Pintar fa mil anysEls colors i l’ofici

del pintor romànic

Llibre editat amb motiu de l’exposició que s’ha dut a terme al Museu Episcopal de Vic (MEV) (31 de maig - 14 de desembre 2014) És el resustat de les investigacions realitzades pel projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), MICINN-HAR2011-23015: Artistas, Patronos y Público: Cataluña y el Mediterráneo (siglos XI-XV) - Magistri Cataloniae, dirigit pel Prof. Manuel Castiñeiras.

El seu objectiu és donar a conèixer les primeres conclusions sobre l’aprenentatge i curriculum vitae del pintor a l’època romànica, així com aprofundir en els seus coneixements tècnics. Per això, s’han dut a terme tota una sèrie d’anàlisis científics –fins ara inèdits– en el GRAPAC/CETEC - Patrimoni (IQS-UAB) i en el Centre de Restauració dels Béns Mobles de Catalunya.

Direcció científica: Manuel Castiñeiras (UAB) i Judit Verdaguer (MEV).

Documentació: Verónica Abenza (UAB) i Anna Homs (MEV).

Edició: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb Magistri Cataloniae.

© dels textos: els autors

© d’aquesta edicióUniversitat Autònoma de BarcelonaServei de Publicacions08193 Bellaterra (Barcelona). SpainTel. 93 581 10 22sp@uab.catwww.uab.cat/publicacions

Composició:Joan Buxó

Impressió:Gràfiques Jou

ISBN: 978-84-490-4848-7Dipòsit legal: B-23.693-2014Imprès a Espanya. Printed in Spain

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia, el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer, és rigorosament prohibida sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, i estarà sotmesa a les sancions establertes a la Llei.

Pintar fa mil anysEls colors i l’ofici

del pintor romànic

Manuel Castiñeiras Judit Verdaguer

Direcció científicaManuel Castiñeiras (UAB)

Judit Verdaguer (MEV)

DocumentacióVerónica Abenza (UAB)

Anna Homs (MEV)

EdicióServei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb Magistri Cataloniae

ComposicióJoan Buxó

ImpressióGràfiques Jou

Crèdits fotogràfics© Adrian Fletcher

© Anna Homs

© Arxiu Fotogràfic de Barcelona. (Foto: F. Serra)

© Arxiu Històric Comarcal de Terrassa

© Atlante dell’Arte Italiana

© Bibliothèque Diocésaine de Carcassonne

© Bibliothèque nationale de France

© Carles Sánchez

© Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. (Foto: Carles Aymerich)

© Eduard van Boxtel

© Ginés Baltrons

© GS Gràfica

© Institut Amatller d’Art Hispànic - Arxiu Mas

© Jordi Ballonga

© Jordi Domènech

© Juan Antonio Olañeta

© Judit Verdaguer

© LWL- Museum für Kunst und Kultur / Sabine Ahlbrand-Dornseif

© Magdalen College Library

© Manuel Castiñeiras

© Marc Sureda

© María José Alcayde

© Mario Cristellotti

© MNAC-Museu Nacional d’Art de Catalunya. Barcelona Fotògrafs: Calveras/Mérida/Sagristà

© Museu de Terrassa

© Museu Episcopal de Vic

© Museu Etnogràfic de Ripoll

© Oriol Espinal

© Oxford, Bodleian Library

© Padova, Biblioteca Capitolare. Propietat de la Università degli Studi di Padova. Dipartimento Beni Culturali. (Foto: Michele Barollo i Simone Citon)

© Patrimoni 2.0

© Paul M. R. Maeyaert

© Pedraferit Barchinonensis.

© Perpignan, Bibliothèque Municipale

© Reproduction National Library of Sweden

© Riccardo Balestrieri

© Servei de Catalogació i Conservació de Monuments

© Tarragona, Biblioteca Pública

© The British Library

© The British Museum

© The Cleveland Museum of Art. Plaque from a Chassefor Relies of Saint Thomas Becket, 1220-1225. Master G. Alpais (French) and workshop. Copper: gilded and engraved; champlevé enamel; 16.9 x 28.5 cm. The Cleveland Museum of Art, Purchase from the J. H. Wade Fund 1951.449

© The Metropolitan Museum of Art, Gift of Dr. And Mrs. W. Conte, 2001 (2001.310) Image © The Metropolitan Museum of Art

© The Prague Castle Archive, Metropolitan Chapter Library

© Tohma

© Torsade de Pointes

© Verónica Abenza

© Victoria and Albert Museum, London

© Wladyslaw Sojka

Llibre

Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Arxiu Històric Comarcal de Terrassa

Biblioteca Pública de Tarragona

Bibliothèque Diocésaine de Carcassonne

Bibliothèque nationale de France

Bisbat de Solsona

Bisbat de Terrassa

Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

CETEC-Patrimoni (IQS-UAB)

Institut Amatller d’Art Hispànic - Arxiu Mas

Institut Químic de Sarrià

LWL - Museum für Kunst und Kultur (Westfälisches Landesmuseum)

Museu de Terrassa

Museu Episcopal de Vic

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Àrea de Restauració i Conservació Preventiva

National Library of Sweden

Padova, Biblioteca Capitolare

Perpignan, Bibliothèque Municipale

Servei de Catalogació i Conservació de Monuments

The Bodleian Libraries, The University of Oxford

The British Library

The British Museum

The Cleveland Museum of Art

The Metropolitan Museum of Art

The Prague Castle Archive, Metropolitan Chapter Library

The President and Fellows of Magdalen College, Oxford

Victoria and Albert Museum, London

Alícia Cornet, MNAC-Museu Nacional d’Art de Catalunya

Andreu Codina, GS Gràfica

Àngels Solé, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Anna Homs, Museu Episcopal de Vic

Anne Leturque, Université Paul Valéry, Montpellier III

Carles Aymerich, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Carme Comas, Museu Episcopal de Vic

Carmelo Ortega, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Colin Harris, The Bodleian Libraries, The University of Oxford

Daniel Codina, Abadia de Montserrat

Dolors Saumell Calaf, Biblioteca Pública de Tarragona

Domènec Ferran, Museu de Terrassa

Federica Toniolo, Università degli Studi di Padova

Giovanna Valenzano, Università degli Studi di Padova

Giordana Mariani Canova; Università degli Studi di Padova

Florenci Crivillé, Museu Etnogràfic de Ripoll

Francesc Tornero, Museu Episcopal de Vic

Hilary Pattison, Magdalen College, Oxford

James Fishwick, Magdalen College, Oxford

John McNeill, The British Archaeological Association

Jordi Camps i Sòria, MNAC-Museu Nacional d’Art de Catalunya

Josep Paret, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Josep M. Riba, Museu Episcopal de Vic

Ludovico Geymonat, Bibliotheca Hertziana, Max-Planck-Institut für Kunstgeschichte

Lluís Prat, Bisbat de Solsona

Dr. Martin Kauffmann, The Bodleian Libraries, The University of Oxford

Miquel Font, Bisbat de Terrassa

Mireia Berenguer, MNAC-Museu Nacional d’Art de Catalunya

Mons. Pierantonio Gios, Biblioteca Capitolare di Padova

Pere Rovira, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Ramon Maroto, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Ricardo Suárez de la Vega, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Roser Casas, Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Salvador Borrós, CETEC-Patrimoni (IQS-UAB)

Térence Le Deschault De Monredon, Université de Géneve-Universitat Autònoma de Barcelona

Agraïments

Índex

11 Introducció: Difondre la recerca. La investigació aplicada al patrimoni del MEV

Manuel Castiñeiras i Judit Verdaguer

PRIMERA PART 17 Il·luminant l’altar: artistes i tallers de pintura

sobre taula a Catalunya (1119-1150)Manuel Castiñeiras

SEGONA PART 55 El Baldaquí de Ribes:

un “incunable” pictòric del taller de Ripoll Manuel Castiñeiras

71 Sant Martí de Puigbò: una iconografia per a Ramon Berenguer III?

Manuel Castiñeiras i Verónica Abenza

87 Becket o el martiri del millor home del rei. Les pintures de Santa Maria de Terrassa, la congregació de Sant Ruf i l’anomenat Mestre d’Espinelves Carles Sánchez Márquez

107 De Sant Martí de Puig-reig a l’Altar de Lluçà: els dos pols de l’art 1200 a Catalunya

Manuel Castiñeiras

125 Descobrint i interpretant la matèria. La policromia de la pintura sobre taula romànica catalana segons els exemples de Puigbò, Ribes, Espinelves i Lluçà

Judit Verdaguer i María José Alcayde

143 El color en l’arquitectura. Els exteriors oblidats Marc Sureda i Jubany

161 Bibliografia general Verónica Abenza

TERCERA PART 173 Painting 1000 years ago.

The Romanesque Painter’s Colours and Craft. Abstracts

Introducció

11Introducció: Difondre la recerca. La investigació aplicada al patrimoni del MEV

Introducció: Difondre la recerca. La investigació aplicada al patrimoni del MEV

Manuel Castiñeiras Universitat Autònoma de Barcelona

Judit Verdaguer Museu Episcopal de Vic

El present llibre ha volgut combinar les tècniques tradicionals d’estudi de la història de l’art amb les noves tecnologies científiques aplicades a les

anàlisis de les obres. No es tracta d’una tasca fàcil, però considerem que és un repte que la nova generació d’investigadors universitaris i conservadors de museus han de realitzar en benefici de la renovació de la nostra disciplina. Fins ara moltes preguntes sobre l’origen de la pintura sobre taula catalana s’havien plantejat només en l’àmbit de l’anàlisi formal o iconogràfica de les obres, sense aprofundir suficientment en qüestions de caràcter material o tèc-nic. Conèixer la pràctica o la materialitat de la pintura medieval és indispensa-ble per entendre la seva gènesi i desenvolupament. No obstant això, qualsevol conclusió a què s’arribi ha de passar per un coneixement profund del context cultural, polític i eclesiàstic en el qual aquestes produccions van ser realitza-des, així com per una aproximació a la sociologia dels comanditaris i artistes que les van fer possibles.

En els darrers anys, l’estudi de la pintura romànica sobre taula ha canviat radicalment gràcies a l’aplicació sistemàtica de mètodes d’anàlisi de laboratori a la investigació historicoartística. Així, gràcies a la bona entesa entre histo-riadors, restauradors i químics s’han fet a Itàlia avenços significatius en el coneixement dels orígens de la pintura sobre taula toscana, que han permès revalorar i contextualitzar exemples tan antics d’aquesta tècnica com la Creu

Introducció: Difondre la recerca. La investigació aplicada al patrimoni del MEV

12

1 Les anàlisis del Baldaquí de Ribes, el Frontal de Sagàs i el Frontal de Sant Pere de Ripoll van ser portades a terme pel Laboratori del MNAC, amb la participació de Manuel Castiñeiras i Judit Verdaguer, a partir d’un conveni entre el MNAC i el MEV. Aquesta última insti-tució és la propietària dels resultats per a la seva publi-cació (CASTIÑEIRAS & VERDAGUER [en premsa]).

de Rossano (Florència) (ca. 1120-1130) o la de Sarzana (La Spezia, Ligúria) (a. 1138) (CIATTI et al., 2001 i 2007). Això ha facilitat una major compren-sió de com pintaven els antics mestres, la seva evident dependència de l’art de la miniatura i sobretot confirmar un perfil d’artista docte o clericus, que contrasta amb l’estesa idea de l’artista illetrat. És veritat, però, que un treball similar, d’anàlisi científica de la pintura sobre taula, havia estat també aplicat a Noruega per a l’estudi del seu corpus d’antipendia pintats, si bé la seva cro-nologia, entre 1250 i 1350 (PLAHTER et al., 2004), s’enquadra en un període posterior, ja gòtic, que dista molt de l’estadi formatiu de la primera meitat del segle xii. D’altra banda, s’ha de reconèixer que, en els darrers anys, l’estudi de la policromia de l’escultura en fusta romànica francesa ha fet també grans progressos i ens ha aportat molta informació gràcies a la tasca duta a terme per The Metropolitan Museum of Art (KARGERE & RIZZO, 2010) i el Centre de Recherche et Restauration des Musées de France.

Malgrat que a Catalunya es van començar a fer esforços en aquest sentit als anys 1990 en l’àmbit de l’estudi químic dels pigments i de les tècniques (MORER & FONT-ALTABA, 1994, p. 118-124), aquest no ha tingut un dis-curs unitari, com el dels nostres col·legues europeus, fins als anys 2006-2010, quan, per primera vegada, es comencen a desenvolupar anàlisis de les obres en diàleg fluid amb l’historiador de l’art amb la finalitat de propiciar el debat historicoartístic. Això va permetre, en primera instància, diferenciar els tallers de pintura sobre taula d’Urgell i Ripoll (ca. 1119-1150) a través de la compa-ració de tres frontals –Urgell, Ix i Esquius (CASTIÑEIRAS, 2007, p. 119-151, 2008b, p. 15-41 i 2010a, p. 101-114)–, així com, més endavant, conèixer millor el taller de la Seu d’Urgell 1200 amb l’estudi monogràfic del Baldaquí de Tost (ca. 1220) (MESTRE & MORER, 2008, p. 57-73). En aquest context, el Labora-tori del MNAC, de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva, i un equip de conservadors-historiadors tant del MNAC com del MEV van buscar noves fórmules de col·laboració que van fructificar en l’anàlisi consecutiva d’una sè-rie d’obres, com el Frontal de Planès (MORER et al., 2008, p. 221-229), el Baldaquí de Ribes o els Frontals de Sant Pere de Ripoll i de Sagàs1.

Actualment, des de la Universitat Autònoma de Barcelona, que lidera el Projecte d’investigació, Artistas, Patronos y Público. Cataluña y el Mediterráneo (siglos xi-xv) -MAGISTRI CATALONIAE (MICINN - HAR2011-23015), s’ha pogut ampliar, des de l’any 2012, esmentat estudi d’altres peces, de tècniques diver-ses, el qual va ser l’origen d’aquest llibre. Això no hagués estat possible sense una estreta col·laboració institucional entre la UAB i el Museu Episcopal de Vic (MEV), el qual va donar tot el suport perquè es poguessin dur a terme anàlisis científiques d’una sèrie d’obres emblemàtiques de la seva col·lecció, com ara el Baldaquí de Ribes, els frontals de Puigbò i d’Espinelves, i l’altar de Lluçà. En primera instància, tres d’aquestes obres –Puigbò, Espinelves i Lluçà– van ser traslladades al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat a Valldoreix, per realitzar un seguit de proves per tal d’identificar els materials i les tècniques de la pintura romànica, les quals, més tard, van ser ampliades i completades pel GRAPAC/CETEC-Patrimoni (IQS-UAB). El mateix procés s’ha seguit en el cas de les pintures de Sant Tomàs Becket de Santa Maria de Ter-rassa –on s’ha d’agrair les facilitats donades pel Museu-Arxiu de Terrassa–, així com amb les pintures murals de Sant Martí de Puig-reig (Berguedà) amb l’autorització del Bisbat de Solsona. En darrer terme, el Baldaquí de Ribes s’ha sotmès a unes noves analítiques amb el concurs del GRAPAC/CETEC-Patrimoni (IQS-UAB).

S’ha de dir, que en tot aquest periple, es van fer servir diverses tècniques d’anàlisi, amb l’objectiu d’arribar a uns resultats suficientment contrastats.

13Introducció: Difondre la recerca. La investigació aplicada al patrimoni del MEV

Per una banda, les tècniques d’imatge, com la reflectografia IR, la fluores-cència UV o la radiografia RX; i per l’altra les tècniques de microanàlisi de materials com són la microscòpia òptica (MO), la microscòpia electrònica de rastreig amb espectroscòpia de RX (SEM-EDX), l’espectroscòpia de IR (FTIR), la difracció de RX i tècniques cromatogràfiques.

De tot això, van néixer dos projectes. El primer, de caire divulgatiu, que consisteix en una exposició titulada Pintar fa mil anys. Els colors del romànic, organitzada pel Museu Episcopal de Vic, del 31 de maig al 14 de desembre de 2014, i que ha comptat amb la col·laboració del projecte de recerca Magistri Cataloniae. El segon, de tipus més acadèmic, és la present publicació, la qual funciona com una mena de llibre-catàleg d’aquesta mostra. Amb aquestes dues propostes es pretén donar resposta a una sèrie d’interrogants sobre la pintura romànica a Catalunya: Quins són els orígens de la pintura sobre taula a Catalunya? Com i on es van formar aquests mestres? Qui eren i amb quins colors pintaven? Quina relació existeix entre la pràctica pictòrica i els tractats professionals? Quin perfil tenien aquests artistes? Per resoldre totes aquestes qüestions s’han de fer servir diverses vies d’estudi com són: les noves tècni-ques de laboratori, les dades dels receptaris medievals i la recerca dels agents implicats en la realització de l’objecte artístic, des de l’artista fins al comitent passant pel públic a qui anava dirigit.

Per això, el llibre s’ha dividit en dues grans seccions. Una primera, que funciona com una introducció, està dedicada a descobrir les circumstàncies de l’eclosió de la pintura sobre taula a Catalunya i el context sociocultural d’aquest fenomen i dels seus protagonistes (“Il·luminant l’altar: artistes i ta-llers de pintura sobre taula a Catalunya (1119-1150)”). La segona, més extensa (“Les obres: del taller del pintor al laboratori”), se centra en l’estudi de les obres analitzades durant aquests anys tant des del punt de vista de la histò-ria de l’art com des d’una aproximació cientificotècnica. Aquesta part com-prèn l’anàlisi de quatre case-studies entesos com a problemes que s’han de resoldre, en els quals es tracten, de manera molt exhaustiva, velles qüestions d’atribució de mestres i tallers des de noves perspectives. Com a investigador principal del projecte, Manuel Castiñeiras (UAB) ha abordat l’estudi històrico artístic del Baldaquí de Ribes i del Frontal de Sant Martí de Puigbò –on ha comptat amb la col·laboració de Verónica Abenza (UAB)–, per tal d’individuar les característiques del taller de Ripoll, així com el cas de les pintures murals de Sant Martí de Puig-reig i del Frontal de Lluçà en relació amb els corrents de l’anomenat art 1200. Per la seva part, Carles Sánchez (UAB) s’ha encarregat de la recerca estilística i iconogràfica de les pintures murals de Santa Maria de Terrassa i del Frontal d’Espinelves per tal d’aprofundir en la problemàtica personalitat del “Mestre d’Espinelves” i les seves circumstàncies.

Pel que fa a l’estudi dels materials –un dels objectius principals i més in-novadors d’aquest projecte–, aquesta tasca ha estat desenvolupada per Judit Verdaguer (MEV), comissària de l’exposició Pintar fa mil anys. Els colors del romànic, amb la col·laboració de la química Majo Alcayde (GRAPAC/CETEC-Patrimoni) en la identificació dels materials. Aquest estudi creua les dades obtingudes de les anàlisis de laboratori amb les dels tractats de tecnologia artística medieval. Per completar el panorama de la pintura romànica a Cata-lunya, un article de Marc Sureda (MEV) ens planteja una qüestió controverti-da: la importància del color de l’arquitectura romànica. Creiem que tot plegat aportarà noves dades sobre aquest tema apassionant: l’ofici i els colors del pintor romànic.