PERE  CATALÀ  I  PIC  

Valls,  1889  -­‐  1971  

Fotògraf Publicista i Escriptor català

•  Orfe  de  pare,  la  seva  mare  es  va  instal·∙lar  a  Barcelona,  on  Pere  Català  va  cursar  estudis  primaris,  entrant  a  treballar  en  un  banc,  sent  encara  molt  jove.    

•  En  el  marc  laboral  del  banc  va  obtenir  per  sorteig  una  càmera  fotogràfica  que  li  permeté  d'afeccionar-­‐se  a  la  fotografia.    

•  Després  de  la  República,  torna  a  Barcelona  i  s’interessa  per  la  publicitat,  on  va  ser  pioner  a  Catalunya,  i  s’interessa  per  les  tècniques  psicològiques  de  la  publicitat.  

La  seva  marca,  PIC.  Realitza  encàrrecs  de  fotografies  publicitàries  d’empreses  

com  Anís  de  Mono,  Xocolates  Juncosa..  

També  va  ser  fotògraf  industrial  

Català  i  Pic  també  va  ser  un  fotògraf  avantguardista.  

“Vas  de  cristall”  

•  A  la  guerra  civil  posa  el  seu  enginy  publicitari  el  servei  de  propaganda  republicana,  obra  famosa  de  “Aixafem  el  feixisme”.  

•  Té  fills  que  seguiran  la  seva  professió,  destaquem  Francesc  Català  Roca,  que  serà  un  pres]giós  fotògraf.    

ANÀLISI  DE  LES  FOTOGRAFIES  SELECCIONADES  

“Vas  de  cristall”  

   Olga  Barbosa  

• Aquesta   fotografia   del   fotògraf   i   publicista   Pere   Català   i   Pic,   ]tulada   amb   el   nom  Vas   de  cristall,  de  l’any  1935.  

• Aquesta  fotografia  forma  part  del  moviment  avantguardista  de  l’autor.  

• Forma  part  de   la  seva  trajectòria  com  a  publicista,   i  en  aquesta,   incorpora  elements  propis  del  moviment  nueva  visión,  la  incorporació  de  fotogrames  abstractes  picats  i  contrapicats.  

• És  una   imatge  de  colors  blancs   i  negres   ,  que  u]litza  dos  ]pus  de   llum:  en  un  primer   lloc,  trobem  una   llum   forta  que  arriba  des  de  dalt  per  el   costat  dret  de   la   imatge,   i  una   segona  llum,  en  segon  lloc,  que  fa  un  efecte  de  menys  lluminositat  que  arriba  des  de  la  part  esquerra  de   dalt.   Hem   de   destacar,   com   aspectes   de   composició   important,   que   aquesta   imatge  compleix  la  llei  de  terços,  és  a  dir  una  de  les  puntes  del  got,  coincideix  amb  un  dels  punts  que  formen  la  llei  de  terços.  Per  altre  banda,  també,  l’autor,  vol  trencar  la  línia  d’horitzó,  i  no  és  horitzontal,  sinó  que  té  un  punt  de  mira  diagonal.  

• Per  altra  banda,  és  un  espai  tancat,  doncs,  el  únic  punt  de  mira  és  el  got,  i  no  hi  ha  res  més  a  la  fotografia.  

“Aixafem  el  feixisme”  

             Olga  Gómez  

• Podem  veure  una  fotograja  publicitària  de  Pere  Català  i  Pic  anomenada  “Aixafem  el  feixisme”  publicada  al  1936.  

• En  aquesta  fotografia  veiem  una  composició  de  tres  gran  elements;  en  primer  terme  hi  ha  una  espardenya  catalana,  en  segon  una  esvàs]ca  i  per  ul]m  uns  panots  del  carrer.    

• La  composició  des  del  nostre  punt  de  vista,  es  que  aquests  tres  elements  estan  enquadrats  en  un  primer  pla,  fent  així  que  ens  centrem  en  la  idea  que  vol  mostrar  l'autor.  Es  per  això,  que  els  tres  elements  comporten  la  totalitat  de  la  fotografia.  Entenem  que  la  importància  de  la  imatge  es  centra  en  l'acció  del  peu,  del  qual  observem  la  intenció  de  trepitjar-­‐la,  això  ens  denota  que  te  intenció  de  trencar-­‐la.  La  esvàs]ca  la  veiem  en  segon  pla,  situada  al  terra,  a  la  part  inferior  del  peu,  i  creiem  que  vol  donar-­‐li  un  significat  de  inferioritat  i  menyspreu.  Per  ul]m  els  panots  del  carrer  tenen  la  importància  de  determinar  el  lloc  on  es  crea  l'acció.    

• El  format  és  ver]cal,  on  hi  veiem  una  clara  línia  de  moviment  descendent,  és  a  dir,  ens  fa  mirar  la  fotografia  des  de  la  part  superior  a  la  inferior,  passant  així  per  les  diferents  importàncies  dels  elements.  

•   La  il·∙luminació  que  hi  veiem  és  focal,  ja  que  i  podem  veure  que  vol  destacar  els  tres  elements  ben  il·∙luminats,  i  vol  treure  protagonisme  a  la  part  superior  dreta,  fent  un  clarobscur.  

• Com  a  anàlisi  estè=c  n'extraiem  que  el  autor  volia  representar  clarament  la  veu  del  poble  envers  el  feixisme,  i  que  per  aquest  mo]u  a  u]litzat  aquests  elements.  Des  del  nostre  punt  de  vista  creiem  que  era  una  crida  al  poble  perquè  sorms  al  carrer  a  protestar  contra  les  repressions  del  règim,  i  que  creia  fermament  que  si  el  poble  s'unia  es  podia  derrotar  per  això  la  creu  està  escardada.  És  a  dir,  interpretem  que  la  creu  està  feta  d'un  material  consistent  i  dur,  que  representa  el  gran  poder  del  règim.