pàgines 4 i 5 pàgines 10 i 11 EL PONT · Temperatura màxima més alta: 27,3 graus (28 de maig)...

Avancen a bonritme les obresde Porta BCN,un pla clau peral futur de laciutat

pàgines 4 i 5

L’estiu més viu i Santa Magdalena,dues grans propostes per al mesde juliol

L’Agenda

Concedits a l’Ajuntament dospremis i una certificació per la sevagestió mediambiental

pàgines 10 i 11

EL PONTD’ESPLUGUESNúm. 176

Revista municipal d’informació | juliol de 2009

www.esplugues.cat

Més de 600alumnes d’ESOpresenten lesseves propostessobre el lleure a Esplugues

pàgines 16 i 17

[email protected]

L’avinguda Jacint Esteve, vista des de la confluència amb l’avingudaTraginers. Les obres d’urbanització dels dos àmbits del Pla estan en la rectafinal i aviat començarà el soterrament de les torres elèctriques d’alta tensió

La ministra Carme Chacón, sòciad’honor de la Penya BarcelonistaL’Avenç, que enguany fa 25 anys

pàgina 35

el pont 176:Maquetación 1 22/06/09 6:36 Página 1

SERVEIS

| EL PONT D’ESPLUGUES176 | juliol de 2009

2

sumarisumari

Premi Arrel de la Diputació de Barcelona a la millor publicació municipal deCatalunya (1994)

Edita: Ajuntament d’Esplugues. Telèfon 93 371 33 50Direcció: Xavier Aguilera | Redacció: Juan Carlos RuizFotografies: Lluís Tarrés i Francesc RubioCompaginació: Traç edicions | Disseny: Monogràfic | Publicitat: Publimpacte (tel. 93 473 64 11). Els continguts dels anuncis sónresponsabilitat de l’empresa que es publicita.Distribució: SMS 91 | Impressió: T.G. Alfadir |Tiratge: 20.700 exemplars | D.L.B: B-46.327/88Per adreçar un e-mail a l’Ajuntament: [email protected]

EL PONT D’ESPLUGUES

Temperatura màxima més alta: 27,3 graus (28 de maig) Temperatura mínima més baixa: 12 graus (1, 15 i 16 de maig)Major velocitat del vent: 40,2 km/h (23 de maig)Dia més plujós: 10,2 litres (14 de maig)

Període:abril 2008. Podeu connectar per Internet amb l’estació meteoro-lògica (http//Informet.fcr.es/clima/aj-esp) pàg. Ajuntament Esplugues

Finalista del Premi Europeu de la Qualitat 1999.Guanyador del Premi Iberoamericà de la Qualitat 2000.Premis Bandera Verda-Ciutat Sostenible 2000-2007 Observatorio de la Calidad 2000. Mejores Prácticas 2000 i Escuela Universitària de Turisme ESMA 2001.

02 Serveis

03 Tribuna

07 Obres de reforma a un tram del carrer Baronessa de Maldà

09 El circuit ciclista de la Fontsanta, a la tardor

13 500 escolars viuen l’Espluday, un dia en anglès

15 S’incrementa la prevenció contra el mosquit tigre

23 La Nit Esotèrica va atraure milers de persones

25 La Residència Fèlix Llobet i Dones de La Plana fan 25 anys

26 Esplugues recupera la memòria del Cançoner Popular

27 Cursos d’acollida per a les persones nouvingudes

29 Can Vidalet i Finestrelles inicien les festes majors dels barris

32 Xavi Arias assoleix el seu cinquè ‘vuitmil’

33 Tres nous títols de balls de saló per a Conchi Lara i Maxi García

34 Juny, ple d’activitats esportiva de final de temporada

20Festa del parc dels Torrents:diversió per atotes les famílies

Controleu el nivell de sorolls i l’emissió de fumsdels vehicles, especialment els ciclomotors

Dades meteorològiques

FLORS DE PRIMAVERA EN UNA FINESTRA DEL BARRI CENTRE

Període: maig 2009. Podeu connectar per Internet amb l’estació meteorològica(http//Informet.fcr.es/clima/aj-esp) pàg. Ajuntament Esplugues


TRIBUNA

EL PONT D’ESPLUGUES|176 | juliol de 2009

3

Esplugues, ciutatcompromesa amb el medi ambient

Esplugues acaba de ser guardonada amb dos premis quedistingeixen la tasca que l’Ajuntament i la ciutadania porten aterme en favor del medi ambient. La gestió dels residus —exemplificada en la recollida de piles— i l’aposta per lesenergies netes —amb iniciatives com la del taller ocupacionalque va permetre la col·locació de plaques solars en diferentsequipaments de la ciutat— han estat premiades per organis-mes i institucions que tenen una visió global del que es fa alpaís en favor del medi ambient i saben reconèixer les bonesiniciatives. Els premis, que rebem amb alegria i orgull, han deser un al·licient per continuar en la mateixa línia i per millorarencara més en el futur.

Esplugues és un municipi compromès amb el medi ambient.Les contínues mesures que s’han aplicat els darrers anys hanreforçat la nostra voluntat de respecte envers l’entorn natural.La gestió dels residus va ser una de les primeres grans apos-tes: des de la recollida selectiva fins a la deixalleria, s’han posata disposició de la ciutadania diferents serveis per minimitzarl’impacte de les deixalles. La reducció de la contaminació at-mosfèrica i acústica, amb accions com els controls periòdicsals vehicles i el foment del transport públic i de la bicicleta; lesmesures per evitar el malbaratament dels recursos que tenima la nostra disposició, per exemple la reducció del consum d’ai-gua; o el foment de les energies renovables, que s’està mate-rialitzant en la instal·lació de plaques de captació d’energiasolar en edificis públics i privats, són exemples d’aquest com-promís envers el medi ambient.

Som una ciutat neta, verda, sostenible i saludable. Que técura del seu entorn i de la seva gent. Si seguim comptant ambla vostra col·laboració, fent un bon ús dels recursos que teniu ales vostres mans, continuarem millorant.

Esplugues, ciutatcompromesa amb el medi ambient

Pilar DíazAlcaldessa d’Esplugues

Esplugues acaba de ser galardonada con dos premios quedistinguen la tarea que el Ayuntamiento y la ciudadanía llevan acabo en favor del medio ambiente. La gestión de los residuos—ejemplificada en la recogida de pilas— y la apuesta por lasenergías limpias —con iniciativas como la del taller ocupacionalque permitió la colocación de placas solares en diferentes equi-pamientos de la ciudad— han sido premiadas por organismos einstituciones que tienen una visión global de lo que se hace enel país en favor del medio ambiente y saben reconocer las bue-nas iniciativas. Los premios, que recibimos con alegría y orgu-llo, tienen que ser un aliciente para continuar en la misma líneay para mejorar todavía más en el futuro.

Esplugues es un municipio comprometido con el medio am-biente. Las continuas medidas que se han aplicado los últimosaños han reforzado nuestra voluntad de respeto hacia el entor-no natural. La gestión de los residuos fue una de las primerasgrandes apuestas: desde la recogida selectiva hasta la deixalle-ria, se han puesto a disposición de la ciudadanía diferentes ser-vicios para minimizar el impacto de los desperdicios. La reduc-ción de la contaminación atmosférica y acústica, con accionescomo los controles periódicos a los vehículos y el fomento deltransporte público y de la bicicleta; las medidas para evitar eldespilfarro de los recursos que tenemos a nuestra disposición,por ejemplo la reducción del consumo de agua; o el fomento delas energías renovables, que se está materializando en la insta-lación de placas de captación de energía solar en edificios pú-blicos y privados, son ejemplos de este compromiso hacia elmedio ambiente.

Somos una ciudad limpia, verde, sostenible y saludable. Quecuida su entorno y a su gente. Si seguimos contando con vuestracolaboración, haciendo un buen uso de los recursos que tenéisen vuestras manos, continuaremos mejorando.



4

URBANISME

Con Porta BCN, el proyecto urbanísticoque se está llevando a cabo junto a los barrios de Finestrelles y Ciutat Diagonal, por un lado, y en Ca n’Oliveres, por otro, Esplugues dará un importante paso adelante. Trasdos años en obras, ya va tomando forma

Porta BCN está significando la transformación de 40 hectáreas deterreno que, cuando esté completada, abrirá una nueva etapa en la con-figuración de Esplugues. La ciudad se verá enormemente beneficiada,en su conjunto, por un proyecto que impulsará económicamente la ciu-dad, contribuirá a mejorar el bienestar de la ciudadanía a través de la ac-tividad económica, ocupacional y de ocio que generará, y la dotará denuevas infraestructuras y servicios y de más zonas verdes, a la vez queservirá para reordenar las entradas al municipio por dos vías estratégi-cas, desde Barcelona por la Diagonal y desde L’Hospitalet a través de lacarretera de Collblanc.

El impulso económico que va a significar Porta BCN para la ciudadserá, a medio plazo, más que notable. La construcción del llamadoParque de Innovación Empresarial contribuirá a reforzar la apuesta deEsplugues por un nuevo modelo económico, basado en la innovación y eldesarrollo tecnológico. Este complejo empresarial acogerá a firmas deprestigio de los sectores que están llamados a liderar el nuevo modeloeconómico internacional. Se prevé que creará unos 6.000 puestos de tra-bajo. Porta BCN también potenciará el comercio de proximidad y el turis-mo de calidad, con un centro comercial y de ocio y un nuevo hotel. Éstosse construirán en el ámbito sur, junto a la parada de tranvía de Can’Oliveres.

El proyecto Porta BCN marcará también un antes y un después enla relación de Esplugues con Collserola. De hecho, la urbanización delentorno entre los barrios de Ciutat Diagonal y Finestrelles va a permitirabrir una gran puerta a Collserola, facilitar el acceso de la ciudadanía ala montaña, ya sea a pie o en bicicleta. Porta BCN es sinónimo de soste-nibilidad y de compromiso con el medio ambiente: más de la mitad delterreno urbanizado estará destinado a zonas verdes (225.000 m2 sólo en

Porta BCN: un impulso a la nuevaEsplugues DOBLE CARRIL ASCENDENTE AV. JACINT ESTEVE

DOBLE CARRIL DESCENDEN

TE AV. JACINT ESTEVE

AV. TRAGINERS

C/ ROCABERT

C/ JOAN M

IRÓ

C/ JOAN DE LA CIERVA

AV. AHRENSBURG

ANG

UER

AIS

ALA

ACCESO A B-23

Urbanización de los viales yzonas verdes del ámbito sur

La adaptación de los dos principa-les viales del ámbito sur finalizó ya. Setrata de la calle Sant Mateu y de la pro-longación de una calle aún sin bautizaren Esplugues y que en L’Hospitalet re-cibe el nombre de Manuel Azaña

C/LAUR

Una zona ajardinada deacceso a Collserola

El tramo lateral de la avenida JacintEsteve y la zona superior a la av.Traginers se convierten en un gran jar-dín público, con paseo peatonal y vialen zig zag para facilitar el acceso a pieo en bicicleta a Collserola, nuestrogran pulmón verde.


URBANISME


5

el ámbito norte, equivalente a la extensión de 35 campos de fútbol).Destacan, en este aspecto, la gran alfombra verde en la que se convertiráel paseo central de la avenida Jacint Esteve (ver gráfico adjunto), y el es-pacio público que queda entre esta misma avenida y el barrio de CiutatDiagonal, que se convierte en un gran parque urbano, un gran corredorverde que Collserola a Esplugues. El beneficio paisajístico se incremen-tará exponencialmente con el soterramiento de las líneas eléctricas y laeliminación de las torres que las sustentan.

El modelo residencial de Porta BCN, que combinará vivienda depromoción pública y privada, apuesta por su integración en el entorno ypor la eficiencia energética. Dispondrán de captadores solares térmicos,se usarán materiales que optimizan el gasto energético y se implantaráun buen sistema de recogida selectiva de residuos. Del total de viviendasa construir, 193 serán de promoción municipal. Inicialmente eran 125,una cifra que se ha ampliado recientemente gracias a un acuerdo entreel Ayuntamiento y la empresa promotora de las obras. Entre los nuevosequipamientos que se construirán, habrá una instalación que combinaráel uso deportivo con el sociosanitario, una residencia para personas plu-ridiscapacitadas y una residencia de estudiantes.

Las obras de urbanización, muy avanzadas

Tras dos años en obras, la urbanización de los dos ámbitosestá muy avanzada. Como se puede observar en el gráfico adjunto,ya están abiertas al tráfico, tras finalizar el grueso de trabajos a re-alizar en estas vías, las avenidas Jacint Esteve y Traginers y la calleJoan Miró, además del nuevo acceso a la autopista B-23, mientrasque las obras continúan en Rocabert, prolongación de Juan de laCierva y Josep Anguera i Sala y en avenida Ahrensburg, así comoen la conexión entre todo el ámbito con la avenida Països Catalans.

En la zona de Ca n’Oliveres, tanto la calle Sant Mateu como laprolongación de Manuel Azaña (nombre que recibe esta calle enL’Hospitalet), y su conexión con la plaza Jacinto Benavente y conLaureà Miró, están ya definidas. Igualmente, está muy avanzado elproceso de soterramiento de las 31 líneas aéreas de alta tensiónque atraviesan la zona. Las nuevas líneas ya están bajo tierra ycuando se conecten podrá llevarse a cabo la eliminación de las to-rres, un elemento de contaminación visual que era imprescindibleerradicar de la zona y que el plan Porta BCN va a hacer posible.

El proyecto permitirá soterrar 31 líneaseléctricas de alta tensión, dotar a Esplugues de 22,5 hectáreas denuevas zonas verdes, crear un parqueempresarial con 6.000 puestos detrabajo, construir nuevas viviendas (193 de promoción municipal), más equipamientos y dinamizar la actividad comercial y de ocio y abrir una gran puerta a Collserola

NSBURG

C/ C

ASAL

SAN

T JO

RD

I

C/ J

OSE

P A

NG

UER

A I S

ALA

C/ SANT MATEU

C/LAUREÀ MIRÓ

RONDA DE

DALT

AUTOPISTA B-23

Jacint Esteve, una granavenida verde

La avenida Jacint Esteve Fontanetmantiene dos carriles por sentido decirculación, ahora separados por unagran alfombra verde, a modo de ram-bla, atravesada por un vial de vehícu-los (c/ Joan Miró) y diversos pasospea tonales

Urbanización de las callesdel ámbito norte

El proceso de urbanización de losviales del ámbito norte está en su fasedecisiva: finalizadas las obras en JoanMiró (foto); recta final en av. Traginerse iniciadas en Rocabert, prolongaciónde Juan de la Cierva y Anguera i Salay av. Ahrensburg.

Nuevas zonas verdes

Zonas de viviendas,oficinas, actividadcomercial y equipamientos


PUBLICITAT


6


URBANISME


7

Obres de reforma delcarrer Baronessa deMaldà, al barri del Gall

L’estiu marca l’inici, al barri del Gall, dedues obres en llocs molt emblemàtics del dis-tricte: el carrer Baronessa de Maldà i el parcPou d’en Fèlix. Al carrer Baro nessa de Maldàs’hi estan fent, des del 16 de juny, obres de re-modelació del tram comprès entre JosepArgemí i Doctor Turró. Així, el carrer Baro nes -sa de Maldà serà més acessible, i els cotxes iels vianants viuran en millor harmonia. Lesobres s’aprofitaran per reordenar l’aparca-ment —mantenint les places actuals—, elimi-nar línies elèctriques i telefòniques aèries i re-distribuir els contenidors d’escombraries.

Al parc Pou d’en Fèlix s’hi portarà a terme

el cobriment de la pista esportiva que hi ha alcostat de la biblioteca, La conseqüencia delstreballs que s’hi duran a terme durant els pro-pers mesos seran un nou espai cobert al barri,que permetrà fer-hi activitats de tot tipus sotacobert —el barri no comptava amb un espaid’aquestes característiques— .

Aquestes dues obres pertanyen al FonsEstatal d’Inver sió Local, un programa d’inver-sió sense precedents en l’àmbit municipal, pro-mogut pel Go vern d’Espanya. També pertany alFEIL la ins tal·lació de dues cobertes als campsde futbol El Molí i Salt del Pi, que s’iniciaran apartir d’aquest estiu. El públic que assisteix ha-bitualment a aquests dos recintes agrairà laseva instal·lació, un cop s’hagi realitzat.

Els últims mesos, i gràcies a l’esforç inver-sor de l’Ajuntament i d’altres administracions,coincideixen diverses obres a la via pública,cosa que pot provocar diverses molèsties a laciutadania. Però segur que aquests inconve-nients puntuals quedaran oblidats ben aviat,

FALTEN FOTOS

Les obres d’aquest important carrer del Gall van començar el mes de juny

La pista esportiva delparc Pou d’en Fèlix escobrirà per poder-hi feractes públics sota cobert

quan tothom pugui gaudir de les millores.El mateix objectiu d’augmentar la qualitat

de vida a la ciutat tenen obres de l’envergadu-ra de les reformes dels carrers Doctor ManuelRie ra (l’1 de juliol és la data fixada per a l’inicide les obres entre Quintana i av. Cornellà) iJosep Anselm Clavé, en la seva recta final, delclavegueram del carrer Joan Corrales —unaobra tan necessària com beneficiosa— o l’am-pliació del Centre d’Informació i de Recursosper a Dones Vil·la Pepita, i obres de menys vo -lum, com les millores a la plaça Gandhi o a laMiranda, que permeten apropar la qualitat devida a cada racó de la ciutat i a cada ciutadanao ciutadà que en vulgui gaudir.

Nous jocs infantils a La Miranda

La Miranda acaba d’estrenar novazona de jocs infantils, a l’espai públic ubi-cat entre l’avinguda La Miranda i el carrerJaume Balmes. El projecte estava inclòsal Fons Estatal d’Inversió Local.



8

PUBLICITAT



9

ESPAI PÚBLIC

Arrancan las obras delnuevo circuito ciclista,que estará listo en otoño

Los amantes de la bicicleta de Es -plugues contarán dentro de algunos mesescon una instalación segura para la prácticade su deporte. El futuro circuito ciclista queimpulsan de forma mancomunada los ayun-tamientos de Esplugues, Sant Just Desvern ySant Joan Despí en unos terrenos situados

de personas usuarias. De esta manera, habráabonos para uso individual y familiar, entre-namientos federados y hasta una escuela deciclismo. También podrá albergar competi-ciones federadas o de tipo social y popular.

Se trata de un equipamiento deportivopionero en la comarca y en el área metropoli-tana. De hecho, sólo existe uno de estas ca-racterísticas en Catalunya, concretamente enTerrassa.

cuito ciclista es que tendrá un sistema de ilu-minación básico, lo que permitirá su utiliza-ción en horario nocturno. Asimismo, todo superímetro estará vallado.

La nueva instalación, cuya puesta enmarcha está prevista para el próximo otoño,nace con la filosofía de dar cabida a todo tipo

La nueva instalación se construye junto a la Deixalleria de la Fontsanta

detrás de la Deixalleria de la Fontsanta ha ini-ciado su cuenta atrás con el inicio de lasobras el pasado mes de mayo.

La nueva instalación constará de dosespacios. Por una parte, se construirá unapista asfaltada de 7 metros de anchura y unacuerda de 648 metros de longitud, que incor-pora otro circuito de la misma anchura perode 248 metros de cuerda. El segundo espacioestará en el interior de la pista circular y es-tará destinado a las bicicletas de montaña(BTT): tendrá dos metros de anchura y seráde tierra especial para mantener las caracte-rísticas propias de la BTT y evitar que se en-charque en caso de lluvia.

Otra característica importante del cir-

Además de un circuitopara bicis convencionales,tendrá un espaciodestinado a BTT

Consejos de cara a las rebajas de verano

El periodo de rebajas de veranocomprende del 1 de julio al 31 de agosto.Los comercios de Esplugues quedecidan participar —pueden hacerloentre una semana y los dos meses—tienen a punto sus productos detemporada a precios inferiores a los delresto del año. La clientela ha de tener encuenta diferentes recomendaciones,como hacer una lista de acuerdo con elpresupuesto propio, comprobar que secompara el precio rebajado con elhabitual, examinar que el producto seade la misma calidad y preguntar siaceptan cambio de producto.

Campaña contra las bolsas de plástico

El 3 de julio se celebra enCatalunya el Día contra las Bolsas dePlástico para fomentar el uso de otrotipo de bolsas para la compra menosperjudiciales para el medio ambiente.Esplugues se anticipó a estacelebración con el reparto durante lapasada edición de Firesplugues de4.000 bolsas reutilizables.

Taller de compostajeUn total de 16 personas

participaron el 30 de mayo en un tallerpara aprender a transformar residuosorgánicos (restos de jardín, huerto ycocina) en abono de buena calidad. Eltaller lo organiza la EntidadMetropolitana del Medio Ambiente.

Las zonas azul y verdede aparcamiento, fuerade servicio en agosto

El Ayuntamiento de Espluguesha comunicado que durante el mesde agosto permanecerá fuera deservicio la zona azul deaparcamiento, como es habitual. Esteaño la medida de gratuidad seextenderá a la nueva área verde,recientemente implantada endiversas calles del barrio de La Planapara favorecer el estacionamiento alas personas residentes.

El circuito fomentará eluso lúdico de la bicicleta


MEDI AMBIENT


10

La defensa del medio ambiente, eje priorita-rio de la política municipal. En la imagen, pla-cas solares en la azotea del CEIP Isidre Martí

La Diputación distingue la instalación de placas solares enedificios municipales realizada por un taller ocupacional comouna de las mejores iniciativas de la provincia.La AsociaciónEspañola de Recogedores de Pilas reconoce a Esplugues entrelos ayuntamientos que más trabaja en la recogida de este residuo

Doble premio a Esplugues porsu política medioambiental

En las últimas semanas el Ayuntamiento de Esplugues ha ob -tenido un doble reconocimiento a sus políticas medioambientales. Setrata de dos premios, uno de iniciativa pú blica (por fomentar la ener gíasolar en edificios municipales) y otra privada (por los buenos re sultadosen la recogida selectiva de pilas), que ponen de ma ni fiesto el interés denuestro municipio y de nuestra ciudadanía por colaborar en la defensadel medio ambiente. Estas dos iniciativas medio am bientales cons -tituyen sólo dos ejemplos de las políticas verdes que el Ayuntamientoviene desarrollando desde hace años.

Placas solares en edificios municipales, ejemplode políticas para reducir energía

El proyecto de instalación de placas solares en los edificios de los

CEIP Gras Soler e Isidre Martí y de la Fundació Proa, llevado a cabo enel marco de un taller de empleo de instalador de energía renovable, hasido merecedor de uno de los Pre mios a las me jores iniciativas localesde medio ambiente, convoca dos por la Dipu tación de Bar celona yentregados el pasado 10 de junio. La iniciativa, que competía con otraveintena de proyectos de la provincia en el apartado de Mejor iniciativade ahorro de energía, fue valorada por aunar dos objetivos de gran ca -lado: el aho rro de energía y el fomento del empleo.

En efecto, la instalación de estos equipos so lares produce unsignificativo ahorro energético en la producción de agua caliente en elcaso del CEIP Gras Soler y de la Fundació Proa, y de electricidad en elCEIP Isidre Martí, ade más del efecto de sensibilización que produce enla ciudadanía. Y cumplió, por otra parte, un importante ob jetivo de inte -

IMAT

GE

D’A

RXI

U


MEDI AMBIENT


11

gración socio laboral, ya que su instalación la llevaron a cabo los par t i -cipantes en un taller de formación para per sonas en paro, gra cias alcual han quedado acreditados como instaladores de energías re -novables.

La instalación de placas solares en edificios municipales no esnueva. Estas tres instalaciones son una con ti nuación de un proyectomás ambicioso para dotar a los equipa mientos públicos de equipos deenergía renovable, iniciada con anterioridad en los com plejos de -portivos de La Plana y Can Vidalet y en el CEIP Can Vidalet.

Además, el Consistorio ha puesto en marcha recientemente otrasmedidas de reducción energética, como el cambio de las anti guasbombillas de los semáforos por dispositivos led, de menor po tenciapero cuya luz es claramente apre ciable incluso de día, que su ponen unahorro de unos 1.000 kilovatios diarios y más de 30.000 euros anuales.Asimismo, se está llevando a cabo un estudio por me no rizado de losedificios municipales para comprobar dónde se puede ahorrar, asícomo la promoción de vehículos eléctricos por parte de empleadosmunicipales.

Una política de residuos ambiciosaEl otro premio concedido al Ayuntamiento de Esplugues re la -

cionado con sus políticas medioambientales se produjo el 28 de mayoen el marco de los IV Premios Pila, concedidos por la Asociación Es -pañola de Recogedores de Pilas, Acumuladores y Teléfonos Mó vi les.Estos premios distinguen a los ayuntamientos, empresas e ins titu cio -nes que más se implican en la instalación de contenedores específicospara estos residuos tóxicos, que de esta manera no se mezclan con elresto de desechos.

El premio, de hecho, es también un reconocimiento a la par ti -cipación ciudadana de Esplugues a la hora de depositar las pilas y ba -terías ya usadas en los contenedores habilitados para ello. En Es plu -

Carriles y parkings para bicis, otro eje de la política medioambiental

Junto a la reducción de la energía no renovable y de la gene -ración de residuos, otro de los grandes ejes de la política mu-nicipal en pro del medio ambiente es la promoción de una mo-vilidad no contaminante. Así, se han inaugurado nuevos tra-mos de carril bici en Ca n’Oliveres y en Sant Joan de Déu. Am -bos permiten conectar con el carril bici de la Diagonal, el pri-mero a través de las pistas universitarias, y el segundo a tra-vés del parque Cervantes. También se está ejecutando un nue -vo tramo de la Ronda Verda por la calle Josep Anselm Clavé.Asimismo, se ha ampliado a 181 el número de aparcamientospara bicicletas en la ciudad.

gues hay 23 contenedores situados en puntos estratégicos de la ciudad,en dependencias municipales y en aquellos comercios, ofi cinas y em -presas que lo han solicitado. Para ello sólo es nece sario con tactar conel departamento de Medio Ambiente del Ayun tamiento de Es plugues.

La recogida selectiva de pilas es un aspecto más de una am -biciosa política municipal relacionada con la recogida de la basura do -méstica. Ésta tiene su máxima plasmación en la implantación de larecogida selectiva de re siduos en toda la ciudad, incluida la materiaorgánica, y su com ple mento con las deixa lleries móviles y la de laFontsanta para residuos que no conviene de positar en contenedores.

Reconocimiento a la gestión de los parquesPor otra parte, han sido concedidas las certificaciones ISO

9001:2008 e ISO 14001:2004 a los parques metropolitanos de CanVidalet, de la Solidaritat y de la Fontsanta por su gestión y man te ni -miento.

En la imagen principal, la al-caldesa, Pilar Díaz, los concejales de Medio Ambiente, José BlasParra (a la izquierda de la imagen) y de Promoción del Empleo, RamonCervera (a la derecha) y los partici-pantes y responsables técnicos del taller ocupacional de instala-ción de placas solares. Arriba, laconcejal de Comercio, María Mena,en la entrega de los Premios Pila

IMAT

GE

CED

IDA

PER

AER

PAM


PUBLICITAT


12


CIUTAT EDUCADORA


13

Un dia en anglès500 alumnes de 6è de primària i 1r d’ESO participena l’Espluday, una jornada ludicoeducativa

Més de cinc-cents alumnes de 6è cursde primària dels vuit centres públics d’Es -plugues (CEIP Can Vidalet, Matilde Or duña,Joan Maragall, Prat de la Riba, Folch i Torres,Isidre Martí, Gras Soler i Lola An gla da) i deprimer d’ESO dels tres instituts públics de se-cundària (IES Joanot Martorell, Severo Ochoai La Mallola) van viure el 12 de juny l’Es plu -day. Un dia per jugar i aprendre, amb l’anglèscom a llengua vehicular.

El professorat d’anglès de tots aquestscentres i el Centre de Recursos Pedagògicsd’Esplugues van organitzar aquesta jornadaludicoeducativa amb l’objectiu de millorar lescompetències en anglès de l’alumnat partici-pant. L’Esplu day va començar amb tres tro-bades sectorials als IES Severo Ochoa i LaMallola i al Centre de Re cursos Pedagògics(edifici Eugeni d’Ors), en què es van fer dife-rents jocs i activitats en anglès. Poste rior -ment, van viure el final de festa a la plaçaCatalunya d’Esplugues, amb karaoke i altresactivitats, sempre en anglès. També es lliuràel premi a la noia que va guanyar el concursper fer la mascota de l’Espluday, Irina Gorok,de l’IES Joanot Martorell.

L’aprenentatge de l’anglès és un objec-tiu clau del nostre sistema educatiu. La vo-luntat dels docents és que l’alumnat acabi la

‘Cantata Hotel’ reuneix350 alumnes en dos dies

Alumnes de l’Escola Municipalde Música, de 3r de primària dels CEIPFolch i Torres, Lola Anglada, JoanMaragall i Prat de la Riba, i del Cor dela Nit —que aplega escolars dels CEIPCan Vidalet, Folch i Torres i IsidreMartí— van compartir el projecteCantata Hotel. Durant dues sessions,els dies 6 i 7 de juny, un total de 350participants van representar al Col·legiAlemany aquesta obra musical, sota ladirecció de Pere Bayona, a la qualdiferents personatges conviuen en unhotel imaginari. Al final, s’interpretauna cançó conjunta.

20 escolars d’Ahrensburgvisiten Esplugues

L’intercanvi anual que realitzenl’IES La Mallola d’Es plugues iescolars d'Ahrensburg va portar laprimera setmana de juny a la nostraciutat una vintena d'estudiants de lapoblació alemanya. Aquests escolarsvan visitar diversos indrets d'interèsd'Es plu gues i de Barcelona, i van serrebuts el dia 2 per l'alcaldessa, PilarDíaz, i el regidor d'Educació, JuanAn tonio Fer nández, al Saló de Plensmunicipal. "Gràcies a aquestsintercanvis s'aprenen cosesdiferents a les que s'ensenyen alsinstituts", va dir l'alcaldessa. Vintalumnes de l'IES La Mallola vanvisitar la ciutat alemanya al febrer.

Espludansa, un altre puntde trobada escolar

Més de 250 alumnes de les vuit es-coles públiques d’Esplugues, més unaconvidada de Cornellà, van participarel 29 de maig a la segona edició d’Es -plu dansa. Es tracta d’una trobada, queté lloc a la plaça Catalunya, on infantsde cada centre ballen una dansa dife-rent i al final fan una ballada conjunta.

L’Espluday, una iniciativa innovadora per jugar i aprendre anglès a l’hora

primària amb un bon domini d’aquesta llen-gua i des de l’organització de l’Espluday esconsidera que introduir elements lúdics en elseu procés d’aprenentatge és fonamental perassolir aquest objectiu.


PUBLICITAT


14

Nois i noies de l’Espluga Viva, en un acte recent a la ciutat


ACCIÓ SOCIAL


15

Més prevenció que mai contrael mosquit tigre

L’Ajuntament d’Esplugues i el ConsellCo marcal han intensificat enguany les accionspreventives contra el mosquit tigre. Amb la in-tenció de guanyar la partida a aquest insectede picada molesta que des de fa uns anys esva instal·lar a la nostra ciutat, al mateix tempsque a la resta de l’àrea metropolitana, s’hadistribuït un conte adreçat sobretot a escoles,per a alumnes de 2n de primària, perquè lapoblació infantil també en prengui conscièn-cia i ho transmeti a les seves famílies. Qui hodesitgi pot recollir el conte als punts d’a ten cióa la Ciu tadania de l’Ajuntament.

A més, s’ha distribuït un fullet infor-matiu amb les recomanacions fonamentalsper impedir la proliferació del mosquit tigreals habitatges dels barris de la Mallola, Fi -nes trelles, la Miranda i Ciutat Dia gonal, onmés prolifera el mosquit tigre. La campanyade conscienciació s’ha accentuat en col·lec-tius professionals com el de les floristeries,les botigues d’animals o les farmàcies.També s’han fet xerrades als esplais de gentgran.

La principal mesura per evitar-ne la proliferacióés impedir l’acumulació d’aigua a l’exterior

Un conte per a in-fants ajuda a conèixerla problemàtica deri-vada del mosquit tigrei com evitar-ne la cria

Mostres de dibuix i pinturaLuis Sánchez de Ocaña,

treballador del taller ocupacional Pro-discapacitats psíquics FundacióFinestrelles, ha exposat al juny al Cau deles Arts Los Pájaros vuelan alto y en loscielos, una selecció de dibuixos sobreocells. Javier Iranzo, professor delCol·legi Americà, ha exposat al Casal deCultura Robert Brillas diverses pintureson plasma els canvis que pateix lamatèria quan és sotmesa a fenòmensatmosfèrics com la pluja.

Projecte comú d’alumnesde Fundació Finestrelles i l’IES Joanot Martorell

La Fundació Finestrelles, quedóna servei a persones amb disminuciópsíquica, ha culminat al juny dosprojectes engegats aquest curs perfacilitar el contacte dels seus alumnesamb altres joves. Enguany, juntamentamb la col·laboració que des de fa 17anys fa la fundació amb una escola i unaltre taller de persones amb disca -pacitat de l’Hospitalet, s’ha incorporattambé un treball conjunt amb l’IESJoanot Martorell. Durant tot el curs,usuaris de Finestrelles i alumnes de 2nd’ESO de l’IES han treballat projectesrelacionats amb els mitjans decomunicació (Internet, premsa, ràdio itelevisió). Segons Azahara, alumna delJoanot Martorell, “ha servit per adonar-nos que no som tan diferents”. Manel,usuari de la Fundació, opina que “haestat un grup molt acollidor”.Precisament, el Joanot ha sumat cincpremis en un certamen literari convocatper la fundació Asproseat, en què elsparticipants havien de fer una redacciósobre les persones discapacitades. Elspremis van ser per al primer cicled’ESO (els tres concedits), un del segoncicle (el 3r premi) i un de global perl’alta qualitat dels treballs presentats.

Què es pot fer des de casa

Evitar la proliferació del mosquit ti -gre és responsabilitat de tothom, peròsobretot de les persones que a la sevallar tinguin una terrassa o un jardíamb recipients a l’aire lliure que espu guin omplir d’aigua, perquè amb lacalor és un lloc idoni per a la cria delmosquit tigre.

El que s’ha de fer és el següent:• Treure de l’exterior qualsevol ob-

jecte en el qual es pugui estancar ai -gua: safates, cubells, cendrers, rega-dores, platets, complements de deco-ració...

• Si no es poden retirar, buidar-losd’aigua evitant que es tornin a ompliro substituir l’aigua dues vegades persetmana.

• Fer el manteniment de la piscinaabans de l’arribada de la calor.



16

PARICIPACIÓ CIUTADANA

L’alcaldessa, Pilar Díaz, i els regidors Juan Antonio Fernández i José Blas Parra segueixenla intervenció d’un dels representants dels participants a l’Audiència pública

Un total de 552 alumnes de 3r i 4t d’ESO dels centres educatiusSevero Ochoa, La Mallola, Joanot Martorell, Joaquim Blume i Utmarvan presentar les seves propostes al voltant de l’oci juvenil a Es -plugues el passat 3 de juny durant la 2a Audiència Pública als nois inoies. Aquest procés participatiu es va engegar el curs passat per-què nois i noies de 15 i 16 anys plantegessin les seves propostes al’Ajuntament en qüestions rellevants per al col·lectiu juvenil. L’anypassat, les reflexions van girar al voltant dels hàbits saludables,mentre que enguany el tema escollit ha estat l’oci per al jovent.

Un grup d’estudiants va presentar davant l’alcaldessa, Pilar Díaz,i diversos regidors del consistori el document final amb les propos-tes consensuades per alumnes dels cinc instituts. Aquest document

era el resultat final d’un procés de debats que es va iniciar el mesde novembre a cada centre i que va continuar al llarg del curs ambreu nions intercentres.

El document fa una valoració dels equipaments i de les activitatsd’oci que la població juvenil té al seu abast a Esplugues. Pel que faals equipaments, l’alumnat de 3r i 4t d’ESO valora positivament elsrecursos existents, però demana afegir-hi nous espais, com un ska-tepark (lloc habilitat per a la pràctica de l’skate). Aquesta ha estat lademanda més sol·licitada, seguida de l’habilitació de murs per fergrafits, la construcció de sales de cinema i, fins i tot, d’una discote-ca als afores del municipi, així com la creació de bucs d’assaig osales insonoritzades on poder tocar música.

Quant a les activitats i l’oferta d’oci, els nois i noies participantspro posen ampliar l’oferta de concerts a l’aire lliure o en equipa-ments públics prèvia consulta al jovent, la realització de curses dekarts, l’adequació d’espais per a la pràctica del paintball (joc d’e-quips consistent a disparar a l’equip rival petites boles plenes depintura), la projecció de grans esdeveniments esportius en panta-lles gegants i la promoció d’un equip de futbol femení.

Un total de 552 estudiants de cinc centres educatius han participat a la 2a Audiència Pública dels nois i noies fent propostes sobre l’oci juvenil

Els joves de 3r i 4t d’ESOprenen la paraula

Espais per practicar ‘skate’ i per pintargrafits, sales de cinema, més concerts i la promoció del futbol femení, entre les suggerències del jovent


PARTICIPACIÓ CIUTADANA


17

Una participant a l’Audiència, preguntant al’alcaldessa

Després d’escoltar l’alumnat, l’alcaldes-sa va dir que l’Au dièn cia Pública als nois inoies “ens permet reflexionar sobre l’Es -plugues que volem” i demostra que “la jo-ventut no passa dels assumptes públics”.Sobre els suggeriments, va dir que ja s’estàtreballant per implantar-ne algunes, comper exemple la creació de l’skatepark alparc de les Tres Esplugues o la consulta ala població jove per a determinades activi-tats a través de la creació d’una xarxa de co-rresponsals als centres educatius.

Demandes de l’any passatL’alcaldessa també va fer un repàs a les

demandes expressades a la 1a AudiènciaPública per constatar que la majoria ja s’es-tan impulsant. En aquest sentit, va destacarque molts dels suggeriments sobre hàbitssaludables plantejats l’any passat, com ac-tivitats per prevenir contra l’alcoholisme iles drogues, o campanyes informativessobre nutrició i trastorns alimentaris, s’hanefectuat enguany a les escoles dins elPrograma d’Activitats Edu c atives Comple -mentàries (PAEC).

Altres, com instal·lar màquines expende-dores de preservatius als instituts, estanpendents perquè s’han de debatre amb lesassociacions de mares i pares.

Esplugues impulsarà un Consell dels InfantsEsplugues comptarà properamente amb un nou òrgan de participació ciutadana: el Con -

sell dels Infants. Aquest projecte, que està adreçat a l’alumnat de 5è i 6è de primària de totsels centres educatius d’Esplugues, pretén donar als infants el paper de protagonistes peraconseguir que les actuacions que es facin a la ciutat tinguin com a baròmetre les seves ne-cessitats, opinions i suggeriments. Els objectius del Consell dels Infants, que es va presen-tar al Consell Municipal d’Educació el 18 de juny, seran conèixer el punt de vista dels infantsen relació a diferents aspectes de la ciutat que els afecten, animar-los a manifestar les se -ves necessitats i aprendre a dialogar i arribar a consensuar diferents opinions i oferir-los lapossibilitat de contribuir i participar en projectes municipals reals per a la ciutat fent apor-tacions d'idees i suggeriments amb la col.laboració de tècnics (urbanistes, arquitectes... ).

NadiaNúñez (IES

SEVERO OCHOA)

“Ens hem implicatmés. S’estàcanviant el xip, jaque abans nose’ns es col tava.Ens ajuda a ex -pressar el quevolem i a no sentir-nos ignorats. Hemproposat el paintball i el futbol femení.”

Oriol Veas(IES LA MALLOLA)

“Al principi va costar, peròde mica en mica van anarsorgint propostes. Vansortir, com a destacades,l’skateparck, els cinemesal centre comercial i ladiscoteca.”

Míriam González(IES JOAQUIM BLUME)

“Com que al nostre centrevenim gent que no somd’Esplugues, ens va servirper dir les nostresnecessitats: un centrecomercial, méstransport...”

SandraFernández(ESCOLA UTMAR)

“Trobem bona lainiciativa de poderfer propostes.Aquí vandespertar interèsl’skatepark, ladiscoteca i elbicing. Ara, l’ideal seria que es portin aterme.”

Jaume Baratech(IES JOANOT MARTORELL)

“Es va posar interessantsobretot quan ens vamajuntar gent de diversosinstituts. Nosaltres vamproposar, amb grandiferència, la construccióde l’skatepark.”

L’ALUMNAT PARLACom heu viscut al vostre centre el procés del’Audiència Pública i què heu plantejat?


SERVEIS


18

Llicència de quiosc-bar en els parcs deCan Vidalet i de la Solidaritat

Licitació de llicències d’ús privatiu del domini públic per a l’explo-tació de quiosc-bar en els parcs municipals de Can Vidalet iSolidaritat, mitjançant procediment negociat• Objecte: llicències per ocupar i explotar com a bar dos mòdulsprefabricats que instal·larà la Mancomunitat de Municipis de l'À-rea Metropolitana de Barcelona en els parcs de la Solidaritat i CanVidalet, des de la formalització del contracte fins al 31 de desem-bre de 2013.• Termini per presentació d'ofertes: fins al 20 de juliol a les 13hores a la Secretaria Municipal (plaça Santa Magdalena, núm. 5).• Condicions i requisits generals: consultar els plecs a la SecretariaMunicipal (tel. 93 371 33 50), als Punts d'Atenció a la Ciutadania o awww.esplugues.cat.• Garantia definitiva: 1.500 euros per mòdul.• Cànon d'explotació mínim 6.000 euros/any/mòdul.

L’AJUNTAMENT INFORMA

BORSA DE TREBALLRef. 732 Senyora de 44 anys de bon tracte i formal, busca feina a do-micilis particulars per atendre persones grans, fer acompanya-ments, cuidar infants... té carnet de conduir i disponibilitat entre les12 i les 15hRef. 733 Auxiliar d’ajuda a domicili s’ofereix per tenir cura de perso-nes grans i persones malaltes. Té experiència.Ref. 734 Veí d’Esplugues busca feina de sastre o en empresa de con-fecció. Ha treballat 10 anys en aquest ofici.Ref. 735 Senyor de 50 anys s’ofereix per a cuidar persones grans.Ref. 736 Senyora de 40 anys busca feina en geriatria, cangur o nete-ja. Té experiència d’anys en totes aquestes feines.Ref. 737 Veïna d’Esplugues busca feina de neteja per empresa enhorari de nit o en jornada completaRef. 738 S’ofereix interna fixa en domicili per cuidar persones gransi/o nens petits.Ref. 739 Senyora de 32 anys s’ofereix per feines de netejaRef. 740 Home jove busca feina en neteges particulars, per empresao com peó viari.Ref. 741 Dona de 55 anys s’ofereix per feines de neteja o per atendrepersones de la tercera edat.

Per a més informació, truqueu a la Secció d’Ocupació del’Ajuntament, telèfon 93 372 04 16, o envieu un correu electrònic [email protected]



19

SALUT

El bienestar emocional fueel eje de la semana

La Semana de la Salud de Esplu -gues se centró sobre todo en tallerespara aprender a respirar y a relajarsey charlas de expertos sobre bienestaremocional des de diferentes puntos devista. Un ejemplo fue la conferenciasobre meditación del Vene rable LamaDondrub, de los Monjes Budistas delGarraf (en la foto, junto a la alcaldesa,Pilar Díaz, y la concejal de Salud, SaraForgas).

Una Feria con mucha saludLas entidades que luchan contra enfermedades ven la Feria de la Saludcomo un escaparate ideal para vencer mitos y desconocimientos

La Feria, incluída en la Semana de la Salud, reunió a una docena deentidades e instituciones

28 escolares de 14 y 15 años, con el diploma de Agente Joven de Salud

Aunque la salud es necesario cuidarla todaslas semanas, en Esplugues se cultiva especial-mente durante la segunda quincena de mayo.Del 20 al 29 de ese mes se celebró la 11ª Se -mana de la Salud, con talleres, charlas y con-ferencias sobre aspectos de salud relaciona-dos con el bienestar emocional. Entre los actosde la semana, cada año se celebra la Fira de laSalud, un momento idóneo para que las enti-dades e instituciones participantes se den a co-nocer al gran público. Este año se celebró el 23de mayo en el parque Pou d'en Fèlix y estuvie-ron presentes una docena de expositores. ELPONT preguntó a algunas de las entidades si elgrado de desconocimiento de la ciudadanía estal que hace necesaria la existencia de eventosasí. La respuesta fue unánime: sí.

Montserrat Torres, vicepresidenta de la As -sociació de Familiars d'Alzheimer del Baix Llo -bregat, considera que “esta feria es muy intere -sante y se tendría que hacer en más sitios, por-que encontramos mucha gente que tiene un fa-miliar afectado y no sabe dónde dirigirse ni quéhacer”.

Maite Román, secretaria de la Associació de

Familiars de Malalts Mentals del Baix Llo bre -gat, comparte la opinión de que “hay un altogra do de desconocimiento” sobre la enferme-dad que tratan: “La enfermedad mental tieneaún muchos estigmas en el siglo XXI y es ne-cesario desmitificarlos. Muchos desconocenque si la persona enferma se medica puedellevar a cabo una vida normalizada”.

Para Anna Cabornero, de la Asociación Es -pañola contra el Cáncer, la presencia en la Fe -ria es importante porque “no hay los volunta-rios que había años atrás, ha habido un saltogeneracional muy grande y la gente joven nosabe que existimos”. Además, piensa que “es -tas ferias ayudan a romper el tabú que la pala-bra cáncer aún tiene para las personas ma -yores”.

Beatriz Silva, de la Asociación para la Lu chacontra las Enfermedades del Riñón (ALCER),también ve necesaria su participación para“concienciar de que hay muchas personas quenecesitan trasplante de órganos, y muchaspersonas no saben dónde acudir”. A mediamañana, ya habían dado el carnet de donante acinco personas interesadas.

Cocineras de guarderías ycolegios realizaron un cursode higiene alimentaria


Amb el bon temps, gaudeix de la teva ciutat i dels seus espais públics.Però fes-ho amb civisme. Esplugues t’ho agrairà

VIDA CIUTADANA


20

Més de 5.000 persones fan esport,diverteixen a la Festa del Parc delsLa celebració es consolida com la principal cita per a les famílies de la prima

La Festa del Parc dels Torrents ha tornata ser un èxit. La massiva afluència de visitantsdurant les més de sis hores que va durar con-firma la consolidació d’aquesta activitat, lamés important de les que se celebren a la ciu-tat destinades al públic familiar durant la pri-mavera. Petits i grans van poder gaudir de lafesta, que és un tres en un, perquè aplega sotauna mateixa denominació tres festes que escomplementen: la del Joc i de l’Esport, l’Es -plujove i la de la Percussió. Tot en un mateixescenari: el parc dels Torrents, el gran parccentral de la nostra ciutat. Es calcula que unescinc mil persones hi van assistir en un mo-ment o un altre.

La Festa del Joc i de l’Esport va tenir coma escenari central el Camp Municipal Salt del

Pi. Sobre la gespa artificial del seu terreny dejoc es van organitzar partits populars de volei-bol, minihandbol o minifutbol, demostracionsde gimnàstica artística, tallers de capoeira ode tir amb arc —amb el flamant medallista na-cional, l’espluguenc Sergio Llamas, com a mo-nitor de luxe—, espais destinats als més me-nuts i un xutòmetre, entre d’altres. També hihavia una mena de fira d’entitats, que un bonnombre d’associacions esportives locals vanaprofitar per donar-se a conèixer i per difon-dre la seva activitat.

L’espai central del parc dels Torrents,entre l’entrada a les piscines i el mateix campde futbol, també va quedar ocupat per un bonnombre d’activitats. Entre les de l’Esplujovevan tenir molt èxit les demostracions de dansa

Com sempre, les exhibicions dels grups de percussióvan comptar amb un seguiment més que notable

Una sessió de capoeira popular seguida de prop per algunsdels assistents a la festa més joves. Hi va haver un petit taller de circon infants i grans van poder familiaritzar-se amb estris propis delmajor espectacle del món

El parc, punt clau de la nova Esplugues

El parc dels Torrents és un dels llocsclau de la nova Esplugues. La seva si-tuació estratègica, la seva centralitat i elfet que en el seu entorn s’hi apleguin al-guns dels equipaments presents o futursde més importància per a la ciutat elconverteixen en un espai de referènciaper a la ciutadania. A les piscines d’estiu,el camp de futbol, el Complex Esportiu,l’IES Severo Ochoa, les escoles munici-pals de música i ceràmica s’hi haurand’afegir l’Espai La Ba ron da, equipamentcultural i empresarial, que s’inauguraràdesprés de l’estiu, i el futur Teatre Audi -tori Municipal.


Contra el ruido, tolerancia cero. Al conducir, en las terrazas o con elvolumen de la radio o la TV recuerda el derecho de todos al descanso

VIDA CIUTADANA


21

t, ballen i esls Torrents mavera espluguenca

del ventre o el karaoke. La haima amb degus-tació de te, els espais d’escalada, de tirolina od’esports extrems, i els diferents tallers demanualitats també van tenir força concurrèn-cia. La Festa de la Percussió, els grups convi-dats a la qual van posar el toc de més ritme dela celebració, va tornar a mostrar que es trac-ta d’un vessant musical amb força personesseguidores a la nostra ciutat. Les diferents ac-tuacions van fer que, en alguns moments de lafesta fos la zona amb més concurrència delparc. El cantautor Lucas Masciano, conegutper haver estat l’any passat el teloner del grupEl Canto del Loco, va ser l’encarregat de fer elconcert de cloenda de la Festa del Parc delsTorrents 2009.

El cantant Lucas Masciano va fer el concert de cloenda de la festa de l’Esplujove

El voleibol va ser un dels molts esports que s’hi van poder practicar

Les gimnastes del CGA Les Moreres,amb la mascota del Mundial d’atletisme

La Fundació Finestrelles també hi vaprendre part

Va ser una festa molt familiar, ambpersones de totes les edats


PUBLICITAT


22 | EL PONT D’ESPLUGUES22


VIDA CIUTADANA


23

La Nit Esotèrica esdevéun acte únic a la comarca

Un any més, la zona històrica d’Es plu -gues va viure una nit màgica i festiva: la NitEsotèrica. Des de fa uns anys, l’arribada de laprimavera ve a Esplugues acompanyada d’undels actes més peculiars de la seva programa-ció cultural, i també un dels que atreu moltsvisitants d’altres municipis. Milers de perso-nes van passejar el 23 de maig passat entreels estands on es venien des de llibres fins apedres i figures màgiques, o entre les paradesde tarotistes, buscant o no respostes enmigd’un ambient místic i espiritual.

Bona part dels visitants van a la NitEsotèrica a la recerca de respostes, com vaquedar demostrat per les llargues cues que esvan fer davant els llocs on dones i homes ex-perts del tarot, la numerologia o les runes cel-tes aplicaven les seves arts predictives. El tre-ball, la parella i la salut eren els temes pelsquals més els preguntaven.

Però la Nit Esotèrica és també un es paiper a qui no creu en això i simplement buscapassar una bona estona gaudint de la gran di-versitat d’activitats programades al llarg de lanit: animació, jocs malabars, música... L’ac tua -ció musical més destacada va ser la del grupde rumba catalana Que Pum Que Pam, que vaallargar la festa fins entrada la matinada.

A més, el Museu Can Tinturé proposavadiverses activitats d’astrologia i astronomia,com observar les estrelles amb un telescopides del terrat del museu o veure la rèplica deltelescopi de Galileu Galilei. Tam bé va tenirgran èxit la demostració de tècnica de decora-ció de ceràmica rakú (porcellana japonesa)que va fer l’Escola Mu ni cipal de Ceràmica.

Abans, van obrir boca els correfocs quevan protagonitzar, primer, les colles infantilsBoiets Esquitxafocs i Toc de Foc de la Bòbila i,després, els membres de Boc de Biterna.

Les parades de productes esotèrics omplen l’últim tram del carrer Església

Dos moments de la Nit: una actuació de malabaristes i una dona llançant les cartes

El bisbe Cortés clou lesconferències de l’EscolaSanta Magdalena

L’Escola Santa Magdalena deTeologia i Pastoral va cloure l’11 dejuny la segona edició del cicle deconferències amb una xerrada demonsenyor Agustí Cortés, bisbe de ladiòcesi de Sant Feliu (a la qualpertany Esplugues), al Casal RobertBrillas. Cortés va parlar de l’evolucióque ha sofert la diòcesi des de laseva creació, al 2004. “Estemsatisfets del balanç i dels objectiusassolits, tot i que sempre ésmillorable”, va dir.

Interessant conferènciasobre l’evolucionisme

L'origen de l'espècie humanasegons Darwin 150 anys després vaser el títol de la xerrada que vaprogramar el Grup d'Estudisd'Esplugues al juny i que va anar acàrrec del sacerdot i divulgadorcientífic Francesc Nicolau. Molta gentes va apropar el 4 de juny al CasalRobert Brillas per escoltar com unsacerdot defensava l'evolucionisme del'espècie humana, en contra delcreacionisme que defensen algunssectors catòlics: "Les provespaleontològiques que hi ha unaevolució d'un animal anterior al'espècie humana són irrefutables".

La cita va atreure milers de persones



24

PUBLICITAT


VIDA CIUTADANA


25

Noces de plata de la Residència FèlixLlobet i de les Dones de La PlanaAmbdues institucions han celebrat aquests dies els 25 anys

Complir un quart de segle de vida és tot un esdeveniment per a tothom.Però si, a més, es tracta de projectes o d’entitats que no es mouen pel lucre,sinó per altres valors molt més lloables, el motiu és doblement satisfactori.Els últims dies, Esplugues ha viscut el 25è aniversari de dos projectes en-gegats al 1984 i que, amb el temps, han esdevingut autèntiques institu-cions a la ciutat: la Residència per a Gent Gran Fèlix Llobet i l’Asso ciació deDones de La Plana.

Residència Fèlix Llobet: un projecte assistencial pera la gent gran

El 4 de juny de 1984 va ser un dia històric per a Esplugues. Aquell diaes va inaugurar la Residència Fèlix Llobet, la primera del municipi pensadaper atendre gent gran de qualsevol condició econòmica. La Residència vasignificar fer realitat el somni d’un grup de gent, la llavors Promotora delCasal dels Avis (avui Fundació), encapçalat per Maria Rosa Campreciós,que anys enrere s’havia proposat fer petites residències a cada barri. Així,amb la col·laboració econòmica de la Fun dació Fèlix Llobet i de l’A jun -tament d’Esplugues va aconseguir al 1980 unir dos àtics amb terrassa alcarrer Doctor Riera, amb capacitat per a una desena de persones.

Però la idea va canviar quan, de seguida, es va veure que les se ves di-mensions la feien insuficient i des de la Fundació els van encoratjar a feruna residència gran. L’octubre de 1981, la Fundació va decidir comprar unsterrenys de l’avinguda Isidre Martí que reunia les condicions desitjades il’any següent va començar la construcció.

Així, i gràcies també a la implicació de l’Ajuntament i de la Ge ne rali-tat, va néixer la residència que avui coneixem. El caràcter altruista del pro-jecte era evident: la fundació llogava l’immoble a la promotora per una pes-seta a l’any. Si la persona resident no tenia capacitat econòmica per pagarel cost de la plaça, rebia una subvenció.

Amb el temps, la Residència ha anat ampliant-se, fins als 70 llits decapacitat actual, per complir la seva funció a un sector de població cadacop més ampli. A més, la Fundació ha ampliat els seus serveis amb elscentres de dia Masia El Xiprer i Can Vidalet. Tot i així, el seu gran rep te ac-tual és la seva segona residència, que s’està acabant de construir a LaMallola. “Continuem amb la filosofia amb què va néixer la Residència FèlixLlobet fa 25 anys: procurar que la gent de la població tingui els recursosper viure amb el màxim d’atenció”, diu Maria Rosa Campreciós, presiden-ta de la Fundació Casal dels Avis.

Associació de Dones de La Plana: quelcom més queun punt de trobada

L’any 1984 va veure també el naixement de la primera associaciód’Esplugues que va tenir la dona com a eix central de les seves activitats.Ho recorda l’actual presidenta, Carme Pallarés, que llavors va acudir com aalumna: “L’associació la van engegar tres dones del barri de La Plana ambl’objectiu que cap dona se sentís sola i tingués un punt de trobada onaprendre coses”. Es va començar fent classes de pintura i macramé, aixícom excursions només per a dones, tota una revolució per al moment, comrecorda Pallarés: “Moltes dones havien de demanar permís al marit”.Actualment, l’entitat està formada per 300 sòcies i 14 professores voluntà-ries, sense les quals no seria possible res del que es fa.

Amb el temps, les activitats han anat creixent i s’han incorporat ta-llers de costura, ganxet, patchwork, puntes de coixí, ioga, gimnàs i cuina,entre d’altres. Però, a més, organitza actes culturals, com ha quedat palèsenguany amb les tres activitats extraordinàries amb què han celebrat els25 anys: un recital de poesia a la Biblioteca Pare Miquel, un concurs denar rativa i la funció de teatre Brindem pels 25 representada per sòcies del’entitat.

L’Associació Dones de La Plana va cloure els actes de les nocesde plata amb la funció teatral ‘Brindem pels 25’ al Robert Brillas

La Residència Fèlix Llobet va celebrar un sopar,al qual van assistir l’alcaldessa i diversos regidors


VIDA CIUTADANA


26

Esplugues recupera lamemòria del CançonerPopular i Tradicional

Ar tigas, presidenta de la Secció Feminal del’Orfeó, ja que el seu taller de modistes va ser ellloc de referència de les visites a Esplugues.

La responsable de l’Arxiu Municipal, Mar tade Planell, va explicar que la recerca es va ferentre el 10 d’agost i el 30 de setembre de 1931 ique les més de 300 cançons recollides suposa-ven una xifra molt significativa en relació a laresta de municipis del Baix Llobregat.

La interpretació pel grup musical coordi-nat per TiC Espluga Viva d’algunes de les can-çons recollides per Amades i Tomàs l’estiu de1931, va omplir d’emotivitat l’acte. De fet, part delpúblic eren descendents d’aquells protagonistesrescatats de l’anonimat. Una d’aquestes espec-tadores era Ro ser Brillas, néta de Maria Vilà. “Haestat molt maco recordar-ho. A la meva famíliaha continuat la tradició: el meu pare, JoanBrillas, i el meu fill, Joan Mas, que escriu poesiai canta”, va dir en acabar l’acte, visiblement emo-cionada.

D’altra banda, el 18 de juny va tenir lloc unaconferència de la historiadora Margarita Tintósobre Joan Amades i la representació dels ge-gants a les rajoles d’oficis, que va acabar ambl’actuació de la Colla de Geganters.

Un acte sobre la recerca de Joan Amades a Espluguesomple de records la Masoveria de Can Tinturé

Un dels actes més emotius dels que se ce-lebren enguany a Esplugues amb motiu de l’AnyAmades —en honor al folklorista per ex ce l·lèn ciade la cultura popular catalana— va ser el que vatenir lloc el passat 28 de maig a la Ma soveria deCan Tinturé. La conferència Amades a Es pluguesva permetre retrocedir a l’Es plugues de 1931 perdescobrir les persones (33 dones i un home) grà-cies a les quals Joan Amades, juntament amb elmestre Joan To màs, va recollir més de 300 can-çons populars, que es van incloure a la seva fa-mosa Obra del Cançoner Popular.

A l’acte, l’etnomusicòloga Maria Antò niaJuan va explicar el contingut de l’obra, com es vaconservar durant la guerra i com el fons docu-mental va anar a parar a l’Abadia de Mont serrat,on es troba en l’actualitat. La directora del MuseuCan Tin turé, Roser Vilardell, va presentar comera l’Esplugues de 1931, creixent per la indus-trialització. L’Avenç era l’epicentre cultural de lapoblació, i no va ser casualitat que Esplugues fesuna bona aportació al Cançoner, ja que JoanTomàs es va fer càrrec de l’Orfeó de l’Avenç a par-tir de 1927, entitat que, des dels seus inicis, vapromoure una certa cultura musical en la pobla-ció. Tam bé va jugar un paper molt destacat Roser

Maria Antònia Pujol (veu), Pere Olivé (percussions) i JoanSanagustín (tarota) van interpretar deu peces del cançonerpopular d’Amades recollides a Esplugues l’any 1931

El Museu Can Tinturé,punt de trobada decol·leccionistes de rajola

Per tercer any consecutiu, elsjardins del Museu de Can Tinturéd’Esplugues van acollir la Trobada deCol·leccionistes de Rajola Catalana iCeràmica Antiga. L’AssociacióCatalana de Ceràmica Decorada iTerrissa organitza des de fa 29 anysaquesta trobada, instaurada perSalvador Miquel, a fi de facilitarl’intercanvi de rajoles entrecol·leccionistes i aficionats. L’any 2007es va traslladar de Vallromanes aEsplugues, on és exposada la col·lecióde rajola de mostra de SalvadorMiquel. Una mostra de rajoles delsegle XIX relacionada amb les festestradicionals i una demostració depintada de rajoles, a càrrec del cera -mista Manel Diestre, amb la tècnica dela trepa van completar la jornada.

Portes obertes a l’ArxiuMunicipal

L’Arxiu Municipal d’Esplugues esva sumar el 9 de juny al DiaInternacional dels Arxius amb unajornada de portes obertes. Lespersones visitants van poder conèixer,entre d’altres, el document més antic,l’Especulo de Picalqués del segleXVIII, una acta d’un ple municipal de facent anys, un passaport de 1850,exàmens de nens i nenes de 1864 i elcuriós projecte del tramvia elèctric de1903. A més, es van presentardiferents mostres dels fonsfotogràfics: una imatge tridimensionali la màquina de fotografiarestereoscòpica del fons SalvadorSerra, i imatges del primer fotògrafcomercial d’Esplugues, Emilio Guillén.


VIDA CIUTADANA


27

Cursos de acogida parafacilitar la integración de lapoblación recién llegada

El Plan de Mejora de Can Vidalet, queempezó a ejecutarse a finales del año pasadogracias a su inclusión en las ayudas que laGeneralitat otorga a través de la Ley de Ba -rrios, persigue una transformación urbanísti-ca y económica del barrio, pero también, y deforma destacada, una transformación social.En este sentido, trabajar por la inclusión so-cial de las personas recién llegadas es uno delos principales objetivos. De ahí que una de las42 actuaciones incluidas en el plan sea la rea-lización de cursos de acogida para estas per-sonas.

El primer curso empezó el pasado mesde mayo en el Remolí. Los cursos tienen unaño de duración —se realizarán has ta el 2012,cuando finalizará el Plan de Me jo ra— y sonabiertos, es decir, que pueden incorporar per-sonas a lo largo del año. La oferta educativa

Más de 40 personas, la mayoría mujeres, acuden a diario al curso de acogida

va dirigida a ciudadanía de llegar o que nece-sita mejorar su autonomía personal.

Durante las primeras semanas hanasistido más de 40 personas, todas ellas mu-jeres —al ser en horario laboral— y niños yniñas en edad preescolar y escolar. La granmayoría procede de Ma rrue cos, aunque tam-bién hay de Pakis tán y de Ecuador. Prác -ticamente todas se quieren preparar parapoder entrar en el mercado de trabajo y parapoder comunicarse con sus hijos e hijas a lahora de hacer los deberes y con la escuela.

Durante cuatro días a la semana (de lu -nes a jueves, tres horas diarias), las personasasistentes reciben formación en diversos as-pectos. El más esencial es el aprendizaje delas lenguas, tanto castellana como catalana, yde la cultura de su nuevo país de residencia.En una primera etapa, aprenden a decir sunombre, a moverse por el barrio, a utilizar eltransporte público y a ir de compras. Pos te -riormente, se les enseñan los recursos sani-tarios, cómo encontrar vivienda y cómo reali-zar trámites y gestiones. Por último, apren-den cómo buscar trabajo.

La oferta va dirigida apersonas recién llegadaso que necesitan mejorarsu autonomía

El proyecto es una de las actuaciones recogidas enel Plan de Mejora de Can Vidalet

Moció sobre el Diad’alliberament gai

El Ple municipal de juny vaaprovar un moció presentada per ICVen commemoració del 28 de junycom a Dia de l’alliberament gai,lèsbic, bisexual i transsexual, ambels vots favorables de PSC, ICV, ERCi CiU, i l’abstenció del PPC. D’altrabanda, es van rebutjar dues mocionsd’ERC sobre la sostenibilitat en eltractament dels residusmetropolitans (van votar a favor ICV iERC i en contra, PSC, PPC i CiU) i afavor del dret a decidir (amb CiU, ICVi ERC a favor, PSC i PPC, en contra).

Semana sobre la diversidad

La Associació CulturalMediterrània, que trabaja por laintegración de personas inmigradas aEsplugues y L’Hospitalet, celebró del 19al 20 de junio su 5ª Semana Cultural enla rambla Verge de la Mercè. Hubogastronomía, artesanía y bailes deMarruecos, Bolivia y Ecuador, y talleresde henna y caligrafía árabe, entre otros.

El PSC, partit més votat ales eleccions europees

El Partit dels Socialistes deCatalunya va ser la formació mésvotada a Esplugues el 7 de juny passat,amb motiu de les eleccions alParlament Europeu, amb el 45,75%dels sufragis. El Partit Popular en vaobtenir el 22,64%, Convergència i Unióel 13,17%, Iniciativa per CatalunyaVerds el 5,85% i Esquerra Republicanade Catalunya el 4,80%. Fins a 33formacions van obtenir, almenys, unvot. Els sufragis en blanc van suposarel 2,46% del total. Van anar a les urnes14.693 electors, un 42,58% del total.


PUBLICITAT


28


VIDA CIUTADANA


29

Can Vidalet yFinestrelles celebransus fiestas mayores

Actividades populares y para todos lospúblicos. Con estos ingredientes, los barriosde Can Vidalet y Finestrelles han sido losprimeros de Esplugues en celebrar sus res-pectivas fiestas mayores. El resto lo harándurante lo que queda de verano.

Can Vidalet, un barrio con una gran

La alcaldesa, Pilar Díaz, visita la ex-posición de trabajos manuales de la AVVCan Vidalet, en las fiestas del barrio

El ex alcalde Antoni Pérez, duranteel pregón de la Fiesta Mayor de CanVidalet

Dos mo-mentos de laFiesta Mayorde Can Vidalet.Arriba, partici-pantes en laCursa Popular.A la izquierda,baile ameniza-do por laOrquestraVenus

tradición asociativa, vivió cuatro días inten-sos de fiesta, del 11 al 14 de junio. El pregóncorrió a cargo del ex alcalde de Esplugues,Antoni Pérez Garzón, al que precedió un pa-sacalles animado por la charanga Marionaque recorrió todo el barrio. El epicentro dela fiesta fue la rambla Verge de la Mercè, encuyo escenario se sucedieron actuacionesde grupos juveniles, la Banda Joven de laEscuela Mu nicipal de Música, la OrquestraVenus y grupos de bailes de entidades

(Centro Arago nés de Esplugues, Centro Ex -tremeño Muñoz To rrero, Colla de Bas tonersy Centro Cultural Andaluz Plaza Macael).Otro de los alicientes fue la Cursa Popular,recuperada después de varios años, quereunió a 56 participantes de entre 3 y 18años en el parque de la Solidari tat.

Por su parte, Finestrelles vivió del 12al 14 de junio una fiesta con muy sabor.Además de la paella del último día, el actomás multitudinario de la fiesta, tambiénhubo una sardinada, un concurso de tortillade patatas y una chocolatada. Pero hubotiempo para otras actividades, como haba-neras (a cargo de Rems), baile y un torneode petanca.

Al cierre de esta edición, Can Clotavivía su fiesta, del 26 al 28 de junio.

Exhibición de baile ‘country’ a cargode la Associació de Dones El Taller, du-rante las fiestas de Can Vidalet

Ofrena floral a la capella de SantAntoni, a la Festa Major de Finestrelles


VIDA CIUTADANA


30

Esplugues desvela susitinerarios de película

El Museuergó el mítico poblado deEsplugas City.

Roger Mas: “Tocar a unabiblioteca és una cosa mésíntima i més despullada”

El cantautor i poeta solsoní Roger Masva ser l'estrella invitada de la celebració deldesè aniversari de la Biblioteca Pare Mi -quel d'Esplugues, el passat 21 de maig. Vaser un espectacle íntim que va omplir lasala d'actes de la biblioteca.

• Què té de diferent tocar a una biblioteca?És molt diferent, el públic està molt a

prop. És una cosa més íntima i més des-pullada a l'hora. Més dur. • Els cantautors-poetes sou una espèciecada vegada més difícil de veure?

No em considero poeta. Els llibres depoesia que he escrit són pecats de joven-tut. Els cantautors som bons poetes entremúsics i bons músics entre poetes. Peròcom a poetes som més aviat mediocres.• I què és més difícil, fer un poema o unacançó?

Per a mi, fer un poema. I probablementper a un poeta, fer una cançó. En qualsevolcas, dins una cançó, és més difícil fer unabona lletra que una bona música.• Què li agrada més quan compon?

La inspiració, perquè és una cosa quees va perdent amb l'edat. Es guanya ofici,però es va perdent aquella inspiració quees té als 20 anys.• Diuen que és un artista inclassificable...

El que sempre he volgut és fer cançód'autor i poder-me servir de diferents es-tils i influències. D'aquí aquest objectiu,que no és ni bo ni dolent.• Quins poetes són més fàcils de musicar?

Els clàssics, perquè eren molt més es-trictes amb la rima i la mètrica i, com lamúsica és molt matemàtica, és més fàcilque funcioni. I també poetes moderns quefan servir versos llargs, que s'addiuen mi-llor als estils musicals moderns.

Éxito de público en laSetmana de la Gent Gran

La Setmana de la Gent Gran se ha con-vertido con el tiempo en el fin de curso delconjunto de actividades que las personas ma-yores de Esplugues realizan durante to do elaño. Durante una semana las personas ma-

yores son las grandes protagonistas de Es -plugues. La 15ª edición, que tuvo lugar entrelos días 2 y 6 de junio, incluyó propuestas detodo tipo: de ocio, educativas, deportivas, sen-sibilizadoras y de dinamización social.

Todas las actividades tuvieron una altaparticipación. La más popular fue la Festa dela Gent Gran, con paella y baile incluidos, quereunió a más de 1.200 personas en el parquede Can Vidalet. Dentro de las actividades deocio, a lo largo de la semana se rea lizaron dos

Arriba, la Festa de la Gent Gran, que reunió a 1.200 personas. Abajo, las parejasque el primer semestre celebran 50 años juntos, con la alcaldesa y diversas concejalas

Unas 1.200 personas clausuraron las actividadescon una fiesta en el parque de Can Vidalet

salidas al Castillo de Mont juïc, cada una delas cuales reunió a cerca de medio centenarde asistentes.

La Setmana es también una gran opor-tunidad para recordar a las personas mayo-

res las buenas prácticas de salud. Con estefin se realizaron una sesión de tai-chí —conun centenar de participantes— y conferenciassobre el hábito de caminar y sobre la relaciónde la alimentación con la osteoporosis y la ar-trosis.

También se realizó la habitual recepciónpor parte de la alcaldesa, Pilar Díaz, a las pa-rejas del municipio que cumplen 50 años du-rante el primer semestre de 2009, un total denueve.


VIDA CIUTADANA


31

TAMBÉ HA ESTAT NOTÍCIA...

El Festival de Dansa d’Esplugues fa deu anysL’Esbart Vila d’Esplugues va celebrar la seva gran diada anual, el Festival de Dansa

d’Esplugues, el passat 23 de maig. Enguany va tenir lloc l’edició número 10 del festival, la qualcosa va fer que l’entitat organitzadora presentés un recull de les peces més reeixides del’Esbart durant aquesta dècada. El Festival, que va comptar també amb l’actuació de l’EsbartBarkeno de Barcelona i l’Esbart Dansaire Sant Adrià del Besòs, va reunir nombrós públic alparc Pou d’en Fèlix. Al final, tots els grups van fer una ballada conjunta (foto). A banda d’a-questa diada, l’Esbart va viure el 21 de juny el 1r Festival Infantil de Dansa, amb l’actuació degrups de l’Esbart Vila d’Esplugues i de l’Esbart Dansaire Sant Joan Despí.

La diputada de CiUMeritxell Borràs, a lesxerrades de L’Avenç

El cicle de xerrades polítiques de L’A -venç va tenir com a convidada el passat 16de juny Meritxell Borràs, diputada al Par -lament per CiU i regidora d’aquesta coalicióa l’Ajun tament de l’Hospitalet. Borràs (a ladreta de la foto, al costat de la presentadorade l’acte, Maribel Aguilera) va fer un repàsde l’actual situació de crisi econòmica a Ca -talunya. “La vareta màgica per sortir de lacrisi no la té ningú, però sí que mirem d’a-portar solucions: incrementar els cursos deformació per a aturats, fer més útils les ofi-cines de Treball de la Generalitat o rebaixarl’impost de societats als empresaris”, va dir.

Cloenda del 13è Festival de Música ClàssicaLa plaça Pare Miquel d’Esplugues, amb el marc de l’església al fons, va acollir el

passat 12 de juny l’últim concert del 13è Festival de Música Clàssica i Tradicional d’Es -plugues. La Cobla Ciutat de Girona, sota la direcció de Marcel Sabaté, va ser l’encarrega-da de clausurar el Festival, que organitza Amics de la Música de Santa Magdalena i ques’ha convertit en tot un clàssic de la comarca. L’edició d’enguany ha comptat amb sis con-certs de diferents estils, que han tingut una molt bona presència de públic.

Els gegants obren portesper donar-se a conèixer

La Colla de Geganters va organitzar el23 de maig als jardins del Robert Brillas unajornada per donar a conèixer als infants comsón els gegants per dins. També hi va havercucanyes, tallers i altres activitats infantils.

Activitat de l’Associacióde Veïns deI Centre

El duet de pallassos Eureka va pro-tagonitzar una animada festa infantil elpassat 13 de juny dins de les activitats deprimavera de l’Associació de Veïns Dte. ICentre. No hi van faltar jocs malabars,jocs, en devinalles i cançons de tota la vida.


ESPORTS


32

Los pericos deEsplugues en Montserrat

Una representación de lospericos de Esplugues cumplió con lapromesa de subir a pie al Monasteriode Montserrat, con motivo de lasalvación del RCD Espanyol. El actoestuvo organizado a través de Internet,al cual acudieron 400 pericos del restode Catalunya. Después de realizar eltrayecto a pie, fueron recibidos por elpadre Bernabé, que les dio laenhorabuena por el nuevo estadio deCornella El Prat, y les encomendó parauna nueva visita el año próximo, ya conun titulo en las manos.

Torneig Escolar deFutbol Sala de la Penya Esplugues

L’Escola Garbí va ser laguanyadora de les tres categories(prebenjamí, benjamí i aleví) deltorneig escolar de futbol sala que vaorganitzar l’AE Penya Esplugues com afinal de temporada. També hi vanparticipar els equips dels CEIP IsidreMartí i Folch i Torres, de l’EscolaNazaret i del CCA Plaza Macael.

El CGA Les Moreres, 7è i9è al Camp. d’Espanya

El Club Gimnàstica Artística LesMoreres va acabar a la setena posicióal Campionat d’Espanya de Clubs, encategoria aleví (representat per HeleneRoca, Irina Muñiz, Marina Garsaball,Maria Unzue i Chiara Baschera) i ennovè lloc al Campionat d’Espanya deClubs, en categoria absoluta. Enaquest cas, les seves gimnastes erenClara Vila, Anna Herández, HannaWillee, Sara Cuso i Laura Menéndez.Willee va ser la 17 i Cuso, la 25 a laclassificació individual.

Xavi Arias suma ja cinc vuitmil en assolir el cim delLhotse (8.516 metres)Ja és el quart alpinista català en el rànquingd’ascensions a muntanyes de més de vuit mil metres

Xavi Arias ja és a casa. Amb la satisfacciód’haver fet realitat l’objectiu de fer el cim delLhotse (8.516 metres d’alçada) i d’haver-seconvertit, així, en el quart alpinista català asumar, almenys, cinc muntanyes de més devuit mil metres, les tres darreres en els últimsdos anys. Només el superen el mític ÒscarCadiach (amb vuit ascensions), Juanjo Garra iFerran Latorre (sis).

Com qualsevol expedició a l’Himàlaia, lad’enguany al Lhotse no ha estat fàcil, per lescondicions climatològiques adverses. “Sobre -tot ha fet molt de vent, cosa que em va impediratacar el cim en la data prevista inicialment”ha explicat Arias, que va haver d’esperar fins adotze dies per provar de fer cim, perquè “jahavia completat l’aclimatació però el tempsm’ho impedia”. Tampoc no el va ajudar el fetque el xerpa que havia contractat “desapare-gués del mapa” en plena expedició.

Arias va emprar 10 hores i 20 minuts a ferels últims 816 metres d’ascensió, amb pen-dents de 45 a 60 graus d’inclinació, temperatu-res de -25 a -35 graus i un vent de 30 a 40

km/h., i tot, sense l’ajut d’oxigen. Arias va pujaramb altres quatre muntanyencs (tres homes iuna dona) que entre tots quatre sumen ara 45ascensions a cims de vuit mil metres. “Anàvemjunts, però cadascú a la seva” aclareix Arias,que explica que “vam poder fer cim l’únic diaamb condicions climatològiques una mica fa-vorables” quan ja començava a pensar que l’a-ventura s’acabaria sense el resultat desitjat. Defet, el descens i la marxa de l’Himàlaia tambévan ser precipitats, perquè “s’anunciava l’arri-bada imminent d’un huracà”.

A més del Lhotse, Arias ha pujat tambéel Shisha Pangma, el Daulaguiri, el Cho Oyu il’Everest, el sostre del món. En els dos últimsanys s’ha començat a fer un nom dins del mun-tanyisme català. Als seus 38 anys és, a més, unalpinista considerat i reconegut, a qui l’expe-riència fa prendre la decisió encertada en cadamoment. Ell, que sempre ha dit que “quan vasa la muntanya ets a les seves mans”, confessasentir-se orgullós del seu currículum i atret pelrepte que significaria ser el català amb mésvuit mil al palmarès.

IMATGE CEDIDA PER XAVI ARIAS

Xavi Arias, reflectit en les ulleres d’un altre alpinista, en l’ascensió al Lhotse

IMATGE CEDIDA PER LA PENYA ESPANYOLISTA



33

ESPORTS

La pareja espluguense formada porConchi Lara y Maxi García ha conseguido su tri-plete particular en 2009 y, desde la cima de sucarrera, con doce títulos de España acumula-dos a lo largo de su trayectoria, ha anunciadosu retirada para dedicarse a bailar por placer,a enseñar a sus alumnos en su centro, elStandar Latino de nuestra ciudad y, en el casode Maxi, a hacer de juez de competición.

Los tres campeonatos de España logra-dos por esta pareja espluguense durante 2009son el de Diez Bailes (vals inglés, tango, vals

vienés, slow fox, quickstep, samba, cha-cha-cha, rumba, pasodoble y jive), el de bailesStandar (vals inglés, tango, vals vienés, slowfox y quickstep) y el de bailes latinos (samba,cha cha, cha, rumba, pasodoble y jive). Su do-minio en las tres competiciones ha sido tanabrumador que ganaron en cada uno de losbailes que disputaron.

“Retirarnos habiendo conseguido el tri-ple campeonato de España, como ya hicimosael año pasado, nos supone una gran satisfac-ción” explican Maxi y Conchi, que se iniciaronen el baile, casi por casualidad, hace unos 14años. Tras dos de aprendizaje, se iniciaron enla competición, que en los últimos años han do-minado de manera abrumadora. Aunque reco-nocen que “la emoción que sientes compitien-do es incomparable a cualquier otra situación”sienten que es el momento de dejar paso aotras parejas. Otros dos dúos espluguenseshan llegado este año a la final de bailes stan-dard y latinos, respectivamente, con lo que elrelevo en una modalidad que en Espluguesgana adeptos cada día parece asegurado.

Triple corona de Conchi Laray Maxi García en losnacionales de bailes de salónLa pareja espluguense anuncia su retirada trasconseguir el triplete en 2009 y 12 títulos en su carrera

Se iniciaron hacecatorce años y en losúltimos tiempos sudominio ha sidoincontestable. Ahora sededicarán a enseñar enel CC Standar Latino

L’Espluguenc infantil puja a primera divisió

Excel·lent notícia per al futbolbase de l’Espluguenc. El seu equipinfantil A, que entrenen David Ortiz iXavier Munné, s’ha proclamat campiódel grup 24 de 2a divisió i ha assolitl’ascens a 1a. Amb 27 partits guanyatsd’un total de 30, 223 gols a favor inomés 11 en contra, el seu domini haes tat incontestable.

La pareja espluguense, tras alzarse con sutercer campeonato de España de la temporada

IMATGE CEDIDA PER CONCHI LARA

IMATGE CEDIDA PER LUIS FDO. FLORIDO

Clubs i escoles juguen afutbol contra el càncer

Equips de futbol 7 del’Espluguenc, el Can Vidalet, l’AmericanSchool, el Col·legi Alemany i el BritishSchool van participar el 6 de juny alCamp Municipal Salt del Pi en untorneig benèfic per recaptar fons per ala investigació i lluita contra el càncerinfantil. El torneig es va fer a iniciativade la Fundació Sant Joan

Final de temporadadiscret en futbol

Cap dels equips de futbold’Esplugues (categoria amateur) hatingut una bona temporada. Nil’Espluguenc, a primera territorial, ni elCan Vidalet, a segona, ni Can Cervera,Can Clota, Krill ni Espluguenc B atercera han assolit l’ascens i l’any queve continuaran a la mateixa categoria.


ESPORTS


34

TAMBÉ HA ESTAT NOTÍCIA...

Tornejos escolars de bàsquet i handbolEl Complex Esportiu La Plana va ser el cap de setmana del 13 i 14 de juny el punt de

trobada del bàsquet i l’handbol escolar. La fase final de la Lliga interescolar de bàsquetva reunir 140 nens i nenes d’escoles d’Esplugues, amb victòries del CEIP Lola Anglada ala categoria mini i del CEIP Matilde Orduña a premini. Al I Torneig interescolar d’handbolvan participar equips d’Esplugues i Molins de Rei.

Esplugues també va vibrar amb laChampions del Barça

L’afició barcelonista d’Esplugues vacelebrar de forma efusiva la consecucióde la Champions League per part delclub blaugrana. Moltíssima gent va poderseguir el 27 de maig la final contra elManchester United a la pantalla gegantinstal·lada per la Penya Barcelonista aL’Avenç. Grans i petits, molts d’ells ambla samarreta del Barça, van vibrar ambels gols i amb l’aixecament de la copa.L’endemà, la indumentària més habituala molts centres educatius era la blaugra-na, mentre que a molts balcons de la ciu-tat es va penjar la bandera del club blau-grana.

Intensa actividad del CFCan Vidalet

El CF Can Vidalet ha organizado en elCamp del Molí diversos torneos de fútbolbase en junio. El Ciutat d’Esplugues juve-nil, con ocho de los mejores equipos cata-lanes de la categoría, se jugaba al cierrede esta edición. El I Memorial Salva dor

Éxito del CCA Plaza Macael en su torneo de fútbol sala

El Centro Cultural Andaluz Plaza Ma -cael organizó el 13 de junio su ya tradicio-nal torneo de fútbol sala —cumplió la 16ªedición— durante las fiestas de Can Vi dalet.El éxito del club anfitrión fue total, al ganarlas tres categorías: ben jamín, infantil y ju-venil (en la foto, éste último, tras ganar alPenya Esplugues). Esta mis ma entidad or-ganizó el 20 de junio un torneo de 24 horaspara celebrar su 20º aniversario.

Infants al CEIP Isidre Martí

Can Vidalet B, campeón del torneo juvenil

Final cadete entre Cornellà y Can Vidalet

Marco reunió seis equipos cadetes y seis ju-veniles del 12 al 14 de ju nio, con victoriasdel potente cadete del Cor nellà (con el CanVidalet segundo) y del infantil del Martorell.Del 5 al 7 de junio tuvo lugar un torneo dejuvenil B, con victoria del Can Vidalet.

Les finals de la Lliga interescolar de bàsquet van ser una festa

RAMON COSTA


ESPORTS


35

Carme Chacón, sòcia d’honor dela Penya Barcelonista L’Avenç

2009 és un any màgic per als culersd’Es plugues. A la fantàstica trajectòria delseu equip de futbol, guanyador de la Copadel Rei, la Lliga de futbol i la ChampionsLea gue, hi han d’afegir una efemèride moltespecial: el 25 aniversari de la Penya Barce -lonista de L’Avenç. La Penya, que integrenmés de 600 persones, té des del 14 de junyuna sòcia d’honor molt especial, la ministrade Defensa, Carme Chacón.

Aquesta distinció li va ser lliurada enel decurs de l’acte central de commemora-ció del 25 aniversari, un dinar oficial en quèla mateixa ministra, l’alcaldessa d’Esplu -gues, Pilar Díaz, i totes les persones quehan presidit la Penya en aquest quart desegle van rebre la medalla d’or de l’entitat.

De dreta a esquerra, el vicepresident primer del Barça, Alfons Godall, l’alcaldessa, Pilar Díaz, la ministra de Defensa, Carme Chacón, i el president de la Penya, Jordi Claramunt

La medalla concedida a Joan Laporta, pre-sident del FC Barcelona, va ser recollida pelseu vicepresident primer, Alfons Godall. Al -tres dos directius del club, Xavier Sala Mar -tín i Jacint Borràs, van ser-hi presents.

La ministra de Defensa va lloar els va-lors de “l’esforç, la lluita i la defensa d’unssenyals d’identitat” que han caracteritzat latrajectòria del Barça aquesta temporada iva desitjar nous triomfs per al club blaugra-na. L’alcaldessa, Pilar Díaz, va dir que els 25anys de la Penya i el triplet de futbol hanestat una “excel·lent coincidència”. En ricGiner, primer tinent d’alcaldia, Eduard Sanzi Montse Zamora, regidors de cultura iEsports, també van assistir a un acte ambprop de 200 participants.

Esplugues, con elEuropeo de Atletismo

El Ayuntamiento de Espluguescolaborará en la promoción delCampeonato de Europa de Atletismo2010, que se celebrará en Barcelonay en la captación de voluntarios paraeste evento, según el conveniofirmado con su Comité Organizador.

Se promoverá laparticipación de lamujer en el deporte

El Pleno municipal aprobó porunanimidad, en su sesión del mes dejunio, una moción presentada por elgrupo municipal del PSC parafomentar la participación de lasmujeres en el deporte. La mociónaboga por garantizar la plena igual -dad de acceso, participación y repre -sentación de las mujeres en losdiferentes estamentos del deporte(prác tica, gestión, dirección técnica,arbitraje, información,investigación...).

El Judo Tao, campeónde Catalunya por equipos

El Judo Tao, integrado porAdrián Vaz, Juan José Ferres, JesúsTripiana, Gus Bannatryne y ÓscarCorrales, se ha proclamadocampeón de Catalunya por equipos.Ganó en la final al Yawara deBarcelona. El Campeonato sedisputó en las Llars Mundet (BCN).

Els directius Borràs i Sala Martín també van assistir a una festa en què les tres grans protago-nistes van ser els trofeus de la Copa, la Lliga i la Champions obtinguts per l’equip de futbol

La alcaldesa, Pilar Díaz, y la conce-jal de Deportes, Montse Zamora, conla mascota del campeonato



36

PUBLICITAT


PORTAVEUS


37

Estem alcostat dela gentd’Esplugues

Estar al costat de la gent, sobretot en aquests temps de crisi econò-mica, constitueix la primera prioritat del govern municipal socialista.Perquè és en moments difícils quan més hem de treballar perquè cappersona no quedi exclosa de la nostra societat. I perquè creiem que la mi-llor manera de fer país, de fer ciutat, és contribuir a la millora quotidianade la ciutadania.

Per als socialistes, és essencial defensar els sectors de poblaciómés vulnerables, incrementar les polítiques socials, contribuir a la gene-ració d’ocupació i a un major dinamisme econòmic. Per això, el Pressupost

Municipal d’enguany, l’instrument que reflecteixmillor les prioritats polítiques, disposa d’un incre-ment de la despesa social d’un 16,79%, que fapossible el desplegament de serveis i recursosper a persones amb dependència, per a la gent

gran, per al suport a famílies, per a serveis per a promoure l’ocupació i pera més recursos per a persones en situacions d’emergència social. Ambuna inversió en obra pública sense precedents per crear llocs de treball iimpulsar l’activitat econòmica.

Parlem també d’una política social que permet ampliar la xarxa edu-cativa pública de la ciutat, amb la nova escola bressol municipal MartaMata, que es preveu començarà a funcionar el curs vinent. Parlem dedonar suport a projectes dirigits a les famílies, a través de beques i d’ajutseconòmics o mitjançant serveis com el de Minuts Menuts. Amb iniciativesque suposen avançar en la igualtat entre homes i dones, com ara amb unPla d’Igualtat que desplega 113 actuacions a molts àmbits de la vida ciu-tadana. Un impuls social que permet crear el servei de mediació comuni-tària, l’increment significatiu dels recursos adreçats a teleassistència o lamillora de l’atenció domiciliària.

Diuen els cronistes polítics que Zapatero està entre Rajoy, que de-mana que baixin els impostos, i l’esquerra parlamentària, que exigeix quepugin. Però no es tracta d’això. Una política d’esquerres no passa per pujaro baixar impostos, sinó per tenir els recursos suficients per garantir laprotecció social a la ciutadania més afectada per la crisi.

L’esforç municipal per respondre a allò que ens demana la gentd’Esplugues resulta, doncs, l’eix fonamental de l’acció de govern munici-pal. Per això, us convidem a assistir a la conferència que farà la nostra al-caldessa, Pilar Díaz, al Centre Cultural l’Avenç, el dijous 2 de juliol, a les19.30 h: “Balanç de govern municipal: ara, més fets. Més Esplugues”. Unacte on explicarà el conjunt de compromisos assolits pel govern municipalsocialista durant aquests dos anys, així com els principals reptes de futurdel projecte de ciutat que impulsem els socialistes. Finalment, permeteu-me que des d’aquestes línies i en nom del nostre grup municipal us desitgiunes bones vacances i un magnífic estiu.

Enric Giner| PSC

TELÈFONS D’INTERÈS900 30 00 82 Punt d’Atenció a la Ciutadania (tel. gratuït)93 371 33 50 Ajuntament092/93 371 66 66 Policia Local d’Esplugues088/93 413 99 00 Mossos d’Esquadra091/93 261 90 91 Cos Nacional de Policia (Comissaria de Cornellà)112 Bombers (L’Hospitalet) —urgències—061 Urgències mèdiques016 Telèfon d’atenció de violència de gènere93 371 02 66 Centre Soc. Molí-Cadí/Punt d’Atenció de Can Vidalet/

Equip Serveis Socials Can Vidalet/OMIC Can Vidalet93 473 14 10 Edifici Municipal del c/ Joaquim Rosal93 473 44 12 Casal de Cultura Robert Brillas/Arxiu Històric93 470 02 18 Museu Can Tinturé93 480 27 18 Complex Esportiu Municipal La Plana93 473 19 21 Poliesportiu Les Moreres93 372 92 52 Poliesportiu Can Vidalet93 372 97 06 Espai Jove Remolí /c.e.: [email protected] 93 480 31 94 Espai Jove Casal/c.e.: [email protected] 371 02 66 Equip Serveis Socials Can Vidalet93 372 04 16 Centre Municipal Puig Coca (serv. socials La Plana i

Centre, escoles de música i ceràmica, OMIC, Ocupació, Oficina de Comerç d’Esplugues)

93 371 91 19 Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues93 480 74 38 Biblioteca La Bòbila93 470 29 29 ABS Lluís Millet (ambulatori)93 473 15 69 ABS La Bòbila (ambulatori)93 473 21 30 Centre de Tractament de l’Alcoholisme93 280 40 00 Hospital St. Joan de Déu93 371 82 02 Creu Roja Esplugues900 30 00 82(PAC)Recollida de mobles i trastos vells93 371 57 46 Deixalleria de la Fontsanta93 470 58 42 Oficina d’Ocupació de la Generalitat93 473 46 88 Organisme de Gestió Tributària93 371 49 66 Jutjat de 1a Instància i Instrucció núm. 1 93 473 64 52 Jutjat de 1a Instància i Instrucció núm. 293 553 85 90 Jutjat núm. 3 i de violència sobre la dona93 473 81 65 Registre Civil 93 372 34 00 Registre de la Propietat93 666 73 11 Administració d’Hisenda (Sant Feliu de Llobregat)900 710 710 Aigües BCN (atenció de 8 a 20 h)900 700 720 (avaries 24 h)902 250 365 Informació Gas Natural902 50 77 50 Endesa010 Informació transports metropolitans93 470 08 95 Serveis Funeraris d’Esplugues

(servei permanent 24 hores)

FARMÀCIES D’ESPLUGUESFarmàcia Sans Àngel Guimerà, 30 93 371 03 83Farmàcia Ventura Molí, 22 93 371 08 90Farmàcia Vilamala Sant Salvador, 23 93 372 17 01Farmàcia Talon Santa Rosa, 5 93 372 58 52Farmàcia Sarroca Nord, 54 93 371 88 04Farmàcia Serra Isidre Martí, 40 93 371 03 92Farmàcia Roca Pujadó Pere Pelegrí, 26 93 473 97 21Farmàcia Picornell Verge de la Mercè, 42 93 371 68 77Farmàcia Marta Tomàs La Pau, 1 93 371 24 89Farmàcia Jené Domènech M. J. Corrales, 10 93 371 05 10Farmàcia Gimeno Rovellat, 41-47 93 371 73 38Farmàcia Jené Àngel Guimerà, 9 93 371 00 49Farmàcia Coloma Barbé Glicines, 23 93 371 10 17



38

PORTAVEUS

En el Pleno del mes de mayo, los grupos de ERC, ICV y nosotros, elPartit Popular, volvimos a la carga otra vez, presentando una mociónpara intentar hacer recapacitar al equipo de gobierno de que los actua-les tiempos no están acordes para que las economías familiares de lasvecinas/os de Esplugues tengan que soportar la excesiva subida queaprobó en solitario el equipo de gobierno del PSC en las OrdenanzasFiscales y que vuelvo a repetir, una vez más, es del 4,9%. Dicha mociónfue rechazada por los grupos del PSC y de CIU, que votaron en contra.

El argumento que esgrimía el otro grupo en la oposición (CIU),que anteriormente también estaba en contra deesta subida, diciendo que en el próximo mes deoctubre, tal y como evoluciona el índice negativodel IPC, ya bajaría para el año 2010.

Para el PPC, no es un argumento válido, yque siendo cierto, pues de continuar así con los índices negativos delIPC, pues ya nos encontramos en el –0,9%, entraremos en deflacióneconómica y desde luego esta claro que nos tendrán que devolver dine-ro.

Pero lo que nos preocupa a nosotros es el actual año 2009, en elcual sufrimos dicho desmesurado incremento y por eso presentamosdicha moción y la cual no han querido tener en cuenta, como si el no re-alizar esta desproporcionada subida pudiera ocasionar una debacle eco-nómica municipal, de proporciones bíblicas que puedan afectar a la lim-pieza de nuestras calles, a los servicios sociales, educativos y a la segu-ridad ciudadana, tal y como el equipo de gobierno del PSC escribió en surevista La Rosa d’Esplugues, y en la que también nos acusan de dema-gogos. Por esta regla de tres, si pagamos aún un poco mas, también nospodemos cambiar de coche cada familia de Esplugues con cargo al pre-supuesto municipal. Es inconcebible que a nuestra oferta de diálogo yde intentar hacerles entender que no están los tiempos para estas subi-das se nos pueda acusar de demagogos, éstos también giran el ventila-dor al revés.

Pero que sepan y que quede claro, que ni deseamos que existaninguna carencia en ningún servicio en Esplugues, ni somos demago-gos, sino una formación política comprometida con la ciudadanía y quepisa con los pies en el suelo observando las realidades de su entorno yde las personas.

Aprovecho para comunicarles, de que a partir del próximo día 1 dejulio del presente año, la sede local del Partit Popular de Esplugues setraslada a la calle Anselm Clavé, 27, en Can Clota, donde nos será gratoel poder seguir atendiéndoles en todo lo que crean necesario.

No a los impuestos excesivos

Luis Ortega | PPC

El govern municipal és el principal responsable del preu dels pisosde protecció que es fan a Esplugues. I menteix quan fa responsable laCon selleria d’Habitatge que els pisos surtin massa cars.

Ja estem acostumats a les seves mentides en aquest tema perquèho feien fa uns anys quan nosaltres demanàvem pisos socials i ells deienque no podia ser perquè les reserves de sòl estaven pràcticament esgo-tades. El sòl ha aparegut de cop, però la voluntat d’enganyar-nos esmanté.

ICV és el partit que porta més anys reclamant pisos de protecciósocial. I ho vam aconseguir allà on tenim força al govern municipal com

a Sant Just o Barcelona. I també hem de tenirpresent la feina de la Conselleria d’Habitatge jaque Catalunya ha passat d’estar en la cua, sotaels governs de CiU. a ser de les comunitats cap-davanteres en la promoció d’habitatge públic.

Encara queda molt per fer, encara hi ha molta gent amb problemesgreus d’habitatge, però s’ha iniciat una línia positiva després de més de20 anys de deixadesa.

A Esplugues també vam reclamar abans que ningú de fer pisossocials i també hem criticat la mala gestió que en fa el govern munici-pal. Intentarem explicar clarament un tema complex perquè hi interve-nen tres administracions: el govern central, el govern català i l’Ajun -tament. La primera responsabilitat és de l’Ajuntament.

Hi ha diferents tipus de pisos protegits i el govern municipal potdecidir a quin tipus s’acull. ICV sempre proposem que siguin els mésbarats i ells trien sempre els més cars. La diferència de preu entre pisossocials i concertats és molt gran.

Us explicarem com funciona el tema partint del pisos de Plaza iJanés. El govern municipal ha decidit que siguin concertats, els méscars, i ens hem de basar en els preus que marca el govern central. Desque es van fer les sol·licituds hi ha hagut dos augments, passant de695 € el m2 a 758 (l’últim, quan era ministra d’habitatge la CarmeChacón). Aquest preu s’ha de multiplicar per 1,8 i per una altra xifra quemarca la Generalitat que era de l’1,75 i va augmentar al 2,2. Per tant elm2 va passar de ser de 2.190 euros a 3.001).

Els socialistes d’Esplugues van protestar per l’augment de laGeneralitat, però no per l’augment del govern central. Cal aclarir queaquests preus són màxims i Ajuntament i promotors no estan obligats aposar el preu màxim i poden posar un preu més barat.

En resum, els preus són cars per culpa bàsicament del’Ajuntament que, a més, ens ha volgut enganyar parlant de l’augmentdel govern català i intentant amagar l’augment del Ministerio de laVivienda.

Qui posa elpreu alspisos de protecció?

Isabel Puertas | ICV



39

PORTAVEUS

Incineracióde residus?No, gràcies

Dir que la política mediambiental de l’Ajuntament d’Esplugues ésdolenta seria faltar a la veritat, dir que no és la correcta o que es podrienfer moltes més coses és dir una realitat fàcilment demostrable. Per unabanda, veiem que als barris es fa la recollida selectiva de residus ambcampanyes especifiques sobre els residus orgànics, també que l’Ajun -tament fa campanyes per estalviar aigua, per compartir cotxe o que tí-midament s’agafa la tendència de posar vegetació amb poca demandad’aigua en les noves zones enjardinades d’Esplugues, com la ramblad’Àngel Guimerà.

Dissortadament, també podem veure queno hi cap actuació per convertir les restes depoda de parcs en compost, evitant abocaraques tes restes en abocadors o plantes metro-politanes de compostatge o que no hi ha volun-

tat per aprofitar els residus hídrics que existeixen a Esplugues, les ai-gües subterrànies, que antigament abastaven a una població de 4.000habitants i que ara es deixen perdre ja sigui per la contaminació o per lafacilitat d’accedir a l’aigua tractada de les conques del Ter i el Llobregat.

En l’actualitat està en discussió el nou pla de tractament dels resi-dus metropolitans i tot sembla indicar que la solució que planteja laGeneralitat és la construcció de noves plantes incineradores i nous abo-cadors i es fa poc esforç en millorar el tractament de la recollida selecti-va (actualment nomes es recicla el 21% del total d’escombraries) tam-poc es posa fre a l’autentica causa de l’existència de residus, es a dir, elshàbits de consum de la nostra societat.

Des d’ERC, lamentem que el grup socialista no entrés a discutir,en profunditat, una moció presentada per ERC i que demanava un noumodel de gestió dels residus, un model que no passi per incinerar dei-xalles als forns de cocció de les fabriques de ciment i per ampliacions onoves construccions de plantes incineradores que seguiran consumintcombustibles fòssils i generant gasos contaminants a tot l’àrea metro-politana que ens ha tocat viure i uns residus altament tòxics i contami-nats de difícil tractament.

Esplugues ha signat la carta d’alcaldes i alcaldesses contra elcanvi climàtic, per tant, s’ha compromès públicament a la reducció d’e-missions de gasos a l’atmosfera. Per tant, hauríem d’encapçalar uncanvi de mentalitat en la gestió de les escombraries. Dissortadament,és més senzill signar convenis que no es té la voluntat de complir i se-guir amagant les porqueries sota una estora en forma d’incineradora.

Politiques mediambientals d’aparador, aquesta és la trista realitatque tenim tot tenint en compte que les úniques iniciatives mediambien-tals que porta a terme el PSC son fetes a partir de propostes de l’oposi-ció, especialment d’ERC, i és que en temes de medi ambient estan moltverds aquests socialistes.

Jordi Figueras |ERC-AM

Al Ple del mes de juny, el PSC-PSOE aprovava la creació dels con-sorcis que han de gestionar les populars Àrees Residencials Estratè gi -ques de Montesa i Can Cervera. Unes operacions que des de Con ver -gència i Unió no veiem clares perquè aportaran introduir més ciment aaquestes zones amb l’excusa de la remodelació, i a més, a la zona deMontesa la diluïda zona industrial que queda morirà definitivament grà-cies a la política del govern municipal.

Si bé és cert que aquestes decisions afectaran negativament a l’en-torn d’Esplugues, el fet que d’alguna manera el barri de la Montesa pugui

mínimament millorar, és un símptoma de millo-ra que aquesta barriada necessita a marxes for-çades. Montesa és un dels diversos barris obli-dats al llarg dels 30 anys de socialisme espluguí.Malauradament no s’ha tingut en compte la mi-

llora dels seus carrers, enllumenat i urbanisme per dignificar el barri totel que es mereix.

Però no tot són flors i violes, ja que al Ple de juny el PSC-PSOE vaaprovar un nou préstec per valor de 2.500.000 euros a retornar en 12anys. Des de Convergència i Unió ho estem advertint Ple rere Ple que calcontenir la despesa i no malgastar els diners en una situació de crisi coml’actual. Una situació que sabem quan ha començat però que no sabemquant durarà. I ser prudent i dur a terme una política econòmica austeraés el que creiem que cal fer. Cal centrar la despesa pública en l’ajuda alssectors més agreujats del municipi i en aquells veïns que malaurada-ment ja han esgotat el subsidi de l’atur. El que no es pot fer és malgastarels diners per dur a terme un programa electoral perquè sí. No estemdisposats a que aquests senyors vagin hipotecant les finances munici-pals només pel seu lucre personal de dir que han complert amb un pro-grama! Primer Esplugues i la seva gent, i després el programa electoraldel PSC-PSOE. Que els hi quedi ben clar!

Per què no són prudents i consensuen la política econòmica muni-cipal? Per què no ens escolten? Portem molts mesos advertint de la polí-tica econòmica erràtica de la sra. Díaz, i el Ple de maig va acabar donantla raó a les tesis de Convergència i Unió atès que el PSC-PSOE va incom-plir la Llei d’Estabilitat Pressupostària i es va veure obligat a aprovar unpla de viabilitat financera. Però de res els ha servit haver-lo d’aprovarperquè segueixen incrementant deute gratuïtament. Encara tenen labarra de dir que s’endeuten perquè guanyen més d’interessos dels estal-vis que el que paguen del deute... però no s’han adonat aquests senyorsque l’Ajuntament d’Esplugues és una institució pública i no una empresaprivada? No s’han adonat encara que ells malgasten i nosaltres pa-guem...?

Això no pot seguir així, i des de Convergència i Unió seguirem de-nunciant aquest mal fer del govern municipal. Perquè si Creiem enEsplugues hem de creure també en una altra manera de fer les coses.

Ellsmalgasten inosaltrespaguem

Roger Pons | CiU


CAPÇALERA


40


pàgines 4 i 5 pàgines 10 i 11 EL PONT · Temperatura màxima més alta: 27,3 graus (28 de maig)...

Documents

Transcript of pàgines 4 i 5 pàgines 10 i 11 EL PONT · Temperatura màxima més alta: 27,3 graus (28 de maig)...