PERFIL PROFESSIONAL DELS DINAMITZADORS … · 7 La situació sociodemogràfica de la província de...

Perfil professional dels dinamitzadors socioculturals

de gent gran

© Diputació de Barcelona Setembre, 2012Maquetació i producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaDipòsit Legal B. 30889-2012

Document elaborat per encàrrec i amb la col·laboració de l’Institut de l’Envelliment. Universitat Autònoma de Barcelona.

Realitzat per:

Dirigit per:

www.diba.cat

3

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Marc de referència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

La situació sociodemogràfica de la província de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Les polítiques locals d’envelliment actiu i la dinamització sociocultural . . . . . . . . . 8

La dinamització sociocultural. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Antecedents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Situació actual del programa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Abast d’implantació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Metodologia de l’informe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Estratègia metodològica de l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Anàlisi dels responsables del Programa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Anàlisi dels dinamitzadors socioculturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Conclusions i recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Propostes de millora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Participants. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Qüestionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Índex

4

Presentació

L’envelliment de la població constitueix avui una de les transformacions socials més importants. Representa una fita i un enriquiment col·lectiu i, a la vegada, planteja molts reptes per a garantir el benestar i la participació social en totes les edats, així com la cohesió i la solidaritat entre generacions.

Els municipis són capdavanters en el desenvolupament de polítiques i accions per promoure un envelliment actiu, així com en el reconeixement i la incorporació del capital de la gent gran a la vida dels pobles i ciutats.

Per això, des de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona oferim suport als serveis socials dels municipis de la demarcació de Barcelona per tal que les actuacions per promoure el benestar i la participació social de la gent gran arribin a tot el territori, independentment de la dimensió del municipi. Amb aquest objectiu, neix el Programa de dinamització sociocultural de gent gran en municipis petits, que promou activitats socials, culturals i lúdiques d’aquest col·lectiu des del seu propi protagonisme i participació activa. El projecte s’organitza en agrupacions territorials, dinamitzades per un professional, que afavoreixen actuacions conjuntes i de coope-ració entre municipis petits.

Aquests professionals de dinamització sociocultural tenen un paper molt important per garantir l’èxit del projecte i han de comptar amb una definició clara del seu perfil i competències, així com amb un ampli reconeixement social.

Amb aquesta finalitat, us presentem aquest document que pretén definir el perfil professional dels dinamitzadors que duen a terme el Programa de dinamització soci-ocultural de gent gran de l’Àrea d’Atenció a les Persones, així com plantejar elements d’anàlisis del programa i eines metodològiques pel seu procés d’implantació.

Esperem, doncs, que aquest document us sigui d’utilitat per a la millora de les actua-cions de dinamització sociocultural de la gent gran al vostre municipi, des de la defi-nició de funcions i des del reconeixement del valor dels seus professionals.

Josep Oliva i Santiveri

Diputat delegat d’Igualtat, Ciutadania i Benestar Social. Àrea d’Atenció a les Persones

5

Introducció

Tenint en compte que les persones de 60 i més anys representen ja més d’una cin-quena part de la població, es fa necessari que els ajuntaments afrontin el repte de promoure l’envelliment actiu en les seves comunitats, especialment entre les persones d’edat més avançada a través dels programes de dinamització de la gent gran. Dins d’aquest marc, les activitats que s’organitzen han de tenir la voluntat de millorar la qualitat de vida i d’oferir recursos de benestar personal que promoguin l’autonomia i la participació de les persones grans, mitjançant actuacions transversals, projectes intergeneracionals, participació, perspectiva de gènere i treball en xarxa.

Són les persones grans les que, dia a dia, demostren per si mateixes la validesa del marc teòric de l’envelliment actiu, assumint cada cop un paper més participatiu en la societat, demanant activitats socioculturals en els casals de gent gran, i esdevenint usuàries d’altres equipaments socioculturals com els centres cívics, els equipaments esportius i les biblioteques.

Tot i això, fa relativament poc que la dinamització sociocultural de les persones grans ha esdevingut una pràctica dins de la cartera dels serveis públics. Al nostre país, aquestes accions han estat principalment desenvolupades per entitats del tercer sec-tor, amb una presència notable de les obres socials de les caixes d’estalvi. En els darrers anys les corporacions locals han assumit la responsabilitat de garantir l’equitat a l’accés d’aquests programes en el territori.

Els programes de dinamització s’han organitzat principalment a partir de l’activitat desplegada pels casals de gent gran, els quals han tingut una notable repercussió a la societat. Malgrat això, en molts municipis el desenvolupament assolit no ha estat suficient per a institucionalitzar-los com ha succeït amb altres ofertes socioculturals vinculades als equipaments esportius, els centres cívics i les biblioteques. De fet, en-cara avui en dia existeix l’opinió generalitzada de que els casals de gent gran són una oferta social accessòria, amb un caràcter subsidiari, quan no oportunista –especial-ment en períodes electorals– que no hauria de formar part de la cartera de serveis del sistema públic de benestar.

Amb motiu del paper clau de les activitats socioculturals, el treball d’uns dinamitzadors especialitzats en gent gran es fa vital. A l’actualitat, el perfil d’aquests treballadors per a les persones grans està en etapa de consolidació i de reconeixement, configurant-se i definint-se en la pràctica de la seva intervenció. En la trajectòria d’aquesta praxis transformadora és possible que emergeixin necessitats específiques com una ade-quació de competències i coneixements en l’àmbit d’actuació.

Introducció 6

El propòsit d’aquest document és formular recomanacions clau per definir el perfil professional dels dinamitzadors que duen a terme el Programa de dinamització soci-ocultural de gent gran de l’Àrea d’Atenció a les Persones. A més, també s’ofereixen elements d’anàlisis del programa i eines metodològiques que poden ser d’utilitat pel seu procés d’implantació.

7

La situació sociodemogràfica de la província de Barcelona

L’envelliment de la població s’ha transformat progressivament en un dels eixos estra-tègics de la planificació i el desenvolupament de les polítiques socials a nivell local. La província de Barcelona comparteix la tendència espanyola i catalana de l’envelli-ment de la població, acompanyada per una baixa taxa de natalitat i un augment de la qualitat de vida de les persones.

Segons les dades de l’Idescat, la taxa d’envelliment a la província per a l’any 2009 va ser del 16,55%. Les comarques de l’interior, especialment el Berguedà i el Bages, així com el Barcelonès, registraven les taxes més altes. Contràriament, el conjunt de co-marques que limiten amb el Barcelonès tenien menys prevalença de persones grans. Així doncs, les dades són il·lustratives de la necessitat d’intervenció en l’àmbit de l’envelliment.

Taula 1. Població de 65 anys i més a les comarques de les província de Barcelona (%). Any 2009

Població %

Alt Penedès 15,25

Anoia 15,35

Bages 18,04

Baix Llobregat 14,25

Barcelonès 19,33

Berguedà 22,06

Garraf 14,19

Maresme 15,03

Osona 16,27

Vallès Occidental 13,82

Vallès Oriental 13,46

Barcelona 16,55

Catalunya 16,45

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. 2009.

Marc de referència

Marc de referència 8

Les polítiques locals d’envelliment actiu i la dinamització sociocultural

En el context dels canvis demogràfics que es produeixen a escala global i local, sor-geix el paradigma de l’envelliment actiu, com un marc ideològic que nodreix de con-tingut a les polítiques adreçades a millorar la qualitat de vida en el procés d’envellir.

El paradigma de l’envelliment actiu impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (2002) parteix d’una reformulació del concepte d’envelliment saludable, s’erigeix com una estratègia sociopolítica d’intervenció global per abordar positivament, i des d’un enfocament preventiu, el fenomen de l’envelliment. Aquest paradigma es va crear amb la finalitat d’optimitzar les oportunitats en salut, participació i seguretat per tal d’acon-seguir una millora en la qualitat de vida en el procés d’envellir de les persones. D’aquest enunciat es desprenen els tres pilars bàsics de l’envelliment actiu: la salut, la segure-tat i la participació social.

D’aquí també esdevé l’argument de que l’envelliment és un procés que succeeix al llarg de la vida, i que, per tant, supera la noció d’una edat cronològica. Aquesta visió incorpora dos aspectes clau: d’una banda, perquè implica adoptar una perspectiva del cicle vital de les persones (naixement, infantesa, joventut, edat adulta, vellesa); i d’altra, perquè es proposa una pedagogia de l’envellir, en el sentit de conscienciar sobre la importància de viure saludablement per millorar les condicions d’aquest procés.

En aquest marc, també és important destacar la Llei 39/2006 de promoció de l’auto-nomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i la Llei 12/2007 de serveis socials a Catalunya, ja que ambdues lleis han significat un reconeixement del dret subjectiu de les persones a rebre serveis socials per a la millora de les seves condicions de vida.

L’Àrea d’Atenció a les Persones va adoptar aquest enfocament sobre la necessitat de generar polítiques locals per tal d’enfortir l’autonomia personal i l’apoderament de les persones, mitjançant programes i accions d’atenció i prevenció de la dependència. Així, entre d’altres mesures concretes, es va impulsar el Programa de dinamització de gent gran per fer front a aquest repte en els petits municipis.

Aquests antecedents formen part d’un nova perspectiva ideològica i política sobre l’envelliment i estan en consonància amb els canvis en els hàbits de vida de les per-sones, com a presa de consciència sobre els beneficis d’una vida saludable, que inclou un bon estat de salut física psicològica i que està condicionat per dimensions mate-rials, emocionals i socials.

Per tal d’impulsar les accions que acompanyen aquest procés, les administracions locals van iniciar una etapa de polítiques basades en els valors de proximitat, d’igual-tat, de reconeixement de la diversitat i d’inclusió social, context en el que es va impul-sar molt especialment la participació de la gent gran en la realització i gestió d’activi-tats socials i culturals.


Així, els casals i les associacions de la gent gran formen part de la xarxa de serveis de proximitat adreçats a la promoció de la qualitat de vida de les persones grans, que en els darrers anys es van consolidar com a espais de promoció de l’envelliment actiu, fonamentalment en els temes de participació social. Altres equipaments socials com els centres cívics, els casals de barri, les biblioteques, els centres culturals i les asso-ciacions que fomenten la participació de la ciutadania també van sensibilitzar sobre la importància d’envellir activament. En aquest marc, la dinamització sociocultural va prendre força com a tècnica d’intervenció i alhora es diversificà els perfils professionals que treballen en temes de polítiques d’envelliment.

La dinamització sociocultural

La dinamització sociocultural1 té funcions socials i educatives, com a metodologia de desenvolupament comunitari per acompanyar els processos de participació social i afavoreix la creació de teixit social (Martínez, 2002).

Aquesta metodologia d’intervenció social acompleix funcions primàries com les de relació i d’interpretació de l’entorn vital, mentre que les funcions de «caràcter secun-dari» faciliten la creació i la consolidació de vincles comunitaris (Viché, 2007).

Les funcions primàries són: custòdia, recreatives, creació de sensibilitat social, com-pensatòries i convivència. Les primeres estan destinades a protegir i generar vincles entre els infants i els joves i la societat. Les recreatives estan relacionades amb la dinamització de les activitats lúdiques i festives que creen i afirmen les identitats lo-cals, en tant que la creació de sensibilitat social es refereix al foment de la praxis d’unes actituds de compromís conscient i solidari amb la realitat sociocultural. Les funcions compensatòries estan orientades a la creació de programes i serveis per a la igualtat d’oportunitats i a través del foment de la convivència s’impulsen les xarxes relacionals.

Mitjançant les funcions secundàries és possible enfortir els vincles comunitaris i les característiques de pluralitat, de solidaritat i d’igualtat de les estructures socials. Les funcions són: creació de teixit social, desenvolupament comunitari, consolidació del sistema democràtic i integració i reinserció social. La creació de teixit social té com a finalitat reforçar les xarxes de cooperació i convivència, necessàries per a les estruc-tures associatives i de participació social democràtica. Així mateix, el desenvolupa-ment comunitari enforteix les identitats individuals i la comunicació local. El conjunt d’aquestes funcions enriqueixen les estructures democràtiques, la convivència, la so-lidaritat i la integració i reinserció social. La sensibilitat social és el propòsit de la di-namització comunitària que lliga les accions desplegades en el marc de les funcions descrites.

1. En la bibliografia consultada s’utilitzen tant les nocions de dinamització i animació sociocultural indistintament (Ucar, 2002 i Gómez, 2008), per la terminologia que es desenvolupa en el Programa s’utilitzarà més la noció de dinamització sociocultural.


En el marc dels canvis produïts en el cicle de l’envelliment, caracteritzats per la longe-vitat de la població i la millora de la qualitat de vida basada en l’accés a recursos sociosanitaris i un increment de la participació social de les persones grans, el con-cepte d’animació sociocultural es substitueix per expressions com «dinamització» o «educació gerontològica», amb la fita de destacar els aspectes d’intervenció socio-educativa. Així, la dinamització sociocultural s’ha destacat com una metodologia d’in-tervenció que ha consolidat les polítiques d’envelliment actiu (Gómez García, 2008).

Les activitats socioculturals, els actors que les protagonitzen (gent gran, ciutadania en el seu conjunt i professionals) i els espais en els que es duen a terme es transformen en referents per a la cohesió social dels territoris. En aquest sentit, els casals de la gent gran han estat un recurs específic central per a la promoció de la participació social de les persones grans. En aquests espais, quotidianament es crea consciència sobre la importància de realitzar activitats que millorin l’estat de salut física i emocio-nal, estimulant la participació social del col·lectiu.

Els dinamitzadors socioculturals són professionals que actuen sobre els individus i/o grups, mitjançant una diversitat de tècniques i procediments interdisciplinaris, que busquen la participació ciutadana activa en els processos de creació i innovació cul-tural i social amb la finalitat d’incidir en el desenvolupament comunitari d’un territori (Figueres, 2010).

Aquests professionals són estrategues amb capacitat de combinar recursos i d’esta-blir procediments per aconseguir objectius, són gestors de relacions capaços de com-prendre les realitats i els reptes que s’han d’afrontar en una associació, un barri i/o una col·lectivitat local, amb l’habilitat d’anticipar-se a situacions imprevistes combinant accions educatives i d’integració social (Guillet, 2007). Així, es tracta de persones que es caracteritzen per una actitud dinàmica, participativa, creativa, espontània i amb sentit crític.

Al quadre 1 es presenten els principis i funcions principals de la dinamització socio-cultural. D’aquesta descripció destaquem el sentit transformador de la realitat i la vo-luntat d’incidir positivament en l’autonomia de les persones i dels grups (Pérez i Pérez, 2006).


Quadre 1. Síntesi dels principis i funcions de l’animació sociocultural

Parteix de: La realitat dels col·lectius i grups La intervenció d’un animador

Es basa en: Metodologia d’intervenció Mètodes actius i participatius Intervenció conscient i intencional Principi de la participació Accions culturals Pedagogies no directives

És: Una força ètica, alliberadora que parteix d’una reflexió sobre la realitat

Implica: Dinamisme i desenvolupament social Donar sentit i vida Donar importància a la comunicació Augmentar l’autonomia d’individus i grups

Persegueix: Incidir en la realitat social Apoderar a les persones en la seva formació i desenvolupament en la comunitat La transformació social

Va cap a: Un ésser humà nou El desenvolupament social i personal El canvi social

Font: Pérez i Pérez, 2006.

Guillet (2007) classifica les intervencions d’animació sociocultural en dos tipus de mo-dels. El primer model, denominat de «consumació», està basat en un tipus d’animació que ofereix productes de consum i que dóna als individus un paper més aviat passiu, és «l’animació real» essencialment reduïda al valor d’ús. Els aspectes centrals d’aquest model són el procés de creació i d’implementació de la intervenció, la negociació entre els actors que hi participen, la construcció del programa a desenvolupar i la socialització dels individus en les activitats.

El segon model és el de «l’animació abstracta», i consisteix en la creació i la transfe-rència de valors simbòlics mitjançant la creació de vincles socials. En aquest cas, l’èmfasi està en l’acció de les persones que intervenen en l’activitat, en el desenvolu-pament del projecte i en la seva institucionalització, així com en les relacions de con-flicte i en el caràcter transformador com a pràctica social.

Entre aquestes dues tipologies d’intervenció existeixen models intermedis en els que els professionals actuaran prenent eines d’un i d’altre, tenint en compte les caracte-rístiques dels contextos socials, la voluntat dels participants, els canvis, les oportu-nitats socials i les dimensions ètiques existents, de manera que els models es succe-eixen en el temps, s’alternen i es conjuguen.


El perfil professional del dinamitzador sociocultural es defineix en el desenvolupament dels projectes (concreció d’activitats i gestió d’equipaments i pressupostos) que va perfilant un estatut sorgit d’una forma pròpia d’estar en la societat (Viveiros, 2007). El dinamitzador participa d’un joc complex en el que poden exercir un rol pedagògic de reconeixement de la diversitat, transformant les situacions i posant en pràctica una intel·ligència educativa i estratègica que els permeti moure’s malgrat l’obscuritat que a vegades amaga la complexitat dels processos socials (Guillet, 2007).

La pràctica professional de dinamització sociocultural ha estat configurada principal-ment per les competències formatives de la carrera d’educació social, si bé comparteix continguts, metodologies, tècniques i àmbits d’aplicació, creant sinergies entre pro-fessionals de l’educació, la política, la comunicació i la cultura, entre d’altres (Gama Barbosa, 2011; Guillet, 2007, Villa, 2005).

Els professionals de dinamització sociocultural acompleixen un paper fonamental en la pràctica dels processos d’intervenció socioeducativa amb persones grans. Però no sempre tenen aquest reconeixement. Una de les principals causes és que encara no s’ha definit un perfil professional dels dinamitzadors socioculturals de gent gran. L’abast de la intervenció dels dinamitzadors socioculturals implica que la seva forma-ció es fonamenti en una base conceptual i metodològica que possibiliti el treball en l’àmbit de la diversitat de realitats, actors i tècniques d’intervenció. Així, l’especificitat de les competències per treballar amb persones grans en la pràctica professional s’assoleix mitjançant una formació complementaria, en alguns casos basada en l’ex-periència quotidiana d’intervenció i en altres per la planificació de cursos dissenyats en el marc dels programes d’intervenció.

13

Antecedents

Situació actual del programa

L’Àrea d’Atenció a les Persones promou el Programa de dinamització de gent gran 2007-2011 que té per objectiu donar suport als petits municipis del seu abast territo-rial en el desenvolupament d’activitats socioculturals que impulsin la participació so-cial de les persones grans.

El programa consisteix en l’aplicació d’una metodologia implementada per dinamitza-dors socioculturals en els diferents municipis organitzats en agrupacions territorials. L’Àrea d’Atenció a les Persones hi dóna suport de dues maneres: mitjançant una apor-tació econòmica als ajuntaments per tal de finançar el cost dels professionals, que es fa efectiva progressivament amb l’objectiu de que el programa aconsegueixi autofi-nançar-se. D’altra banda, també dóna suport tècnic continu als professionals que es concreta en el funcionament d’una comissió tècnica de seguiment, revisió i aportació d’eines metodològiques.

El programa es basa en la necessitat d’oferir recursos a les persones grans per tal de que puguin gaudir del temps lliure. La fita de les activitats socioculturals és canalitzar de manera creativa i activa la participació social de les persones grans i l’oportunitat d’aprofitar el capital social i cultural que poden aportar a les seves comunitats.

Els objectius del programa de dinamització sociocultural són:

– Oferir a la gent gran de diferents municipis de la província de Barcelona la possibi-litat de gaudir de programes de dinamització sociocultural en el seu territori més proper, mitjançant l’acció de dinamitzadors especialitzats.

– Unificar els criteris per a la implantació i execució del programa en els diferents ter-ritoris.

– Crear espais de coordinació, intercanvi i formació permanent pels dinamitzadors dels diferents territoris.

Metodologia

Metodologia del programa de dinamització

El diàleg i la comunicació és un eix vertebrador de la metodologia de treball que s’expressa en diverses fases del programa, com ara:

Antecedents 14

– L’intercanvi d’experiències en les reunions de coordinació

– El consens amb els actors polítics, tècnics i els usuaris per la definició dels objec-tius.

– La definició d’eines d’intervenció.

– La detecció de necessitats formatives.

– Els ciments del treball en xarxa i la cooperació amb les entitats públiques i priva-des de l’entorn.

Així mateix, el caràcter dialògic és fonamental per l’aplicabilitat d’altre dels principals eixos vertebradors: l’existència d’una metodologia compartida.

Aquesta metodologia és compartida pels diferents territoris, és a dir, que el conjunt de professionals del programa segueixen un procediment de treball comú. La metodolo-gia consisteix en la sistematització de:

– La planificació general del programa.

– La metodologia de formació continua.

– El pla de difusió de les activitats.

La metodologia està basada en la promoció de la participació en els diferents nivells de concreció del procés, donant suport per a que la gent gran faci activitats sociocul-turals específicament dissenyades i satisfer les seves inquietuds, tot promovent alho-ra l’accés a les activitats adreçades a públics més amplis i afavorint la presència de gent gran en altres canals de participació dels municipis. Es tracta d’una intervenció comunitària, adaptada a les característiques del territori amb un funcionament altament participatiu i horitzontal, amb la finalitat de que els propis usuaris si-guin autònoms en la gestió de les activitats. També es proposa la incorporació d’accions intergeneracionals amb la idea de que és important tenir l’horitzó del relleu generacional de les activitats socioculturals.

Una estratègia clau del programa és fomentar l’associacionisme de la gent gran. La funció del dinamitzador és la de fomentar la participació del màxim nombre d’usu-aris en els òrgans de gestió dels casals o espais de gent gran, fent que aquests siguin cada cop més actius i plurals. El programa preveu els casals com espais de trobada i de generació d’activitats i també considera important afavorir la presència de la gent gran en els canals de participació existents i en la vida comunitària del municipi.

D’acord amb les pautes del programa, el dinamitzador ha de detectar els interessos i atendre les demandes de les persones, per tal de generar activitats i grups de relació al voltant d’una temàtica determinada. La programació d’activitats ha de ser diversa i amb activitats de qualitat i amb una perspectiva de formació permanent.

Els sistema de planificació contempla la construcció d’una memòria anual amb la des-cripció de les activitats. La planificació ha de comptar amb una diagnosi del territori, expressada en un diagnòstic d’amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO), del que s’extreuen unes conclusions que orienten a la definició dels objectius específics per a cada territori. Trimestralment s’ha de realitzar una programació d’activitats, omplint un full en el que s’indiquin els objectius i els indicadors d’avaluació. Al finalitzar cada

Antecedents 15

activitat, aquesta s’ha d’avaluar puntualment i cada trimestre s’ha de fer una avaluació general del desenvolupament del programa.

El paper del dinamitzador actualment

D’acord amb les pautes d’intervenció del programa de dinamització de gent gran, els professionals que desenvolupin les activitats socioculturals hauran de:

– Fomentar l’associacionisme entre les persones grans.

– Impulsar l’autonomia de gestió de les activitats.

– Augmentar la participació del màxim nombre d’usuaris en els òrgans de gestió dels casals o espais de gent gran.

– Detectar interessos i atendre les demandes de les persones grans i d’altres habi-tants dels municipis.

– Donar suport a les associacions i grups existents aportant coneixements i recursos per a que desenvolupin accions integrant-los en la dinàmica dels casals.

– Vetllar per una programació diversa i amb activitats de qualitat.

– Donar suport a la gestió econòmica dels casals i espais de gent gran per a les ac-tivitats socioculturals que es proposin.

El programa especifica que el perfil professional del dinamitzador sociocultural de gent gran hauria de ser un tècnic mitjà, preferentment diplomat en educació social, ó tècnic de grau superior dels cicles formatius de la formació professional en integració social ó animació sociocultural. Amb coneixements en gerontologia i habilitats per posicionar-se endavant el col·lectiu de gent gran.

Línies d’intervenció

El model d’intervenció es basa en tres línies d’actuació:

– Intervenció en municipis que no tenen casal de gent gran.

– Intervenció en municipis que tenen casal de gent gran.

– Treball en xarxa.

D’acord amb la finalitat de fomentar l’associacionisme de la gent gran la forma d’in-tervenció és decisiva dependent de si es realitza en municipis que tinguin o no casals de gent gran, o si predomina el treball en xarxa.

En el cas dels municipis que no tinguin casals de gent gran s’haurà d’identificar un espai alternatiu com a punt de trobada i generador d’activitats. Els espais físics hauran de reunir algunes condicions bàsiques d’accessibilitat, com ara:

– L’equipament en el que se situï haurà de ser fàcil de localitzar.

– L’espai (sala, edifici) estarà lliure de barreres arquitectòniques.

– L’horari haurà de tenir continuïtat durant les setmanes.

Antecedents 16

D’altra banda, es considera que els espais de nova creació necessiten suport per do-nar-se a conèixer, per identificar els grups de persones grans que existeixen i per motivar a la participació, identificant i incorporant les seves inquietuds en les activitats del nou espai.

Una vegada creats els grups de persones grans s’haurà d’iniciar un procés de reforç d’identitat del grup, amb l’horitzó de que es converteixin en casals de la gent gran. En els municipis en els que ja existeixin aquests casals, l’objectiu serà enfortir i garantir la participació dels usuaris i donar suport per a que facin la seva pròpia programació d’activitats.

En relació amb el treball en xarxa, la metodologia indica que les accions han d’estar orientades a l’intercanvi entre municipis, potenciant una xarxa de comunicació entre les diferents entitats. La xarxa ha de ser liderada pels dinamitzadors i l’objectiu serà optimitzar recursos, intercanviar coneixements i nodrir-se d’activitats.

Entre les opcions per a la planificació de les activitats s’especifiquen alguns àmbits de treball:

– la cultura, mitjançant activitats de desenvolupament i realització personal.

– el lleure, que integra les activitats de joc i aquelles més recreatives (festes populars, balls, etc.).

– la socialització, en l’espai de trobada.

– la promoció de l’esport i la salut, mitjançant la pràctica d’ioga, tai-txi, etc., i per a la superació personal.

La metodologia també inclou un procediment bàsic per realitzar la difusió de la pro-gramació: edició de tríptics, cartells i difusió per mitjans de comunicació locals gràfics, audiovisuals i per Internet. En cada material de difusió es publiquen els logotips del programa.

Abast d’implantació

A continuació es descriu la composició de les agrupacions territorials en les que es desenvolupa el programa i es mostra un mapa que descriu la seva situació aproxi-mada:

– Alt Foix: Font-rubí, Pontons, Torrelles de Foix i Castellet i la Gornal

– Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt

– Vall de Bitlles: Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Tor-relavit

– Alt Penedès - Gelida: Gelida, Sant Llorenç d’Hortons i Subirats

– Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d’Oló i Sant Quirze Safaja.

Antecedents 17

– Anoia - La Llacuna: Carme, Capellades, la Llacuna i Vallbona d’Anoia

– Mancomunitat la Plana: Aiguafreda, els Hostalets de Balenyà, el Brull, Malla, Mun-tanyola, Sant Martí de Centelles, Santa Eulàlia de Riuprimer, Seva, Taradell i Tona

– Baix Berguedà: Avià, Montclar, Montmajor, l’Espunyola i Casserres

– Anoia - La Pobla de Claramunt: el Bruc, la Pobla de Claramunt, Collbató i Ullas-trell

– Alt Berguedà - Pedraforca: Saldes, la Nou de Berguedà, Vallcebre i Sant Julià de Cerdanyola

– Penedès - La Granada: la Granada del Penedès, el Pla del Penedès, Puigdàlber i Santa Fe del Penedès

– Bages - Fonollosa: Fonollosa, Rajadell i Aguilar de Segarra

– Gironella – Puig-reig: Gironella, Puig-reig i les colònies tèxtils

– Vallès Oriental - Vallromanes: Vilanova del Vallès, Vallromanes, Sant Antoni de Vilamajor i Cànoves i Samalús

– Voltreganès: Sant Hipòlit de Voltregà, les Masies de Voltregà i Roda de Ter

– Vall del Ges i Bisaura: Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora i Sant Vicenç de Torelló

– Bages - Castellbell i el Vilar: Castellbell i el Vilar, Marganell i Castellgalí

– Castellví de Rosanes: Castellví de Rosanes, Sant Climent de Llobregat i la Palma de Cervelló

Il·lustració 1. Situació de les agrupacions territorials dins la província de Barcelona

O Agrupacions territorials

18

Metodologia de l’informe

Estratègia metodològica de l’estudi

Punt de partida de l’estudi

El Programa de dinamització de gent gran té per finalitat donar suport al desenvolupa-ment de les activitats socioculturals adreçades a les persones grans en municipis de menys de 5.000 habitants. Després de set anys d’implantació, les persones responsa-bles de la seva coordinació des de l’Àrea d’Atenció a les Persones van diagnosticar una manca de visibilitat social del programa i del rol dels professionals que l’implementen.

Aquesta situació va repercutir en el perfil professional associat al lloc de treball del dinamitzador/a de gent gran i va motivar l’encàrrec d’un informe que analitzés tant el programa com el perfil professional que s’ha configurat en conseqüència.

En funció d’aquesta situació es formulen els següents objectius:

Objectius generals

1. Definir el perfil professional del dinamitzador sociocultural de persones grans.

2. Oferir propostes de millora al programa de dinamització de gent gran de l’Àrea d’Atenció a les Persones.

Objectius específics

1. Descriure les principals característiques del programa de dinamització de gent gran a partir de l’experiència acumulada en el territori.

2. Estudiar la visió dels professionals implicats respecte a les seves funcions i al des-envolupament del programa en general.

3. Assenyalar les principals dificultats i punts forts en el desenvolupament del progra-ma a la província de Barcelona.

4. Formular recomanacions per a la millora del programa de dinamització de gent gran.

La recol·lecció i anàlisi de les dades:

El disseny de la metodologia es va construir en base a una estratègia participativa dels responsables del programa i dels professionals dinamitzadors.

La tècnica de diagnosi de amenaces, fortaleses, debilitats i oportunitats (DAFO) va ser la principal eina de treball.

Metodologia de l’informe 19

La identificació de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) és una metodologia d’anàlisi diagnòstic que possibilita avaluar els aspectes que condicionen el desenvolupament d’una organització o programa. Amb la finalitat de distingir la ca-pacitat d’acció de les persones que formen part de l’organització es diferencien dos tipus de situació: la interna, determinada per dos factors controlables com són les fortaleses i les debilitats, i l’externa, determinada per dos factors no controlables com són les oportunitats i les amenaces.

La tècnica permet respondre a unes preguntes clau per millorar la situació: com es pot explotar cada fortalesa? com es pot aprofitar cada oportunitat? com es pot dete-nir cada feblesa? com es pot defensar cada amenaça? Aquesta metodologia és útil per impulsar transformacions estructurals i dinamitzar el canvi, elaborar projectes d’acció, així com per crear xarxes de col·laboració.

Així, es va construir un primer DAFO en sessions de treball amb els responsables del programa i els tècnics de l’Àrea d’Atenció a les Persones. Les principals dimensions identificades en aquesta instància varen formar part d’un qüestionari adreçat a conèi-xer la valoració diagnòstica dels dinamitzadors (veure el qüestionari a l’annex).

En la segona fase de construcció del DAFO hi varen participar els dinamitzadors del programa. Es va convocar els 27 professionals, dels quals 20 varen respondre un qüestionari semi estructurat construït sobre la base de preguntes tancades i obertes. Les primeres es varen definir amb la intenció de recollir les seves valoracions sobre uns temes delimitats, puntuant en una escala de 1 a 4 (1 = totalment en desacord, 2 = en desacord, 3 = d’acord i el 4 = totalment d’acord). Les preguntes obertes es formularen per detectar els aspectes destacables i de millora del programa.

Així, la recollida i anàlisi de les dades es va efectuar en quatre moments:

1. En primer lloc, es va recopilar i analitzar bibliografia de rellevància en la temàtica.

2. En segon lloc, es va recol·lectar i analitzar la informació documental referida al dis-seny i a la implementació del programa.

3. En un tercer moment, s’efectuà una diagnosi participativa amb les persones res-ponsables de la coordinació del programa.

4. Per últim, els dinamitzadors i les dinamitzadores del programa aportaren la seva pròpia diagnosi, seguint un format de qüestionari semi estructurat on-line.

Els responsables del programa de l’Àrea d’Atenció a les Persones varen realitzar el diagnòstic DAFO del programa en la dinàmica de grup de treball, amb la guia dels professionals participants en la present proposta.

Per la seva part, el DAFO dels dinamitzadors es va construir en base a la valoració de temes centrals de la situació actual del programa, seguint un format de qüestionari semi estructurat en línia.

Posteriorment, es va elaborar un informe preliminar amb els principals resultats de l’informe per contrastar amb les persones responsables del Programa de Benestar de la Diputació de Barcelona. Per últim, es va redactar un informe final amb la incorpo-ració dels suggeriments realitzats.


Anàlisi dels responsables del Programa

Seguidament es presenta l’anàlisi de situació dels responsables del Programa de di-namització de gent gran de l’Àrea d’Atenció a les Persones.

Els factors externs: les amenaces i les oportunitats

En el cas de les amenaces, o aspectes externs vinculats al Programa, s’assenyalen dotze temes que estan vinculats a quatre dimensions centrals. Per una banda hi ha els factors generals que fan referència a la situació sociopolítica actual, i altres centrats en el marc ideològic de desplegament de polítiques d’envelliment actiu. La segona dimensió està relacionada amb els condicionants esdevinguts de la naturalesa geo-gràfica i d’algunes característiques de la gestió del programa, unes delimitades per les especificitats de les administracions públiques del petits municipis i altres per as-pectes de regulació normativa. Per últim, s’identifique algunes característiques de les persones grans i de la població en general que constitueixen amenaces pel programa.

Quadre 2. Les amenaces i les oportunitats. Diagnòstic dels responsables del programa de la Diputació de Barcelona

Amenaces Oportunitats

1. Crisi econòmica 1. Xarxes comunitàries informals

2. Manca de cultura de l’envelliment actiu 2. Caràcter innovador del programa

3. Estereotips i prejudicis socials envers 3. Predisposició de la Diputació de Barcelona les persones grans (passives, demandants, a la implementació de línies estratègiques dependents) i dels equipaments específics. d’intervenció en envelliment actiu.

4. Escassos recursos dels petits municipis, 4. Existència d’un cos conceptual sobre en particular manca de recursos materials envelliment actiu de referència per a traçar i humans. les línies d’intervenció.

5. Dispersió territorial. 5. La rellevància de les accions polítiques que tinguin per objectiu la millora de la qualitat de vida de les persones.

6. Manca de transport públic 6. La pertinència d’estratègies que promoguin i de disponibilitat de transport adaptat. el apoderament de les persones grans.

7. Reticència al canvi de dinàmiques 7. El moment de replantejament socioculturals per part de les persones dels equipaments de serveis adreçats grans. al públic de més de 60 anys (casals).

8. Noves càrregues familiars (cura de néts) 8. Proclamació del 2012 com a Any Europeu de l’Envelliment Actiu.


9. Manca de normativa i de legislació que 9. La promoció dels serveis de proximitat. reguli la implementació de programes d’intervenció sociocultural per a persones grans.

10. Risc d’aïllament professional per 10. L’interès d’altres entitats en participar la dispersió geogràfica, agreujat puntualment en activitats per l’envelliment per l’escassa dedicació horària i el poc actiu. reconeixement del programa com a part de l’oferta de serveis als territoris d’implantació.

11. Desigualtats d’estructura social 11. La rendibilitat política de la promoció (nivell d’estudis, ingressos, gènere..) de l’envelliment actiu.

Font: elaboració pròpia

En la primera dimensió apareix el context de crisi econòmica que implica una amena-ça per a la continuïtat del programa en tant que les diferents administracions involu-crades podrien replantejar-se la necessitat de seguir donant suport econòmic i tècnic per a l’aplicació del programa. El context de crisi econòmica actual afecta especial-ment a les administracions locals que tenen el deure de respondre a les múltiples necessitats socials emergents, i que podria suposar qüestionar la rellevància d’un programa centrat en la dinamització sociocultural d’un col·lectiu específic.

Pel que fa al marc ideològic basat en el paradigma de l’envelliment actiu, els respon-sables del programa consideren que encara no sempre és una línia d’actuació priori-tària en l’àmbit de les polítiques locals. Això incideix en un reconeixement feble, o fins i tot en una manca de reconeixement, dels objectius del programa i de la importància de les activitats de dinamització sociocultural de la gent gran.

La dispersió territorial i la manca de freqüència i de disponibilitat del transport públic constitueixen, amb freqüència, una amenaça per les dificultats que comporta per a la mobilitat de les persones grans i que afecten a la seva participació en les activitats. Seguint la reflexió de les persones responsables, la dispersió territorial també pot sig-nificar un risc d’aïllament professional dels dinamitzador ja que tindrien menys possi-bilitats de compartir experiències amb altres professionals.

Un altre dels aspectes esmentats és la dimensió de l’administració, amb la manca de visibilitat del programa esdevinguda del fet de que a vegades no ocupa un espai pri-oritari en les agendes dels governs municipals. Aquesta situació pot implicar un posi-cionament feble en relació a altres programes pel que fa a l’assignació de recursos i al suport necessari per a la gestió de les xarxes institucionals que facin possible l’au-tonomització del programa. Finalment, els responsables adverteixen que falta una normativa que reguli legalment els termes de les intervenció dels programes sociocul-turals.

Per últim, en l’opinió dels responsables, altres amenaces poden situar-se en els pre-judicis envers les persones grans i els espais en els que participen (casals i associa-cions), així com en la resistència que poden manifestar a l’hora de canviar una rutina


quotidiana i una manera predefinida de viure la vellesa. Des de la perspectiva de les persones, la major intensitat de les càrregues familiars de les persones grans també es visualitzen com una amenaça, ja que la cura d’altres persones suposa una limitació concreta en la disponibilitat de temps i d’energia per realitzar altres activitats.

Segons el DAFO d’aquests actors, les oportunitats del programa estan centrades en una vessant clarament política, n’és demostratiu el fet que existeixi un marc concep-tual que orienti les polítiques d’envelliment actiu, així com la predisposició de les ad-ministracions per apostar en aquest àmbit executant accions concretes com la crea-ció de programes d’intervenció. També destaca entre les oportunitats el caràcter innovador que l’imprimeix la possibilitat de ser transferible a altres territoris.

Els factors interns: les febleses i les fortaleses

Respecte els punts febles, varen predominar els ítems relacionats amb les mancances de presència de la Diputació de Barcelona en el procés de contractació dels profes-sionals i d’una regulació de les condicions del contractes. També es va esmentar la necessitat de definir el perfil professional dels dinamitzadors socioculturals per tal d’aconseguir un reconeixement per part dels responsables dels ajuntaments.

Entre els punts forts que identificaren s’assenyalen:

– l’experiència acumulada en el temps d’implementació

– la consolidació de la metodologia del programa.

La principal conquesta és el reconeixement i la visibilitat del programa entre les per-sones grans dels petits municipis. En aquesta línia, també cal remarcar el compromís adquirit per part dels professionals en la dinàmica de desenvolupament del programa. Aquests punts forts han conduït a aconseguir fites centrals en el programa, com ara l’apoderament de la gent gran basada en la continuïtat de les activitats i dels espais de participació.


Quadre 3. Les debilitats i les fortaleses. Diagnòstic dels responsables del programa de la Diputació de Barcelona

Debilitats Fortaleses

1. Problemes de comunicació interna entre 1. Experiència acumulada de set anys els dinamitzadors i els ajuntaments que es d’implementació del programa. tradueix en un reconeixement insuficient del programa per part dels responsables municipals.

2. Resistència de les persones grans 2. Tendència creixent d’intervencions al canvi generacional que experimenta socials per promoure el canvi el seu col·lectiu. d’estereotips sobre la gent gran.

3. Manca de definició del perfil professional 3. Visibilitat i reconeixement de la marca del dinamitzador sociocultural envers del programa per part de les persones els ajuntaments i responsables polítics. grans dels petits municipis.

4. Limitada dedicació horària, 4. Reconeixement del perfil professional del professional que esdevé en una del dinamitzador sociocultural rotació professional intensa. per part del públic diana del servei.

5. Manca d’homogeneïtzació en 5. Motivació i dedicació de les condicions de contractació per part es dinamitzadores socioculturals dels Ajuntaments. a la seva feina.

6. Manca de presència de la Diputació 6. Reconeixement de la Diputació de Barcelona en el procés de contractació de Barcelona com a facilitadora del programa dels professionals de dinamització per part dels ajuntaments. sociocultural.

7. Desigualtats de les condicions 7. Existència i bon funcionament de de contractació dels professionals la «comunitat virtual» com a eina als territoris. d’interrelació i de gestió interna del programa.

8. Manca de legitimitat de la Diputació 8. Comunicació interna del programa Barcelona per controlar el procés de àgil i adequada entre els tècnics de contractació i d’implementació la Diputació de Barcelona amb els del programa. ajuntaments i els professionals del programa.

9. Manca d’espais formals de seguiment 9. Continuïtat en la formació interna i control del programa. del programa (espais formals i d’interacció).

10. Percepció d’un adequat suport tècnic per part de la Diputació de Barcelona.

11. Consolidació de l’equip de treball i autonomia en la gestió.

12. Bona comunicació i interrelació entre els dinamitzadors

13. Creixement del programa (incorporació de nous municipis)

14. Apoderament de les persones grans per l’estabilitat aconseguida de les activitats.



Anàlisi dels dinamitzadors socioculturals

A continuació es reprodueix la valoració dels dinamitzadors socioculturals sobre la situació actual del programa:

Les amenaces

Com amenaces del programa, els professionals destaquen els aspectes que repre-senten limitacions per a la participació social de les persones grans. Així, la caracte-rística de la dispersió territorial es viu com una amenaça significativa, fonamentalment perquè les mancances d’accessibilitat dels espais i serveis públics i privats, especial-ment dels serveis de transport i d’equipaments adaptats que són un obstacle per a la dinamització d’activitats socioculturals. Algunes característiques de la situació de vida de la gent gran també són considerades com a impediments, com per a exemple, les sobrecàrregues familiars i la resistència a viure noves experiències que canviïn les rutines quotidianes.

Els professionals també mostren acord respecte a l’existència d’una diversitat de pre-ferències i actituds del col·lectiu envers l’oferta de serveis, fet que pot considerar-se també com a una oportunitat per a la creació d’activitats, però en relació al programa pot implicar la necessitat d’una planificació àmplia que requereix d’una quantitat de recursos difícils d’aconseguir i de gestionar en la situació actual. Finalment, entre les principals amenaces, expressen que l’envelliment actiu encara no és reconegut com un marc de contingut de les polítiques socials que garanteixi la consecució de la fita de millorar la qualitat de vida de la ciutadania en general.


Gràfic 1. Les amenaces del programa. Diagnòstic dels dinamitzadors


Les oportunitats

Els professionals estan d’acord en la majoria de les opcions que descriuen les opor-tunitats del programa. En particular consideren molt positivament l’existència del marc polític de l’envelliment actiu i l’aposta de la Diputació de Barcelona en el desenvolu-pament de polítiques en aquest àmbit. També valoren al programa com una oportu-nitat per sensibilitzar la població en general sobre els principis de l’envelliment actiu, en tant què promou accions per a la millora del benestar psicofísic de les persones grans i enforteixen els processos d’autonomia i d’apoderament de les persones grans.

La dispersió territorial és un obstacle per a la participació de les persones grans

La dispersió territorial és un obstacle pels dinamitzadors en relació al seu desenvolupament professional.

El valor predominant del treball remunerat en la nostra societat ha creat una imatge negativa de la jubilació que

s’associa a la inactivitat i la dependència.

La reticència al canvi d’algunes persones grans, condiciona la seva participació en noves ofertes

d’activitats.

Les persones grans tenen càrregues familiars que limiten les seves possibilitats de participació.

L’envelliment actiu encara no és prou reconegut per les persones grans com una garantia de benestar i qualitat de

vida a la vellesa.

L’heterogeneïtat del col·lectiu de persones grans planteja actituds i demandes molt diferents envers l’oferta

d’activitats.

2

1

3

3

7

6

1

8

5

10

11

6

7

15

4

1

10

10

6

6

7

7

4

Totalment en desacord D’acordEn desacord Totalment d’acord

Amenaces

0

0

0

0

0


Gràfic 2. Les oportunitats del programa. Diagnòstic dels dinamitzadors


Els punts febles i els punts forts

Pel que fa a les febleses els entrevistats, principalment centren l’atenció en les opcions que descriuen la seva situació laboral, des de dues vessants: d’una banda, les limita-cions que comporta disposar de mitja jornada laboral per a complimentar les tasques que demanden les seves funcions. D’altra banda, expressen acord respecte a la falta de definició del seu perfil professional i al desconeixement de les seves competències i el seu abast en la intervenció amb persones grans.

El programa és una eina per sensibilitzar sobre l’envellient actiu a la població en general.

L’especificitat de ser un programa per implementar en els petits municipis li dóna un caràcter innovador en el context

de les polítiques d’Envelliment Actiu a Espanya.

La longevitat de la població és una oportunitat per l’especilització del perfil professional

dels dinamitzadors socioculturals.

L’aposta de la Diputació de Barcelona per desenvolupar polítiques d’Envelliment Actiu afavoreix

el desenvolupament del programa.

La proclamació de la Comissió Europea del 2012 com l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat

Intergeneracional i l’existència d’un marc conceptual de referència sobre el pilars de promoció de l’envelliment...

La millora de la qualitat de vida de les persones és una opotunitat per augmentar la participació social

d’aquest col·lectiu.

Existeix un replantejament incipient de l’oferta d’equipaments i serveis socioculturals adreçats

al públic de gent gran.

Les persones grans tenen un paper actiu en la provisió del benestar de la població, la participació social d’aquest

col·lectiu és una oportunitat per a la societat.

1

1

1

7

3

1

1

3

4

15

12

11

12

17

8

7

15

13

1

7


Oportunitats

108

2

00

0

0

0

0

00

0


Gràfic 3. Les debilitats. Diagnòstic dels dinamitzadors


Finalment, entre les fortaleses del programa, els professionals expressen un acord generalitzat entre les diferents alternatives del qüestionari. Especialment posen de relleu la motivació personal en la tasca que desenvolupen i el reconeixement del seu treball per part dels ajuntaments i de les persones grans. Així mateix, valoren molt positivament el creixement del programa, amb la incorporació de nous municipis i els set anys d’experiència acumulada que han ajudat a aprofundir en el coneixement so-bre la dinamització sociocultural de la gent gran en els entorns dels petits municipis.

El perfil professional del dinamitzador de persones grans no està prou definit.

La dedicació horària dels professionals és insuficient.

La rotació laboral dels dinamitzadors.

Les tasques dels dinamitzadors es centren en el desenvolupamet de tallers.

Es desconeixen les competències i l’abast de la figura professional del dinamitzador de gent gran, tant a nivell

d’altres perfils tècnics com dels usuaris.

L’acció que es realitza com a dinamitzador de gent gran té un impacte molt limitat.

Els canals de comunicació i coordinació amb altres perfils professionas del territori són insuficients.

Les persones grans tenen un paper actiu en la provisió del benestar de la població.

6

1

9

95

11

2

4

7

3

5

4

6

6

10

7

13

3

1

2

8

4

11

6

1

0

0

0

0

2

8

7


Debilitats


Gràfic 4. Les fortaleses. Diagnòstic dels dinamitzadors


D’altra banda, al mateix qüestionari també s’abordaren els aspectes a destacar com a positius (objectius, activitats, equipaments, organització, tasques dels professionals, coordinació...) i per una altra, els aspectes a millorar del programa (objectius, activitats, equipaments, organització, tasques dels professionals, coordinació, avaluació, meto-dologia...). Al següent quadre es destaquen els aspectes positius que els professionals consultats posaren de relleu (Quadre 4).

L’experiència acumulada dels set anys d’implementació del programa ha ajudat a aprofundir en el coneixement sobre

la dinamització sociocultural de les persones grans als entorns territorials dels petits municipis.

La marca del programa és reconeguda per la gent gran dels municipis.

El programa ha crescut en nous municipis.

La comuniciació interna entre els responsables i tècnics del programa és àgil i conínua.

La «Comunitat Virtual» és una eina que facilita la interrelació dels tècnics i la gestió interna del programa.

La formació interna del programa és conínua i assoleix les necessitats dels dinamitzadors.

Els professionals de dinamització sociocultural estan motivats en el desenvolupament del programa.

Els ajuntaments i les persones grans que participen en el programa reconeixen el treball

del dinamitzador de gent gran.

10

00

0

00

0

2

11

2

10

21

9

11 6

5

8

10

5

11

1

9

12

9

10

15

10

8


Fortaleses


Quadre 4. Principals aspectes positius del programa valorats pels dinamitzadors

Els dinamitzadors varen destacar els següents aspectes positius del programa:

i. Les particularitats de la implementació del programa en cada territori implica diferències significatives en l’enfocament metodològic.

ii La comunicació directa amb el personal de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona, sense la intermediació d’altres empreses/organitzacions externes que gestionin el programa, faciliten el procés de treball.

iii. En alguns casos, el reconeixement de la tasca dels professionals ha comportat una ampliació de jornada laboral.

iv. La flexibilitat de la gestió del programa ha possibilitat una planificació adequada a les necessitats i fortaleses de cada territori.

v. Els ajuntaments valoren molt positivament l’impacte del programa en l’apoderament de les persones grans per gestionar les entitats específiques en les que hi participen.


Entre els aspectes per a la millora del programa es varen esmentar els següents temes que complementen les respostes del qüestionari estructurat:

I. Percepció de manca de reconeixement del programa i de la funció dels dinamitzadors:– L’intervenció en diferents territoris alhora a vegades genera un desconeixement

de la funció dels dinamitzadors i els espais en els quals s’intervé, provocant una sensació de no pertànyer enlloc i un esforç per fer-se visible envers les adminis-tracions.

– El desconeixement del programa per part dels tècnics municipals implica que inicialment costi contactar amb les persones clau per començar a mobilitzar els recursos.

II. El perfil professional i la tasca s’han de definir amb més precisió per poder construir escenaris de cooperació amb els altres perfils professionals.

III. Alguns municipis manquen d’equipaments necessaris per desenvolupar les activitats del programa.

IV. Millorar la coordinació tècnica del programa:– Incrementar les reunions personalitzades de coordinació amb el personal tècnic

de suport de la Diputació de Barcelona.– Augmentar la freqüència de reunions per zones per tal d’anar delimitant les

tasques i les problemàtiques que s’han d’afrontar en la dinamització. – Millorar la dinàmica de les reunions generals de coordinació que no són prou

eficaces per factors com ara les diferències entre les agrupacions territorials i/o


el coneixement limitat d’aquestes realitats per part dels professionals d’incorpo-ració recent.

V. La jornada laboral de 20 hores comporta moltes dificultats:– Es considera insuficient per l’abast de les funcions realitzades (visites, cerca de

recursos, reunions, subvencions, gestió etc. ). – La jornada parcial i, en alguns casos, les condicions adverses de treball, impe-

deixen la consolidació d’un equip estable de professionals.– La rotació professional dificulta la homogeneïtzació de coneixements respecte

a la metodologia d’intervenció i a les realitats de la gent gran.

VI. Equiparar les condicions salarials dels dinamitzadors.

VII. Augmentar la flexibilitat dels horaris per tal d’ajustar-se a la realitat del treball, millorant la coordinació i organització amb altres persones dels diferents municipis.

Possibles estratègies d’actuació a partir del DAFO

Els principals resultats de la matriu DAFO orienten en les possibles estratègies a seguir per millorar la qualitat del programa.

Les estratègies defensives posen de relleu les vies d’enfortir les potencialitats existents enfront les amenaces.

Les estratègies adaptatives destaca com adaptar-se a les febleses, introduint canvis amb flexibilitat procedimental, sense que siguin globals.

Les estratègies reactives estan orientades a aprofitar les fortaleses per afrontar les amenaces, impulsant les millores en els aspectes que faltin.

Les estratègies ofensives estan orientades a canvis significatius que incideixin de ma-nera global en el estat de situació analitzat.

Així, emergeixen les següents estratègies (Quadre 5):

Estratègia defensiva

a) Consolidar l’equip de professionals d’intervenció, incrementant els recursos materials i econòmics del programa.L’estratègia respon a la necessitat de millorar la situació laboral dels dinamitzadors per tal d’ampliar la seva jornada laboral, cobrint despeses de mobilitat, generant estabilitat laboral enfrontant així la rotació professional i el treball voluntarista en hores fora de l’horari laboral dels professionals. Al mateix temps, l’increment de recursos pot incidir en millores del programa pel que fa, per exemple, a la dotació de transport adaptat de les persones grans, i a la disponibilitat de més recursos pel desenvolupament de les activitats (contractació de professionals especialitzats per les activitats, per exemple, psicòlegs, dramaturgs, projectes amb eines de tecnologia i la comunicació).


b) Definir el perfil professional dels dinamitzadors de gent gran.El present estudi està adreçat en aquest sentit i aquest punt forma part del capítol de recomanacions.

Estratègia adaptativa

c) Millorar el pla de comunicació i difondre els resultats del programa en els espais de decisió i en els espais tècnics.Les millores en el pla de comunicació és una resposta a la necessitat de reconeixement del programa i dels professionals que el desenvolupen, principalment en els espais de decisió política dels municipis i en la relació amb altres àmbits d’intervenció tècnica, específicament pel que fa a la relació i interacció amb professionals de serveis socio - sanitària i d’intervenció comunitària.

d) Difondre els resultats del programa en altres organitzacions amb i sense finalitats de lucre que manifesten interès en l’àmbit de les polítiques locals d’en-velliment actiu.La difusió dels resultats del programa facilitarà el reconeixement del programa i el treball en xarxa amb les organitzacions i grups, de l’àmbit públic i privat dels territoris d’implantació del programa.

Estratègia reactiva

e) Potenciar les estratègies de comunicació i motivació amb els usuaris i de captació d’altres persones interessades en participar en el programa. L’estat actual del programa indica un moment d’expansió des d’una vessant quantita-tiva i qualitativa. Per tant, és un moment ideal per enfortir la participació social de les persones grans dels petits municipis i per impulsar els seus processos d’apoderament social i polític.

f) Planificar una via de comunicació directa amb els ajuntaments.Algunes de les dificultats de gestió del programa estan vinculades amb la necessitat de mantenir una comunicació directa amb els responsables dels ajuntaments, una estratègia de comunicació en aquest sentit podria ser d’utilitat en la metodologia com-partida.

Estratègia ofensiva

g) Redactar i editar una guia metodològica per facilitar la seva transferibilitat i reconeixement del programa.La consolidació del programa que s’expressa, en aspectes com l’increment del nom-bre de municipis i la satisfacció del seu desenvolupament per part dels agents impli-cats, generen l’oportunitat de consolidar la metodologia de treball per tal de que pugi ser transferida a altres territoris. A més, l’edició d’aquesta guia també facilitaria el treball dels nous professionals i ajuntaments que s’hi incorporin.


h) Realitzar una planificació estratègica del programa que contempli l’avaluació interna i d’impacte en els territoris d’implementació.La fase actual d’implantació del programa en el que s’ha de decidir per una continuï-tat del mateix, pot ser un moment de revisió general del programa amb l’objectiu de definir una planificació estratègica que orienti la seva projecció a futur.

DebilitatsD1. Dedicació horària limitada dels professionals.D2. Rotació laboral. D3. Manca de definició del perfil professional dels dinamitzadors. D4. Desconeixement del perfil i competències dels dinamitzadors per part d’altres tècnics i dels usuaris. D5. Problemes de comunicació interna (entre els responsables dels ajuntaments i els/les professionals).

Fortaleses F1. Motivació dels dinamitzadors.F2. Creixement del programa. F3. Experiència acumulada (territori i públics).F4. Comunicació interna (entre dinamitzadors i responsables de Diputació de Barcelona). F5. Gent gran i ajuntaments reconeixement del treball dels dinamitzadors. F6. Comunitat virtual.

Amenaces A1. Dispersió territorial (afecta a les persones grans i als professionals).A2. Càrregues familiars de les persones grans.A3. Resistència al canvi de les persones grans.A4. Feble posició del programa en les agendes dels municipis.A5. Escasos recursos dels petits municipis.

Estratègies defensives– D1, D2, A1, A2, A3, A5.– Consolidar l’equip de professionals d’intervenció, incrementant els recursos materials i econòmics del programa.– D3, D4, D5, A4.– Definir el perfil professional dels dinamitzadors de gent gran.

Estratègies reactives– F1, F5, A2, A3.– Potenciar les estratègies de comunicació i motivació amb els usuaris i de captació d’altres persones interessades en participar en el programa. – F2, F3, F4, A4, A5.– Planificar una via de comunicació directa amb els ajuntaments.

OportunitatsO1. El programa com a eina per sensibilitzar sobre l’envelliment actiu.O2. Aposta de la Diputació de Barcelona per l’envelliment actiu. O3. Millora de la qualitat de vida de les persones grans.O4. Especialització dels dinamitzadors en gent gran. O5. Innovació de la intervenció en petits municipis. Estratègies adaptatives– D3, D4, O1, O4.– Millorar el pla de comunicació i difondre els resultats del programa en els espais de decisió política dels municipis i les seves comarques i en els espais tècnics.– Difondre els resultats del programa en altres organitzacions amb i sense finalitat de lucre que manifestin interès en l’àmbit de les polítiques locals d’envelliment actiu.– D3, O2,O4.– Reforçar i sistematitzar un pla formatiu dels professionals dinamitzadors.

Estratègies ofensives– F2, F3, F5, O2, O3, O5.– Redactar i editar una guia metodològica per facilitar la seva transferibilitat i reconeixement del programa.– F2, F3, F4, F5, F6, O1, O2, O3, O4, O5.– Realitzar una planificació estratègica del programa que contempli l’avaluació interna i d’impacte en els territoris d’implementació.

SITUACIÓINTERNA

SITUACIÓEXTERNA


34

Conclusions i recomanacions

Conclusions

De l’anàlisi realitzat es desprenen les següents conclusions:

1. El període d’implementació del programa ha estat molt positiu per assentar les ba-ses d’una metodologia compartida.

2. El programa es valora molt positivament entre les persones grans que hi partici-pen.

3. La figura professional dels dinamitzadors socioculturals és molt reconeguda per part de les persones grans.

4. El perfil professional del dinamitzador sociocultural de persones grans no està prou definit i manca de reconeixement per part dels interlocutors dels ajuntaments.

5. El perfil professional dels dinamitzadors socioculturals de gent gran requereix d’unes competències específiques en temes de gerontologia social.

6. La flexibilitat metodològica del programa el fa permeable a les realitats dels dife-rents territoris.

7. El programa és considerat tant per les persones responsables com pels professi-onals com una eina valuosa per a la sensibilització en temes d’envelliment actiu, l’autonomia personal i l’apoderament de les persones grans.

8. L’aposta de l’Àrea d’Atenció a les Persones en desenvolupar el paradigma de l’en-velliment actiu és un facilitador significatiu.

9. Algunes actituds de prejudici social entorn l’etapa vital de la vellesa i els espais que habiten les persones grans poden constituir-se en amenaces del programa. No obstant això, alhora el programa és una eina per lluitar envers aquestes qüestions.

10. S’identifiquen algunes errades en el sistema de comunicació interna del programa que esdevé en una manca de coneixement del programa i de la funció dels dina-mitzadors per part de les persones responsables dels ajuntaments.

11. Existeix una alta motivació i compromís per part dels dinamitzadors en el desen-volupament del programa.

12. Un aspecte de millora destacat en els diferents diagnòstics i en l’anàlisi del pro-grama és la dedicació horària que no és prou suficient per acomplir les fases de treball (els professionals treballen a la llar sense rebre compensació econòmica). També incideix en una intensa rotació professional i dificulta el coneixement com-partit.

Conclusions i Recomanacions 35

13. El DAFO del programa orienta sobre algunes estratègies a desenvolupar per la mi-llora de la qualitat del programa, com ara:

13.1. Consolidar l’equip de professionals mitjançant una millora de les condicions de treball. Per poder realitzar aquesta acció es necessitarà incrementar els recursos materials del programa. En aquest sentit, la incorporació de partners podria resultar d’especial interès, així com la cerca de recursos en convoca-tòries de fundacions o d’altres programes marc de foment d’aquestes activi-tats. Hauran de planificar-se unes aliances estratègiques per concretar la fita.

13.2. Definir el perfil professional dels dinamitzadors: aquest informe dóna pautes substantives per traçar la implementació d’aquesta estratègia.

13.3. Millorar el pla de comunicació del programa i difondre els seus resultats en diferents àmbits, tant de l’Administració com del sector productiu, el tercer sector i públic en general, i planificar una estratègia de comunicació amb els ajuntaments.

13.4. Potenciar les estratègies de motivació i captació de públics diversos que par-ticipin de diferents maneres en el programa (usuaris, voluntaris, gestors, for-madors, etc.).

13.5. Editar una guia metodològica del programa amb l’objectiu de que altres ter-ritoris amb entorns semblants pugin adoptar el model d’intervenció.

13.6. Realitzar un planificació estratègica del programa, amb especial atenció a l’avaluació de resultats i d’impacte als territoris d’aplicació.

Propostes de millora

Les recomanacions per a la millora del programa estan basades en el desenvolupa-ment de dues línies d’actuació centrals que es desagreguen en diferents propostes d’eines de treball específiques. Cal esmentar que les recomanacions responen a un plantejament general sobre com actuar per millorar la proposta de programa de dina-mització sociocultural per a gent gran i per enfortir el perfil professional dels dinamit-zadors, en base a la informació sobre la qual s’ha documentat aquest informe. Les línies d’actuació pretenen ser una base sobre la qual es podrà aprofundir en l’execució del programa. Es tracta de donar elements per orientar futures propostes programà-tiques.

Així doncs, la primera línia d’actuació argumenta els lineaments de contingut bàsics per a la definició del perfil professional dels dinamitzadors que implementin el progra-ma. A partir d’aquesta proposta, es poden situar bases més ajustades a les necessi-tats del programa que orientin la contractació de personal per part dels ajuntaments que participin del programa. La segona línia orienta una possible estratègia d’actuació global que ajudaria al posicionament del programa en el context de les polítiques locals d’envelliment actiu, i que donaria més visibilitat al perfil professional dels dinamitzadors socioculturals de persones grans.


Principals línies d’actuació

•Pautesperaladefiniciódelperfilprofessionaldelsdinamitzadorssocioculturals de gent gran.

•Fomentar la implantaciód’unametodologiadeformacióprofessionalqueespe- cialitzi el perfil de dinamitzador sociocultural en gent gran.

•Propostadelsprincipalscomponentsd’unaguiadivulgativade lametodologia de treball del programa

Pautes per a la definició del perfil professional dels dinamitzadors socioculturals de gent gran

1. La formació professional

El perfil professional dels dinamitzadors socioculturals de la gent gran s’ha configurat en la dinàmica d’implementació del programa. Els professionals que realitzen aques-ta tasca, en la major part dels casos tenen una formació universitària i són titulats en Educació social, Treball social i Sociologia, o bé són tècnics d’animació sociocultural obtinguts mitjançant el cursat del cicle formatiu de grau superior. Aquest títol de tècnic superior en Animació sociocultural impulsat pel Departament d’Ensenyament té, per una banda, continguts relacionats amb l’àmbit de l’oci i el lleure, com ara programació d’activitats i dinàmica de grups. Per una altra banda, també dóna importància al ves-sant sociocomunitari, amb continguts sobre desenvolupament comunitari, metodolo-gia de la intervenció social o bases antropològiques i psicosociològiques. A més, també té un apartat que conté aspectes de formació i orientació laboral i formació en centres de treball.

En el cas del Programa de dinamització sociocultural de la gent gran de l’Àrea d’Aten-ció a les Persones, coexisteixen perfils formatius de l’àmbit social, específicament professionals llicenciats en Educació social, Psicologia social i Sociologia. El desen-volupament de les seves funcions requereix d’unes competències específiques, com ara habilitats comunicatives, sensibilitat pel treball d’intervenció social, saber planificar, gestionar i avaluar projectes socials i conèixer la metodologia de la dinamització so-ciocultural, entre d’altres.

L’evolució del Programa de dinamització de gent gran ha demostrat la necessitat d’unes competències bàsiques per desenvolupar la tasca de dinamització sociocul-tural i que l’acompanyament tècnic, que aporta la Diputació de Barcelona com a part de les seves responsabilitats, facilita l’adquisició i el domini dels coneixements i habi-litats que requereix aquest tipus d’intervenció. Es a dir, que els professionals podran ser persones amb titulació de formació professional reglada en carreres de l’àmbit de les ciències socials, com ja s’ha esmentat, però que necessitaran de l’acompanyament tècnic del programa.

Així doncs, per la contractació dels professionals s’hauria de tenir en compte les ca-racterístiques del perfil professional del dinamitzador sociocultural com a requisits


bàsics. No obstant això, també es recomana que els postulants tinguin algunes de les competències clau i d’altres més específiques que s’esmenten a continuació.

2. Definició de les competències clau dels dinamitzadors socioculturals de la gent gran

El perfil de dinamitzador sociocultural conté competències referents a l’organització, planificació i gestió d’una petita empresa d’activitats de temps de lleure i socioeduca-tives, l’organització, dinamització i avaluació de projectes d’intervenció comunitària i d’altres referents a l’organització, dinamització i avaluació de projectes d’animació cultural i d’oci i temps lliure. Com a nou element, aquesta proposta aporta competèn-cies bàsiques en el camp de la gerontologia social que tenen en compte la gent gran com a públic objectiu i que possibilitaran la prevenció de situacions de dependència, la promoció de l’autonomia i l’apoderament de les persones grans.

L’envelliment actiu serà el concepte vertebrador d’aquestes perspectives d’intervenció, que es concretarà en les activitats socioculturals que s’impulsin en el col·lectiu de gent gran i també en la sensibilització de la ciutadania. Els beneficis, personals i socials, que s’aconsegueixen mitjançant les intervencions realitzades en el marc d’aquest pro-grama, tindran un impacte en la comunitat i en les properes generacions.

Així, la dinamització sociocultural de les persones grans haurà de seguir un enfocament intergeneracional, afavorint els vincles de solidaritat entre generacions basats en l’in-tercanvi de recursos com ara l’ajuda mútua, els coneixements, les experiències, la companyia, la cura i el suport material, entre d’altres. El contingut de les activitats haurà de respectar les preferències de les persones grans, enfortint els vincles entre les persones que integren el col·lectiu, però també haurà de mobilitzar a la realització d’accions entre persones de diferents edats.

AI mateix temps, la dinamització sociocultural de les persones grans també haurà de realitzar-se amb perspectiva de gènere, fonamentalment per les realitats dels proces-sos d’envelliment actual marcats per la feminització de la vellesa. La situació de les dones de més de 50 anys s’ha configurat com un escenari social divers i complex que requereix d’accions innovadores en les polítiques d’envelliment, atenent que des del punt de vista sociodemogràfic, econòmic, polític i cultural tenen una rellevància per la intervenció. A efectes d’il·lustrar la necessitat que els dinamitzadors tinguin sensibilitat i coneixements en temes d’igualtat de gènere, s’assenyalen alguns aspectes d’impor-tància en la feminització de l’envelliment: les dones grans formen part d’una generació proactiva en el canvi en dels rols tradicionals de gènere (cura i treball domèstic), i mal-grat això, continuen protagonitzant la cura familiar; així també, han incrementat la participació social i política com a col·lectiu, participant en els processos socials de presa de decisions i liderant xarxes socials comunitàries, entre d’altres.

La perspectiva de transformació comunitària que orienti la seva praxis estarà basada en l’impuls de les capacitats de la gent gran per tal de fomentar la seva inserció soci-al. Aquest posicionament implica confrontar, mitjançant la intervenció sociocultural continuada, els prejudicis i l’estigma envers la vellesa i els espais que habitin les per-


sones grans quotidianament (casals, centres de dia, residències, etc.). En aquest sen-tit, aquests professionals hauran de tenir capacitat per interpretar les noves necessitats socials del col·lectiu que impliquin la realització d’activitats específiques, com per exemple la demanda de fomentar els espais de participació en equipaments específics (casals i associacions de gent gran) i, alhora, generar activitats que facilitin les relaci-ons intergeneracionals.

La característica de ser un programa dissenyat per a que s’implementi en municipis de menys de 5.000 habitants requereix per part dels dinamitzadors un coneixement pro-fund de l’entorn i l’eina del diagnòstic territorial facilitarà aquest procés. A més, l’objec-tiu del programa de contribuir a la cohesió social del territori implica que els professi-onals treballin en xarxa amb la resta de professionals i agents socials dels municipis.

En aquest sentit, destaca la capacitat que han de tenir per interpretar les realitats so-cials dels territoris, qualitat que els permetrà anticipar-se als canvis, afrontar els nous reptes i respondre amb major precisió i de manera innovadora a les oportunitats per viure amb dignitat i benestar el cicle vital de l’envelliment.

Els professionals que dinamitzin la programació d’activitats hauran de ser conscients que la seva tasca té la voluntat de fer efectiu els drets de les persones grans en el camp de la participació social. Així, la dinamització sociocultural es basa en els valors de la proximitat, la igualtat, la diversitat i la inclusió social.

3. Competències clau

Gestió de recursos materials, econòmics i humans: sap gestionar recursos, tant econòmics (rendibilitzar i controlar els diners, fer pressupostos, buscar finançament, etc.), com materials (organitzar i gestionar l’ús d’equips informàtics, audiovisuals, do-cumentació, etc.) i humans (dinamitzar i gestionar la participació de tècnics, monitors, voluntaris, etc.), i té una especial capacitat per gestionar el temps dels projectes (reu-nions, agenda i planificació de treball).

Gestió i planificació de programes: sap gestionar i planificar programes culturals, socials i d’intervenció comunitària. Coneix el conjunt de les fases d’execució d’un pro-grama (disseny, implementació i avaluació) i de la definició del marc lògic de projecte (formulació d’objectius, pla d’acció, indicadors per a l’avaluació i ús de tècniques per realitzar l’avaluació).

Gestiona el treball diari de manera autònoma. Organitza i executa autònomament plans d’acció, processos o projectes habituals i estructurats, fent el seguiment i valoració dels resultats

Desenvolupa planificacions que no són habituals, que no estan prèviament estructu-rades i en les quals s’ha de tenir en compte un alt nombre de variables que actuen en paral·lel i de manera interdependent. Desenvolupa planificacions que contemplin i que comportin riscos o conseqüències importants per a la organització i que reclamen d’un minuciós pla de seguiment i avaluació (indicadors de seguiment i avaluació, cri-teris d’èxit, etc.).


Consciència de l’impacte social dels programes de dinamització sociocultural: ac-tua d’acord al principi de considerar les accions del programa com una manera d’in-cidir sobre la qualitat de vida de les persones i de la comunitat, reconeix la dimensió d’educació no formal dels programes de dinamització sociocultural i sap desenvolupar estratègies que enforteixen l’intercanvi de coneixements.

Visió estratègica: identifica els objectius de la organització relacionats amb la seva activitat professional. Orienta la seva actuació d’acord amb la línia estratègica definida per la organització. Adequa l’actuació professional a les característiques del seu entorn i valora les conseqüències de les accions o situacions que es produeixen en l’entorn immediat de treball. Realitza un seguiment periòdic de l’actuació professional pròpia o de l’equip de treball per tal d’identificar aspectes susceptibles de millora i estableix les accions correctores més adients. Comprèn les tendències econòmiques, socials, culturals, polítiques, etc. de la seva especialitat, així com de l’entorn organitzatiu on treballa i sap adequar-se als canvis que se’n derivin. S’anticipa a les necessitats futu-res de l’organització (Diputació de Barcelona / ajuntaments) en el seu àmbit professi-onal. Fonamenta i valora la possibilitat d’incorporar nous serveis o noves línies d’ac-tuació a les engegades per la Diputació de Barcelona o pels ajuntaments. Defineix a mitjà/llarg termini situacions i escenaris futurs per a l’organització (Diputació de Bar-celona / ajuntaments). Identifica encertadament els punts forts i febles de l’organitza-ció, així com les oportunitats i amenaces provinents de l’entorn, establint els plans que cal desenvolupar per millorar.

Gestió de grups: sap treballar en equip, motivar i coordinar als participants, els pro-fessionals i les institucions, amb capacitat de prendre decisions. Sap cooperar amb l’equip per a l’assoliment dels objectius comuns. Treballa de manera activa seguint les normes i procediments definits per l’equip, compartint informació important o d’utilitat i donant suport a les decisions de l’equip. Afavoreix un bon clima de treball promovent una bona dinàmica entre les persones de l’equip. Acompanya el desenvolupament de les activitats sense personalitzar la coordinació. Fa créixer l’equip, demanant i com-partint opinions i idees sobre el treball. Afavoreix l’ajuda i la col·laboració entre els membres de l’equip, mantenint una actitud oberta a aprendre els uns dels altres i va-lorant i reconeixent les idees, les iniciatives, les experiències i els mèrits dels altres. Potencia la cohesió de l’equip. Crea equips de treball nous o en recondueix un d’exis-tent davant de situacions noves o problemàtiques que requereixin augmentar la co-hesió i l’eficàcia de l’equip.

Foment del treball en xarxa: reconeix la importància de mantenir un compromís de col·laboració amb professionals i institucions que treballen temes vinculats amb l’en-velliment actiu. Es coordina amb altres persones amb qui existeix interdependència per la realització del seu treball habitual. Participa en grups de treball transversals de caràcter intern (de la mateixa corporació) per definir nous productes o nous serveis. Participa en grups de treball de caràcter mixt (personal de la corporació i d’altres ins-titucions) en el desenvolupament de noves maneres de fer o en la definició de nous processos per a la creació de serveis comuns. Lidera projectes transversals i en xar-xa. Coordina grups de treball mixtos assegurant la cooperació mútua, resolent els


conflictes que apareguin i assolint els resultats establerts. Potencia el treball transver-sal i en xarxa de la corporació. Defineix i implanta noves maneres de cooperació re-captant la col·laboració de tota l’organització, ajuntaments, persones i col·lectius ex-terns.

Coneixement dels grups d’edat i les generacions: coneix les etapes del cicle vital de les persones amb les que treballa: principals característiques psicosocials dels parti-cipants, les seves necessitats i aspiracions, les característiques socioculturals (histò-ria, cultura familiar i social, tipus de participació econòmica - productiva, processos migratoris i influència política i associativa de les generacions de cada territori, entre d’altres), les dificultats per la participació social, els interessos com a col·lectiu, la re-lació amb l’oferta sociocultural dels diferents contextos i les activitats socials i culturals de caire intergeneracional existents.

Facilitador i gestor de relacions: és capaç de potenciar el desenvolupament de les relacions o de les interaccions que es produeixen en el marc de les activitats. Facilita la relació entre persones amb característiques i interessos diversos. Sap mediar en situacions de conflicte i diferències d’opinió, generant espais de consens i harmonia. Facilita i fomenta espais de trobada i relació entre diferents generacions. Comparteix i rep informació, realitzant explicacions clares i adaptades a les característiques de l’interlocutor. Demostra predisposició per escoltar als altres. Centra l’atenció en l’in-terlocutor i en el seu missatge, oferint un clima que faciliti la seva comunicació i pres-tant atenció tant als senyals verbals com als no verbals per comprendre la globalitat del seu missatge.

Coneixement de tècniques de dinamització de grups de persones grans: sap com gestionar el temps de lleure i l’animació sociocultural de les persones grans en parti-cular. Controla tècniques de dinamització que afavoreixin l’autoestima, la socialització i la creativitat de la gent gran i té una perspectiva de gènere pel desenvolupament de les activitats. Té destresa per identificar les potencialitats dels participants, promovent el coneixement, el talent i l’experiència personal de les persones que s’involucrin en el programa.

4. Competències clau específiques per a poblacions de menys de 5.000 habitants

Tot i que algunes competències clau són comunes al desenvolupament de la dinamit-zació sociocultural de les persones grans en tota mena de poblacions, hi hauria un conjunt de competències o habilitats diferencials pels treballadors i les treballadores de les poblacions de menys de 5.000 habitants.

Implicació en l’entorn: té capacitat per implicar-se a l’entorn i treballar-hi des de dins pel desenvolupament comunitari i el canvi social, té destreses per observar, detectar i analitzar les característiques, necessitats i problemàtiques de l’entorn social de les persones que participen en els projectes i activitats socioculturals. Analitza fets o si-tuacions complexes decidint autònomament la solució més adient amb una avaluació


minuciosa de la viabilitat, les conseqüències o l’impacte (tècnic, econòmic, social, personal, etc.) de la mesura adoptada.

Acompanyament metodològic a la planificació i la gestió de les activitats: sap donar suport a la concreció de les activitats, buscant un equilibri entre l’involucrament en el programa fins que el grup s’autonomitzi. Dóna una resposta ràpida i concreta a les incidències diàries de la feina. Identifica els problemes / les oportunitats que sorgeixen en l’actuació professional. Treballa pensant en les possibles conseqüències de les accions engegades per evitar errors i aconseguir els efectes desitjats. S’ofereix a abor-dar encàrrecs de treball nous, difícils o que representin un repte i esforç personal continuat. S’avança als esdeveniments a mitjà termini per aprofitar noves oportunitats o evitar possibles desviacions en la implementació. Defineix o replanteja projectes, serveis, planificacions, etc. per iniciativa pròpia avançant-se a situacions futures.

Flexibilitat en el procés d’implementació del programa: fonamentalment en la gestió dels temps del programa, reconeixent els moments adequats per iniciar, continuar o aturar les accions, sent capaços d’introduir canvis sobre la marxa. Mostrar-se flexible davant els canvis: acceptar la necessitat de ser flexible trobant la manera d’adaptar-se gradualment a una nova situació de treball. S’adapta als canvis amb eficiència i eficà-cia; amb seguretat i rapidesa a una nova situació de treball. Promou l’adaptabilitat en els altres. Impulsa i promou aquesta capacitat en els altres, mitjançant accions con-cretes i mètodes anticipats de treball (explicar els canvis, donar suport, seguretat, etc.). Motiva l’equip per potenciar el seu compromís. Dissenya sistemes i mètodes d’orga-nització del treball que facilitin la flexibilitat de la unitat organitzativa.

Anima als col·laboradors a adoptar un paper actiu en el seu desenvolupament profes-sional. Defineix i fa el seguiment del pla de desenvolupament dels seus col·laboradors. Identifica les necessitats de desenvolupament dels seus col·laboradors, definint les accions que cal emprendre i responsabilitzant-se del seu seguiment. Crea oportunitats d’aprenentatge en l’entorn de treball per afavorir el desenvolupament professional de les persones (sistemes de reunió, assignació i rotació de tasques, abordatge de nous projectes, etc.).

Competències per a gestionar les relacions interpersonals afavorint l’enteniment i la reciprocitat: ajuda a potenciar els aspectes constructius de les relacions humanes, gestionant les crisis relacionals que pugin produir-se i recuperant els aspectes positius. S’expressa adequadament, amb claredat i fluïdesa, utilitzant un vocabulari adequat. Comparteix i rep informació, la compren i transmet quan és necessari, realitza expli-cacions clares i adaptades a les característiques de l’interlocutor/a. Demostra predis-posició per escoltar els altres. Centra l’atenció en l’interlocutor i en el seu missatge, oferint un clima que faciliti la seva comunicació i prestar atenció tant als senyals verbals com als no verbals per comprendre la globalitat del seu missatge. Es posa en el lloc de l’altre: comprèn els estats afectius i emocionals dels altres i aprofita la facilitat de sintonia per fer-se entendre i obtenir actituds positives en els interlocutors. S’anticipa a les reaccions i als comportaments dels altres: té una visió encertada dels motius i estats d’ànims dels altres i de com reaccionen davant de determinades situacions per tal de tenir cura de les paraules o accions pròpies i preparar l’entorn d’actuació.


5. Les actituds: els dinamitzadors hauran de tenir algunes actituds necessàries pel desenvolupament de la seva feina:

– Empatia: és important que el professional tingui l’habilitat de posar-se en el lloc de l’altra persona i pugui saber què sent o pensa per tal que la relació sigui fluïda.

– Comunicació: una bona comunicació és bàsica per assegurar que la feina es de-senvoluparà correctament; ajuda a comprendre l’entorn i a conèixer les persones que ens envolten, indispensable per a que les relacions interpersonals amb els al-tres membres de l’equip i els clients siguin les desitjades.

– Paciència i sensibilitat per reconèixer els ritmes de les persones: a l’hora de treba-llar en grup, és important ser conscient de que cada persona té un ritme vital i de treball diferent.

– Creativitat per dissenyar activitats i dinàmiques: en l’àmbit de les activitats socio-culturals, l’innovació és primordial per atraure nous participants.

– Pensament lògic: és important que el raonament del treballador sigui analític i se-lectiu, i que la informació que es tingui es faci servir per arribar a conclusions i pren-dre les decisions apropiades.

– Iniciativa personal, dinàmica i compromís amb el seu treball: en una feina en la que s’han de posar en comú tantes experiències i s’ha de treballar amb gent diferent, és important que la persona treballadora compti amb un alt grau de motivació i de-cisió.

– Flexibilitat per crear relacions interpersonals i socials: en el treball en grup, la man-ca de rigidesa ajuda, moltes vegades, a no quedar-se estancat en problemes trivi-als que dificultin la realització de la feina.

– Respectuós i obert a les diferents opinions i reaccions de les persona implicades.

– Amabilitat, sentit d’acollida: aquestes habilitats socials són indispensables en les feines que impliquen el tracte amb altres persones.

– Donar confiança i seguretat: en la feina de dinamitzador/a sociocultural, és impor-tant que les persones amb les que es treballa estiguin còmodes i es sentin segures de si mateixes.

Fomentar la implantació d’una metodologia de formació professional que especialitzi el perfil de dinamitzador sociocultural en gent gran

Les accions formatives que preveu el programa haurien de sistematizar-se en la lògi-ca programàtica d’una especialització dels dinamitzadors de gent gran. En aquest sentit, com ja s’ha esmentat en diferents punts d’aquest informe, el Programa de di-namització de gent gran implementa una línia de formació contínua, assolint les ne-cessitats dels professionals esdevingudes del seu treball quotidià. Així, doncs, es tractaria de desenvolupar una metodologia de formació que especifiqui el contingut i la forma de dur a terme les accions formatives.

La metodologia formativa es podria concretar en diferents modalitats, dependent de les necessitats formatives i de les possibilitats del programa; és a dir, podrien desen-


volupar-se mòduls formatius en el marc d’un pla de formació que ofereixi diferents modalitats d’assistència (presencials o a distància). L’ús de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació podria ser un recurs a continuar explorant i aprofundir com a tècnica de treball mitjançant la intensificació de l’ús de l’espai de la comunitat virtual. Alhora, podria resultar d’interès que continuï el sistema de xerrades sobre diferents necessitats que emergeixin de la pràctica professional i que estiguin integrades en el pla formatiu.

A continuació es descriuen alguns dels temes que podrien desenvolupar-se:

– Lideratge en temes d’entitats socials.

– Gestió de projectes socioculturals adreçats al col·lectiu de persones grans: donar eines.

– Gerontologia: fragilitat, psicosocials (estimulació cognitiva) i suport a persones que fan cura.

– Noves tecnologies (eines de comunicació, creació de productes socioculturals i gestió de xarxes socials).

– Aprenentatge al llarg de la vida.

– Relacions intergeneracionals: programes que fomentin la creació de vincles d’aju-da mútua entre diferents generacions.

– Estratègies d’atenció a les necessitats clau dels usuaris: acompanyament al dol, suport i acompanyament a l’afrontament de la solitud, promoció de l’associacionis-me i la gestió de xarxes socials.

D’altra banda, es podrien gestionar altres eines de formació com ara:

– Generar un banc de bones pràctiques d’activitats socioculturals en temes d’enve-lliment actiu que es desenvolupin en el marc del programa.

– Enfortir els espais d’intercanvi d’experiències entre els dinamitzadors del progra-ma, com per exemple, ampliant la participació a altres professionals que realitzin les mateixes funcions o altres relacionats. Un cas podria ser el dels dinamitzadors que treballin en ciutats mitjanes que captin la participació de persones que residei-xin en pobles petits del seu voltant

Proposta dels principals components d’una guia divulgativa de la metodologia de treball del programa

La guia divulgativa podria seguir el següent esquema de contingut:

1. Què és el Programa de dinamització sociocultural de la gent gran?

El Programa de dinamització sociocultural de la gent gran és una eina adreçada a fa-cilitar la participació social de les persones grans en els petits municipis de la provín-cia de Barcelona. La seva funció és donar suport a la promoció d’activitats sociocul-turals per a les persones grans. El contingut i la metodologia d’aquestes activitats es fonamenten principalment en la importància de generar consciència sobre els hàbits


de vida saludable basats en la cura de la salut (dieta equilibrada, exercici físic, control mèdic, etc.), com en la promoció d’una vida social i emocional satisfactòria i de la se-guretat (igualtat, no discriminació per raons d’edat i respecte a la diversitat de condi-cions socioeconòmiques, accessibilitat universal, seguretat envers el risc de maltrac-tament). Des d’aquesta perspectiva, el programa és un instrument molt potent pel desenvolupament dels principis de l’envelliment actiu: la participació, la salut i la par-ticipació social.

2. Quina és la seva missió i quina la seva visió?

Missió:

El Programa de dinamització de gent gran de l’Àrea d’Atenció a les Persones té com a missió oferir recursos econòmics i tècnics als municipis de menys de 5.000 habitants del seu àmbit territorial, a través d’un model propi de dinamització comunitària d’ac-tivitats socioculturals que promogui l’envelliment actiu de les persones grans i que impulsi el seu moviment associatiu.

Visió:

El programa de dinamització sociocultural de gent gran de l’Àrea d’Atenció a les Per-sones serà de referència a Espanya com un model innovador de dinamització comu-nitària sociocultural adreçat a les persones grans ajustat a les dinàmiques socials dels petits municipis.

El programa serà reconegut a la província de Barcelona i comptarà amb una amplia presència territorial. Els petits municipis l’identificaran com a una oportunitat per fer front al repte de l’envelliment de les seves poblacions, així com per afavorir la inclusió i la cohesió social de la ciutadania.

3. Per a què el volem fer servir?

La principal finalitat del programa és impulsar la participació de les persones grans dels municipis en la realització d’activitats socioculturals, de manera que la implementació del programa pot ser un mecanisme per: 1) garantir la igualtat, l’autonomia i l’apodera-ment de les persones grans en la vida social i cultural en els territoris que resideixen, i 2) sensibilitzar a la població en general sobre els principis de l’envelliment actiu.

Cal remarcar la vocació del programa de dinamitzar els col·lectius de gent gran dels petits municipis de la província de Barcelona. En aquest sentit, el programa pot tenir fites adequades a cada realitat territorial, algunes de les quals podrien ser:

– Promocionar l’associacionisme de les persones grans.

– Enfortir els grups i les associacions existents.

– Fomentar la pluralitat en la gestió dels casals.

– Enfortir la cohesió social del territori.

– Afeblir els riscs d’aïllament relacional de les persones grans.

– Combatre els prejudicis socials envers les persones grans.

– Impulsar major protagonisme comunitari dels equipaments específics de les per-sones grans.


4. Com es fa?

En primer lloc, l’Àrea d’Atenció a les Persones signa un conveni amb els municipis interessats en aplicar el programa i aquests es comprometen a aportar una part del seu finançament.

En segon lloc, com que el programa es basa en una metodologia compartida en els territoris que es comprometen en la seva implementació, es requereix d’un sistema de coordinació i de suport tècnic per tal d’adequar la intervenció a les diferents realitats locals.

Al mateix temps, pel desenvolupament del programa és necessari involucrar les per-sones grans, començant per aquelles que estan associades a entitats i/o grups de persones grans, i progressivament motivar a les que no són usuàries d’equipaments i/o serveis socioculturals.

Alhora, és important comunicar l’existència del programa a la resta d’entitats dels ter-ritoris per tal de generar un espai en l’oferta sociocultural del municipi i d’iniciar un camí pel treball en xarxa. El pla de comunicació haurà d’efectuar-se en diferents fases per tal de comunicar l’existència del programa, convocar a les persones grans a par-ticipar-hi, difondre les activitats, comunicar l’estat de desenvolupament a les autoritats i responsables d’altres programes de polítiques socials del municipi, captar partners i motivar i captar voluntaris.

En aquest sentit, és important el suport polític per part de l’Ajuntament per tal de do-nar visibilitat al programa en el marc de les polítiques locals d’envelliment actiu.

La planificació del programa consta de tres fases centrals: 1) realització d’un diagnòs-tic territorial; 2) implementació de mecanismes participatius continus per a captar les motivacions i interessos de l’audiència en el camp de la participació sociocultural; 3) avaluació del programa per millorar la seva qualitat.

Els sistema de planificació contempla la construcció d’una memòria anual amb la des-cripció de les activitats. La planificació ha de comptar amb una diagnosi del territori, expressada en un DAFO del programa, del que s’extreuen unes conclusions. D’aquí es defineixen els objectius específics per a cada territori. Trimestralment s’ha de rea-litzar una programació d’activitats, omplint un full en el que s’indiquin els objectius i els indicadors d’avaluació. Al finalitzar cada activitat s’ha realitzat una avaluació pun-tual i cada trimestre una avaluació general.

5. Per a quina audiència?

El programa es dirigeix a les persones grans usuàries i no usuàries d’equipaments i serveis socioculturals.

També es preveu que participin persones de totes les edats, amb la finalitat de captar a les persones de 50 i més anys que formen part del relleu generacional del col·lectiu de gent gran i, per incloure a persones de totes les edats per tal d’afavorir els vincles intergeneracionals i la cohesió del teixit social dels territoris, enfortint, així, estratègies de desenvolupament comunitari.


6. Amb quins continguts?

La programació d’activitats que s’ofereix ha de ser diversa, inclusiva de la varietat de preferències, interessos i necessitats de les persones grans. L’objectiu de la realització d’activitats és promoure l’ús del temps de lleure de manera activa, l’intercanvi de co-neixements, la creació de vincles socials, l’enfortiment de les relacions intergeneraci-onals, i de manera general, mitjançant la participació en l’oferta de la programació la finalitat és impulsar l’associacionisme i la integració de la gent gran en la vida comu-nitària, fomentant la rendibilització del seu llegat social, històric i cultural.

La programació es nodrirà de les demandes nascudes de les realitats concretes de cada context, sent especialment convenient que l’oferta estigui integrada en una pla-nificació anual. Aquesta estratègia permetrà inserir el programa de dinamització de la gent gran en altres propostes de desenvolupament comunitària que s’efectuïn als municipis. De manera que les activitats concretes s’adequaran als objectius generals del programa, que segons els casos, podrien ser compartits amb els d’altres polítiques socials, com per exemple, els plans locals d’inclusió, els projectes educatius de la ciutat, els processos de participació ciutadana en projectes de regeneració urbanís-tica, els plans estratègics, etc.

Així, cada unitat territorial tindrà un pla d’activitats específic, però en la línia dels ob-jectius generals del programa, al mateix temps, seria apropiat fixar-se determinats continguts que al ser treballats paral·lelament enfortirà el procés d’apropiació per part del públic del programa. Entre algunes de les temàtiques centrals, cal assenyalar el desenvolupament de la perspectiva de la gerontologia social per a la realització d’ac-tivitats que estimulin les relacions intergeneracionals, de promoció de la igualtat de gènere, del voluntariat, de recuperació de la memòria històrica o de promoció de la interculturalitat, d’esport i salut, les d’oci i de festivitats populars i les de formació con-tínua, entre d’altres.

– D’acord a la tipologia les activitats seran:

– Continuades (cursos, tallers i cicles de conferències i xerrades, caminades). La ins-cripció serà trimestral.

– Puntuals: espectacles artístics, festes populars, exposicions, sortides culturals, etc.

– Grans activitats: activitats extraordinàries com per exemple, una trobada de casals de la comarca, olimpíades de jocs de taula, noces d’or, gimnàstica a l’aire lliure, curses, etc.

7. De quina forma es tindrà en compte la diversitat dels territoris?

Es farà una diagnosi del territori seguint la tècnica de detecció d’amenaces, oportuni-tats, febleses i fortaleses del programa (DAFO). La tècnica DAFO ha estat utilitzada durant el primer període d’implementació del programa (2007-2011) amb resultats molt positius, en el sentit de que ajuda a orientar la intervenció dels dinamitzadors i en fo-calitzar les possibilitats reals de desenvolupament del programa.

El DAFO és una eina que també pot servir d’avaluació de l’evolució del programa, i ser reconstruït amb una determinada periodicitat, per exemple cada dos anys, per com-


provar els canvis contextuals i la qualitat de l’oferta que s’està realitzant. Les tècniques de recol·lecció de dades serien l’anàlisi de dades estadístiques i entrevistes amb actors clau del territori.

Així, per construir la diagnosi del territori s’hauran de construir diferents tipologies de dades:

•Descripciógeogràfica

•Dadeshistòriquessignificatives.

•Dadesd‘estructurasocial:poblacióperedats,índexd’envelliment,sobreenvellimenti taxa de persones amb discapacitat, lloc de naixement de la població i nivells edu-catius, població ocupada i tipus d’activitat, percentatge de dones no actives treba-llant a la llar, etc.

– Persones grans que viuen soles, persones grans que participen en centres de dies, en casals i/o associacions de gent gran (sexe i edat).

•Mapaderecursosirelacionssocioculturalsdelesentitats:

8. Com s’involucrarà a les persones usuàries?

La participació de les persones grans és clau pel desenvolupament del programa. Considerant que un dels objectius generals és l’apoderament de la gent gran, la con-tinuïtat del públic diana en l’oferta de la programació és una forma de motivar a la participació com consumidors, però la intencionalitat és incloure’ls en el procés de disseny, d’organització i de gestió de les mateixes.

En aquest sentit, el programa té la voluntat d’involucrar a les persones usuàries en el procés de presa de decisions per tal de definir els continguts i la metodologia del pro-grama de dinamització sociocultural que les persones grans volen i desitgen que sigui desenvolupat als petits municipis.

Al mateix temps, l’estímul continu a la participació social segueix l’objectiu d’enfortir les associacions i l’existència de grups amb afinitats comunes, per tal de potenciar la integració social de la gent gran, afavorint el vincles de pertinença a la comunitat.

D’altra banda, també és central la participació de la població en general, ja que és la manera de guiar les accions d’intervenció en el camí de construir societats per totes les edats, amb aquesta fita, el programa, com ja s’ha esmentat, posa l’accent en la perspectiva intergeneracional, donant suport a la solidaritat entre generacions i creant espais socioculturals per l’exercici d’una ciutadania activa.

La comunicació adequada del programa es considera com un mecanisme articulador de ponts necessaris per a que tant les persones que viuen als petits municipis, així com els responsables de la gestió cultural, política i educativa, d’aquests territoris, coneguin la seva existència, i la forma en que es pugin coordinar recursos, esforços, inquietuds, en definitiva, un pla de comunicació que faciliti la participació de la pobla-ció és un element vertebrador del programa.


9. Per què és necessari un pla de comunicació del programa?

Actualment, existeix un pla de comunicació que té per finalitat donar visibilitat al Pro-grama de dinamització de gent gran. L’estratègia de comunicació està orientada a sensibilitzar a la població sobre la importància d’envellir activament i els beneficis que comporten, en aquest sentit, la realització d’activitats socioculturals.

Els públics a qui adreçar els missatges, dependent de l’objectiu de les accions de comunicació, seran: la població en general, les persones de més de 50 anys, els res-ponsables del programa dels ajuntaments, els responsables de les entitats locals i els responsables de les institucions públiques i privades dels ajuntaments.

Així, el pla de comunicació és necessari per a assolir els objectius de:

– Donar a conèixer el programa a la comunitat en general

– Gestionar les relacions institucionals per afavorir la imatge del programa (ajunta-ments, consells comarcals, entitats i institucions públiques i privades)

– Captar diferents tipus de públics (intergeneracional, intercultural, amb diferents ori-entacions sexuals, etc.) per a què s’involucrin en la programació de les activitats (disseny i realització).

10. Quin paper tindrà el voluntariat en la implantació del programa?

El voluntariat és un tipus d’acció social basat en el valor de la solidaritat social, que es concreta en relacions de cooperació, suport i ajuda que facilita l’intercanvi de recursos que contribueixen al benestar físic, material i emocional de les persones. En el marc del present programa, el voluntariat actuaria als àmbits social, cultural i comunitari.

Així, el programa es proposa impulsar el voluntariat mitjançant la mobilització dels públics en dues accions bàsiques:

En primer lloc, a través de la incorporació dels usuaris de les entitats de gent gran com a organitzadors i gestors de la programació de les activitats socioculturals que s’hi desenvolupin.

En segon lloc, també es realitzaran campanyes de captació de voluntaris entre la po-blació en general que estiguin motivats en participar en el desplegament del programa, com per exemple, donant suport a la gestió, com a formadors, monitors d’activitats, fent acompanyament a altres persones en situació de dependència permanent o tem-poral per a que pugin fer activitats socioculturals als espais comunitaris o des de la llar.

La promoció del voluntariat requerirà d’un tipus de suport tècnic específic, tant pel que fa a la captació de les persones voluntàries, com per la seva preparació per a la intervenció que efectuïn. Amb aquesta finalitat, el Programa podrà generar accions de cooperació amb entitats com ara la Creu Roja, Amics de la Gent Gran, Servei Català del Voluntariat o altres entitats i xarxes de voluntaris de Catalunya.


11. Es preveu la participació de partners?

Els partners també són actors que poden complir un rol important pel desenvolupa-ment del programa: es tracta d’aliances amb altres actors del sector productiu, des del punt de vista econòmic que poden resultar estratègiques per a l’èxit del programa. Els acords que es realitzin estaran basats en una relació de confiança. Així mateix, l’impacte social és un dels interessos més usual de la participació.

Els dinamitzadors hauran d’identificar i captar l’interès de possibles partners del pro-grama (empreses, fundacions, espònsors individuals, etc.). La manera de participar dependrà de les característiques de les activitats, en alguns casos es tractarà de pro-veir recursos materials (espai, transport, mobiliari, tecnologia, econòmics, productes de difusió, etc.) i/o humans (persones que realitzin funcions de monitors, gestió, for-mació, acompanyament, trasllat, etc.).

50

Bibliografia

Ander e. (2000) Metodología y práctica del desarrollo de la comunidad. Vol. I y II. Buenos Aires - México: Lumen Humanitas.

AA.VV. (2006) Los Centros sociales de personas mayores como espacios para la pro-moción del envejecimiento activo y la participación social. Serie Documentos Técnicos 17. Gobierno del Principado de Asturias.

GAmA BArbosA, M.Teresa. (2011) «A Construção da Identidade Profissional dos Anima-dores Socioculturais». Quaderns d’Animació i Educació Social, Núm. 13.

Gil & MorAes. (2002) O fazer pedagógico em âmbito hospitalar. Olhar de Professor. Ponta Grossa: UEPG.

González, Mario Vinché. (2006) Una Pedagogia de la Cultura: La animación sociocul-tural. Certeza: Zaragoza.

Guillet, J.C. (2007) Quaderns d’Animació i Educació Social; http://quadernsanimacio.net

Gutiérrez & PrAdo. (2001) Ecopedagogia! Ciutadania planetária. CReC- Centro de Re-cursos. Educació Continua: València.

Unió EuropeA. (2003) Hacia una Europa basada en el conocimiento.

Unió EuropeA. (2002) La Unión Europea y la sociedad de la información. Europa en movimiento. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas.

MArchioni, M. (2001) Comunidad y cambio social. Teoría y praxis de la acción comuni-taria. Madrid: Editorial Popular.

SAnchez, M.; KAplAn. M i SAez C., J. (2010) Programas Intergeneracionales. Guía Intro-ductoria. Serie Personas Mayores N. 31009. IMSERSO.

ÚcAr, XAvier. (2002) «Medio siglo de animación sociocultural en España: balance y perspectivas». Revista Iberoamericana de Educación, disponible en www.rieoei.org/deloslectores/301Ucar.pdf. [consulta el 1-5-2011]

Viché González, M. (2007) «Las funciones de la animación sociocultural en una socie-dad igualitaria». Quaderns d’Animació i Educació Social, núm.5. http://quadernsanimacio.net

Bibliografia 51

VillA, A. (2005) Libro Blanco. Titulo de Grado en Pedagogia y en Educación Social. Madrid: ANECA.

Viveiros, Albino. (2007) «Animador Sociocultural, um agente em busca de uma identi-dade colectiva». Quaderns d’Animació i Educació Social, núm.5. http://quadernsanimacio.net

52

Annex

Participants

Equip redactor Equip de seguimentGabriela Gómez Francisco PlanaJordi González Pilar MartínezAntonio Rivero (Dir) Montserrat Giménez

QüestionariQüestionari de valoració de la situació actual del Programa de dinamització de gent gran de la Diputació de Barcelona.

Benvolgut/da senyor/a:

L’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona s’ha proposat analitzar i definir el perfil professional i les característiques tècniques del Programa de dinamit-zació de gent gran que s’implementa des de l’any 2007 als petits municipis del seu abast territorial. Per aquest motiu, s’ha encarregat un informe a l’Institut de l’Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la finalitat d’elaborar propostes de mi-llora del programa i consolidar una metodologia i un perfil professional associat.

El qüestionari que us demanem que ompliu a continuació, segueix les pautes d’anàli-si de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) que condicionen la realització del programa.

La situació interna està determinada per dos factors controlables: les fortaleses i les debilitats, i la situació externa per dos factors no controlables: les oportunitats i les amenaces. El diagnòstic resultant ens ajudarà a potenciar el programa i el rol dels professionals que l’executen, ja que permetrà visualitzar les formes d’explotar cada fortalesa, aprofitar les oportunitats i minvar les debilitats i les amenaces.

L’enquesta recull la vostra opinió personal respecte a diferents aspectes del programa de dinamització de gent gran. Si us plau, procureu evitar crítiques personals i respon-dre de la forma més sincera i constructiva possible.

En les preguntes on s’ha de puntuar, només caldrà marcar amb una X la casella que correspongui a la vostra valoració en una escala de 1 a 4 ( 1 = totalment en desacord, 2 = en desacord, 3 = d’acord i el 4 = totalment d’acord). Seguidament, haureu d’iden-

Annex 53

tificar breument els aspectes que considereu més positius del programa i els que creieu que caldria millorar respecte a la programació de les activitats, el funcionament general del programa i les tasques que realitzen els dinamitzadors.

Us recordem que l’enquesta és totalment anònima. A tal efecte, no s’ha de fer constar cap nom o identificació personal. Les vostres opinions serviran per millorar el funcio-nament del programa.

A. Les amenaces

A.1. Quina és la vostra valoració sobre les següents característiques de l’entorn social, polític i cultural dels petits municipis?

1 2 3 4

La dispersió territorial és un obstacle per a la participació de les persones grans (p.ex. per manca de transport públic, de transport adaptat, accessibilitat reduïda de l’espai públic, etc.).

La dispersió territorial és un obstacle pels dinamitzadors en relació al seu desenvolupament professional.

El valor predominant del treball remunerat en la nostra societat ha creat una imatge negativa de la jubilació, que s’associa a la inactivitat i la dependència.

La reticència al canvi d’algunes persones grans, condiciona la seva participació en noves ofertes d’activitats.

Les persones grans tenen càrregues familiars que limiten les seves possibilitats de participació.

L’envelliment actiu encara no és prou reconegut per les persones grans com una garantia de benestar i qualitat de vida a la vellesa.

L’heterogeneïtat del col·lectiu de persones grans planteja actituds i demandes molt diferents envers l’oferta d’activitats.

Annex 54

B. Les oportunitats

B.1. Segons el vostre parer, alguns dels següents aspectes poden considerar-se com a oportunitats per la implementació del programa?

1 2 3 4

El programa és una eina per a sensibilitzar sobre l’envelliment actiu a la població en general.

La especificitat de ser un programa per implementar en els petits municipis li dóna un caràcter innovador en el context de les polítiques d’envelliment actiu a Espanya.

La longevitat de la població és una oportunitat per l’especialització del perfil professional dels dinamitzadors socioculturals.

L’aposta de la Diputació de Barcelona per desenvolupar polítiques d’envelliment actiu afavoreix al desenvolupament del programa.

La proclamació de la Comissió Europea del 2012 com l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i l’existència d’un marc conceptual de referència sobre els pilars de promoció de l’envelliment actiu, són favorables per l’enfortiment del programa.

La millora de la qualitat de vida de les persones és una oportunitat per augmentar la participació social d’aquest col·lectiu.

Existeix un replantejament incipient de l’oferta d’equipaments i serveis socioculturals adreçats al públic de gent gran.

Les persones grans tenen un paper actiu en la provisió del benestar de la població, la participació social d’aquest col·lectiu és una oportunitat per a la societat.

C. Els punts febles

C1. Creieu que algun dels següents enunciats poden expressar febleses pròpies del programa?

1 2 3 4

El perfil professional del dinamitzador de persones grans no està prou definit.

La dedicació horària dels professionals dificulta el coneixement compartit.

La rotació laboral dels dinamitzadors.

Les tasques dels dinamitzadors es centren en gran part en el desenvolupament de tallers, generant un desequilibri en la promoció d’altres tasques inherents al seu perfil.

Es desconeixen les competències i l’abast de la figura professional del dinamitzador de gent gran, respecte d’altres perfils tècnics i dels usuaris.

L’acció que es realitza com a dinamitzador de gent gran té un impacte molt limitat.

Els canals de comunicació i coordinació amb altres perfils professionals del territori són insuficients.

Annex 55

D. Els punts forts

D.1. Reconeixeu algunes de les següents característiques com a fortaleses del programa?

1 2 3 4

L’experiència acumulada dels set anys d’implementació del programa ha ajudat a aprofundir en el coneixement sobre la dinamització sociocultural de les persones grans als entorns territorials dels petits municipis.

La marca del programa és reconeguda per la gent gran dels municipis.

El programa ha crescut en noves incorporacions de municipis. La comunicació interna entre els responsables i tècnics del programa és àgil i contínua.

La «comunitat virtual» és una eina que facilita la interrelació dels tècnics i la gestió interna del programa.

La formació interna del programa és contínua i assoleix les necessitats dels dinamitzadors.

Els professionals de dinamització sociocultural estan motivats en el desenvolupament del programa.

Els ajuntaments i les persones grans que participen en el programa reconeixen el treball del dinamitzador de gent gran.

E. Aspectes destacables del programa

Quins aspectes destacarieu com a positius del programa? (objectius, activitats, equipaments, organització, tasques dels professionals, coordinació, etc.)

-

-

-

-

-

F. Aspectes a millorar del programa

Quins aspectes del programa considereu que s’haurien de millorar? (objectius, activitats, equipaments, organització, tasques dels professionals, coordinació, avaluació, metodologia, etc.)

-

-

-

-

-

Gerència de Serveis de Benestar Social Pg. de la Vall d’Hebron, 171Recinte Mundet - Edifici Serradell Trabal - 4a planta08035 BarcelonaTel. 934 022 160Fax 934 022 496www.diba.cat/benestar/[email protected]

PERFIL PROFESSIONAL DELS DINAMITZADORS … · 7 La situació sociodemogràfica de la província de...

Documents

Transcript of PERFIL PROFESSIONAL DELS DINAMITZADORS … · 7 La situació sociodemogràfica de la província de...