PER QUÈ HEM DE FER MATEMÀTIQUES?

Per la seva utilitat, la seva contribució al desenvolupament del raonament, el fet que

constitueixen una activitat humana, i la seva presència en la història de la cultura.

La utilitat

Té a veure amb la seva necessitat per a la vida diària

També per amb la formació integral en tant que són instrument d’anàlisi de la realitat i de la comprensió i visió crítica del món que ens envolta.

La relació entre matemàtiques i raonament

les matemàtiques són principalment una ciència deductiva

abans de demostrar un cert resultat cal intuir-lo o descobrir-lo

cal observar, experimentar, relacionar, és a dir, treballar inductivament analitzant casos particulars abans de fer generalitzacions.

les matemàtiques són una activitat humana són una forma de llenguatge i que cal que

els nens i nenes actuïn i s’expressin matemàticament com ho fan musicalment o verbalment.

cal deixar pas a la curiositat i la interrogació que caracteritzen les matemàtiques com a ciència deductiva.

Els infants s’interessen per tot allò que els fa vibrar, que els planteja reptes, que els fa fer.

La seva presència en la història de la cultura. Totes les civilitzacions han desenvolupat activitats

relacionades amb les matemàtiques. Comptar, mesurar, localitzar, dissenyar, jugar i comunicar-se són les sis activitats que Alan Bishop ha identificat a partir de nombrosos estudis antropològics.

El joc és una activitat present en totes les cultures tan entre infants com adults, el joc desenvolupa la capacitat d’establir normes, de fixar objectius d’assolir habilitats i d’establir estratègies.

La seva presència en la història de la cultura.. En el camp de la comunicació la matemàtica ha

desenvolupat a les diferents civilitzacions diferents llenguatges simbòlics que han contribuït a la comunicació i l’intercanvi humans.

Per fer matemàtiques cal tenir present que han evolucionat per donar resposta a les necessitats humanes, que han de respondre a la necessitat de solucionar problemes i de al seu torn plantejar interrogants i que aquest és l’enfoc que no podem perdre de vista.

LA CONSTRUCCIÓ D’ESTRUCTURES DE PENSAMENT MATEMÀTIC

els cursos de formació fan servir les paraules “constructivisme” i “intel·ligència emocional”

Història: Els fitxeros 70 Bruner i Piaget (estructuralista i formatiu ) Els anys 80 la contextualització de les

matemàtiques Els anys 90, arriba el nou sistema educatiu. El constructivisme: construir els significats de

forma que siguin instruments valuosos.

L’enfoc Constructivista

El constructivisme entén l’aprenentatge escolar com un procés de construcció del coneixement i l’ensenyament com una ajuda a aquest procés de construcció.

El procés ensenyament-aprenentatge, com tot procés, és actiu i interactiu.

cal tenir presents els aspectes individual i social, així com també la relació entre l’àmbit cognitiu i l’afectiu.

La interacció entre iguals i entre mestre i alumnes afavoreix l’aparció del conflicte cognitiu i també de la resolució de problemes.

Com formen els nens els conceptes matemàtics?

Els conceptes matemàtics no són adquirits per aprenentatge, només per creixement cognitiu.

Si els conceptes són imposats, els nens els adquireixen per un aprenentatge verbal.

Cal arribar a un conflicte cognitiu.

Com formen els nens els conceptes matemàtics? El conflicte cognitiu (Piagetians i els neopiagetians.)

Entre dos nivells de maduració es dóna un nivell de traspàs o intermedi que es caracteritza per la seva productivitat a nivell de manipulació, establiment de dubtes, refutació de les pròpies hipòtesis etc.

Es dóna abans d’aconseguir la coordinació pròpia del nivell següent.

La interacció social (Vygotski i d’altres)

El paper de l’adult, o el d’un propi company si és prou agut, poden suposar l’espurna necessària per a donar el pas que li permetrà construir un coneixement lògico-matemàtic de major nivell.

Entendrem aquí el mestre com al “creador de l’atmosfera d’intercanvi”.