits, un sistema nerviós i un aparell loco-motor. Altres éssers vius, com les plantes, simplement crei-xen o modifiquen el seu cos com a resposta a algun canvi.

Ens reproduïmLa funció de reproducció ens permet tindre descendents en l’etapa adulta.

Els éssers vius poden tindre un o dos d’aquests tipus de reproducció: asexual o sexual.

Un sol ésser viu és capaç de produir un o

molts descendents idèntics a ell.

Reproducció asexual

Dos éssers vius, un de sexe femení i un de sexe masculí, aporten cèl·lules especi-alitzades, anomenades gàmetes, que, en unir-se, donaran lloc a un o diversos des-cendents semblants a ells. Per exemple, els cormorans, com totes les aus, es reproduïxen sexualment.

Reproducció sexual

Aprenem com fer un còmic.

Formeu grups de 3 o 4 integrants per a organitzar el treball d’aquesta tasca.Aconseguiu alguns còmics per a agafar algunes idees que podreu aplicar en el vostre. Fixeu-vos en els dibuixos, en les bafarades que acompanyen el text, en com es desenvolupa la història que conten, etc.

31Pas 42 5

1 Quines diferències aprecies entre la funció de relació que tenen els animals i la que realitzen les plantes?

2 Explica com fan la funció de nutrició les plantes.

3 L’espill Si compares la reproducció sexual amb la repro-ducció asexual, quina creus que és més fàcil de realitzar? Explica els avantatges i els inconvenients de cada una. Raona la resposta.

Comprén, pensa…

L’hidra produïx un descendent a partir

d’un lateral del seu cos.

En aquest primer pas del repte és important que l’alumnat s’organitze en grups de tres o quatre membres.

L’organització i el repartiment de tasques són un punt essencial en aquest moment. Cada grup ha de tindre en compte que:

t�Han de triar el context en el qual es desenvo-luparà la història.

t�Hauran d’inventar una història i pensar en els personatges que la protagonitzaran.

t�Han de fer dibuixos senzills d’aquests perso-natges i escriure els diàlegs.

Recomanarem a l’alumnat la visualització de di-ferents còmics a fi que agafen les idees per a fer el seu. Convé que els recordem que un còmic ha de tindre les característiques següents:

t�La història s’estructura en vinyetes, que són els requadres en els quals apareix cada una de les escenes de la història.

t�El text sol estar escrit dins del que coneixem com «bafarada» o «globus» i que va unit a ca-da personatge.

t�En la «cartel·la» s’emmarca la veu del narrador i s’ubica en la part superior de la vinyeta; té forma rectangular.

t�Sol incorporar onomatopeies, que són les imi-tacions d’un so, i poden estar dins o fora de la bafarada.

Repte: pas 1

Comprén, pensa...1 Les plantes creixen, realitzen moviments buscant la llum o l’aigua,

són sensibles als canvis de temperatura... Els animals tenen òrgans dels sentits, sistema nerviós i aparell locomotor.

2 Han de rescatar la informació que es proposa en el text i seguir aquesta seqüència: prendre substàncies de l’entorn, fabricar els seus aliments amb ajuda de la llum solar, aprofitar els aliments i pro-duir substàncies de rebuig.

3 Haurien de deduir que és més fàcil i ràpida la reproducció asexual, perquè no requerix la unió de gàmetes ni, per tant, la intervenció de dos individus amb aparell reproductor diferent...

Activitats complementàries1 Descriu detalladament en què consistix la funció de nutrició que re-

alitzem tots els éssers vius.

Solució: Consistix a obtindre nutrients, respirar, utilitzar aquestes substàncies i expulsar els productes de rebuig a l’exterior.

2 Si d’un ésser viu es diu que té nutrició autòtrofa, pot ser un animal? Raona la resposta.

Solució: Rotundament, no, perquè tots els animals tenen nutrició heteròtrofa.

3 On està l’oxigen que respirem els éssers vius?

Solució: Està en l’aire i en l’aigua.

18

TICanayaeducacion.esEs recomana la visualització de les presen-tacions «El regne de les moneres», «El reg-ne dels protoctists» i «El regne dels fongs» (disponibles en «Recursos per a cada uni-tat») per si desitgeu aprofundir en les carac-terístiques d’aquests regnes.

Aprenentatge cooperatiuTrencaclosques Les activitats 3 i 4 de l’apartat «Comprén, pensa...» es poden fer de forma coopera-tiva amb aquesta tècnica. Es poden frag-mentar les classificacions sol·licitades en les activitats en quatre blocs, i cada membre de l’equip s’encarregarà de cada una. Dis-poseu de més detalls sobre aquesta tècnica en «Peça a peça. Les claus del projecte».

TICRecursos del llibre digital del professoratPer a facilitar l’exposició dels continguts d’aquestes pàgines, disposeu de galeries d’imatges amb les quals podreu mostrar a l’alumnat exemples d’éssers vius perta-nyents al regne de les moneres, dels pro-toctists i dels fongs. Aquests recursos per-metran, a més, el plantejament d’activitats grupals basades en l’observació.

Peces clau Per a ampliar, aprofundir...

14

Els cinc regnes d’éssers vius

Els éssers vius es diferencien els uns dels altres per les cèl·lules que tenen, per l’organització dels seus cossos i per com realitzen les funcions vitals:

t�El tipus de cèl·lules. En els éssers molt senzills, el ma-terial genètic està dispers al citoplasma cel·lular. En la resta d’éssers, el material genètic està dins del nucli de la cèl·lula.

t�El nombre de cèl·lules. Els organismes poden ser uni-cel·lulars i pluricel·lulars. Els cossos pluricel·lulars poden estar formats o no per teixits.

t�La manera com fan les funcions vitals. De vegades, la nutrició es autòtrofa; altres vegades, heteròtrofa. Hi ha éssers amb reproducció asexual, sexual o que alternen l’una amb l’altra.

Tenint en compte aquests criteris, els éssers vius es poden classificar en cinc regnes: moneres, protoctists, fongs, plantes i animals.

Treballa amb la imatge

A partir de la informació continguda en l’esquema d’aquestes pàgines:

a Anomena els éssers vius que tenen cèl·lules amb nucli, no formen teixits, són heteròtrofs i unicel·lulars.

b Cita els regnes que tenen éssers vius autòtrofs.

c Cita els regnes que tenen éssers vius unicel·lulars.

els que tenen cèŀlules sense nucli

els que no formen teixits

que inclou éssersque inclou éssers

uniceŀlulars, autòtrofs o heteròtrofs

Regne de les moneres

Regne dels protoctists

anayaeducacion.es Consulta en «Recursos per a cada unitat» les presentacions «El regne de les moneres», «El regne dels protoctists» i «El regne dels fongs» per a conéi-xer més sobre aquests regnes d’éssers vius.

Uniceŀlulars i heteròtrofs

Uniceŀlulars o pluriceŀlulars i

autòtrofs

Algues

ProtozousBacteris

Peces clau

Treballa amb la imatgea Els éssers vius que tenen cèl·lules amb nucli no formen teixits, són

heteròtrofs, i unicel·lulars són els protozous, que pertanyen al regne dels protoctists, i els rents o llevats, que pertanyen al dels fongs.

b El regne de les moneres, ja que hi pot haver bacteris autòtrofs; el regne dels protoctists, ja que les algues són autòtrofes.

c Els regnes en els quals podem trobar éssers vius unicel·lulars són: el de les moneres, el dels protoctists i el dels fongs.

Comprén, pensa...1 Moneres: bacteris. Protoctists: paramecis i algues unicel·lulars.

Fongs: xampinyons, llevats (rents) i floridures. Plantes: acàcies, ro-selles, roures i ceps (vinyes). Animals: hidres, orangutans, cloïsses, granotes i truites.

2 Ens fixem en el tipus de cèl·lula, en si té nucli o no, en el nombre de cèl·lules que el formen i en com realitzen les funcions vitals.

Suggeriments metodològicsRecomanem revisar el concepte de «classificació», que exigix marcar els criteris previs amb els quals es formen grups.

Convé fer tasques d’actualització d’aprenentatges, i després aplicar els coneixements relatius a les cèl·lules, l’organització cel·lular dels és-sers vius, les funcions vitals i els tipus de reproducció i nutrició que, fins al moment, s’han treballat en aquesta unitat.

També és important corregir alguns errors freqüents, com els d’inclou-re les algues en el món de les plantes, confondre els fongs productors de bolets amb plantes... En aquest sentit, i com es fa en el text, es ressalten els criteris que s’utilitzen per a arribar a la classificació dels éssers vius en regnes. Podem desglossar l’anàlisi en preguntes com: és unicel·lular o pluricel·lular?, forma teixits o no?, la seua nutrició és autòtrofa o heteròtrofa?...

Freqüentment s’utilitza el terme «vegetal», que convé descartar de les classificacions dels éssers vius, ja que, encara que es referix a plantes en la accepció més comuna, no constituïx una categoria científica.

19

Després de l’estudi dels cinc regnes d’éssers vius, cada equip ha d’inventar personatges que pertanguen a cada un. La primera dificultat de la tasca proposada és l’elecció dels personatges de cada grup. Els dibuixos poden ser esquemà-tics, ja que el dibuix científic es treballarà en la unitat següent.

En aquest pas, s’ha de plantejar en quin ambi-ent o situació es desenvoluparà la història del còmic. En l’exemple de la pàgina inicial es trac-ta de veure com aquests éssers s’enfronten a una situació de sequera, però se’n poden pro-posar d’altres com, per exemple:

t�Les conseqüències per a aquests éssers vius d’algun canvi derivat d’altres accions naturals (inundacions, incendis ocasionals...) o huma-nes (la tala d’un bosc, la construcció d’una ur-banització...).

t�En un entorn més lúdic, podem imaginar una festa en un lloc determinat i quins aliments i begudes satisfarien més cada ésser viu.

Potser resultarà convenient que els diferents grups pacten prèviament les situacions i els és-sers vius, perquè no hi haja solapaments. Encara que també es pot elegir una situació i els éssers per tal de veure com cada grup resol el proble-ma plantejat.

15

U·1

1 Digues a quins regnes pertanyen aquests éssers vius:

Bacteris, orangutans, paramecis, algues unicel·lulars, rose-lles, cloïsses, hidres, roures, granotes, truites, xampinyons, llevats (rents), floridures (florits) i ceps (vinyes).

2 Escriu els aspectes en els quals ens fixem per a fer la classificació dels éssers vius.

3 Inventa una classificació d’éssers vius formant dos grups segons aquest criteri: els que realitzen nutrició autòtrofa i els que realitzen nutrició heteròtrofa. Hi ha algun regne que puga estar a la vegada en els dos grups que has format?

4 Inventa ara una classificació d’éssers vius formant grups segons aquest criteri: els éssers vius unicel·lulars i els éssers vius pluricel·lulars. Explica què observes en fer aquesta classificació.

Comprén, pensa…

Triem cinc éssers vius com a protagonistes del nostre còmic.

Ara que ja coneixeu les principals característiques dels éssers vius de cada regne, trieu-ne un de cada. Doneu un nom a cada ésser viu i feu esbossos que els representen i en els quals imaginem el seu estat d’ànim: feliços, preocupats, espantats, tranquils. Després, trieu l’ambient en què es desenvoluparà el còmic. Per exemple, en un bosc, en un desert, en un medi aquàtic, etc.

31 2Pas 4 5

Els éssers vius es classifiquen

Els que tenen cèŀlules amb nucli

Els que formen teixits

que inclou éssers heteròtrofs que

descomponen la matèria

Regne dels fongs

Regne dels animalsRegne de les plantes

Són autòtrofs Són heteròtrofsN’hi ha de pluriceŀlulars, d’uniceŀlulars

i de microscòpics.

BoletRoure

Falaguera

Granota

GirafaLlevats (o rents)

Floridures (o florits)

Repte: pas 2

3 Funció de nutrició autòtrofa: algunes moneres, protoctists com les algues i totes les plantes. Funció de nutrició heteròtrofa: moneres, protoctists (protozous), fongs i tots els animals. Hi ha regnes en els quals hi ha éssers autòtrofs i heteròtrofs: moneres i protoctists.

4 Unicel·lulars: moneres, protoctists (protozous) i algues unicel·lulars, fongs (fongs unicel·lulars). Pluricel·lulars: Protoctists (algues pluricel-lulars), fongs pluricel·lulars, plantes i animals.

Activitats complementàries1 Digues en què s’assemblen les algues pluricel·lulars i les plantes.

Pertanyen als mateixos regnes?

Solució: S’assemblen perquè tenen funció de nutrició autòtrofa i perquè són pluricel·lulars. No pertanyen als mateixos regnes; les al-gues formen part del regne dels protoctists i les plantes formen el seu propi regne, el de les plantes.

2 Quins regnes tenen éssers autòtrofs i heteròtrofs?

Solució: El de les moneres i el dels protoctists.

3 Treballa en equip. Imagineu que heu de classificar els éssers vius del planeta segons altres criteris. Penseu en aquestes preguntes:

a) Criteri: medi en el qual viuen, l’aigua o la terra. Hi ha éssers aquà-tics i terrestres en tots els regnes d’éssers vius que has estudiat?

b) Criteri: poder volar. Hi ha éssers vius voladors en tots els regnes?

Solució: Es tracta de reflexionar sobre els criteris que s’utilitzen per a classificar.

20

Pla lingüísticDestresa: escriureEl producte final del repte plantejat en aquesta unitat consistix en la realització d’un còmic. Es tracta d’un gènere narratiu situat entre el llenguatge escrit i el llenguat-ge visual. Quan es llig un còmic, no només cal entendre el text que l’acompanya, sinó que s’ha d’interpretar aquest missatge a través de la seqüència d’imatges en què s’integra.

A l’hora de plantejar la història, és necessari que l’alumnat tinga en compte els elements següents: l’espai, el temps, els personatges i l’estructura (en la qual hi ha d’haver una presentació, un nus i un desenllaç).

Cultura emprenedoraImaginació creativa (dimensió personal): les meues creacionsAmb l’escriptura de la història del còmic, no només podem treballar la imaginació, sinó que podem plantejar aprenentatges més clars i significatius. S’ha de buscar l’equi-libri entre la imaginació i el rigor científic en la història que es desenvolupe. No s’ha d’oblidar que cada una de les històries ha de reflectir les característiques dels éssers vius i com «viuen» en el context inventat per l’alumnat.

16

El regne dels animals

Així són els animalsEl regne dels animals inclou els éssers vius plu-ricel·lulars i amb teixits, que a més a més tenen nutrició heteròtrofa.

La majoria dels animals tenen una organització corporal complexa amb òrgans i aparells amb els quals realitzen les funcions vitals.

Com realitzen la nutrició

Hi ha animals herbívors, que s’alimenten només de plantes; carnívors, que s’alimenten només d’animals; i omnívors, que s’alimenten tant d’ani-mals com de plantes.

La majoria tenen un aparell digestiu per a digerir els aliments i un aparell circulatori per a trans-portar els nutrients i els rebutjos.

Els animals que prenen oxigen de l’aigua ho fan mitjançant uns òrgans anomenats brànquies; els que prenen l’oxigen de l’aire tenen pulmons o uns tubs fins anomenats tràquees.

L’excreció dels rebutjos la fan mitjançant teixits, òrgans o aparells excretors.

Com es relacionen

Quasi tots els animals tenen òrgans dels sentits, generalment al cap, i un sistema nerviós que controla el funcionament del cos. La majoria poden desplaçar-se, i per això tenen òrgans de locomoció i un sistema muscular ben desen-volupats.

Com es reproduïxen

Els animals es reproduïxen sexualment, encara que alguns també es poden reproduir de forma asexual.

Segons com naixen, es poden classificar en oví-pars, si es desenvolupen a l’interior d’un ou que pon la mare; o vivípars, si naixen del ventre de la mare.

L’aparell digestiu d’alguns animals

L’aparell respiratori d’alguns animals

Tipus d’animals segons la forma de nàixer

Pulmons

Brànquies

Vivípars

Ovípars

Tràquees

Peces clau

Ressaltarem l’augment de la complexitat d’òrgans i d’aparells, a me-sura que s’incrementen la grandària i la complexitat dels animals.

A mesura que es treballen els continguts d’aquesta doble pàgina, es poden confeccionar esquemes conceptuals amb les diferents classi-ficacions d’animals que es presenten, i deixar obert l’esquema per a ampliar-lo en les pàgines següents amb els grups de vertebrats i in-vertebrats.

Comprén, pensa...1 Pulmons, brànquies i tràquees.

2 El dibuix es pot fer a partir dels dos vertebrats representats en el llibre, i ha de contindre els noms de les parts de l’esquelet del ver-tebrat. Pot ser interessant sol·licitar després la representació de l’es-quelet d’un ofidi i veure els resultats.

Suggeriments metodològicsAconsellem actualitzar aprenentatges i ressaltar les característiques comunes dels animals, aquelles que fan que formen un grup d’éssers vius, en relació amb el fet que són éssers pluricel·lulars i heteròtrofs. Podem ressaltar que el fet de ser heteròtrofs «els obliga» a buscar nu-trients en el seu entorn, la qual cosa implica que tinguen òrgans dels sentits, que es puguen desplaçar...

Quan s’haja fet aquesta presentació, es poden ampliar els coneixe-ments sobre la diversitat d’aparells i de sistemes que hi ha en aquest regne en aspectes com: com absorbixen oxigen?, quins òrgans dels sentits tenen més desenvolupats segons el medi en el qual viuen?, com s’alimenten o cacen les preses?...

Si ho considereu convenient, es poden introduir les claus bàsiques dels conceptes d’«adaptació» i d’«espècie», comentant les caracte-rístiques d’òrgans i d’aparells que permeten a l’animal viure i repro-duir-se en el medi que habita.

21

17

U·1

Com es classifiquen els animalsEls animals es classifiquen en dos grans grups: els vertebrats i els invertebrats.

Els vertebrats

Els animals vertebrats tenen un esquelet intern amb columna vertebral. A més a més, al seu cos es distingixen:

t�Un cap amb un crani, que protegix el cervell. Al cap es troben molts dels òrgans dels sentits.

t�Un tronc, que pot tindre o no una cua i del qual ixen, quasi sempre, quatre extremitats.

Hi ha cinc tipus de vertebrats: peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers.

Els invertebrats

Els invertebrats no tenen esquelet intern ni columna vertebral. Algunes característiques destacables són:

t�Molts no tenen parts dures. Uns altres tenen algun tipus de closca o exosquelet que re-cobrix el seu cos.

t�Alguns tenen un cap diferenciat i uns altres, no.

t�Tots són ovípars.

Alguns dels més coneguts són els cnidaris, els cucs, els equinoderms, els mol·luscos o els ar-tròpodes.

L’esquelet dels vertebrats

Com són els invertebrats

Cap amb crani

Tronc recorregut per la columna

Quatre extremitats (alguns no en tenen)

Amb closca protectora

Sense closca

Amb un cap diferenciat

Sense cap diferenciat

1 Anomena tres tipus d’òrgans que utilitzen els animals per a respirar.

2 Dibuixa el perfil d’un animal vertebrat qualsevol; per exemple, un cocodril, un colom, un peix... Traça’n l’esquelet i escriu-hi aquests noms: cap, tronc, extremitats, columna vertebral, crani.

Comprén, pensa…

Inventem la història del còmic.

Inventeu una història curta en la qual els personatges de cada regne «pensen», observen, senten, busquen, viatgen, s’amaguen, tinguen descendents o els crien. Dividiu aquesta història en quatre o cinc episodis, que seran les vinyetes del còmic.

1 42 3Pas 5

Aprenentatge cooperatiuParada de cinc minutsTenint en compte que en aquest apartat es tre-ballen conceptes que poden resultar de certa complexitat per a l’alumnat, pot ser interessant introduir la tècnica cooperativa de parada de cinc minuts.

Durant l’exposició dels continguts, i a criteri del docent, podem introduir parades de cinc mi-nuts en les quals els grups han d’intentar resu-mir verbalment els continguts explicats i pensar dues preguntes sobre aquests continguts. Quan s’han plantejat i resolt totes les preguntes, es continua amb l’explicació, fins a fer una altra pa-rada.

Peces clau Per a ampliar, aprofundir...

És important escriure la història del que es pre-tén narrar en el còmic. Aquest exercici ajudarà a definir tant els dibuixos que es faran en cada vi-nyeta com els textos o els diàlegs que l’alumnat incorporarà en les bafarades de cada una.

Repte: pas 3

Activitats complementàries1 Segons l’alimentació, quins grups d’animals existixen? Anomena un

exemple de cada grup.

Solució: Herbívors, carnívors i omnívors. Els exemples poden variar. Són herbívors: vaques, ovelles, cabres, zebres... Són carnívors: àgui-les, lleons, taurons... Són omnívors: óssos, porcs, gallines, rates...

2 Segons la manera de nàixer, quins són els grups d’animals? Escriu un exemple de cada grup.

Solució: Ovípars i vivípars. Exemples molt variats. Són ovípars quasi tots els peixos, els amfibis i les aus. Són vivípars tots els mamífers.

3 Per què diem que són animals una tortuga, una clòtxina o una rata penada?

Solució: Perquè són éssers vius pluricel·lulars, amb teixits i òrgans, i realitzen nutrició heteròtrofa.

22

18

Els vertebrats i els invertebrats

1 Compara aquestes parelles de vertebrats i indica una semblança i una diferència que hi trobes:

Dofí-tauró Granota-tortuga marina

2 Classifica aquests animals vertebrats: salmó, gra-nota, balena, orada, lleó, tucà, tord, caiman, girafa, dragó, llobarro, voltor, ximpanzé.

Comprén, pensa…

t� Animals aquàtics.t� Prenen oxigen de l’aigua.t� Cos cobert d’escates.t� Extremitats transformades

en aletes.t� Són ovípars.

t� Animals terrestres.t� Prenen oxigen de l’aire.t� Cos cobert de plomes.t� Les extremitats

davanteres són ales amb les quals, quasi totes, volen. Les de darrere són potes cobertes d’escates.

t� Ovípars.

t� Animals terrestres o aquàtics.t� Prenen oxigen de l’aire.t� Cos sovint cobert de pèl.t� Extremitats diverses segons la seua

locomoció (potes, ales o aletes).t� Quasi tots són vivípars.t� Les mares alleten les cries amb la llet que

produïxen les seues mamelles.

t� Animals terrestres, però han de viure prop de l’ai-gua.

t� Prenen oxigen de l’aigua i de l’aire.

t� Pell molt fina. t� Ovípars.

t� Animals terrestres o aquà-tics. Prenen oxigen de l’aire.

t� Cos cobert d’escates i, de vegades, d’una closca.

t� Quatre potes, excepte les serps.

t� Ovípars.

Peixos

Aus Mamífers

Amfibis Rèptils

Sargantana

Tortuga

SerpSalamandra

gegant

Granota

Lluç de riu

Teuladins

Estruç

Gos

Lleó marí

Rata penada

Rajada

Els vertebrats

Aprenentatge cooperatiuPluja d’ideesEs poden fer les activitats 1 i 3 de l’apartat «Comprén, pensa...» usant la tècnica coo-perativa «Pluja d’idees». Pot resultar enri-quidor comparar les solucions que proposa cada grup.

El funcionament és senzill, consistix que cada equip recopile diferents propostes per a solucionar l’activitat (com més pro-postes, millor!). Com que l’activitat planteja una diferència i una semblança, l’equip ha de consensuar amb quina de les solucions plantejades es queda en cada cas. A con-tinuació, es posaran en comú totes les so-lucions proposades pels diferents grups, i hauran d’elegir una única diferència i una única característica en comú.

Els avantatges d’aquesta tècnica són abun-dants i variats, ja que permet treballar la cohesió grupal, el respecte i l’autoestima (totes les opinions són vàlides, totes poden portar a trobar la millor resposta!) o, per descomptat, la creativitat, tant individual com col·lectiva.

TICRecursos del llibre digital del professoratEn el llibre digital disposeu de galeries d’imatges amb fotografies per a observar alguns vertebrats i invertebrats. També pot resultar interessant projectar la galeria «L’esquelet dels vertebrats», amb la qual podreu treballar l’observació de semblan-ces i diferències entre els esquelets dels di-ferents grups de vertebrats.

Peces clau Per a ampliar, aprofundir...

Comprén, pensa...1 Encara que han de seleccionar només una diferència i una semblan-

ça, s’exposen algunes solucions possibles:

– Dofí i tauró, s’assemblen perquè són vertebrats, carnívors i estan adaptats a viure en el medi aquàtic. El primer és un mamífer i el tauró és un peix; per tant, es diferencien en la manera de nàixer: el dofí és vivípar i el tauró és ovípar (encara que hi ha taurons ovo-vivípars). A més, el primer respira mitjançant pulmons i, per això, respira l’aire de l’atmosfera; el tauró respira mitjançant brànquies.

– Granota i tortuga marina, s’assemblen perquè són vertebrats, omnívors, adaptats al medi aquàtic i ovípars. La granota és un amfibi i la tortuga és un rèptil; per tant, es diferencien perquè les granotes respiren mitjançant brànquies durant un període de la seua vida i no tenen escates. La tortuga marina té escates i respira mitjançant pulmons des que naix...

Suggeriments metodològicsEl món animal sol ser molt atractiu per a l’alumnat. Podeu partir de coneixements i d’experiències prèvies relacionades amb la visita a un zoològic, amb mascotes, amb personatges de contes, amb documen-tals sobre animals extints...

Ressaltarem la disposició radial dels continguts i com estan associats els textos i les imatges. Poden servir d’exemples per a treballs poste-riors de l’alumnat, amb aquests i amb altres continguts.

Utilitzarem les imatges per a localitzar òrgans dels sentits, descriure els aparells locomotors i anomenar les diferents formes de locomoció: córrer, reptar, nadar, volar... I a més, dins de cada una d’aquestes for-mes, identificar els òrgans que permeten dur-la a terme.

Aquests continguts ens poden servir per a caracteritzar i classificar mascotes que hui en dia tenen drets legals, sobre les quals es pot par-lar, i fomentar d’aquesta manera el respecte a la vida animal.

23

19

U·1

3 Compara aquestes parelles d’invertebrats i desta-ca una semblança i una diferència que hi trobes:

Eriçó de mar-caragol Polp-medusa

4 Classifica aquests animals invertebrats: cuc de terra, libèl·lula, medusa, caragol, nècora, llimac, hidra, llamàntol, grill, sépia, ostra, pagellida, mosca.

t� Animals aquàtics.t� Cos simple d’aspecte ge-

latinós.t� Tentacles verinosos al vol-

tant de la boca.

t� Animals aquàtics o terrestres.t� Tenen un òrgan musculós anomenat peu, i

òrgans interns dins d’un embolcall anome-nat mantell.

t� Molts tenen una closca dura.

t� Animals aquàtics o terrestres.

t� Cos cobert per una closca de peces articulades i mòbils.

t� Potes de nombre variable segons els tipus.t� Alguns tenen ales i volen.

t� Animals terrestres o aquà-tics.

t� Cos molt allargat, que pot ser pla, en forma de cordó o dividit en anells.

t� Animals marins.t� Cos en forma d’estrela o

de bola.t� Cuirassa formada per pla-

ques molt dures amb ixents o pues.

Cnidaris

Mol·luscos Artròpodes

Cucs Equinoderms

Anemone

Caragol marí

Polp

Aranya

Escarabat

Centcames Libèl·lula

GambetaCloïssa

MedusaTèniaPlanària

Cuc de terra

Estrela de mar

Eriçó de mar

Els invertebrats

Desenvolupament del pensamentVeig, pense, em pregunteRecomanem fer activitats orientades al desen-volupament del pensament. Per a això, es reco-mana aplicar aquesta estratègia de pensament utilitzant algunes de les imatges sorprenents de les galeries d’imatges incloses en el llibre digi-tal.

2 Peixos: salmó, orada i llobarro. Amfibis: granota. Rèptils: caiman i dragó. Aus: tucà, tord i voltor. Mamífers: balena, lleó, girafa i xim-panzé.

3 Encara que han de seleccionar només una diferència i una semblan-ça, se n’exposen algunes de les que l’alumnat podria destacar:

– Eriçó de mar i caragol, s’assemblen perquè són invertebrats, ovípars, ambdós tenen protecció en forma de closca. Pertanyen a grups diferents (equinoderms i mol·luscos); es diferencien en el sistema de locomoció: l’eriçó és aquàtic i el caragol és terrestre...

– Polp i medusa, s’assemblen perquè són invertebrats i aquàtics. Pertanyen a grups diferents i es diferencien en la manera de des-plaçar-se o de capturar preses; a més, el polp té ulls...

4 Cnidaris: medusa i hidra. Cucs: cuc de terra. Mol·luscos: llimac, ca-ragol, sépia, ostra i pagellida. Artròpodes: nècora, llamàntol, grill, libèl·lula i mosca.

Activitats complementàries1 Quins grups de vertebrats tenen animals capaços de volar? I de cór-

rer? Escriu exemples en cada cas.

Solució: Capaços de volar són certs mamífers i quasi totes les aus. Exemples: rates penades i moltes aus. Capaços de córrer, amfibis com la salamandra, rèptils com la sargantana, aus com l’estruç i ma-mífers com les zebres.

2 Investiga: alguns animals, després de perdre alguns dels seus òr-gans, poden regenerar-los. Aquest fenomen s’anomena regenera-ció. Busca el significat d’aquesta paraula i anomena algun animal capaç de regenerar parts perdudes del seu cos.

Solució: Les estreles de mar poden regenerar potes perdudes, ar-rancades per algun animal del qual han sigut presa. A més, és pot regenerar el seu cos sencer a partir d’una de les potes. Les sarganta-nes poden regenerar part de la cua si la perden.

24

20

El regne de les plantes

El regne de les plantes inclou els éssers vius pluricel·lulars, amb teixits i amb nutrició autò-trofa.

Com són les plantesAquests organismes, majoritàriament, són ter-restres, viuen fixos al sòl, tenen parts de color verd i les seues cèl·lules estan organitzades en forma de teixits.

En quasi tots els casos, els teixits formen òrgans especialitzats com les fulles, les arrels, les tiges i els vasos conductors.

L’excepció són les molses i altres plantes similars, que tenen teixits però no tenen òrgans.

L’arrel

L’arrel és subterrània i subjecta la planta a terra.

Absorbix del sòl aigua i sals minerals; de vegades servix també com a magatzem de substàncies nutritives.

La tija

La tija normalment sobreïx del sòl i sosté la part aèria de la planta. Pot estar ramificada o no. A més a més, pot ser prima, verda i flexible, o gros-sa i llenyosa; si és així, s’anomena tronc.

Les fulles

Generalment, les fulles són verdes, tenen forma de làmina fina i estan travessades per nervacions. Són els òrgans que capten la llum del sol i el diòxid de carboni.

Els vasos conductors

Els vasos conductors són canals amb forma de tub, que recorren l’interior de l’arrel, de la tija, de les branques i de les nervacions de les fulles.

Per l’interior circulen aigua i altres substàncies.

Així és una fulla

Tija per dins

Arrel per dins

Limbe

Nervacions

Pecíol

Revers

Pèls absorbents

Feix

Vasos conductors

Vasos conductors

anayaeducacion.es Consulta «Guies de plantes i d’animals» en «Recursos per a cada unitat» del banc de recursos.

TICanayaeducacion.esConvé disposar a classe d’una guia d’animals i d’una de plantes, almenys per a obser-var-les i analitzar-ne els apartats. Aquestes guies tenen diferents epígrafs, segons a qui van dirigides, però una mateixa es-tructura al llarg del llibre. Probablement hi haurà fotografies i dibuixos; apareixe-ran els noms vulgar i científic; es farà una descripció anatòmica general; es parlarà del tipus de reproducció, de l’hàbitat...

Aprenentatge cooperatiuLlapis al centreEs proposa fer l’activitat 3 de l’apartat «Comprén, pensa...» usant aquesta tècnica cooperativa amb la qual es podrà treballar l’empatia i el respecte de les opinions de companys i companyes.

Peces clau

Comprén, pensa...1 Els dibuixos han de contindre una planta completa, els noms de les

seues parts i les informacions extractades de les funcions que realit-zen les parts.

2 El roure, que és angiosperma, i el pi, que és gimnosperma, es repro-duïxen mitjançant llavors. Les falagueres i les molses es reproduïxen a través d’espores.

3 Resposta oberta. Valorarem els resultats aportats pels diferents grups i la posada en comú. Les formes de les fulles caigudes donaran pistes i les característiques dels fruits permetran classificar-les des del punt de vista de la reproducció (gimnosperma o angiosperma).

Activitats complementàries1 Què significa que les plantes són pluricel·lulars i autòtrofes?

Solució: Que les plantes estan compostes per moltes cèl·lules, que formen teixits; la nutrició autòtrofa suposa que s’alimenta per si ma-teixa, a partir de substàncies senzilles obtingudes del sòl o de l’aire.

Suggeriments metodològicsAprofundirem en l’organització de les plantes utilitzant conceptes apresos al començament de la unitat i afegint-ne d’altres (els vasos conductors com a elements funcionals). Se suggerix partir de l’ob-servació d’una planta real i mostrar tant la seua estructura general com la diferència entre l’anvers i el revers de les fulles, les nervadu-res d’aquestes, els pèls absorbents... Una lupa de mà ens permetrà observar i dibuixar detalls. Si disposeu d’una lupa binocular, podreu realitzar observacions d’estomes. Hi ha moltes altres activitats com la preparació d’herbaris, l’observació d’escorces, analitzar l’estructura de fruits i llavors...

En aquestes pàgines es presenta un esquema conceptual, jeràrquic i gràfic. Ressaltarem aquesta manera d’organitzar la informació i invi-tarem la classe perquè copien i decoren l’esquema amb exemplars diferents als que es mostren en el llibre.

25

21

U·1

La classificació de les plantes A més de l’arrel, la tija i les fulles, les plantes poden tindre flors, fruits i llavors. La classificació de les plantes es fa segons que tinguen o no aquests òrgans.

Llavor

Fruit

Flor

Llavor

Flor

La classificació de les plantes

1 Dibuixa en el quadern una planta completa; després, anomena’n les parts i escriu la funció que fa cada una d’aquestes parts.

2 Classifica aquestes plantes segons la forma de reproducció: roure, pi, molsa, falaguera. Justifica la resposta.

3 Llapis al centre Imagineu que veieu un arbre i en desconeixeu

el nom. Com que és l’època de la tardor, no te fulles i tampoc fruits, encara que estan a terra. Què faríeu per a classificar i arribar a saber el nom de l’arbre?

Comprén, pensa…

Dibuixem les vinyetes del còmic.

Ara que ja teniu els dibuixos dels vostres personatges i la història que viuran, comenceu a dibuixar el còmic amb un llapis, deixant buits per als textos.

31 2 4Pas 5

Plantes amb llavors

Gimnospermes Angiospermes

Tenen arrel, tija, fulles i vasos con-ductors. Tenen flors senzilles agrupades en unes estructures anomenades cons. Les llavors no es troben a l’interior d’un fruit.

Tenen arrel, tija, fu-lles i vasos conduc-tors. Les flors són com-plexes i, sovint, amb calze i coroŀla. Les llavors es troben dins d’un fruit.

Plantes sense llavors

Molses

Tenen teixits, però no tenen arrel, fulles i flors.Es reproduïxen mit-jançant espores.

Falagueres

Tenen arrel, tija, fu-lles i vasos conduc-tors. No tenen flors.Es reproduïxen mit-jançant espores.

Con o pinya

Cultura emprenedoraImaginació creativa (dimensió personal): les meues creacionsLa realització dels dibuixos dels personatges de cada còmic posarà a prova la creativitat i la ima-ginació de l’alumnat.

TICRecursos del llibre digital del professoratRecomanem la visualització del vídeo «Com observar les fulles de les plantes», amb el qual podrem complementar la informació sobre la classificació de les plantes aplicant altres criteris diferents als estudiats en aquestes pàgines.

Peces clau Per a ampliar, aprofundir...

Quan l’alumnat ja ha pensat i dibuixat els seus personatges i ha escrit la història, donaran vida a aquests personatges en cada vinyeta. És im-portant advertir-los que deixen suficient espai en cada vinyeta per a incorporar després les bafarades amb els diàlegs.

Repte: pas 4

2 Què signifiquen els termes «vas» i «conductor» si parlem de les plantes?

Solució: Un «vas», en botànica, és un canal; «conductor» fa referèn-cia al fet que hi circulen líquids.

3 Segons com siga la tija, les plantes es poden classificar en herbes, arbustos i arbres. Quines diferències hi ha entre aquests tipus de plantes?

Solució: En les herbes, la tija és xicoteta i flexible; els arbustos tenen unes quantes tiges més o menys llenyoses; els arbres solen tindre una única tija llenyosa, de certa altura, de la qual ixen branques.

4 Explica què són els estomes.

Solució: Són uns orificis localitzables en el revers de les fulles; cons-ten, bàsicament, de dues cèl·lules que es poden obrir o tancar. Ser-vixen per a realitzar l’intercanvi de gasos.

26

22

La nutrició en les plantes

Les plantes tenen nutrició autòtrofa; és a dir, fa-briquen nutrients a partir de substàncies que pre-nen del medi, els distribuïxen per totes les cèl·lules, respiren i expulsen els residus que produïxen.

Absorbixen aigua i sals mineralsL’arrel absorbix aigua i sals minerals de la terra. La mescla de les dues substàncies forma la saba bru-ta, que arriba a les fulles pels vasos conductors. Les fulles tenen uns porus diminuts anomenats estomes, pels quals entren i ixen gasos. A través d’aquests, absorbixen diòxid de carboni de l’aire.

Fan la fotosíntesiLa fotosíntesi és el procés mitjançant el qual la planta utilitza les substàncies que absorbix i l’energia de la llum del sol per a fabricar nutrients.

La fotosíntesi té lloc a les cèl·lules de les fulles i de les tiges verdes, gràcies a un pigment verd anomenat clorofil·la. La clorofil·la capta l’energia solar i transforma el diòxid de carboni i la saba bruta en hidrats de carboni, que són els nutri-ents.

Els hidrats de carboni, mesclats amb aigua, for-men la saba elaborada, que es distribuïx per tota la planta. En el procés de la fotosíntesi es produïx oxigen com a gas de rebuig.

Respiren Les plantes respiren contínuament. Prenen oxigen de l’aire per a utilitzar els hidrats de carboni i ob-tindre energia. En el procés de la respiració, el gas de rebuig és el diòxid de carboni.

Eliminen rebutjos Les plantes expulsen del seu organisme els re-butjos de l’activitat que fan: l’oxigen de la foto-síntesi, el diòxid de carboni de la respiració, l’excés d’aigua en forma de vapor...

Estudie la nutrició de les plantes

Vapor d’aiguaLlum solar

Oxigen

Oxigen

Diòxid de carboni

Saba elaborada

Saba bruta

Aigua i sals minerals

Diòxid de carboni

Fotosíntesi

Respiració

Aprenentatge cooperatiuFull giratoriEn grups de tres o quatre persones es pot plantejar deduir a quines zones del plane-ta es produïxen més processos de fotosín-tesi i explicar per què l’oxigen no es queda acumulat en aquestes zones. Durant cinc minuts es deixa discutir el grup. En el full giratori s’anoten les hipòtesis; cada u ho fa amb un color diferent. Es trau un nombre per a elegir qui llegirà les hipòtesis escrites pel grup.

Cultura emprenedoraComunitat i bé comú (dimensió social): el meu entornLa reflexió plantejada en l’activitat 2 sobre els beneficis que aporten les plantes dels parcs i jardins a les persones i a la resta d’éssers vius permetrà treballar la dimen-sió social de la cultura emprenedora. Po-dem proposar que confeccionen una llista amb idees de tota la classe; també es pot completar l’activitat amb propostes que re-vertisquen en les millores de les condicions ambientals i socials (més zones verdes a la ciutat, cura i respecte dels parcs i jardins, etcètera).

Peces clau Per a ampliar, aprofundir...

Comprén, pensa...1 La saba bruta està formada per aigua i sals minerals del sòl. La

saba elaborada té, i això la diferència de la saba bruta, substàn-cies fabricades per la mateixa planta, com hidrats de carboni.

2 Les plantes, en la fotosíntesi, produïxen oxigen que s’incorpora a l’atmosfera. Aquest oxigen aportat manté constant la seua pro-porció en la composició de l’aire de l’atmosfera, la qual cosa fa que siga respirable per als éssers humans. A més, les plantes dels parcs i jardins regulen la temperatura i la humitat, i això convertix aquests espais en llocs frescos i agradables per a les persones..

3 Sí. Les algues, unicel·lulars i pluricel·lulars, també realitzen la fo-tosíntesi. Utilitzen aigua i substàncies dissoltes en aquesta, i, amb l’ajuda de la llum solar, fabriquen els seus aliments. Són respon-sables de l’existència d’una gran part de l’oxigen dissolt en l’ai-gua de mars i llacs i del que aporta a l’atmosfera el conjunt dels éssers autòtrofs.

Suggeriments metodològicsÉs especialment complex comprendre els intercanvis de gasos que es produïxen en paral·lel en la fotosíntesi i en la respiració. Suggerim insis-tir en l’exposició i en la representació esquemàtica d’aquests intercan-vis, i ressaltar la idea que el balanç entre absorció i expulsió de gasos és favorable a la producció neta d’oxigen.Hi ha moltes experiències relacionades amb la nutrició de les plantes i que poden servir per a buscar explicacions: – Tancar un grup de fulles d’una planta viva en una bossa de plàstic per a observar la transpiració.

– Tapar amb cinta aïllant opaca una porció d’una fulla per a veure com es descolorix amb el temps.

– Fer germinar llavors i permetre que es desenvolupen en cultius hidropò-nics amb diferents nutrients i en diferents condicions de llum i de calor.

En línia amb el que s’ha dit, l’experiència que es proposa en l’apartat «Zona ciència» pot servir per a entendre millor la fotosíntesi. Seria molt interessant veure com es deté el procés quan la planta no rep llum.

27

23

U·1

Zona ciènciaCom podem observar el despreniment de l’oxigen durant la fotosíntesi?

La importància de la fotosíntesiLes plantes, gràcies a la fotosíntesi, són essencials per a la vida al nostre planeta:

t�Quasi tot l’oxigen de l’atmosfera s’ha originat per milions d’anys de fotosíntesi al planeta.

t�La fotosíntesi manté el nivell de diòxid de carboni a l’at-mosfera, ja que permet reduir el que produïxen les indústries, els motors dels vehicles i els animals.

t�La fotosíntesi produïx, a més a més, tot l’aliment disponible al planeta.

t�Les plantes s’utilitzen com a recurs. Per exemple, la fusta s’usa com a material de construcció, com a combustible, per fabri-car paper, etc.

Què has de fer?t��5BąB�MB�QMBĊB�B�USPďFUT�J�JĊSPEVÕY�MPT�FO�VO�FNCė��t�$PMrMPDB�M�FNCė�CPDB�BWBą�EJOT�EFM�SFñQJFĊ�ěC�BJHVB�t��0NQMJ�FM�UVC�E�BďBJH�ěC�BJHVB��5BQB�M�FNCPDBEVSB�ěC�FM�Eü�J �BOBĊ�BMFĎB �JĊSPEVÕY�MP�FO�M�FNCPDBEVSB�EF�M�FNCė��&M�UFV�NVĊíHF�IB�EF�RVFEBS�DPN�FM�EF�MB�JNíHF��

t��4üVB�MB�QMBĊB�FO�VO�ąPD�CFO�JMrMVNJOí�J�EFJYB�MB�NüKB�IPSB��1Bďí�BRVFĐ�UFNQT �PCTFSWBSËT�RVF �EF�MB�QMBĊB �

JYFO�CěCPąFT�EJNJOėFT�EF�HBT�RVF�QVHFO�QFS�M�FNCė�J�RVFEFO�BčFQMFHBEFT�BM�GPOT�EFM�UVC��&T�USBòB�EF�M�PYJHFO�RVF�FT�EFTQSÏO�EVSBĊ�MB�GPUPTÓĊFTJ��

1 Descriu de què estan compostes la saba bruta i la saba elabora-da. Quina diferència hi ha entre ambdues sabes?

2 Quins beneficis aporten a les persones, i a la resta d’éssers vius, les plantes dels parcs i dels jardins de les nostres ciutats? Explica-ho.

3 A més de les plantes, existixen altres éssers vius que fan la fo-tosíntesi? Digues quins i intenta explicar com la realitzen.

Comprén, pensa…

Materials que necessites

�� 8QD� SODQWD� DTXjWLFD�� SHU� H[HPSOH��OªHORGHD��

�� 8Q�UHFLSLHQW�GH�YLGUH�DPE�DLJXD��

�� 8Q�HPEXW�WUDQVSDUHQW�

�� 8Q�WXE�GªDVVDLJ� Tub d’assaig

Embut

Recipient

Elodea

Bambolles de gas (oxigen)

TICRecursos del llibre digital del professoratSi desitgeu mostrar el procediment de l’experi-ment de la «Zona ciència» pas a pas, podeu projectar el vídeo «Comprovem el despreni-ment d’oxigen en la fotosíntesi».

Si us resulta difícil fer aquesta pràctica amb l’alumnat, la visualització del vídeo ajudarà a veure el que ocorre en realitat i podreu plante-jar una sèrie de preguntes, com, per exemple:

– Per què és necessari deixar una cambra d’aire en el tub d’assaig?

– Què passaria si col·locàrem la planta en un lloc fosc?

– Què passaria si col·locàrem la planta en un lloc molt fred?

Activitats complementàries1 Quines substàncies, líquids i gasos, absorbixen les plantes per a fa-

bricar els seus nutrients?

Solució: Absorbixen aigua a través de l’arrel, i diòxid de carboni a través de les fulles, pels estomes.

2 La paraula «fotosíntesi» significa ‘formació a partir de la llum’. En quina part de la planta es realitza?

Solució: En totes les parts de la planta que contenen clorofil·la, fo-namentalment en els fulles.

3 Quins gasos absorbixen i expulsen les plantes durant la respiració? És necessària la llum solar en aquest procés?

Solució: S’absorbix oxigen i s’expulsa diòxid de carboni; les plantes respiren de dia i de nit, per la qual cosa la llum solar no és necessària.

4 Quines substàncies de rebuig produïxen les plantes?

Solució: Durant la fotosíntesi, el rebuig és l’oxigen; durant la respi-ració, les substàncies de rebuig són el diòxid de carboni i l’aigua.

28

24

La relació de les plantes

Encara que les plantes no tenen òrgans dels sentits ni aparell locomotor, duen a terme la funció de relació: són capaces de reaccionar als canvis de l’entorn.

Les plantes reaccionen creixent en direcció a la llum o a la gravetat; poden modificar els seus cicles vitals du-rant les estacions de l’any i, algunes, es poden moure pel contacte.

Així reaccionen les plantes a alguns estímuls

1 Observa com canvia l’arbre de la imatge durant les estacions de l’any. Descriu els canvis i relacio-na’ls amb les condicions ambientals (temperatura, lluminositat, etc.).

2 Inventa un experiment per a de-mostrar que una planta «busca la llum» que li per-met realitzar la fotosíntesi. Explica quin material necessitaries per a fer-lo i els passos que seguiries.

Pense, m’interesse, investigue

Comprén, pensa…

Les plantes enfiladisses s’enrosquen a un ob-jecte que els servix de suport per a créixer.

L’obertura i el tancament de les flors segons si és de dia o de nit són un exemple de la resposta a la llum.

Tardor

Estiu

Hivern

Primavera

Les variacions de la temperatura, la llumi-nositat o la durada del dia o de la nit influ-ïxen en els cicles vitals de moltes plantes.

Algunes plantes carní-vores tanquen les fulles ràpidament quan un insecte les toca.

Desenvolupament del pensamentPense, m’interesse, investigueAquesta tècnica de pensament permetrà estimular la curiositat de l’alumnat i centrar les bases per a aprofundir en coneixements nous.

Aquesta tècnica és molt útil per a centrar l’exploració de les seues idees, per a apro-fundir en el que coneixen i no coneixen inci-tant a la investigació. Els moviments de les plantes solen ser molt lents, però podríem fer algun experiment per a mostrar-los. En aquest sentit, recomanem orientar la realit-zació de l’activitat 2, en la qual es proposa idear un experiment per a observar un fo-totropisme. A més, es pot situar en un lloc visible de l’aula un cossiol amb terra fèrtil i «tombar» una planta xicoteta, regar-la i cuidar-la per a observar com l’arrel busca el terra i la tija s’eleva...

Peces clau Per a ampliar, aprofundir...

TICRecursos del llibre digital del professoratPer a aprofundir sobre la reproducció ase-xual en les plantes, disposeu de galeries d’imatges en les quals es mostren fotogra-fies amb exemples de reproducció asexual i reproducció sexual en les plantes.

Peces clau

Activitats complementàries1 Cita diversos exemples que mostren les reaccions de les plantes da-

vant dels canvis estacionals.

Solució: La floració en acabar l’hivern i començar la primavera; el creixement dels fruits en les estacions assolellades; la caiguda de les fulles durant la tardor en el cas dels arbres caducifolis.

Suggeriments metodològicsÉs important posar de manifest els avantatges d’estudiar el compor-tament de les plantes; com a resultat de l’observació i de l’estudi de la funció de relació, s’emparren les vinyes, les tomaqueres, les bajo-ques...

Comprén, pensa...1 Les respostes han de relacionar les temperatures baixes i l’escas-

setat de llum de les estacions més fredes amb la pèrdua de fulles, que, en primer lloc, es fan grogues perquè perden saba que s’acu-mula en altres parts de l’arbre; i les temperatures més altes i l’abun-dància de llum, amb l’aparició i el creixement de les fulles.

2 És important donar algunes pistes sobre com fer l’experiment i, si és possible i ho considerem convenient, utilitzar una planta de control ex-posada a la llum de manera uniforme per totes les parts, que contraste amb una altra de la mateixa espècie i de la mateixa grandària, exposa-da a la llum per una sola part.

29

25

U·1

La reproducció de les plantes

Les plantes es reproduïxen i tenen descendents. La seua reproducció pot ser asexual o sexual.

La reproducció asexual de les plantesEn la reproducció asexual, una part de la planta se separa de la planta principal, es desenvolupa i forma plantetes noves, que són idèntiques a la progenitora.

Algunes plantes es reproduïxen asexualment mitjançant estolons, bulbs o tubèrculs; d’altres, a través d’espo-res.

Bulbs i tubèrculsLa ceba i la creïlla formen tiges especials, els bulbs i els tubèrculs, que aguanten vius l’hivern quan la planta mare es mustia. A la primavera següent, es desenvolupen i creen plantes noves.

EsporesLes molses i les

falagueres produïxen espores que són cèl·lules

cobertes per un clafoll. Les espores formen

plantes noves en caure a la terra humida.

1 Què són els bulbs i els tubèrculs? Anome-na dues plantes que es poden reproduir mitjançant bulbs i dues més que es poden reproduir per mitjà de tubèrculs.

2 Fes una llista amb els noms de deu plantes comestibles i digues en cada cas si el que ens mengem són les fulles, les tiges, les flors, les llavors o els fruits.

Comprén, pensa…

Estolons

Les maduixes tenen branques anome-

nades estolons, que creixen prop de

terra i que poden arrelar i crear plantes

noves.

Bulb

TubèrculsEstolons

Espores

Pintem i escrivim els textos del còmic.

Pinteu els dibuixos i escriviu-hi els textos. Reviseu l’ortografia i la presentació del vostre treball.

31 42 5Pas

Cultura emprenedoraCreativitat i creació (dimensió personal): sóc curiósPartint dels continguts d’aquesta pàgina, es pot fomentar la curiositat en l’alumnat fent experi-ments senzills per a observar com reaccionen les plantes; per exemple, col·locar un cossiol en horitzontal i observar com a poc a poc les tiges començaran a créixer en vertical.

Finalment, es pintaran les vinyetes i s’incorpora-ran els textos de la història en les bafarades. De-manarem que els textos no siguen molt llargs i que busquen les oracions adequades perquè la combinació de text i imatge reproduïsca la nar-ració escrita.

És important transmetre a l’alumnat la impor-tància de cuidar la presentació i revisar l’orto-grafia abans de donar per acabat el repte.

Repte: pas 5

Suggeriments metodològics Els coneixements previs i les experiències vitals sobre plantes seran molt diferents segons que l’alumnat visca en un medi urbà o rural. No obstant això, hi ha moltes observacions que es poden fer: En quin moment es planten (horts o jardins)? En quines èpoques de l’any s’observen flors? Quan es cullen fruits? En quines condicions hem de plantar llavors per-què prosperen? Què són les tigetes que ixen a les creïlles velles? Com s’obté un esqueix...?

Comprén, pensa...1 Són tiges subterrànies que acumulen substàncies de reserva, i que

tenen la capacitat de produir una planta nova a partir de gemmes. Per exemple, les cebes i les creïlles.

2 Respostes obertes i variades. Dels encisams, les bledes, els naps i els espinacs, ens mengem les fulles. De la carlota, l’api i el nap, les arrels. De les floricols i el safrà, les flors. De les bledes i els espàr-recs, les tiges...

Activitats complementàries1 Què són les espores i quins tipus de plantes les produïxen i es re-

produïxen mitjançant aquestes?

Solució: Una espora és una cèl·lula especial de plantes com les mol-ses i les falagueres, coberta per una closca o baina i que, sense ne-cessitat d’unir-se a cap altra cèl·lula, és capaç de generar una planta nova per multiplicacions successives d’aquesta cèl·lula.

30

La reproducció sexual de les plantesPer a fer la reproducció sexual, les plantes dis-posen de gàmetes femenins (òvuls) i masculins (grans de pol·len), que s’unixen per a formar una planta nova.

En la majoria de les plantes, els gàmetes s’originen als estams i als pistils de les seues flors.

Quan a la flor s’unixen els òvuls i els grans de pol·len, es desenvolupen les llavors, que solen estar tancades en una estructura anomenada fruit.

Observa les imatges de la reproducció d’una pomera.

a Quines parts de la flor es perden en formar-se el fruit?

b Quina part de la flor queda i s’engrossix?

c Digues què sosté la poma a l’arbre. Què sostenia anteriorment?

Treballa amb la imatge

1 Pol·linització

Les flors atrauen els insectes i el pol·len s’hi queda adherit. Així arriba el pol·len a al-tres flors.

El pol·len pot viatjar també a través del vent o de l’aigua.

2 Fecundació

El gra de pol·len entra fins a l’òvul, que està situat a l’interior del pistil. Els dos gàmetes s’unixen. 3 Formació de la

llavor i del fruit

El pistil es transforma en fruit i l’òvul, en llavor.

4 Germinació

Quan les llavors ca-uen a terra i ger-minen, s’origina una planta nova.

Exposem els nostres còmics

Ensenyeu als companys i companyes

i a les vostres famílies els còmics que heu fet.

Repte aconseguit!

Gra de pol·len

Òvul (gàmeta femení)

Pistil

Estams. Són la part masculina de la flor i

produïxen grans de pol·len.

Pistil. És la part femenina de la flor i produïx

els òvuls.Peduncle

Pètals

Sèpal

26

Pla lingüísticDestresa: parlarLa difusió del repte, en aquest cas a través de l’exposició dels còmics realitzats per la classe, és una bona oportunitat per a parlar en públic.

Seria interessant que cada grup exposara davant de la resta de companys i companyes el plante-jament del seu còmic (el context en el qual es desenvolupa, els personatges elegits i l’estructu-ra de la història).

Indicarem a l’alumnat que, a l’hora de parlar en públic, posen en pràctica els consells proporcio-nats en la infografia «Parlar en públic» de l’apar-tat «Pla lingüístic» del banc de recursos.

Peces clau Per a ampliar, aprofundir...

És el moment de posar en comú els còmics que han fet tots els grups de la classe. Convé dispo-sar la classe perquè els equips puguen rotar a fi de veure el treball que han fet els companys i companyes.

Després d’haver fet el treball, podem proposar la realització d’una rúbrica per a la coavaluació del treball en equip.

Repte: pas 5 (difusió)

Treballa amb la imatgea Es perden la corol·la, amb els pètals, i els estams. Els sèpals del cal-

ze, o receptacle de la flor, es poden mantindre en alguns fruits.

b El pistil, que s’engrossix i forma el fruit.

c El pecíol, que anteriorment sostenia la flor en la planta.

Organitze la ment1 Les reposades seran com s’indica:

a) Han de situar la frase en la divisió de vertebrats i invertebrats.

b) Artròpodes en el requadre d’invertebrats, molses en el requadre on estan les falagueres, gimnospermes en un requadre al costat de les angiospermes.

c) P en tots menys en el regne de les moneres. U en els requadres de moneres, protoctists i fongs.

2 a) Estam, espora, estoma.

Suggeriments metodològicsConvé detindre’s per a relacionar els òrgans de la flor amb el que se-ran llavors i fruits: Gàmetes - Llavors. Ovari de la flor - Fruit. Podríem fer un estudi experimental del que s’ha descrit.

També es pot complementar el treball amb aquestes dues pàgines visionant fotografies de pol·len o algun vídeo de processos com la pol·linització per part d’insectes, la formació del tub pol·línic, la fecun-dació, el creixement d’un fruit o la germinació de llavors.

Hi ha molts altres camps en els quals podem fer observacions i experi-ències senzilles:

– L’observació de llavors, les grandàries i l’aspecte general.

– L’observació de flors, de pètals, sèpals, calzes... que ens permeten diferenciar unes plantes d’altres.

– L’observació de fruits i, dins d’aquests, el nombre i la disposició de les llavors. La germinació (fàcil i ràpida) de dicotiledònies, com fe-sols, cigrons o llentilles.

31

U · 1

27

Organitze la mentanayaeducacion.es Disposes d’una versió im- primible d’aquesta pàgina en l’apartat «Organitze la ment» del banc de recur-sos.

anayaeducacion.es Consulta els apartats «Per a estudiar» i «Aprén jugant» en el banc de recursos.

1 Copia aquest esquema en el quadern i fes les activitats.

2 Escriu en el quadern:

a) Tres termes relacionats amb les plantes que comencen per la lletra e.

b) Cinc paraules relacionades amb la fotosíntesi.

c) Tres paraules relacionades amb les característiques de les aus.

d) Tres noms de mol·luscos.

e) Cinc noms d’artròpodes.

f) Tres noms d’animals que s’utilitzen com a noms propis o noms de lloc; per exemple, Lleó.

Col·leccione paraules 5FSNFT�SFMBñPOíT�ěC�QMBĊFT�������������������������������������������

��ěC�GPUPTÓĊFTJ������������������������������������������������������������������������

��ěC�BĖ���������������������������������������������������������������������������������������

��ěC�NPMrMĖDPT���������������������������������������������������������������������������

��ěC�BĎSÛQPEFT����������������������������������������������������������������������������

��OPNT�E�BOJNBMT�RVF�FT�DPčFTQPOFO���ěC�OPNT�EF�ñėíT�������������������������������������������������������������

a) Escriu aquesta frase on correspon: «Segons si tenen columna vertebral o no, poden ser...».

b) Inclou en els requadres aquestes paraules: artròpodes, molses i gimnospermes.

c) Escriu una P en els regnes en els quals hi haja éssers vius pluricel·lulars i una U en els quals hi haja éssers unicel·lulars.

Els éssers vius es classifiquen

Regne de les moneres

Regne dels fongs

Regne de les plantes

Regne dels animals

Regne dels protoctists

Falagueres

CnidarisCucs

MoŀluscosEquinoderms

PeixosAmfibisRèptils

AusMamífers Angiospermes

en

que es dividix enque es dividix en

comcom

Plantes amb llavorsVertebrats Plantes sense

llavorsInvertebrats

Completa

EN EL QUADERN

o en la versió imprimib

le

TICanayaeducacion.esL’apartat «Per a estudiar» del banc de re-cursos pretén proporcionar a l’alumnat algunes eines d’estudi (resum, esquema complet de la unitat, taules...) que faciliten el repàs dels continguts més importants desenvolupats en la unitat.

En l’apartat «Aprén jugant» es posa a dis-posició de l’alumnat diferents jocs (mots encreuats, sopes de lletres, jocs de memò-ria, etc.) amb els quals es pretén facilitar l’aprenentatge i el repàs dels continguts més importants de la unitat.

Desenvolupament del pensamentOrganitze la ment: mapa conceptual jeràrquic de quatre nivells És important ensenyar a l’alumnat l’ús d’or-ganitzadors visuals com una eina fonamen-tal per a l’estudi. La disposició de la infor-mació en els mapes conceptuals permet una visualització ràpida dels continguts i la detecció dels conceptes clau, i ajudarà l’alumnat a jerarquitzar els continguts apre-sos en la unitat.

Disposeu d’una versió imprimible de la pà-gina completa de l’apartat «Organitze la ment» en anayaeducacion.es.

Peces clau

b) Diòxid de carboni, llum, aigua, sals minerals, saba bruta, saba ela-borada, oxigen, procés, nutrició autòtrofa...

c) Ovípares, plomes, escates, bec...

d) Polp, cloïssa, clòtxina, caragol...

e) Mosca, mosquit, gamba, nècora, cranca (o cabra)...

f) Es recomana utilitzar un cercador d’Internet: Lleó, Águilas, Las Zorreras... Només relacionats amb el llop: Villalobos, Lopera, Lo-beira, Benillup, Lupiana, Lupión, Benilloba...

Activitats complementàries1 Què és la pol·linització? Sempre que es pol·linitza una flor, aquesta

queda fecundada?

Solució: La pol·linització és el viatge del gra de pol·len des de l’es-tam fins al pistil. No sempre que hi ha pol·linització es produïx fe-cundació.

2 A més de les abelles, hi ha molts altres animals que intervenen en la pol·linització. Busca informació sobre aquests animals.

Solució: Poden citar vespes, abellots, papallones... i també ocells, rates penades i certes mones.

3 Totes les flors tenen estams i pistils? Explica la resposta.

Solució: No. Hi ha també flors masculines i femenines. Moltes plantes dioiques, com el llorer, presenten peus masculins, que produïxen flors amb estams, i peus femenins, amb flors amb pistils.

32

28

Què he aprés

1 Organitza de més a menys complexitat: cèl·lula, aparell, òrgan, teixit.

2 Anomena cèl·lules, teixits, sistemes i aparells que intervenen en la funció de relació dels animals.

3 Fixa’t en les imatges d’aquests éssers vius i respon les qüestions en una taula.

��Tenen teixits?

��Tenen òrgans?

��Quin tipus de nutrició tenen?

�� Quines formes de reproducció tenen?

�� A quins regnes pertanyen?

4 Agrupa aquestes paraules segons si estan rela-cionades amb la reproducció sexual o asexual dels éssers vius. Quines d’aquestes paraules es referixen exclusivament a les plantes?

Espermatozoides, gàmetes, espores, òvuls, ovaris, estams, pol·len, bulb, tubèrcul, llavor.

5 Escriu tres semblances i tres diferències que hi ha entre un caragol i una sargantana.

6 Diem que una truita, una granota, una tortu-ga marina i una balena són animals aquàtics. Però tenen moltes diferències entre si. Pensa i respon:

a) A quin grup pertany cada un dels animals citats?

b) Quins òrgans utilitzen per a respirar?

c) Usen els mateixos òrgans per a respirar un cullerot i una granota adulta?

7 Explica d’on prenen les plantes terrestres el diòxid de carboni per a fer la fotosíntesi i l’oxigen per a respirar. I les plantes aquà-tiques?

8 Investiga i explica aquesta frase: «La fotosíntesi produïx tot l’aliment disponible al planeta».

9 La maduixa es pot reproduir sexualment i asexualment. Quins òrgans utilitza en cada forma de reproducció? Com seran les plantes filla de la maduixa, si aquesta es reproduïx asexualment?

10 Observa aquesta imatge en la qual es veu una persona curant una au ferida.

Imagina que et trobes una au ferida. Explica què sentiries. I si fores la persona que la cura? SEXUALASEXUAL

A B

C

D

Educació emocional Consciència emocional: reconéixer i justificar emocions bàsiquesEn l’activitat 10 de l’apartat «Què he aprés» es proposa a l’alumnat identificar les seues emocions en un context determinat. Es tracta de fomentar la consciència emoci-onal i millorar la gestió dels sentiments. A més, aquesta activitat pot millorar la dis-posició de l’alumnat cap a la protecció i la conservació de la naturalesa.

TICanayaeducacion.esEls vídeos vinculats als codis QR d’aquest llibre de 5é de Primària pretenen acostar l’humor a l’aula i a la família. Sense oblidar el rigor científic, s’adrecen a l’alumnat amb un vocabulari que li resultarà familiar i fent servir recursos lingüístics com la ironia, l’ab-surd, el desenllaç inesperat, etc. Aquest ús de l’humor ajudarà a crear interés i potenci-arà en l’alumnat la necessitat d’escoltar i de continuar aprenent.

Peces clau

3 Té teixits la cigonya. Tenen òrgans el fong i la cigonya. Nutrició au-tòtrofa, l’alga; la resta realitza nutrició heteròtrofa. Només realitza reproducció sexual la cigonya; la resta realitza reproducció asexual. La cigonya, al regne animal. Els fongs, al regne fongs. L’alga i l’ame-ba, al regne protoctists.

4 Amb la reproducció asexual: espores, bulb i tubercle. Amb la re-producció sexual: espermatozoides, gàmetes, òvuls, ovaris, estams, pol·len i llavor. Estan exclusivament relacionades amb les plantes: estams, pol·len, bulb, tubercle i llavor.

5 Semblances: nutrició heteròtrofa, reproducció ovípara, són terres-tres. Diferències: en la locomoció, el caragol és invertebrat i la sar-gantana és un vertebrat, el caragol és herbívor, mentre que la sar-gantana és fonamentalment carnívora...

6 a) Tots són vertebrats que pertanyen a grups diferents: la truita als peixos, la granota als amfibis, la tortuga als rèptils, la balena als mamífers. b) La truita utilitza les brànquies; la granota, brànquies en les primeres fases de la seua vida i pulmons quan és adulta; la

Suggeriments metodològicsLes activitats proposades suposen una certa complexitat: classificar, observar i inferir, ordenar, aplicar... Són habilitats que s’han de practi-car, per la qual cosa resultarà interessant que, a mesura que es res-ponguen les preguntes o quan s’haja acabat la tasca, es dedique temps a la correcció grupal, intercanviant criteris i informació, de ma-nera que les xiquetes i els xiquets s’habituen que les seues respostes en els quaderns s’adeqüen al que sol·licita el docent.

Què he aprés1 Aparell, òrgan, teixit, cèl·lula.

2 Cèl·lules, exemples: detectors de temperatura a la pell i detectors de la llum a la retina, cèl·lules musculars. Teixits: pell, teixit muscu-lar, teixit ossi. Òrgans: ulls, orelles, músculs, ossos... Aparells: loco-motor, sistema nerviós.

33

29

Com ho he aprés DOSSIER D’APRENENTATGE 1

anayaeducacion.es Per a fer el teu dossier pots guardar activitats, curiosi-tats, imatges, anècdotes o opinions relacionades amb l’estudi de cada unitat. Trobaràs orientacions sobre com l’has de fer i la versió imprimible d’aquesta pàgi-na en l’apartat «Dossier d’aprenentatge» en el banc de recursos.

anayaeducacion.esDescobrix i compartix en família.

1 Avalua en el quadern els aprenentatges que has aconseguit en aquesta unitat.

3 Demana a un company o companya que t’avalue de l’1 al 10 en aquests aspectes:

��Atenció a classe

� Participació a classe

��Ganes d’aprendre

��Gust pel que has aprés

en aquesta unitat

a) Estàs d’acord amb la valoració que ha fet el teu company o companya?

b) Indica quin aspecte és el millor valorat. Per què creus que és així?

c) Escriu un compromís per a millorar algun dels aspectes que t’han avaluat.

2 Anota en el dossier d’aprenentatge com t’has sentit. Avalua’t escrivint: bé, regular, malament.

%VSBĊ�M�FĐVEJ�E�BRVFĐB�VOüí�

%VSBĊ�MFT�öQMJDBñPOT�B�DMBďF�

5SFCBąBĊ�ěC�FMT�DPNQBOZT�J�DPNQBOZFT�

%VSBĊ�MFT�PCTFSWBñPOT�E�ÏďFST�WJĖ�J�FO�MB�SFBMü[BñØ�

E�öQFSJNFĊT�'FĊ�FMT�USFCBąT�E�JOWFĐJHBñØ�

)J�IB�BMHVOB�DPTB�RVF�U�IBKB�QSPEVÕU�USJĐFTB�P�BMFHSJB ��

"OPĒ�IP�

Completa

EN EL QUADERN

o en la versió imprimib

le

Què he aprés que abans desconeixia sobre els animals

Què he aprés que abans desconeixia sobre les plantes

Completa

EN EL QUADERN

o en la versió imprimib

le

AvaluacióEn finalitzar cada unitat, trobareu aquesta pàgina, en la qual es proposarà la reflexió individual i col·lectiva sobre com ha sigut l’aprenentatge. Pretén fomentar aspectes relacionats amb l’avaluació de l’atenció, els hàbits de treball, les tasques grupals, els deures eventuals...

Les respostes personals als ítems assenya-lats haurien de donar lloc a reflexions gru-pals i col·lectives, i propiciar xicotets ajus-taments tant en l’actitud d’algun alumne o alumna en particular, com en la dinàmica de treball a l’aula.

Convé accedir a la informació que es facilita sobre el dossier d’aprenentatge i a la versió imprimible d’aquesta pàgina en el banc de recursos d’anayaeducacion.es.

És interessant que, a part dels quaderns personals de l’alumnat, es reflectisquen si-tuacions, activitats, materials en paper o di-gitals... que permeten no només revisar el que s’ha estudiat, sinó també crear un his-torial sobre les experiències i els sentiments personals de xiquets i xiquetes en relació amb el seu aprenentatge.

tortuga i la balena respiren mitjançant pulmons. c) No. El cullerot respira mitjançant brànquies i la granota adulta respira a través de pulmons (encara que també realitza respiració cutània).

07 Ambdós gasos els prenen de l’aire de l’atmosfera. Les plantes aquàtiques els prenen de l’aire que hi ha dissolt en l’aigua.

08 Algues i plantes són els éssers autòtrofs que fabriquen els seus ali-ments mitjançant la fotosíntesi. Aquests éssers vius són els aliments dels organismes heteròtrofs: animals herbívors, fongs, bacteris... que, al seu torn, són aliments per a altres éssers heteròtrofs: animals carnívors i omnívors, fongs descomponedors...

09 Per a reproduir-se sexualment, utilitza els gàmetes que produïxen les flors, que, després de tindre lloc la unió d’ambdós, dóna pas a la formació de llavors. Per a reproduir-se asexualment, utilitza esto-lons.

10 Resposta oberta. Es tracta de fomentar la consciència emocional i millorar la gestió dels sentiments. A més, aquesta activitat pot mi-llorar la disposició de l’alumnat cap a la protecció i la conservació de la naturalesa.

Com ho he aprés1 Resposta oberta. Han d’efectuar una reflexió sobre els seus apre-

nentatges en la unitat. No a tot l’alumnat li resultarà senzill enunciar els continguts que desconeixia abans d’estudiar aquesta unitat.

2 Resposta oberta. Es plantegen una sèrie d’ítems sobre els quals han de reflexionar com s’han sentit. Ens assegurarem que, després d’aquesta valoració, hi haja una proposta de millora per part de cada xiquet i xiqueta sobre aquells aspectes que hagen qualificat amb les etiquetes de malament o regular.

3 Resposta oberta. L’avaluació d’un company o companya sobre els aspectes que es destaquen en l’activitat 3 permetrà completar la re-flexió sobre l’aprenentatge de la unitat.