Però el despullael fred

i el vesteixla calor.

Joan Triadú

Però el despullael fred

i el vesteixla calor.

Joan Triadú

2 número tretze

E D I T O R I A LS U M A R I

EDITORIAL

AMFITEATRE

4 Joan Triadú, crític literari.Entrevista a Monika Zgustova.

5 Joan Triadú i l’escola Thau.Entrevista a Jesús Diego.

6 Joan Triadú, pedagog.Entrevista a Àgueda Vallès.

12 La biblioteca de Joan Triadú.13 L’auca de Joan Triadú.14 Què en recordes?.

VITRALL

18 Tardor.19 Hem fet el cim de Les Agudes.20 48H OPEN HOUSE BCN.

CALAIX DE SASTRE

24 On anem?25 Un joc de lletres.

PLANA OBERTA

27 Positivisme per a la música clàssica.

Revista escolarNúmero TRETZE – desembre 2010

2

3

20

24

27

escolaBarcelona

El Sr. Triadú ens ha deixat. Vosaltres el recordeules tardes de Sant Jordi que compartia amb nosaltres com amembre del jurat.

Joan Triadú ha estat una figura molt importantper a l’Escola. Ell sempre l’ha estimada molt i si avui és comés, és gràcies a la seva empremta. En la darrera entrevistafeta a la televisió parlava de com havia de ser l’escola: cata-lana, que estimi el país i la nostra llengua, i que ensenyem aestimar-la; que expliqui els valors religiosos com a part de larealitat humana; que faci del treball, l’esforç i l’exigència labase de la superació personal, i que tingui la capacitat d’aju-dar els que tenen dificultats.

La premsa ens ha mostrat nombrosos escrits dereconeixement en el moment de dir adéu al Sr. Triadú, reco-neixement que ha estat paral·lel al de la societat catalana alllarg de la seva vida, concretat en nombroses distincions:Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1982), Premi d’HonorJaume I (1982), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes(1992), Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira iVirgili (1998), Medalla d’Or de la Generalitat (2001) ...

Aquest reconeixement és encara més valuós sipensem que ell reivindica els seus orígens humils, fill de tre-balladors del tèxtil de Ribes de Freser.

Era una persona enamorada de Catalunya, sel’estimava i ensenyava a estimar-la. El Sr. Triadú sempre s’ha-via considerat una persona optimista, no creia en el defalli-ment. Les seves memòries porten el títol Memòries d’unSegle d’Or, atès que ell considerava que malgrat totes lesadversitats el s. XX havia estat un temps de recuperació de lanostra llengua i cultura.

Recordem-lo com un gran mestre, afable iexigent, que estimà molt l’escola, el Thau, per ser el futur denens i joves, el vostre futur.

L’escola continuarà fentel teu camí

Podreu trobar les entrevistes completes de la revista TRETZE a la web de l’escola.

Portada: sortida de 5è a Les AgudesFrases dels peus d’imatge extretes de: Joan Triadú, El Collsacabra

Consell de redacció: Mar Arbonés, Ricard Bahí, Anna Belart, Anna Brengaret,Anna de Casacuberta, Josep M Comas, Marta Fontclara, Pep Marguí, SalvadorMorros, Agustí Olivares, Frederic Raurell, Maria Ribelles i Toni Rubió.

Disseny, maquetació i impressió: Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1.100 exemplars

www.iccic.edurevista@thaubcn.iccic.edu

3número tretze

Alumnes de 3r de Primària

Li vam preparar unes preguntes perquèens expliqués com era Joan Triadú com a crític literari.

Quin era l’estil de Joan Triadú en fer lescrítiques? Era diferent als altres crítics literaris enalgun aspecte?

Monika: Joan Triadú era diferent als altrescrítics perquè era un crític literari molt complet. JoanTriadú amalgamava diferents aspectes: una faceta erala de crític literari que es concentrava en els diferentsaspectes de l’obra i una altra era la d’una persona ambgrans exigències morals i, bàsicament, ètiques.Exigències ètiques que d’alguna manera el feien dife-rent als altres crítics literaris.

4 número tretze

A M F I T E A T R E J o a n T r i a d ú

JOAN TRIADÚ, crític literari. Entrevista a Monika Zgustova

Quin era el matís en què més es fixavadels llibres dels quals feia la crítica? Què creu que JoanTriadú trobava que era el més important que havia detenir un bon llibre?

Monika: Joan Triadú com a crític exigiaque el llenguatge i la forma fossin perfectes i que totplegat desemboqués a fer una societat, uns lectors i unpaís millors. Hi havia una mica de pedagog en ell, per-què volia formar bons lectors, volia formar una socie-tat de lectors.

Per què creu que trobava tan importantla literatura catalana del segle XX com per a conside-rar-lo el seu Segle d’Or?

Monika: Jo vaig estudiar per primeravegada el català i la literatura catalana als Estats Units,va ser quan vaig començar a llegir els llibres deRodoreda, Benguerel, Palau i Fabre i tots els escriptorsd’aquella generació. Vaig entendre que estava davant

La boira baixa es desprèn a poc

a poc de les rieres ombroses, amb

un fum blanc que toca les puntes

dels arbres i s’esvaeix per sempre.

onika Zgustova ésuna escriptora itraductora nascu-da a Praga que vaestudiar català iliteratura catalanaals Estats Units.Va ser finalista delPremio Nacionalde Narrativa per la

seva obra La dona silencionsa el 2005. Entrealtres, ha rebut el premi Masaryk, que li va seratorgat per l’estat txec, i el Premi Ciutat deBarcelona, juntament amb el Premi de lesLletres Catalanes.

m

5número tretze

Berta Vallribera - 2n ESO

6 número tretze

A M F I T E A T R E J o a n T r i a d ú

Desfilen núvols llargs, senyors, amb

presses de poderós que va per feina.

d’una gran literatura, perquè tots aquests escriptorssón d’una literatura on cadascú s’exigia molt.

De les crítiques que Joan Triadú va ferdels seus llibres, quina creu que expressa millor l’es-sència i l’esperit del llibre? Per què?

Monika: No ho recordo exactament, séque sempre les llegia amb una mica de por, perquè comque era tan rigorós pensava “si m’estira les orelles, seràmerescut” i en aquest cas un no té escapatòria; d’unaltre crític un pot pensar “aquest és un maniàtic” o “noli agraden les dones”, però en el cas del senyor Triadúsabia que el que ell deia era totalment merescut. Tot iaixí, no en recordo cap que fos negativa, totes erenpositives, tant de les meves traduccions com dels meusllibres, i això a mi em donava francament una gransatisfacció i ganes de tirar endavant.

Joan Triadú, sempre buscava obres ambaspectes nous, és a dir, buscava la creativitat. Per quècreu que ho feia?

Monika: Perquè tenia ànima de creador iperquè era una persona que sabia que la innovació és

una cosa innata en la cultura occidental. Sabia que ésmolt més difícil fer innovacions que estar ben enca-rrilat en les vies que ja estan fetes, i anar-hi lliscant.

Per què creu que a Joan Triadú li inte-ressava tant trobar la sensibilitat d’un autor en unaobra literària?

Monika: Perquè és el que defineix unautor, és el que distingeix un autor de l’altre, estableixl’originalitat. El senyor Triadú tenia molt clar què és elmés important en la creació literària, per tant ell hopromocionava, perquè no era un crític qualsevol, eraun gran crític, és un dels grans crítics que mai ha tin-gut la literatura catalana. És un d’aquests crítics quequalsevol cultura podria envejar.

Creu que en el moment culminant de laseva trajectòria va destacar més com a pedagog o coma crític literari?

Monika: Les dues fases són molt impor-tants i, a més a més, en ell aquestes dues fases d’algu-na manera convergien, perquè com a pedagog era unamica crític literari i com a crític literari tenia molt depedagog.

Creu que Joan Triadú ha estat reconeguta Catalunya tal com es mereix?

Monika: Crec que es mereixia molt més,qualsevol cultura podria estar orgullosa de tenir uncrític com Joan Triadú, penso que se n’hauria de par-lar molt més i se l’hauria de tenir molt més en comp-te. Però crec que realment aquest és, desgraciada-ment, un tret de la cultura catalana que és una micaesquerpa amb els seus grans personatges.

Marta Vilaseca, Lídia Serra, Oriol Pellissa, Albert Virgili

4t ESO

7número tretze

Alumnes de P5

8 número tretze

A M F I T E A T R E J o a n T r i a d ú

En l’àmbit educatiu què va ser el mésimportant que va aportar Joan Triadú a l’escola?

Sens dubte el fet de considerar la llengua ila cultura catalana com a elements propis i consubstan-cials a l’escola, cosa que impregnava tota l’activitatdocent. D’aquí la seva famosa frase “els mestres han deser homes i dones de cultura” que tots teníem molt pre-sent. Ell volia que tots plegats fóssim per a vosaltres unsbons models, en tots els sentits,

Creus que els valors que va voler introduirJoan Triadú a l'escola s'estan respectant actualment?

Jo crec que sempre queda un pòsit; que lagent que ha viscut les primeres èpoques de l’escola, gai-

JOAN TRIADÚ i l’Escola Thau.Entrevista a Jesús Diego

Educats en el camí, en el ritme del

pas, la vida se’ns lliura al cor

amb la mateixa naturalitat que

la muntanya a la petja.

esús Diego i Morón,

Secretari Adjunt de la

Direcció de la Institució

Cultural del CIC fins el

Curs 2009-2010. Va

començar a exercir de

professor de l’Escola

Thau de molt jove i va

succeir Joan Triadú en

la direcció de l’escola.

j

rebé sense adonar-se’n, han transmès aquests valors a lagent jove que s’han anat incorporant. I és de justíciareconèixer, també, que aquesta gent jove té els seus pro-pis valors i la seva pròpia visió pedagògica que ha enri-quit aquest pòsit històric que us comentava. Uns i altressegueixen “fent escola”. A més, crec que els valors nosolament s’han de respectar, sinó que més aviat s’han depracticar.

Quins aspectes destacaria de Joan Triadúcom a director de l’escola?

El caràcter, la seva tenacitat, el saber exac-tament el que l’escola necessitava en cada moment, laseva fidelitat a uns principis i a uns orígens institucionals(CIC), a un projecte educatiu, el seu lideratge cultural...

Quin esdeveniment festiu de l'escola liagradava més celebrar i per què ho creus?

Sens dubte Sant Jordi i els Jocs Florals. Éson s’hi trobava més a gust. Penseu que una de les sevesfacetes professionals més importants fou la de críticliterari, per tant era a l’amfiteatre on podia copsar entota la seva esplendor la vostra producció literària.

Sara Costa, Gisela Rovira, Lluís Batlle i Gerard Teruel

4t d’ESO

9número tretze

Alumnes de 3r de Primària

10 número tretze

A M F I T E A T R E J o a n T r i a d ú

Quins valors creus que el Sr. Triadú voliareforçar prioritàriament en els seus alumnes?

El primer valor que va reforçar va ser l’a-mor a la llengua i al nostre país amb tot el que això

implica. S’estimava molt la seva cultura i la seva llengua,la defensava amb fermesa, però des de la pau, la veritat,la cultura, la formació i, a la vegada, respectant les altrescultures. Una frase que ens repetia sovint era: “Per serciutadà del món, primer has de pertànyer a algunabanda. I nosaltres tenim la sort de ser catalans”.

Per altra banda, també valorava la feinaben feta. Joan Triadú era molt exigent amb els alumnes,però sobretot, amb ell mateix. Valorava, principalment,l’esforç; s’havien de fer les coses ben fetes per tu mateixi valorar-ne la feina feta.

Tenia un mètode de treball característic?Era diferent al dels altres professors?

Tenia un pla de treball molt peculiar. Teniamolt preparada la teoria que ens volia explicar duranttot el curs, però a la pràctica, sempre se n’anava per lesbranques, ja que ho relacionava tot. Ens informava del’actualitat històrica i literària, ens portava llibres que lihavien agradat i ens els comentava, ens feia aprendreuna poesia de memòria cada setmana, la veritat és quefins que no et saps de memòria una poesia no la fasteva.

Joan Triadú llegia moltíssim, sempre enstenia al dia de les novetats; ens transmetia una literatu-ra viva, ja que estava en contacte amb tots els autors dela seva generació. Les seves classes eren com una con-versa, com una conferència i això el feia diferent delsaltres professors. I potser això va fer que Joan Triadúmarqués els alumnes d’aquesta manera en la seva trajec-tòria escolar al Thau.

Clàudia Alcover, Núria Botet i Marina Fabra

Alumnes de 4r d’ ESO

JOAN TRIADÚ, pedagog.Entrevista a Àgueda Vallès.

Per la finestra, oberta en aquest

temps mai no es tanca del tot,

entra una aguda, indefinible

vibració que porta, al centre

el petit camí d’un ocell.

gueda Vallès és ex-alumna del Sr. Triadúi actual mare de l’es-cola. És professorade Llengua catalanaa la Universitat deBarcelona.à

11número tretze

Daniel Riba - 2n ESO

12 número tretze

A M F I T E A T R E J o a n T r i a d ú

LA BIBLIOTECA DE JOAN TRIADÚ

La inquieta, lenta, somniosa esplen-

dor del camp ens sorprèn igual que

una altra joventut que s’encara

amb la nostra.

l Thau va donar a la sevabiblioteca escolar el nom deJoan Triadú perquè ell, al seutorn, havia donat a l’escolatota la seva biblioteca priva-da. Ningú no diria que aques-ta biblioteca, de prop de noumil volums, va néixer en l’hu-mil estatge que Joan Triadú i

els seus pares ocupaven sobre la fàbrica Bernades, al pas-satge de les Carolines.

Amb poc més de setze anys Triadú ja comp-ta allí amb «una minúscula biblioteca personal» de laqual, «no obstant aquesta petitesa», se sent orgullós: «Ésel meu tresor que està tancat dintre un armari ambvidres…», afirma en la llibreta que titula La meva cultu-ra literària iniciada pel març del 1938.

La possessió d’una biblioteca proporcionaal joveníssim Triadú la seguretat de tenir llibres a mà.«Ara tinc llibres propis», escriu el 18 de juliol del 1938 enel seu Diari d’un mestre adolescent.

La biblioteca creix ràpidament i aviat elsseus llibres ja no caben en aquella llibreria vidriada queels seus progenitors li havien regalat. S’acumulen alesho-res als prestatges de la seva cambra i acaben envaint elcobert bastit pel seu pare al terrat, domini fins aleshoresdel Moro (el gos) i la vella Mixeta.

En la ràpida formació de la seva bibliotecapersonal hi contribueixen els seus pares, que l’acompa-nyen en interminables voltes visitant llibreries, i també elseu oncle Ferran, amb qui visitava el Mercat de Sant

Antoni: «els llibres», diu, «són la meva dèria», i tots elsseus la hi coneixien i respectaven.

Hem dit que per a Joan Triadú la bibliote-ca no era ni un objecte de culte ni, tampoc, de vanaglò-ria: la raó d’existir de la seva biblioteca era la seva irre-ductible vocació de lector. Potser per això va descuidarun aspecte que no acostuma a faltar en una gran biblio-teca: l’ex-libris personal.

Però l’any 1992, en ocasió de l’homenatgepel seu setantè aniversari, els organitzadors de l’acte vanregalar-li un ex-libris que havia gravat per a ell l’artistagravador Oriol M. Diví i Coll.

I cal afegir que, l’any 2008 la InstitucióCultural del CIC va impulsar la redacció del catàleg delsseus llibres, ara consultable des del Catàleg Col·lectiu deles Universitats de Catalunya i en el catàleg de la pròpiaInstitució.

e

13número tretze

Alumnes de P5

14 número tretze

A M F I T E A T R E J o a n T r i a d ú

15número tretze

Alumnes de 3r de Primària

A M F I T E A T R E J o a n T r i a d ú

QUÈ RECORDES DE JOAN TRIADÚ?

Tot món petit és un gran món.

Cal petjar-lo, esguardar-lo de ben a prop

i resseguir-lo amb els ulls com el rostre

d’un ésser volgut quan reposa.

Carme HuguetTutora de 5è de Primària

Joan Triadú s’estimava molt l’escola.Sempre va treballar per aconseguir elmillor per als mestres i per als alum-nes. El seu desig va ser que l’escolafos un referent pedagògic.

Maria SalaTutora de 1r de Secundària

Recordo la seva exigència per lafeina ben feta, el seu esforç perconservar la nostra llengua i el rigorper la bona ortografia. Aquestsdarrers anys encara ens visitava ienriquia amb els seus comentaris lesclasses de lectura.

Luca ReventósAlumne de 4t de Secundària

Recordo les seves paraules als JocsFlorals, defensant Catalunya i lanostra llengua. Ens deia que l’escolaper a ell era una gran família i elsalumnes els sentia com a fills.

Joana VargasTutora de 4t de Secundària

Recordo especialment les recomana-cions de llibres que ens oferia alclaustre de mestres a final de curs.Per a mi eren classes magistrals deliteratura on recordàvem clàssics idescobríem autors nous. Sempre ensdeia que un mestre ha de ser unapersona de cultura.

16 número tretze

17número tretze

Jaume Peiró - 3r ESO

18 número tretze

V I T R A L L

TARDOR

UN ANY MÉS LA TARDOR ARRIBA AL NOSTREPARVULARI.

AQUESTA ESTACIÓ ENS OMPLE LES CLASSES DEFRUITS QUE ELS NENS ENS PORTEN DEL BOSC.

ELS PLÀTANS DEL PATI DEIXEN CAURE LES SEVESFULLES PER TAL QUE ELS INFANTS LES CULLIN I ENFACIN RAMS.

LA TARDOR ENS PORTA TAMBÉ LA FESTA DE TOTSSANTS.

ELS NENS FARAN PANELLETS TOT ESPERANT LA VISITADE LES CASTANYERES QUE, UN ANY MÉS, ENSREGALEN PAPERINES DE CASTANYESI BONS CONSELLS.

ELS NENS DE P5 ES REUNEIXEN AMB ELS SEUSMESTRES PER PARLAR ÍNTIMAMENT DEL SIGNIFICATD’AQUESTA FESTA.

ÉS AIXÍ COM LA CELEBRACIÓ DE TOTS SANTS, AJUDAELS INFANTS A APRENDRE A VIURE.

19número tretze

Alumnes de P5

20 número tretze

V I T R A L L

HEM FET EL CIM DE LES AGUDES!Dijous, 4 de novem-

bre, vam anar a les

Agudes amb els com-

panys de 5è B. En

arribar allà anàvem

acompanyats d’en

Joan, un antic alum-

ne de l’escola.

El bosc era ple de

fulles dels colors de la

tardor. Vam esmorzar al costat d’una font coneguda com la

Font dels Passavets. Després d’agafar energia per fer el cim, vam

començar a caminar. Al cap d’una estona vam anar a la Font

del Briançó, per descansar una miqueta. Tot seguit ens posàrem

a caminar entre les fulles.

Després d’una llarga estona caminant vam arribar al coll i,

finalment, al cim!!. Senyal d’esforç!! Ara, després d’haver arribat

al ,cim ens mereixem un bon dinar!

En arribar de nou al coll vam dinar. Jo vaig menjar un entre-

pà i després vam jugar una miqueta.

La baixada va ser molt divertida!! M’ho vaig passar molt bé!!

Montserrat Domingo

5è A

21número tretze

Alumnes de 3r de Primària

22 número tretze

V I T R A L L

l cap de setmana del 16 i 17d’octubre es va celebrar aBarcelona per primera vega-da el 48 h. Open House BCN,una activitat de caràcterdivulgatiu amb la finalitatd’obrir al públic més de 150edificis de diferents tipolo-gies i posar a l’abast dels ciu-

tadans la bona arquitectura i l’urbanisme.La proposta s’articulà al voltant d’11 rutes

urbanes distribuïdes en els 10 districtes en els quals esdivideix Barcelona.

En cada un dels espais els visitants vancomptar amb una visita guiada i en molts edificis tin-gueren la possibilitat de dialogaramb els arquitectes autors delprojecte.

L’Escola Thau va serseleccionada per ser un edificiescolar paradigmàtic de l’arqui-tectura contemporània de lasegona meitat del s. XX que apor-tà solucions en la línia de lavoluntat de renovació pedagògicade l’escola catalana de l’època.

El projecte es basàen els preceptes de l’arquitectura racionalista amb unacerta influència de l’escola brutalista holandesa pel quefa als acabats interiors.

e

El pur despullament del paisatge,

sec i tenaç, té una cosa de primitiu.

L’elecció de l’estructura i els materials deconstrucció es basava en un criteri d’economia i perse-guia facilitar un ús ambigu, o el canvi d’ús, en qualsevolpart de l’edifici.. Les persianes van sobre una lleugeraarmadura metàl·lica, aplicada a la façana a uns 50 cmdel vidre amb la finalitat de deixar una cambra d’aireque impedeixi l’acumulació de calor procedent del Sol al’estiu.

La planta baixa de l’edifici principal contéel parvulari, amb una planta totalment oberta, la prime-ra del seu gènere que s’experimenta a Espanya. Peralleugerir els temors dels mestres, que desconfiaven depoder controlar els seus grups de nens, vam aixecarcada àrea d’ensenyament per sobre de l’àrea d’activitatscomuns, i vam col·locar els guarda-robes entre elles(...).per estimular l’ensenyament en equip, vam emparellarles aules, situant entre elles grans portes corredores. Ala pràctica l’experiment ha tingut un èxit enorme, tantentre els mestres com entre els nens, que ja no sentenles antigues restriccions de l’aïllament

Extracte del llibre: Frampton, KennethMartorell, Bohigas, Mackay. 30 años de arquitectura1954-1984 Ed. Xarait. Madrid 1985.

23número tretze

Mireia Espinach - 4t ESO

24 número tretze

C A L A I X D E S A S T R E

No sentiu amb quina energia cruix

al vostre pas la terra glaçada?

ON ANEM DE FESTA?s un nucli de poblacióque pertany a SantaMaria de Corcó i estàsituat a la comarcad’Osona, amb aproxi-madament uns 336habitants. Durant elsanys no ha crescutmassa i conservaencara un encantmolt especial.

éPer arribar-hi ens dirigirem a Vic,

d’allà agafarem la carretera de Roda de Terque du a Rupit. La carretera és estreta i hi haforça corbes; tanmateix el paisatge és mera-vellós i és recomanable fer alguna aturada pergaudir-ne.

El poble és conegut per havercelebrat un dels primers certàmens poètics encatalà després de la Guerra Civil. Actualment,durant 4 dies del mes de juliol, organitza unfestival internacional de música on participengrups corals i de danses d’arreu del món.

25número tretze

Alumnes de P5

26 número tretze

C A L A I X D E S A S T R E

JocMots encreuats

Horitzontals

1 Llinatge de Joan (Sr...)2 Ensurt amb mudesa inicial – Udola la darrera vocal.3 Ocell monosil·làbic – Final de Cantoni.4 Monosíl·lab de la vall del Reür – 1 al quadrat – Abans

de be.5 Ermots sense rmo – El cinquè romà.6 3a persona del singular del present d’indicatiu del verb

ser - Després d’entebeir.7 Fer callar – N’ets el fill.

Verticals

1 S’escola educativament al peu de Collserola – Com la sise-na horitzontal.

2 Persones fornides.3 I doncs sense el doncs – So de donar – Anomenada ema.4 Via romana del CIC.5 Au amb sis cares – Símbol de retard emprat en rellotgeria

– Símbol de l’erbi.6 Udol amb accent – Cercle petit – Anyell.7 L’avi mallorquí

1 2 3 4 5 6 7

1

2

3

4

5

6

7

Solució a l’Scrabble: rapsode

27número tretze

P L A N A O B E R T A

Positivisme per a la música clàssicaEstem al segle XXI i grans autors com Chopin, Mozart i Vivaldi s’estan deixant d’escoltar. El fet que hagin aparegut altres gèneres musicals com

el rock, el pop i, actualment, noves tendències més aviat superficials, han fet que el món aposti per una societat més senzilla i inepta que ha deixat de bandala música que sembla que només pot avorrir. Però estem segurs que està totalment perduda?

Hi ha veterans de la música que s’entristeixen en pensar que el jovent d’avui en dia només busca en les cançons un entreteniment passatgerque comença, acaba i queda en l’oblit. Que la seva funció és acompanyar un silenci, un murmuri o una olla de grills mentre és ignorat. Sempre he pensatque no és bo generalitzar.

El que principalment s’hauria de tenir en compte és que a les escoles és on, en molts casos, s’obté el primer contacte amb la cultura musical imés si es tracta de música clàssica. És veritat que potser la gran majoria d’adolescents no sabria identificar certes peces importantíssimes com la Simfonianúm. 9 de Ludwig van Beethoven o la Petita serenata nocturna de Wolfgang Amadeus Mozart, però molts d’ells segur que les coneixen. Aquesta és la ver-tadera importància de la música antiga; perdura en la memòria col·lectiva. Considero que puc atribuir l’adjectiu “especial” a les obres clàssiques perquè sónles úniques que poden aconseguir ser totalment conegudes encara que alguns individus no sàpiguen d’on surten, ni on les han sentit.

Tot i saber que hi ha un col·lectiu a qui aquesta música no interessa, no podem deixar de banda les ments fresques i obertes d’avui en dia.Aquests adolescents que donen una oportunitat als compositors clàssics seran els que obriran les portes a la música tradicional i, segurament, a cantants igrups del segle vint (sense deixar de banda les novetats anuals).

D’aquesta manera cal dir als senyors especialistes que no es capfiquin, que encara que les seves ulleres de cul de got no els ho deixin veure ambnitidesa, entre aquests ciutadans embogits per programes de descàrrega encara s’entreveuen clàssics incorporats en discs durs portàtils.

Sílvia Rodríguez4t ESO

Les col·laboracions han d'incloure nom i cognoms i una adreça electrònica o

telèfon de contacte. Podeu enviar les col·laboracions:

• Per carta a: Consell de redacció de la revista de l'escola Thau. Ja sigui per correu

ordinari o lliurada personalment a Secretaria.

• Per correu electrònic a: revista@thaubcn.iccic.edu

escola

Barcelona

Tinc un arbreben dret

amb posatde senyor

Tinc un arbreben dret

amb posatde senyor