ANY II - NUM. 12 PERIÒDIC INDEPENDENT D'INFORMACIÓ LOCAL MARÇ, 1984

FOTO COMENTADATal èxit ha assolit la pu-

blicació de les "FOTOS CO-MENTADES", tantes hanestat les impressions i comen-taris, i tantes les que enshan portat per a sortir a latinta impresa, que podem dirque comptam amb un verta-der arxiu de retrats curiosos,on hi desfila lo més granatdel nostre poble.

La d'aquest mes ha tengutl'honor d'ocupar la portada.

Aquesta foto té uns cin-quanta anys i és feta ambun aparell de caixonet comels que empraven Mestre PepButlo i en Llui'set nouvingutd'Amèrica. Aquest es l'últimcurs que impartia Artà D.Andreu Ferrer Gínard. No estracta d'elogiar aqui l'obra pedagògica del Mestre Sagristà; altres ja ho han fet enc que no en la mida quees mereixia. Es que es dona el cas que amb ell ja se celebrava aquella "Fiesta del Árbol" que enguany hanreinstituit els alumnes dels Centres locals, sembrant pins per les socorrades muntanyes del terme.

Els que veis aquí, sembraren els de la Plaça de L'Almudaina i els de l'Avinguda de Costa i Lloberaque donen goig de mirar.

Ells són, drets d'esquerra a dreta:En Miquel Sancho (Sanxo), Mateu Gili (Sua) germà d'en Tomeu de telégrafos i de l'inoblidable Manes-

cal Toni. En Miquel Bonnín de Ses Graneretes. Bartomeu Esteva Sureda (de Son Pastor) Oficial de justícia.Miquel Fuster (Eloi) Jubilat de Gesa, bon clarinetista de banda. Antoni Esteva Tous (Tianova) PresbíterJoan Ginart Ferrer (Violí) i per mèrits propis i de la cort artística, Sarasate. Joan Sancho Bisquerra(Carreta), casat amb Na Bet Ñonga. José Valls Troya (Llauner), Miquel Forteza Picó (Gallet), dibuixant ipintor, darrerament guanyador de tots els concursos. D. Andreu Ferrer Ginard, es mestre. Mateu SanchoLliteras (Carreta), que caplleva per Mèxic. Rafel Terrassa Quetglas, casat amb Na Rosa Sopa, que haventcomençat de ferrer, acabà, perquè va morir jove, de forner. Miquel Mestre (Puig), tamborer i genre de sadona més vella d'Artà. Jordi Cabrer Ferrer, poc abans de començar amb sa seva carrereta. Miquel SanchoBisquerra (Carreta), de na Joana Aina Corpa. Llorenç Sansó, que va morir negat a la platja de Son Moll.Joan Pont, popular i botador. Antoni Rigo, germà de Na Miquela Monseriva, fill de s'Hostal de Na Pati.

Asseguts o acotáis en el mateix sentit: Sebastià Massanet Lliteras (Maia), Rafel Sureda Nicolau (Butigue-ta) casat amb Na Catalina Sua: Radiotelegrafista d'aviació i uns quants anys depositari de l'Ajuntament.Tòfol Llaneres (Manyà), gran futbolista i fuster de professió. Creim que viu a Ciutat, com el que ve, enPep Marin, nebot de Na Biatriu d'ets ous. Martí Vicens de Ca Na Metxa. Damià Casellas (Novell), residenta Capdepera, pare del President de l'Escolar. Joan Forteza Picó, es Mestre Picó. Jaume Sancho Lliteras(Carreta). Joan Serra (Juanito), fadrí vell i pagès. Joan Ferrer Pons (Sagristà), creador d'una gran empresade material per a la construcció i per augmentar els mal-de-caps, hoteler. Antoni Jaume (Caragol) mecànicde cotxes i gran extrem esquerre i li dèiem en "Bala Roja", perquè era tan bo com en Gorostiza. MarianoSalem, forner i sant homo.

Voldríem que els miràssiu com el que són: un graó important de l'escala de la nostra història.

ACOLLIM LA PASQUA

Hem anat fins ara de festa en festa. De la llum de Nadal al foc de Sant Antoni, i. tot seguit, bulla deCarnaval. Artà té fama de fester, i no festeja per a la galeria, sinó perquè és autènticament un poble. Es lògic queen tornem a parlar quan vénen celebracions assenyalades. Arriba la Setmana Santa, amb l'amalgama de ritus i costumsque apunten a Pasqua Florida, una solemnitat remota que festivava el retorn de les flors com a auguri d'esplets o debones anyades, en els dies de què no hi ha memòria. S'hi afegia l'anyell del sacrifici i I àpat en família, que avui esmanten amb remarcat tipisme gastronòmic: panades, robiols, frit de sang i freixura, arròs, escaldums i altres suculèn-cies. A l'època precristiana, pròpiament agrària de la festa l'alegria profètica de les flors, les primícies del bestiar i elreconeixement a la divinitat encobeidora de guardes i pastures, procuraven dies d'excepció, que han persistit incòlumesi enriquits, com observa la glosa popular:

"Festes de Cincogema,també les de Nadali de Pasqua Florida,són les millors de l'any".

La Pasqua Cristiana, que commemora la immolació de Crist, l'Anyell Pasqual, i la seva eixida gloriosa d'entre elsmorts s'ha celebrat i es commemora a Artà des de fa segles, festa mil·lenària, pentura la més vella, l.es modificacionsque sofreix alteren la vida del poble perquè afecten la seva tradició. Artà. com a rila arrelada, és eminentmenttradicionalista. Vol dir que respecta el passat, l'absorbeix i pretén que perduri, perquè vol una història, no degasetilles o espires fugeces, sinó de suc i de substància, d'una flama contínua i perenne.

No és que el passat s'hagi d'admetre com dos i dos fan quatre, ni creure com Manrique que "cualquiera tiempopasado fue mejor". Això és una fal·làcia que no té cap sentit. Les tradicions són fetes per al poble. Ell és l'amo, i¡es conforma perquè el serveixin sense destorbs ni traves. Han de ser vives i, per això, conviants. Lluny de passar-hicom babaus i somnàmbuls, les hem de transformar i rejovenir. Però les novetats, bones i necessàries, per merèixerl'amor i el seguiment del poble, han de tenir plantades arrels, introduint-se en el corrent de la tradició continua.

La Setmana Santa, a part de la significancia per a la fe cristiana, de l'actitud espiritual que comporta, del'exigència de reconciliació, de conversió o de canvi de vida, és un acte de poble i acte solemnement festiu. Lamanera com la vivim a Artà demostra geni creatiu i un amor inequívoc a lo nostro. No hi ha ruptura, sinómetamorfosi Retiram les clovelles' inútils i guardam fresc i tendre el bessó. Suprimim formes que queien d'avorrides in'empeltam de noves, a fi que suri la festa global, com un cercle de vida i de calor. Perquè damunt actes icerimònies, preocupa la festa, és a dir, la coparticipació, l'experiència comunitària, l'atmosfera d'atenció mútua, i,sobretot, la unanimitat en els valors que compartim, heretats dels nostres avis i trasmesos a la posteritat.

L'essencial no és que perduri la processó del Dijous Sant, ni que es faci un Endavallament magnífic o pecesòptimes de teatre religiós, sinó que traspuí l'adhesió del poble, que tots hi capiguem -especialment els joves- i ningúno es trobi raonablement desatès.

Anem-hi amb il·lusió i del que s'esdevengui facem-ne memòria permanent i activa, que orienti un poble antic isenyor, del seu passat honras cap a la pau futura, a través de la festa, que tan bé li escau.

i

Año 2 - N.° 12 - Març 1984Colaboradores:GABRIEL GENOVARTPLANAS SANMARTÍJOSEP MÈLIAJOAN REUS (Fotografia)MARGARIDA SIQUIERNICOLAU CASELLASBONET DE SES PIPESMACIÀ RIERAGREGORI MATEUSANTIAGO PEAELLOBERNARDO COMASANTONI GINARD CANTÓJOAN SARD I PUJADASJAIME MASSANETJ. MASCARÓ PASSARIUSCoordinación:SERAFIGUISCAFRÈ IJOAN ESCANELLAS I LLINÀS

IMPRENTA POLITÉCNICATronco», 3. Telefono 21 26 60Palma de MallorcaDepòsito Legal P M. 203-1983

GLOSES IL·LUSTRADES

D'EN TONI BUTLER

En Sarasate està fentuna grossa Immaculada,prest la tendra acabada,serà un aconteixementa damunt es monumentque serà entronisada.

Serà una obra admirable,és una esvelta figura,devers nou metres d'altura,i és d'acer inoxidable,d'un pes casi incalculable,en Joan per res s'apura.

Es la Verge de la Pau,fixau-vos en sa mà endreta:allà hi du sa colometa,cap desperfecte hi trobau,com més i més la miraude cap a p^us és condreta.

S'en hora bona te don,Sarasate, l'has guanyadaamb aquesta Immaculada,ses coses així com són,darà sa volta an el món,molts la tendrán retratada.

2/130!

OO

OOO

OOOOO

ARTA»*ncsÜSWírr-ï:.

d'ARTÀ

ooooooooooNCFj

NOM: JOAN SARD ESTEVA.Malnom: Terres.Edat: 57 anys.Ocupació: "Jefe d'aduanes" de S'Aeroport.Altres dedicacions:Aficions: L'esport en general, el tennis i la mar.Adreces: Rector Vives, 62 (Gènova). Palma.Casat amb: Maria Bauza Sirer de Capdepera.Puls: 4 (M.a Magdalena, Catalina, M.a José i Miquel),Relació amb el poble: Molt bona i constant.

* * *

D'al·lot ell i En Joan Servera jugaven amb T'Imperio"de Manacor i ensenyaven a Sa Clota el que havien aprèsd'En Marcos, l'entrenador. Devers els 50 feia de germà gran,des del convent dels franciscans a Vallecas, als comptatsartanencs que acudien a Madrid per raons d'estudis. Destinatja a Palma, fou l'organitzador i patrocinador de la festa delsartanencs a Ciutat, fins que els "seatets domingueros" po-gueren més que la diada.

En Joan és actiu, nerviós, intel·ligent, simpàtic, artanenci mig calaratjader. Conserva la casa de sa Plaça Nova on hiviu sa mare.

NOM: JOAN ARTIGUES TOUS.Malnom: de Son Asso pa.Edat: 51 anys.Ocupació: Lletrat Assessor de l'Ajuntament de Palma.Altres dedicacions: Advocat amb bufet, especialitzat en DretAdministratiu, Dret Familiar i en Jurisdicció Contenciosa-Administrativa. Assessor de Mercapalma, del Patronat Munici-pal de Guarderies, Circulació i Transports, etc.Aficions: Excursionisme de muntanya. El camp.Adreces: C/. Toni Frontera, 8, 1.° Telèfon 296092.Casat amb: Maria Mesquida Galmés.Füls: 3.Relació amb el poble: Freqüent.

Un altre Joan, N'Artigues a Ciutat, i de Son Assopa aArtà. Va néixer per a Jurista. Pertany a la primera genera-ció d'artanencs procedents de la classe mitjana que aconse-guiren una carrera. Des del seu càrrec de primer misser del'Ajuntament de la capital, ha assessorat durant molts d'anysla política administrativa del nostre poble amb encert.

Com que el poble li tira i de manera especial, l'arrava!de Sa Torre, per on hi va córrer de petit, està renovellantel seu molí, on hi pensa descansar els caps de setmana.

Es un home seriós, amb més seny que intuició. Amantde la vida 'casolana, sol parar a casa dels seus pares alcarrer de Botavant.

<mM'agrada molt caminar per entre les columnes de la

boira, sentir el seu bes humil i ample, observar la sevalluita per a vèncer la força calenta del sol. Arriba quasisempre acompanyada d'un fred intens i ens parla de sole-dat, de fosques, de temors, de perills, de misteris ama-

LA BOIRAAvui dematí anava cap a Ciutat. Era molt prest. La

llum guaitava tímidament per entremig d'una boira, blan-ca, espessa, misteriosa, humida, que s'havia apoderat de lacarretera, dels arbres, del cel, de tot el paisatge. Tot eraseu.

Cada vegada que veig aquest vel tristo!, humil, fugis-ser, que s'afica fins el moll dels ossos de totes les coses,pens que la vida de l'home està feta també de boires ide clarianes, de renous i de silencis, de llàgrimes i desomriures.

La boira es com el fum màgic de la nit que volseguir besant l'ànima de totes les coses al llarg del dia.Pot ser com la mà amorosa de Déu que toca la vidad'una natura cada dia més hermosa.

La boira ens parla de silencis fecunds, d'esperancesnoves, de la necessitat de trobar per tot arreu una màamiga que ens guiï pels camins de la felicitat, del seupoder paralitzador de tantes presses i corregudes.

De vegades m'agradaria també que l'amor i la paufossin com la boira: que s'aficassin dins les més profun-des retxilleres de la persona humana, que recollissin lesllàgrimes de totes les soledats, que f a cil-li tassi n l'arribadadel sol de la calor i de l'acollida.

GREGORI MATEU ESTARELLES

3/131

XERRAR BEPOC COSTA

LA BICICLETA I EL CICLISMEEls artanencs acusen afecció nota-

ble pel ciclisme. No són herbes.Quan els ha eixit una figura -Fla-quer o Sastre-, s'hi han abocat aulls clucs, uns a guaitar a la carrete-ra, fent vives i expectants les horesmortes, per animar l'heroi; d'altres afer esqueneta al campió (no "cam-peon"). Fins i tot li preparen carre-res de prestigi -entre elles una voltaa Mallorca— i ultimen un velòdrom,perquè s'entreni o corri davant la pa-rròquia que l'admira. Els èxits duena Sant Salvador, ja que són patrimo-ni de la vila. Asos com aquellsactualment no abunden. Però no totés pèrdua: el circuit de festes mantéla lluentor deguda, i el trofeu (no"trofeo") Guillem üujosa el volen idisputen corredors de primera, ambparticipació local. No és infreqüent aArtà la pretxa de ciclisme. L abun-dancia del cor degota per la llengua

i mou cabassos de converses. Peròs'hi perd en elles un munt de barba-rismes, que hauríem de triar i, si éspossible, depurar..

Parlar amb correcció de bicicletesno fa mal a ningú. ¿No és útil unfre si no li diuen "freno"? Si va béraig de sol, raig de veu o raigd'aigua, ¿per què s'ha de dir "raios"de roda? ¿I per què un parafang hade ser "parafangos"? Els "ejes", ¿nopodrien ser eixos, o els "alambres",

filferros? ¿Què vol dir "portabultos"si no portapaquets, portafardells, por-taembalums, portaequipatge o simi-lars? La cambra d'aire no s'anomena"cámara", però s'infla i es buida sive el cas. Per adobar l'anomalia, quité pegats no necessita "parxes".¿Quin és el seient d'aqueixes màqui-nes? : selleta, si voleu, o sellerò ; dei-xem-nos de "sillín": no seurem, peraixò, a la gatzoneta.

L'argot ciclista conté paraulesnoves, de difícil suplència. Els angli-cismes doping, líder o sprint, i elsgal·licismes palmarès o amateur sónquasi de família. No usem, emperò,"peloton", quan pilot significa el ma-teix i és mallorquí. Qui passaenvant, avança, no "adelanta"; van ala coa (no "cola") els retardais, re-rassagats o endarrerits; ningú no es"retrassa" ni s' 'atrassa".

L'alçament de braços d'un campióquan travessa la línia (no la "crusa")expressa l'alegria d'un triumf pel queha pedalejat (no "pedaleat") ambsuor, seny i força. Són darrere, fati-gues i quilòmetres (no "kilómetros");davant, el podi (no "podio"), el besde la donzella i un efímer obsequide flors.

JOAN ESCANELLAS I LLINÀS

LA RADIESTESIA Y LAS RADIACIONESLa palabra Radiestesia significa sensibilidad a las ra-

diaciones. Estamos sumergidos en un planeta lleno y cu-bierto de radiaciones. Nuestro propio organismo es unafuente de radiaciones.

La Radiestesia es tan antigua como la humanidad.Los hombres primitivos tenían los mismos reflejos que losactuales, podían localizar el agua subterránea. Hoy díaciertos animales tienen esta facultad.

Los animales han conservado un sentido que la ma-yor parte de los hombres han perdido con la civilización;muchos de ellos presienten las tormentas, los seísmos ylos cambios de tiempo.

Creo que la Radiestesia debería empezarse a practicara nivel de Colegio como una asignatura más, como eldibujo, la gimnasia, la religión, los trabajos manuales. Deesta manera desarrollaríamos, mejor dicho, no atrofiaría-mos una función del organismo, que precisamente porfalta de práctica se extingue, cada vez más. La humani-dad puede sacar un evidente beneficio de la función Ra-diestésica.

¿Quién puede ser Radiestesista? ¿El 90°/o de laspersonas pueden ser Radiestesistas, aunque algunas sonmás sensibles que otras.

Hace más de 4.000 años que los chinos utilizaban lavarita para descubrir agua, y objetos escondidos, lo quehoy día en Radiestesia se denomina Radiaciones nocivas.La Radiestesia está compuesta de varias formas de locali-zation diferentes, con resultados idénticos: primero, laclásica y antigua Radiestesia, con el uso de la varilla; másreciente y en ta actualidad, se usa el péndulo, que, através de sus oscilaciones y rotaciones inconscientes, reve-la lo oculto al consciente; la tercera práctica es la Ra-diestesia natural, más antigua que la varilla, que yo prac-

tico y puedo demostrar. Consiste en detectar aguas subte-rráneas sin emplear varillas o péndulos: solamente exten-diendo el brazo en posición horizontal y con la palma dela mano se perciben las radiaciones subterráneas.

En la actualidad se practica la Radiestesia psíquica óTelerradiestesia que consiste en localizaciones a gran dis-tancia sobre planos, mapas o fotografías. La introducciónde la Telerradiestesia. fue en el año 1919 por el IlustreAbate Mermet. En definitiva existen dos clases de Radies-tesia: la Radiestesia física y la psíquica.

La Radiestesia física incluye el estudio de toda lanaturaleza viva. Los árboles y las plantas son detectoresnaturales, detectan las zonas positivas o negativas. ¡Cuán-tos árboles han sucumbido bajo el efecto de un rayo endías de tormenta, por el solo efecto de encontrarseemplazados en zonas de variación de campo magnético!Generalmente, donde cae el rayo, he comprobado que acierta profundidad se encuentra agua subterránea en granabundancia. El efecto del agua subterránea sobre losrayos se debe a entrar en contacto con las radiacionessubterráneas provenientes de las capas freáticas; el aireestá ionizado de corriente negativa, la cual sirve de ante-na natural para absorber las descargas atmosféricas, en lascuales cabalgan los rayos tormentosos. Igualmente, dondese descargan los rayos, se pueden descubrir minerales.

Personalmente he podido comprobar en las grandesurbes, cantidades de árboles afectados de "Cáncer", porla gran nocividad de la atmósfera, aire contaminado yotros factores que influyen en la vida y desarrollo de losárboles, de las plantas y de las personas. Tenemos queser conscientes del grave problema que nos aguarda, si noponemos remedio a las contaminaciones de toda índole.

Un Radiestesista: MIGUEL MOREY

4/132

ELS REFRANYS ARTÄNENCSp'En LAU

I I

Després de la introducció publicada el proppas-sat "Artà", farem en aquest número una exposiciódels refranys recollits que, d'una manera directa oindirecta puguin tenir res a veure amb les nostrescoses. Per facilitar la lectura els hem agombolatsuna mica, un poc a bolei. Començarem amb un deben nostro, al meu entendre el més artanenc detots, el de "qui no pot arribar a Sant Salvador,s'atura a l'iglèsia", que, com un conegut principijurídic, fa dona a entendre que ningú no està obli-gat a fer impossibles, en té prou amb el que pot.Consemblant a aquest en tenim un altre: "No potser fer de manobre i anar a Xiclati", també dit:"No pot ser moldre i anar a Xiclati", volent indi-car que al mateix temps no convé fer dues coses,almanco amb consciència i responsabilitat.

Me'n compareixen dos que fan al·lusió a lanostra primera autoritat, criticant-lo per seure a lafotrenca sense cap mirament, i són el "Cama aquícama allà com el batle d'Artà" i el "Més eixancatque el batle d'Artà", cosa que ho deu dur els mal-decaps de la batleria, que fa que quan s'asseuencauen emplomáis i no reparen amb guardar les for-mes. Hala Senyors baties, fora treure es peus dessolc!

En sentir a dir a qualcú: "Se pensa tenir Mo-rell i s'Ametlerar", entenem que parla d'una perso-na bravejadora i estufada, altrament dita "que no lipoden tapar es cul amb set flassades", encara queaquest no sia de la casa i, si de veres té un so-brant, caldria aplicar-li el de "Té més (...) que laMare de Déu gonelles" que també corr per altresllocs amb alguna variant: així a Pollença hi diuen"gonelletes". I si es tracta de doblers, no oblideml'expressió popular d'"En Regalat ja és mort", quesurt adesiara en les nostres converses per ponderarl'encariment dels queviures i de la vida en general,haven desaparegut del mapa el "de balde gratis per

no res". Segons M. Fuster, a Sant Joan el tenenamb aquesta versió: "En Regalat s'ha fet venedor".

I què en diuen dels nostres ases? Com elsbaties, tampoc no en surten ben parats. Tenens'anomenada de patir de pas curt i de malfeiners.Veiem-ne una mostra: "Com ets ases d'Artà, queabans de veure es bast ja suen" que ofereix la va-riant catalana: "Com ets ases d'Urgell, etc.", i"Just té s'arrencada com ets ases d'Artà", que elstatxa d'impulsius o sia, de "tenir ses formigues randes tió" i patir de poca corda.

En tene un a mà de poc conegut, però queval la pena fer-ne esment per tenir la seva gràcia,malgrat no sia del tot artanenc i és el d'"Es curtd'un cap com ses bigues d'en Jusepet", que podriaal·ludir, sia de biaix, als nostres Jusepets i aplicablea les persones curtes de gambals, que també entenim pel poble.

Els poetes alts de punt defugen conscientmentels mots de rima fàcil per donar un to de mésqualitat literària als seus poemes, en tant que elsglosadors, el cançoner popular i el refranyer esdecanten cap a les paraules senzilles i planeres d'úsquotidià i solen escollir pels seus rimats les acaba-des en vocal accentuada —prosòdicament o ortogrà-fica— per ser la que més abunda. Com que el nomdel nostre poble: "Artà" és una d'aquestes, no ésestrany que se n'ajudin sovint als seus versets, ven-gui o no a tomb. Un exemple fefaent el trobam ala tirallonga següent: referida al dimoni, per altrepart, personatge molt utilitzat en el folklore univer-sal. Es aquesta: "A Petra, el dimoni s'hi va retre;A Artà s'hi va afartar; a Inca estrenyé ses dents",etc., enumeració que per fer-nos un desaire algúnmalambrós manipula, i enlloc de parlar-nos de l'en-trada del menjar, parla de la sortida emprant unaparaula pudent i malsonant.

5/133

UNA VALL AL SOL IXENT

MADO AGUSTINA

Fa un grapat de setmanes —no moltes— queha tancat les portes el petit establiment de cosesbones de Madò Agustina. Madò Agustina, tanma-teix, feia ja una partida d'anys que s'havia reti-rat, però el minúscul negoci l'havia tirat enda-vant, fins l'altre dia, la seva nora. Ara, caN'Agustina i la seva taula de les llepolies -totauna institució dins el poble- ja s'han acabat:han passat a formar part del petit museu delsrecords estimats, han passat a formar part detotes aquelles coses -tantes i tantes...! -- que eltemps ha anat esvaint.

El dissabtes, al capvespre, aquells dissabtes dela infantesa, plantava Madò Agustina la seva taulaa la cantonada, davant el cafè de Ca Na Pipa, a

la Carretera Nova... En aquella taula encisadorano hi mancaven mai, està clar, els cacauets -unasenalla de cacauets, flairosos a torrat de l'hora—que eren, diguem-ne, l'article principal i el produ-cte que ha donat el nom a l'honorable gremi.Acompanyant els cacauets, no hi faltaven la sena-lla de avellanes, les ametles garapinyades, (dinsbossetes de paper de celofà), les barres de rega-lim, les arrels de regalèssia, un "surtit" de galle-tes i caramel·los i les barretes de torró (aquelltorró "de cocovetera", moll i dolçàs, que s'engan-xava a la barramenta). En arribar la tardor,apareixien els anous, les castanyes, els gínjols i, avegades, també, nesples i atzeroles. En temps dematances, hi trobàvem pedres fogueres, embolica-des amb paper vermell, de seda, i mistos de fer

6/134

pets. A temporades, compareixien els dàtils, con-fitats i sense confitar, i els moneiatets de xufla:menudes xufletes, seques i ruades, dins una sena-lieta, o en remull, dins un ribell.

A la Setmana Santa, els vespres de processó,Madò Agustina instal·lava la seva taula a Sa Plaçade S'Aigo, amb un llum de carbur, i venga des-patxar, amb un davantal emmidonat i blanquís-sim, refulgent, quasi, a la flama blavosa, els con-fits del forn de Ca'n Mosca: confits grossos ibonyarruts, de dolçor quasi coenta, "peladilles"nacarades i confitéis petits, de pinyó.

I a l'estiu... Ah! . a l'estiu hi havia ventalls ala taula de Madò Agustina, ventalls de paper decolorins, i, ran de la taula, la bóta de polos vo-luminosa, la bóta cilíndrica i surenca que, quanla destapaven fumejava de gelor, al baf de lacanícula.

Madò Agustina... Quantes vegades quedàrem,d'infants, embadalits davant aquell mostruari!Ella, juntament amb el seu marit (l 'amo EnMoma, el de la panxa prominent, pujant i bai-xant el camp de futbol, amun t i avall amb lessenalletes), formen part d'una galeria entranyable.Romanen, en el record, al costat de Sor Magdale-na, de l'amo En Geneca i el seu gelat d'ametla,d'aquells jocs perduts de bolles i de baldufessobre el carrer polsós, del bosc de Son Vives,del vell camp del Cós, del Balle Don MiquelButlo, de l'ecònom Lliteres i la doctrina delsdiumenges a les tres, dins l'església fosca, delpasseig, a l'estiu, per la Carretera, de la banda demúsica de Mestre Salem, del cine de prest, a les

cinc del capvespre, els diumenges d'hivern, ambrefresc de Kiola al descans i estrèpit de mamba-lletes, a l'acabar la pel·lícula, quan atacava el Sèp-tim de Cavalleria i mataven el dolent de torn.

Llegíem, llavors, els al·lots, els tebeos delGuerrero, del Cachorro, de Roberto Alcázar y Pe-drin, de ^Inspector Dan. La pantalla ens robavael cor, cada diumenge, mentres contemplàvem,des del galliner del Principal o a l'Oasis Cinema,totes aquelles pel·lícules, que poguérem veure:Scaramouche, El Cisne Negro, El halcón y la fle-cha, El mundo en sus manos, Raíces profundas.Solo ante el peligro, Tambores lejanos, Su altezael ladrón.., mentres somniàvem amb aquelles pel-licules que no poguérem veure perquè eren "gra-vemente peligrosas": Gilda, Ana, Arroz Amargo,Mañana será tarde i... Escuela de sirenas\ ! !

Sonaven, a l'aire d'aquells darrers anys qua-ranta, d'aquells primers anys cinquanta, les can-çons Amado mío. Yo te diré, el Bayón d'Aria...,les melodies de Jorge Sepúlveda. Lorenzo Gonzá-lez, Antonio Machín i Juanito Segarra; en Juani-to ditxós que, ai! , aquella nit d'infausta memo-ria, no comparegué a la verbena, per Sant Salva-dor, i s'enrigueren tant de noltros, després, els deCapdepera. Quin temps!

I Madò Agustina somrient, gojosa, cada dis-sabte, quan plantava la seva taula a la cantonada,a la Carretera Nova, davant aquells cafè de CaNa Pipa que fa tanta estona, tanta estona, que jano hi és.

GABRIF.L GFNOVART

HI TROBADA DE BANDES DE MÚSICA DE MALLORCAEl passat dia 8 de gener tingué lloc a Lluc la tercera

trobada de bandes de música de Mallorca organitzada pelConsell Insular de Mallorca. Una gran multitud de gent, mésde cinc mil persones es va congregar a Lluc des de lesprimeres hores del dia, persones que en tot moment dona-ren calor a la jornada amb la seva presència i amb l'acollidaque donaren a totes i cada una de les bandes. En total secongregaren 20 bandes, amb més de 700 músics. 18 de lesbandes eren de pobles, i a més hi havia la de l'Ajuntamentde Palma i la de Capitania General de Balears. Cada bandainterpretà una composició musical al moment d'entrar alrecinte anomenat "Acolliment del Centenari", per acabartotes juntes interpretant La Balanguera i el Himno Nacional,dirigides en aqueste ocasió per Mestre Rafel Nadal, directorde la banda de Manacor, que havia estat convidat a fer-hoper l'organització.

En un lloc preferent hi havia les primeres autoritats deBalears presidides pel President de la Comunitat Autònoma ipel President del Consell Insular de Mallorca, Srs. Cafiellas iAlberti. Molts de municipis estaven representats per llursbaties.

Una vegada acabada la part musical, el president delConsell Insular, Sr. Alberti, lliura la subvenció concedida atotes les bandes no professionals de Mallorca i a la bandaMunicipal i la de Capitania els lliurà unes plaques comme-moratives. Lo mateix féu al director Rafel Nadal.

Per acabar l'acte, el presentador, Jaume Martorell, bat li-de Porreres, donà la paraula a la Presidenta de la Comissióde Cultura del C.I. Sra. Maria Antonia Mimar, y al Presi-dent del C.I. Sr. Jeroni Alberti, que agraireu l'assistència al'acte i prometeren la col·laboració i el suport a la grantasca que desenvolupen les bandes dins el terreny musical deMallorca.

Bandes i autoritats es reuniren a l'acolliment "FontCoberta", on foren convidades pel President Sr. Alberti auna amical torrada.

7/135

GALERIA DELS RECORDS

JOAN ALZAMORA JUAN (Es carter)(Continuació de l'article del Pare Rafel Ginard Bauçà)

L'ofìci de carter és sobretot un ofici sentimental. M'expli-caré perquè ho entengueu millor. En la garba de correspon-dència que el carter tragina, hi ha papers de negocis, denúmeros, d'interessos comercials. Però també hi ha papersvius, bategants d'alegries, remulls de llgrimes; papers calentsd'amor i de sang, i farcits de confidències i secrets inviolables.Papers sagrats per on flueixen els alballons de la vida senti-mental d'un poble. Un hortolà abeura les plantes i malavejaque l'aigua arribi a l'últim revolt de la regadora. Un carter,administrador i depositan de sentiments humans, gira, cap ales cases corresponents, una gran quantitat de l'aigua salada odolça de la vida sentimental d'un poble. Els sentiments, ja hosabeu, són quasi sempre íntims, pudorosos, vida privada, id'aquí, pels carters -entre altres raons- la severa obligaciódel secret profesional.

Aquesta part sentimental de l'ofici En Joan l'ha exercidacordialment. Ja que hi era, d'una pedra feia dos tirs. Enposar-se en contacte amb els destinataris de la correspondèn-cia, En Joan ha sabut felicitar per l'onomàstic, compartirdesgràcies, demanar noves dels malalts i interessar-se amable-ment per les coses de les famílies. A honor d'En Joan Alza-mora podem proclamar que, en l'aspecte sentimental de l'oficide carter i en tots els altres aspectes, ell ha procedit d'unamanera pulcra. Ni mai s'és considerat amo i senyor de ningú,sinó missatge i criat de tothom. I ara jubilat l'any 1960, jano és En Joan, àlias Leu, sinó En Joan Carter o Es CarterVei, el Carter d'Artà per antonomàsia.

El nostre amic és estat, com veis, un honorable treballa-dor que ha complit amb la dura i enaltidora llei del treball. Iaixò que ve d'una família, altre temps, rica i plena. Els avispaterns d'En Joan estaren d'amos en Es Rafal d'Es Sant i,durant la segona guerra carlista, el futur pare del nostre amiccaigué soldat. Els amos d'Es Rafal el volgueren treure delservia militar i la broma els costà 500 durets d'or. Però elsavis d'En Joan no quedaren espanyats amb aquest cop debossa: fet el pagament, de l'or que va sobrar n'omplirenencara dos almuds. En Es Rafal d'Es Sant, hi havia hagutsbons esplets d'olives i de garroves, i aquella família anavallavors vent en popa. Després la cosa trabucà: anys buits,revessos de fortuna, malalties al bestiar, negocis que varenmaldir i els amos d'Es Rafal decaigueren de la seva polentsituació econòmica. En Joan Alzamora, doncs, no va néixerdins cap vermell d'ou, ni pogué rebre gaire més herència queels braços i el delit per treballar, inexhaurible de bona humori un esperit idealista. Per això, si ara té un de què viure, ésque ell, personalment, s'ho ha guanyat.

Més amunt ja n'hem feta menció: En Joan Alzamoraté els set caires foguers. Si, en distintes ocasions, ha baratatd'ofici no és estat per malfeneria. Aquella cançó de copeo:

A un malfenermudau-li de feina,perquè no hi ha cap einaque li vagi bé,

no poden cantar-la a En Joan. Jubilat i tot i amb la vidaresolta, no sap estar-se mans fentes i tot s'ho amanya. Exse-calla tarongers, aixeca esportellades, adoba goteres; si hiimporta, apedafla, emmescla, esquerdeja o eixauba qualqueparet; fa empelts, llaura i arregla el prat de Na Vergunya.

Però En Joan Carter, endemés de treballador que haposades les mans en tantes de coses i ha sabut fer ca-seva,sempre, tanmateix, és estat un poc i un molt romàntic iidealista. Li ve de casta. ¿No diuen que els tests assemblen

8/136

a les olles? Doncs, en això d'ésser idealista i amic de lesarts i de les lletres, En Joan té prou a qui assemblar.

Home de carrera i afectat de llibres va ésser el P.Jaume Juan Sanxo, de mal nom Xangarrí, germà del repadrímatern d'En Joan. Els llibres d'aquest Xangarrí, religiós delconvent de franciscans d'Artà, han pervenguts fins al nostreamic i encara subsisteixen.

I ara una notícia minúscula, però gustosa. Un nebotd'aquest franciscà exclaustrat era escolanet del convent i—cosa d'al·lots— va gravar el seu nom —Miquel Juan Jofre-i encara hi és, en el nínxol de Sant Antoni de Pàdua delretaule de l'altar major. Aquest Miquel Juan Jofre, del gremidels teixidors, fou el padrí matern d'En Joan Carter i, comveis, les lletres també li tiraven.

A mitjan segle denou, un antepassat d'En Joan Carter,germà de l'escolanet que, per immortalizar-se, esculpí el seunom al nínxol de Sant Antoni del convent de franciscans,fou Secretari de l'Ajuntament d'Artà. Li deien Joan JuanJofre. Morí dia 8 de setembre de 1875.

Es, doncs, cosa manifesta que, en la nissaga del nostreamic, hi ha haguts homes d'estudi i de carrera i, per això,no és d'admirar si ell té cama d'intel·lectual i d'idealista.

Ah, però no hem acabat! El romanticisme d'En JoanCarter no se deriva únicament dels homes de la família.Tene per mi que les dones també hi han contribuït. Enl'ascendència del nostre homenatjat hi ha agudes dones moltgarrides que, com és natural, degueren posar idealisme isomnis dins la sang dels seus descendents. Com és ara, unatal Rebosta i una tal Flor-de-xeixa, repadrines d'En JoanCarter, per les quals la musa popular, quan elles estaven enla verdor de la joventut, va compondre algunes corrandes.

L'amo En Joan Alzamora Esteva, fill de l'amo d'EsSolors i rebesavi del nostre amic, enlluernat per Na Rebosta-una bergantella com un pom de flors— la robà i va casar-s'hi. Ho recorda una cançó que els colliders d'oliva, especial-ment en Es Solors, han repetida moltes vegades:

Es sol ja se'n va a la postacom un cavall en es cós.L'amo En Juan d'Es Solorsha robada Na Rebosta.

.(Continuarà)

COL·LABORACIÓ

LA SIMBOLOGIA PATRIÒTICA DEL ROMANÍper MIQUEL BOTA TOTXO

En un espai limitat no se pot considerar tota l'obrad'un mestre dotat d'una plenitud i maduresa categòriques;emperò sí que se pot exalçar el sentiment patriòtic mani-festat en moltes de les composicions que escrigué l'altís-sim poeta Miquel Costa i Llobera, des del CASTELLDEL REI, LA CERRETA DEL CATIU, LA DEIXA DELGENI GREC, fins a les horacianes ALS JOVES, L'HE-ROE i COMIAT, entre altres poesies que traspuen mallor-quinisme, amor insubornable a l'illa més lluminosa de lamar Mediterrània, veneració inviolable a Mallorca, terrasempre cobejada.

Patriotisme i classicisme que s'ajunten quasi sempreamb forçai pregonesa. Virtuts que bé hi fulguren dinscada una de les tres estrofes de la joia titulada "AMORDE PATRI A".

Podríem afirmar que, amb genialitat i senzillesa, EnCosta i Llobera sabé condensar dins el clàssic camafeude dotze versos octos.il-labs, el batec autèntic de la sangmallorquina i tota la tragèdia del catiu obligat a deixar laseva terra, sotmès a la força i a la violència de l'invasor.Com en un deslligament dels teixits cel·lulars i ambl'esperit romput,

"Quan les volgudes muntanyesdeixava el pobre catiu,plorant, collí d'una penyaun brotet de romaní."

Presoner d'aquells que volien arrencar-li del cor total'arrel de la dignitat humana, d'home, de raça, de pàtria ide llengua; presoner d'aquells que volien esvair tota laseva cultura; presoner d'aquells que li volien destruir elssentiments i l'amor a la família, lluny de la seva llar,

"Passà terres i fortunes;però, resant, cada nitbesava el pobre, besavaun brotet de romaní."

Besava el catiu un brotet de romaní, com si fora elsímbol de tots els seus ideals; un brotet de romaní,penyora de la seva esperança i el seu consol. Un brotetde romaní que venerava com a relíquia sagrada d'unaterra generosa, d'una llengua dolça, d'una raça dreturera iforta. I, després d'un llarg captiveri,

"'Un dia d'hivern, les onestragueren un mort, ai trist!Estret dins la mà teniaun brotet de romaní."

Amb el fet de la mort del catiu, alliberat del jouque el separà de la vida, Costa i Llobera ha volgut arri-bar a l'exalçament d'una prova fidel i contundent, enèr-gica i intensament positiva: el testimoni de que, per a unvertader fill d'un poble valent i hospitalari, per a un fillque estima la llengua, mare de tota esperança, mai nomor l'amor ni l'ànsia d'ésser més fill.

Aquesta força irreductible que ni l'ergàstul, ni l'escla-vitud, ni el domini de tota potència desintegrant mai nola podran enderrocar, el nostre poeta l'inclou dins la sen-zillesa invulnerable d'un brotet de romaní, llavor d'horit-

El poeta Miguel Costa i Llobera

zons, de pau i de cultura, de virtuts i de veritat, que fagranar dins el calze de les despulles del catiu; perquè,definitivament, és el brotet de romaní de la Pàtria, elbrotet de romaní de la Història, el brotet de romaní dela Raça, el brotet de romaní de la Llengua, el brotet deromaní de la Cultura, el brotet de romaní de la Lliber-tat.

Oberts els finestrals del pensament cap a l'horitzó del'essència humana,

He sorprès un estol de veles blanquesdansant damunt les ones de la mar.Són les naus que han traçat la singladurade la nostra florida llibertat;són les naus que he seguit, oberta l'ànimai un brot de romaní estret en les mans.Així l'amor de pàtria mou la història:

"Siau qui sou", germans.

He somniat un floriment de rosesen el cel que m'eixampla l'horitzó,per enjoiar les cales adormidesdins el mirall dels ulls dels pescadors.Captiu de les blavors mediterrànies,el desig sempre em deixa, amb unció,a l'ombra arrecerada i sentorosa

del Pi de Formentor.

Pollença, desembre de 1983. PAU

9/137

ECOLOGI!!AYUDEMOS A LAS AVES INSECTÍVORAS

De nuevo vuelven a cantar las aves en nuestros campos.Hay como un resurgir de numerosos pa/arillos que estuvieron muy cercanos a su

total extinción.Los dedetés, las fumigaciones, los pesticidas, los herbicidas, toda una guerra quí-

mica contra las débiles canoras.Y ¡os cazadores: a la búsqueda de unos caprichos garméticos que no pueden

satisfacer a nadie.Sin pensar que las aves insectívoras son absolutamente necesarias para conservar el

equilibrio ecológico.No necesitaríamos tanto tratamiento químico para los árboles /hítales si existieran

mayores colonias depredadoras de insectos atacantes a sus hojas y sus savias.Desde esta columna vamos a intentar ayudar a quienes trabajan para la conserva-

ción de la Naturaleza.Haremos una labor de divulgación para penetrar en la sensibilidad de las gentes

de nuestro entorno.Igual que sembrasteis árboles, no matéis a los pájaros. De/adíes vivir porque ha-

ciéndolo ellos nos darán vida a nosotros.¿Cómo ayudar a la procreación de las aves insectívoras?Seguid leyendo:

GENERALIDADESDeterminadas aves insectívoras de interés forestal son trogloditas, es decir, utilizan

los huecos naturales que se producen en el tronco y ramas gruesas de los árboles paranidificar y para protegerse de las inclemencias atmosféricas, así como de la acciónpredadora de sus múltiples enemigos naturales: Estas oquedades tienen su origen encausas muy diversas: vejez del árbol, pudriciones, efectos mecánicos del rayo, fendas deinsolación o de heladura, etc.

En las masas forestales sometidas a aprovechamientos intensivos y, más acusada-mente, en parques y jardines los huecos naturales no existen o son muy excasos, yaque todos aquellos árboles defectuosos o viejos, y que, paradójicamente, son los únicosproductores de oquedades idóneas, son eliminados. Como consecuencia la avifauna insec-tívora, a la que le es vital la existencia de estos huecos, desaparece o es marcadamenteescasa.

Los nidales artificiales* compensan con éxito la carencia de los huecos naturales,lográndose de este modo que las poblaciones de aves insectívoras permanezcan en nues-tros montes, parques y jardines, con el consiguiente beneficio que la presencia de estosgrandes consumidores de insectos nocivos representa para la-masa arbórea.

COLOCACIÓN DE LOS NIDALESNo se pueden dar normas fijas sobre la orientación más adecuada que ha de

tener el orificio de entrada al nidal, ya que en cada caso concreto de instalación serádiferente. En general se aconseja rechazar aquellas desde donde sean más frecuentes losvientos, tormentas o cualquier otro agente atmosférico desfavorable.

Los nidales deberán ser colocados suspendidos de las ramas del árbol, nuncaadosados al tronco, lo que evitará que determinados enemigos naturales de las avespuedan introducirse al interior y destruir huevos o pollos.

Para evitar deslizamientos es aconsejable instalarlos entre las ramillas secundariasde una rama o en una horquilla. En cuanto a la altura del mismo es indiferente parala ocupación de los pájaros, aunque para evitar manipulaciones de curiosos, siemprepoco recomendables, es conveniente su elevación hasta unos 3-4 metros del suelo.

AVES QUE UTILIZAN LOS NIDALESEl tipo de aves que utilizará el nidal para nidificar o protegerse dependerá del

tamaño del orificio de entrada al mismo, dentro de cada biotipo de instalación concre-to. Los nidales fabricados por ICONA tienen un diámetro de 35 mm., medida queconsideramos óptima para aves de pequeñño y mediano tamaño.

En los controles sistemáticos que se realizan sobre nidales colocados en las másdiversas masas forestales de nuestro país hemos comprobado, hasta la fecha, su acepta-ción por parte de 24- especies de aves diferentes, algunas de las cuales sólo tienen elvalor de lo anecdótico o excepcional.

Las aceptaciones más frecuentes lo han sido por las especies representadas en elpresente cartel de divulgación, ocupando un lugar preferente (por su importancia yfrecuencia) las realizadas por carboneros, herrerillos, agateador, papamoscas, colirrojo realy trepador azul. ECO

10/138

DE LA COLONIA

CONTRATIEMPO ENREDOSO

Tal como me lo contaron, lo cuen-to; eso sí, cambiando los nombres delos protagonistas, claro.

Al regreso de una familia de emi-grantes, se les proporciona una nuevadocumentación.

Una vez instalados en su casa,observan que hubo trastrueque de ape-llidos, figurando el padre con los delhijo y viceversa. Hasta ahí, no hubomás complicación.

Voy a describir la familia: D. José,D.a María, su hijo Pepe, y la esposade este, Lucía.

La complicación viene al nacer elhijo de Pepe y Lucía, al que leponen por nombre Pepito.

Veamos: D. José, marido de D.a

María, padre de Pepe, suegro de Lucíay abuelo de Pepito, resulta ser a lavez, marido de su nuera, hijo de sumujer, hijo de Pepe, y padre y herma-no de Pepito.

D.a María, esposa de D. José, ma-dre de Pepe, suegra de Lucía y abuelade Pepito, es también, esposa de suhijo; por lo tanto, madre de su mari-do, así como nuera de Lucía.

Pepe, hijo de D. José y de D.a

María, marido de Lucía y padre dePepito, se convierte en marido de sumadre, suegro de su esposa, padre desu padre y abuelo de su hijo, del quees también su hermano.

Lucía, esposa de Pepe, madre dePepito, nuera de D. José y de D.a

María, resulta ser esposa de su suegro,abuela de su hijo, suegra de D.a Ma-ría y madrastra de su marido.

Pepito, sin comerlo ni beberlo, nie-to de D. José y de D.a María, hijode Pepe y de Lucía, es hijo y herma-no de su abuelo, nieto de su madre,hijastro de su abuela y nieto de Pepe,o sea, hermano de su propio padre.

¿Imaginan el día que Pepito se ca-se?

Nota: esta historia, no sé si es cier-ta, pero podría serlo.

ABROJ

tot t mésCOMUNICADO DE

SANIDAD Y SEGURIDAD SOCIAL

GOMAS DE BORRAR NOCIVAS

La Conselleria de Sanidad y SeguridadSocial de la Comunidad Autónoma delas Islas Baleares, a través de la DirecciónGeneral de Consumo, ante la posibilidadde que pudieran seguir comercializándosegomas de borrar con forma, sabor yolor de alimentos (plátanos, fresas, li-mones, peras, etc.) recuerda al públicoen general y al comercio del ramoque dichos artículos podrían resultartóxicos, por lo que deben ser retiradosde la venta y no ser adquiridos.

Por parte de la AdministraciónAutonómica se viene extremando la vi-gilancia sobre el particular, habiéndoseprocedido a la inmovilización de 219unidades. En la actualidad viene estu-diando la problemática originada laPonencia del Grupo de Trabajo de laCIOA sobre juguetes y útiles de cole-gios, a quien se ha instado para queimprima la mayor urgencia en el trata-miento del tema.

Dada la proliferación de estableci-mientos que en el ámbito de la Co-munidad Autónoma de las Islas Balea-res pudieran tener a la venta las suso-dichas gomas de borrar, la Conselleriade Sanidad y Seguridad Social pretén-

. de transmitir una llamada recordandoa la población lo que en su día fueadvertido y ampliamente divulgado, altiempo que espera la colaboración delos titulares de comercios de papeleríay similares con el fin de lograr lacompleta retirada del mercado de lasgomas prohibidas.

OTRO PREMIO PARA MIGUELFORTEZA (Gallet) En los carnavalesde este año y en la biblioteca EXÁ-GONO ganó el Trofeo donado por ta-lleres Manrique con el disfraz HOME-NAJE A MIRO, que lució la hermosaseñorita Eugenia Hernández. Enhora-buena.

Gran éxito de "Artà balla i canta" enla trobada organizada por el partidoUnió Mallorquina en Lluc.

Tenemos que señalar asimismo elque obtuvo "Esclafits i castanyetes" enla fiesta d'es Pa i es Peix en SanJuan.

DIADA AüiONuMicAEls dies 3 i 4 de març, coincidint amb el primer aniversari de la promulga-

ció de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, se celebrà a Menorca la Diadade l'Autonomia organitzada pel Govern de la Comunitat Autònoma a través de laConselleria de Cultura. Durant aquest cap de setmana se celebraren distints actesinstitucionals, culturals, folklòrics, esportius, etc.

Aquesta diada anual se pensa realitzar cada any a una illa distinta.

Set-centes canals sacrificadesa la Campanya d'Immobilitzacióde bestiar porcí

(2, 111, 1984) A través del Convenifirmat entre la Comunitat Autònoma i"SA NOSTRA" per dur a terme lacampanya d'immobilització de bestiarporcí, a ran del descens dels preus almercat, la Conselleria d'Agricultura iPesca informa que ja s'han sacrificat700 canals i que es preveu que no estrauran a la venda fins d'aquí a tresmesos.

El passat dia 13 de febrer tinguélloc l'acte de firma del Conveni entrela Comunitat Autònoma i "SA NOS-TRA", segons acord pres al Consell deGovern del dia 9 del mateix mes.Aquest Conveni te' la finalitat de fre-nar el descens dels preus del bestiarporcí al mercat balear; el Conveniposa a disposició dels ramaders untotal de 34 milions de pessetes ambl'objecte de retirar del mercat unaxifra aproximada de 1.500 porcs,quantitat que genera l'excés d'ofertaactual.

Per premiar la labor profitosa i ca-llada del nostre pai'sà en JOAN SE-RRA ALZAMORA, Oficial de l'Admi-nistració de Justícia en exercici al Jut-jat de Palma, el Ministeri ha volgutdistingir-lo atorgant-li la Creu de SantRaimundo de Penyafort.

En Joan Serra com a bon artanencha fet sempre part i mitja per h gentdel nostre poble; així que, de cor, lienviam la més sincera enhorabom

SI PADECES DE

PSORIASISLLAMA AL TEL.: 923-25 1677

DE SALAMANCA*

V GARANTIZAN SU CURACIÓN

11/139

NECROLOGIQUESZULEMA RIBERA DE BLANES

Ha muerto en Maya-güez (Puerto Rico), peroella había encomendadoque la pusieran en elpanteón familiar de suesposo, para, en su día,reposar junto a él. Unaprueba del gran amorque sintió toda su vida.Casada con Juan Blanes

^ Aymar, hijo del recorda-do Metge Quintin, reposaentre los hermosos cipre-

ses de nuestro cementerio desde este mesde Marzo. A su esposo, hijo Rafael Juan,hija política Catalina Servera, nietos y de-más familiares, nuestro sentido y emociona-do pésame.

Ha mort l'amo EnMIQUEL GILI NI GRU al'edat de 81 anys el diavint i sis de Marc. F.sCelador Peu.

Qui no el recordades de el trenta u t ins amil noucents seixanta set,trescant les nostres fora-viles a un temps on total'economia radicava dinsla vida camperola. Seriós,reposat i humà. Més

tard encarragat de S'Aigo des poble fins el1981, qualque nit no dormia pensant en loaixut que estaven es pous de S'Hort D'esBru, i més d'un pic s'aixecà i anà a veuresi tot marxava bé.

Preocupat pel poble era un funcionariexemplar. Donam als seus fills Joan, Maria iAntoni i demés familiars el nostre sentitcondol.

Al cel sia.

Falleció en Palma doña AGUSTINABARRIOS RONCO, ligada a nuestro pueblopor los lazos que un dia mantuvieron susfamiliares. Casada con don .Mateo Sancho,hermano del legendari "Apotecari Cusí"había marchado a Montevideo donde suspadres poseían un floreciente negocio.

Descanse en paz.A su hija Francisca, a su hijo político

Paco Ruiz y a Pedro Sancho y demás fami-liares, nuestro pésame.

DEMOGRÀFIQUESMovimiento natural de poblacióndurante el pasado mes de febrero

NACIMIENTOSDía 2 de Febrero. Isabel Gili Cirer, hija

de Antonio y Ana. C/. Pontarró, 5.Día 6. Juan Vives Riera, hijo de José y

Catalina. C/. M. Andreu, 9.Día 18. Francisco José Gil Pons. Hijo

de Antonio y de Margarita. C/. Cruz, 8.

MATRIMONIOSDía 11 de Febrero. Mateo Massanet Fla-

quer con Antonia Calmes Carrió. C/. Mar,39-2.° San Lorenzo.

DEFUNCIONESDía 6 de Febrero. Francisca Soler Mas-

caró, a) De Can Canals. C/. Mayor, 27.Día 11. José Maria Massanet, a) Lluc.

C/. Crema, 10.Día 20. Catalina Ferrer Gelabert, a) Ga-

rrofa. C/. Pep Not, 17.Día 24. Francisca Jaume Canet, a) Pisto-

la. C/. Pou Nou, 9.12/140

SETMANA SANTA 1984

ES DAVALl.AMEM

Mo lia poguí ésser. S'liariaprojectat, raient donar en esüarallanicnt una dimensió nora imés gran. interpretar cl temps de' 'S 'Eniierallanieitt ". I. 'interpreta-ció del Srahat Mater Je l'ergolesiamb soprano metiosoprttno. corJemen í i riu t prole ssors d'orques-Ire. No lia pogut ésser ¡\<> s'Iuitrobat el sii/x>rt necesari. I aixòque no arribava a /es cent cin-(/nanti/ mil /¡cssetes iot inclòs.

Suposant (/ne si /ora esiat per(/ual(/ue "bauxa " o a/tres esdcreni-ments. n'/ii liagncs litigui üe di-ners, l.a política cultural de percanostra segueix el mateix Senseniés eonientai'is.

PROGRAMA15 d'Abril. DIUMENGE DEL RAMVolem seguir Jesucrist, el nostre Guia i Salvador.CONVENT. A les 10'30: Benedicció de Rams a la Placa del Conveni,

Processò i Missa.PARROQUIA. A les 11'30: Benedicció de Rams a Sant Salvador. Processò

i Missa a la Parròquia.SANT SALVADOR. A les 18: Pregó de Setmana Santa, a càrrec de Maria

Fca. Sureda Trujillo. Acte seguit, Missa.COLÒNIA DE SANT PERE. A les 10: Benedicció de Rams a Ca Ses

Monges. Processó i Missa a la Parròquia.

16 d'Abril. DILLUNS SANTCOLÒNIA DE SANT PERE. A les 21 : Celebració comunitària de la Penitència.

17 d'Abril. DIMARTS SANTPARRÒQUIA. A les 21: Celebració comunitàr ia de la Penitència.

19 d'Abril. DIJOUS SANTCelebram el testament de Jesús: "Estimau-vos els uns als altres".PARRÒQUIA A les 18'30: MISSA DEL SANT SOPAR DEL SENYOR.

A les 19'30: MISSA DEL SANT SOPAR DEL SENYORCONVENT. A les 21'30: Auto Sacramental a la plaça del Convent i

Processó amb el següent itinerari: Carrer d'es Convent, Carrer Major,Placeta d'es Marxando, Carrer de Rafel Blanes, Plaça d'Espanya iCarrer de St. Salvador.Posteriorment, a la Parròquia, celebració de la Paraula.

COLÒNIA DE SANT PERE. A les 20: MISSA DEL SANT SePAR DELSENYOR.A les 22: Processó.

20 d'Abril. DIVENDRES SANTContemplam la creu; una creu d'on brolla la vida.PARRÒQUIA. A les 18'30: Celebració litúrgica de LA MORTDEL SENYORCONVENT. A les 19'30: Celebració litúrgica de LA MORT DEL SENYOR.SANT SALVADOR. A les 22: ENDAVALLAMENT DE LA CREU I PRO-

CESSO DEL SANT ENTERROCOLÒNIA DE SANT PERE. A les 20: Celebració l i túrgica de LA MORT

DEL SENYOR.

21 d'Abril. DISSABTE SANTCrist Ressuscitat ens va al devant.CONVENT. A les 20'30: Celebració de LA VIGÍLIA DE PASQUAPARRÒQUIA. A les 21: Celebració de LA VIGÍLIA DE PASQUA.COLÒNIA DE SANT PERE. A les 21: Celebració de LA VIGÍLIA DEPASQUA.

22 d'Abril. DIUMENGE DE PASQUAPARRÒQUIA. A les 9: Processó del Crist Ressuscitat i Missa de Pasqua

A les 12: Missa.SANT SALVADOR A les 18: Missa.PARROQUIA. A les 21: Missa.COLÒNIA DE SANT PERE. A les 10: Processó del Crist Ressusc i t a i i

Missa de Pasqua.A les 19: Missa.