Crisi i urnes als barris · CARRER118 MAIG 2011 Crisi i urnes als barris Dossier, pàgines 13 a 36...

CARRER118 MAIG 2011WWW.FAVB.CAT

Crisi i urnesals barrisDossier, pàgines 13 a 36

RIC

AR

do

hER

MId

A

CARRER118 MAig 2011 D’ENTRADA 2

Barcelona, ciutat oberta

MARC ANDREu

No passaran! Aquest podria ser el lema de l’esquerra política i social fins i tot més enllà de les eleccions municipals del 22 de maig. No tan sols perquè la majoria d’enquestes i analistes

donen per fet un tomb a l’Ajun-tament de Barcelona, que ha tingut alcalde socialista i coali-cions de govern d’esquerres des de la fi de la dictadura, el 1979. També perquè els efectes de l’esgotament del model de ciu-tat i de la crisi econòmica als

barris i, sobretot, les retallades en serveis públics i drets soci-als i laborals promogudes pels poders econòmics i executades pels governs català i espanyol clamen per una resposta social.

La crida a la mobilització feta a la concorreguda 39ª as-

semblea de la Favb, el 2 d’abril, és només una mostra del treball de base que fan col·lectius i or-ganitzacions polítiques, socials i sindicals de tota mena. La manifestació contra les retalla-des socials que el 14 d’abril va desbordar amb més de 22.000 persones la plaça de Sant Jau-me és la primera prova que al-guna cosa es mou. Fins i tot es mouen coses a les llibreries, on el pamflet Indigneu-vos! va ser l’assaig més venut de Sant Jor-di. Després del Primer de Maig, la manifestació del 14 de maig

pot ser un bon termòmetre de com està, de revoltat, el pati. Però aquest primer diagnòs-tic de la indignació ciutadana s’haurà de completar amb els resultats electorals del 22-M.

Resistència i futur incert

En tot cas, la realitat és que l’esquerra i els moviments so-cials amb prou feines resistei-xen la crisi. Són èxits relatius la vaga general del 29 de se-tembre i la consulta sobiranis-ta del 10 d’abril (amb més de 250.000 participants). També és real l’impuls del moviment dels afectats pels impagaments hipotecaris. Però el cert és que, fins ara i arreu d’Europa -i a Catalunya des de molt abans que CiU guanyés les eleccions del 28-N anorreant el PSC, ERC i, en menor mesura, ICV-EUiA-, l’esquerra política i social es bat en retirada en la seva llui-ta contra la crisi econòmica, les retallades socials i la coti-lla d’una democràcia de baixa intensitat tacada cada cop més per casos de corrupció.

A la Barcelona dels barris el futur és incert. Perquè la ciu-tat està molt contaminada: un estudi europeu diu que la con-taminació dels cotxes resta 13 mesos de vida als barcelonins i duplica, en alguns indicadors, les xifres de Londres, París o Roma. Perquè l’esclat de la bombolla immobiliària ha con-tribuit a la crisi i ha deixat la població hipotecada per l’es-peculació: 15 famílies perden el pis cada dia a la província de Barcelona per no poder pagar el lloguer o la hipoteca. Perquè

La batalla per Barcelona, amb mobilitzacions al carrer, va més enllà de les eleccions municipals. El 22-M és clau perquè pot capgirar el mapa polític vigent des de la transició. Però difícilment aportarà alternatives al model de ciutat esgotat ni aturarà la crisi econòmica i les retallades socials que amenacen la cohesió i la qualitat de vida als barris

Sense Ferran Mascarell ni Montserrat Tura, i amb Carles Martí a l’ombra, Jordi Hereu ha falcat la seva llista pel 22-M amb perfils sociovergents o de fidels com Jordi William Carnes, Assumpta Escarp i Joan Trullén. El PSC ha barnissat la llista de gauche divine amb les escriptores Rosa Regàs i Anna Maria Moix, prescindint per sorpresa de pesos pesants de l’aparell com el regidor de Sant Martí Francesc Narváez. Manté, en canvi, a Roger Pallarols, citat al sumari de la trama de corrupcio de Ciutat Vella.

No és exclusiu del PSC usar noms coneguts per fer més atractiva una llista considerada “fluixa”. Analistes, militants i candidats de diversos partits coincideixen en aquest adjectiu, “fluixes”, per definir la majoria de candidatures a Barcelona.

CiU presenta l’equip de formigueta gris que ha fet oposició amb Xavier Trias i l’omnipresent Ignasi Puigdollers

tot esperant recollir el poder com fruita madura. La llista que tanca l’exconseller i exregidor Josep Cullell, espera no dependre d’un pacte amb el PP, on Alberto Fernández Díaz (a qui li tanca la llista Alícia Sánchez Camacho) nega que un acord de dretes tingui la torna de fer alcalde de Badalona el xenòfob Xavier García Albiol.

Iniciativa Verds-Esquerra Unida canvia el mediàtic cartell antisistema d’Imma Mayol pel desconegut però treballador i més alternatiu Ricard Gomà, independentista declarat que porta mesos desmarcant-se sense gaire èxit del PSC. Els seus principals actius són la regidora d’Horta-Guinardó, Elsa Blasco, que va de número dos, i la terna que li tanca la llista: l’arquitecta Zaida Muxí, l’activista social Gemma Galdón i el president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, Enric Pubill.

Jordi Portabella ha diluït ERC en

Unitat per Barcelona, coalició amb el Reagrupament de Joan Carretero i la Democràcia Catalana de Joan Laporta. L’expresident del Barça va de segon, davant de la regidora Ester Capella, en una llista heterogènia que tanquen l’actriu Montserrat Carulla i el metge Moisès Broggi.

Amb menys opcions de superar el llistó del 5% necessari per tenir representació hi ha Ciutadans, que presenta el diputat Jordi Cañas; Solidaritat Catalana per la Independència, amb Santiago Espot, i CUP-Alternativa per Barcelona. Aquesta coalició que l’esquerra independentista i els anticapitalistes de Des de Baix presenten per primer cop amb el desconegut i jove advocat Xavier Monge de cap de llista, té el suport de l’escriptor Julià de Jòdar, el periodista David Fernández, l’exdiputat Fidel Lora i la coordinadora de Sodepau, Meritxell Bragulat.

Noms coneguts per a candidatures “fluixes”

ANNA CARloTALa manifestació contra les retallades socials va desbordar amb més de 22.000 persones la plaça de Sant Jaume el 14 d’abril

CARRER118 Maig 2011 D’ENTRADA 3

els barris estan fortament cas-tigats per l’atur: dels 100.868 aturats registrats el 2010 a Barcelona, només a les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia la xifra baixava sensiblement de la mitjana de 10.000 aturats per districte; se superava de llarg a Sant Martí, l’Eixample, Nou Barris i Sants-Montjuïc. I perquè a la ciutat, tan rece-losa de polítiques d’aparador com de perdre serveis i equi-paments públics (sanitat, edu-cació, prestacions socials…), el populisme i la xenofòbia ame-nacen de trencar les xarxes de solidaritat veïnal i social que han configurat fins ara la Bar-celona dels barris.

No és tan sols simptomàtic que a la veïna Badalona el PP aspiri a guanyar les eleccions amb un discurs clarament xenò-fob al que, arreu, s’hi apunten d’altres. També és simptomàtic

que una associació de veïns, la de l’històric Pep Garcia al Raval, hagi caigut en la temptació po-pulista d’esquerres de muntar una candidatura electoral, de la qual la Favb se n’ha desmarcat.

A banda del PP d’Alberto Fernández Díaz, acusacions de populisme també li cauen al republicà Jordi Portabella per fitxar l’expresident del Barça Joan Laporta. Després de do-nat suport a la requalificació del Miniestadi, ERC troba ara en Laporta l’esquer sobiranista per remuntar enquestes i propiciar, si s’escau, un pacte amb CiU que remati el tripartit al costat mar de la plaça de Sant Jaume.

Desconcert generalitzat

El desconcert ofert pels partits polítics de cara al 22-M és ge-neral. I va més enllà de centrar el debat sobre polítiques de se-guretat pública en clau conser-vadora o de que l’esquerra po-lítica doni gairebé per perdut l’Ajuntament i vegi amenaçada la Diputació de Barcelona.

Desconcertant és que el sociòleg especialista en mo-viments socials urbans Manu-el Castells, des de la llunyana Califòrnia, doni suport explícit al programa de CiU. Un pro-grama que Xavier Trias defensa socialdemòcrata mentre totes les evidències que arriben del costat muntanya de la plaça de Sant Jaume són neoliberals.

“Li suggereixo –diu Castells a Trias- que es recolzi en l’ac-tiu moviment veïnal de Barce-lona que s’ha anat trobant amb les portes de l’Ajuntament no entreobertes, sinó tanca-des, en aquests darrers anys”. Castells diu que CiU planteja “una política de transparència i de portes obertes per airejar l’ambient enrarit de l’actual consistori”. Oblida el cas Pa-lau, on estan imputats des del

patrici nacionalista Fèlix Millet, fins al tinent d’alcalde del PSC Ramon García Bragado i l’exge-rent de CDC Daniel Osàcar, ex-coordinador electoral de Trias.

També desconcertant han estat el pols viscut al PSC entre l’alcalde Jordi Hereu (i l’apa-rell del partit a Barcelona) i l’exconsellera Montserrat Tura (amb José Montilla al darrere) un cop l’exregidor i exconse-ller socialista Ferran Mascarell va desfullar la margarida de la seva candidatura a l’Ajunta-ment tot escollint ser conseller de Cultura del nou Govern de CiU. El 19 de febrer Hereu es va imposar a Tura (60% con-tra 40%) en unes primàries on només van votar 4.214 dels 12.106 militants i simpatitzants socialistes cridats a les urnes.

La victòria ha recarregat les piles d’un alcalde que diu que

es “rebel·la” contra els inte-ressos aliens a la ciutat i les enquestes que el fan perdedor. A la desesperada, l’Ajuntament s’ha gastat entre gener i març sis milions d’euros en publicitat institucional. Ho ha denunciat

l’oposició i no ho ha desmentit ningú perquè la xifra, sumant el que han posat ens metropoli-tans afins, es queda curta.

D’aquesta propaganda i de la majoria de programes elec-torals es desprèn que no està assumida la caducitat del mo-

del Barcelona, evident des del 2004. Sense diferències de fons amb Trias, Hereu reivindica la marca Barcelona (Jocs Olím-pics, economia del coneixe-ment, turisme, joint venture administració-empresa priva-da, urbanisme concertat...) com a antídot contra la crisi.

De facto, el PSC renega de l’anàlisi autocrítica sobre el model Barcelona feta al seu últim congrés local, en la qual ja advertia del risc de perdre del tot la confiança de la ciu-tadania. Només ERC, amb am-bigüitat, i, més seriosament, ICV (des de la corresponsabili-tat minoritària) i la CUP (amb les limitacions de l’activisme extraparlamentai) proposen un canvi radical de model urbà.

Amb l’enemic (la crisi, les retallades, la xenofòbia...) no només a les portes de la ciutat,

sinó dins dels barris en una crei-xent quinta columna, la ciuta-dania és cridada de nou a les urnes sense poder votar llistes obertes ni consells de distric-te. Declarada ciutat oberta per primer cop des de la transició, a Barcelona hi ha molt en joc. Des d’un tomb electoral que certifiqui un canvi d’hegemonia política i cultural fins al model de ciutat, la cohesió social i la qualitat de vida als barris.

Són temps difícils per als que val el “missatge d’esperança” de la dirigent veïnal del Carmel Cus-todia Moreno en presentar, el 10 d’abril, un llibre del barraquis-me: “Ens volen tornar a posar la por al cos. On abans hi havia la policia franquista ara hi ha la hi-poteca. Però hem d’aixecar el dit perquè un altre món és possible i Barcelona ha de ser de les perso-nes i per a les persones”.

lAmb l’enemic a les portes, es crida la gent a votar sense llistes obertes ni debat real sobre model de ciutat

lL’esquerra es bat en retirada contra la crisi econòmica i la cotilla d’una democràcia de baixa intensitat

El franquisme torna per la DiagonalmARC ANDREu

Alguns voldrien que el 22 de maig fos un 26 de gener. Així es pot entendre del lema de precampanya del PP: Recuperem Barcelona. Recuperar què? Només durant els 40 anys de dictadura estrenats el 26 de gener de 1939 la dreta política ha ocupat Barcelona. Que ho torni a fer només pot passar per un pacte CiU-PP. Malvolença o demagògia serien adjectius raonables per a aquesta interpretació… si no fos perquè el 31 de març el feixisme, o la nostàlgia del franquisme, es va destapar a Barcelona per partida doble.

Gairebé a la mateixa hora que dos homes interrompien l’obra de teatre Gang bang, al TNC, al crit de “Viva Cristo Rey!”, més de 200 persones de l’alta societat barcelonina aplaudien o consentien proclames franquistes al Círculo Ecuestre, en l’acte de presentació del llibre La otra memoria histórica. Entre elles, venerables senyores de cognom Godó; el president del Círculo Ecuestre, Borja García-Nieto Portabella; l’expresident de la Caixa i Creu de Sant Jordi José Juan Pintó (que va ser degà del Col·legi d’Advocats i assessor de la Generalitat fins al 1991), i l’enginyer i empresari José María Bosch Aymerich, constructor de les bases americanes a Espanya i promotor de l’Institut d’Estudis Nordamericans i de l’estació d’esquí de Masella. En va ser testimoni (humiliat) d’excepció el centenari cirurgià republicà Moisès Broggi, convidat a la gola del llop per un dels autors del llibre, el marista Mariano Santamaría, antic pacient seu.

“¿Qué hace este tío aquí? ¡Se ha equivocado de acto! Que vigile, que le haremos a él la cirugía...”. Amb aquests comentaris va rebre el públic l’entrada de Broggi a l’atapeïda sala d’actes que el Círculo Ecuestre té a Diagonal-Balmes. Encongit en una butaca de la segona fila, el metge que va treballar amb les Brigades Internacionals i que tanca la llista electoral d’ERC, Reagrupament i Joan Laporta va haver d’escoltar de tot. “El perdón cristiano no puede perdonar actos abominables y desviados”. Ho deia Pintó, Creu de Sant Jordi, en referència al que Bosch Aymerich

definia com “las barbaridades en la zona roja, sin parangón”, i que els autors del llibre La otra memoria histórica, el marista Santamaría i l’arxiver Miquel Mir, no tenen manies en qualificar de “genocidio” i “Holocausto que tendría que formar parte de la memoria de este país”.

Després de dues hores d’al·lusions pseudohistòriques pròpies de César Vidal i Pío Moa i de crítiques al Memorial Democràtic i a les lleis catalana i espanyola de memòria històrica, el president del Círculo va dir: “Es muy tarde y no vamos a abrir coloquio, pero sí quiero dar la palabra que me ha pedido Luis Montesino”. I de la primera fila, a escassos tres metres de Moisès Broggi, va prendre el micròfon Luis Montesino Espartero y Julià, marquès de Morella, coronel de Cavalleria i exdirector del Museu Militar de Montjuïc en la Barcelona postolímpica. La seva al·lusió inicial a “nuestra guerra de liberación” va quedar en anècdota al costat del complet al·legat franquista pronunciat sense complexos... i entre aplaudiments.

“Al morir el Caudillo, heredamos una España Grande y Libre que en los últimos 30 años se ha ido desmembrando...”. I la gran majoria dels més de 200 assistents van interrompre Montesino amb

aplaudiments. “Como no podemos luchar con las armas, porque no nos lo permiten, tenemos que luchar con las ideas y los libros”, va continuar Montesino. Un tímid xiulet i una dotzena de persones que es van aixecar i marxar no van impedir que els aplaudiments es redoblessin al cor del Círculo Ecuestre. “Al enemigo, ni agua”, va concloure el militar i aristòcrata.

Entre molts exponents de l’alta societat barcelonina, la senyora Godó va aplaudir a gust. Moisès Broggi es volia fondre a la seva butaca. I el president del Círculo Ecuestre, Borja García-Nieto, va cloure l’acte amb un agraïment genèric i sense cap altre matís que aquest: “Quiero recordar que la palabra más citada hoy ha sido perdón”. A la sortida, dos empresaris més amants del hardcore que del coitus interruptus es lamentaven: “Borja siempre hace igual; ha cerrado el acto a lo Juan Pablo II”. Del comentari es desprèn que aquelarres ultres com el del 31 de març n’hi sol haver més a Barcelona. A la part alta de la Diagonal. Just per allí on el 26 de gener de 1939 van entrar les tropes franquistes i on el 22 de maig de 2011 pot descarrilar l’Ajuntament d’esquerres que va voler unir amb tramvia els barris del Besòs i el Baix Llobregat.

joAN moREjóNSeu del Círculo Ecuestre, a la confluència de la Diagonal amb el carrer de Balmes

CARRER118 Maig 2011 CRÒNICA 4

7 Felip Puig, arribar i moldre a 130 km/h

9 Barraques, de l’oblit a l’homenatgerònicaC

No n’hi ha un pam de netMARIA FAvà CoMptAperiodista

“S’ha de millorar la inspecció. Però és que aquí hi ha molt em-presari “cutre”, que fa moltes trampes, que aporta una docu-mentació al districte, signada pels seus tècnics, que diu una cosa i després en fa un altra. Aquí hi ha la complicitat de molta gent”. I afegia que “cal fer desaparèixer la usura de la Rambla” i amenaçava amb tan-car els bars que no complien les ordenances i que molesta-ven el veïnat.

Aquestes declaracions són d’Itzíar González, la indepen-dent que va anar a les llistes del PSC en les eleccions muni-cipals. Les va fer al diari Avui

el 28 de setembre del 2007, tres mesos després de prendre possessió del càrrec de regi-dora de Ciutat Vella i dos anys abans que esclatés l’escàndol de l’hotel del Palau i que es comencés a fer pública la pun-ta de l’iceberg de la corrupció relacionada amb les llicències d’obertura d’establiments co-mercials, d’oci i d’apartaments turístics. La trama de funcio-naris corruptes i els seus còm-plices externs van estendre la teranyina a altres districtes, però fins ara només han arribat a judici els casos de l’Eixample i Ciutat Vella.

A micròfon tancat la regi-dora era més clara. Però de moment ho hem de deixar aquí. En diuen secret de su-

mari. Algun dia potser se sa-brà el que va declarar l’any passat davant del jutge quan va dimitir del seu càrrec.

La relació d’aquesta dona amb el PSC i l’Ajuntament és com una paràbola bíblica. Si la llegim, començarem a enten-

dre alguna cosa de la gangre-na que tenalla des de fa anys i panys el districte més com-plicat i més viu de la ciutat. I

no és pas perquè els veïns no ho denunciessin, però tots els antecessors de la González por-taven, de gust o per força, els “sonotones” desconnectats.

Abans d’acceptar anar a les llistes del PSC, Itzíar González ja sabia amb qui se les havia. I com li havien fet el llit altres vegades. Ella va encapçalar el grup de treball que va pactar amb els veïns la reforma de la plaça Lesseps. Si la ciutat ha viscut mai un bon exemple de procés assembleari, és aquest. Però quan va acabar la feina i va elaborar l’informe final, el regidor de Gràcia, que ales-hores era Ferran Mascarell, va obrir el calaix de sota de tot d’un arxivador del seu despatx i el va desar allà. I allà s’hi va

quedar durant anys. El que es va executar després és tota una altra història. Doncs malgrat aquesta bufetada, González va tornar a confiar i va acceptar anar a les llistes. Li van enco-lomar Ciutat Vella, un districte que a més dels conflictes in-terns, estava enfrontat amb el moviment veïnal per l’actitud prepotent dels regidors que la van precedir.

Els primers mesos del seu mandat va omplir la seva agen-da amb reunions de veïns i va anar rentant la roba bruta dins de casa. No estava d’acord amb l’hotel del Palau de la Mú-sica però per disciplina de grup va acceptar iniciar un procés, com el que va fer a la plaça Lesseps, per suavitzar el pro-

Els afers de l’hotel del Palau, dels apartaments turístics i les llicències d’obertura concedides de forma fraudulenta a establiments comercials i d’oci han marcat l’etapa final dels trenta anys de govern del PSC a l’Ajuntament de Barcelona.

Funcionaris encausats/empresonats: Heliodoro Lozano (cap de llicències de Ciutat Vella. Quan ja estava sota sospita, el van destinar a Nou Barris. Empresonat el desembre del 2009, va sortir en llibertat el juny del 2010. Va demanar per incorporar-se a l’Ajuntament. Soci del prostíbul Bailén 22); Eduard Cabestany (inspector de llicències de l’Eixample. Va ser jutjat el març del 2011 junt amb set implicats més, dos dels quals també funcionaris); Elena Ariza (cap de l’assessoria jurídica de Ciutat Vella); Manuel Martínez (inspector de llicències de Ciutat Vella que arran d’unes denúncies va ser traslladat a l’Eixample. Va anar a la presó per extorquir locals d’oci); Julián López Sánchez (funcionari del districte de l’Eixample, cobrava comissions per agilitzar llicències).

Privats imputats: Joaquim Quílez (enginyer. Cap extern de la trama. Elaborava els informes que

els particulars havien de presentar a l’Ajuntament. Implicat també en el cas dels prostíbuls Saratoga, Riviera i Bailén 22. Va passar sis mesos a la presó i aquest març ha tornat a ser jutjat per la trama de l’Eixample); Ignasi Martí (enginyer i excunyat de l’inspector de llicències de l’Eixample Eduard Cabestany. Jutjat el març del 2011); Carles Díaz (arquitecte del despatx d’Oscar Tusquets que va elaborar el projecte de l’hotel del Palau de la Música); i 25 empresaris més que van pagar suborns per obtenir llicències d’obertura.

Càrrecs que han continuat després dels escàndols: Ramon García Bragado (cinquè tinent d’alcalde); Enric Lambies (director jurídic de l’àrea d’urbanisme de

l’Ajuntament); Ramon Massaguer (gerent d’infraestructures i urbanisme); Mariona Carulla (presidenta del Palau de la Música i ara implicada en el frau fiscal de l’empresa Agrolimen, que és de la seva família).

Patums: Ricard Bofill (arquitecte de l’hotel Vela); Oscar Tusquets (arquitecte del primer projecte de l’hotel del Palau de la Música).

Converses telefòniques gravades per la policia entre Quílez i/o Lozano i els següents càrrecs públics: Roger Pallarols (regidor de Comerç, exsecretari de l’agrupació

socialista de Ciutat Vella i conseller de districte); Víctor Badia (militant d’Unió que l’any passar va plegar de conseller del districte); Francesc Salvador (exconseller del PSC de Ciutat Vella); Joan Albert Dalmau (gerent de Seguretat de l’Ajuntament).

Han arribat a judici irregularitats que afecten 34 edificis de Ciutat Vella que van obtenir llicències de la trama corrupta pels següents conceptes; pisos segregats que no complien la llei; certificats falsos; establiments que van obrir sense els requisits que marquen les ordenances; ordres de cessament d’activitat que no es van executar...

Els privats donaven uns 70.000 euros de mitjana per “mordida”.

A Ciutat Vella hi ha 123 hotels, 108 pensions, entre 574 i 650 apartaments turístics i 1.271 bars malgrat el pla d’usos que limita aquestes activitats. No estan diferenciats els prostíbuls.

En un sol dia, el 31 de desembre del 2006, van entrar en el registre de Ciutat Vella 675 sol·licituds d’apartaments turístics, i d’aquest total, 661 estaven signades per Joaquim Quílez. 281 van ser denegades però se suposa que funcionen.

Noms propis i altres detalls de la trama

D’equerra a dreta, Heliodoro Lozano, Joaquín Quílez, Ramon García Bragado i Mariona Carulla. A sota, els arquitectes Ricard Bofill i Oscar Tusquets

lTots els antecesors de l’exregidora González van fer cas omís de les denúncies dels veïns de Ciutat Vella


Les AVV, als jutjats

La Favb i les associacions veïnals de la Barcelona Vella han estat molt actives en la lluita contra la corrupció. Recollida de signatures, protestes als consells de districte, manifestacions... A aquestes accions s’ha afegit una intensa labor de denúncia als tribunals.

Hotel del Palau de la Música. La denúncia per irregularitats presentada per les associacions del Casc Antic i En defensa de la Barcelona Vella va donar lloc a la imputació de la cúpula d’Urbanisme, amb el tinent d’alcalde Ramon García Bragado al capdavant. La instrucció ha acabat. Les defenses han demanat arxivar el cas i la jutgessa ho ha desestimat. Les entitats estan pendents que es convoqui el judici. Administrativament, l’actuació està suspesa i l’hotel no es construirà.

Saqueig del Palau. La Favb es va personar com a acusació popular i el jutge va imposar una fiança de 6.000 euros. La quantitat es va aconseguir de la venda de bons d’ajuda. Com que el jutge volia fora la Favb, va obligar l’entitat a compartir acusació amb la Diputació de Barcelona (que és part implicada). La Favb va decidir abandonar.

Comissions fosques. La Favb es presenta com a acusació popular en la causa del pagament de comissions, mitjançant el Palau, de l’empresa Ferrovial a CDC. Està imputat l’extresorer de Convergència Daniel Osácar. Per a l’Agència Tributària és receptor de 2,33 milions d’euros. Una altra vegada s’exigeix fiança de 6.000 euros. La Favb ha recorregut.

Funcionaris corruptes. Davant les irregularitats amb les llicències a apartaments turístics, l’AV del Gòtic i la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella van exigir l’obertura d’una investigació independent, amb participació veïnal, sense obtenir resposta.L’AV del Gòtic i veïns afectats han exercit d’acusació popular i particular contra la trama encapçalada per Lozano i Quílez. Finalment va ser admesa sense haver de pagar fiança.

jecte i arribar a un consens. En aquests primers temps pas-sejar amb ella pels carrers del Raval era sorprenent; tots la coneixien, tothom la saludava. La majoria li somreia. Les ma-les cares ja vindrien després. González va intentar, com anys enrere a la plaça Lesseps, pro-cessos participatius. Però la Casa Gran no estava per or-gues. Això es veia des de fora. Ella potser no. Els periodistes que feien informació munici-pal, conscients que la Itzíar era una rara avis, la van trac-tar amb una suavitat i condes-cendència inusuals. A tots ens inspirava tendresa i una mica de llàstima. I tots pronostica-ven que plegaria abans d’hora. Era una mort anunciada.

Moviment de funcionaris

En aquesta primera etapa va aconseguir fer fora l’Heliodoro Lozano, l’inspector quaranta vegades denunciat pels veïns. L’expulsió de Lozano només va ser possible després que un despatx d’advocats l’acusés de donar llicències en temps rè-cord i sense complir els requi-sits. No devia fer els favors de franc, perquè va passar d’es-tar en números vermells l’any 2001 a tenir diversos pisos, nou motos i a fer tres ingressos de 5.000 euros en el seu compte corrent en un sol dia. A més de Lozano, la regidora fa fora de Ciutat Vella quatre funcionaris més que es reparteixen per al-tres districtes i dels qui no se sap el nom.

Però com que la màqui-na municipal funciona com funcio-na, a Lozano no el van enviar a casa. El van destinar a Nou Barris i durant mig any va ser el director de llicències d’aquest districte, la matei-xa responsabilitat que havia tingut a Ciutat Vella on havia donat, que se sàpiga, unes 800 llicències de pisos turístics. A una altra funcionaria col-laboradora de Lozano, Elena Ariza, que era cap de l’asses-soria jurídica de Ciutat Vella, la van enviar a Sarrià i a un tercer funcionari a l’Eixam-ple. No hi van anar a engan-xar segells. Hi van anar a fer la mateixa feina per la qual estaven sent investigats. Hau-rien de passar encara molts mesos perquè es comencés a destapar la trama que potser mai no es coneixerà del tot perquè sovint les víctimes, els comerciants extorsionats, també es van beneficar de la corruptela. I denunciar-ho sig-nificaria en molts casos auto-inculpar-se.

Però hi ha excepcions. Jo-sep Ramon González, de la bo-tiga De tot al Born, va explicar a l’Avui que la seva vida s’ha-via convertit en un infern per culpa de Quílez i dels funciona-ris que l’extorquien. Ho va ex-plicar el 2 d’abril del 2009, un dia després que comencés el primer judici contra la trama dels funcionaris corruptes de l’Eixample (el març del 2011 es va celebrar un altre judici con-tra la trama d’aquest districte

i amb tres funcionaris més im-plicats). Un altre botiguer del passeig del Born va explicar que havia pagat 16.000 euros per una botiga que es va obrir fraudulentament i que després l’Ajuntament va tancar. Emili Cota, aleshores president de la Plataforma de la Ribera, va explicar el cas d’un puticlub

del carrer Consell de Cent que també havia aconseguit la lli-cència de sota mà. El líder veï-nal Pep García va fer afegir a la llista un establiment molt polèmic del carrer Hospital que també va acabar tancant. I Carmen Ahijado, que aleshores

ja tenia clausurat el seu bar Donagal de Ciutat Vella i que pesava contra ella una pena de cinc anys de presó, també es va despatxar a gust contra els funcionaris. El propietari del popular bar El Pastís va denun-ciar pressions per part d’Heli-odoro Lozano...

Esclata l’afer del Palau

Ja hem arribat a mitjan 2009 i està a punt d’esclatar l’afer del Palau de la Música. Men-trestant la Barceloneta, la nineta dels ulls de l’Itzíar González, es revolta contra la construcció de l’hotel Vela i de retruc contra la regidora. Mal-grat la dura protesta popular, l’hotel s’inaugura el primer de setembre del 2009 i can-via per sempre l’sky line de la ciutat. Aquell mateix mes es-clata l’afer de l’hotel del Pa-lau. Aleshores Itzíar González i dues col·laboradores seves ja havien rebut insults i amena-

ces de mort i uns facinerosos violen el domicili de la regi-dora i s’emporten l’ordinador. L’Ajuntament li dóna protec-ció policial però només li man-té uns dies. Acabaria dimitint l’abril del 2010.

A finals de l’any passat el moviment veïnal de Ciutat Vella va demanar al districte que es formés una comissió per inves-tigar les trames corruptes. Però l’Ajuntament només ho accepta a mitges. Es nega que la recer-ca retrocedeixi fins a l’any 2000 i no vol ampliar la investigació fora de Ciutat Vella.

“No hi ha un pam de net. Si-guin del color que siguin, quan s’hi queden massa anys acaben mangant”, diu la Pepita C. de la Rambla del Poblenou. La se-nyora Mercè P. del carrer Ma-jor de Sarrià, com que té més pedigrí, ho diu més finament: “Si es perpetuen en el poder es creuen invulnerables i acaben prevaricant”.

lLa trama potser mai no s’aclarirà: les pròpies víctimes extorsionades es van beneficiar de la corruptela

mANEl sAlA “ulls”L’hotel Vela, construït a 20 metres de la costa

Un any i mig després d’inaugurar-se, un jutge acaba d’admetre a tràmit un contenciós administratiu contra l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament de Barcelona per haver permès la construcció d’aquest edifici que ha canviat per sempre la línia del cel de la ciutat i que ha privatitzat un espai que hauria de ser públic.

El contenciós, presentat per l’AV de l’Òstia, la Plataforma Defensem la Barceloneta i 8 entitats més, denuncia irregularitats en el procés de tramitació. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, els veïns al·leguen que tant la llicència d’obres com l’ambiental es van atorgar per uns terrenys on “de cap manera es podia construir un hotel”. A l’Autoritat Portuària

la denuncien per “la concessió d’ús privatiu d’uns terrenys que són de domini públic”. El jutge va sol·licitar documentació als denunciats: l’Ajuntament la va enviar parcialment i el Port de Barcelona s’ha negat a fer-ho.

A la pàgina web de l’hotel encara es pot llegir que s’ha edificat sobre uns terrenys “ganados al mar por la Autoridad Portuaria y que son de dominio público”. També recorda que l’arquitecte, Ricard Bofill, va ser obligat a reduir l’alçada de l’edifici pel fet de ser “massa contundent” i que aquesta es l’única crítica que es va “atrevir” a fer l’oposició.

La llei de costes prohibeix les edificacions a menys de 100 metres de la costa. L’hotel està a 20 metres.

L’hotel Vela, investigat per il·legal

ANDRÉs NAYA

CARRER118 maig 2011 PUBLICITAT 6

Activitats. Segon trimestre de 2011

Llista Preinscrits FAVB: Adjudicació d’habitatges de les promocions:

• Ciutat de Granada,44 • Nou de Sant Francesc, 1012 • Sant Pere més baix, 92/ Sant Pere mitjà, 64

Lliurament de claus. El pròxim dia 19 d’Abril de 2011, a les 18.30, es farà l’acte de lliurament de claus de la promoció Almogàvers 215, de la ciutat de Barcelona. La promoció la portat a terme la COOPERATIVA POR FONT SCCL, i consta de 94 Habitatges amb Protecció Oficial de Règim General. Acte de primera pedra. El proper dia 12 d’abril de 2011, a les 17 hores, està previst fer l’Acte Protocol�lari D’INICI D’OBRES de la promoció situada al carrer Fluvià 122138, de la ciutat de Barcelona. La promoció la porta a terme la COOPERATIVA PROJECTE HABITAT 2000 SCCL, i consta de 28 Habitatges amb Protecció Oficial de Règim General . Promocions amb habitatges per adjudicar.

• Tremp (Lleida), (HPO, de la Cooperativa TERCER MIL�LENNI, SCCL). • Pla del Penedès, de la Cooperativa LLARS DE CATALUNYA, SCCL, habitatges protegits. • Sta. Coloma de Cervelló, de FIC, SL, habitatges lliures. • Albons (Girona), de NORDEST, SL, cases unifamiliars.

Promocions en curs

• Almogàvers 199, Barcelona, de la Cooperativa PROHA, SCCL, 64 habitatges HPO. • Almogàvers 215, Barcelona, de la Cooperativa FONT, SCCL, 94 habitatges HPO. • Pamplona 112, Barcelona, de la Cooperativa PROHABITAT 2000, SCCL, 24 habitatges HPO. • Leiva/Cap Guaita, Barcelona, de la Cooperativa DEL TEU BARRI, SCCL, 27 habitatges HPO. • Sant Pere més Baix, 6771, Barcelona, Cooperativa FONT, SCCL, 16 hab. Preu Concertat. • Bolívia 202, Barcelona, de la Cooperativa PROHABITAT 2000, SCCL, 17 habitatges HPO. • Fluvià 122, Barcelona, de la Cooperativa PROHABITAT 2000, SCCL, 28 habitatges HPO.

Programes Mi Vivienda al Perú i Minha Casa Minha Vida a Brasil. Els Governs de Perú i Brasil han posat en marxa des de fa pocs anys els programes Mi Vivienda (Perú) i Minha Vida Minha Casa (Mi vida Mi casa) per fer front a la creixent demanda d’habitatge protegit i cubrir l’enorme dèficit d’aquest tipus d’habitatge per les classes més desfavorides. Aquests programes es basen en la promoció d’un gran número d’habitatges a l’any, la facilitat creditícia i les ajudes governamentals. S’han reduït de manera molt significativa la llista de tràmits burocràtics per accedir al prèstec hipotecari. Es redueix també la tassa d’interès hipotecari i la financiació pot arribar fins al 100 % del preu de l’habitatge. Les ajudes poden arribar a cobrir fins els 30 % del cost de l’habitatge.

Plaça Sant Agustí Vell, 2-4. 08003 BARCELONA. Telèfons: 934883113 / 934882010 Fax: 933428271 Mail: [email protected]


Felip Puig, arribar i moldre a 130 km/h

dAvId fERNáNdEzperiodista

“S’ha acabat la impunitat”. Amb aquestes paraules, pronunciades el 23 de gener després del desa-llotjament policial a la Casa de la Vaga -a l’antic Palau del Cinema de la Via Laietana-, el nou conseller d’Interior oficialitzava la seva ar-ribada al Departament. De forma contundent i irada: amb un des-plegament massiu contra 418 acti-vistes socials que no cometien cap delicte i només protestaven contra les retallades de les pensions. Tots van ser identificats, entre les 11 i les 3 de la matinada, i 32 d’ells traslladats a comissaria. L’Assem-blea de Barcelona que va impulsar

l’ocupació li va respondre l’ende-mà mateix que s’havien vulnerat garanties processals i que “en una democràcia, els desallotjaments els ordenen els jutges i no els go-vernants”.

Només 29 dies després, la justícia donava la raó a tots els activistes i li baixava els fums al nou conseller en el seu propòsit d’engegar la legislatura crimina-litzant la dissidència i l’oposició ciutadana a les retallades socials. El dilluns 21 de febrer el jutjat d’instrucció número 29 de Bar-celona decretava l’arxiu de la causa i negava la major: cap dels 418 activistes havia comès cap delicte. Pocs mitjans se’n van fer ressò d’una absolució que va deixar, a més, interrogants in-quietants, particularment en allò relatiu a l’existència de fitxers il·legals de caràcter ideològic. I és que, malgrat que no disposa-va d’antecedents penals, Interior va filtrar que de les més de 400 persones identificades “126 eren antisistema, 39 independentistes i 13 anarquistes”. ¿1984 al 2011? En tot cas, la primera aposta re-pressiva del conseller, amb tic autoritari de persecució, s’ha es-tavellat als jutjats. Als mateixos jutjats on va trucar personalment la matinada del 22 de gener per forçar un desallotjament que, posteriorment, s’ha acreditat que

es va realitzar sense cap mena d’ordre judicial.

Codi anul·lat i càmeres bordesOn Felip Puig –un dels homes forts del nou govern– sí que va ser dràs-ticament puntual i eficaç va ser a l’hora d’ordenar l’eliminació del Codi d’Ètic de la Policia impulsat per ICV en l’anterior legislatura. La supressió del codi deontològic

va suposar la immediata dimissió voluntària de l’exfiscal Carlos Ji-ménez Villarejo, president del Comitè d’Ètica. Per contra, Fe-lip Puig va haver de desdir-se de la promesa electoral d’eliminar les càmeres de videovigilància a l’interior de les comissaries. Amb un particular argument re-corrent: en una carta adreçada a la Coordinadora Catalana per a la

Prevenció de la Tortura, el conse-ller va adduir que les mantindria per evitar “denúncies falses per maltractament”. En declaraci-ons a “Carrer”, l’advocat Jaume Asens, membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, ha insistit que “les continuades manifestacions del conseller palesen el reforç de la lògica policial, de la defensa quasi burocràtica i sense mati-sos de la corporació i del recurs fàcil a la mà dura policial”. “Tot plegat”, adverteix el lletrat, “es-devindrà, segurament, un clar re-trocés en matèria de drets civils i llibertats en els propers anys”. En aquest sentit, cal recordar que Puig també ha eliminat la unitat de mediació, en fase experimen-tal, que s’havia constituït durant l’anterior mandat de Joan Saura. I que en paral·lel, ha adquirit nous estris repressius als conflic-tes urbans: una nova pilota de golf disparada per uns llançadors d’alta tecnologia militar suïssa que complementaran les ja exis-tents pilotes de goma. Tot plegat, en plena iniciativa de l’Associació Stop Bales de Goma per demanar la prohibició total d’aquesta mu-nició, que en els darrers dos anys ha provocat la pèrdua d’un ull a quatre ciutadans.

Propaganda de mà dura per fora i tot de contradiccions per dins, les càmeres de videovigilància o el revés judicial no són l’únic gripau que s’ha hagut d’empassar Felip Puig. L’anunciadíssima supressió de la limitació de la velocitat en els accessos de Barcelona ha que-dat finalment ponderada i reduïda a la proposta de “velocitat varia-ble”: amb un reconeixement im-plícit del descens de la sinistralitat i el decreixement de les taxes de contaminació atmosfèrica que ha implicat la mesura.

Per impunitat, la del 3%Fet i fet, els 100 primers dies de Felip Puig i Godés al capdavant de la conselleria d’Interior es mouen entre l’obsessió securitària i la defensa a ultrança del cos, entre el soroll eixordador de la propa-ganda i operacions ja qüestiona-des judicialment. 100 dies que queden condensats en una pa-radoxa inevitable. En el país del 3%, “la fi de la impunitat” pre-gonada pel conseller es va anun-ciar només dos dies després que el Govern d’Artur Mas remetés un escrit als jutjats sol·licitant la no imputació de Daniel Osàcar, tre-sorer de CDC, i Àngel Colom. Tots dos implicats i imputats en el frau massiu del Palau de la Música Ca-talana protagonitzat per Fèlix Mi-llet. L’Agència Tributària dóna per demostrat que CDC va cobrar co-missions per l’adjudicació d’obra pública a Ferrovial. En concret, en les obres de la Ciutat de la Justícia i de la línia 9 del metro. ¿Qui signava aquelles adjudicaci-ons? L’aleshores conseller d’Obres Públiques, Felip Puig, que ha arri-bat al càrrec anunciant la fi de la impunitat. De quina?

El conseller d’Interior s’estrena suprimint el Codi d’Ètic de la Policia, ordenant la identificació massiva de 418 activistes socials i anunciant nova munició per a les unitats antiavalots

Només arribar, el primer que Felip Puig va retallar van ser les polítiques per a l’eradicació de la violència sexista. I ben aviat: el 4 de gener el DOGC publicava la reestructuració del Departament, que implicava directament la supressió del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Indiscutit en la legislatura anterior i amb un ampli consens, el programa havia fixat una estratègia comuna en la lluita contra la violència masclista, s’havia dotat d’un pressupost de 90.000 euros i havia assolit la instal·lació d’unitats d’atenció a la víctima en totes les comissaries, havent impartit formació específica a 5.200 agents de la policia autonòmica i local. Interior sosté que la supressió es transformarà en una política permanent transversal, encara inconcretada, però per a l’exresponsable del programa, Alba García, la decisió evidencia que “aquesta lluita deixa de ser una prioritat” i que la seva importància es dilueix i resta sense coordinació. García ha recordat que el programa eliminat tenia rang de subdirecció general i que al Govern Basc té rang de Direcció General.

Violència sexista: Interior suprimeix el Programa

de Seguretat

fAbIo PItRolAConcentració contra l’ús de les bales de goma per part de la policia

ARxIuPolicia secreta amb estètica “antisistema” preparada per actuar davant l’ocupació del Palau del Cinema

Els homes de Puig

lLa supressió del codi deontològic de la Policia va suposar la immediata dimissióde l’exfiscal Villarejo

La nit del 27 d’abril es va suicidar Patrícia Heras, que complia pena de presó a Wad-Ras arran dels incidents que van tenir lloc el 4 de febrer de 2006 al carrer Sant Pere més Baix i on un agent de la Guàrdia Urbana va resultar ferit de gravetat per l’impacte d’un objecte contundent en una trifulca en un grup nombrós de joves que celebraven una festa nocturna. Al lloc dels fets van ser detinguts en Rodrigo, en Juan i l’Alex, a qui se’ls va acusar d’intent d’homicidi, malgrat la manca de proves acusatòries més enllà de testimonis policials contradictoris sobre com s’havia procedit l’agressió. La Patrícia i el seu amic Alfredo ni tan sols hi eren, sinó que foren detinguts a l’Hospital del Mar al matí següent quan havien anat a curar-se d’unes ferides causades per un accident de bicicleta.

El judici celebrat el gener de 2008 sota una forta pressió mediàtica i institucional, donat que l’agent de polícia havia quedat tetraplègic, va acabar amb la condemna a presó de les persones encausades malgrat la manca de proves i el fet que sempre es declaressin innocents. El 28 d’abril es va celebrar una manifestació protestant per la mort de la Patrícia que acabà a la presó de Wad-Ras. La Favb ha emès un comunicat expressant la seva indignació i exigint una revisió urgent del judici.Redacció

Se suicida una de les

empresonades pels fets del 4F


Barraques de Barcelona, de l’oblit a l’homenatge

MERCè TATjERhistoriadora

Són les paraules de Julia Aceituno, antiga habitant del barri de barra-ques del litoral barceloní, per de-manar que es faci visible aquella realitat oblidada en què van haver de malviure milers de persones.

El barraquisme, com d’altres formes d’habitatge informal, va ocupar una gran part de la història urbana i social de Barcelona. Però va ser una història primer amagada i després menystinguda i oblidada; només alguns periodistes com Jo-sep Maria Huertas, Jaume Fabre i Paco Candel la reflectiren en els seus articles i la van rescatar de l’oblit quasi total en què havia cai-gut d’ençà la nova etapa de “La

ciutat dels prodigis” que ha esde-vingut Barcelona a finals del segle XX amb les Olimpíades i el Fòrum de les Cultures.

El barraquisme, a una part dels barcelonins de la generació de postguerra, ens portava records. Uns hi van néixer i viure, altres hi van treballar com a metges, sacer-dots, mestres, assistents socials; uns quants hi anaren a fer obra so-cial. La majoria de barcelonins van ser mers espectadors de la seva eradicació, sovint sobtada per ra-ons urbanístiques o esdeveniments militars (Setmana Naval) o religio-sos (Congrés Eucarístic).

Un grup de joves historiadors i antropòlegs es van interrogar sobre el barraquisme de Barcelona durant el franquisme i els primers anys de la democràcia. Gràcies a un ajut de l’IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya) del Depar-tament de Cultura de la Generali-tat i al suport de la Universitat de Barcelona van iniciar una recerca sobre les barraques de Barcelona que es realitzà entre 2004 i 2008.

L’exposició Barraques. La ciutat informal que tingué lloc al MUHBA (Museu d’Història de Barcelona) del juliol del 2008 al febrer del 2009 va ser el primer resultat de l’àmplia recerca duta a terme per aquests joves (el grup Pas a Pas). El segon ha estat el llibre Barraques. La Bar-celona informal del segle XX, pre-sentat el març del 2011 i que om-ple un buit en el coneixement d’un període de la història de la ciutat.

La Veu del Carrer també fou sensible al record d’aquella Bar-

celona i d’aquells barcelonins, materialitzat en un ampli Dossier: “Memòria del barraquisme” en el número 106 del maig del 2008.

La ciutat oblidada és el títol d’un documental, obra dels perio-distes Alonso Carnicer i Sara Grimal, que es presentà a Barcelona i altres ciutats el novembre del 2009 i es difongué per TV3 el gener del 2010, amb un gran ressò. El rigor i la cons-tància d’aquests dos periodistes els van portar a trobar nous protago-nistes del barraquisme barceloní. Com Julia Aceituno i el seu germà, vinguts a Barcelona des d’un poble de Jaén a la dècada del 1950; les barraques del Somorrostro van ser l’únic lloc que la ciutat va oferir a aquesta família treballadora, que com moltes d’altres van ajudar a construir la Barcelona d’avui.

S’inicia la reivindicacióLes paraules de Julia Aceituno que encapçalen aquest article i que reclamaven un record per als habi-tants del Somorrostro i per als dels altres barris de barraques de Bar-celona han esperonat aquests dar-rers mesos una forta reivindicació. Una Comissió Ciutadana ha adreçat a l’Ajuntament de Barcelona una petició per recuperar la memòria del barraquisme i d’aquells que el van viure. Ha rebut més de 800 adhesions personals i les de 81 en-titats veïnals, acadèmiques, cívi-ques, professionals i culturals per al que seria un acte de justícia i de reconeixement. La petició ciutada-na es pot sintetitzar en tres punts.

En primer lloc, la restitució del nom del Somorrostro a un tram de la platja de Barcelona. Un nom que va tenir al llarg de moltes dècades i que també va ser el d’una barri-ada existent a la platja, entre la Barceloneta i el Poblenou, d’ençà la dècada del 1870 al 1879. Hi van

viure uns 15.000 barcelonins en hu-mils i precàries estances.

En segon lloc, la senyalització amb monòlits commemoratius de cadascun dels quatre conjunts de barraques més grans i represen-tatius de la ciutat (Somorrostro, Montjuïc, la Perona i el Carmel), que recordi als que hi van néixer i residir i a tots els ciutadans, l’es-forç i la lluita que s’hi va haver de fer per viure amb dignitat, i per so-lucionar les mancances dels que fo-ren veritables barris de Barcelona.

En tercer lloc, la col·locació de nou elements de senyalització per

recordar la ubicació d’altres nuclis de barraques concrets i de gran im-portància històrica: Camp de la Bota, Rere Cementiri del Poblenou, Can Tunis, Poble-sec, Tres Pins, Diagonal-Santa Gemma, Raimon Casellas, Francesc Alegre i Santa Engràcia.

Les gestions realitzades per la “Comissió Ciutadana per a la recu-peració de la memòria dels barris de barraques” han aconseguit la resti-tució del nom de la platja del So-morrostro i el compromís de l’Ajun-tament i de l’alcalde Jordi Hereu de col·locar els monòlits i les peces de senyalització proposades; actual-ment, ja està en curs el disseny.

El dia 23 de març es va posar la placa amb el nom de “Platja del Somorrostro”. La cerimònia va ser un acte molt emotiu amb la inter-venció de diferents membres de la Comissió Ciutadana, del geògraf i urbanista Jordi Borja i de la Julia Aceituno que juntament amb l’al-calde Jordi Hereu descobrí la pla-ca. L’assistència d’un bon nombre d’antics barraquistes del Somor-rostro així com d’altres nuclis de barraques acompanyats per veïns del barri de la Barceloneta i del Po-blenou i per membres de diferents entitats ciutadanes convertí l’asso-lellat dia de primavera en una ce-lebració cívica amb la qual Barcelo-na saldava l’oblit d’una part de la seva història. Una instal·lació arran de platja just davant de l’Hospital del Mar i del Centre de Recerca Bi-omèdica explica la història del So-morrostro i la propera senyalització

dels altres nuclis barraquistes.Pocs dies després es va inaugu-

rar al cim del turó de la Rovira un espai patrimonial que ha rehabi-litat la bateria antiaèria i les res-tes del barri de barraques que hi va sorgir en la postguerra. Serà un punt imprescindible per al conei-xement dels anys del barraquisme. El MUHBA, que ha dirigit el projec-te, també acaba de presentar la guia d’història urbana Barraques/BCN, amb un plànol de les princi-pals zones de barraques.

Aquestes iniciatives encoratgen a seguir endavant per complir el desig de molts barcelonins de re-cordar aquells conciutadans que varen haver de sobreviure en dures condicions socials, laborals i d’habi-tatge, que van organitzar formes de convivència i van imaginar solucions no sempre acceptades i que només en alguns casos van reeixir gràcies a lluites aferrissades com les del Car-mel, que es van perllongar vint anys.

“... I el Somorrostro, on és? Perquè hi va ser, allà, el Somorrostro. Crec que els que hi hem viscut ens mereixeríem almenys que en les plaques de l’Ajuntament hi posés Somorrostro. Perquè és com un homenatge per als qui hi vam viure; no només per a nosaltres, sinó per a tots.”

ANdREA MINguIllóNEl 23 de març es feia oficial el nom ‘Platja del Somorrostro’

lEl barraquisme, història urbana i social de Barcelona, va ser primer amagat i després oblidat

La Comissió Ciutadana per la recuperació de la memòria del barraquisme està forma-da per Alonso Carnicer, Sara Grimal, Custodia Moreno, Jordi Giró, José Molina, Jau-me Fabre, Oriol Granados, Rafel Usero i Mercè Tajer.Grup Pas a Pas: X. Camino; O. Casasayas; M. Díaz; F. Muñoz. Coordinació: Cristina Larrea i M. Tatjer.

En blanc i negre, Setmana Santa al Somorrostro el 1953 i construcció de la capella Sant Joan Bosco el 1949 (Xavier Vallory March). Família Aceituno als anys 50 (col·lecció família Aceituno). En color, acte d’inauguració de la placa que recordarà la ubicació del barri del Somorrostro (fotos Dani Codina i Andrea Minguillón)


És l’hora dels memorialsJAumE FAbREperiodista i historiador

Fa cinquanta anys, quan es parla-va de monuments tothom pensava abans que res en les estàtues erigi-des en carrers i places de la ciutat en honor de prohoms o col·lectius amb mèrits sovint dubtosos, com ara haver-se enriquit amb el tràfic d’esclaus o haver bombardejat la ciutat. També es pensava en els monuments de Setmana Santa, una mena d’altars especials, molt guar-nits i plens de llum que justificaven passejades de la gent per visitar-los en aquells dies mancats d’altres distraccions.

Dels monuments litúrgics ja només se’n recorden els vells. I l’aparició d’una aristocràcia d’ar-quitectes i la necessitat de tenir ocupat el turisme massiu ha anat donant a la paraula monument un altre significat preferent. Ara, si s’esmenta un monument a un jove, pensa sobretot en un edifici nota-ble, digne de ser visitat, modernis-ta, a ser possible, o gòtic, ni que sigui d’imitació.

Calia, doncs, trobar una nova expressió per referir-se als monu-ments commemoratius o d’home-

natge a persones, principalment escultures, i així es va inventar, a les acaballes del segle XX, el concepte d’art públic, que té l’avantatge que permet incloure-hi les peces artístiques posades en carrers i places que no són es-cultures, i també aquelles que no tenen cap significat d’homenatge a ningú, sinó que són simplement decoratives.

A les tradicionals escultures fi-guratives s’hi ha anat afegint mol-tes peces abstractes i també altres

que utilitzen tècniques audiovisu-als, encara que aquestes últimes acostumen a funcionar pocs dies més enllà de la data d’inauguració.

Però sempre surten nous con-ceptes i l’últim ha estat el del memorial. ¿Se l’ha de considerar art públic? Els memorials no acos-tumen a tenir plantejaments artís-tics, sinó bàsicament informatius. ¿Se l’ha de considerar un monu-ment? Ho és, en el sentit d’home-natge a persones o col·lectius que tenia originalment, però no és en l’accepció turística que ha anat prenent darrerament el mot. ¿Què és doncs un memorial?

Com tantes altres coses, és un

invent francès que hem adaptat sense gaires canvis. Els llocs de memòria són aquells on van tenir lloc moments significatius de la nostra història col·lectiva, especi-alment aquells que fan referència a fets que van implicar les classes populars. Per recordar allò que hi va passar s’hi posen uns plafons informatius o es creen recorreguts que s’acostumen a fer amb un guia. Pot ser el camí de l’exili, poden ser llocs o instal·lacions de la guerra civil (búnquers, refugis antiaeris, emplaçaments de canons) o poden ser escenaris urbans desapareguts, com els dels barris de barraques. I tantes altres coses.

D’aquesta manera es compen-sen els memorials franquistes que durant més de quaranta anys van tenir l’exclusiva en places i parets d’esglésies. Hi havia monuments als caídos arreu i moltes estàtues recordant la victòria dels sollevats contra la República. La seva retira-da ha estat lenta, tant, que fins a l’any 2011 (72 anys després de la fi de la guerra civil i 34 després de la fi del franquisme) no s’ha retirat d’un dels punts clau de la ciutat de Barcelona, la cruïlla Diagonal-passeig de Gràcia, l’escultura de Frederic Marès que s’hi va posar per commemorar la victòria fran-quista, precisament en el mateix

lloc on hi hagué el monument a Pi i Margall i les idees republicanes.

Retirada l’escultura de Marès i portada al museu, el problema és ara què fer amb el lloc on estigué. El medalló dedicat a Pi i Margall, obra de Joan Pié, i l’al·legoria de la República que hi hagué al cap-damunt de l’obelisc, guardats en un magatzem el 1940, els va portar l’alcalde Maragall a la plaça Lluch-major, on es van posar el 1990 so-bre una nova base arquitectònica dissenyada per Helio Piñón i Albert Viaplana. Va ser un de tants passos de funambulisme en el difícil camí de la Transició que va marcar el punt culminant de la idea d’Oriol Bohigas de monumentalitzar la pe-rifèria, de portar al suburbi art pú-blic de categoria, de dignificar els barris amb elements que ajudessin els veïns a identificar-s’hi.

Algunes veus reclamen ara que es torni a portar l’escultura de Vi-ladomat al lloc original, però els veïns de Nou Barris no es deixaran prendre un senyal d’identitat que ja s’han fet seu. I resultaria xo-cant, d’altra banda, recuperar un monument republicà en una plaça que porta el nom de Joan Carles I. Un nom que li va ser posat, cal no oblidar-lo, com homenatge al pa-per que va tenir el rei en l’estron-cament del 23-F.

Així les coses, millor deixar-les com estan. Aquella cruïlla ha estat sempre per a uns El Cinc d’Oros i per als altres, la plaça del Llapis. L’obelisc decoratiu pot estar allà ben sol i sense cap significat es-pecial. Millor que deixi de ser un lloc de memòria aquell que ho va ser sobretot per als franquistes. Que sigui, com tantes altres pla-ces de la ciutat, l’emplaçament d’una peça d’art públic de qua-litat dubtosa, l’obelisc obra dels arquitectes Adolf Florensa i Josep Vilaseca. I que s’aixequin en al-tres llocs memorials als silenciats per la dictadura.

ARxIuLa recuperació del conjunt històric i memorial va omplir de ciutadans el Turó de la Rovira el passat 27 de març

lL’art públic de finals del segle XX naixia per compensar l’exclusivitat dels memorials franquistes

Van haver de passar trenta anys des de la fi del franquisme perquè es creés la primera institució de l’Estat dedicada a recuperar la memòria democràtica. El Parlament de Catalunya va aprovar l’octubre de l’any 2007 la Llei del Memorial Democràtic, amb els vots a favor de PSC, ERC i ICV-EUiA, i els vots en contra de PPC i Ciutadans. CiU va votar a favor de l’exposició de motius de la llei i dels tres primers articles, que fixen les funcions del Memorial i la seva naturalesa i es va abstenir en els referents al govern de la institució.

Durant els seus tres primers anys d’existència, el Memorial ha treballat amb intensitat per recuperar el temps perdut. Ha creat una Xarxa d’Espais de Memòria, ha elaborat un cens de simbologia franquista encara existent a Catalunya, ha muntat exposicions, ha prestat suport jurídic a represaliats, ha col·laborat en l’obertura de fosses, ha donat suport a estudis, però per sobre de tot s’ha erigit en la veu que, a la manera que ho han fet des de fa molts anys altres països que van vèncer el feixisme, proclami la vigència dels valors democràtics i rendeixi homenatge als qui van lluitar

per les llibertats. El deute institucional amb aquests últims, després d’anys de silenci, havia començat a pagar-se, com una forma de compensació pels quaranta anys que van ser ignorats mentre es rendia homenatge permanent a les víctimes del costat franquista.

La gestió del seu primer director, Miquel Caminal, catedràtic en Ciència Política de la Universitat de Barcelona, va evitar tota mena de sectarisme i es va mantenir fidel a la voluntat expressada al Parlament de contribuir a la memòria de totes les víctimes de la guerra “per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials”.

Però el canvi de govern i l’adscripció de la direcció general del Memorial Democràtic a la conselleria de Joana Ortega, d’Unió Democràtica, ha frenat de cop l’empenta de l’organisme. Cessat el director, tancada la seva seu central a Via Laietana 69, amb una excusa tan lamentable com el soroll de l’aire condicionat i la manca d’higiene i seguretat del local, i repicant constantment les campanes sobre la necessitat que cal recordar també les víctimes de la rereguarda republicana -com si no s’hagués fet altra cosa durant quaranta anys-, el Memorial llangueix. Cal confiar que historiadors, entitats acadèmiques i grups socials propers a l’actual govern de la Generalitat sabran fer veure a la consellera la necessitat de seguir potenciant el Memorial, com una forma de normalitat democràtica i de respecte a les víctimes del franquisme.

Totes les víctimes

ARxIuEl Memorial Democràtic va exposar fotografies de la República i del franquisme en els mateixos llocs on van ser preses

CARRER118 Maig 2011 OPINIÓ 10

El n

inot

de

El R

oto

OpinióLa veu del

CARRER

jOsep maria mOntaner13 El final del ‘model

Barcelona’

Edita: Federació d’Associacions de Veïnsi Veïnes de BarcelonaObradors, 6-10 baixos08002 BarcelonaTelèfon: 93 412 76 00Fax: 93 412 58 88e-mail: [email protected]: www.favb.cat

Consell de direcció: Andrés Naya,Marc Andreu i Jordi Bonet

Cap de redacció i maquetació: Elia Herranz

Revisió ortogràfica: Roser Argemí

Consell de redacció: Gemma Aguilera, Néstor Bogajo, Sergi Cabeza, Luis Caldeiro, Vicent Canet, Anna Carlota, Dani Codina, Laura Díaz, Yaiza García, Daniel Gomis, Núria Jové, Jordi Martí, Joan Morejón, Maria Ortega, Ricardo Iván Paredes, Ignasi R. Renom, Isabel Rey, Alícia Tudela, Eva Vicens, Marc Villoro

Consell assessor: Manel Andreu, Anna Alabart, Roser Argemí, Jaume Asens, Alfons Barceló, José Miguel Benítez, Jesús Berruezo, Horacio Capel, Maria Favà, Josep Ramón Gómez, Maria Eugenia Ibáñez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueño, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José

Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro, Rosa Mª Palencia, Albert Recio, Ferran Segarra, Josep Lluís Rueda, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Ángel Valverde, Pau Vinyes

Portada: Ricardo HermidaMaqueta original: Joan Carles Magrans

Administració: Marga ParramonPublicitat: Isabel Mancebo

Fotomecànica i impressió: Imprintsa Telèfon: 93 878 84 03

Distribució: Trèvol MissatgersTelèfon: 93 498 80 70

La FAVB no està necassàriament d’acord amb les opinions que s’expressen als articles signats per particulars o col∙lectius. Es permet la reproducció sense modificacions de qualsevol contingut de la revista fent esment de l’autoria i sense finalitat de lucre, segons la norma copyleft

Imprès en paper ecològic de 80 gramsDipòsit legal B - 21300 - 1995Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

L’edició d’aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col∙laboració del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diverses entitats

la veu del Carrer

Tornem al carrerDesprés de gairebé un any sense sortir, tornes a tenir de nou un Carrer entre les mans. O a la pantalla, si te l’has descarregat en PDF. El llarg parèntesi s’explica per la profunda crisi interna que va viure la Favb durant el 2010 i de la que, afortunadament, el moviment veïnal n’ha sortit enfortit i renovat, amb visió unitària. Ho han fet possible el funcionament democràtic de les associacions veïnals i un intens procés de debat culminat en les concorregudes assemblees de la Favb del gener i l’abril passat.

Així com la nova junta de la Favb, renovada i rejovenida, és ara més àmplia i representativa dels barris, i exhibeix una major capacitat de treball en temps difícils, Carrer reapareix també amb més ganes que mai. I amb renovades forces. Les que calen per reforçar i posar al dia, en el context socioeconòmic i polític actual, un projecte que porta 20 anys agitant la informació, el debat i la crítica als barris i a la ciutat.

Som conscients que Carrer torna al carrer en un moment clau per dos motius. Per la crisi, que ja fa molts mesos -tres anys- que està castigant milers de persones, veïnes i veïns dels nostres barris. I per les eleccions municipals del 22 de maig que, independentment del resultat, sens dubte produiran canvis significatius a l’Ajuntament.

Les retallades socials de tot tipus amenacen de fer la situació encara molt més dura per a aquells que no hem causat la crisi. Mentrestant, els culpables (banquers, constructors, especuladors, alguns polítics...) se n’estan sortint sense que ningú els exigeixi, per ara, responsabilitats polítiques, econòmiques o fins i tot penals. La política i l’administració local, la més propera al ciutadà (però no sempre prou oberta i participativa), no és aliena a tot plegat. De fet, té molt a dir i s’hi juga molt en l’actual context de crisi.

Una ciutadania que també pot incidir en el seu futur si surt al carrer, com ja hem començat a veure aquí igual que en altres països europeus o, molt especialment, en el món àrab. És per això que ens produeix alegria tornar. Carrer, com a projecte col·lectiu, es mou de nou amb tothom qui està disposat a moure’s. Redactors, col·laboradors i activistes veïnals, periodistes, fotògrafs, dibuixants i tot tipus de professionals compromesos amb una visió crítica de la ciutat tornem al carrer. Amb la idea de sempre, dins de les nostres possibilitats, de seguir apostant per una informació crítica i de denúncia, rigorosa i independent però no neutral, al servei dels barris i d’una ciutat més justa i habitable.

Debat amb els alcaldablesCom cada vegada que hi ha eleccions municipals, la Favb organitza un debat amb els candidats a l’alcaldia de Barcelona, on els barris plantejaran les seves prioritats.

Hi participaran:

Jordi Hereu (PSC)

Ricard Gomà (ICV-EUiA)

Xavier Trias (CIU)

Jordi Portabella(Unitat per Barcelona)

Alberto Fernández Díaz (PPC)

Modera la periodista Rita Marzoa

Dimecres 11 de maig a les 19 hores

a la Casa del MarCarrer Albareda, 1-13Metro: Paral·lel, línies 2 i 3

MANIFESTACIÓ CONTRA LES RETALLADES

Defensem els nostres serveis públics!

a les 11 del matí a la plaça de Catalunya

DISSABTE 14 DE MAIG

NUCLEARS? NO, GRÀCIES!

Per un model energètic 100% sostenible

MANIFESTACIÓ DIUMENGE 5 DE JUNY

www.tanquemlesnuclears.org


LA CAMBRA FOSCA

EN POSITIU

Mariona CarullaVicepresidenta del Palau de la Música amb Fèlix Millet, davant dels seus nassos es va saquejar l’entitat. No es va assabentar de res. No va exercir la seva responsabilitat en el càrrec. Mai no va contrastar les poques dades que Millet explicava. Va substituir-lo en la presidència de l’Orfeó. Va convocar eleccions, es va presentar i les va guanyar al mes de novembre. El gener, Lluís Carulla i

alguns dels seus germans, entre ells Mariona, van ser imputats com a propietaris del grup Agrolimen per un impagament a la Hisenda Pública de 160 milions d’euros. Amb tot el que ha passat, i ara ella està imputada per un delicte fiscal, ¿no hauria d’haver dimitit del càrrec? Hauria estat exemplar.

Can Ricart, al límitLes naus centrals del conjunt patrimonial de Can Ricart, declarat d’interès nacional, es deterioren a marxes forçades per la falta de rehabilitació. Especialment, les naus del sistema tècnic motriu de la fàbrica, que són de propietat municipal, corren risc d’enrunament.

La BCN dels barris“Des de l’Associació de Veïns del Raval hem pres la decisió de crear un partit polític que es denominarà La Barcelona dels Barris”. L’anunci es va realitzar a la seu de l’associació. Aquesta iniciativa, primera a la nostra ciutat des que elegim democràticament els ajuntaments, creiem que confon moltes coses i perjudica la mateixa associació veïnal. Un partit polític pretén canviar la realitat des de les institucions. Agrupa aquells que comparteixen una manera de veure les coses i que concreten uns objectius en un programa polític. Les associacions de veïns són, des de la seva existència, pluralistes, unitàries. El seu objectiu és millorar el barri, treballar per la convivència, practicar el recolzament mutu. Poden formar part d’elles tots els veïns i veïnes del barri. Al marge de les seves opcions polítiques, els uneix el territori. Dues maneres diferents de fer

política. Barrejar-les confon, és un desencert.D’altra banda, el nom triat, La Barcelona dels Barris, es pren d’un projecte que existeix a la Favb des de 1991. Un treball que periòdicament es ve publicant en col·laboració amb les associacions i diferents professionals i que realitza una aproximació als barris de Barcelona, els seus límits geogràfics, les associacions existents, les característiques de la població, les reivindicacions prioritàries en cada moment... L’any 2008 vam actualitzar novament un projecte que té més de 20 anys d’existència. No volem ni podem reclamar la propietat privada d’aquesta denominació, no es comet cap il·legalitat donant aquest nom a un partit, però indica que el respecte al treball realitzat és nul. És enganyós, ja que els barris no formen part d’aquest partit, els barris no tenen un pensament i un cap únics. Lamentable. Temps de confusió. Per a alguns més que per a uns altres.

Calçotada sense calçotsLa regidora Assumpta Escarp ha aconseguit, per primera vegada en la història de Catalunya, que se celebri una calçotada sense calçots. Per tercer any l’AV del Gòtic organitzava aquesta festa popular. La regidora va prohibir, una setmana abans, que s’encengués el foc necessari per coure els saborosos calçots. Es va negar a trobar solucions. La festa es va celebrar i van assistir-hi 300 veïnes i veïnes. Els calçots van donar pas a una monumental paella cuinada en uns baixos de la plaça Sant Felip

Neri. “Ens volen castigar. No els agrada la nostra denúncia de la corrupció”, va manifestar una veïna a la festa.

Plataforma DrogològicaVan a contracorrent. Són valents. Una idea central els uneix: “Els consumidors de drogues no som un problema, sinó part de la solució”. Són una xarxa més d’activisme social, formada per associacions i persones per a la defensa dels drets dels consumidors de drogues. Volen reduir els danys i els riscos i augmentar el grau de sensibilització social, fomentant el diàleg i el debat a l’entorn del consum de drogues legals i il·legals. Compten amb el nostre recolzament i reconeixement. Més informació: www.plataforma-drogologica.org

L’altra Barcelona del segle XXFinalment ha aparegut el llibre-catàleg de l’exposició que va organitzar el Museu d’Història de Barcelona sobre barraquisme a Barcelona. Dirigit per la col·laboradora de Carrer Mercè Tatjer i Cristina Larrea, aquesta esplèndida obra no és només una memòria del passat que rescata, després d’anys d’oblit, el paper que van jugar els barraquistes, ciutadans, en la construcció de la ciutat del segle XX. És també una reflexió útil per al present i el futur de la nostra ciutat. Felicitem les autores i el Museu d’Història.

Premi per a M. Eugenia IbáñezLa periodista M. Eugenia Ibáñez ha rebut el Premi d’Honor de Comunicació Local, atorgat per la Diputació de Barcelona. Ens n’hem alegrat. M. Eugenia, Mei, ha trepitjat a fons els barris, ha contrastat les notícies, ha aixecat actes de lluites i injustícies. Va donar veu als que no solen tenir-la. Durant anys, en dictadura, transició i democràcia. A l’acte de lliurament va dir: “La

llibertat no ens ha fet millors, a l’inrevés, ens ha fet més dòcils, més còmodes, menys estrictes, més dúctils”. Però la M. Eugenia continua pensant que “aquesta professió [el periodisme] és molt maca, que la societat ens necessita i ens necessita fidels únicament al nostre carnet de periodista”. La Mei ha fet molts amics i amigues a la Barcelona dels barris. Un premi que en aquest cas no és un regal. És més que merescut.


El final del ‘model Barcelona’jOsEP mARIA mONtANERarquitecte

hem arribat, sens dubte, al final d’un cicle, en el qual es desconeix quins seran els criteris de reinvenció

i transformació. El model Barcelo-na ja fa temps que està exhaurit, essencialment perquè les condicions han canviat i no són les mateixes de l’oportunitat que va permetre una transformació de la ciutat als anys vuitanta i noranta.

El signe indiscutible del final del model va ser el Fòrum 2004, expressió del final del consens que la ciutat havia anat elaborant la-boriosament durant dues dècades de pactes, a partir de les diverses visions i posicions dins del camp de forces de la ciutat. El no com-pliment de les promeses del Fò-rum, tant pel que fa als continguts culturals, socials i polítics, com pel que fa a un urbanisme fracassat, va assenyalar l’escissió entre la ciutadania i els poders que ja con-trolen la ciutat: financers, immobi-liaris, turístics i municipals.

Els darrers mesos no han fet més que aguditzar la crisi de final de cicle: n’assenyalarem alguns símptomes.

Per una banda, la fallida con-sulta ciutadana sobre la transfor-mació de la Diagonal, que va de-mostrar la ineptitud per plantejar la necessària resolució d’un dels eixos més claus i més col·lapsats de la ciutat. Qualsevol recapitula-ció sobre el que va succeir demos-tra gravíssims errors de planteja-ment, organització i previsió.

I per l’altra part, el col·lapse d’alguns dels elements més em-blemàtics de la ciutat. La Rambla, totalment dominada pel món del consum i el turisme i que, darrera-ment, ha estat gestionada amb una total falta de criteris i objectius, proposant uns nous quioscos i ne-gocis de formes i continguts molt discutibles, que el mateix Ajunta-ment està tirant enrere. I el Park Güell, durant mols mesos de l’any al límit de la seva capacitat de visi-tants i venedors, i sense la protec-

lCal una nova idea de ciutat que assumeixi els reptes de la implementació d’una política d’habitatge, la consolidació dels serveis socials, el reforçament d’una mobilitat sostenible i la millora de l’espai públic

DANI CODINALa Rambla, dominada pel món del consum i el turisme

ció que necessita com a patrimoni de la ciutat.

En aquesta situació els reptes són molts i, per tal d’afrontar-los i resoldre’ls, cal una nova idea de ciutat que encara no es fa visible. Més enllà dels reptes, pel que fa

a la implementació d’una política d’habitatge, la consolidació dels serveis socials, la disminució del predomini de l’automòbil, la millo-ra de l’espai públic i el reforçament d’una mobilitat sostenible, desta-quen dos reptes.

Un, l’encaix metropolità, és a dir, pensar la ciutat des de l’escala i la lògica de la regió metropolitana, en-tenent que cap intervenció a Barcelo-na no es pot plantejar sense la seva dimensió territorial i sense un re-partiment estratègic que no acaba a l’estricte límit municipal. Això com-porta un total canvi de mentalitat, entenent la dimensió infraestruc-tural metropolitana i interpretant

Barcelona com l’espai central d’una estructura social i geogràfica de gran escala a l’entorn del Parc Natural de Collserola.

Dos, afrontar sistemàticament el repte de la rehabilitació dels habitatges i dels barris, com l’eix aglutinador d’una nova idea de ciutat que accepta els reptes del futur sense renunciar a mantenir i reforçar la seva pròpia estructura urbana i barrial, de xarxes socials i de patrimoni verd i construït, im-plementant una política d’agències de rehabilitació i manteniment, font de treball, cooperació i auto-organització articulada per unitats dins de cada barri.

El moviment veïnal federat a la Favb tracta d’organitzar al veïnat per a la defensa d’interessos col·lectius fent

oposició als interessos privats que tracten la ciutat com a negoci, de-nunciant les falles del representants polítics i els possibles abusos de po-der i promovent la solidaritat i la convivència en els barris. Es tracta d’un moviment que fa política d’una manera diferent: combinant diàleg i mobilització i sobretot, procurant l’organització del veïnat sobre bases territorials. De les entitats federa-des en poden formar part tots els veïns i veïnes que acceptin les seves normes d’organització i treballin pel barri. És legítim que els membres de les entitats tinguin opcions polí-tiques i manifestin les seves opini-ons personals. Allò que en canvi no resulta oportú és ni que les pròpies associacions es converteixin en plataformes polítiques, cosa que des-virtuaria la seva funció, ni que les persones que les in-

tegrin utilitzin les associacions com a trampolins de les seves opcions polítiques personals.

L’objectiu és evitar que les as-sociacions de veïns i veïnes puguin transformar-se en marques políti-ques que desvirtuarien la seva fun-ció i les deixarien exposades a mil i una maniobres.

Proposta de resolució

L’Assemblea proposa que en una propera reforma estatutària es faci explícit que “les associacions federa-des a la Favb no poden presentar-se com a tals, o donar suport explícit a partits polítics o candidatures elec-torals i que els membres de la junta de la Favb no poden presentar-se a càrrecs públics emparats per la Fe-deració, excepte en els casos que es tractés de càrrecs de representació

orgànica, per exemple representats de la Favb a con-sells de participació. I que aquest acord funcioni de fac-to des de l’assemblea actual.”

Les associacions veïnals davant les cites electoralsResolució aprovada en la 39a Assemblea General de la Favb el 2 d’abril de 2011

En record de Carolina

El passat 5 d’abril va morir Carolina Costa Carreras, la Carolina de Poble Sec. Va participar als comença-

ments de l’AV del Poble Sec des de 1974 i va ser una de les fundadores de la seva vocalia de dones i de la Co-ordinadora de Vocalies de Dones de Barcelona. Militant activa de la Co-ordinadora Feminista i de la Comis-sió Pel Dret a l’Avortament durant els 70 i 80, militant també aquests anys del Moviment Comunista de Catalunya. I en l’actualitat, mem-bre del grup Dones X Dones de Ca la Dona. Ens ha deixat una lluitadora i pionera en defensa de les dones. En el moviment veïnal va veure ben clar la necessitat d’incorporar “els temes de dones” com a elements indissoci-ables de la lluita veïnal i per la lli-bertat. Quan els temps han canviat, la defensa de les dones, la reflexió entorn a les aportacions que des de les dones es poden fer per canviar el món, no han deixat mai d’ocupar una part de la seva vida. Una dona oberta i viatgera però que també portava el seu barri al cor. No t’oblidarem.

CARRER108 Maig 2011 DOSSIER 13

DOSSIERArticles

gEmmA AguIlERAnéStOR bOgAjOjORDI bOnEtjORDI bORjAluIS CAlDEIROvICEnt CAnEtgEmmA gAlDOn

DAnIEl gOmISmARCEl·lA güEllm. EugEnIA IbáñEzAnDRéS nAyAmIguEl pAjARESmERtIxEll pAunéAlbERt RECIOjOAquIm SEmpERE

RAmOn SERnA

FotografiaAnnA CARlOtADAnI CODInAfOnS pSuC/AnCjOAn lInuxbCnjOAn mOREjón

mAnEl SAlA “ullS”

Il·lustracionsAzAgRA /REvuEltAEl ROtO

PortadaRICARDO hERmIDA

Carrer torna al carrer en un moment clau per a la ciutat. Les eleccions del 22 de maig se celebraran en el context d’una greu crisi econòmica i anuncis de retallades en serveis públics i socials. El nou govern haurà de mirar cap a uns barris que estan a l’expectativa de necessàries inversions i millores

Els barris, la crisi i les eleccions

AlbERt RECIOProfessor d’econoMia de la UaB

a tres anys, Carrer va dedicar un número a la crisi. Eren temps de terrabastall, de bancs en fallida,

d’incertesa. Ara estem molt pitjor: l’atur ha crescut en més de tres milions de per-sones, hi ha milers de desnonaments, re-tallades de drets socials, països sencers en fallida... i la incertesa és cada vegada més gran. És hora de preguntar-se per les causes, les víctimes i les respostes.

Causes estructurals i responsables

Les crisis econòmiques no són desastres naturals, com un terratrèmol o un tsuna-mi. Fa molts anys que les millors ments teòriques van mostrar que les crisis actu-als són el resultat del funcionament nor-mal de les economies capitalistes.

Cada crisi té, però, característiques específiques. La manera com s’ha desen-volupat l’actual és clarament el resultat del tipus de capitalisme que es va impo-sar a la crisi anterior (la del 1973-85): el neoliberalisme. Un model que va impo-sar la globalització, la desregulació del sistema financer, les privatitzacions i l’increment de les desigualtats.

Les crisis no són intencionals. Ningú no les decreta. Però això no vol dir que no tinguin responsables. Aquests són sens dubte tots aquells que han imposat el model que ens ha dut fins aquí. I quan analitzem aquest model, de seguida tro-bem que ha estat una minoria social de financers, grans empresaris i grans ren-distes. Aquest 1% de la població mundial cada cop més rica mercès a un sistema social que els ha permès absorbir gran

part de la renda mundial. Per posar-hi cares, a Espanya aquests serien els 40 empresaris reunits amb Zapatero per dir-li què ha de fer, encara que la pintu-ra complerta obligaria a incloure-hi algú més. A nivell mundial, són els grans lí-ders financers i de les grans empreses internacionals. Ells han estat els grans promotors i beneficiaris del model.

En segon lloc, la major part de di-rigents polítics i de les institucions in-ternacionals que han dut a terme les

reformes polítiques que han fet possible aquest model. Representen molt més els interessos d’aquella minoria que no els del conjunt de la col·lectivitat. Per això després els remuneren amb “assessories” diverses. I en tercer lloc, bona part de la professió acadèmica que, amb una mos-tra d’ignorància, frivolitat i classisme han legitimat aquesta situació. Com que sóc del ram, he de dir que no tothom és igual, però el model neoliberal està ben promocionat a la major part de manuals i centres de recerca.

Homes, dones, immigrants i joves

Quan es parla de víctimes de la cri-si la primera cosa que mirem és qui és a l’atur... I aquest no afecta tothom per

igual. El perfil de la destrucció de llocs de treball és força clar: han estat els treba-lladors manuals masculins els que prin-cipalment han perdut la feina. Més del 50% al nostre país han estat treballadors de la construcció. Un altre 30% treballa-dors industrials, i només un 20% en el cas dels serveis. Per contra, fins ara, el sector públic, l’educació, la sanitat i els serveis socials han creat ocupació, cosa que ha afavorit sobretot persones amb nivells d’educació elevats. Una altra cosa és el que passi els propers mesos, quan comencin les retallades del sector públic.

Les dones, habituals víctimes de les crisis, aquest cop s’han vist menys afec-tades, ja que només un petit percentatge dels llocs de treball destruïts són d’ocupa-ció femenina. I en canvi, l’atur femení ha crescut pel fet que moltes dones que abans no estaven al mercat laboral, ara busquen feina. La raó no és una altra que l’enorme penúria de moltes famílies, que han de convertir tots els seus membres en “cerca-dors de feina”. Per primera vegada, les ta-xes d’atur masculina i femenina són pràc-ticament iguals, però es tracta d’un trist igualitarisme, ja que són taxes molt altes que darrere amaguen pobresa, incertesa i sofriment. Els immigrants sí que pateixen més atur, però la pauta laboral és sem-blant: els homes han perdut la feina i les dones s’han posat a buscar-ne. I els joves, d’ambdós sexes, són els grans perdedors. Passa a totes les crisis: els que estan arri-bant al mercat laboral són sempre els més perjudicats. Ara també perquè molts llocs de treball juvenils es caracteritzaven per una extrema precarietat que en situació de crisi esdevé atur.

Hi ha, però, altres pèrdues col·laterals

que ara hem experimentat com mai, tant en l’àmbit laboral (retalls salarials als treballadors públics, pressió sobre els drets laborals) com en el social: les reta-llades de serveis públics i drets socials que ens estan portant enrere fins al món anterior a la crisi... del 1929. I, per con-tra, uns guanyadors clars, aquells que segueixen auto atorgant-se sous i pre-bendes milionaris, aquells que imposen els seus interessos privatitzadors, que incrementen els tipus d’interès en una

autèntica economia de la usura.No podem acceptar el “tantra” que no

hi ha alternatives. Que l’única cosa que es pot fer és seguir les receptes neoliberals d’un grapat de tècnics al servei (sovint pagats directament) dels gran interessos depredatoris. No podem acceptar que una economia que generalitza la pobresa i les desigualtats sigui un procés natural.

Com algú ha escrit, hem de rebel·lar-nos. Ens cal mobilització social. Però ens cal també intel·ligència per contrarestar les seves propostes, per trobar camins di-ferents que ens portin a un model social més just, habitable i sostenible. I per això és necessari tramar un nou teixit social capaç de convertir la indignació en pro-posta i alternativa.

F

Tres anys de crisi, víctimes i responsables

lGrans empresaris, rendistes i financers, dirigents polítics, institucions internacionals i bona part de la professió acadèmica són culpables

AnnA CARlOtAEl passat 14 d’abril la plaça Sant Jaume s’omplia de treballadors del sector públic i ciutadans que denunciaven les retallades en sanitat i ensenyament

lPer primera vegada, les taxes d’atur femenina i masculina són pràcticament iguals, i és un trist igualitarisme en la precarietat i la pobresa


Deshaucios, cómo traficar con un sueño

AnDRéS nAyA

L’any 2010 es va declarar com Any Europeu contra la Pobresa. Ironies de la vida, en uns temps en què les reformes i retallades socials que es plantegen ignoren les persones que són pobres de solemnitat. Les entitats solidàries estan desbordades i la situació de milers de persones a la nostra ciutat és en molts casos desesperada. Pretenem visualitzar amb algunes xifres la crisi que ens envolta. És públic i notori que les xifres són, gairebé sempre, inferiors a la realitat. No cal dir que darrere de cada número hi ha unes persones amb nom i cognom. Aquest informe es va redactar a principis d’abril.

Pobresa3 El 19% de la població catalana viu en situació de pobresa. Entre els immigrants, aquest percentatge és del 25%. A Catalunya la taxa de pobresa infantil era del 23,4% el 2009.3 Unes 17.000 famílies reben una renda mínima

d’inserció a Catalunya. L’any 2010 el seu import era de 414,12 euros mensuals més altres complements per a membres addicionals a la unitat familiar.3 A la ciutat de Barcelona, el 70% de dones pensionistes cobren menys de 600 euros.3 Segons l’Ajuntament, l’economia familiar ha empitjorat per al 55,9% dels ciutadans. La crisi ha provocat un augment del 70% de persones que es dirigeixen als serveis socials.3 El Banc dels Aliments va distribuir l’any passat 3.271 tones d’aliments destinats a 43.295 persones. Un 40% més que fa un parell d’anys.3 El nombre de persones que esperen en els contenidors propers als supermercats va en augment. No hi ha xifres.3 Informe Càritas Barcelona. Del gener al novembre de

2010 Càritas ha atès 55.000 persones. Un 68% ja havien rebut ajuda anteriorment. En relació a l’any 2007, l’increment és d’un 66%. El 4% de les persones que es dirigeixen a Càritas són “nous pobres” que han passat de la vulnerabilitat a la pobresa i acudeixen a l’entitat “amb vergonya”.3 Per edats, un 42% són persones adultes, un 36% menors, un 19% joves i un 3% persones grans. Un 36% han nascut a l’Estat espanyol, un 25% a Amèrica central i del sud, un 25% al Magrib i un 7% a l’Àfrica subsahariana. Els més grans de 65 anys s’han reduït (del 28,2% el 2007 al 24,6% el 2010). La pobresa infantil s’ha incrementat.3 Respecte a la situació de l’habitatge dels usuaris, un 40% estan de lloguer i un 14% tenen pis de propietat. La resta, el 46%, viuen en situacions molt precàries: habitacions rellogades (32%), acollits per familiars, amics o entitats (8%) o, simplement, “sense sostre”.3 L’any 2010 Càritas ha atès 1.378 persones que han perdut el seu habitatge i viuen al carrer, a vehicles o a caravanes.

La crisi en xifres

LuIS CALDEIRO

n el fondo, la gente no le pide mu-cho a la vida: solo un empleo con que sustentarse y un techo donde

cobijarse. Y sin embargo nunca algo tan elemental, tan básico para el ser huma-no, fue tan pisoteado como con la actual crisis. Hoy la recesión tiene uno de sus lados más siniestros en el desahucio por falta de pago. Un mal que azota a mu-chas familias a lo largo y ancho de Espa-ña, y especialmente en Cataluña.

No son cuatro gatos, sino legión. Nada menos que 271.000 familias han sufrido una ejecución hipotecaria entre el año 2007 y 2010, de las que 52.000 son catalanas. Familias que se han es-trellado en su empeño de conseguir una vivienda, empeño al que destinaron, por término medio, el 26’8% de sus in-gresos, en cifras de diciembre de 2010, una vez descontadas las deducciones fis-cales. Estamos, pues, ante un drama de proporciones escandalosas. Sobre todo porque -también aquí- hay quienes se lucran con esta situación.

La mecánica de una ejecución hipote-caria, para quien no lo sepa, es de una lógica tan implacable que roza lo per-verso: aquí no se tiene en cuenta ningún tipo de circunstancia personal; ni haber quedado en el paro, ni tener hijos, nada. Sólo si se paga o no. Cuando una familia ya no puede hacer frente a la hipoteca, se la desahucia y su piso es subastado al mejor postor. Pero pocos saben que si nadie puja por esa vivienda, ésta es adjudicada al banco por el 50% del va-lor de tasación para subasta que fija el contrato hipotecario. Este es el caso más común, puesto que con la debacle del mercado inmobiliario, casi nadie apuesta por estos inmuebles. Pero aquí no acaba el calvario. Supongamos que una familia compró un piso tasado en 200.000 euros. El banco, posteriormen-te, se lo adjudica por la mitad, 100.000. Si la familia pagó hasta ese momento, digamos, 10.000 euros, además de ha-ber perdido su casa, aún deberá 90.000. A ello hay que añadir los intereses de las mensualidades no pagadas, más las costas del proceso judicial. Unas costas que, para que nos hagamos una idea, pueden ascender a 40.000, 50.000 o hasta 100.000 euros. Con lo cual nos plantamos en una deuda global cercana a los 150.000 euros, que a su vez, como es lógico, generará más intereses.

La pregunta obvia es: ¿así quien pue-de pagar? Más aún: ¿quien puede pagar, dado el contexto de desempleo rampante y precariedad laboral en que vivimos?

No pagar, hoy, significa poco menos que una especie de muerte civil: no sólo supone el embargo de nuestra nómina (excepto el mínimo inembargable) sino de

todo aquello que figure a nuestro nombre (propiedades, cuentas corrientes, etc.). Pero además -y esto es importante- signi-fica ser incluido en una lista de morosos, lo cual puede impedirnos el acceso a un piso de alquiler, un trabajo o un présta-mo. “Pasas a ser un proscrito” -afirma Ada Colau, portavoz de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH)- “Es

una condena financiera que se traduce en una condena a la exclusión social, y que convierte a aquel que la sufre en un per-petuo usuario de los servicios sociales”.

El panorama es tan desolador que quizás haya quien piense que los afec-tados no están ni para protestar: bas-tante tienen con lo que tienen. Y sin embargo, la sociedad se organiza. Prue-ba de ello es la Plataforma de Afecta-dos por la Hipoteca, surgida hace algo más de dos años y que desde entonces propugna la reforma de la ley para que la devolución de la vivienda baste para cancelar la hipoteca (figura conocida como “Dación en Pago”). Una propues-ta nada extravagante, puesto que en la

patria del capitalismo, Estados Unidos, ya se viene aplicando, y en países como Gran Bretaña y Francia, métodos más indirectos conducen al mismo resulta-do. La Dación en Pago se complemen-taría, además, con otra medida: que los antiguos propietarios pudieran per-manecer en la vivienda, esta vez como arrendatarios, pagando un alquiler proporcional a sus ingresos. Se evitaría así el absurdo de que “la gente fuera arrojada a la calle mientras los bancos deben hacerse cargo de miles de pisos vacíos que no tienen salida inmediata debido a la crisis del sector inmobilia-rio”, en opinión de Ada Colau.

La lucha continúa

El pasado 30 de marzo se cumplió un año de la presentación pública de la propuesta, en el Colegio de Abogados de Barcelona. Desde entonces, la inicia-tiva ha sufrido numerosas vicisitudes: Impulsada por la PAH y presentada a través del grupo mixto IU-ICV-ERC, fue discutida en el Congreso el 16 de ju-nio de 2010 y aprobada con la condición (impuesta por el PP) de que se hiciera un estudio del impacto económico de la Dación en Pago. A fecha de hoy no se sabe aún en qué punto se halla di-cho estudio. En diciembre, una moción similar de CiU fue desestimada. Y en febrero de 2011 otra iniciativa del gru-po IU-ICV-ERC fue rechazada por PP y PSOE. Y así llegamos al pasado 23 de marzo, en que el Parlament de Cata-

lunya acordó elevar al Congreso de los Diputados una propuesta para instau-rar la Dación en Pago.

Presentada esta vez por ICV-EUiA y Ciutadans, el resto de formaciones la apo-yaron -como muy bien señalaba el diario La Vanguardia- sabedor de que “sus gru-pos en el Congreso de los Diputados no están por la labor y menos el presidente del Gobierno, que ayer, secundado por la vicepresidenta económica, Elena Salga-do, dijo que ara no toca”. Algo nada extra-ño, puesto que una constante en todo este proceso ha sido la oposición sistemática del PSOE, actitud difícilmente explicable en un partido que aún ostenta -sin rubor- las palabras Socialista y Obrero entre sus siglas.

Sin embargo, la lucha continúa. Este 30 de marzo, un año después de aquella primera presentación pública, se regis-tró en el Congreso de los Diputados una propuesta de ILP (Iniciativa Legislativa Popular) para la Dación en Pago. Una iniciativa impulsada por la PAH y siete entidades más: la Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC-ADICAE), la Confe-deració d’Associacions Veïnals de Cata-lunya (CONFAVC), la Unió de Consumi-dors de Catalunya, el Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), la Taula d’Entitats del Tercer Sector So-cial de Catalunya y los sindicatos CCOO y UGT de Cataluña. En junio, si todo va bien, comenzaremos a ver las primeras recogidas de firmas.

e

jOAn LInuxbCnPintada contra un desahucio en la Via Julia de Nou Barris

lNo pagar la hipoteca significa una condena financiera que se traduce en una sentencia a la exclusión social, a la ‘muerte civil’

crisi


Habitatge

3 Desallotjaments. A la província de Barcelona, 15 famílies perden el pis cada dia per no poder pagar el lloguer o la hipoteca. Entre l’any 2007 i el 2010 hi va haver 15.892 desallotjaments a Catalunya, 14.316 dels quals a Barcelona.3 Els bancs executen les hipoteques impagades arribant a subhastar els pisos. Entre l’any 2008 i el 2010 s’han iniciat a la província de Barcelona 30.746 execucions hipotecàries, la major part a la ciutat de Barcelona. Davant aquesta greu situació, l’Ajuntament només compta amb 215 pisos per a “emergències socials” per als quals hi ha llista d’espera, i 130 habitatges més per a persones amb risc d’exclusió. Ocupades i insuficients. Fins d’aquí a 3 o 4 anys no estaran construïts els nous habitatges.3 Sense sostre. Segons l’entitat Arrels, el total de persones “sense sostre” a la nostra ciutat és de 2.000. 1.400 pernocten en diferents centres públics i privats i 600 dormen cada nit al carrer. Els efectes de la crisi no són immediats: passat un temps, les persones afectades

inicien el dur procés de viure al carrer.3 En venda. El trencament de la bombolla immobiliària ha deixat pobles i ciutats amb un bosc de grues inutilitzades, habitatges inacabats i 141.000 habitatges buits a Catalunya que trigaran 16 anys en ser absorbits pel mercat.

Treball3 Ocupació. L’any 2010 estaven afiliats a la Seguretat Social 1.015.007 treballadors i treballadores a Barcelona. D’aquests, 874.576 ho eren en règim general, 114.151 com a autònoms i la resta, 25.880, en règims especials.3 Atur. Segons el departament de Treball de la Generalitat, l’any 2010 l’atur registrat era de 101.858 persones, 53.374 homes i 48.484 dones. Respecte a l’any

anterior, la tendència és que l’atur ha baixat un 2,2% entre els homes i ha pujat un 2,3% entre les dones. Per edats, hi ha registrats 6.333 aturats entre 16 i 24 anys, 74.889 entre els 25 i els 54 anys i 19.646 més grans de 55 anys.3 L’atur per districtes: Ciutat Vella, 9.682; Eixample, 14.357; Sants Montjuïc, 12.007; les Corts, 4.024; Sarrià-Sant Gervasi, 5.195; Gràcia, 7.153; Horta-Guinardó, 10.778; Nou Barris, 12.667; Sant Andreu, 9.896; Sant Martí, 15.880. No consta districte: 5.3 Expedients de regulació. A Barcelona va haver-hi l’any passat 2.163 expedients de regulació, dels quals 1.074 van ser de suspensió, 694 de reducció i 395 de desaparició. En total, 8.543 treballadors van estar afectats per expedients l’any 2008. El 2009 va haver-hi un augment del 231% i van ser un total de 28.272 treballadors. El 2010 van baixar a 13.225.3 Precarietat. A data de 2010, hi havia a Barcelona 777.611 contractes, dels quals 92.490 indefinits i

La crisi en xifres

Serveis (menys) socials en temps de crisinéStOR bOgAjO

Estat del Benestar té una pota que balla. Quan semblava que els serveis socials es consolida-

ven com un agafador més de l’estat-pro-vidència -junt amb l’educació, la sanitat i les pensions-, la crisi econòmica ho ha capgirat tot. Els treballadors dels centres de serveis socials denuncien la manca de personal per tal de fer front a la deman-da, però el nou govern de la Generalitat de Catalunya ja busca per on començar a retallar. Es tracta d’una història que al principi albirava un final feliç i ara ame-naça amb acabar com el rosari de l’aurora.

Llums i ombres

La Llei de Dependència, aprovada el 2006, i la Llei de Serveis Socials, feta un any després, van suposar un pas enda-vant en matèria de drets socials. Feien subjectiu i universal el dret dels ciuta-dans a accedir a una sèrie de serveis i prestacions que havien depès dels recur-sos econòmics que eventualment es mobi-litzessin. El pressupost del Departament de Benestar Social va créixer en els pri-mers anys del tripartit. Del 2’7-3’7% del darrer govern de Jordi Pujol es va passar al 5-5’4%. L’Ajuntament, a més, ha in-vertit 44,3 milions d’euros en el desple-gament del nou model de serveis socials. S’han remodelat centres i se’n han creat de nous. La plantilla ha crescut -de 481 treballadors a 610- i el pressupost de la gestió dels serveis bàsics arriba el 2011 als 130 milions, un 10% més que el 2010.

El canvi de govern a la Generalitat, però, sumat a les demandes de mode-ració pressupostària que arriben des de Madrid, fan que el nou sistema de ser-veis socials trontolli. A principis d’abril, l’alcalde Jordi Hereu posava al crit al cel: onze centres d’assistència primària i equipaments socials romanen tancats a Barcelona perquè la Generalitat no dóna l’ordre d’obertura. Es tracta de cinc equipaments de salut, tres de discapa-citats, dos d’atenció a la infància i una residència per a gent gran, algun d’ells, enllestit des de l’octubre del 2010. Se-gons Hereu, els consellers de Sanitat, Boi Ruiz, i Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, ignoren els requeriments del consistori, que vol posar en marxa els equipaments.

Dels pressupostos de la Generalitat -l’ens que té les competències pel que fa a serveis socials, encara que la porta d’entrada als mateixos sigui l’Ajunta-ment i el finançament pugui arribar des de l’Estat- no se’n parlarà fins després de les eleccions, però les notícies de retalla-des han proliferat en els darrers dies, no només en matèria de sanitat o educació, sinó també en serveis socials, aquells destinats a la gent que, en temps de cri-

si, està més necessitada. Benestar Social ha anunciat que s’haurà de posar fi a la universalitat d’algunes ajudes, que pas-saran a atorgar-se en funció de la renda, com les ajudes a les famílies amb nens d’entre 3 i 6 anys.

La Llei de Dependència també ha pa-tit una frenada en sec. Està col·lapsada. La seva aplicació a Catalunya depèn, en gran part, d’uns diners que no arriben. L’Estat s’havia compromès a fer-se càr-rec del 50% de les prestacions i ajudes econòmiques, però, segons Cleries, amb prou feines supera el 30%. Unes 55.000 persones esperen que s’avaluï el seu grau de dependència, i en el 67% dels casos s’ha superat el temps de resposta de l’Ad-ministració. La Generalitat vol demanar una moratòria en l’aplicació de la llei en els casos de dependència moderada, tot un pas enrere en matèria de drets soci-als. De moment, 17.000 persones han mort esperant les ajudes i a moltes els hi

arribaran -si arriben- quan el seu grau de dependència sigui major.

La situació és crítica en alguns cen-tres de serveis socials. “Hi ha gent que ens arriba ofegada i els hem de donar

hora per dintre de dos mesos”, diu Marga Olalla, treballadora dels serveis socials i membre de la secció de l’Ajuntament de la CGT, qui manté que la llei contem-plava una plantilla que ha esdevingut insuficient per culpa de la crisi: “tornem a estar sobrecarregats de feina, sobretot

als barris amb més aturats: Baró de Vi-ver, la Trinitat Vella, el Bon Pastor, el Besòs, el Raval, Zona Franca...”. Olalla, que dubta que arribin reforços, es mostra crítica amb el nou model de serveis soci-als municipal: “els centres tancaven a les 19.00-19.30 i ara ho fan a les 18.00. Hi ha gent que no pot venir tan d’hora”. L’Ad-ministració, a més, fila més prim a l’hora de donar les ajudes. “Si abans un punt no se’l miraven, ara se’l miren”, apunta Olalla.

Entitats desbordades

Els centres de serveis socials van atendre 61.300 persones el 2010, un 36,4% més que abans de la crisi. Però, quan l’Admi-nistració “dimiteix”, és el tercer sector so-cial qui en pateix les conseqüències. Les entitats estan sovint desbordades. La de-manda creix en paral·lel a l’expansió de l’atur. Càritas ha registrat un increment de gairebé el 100% en els darrers tres anys. Els nous beneficiaris són famílies que fins ara s’havien pogut mantenir, jo-ves amb fills, immigrants, aturats, autò-noms... L’entitat de l’Església també re-lativitza les millores en matèria de drets socials viscudes darrerament: “no han estat suficients; durant els quinze anys d’expansió econòmica es va mantenir la taxa de pobresa”.

En el Banc dels Aliments, que distri-bueix menjar a 316 entitats que atenen 108.000 persones, busquen noves formes de cercar recursos per fer front a la de-manda. Confirmen que entre els nous beneficiaris hi ha famílies autòctones o persones soles que s’han trobat a l’atur i no poden fer front a la situació. La Fun-dació Casc Antic reparteix menjar del Banc dels Aliments i de la Creu Roja a persones derivades dels serveis socials del Districte de Ciutat Vella, que, d’altra banda, “ens dóna una misèria de subven-ció”, apunta Maria Mas, membre de l’en-titat. Subministren els aliments als ne-cessitats durant uns mesos, per no crear dependència. Ara, però, la gent repeteix: hi ha llista d’espera.

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya defensa que la inversió soci-al ha de ser prioritària. La presidenta Àngels Guiteras recordava fa poc que “en una situació tan difícil, retallar la despesa social farà que més gent es vegi abocada a l’exclusió social i ens precipi-tem cap un escenari de conflictivitat soci-al”. Ramon Noró, de la Fundació Arrels, dedicada a l’atenció de persones sense llar, diu que encara no atenen víctimes d’aquesta crisi. “És probable que ens les trobem quan ja no hi hagi crisi, com ens hem anat trobant gent de la del 93, de la desocupació industrial...”. Segons Noró, en la situació actual, “els dèbils haurien de tenir el suport que cal que tinguin i més. Per coherència i maduresa social”.

L’

L’assemblea de la Favb va aprovar el 2 d’abril una resolució contra les retallades de drets socials, entre les quals les que afecten la Llei de Dependència i la de Serveis Socials. Els veïns demanen que, “si cal fer retalls”, aquests s’apliquin “després d’un debat social” i afectin les “activitats amb poc interès social” i les “despeses supèrflues”. El text aposta per un model de finançament just i sostenible, i fa especial atenció al cas de les dones, que sovint han de fer-se càrrec de les tasques de cura i assistència, “soscavant progressos i expectatives d’igualtat”.

La Favb, contra les retallades

lEl nou sistema de serveis socials trontolla amb el canvi de Govern i les demandes d’ajustos pressupostaris en el context de la crisi econòmica

ARxIuResidència per a persones amb discapacitat al districte de Sants. Acabada el 2010, no s’ha posat en servei pendent que la Generalitat doni llum verda

crisi

2pASSA A lA pàgInA 16


685.121 temporals (el 88,1%). Cal destacar que entre l’any 2007 i el 2010 els contractes indefinits han baixat un 5,2%.3 L’any 2010, Catalunya tenia 168.000 llars amb tots els seus membres a l’atur. Sis de cada cent famílies. El 50,9% d’aturats no cobren prestació o aviat deixaran de cobrar-la.3 Treball submergit. Impulsades per la crisi, les irregularitats laborals han crescut un 64%. En les 5.772 inspeccions realitzades a les empreses s’han descobert 1.302 casos de treballadors que no estan donats d’alta.També s’han localitzat 126 infractors que cobrant l’atur realitzen alguna feina remunerada. S’han trobat 317 empreses que tenien treballant immigrants sense papers. En una de cada quatre empreses visitades les inspeccions han localitzat un assalariat sense contracte entre juny i agost de 2010. El treball submergit ha augmentat en un 77%.

Immigració3 A tot l’Estat espanyol, prop de 600.000 immigrants van rebre permisos de residència i de treball. En deixar de cotitzar l’any 2010, 137.000 immigrants han perdut el permís de residència i passen a les llistes de “sense papers”.3 El 16% del total de la població activa és immigrant, i la taxa d’atur és superior al 29%.3 L’any 2009 l’atur registrat a Barcelona era de 77.961 persones nascudes a l’Estat espanyol i 22.907 estrangers. D’aquests, un 83% són homes i un 37% dones.L’informe “Racisme i xenofòbia” publicat l’any 2009 indica com la crisi econòmica radicalitza la societat en contra de la immigració. El 1996, el 28% de la població pensava que hi havia massa immigrants. El 2008 puja al 77%. D’igual manera, per a un 43% “les

lleis són massa tolerants amb la immigració”. Quatre de cada 10 enquestats opinen que s’hauria d’expulsar els immigrants que es queden sense feina.

Preus3 L’IPC ha estat del 3% el 2010. Els salaris estan congelats o es redueixen i els preus augmenten: un 9,9% la tarifa elèctrica, un 3,4% el transport públic, un 4,3% el gas i un 6,1% la bombona de butà, fins arribar als 14 euros. Els aliments, segons els productes,han pujat d’un 3 a un 5%. La gasolina un 5,89% i el gasoil un 8,42%. L’euribor del mes de març encareix una hipoteca mitjana en 654 euros anuals. D’altra banda, des de l’1 d’abril fins al mes de juny, si no hi ha canvis, el transport públic és un 5% més barat, pagant el Govern central.

Ajudes públiques a la banca3 Bancs. L’opacitat del sistema bancari, els anys d’operacions especulatives i d’alt risc han donat pas a una greu crisi financera. Urgia sanejar els balanços de la banca, i tot s’hi val: compra d’actius per part de l’Estat,

La crisi en xifres

El nou govern inicia el desmantellament de la sanitat i l’ensenyament públics

vICEnt CAnEt

ls barcelonins tindran en un fu-tur no gens llunyà unes condi-cions de vida més precàries en

àmbits tan essencials com ara el sanita-ri o l’ensenyament. La Generalitat està decidida a aplicar polítiques de reducció dels drets socials dels ciutadans catalans per complir amb les demandes europe-es de retallar el dèficit per satisfer “els mercats”, arran de la crisi. Malgrat tot, només s’han llençat idees vagues i de ve-gades contradictòries d’allò que es vol re-tallar durant els primers mesos del nou Govern. “Aquesta falta de transparència implica una forma de governar antide-mocràtica, classista i antisocial”, afirma Rosa Cañadell, portaveu de l’USTEC, sindicat de treballadors de l’ensenya-ment majoritari al sector públic. Tant Cañadell com Josep Martí, del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitari (CAPS), o Ricard Riol, de l’Associació per a la Pro-moció del Transport Públic, pensen que hi ha alternatives a les retallades: esta-blir prioritats diferents a les del Govern per no retallar en drets socials i incre-mentar els ingressos amb més impostos per a les rendes més altes.

Les protestes contra la retallada no es van fer esperar. El passat 14 de maig més de 22.000 persones (segons El País) es van concentrar a la plaça Sant Jau-me en contra de la tisorada a la sanitat i l’ensenyament públic, amb el suport dels sindicats majoritaris, el moviment veïnal, associacions de consumidors i diferents moviments socials. Durant les primeres setmanes d’abril ja es van succeir concentracions, protestes, mar-xes diàries i tallades de carreteres amb milers de manifestants, sobretot del sec-tor sanitari, i convocades per sindicats o usuaris. El passat 22 de febrer, i signat per més de 2.000 metges, es va presentar al Parlament el manifest “La sanitat no es rebaixa” en contra de la retallada, que reclama planificació a llarg termini, i la reducció del pes de les estructures jeràr-quiques, entre altres.

Més llistes d’espera a sanitat

En l’àmbit de la sanitat, tot i que el Go-vern insisteix que no es perdran prestaci-ons, ja se sap que es privatitzarà la gestió d’hospitals, s’allargaran les llistes d’espe-ra, es tancaran quiròfans de tarda, se su-primiran serveis, es reduiran llits -2.000 menys segons càlculs sindicals- i es dila-taran els terminis per a les proves diag-nòstiques. El copagament, almenys per ara, sembla descartat. També hi haurà retallades de personal, segons UGT, de

7.200 treballadors eventuals a tot el país. S’han retardat també les obres d’amplia-ció de l’Hospital Clínic i del Mar, mentre que Vall d’Hebron atura les obres de re-novació dels quiròfans. A més, el Clínic podria retallar 24 milions d’euros del seu pressupost, acomiadar 450 treballadors i tancar 567 llits entre abril i setembre. A l’Hospital de la Vall d’Hebron es tancari-en uns 300 llits durant els mesos de l’es-tiu i es deixarien de contractar uns 800 eventuals. L’objectiu global és reduir els 1.000 milions d’euros de despesa de la sa-nitat catalana, sobre el pressupost global de 9.850 milions d’euros a 2010.

Per a Martí, les retallades que s’han proposat tenen l’objectiu de desprestigi-

ar la sanitat pública i promoure que els ciutadans es facin socis de mútues “tal i com ha demanat el mateix conseller” cap a un model més classista. Amb tot, creu que s’ha de canviar l’actual model “molt medicalitzat i centrat en la malaltia i no en la promoció de la salut pública, ni en el reforç de l’atenció primària, ni en la

prevenció”, afirma Martí. El Col·legi de Metges, el sindicat majoritari del sector Metges de Catalunya, l’Associació de De-fensa de la Sanitat Pública, i el Fòrum

Català de Pacients també han criticat durament les propostes fetes públiques perquè consideren que desmantella l’ac-tual model de sanitat pública catalana. Aquestes entitats denuncien que no es retalla despesa supèrflua, sinó serveis que estaven plens de pacients, per la qual cosa molts quedaran desatesos.

Retallada a l’ensenyament públic

El passat 11 d’abril la Conselleria d’En-senyament va presentar les línies gene-rals de la retallada de pressupostos a l’ensenyament públic que s’està negoci-ant amb sindicats, direcció dels centres i associacions de pares i mares. Segons les previsions del Govern, els professors de Primària i Secundària hauran d’impartir una hora lectiva més a la setmana, per la qual cosa passaran de 23 a 24 hores i de 18 a 19 hores respectivament. Des de CCOO s’assenyala que aquesta me-sura suposarà que hi hagi 2.825 profes-sors interins menys arreu del país, una dada preocupant tenint en compte que el curs vinent hi haurà 15.000 alumnes més. També s’eliminarà la sisena hora de l’escola pública, excepte a les escoles de les zones socioeconòmicament desafavo-rides. A més, tampoc no es cobriran les baixes de personal i s’han reduït gairebé en dos terços les oposicions comprome-ses. També es retallarà entre el 20-35% dels pressupostos de manteniment dels centres i es paralitzarà la incorporació de nous portàtils a les aules.

D’altra banda, s’han paralitzat les noves construccions que no estiguessin ja iniciades, la qual cosa implica que es mantenen molts dels barracots que hi ha a Barcelona, ubicats sobretot als distric-tes de Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella. Tots tenen espais comuns reduïts, no disposen de biblioteca, ni de menja-dors, ni d’espai per a les activitats extra-escolars. Amb tot, la continuació de les obres també implica l’alentiment, com és el cas del CEIP Fluvià, a Sant Martí, que preveu finalitzar l’obra al gener de 2012. Més dramàtic és el cas del CEIP Mediter-rània, que té en l’aire la seva construcció després de quatre anys d’espera.

Cañadell assenyala que “ja venim d’anys de retallades” i que precaritzar la qualitat de l’ensenyament públic trenca la igualtat d’oportunitats. “Amb aques-tes polítiques és impossible disminuir el fracàs escolar”, afirma Cañadell, que afe-geix que la pública és la gran perjudicada de les polítiques del nou Govern, ja que la concertada manté condicions, i recorda que “si bé la sanitat concertada és d’accés universal, l’ensenyament concertat no és d’accés gratuït tot i les subvencions”.

E

Tisorada a dos línies de metro

L’aturada o l’alentiment de l’obra en la L9-L10 afecta els barris de muntanya i de la Zona Franca, tradicionalment amb dèficits en el transport metropolità, i perjudicarà la funció que tenia aquesta línia per descongestionar i redistribuir el transport públic a la capital catalana, a part de trencar la radialitat de l’actual disseny. Per tant, es retarden totes les obres ja iniciades en aquesta línia, però també s’aturaran les estacions de la L9-L10 com ara Motors a Zona Franca, Muntanya i Manuel Girona al districte de Sarrià Sant-Gervasi, així com les ampliacions de la L2 i L4. Ricard Riol critica, a més, l’aturada de l’obra de l’intercanviador de la parada d’Ernest Lluch que unia metro (L-5), Trambaix i autobusos quan ja estava pràcticament acabat. Les retallades en transport públic, assenyala Riol, no suposaran menys serveis “sinó menys millores”, però això pot ser un cop dur en un sistema de transport públic com el barceloní, a punt del col·lapse i que amb la crisi tindrà més usuaris.

DAnI CODInAPancartes contra les retallades a l’Hospital de Sant Pau

lPer a les veus crítiques, les retallades en salut tenen l’objectiu de desprestigiar la sanitat pública i promoure un model més classista

crisi

2 vE DE lA pàgInA 15


crèdits tous, ajudes del FROB que no se sap si es recuperaran, i d’altres ajudes indirectes més o menys ocultes. Un tema complex. La reconversió financera ens ha costat, segons la Comissió Europea, 230.000 milions d’euros l’any 2009. Amb anterioritat s’havien entregat 61.000 milions més. No s’ha demanat cap responsabilitat. Beneficis: Segons la pròpia associació de banquers, l’any 2008 els bancs van tenir 16.561 milions d’euros de benefici, 14.943 el 2009 i 14.078 el 2010.3 Caixes d’estalvis. En el mes de març d’aquest any, passen una primera factura. L’Estat els entregarà 7.000 milions de fons públics per sanejar les seves atrotinades economies. Catalunya Caixa rebrà 1.718 milions d’euros. Les caixes han estat a mercè dels polítics autonòmics. Ningú no demana responsabilitats. Tots paguem.

Conclusió: Salvar els bancs és més important que garantir el benestar de la població.

Altres dades3 Frau fiscal. El 90% dels contribuents que declaren més de 10 milions defrauden Hisenda, sense pagar allò que els correspon.3 Spanair. L’executiu d’Artur Mas ha concedit un crèdit de 10,5 milions d’euros a la companyia aèria. Diuen que és la primera part, i que arribaran als 20 milions. La participació pública en aquesta societat privada és del 40%.3 Jocs Olímpics d’Hivern. Barcelona gastarà 355.800 euros en elaborar els projectes tècnics de la candidatura barcelonina per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. ¿Era prioritària aquesta inversió?3 Hotels. S’obren 8 nous establiments l’any 2011 i en els dos primers mesos ha pujat un 7% l’ocupació. Es preveu un bon any. El preu mitjà per habitació és de 100 euros. L’any anterior es van realitzar 14 milions de pernoctacions. La Barcelona turística pateix menys la crisi.3 Divorcis. L’any 2006 les ruptures matrimonials a

l’Estat espanyol van superar la xifra de 140.000. Des de l’any 2007, la tendència és a la baixa. El 2009 van ser de 106.000. Divorciar-se és massa car.3 Tuberculosi. L’Agència de la Salut Pública informa que els casos de tuberculosi han augmentat un 9,6% a Barcelona. La mala alimentació, la falta d’higiene o habitatge són factors de risc molt lligats a la crisi. Les retallades en sanitat no hi ajudaran.3 Publicitat. S’ha denunciat públicament, i no s’ha desmentit, que en els mesos de gener i febrer d’aquest any la publicitat municipal ha superat els 6 milions d’euros. Els nombrosos productes presentats són pura propaganda i ens surten molt i molt cars. Pràctiques realitzades per administracions de tots els colors. Amb la crisi, la gravetat del fet és més gran.

La crisi en xifres

Crisi energètica i model de mobilitatjOAquIm SEmpEREsociòleg i filòsof

s prou conegut que prop de la meitat de l’energia no corporal que consumim els humans la

destinem al transport. Abordar la crisi energètica vol dir doncs, en gran me-sura, replantejar el model de mobilitat existent.

D’una banda, és obvi que cal consumir menys energia en els nostres desplaça-ments, i això es pot aconseguir de vega-des anant a peu, en bicicleta o en trans-port públic. En tots aquests casos cal una convergència de mesures públiques i can-vis individuals. La voluntat individual d’anar a peu, en bicicleta o en transport públic col·lectiu només té efectes aprecia-bles si hi ha polítiques públiques que ho faciliten: bicing, carrils-bici i una xarxa extensa i ben equipada de metro, auto-bús, tramvia i trens de rodalies. Val a dir que a Barcelona s’han fet progressos notables aquests darrers anys, tant per part de les autoritats com per part de la ciutadania.

El peix que es mossega la cua

Però el problema de la mobilitat s’ha d’abordar també des d’altres punts de vis-ta. Un punt de vista important és el de la distribució de les activitats humanes en

l’espai. És característic de la nostra èpo-ca que la facilitat de desplaçament gràci-es als vehicles mecànics ha fomentat una distribució molt dispersa de les activitats humanes pel territori. Com que és pos-sible -i relativament barat- desplaçar-se molt lluny, la gent acaba vivint a molts quilòmetres de distància del lloc on tre-balla, estudia, va a comprar o va a ocupar el seu oci. És un peix que es mossega la cua: un transport còmode i barat multi-plica les distàncies, i un cop les activitats quotidianes es fan a gran distància, el transport mecànic esdevé necessari per al funcionament de les activitats de cada dia. Es genera una necessitat de trans-port que arriba a ser hiperatrofiada.

És evident que per fer front a l’escas-setat d’energia que ens ve al damunt cal imperiosament reduir aquesta necessi-tat de transport. I això no és fàcil, per-què té implicacions en els usos del sòl, en l’organització del teixit industrial, en la ubicació del comerç, en les polítiques

d’habitatge, etc. El tema és massa com-plicat per abordar-lo aquí. Però ens duu a una conclusió: el model de mobilitat no es pot canviar sense considerar-lo en relació amb moltes altres dimensions de la vida social, i ha d’adoptar com a imperatiu re-duir la necessitat de transport, sobretot del transport obligat.

Reduir la contaminació

El transport mecànic urbà té una altra dimensió: la contaminació i els seus efec-tes sobre el benestar i la salut de les per-

sones. Darrerament s’ha fet a Barcelona la proposta de “jubilar” els automòbils de més de 10 anys. No em sembla una proposta prou reflexionada. Per conèixer l’impacte ecològic d’un artefacte o d’una activitat cal estudiar tot el cicle de vida dels productes implicats i les seves inte-raccions amb altres productes i activitats. Si s’obliga a retirar vehicles vells, potser es reduiran les emissions contaminants per quilòmetre recorregut (i no sempre: dependrà de la potència dels vehicles que els substitueixin). Però s’estimularà la

producció de més automòbils, que tenen uns costos en materials i energia que cal prendre en consideració. Un automòbil gasta energia quan circula, però també durant la seva fabricació, començant pel moment de l’extracció dels minerals amb els quals serà fabricat.

Per reduir la contaminació de l’aire de les nostres ciutats potser és més interes-sant, d’una banda, potenciar les alterna-tives ja esmentades (caminar, bicicleta i transport públic) i, d’altra banda, pensar més aviat en el cotxe híbrid i l’elèctric. No cal idealitzar el cotxe amb motor elèctric: des d’un punt de vista ambiental, l’avan-tatge que representa depèn de si l’elec-tricitat que consumeix ha estat produï-da amb fonts netes i renovables, o no. I pensar en un parc de cotxes elèctrics tan hiperatrofiat com el parc actual de cotxes que es mouen amb derivats del petroli és un disbarat ecològic. Hem d’aconseguir viure amb molts menys cotxes que avui.

A favor de l’automòbil elèctric s’ha dit que de cara a la transició a un model ener-gètic totalment renovable -que és el desit-jable- una bona flota de vehicles elèctrics pot jugar un paper interessant en l’emma-gatzemament del fluid elèctric. Mentre no circulen, els cotxes elèctric endollats a la xarxa poden acumular a les seves bateries l’electricitat excedent produïda pels cap-tadors fotovoltaics, els aerogeneradors i

les centrals termoelèctriques, contribuint així a resoldre un problema tècnic en el marc d’una xarxa distribuïda i descentra-litzada: el problema de la discontinuïtat de la producció elèctrica gràcies al vent i la llum solar diürna.

No sé si això acabarà funcionant així. No crec en les solucions-miracle que són presentades com la panacea, sobretot en qüestions tan complexes. El que sí crec, com a conclusió, és que una mobilitat sostenible, a Barcelona i a les altres grans ciutats, ha de contemplar una combinació ben articulada de me-sures que vagin més enllà de les fórmu-les merament tècniques. Mesures que forçosament han de tenir implicacions polítiques àmplies (sobretot de política territorial) i que alhora obliguin a can-viar estils de vida. Això només serà pos-sible i permanent si hi ha també canvis morals en la línia d’un respecte del medi natural i d’una concepció renovada de la noció de felicitat i de vida bona.

É

lÉs evident que per fer front a l’escassetat d’energia que ens ve al damunt cal reduir imperiosament la necessitat de transport

lUn automòbil gasta energia quan circula, però també durant la seva fabricació, començant per la mateixa extracció de minerals

DAnI CODInAEspai per recarregar cotxes elèctrics als Encants. Falta la flota de vehicles

crisi


En el moment en què el Govern català va anunciar el “pla de xoc” per retallar entre un 10 i un 20% les despeses en sanitat, la Favb va emetre un dur comunicat manifestant-se en contra i va iniciar entre les associacions de veïns i veïnes una campanya de recollida de signatures en defensa d’una sanitat pública i de qualitat. Aquest mes de maig les lliuraran al Parlament de Catalunya i a la Generalitat. El text reclama l’aturada de retallades de personal i serveis sanitaris, rebutja el traspàs de la gestió de la sanitat a entitats amb ànim de lucre i demana la no desgravació d’impostos a qui paga una assegurança privada, “perquè no volem una sanitat per a rics i una beneficiència per a pobres”. Igualment rebutja el repagament o sistema de taxes, per considerar que limita l’accés de la població a la salut. La Favb recolza les diferents mobilitzacions en defensa dels serveis públics.

Objectiu: privatitzar la sanitatmARCEl·lAgüEll I RAmOn SERnAinferMers

rivatitzar: Transferir al sector privat (una activitat o una em-presa de propietat pública). La

definició és clara, per molt que, govern rere govern, ens hagin negat que pri-vatitzaven. Era evident que Boi Ruiz encetaria l’actual procés de desmante-llament de la sanitat pública, la millor eina per consumar el procés privatitza-dor que patim des que la sanitat ens va ser traspassada. De tota la vida ha estat el president de la patronal de la sanitat privada catalana, un ós en els processos negociadors amb el personal i un tauró per als drets socials de la ciutadania més desafavorida. Seva és l’expressió ‘La barra lliure, només per a qui se la pugui pagar’. Vol allò contra el que sem-pre hem lluitat: una sanitat de luxe per a qui se la pugui pagar i una beneficèn-cia per a qui no hi arribi.

I s’ha envoltat dels millors assessors per portar a terme el procés. Els millors? Bé, diguem que els que més interessos pri-vats tenen. Vegem-ne alguns exemples:

Salvador Alemany, president d’Abertis. És el president, també, del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement que ha pre-parat la Cimera Econòmica convocada per Mas el 25 de març. Però Abertis, a part d’haver estat rescatada pel Govern central per no poder complir amb el pla de viabilitat de les seves autopistes, ¿què te a veure amb la sanitat catalana? Doncs que un dels majors accionistes d’Abertis és el grup d’inversió luxem-burguès CVC que, amb el vist i plau de Brussel·les, està comprant Capio, el Ca-pio de l’Hospital General de Catalunya, el mateix que paga 5 milions anuals a l’Aliança per gestionar el Sagrat Cor i la Clínica del Vallès i que amenaça amb substituir, potser construir, els projec-tats hospitals Vicenç Ferrer de Rubí i Ernest Lluch de Ripollet.

Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Seguros i president de Marina Salud, la insígnia del model privatitzador valencià, és membre del Consell Assessor de Sanitat i materialitza les simpaties declarades de Boi Ruiz pels models sani-taris del PP i la seva defensa del paper de les mútues.

Josep Prat, membre també d’aquest Consell, compatibilitza la presidència de l’ICS amb la seva continuïtat en dues empreses que li fan clarament la compe-tència: Sagessa i USP Hospitales. El fet de simultaniejar aquests càrrecs és, po-dríem dir, més greu que el fenomen de la porta giratòria, pel qual un càrrec pú-blic, quan plega, passa a la privada que

ha afavorit des del govern, per molt que cobri encara sou públic com és el cas dels antics presidents del govern central.

Eficiència i igualtat

Tot plegat demostra fins a quin punt se’ns vol fer creure en la idoneïtat del que s’anomena “Col·laboració Público-Priva-da”. ¿La privada, és a dir, l’ànim de lu-cre, sap el que és col·laborar? Som molta la gent que considerem que no, per molt que els nostres representants polítics no ho diguin, mentre només la defensen els

vampirs i massa gent l’accepta ‘perquè ja se sap que la pela mana’. Notícies com ‘La mitad del presupuesto de la Genera-litat va al sector privado’ són normals per a qui pensa que encara és poc, que l’Estat només té sentit per nodrir la iniciativa privada.

I fins i tot ESADE declara que amb el nou govern augmentarà la ‘col·laboració’. I Josep M. Via, assessor permanent de tots els governs, s’atreveix a recordar-nos que el maig del 68 va passar, que el mur de Berlín va caure i que ja és hora que ens oblidem de l’Estat de Benestar, que l’ICS hauria d’haver desaparegut... Vergonyós.

Està més que documentat que totes les formes de ‘col·laboració público-pri-vada’, la simple contractació, les exter-nalitzacions, les concessions adminis-tratives i molt més el model madrileny, valencià, anglès i canadenc de finança-ment privat d’infraestructures a canvi d’una posterior gestió ben pagada, són més cares, molt més cares, que el finan-çament i la gestió directament públics, a més de ser més ineficients i incrementar les desigualtats, tant laborals com de salut. Vicenç Navarro demostra també, contràriament a allò que se’ns vol fer creure, que el model MUFACE, el dels funcionaris que poden triar mútues, és més car que el netament públic. Però de

pEDRO CERvERAConcentració de traballadors de la Vall d’Hebron denunciant la privatització de la sanitat

lEstà documentat que totes les formes de col·laboració pública-privada són molt més cares que el finançament i la gestió públiques

P

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Boi Ruiz, Salvador Alemany, Josep Santacreu i Josep Prat. El màxim responsable de la sanitat pública i els seus assessors són els que més interessos tenen en salut privada

lPer molt que s’hagi avançat en els últims set anys, Catalunya dista molt de dedicar a la sanitat les xifres que li corresponen

Els barris s’organitzen en defensa de la sanitat pública

res serveix tenir la raó davant de tants interessos.

Per molt que s’hagi avançat en els set anys de govern tripartit, Catalu-nya dista molt de dedicar a la sanitat les xifres (tan absolutes com relatives, tan amb crisi com sense crisi) que li corresponen pel seu nivell de desenvo-lupament. La retallada sanitària de Boi Ruiz no té cap mena de justificació com no sigui el desmuntatge de la sanitat pública per incrementar la ‘transferèn-cia’ de diners, els nostres i els públics,

a la privada. Dels nostres, sempre que els tinguem, pagant el que no ens dóna la pública. Dels públics, augmentant la contractació de serveis i el pagament d’interessos i de cànons al finançament privat. Sobretot si disminueixen els ca-bals públics, si els deixem que eliminin impostos a qui tingui diners per pagar-se la privada.

En aquest model frustrant de demo-cràcia representativa, només ens queda un remei: mobilitzar-nos per aturar el desastre.

mAnEl SAlA “ullS”Recollida de signatures en defensa de la sanitat pública al barri de Guineueta

crisi

CARRER118 Maig 2011 DOSSIER 19 crisi

“Res de jubilar-me, cosiré a casa fins que pagui tota la hipoteca”

mERItxEll m. pAuné

a quasi una dècada que treballa en l’economia submergida, cosint peces de pelleteria i fent arranja-

ments amb la màquina de cosir de casa seva, al Raval. No té massa alternatives: als seus 60 anys no li plouen les ofertes laborals, la titulació en Tall i Confecció avui té poca sortida i necessita comple-mentar d’alguna forma la minsa pensió que l’Estat li dóna per invalidesa total.

La Nuri, el nom fictici triat per aques-ta veïna del tot real, és una de les afec-tades per l’Agreal (nom comercial del Veraliprida), un fàrmac per a la meno-pausa aprovat el 1983 que va intoxicar centenars de dones a tot Europa i sobre-tot a Espanya, fins que va ser retirat del mercat el 2005. A ella li va comportar dos anys d’internat psiquiàtric i nou in-tents de suïcidi causats per una greu de-pressió. Encara avui rep atenció mèdica regular i li desaconsellen fer una jornada de vuit hores, perquè podria desestabi-litzar-la. Com que en el moment de la intoxicació, als 45 anys, només estava assegurada per quatre de les vuit hores que treballava, li ha quedat una presta-ció de 600 euros.

“Amb la crisi la feina m’ha baixat a la meitat”, respon. “He d’acceptar qualsevol encàrrec, oferir un preu més barat que el de la botiga i procurar tenir-ho llest en 24 o 48 hores, perquè si no se’m fan en-rere!”, detalla. Fa tres anys es permetia tres o quatre dies per deixar ben acabada la feina, però ara moltes nits es queda

F

jOAn mOREjónAmb la crisi a la Nuri li ha baixat la feina a la meitat

fins a les quatre de la matinada cosint, per poder enviar les peces d’hora el matí següent. Si aquell dia tenia plans, els cancel·la. “Sort que la veïna de baix és com de la família i mai s’ha queixat del soroll de la màquina a les nits”, agraeix. Per la seva agulla han passat des de cor-tines, catifes i mantes, fins a bufandes, armilles i abrics, però últimament li ar-riben molts més arranjaments i transfor-macions que confecció de peces noves. La pelleteria que li feia tants encàrrecs ara

n’hi fa ben pocs, perquè ven menys. “Em porten cremalleres i vores per canviar, roba de segona mà que s’ha d’estrènyer o abrics bons de l’àvia per reutilitzar”, exemplifica. “La majoria ho fan per es-talviar, n’hi ha molt pocs que reciclin la roba pel valor sentimental”, assegura. Tem que aviat no li portin ni això, “per-què cada cop surt més barat comprar una peça nova que no pas arreglar-la”.

Durant quatre anys va regentar, amb el seu marit, un taller de pelleteria. Els costos i els impostos que pagaven no compensaven els ingressos i van haver de baixar la persiana i hipotecar de nou el pis, que ja tenien pagat, per liquidar deutes. “Fins que no pagui tota la hi-poteca no puc deixar de cosir. I encara ens queden 20 anys!”, s’exclama. Als 37 anys treballava en una fàbrica i cobrava 150.000 pessetes; dues dècades després el marit cobra el mateix, 900 euros, com a vigilant de seguretat. “De què van servir les vagues que vam fer? Anem enrere!”, dispara.

“Rebria una pensió de jubilació una miqueta més elevada si renunciés per sempre a la pensió d’invalidesa i trobés un contracte a temps complet durant un mínim de dos anys. Vaja, facilíssim!”, iro-nitza. “Cuso, cuido un fill malalt i porto la casa, però socialment sembla que no faci res!”, denuncia. Sap que al barri hi ha més dones com ella i per això de segui-da remarca que no pot queixar-se, perquè té “molta sort” de tenir un fill que sense recança aporta tota la pensió a l’econo-mia familiar i “que és molt bon noi”.

“Falten oportunitats per posar en pràctica tot allò que hem après”

mERItxEll m. pAuné

ora de la Facultat de Filosofia i Lletres hi fa molt fred. Les es-tades de pràctiques estan mal

pagades, les vacants d’alta qualificació escassegen i el rosari de col·laboracions gratuïtes pot allargar-se tants anys com paciència tingui el o la jove aspirant. Per això molts llicenciats de lletres es refu-gien sota el paraigües de la formació per ampliar coneixements i contactes fins que amaini el temporal.

La Dolors Rodríguez, que és llicenci-ada en Història de l’Art, màster en Ges-tió Cultural i estudiant de segon curs de Doctorat, malda per obrir-se camí en la seva disciplina. Té 25 anys i no l’ajuda la depressió econòmica, però tampoc que “a Espanya els diners que s’inverteixen en cultura són molt pocs, amb crisi o sen-se”. Va treballar de dependenta en una botiga de roba de Londres durant l’any passat, per poder finançar l’estada de be-cària al Departament d’Àsia del British Museum, sota la tutela del Dr. Michael Wilis. “Sóc més pessimista després d’ha-ver viscut a Londres: allà els museus són gratuïts, la gent paga per les exposicions temporals i tots els espais culturals ofe-reixen pràctiques per tal que, si ets bo, t’hi quedis”, compara. A Catalunya, en canvi, “la majoria de gent veu la cultu-ra com una cosa elitista o innecessària”, lamenta.

En tornar de Gran Bretanya ha pas-sat algunes setmanes a l’atur i ha trobat una nova feina de dependenta, que li per-met viure emancipada mentre cursa el Doctorat a la UAB. Tot i que algun cop

F

jOAn mOREjónL’única feina remunerada de la Dolors en la seva professió ha sigut en negre

s’ha hagut de sentir dir que no la contrac-taven per estar sobrequalificada (“sabien que tard o d’hora els deixaria per una feina del meu àmbit”), en general no ha tingut massa problemes per treballar a botigues. Les condicions, no obstant, han estat sempre similars: un munt d’hores, poc salari, moltíssima feina per rebaixes

i la campanya de Nadal i cap compensa-ció per l’augment de vendes. “Les actuals són les pitjors que he tingut mai, no per la crisi sinó per l’empresa, que és inhu-mana”, diu.

“Encara no he cotitzat mai en la meva professió, l’única feina remunerada que he tingut va ser en negre”, recorda. Es-tava ben pagada, això sí. Consistia en redactar quatre capítols d’un llibre so-bre la cultura catalana, subcontractada a través d’una editorial intermediària. “Falten oportunitats per agafar experi-ència professional i posar en pràctica els

coneixements adquirits, només així es pot evolucionar i perfeccionar-se”, sosté. Ja ha après, a més, que els contactes són la porta gran -i sovint única- de les opor-tunitats. Al British Museum hi va poder accedir a través d’un dels conservadors, amic de la seva padrina. Per això al Doc-torat s’afanya a ampliar l’agenda i in-tercanviar targetes amb col·leccionistes, galeristes i tants professionals del sector com pot.

A l’horitzó es veu fent de comissària d’exposicions, investigadora i professora d’universitat, si pot ser alhora. “Quan acabi el Doctorat se m’obriran moltes més portes”, assegura. Estima que en Història de l’Art “el període fins a l’es-tabilitat laboral sol durar entre quatre i vuit anys”, malgrat que segons ella no n’haurien de ser més de dos si tens una formació sòlida al darrera. Com en mol-tes disciplines de lletres, la presència femenina és majoritària a les aules i mi-noritària als circuits professionals, però per ara no ha sentit que ser dona l’hagi perjudicada ni beneficiada. Ha compro-vat, això sí, que l’èxit té una recepta molt clara: “passió” per la feina, moltes hores de dedicació i bastants pessics de sort.


“He estado en crisis desde que nací, pero ésta es la peor”

DAnIEl gOmIS

uan Fernández Aparicio, natural de Jerez de la Frontera y afinca-do desde hace tiempo en el barrio

de la Prosperitat, se ha convertido a lo largo de su vida, y muy a su pesar, en un auténtico experto en lidiar con la crisis.

Juan llegó a Barcelona en 1972 en bus-ca de oportunidades y con sólo 12 años de edad empezó a trabajar como aprendiz de pastelero. Después ejerció también de ca-marero y carpintero, aceptando todo lo que venía para poder contribuir a la manuten-ción de una familia con 14 hermanos. “A esa edad te explotaban por muy poco dine-ro pero en el fondo no te podías quejar ya que por aquel entonces había trabajo has-ta para los críos”, recuerda. A los 17 años logró especializarse -y también medio es-tabilizarse- en el sector del hierro donde le tocó vivir su primera gran crisis tras el golpe de estado. Al regresar de la mili se vio obligado a volver a empezar de cero, adaptándose a las circunstancias como pudo y teniéndose que habituar al traba-jo en negro. Finalmente logró volver a su anterior ocupación en la metalurgia hasta hoy, que con 51 años, “esa edad tan crítica que asusta a tantos ahora…”, ve como se vuelve a repetir la difícil situación de des-amparo que ya le tocó vivir en 1982 pero con un horizonte aún más complicado.

“Yo creo que he estado en crisis desde que nací, pero sin duda ésta es la peor”, afirma con rotundidad. Según él, este hecho es lo que le ha permitido poder “tomarse con más filosofía” el hecho de llevar dos años sin trabajo, con la presta-ción por desempleo ya agotada y tenien-

J

AnnA CARlOtAJuan ha lidiado con muchas y muy diferentes crisis económicas

do que hacer frente a más responsabili-dades que antes prácticamente sin nada. Juan vive con su pareja, que actualmente no puede trabajar por enfermedad, y en-tre los dos sólo cuentan con dos pequeñas ayudas cuya suma a penas les da para poder pagar el alquiler del piso.

A pesar de ser un hombre fuerte y de no haber llegado a perder en ningún mo-mento la confianza en sí mismo, Juan lo ve ahora todo mucho más negro por la edad y también porque ha dejado de creer en muchas cosas. “El trabajo, sea en las con-diciones que sea, nunca me ha pesado. Lo

que sí que me pesa es no ver futuro… En las actuales circunstancias, la evolución y el progreso que tanto nos han ido vendien-do no los veo por ninguna parte…”.

En su día a día, Juan intenta aprove-char cualquier trabajillo que le sale ha-ciendo “chapuzas a domicilio”, y aunque no deja de buscar oportunidades más serias, acusa anímicamente que sólo le haya salido una oferta, y además bastan-te pírrica, en estos dos largos años. Así

pues, según él, la actual no es sólo una crisis laboral, sino que conlleva también un importante componente emocional, con grandes dosis de ansiedad e inseguri-dad: “Es muy fácil acabar poniéndote en-fermo de impotencia, dándole sólo vuel-tas a la cabeza”.

Cuando le preguntamos por alguna solución, tiene muy claro que debería pro-ducirse una limpieza a fondo tanto a nivel político como sindical, sin olvidarse claro de los bancos, “una vergüenza total”. En relación a esto, Juan se lamenta de que su generación luchó mucho para lograr un importante cambio en la conciencia so-cial, y ahora se está echando todo por los suelos. Y no soporta que se instrumentali-ce el conformismo de los más jóvenes: “Es cierto que antes subía el pan o el trans-porte dos pesetas y se liaba. Pero gran parte de la responsabilidad en la apatía de la que se acusa hoy a los jóvenes, la tie-nen muchos padres que decidieron darles una vida fácil y no transmitirles nuestro espíritu de esfuerzo, superación y lucha. La ignorancia que esto ha generado me pone de muy mala leche”.

Sorprende al hablar con Juan esa mezcla de naturalidad y sorna que acom-paña su relato lleno de desencanto. “Mi vida no ha sido ninguna broma, ¿eh?”, se apresura a recordar como si nos hubiera leído el pensamiento, y acto seguido vuel-ve a estampar su característica firma con una reflexión final teñida de media sonri-sa: “Ante la falta de oportunidades y tal y como la gente se toma aquí la vida, todo el día con el mosqueo a cuestas, ahora mismo me volvía para Jerez… ¿O por qué no nos vamos mejor para Alemania…?”.

crisi


“No sabem què passarà demà a la feina”gEmmA AguIlERA

lvaro Cuartero Guillén va cada dia a treballar a la planta de Ca-caolat del carrer Pujades de Bar-

celona amb la incertesa si l’endemà hi tornarà. Un concurs de creditors ha posat en suspens el futur dels 400 empleats de la firma propietat de Nueva Rumasa.

Una vegada toca de molt de prop, la crisi passa de ser un tema de debat a ser la corretja de transmissió d’angoixa en una persona.

Quines sensacions tens estant amb un peu a cada costat?És exactament això, trobar-te que es-

tàs a tocar del precipici, i ningú no et sap dir si finalment cauràs o et salvaràs. Mai m’havia angoixat tant per la feina ni ha-via patit tant per si la perdia. De moment estic treballant, i tret d’alguns endarre-riments, anem cobrant el sou. Però no sabem si l’endemà la situació canviarà.

Has viscut altres situacions similars en la teva vida laboral?Des que vaig entrar a treballar en

aquesta empresa ara fa sis anys, no ha-via viscut aquesta incertesa, i tot i que al llarg de la vida he estat en més d’una ocasió a l’atur, sempre me n’he sortit avi-at. Un amic, un contacte, algú t’avisava d’una feina i de seguida tornaves a estar actiu. Però aquesta vegada el panorama

Á

DAnI CODInAÁlvaro creu que les necessitats dels ciutadans no són una prioritat política

és molt fosc, si em quedo a l’atur tindré moltes més dificultats per recol·locar-me.

Hi ha menys feina, i més mal pagada.Tinc molt clar que s’ha de treballar on

puguis. Sóc una persona molt lluitadora i estic segur que d’una manera o altra me’n sortiria. No suporto estar sense fer res, i això em fa abocar tots els esforços a trobar una altra feina sempre que m’he trobat al carrer. Potser per això sóc sindicalista -és membre del comitè d’empresa per la UGT-, i m’agrada ajudar els meus companys.

Portem quatre anys de crisi i la sensació generalitzada és que tot és molt més precari, sovint amb la crisi com a excusa.

Ens trobem immersos en un canvi de cicle en què se’ns imposen polítiques ne-oliberals que ens volen convertir en els nous esclaus remunerats del segle XXI. Tinc la sort de seguir treballant, encara que amb una incertesa permanent. Però allò que veig al meu voltant m’amoïna molt. La pressió psicològica que tenim els treballadors en risc de perdre la feina o que ja l’han perduda és fortíssima.

Pressiona l’entorn social o més aviat la mateixa persona, que pot sentir que ha fracassat?Sobretot l’entorn. Tot plegat forma

part de l’ensinistrament que ens volen imposar els qui manen. Ens volen incul-car la por perquè aquesta no ens deixi

pensar i reclamar els nostres drets.

El treballador d’avui està més desemparat que fa uns anys?A cada reforma laboral es vulneren

més drets. Els polítics estan al costat d’empresaris i banquers, no pas dels tre-balladors. Avui dia, l’eix esquerra-dreta és un concepte romàntic, tots els polítics són tecnòcrates.

Et sents recolzat per l’administració local davant els efectes de la crisi?Estem totalment desemparats. Els po-

lítics locals actuen de la mateixa manera que els polítics a nivell català i de l’Es-tat espanyol: viuen d’esquenes als ciuta-dans i a la seva realitat quotidiana, que és molt més dura que la d’un regidor o un alcalde. Entre tots han construït una ciutat per lluir, no pas per viure-hi. Bar-celona és una ciutat per a turistes, no pas per als seus veïns.

Tens dos fills petits. Com viuen aquesta situació d’incertesa laboral?Intento que d’aquesta crisi n’apren-

guin algunes coses, que no siguin massa consumistes i que tinguin consciència que tot val diners. La societat els empeny al consumisme, i qui no entra en aquesta roda, és un fracassat.

Què n’esperes, del futur nou govern municipal?Molt em temo que després de les elec-

cions, guanyi qui guanyi, no canviarà massa aquesta realitat. Han de sortir al carrer i conviure un instant amb la rea-litat de Barcelona. Molta gent ho passa realment malament.

“¿Entonces tendremos que morirnos todos?”luIS CAlDEIRO

lanca, 38 años, ecuatoriana. Mu-jer, inmigrante y ahora, también candidata al desahucio. Apenas

puede contener las lágrimas y sus gran-des ojos castaños expresan todo el de-samparo del mundo. Llegó a nuestro país en el 2000, con la intención de quedarse dos años y regresar, pero hoy su vida ha entrado en una vorágine de consecuenci-as imprevisibles.

¿Qué ocurrió?Avalé a mi hermano Santiago en la

compra de un piso que costó, en princi-pio, 260.000 euros. Empezó pagando una hipoteca de 1.450 al mes, a 30 años, pero perdió su trabajo y acumuló una deuda de 12.000 euros. Y el banco (Caixa del Penedès) sólo le ofreció como solución un nuevo préstamo por ese valor. Él no acep-tó, porque era hundirse más aún.

¿Y entonces?El banco acabó reclamándole la frio-

lera de 398.000 euros, cifra que incluía los intereses generados por la deuda de 12.000, etc. Tras la subasta, Caixa del Penedès se adjudicó el piso por 195.000 euros. Así que mi hermano, aparte de quedarse sin casa, debe hoy al banco 140.000 euros más las costas judiciales, que ascienden a 70.000. Él dice que no se irá, que se tirará por el balcón. A raíz de todo esto ha tenido problemas psicológi-cos y con la bebida.

¿Y qué hay de ti?Debo ya dos mensualidades de mi

piso, y cuando me reclamen la deuda de mi hermano, como avalista que soy, tam-

B

jOAn lInuxbCnBlanca, candidata al deshaucio

bién perderé mi casa, por la que ya he pagado cerca de 100.000 euros (diez años a razón de casi 1.000 euros por mes). Se-guramente mi jefe me echará, porque los embargos se hacen vía nómina, y él no quiere problemas con la justicia. Tendré que irme a una habitación y vivir de los dos años de paro de que dispongo. Despu-és, supongo, tendré que volver a Ecuador.

¿Y el banco?Nos dirigimos en varias ocasiones a

la oficina de la Caixa del Penedès que le había otorgado la hipoteca, la número 0160 de L’Hospitalet de Llobregat, en

la calle Marcel·lí Esquius, 49. El pri-mer director con el que hablamos se lla-maba José Manuel; jamás me olvidaré de su nombre. Se portaba tan mal con nosotros… Sólo con verle la cara sen-tía angustia; ni humano parecía. A éste llegamos a proponerle que cambiara las condiciones de la hipoteca y la pusiera a 50 años. Así mi hermano podría pagar un poco menos y yo estaría dispuesta a ayudarle. Pero él nos contestó que lo único que podía ofrecernos era ese prés-

tamo por valor de 12.000 euros, a pagar en veinte años.

¿Y?Eso suponía pagar 120 euros de cuota

al mes, y si mi hermano, en el paro, ya no podía con los 1.450 de la hipoteca, imagí-nate. Era imposible. El director, por su parte, nos recriminaba diciendo: “¿Para qué habéis firmado? ¿No habéis leído? Debisteis haber leído antes de firmar. Claramente lo pone ahí: que avalas con tus bienes presentes y futuros”.

¿Os amenazó?Sí, lo hizo. Nos dijo que nos iban a em-

bargar todo el sueldo; que se quedarían con todo lo que teníamos (piso, coche) y que nunca podríamos volver a trabajar con nómina ni cobrar la jubilación, ni si-quiera en mi país. Y que si volvíamos al Ecuador, también nos quitarían todo lo que tuviéramos.

¿Hubo más directores?Sí. El segundo nos dijo: “tu herma-

no podría haber cubierto su deuda de 12.000 euros con el préstamo”. “¿Pero cómo?” –le decía yo- “la cubriría de mo-mento, pero ¿y después?”. Y como siem-pre me veía llorando, trató de calmarme con estas palabras: “Pero mujer, igual de aquí a dos años a tu hermano le toca la lotería, o encuentra un trabajo en el que gane 3.000 euros… O a lo mejor le pasa como a mi madre, que salió un martes a la calle y apareció muerta el sábado en un parque”. A lo que yo contesté: “¿En-tonces tiene que morirse mi hermano, tenemos que morirnos todos? ¿Esa es la única manera de librarnos de lo que se nos viene encima?”.

crisi

CARRER118 Maig 2011 DOSSIER 22crisi

AlbERt RECIOprofessor d’econoMia de la UaB

a uns mesos es va fer pública una nova avaluació de la renda fami-liar als barris de Barcelona. No

he estat capaç de trobar la publicació a la web municipal, i el comentari el faré a partir d’allò que ha explicat la premsa. Suposo que la metodologia és semblant a la d’avaluacions anteriors, i per tant, tots els comentaris sobre les limitacions d’aquest tipus d’estudis ja estan inclosos en una anterior publicació de la Favb (al capítol corresponent a La Barcelona del Barris. Quaderns de Carrer, Favb, 2008). La novetat és que ara les dades vénen subministrades atenent a la nova divisió de barris i permeten un comentari més representatiu a nivell territorial.

Els resultats no són massa sorpre-nents. Mostren allò que ja sortia a l’estu-di anterior: la gran desigualtat existent a Barcelona entre els barris i els districtes de la ciutat. La renda mitjana del barri més ric (Tres Torres) és més de cinc ve-gades més alta que la del barri més po-bre (Can Peguera). La renda mitjana del districte més ric (Sarrià-Sant Gervasi) és quasi tres vegades més gran que la del més pobre (Nou Barris). Com que es trac-ta d’estimacions de la renda mitjana, cal esperar que la desigualtat entre els més rics dels barris rics i els més pobres si-guin encara molt més grans.

Dels 69 barris de la ciutat, només 18 superen la renda mitjana. La majoria,

concentrats en quatre districtes (Sar-rià- Sant Gervasi, les Corts, Eixample i Gràcia), amb l’excepció dels vells en-clavaments benestants de la Font d’en Fargues (Horta Guinardó) i de les noves operacions de Vila Olímpica i Diagonal Mar. En canvi, a quatre districtes (Ciu-tat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Nou Barris), cap barri no arriba a la mitjana del municipi. La concentració geogràfica de riquesa i pobresa relatives és evident, persistent i obscena. Possi-blement, encara ho seria més si a les dades de la ciutat hi afegíssim les dels barris de la perifèria (Badalona, Santa Coloma, l’Hospitalet), la metròpoli real en la qual vivim.

Més novedós que constatar les desi-gualtats de classe (les de gènere i ètnia o nacionalitat aquí no és possible esbrinar-les), és el fet que aquestes desigualtats s’han ampliat al llarg de la crisi. I mentre la mitjana de residents als barris alts ha pogut mantenir, fins i tot ampliar, les se-ves rendes, als barris “pobres” els efectes de la crisi s’han sentit amb més força.

Hi ha bones raons perquè sigui així. Per altres fonts estadístiques sabem que el gruix de l’ajust laboral ha tingut lloc a les activitats de salaris baixos (construc-ció, indústria, treballadors temporals), situació que afecta molt més els barris de classe obrera que no pas els de classe mitjana assalariada i encara menys els empresaris (en dades de l’Estat, aquests són els que han experimentat menor pèr-dua d’ocupació).

Això no vol dir que també als barris alts es donin drames econòmics: simple-ment, que aquests es concentren molt més allà on viu la gent que ocupa els ni-vells inferiors de l’escala social i ocupa-cional. Per a la gent més rica, potser la sotragada més forta s’ha experimentat en el patrimoni financer, però això no ho mesura aquesta font estadística. I sens

dubte, és molt diferent perdre una part de la riquesa que el lloc de treball...

La lectura de les dades obre forts in-terrogants sobre la insistència que tots estem en el mateix vaixell i que hem de fer un esforç col·lectiu per sortir-ne. És evident que com a societat tenim coses compartides. I que la cooperació és sem-pre una eina a promoure. Però aquesta ha de basar-se en una participació justa en la distribució dels resultats i en compar-tir els problemes. I allò que, en canvi, ens

recorden aquestes dades és que vivim en una ciutat amb desigualtats profundes i que la crisi no ha fet més que agreujar. També ens diuen que, almenys pel que fa a desigualtats de renda, les polítiques socials d’inclusió no han aconseguit quasi cap avenç en la seva reducció. Sens dubte perquè avançar cap a una societat iguali-tària exigeix polítiques més radicals.

La qüestió és encara més preocupant si tenim en compte les propostes polítiques que s’estan promocionant amb l’excusa

de la crisi i sota el mandat dels poders fi-nancers: retalls pressupostaris, reformes laborals, anunciades retallades en les pensions... mesures clarament orienta-des a incrementar les desigualtats, ja que afecten de forma molt desigual la gent que està en espais de precarietat més gran.

Pot pensar-se que es tracta d’una qüestió inevitable i que els partidaris de polítiques igualitàries som uns sonats. Per això resulta tan oportuna la recent traducció al castellà de l’obra de dos in-vestigadors socials britànics (Richard Wolkinson i Kate Pickett Desigualdad. Un análisis de la (in)felicidad colectiva. Turner 2009) que mostren, fent servir una base estadística internacional, que les desigualtats de renda tenen una clara relació amb molts mals socials (proble-mes de relacions socials, salut, fracàs escolar, criminalitat...) Que els nivells de desigualtat (i de problemes) són molt diferents segons els països i que els més igualitaris presenten millors resultats en tots els ítems. La seva conclusió és clara: la reducció de les desigualtats de renda és una qüestió clau per a la pràctica to-talitat de les polítiques socials. I per als problemes quotidians dels nostres barris.

Per això, ara que comença un nou cicle electoral, tenim el deure i la possibilitat d’apel·lar els polítics sobre quines són les seves propostes igualitàries. I de denun-ciar com a verdaders promotors de mals socials aquells que proposen mesures que faran créixer les desigualtats (com les reduccions d’impostos i drets socials). Ens hi juguem el benestar de la majoria i el model de ciutat que tindrem.

La crisi va per barris

F

lVivim en una ciutat amb desigualtats profundes que la crisi no ha fet més que ampliar. Als barris ‘pobres’ els seus efectes són majors

ARxIuEl barri de Can Peguera té la renda mitjana més baixa de la ciutat

CARRER118 Maig 2011 DOSSIER 23 crisi

“El gasto en servicios sociales ha estado por debajo de la mitad de la media europea”

néStOR bOgAjO

as leyes dicen que nadie quedará desatendido por falta de recursos,

pero del dicho al hecho hay un trecho. La crisis ha congelado las pensiones y ha frenado en seco la aplicación de la Ley de Dependencia. La sobrecarga de los servicios sociales crecerá a medida que la gente deje de co-brar el paro. Mal momento para empezar a aplicar una legisla-ción más progresista.

Crisis aparte, ¿el sistema español de servicios sociales padece algún déficit estructural?Sí. El gasto ha estado por de-

bajo de la mitad de la media eu-ropea. El Estado ha tenido una presencia limitada. Existe una especialización funcional: los servicios que generan beneficios -las residencias, por ejemplo- se han privatizado, y los que son pérdidas netas -los servicios para pobres, pobres- suelen ir al tercer sector: Cáritas, ONG... Se trata, además, de un sistema fragmen-tado. Por eso es precisa una ma-yor coordinación entre el Estado, las comunidades autónomas, los municipios, las ‘conselleries’... Es probable que la descentraliza-ción haya servido para expulsar obligaciones sin recursos del Es-tado a las autonomías y de éstas a los ayuntamientos.

España invierte menos que Europa, pero la derecha desea la reducción del gasto.La derecha culpabiliza a la

víctima. Opinan que las mujeres solas, los parados o los que co-bran una renta mínima de inser-ción viven demasiado bien con las ayudas del Gobierno. Que corren el riesgo de acabar de-pendiendo permanentemente de la ayuda. Por eso defienden que hay que reducir su bienestar, para que se incorporen al mer-cado laboral: un mercado laboral desregulado, todavía más flexi-ble que el actual, con contratos precarios y despidos baratos. Lo dijo el presidente de la Patronal: hay que trabajar más por menos.

¿Esto en Europa es así?Los países están aumentando

las condiciones para tener acce-so a la prestación, no reducién-dola. Para acceder a una renta mínima de inserción, no sólo te piden que no tengas ingresos: tienes que hacer cursos de for-mación, tener un plan indivi-dualizado, dejar las drogas... Las contrapartidas que tienen que satisfacer los beneficiarios están aumentando, en la lógica de que no hay derecho sin obligación.

¿Cuál es el panorama de los servicios sociales en Europa?Los anglosajones llevan a ra-

jatabla la política de endurecer el acceso a los servicios. Los escan-dinavos tienden a ello, pero sus prestaciones son más dignas. En

L

José Adelantado

la Europa continental los servi-cios no están tan desarrollados, pero gastan más que aquí en familia, guarderías, excluidos... Los países del sur de Europa son los que peor lo tienen. El gasto es poco. Aquí, cada comunidad au-tónoma se lo organiza como quie-re. Gasta lo que quiere. No hay relación ni con el nivel de desem-pleo ni con el nivel de pobreza ni con el PIB de la comunidad. Son políticas heterogéneas. No es lo mismo ser pobre en Andalucía que en el País Vasco.

¿...?Aunque en Cataluña estas co-

sas no gusten, es necesaria una ley de bases de servicios sociales a escala estatal -como la tienen la educación o la sanidad-, que obligue a las comunidades autó-nomas a prestar unos mínimos, iguales en todo el territorio es-pañol. Y, a partir de ahí, que los mejoren, si es el caso. No puede ser que en Extremadura haya unos criterios, en el País Vas-co otros y en Cataluña otros. No hablo de una devolución de competencias al Estado, sino de acabar con la discrecionalidad, la asimetría de no contar con un mínimo garantizado.

Si en otros países se puede hacer un gasto mayor sin precarizar el mercado laboral, ¿por qué aquí hemos de converger hacia abajo?Los países del sur de Europa

tienen un 25% del PIB en la eco-nomía sumergida. Y en España la presión fiscal sobre los beneficios empresariales es baja y no parece que vaya a aumentar. Sólo se han subido los impuestos indirectos, el IVA. El ajuste se ha hecho redu-ciendo los gastos, no aumentando los ingresos. Y eso que en España hay margen para aumentar la ca-pacidad recaudatoria: la presión fiscal es cuatro puntos menor que la media europea.

¿El modelo actual es herencia del franquismo?El papel del Estado en mate-

ria de servicios sociales durante la dictadura fue muy débil. La ley de beneficencia de 1849 fun-cionó en parte hasta los años 90 del siglo XX y las primeras leyes dependían de los recursos que se movilizaban. Todo eso fomenta el asistencialismo: a la persona necesitada, carente de derechos, se la asiste mediante la caridad. Esa filosofía protoreligiosa es un estigma que se sigue arrastran-do desde antes del franquismo. Aún hoy, sigue habiendo una enorme presión sobre la familia, sobre las mujeres. Es un drama.

Y eso que en España a menudo ha gobernado la izquierda...Aquí la derecha tiene mucha

fuerza y la izquierda no es muy izquierdosa. Gobiernos de iz-quierdas han hecho políticas de derechas. Para ayudar a las fa-milias con hijos pequeños era so-cialmente más rentable invertir en guarderías, crear plazas que pudiesen usar generaciones su-cesivas, en lugar de darle 3.000 euros a cada familia. Pero a los políticos les sale más a cuenta dar en efectivo los 3.000 euros a cuatro meses de las eleccio-nes. Una política de izquierdas tendría que haberse orientado hacia la prestación del servicio, no a la transferencia de rentas, a estimular el mercado.

¿Qué valoración hace del tripartito en materia de servicios sociales?El tripartito aumentó el gas-

to y elaboró la Ley de Servicios Sociales. Eso es positivo. Pero cabe recordar que la ley deja fuera a los inmigrantes extra-comunitarios, aunque sean le-gales. Estos sólo tienen el dere-cho que les confieren las leyes de extranjería y son atendidos

Un profesional comprometido

José Adelantado nació en 1956 en Caudiel (Castellón). Es licenciado en Económicas, doctorado en Sociología y especialista en Política social y Estado del bienestar. En 2007 -el año en que empezó la crisis- publicó en la revista Societat Catalana su artículo La política de serveis socials. Adelantado defiende que los servicios sociales no deberían estar diseñados “para los pobres más pobres”, sino que tendrían que ser un recurso “normalizado, universal”, la verdadera cuarta pata del Estado de Bienestar: “Con la educación o la sanidad sólo es preciso tener cierta edad o estar enfermo para poder acceder al servicio”. Profesor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, Adelantado es miembro de la Associació Catalana de Sociologia y de la Red Renta Básica, y forma parte del Consejo Científico de Attac.

AnnA CARlOtAJosé Adelantado

Sociólogo de la UAB

en clave de caridad. En Catalu-ña son el 13% de la población. Es paradójico que una política pensada para la gente con más dificultades no incluya a los in-migrantes, uno de los colectivos que padecen más dificultades. Y otra debilidad de la nueva le-gislación es que los servicios se suelen financiar con copagos.

¿En qué consisten?La administración paga una

parte del coste del servicio y la

otra corre a cargo del usuario, en función de su renta y su pa-trimonio. Eso requiere un se-guimiento y tiene un coste de gestión elevado. Con los copagos se evita subir los impuestos. Sin embargo, así como la sanidad o la educación se financian con impuestos, los servicios sociales también podían financiarse con impuestos. La gestión, adminis-trativamente hablando, sería más fácil. Y seguramente sería más justo. Aunque políticamen-te menos conveniente.

CiU gobierna otra vez en Cataluña y el PP puede hacerlo de nuevo en España. ¿Qué se puede esperar?Con CiU en la Generalitat,

los servicios sociales se pagaban con lo que venía del Estado y poco más. Es previsible que la derecha no haga un desarrollo progresista de la ley. La derecha es más partidaria de la caridad, en lugar de pensar que todos estamos en el mismo barco y que los mecanismos de asegura-miento deben ser colectivos, por-que el riesgo de ser dependiente lo tenemos todos. Y que sería más lógico, más progresista y, seguramente, más fácil de admi-nistrar a través de mecanismos de cooperación colectiva, no de copagos o de filantropía indivi-dual, tipo maratones de TV3 o la tan de moda responsabilidad social corporativa.

¿Hay algún colectivo sensibilizado por la defensa de los servicios sociales?La tercera edad, los disminui-

dos físicos o los familiares de dis-minuidos psíquicos son sectores organizados. Han podido llevar el agua a su molino. No están tan mal como otros colectivos, como las madres solas, la clientela tí-pica de las rentas mínimas de in-serción. En general, no hay movi-mientos ciudadanos empeñados en la defensa de los servicios so-ciales. Los profesionales fueron importantes en la consecución de las primeras leyes, en los años 80. La Iglesia y los sindicatos también presionaron. Y la Taula del Tercer Sector es un grupo ac-tivo, aunque no sé si piden más servicios o un margen de acción más amplio para el sector.

¿Pasan las mejoras por las quejas de las clases no empobrecidas, pero que puedan demandar las prestaciones puntuales?Puede haber gente que se en-

fade y lleve a la administración a los tribunales por el incumpli-miento de la ley. Ese es uno de los caminos. No creo que se rea-licen movimientos de carácter colectivo, aunque, en la medida en que los derechos tiendan a ser universales y no sólo pensados y desarrollados para pobres, que-pa una mayor reivindicación ciu-dadana. Por eso es importante que un principio jurídico se pue-da exigir a la administración.


Apunts de 32 anys d’eleccions municipalsNéStOR bOgAjO

l 19 d’abril del 1979 prenia pos-sessió a Barcelona el primer con-sistori democràtic des del 1939.

El llavors president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, havia de rebre al Saló de la Verge de Montserrat la Corporació Municipal, encapçalada pel nou alcalde, el socialista Narcís Ser-ra. Pasqual Maragall -aleshores, núme-ro dos del PSC a l’Ajuntament- s’atansà a una comitiva de la Favb. “De seguida ens veurem”, va dir. Però al final van haver de ser els veïns els qui demanes-sin cita per a reunir-se amb l’alcalde. Quan Serra els va rebre, el seu discurs -sintetitzat- fou aquest: “fins ara, vo-saltres éreu els representatius; ara, ho som nosaltres”. Tota una gerra d’aigua freda que confirmava que les coses ha-vien canviat.

La federació havia deixat enrere la seva etapa bombillaire i havia esdevin-gut un interlocutor de l’ajuntament pre-democràtic, al costat dels nous partits polítics. Corrien els anys de la revisió del Pla Comarcal i les entitats veïnals van posar sobre la taula el seu progra-ma. Sabien com havia de ser Barcelona. “I cap partit no s’atrevia a dir el contra-ri”, assegura Carles Prieto, president de la Favb entre 1978 i 1982. El moviment veïnal i els partits polítics eren, de fet,

un tot indivisible. Els directius de la Favb, per exemple, van haver de decidir mig any abans si es presentaven o no a les eleccions amb els seus respectius partits. “Jo vaig haver de demanar-li permís al Guti [Antoni Gutiérrez] per no formar part de la llista del PSUC”, recorda Prieto.

Els comicis se celebraren el 3 d’abril del 1979, quasi tres anys i mig després de la mort del dictador. Triomfaren les esquerres. El Partit dels Socialistes de Catalunya obtingué 16 regidors. El Partit Socialista Unificat de Catalunya, nou. També formaren govern els vuit re-gidors de Convergència i Unió i els dos d’Esquerra Republicana de Catalunya. A l’oposició hi quedaren els vuit repre-sentants dels Centristes de Catalunya-Unión de Centro Democrático. Cap altra formació no va obtenir cap regidor la Co-alició Democràtica, el Partit del Treball de Catalunya, el Moviment Comunista de Catalunya, el Partit Socialista d’Alli-berament Nacional, els Comunistes de Catalunya, la Democràcia Social-Cristi-ana de Catalunya i la Lliga Comunista Revolucionària.

De l’elefant als “delfins”

Tres dècades de campanyes electorals do-nen per molt, però res no ha superat en-cara la imatge de Joan Hortalà, candidat d’ERC a les eleccions del 1983, demanant el vot sobre un elefant. La Vanguardia pu-blicava el 28 d’abril d’aquell any una foto on se’l veia damunt del paquiderm, fent amb els dits el senyal de la victòria. En un costat del pobre animal es podia lle-gir l’eslògan: “Una raó de pes per entrar a l’Ajuntament”. L’elefant es deia Frankelo i el van portar en rulot des d’Alemanya. “Según ERC -deia l’ABC el 22 d’abril-, [Frankelo] ha contribuido sensiblemente a mejorar las espectativas de que el par-tido sobrepase en la ciudad de Barcelona el 5 por 100 mínimo para obtener conceja-les”. Es van quedar en un 3’8%.

Aquelles eleccions les va guanyar Maragall, que poc abans havia comen-çat una peculiar tradició -molt nostra-da- que s’ha perpetuat fins avui: a mig mandat, l’alcalde sortint dimiteix i ce-deix el bastó de comandament al seu delfí. Ho va fer Serra amb Maragall el desembre de 1982, quan el primer fou nomenat ministre de Defensa. El ritu-al es va repetir el setembre del 1997, quan Maragall va deixar el consistori en mans de Joan Clos. I aquest va fer el mateix amb Jordi Hereu, el setembre del 2006, per tal de fer-se càrrec del mi-nisteri d’Indústria. Serra és, per tant, l’únic alcalde de la Barcelona democrà-tica que s’ha estrenat en el càrrec per votació popular. La resta van afrontar les seves primeres eleccions després d’una temporada en el càrrec.

Tanmateix, els alcaldes socialistes han estat “ratificats” pel poble amb re-sultats sovint espectaculars. El 45% dels vots que van obtenir el 1983 o el 1999 hagués estat suficient per generar una majoria absoluta al Parlament -en unes

autonòmiques- o al Congrés -en unes generals-. Però aquesta situació mai no s’ha donat al consistori barceloní: per bé que la llista dels socialistes ha estat des del 1979 la més votada, el PSC sempre ha hagut d’arribar a acords per governar. Llevat de l’inicial Pacte de Progrés -que va incloure CiU fins que els nacionalis-tes van marxar després de guanyar les autonòmiques-, s’ha mantingut la coali-ció PSC-ICV -el PSUC fins al 1984-, més ERC, del 1995 al 2007.

Entre esquerra i centredreta

Segons el periodista Carles Castro, au-tor del llibre Retrato electoral de Cata-lunya [Episteme, 2011], aquest domini perllongat de l’esquerra es dóna perquè “Barcelona és una ciutat on predominen les classes mitjanes, que “permeten” que la ciutat sigui governada per l’esquerra, però no sempre mitjançant un vot actiu, sinó passiu; és a dir, mitjançant l’absten-ció de molts votants conservadors. Exis-teix una majoria potencial de centredreta que a les municipals no s’expressa per-

què considera el PSC el partit més apte per a l’àmbit local”. Les enquestes, però, fan trontollar aquest escenari: en els pro-pers comicis, els socialistes, la força de govern, poden ser els següents en patir les conseqüències de la crisi econòmica.

L’abstenció va batre el rècord a les eleccions del 2007, quan més de la meitat del cens va preferir quedar-se a casa en lloc d’anar a votar. La participació sem-bla que vagi de capa caiguda. Els per-centatges més baixos d’abstenció es van registrar els anys 80 (32’6%, 1983; 31’3%, 1987), mentre que els més alts són d’èpo-ques recents (48’5%, 1999; 50’4%, 2007). La gent sol veure les municipals com unes eleccions de segon ordre, per darre-re de les generals o les autonòmiques. I la desafecció política ha crescut amb el pas dels anys. Potser per això sobta l’elevat número d’abstencionistes a les primeres municipals: un 45’7%! Però Prieto recorda que “Franco va morir al llit” i que, llavors, “gran part de la societat era amorfa”.

Quan se li pregunta si el sistema po-lític actual era el que el moviment veïnal tenia al cap abans de les primeres elec-cions, Prieto reconeix que no, entre d’al-tres coses perquè llavors tenien “el cap ple de pardals”. Tres dècades han estat suficients per entendre que, per sí sola, “la democràcia formal no resol res”, que “no n’hi ha prou”. La vessant negativa de la professionalització -la burocratitza-ció- “ha allunyat la figura del servidor de la ciutat, que ara és un professional del servei a la ciutat”, manté Prieto. Queden lluny aquelles primeres llistes electorals, plenes de gent del carrer, la mateixa gent que, durant anys, havia estat detectant els problemes dels barris i exigint millo-res a l’Administració.

I la societat també ha canviat. Si en-guany els partits celebressin tots els ac-tes, tots els debats, totes les xerrades que es van fer durant la campanya del 1979, quan eren els mateixos militants dels partits -l’alter ego dels veïns- els encar-regats d’elaborar la propaganda electo-ral, probablement farien el ridícul: “no hi hauria ni Déu”, aposta Prieto.

E

fONS pSuC/ANCEl primer consistori democràtic saluda els ciutadans congregats a la plaça de Sant Jaume el 1979

lL’únic alcalde de la Barcelona democràtica que s’ha estrenat en el càrrec per votació popular ha sigut Narcís Serra

fONS pSuC/ANCA l’esquerra, uns treballadors de l’Ajuntament de Barcelona cobreixen una placa franquista amb la senyera el 1979. A dalt, Joan Hortalà (ERC) damunt de l’elefant Frankelo, durant la campanya electoral del 1983. “París bien vale una misa y Barcelona un elefante”, deia La Vanguardia.

eleccions

CARRER118 Maig 2011 DOSSIER 25 eleccions

La política de la corrupciójORDI bORjAurbanista

a corrupció no és un assumpte propietat exclusiva de corruptes i corruptors. No és solament una

activitat delictiva, és també un ambient propici, fins i tot incitador. No es tracta de justificar o de no sancionar els delin-qüents. Però sí que cal, si es vol eradicar la corrupció, descobrir la complexa trama de complicitats que la fa possible. Si vo-lem posar fi a la gangrena corruptora de la credibilitat de la política, a la cultura del “cambalache” (tot s’hi val si es tracta de guanyar diners), a la societat atomitza-da que ha substituït l’espai públic per la tele-porqueria, cal entendre no solament la corrupció, sinó també la seva impunitat.

La quasi desaparició de l’esquerra de la vida pública ha deixat com a discurs dominant únic el del lucre. S’ha estimu-lat la cobdícia i s’ha facilitat l’especulació. L’anomenada “classe política” en la seva gran majoria fa vida de rics, no procedeix dels sectors populars i quan en ve, no té cap intenció de tornar-hi. Viu d’esquenes a la quotidianitat de les classes treballa-dores. Quan un cap de govern és capaç de dir en el Congrés dels Diputats i per televisió que cal donar preferència a la “solvència de la banca” i no a la gent que ha perdut el seu habitatge i a més ha de continuar pagant la hipoteca, vol dir que la seva ignorància i el seu menyspreu per la majoria social que l’ha votat, ha arri-bat a uns extrems que semblen destinats a provocar un “que se vayan todos”.

Stiglitz, el premi Nobel d’Economia, ex president del Banc Mundial, ha escrit recentment que per afrontar la crisi cal primer enviar la majoria dels directius de la banca a la presó. El que s’ha fet és abocar diners públics a la banca i caixes, principals responsables de la crisi, i per-metre una distribució extra de dividends entre els seus directius, que ja tenen sous mensuals milionaris. El capitalis-me financer dominant ha legitimat l’es-peculació, el diner fàcil, la corrupció que necessàriament l’acompanya. I el marc legal i polític, la legislació i la fiscalitat, i la permissivitat, n’han estat còmplices.

Exaltació de la riquesa

Els mitjans de comunicació han contri-buït per la seva part a l’exaltació de la riquesa i no del treball. Programes de televisió i premsa rosa converteixen en personatges públics i fins i tot en models una gent que es caracteritza per no tre-ballar. Es tracta amb reverència gent que ha fet fortuna però no s’esbrina com l’ha feta. Contribueixen a “naturalitzar” les idees més tronades de l’economia especulativa, a justificar les retallades, ja que cal estrènyer els cinturons (dels assalariats òbviament), i a exposar les dinàmiques dels “mercats” com si es tractessin d’erupcions volcàniques sen-se responsabilitats humanes. ¿No saben que les empreses avaluadores són cor-ruptes, com ho ha demostrat recentment la condemna judicial a Moody’s?

Tots plegats han corromput gran part de la societat. Si tot s’hi val, si els polítics ho permeten o formen part de les trames corruptes, si els que s’enriqueixen ho fan mitjançant situacions de privilegi, especulació i capacitat de corrompre, si els mitjans de comunicació massiva els aplaudeixen o eviten criticar uns i altres,

tothom acaba acceptant com a inevitable la corrupció. El resultat és la impuni-tat. I, alguns o molts, si poden, procuren participar en les dinàmiques especulati-ves, que molt sovint és jugar al joc de la piràmide i ja se sap que els que perden són els que arriben tard al mercat de la “corrupció general”. Com la que proba-blement tindrem a casa nostra si com sembla s’instal·la la “sociovergència”. Quan es nomena un conseller d’Interior com l’actual es pot pensar el pitjor, el llop que cuida les ovelles.

El problema de la corrupció és la im-punitat i la causa és que la corrupció és un mecanisme inherent a la política i a l’economia actuals. Un mecanisme accep-tat per interès, ignorància o resignació per gran part de la societat. Podem de-nunciar la corrupció. No la suprimirem si no ens enfrontem amb l’economia es-peculativa, la política al servei del lucre d’una minoria i la cultura de la cobdícia. La crisi actual, un factor estructural, i la conjuntura política, eleccions, ens donen una oportunitat de crear moments, esde-veniments, campanyes, revoltes, que fa-cin trontollar un sistema tan injust en el present com catastròfic de cara al futur. És l’hora de proclamar “tots som antisis-tema”. ¿Una revolució? No exactament. Però sí promoure un procés de reformes que modifiquin les actuals dinàmiques especulatives, excloents i corruptores.

Avancem set propostes que els movi-ments populars, ciutadans, sindicals o culturals poden impulsar, sense afany exhaustiu.

Primer. Moralitzar l’economia. Limi-tar la precarietat del treball, renda bà-sica i formació continuada. Imposar un límit als salaris i als ingressos regulars en una escala de 1 a 5. Crear una Ban-ca pública dominant, estimular les ban-ques de microcrèdits i regular i taxar les

transaccions financeres. Penalitzar les activitats especulatives i corruptores.

Segon. Ciutat versus urbanització. Prioritzar la ciutat compacte i policèntrica i reduir al mínim la urbanització extensi-va. El valor del sòl es limitarà al sòl privat rústic i la seva conversió en urbanitzable o urbà solament permetrà rebre els costos d’urbanització i el benefici industrial mig si la gestió urbanitzadora la promou la propietat d’acord amb l’administració. El cost de l’habitatge per part dels usuaris no superarà el 10% dels ingressos familiars. Els dos terços dels habitatges seran de ca-ràcter social o protegit.

Tercer. Universalització dels serveis col·lectius. La prestació de l’aigua, l’ener-gia i el sòl, com l’aire, no poden ser activi-tats sotmeses al benefici particular. Com tampoc la sanitat, l’educació, la mobilitat i els mitjans de comunicació. Ni copaga-ment a la sanitat pública, ni finançament públic a l’escola religiosa, ni prioritzar les inversions favorables a la mobilitat privada ni permetre l’existència d’un sis-tema oligopolístic en el sector dels mit-jans de comunicació.

Quart. Laïcisme estricte en les ins-titucions públiques i els serveis univer-sals. Cap privilegi a cap sector religiós, igualtat de reconeixement als sentiments religiosos i a les identitats culturals. En cap cas no es confondran les activitats institucionals amb les religioses.

Cinquè. Per una renovada cultura de la seguretat. Penalitzar els comporta-ments que generen inseguretat econòmi-ca, ambiental o mediàtica, és a dir, les ac-tivitats especulatives, agressives al medi ambient o les campanyes mediàtiques alarmistes. Abolició de les polítiques re-pressives discriminatòries o que crimina-litzen col·lectius socials com les “normes de civisme” de l’Ajuntament de Barcelo-na i d’altres municipis de Catalunya.

Sisè. Immigració i ciutadania de resi-dència. Els residents (empadronats) que no tenen la nacionalitat espanyola no són immigrants, són de facto ciutadans. També han de ser-ho de dret: igualtat político-jurídica de tots els que resideixen en el municipi. Protecció de les identitats culturals i acció positiva respecte a les poblacions vulnerables.

Setè. Reforma política que faci les institucions polítiques més transparents, accessibles, eficients i participatives. Simplificar el mapa de l’organització ter-ritorial. Les institucions bàsiques han de ser els municipis i la Generalitat. Promoure la cooperació entre els muni-cipis i anar cap a un centenar de governs d’aglomeració o metropolitans descentra-litzats. Suprimir consells comarcals i “ve-gueries” i promoure la integració de les 4 províncies en una sola.

Un programa de reformes transforma-dores com són les que ara es proposen i altres que es podrien citar no el faran els partits polítics principals del país. Seran els moviments socials i culturals els que poden elaborar-lo i convertir-lo en reivin-dicacions. I potser aleshores algunes for-ces polítiques l’assumiran.

L

El ROtO

lLa corrupció no és només una activitat delictiva propietat de corruptes i corruptors, és també un ambient propici, incitador

CARRER118 Maig 2011 DOSSIER 26eleccions

La cançó de l’enfadós, participació veïnal als districtes i sordesa municipal

jORDI bOnEt I mARtípresident de la favb

om cada vegada que s’apropen les eleccions municipals, des del moviment veïnal tornem a exi-

gir la descentralització política dels dis-trictes, i un cop més els partits polítics opten per fer mutis sobre la qüestió o, encara pitjor, prenen compromisos que després no pensen complir. Així doncs, en aquests darrers anys, hem assistit a un fort creixement d’òrgans de participació (consell ciutadà de districte, comissions consultives, consells sectorials i consells de barri) que malgrat la retòrica amb què s’embolcallen, no només no acaben de rutllar com a espais reals que fomentin la implicació del veïnat, sinó que massa sovint acostumen a tenir un caire més informatiu que deliberatiu. Encara més, se’ns ha volgut fer passar bou per bèstia grossa, imposant-nos una divisió artifici-al en 73 barris que genera fronteres allí on no existien, sense dotar aquests ens de recursos tècnics ni capacitat de deci-sió, fragmentant encara més la participa-ció i reduint la seva capacitat d’incidir en les decisions polítiques.

A resultes d’aquest desori, s’ha pro-duït un fort biaix entre els òrgans que funcionen a escala de ciutat (consell de ciutat i consells sectorials), el quals dis-posen d’un caràcter consultiu i estratè-gic, tot i que d’impacte reduït; i els con-sells que operen als barris i districtes, els quals en tant que administració més propera al ciutadà, haurien de ser l’espai privilegiat de la participació, i en canvi han esdevingut un campi qui pugui, on la seva efectivitat depèn més de la volun-tat del regidor/a de torn, que no pas d’un disseny racional, estratègic i consensu-

at amb les entitats. D’aquesta manera s’agreugen els biaixos participatius que coarten les possibilitats de participació de les associacions veïnals i dels ciuta-dans a títol particular.

Assignatura pendent des de 1979

Des de l’inici dels ajuntaments demo-cràtics, el moviment veïnal ha vingut exigint la descentralització política de l’Ajuntament de Barcelona que perme-tés l’elecció directa del consell de dis-tricte i que aquests esdevinguessin una administració de proximitat autònoma amb competències, recursos i finança-ment propis. No demanàvem una altra cosa que seguir el camí iniciat per altres ciutats a Itàlia, el Regne Unit i Portu-gal; on els ciutadans poden escollir els seus representants en els districtes d’acord amb el principi de subsidiarie-tat. Tanmateix, l’Ajuntament ha optat durant aquests anys per mantenir els districtes com a unitats administrati-ves, cobertes això sí d’una patina des-

centralitzadora, amb la celebració d’un consell de districte que escenifica un debat polític intranscendent, ja que les decisions s’han pres prèviament a co-missió de govern o al sector.

En 32 anys d’ajuntaments democrà-tics, no hi ha hagut cap equip de govern que mostrés un interès real en portar a terme una descentralització política que permetés la democratització dels consells de districte emparant-se en subterfugis legals, com la Llei Electoral de Règim General o la Llei de Bases del Règim Local, i quan hi havia la possi-bilitat per fer-ho, l’aprovació de la Car-ta Municipal, van preferir mirar a un altre costat. A més a més, altres possi-bilitats que farien possible l’elecció de-mocràtica d’aquest consell a partir de la voluntat política de govern i un pacte polític entre els diferents partits repre-sentats a l’Ajuntament, ni tan sols han estat explorades.

Arribem així a la paradoxa que distric-tes que tenen molts més habitants que la majoria de municipis grans catalans no disposen de recursos per desenvolupar polítiques de proximitat, alhora que els suposats representants de la ciutadania que ocupen els consells no han estat esco-llits per a l’exercici d’aquest càrrec, sinó a dit pels partits polítics entre els seus militants. Ens demanem doncs a qui cal exigir responsabilitats quan aquests con-sellers no-electes apareixen implicats en

trames de corrupció i suborns, tal i com recentment ha succeït al districte de Ciu-tat Vella.

Ara bé, aquí no acaba la cosa, ja que l’Ajuntament l’any 2008 va decidir mo-dificar el reglament de funcionament dels districtes, creant la figura del con-seller de barri i augmentant les retri-bucions dels consellers/es, de manera que aquells que es dediquen a temps

complet cobren un sou brut anual d’uns 40.000 euros, mentre que aquells que ho fan a temps parcial cobren uns 18.000 euros anuals.

D’altra banda, el fet que el nomena-ment dels regidors/es de districte depen-gui només de la voluntat de l’alcalde, i a tot estirar de l’equip de govern que el recolza, no només suposa un dèficit de-mocràtic sinó que limita la seva capaci-tat d’actuació. Així, no és difícil imaginar que els tràgics esdeveniments que cul-minaren amb la dimissió de la regidora Itzíar González, haguessin acabat de ma-

nera molt diferent si la seva elecció ha-gués estat legitimada pels veïns i veïnes de Ciutat Vella, cosa que li hauria donat força democràtica per imposar-se a les pressions exercides des d’altres instànci-es municipals.

Participació democràtica

Per aquest motiu des del moviment veï-nal ens oposem a una visió funcionalis-ta de la participació, on aquesta respon només a la necessitat de resoldre les ne-cessitats de l’Ajuntament i legitimar la seva acció de govern, i en canvi, la con-cebem com un espai d’aprofundiment democràtic, on la ciutadania es respon-sabilitza de les decisions clau per al go-vern del seu territori tot participant en la seva producció, desenvolupament i avaluació.

Reduir la participació ciutadana a la celebració de dos consells de barri anuals, on els tècnics ens informen més que no pas escolten; condicionar la veu a les en-titats al ple de districte a un procediment burocràtic absurd i negar la possibilitat que el veïnat pugui escollir quins són els i les representants que decidiran sobre el futur dels seus territoris, és només un exemple que la participació ciutadana continua sent trenta dos anys després, una assignatura pendent a Barcelona. Comencem a cansar-nos de la cançó de l’enfadós, que ja comença a semblar la cançó del veïnat emprenyat.

C

lEn 32 anys d’ajuntaments democràtics no hi ha hagut cap govern que mostrés un interès real en democratitzar el consells de districte

lEls ‘representants’ que ocupen els consells han estat triats a dit pels partits entre els seus militants i no escollits per la ciutadania

ARxIuVeïns exhibint les seves reivindicacions amb parcartes a l’Audiència Pública de Ciutat Vella

l¿A qui s’ha d’exigir responsabilitats quan els consellers no electes apareixen implicats en trames de corrupció?


Inmigración y discurso electoralmIguEl pAjARESgrecs (Universitat de barcelona)

n esta misma revista, en ante-riores ocasiones, hemos hablado sobre la inmigración en relación

con las consultas electorales, princi-palmente para referirnos al derecho de voto de los residentes extranjeros. En estas próximas elecciones municipales, además de los comunitarios (nacionales de países de la Unión Europea), podrán votar los residentes que proceden de aquellos países con los que rige ya un acuerdo de reciprocidad (Ecuador, Co-lombia, Bolivia, Chile, Perú, Paraguay, Cabo Verde, Nueva Zelanda, Noruega e Islandia), aunque para ello han de acre-ditar cierto número de años de residencia (dependiendo de cada acuerdo) y superar algunas trabas legales.

En Cataluña, los que finalmente han sido censados para estas elecciones ape-nas alcanzan el 1% de los extranjeros no comunitarios, según cálculos de SOS Racisme, por lo que, una vez más, que-rríamos insistir en que el derecho de voto en las elecciones locales debería ser otor-gado a todos los residentes (a partir de cierto número de años de residencia), sin que dependiera de los acuerdos de reci-procidad. Lo contrario es perpetuar un sistema discriminatorio, que además de injusto es anacrónico. Pero en este ar-tículo no vamos a ahondar más en ese aspecto; queremos hablar sobre cómo se trata el tema de la inmigración en los dis-cursos electorales, o más concretamente, cómo se está tratando en la actual cam-paña electoral.

El principio sobre el que se sustenta el discurso electoral es el siguiente: ha-blar contra la inmigración da más votos que hablar a su favor. Así de sencillo. Ha-blar sobre el control de la inmigración, o sobre los problemas de inseguridad que crean los inmigrantes, o sobre el gasto que hacen de los recursos públicos, da más votos que hablar sobre la equipara-ción de sus derechos, o la lucha contra el racismo y la discriminación que sufren, o los beneficios que otorgan al crecimiento económico de un país. Y la consecuen-cia de ello es también sencilla: aquellos partidos políticos que están poco preocu-pados por el incremento de la xenofobia hablan mucho de inmigración (siempre negativamente, claro), y aquellos que es-tán más preocupados por la xenofobia lo que hacen es hablar lo menos posible de ese tema (aunque en este segundo cam-po hay excepciones). ¿Qué resultado final tiene esto? También es fácil de adivinar: el discurso que se va imponiendo, el que más llega a la ciudadanía, es aquel que presenta la inmigración como algo ne-gativo, dañino para nuestra sociedad, conectado con el incremento del desem-pleo y la criminalidad. Con ello, la xeno-fobia crece y el círculo vicioso se impone: los partidos han de hablar cada vez peor sobre la inmigración para asegurarse su cuota electoral.

De ahí que tras las últimas campañas

electorales acaecidas en Cataluña (es-pecialmente la última autonómica), los partidos mayoritarios le hayan dado una vuelta más a la tuerca. El PP ha hecho de la inmigración el eje central (o casi úni-co) de su discurso, CiU se ha sumado a las propuestas del PP, y el PSC, que era de los que preferían hablar poco de inmi-

gración para no aumentar la xenofobia, parece haberse pasado al otro bando. El discurso positivo hacia la inmigración es ya exclusivo de los partidos minoritarios (ICV y, hasta cierto punto, ERC) y lo que

hay enfrente es un conglomerado de dis-cursos, los mayoritarios, que son de ca-rácter negativo todos ellos.

¿A qué nos referimos cuando habla-mos de discurso negativo? Lo diremos con unos ejemplos, ya que, por razones de espacio, no podemos ser más extensos.

El contrato de integración (propuesta estrella del PP) es un documento que ha-brían de firmar los residentes extranje-ros para comprometerse a un comporta-miento cívico y respetuoso con nuestras leyes. El carácter aberrante de tal pro-puesta viene del hecho de que, al plan-tearse, se otorga a los residentes extran-jeros la condición de personas que tienen una especial voluntad de no cumplir las leyes, o alguna incapacidad congénita para cumplirlas, o alguna habilidad par-ticular para impedir que el Estado se las haga cumplir. Si algo de esto ocurriese, la inutilidad de tal contrato sería flagrante, por tanto, su utilidad real no es otra que la de presentar a los residentes extran-

jeros como sospechosos de una maldad innata; personas a las que hay que atar más corto que a las demás para que ca-minen por el redil de la legalidad. El dis-curso del contrato de integración es, por tanto, un discurso racista.

Otras propuestas a las que se han su-mado más partidos no tienen tanto cala-do pero van en la misma dirección. Tal es el caso de la potestad que se busca para los ayuntamientos de que puedan hacer informes negativos de integración cuan-do se dan comportamientos incívicos; in-formes con los que se pretende impedir a los inmigrantes el ejercicio de ciertos derechos (como la reagrupación familiar o la regularización por arraigo). Lo que vale para el resto de la ciudadanía, frente a actuaciones incívicas o delictivas (la ac-ción policial y judicial), parece no ser su-ficiente para los ciudadanos extranjeros: a éstos se les supone una perversidad que requiere de medidas adicionales.

La prohibición del burka

El discurso de la prohibición del burka es más de lo mismo. El burka, o cualquier otro velo integral, es una prenda que conlleva un altísimo grado de domina-ción machista sobre la mujer, ya que la aparta de la esfera pública dejando ésta exclusivamente reservada al hombre. Nadie que tenga un mínimo de sensibi-lidad por los derechos humanos, o por la dignidad de las personas (hombres y mu-jeres), puede posicionarse de otra forma que no sea radicalmente en contra del burka. Pero, ¿qué se consigue con el dis-curso de la prohibición? Lo primero que se logra es convertir a todas las mujeres musulmanas en sospechosas de poder verse afectadas por algo que en Cataluña afecta a un número de mujeres que pue-den contarse con los dedos de las manos, y, a su vez, a todos los hombres musul-manes de sospechosos de querer someter a ello a sus mujeres. Y, dado que el dis-curso de la prohibición se hace señalando con el dedo a la comunidad musulmana, se consigue un segundo efecto: que ésta se sienta hostigada y se encarrile por la senda de la autoafirmación, con lo que los burkas tienden a multiplicarse (porque, lo que quizás no saben quienes aprueban esos discursos, es que la mayor parte de los burkas que podemos ver aquí, se vis-ten por decisión propia de las mujeres).

Contra el burka hay que luchar, pero hay otras formas distintas a la prohibi-ción, mucho más eficaces y menos dañi-nas. Aunque, como es lógico, esas otras formas más silenciosas no interesan a quienes buscan sacar votos hablando so-bre este tema. No es por casualidad que el partido político que menos interesado ha estado en la lucha de las mujeres por la igualdad (que ni siquiera votó a favor de la ley de igualdad) sea el que ha le-vantado la bandera de la prohibición del burka. Lo lamentable es que otros par-tidos hayan seguido ese mismo camino.

Más información: http://www.sosracisme.org/sosracisme/colors/Informa1FEB11.htm

E

lEl principio sobre el que se sustenta el discurso electoral es el siguiente: hablar contra la inmigración da más votos que hablar en su favor

jOAn mOREjónVecinas en las calles del Born


L’espai públic, entre les alarmes securitàries i les pressions electorals

gEmmA gAlDóninvestigadora igop-uab

s evident que l’espai públic ha canviat molt en els darrers anys. Després de 40 anys de despoli-

tització forçosa de l’espai públic (“la ca-lle es mía”), els 80 foren els anys de la construcció tant de la democràcia i un mínim estat del benestar com d’un espai públic que es volia de qualitat, proper i igualador de desequilibris socials. Als 90, però, es començà a gestar la reacció als “excessos” de la post-dictadura, una reacció que es fa difícil d’ignorar avui, quan trobem places privatitzades (Dia-gonal Mar), es consolida la voluntat de condicionar les formes d’habitar la ciu-tat a través d’Ordenances de Civisme, prolifera la videovigilància als carrers i places, i la ciutat es disposa a seguir tancant progressivament espais “conflic-tius” com la Boqueria.

Aquest urbanisme pretesament pre-ventiu s’ha anat imposant a mida que la ciutat desenvolupava una definició de l’espai públic cada cop més allunyada del compromís democràtic. Si als anys 80 es volia que carrers i places fossin l’espai en el qual es compensaven unes desigual-tats econòmiques, socials i d’oportunitats en les quals era difícil intervenir des de l’esfera municipal, des de mitjans dels 90 la teorització del “hem anat massa lluny” ha construït un discurs de l’espai públic que parteix de la superioritat moral d’un tipus concret de ciutadà/usuari (el cívic) per sobre dels altres, que reforça i emfa-titza l’erosió de la tolerància entre veïns i veïnes que ja no es reconeixen com a iguals i que minimitza la gestió social del conflicte per subratllar la solució policial a les incivilitats.

Diversos factors han apuntalat aques-ta deriva. Per una banda, l’entrada amb força a la nostra ciutat d’interessos co-mercials vinculats al consum i al turisme

de masses; interessos que no han sabut apostar per una “marca Barcelona” basa-da en les idiosincràsies pròpies d’una ciu-tat mediterrània, desordenada, impro-visada, militant i il·lusionada, sinó que han volgut convertir un àpat de diumen-ge a les 5 de la tarda sobre estovalles de quadres en un previsible i fotografiable Happy Meal prefabricat.

Per l’altra, una creixent rellevància en el discurs polític i públic de la preocupa-ció per la seguretat (sobretot després de l’11-S), però sense que en cap moment es defineixi ni quin és l’horitzó de l’obsessió securitària (l’eradicació del risc?) ni quins element integren la sensació d’insegu-retat. En aquest context, la intervenció policial emergeix com a solució genèrica a ansietats compartides que poden estar tan relacionades amb el risc objectiu de ser víctima d’un delicte (un risc baix al

nostre entorn, però contínuament medi-atitzat per pànics morals i alarmes que generalitzen accidents afortunadament anecdòtics) com amb la fi de les perspec-tives de millora i ascens social en un con-text de crisi, al procés d’adaptació a un entorn social i urbanístic que ha canviat de forma accelerada, a la sensació de pèr-dua de control i certeses sobre aspectes relacionats amb l’evolució personal i la-boral, etc. Si a aquest escenari confús hi afegim la fabricació del terme “civisme”, originàriament vinculat a la urbanitat i els comportaments quotidians compar-tits i transmesos en l’acte de compartir l’espai públic, que es converteix després de 2005 en catalitzador de greuges dis-persos i en calaix de sastre d’activitats il·legals (venda ambulant), activitats alegals (prostitució), activitats definides com a “molestes” (sobretot usos joves de l’espai públic com l’ús intensiu, el soroll i els jocs, en cap cas constituents de risc per a la seguretat) i activitats que donen “mala imatge” (des d’anar sense samar-reta a dormir al carrer), la recepta per a la confusió generalitzada i la incapacitat d’elaborar bones polítiques davant d’un problema que tothom sembla voler utilit-zar però que ningú no té interès en defi-nir està servida.

Al 2011, doncs, tot el potencial de l’espai públic democràtic sembla haver-se ofegat en les pressions securitàries i un nou sentit comú punitiu que aposta alhora per no responsabilitzar-se col-lectivament de les desigualtats i per culpar individualment aquells que han quedat als marges de la carrera per la competitivitat del seu propi destí. Aques-ta és, almenys, l’aposta que defensen la major part de forces que competeixen per fer-se amb l’alcaldia el 22 de maig, que encaren les eleccions amb discursos molt semblants als utilitzats l’any 2007.

L’impacte de la crisi

2011, però, no és 2007. Al 2011, l’impac-te de la crisi cau ja com una llosa sobre sectors amplíssims de la població, i els

problemes de veritat s’imposen. Desviar voluntats i demandes col·lectives a base de l’estigmatització de l’altre i de la de-fensa d’un espai públic d’ús privatiu ja no és tan fàcil: el discurs de la seguretat i la por pot ser útil en moments en què la societat pot permetre’s el luxe de mo-

lestar-se pel soroll o la presència de joves al carrer. Però quan allò que preocupa són les execucions hipotecàries o el tan-cament d’hospitals i escoles, les paraules que abans aconseguien mobilitzar baixes passions ja no desvien tan fàcilment la mirada de les grans preocupacions.

Solucions reals als problemes

Això no vol dir que la seguretat hagi perdut la seva càrrega política, ni molt menys, però sí que creix la demanda de solucions reals als problemes de segure-

tat, i no de discursos absurds basats en la idea que si els migrants desaparegues-sin, això seria una bassa d’oli, o que sem-brant la nostra ciutat de policies, tan-ques i càmeres de vigilància s’acabaran tots els problemes.

En aquest context, Barcelona ha de començar, per una banda, a fer front al panorama creat per anys de polítiques d’aparador, més preocupades per articu-lar un teatre securitari i per transmetre l’eficàcia aparent de la immediatesa i la mà dura que per abordar les complexitats inherents a la gestió de ciutats diverses i en evolució, inserides en dinàmiques globals i sotmeses a noves pressions. Per l’altra, a plantejar-se el tema de la segu-retat més enllà de càlculs electoralistes, de dinàmiques de competència política i de les necessitats de sectors concrets del teixit empresarial de la ciutat.

El que s’imposa és la definició d’una agenda de seguretat que emergeixi dels barris i que sàpiga reconèixer quin és el còctel d’abandonament institucional, precarietat i baixes passions que arti-cula la demanda de mà dura, i recupe-rar un meta-relat col·lectiu construït al voltant d’un futur per al qual valgui la pena lluitar, i d’una ciutat on valgui la pena viure-hi.

É

jOAn mOREjOnEls usos que fan el joves de l’espai públic s’han estigmatitzat

lL’espai públic democràtic sembla haver-se ofegat per un nou sentit comú punitiu que culpa individualment qui ha quedat al marge

lLa crisi cau ja com una llosa en molts sectors de la població i el discurs de la por i la seguretat queda relegat pels veritables problemes

lS’ha d’abordar el tema de la seguretat més enllà de càlculs electoralistes i de les necessitats de sectors concrets empresarials


m. EugEnIA IbáñEzperiodista

ay temas en esta ciudad, reivin-dicaciones vecinales y despro-pósitos urbanísticos varios, que

superan vidas profesionales. Me explico. Una trabaja casi 40 años durante los cua-les recoge quejas, lleva a la letra impre-sa lamentos ciudadanos, informa sobre proyectos que deben resolver déficits de Barcelona y un buen día decide retirarse del trabajo diario. En plena y feliz jubi-lación, esa periodista recibe el encargo de La Veu del Carrer para redactar un texto sobre los temas pendientes que un consistorio deja atrás y que otro deberá afrontar a partir del 22 de mayo. Y, ¡oh sorpresa!, una descubre que todos esos temas forman parte de una lista que, a lo largo de una vida profesional, ya ha-bían tenido su espacio en letra impresa. Y todo sigue pendiente. Disculpe el lector una forma tan personal de iniciar este texto -es la primera vez que así lo hago, lo aseguro- pero me ha parecido la mejor forma de ilustrar la frustración de una ciudad -y la mía propia- ante la obstina-da lentitud administrativa para afrontar temas que el vecino, considerado votante en esta época del año, juzga prioritarios.

La Favb ha resumido en 11 esas rei-vindicaciones históricas, una lista que empezó a formarse en tiempos de bonan-za y que ha aumentado hasta toparse con la crisis actual. El colectivo vecinal exige al nuevo gobierno municipal, el que sea, que afronte con celeridad estos 11 puntos negros de Barcelona.

La eterna asignatura pendiente

El transporte público es desde siempre la asignatura pendiente para resolver la movilidad metropolitana y por ende los problemas de contaminación. Las diver-sas administraciones con competencia en el tema se han decantado casi siempre por los grandes y novedosos proyectos -tranvía, por ejemplo- antes que mejo-rar o prolongar los ya existentes. En este área, la Favb plantea dos temas básicos: Collserola y la estación de Virrei Amat. La sierra lleva 35 años bajo amenaza, desde que el Plan General Metropolita-no incluyera en sus previsiones la cons-trucción del túnel de Horta, que primero estaba destinado al coche privado -como el de Vallvidrera y su desdoblamiento ya anunciado- y que el tripartito quiso de-dicar al transporte ferroviario mediante un túnel de seis kilómetros que, sin duda, causaría un fuerte impacto sobre la sie-rra -declarada Parque Natural el pasado octubre-. Es posible que el alto coste de estas obras haga desistir a la Generalitat convergente de su realización inmediata, pero está por ver si recurrirá a la ima-ginación para encontrar alternativas en

las líneas ya existentes, como la C-4 de Renfe. Para la estación de Virrei Amat, las asociaciones de vecinos de Nou Barris plantean desde hace tiempo la conexión

de las líneas 4 y 5 de metro, lo que po-tenciaría el uso del transporte público en Vilapiscina y zonas limítrofes y mejo-raría las deficitarias comunicaciones de

Nou Barris. El Plan Director 2001-2010 desestimó unir las dos líneas.

La crisis puede ayudar

El parón de la construcción permitirá reconducir proyectos rechazados por los vecinos por causas diversas, bien por ex-ceso de edificabilidad o por ausencia de vivienda pública o equipamientos. En ese apartado se incluyen los planes de Cau-fec y La Sagrera-Sant Andreu, los cuar-teles de Sant Andreu, la Modelo, Can Batlló, y la zona del Miniestadi. El Plan Caufec, en la confluencia con el término municipal de l’Hospitalet, conocido tam-bién como Puerta de Barcelona, empezó a tramitarse hace unos 10 años, siempre con persistentes rechazos vecinales. La empresa promotora es la familia Sana-

huja (recuerden, pisos con aluminosis del Turó de la Peira) a través del gru-po Sacresa. La recalificación del ámbito afectado se saldó con un incremento de la edificabilidad en torno a los 200.000 metros, la previsión de dos torres de 23 plantas, 67 viviendas unifamiliares, ofi-cinas y locales comerciales. El plan se ha parado por las deudas de la empresa y la negativa de la banca a otorgarle más créditos. Los vecinos volverán a la carga para modificar el contenido del plan.

El acuerdo entre las asociaciones de vecinos y el ayuntamiento para la orde-nación de la futura estación de la Sagre-ra prevé, entre otros temas, el parque lineal, la cobertura de las líneas ferrovia-rias y una treintena de equipamientos. Por lo que respecta al sector San Andreu-Bon Pastor, las entidades mantienen la negociación para fijar qué equipamientos se situarán sobre el cubrimiento de las vías. La realización de parte de estos pro-yectos depende, en gran medida, de las plusvalías de las nuevas viviendas pre-vistas en el recinto, y ahí está el proble-ma: equipamientos y jardines dependen de pisos cuya construcción amenaza la crisis. Otro tanto ocurre en el ámbito de los antiguos cuarteles de Sant Andreu, que el Consorci de la Zona Franca quería destinar íntegramente a viviendas; la in-sistencia de la asociación de vecinos logró que el 60% de esos pisos fueran de protec-ción, además de otros equipamientos. Se ha construido una escuela de primaria, la comisaría de los Mossos y un grupo de viviendas de Regesa; han comenzado las obras de un Centro de Asistencia Prima-ria (CAP) y siguen pendientes la escuela bressol, una residencia para ancianos, la biblioteca y viviendas protegidas.

La eterna espera de la Modelo

No parece que los recortes sociales a diestro y siniestro que aplica el Gobier-no de CiU sean el mejor augurio para el traslado de la Modelo y la construcción en su lugar de los equipamientos y jardi-nes que la Esquerra del Eixample espera desde hace no menos de 30 años. La Ge-neralitat aún no ha fijado plazos para el inicio de la prisión alternativa en la Zona Franca y hasta el momento lo único que ha trascendido son los reparos de la Con-selleria de Justicia a ese proyecto, cuyas dimensiones considera insuficientes. En-tre una cosa y otra, parece evidente que el Govern no tiene prisa ni para resolver el hacinamiento de los internos de la Mo-delo ni para convertir en realidad los sue-ños frustrados de los vecinos.

En 1973 las entidades de Sants co-menzaron a reclamar la antigua fábrica textil de Can Batlló para cubrir el déficit de equipamientos y vivienda pública. El ayuntamiento y la inmobiliaria Gaudir aceptaron hace años parte de las exigen-cias vecinales, pero ahora la empresa tiene dudas sobre la rentabilidad de la operación. No se han construido los pi-sos protegidos, no hay equipamientos y sigue pendiente la necesidad más urgen-te: el CAP.

Tiempo muerto para el Miniestadi

Les Corts es, probablemente, el barrio que más veces se ha echado a la calle en los últimos años para rechazar un proyecto urbanístico. La recalificación del ámbito del Miniestadi del Barça es el contencio-so que, desde hace lustros, enfrenta a ve-cinos y ayuntamiento. Hace poco más de un año, el alcalde, Jordi Hereu, hizo oí-dos sordos a esas reivindicaciones y firmó con Joan Laporta un acuerdo que prevé la construcción de 1.624 pisos. La crisis del ladrillo hizo que el nuevo presidente del Barça, Sandro Rosell, postergara ese proyecto para dar prioridad a la cons-trucción de un nuevo pabellón deportivo. Los vecinos exigen que el tiempo muerto

Once prioridades de la ciudad

H

IgnASI R. REnOmLa zona sur del Raval exige desde hace mucho tiempo una mejora urbana

lEl movimiento vecinal exige al nuevo gobierno municipal, sea el que sea, que afronte con celeridad estos 11 puntos negros de la ciudad

Barcelona - Hospitalet: el Plan CaufecCan BatllóCasernes de Sant AndreuCollserola: Túneles de Horta y VallvidreraEstación de Virrei AmatLa ModelMontaña de MontjuïcPlaça de Les GlòriesPlan de la SagreraPlan del MiniestadiPlan Raval Sud

Grandes temas para el nuevo Ayuntamiento3

333

3333333

2pASA A lA págInA 30


solicitado por Rosell permita discutir de nuevo la recalificación... o echarse otra vez a la calle.

A esta lista de temas pendientes se incorpora el Raval Sur, zona de la ciudad que exige desde hace mucho tiempo una mejora urbana. El Plan de Barrios con-sidera área de rehabilitación el espacio situado entre las calles Robador y Sant Ramon y la reordenación de la Rambla y la Carbonera. Las dudas vecinales se cen-tran ahora en saber si el ayuntamiento tendrá en cuenta las necesidades de la ba-rriada o si dará prioridad a la promoción del turismo de crucero que tendrá en esa zona su primer contacto con Barcelona.

Plaza de Les Glòries: todo pediente

A principios de marzo, cuatro asociacio-nes de vecinos -Fort Pienc, Poblenou, Sa-grada Familia y Clot-Camp de l’Arpa- se dirigieron al ayuntamiento para recor-darle el incumplimiento de los compro-misos adquiridos en el plan de mejora urbana de la plaza de Les Glòries. La modificación del PGM en ese ámbito, en el 2007, fue precedida de la firma de un

documento en el que el gobierno muni-cipal se comprometía a una serie de ac-tuaciones, criterios y calendario de obras. Cuatro años después, el único equipa-miento que cumple los plazos fijados es el Museu del Disseny, precisamente el único proyecto que nunca han reivindica-do los vecinos. Las obras del resto (CAP de Poblenou y Fort Pienc-Sagrada Fami-lia, centro de día y residencia de la Gent

Gran, intercambiador de transporte pú-blico, centro de barrio, auditorio y biblio-teca del Clot-Camp de l’Arpa y vivienda pública, entre otros) quedan muy lejos de los compromisos municipales adquiridos en el pleno municipal y en la audiencia

pública celebrada en el Auditori. Las cua-tro entidades lamentan también la au-sencia total de mejoras en el transporte público en la zona y la excesiva altura de los edificios previstos. Primero el diseño, después las necesidades de los vecinos.

Un plan tramposo para Montjuïc

Cuesta entender la empecinada obsesión de los alcaldes de la ciudad en los últimos 40 años por ocupar Montjuïc con toda suerte de edificios y viales. Esa triste his-toria comenzó con José María de Porcio-les y se ha mantenido con Jordi Hereu. Durante ese tiempo, cada vez que se ha llevado a cabo una intervención o modi-ficación urbanística en la montaña ha sido para reducir sus zonas verdes, para ocuparlas con construcciones, públicas o privadas, que han alterado el concepto de parque e incrementado la circulación de vehículos. El ayuntamiento ha ido aún más lejos en la última modificación del PGM: ha hecho trampas. Porque trampa es reducir los límites del parque de 450 hectáreas a 333 y dejar fuera de su ám-bito los barrios de la montaña, la Fira, la Ciutat del Teatre, Caixafòrum y el cementerio. ¿Y dónde está el truco? Muy sencillo: al excluir del parque esos equi-pamientos -los de mayor superficie- ha aumentado el porcentaje de espacio libre en el nuevo ámbito y se ha incrementa-do el porcentaje permitido para nuevos edificios en la zona de 333 hectáreas. Un sutil toque de legalidad para afron-tar los siguientes proyectos: entre otros, una perrera (oficialmente, un parque de acogida de animales de compañía), la Casa de Marruecos, pabellón de entrada del nuevo Parque Botánico, circuito de educación vial, equipamientos de la finca Rivière, equipamiento en el paseo de la Exposición para instalaciones técnicas y posibles cocheras, ya previstas en el plan de usos del 2006.

En febrero pasado, siete entidades (Favb, Centre d’Estudis de Montjuïc, Se-cretariat d’Entitat de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Cooordinadora d’Entitats del Poble Sec, Centre Social de Sants, y las asociaciones de vecinos de Les Corts y La Satalia) se dirigieron al ayuntamiento para solicitar la retirada de la modifica-ción del PGM y el inicio de un “verdadero proceso participativo”.

eleccions

jOAn mOREjónLa realización de los proyectos de la Sagrera depende en gran medida de las plusvalías de las nuevas viviendas, ahora pendientes de la crisis del ladrillo. Los boletines de las asociaciones vecinales (a la derecha algunos ejemplos) se han hecho eco de problemas enquistados como el futuro de los antiguos cuarteles de Sant Andreu, el proyecto de la Modelo o el detino de Can Batlló. Abajo, una de las campañas de la Favb contra el túnel de Horta

2 vIEnE DE lA págInA 29

AnnA CARlOtACuatro años despúes de la firma de compromisos, el único equipamiento que cumple los plazos de Glòries es el Museu del Disseny

lEl listado de temas está pendiente de resolución desde hace años e incluso décadas y acaban siendo frustraciones de la ciudad


Deu prioritats del moviment veïnaljuntA DE lA fAvb

partir del Pla de Treball de la Favb aprovat a l’Assemblea, destaca-quem les que considerem 10 prio-

ritats a treballar des del moviment veïnal.

A

1

2

Revitalització veïnalLa ciutat i els barris de Barcelona han canviat força, i és important que des de les associacions veïnals sapiguem adaptar-nos: treballant amb nous perfils de veïnat, incorporant camps d’actuació, estenent les coordinadores veïnals als districtes i el treball en xarxa amb el teixit associa-tiu als barris, apostant per la gestió cívica d’equipaments i serveis i fent valer el po-tencial que ens ofereixen les noves tecno-logies de la informació i la comunicació.

No a les retallades i la privatització dels serveisNo acceptarem retallades en serveis pú-blics bàsics com la sanitat, l’educació i els serveis socials ni que la crisi serveixi de coartada per privatitzar serveis públics. Considerem que la crisi ha estat causada per l’especulació immobiliària i el capital financer i són els seus agents qui han de pagar-ne el cost.

3Redefinir el model de ciutatHi ha altres sortides a la crisi que no passen per la privatització, les retallades socials i deixar el lideratge de la ciutat en mans de la iniciativa empresarial, sinó per repensar el model de ciutat i societat: model de creixement econòmic, sistema de governança, impuls de l’economia soci-al i solidària... Des de la Favb recolzarem aquelles iniciatives que es dirigeixin a la construcció d’una Barcelona socialment més justa, ambientalment més sostenible i políticament més participativa.

4Cohesió social i equilibri territorialDavant el creixement de les desigualtats entre barris i dins d’un mateix barri a cau-sa de la crisi, considerem bàsic prioritzar les polítiques socials de proximitat. No ac-ceptarem la reducció de serveis ni incom-pliments en la programació i cartera de serveis dels equipaments bàsics (sanita-ris, gent gran, serveis socials i especialit-zats...), ni el retard en l’execució d’infres-tructures com la prolongació del metro i la millora del sistema de Rodalies.

5Per una ciutat més sostenible i ecològicaApostem per la mobilitat a peu, el trans-port públic i la bicicleta enfront del trans-port privat contaminant i per una ges-tió de residus eficient i ambientalment respectuosa. Continuarem defensant la connexió del tramvia per la Diagonal. Defensarem el verd urbà amenaçat, espe-cialment a les zones de Collserola i Mont-juïc. Ens oposem radicalment a l’energia nuclear, defensant les renovables i la re-ducció del consum energètic mantenint tarifes assequibles als primers trams.

6Garantir el dret de l’habitatgeDavant l’augment de llançaments i execu-cions hipotecàries, des de la Favb defen-sem la iniciativa de dació en pagament, el treball colze a colze amb les platafor-mes de persones afectades i la moratòria d’aquells desnonaments a persones que disposen de pocs recursos econòmics. Així mateix, apostem per innovar en políti-ques d’habitatge expandint experiències de lloguer públic, dret en superfície, i ha-bitatge cooperatiu en cessió d’ús.

7Una Barcelona solidària i incloentEnfront del perill que la crisi serveixi d’excusa per al foment d’actituds xenò-fobes i intolerants, reafirmem el nostre compromís de defensa i acompanya-ment d’aquells sectors socials que per raons administratives o econòmiques es troben en una posició de major vulnera-bilitat. Treballarem en coordinació amb les entitats del territori perquè tots els veïns i veïnes, sense importar on hagin nascut, gaudeixin dels mateixos drets i oportunitats.

8Espai públic i seguretatLa seguretat en l’espai públic no pot construir-se des de l’alarmisme i la cul-tura de la por (càmeres de videovigilàn-cia, normatives de civisme, tancament d’espais públics, antidisturbis de la Guàrdia Urbana...), sinó a través de la creació d’espais de confiança i la dina-mització comunitària als barris. Des de la Favb treballarem per un enfocament preventiu i integral de la seguretat lluny de la demagògia populista.

9Transparència i control de la gestió públicaEnfront dels recents casos de corrupció que han implicat càrrecs municipals, exigim un pacte polític contra la cor-rupció a partir del qual els partits es comprometin a separar aquells càrrecs públics sobre els quals hi hagi indicis de males pràctiques i la incorporació de procediments de transparència i control en la gestió pública municipal, i un seguiment eficaç dels Plans d’Ac-tuació Municipals, a nivell de districte i de ciutat.

10Participació política ciutadana realDefensem un model de participació ciuta-dana real en què la ciutadania pugui par-ticipar com a actor en els processos de de-cisió de polítiques públiques. Continuem exigint l’elecció directa dels consellers/es i regidors/es de districte i l’extensió del dret de la ciutadania a intervenir en els plens. Proposem la figura del facilitador veïnal en temes de participació relacionats amb actuacions urbanístiques per recolzar el veïnat en el procés i emetre un dictàmen.


1. Residència per a la gent gran (Casc Antic).2. Remodelació del carrer Sant Pere més Baix (Casc Antic).3. Obertura del passatge San Benet i pla-ça pública (Casc Antic).4. Construcció de l’escola Mediterrània, pendent des del 2007 (Barceloneta).5. Tirar endavant el “Compromís de la Model”, pendent des de 2006, amb els següents equipaments: residència per a la gent gran, CAP, escola, escola bressol, poliesportiu, i aparcament. Construcció d’un Memorial de la repressió i zona ver-da amb el nom de Jardins de la Llibertat (Esquerra de l’Eixample).6. IES Angeleta Ferrer, pendent de del 2000 (Fort Pienc).7. Tirar endavant el “Compromís per Glòries”, pendent des del 2005, amb els següents equipaments: CAP, residència i centre de dia per a la gent gent gran, po-liesportiu, habitatge públic, centre social intergeneracional i escola bressol (Fort Pienc, Sagrada Família, Clot-Camp de l’Arpa, Poblenou).8. Tirar endavant el “Compromís de la Myrurgia”, amb la construcció d’un cen-tre de dia, una residència per a la gent gran i habitatges dotacionals per a joves (Sagrada Família).9. Tirar endavant el “Compromís de Can Batlló”, amb indemnitzacions als afec-tats, habitatges de protecció oficial, equi-paments per al barri i zona verda (Sants, Bordeta).10. Tirar endavant el “Pla del Turó”, aprovat de fa anys. Enderroc d’habitat-ges, reallotjament dels inquilins i zona verda (Font de la Guatlla).11. Obrir el carrer Diputació (Pla de Re-forma Interior), aprovat de fa 30 anys. (Hostafrancs).12. Realitzar un Pla d’Usos veritable-ment participatiu a la muntanya Mont-juïc. No als usos incompatibles: Ocupa-ció de sòl (gossera), trànsit, soroll... (La Satalia).13. Construcció dels equipament esportius pendents de fa 7 anys (Sant Cristòfol).

14. Residència per a la gent gran al car-rer Energia (Sant Cristòfol).15. Urbanització de l’entorn de l’estació de Sants (Sants).16. Residència per a la gent gran al car-rer Benavent, pendent des del 1999 (les Corts).17. Tirar endavant el Pla Anglesola, on fa 5 anys que s’espera el reallotjament (Les Corts).18. Equipament per al barri i parc a Can Ferrer (la Forja).19. Equipament i jardí per al barri a Can Ripoll (la Forja).20. Arranjament de les entrades dels nu-clis urbans (Can Rectoret, Mas Sauró i Mas Guimbau).21. Acabar la remodelació de la Ronda General Mitre, pendent des del 2005 (Sarrià).

22. Construir la biblioteca de Vila Florida, pendent des de 2003. El març de 2011 es va posar la primera pedra (Sant Gervasi).23. Pla de mobilitat a l’entorn del carrer Va-llcarca (Gràcia).24. Remodelació i pacificació de la Tra-vessera de Dalt. Els acords es van firmar el desembre de 2005 (Gràcia).25. Restauració del parc Príncep de Gi-rona (Horta-Guinardó).26. Urbanització definitiva de la plaça on es va produir l’enfonsament del metro el 2005 (Carmel).27. Construcció dels habitatges promesos als tres solars de l’Incasol (Carmel).28. Urbanització del solar conegut com a “Rancho Chico”, amb la construcció d’un pàrquing i un equipament per a joves (Carmel).

29. Posada en funcionament del CAP construït (Horta).30. Rehabilitacio del Palauet del Parc del Laberint (Horta).31. Cobertura dels serveis mínims per al barri, reivindicació que fa 20 anys que es demana (Can Baró).32. Regulació urbanística i urbanització del barri, fa 35 anys que s’espera (Can Papanaps-Vallhonesta).33. Remodelació del camp de futbol (Sant Genís dels Agudells).34. Equipament per al barri a la “Casa dels Horts”, ara privatitzada (Sant Genís dels Agudells).35. Instal·lació de clavegueram al carrer Torrent del Notari (Font del Gos).36. Construcció d’un espai infantil i juvenil (Can Peguera).37. Construcció d’equipaments per al bar-ri i recuperació del camp de futbol al seu emplaçament original (Ciutat Meridiana).38. Rehabilitació de la masia de Can Car-rera (Guineueta).39. Remodelació del Parc de la Guineueta (Guineueta).40. Remodelacio del mercat (Guineueta). 41. Reserva del 25% dels habitatges de pro-tecció oficial construïts per al barri (Porta).42. Piscina, complexe esportiu i urba-nització del tot el conjunt al carrer Molí. (Prosperitat). 43. Posada en funcionament del Centre de Serveis Socials ja construït. (Prosperitat).44. Àrea de nova centralitat al mercat de Montserrat (Roquetes).45. Construcció d’un poliesportiu i un pàrquing al carrer Antonio Machado (Ro-quetes i Canyelles).46. Remodelació del parc Pla de Fornells (Roquetes).47. Actualització i realització del PERI (Torre Baró).48. Escales mecàniques al metro de Vir-rei Amat i Maragall (Torrellobeta).49. Unió de les línies 4 i 5 a Nou Barris (Torrellobeta, Vilapiscina).50. Remodelació dels habitatges amb aluminosi, pendent des del 1991 (Trini-tat Nova).

51. Remodelació de la plaça Olof Palme, pendent des del 2006 (Turó de la Peira).52. Remodelació del carrer de la Vall d’Ordessa (Turó de la Peira).53. Construcció d’un equipament social a la Granja del Ritz, de propietat munici-pal (Vallbona).54. Reforma i millora del polígon in-dustrial Torrent de l’Estadella (Bon Pastor).55. Equipaments al terrenys de l’antic Canòdrom (centre cultural, escola bres-sol, viver d’entitats, casal de barri, pis-tes de tennis, poliesportiu i aparcament (Congrés).56. Construcció del camp de futbol pro-mès fa 26 anys (Baró de Viver).57. Tirar endavant el “Compromís de les antigues Casernes de Sant An-dreu” (habitatges de protecció públi-

ca, CAP, escola bressol, residència per a la gent gran i biblioteca) (Sant Andreu).58. Els compliments del PAD de Sant Andreu amb prou feines arriben al 40% (Sant Andreu). 59. Supressió de barreres arquitectòni-ques al metro (Sant Andreu).60. Construcció d’una escola bressol (Front Marítim).61. Millora urbana de la parcel·la exis-tent entre els carrers Venezuela i Bolí-via. (Maresme).62. Construcció d’un casal de barri (Ma-resme).63. Construcció de les escoles Sant Martí i Fluvià (Poblenou).64. Construcció d’aparcament (Provençals de la Verneda).

eleccions

Les associacions veïnals denuncien 64 incompliments d’actuacions als barris

jOAn lInuxbCnL’alcalde Hereu, el 21 de febrer de 2009, posant la primera pedra d’un centre de dia, residència, pisos assistits per a la gent gran i un complexe esportiu al barri de Prosperitat. Acabat el mandat, la piscina i la urbanització de tot l’entorn no s’han realitzat

lUna assignatura pendent de les administracions és dotar d’instruments per poder fer un seguiment i control dels plans d’actuació

L

lQuan es modifiquen les prioritats o s’incompleixen els compromisos, als barris es produeix desilusió, quan no indignació

AnDRéS nAyA

es associacions de veïns i veïnes federades ens han remès els in-compliments detectats als seus

barris. Compromisos polítics que assegu-raven unes millores per a les barriades durant aquest mandat que ja acaba i que finalment no s’han portat a terme. Les responsabilitats no corrresponen només a l’Ajuntament, també a consorcis for-mats per diverses administracions o a la mateixa Generalitat.

Controlar i avaluar l’actuació de les administracions és una de les funcions que corresponen al moviment veïnal. Fal-ta una informació precisa, instruments i mitjans per fer un seguiment del PAM (Pla d’Actuació Municipal) i, en alguns districtes, del PAD (Pla d’Actuació del Districte). És una assignatura pendent de les administracions públiques. Per tant, publiquem aquest llistat de temes que, de ben segur, el pròxim govern mu-nicipal haurà d’afrontar.

Quan es modifiquen les prioritats, s’in-compleixen el compromisos, no es donen explicacions, als barris es produeix de-silusió, quan no indignació. Ho resumia un activista veïnal referint-se al projecte de la plaça de les Glòries, del qual 4 anys després de la firma dels compromisos no-més es compleixen el terminis del Museu del Disseny: “¡És una estafa!”.

Els compromisos que els barris encara esperen que s’executin


Prioritats dels barris per al nou mandat

1. Ciutat VellaAmics de la Rambla1) Solució a la situació plantejada per la reconversió de les antigues parades d’ocellaires a la Rambla.

Barceloneta1) Construcció d’un hotel d’entitats a l’edifici de la Cooperativa Segle XXI2) Vigilància preventiva en matèria de neteja, no només a les platges, també a l’interior del barri.3) Compliment de la normativa de barre·res arquitectòniques. Els ascensors que estan col·locant a la Maquinista no per·meten l’accés en cadira de rodes.

Casc Antic1) Residència gent gran. 2) Remodelació del carrer Sant Pere més Baix. 3) Obertura del passatge Sant Benet i plaça pública.

Comerciants i Veïns del Carrer de la Cera1) Urinaris a las places del barri.2) Més arbrat a la plaça Vázquez Mon·talbán.3) Cadires i jocs infantils a la plaça Folch i Torres.

Coordinadora del Casc Antic1) Habitatges socials per a la gent gran i col·locació d’ascensors als habitatges que en tenen.2) Jardins a les places dures del barri (per exemple, Sant Agustí Vell).3) Serveis socials més eficaços.

Gòtic1) No a l’ús privatiu de l’espai públic.2) Participació directa a les comissions d’investigació d’àmbit municipal per con·trolar els mecanismes polítics i adminis·tratius.3) Prohibició total dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT) a tot Barcelona i en espe·cial a Ciutat Vella.

L’Òstia1) Construcció de l’escola Mediterrània.2) Adquisició de la Cooperativa Segle XXI i construcció d’un casal per al barri.3) Intervenció del veïnat en l’elaboració d’un nou pla urbanístic. Creació d’una comissió que concreti acords i no sigui únicament informativa.

Nou de la Rambla i Rodalies1) Fer de Santa Madrona un carrer per a vianants.2) Urbanització de les aceres. Fa un any es va realitzar però els camions les des·trossen.3) Millorar la il·luminació del barri, es·pecialment davant el Conservatori del Liceu i en les comissaries.

Veïns i Comerciants Taula de Raval1) Tancament de la “narcosala” de la mu·ralla del Museu Marítim i el seu trasllat

a un centre sanitari.2) Habitatge social de lloguer.3) Que el Punt Verd de la plaça Folch i Torres sigui desplaçat a un lateral.

2. EixampleDreta de l’Eixample1) Millorar la il·luminació dels carrers i especialment de les aceres (fanals amb dos braços).2) Escola bressol i casal de la gent gran a la casa Bures. És propietat municipal i està tancada.3) Nova regulació del trànsit. Pel barri passen diàriament 500.000 vehicles amb un impacte molt negatiu: desconnexió i contaminació atmosfèrica i acústica.

Esquerra de l’Eixample1) Habitatges de lloguer social per a gent gran i per a joves, un IES, una escola bressol i un equipament cultural a l’antic convent de les Germanetes. Residència per a la gent gran a l’illa Skoda.2) Posar en funcionament el CAP de Bor·rell 325, llargament reivindicat. Amb un cost de quatre milions d’euros, està aca·bat de s del novembre de l’any passat i ha de donar servei a una població de 38.000 persones.3) Equipaments de barri i de ciutat a la Model.

Fort Pienc1) Nou IES Angeleta Ferrer al carrer de Marina. Pendent des de l’any 2000.2) Equipaments “Compromís per Glòri·es” (CAP, residència Gent Gran, polies·portiu, habitatge públic).3) Transformadors, equipament juvenil.

Parc de l’Escorxador1) Desmantellament del Parc de Bom·bers instal·lat en una zona verda. Està pendent la denúncia judicial presenta·da. La provisionalitat d’aquestes instal·

lacions durarà 3 o 4 anys. Posterior·ment serà necessària una remodelació de l’espai.2) Obrir el local de l’Associació a diversos col·lectius del barri.

Ronda Sant Antoni1) Instal·lació d’urinaris públics.

Sagrada Família1) Adquisició o expropiació del solar del

carrer Mallorca per a equipaments pú·blics i contemplar les necessitats del bar·ri en la reasignació d’usos dels pavellons de l’Hospital de Sant Pau.2) Articulació d’un eix cívic integral que abasti l’avinguda de Gaudí i el carrer Provença, entre Cartagena i passeig de Sant Joan facilitant la mobilitat a peu.3) Delimitar un àrea al voltant del centre del barri, amb senyalització de prohibició d’accés a autocars i habilitar zona d’auto·busos a la Diagonal.

Sant Antoni1) Residència assistida i centre de dia pú·blics per a la gent gran.2) Escoles bressol públiques. En aquest

moment només disposem d’una al barri. Proposem situar·ne una altra en algun dels interiors d’illa previstos.3) Centre social del barri: obert a diverses iniciatives, per donar aixopluc a grups, lloc de trobada per activitats cíviques...

3. Sants-MontjuïcBadal-Brasil-Bordeta1) Obertura i urbanització del carrer Juan de Sada.2) Urbanització dels carrers del barri, en un estat pèssim.

Centre Social de Sants1) Recuperar Can Batlló per al barri.2) Recuperar la Lleialtat Santsenca.3) Soterrament de les vies de tren al seu pas per Sants.

El Polvorí1) Lliurar els 50 habitatges buits des de l’agost de l’any passat al carrer Guadal·quivir ·Segura i construir dels 50 més que ja haurien d’estar construint·se, i ur·banitzar el seu entorn.2) Urbanització de la zona entre el fer·rocarril i la muntanya de Montjuïc, que està en un estat deplorable.3) Comunicar el barri amb Nostra Senyo·ra del Port instal·lant un ascensor.

Font de la Guatlla1) Finalització del pla del Turó (enderroc d’habitatges, reallotjament dels seus in·quilins, enjardinar l’espai lliure per fer possible un fàcil accés a la muntanya, segons el projecte que fa anys es va apro·var).2) Protocol d’actuació que reguli la cele·bració d’actes públics que afectin l’entorn del barri i soterrament de totes las línies d’enllumenat i telèfon.3) Acabar l’estudi de viabilitat i segure·tat de l’escola Pau Vila.

Hostafrancs1) Treure l’antena de Telefònica situada al costat de l’escola Joan Pelegrí al carrer Consell de Cent.2) Solucionar les problemes d’accessibili·tat davant el desplaçament del CAP de Consell de Cent a Numància. Incremen·tar el transport públic interior i construir el CAP definitiu a Magòria.3) Davant la inseguretat a l’entorn de l’estació i el recinte de la Fira, més pre·sència de Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra.

La França1) Rebuig a la instal·lació de la gossera i la Casa del Marroc a Montjuïc.2) Casal per a la gent gran.3) Centre de dia per a la gent gran.

La Satalia1) Declaració del barri de la Satalia com a barri històric e inclusió dins el Catàleg de Patrimoni de la Ciutat com a BCIL

AnDRéS nAyA I ElIA hERRAnz

la nostra ciutat, cada setmana es reuneixen al voltant de 600 persones en un centenar d’associ·acions de veïns i veïnes. Els hem preguntat per

les seves tres reivindicacions prioritàries per millorar el barri i hem rebut la resposta de 86 associacions. En general, les respostes han respectat la nostra petició de ser molt concises i deixar al marge les reivindicacions que tenien una dimensió de ciutat per centrar·se en el seu territori. Algunes entitats indiquen els objectius més importants dels seus plans de treball. D’altres plantegen aquelles qüestions que responen a les situacions més urgents. No poques reivindicacions continuen pendents després d’anys d’espera, com ja hem reflectit en part a la pàgina 32 d’aquest mateix dossier. Allò que no dubtem

és que, darrere de cadascuna d’elles, hi ha una realitat que exigeix solucions, moltes hores de feina, de debat i de reunions amb els afectats. El present memoràndum és, ni més ni menys, una recopilació del material que hem rebut, una expressió més de les necessitats de la Barcelona dels barris. Destaquem alguns temes.

En temps de retallades, trobem 17 prioritats refe·rides a equipaments de sanitat pública, especialment la construcció de CAP; 30 relacionades amb l’ensenya·ment, la meitat escoles bressol, i 14 relacionades amb equipaments esportius. Quant als equipaments per a la gent gran, es demanen 11 casals, 10 residències i 3 centres de dia. També és significativa la demanda de 15 casals de barri. En ocasions es reivindiquen equipa·ments en antigues casernes, fàbriques, edificis catalo·gats o privatitzats.

Vuit associacions reivindiquen habitatges de pro·tecció oficial. Resulta escandalós que, transcorreguts 20 anys del descobriment de l’aluminosi, tres barria·des tinguin pendent la construcció o rehabilitació dels habitatges malalts. Destaquem també les peticions d’humanitzar, dignificar, pacificar, grans vies de cir·culació. Diverses entitats expliquen que la mobilitat a l’interior dels barris és deficitària.

Una dada positiva és que pràcticament no existeixen com a prioritats la negació d’equipaments que són ne·cessaris per a la comunitat i que han de ser instal·lats al barri. En una ocasió es planteja “desplaçar un punt verd”, però ignorem si és perquè emprenya o per millorar el seu ús. Per acabar, sorprèn que després de 32 anys de democràcia municipal, una trentena d’associacions recla·mi obres de millora i urbanització de carrers i places.

A

Il·luStRACIOnS: AzAgRA / REvuEltA



(Bé Cultural d’Interès Local).2) Pla de mobilitat per al Poble Sec.3) Pla d’Equipaments del Poble Sec.

Poble Sec1) Construcció d’una residència per a la gent gran.2) Construcció d’un CAP a la França Xica.

3) Construcció d’una escola bressol (el dè-ficit de places és molt gran).

Rambla de la Bordeta1) Fer realitat el projecte aprovat per a Can Batlló (habitatges de protecció, parc i equipaments).2) Cobriment de les vies. Les obres van molt lentes i el barri no té informació del calendari. No podem exercir el dret de control de compliment del projecte.3) Solució per a la concentració de famíli-es romaneses en situació de precarietat. És un impacte molt negatiu per a la vida del barri.

Sant Cristóbal-Vivendes Seat1) Reconstrucció del Poliesportiu i la pis-cina del carrer Energia de les antigues Vivendes Seat.2) Residència per a la gent gran al carrer Energia.3) Urbanització de l’interior del barri (carrer Energia i carrer Alumini).

Triangle de Sants1) Urbanització i remodelació dels car-rers del Triangle de Sants i remodelació del parc de l’Espanya Industrial.2) Desplegament de la llei de dependèn-cia, l’assistència domiciliària a les perso-nes grans i els àpats en companyia.3) Inauguració de dos guarderies dins del barri de Sants, “El Fil” i “La Guimbo”.

4. Les CortsAvinguda Xile1) Reordenar l’espai públic a Can Rigalt.2) Eradicació de la prostitució.

Camp Nou1) Residència per a la gent granal carrer Benavent: ja!2) Ampliació del CAP de la Maternitat en un 50%.3) Poliesportiu amb piscina municipal.

Can Baró1) Escola bressol i escola infantil públiques.2) Casal de gent gran amb centre de dia.Millorar la connectivitat i l’accessibilitat del barri, que té un fort desnivell (tot són pujades).

Les Corts1) Telefònica per al barri. L’edifici del car-

rer Burdeos per a equipaments per al barri.2) Aconseguir les mateixes indemnitzaci-ons per als més de 100 afectats de Colò-nia Castells que per als primers.3) Reallotjament dels afectats del Pla An-glesola (carrer Joan Gamper), que afecta més de 10 famílies.

Racó de les Corts1) Residència per a la gent gran al carrer Benavent.2) Ampliació del CAP de Mejía Lequerica.3) Construcció d’escoles bressol (l’única que hi ha al barri és insuficient).

Sant Ramon-Maternitat1) Un parvulari públic.2) Un institut (2 línies mínim) fins a l’ESO.3) Un CAP o l’ampliació del CAP de la Maternitat, amb accessos més fàcils i di-rectes.

Zona Universitària1) Construcció d’un casal de barri a la ca-serna del Bruc o bé en una de les dues universitats existents (UPC i UB).2) Petit centre sanitari amb un metge de família i un infermer per a consultes puntuals.3) Millor accessibilitat als jardins del Pa-lau de Pedralbes mitjançant l’obertura d’una porta a la zona sudoest del períme-tre del recinte.

5. Sarrià-Sant GervasiAmics del barri de Laforja1) Can Ferrer (equipament i parc).Can Ripoll (equipament i jardí protegit).2) Creació d’àrea verda d’aparcament.

Font del Mont1) Soterrament de les línies elèctriques i de telèfon i connexió del torrent Font del Mont amb el camí Boscà.2) Neteja dels carrers de petites esllavis-sades de terra i pedres.

3) Creació d’un local social per a les acti-vitats socials i lúdiques.

Mas Guimbau - Can Castellví1) Gratuïtat dels túnels per als habitants de les Planes de Vallvidrera, havent-hi només una altra alternativa a aquesta via ràpida: la carretera de Vallvidrera. La gratuïtat és un compromís que Ta-basa va prendre als anys 90, quan es va construir aquesta carretera.2) Aïllament acústic. Estem en un entorn natural protegit, amb un nivell de soroll ambiental molt baix si no fos per l’exis-tència d’una autopista.

3) Manquen moltes actuacions urbanís-tiques, com ara l’arranjament de les en-trades dels tres nuclis urbans (Rectoret, Mas Sauró i Mas Guimbau) i, el que és més greu, han deixat a uns 100 habitat-ges en un buit legal, sense cap dret i amb totes les obligacions.

Mont d’Orsà de Vallvidrera1) Crear una nova gestió política, admi-nistrativa i de participació als barris de muntanya (Districte, Sub-Districte, En-titat local menor, etc.).2) Construir un aparcament públic a Va-llvidrera.3) Acabar la urbanització dels carrers de Vallvidrera després de més de 30 anys (inclòs el soterrament de les línies de ser-veis).

Putxet1) Que l’Ajuntament adquireixi la Clínica Sant Josep com a equipament socio sani-tari. Suggerim la transformació d’aquest centre en casal, centre de dia i habitatges per a la gent gran i persones amb disca-pacitat i en casal de barri. El Putxet no té ni tan sols un espai cultural.2) Ascensor a l’estació de metro de Va-llcarca. La sortida dóna a l’avinguda Va-llcarca i per anar a República Argentina es fa mitjançant les escales mecàniques, però quan aquestes són aturades, l’únic mitjà és a peu per les escales.

Ronda General Mitre1) Finalització de les obres de remodela-ció de la ronda General Mitre. Ampliació d’aceres, mitgeres per a vianants, etc. És un acord firmat amb l’Ajuntament l’any 2005.

Sant Gervasi1) Que el solar del carrer Ciutat de Ba-laguer passi a ser per a ús públic i s’hi puguin fer equipaments per al barri-districte.2) Reurbanització de la plaça Joaquim Folguera, que es mantingui com a mínim

el verd que hi havia abans, amb jocs in-fantils, arbres, etc. Que s’aprofiti per re-fer la plaça de Frederic Soler, humanit-zant-la una mica més.3) Ampliació de les voreres del carrer Bal-mes entre la plaça Joaquim Folguera i la plaça Molina, que ara són molt estretes.

Sarrià1) Retorn del Monestir de Pedralbes a Sarrià.2) Zona verda a l’hort de la Vila, Via Au-gusta i Salvador Mundi. On està previst edifici, zona verda i on està previst zona verda, edifici. Els veïns ho reivindiquen

des de 2000. El 50% és sòl municipal.3) Solució a l’aparcament provisional de la Llossa de Via Augusta. Que sigui un lloc d’estada. Cal un aparcament a tocar de la Ronda, no només per als veïns.

6. GràciaBarri de la Mercè1) Urbanitzar els carrers del barri. No s’ha fet res des de fa 40 anys.2) Acabar amb el bloqueig en mobilitat que suposa per al barri la utilització del cotxe privat per anar a recollir els alum-nes dels col·legis privats d’alt estanding.3) Soterrament de les línies de Telefónica.

Camp d’en Grassot1) Equipaments per al barri en la caser-na de la Guàrdia Civil.2) Transport públic: ampliació del recor-regut del bus de barri 114 per garantir la mobilitat de la gent gran i els escolars.3) Escola bressol i centre de serveis so-cials.

Coll-Vallcarca1) Un Park Güell segur, gratuït i lliure, tot i que volem que es conservi el patri-moni artístic i els ciutadans de Barcelona no hi perdem el dret de pas.2) Places de pàrquing lliure a l’entorn del barri del Coll i Vallcarca.3) Assolir equipaments socials sociosa-nitaris i equipaments culturals. Casal d’avis, teatre, Centre de Recursos.

Gràcia Nord-Vallcarca1) Estació de metro de la Línia 9 a la part nord de la plaça Lesseps.2) Pacificació del trànsit al carrer Bolívar (un sol carril i limitació de 30 km/h).3) Complir el compromís de situar un carril de baixada i tres de pujada al car-rer Vallcarca.

Travessera de Dalt1) Remodelació i humanització de la Tra-vessera de Dalt. Complir els acords fir-mats el 21 de desembre de 2005 pels ge-rents d’Urbanisme i Mobilitat i de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi.2) Ampliació de les aceres de la Traves-sera da Dalt, mitjanera per a vianants, remodelació de les cruïlles, pacificació del trànsit, potenciació del transport pú-blic... Les obres havien d’haver començat l’anys 2006: estem indignats.

7. Horta-GuinardóBaix Guinardó1) Restauració del parc Príncep de Girona.2) Urbanització del Torrent d’en Lligalbe.3) Transport públic a l’interior del barri.

Carmel1) Urbanització de la plaça on es va pro-duir l’enfonsament del metro i construir els habitatges promesos. Urbanitzar la plaça del solar conegut com a “Rancho Grande” i construir el pàrquing i l’equi-pament per joves previstos.2) Habitatge o indemnització per als afectats pel PGM dels Tres Turons.3) Urbanització de la part alta del carrer Llobregós (pendent de fa 10 anys) i dels carrers Pantà de Tremp i Tolrà.

Horta1) Remodelació de la plaça Ibiza. Que continuï tenint el seu encant de “plaça de poble” i que la mobilitat del seu en-torn estigui pacificada. Els veïns opina-ran aportant idees davant el projecte que guanyi el concurs.2) Rehabilitació del palauet del Parc del Laberint.3) Casal de barri a la plaça Ibiza.

La Clota1) Manteniment del PMU La Clota: con-servació, millora i reordenació. No ens agrada la ubicació de la torre projectada, ja que trenca amb la harmonia i la idio-sincràsia del nostre barri.2) Inversió pública en infraestructures i


CARRER118 Maig 2011 DOSSIER 35 eleccionsequipaments. No disposem dels serveis mes bàsics, com pot ser unes bones xar-xes de clavegueram, elèctrica, enllume-nat i telecomunicació ni de cap equipa-ment propi dels barris.3) Manteniment del nivell de participació que hi ha actualment entre l’associació i l’administració, particularment amb la de districte.

Can Baró1) Escola bressol i escola infantil públi-ques.2) Casal de gent gran amb centre de dia.3) Solucionar la manca de connectivitat i accessibilitat del barri.

Can Papanaps-Vallhonesta1) Nova regulació urbanística que respec-ti els drets de les 70 famílies afectades pel canvi de qualificació del sòl dels seus habitatges com a zona d’equipaments (els habitatges eren legals).2) Construcció de clavegueram i urba-nització dels carrers. Durant dècades els veïns han pagat el clavegueram sense tenir-lo.

Font d’en Fargues1) Dignificar la plaça de la Font d’en Far-gues.2) Creació d’un àrea verda. Tenim un greu problema d’aparcament al barri.3) Supressió dels pals de la llum i telefò-nics que impedeixen el pas per les aceres.

Joan Maragall del Guinardó1) Continuar l’arranjament dels carrers del barri i que es comenci pels carrers Dr. Cadevall, Gènova, Brussel·les, Sèrbia, Sales i Ferrer i Ercilla. Projecte de cons-trucció d’escales mecàniques als carrers Gènova, Dr. Cadevall i Florència.2) Connexió Ronda del Guinardó (Línia 4 “Guinardó”) amb Avda. Mare de Déu de Montserrat.3) Construcció d’aparcaments soterrats als carrers d’Escornalbou i Sèrbia.

Sant Genís dels Agudells1) Remodelació del barri i del camp de futbol, l’única instal·lació esportiva que existeix.3) Urbanització de l’avinguda Jordan i l’avinguda Elíes Pagès.3) Equipament per al barri a la “Casa del Horts”, actualment cedida per l’Ajunta-ment a un privat.

Urbanització Vallhonesta-Font del Gos1) Millorar el clavegueram de la riera que acaba al camp de futbol a l’alçada del carrer Torrent del Notari. No té sortida d’aigua i es produeixen inundacions.2) Les obres del Túnel de les Aigües del Ter són interminables, dificulten l’entra-da al barri i afecten negativament la pa-rada d’autobús 127.3) Han asfaltat el camí de Can Notari tapant el clavegueram: l’aigua inunda les cases.

8. Nou BarrisCan Peguera1) Segona fase del casal de barri la Cosa Nostra (equipament infantil i juvenil i adequació de les pistes esportives).2) Escola bressol. 3) Urbanització carrer Vilaseca.

Ciutat Meridiana1) Acabar les obres de l’aparcament al camp de futbol amb els corresponents equipaments (local AV, casal d’avis i ca-sal de joves, tal i com figuren al PAM).2) Continuar les urbanitzacions dels es-pais interiors del barri entre blocs.3) Recuperació de la zona esportiva, amb tots els equipaments en condicions per a la seva utilització (camp de futbol, bàs-quet, vestuaris, marquesina per aixoplu-gar-se, grades i tot allò necessari per a una zona esportiva).

Guineueta1) Rehabilitar la masia de Can Carreras

i remodelar el parc de la Guineueta i el mercat de Montserrat (pendent del PAD 2008-2011).2) Remodelar els interiors dels habitat-ges entre els carrers Gacela i Rambla Caçador.3) Casal de la gent gran al solar de la Rambla Caçador per substituir l’existent al carrer Guineueta 19. Situar en aquest local una escola bressol.

Porta1) Gimnàs per al col·legi Splai. Des de la seva inauguració el 1980 estan sense gimnàs, amb pressupostos aprovats que es perden cada any.2) Guanyar sòl públic. El barri està sense sòl públic per a les pròximes generacions. El poc que quedava s’ha subhastat sense el nostre consentiment i pel darrere.3) Seguiment per escrit del compliment de l’acord amb l’associació sobre que el 25% del pisos de protecció oficial de ven-da aprovats a l’últim PERI siguin per a veïns i veïnes del barri.

Prosperitat1) Equipaments: Construcció d’un nou casal de barri, un nou casal de joves i una nova escola d’adults tenint en compte el terrenys/espais de Plástica Flor, Renfe-Meridiana i Telefónica del carrer Boada.2) Urbanització i millora del carrers de la zona nord-oest del barri.3) Desenvolupament del pla de mobilitat.

Roquetes1) Residència i centre de dia al carrer Al-cántara i urbanització de l’entorn.2) Ampliació del CAP.3) Soterrament de les torres d’alta ten-sió i readequació dels camins d’accés a la serra de Collserola.

Torre Baró1) Actualització i realització del PERI. Procés de participació real i que l’Ajun-tament no imposi els seus criteris. Res-pecte per als habitatges construïts legal-ment en zona forestal.2) Serveis públics: Que la línia 82 d’au-tobús arribi a la part alta del barri. Que s’instal·li gas ciutat a tot el barri.3) Asfaltat dels carrers.

Torrellobeta1) Escola bressol, centre de dia i residèn-cia per a la gent gran.2) Equipament cultural públic (teatre, espai escènic o sala cultural o polivalent pública).3) Ens preocupen les humitats de tot el barri concentrades al polígon de la Torre Llobeta. Urbanització de l’entorn de Cot-xeres Borbó.

Trinitat Nova1) Casal de barri.2) Projecte de la Casa de l’Aigua i equipa-ments per al barri.3) Remodelació de les illes interiors del barri.

Turó de la Peira1) Remodelació del passeig del Turó de la Peira.2) Construcció del camp de futbol, amb un pàrquing de 250 places al subsòl.3) Construcció de 150 habitatges per a joves en règim de lloguer amb el seu cor-responent pàrquing.

Vallbona1) Parc central i equipaments per al barri a la granja del Ritz.2) Actualització del Pla Especial de Re-forma Interior (Peri) i pla d’obres.3) Transport públic: construcció d’una

parada de de Rodalies a Vallbona i arri-bada del metro (Línia 3, de Trinitat Vella a Trinitat Nova i d’aquesta a Vallbona).

9. Sant AndreuBon Pastor1) FP i Batxiller al SES Cristòfol Colom.2) Ampliació de l’ambulatori del barri i ampliació de l’hospital de la Vall d’He-bron.3) Nou local per a l’Escola d’Adults Bon Pastor (hi ha un compromís del Consor-ci d’Educació per situar-la als locals des nous pisos de la tercera fase de remode-lació de les cases barates).

Congrés – Indians1) Pla d’Equipaments als terrenys del Canòdrom. Crear un centre de cultura i un laboratori de projectes, una escola bressol, un viver d’entitats, un casal de barri, unes pistes de tennis i un polies-

portiu amb un aparcament soterrat.2) Aparcaments soterrats o en zona ver-da ja que al barri no hi cap espai d’apar-cament i per la seva fesomia és del tot necessari.3) Local de l’Associació. El conveni entre districte i Patrimoni de l’Ajuntament ha quedat aturat. Pla de viabilitat a través del Pla d’Inversió general de l’Ajunta-ment perquè s’inverteixin els 840.000 euros que es necessiten per les reformes.

Navas1) Pacificació de l’avinguda Meridiana.

Pi i Margall1) Presència preventiva dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana al barri, especialment a l’entorn del metro.2) Construcció del camp de futbol que es va prometre fa 26 anys, quan es va co-mençar a remodelar el barri.3) Casal de barri i CAP.

Sagrera1) Pacificació de l’avinguda Meridiana. Naturalitzar les mitgeres i les cruïlles, reduir el transport privat i incrementar el públic, i carril bici per la calçada.2) Implementar la tercera fase del Parc de La Pegaso. Expropiació dels habitat-ges encara existents, que són zona verda en el PGM.3) Casal de Barri. Construcció d’un equi-pament per a entitats del barri.

Sant Andreu de Palomar1) Construcció immediata dels equipa-ments i habitatges protegits a la Fabra i Coats i Casernes, en alguns casos apro-vats des de fa 5 anys. Amb aquests enca-ra faltaran al barri equipaments educa-

tius de totes les etapes i residències per gent gran, entre altres.2) Peatonalització-pacificació del carrer Gran de Sant Andreu.3) Priorització del vianant, la bicicleta i el transport públic en el projecte del Parc lineal i vials de trànsit segregats i no del vehicle privat, com fins ara. Equipa-ments i dotacions en el parc.

Sant Andreu Nord-Tramuntana1) Controlar que es compleixin els ter-minis marcats i que es facin les obres correctament al centre sanitari de Sant Andreu. La segona fase ha d’estar finalit-zada l’any 2012.2) Estacions de metro adaptades i que es suprimeixin les barreres arquitectòniques. El pla s’ha endarrerit fins a l’any 2014.3) Obrir un punt d’informació a l’Associ-ació de Veïns en col·laboració amb la Pla-taforma d’Afectats per la Hipoteca.



Sant Andreu Sud1) Complir els terminis de les obres del CAP de les antigues Casernes.2) Construcció d’un institut a la Fabra i Coats.3) Construcció d’una escola definitiva que substitueixi els barracons de la Fabra i Coats. És necessari programar una nova escola, hi ha dèficit de places.

10. Sant MartíBesòs1) Ni un habitatge amb aluminosi. Que-da pendent rehabilitar el 40% del parc d’habitatges del Patronat Municipal de l’Habitatge. Les subvencions han de co-brir les necessitats del veïnat.2) Desenvolupar el plan d’ascensors apli-cant les mateixes ajudes que als habitat-ges amb patologies estructurals.3) Mantenir vigents en el temps els plans ocupacionals existents i que incideixin en el mercat de treball.

Clot-Camp de l’Arpa1) Posada en funcionament al 2012 de tots els equipaments de barri a l’Alche-mika.2) Biblioteca per al Clot situada en una part cèntrica del barri.3) Equipaments per al barri de Glòries: centre integral de FP, escola de música, auditori-cinema i residència-centre de dia per a la gent gran.

Diagonal Mar1) Construcció dels equipaments previs-tos al Triangle Macosa: casal per a la gent gran i biblioteca.2) Solució a la problemàtica que planteja el nucli barraquista habitat per ciuta-dans romanesos.3) Tornar a obrir les urgències de l’ambu-latori del barri. No a les retallades en la sanitat pública.

Front Marítim1) Urbanització del Passeig Marítim del Front Marítim: fa deu anys que està sen-se urbanitzar. És un calaix de sastre.2) Transport públic: és clarament insufici-ent. Calen més línies (o allargar fins al bar-ri les existents) i cal més freqüència de pas.3) Escola bressol i d’altres equipaments: l’escola bressol Front Marítim havia de començar a funcionar pel setembre de 2011 i encara no s’han iniciat les obres. A l’interior del barri no hi tenim cap equi-pament municipal.

Gran Via-Perú-Espronceda1) Construcció d’una zona verda en el so-lar situat entre els carrers Marroc, Perú i Bolívia.

Maresme1) Millora urbana i construcció de 30 ha-bitatges a la parcel·la situada entre els

carrers Maresme, Venezuela, Puigcerdà i Cristóbal de Maura.2) Casal de barri.3) Ampliació de l’ambulatori existent i rebuig als retalls en sanitat pública.

Palmera Centre1) Malgrat la crisi, millorar el servei de neteja als carrers, especialment a Duoda.2) Remodelar la placeta existent al final del carrer Duoda amb rambla Guipúscoa, davant l’AV.3) Disponibilitat efectiva i real dels es-pais (pavellons i centres de barri) per me-diació de les entitats més representatives del barri (com pot ser l’AV).

Poblenou1) Equipament socio-esportiu al carrer An-tic de València 82, amb la prèvia de complir amb els equipaments previstos per a aquest mandat, prioritàriament els escolars.

2) Retornar a la unitat polític-adminis-trativa del barri i rebutjar la divisió del Poblenou en cinc barris. 3) Recolzar la cohesió social enfortint la convivència, establir un pla d’actuació per dignificar les condicions de vida dels assentaments d’immigrants al Poblenou, i que no passi per la seva expulsió.

Provençals de la Verneda1) Habilitar zones d’aparcament entre els carrers Huelva i Bac de Roda i a la plaça del mercat de Provençals per compensar la pèrdua d’aparcament per les obres del l’AVE.

Sant Martí de Provençals1) Comissaria de zona per als barris del nord de la ciutat (Sant Martí de Proven-çals, la Verneda, la Pau, Besòs, la Palme-ra, zona Gran Via, etc.).2) Perllongament del tramvia des de la plaça de les Glòries fins a Colom (pel pas-seig Pujades, passeig Picasso i avinguda Marqués de l’Argentera), ja aprovat en el PDI 2001-2010.3) Endegament de les obres del futur cen-tre socio-cultural de Sant Martí de Pro-vençals aquest mateix any, en part del solar de l’antiga comissaria de la policia nacional.

Verneda Alta1) Ampliació del centre de barri de La Verneda.2) Necessitat de policia de proximitat.3) Conservació dels parcs i places del barri.

Vila Olímpica1) Mercat modern a l’espai de la presó de Wad Ras, pendent de transformació en re-lació a l’acord de presons de 2001.2) Recuperació de l’espai del Parc Mòbil (carrer Doctor Trueta-Marina) com a zona verda.3) Programa per al rec amb aigua del freàtic de tots els espais verds del barri i interiors d’illa.


CARRERS38 10-A, Barcelona Decideix

39 Nou pla de treball de la Favb

CARRER118 MAig 2011 CARRERS 37

de l’AVV per proclamar les seves reivindicacions”, a més de fer de portaveu de les entitats del barri. En David Royo, actual coordina-dor, es referma en el primer ob-jectiu, però admet que ara ja no és un full d’anuncis de les altres entitats, “tot i que sí que en fem reportatges quan aquestes son no-tícia”. Al principi, la prioritat era la immediatesa. Per això tenia una periodicitat setmanal o quin-zenal, mentre que ara, amb 11 números a l’any, s’intenta presen-tar les notícies amb més profun-ditat, però sempre amb l’esperit crític i reivindicatiu propi d’una entitat veïnal.

Si algun curiós dedica un temps a fullejar amb tranquil·litat l’ar-xiu de la revista, disponible a la seu de l’AVV, veurà quins han estat els grans canvis que s’han produït a Sant Andreu durant els darrers 30 anys. Si hi para atenció, veurà quina és la importància que ha tin-gut el Cap a Peus, que a ulls d’en David Royo, “ha contribuït, sens dubte, a aconseguir moltes de

les fites proposades pels veïns”. Massanet afirma que si fos polític, “tindria por del Cap a Peus”, i en Genís Pascual, actual president de l’AVV, de vegades, en reunions amb polítics del districte, els ha trobat “amb la revista oberta so-bre la taula, disposats a demanar explicacions”.

Així, la recuperació de la Ram-bla 11 de Setembre/Fabra i Puig, present a desenes de portades, l’arribada del TGV, anunciada per primer cop a inicis del 90 i que encara ocupa bona part de l’acti-vitat de l’AVV, la reivindicació de les Casernes, de llocs emblemàtics com Can Guardiola, el cementiri, Can Fabra, la Casa Bloc, el parc de la Pegaso, la protecció del casc an-tic, i tants altres, han estat motiu de lluita constant per aconseguir un barri més amable amb les per-sones. La major part dels conflic-tes es poden resumir en la facilitat dels responsables del districte en afavorir la inversió privada, majo-ritàriament per fer pisos, i la cons-tant demanda veïnal d’augmentar els equipaments públics i els es-pais verds.

Però no només de projectes ur-banístics ha viscut el Cap a Peus. També s’ha mullat pel catalanisme i per la llengua catalana, en contra de l’entrada d’Espanya a l’OTAN, contra la guerra, tant als Balcans com a l’Afganistan i l’Iraq, contra el neoliberalisme, en favor dels immigrants desatesos, pel treball i contra l’atur... Lamentablement, també va haver d’explicar el ter-rible atemptat d’ETA a Hipercor, sens dubte el pitjor esdeveni-ment que ha viscut el barri en la seva història, quan el 19 de juny de 1987, una bomba en un cotxe aparcat al pàrquing del centre co-mercial va acabar amb la vida de 21 persones i en va ferir 46.

SERgi CAbEzA

L’11 d’octubre de 1980, un grup d’entusiastes veïns del barri de Sant Andreu, amb esperit activista i ganes de canviar la seva realitat més propera, va llançar al carrer el número 1 del Sant Andreu de Cap a Peus. Aquells primers números s’autodenominaven “full d’anun-cis i avisos”, tal com resa l’article d’obertura. No era una revista. Era un butlletí de quatre pàgines, de fet era un Din A-3 doblegat a la meitat, en què s’anunciaven els actes organitzats per les diverses entitats del barri, a més de breus articles amb les notícies relacio-nades amb l’activitat de l’AVV. Se-

gons explica en Pere Massanet, un dels fundadors de la criatura, “no hi havia la perspectiva ni la volun-tat de crear una revista”.

Després d’una reunió amb el llavors president de l’Associació, Francesc Porret, es va decidir tirar endavant i en Josep Camps, que llavors treballava a Santa Coloma, va proposar fer una cosa semblant al Santa Coloma Informa, un díp-tic editat per l’ajuntament de la ciutat veïna, referent entre els seus veïns. Massanet recorda que la idea era aquesta, “convertir-se en un referent al barri i prioritzar la immediatesa en la informació, més que de fer bon periodisme”.

Durant els primers temps del

Cap a Peus, els quatre redactors, Massanet, mossèn Josep Camps, Miquel Casablancas i José Manuel Fuentes, es reunien a casa d’un o altre, “depenent de les criatu-res, els cangurs...”. De fet es van reunir a casa d’en Casablanques, malalt, fins que va morir. Des-prés, quedant només en Camps i en Massanet, ho feien “virtual-

ment”, trucant-se per telèfon per repartir-se la feina. L’elaboració era tan artesanal que de vegades trucaven a en Ramón, de la im-premta, per cantar-li les notícies, que ell mateix incorporava. Un cop imprès, anaven amb el cotxe d’algun d’ells a buscar-lo diven-dres al vespre o dissabte al matí, el portaven al local de l’associa-ció i tothom venia a buscar-lo per repartir-lo pel barri.

Poc a poc apareixen nous re-dactors, alguns ja amb vocació pe-riodística, i el full doblegat creix, per fer-se revista, al 1987. Les reunions es traslladen a la seu de l’AVV i comencen a aparèixer sec-cions fixes, articles més profunds, fotografies més professionals i un curat disseny. Avui el Cap a Peus supera les 30 planes a color i és tot un referent de qualitat en el món del periodisme local barceloní.

La filosofia és la lluitaUna de les coses que no ha can-viat gaire en els darrers 30 anys del funcionament de la revista és la filosofia. En Massanet ho té clar, el Cap a Peus era “una eina

El Sant Andreu de Cap a Peus, revista editada per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu, va fer 30 anys fa uns mesos. És la revista local més antiga de Barcelona publicada ininterrompudament, i els seus 561 números recullen la història moderna d’un barri que se sent poble, les seves reivindicacions i les seves fites

Llarga vida al ‘Cap a Peus’

Portades del primer número del ‘Cap a Peus’, que va sortir a la llum l’11 d’octubre de 1980, i de l’especial dels 30 anys

lFullejar l’arxiu de la revista permet veure els grans canvis que s’han produït a Sant Andreu durant els darrers 30 anys

El futurAquests 30 anys no haurien estat possibles sense la col·laboració desinteressada de desenes i desenes de persones que s’hi han implicat al llarg dels anys. Periodistes acabats de sortir de la facultat o, simplement, entusiastes del barri han contribuït amb els seu temps lliure a fer que el Cap a Peus sigui un realitat. Aquest és el dubte de cara al futur, com també ho és la implicació dels comerços del barri. En Massanet i en Genís Pasqual saben que la revista “té un prestigi i una autonomia pròpia que la farà tirar endavant”. En David ho té clar, El Cap a Peus te l’estimes o no te l’estimes, és una passió i té llarga vida”.

ElmA vilAConcert de celebració amb la Sant Andreu Jazz Band

bEnoit-nAu ivAnowEls col·laboradors actuals del ‘Sant Andreu de Cap a Peus’

CARRER118 maig 2011 CARRERS 38

Districte iAmics de la rambla

Rambles, 88-94, 3r D93 317 29 40Informació CulturalRambla, 7Padam-PadamRauric, 9

BarcelonetaGuítert, 33-35, baixos93 221 72 44Servei planificació(Palau de Mar)Plaça Pau Vila, 1

casc AnticRec, 27, baixos93 319 75 65CCOO (USCOB)Via Laietana, 16CGTVia Laietana, 18, 9a plantaLa BodeguetaPalma de Sant Just, 7La Tete-CooperativaComtessa de Sobradiel, 4El GlaciarPlaça Reial, 7Centre Cívic Pati LlimonaRegomir, 3

carrer de la ceraCarrer de la Cera, 11, int.93 329 48 53

coordinadora casc AnticSerra Xic, 4, baixos93 310 53 33

GòticRegomir, 3, [email protected]

L’ÒstiaPescadors, 49Nou de la rambla i rodalies

Nou de la Rambla, 2293 301 88 67CIAJSant Oleguer, 6-8Sala BaluardPlaça Blanquerna, s/n

raval de ciutat VellaCarme, 10293 441 77 21El CafetíHospital, 99Taller de MúsicsRequesens, 5

taula del ravalCarrer de la Cera, 44, bxs93 442 46 68

Veïns en defensa de la Barcelona Vella

Sèquia, 5-7, baixos, [email protected] la TornaMéndez Núñez, 1, pral. 2aIllacruaVia Laietana, 45, e.B, pral 2a

Districte iiDreta de l’eixample

València, 302615 41 80 12Cafeteria Anem al GraCòrsega, 382Llibreria Les PunxesRosselló, 260

esquerra de l’eixampleAvinguda Roma, 139, baixos93 453 28 79

Fort PiencAlí Bei, 94-9693 231 11 46

Consell de la JoventutAusiàs Marc, 60

Parc de l’escorxadorViladomat, 214, 5è, 2a

ronda de sant AntoniRonda de Sant Antoni, 2493 442 24 12

ronda de sant PereRonda de Sant Pere, 7Col∙legi de PeriodistesRambla de Catalunya, 10La Tapilla SixtinaBailen, 43

sagrada FamíliaValència, 415, local 193 459 31 64Forn d’en PereDos de maig, 281

sant AntoniAvinguda Mistral, 30, baixos93 423 93 54Confeccions El RellotgeComte Borrell, 89Celler de l’EstevetCalàbria, 57Pastisseria BonastreTamarit, 136Autoservei NavarroAvinguda Mistral, 6Ateneu LayretVillarroel,49

Districte iiiBadal, Brasil i Bordeta

Daoiz i Velarde, 30, baixos93 491 05 49

centre social de santsOlzinelles, 3093 331 10 07Cotxeres de SantsSants, 79

Font de la Guatlla-MagòriaRabí Ruben, 22 B93 424 85 06

França, barri de laMare de Déu del Remei, 21, 1r93 325 08 93

HostafrancsCallao, 9, baixos93 421 79 19Poliesportiu Espanya IndustrialMuntades, 37

Poble secMargarit, 2393 441 36 65Biblioteca Francesc BoixBlai, 34Centre Cívic El SortidorPlaça del Sortidor, 12

Polvorí, elSegura, s/n93 432 36 42

rambla de la BordetaOnzinelles, 30, baixos93 331 10 07

sant cristòfol-Vivendes seAt

Coure, 8, baixos93 432 34 71Centre Cívic Can CadenaMare de Déu del Port, 397Centre Cívic El RellotgePg. de la Zona Franca, 116Centre Cívic La BàsculaFoc, 128

satalia, laCariteo, 26

triangle de santsAutonomia, 7, baixos93 431 75 45

Districte iVcamp Nou

Trav de les Corts, 94, baixos93 490 96 54

Mercè, barri de laHerois del Bruc, 9

racó de les cortsTrav de les Corts, 94, baixos93 448 03 11

sant ramon NonatPassatge Jordi Ferran, 19-21

Xile, avingudaAvinguda de Xile, 34, 11, 5è93 440 35 12Can DeuPlaça de la Concòrdia, 13

Zona UniversitàriaJordi Girona s/n93 401 77 43

Districte VAmics del barri de Laforja

Madrazo, 50, 2n, 2a93 209 89 84

can caralleuGuarderia, 1293 280 07 24

can rectoretBohemis, 2393 205 04 87

Font del Mont-VallvidreraEscales Font del Mont, 1 A

Mas Gimbau-can castellvíPg. Solé i Pla, 16-18, [email protected]

Mont d’Orsà-VallvidreraReis Catòlics, 16-34 (casal)93 406 90 53Llibreria La KktuaPlaça de Vallvidrera, s/n

PutxetPasseig Sant Gervasi, [email protected]

ronda General MitreGeneral Mitre, 188 [email protected]

sant Gervasi de cassolesMuntaner, 544, 2n93 417 90 65

sant Gervasi sudLaforja, 12-14 pral 3a93 266 38 25

sarriàCanet, 493 204 90 58Forn de la VilaConsell de la Vila, 9

tres torresRafael Batlle, 16, tenda 193 205 77 89

Districte Vicamp d’en Grassot

Apartat de Correus 34090coll-Vallcarca

Tirsó, 48 local93 284 28 80Centre Cívic d’El CollAldea, 15-17

Gràcia Nord-VallcarcaBolívar, 15, 2n93 211 26 27

travessera de DaltTravessera de Dalt, 693 210 52 89Lluïsos de GràciaPlaça Nord, 7

Ateneu La TornaSant Pere Màrtir, 37, baixosCentre Cívic La SedetaSicília, 321Centre Moral de GràciaRos de Olano, 7-9Hotel d’Entitats de GràciaProvidència, 42Info-espaiPlaça del Sol, 19-20, baixosPoliesportiu ClarorSardenya, 333Poliesportiu PerillPerill, 16-22TradicionàriusTrav. de Sant Antoni, 6-8

Districte ViiBaix Guinardó

Plaça Alfons X, 393 436 81 80

can BaróJosep Serrano, 59-7193 219 92 24

can Papanaps-VallhonestaMura, 8, [email protected]

carmelFeijoo, 10-1293 357 57 48Centre Cívic El CarmelSantuari, 27

Font d’en FarguesPedrell, 69, [email protected]

HortaLa Plana, 10, 1r93 407 20 22Centre de Serveis PersonalsPlaça Santes Creus, 8Centre Cívic Matas i RamisFeliu i Codina, 20Punt d’informació juvenilPlaça Eivissa, 17, pral.

Joan Maragall del Guinardó

La Bisbal, 40-42, baixos93 347 73 10Cooperativa RocaguinardaXipré, 13

La clotaAv. Cardenal Vidal i Barraquer, 3093 357 72 59

MontbauRoig Soler, 31, baixos93 428 29 34

Parc de la Vall d’HebronPl. Joan Cornudella, 1393 428 68 66

sant Genís dels AgudellsNaïm, 5, tenda 193 417 03 67

Urbanització Vallhonesta-Font del Gos

Camí de Cal Notari, s/n93 428 20 42

Districte Viiican Peguera

Vilaseca, 193 357 13 33IGOP-UABPasseig d’Urrutia, 17

Casal de Barri de Can PegueraBiure, 1

ciutat MeridianaRasos de Peguera, 210 bis93 276 30 94Centre Cívic Ciutat NordRasos de Peguera, 19-25

GuineuetaRambla Caçador, 1-393 428 46 23

Porta, barri deEstudiants, 26-2893 359 44 60Centre SóllerPlaça Sóller, s/n

ProsperitatArgullós, 9293 276 30 15Casal de Barri de ProsperitatPl Àngel Pestaña, s/nCasal de Joves de ProsperitatBadosa, 36-38

roquetesCanteres, 57, baixos93 359 65 72Ateneu Popular de 9BarrisPort Lligat, s/n

torre BaróEscolapi Càncer, [email protected]

torre LlobetaSanta Fe, 5, 1r, 4a93 429 07 06Centre Cívic Torre LlobetaSanta Fe, 2, bisSESEJoan Alcover, 6

trinitat NovaPedrosa, 2193 353 88 44

turó de la PeiraPge de la Peira, 37, local 1293 407 21 70Can BastéPasseig de Fabra i Puig, 274

VallbonaAvinguda Alzinar, 693 354 89 82

VerdumArtesania, 96, baixos93 276 02 30

Districte iXBon Pastor

Sant Adrià, 101, baixos93 346 46 18

congrés, elFelip II, 22293 340 70 12Casal de Barri del CongrésAcàcies, 26

Meridiano ceroTorroella de Montgrí, 1193 274 02 72

Navas, barri deBiscaia, 402, baixos93 340 51 85

Pi i MargallPasseig Guayaquil, 5393 311 41 93

sagrera, la Martí Molins, 2993 408 13 34Centre Cívic de la SagreraMartí Molins, 29MercasolPortugal, 2Nau IvanovHondures, 28-30

sant Andreu Nord-tramuntana

Pg Torres i Bages,101-10393 274 03 34

sant Andreu del PalomarDr. Balari i Jovany, 1493 345 96 98Bar VersallesGran de Sant Andreu, 255Biblioteca Ignasi IglesiasSegadors, s/nCan GuardiolaCuba, 2Centre Cívic St. AndreuGran de Sant Andreu, 111

Districte de Sant AndreuPlaça Orfila, s/n

sant Andreu sudVirgili, 24, 1a planta93 346 72 03

trinitat VellaMare de Déu de Lorda, 293 274 19 58C. Cívic de Trinitat VellaForadada, 36-38

Districte Xclot-camp de l’Arpa

Sibelius, 3, baixos93 232 46 10Casal Joan CasanellesPl. Joan Casanelles, s/nFoment MartinencProvença, 595

Diagonal MarSelva de Mar, 22-3293 307 91 20

Front Marítim de BcnTaulat, 142, 5è A696 43 57 83

Gran Via-Perú-esproncedaGran Via, 1.002, 8è, 2a93 308 77 34

MaresmeRambla Prim, 4593 266 18 56

Palmera centre, laMaresme, 218, baixos93 305 37 05

Paraguay-PerúGran Via, 1.144, baixos93 278 06 93

Parc, delLlull, 1-393 221 04 87

Pau, barri laConcili de Trento, 32093 313 28 99

PoblenouPallars, 27793 256 38 40El Tío ChéRambla del Poblenou, 44-46FarmàciaBolívia, 19Llibreria EtcèteraLlull, 203

Provençals de la VernedaDr. Zamenhof, 25, baixos93 307 46 95

sant Martí de ProvençalsAndrade, 17693 314 17 04C. Cívic de Sant MartíSelva de Mar, 215

el BesòsRambla de Prim, 64-7093 278 18 62

Verneda Alta, laCampo Arriassa, 9993 314 58 13Complex Esportiu VernedaBinèfar, 10-14

Vila OlímpicaJaume Vicenç Vives, 693 221 93 93

Associacions de veïns i veïnes de Barcelona il punts de distribució de CARRER

Un nou CARRER a internet www.favb.cat Modificacions: 93 412 76 00

el pròxim número de CARRER sortirà al mes de juliol

És tira AlEjAndRo milà

mARC VilloRo

El procés engegat per Barcelo-na Decideix fa uns mesos amb la consulta sobre la independència de Catalunya va concloure el 10 d’abril amb la recollida de 257.645 vots, el que suposà una participa-ció del 21,37% del cens electoral (el 18,14% del padró). El 89,68% de les persones -230.590- que van acudir a les urnes van optar pel sí; el 8,8% pel no -22.626-; el 1,53% ho van fer en blanc -3.919-; men-tre que el 0,05% dels vots van ser nuls -510-. La xifra de votants no censats, és a dir, joves de 16 a 18 anys i immigrants empadronats a la ciutat, va ascendir a 13.394.

Amb aquesta jornada es posava el punt i final a un procés que va començar el 12 de desembre amb

la recollida de vot anticipat en la consulta de la Barceloneta (amb un 20,2% de participació sobre el cens del barri); els dies 19 i 20 de febrer va tenir lloc una marató de vot de 24 hores a Gràcia que finalitzà amb una participació del 33,57%; i a Nou Barris es va celebrar una nova consulta el 26 de març que reuní un 11,27% de votació.

Les AV també hi participenDe forma més o menys activa, i com moltes altres entitats, les associacions de veïns van pren-dre part en aquest procés. Segons Lluís Vila, president de l’AV Font d’en Fargues, coordinador d’Horta-Guinardó Decideix i membre de l’executiva de Barcelona Decideix, “aquesta és una iniciativa de la societat civil on participen moltes

persones que treballen de manera voluntària i un conglomerat d’enti-tats molt important”. Des del de-sembre, a Horta-Guinardó es van instal·lar unes 300 taules per a la recollida del vot anticipat. Per a Vila, “el percentatge de vot no és el més important, m’agradaria que fos del 100% és clar, però ha de que-dar palesa l’opinió de la gent, que tens dret a decidir i que s’escolti la teva veu. El 10 d’abril acaba la consulta i després cal continuar la feina”. I afegeix: “en primer lloc, tenim dret a decidir sobre el futur com a catalans i, en segon terme, la societat civil té dret a decidir so-bre qualsevol tema. Cada vegada hi ha més gent que té una visió menys identitària i que se sent perjudica-da per l’actuació del govern espa-nyol. I una bona part de la gent té

Barcelona Decideix mobilitza 257.645 electors en la consulta del 10-A

joAn moREjón

una visió molt negativa dels polítics en un moment en què la situació econòmica és greu”.

Per a l’AV Can Peguera, aques-ta consulta, tot i que hi col·laborà amb la cessió d’un espai, no era una prioritat. Segons Pep Ortiz, president de l’AV Can Peguera, portaveu de la Coordinadora Nou Barris i membre de junta de la Favb, “com a associació de veïns no hem participat en aquest pro-cés. Gestionem un casal d’avis i el casal de barri, i no era priori-tària aquesta qüestió. De manera activa no hi prenem part, però sí de manera passiva amb la cessió del local -situat al carrer Biure-. Aquí va tenir lloc la votació del dia 26 de març i la consulta del 10 d’abril, i les reunions de Nou Barris Decideix s’han fet en aquest local. Vam tenir dues trobades amb la gent de Barcelona Decideix i ens van proposar de participar, però com a barri tenim altres pri-oritats. Ara treballem per al pla de futur i de cara a les eleccions municipals de maig”.

CARRER118 maig 2011 CARRERS 39

El CoR RobAt

lCAtHERINA AZÓN

Jordi BonetPresident de la Favb i de l’Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic

“Em xoca la constància dels militants veïnals”

puyAl

Amb un llarg historial d’activista social, Jordi Bonet (Barcelona, 1973) viu a l’Hostafrancs on va néixer, és president de l’AV Casc Antic, des d’on ha denunciat la corrupció de l’hotel del Palau de la Música, i presideix la FAVB des del gener del 2011. Llicenciat en Filosofia per la UB, va treballar com a tècnic informàtic però es guanya la vida com a investigador de l’IGOP de la UAB. Hi fa la tesi en Psicologia Social amb un estudi sobre la participació veïnal en la regeneració urbana al Casc Antic i al Raval.

Com presideix l’AV Casc Antic un veí d’Hostafrancs?Per implicació a Ciutat Vella, on he viscut un temps i on he mi-

litat des dels anys 90 en moviments socials com el que va ocupar l’Espai Social Magdalenes.

Un antic okupa a la Favb, com Nacho Murgui a la Federación de Asociaciones de Vecinos de Madrid. És l’evolució natural?Jo crec que sí. I parteix d’una reflexió sobre el dret a la ciutat

que vam començar a plantejar el 1996, quan el desallotjament del cine Princesa i el concert solidari de l’Assemblea d’Okupes i la FAVB al Born. Cal adequar el moviment veïnal als reptes actuals però no podem deixar perdre els seus 40 anys d’experiència.

No arribes als 40. Quina és la teva experiència associativa?Als escoltes vaig aprendre que cal deixar el món millor que no

l’has trobat. Amb aquesta divisa vaig començar a militar al Cen-tre Social de Sants en solidaritat internacionalista i al moviment anti-mili. Després he passat pel moviment okupa, per l’esquerra independentista i pel moviment global.

Al moviment veïnal hi ha més constància...Sí. Em xoca la constància de molta gent que dedica hores i

anys seguits a lluitar pel seu barri i la ciutat, un compromís que no és tan habitual en altres moviments socials.

Vius d’okupa, de lloguer o amb hipoteca?Sóc propietari per herència familiar a Hostafrancs, un barri

que ha canviat molt però que segueix sent popular, amb convivèn-cia entre paios i gitanos i la nova immigració.

D’Hostafrancs o de Ciutat Vella, en què quedem?Estic vinculat estretament a Ciutat Vella. Però sobretot em

sento de Barcelona.

Vas sempre amb el portàtil. Cal canviar el megàfon i els butlletins de barri pel twitter?És important estar present en la revolució informacional. Però

cal, sobretot, replantejar el lloc que les associacions veïnals ocu-pen en uns barris més heterogenis que els dels anys 70. Sense renunciar a recuperar una capacitat mobilitzadora quantitativa, és la qualitat, la seva experiència i capacitat, el que legitima el moviment veïnal.

Quins reptes afronta la nova junta de la Favb?Retornar als barris i revitalitzar les associacions per canalit-

zar la participació i la resposta ciutadana en temps de crisi. I obrir el debat sobre el model de ciutat en una Barcelona que està en crisi a tots els nivells.

La Favb també ha viscut un any de crisi.N’hem sortit reforçats i amb noves energies. Tant a Carrer

com a la junta, més àmplia, capaç i representativa dels barris. El meu mandat no serà presidencialista: jo actuo sota la divisa zapatista de mandar obedeciendo i tinc clar que les associacions de veïns han de ser independents dels partits.

Quin va ser l’últim concert que vas veure al Palau?No el van fer al Palau, sinó als tribunals.

Cotxe o bicing? Tinc carnet però no condueixo. I vaig tant en bicing com amb

la meva bici, que m’han robat tres vegades.

Un racó, un llibre i una cançó sobre Barcelona.Barcelones, de Vázquez Montalbán. La plaça del Bon Rotllo,

que és com diem els amics a la placeta de darrera del Museu Pi-casso. I la rumba de Gato Pérez.

De la crisi de la Favb a l’acció contra la crisi

La Favbinforma

juNtA dE lA fAvb

El passat 22 de gener la Favb va celebrar una assemblea general extraordinària al Centre Cívic de Fort Pienc on es va escollir la nova junta de la Federació encapçalada per Jordi Bonet que substituïa a Eva Fernández en la presidència de l’entitat. Es posava fi així a la crisi que s’havia culminat el novembre de 2010 amb la dimissió en bloc de la junta anterior i el cessament dels codirectors de Carrer per de-sacords entre una part de la junta i la codirecció de la revista.

Cal destacar l’esforç realit-zat pel moviment veïnal durant aquests mesos per arribar a un consens entre les diferents parts a fi de resoldre el conflicte, cosa que s’ha traduït en l’elecció d’una junta més àmplia que l’anterior, amb 19 membres, i que reflecteix una major representació territo-

rial, on cal destacar la incorpo-ració de persones que en els dar-rers anys han anat atansant-se al moviment veïnal des de diferents moviments socials i organitzacions de base. L’única nota negativa a destacar seria el manteniment del desequilibri de gènere a la junta i al secretariat, fet que no es cor-respon a la participació activa de les dones dins el moviment veïnal i representa una injustícia a la qual caldrà posar-hi remei en les futu-res assemblees.

Endavant el Pla de TreballTanmateix, la maduresa mostrada pel moviment veïnal per resoldre el conflicte va permetre encarar l’Assemblea ordinària de la Favb amb forces renovades. Aquesta es va celebrar el 2 d’abril sota el lema

“L’hora del moviment veïnal: res-postes i propostes enfront la crisi” al Centre Cívic de Can Basté (Nou Bar-ris) després de cancel·lar l’anterior ubicació al Museu Marítim, a resul-tes que l’associació amfitriona (AVV del Raval) havia decidit presentar-se a les eleccions municipals, cosa que va motivar l’aprovació d’una resolució contrària a la instrumen-talització del moviment veïnal per finalitats electorals. A l’assemblea, hi van participar més de 50 associa-cions, les quals van aprovar l’infor-me de gestió, l’informe econòmic, el pressupost i el Pla de Treball de la Federació per al proper bienni i van ratificar el nomenament dels codirectors de Carrer, Andrés Naya i Marc Andreu, a partir de l’acord de regulació de les relacions entre la direcció de la revista i la junta.

El Pla de Treball aprovat es basa en les tres línies estratègiques que la Federació considera prioritàries a desenvolupar en els propers anys: la renovació i revitalització del movi-ment veïnal; les respostes a la crisi en les seves diferents dimensions (retallades socials, incompliments en la dotació d’equipaments i infra-estructures...) i l’aprofundiment de la participació ciutadana i la trans-parència com a garanties davant els recents casos de corrupció.

Per assumir els nous reptes que haurem d’entomar per plantar cara a aquest nou cicle de crisi, retallades i privatitzacions que

ens pretenen encolomar, la nova junta no parteix de zero, al con-trari, volem recollir tot el bagatge i l’experiència positiva de totes les juntes precedents i, en concret, en ser la més recent, de l’encapça-lada per l’anterior presidenta Eva Fernández. El moviment veïnal ve de lluny i anirà més lluny encara i ningú sobra per fer camí.

4 Joan B. Isart,president honorífic4 Jordi Bonet, president4 Jordi Giró, sots president 1r4 Lluís Rabell, sots president 2n4 Antonio Fortes, secretari4 Diego Hornos, sots secretari4 Zaida Palet, tresorera4 Josep Xarles Santaló, vocal4 Marcel·la Güell, vocal4 Joan Balañach, vocal4 Joan Maria Soler, vocal4 Mercedes Vidal, vocal4 Sylviane Dahan, vocal4 Esther Argelich, vocal4 Albert Recio, vocal4 Josep Ortiz, vocal4 Ana Menéndez, vocal4 Salvador Mañosas, vocal4 Albert Sancho, vocal4 Ada Colau, vocal

La nova junta de la Favb

lLes línies de treball se centren en la renovació del moviment veïnal i la lluita contra la crisi i la corrupció política

ARxIuAssemblea de la Favb del 2 d’abril, celebrada a Can Basté

CARRER?

¿Vols posar el teu anunci a la revista

Truca’ns o envia’ns un mail

93 412 76 [email protected]

CARRER118 maig 2011 LA DEL DARRERE 40

Zeta

Sal i pebre L’acudit

Parlant del

CARRER i de la ciutat

“No podemos permitir que haya gente durmiendo en la calle”

Mamadou DiagneProfesor de inglés sin derecho a voto

yAizA gARCíAentrevista

ignAsi R. REnomfotografia

Indult ja!El conseller delegat del Banc de Santander, l’il·lustríssim senyor Alfredo Sáez, ha estat condemnat a tres mesos de presó i a inhabilitació per a l’exercici de la seva professió de banquer. El banquer millor pagat d’Espanya, que l’any 2010 va tenir un sou de 9.200.000 euros. També ha estat condemnat a pagar la monstruosa xifra de 400 euros. El seu delicte: falsedat de documents per recobrar un crèdit fallit de 3 milions d’euros que va suposar l’entrada a la presó, durant uns mesos, dels quatre titulars. El seu amo i senyor, el totpoderós Emilio Botín, va estirar cap a enfora els seus tirants vermells i va riure per les butxaques. No el va destituir. No li va demanar responsabilitats. Ans al contrari: va firmar un escrit per al president del Govern perquè el Consell de Ministres sol·licités el seu indult a l’autoritat divina del Borbó. Restem a l’espera. Mentrestant, Botín ha demanat a Zapatero en una reunió amb els “peixos grossos” del país que no dimiteixi i que continuï amb les seves reformes. Temps de crisi.

A sus espaldas, 43 años, 16 compañeros de un piso con 2 habitaciones, 2 meses viviendo en un albergue y 1 noche durmiendo al raso, en un

banco de la Rambla, concretamente. Estos son algunos de los números que Mamadou Diagne utiliza para describirse. Pero todavía hay más. 100 es la cantidad de personas que forman parte de la asociación que creó, “Nómadas del siglo 21”, para ayudar a gente en su misma situación: sin papeles. Quizás demasiadas cifras para que al final su representación en las urnas el próximo 22 de mayo cuente por 0.

Si pudiera, tiene claro a quién elegiría para dirigir el Ayuntamiento de Barcelona, aunque no lo desvela (el voto es secreto). Sólo nos da una pista: no votaría a los populares, “porque soy inmigrante y la política que hacen no nos favorece”. Su discurso en castellano es fluido, pero a menudo se detiene hasta dar con la palabra

exacta que quiere utilizar. Su formación no le permite obviar ese tipo de cosas: estudió literatura inglesa en Senegal.

Hablando con él, algunos tópicos sobre la vida de los inmigrantes adquieren una nueva dimensión. Un piso patera, por ejemplo, pasa de ser una mala jugada a un regalo. “No podemos permitir que haya gente durmiendo en la calle”, explica, proporcionando la razón de ser de la asociación hermana de “Nómadas del siglo 21”: “La patera urbana”. El sentimiento de soledad, incomprensión, abandono… en una palabra, la invisibilidad que sufren los inmigrantes, es de las peores cosas con las que se encuentran al llegar al país de acogida. Por eso es tan importante que un día alguien a quien no conocen les invite a vivir en su casa, aunque tengan que compartir cuarto con ocho personas más. Porque le están salvando de la calle y del olvido, y le están diciendo que para ellos

sigue contando. “He llegado a vivir con 20 personas en un mismo piso, pero todos caben, como sea. Tengo que compartir el lugar donde vivo”, resume en una frase en la que el modo imperativo adquiere su grado máximo de seriedad y compromiso.

La solidaridad que demuestran los inmigrantes senegaleses es un reflejo de una sociedad donde las relaciones humanas son más cálidas. Y esa calidez precisamente es lo que Mamadou recuerda con más añoranza de su país, al que tiene por seguro que volverá algún día. Por contraposición, lo que más le gusta de su nuevo hogar es el desarrollo de la economía y las oportunidades que tiene la gente.

A su llegada a Valencia, hace ya cuatro años, empezó a trabajar en el top manta. La ciudad no le acababa de gustar para vivir y medio año después decidió probar suerte en Barcelona. De nuevo trabajó como mantero, pero al cabo del tiempo, a medida

que fueron aumentando sus contactos, pudo dejarlo para dedicarse a impartir clases particulares de inglés.

A partir de las asociaciones que ha creado ha tenido la posibilidad de hablar con responsables de la policía, a los que quiere hacerles entender la situación de los inmigrantes. “Las personas que trabajan en la venta ambulante están demostrando cada día que quieren trabajar. Lo que tendrían que hacer es darles los papeles para que puedan salir a buscar un trabajo legal”, argumenta, dando otra vuelta de tuerca a un tema que conlleva una polémica interminable.

Su lucha no es sencilla, y es que intenta hacer visible a un colectivo invisible en muchos aspectos. Más de 70.400 ciudadanos extracomunitarios podrían haber votado por primera vez en mayo, todos ellos provenientes de ocho países con los que se ha establecido un convenio de reciprocidad. Pero sólo el 1% cumplió la condición imprescindible de apuntarse en el censo, lo que deja reducido a su mínima expresión un avance que debería haber sido histórico, pese a que seguía dejando fuera a muchos, entre ellos a Mamadou (con Senegal no se ha establecido el convenio).

Pero él no desespera, no se resigna, sabe que el camino se hace andando. Y seguirá dando pasos para lograr su objetivo a través de “Nómadas del siglo 21”. Como queda registrado en su blog: “… una asociación creada por personas que han llegado desde África recientemente y que, a pesar de los impedimentos legales, luchan por ver cumplidos sus proyectos y sus sueños. Somos una asociación donde la voz de los invisibles, ilegales y minorías se recoge y se proyecta más allá del estrecho espacio de participación existente; más allá de su condición jurídica…”.

fER

Crisi i urnes als barris · CARRER118 MAIG 2011 Crisi i urnes als barris Dossier, pàgines 13 a 36...

Documents

Transcript of Crisi i urnes als barris · CARRER118 MAIG 2011 Crisi i urnes als barris Dossier, pàgines 13 a 36...