Per què se celebra el dia de les Verges?

Santa-Ursula-i-les-onze-mil-verges-Stefan_Lochner

Avui, 21 d’octubre, toca menjar bunyols per recordar santa Úrsula i el seu seguici

d’onze mil verges. La tradició, mancada de tota base històrica, diu que santa Úrsula–

que en llatí vol dir “óssa petita”- va viure al segle V dC. Era una cristiana filla d’un

príncep britànic. La seva extraordinària bellesa no va passar desapercebuda a un rei

pagà d’Anglaterra, el qual la reclamà per casar-la amb el seu fill. En cas de negativa,

l’anglès amenaçava amb la guerra. Úrsula va acceptar-ho, però amb dues condicions:

que abans de contreure matrimoni pogués anar en peregrinació fins a Roma i poder fer

el viatge amb la companyia d’onze mil verges, també cristianes. Un cop a Roma varen

convèncer el papa Ciríac (d’existència desconeguda) perquè s’unís al seguici.

De tornada, es varen aturar a Colònia (Alemanya), que estava assetjada pels huns.

Aquests, en veure que aquelles onze mil verges no volien satisfer els seus desitjos

sexuals, les varen executar, majoritàriament per decapitació -la llegenda magnifica el

seu nombre potser per remarcar la crueltat de la massacre. El rei d’aquells

bàrbars, Juli en algunes versions, va quedar colpit per la bellesa d’Úrsula i li va

demanar que fos la seva esposa. En ser rebutjat, li va clavar una fletxa al cor.

Independentment de la veracitat de la llegenda, el culte a santa Úrsula es va estendre

molt ràpidament per Europa. Això propicià que s’aixecassin moltes esglésies en honor

seu. Des d’aquella època, santa Úrsula es convertí en la patrona de les verges. I la

cultura popular aprofità el seu dia per retre un sentit homenatge a les al·lotes en edat

de merèixer.

Bunyols mallorquins

Actualment, a Mallorca, la Revetla de les verges és una de les festes més antigues de

l’illa. Se celebra la nit del 20 d’octubre, vigília de Santa Úrsula. Els fadrins solen anar a

cantar, en grup, serenates a la porta de les seves enamorades. A més de cantar

cançons populars (com el famós “Clavelitos”), també entonen, amb un clavell a la mà,

temes d’un cert component eròtic i picaresc. Aleshores, les al·lotes afalagades, com a

mostra d’agraïment, conviden els seus pretendents a entrar dins ca seva per menjar

bunyols i beure moscatell. Els bunyols, que també es mengen molt per Quaresma, són

un plat molt característic de la gastronomia mediterrània: al Marroc són anomenats

“sfeudj”, a Algèria i Túrquia se’ls denomina “lokma”, a Grècia són coneguts com

“lukumades” i a Egipte se’ls coneix com a “lokume”.

Revetla de les verges

La festa dels bunyols, el vi i les cançons eròtiques

Diferents poblacions de Mallorca, Nit del 20 al 21 d'octubre

Fent cua per

comprar bunyols

Preparant els

bunyols

Una de les

serenates

La nit del 20 al 21 d’octubre es celebra a

molts pobles i ciutats de l'illa de Mallorca

amb bunyols, música i vi, els ingredients

imprescindibles de la Revetla de les

Verges, un ancestral ritus de galanteig

que perviu entre els joves,

convenientment adaptat als temps.

La Revetla de Verges és una de les

tradicions de galanteig més antigues de

l'illa de Mallorca i es celebra en moltes

poblacions de la mateixa forma però

amb petites variacions. Es tracta d'una

celebració espontània que realitzen

determinats grups de joves que van de

casa en casa acompanyats per la banda

de música a cantar cançons populars a

les seves enamorades, a qui també

regalen clavells. A aquestes sortides les

anomenen serenates i tenen un

component eròtic i picaresc força

important. A canvi de la visita, les joves

els ofereixen bunyols, vi dolç i llepolies. 

La festa dels bunyols 

La festa havia estat molt més popular

que no pas ara i en l’actualitat tant als

pobles com a Ciutat de Palma, la festa

es conserva al voltant de la tradició de

Es canten cançons

alegres

 

fer bunyols. N’hi ha de dos tipus, els

bunyols de vent i els bunyols farcits.

Tradicionalment aquesta pasta fregida

es fa a casa, avui també es compren als

forns. En algunes escoles i viles es fan

bunyolades populars (Artà, Valldemossa,

etc.) 

En molts pobles la festa s’ha perdut però

en molts d’altres perviu amb força

gràcies a la participació de la banda de

música, que acompanya als joves i nens

en el seu trajecte de casa en casa. Les

Revetles de Verges més importants són

les d’Alcúdia, de Búger -on els fadrins

enramen les cases de les al·lotes amb

murta i canyes verdes- i de Porreres, tot i

que també és un costum força estès a

Ciutat de Palma. 

Santa Úrsula i les Onze Mil Verges 

La festa es celebra la nit del 20 al 21

d’octubre, diada de santa Úrsula, i està

lligada a una llegenda d’aquesta santa

que va ser immolada juntament amb

moltes altres companyes quan anaven

de Bretanya a Roma. Tot i que no se sap

amb certesa quantes eren, alguns diuen

que només eren 6 o 7, ha quedat el nom

de les Onze Mil Verges.