Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de ...Igualment, la incorporació cada cop més...

Llicència d’estudis. Curs escolar 2003-2004

Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de

nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa i

metodològica.

Anna Garcia Pons

Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa

i metodològica.

Anna Garcia Pons

2

"El pare m'havia comprat un diccionari per a nens. Va

ser el meu primer regal. Un llibre de dibuixos on les

paraules estaven escrites amb lletres grosses,

explicades i il·lustrades. Aprenia paraules de

memòria i no sempre les entenia (...) Sovint dormia

amb el diccionari sota el coixí. Estava convençuda

que, de nit, les paraules el travessaven i s'instal.laven

en caselles llestes per endreçar-les. Així les paraules

sortirien de les pàgines i s'imprimirien al meu cap.

Seria sàvia el dia que, al llibre, només hi hagués

pàgines blanques."

Tahar Ben Jelloun. Amb la mirada baixa. Edicions 62.

Barcelona, 2002, pàg. 85


i metodològica.

Anna Garcia Pons

3

Índex 1. Introducció ........................................................................................................... 6

1.1. Antecedents del tema objecte del treball .............................................. 7

1.2. Tema..................................................................................................... 9

1.3. Objectius .............................................................................................. 11

1.3.1. Objectiu general ..................................................................... 11

1.3.2. Objectius específics................................................................ 11

1.4. Hipòtesi inicial ....................................................................................... 12

2. Treball dut a terme............................................................................................... 13

2.1. Disseny del pla de treball ..................................................................... 13 2.1.1. Fases...................................................................................... 13

2.2. Metodologia emprada................................................................ 15

2.3. Descripció dels recursos utilitzats ......................................................... 16

3. Acollida al municipi .............................................................................................. 17

3.1. Marc referencial .................................................................................... 17

3.1.1. Generalitat de Catalunya........................................................ 17

3.1.2. Diputació de Barcelona .......................................................... 19

3.2. Estratègies d'alguns municipis .............................................................. 21

3.3. El municipi............................................................................................. 24

3.3.1. Pla d'Actuació Municipal 2004-2007....................................... 25

3.3.2. Serveis.................................................................................... 27

3.3.3. Educació................................................................................. 28

3.3.3.1. Curs 2003-2004 ....................................................... 28

3.3.4. Institucions col·laboradores ................................................... 31

3.3.5. Entitats ciutadanes ................................................................. 32

3.3.6. Acollida dels nouvinguts ......................................................... 33

3.3.6.1. Aspectes bàsics ....................................................... 35

3.3.6.2. Altres aspectes ........................................................ 37

4. Acollida de l'alumnat nouvingut a l'I.E.S. ............................................................. 40

4.1. Marc referencial .................................................................................... 40

4.1.1. LOGSE ................................................................................... 40

4.1.2. LOQE...................................................................................... 40


i metodològica.

Anna Garcia Pons

4

4.1.3. Pla Interdepartamental d'Immigració 2001-2004.................... 41

4.1.4. Pla d'actuació per a l'alumnat de nacionalitat estrangera. 2003-

2006.................................................................................................. 41

4.1.5. Instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres

docents públics d'educació secundària de Catalunya per al curs 2003-

2004.................................................................................................. 42


docents públics d'educació secundària de Catalunya per al curs 2004-

2005.................................................................................................. 43

4.1.7. Pla per a la llengua i la cohesió social.................................... 44

4.2. Pla d'acollida ......................................................................................... 45

4.2.1. Relació amb la família ............................................................ 46

4.2.2. Acollida inicial alumnat ........................................................... 46

5. Llengua................................................................................................................ 52

5.1. Comunicació no verbal.......................................................................... 53

5.1.1. L’expressió corporal ............................................................... 54

5.1.2. L’espai .................................................................................... 55

5.2. Organització .......................................................................................... 57

5.2.1. Aula d'acollida, aula oberta..................................................... 59

5.2.2. Estratègies i metodologia ....................................................... 61

5.2.3. Recursos didàctics ................................................................. 63

5.2.4. Avaluació ................................................................................ 66

6. Projecte curricular................................................................................................ 67

6.1. Estratègies d'atenció a la diversitat....................................................... 67

6.2. Altres estratègies a tenir en compte...................................................... 70

7. Interculturalitat ..................................................................................................... 75

7.1. Opinions diverses.................................................................................. 76

7.1.1. Persones de nacionalitat estrangera ...................................... 76

7.1.2. Persones autòctones.............................................................. 77

7.2. La interculturalitat als centres educatius ............................................... 78

7.2.1. L'educació intercultural dins el currículum ............................. 79

7.2.1.1. Llibres de text........................................................... 79

7.2.1.2. Crèdit de sintesi ....................................................... 81


i metodològica.

Anna Garcia Pons

5

7.2.1.3. Educació en valors................................................... 82

7.2.1.4. Altres activitats......................................................... 84

7.2.1.5. Materials .................................................................. 86

7.3. Conflictes ............................................................................................. 88

7.3.1. Consideracions generals ....................................................... 88

7.3.2. La convivència als centres educatius ..................................... 89

7.3.2.1. Política de centre ..................................................... 89

7.3.2.2. L'aula ....................................................................... 90

7.3.2.3. La mediació.............................................................. 91

8. Cursos realitzats .................................................................................................. 93

8.1. Abordatge dels conflictes multiculturals a l'aula.................................... 93

8.1.1. Continguts .............................................................................. 93

8.1.2. Durada i organització.............................................................. 93

8.1.3. Resultats i utilitat .................................................................... 94

8.2. Fills i filles de famílies immigrades a les escoles catalanes.................. 94

8.2.1. Continguts .............................................................................. 94



8.3. Curs de formació per als assessors i les assessores en

llengua, interculturalitat i cohesió social....................................................... 95

8.3.1. Continguts .............................................................................. 95



9. Conclusions ......................................................................................................... 98

10. Bibliografia ......................................................................................................... 100


i metodològica.

Anna Garcia Pons

6

1. Introducció

Aquest treball, fruit d'una llicència d'estudis del Departament d'Ensenyament, neix de

la meva necessitat, com a professional de l'ensenyament des de fa molts anys,

d'aportar el meu granet de sorra en el tema dels nouvinguts. El pla d'acollida en xarxa

que proposo està directament relacionat amb l'alumnat d'Ensenyament Secundari

Obligatori. La memòria es divideix en 10 capítols que, a grans trets, es poden agrupar

en cinc parts:

La primera part està formada pels capítols 1 i 2. Aquest bloc, en general, gira al

voltant del tema , dels objectius, i de la hipòtesi de treball. També tracta del disseny del

pla de treball , la metodologia i els recursos utilitzats.

La segona part és el cos del treball. En ella hi ha inclosos els capítols 3, 4, 5, 6 i 7

que configuren el pla d'acollida en xarxa:

El capítol 3 està relacionat amb l'acollida del nouvingut/da i la seva família al

municipi, per tal d'informar-los i assessorar-los en el que calgui. Des del

servei corresponent s'acompanyarà la família a l'institut.

En el capítol 4, el noi o noia nouvingut s'incorpora a l'institut, se l'acull

degudament a ell/ella i la família.

En el capítol 5, es decideix les hores que li caldrà fer de llengua catalana i se

li fa un pla de treball. A partir d'aquí es tracten temes relacionats amb

estratègies i metodologia i recursos didàctics de la llengua.

El capítol 6, fa referència al projecte curricular i estratègies d'atenció a la

diversitat.

En el capítol 7, es tracta la interculturalitat: formant part del currículum dels

alumnes, de l'educació en valors, proposant activitats i materials... En aquest

mateix capítol es parla del tema dels conflictes i com resoldre'ls.

A la tercera part s'especifiquen els cursos realitzats per l'autora del treball (capítol 8)

La quarta part correspon al capítol 9 i són les conclusions del treball.

La cinquena part està formada pel capítol 10. Bibliografia.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

7

1.1. Antecedents del tema objecte del treball

El fenomen migratori està lligat a l’economia de lliure mercat. Hi ha àrees del planeta

que concentren la major part de la riquesa i dels mitjans de producció; n’hi ha d'altres

que es mantenen en el subdesenvolupament més absolut. Aquest desenvolupament

desigual del món explica, en bona part, el fet migratori, i això continuarà sent així, si

no hi ha un canvi (poc probable) en la política internacional.

Durant els últims anys, el caràcter de les migracions internacionals i de l’assentament

de població estrangera a Catalunya, com també a la resta de països de la Unió

Europea, ha canviat radicalment: s’ha incrementat (per la immigració de treballadors

procedents del Tercer Món), se n’ha diversificat l’origen i se n’ha modificat

substancialment l’estructura segons el sexe i l’edat, amb una clara tendència a la

feminització. Hi ha diversos factors que poden ocasionar augments en la demanda de treball de la

UE, en general, i que ens afecten també a nosaltres. És evident que aquests factors

beneficien la immigració. Un d’ells és la davallada de la fecunditat, en els últims setze

anys, aproximadament. Aquesta circumstància hauria de repercutir positivament en

els nivells dels joves d’aquestes generacions i, també, en els de nacionalitat

estrangera. Hi ha altres factors econòmics, com el perllongament de l’esperança de

vida, que farà créixer encara més la demanda del sector serveis -demanda que

actualment ja ocupa un nombre significatiu de persones de nacionalitat estrangera-.

Igualment, la incorporació cada cop més àmplia de dones al mercat de treball i

l’extensió de les famílies de doble ingrés incrementaran la demanda d'aquest sector

dels serveis, particularment en les tasques associades al treball domèstic que no

siguin assumides per la mateixa xarxa familiar o les administracions públiques.

D’aquesta manera, és previsible el manteniment d’ una demanda d’ocupació en el

servei domèstic, conjunt que actualment constitueix un dels sectors amb més dones

immigrades de nacionalitat estrangera. També hem de fer referència al retard en

l’emancipació dels joves a Catalunya per entendre que tant la demanda de treballadors

qualificats com la demanda de treballadors no qualificats continuaran creixent.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

8

El procés migratori és especialment difícil per als joves immigrants. Sovint hi ha una

doble transició que han de superar: a cavall entre dos mons, la societat d'origen i la

d'arribada, i també entre l'univers de la infància i el de l'adolescència. A aquests nois i

noies se'ls ha assignat un paper crucial: ser el pont entre dues cultures, entre dues

maneres d'entendre i d'estar al món, posar-les en contacte, i assumir, de manera

individual i sense gaires referències, el preu d'aquesta connexió o fractura.

El nombre de nens/nenes nouvinguts s’ha triplicat des de 1996 a Catalunya. Els

immigrants representen un tant per cent molt elevat en determinats col·legis públics,

amb el perill que això implica la creació de guetos. Els col·lectius d’immigrants

assenyalen les dificultats d’integració i l’idioma com les principals dificultats

d’aquests/es alumnes, que sovint no són gaire ben rebuts pels seus companys/es.

A cada cultura els valors són diferents, la gent té aspiracions distintes, cedeix a

determinats impulsos, no anhela les mateixes formes de felicitat. A cada cultura ens

trobem diferents institucions que serveixen a l’ésser humà per aconseguir els seus

interessos vitals, diferents costums gràcies als quals satisfà les seves aspiracions,

codis morals i legals diferents que compensen les seves virtuts i castiguen les seves

faltes.

A l’aula, les conductes de l’alumnat de nacionalitat estrangera estan influïdes pels

models de la seva realitat social, però també la nostra conducta està influïda per uns

models que es corresponen a la nostra realitat social que és diferent de la d’ells. Hi ha un cos, podríem dir, d’habilitats acadèmiques que han de ser transmeses a l’escola,

que forma el que anomenem currículum, però cal tenir en compte que també hi ha el

que podríem anomenar “currículum ocult”, és a dir, allò que s’ensenya implícitament i

no explícitament; transmetem valors, estratègies motivacionals, fites, mostrem la

nostra relació amb les autoritats, amb els iguals..., mostrem imatges de nosaltres

mateixos. Podríem dir que el que succeix a l’aula és el reflex de la societat més

àmplia, però la interacció (verbal i no verbal) entre docents i alumnes és un

determinant crucial dels resultats acadèmics dels nois i noies, i el fet de no compartir

les mateixes etiquetes comunicatives pot dificultar la comunicació i, de rebot, afectar

negativament l’aprenentatge de l’alumne/a en qüestió.

És evident que necessitem recursos, però tant per als/les alumnes com per a nosaltres

mateixos. Hem d’educar en la interculturalitat i hem de ser conscients que cada

vegada la nostra societat serà més pluricultural. Hi ha aspectes, però, que no podem


i metodològica.

Anna Garcia Pons

9

perdre de vista. Un d’ells és l’ús de la llengua catalana, però no estem fent referència

nomès a una llengua que s’estudia a classe i de la qual se n’aprenen, per exemple, les

normes d’accentuació. Per evitar la desigualtat en els coneixements lingüístics dels

futurs ciutadans/es, s’hauria d’actuar en dues línies fonamentals: crear oportunitats

d’exposició i d’ús de la llengua que s’ha d’aprendre, i –d’extrema importància- fer que

existeixi necessitat del seu ús real en actes comunicatius.

1.2. Tema

El municipi de Molins de Rei té 22.303 habitants i ha vist, al llarg dels últims anys, com

la seva població immigrant anava creixent.

Una bona part de la població de nacionalitat estrangera és magrebí, però al llarg dels

últims anys, com ha passat a la resta de Catalunya, ha anat augmentant

progressivament la població provinent d’Amèrica Central i del Sud, més concretament

de l’Equador.

A partir del padró municipal del 2002, podem dir que dels 22.303 habitants, 779 són

immigrans (3’49%), i hem de tenir en compte que n’hi ha que no estan empadronats.

Concretament, pel que fa als nouvinguts en edat escolar, a l'apartat 3.3.3.1. es detalla

la quantitat d'alumnes segons les franges educatives.

El treball que hem realitzat pretén interrelacionar i coordinar els diferents agents del

municipi que estan directament relacionats amb l’arribada dels immigrants i la seva

integració al poble. Aquesta coordinació és la que ha d’aconseguir que les

actuacions es facin de manera conjunta i perseguint una finalitat comuna: la integració

dels immigrants. El nostre treball consisteix en l'elaboració d'aquest pla conjunt d’acollida, concretament destinat a l'alumnat nouvingut.. Aquest treball està destinat a

l’alumnat d’ESO, però, per extensió pot també aplicar-se, en part, a l'alumnat de

Primària.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

10

Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, les regidories d’Ensenyament i Serveis Socials

han trobat molt positiva la realització d'aquest pla d’acollida en xarxa i hem comptat

amb la seva col·laboració.

Aquest pla d’acollida, iniciat al municipi, continua a l’institut, sempre coordinat amb la

localitat per una comissió que s’haurà de crear a tals efectes.

El Pla d’acollida del centre docent (2001) és la base per al treball d’aquesta segona

etapa, repetim, coordinada sempre amb la primera. En aquesta etapa hem comptat

amb la col.laboració de l’equip directiu i dels diferents equips docents del meu centre

(IES Bernat el Ferrer). Aquí hem detallat detallar com s’organitza internament l’institut

de cara a la integració de l’alumnat estranger. S'ha partit de les característiques i

problemes d’aprenentatge que han tingut els/les nostres alumnes fins al moment i

relacionar-ho amb l’organització i estratègies utilitzades. A partir d’aquí, hem treballat

en el sentit de dissenyar una estructura (agrupaments flexibles, reforços, classes

individualitzades, aula d’acollida...), i també unes estratègies, de cara a aquesta

educació intercultural que afecta tot l’alumnat del centre, i de cara, també, a la inclusió

de l'alumnat nouvingut.

Un cop aconseguit un model d’actuació institucional a nivell organitzatiu i curricular,

l’altre aspecte que també treballem és el de l’organització del currículum de l’àrea de

llengua catalana, intentant donar pautes metodològiques i didàctiques, per tal

d’aconseguir el màxim èxit possible en el procés d’aprenentatge de la llengua catalana

per part de l’alumnat nouvingut, prioritzant l’àmbit d’ús de la llengua.

Tot aquest treball afavorirà la inclusió de l’alumnat de nacionalitat estrangera, així com

la sensibilització pel que fa a aquest tema, tant a nivell de municipi com a nivell de

centres educatius (professorat, famílies, alumnat), i propiciar, per tant, la

interculturalitat.

Precisament, la interculturalitat és un tema clau a treballar. Partint de la diversitat

existent (tots som diversos), caldrà aconseguir la valoració i el respecte per les

llengües i les cultures diferents de la pròpia. Cal un coneixement i un intercanvi mutu.

S'ha d'entendre que això implicarà tot l'alumnat i tots els membres del centre educatiu.

Per exemple, caldria tractar el tema de la interculturalitat com a tema transversal a les

diferents àrees, a la tutoria... Pensem que el tema de la interculturalitat està també


i metodològica.

Anna Garcia Pons

11

relacionat amb l'educació en valors; i que totes les actuacions previstes han de ser

consensuades i detallades en el PEC i el PCC.

1.3. Objectius 1.3.1. Objectiu general L’ objectiu general del treball és:

1.3.2. Objectius específics Els objectius específics d’aquest objectiu general, estan coordinats i interrelacionats

entre ells:

1. Dissenyar un pla d’acollida al municipi.

2. Dissenyar un pla d’accollida a l’institut.

3. Elaborar un model d’intervenció curricular coherent per a aquest alumnat nouvingut.

4. Definir les estratègies organitzatives, metologògiques i didàctiques per tal que

aquests alumnes assoleixin els objectius curriculars mínims en l’àrea de llengua

catalana.

5. Elaborar orientacions i pautes específiques per treballar la interculturalitat.

6. Aconseguir la inclusió d'aquest alumnat a la comunitat municipal i escolar a què

pertany.

7. Aconseguir la necessària sensibilització sobre el tema de la immigració.

Elaborar, a nivell organitzatiu i metodològic, un pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

12

Al llarg de tot el treball realitzat, s'ha intentat no perdre mai de vista aquests objectius.

1.4. Hipòtesi inicial

Mentre continuïn en el món les grans diferències entre nord i sud hi haurà immigració.

Però sembla que no hi ha cap interès, per part dels que podrien fer-ho, a canviar

aquesta situació. Per tant, cal crear una situació propicia per tal d'aconseguir la

inclusió de les persones de nacionalitat estrangera que arriben al nostre país, entre

elles, els joves en edat escolar i pertanyents a l'Ensenyament Secundari Obligatori,

que són el motiu del nostre treball.

La nostra hipòtesi de treball és la següent:

Un pla d'acollida en xarxa, que tracti l'arribada dels nouvinguts, el seu ingrés a l'institut, l'aprenentatge de la llengua catalana i de la resta d'àrees, tot en un marc intercultural, facilitarà la inclusió d'aquest alumnat d'ESO a l'institut i a la societat d'acollida.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

13

2. Treball dut a terme

2.1. Disseny del pla de treball

2.1.1. Fases A. Presentació de les fases

El treball consta de quatre fases.

B. Desenvolupament de cada fase.

1a fase : Fonamentació teòrica

Lectura i anàlisi de la legislació vigent.

Recerca documental (bibliogràfica, internet, tesis...). Aquesta recerca s'ha fet en

diferents àmbits. Ens ha interessat tot el que emmarca l'objectiu general d'aquest

FASE 1 Fonamentació teòrica

FASE 2 Estudi de camp

FASE 4: Elaboració del Pla d’acollida en xarxa

FASE 3 Contrastació de la informació obtinguda


i metodològica.

Anna Garcia Pons

14

treball (aspectes culturals, immigració, ciutadania...). També, tant a nivell municipal

com d'IES, el que està relacionat amb l'acollida dels nouvinguts. Pel que fa als IES,

aspectes de metodologia, didàctica, materials diversos... relacionat amb la llengua

catalana. Uns altres àmbits importants han estat: la interculturalitat (com aconseguir

una educació inclusiva per a tot l'alumnat) , l'organització del currículum de l'alumnat

d'IES, i experiències innovadores relacionades amb aquests temes.

Recollida d’informació dels recursos que ofereix el Departament d’Ensenyament

(PEC, SEDEC...), la Universitat, altres.

Anàlisi i contrastació de la informació obtinguda.

2a fase :Estudi de camp

Accions diverses

Entrevistes amb persones o entitats (relacionades amb la recerca documental duta

a terme).

Contactes amb centres educatius del municipi, i IES de fora.

Contactes amb l' EAP, el PEC, el SEDEC...

Entrevistes i col·laboració amb l’Ajuntament del municipi: Serveis Socials i

Ensenyament.

Entrevistes amb associacions municipals i d'ambit més general.

Comparació de la informació obtinguda en aquesta fase i en la fase anterior.

Accions a l’IES Bernat el Ferrer

Seguiment retrospectiu del procés d’aprenentatge d’alumnat de nacionalitat

estrangera des de la seva arribada al centre, en general, i, en particular, pel que fa a la

llengua catalana. Anàlisi, al llarg dels últims anys, de l’organització interna del centre per donar

resposta a les necessitats generals de l’alumnat de nacionalitat estrangera. Aquest


i metodològica.

Anna Garcia Pons

15

apartat ha anat molt relacionat amb el punt anterior i amb el que s'està fent actualment

al centre.

Col·laboració en algunes activitats dutes a terme al llarg d'aquest curs.

Entrevistes amb l’equip directiu, equip psicopedagògic i professorat, dels diferents

departaments didàctics.

També s'han fet entrevistes amb alumnes (de nacionalitat estrangera i autòctons), i

contactes amb famílies.

3a fase :Contrastació de la informació obtinguda.

S'ha analitzat i contrastat tota la informació.

4ª fase: Elaboració del Pla d’acollida en xarxa.

Finalment, ha tingut lloc la redacció del Pla d'acollida en xarxa.

2.2. Metodologia emprada

La metodologia emprada està ja explicitada a l'apartat 2.1. :

Hi ha hagut una recerca documental basada en una recerca d'informació de

diferents aspectes, ja esmentats.

S'ha realitzat un treball de camp diferenciant dos àmbits: accions diverses

(ajuntament, associacions...) i accions a l'IES Bernat el Ferrer.

A partir de la informació de l'IES esmentat, d'altres IES, de l'anàlisi documental, de

l'estudi de casos concrets, d'entrevistes... s'ha fet una anàlisi comparativa que ha

permès definir les diferents línies a seguir a l'hora de redactar la memòria.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

16

2.3. Descripció dels recursos utilitzats

Per poder realitzar aquest treball s'ha comptat amb els següents recursos:

Recursos materials

Recursos documentals: recerca bibliogràfica, tesis, llicències d'estudi...

Recursos informàtics: bases de dades, pàgines web...

Recursos humans

Per a l'assessorament i supervisió del treball s'ha comptat amb la col·laboració del

Doctor Miquel Izard Llorens, professor titular del Departament d'Antropologia Social i

d'Història d'Amèrica i Àfrica de la Universitat de Barcelona.

Altres col·laboracions: Ajuntament de Molins de Rei. Equip directiu, equips

docents i equip psicopedagògic de l'IES Bernat el Ferrer i d'altres centres.

Associacions, Organismes oficials...

Cursos realitzats

Al llarg d'aquest curs escolar s'han realitzat diversos cursos que han estat de gran

utilitat a l'hora de realitzar el present treball (vegeu apartat 8).

Abordatge dels conflictes multiculturals a l'aula.

Fills i filles immigrades a les escoles catalanes.

Curs de formació per als assessors i les assessores en llengua, interculturalitat i

cohesió social.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

17

3. Acollida al municipi Per tal de tenir una base real amb unes característiques concretes (nombre

d'habitants, nombre de persones estrangeres, serveis...) sobre les quals treballar, s'ha

escollit el municipi de Molins de Rei.

Abans, però, de tractar el tema de l'acollida de persones estrangeres al municipi,

pensem que cal emmarcar el municipi dins dels dos òrgans de govern dels quals

depèn: la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Volem mostrar, a nivell

molt general i molt parcial, quina línia d'actuació segueixen pel que fa al tema de la

immigració. Posteriorment, comentarem experiències d'alguns municipis.

3.1. Marc referencial

3.1.1. Generalitat de Catalunya L'any 1992 es va crear, per acord del Govern de la Generalitat, la Comissió

Interdepartamental, per al seguiment i la coordinació de les actuacions en matèria

d'immigració, presidida pel titular del Departament de Benestar Social i integrada pels

departaments de la Presidència, Ensenyament, Sanitat, Treball, i Benestar Social,

entre d'altres. L'any 1993 s'aprovava el primer Pla interdepartamental d'immigració

presentat per l'esmentada Comissió, que recollia el treball de més d'un any de

col·laboració amb entitats socials i organitzacions sindicals.

Des d'aleshores s'han succeït diversos decrets que han implicat alguns canvis. La

Comissió Interdepartamental serà presidida finalment, a partir del 2000, pel conseller

de la Presidència, i s'hi incorporen dues vicepresidències: una, relacionada amb les

necessitats i l'impacte territorial de la immigració; l'altra, per a la integració i les

necessitats socials de les persones immigrades.

Es crea la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament de Presidència, amb

la finalitat de coordinar les actuacions dels òrgans interdepartamentals existents i

col·laborar amb els diferents departaments de la Generalitat, en tot el que fa

referència a la immigració. Aquesta Secretaria va elaborar el Pla interdepartamental

d'immigració 2001-2004 (2001). Aquest nou Pla pretén recollir i articular el conjunt


i metodològica.

Anna Garcia Pons

18

d'actuacions que es promouen en l'àmbit competencial de la Generalitat, d'acord amb

la política d'integració adoptada pel Govern.

Es contemplen diversos programes d'actuació ordenats per eixos temàtics

transversals. Un d'aquests eixos és el de Col·laboració institucional, i es divideix en

diversos programes. Cada programa detalla els Departaments implicats, descriu el

programa , el seu àmbit sectorial, els organismes que hi intervenen, els objectius,

l'abast (població a la qual s'adreça, àmbit territorial), actuacions concretes, mesures de

suport per al desenvolupament del programa, mesures de difusió, calendari,

avaluació...

Alguns d'aquests programes són:

Model tipus d'Ordenança municipal de participació ciutadana. L'objectiu

general és aconseguir que la majoria de municipis tinguin una normativa de

participació ciutadana que afavoreixi la participació i integració de la població

immigrada. El programa s'adreça a les persones amb resposabilitats polítiques als

municipis i, mediatament, a la població immigrada inscrita en els padrons municipals.

En aquest cas hi ha d'haver la col·laboració dels ajuntaments.

Reagrupament familiar. L'objectiu és informar i gestionar els tràmits per sol·licitar

el reagrupament familiar des de les oficines de Benestar Social existents a Catalunya,

per tal d'evitar els desplaçaments a les subdelegacions del Govern de l'Estat.

Suport econòmic a projectes locals de mediació cultural previstos als plans comarcals d'integració dels immigrants. L'objectiu és oferir cooperació econòmica

(mediadors culturals) per tal de possibilitar l'acollida de la població immigrada als

municipis corresponents i la integració social.

Plans comarcals d'integració dels immigrants. En aquest programa hi

intervenen diversos organismes: Departaments de Benestar Social, d'Ensenyament,

de Treball, de Sanitat, d'Interior, Consells comarcals i Ajuntaments. El seu objectiu

general és contribuir a la integració dels immigrants, potenciant la convivència, la

cohesió social, la lluita contra l'exclusió i la igualtat. S'adreça a institucions i entitats

dels territoris on es du a terme la intervenció (comarques amb immigració). Hi ha

nombroses comarques adherides a aquest pla, i el calendari d'actuacions, per


i metodològica.

Anna Garcia Pons

19

exemple, no és el mateix per a totes ja que les incorporacions no són totes del mateix

any.

Cada pla comarcal s'inicia amb la realització d'un estudi de la zona en qüestió.

Posteriorment, es determinen els àmbits d'intervenció (acollida, habitatge, salut,

ensenyament...). L'elecció del territori d'actuació es fa segons els criteris prèviament

establerts i acordats amb les institucions comarcals i municipals que vulguin implicar-

se en el Pla. Se signa un protocol de col·laboració amb les diferents administracions:

Departament de Benestar Social, Consell comarcal i Ajuntaments. S'estableixen les

bases de col·laboració... Comencen les accions per tal d'implementar el Pla.

3.1.2. Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona, a través del Consorci de Recursos per a la Integració de la

Diversitat (CRID), va elaborar el Pla Interdepartamental per a la Immigració i la

Ciutadania (2002). Aquest Pla és el marc estratègic de referència de la Diputació

davant el fet migratori, i també el referent que recull i integra transversalment totes les

actuacions que es realitzen des de les diferents àrees i òrgans de la Diputació.

El Pla parteix de cinc eixos estratègics que donaran lloc a diverses línies d'actuació:

1. Desenvolupar actuacions, serveis i activitats que capacitin el conjunt de la

ciutadania per a la construcció d'un nou model de convivència.

2. Assegurar l'accessibilitat de tothom als serveis públics ordinaris i garantir la seva

correcta prestació i qualitat per a tota la ciutadania.

3. Assegurar les actuacions i els serveis necessaris per gestionar l'acolliment dels

col·lectius d'immigrants.

4. Desenvolupar instruments de recepció dels col·lectius d'immigrants.

5. Capacitar els governs locals per garantir la governabilitat d'una societat intercultural.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

20

Alguns programes d'actuació són:

Suport als serveis municipals de Benestar Social. Suport econòmic a

l'estructura municipal de serveis de benestar social. Informació i assessorament tècnic

i jurídic per a la gestió de la diversitat. Assessoria jurídica a professionals d'atenció

primària i municipal. Centre de documentació i recursos. Formació a professionals per

a la gestió de la diversitat. Servei de traductors i intèrprets.

Formació d'adults. Programació dels centres propis en activitats per a la

diversitat; Escola de la Dona, Escola d'Arts i Oficis, Can Batlló. Catàleg de propostes

de formació permanent per a dones immigrades. Comissió interàrees per al foment de

l'ocupació.

Sensibilització esportiva multicultural. Assessorament als ajuntaments en el

disseny de projectes i activitats físiques i esportives en un entorn divers. Formació de

directius i gestors esportius en la diversitat. Formació de monitors i monitores en la

pràctica de la diversitat...

El CRID, doncs, a través del programa Migració i Ciutadania col·labora amb els ens

locals en el sentit d'aprofundir en el fet migratori i, en general, assessorar i dotar

d'instruments i recursos als governs locals, per tal d'afrontar el repte de la immigració.

El CRID, entre altres coses, té publicacions fixes (en suport paper i digital). Una d'elles

és el Setmanari de la Diversitat: Migració i Ciutadania on es publiquen notícies

setmanals de la premsa, separades per temes com: serveis socials, educació,

aplicació de la llei d'estrangeria... L'altra publicació fixa és el Migrainfo. Butlletí de

Migració i Ciutadania. És una publicació trimestral on hi ha una mica de tot, opinió,

espais d'anàlisi, lectures, novetats... Precisament al butlletí del primer trimestre de

2004 s'oferia com a novetat Un suport per al desenvolupament dels plans locals de

recepció i acollida que diuen que és una nova línia de treball de la qual ja se'n

beneficien diversos municipis de Barcelona. Els objectius de la col·laboració són

assessorar, orientar... en els processos d'acollida al municipi, i redactar, finalment, un

Pla de Recepció i Acollida Municipal concret per a cada municipi, segons les

necessitats concretes.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

21

3.2. Estratègies d'alguns municipis

Volem esmentar, a nivell molt general, algunes experiències en el camp de la gestió de

la diversitat al municipi que, sovint, tenen una característica comuna i important, la

seva transversalitat. De fet, no hi ha un únic model que serveixi per a la integració de

les persones nouvingudes, per tant cada territori utilitza els recursos al seu abast per

acollir les persones estrangeres que arriben i, posteriorment, aconseguir la seva

integració. Entenem que aquest procés no afecta només les persones que arriben sinó

que també afecta les que ja hi són i que cal consensuar uns criteris comuns per

aconseguir l'objectiu desitjat.

Vic

A Vic, l'Ajuntament centra la seva política, en l'àmbit de la immigració, en tres grans

eixos (Institut Europeu de la Mediterrània, 2003): l'escola, els serveis socials i l'acció

de coordinació de Benestar Social, i l'activitat multidisciplinària de l'Ajuntament i el

Fòrum Intercultural.

Pel que a l'àmbit educatiu, per mitjà de la col.laboració conjunta de l'Ajuntament, la

Generalitat de Catalunya, el Consell Escolar Municipal, els equips docents i les

associacions de pares i mares, s'ha aconseguir un repartiment equitatiu de l'alumnat

de nacionalitat estrangera en els centres educatius públics. Un altre pas important va

ser distribuir, també, part aquest alumnat en el sector privat.

Aquest, però, no és un cas aïllat. Hi ha altres municipis i, fins i tot, comarques com

l'Anoia que treballen en aquest sentit.

Santa Coloma de Gramanet Santa Coloma té engegat el Projecte de xarxa ciutadana de valors ètics. Pla per la

Convivència Intercultural. El Projecte neix de la necessitat de reestructurar les

relacions socials davant de la nova realitat que representa la immigració. Un dels

objectius és afavorir la cohesió social i la identificació del nouvingut amb Santa

Coloma, a partir del reconeixement de la seva pertinença a la ciutat.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

22

Mataró Programes de salut comunitària (PASS) . Segons l'Institut Europeu de la Mediterrània

(2003), l'any 1991, es crea el Consorci Sanitari de Mataró, integrat per l'Ajuntament i

diversos organismes sanitaris. Aquest Consorci, entre altres coses, s'ocupa de

determinats serveis municipals com el de Salut Comunitària i participa en diverses

activitats formatives, en l'àmbit de l'educació alimentària i en el marc del programa de

salut a l'escola, adreçat a tots els/les escolars. Destaquen que el programa de

vacunacions ha permès augmentar la informació, sobre aquest tema, dels immigrants

que tenen fills o filles en edat escolar. També destaquen el fet que, entre la població

immigrant han trobat nens i nenes que tenen problemes de salut deguts a les dietes

poc adequades.

Actualment, en el seu Pla Municipal per a la Nova Ciutadania (I.E.M., 2003), Mataró,

també, aposta per la igualtat per a tots els seus ciutadans, tant pel que fa a la

prestació de serveis com a la qualitat de vida. Les administracions implicades en

aquest Pla són: el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de

Catalunya. Hi ha, doncs, un seguit de programes que abracen, entre altres, habitatge,

inserció laboral, atenció sanitària, escolarització...

Olesa de Montserrat Montserrat Muñoz, Tècnica d'Immigració de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat explica

(Fills i filles de famílies immigrades a les escoles catalanes, 2003) que l'any 1996,

l'Ajuntament d'aquest municipi va començar a treballar en el Programa Immigració. Els

projectes que formen aquest programa tenen un objectiu bàsic, arribar a un estat de

cohesió social i convivència positiva al municipi. En aquest sentit, el Pla d'Acollida

Municipal vetlla per l'assentament individual i familiar de persones estrangeres que

arriben al municipi. Dins del Pla d'Acollida hi ha l'Aula d'Acollida. Aquesta aula no és

només per a nois i noies de nacionalitat estrangera sinó, també, per a població que

arriba d'altres llocs de fora de Catalunya.

Segons Muñoz, quan les persones estrangeres arrriben al municipi, inicien els tràmits

oportuns (empadronament...). Doncs bé, des del moment de l'arribada fins el moment

de la seva escolarització, el nen o nena assisteix a l'aula d'acollida. Al llarg de dues

hores diàries, l'aula d'acollida pretén situar l'alumne en el context del municipi i iniciar-


i metodològica.

Anna Garcia Pons

23

lo en l'aprenentatge de la llengua catalana; es planteja com un recurs que facilitarà

posteriorment l'entrada de l'alumne a l'escola. A l'aula es tracten, també, una sèrie de

valors com són el respecte als altres, el fet d'aprendre a compartir... La metodologia

emprada es basa en la participació dels alumnes. Els continguts són diversos perquè

els nens i nenes també ho són, hi ha alumnes que han estat escolaritzats i d'altres que

no ho han estat, diferents edats... Un cop per setmana es fa una sortida pel municipi,

relacionada amb el que s'ha après a l'aula.

Hi ha una comissió de seguiment formada per l'educador o educadora, un responsable

de l'entitat i dos professionals de Ajuntament, del Servei d'Immigració i del

Departament d'Ensenyament respectivament. Tant aquesta comissió com les escoles

del municipi, valoren positivament la tasca de l'aula d'acollida.

Manresa A Manresa ( I.E.M., 2003) hi ha constituïda una Taula de Participació Ciutadana que

forma part del Pla Integral d'Immigració de l'Ajuntament de Manresa. La idea és que

els residents de la localitat tinguin l'oportunitat de col·laborar a construir el model de

ciutat que desitgin. Segons manifesten des de l'Ajuntament "aquesta eina (la Taula) té

com a fets avantatjosos l'elaboració d'un discurs i la implicació, cosa que fa que la

construcció de conceptes com identitat i ciutadania sigui resposabilitat dels habitants

de la localitat, alhora que possibilita el diagnòstic avançat de possibles conflictes

deguts a la manca de coneixements o sensibilització davant una situació recent i poc

coneguda com és la nova immigració" (I.E.M., 2003:36).

Cornellà de Llobregat Cornellà de Llobregat té un projecte global important d'acollida d'immigrants i com a

part d'aquest projecte, volem fer referència a la Llicència d'Estudis, 2002-2003, d'en

Joan Tardà. A Ciutat d'acollida, Cornella de Llobregat, Tardà se centra en

l'Ensenyament Secundari, i en el resum que fa de la seva memòria diu que "l'objectiu

principal rau en oferir claus per a una integració accelerada de l'estudiant estranger en

una activitat ciutadana de caràcter col·lectiu (amb la participació activa afegida de

ciutadans no implicats en el procés d'aprenentatge)...".


i metodològica.

Anna Garcia Pons

24

El projecte "pretén enriquir el Pla d'Acollida del centre" i està centrat en diversos

àmbits de treball; a grans trets, es treballa des del centre i també des de fora del

centre. El professorat surt a fora (visita ciutat...) i, també, hi ha ciutadans que entren al

centre a explicar o donar alguna informació concreta (esports...). Tot es treballa a

classe (localitzacions sobre plànol ciutat...) i hi ha un important treball des de llengua

pel que fa al vocabulari que fa referència a les diferents activitats que es duen a terme.

Es considera molt important la relació amb la família i la informació que se'ls dóna.

El Garraf El Pla Comarcal d'Integració dels Immigrants del Garraf va ser aprovat l'any 2000 fruit

de la col.laboració entre el Consell Comarcal del Garraf, els Ajuntaments de Vilanova i

la Geltrú, Sitges i Sant Pere de Ribes, i el Departament de Benestar de la Generalitat

de Catalunya. El primer fruit d'aquesta col.laboració va ser el Servei de Mediació

Intercultural, equip format per tres persones i amb la finalitat, entre altres coses, de

facilitar de comunicació entre les diferents cultures, preveure conflictes... L'any 2001

dins del programa del mateix Pla s'encetava un nou repte: l'habitatge, per mitjà

d'informació, seguiment de casos, sensibilització... i atenció directa amb personal

qualificat. Posteriorment, s'ha realitzat el projecte Àgora en la línia d'aconseguir un

procés participatiu dels ciutadans i ciutadanes pel que fa a la nova realitat social i

cultural, amb la participació del Programa Veïns sense Fronteres. Sembla que el

projecte Àgora continua amb la idea de treballar per a una bona convivència ciutadana

i intentant, també ampliar el nombre de persones implicades en el projecte.

3.3. El municipi

Molins de Rei (www.molinsderei.net) és un municipi situat dins la comarca del Baix

Llobregat, en el bell mig de la vall baixa del riu Llobregat. Com a tot Catalunya, la

pagesia va ser el sector més important de l'economia local fins ben entrat el segle XX.

El desenvolupament industrial català de finals del XIX també es va fer notar

modestament a Molins de Rei. El 1890, amb una població de 2.935 habitants, hi havia

52 comerços i 12 indústries. La branca més important d'aquesta indústria era el tèxtil.

El creixement demogràfic registrat en la primera meitat del segle XX, que va generar la

formació de barris, no es va tornar a produir fins després de la Guerra Civil. La

ubicació de fortes onades migratòries a zones de nova construcció va crear una nova


i metodològica.

Anna Garcia Pons

25

estructura urbana configurada per la suma de barris. Aquest creixement no es tornarà

a reprendre fins als anys 80 i 90 amb el desenvolupament del plantejament urbanístic

contemplat en el Pla General Metropolità de 1976.

Al llarg dels últims anys, el municipi ha vist com la seva població immigrant anava

creixent. Una bona part de la població de nacionalitat estrangera és magrebí, però

com ha passat a la resta de Catalunya, ha anat augmentant progressivament la

població provinent d'Amèrica Central i del Sud, més concretament de l'Equador. A

partir del padró municipal de l'any 2003 (abril), podem dir que dels 22.303 habitants,

779 són immigrants (3'49%), tenint en compte, però que n'hi ha que no estan

empadronats.

3.3.1. Pla d'Actuació Municipal 2004-2007

El Pla d'Actuació Municipal 2004-2007 (2004) recull el projecte del Govern municipal

de Molins de Rei fins a l'any 2007. El PAM defineix els objectius estratègics; els grans

eixos d'actuació, sovint amb caràcter transversal, i les actuacions concretes a dur a

terme al llarg del període indicat.

Ens centrarem en aspectes del Pla relacionats amb el treball que ens ocupa, però és

evident que tots els eixos d'actuació l'afecten en major o menor mesura ( esports,

participació ciutadana, programa de la dona, benestar social, habitatge...), i que

actuacions d'àmbit general, també. En alguns d'aquests eixos es recullen actuacions

destinades a persones en situació desfavorable a nivell social i econòmic; donat que,

sovint, les persones immigrades es troben en aquesta situació, és evident que les

actuacions corresponents també les beneficiaran a elles.

Cooperació, pau i solidaritat. Amb l'objectiu d'acollir la diversitat de persones que

arriben a la vila i fer-ho des de la perspectiva enriquidora de la integració, una de les

actuacions concretes és: treballar per assolir un punt fix de contacte entre totes les

entitats, ONG i vilatans interessats per les temàtiques relacionades amb la cooperació,

el comerç just, la cultura de la pau i la potenciació de la interculturalitat.

Immigració. Les actuacions que recull el Pla són:

Crear una Comissió Municipal d'Immigració i Ciutadania.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

26

Elaborar un pla integral d'acollida a persones nouvingudes, amb la participació

d'entitats i persones interessades.

Elaborar la carta d'acollida de Molins de Rei per a la gent immigrada, que ha de

recollir les actuacions preferents per garantir l'acollida i implicació dels

nouvinguts en la vida molinenca.

Formació, orientació i intermediació per a l'ocupació. Destacaríem una

actuació: consolidar una aula d'autoconsulta i la "finestreta única" per accedir a la

intermediació del mercat de treball.

Joventut. Una actuació que ens sembla important és: ampliar el servei Punt Jove

perquè ofereixi més informació sobre els serveis que la vila proporciona als joves a

tots els nivells, i apropar-lo als centre d'ensenyament secundari.

Cultura. A més del projecte de traslladar la Biblioteca a un nou espai amb més

possibilitats, destacaria: ampliar els horaris i adequar els recursos materials i les

instal.lacions de l'actual Biblioteca, en especial pel que fa a la informatització i l'accés a

internet, l'accessibilitat i l'adequació del servei a les necessitats dels estudiants dels

diferents nivells.

Educació. És destacable l'objectiu de: treballar per una educació integral i

universal que faci èmfasi en la inclusió, la diversitat, la inserció laboral i les persones

que necessitin una atenció especial. Algunes de les actuacions que recull el Pla, en

aquest àmbit, són:

Establir un protocol de col.laboració per fer el seguiment de l'absentisme escolar

i reforçar la figura de l'educador social.

Millorar el pla d'usos dels centres públics d'ensenyament fora de l'horari escolar.

Mantenir l'impuls de la formació d'adults a través del Centre de Formació

d'Adults Rafael Ferré.

Potenciar els programes d'alfabetització lingüística i informàtica. Pel que fa a


i metodològica.

Anna Garcia Pons

27

l'alfabetització lingüística, aquesta actuació estaria relacionada amb una altra:

impulsar el Centre de Normalització Lingüística i el Servei Local de Català.

Posar en marxa un projecte d'acolliment lingüístic per a estudiants nouvinguts.

Articular i consolidar el voluntariat cultural lingüístic.

Atenció a la ciutadania. Destaquem una actuació: redissenyar l'Oficina Municipal

d'Informació per tal de convertir-la en un sistema d'atenció a la ciutadania integral i de

qualitat, amb horaris més amplis i canals d'accés més diversificats.

3.3.2. Serveis

El municipi consta dels següents serveis (www.molinsderei.net):

Immigració. Assessorament jurídic per a dones (J. Verdaguer, 95 bis)

Esports

Escola esportiva municipal: Camp de Futbol J. Raich; CEIP Castell Ciuró; CEIP

Ferran Agulló; CEIP Pont de la Cadena; Pavelló Poliesportiu Municipal.

Piscina municipal.

Infància i joventut Oficina Punt Jove (Av. València, 21)

Centre comunitari Pont de la Cadena (Felip Canalias, 6)

Centre cívic L'Àngel (Ntra. Sra. de Lourdes, 21)

CEAL Can Santoi (Camp d'Aprenentatge). La Rierada.

Cultura

Consorci per a la Normalització Lingüística Ca N'Ametller (J. Verdaguer, 95

bis).

Escola Municipal de Música (Major, 1).

Biblioteca Pau Vila (Pl. Josep Tarradellas, 1).

Arxiu Municipal (J. Verdaguer, 95 bis).

Museu Municipal (J. Verdaguer, 95 bis).


i metodològica.

Anna Garcia Pons

28

Informació. Oficina Municipal d'Informació (Pl. Catalunya, 1).

Programa de la dona. Casal de la dona. Federació obrera (J. Verdaguer, 48).

Sanitat Servei municipal de planificació familiar (Camí Antic de Santa Creu d'Olorda, 4).

Centre d'asistència primària (CAP) (Camí Antic de S. Creu d'Olorda, 4).

Serveis Socials

Llar municipal d'avis Dr. Josep Mestre (Pintor Carbonell, 8).

Casal Cívic Riera Bonet (Ca la Còrdia, 5).

3.3.3. Educació

CEAL Can Santoi (Casa de Colònies i Escola de la Natura).

Escola d'Educació Especial Alba

Centre de Formació d'Adults Rafael Farré (Canal de la Infanta, 23-25).

L'oferta formativa és diversa:

a) Formació instrumental : Alfabetització oral i altres cursos.

b) Graduat de Secundària per a adults.

c) Preparació per a la prova d'accés CFGM.

d) Preparació per a la prova d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys.

e) Altres cursos: cursos de Català (NL), Informàtica bàsica...

Educació Infantil i E. Primària: CEIPs Alfons XIII, L'Alzina, Castell Ciuró, Estel,

Ferran Agulló, Pont de la Cadena. Educació Infantil, E. Primària i Ensenyament Secundari Obligatori: Sant Miquel

(privat concertat).

E. infantil, E. Primària, E.S.O. i Batxillerat: Virolai (privat concertat).

E.S.O., Batxillerat i Cicles Formatius (Grau Mitjà i Grau Superior): IES Bernat el

Ferrer.

E.S.O. i Batxillerat (diür i nocturn): IES Luís de Requesens.

3.3.3.1. Curs 2003-2004

El total d'alumnes matriculats al municipi el curs 2003-2004 (E. Infantil, E. Primària i

E.S.O.) ha estat de 2.957 dels quals 124 són alumnes de nacionalitat estrangera.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

29

Aquests alumnes representen el 4'19% del total d'alumnes matriculats. Aquest

percentatge està per sota del percentatge d'alumnes estrangers matriculats a

Catalunya en aquest mateix curs. Tot seguit ho veurem amb detall.

Educació Infantil. Els alumnes matriculats al municipi són 724 dels quals 19 són

alumnes de nacionalitat estrangera, això representa un 2'62% sobre el total d'alumnes.

Educació Primària. En aquest cas, els alumnes matriculats són 1.284 del quals

59 alumnes (4'60%) són alumnes estrangers.

Educació Secundària Obligatòria. Pel que fa a l'ESO, els alumnes estrangers

matriculats són 46 i representen un 4'85% de l'alumnat total matriculat a l'ESO que són

949 alumnes.

Si ens fixem en els quadres 1 i 2, veurem que el quadre 2 reflecteix les dades que

acabem d'esmentar. Al quadre 1 hi ha les mateixes dades, però de Catalunya, en

general. Comparant els dos quadres veurem les diferències entre els percentatges

d'alumnes matriculats a Catalunya i a Molins de Rei. La diferència més gran d'alumnat

estranger està en l'Educació Infantil: 8'05% a Catalunya i 2'62% a Molins de Rei. A

l'Educació Primària la diferència està entre 9'03% (Catalunya) i 4'60% (Molins de Rei).

A l'ESO es pot veure un 7'89% d'alumnat estranger a Catalunya i un 4'85% a Molins

de Rei. Al gràfic 1 veiem, també, aquests diferents percentatges que situen el municipi

de Molins de Rei per sota de la mitjana de Catalunya pel que fa a alumnat estranger.

Quadre 1. Alumnat matriculat a Catalunya. Curs 2003-2004

Educació Infantil

Educació Primària

Educació Secundària

Obligatòria

Total

alumnat

Alumnat

estranger

Percen-

tatge

Total

alumnat

Alumnat

estranger

Percen-

tatge

Total

alumnat

Alumnat

estranger

Percen-

tatge

187.368

15.088

8'05 %

362.872

32.760

9'03 %

257.031

20.267

7'89 %

Font: Pla per a la llengua i la cohesió social. Departament d'Educació.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

30

Quadre 2. Alumnat matriculat a Molins de Rei. Curs 2003-2004

Educació Infantil

Educació Primària

Educació Secundària

Obligatòria

Total

alumnat

Alumnat

estranger

Percen-

tatge

Total

alumnat

Alumnat

estranger

Percen-

tatge

Total

alumnat

Alumnat

estranger

Percen-

tatge

724

19

2'62 %

1.284

59

4'60 %

949

46

4'85 %

Font: Ajuntament del municipi. Elaboració pròpia.

0123456789

10

%

EducacióInfantil

EducacióPrimària

EducacióSecundàriaObligatòria

Gràfic 1. Alumnat de nacionalitat estrangera. Catalunya i Molins de Rei

CatalunyaMolins de Rei

Font: Departament d'Educació i Ajuntament del municipi. Elaboració pròpia.

Quadre 3. Sector públic i sector privat. Catalunya. Curs 2003-2004

Sector públic

Sector privat

Total

alumnat

Alumnat

estranger

Percen-

tatge

Total

alumnat

Alumnat

estranger

Percen-

tatge

% d'alumnat estranger

sobre el total d'alumnat

596.873

62.992

10'6 %

377.508

11.499

3 %

7'6 %

Font: Pla per a la llengua i la cohesió social. Departament d'educació.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

31

Quadre 4. Sector públic i sector privat. Molins de Rei. Curs 2003-2004

Sector públic

Sector privat

Total

alumnat

Alumnat

estranger

Percen-

tatge

Total

alumnat

Alumnat

estranger

Percen-

tatge

% d'alumnat estranger

sobre el total d'alumnat

1.941

121

6'23 %

1.016

3

0'30 %

4'19 %

Font: Ajuntament del municipi. Elaboració pròpia.

0

2

4

6

8

10

12

%

Sector públic Sector privat % d'alumnatestranger sobreel total d'alumnat

Gràfic 2. Sector públic i sector privat. Catalunya i Molins de Rei

CatalunyaMolins de Rei

Font: Departament d'Educació i Ajuntament del municipi. Elaboració pròpia.

3.3.4. Institucions col·laboradores

Creu Roja (Av. de València, 24).

La Creu Roja (www.creuroja.org) és una institució humanitària basada en el

voluntariat, un gran nombre de socis i un cos tècnic. El seu objectiu principal és l'ajuda

assitencial als col·lectius més vulnerables intentant porporcionar-los una millora en la

seva qualitat de vida. La Creu Roja té més de 100 assemblees locals repartides per

tot Catalunya i que ofereixen, també, cooperació internacional.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

32

CITE (Centre d'informació per a treballadors estrangers)

El CITE (www.conc.es/cite/) és l'organisme de Comissions Obreres que s'ocupa de

donar suport als immigrants estrangers. Desenvolupa les seves activitats des de 26

oficines repartides per tot Catalunya. La tasca del CITE és, entre altres coses,

assessorar i orientar (legislació), tramitar permisos de treball, de residència,

reagrupament familiar, nacionalitat, visats...

3.3.5. Entitats ciutadanes

Entitats culturals Agrupació folklòrica de Molins de Rei

Amics del Camell

Associació cultural Fòrum XXI - Revista El Llaç

Colla castellera Matossers de Molins de Rei

Colla gegantera de Molins de Rei

Diversos grups corals (Quòdlibert, El Molinet, Flor de Neu de Gent Gran)

Diversos grups de teatre (Caràtula...)

Grallers de Molins de Rei

...

Entitats esportives .Agrupament Escolta Jaume Vicenç Vives

Centre Excursionista Molins de Rei (CEM)

Club ciclista Molins de Rei

Club de Futbol Molins de Rei

Club de Tennis Taula Molins de Rei

Coordinadora d'esplais

Diversos clubs de petanca

Escola Futbol Molins de Rei

Esplai Clariana

Esplai L'Agrupa

Remolins: Associació per a la participació juvenil

...

Associacions de veïns. Hi ha diverses associacions de veïns depenent dels

barris de la localitat.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

33

Entitats de solidaritat i cooperació Aigua per al Sahel

Ajuda Obrera amb Bòsnia

Ajut al Poble Cubà "La Habana"

Ajuts als pobles

Amnistia Internacional

Associació d'emigrants retornats a Catalunya

Caritas

Desarrollo 2000 en África

Fundació Segundo y Santiago Montes

Grup Nicaragua i Cooperació

Molins de Rei amb el Sàhara

Molins de Rei Solidària

Món-3

SETEM

TIPACO

...

3.3.6. Acollida dels nouvinguts

Oficina d' Informació i Acollida a les persones nouvingudes.

El municipi té una oficina municipal d'informació (OMI) que està oberta sempre al

públic, però seria convenient que hi hagués un servei específic per atendre els

nouvinguts. Aquest servei seria el punt de referència inicial, de desviació cap a altres

àmbits i d'informació permanent, no només inicial.

En aquesta oficina s'hauria d'atendre inicialment les persones nouvingudes per saber

quina és la seva situació d'arribada i quines són les seves necessitats (saber si la

persona ve sola o amb la família, si tenen lloc on allotjar-se, si hi ha criatures per

escolaritzar, si tenen feina...). A partir d'aquest punt s'haurien d'organitzar tots els

passos que cal fer. S'ha d'oferir la informació general necessària per a la incorporació

al poble. Cal tenir present que pot ser necessari demanar un mediador, l'administració

en concedeix un si és necessari.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

34

Caldria oferir-los informació sobre el municipi, breu, entenedora i, si pot ser bilingüe,

un plànol local on hi hagi marcats els llocs que es considerin d'interès, suport visual...

Informació del serveis locals.. És molt important que la informació que se'ls doni no

sigui només una informació que faci referència a l'acollida sinó que, també, sigui una

informació que possibiliti la seva posterior inclusió al municipi. Cal donar informació

especialment dels serveis.

Per acompanyar aquesta informació del municipi, se'ls podria donar el llibret informatiu

Connecta amb Catalunya, guia d'acollida, Departament de la Presidència (2002). En

aquesta guia, editada en diverses llengües (català, castellà, anglès, francès, àrab, urdú

i xinès). En aquesta guia hi ha informació molt diversa completada amb adreces

d'interès.

Transcrivim l'índex:

1. Catalunya

2. La població on viu

3. Aprendre el català

4. Cal tenir estada o permanència legal

5. El treball

6. L'escola

7. La vida en família

8. L'accés de la sanitat

9. L'habitatge

10. Els importos

11. Transports i serveis.

També és de gran interès la Guia Informativa d'accés a la Sanitat Pública, Ajuntament

de Barcelona (2002-3), editada en català, castellà, anglès, francès, àrab, urdú i xinès.

Informa de temes com: el sistema sanitari, procés per accedir a la sanitat pública,

explica què fer si s'està malalt/a, embarassada, parla de la medicació, les

vacunacions, planificació familiar... També hi ha adreces i telèfons d'interès.

Caldria omplir una fitxa amb les dades bàsiques de les persones nouvinguges i fer

l'empadronament. A partir d'aquest moment caldrà fer els següents passos:


i metodològica.

Anna Garcia Pons

35

El CITE

El CITE ja s'ocupa, des de fa temps, d'assessorar en el tema dels papers (permís de

residència, de treball, de reagrupament...). L'oficina que hi ha a Molins de Rei atén

diversos municipis El Papiol. S. Vicenç, Molins de Rei, Torrelles, Cervelló...) Estan al

servei del públic un dia a la setmana i sempre tenen moltes persones per atendre. No

sé si es podria demanar que l'oficina ampliés el seu horari d'atenció al públic, ni si això

és factible.

Serveis socials

Si hi ha menors per escolaritzar, els serveis socials de l'Ajuntament informaran dels

CEIPs i IES disponibles i els acompanyaran al centre docent.

Serveis sanitaris Caldrà acompanyar-los, també, a fer les oportunes gestions per aconseguir la Targeta

Sanitària.

Centre ocupacional i per al desenvolupament (COD) Joan N. García Nieto En el cas que no tinguin feina les persones adultes.

Habitatge Sembla que, en general, no hi ha massa problema en aquest aspecte, sovint

comparteixen casa, sobretot els llatinoamericans. De totes maneres cal saber-ho.

3.3.6.1. Aspectes bàsics

Ja hem recollit alguns aspectes del Pla d'Actuació Municipal 2004-2007 (2004) que

ens semblen bàsics. No els repetirem però si que voldríem comentar algunes coses:

Ens sembla molt important la idea del treball en xarxa. Estem fent referència a la

idea que s'expressa de crear una Comissió Municipal d'Immigració i Ciutadania, i al fet

de voler elaborar un pla integral d'acollida, amb la participació d'entitats i persones

interessades, entre les quals seria convenient que hi hagués representació dels

centres educatius. Cal propiciar la relació entre immigrants i associacions, i reforçar,

també, la xarxa associativa. Cal aconseguir una bona acollida per a les persones

nouvingudes, però no només això, sinó que s'ha de facilitar que aquestes persones


i metodològica.

Anna Garcia Pons

36

s'incloguin a la vida quotidiana de la nostra població com un més de nosaltres. Caldria,

però, que la nostra societat es plantegés seriosament que si es demana integració

també s'hauria d'oferir igualtat, i tots sabem que això en molts aspectes no és així,

poso per exemple el fet que l'actual Llei d'Estrangeria priva a les persones immigrades

en situació "irregular" d'exercir el dret d'associar-se o reunir-se.

També s'esmenta al PAM el fet de voler treballar conjuntament (entitats, ONG i

vilatans ) temes relacionats amb la cooperació, el comerç just, la cultura de la pau i la

potenciació de la interculturalitat. Pensem que només creant una xarxa adequada de

participació que abraci diversos àmbits es pot arribar a tractar aquests temes en

profunditat i amb la riquesa que dóna el consens producte de diferents punts de vista.

És necessari un treball de sensibilització pel que fa a la interculturalitat i és evident

que aquí hi ha feina per totes bandes i que uns bons canals de comunicació són

imprescindibles.

Importància del Centre de Normalització Lingüística pel que fa, entre altres coses,

als Tallers de llengua oral per a persones adultes, amb classes dinàmiques que

permeten sortir de l'aula i, per exemple, passejar pel poble. A partir d'aquí s'han format

parelles lingüístiques, el segon torn d'aquesta experiència ha començat el maig de

2004 i faran unes 10 hores de conversa i si la valoració es positiva s'iniciarà una

tercera tanda el setembre. Pensem que el CNL podria, també, estudiar la possibilitat

d'impartir classes en algun centre educatiu, fora de l'horari escolar, en algun dels

barris on hi hagi més nouvinguts, això potser facilitaria l'assitència a les classes. És

evident que tot això ha de tenir molta difusió (prospectes, ràdio...) Cal tenir present,

també, la possibilitat de fer els cursos a la tarda perquè les mares puguin fer-los

mentre els seus fills o filles estan a l'escola.

Continuant amb el PAM valorem, també, com molt positiva la col·laboració de

l'Ajuntament en l'àmbit educatiu, la idea d'apropar el servei Punt Jove als centres

d'ensenyament secundari, la potenciació del Centre de Formació d'Adults...

Col·laboració Ajuntament-Centres Educatius

Acollida alumnat nouvingut. En primer lloc una qüestió prèvia: al nostre municipi

s'està duent a terme un projecte que ha donat resultats molt positius, és el Projecte

XEL (Xarxa Educativa Local). Aquest projecte integral i inclusor pretén afavorir la


i metodològica.

Anna Garcia Pons

37

igualtat d'oportunitats entre els joves a partir del treball en xarxa a nivell municipal. Hi

ha, doncs, una sèrie de nois i noies que formen part d'uns tallers (fan tasques

escolars, bàsicament) que es realitzen en dos centres educatius, fora de l'horari

escolar i a les tardes.. El projecte abraça primària i secundària obligatòria. Pensem

que seria interessant plantejar-se un projecte similar, però dedicat als nouvinguts i

centrat bàsicament en l'aprenentatge de la llengua catalana i el coneixement del

municipi, tenint previstos altres aspectes que es puguin anar incorporant al llarg del

curs.

Projecte IES-SEFED. Hi participa alumnat dels dos IES del municipi. Aquest

projecte és la simulació d'una empresa; són quatre crèdits realitzats per alumnes de

quart d'ESO i relacionats amb el món empresarial i amb les àrees curriculars de

l'alumnat.

Col·laboració en crèdits variables interdisciplinars professionalitzadors

(enjardinament centre...).

Projecte de curriculum adaptat d'algun alumne en un context prelaboral extern.

Col.laboració en les Jornades Interculturals realitzades als centres.

Volem, també, esmentar actes similars a la xerrada que va tenir lloc a la sala

d'actes de l'Ajuntament amb la Laila Karrouch, autora del llibre De Nador a Vic, llibre

que havien llegit unes alumnes magrebines de l'IES Bernat el Ferrer.

També seria interessant estudiar la possibilitat d'oferir classes d'àrab a nois i noies,

i persones adultes.

3.3.6.2. Altres aspectes

S'han de potenciar actes que facilitin la integració de les persones immigrades. En

aquest sentit voldríem , com a exemple, esmentar el projecte que es va dur a terme a

Pallejà el juny de 2004. El projecte va estar organitzat per l'Associació Pallejà Solidari

(associació a la qual pertanyo) i va consistir en l'organització d'una Festa de la

Diversitat. Van començar les activitats un dissabte al vespre i van continuar al llarg de


i metodològica.

Anna Garcia Pons

38

tot el diumenge. Es va començar amb un concert de música àrab, entre altres coses,el

dissabte. Al llarg del diumenge van tenir lloc diverses activitats: tallers, música i

danses, parades, exposició de dibuixos i murals que van fer alumnes dels centres

educatius del municipi... Es va acabar amb un dinar col.lectiu amb menjars de diferents

llocs.

Es tractava de fer un acte que no fós folklòric, sinó que representés i integrés les

diferents cultures que conviuen a Pallejà, inclosa, evidentment, la catalana, andalusa...

Hi van participar persones residents a Pallejà que provenen dels següents països:

Argentina, Equador, Hondures, Perú, Bolívia, Veneçuela, Marroc, Benin, Angola i Xile;

la major part d'entitats i associacions del municipi; centres educatius; AMPAS; partits

polítics... i l'Ajuntament de Pallejà.

L'acte va ser positiu en molts aspectes, es van establir una sèrie de lligams entre

persones que no es coneixien i ara es coneixen, va ser un acte intercultural que

afavorirà (o ja ha afavorit) la integració i la bona convivència ciutadana. I per altra

banda, considerem important el fet que s'aconseguís una xarxa de participació tan

variada i extensa a tots nivells.

Solidaritat amb el Tercer Món (Diputació de Barcelona, 2004) és un catàleg

d'ofertes d'accions de sensibilització per als ajuntaments. El catàleg ofereix cursos,

estades, jornades, trobades, conferències, espectacles i exposicions. La seva finalitat

és donar a conèixer a la ciutadania la realitat del tercer món i fomentar la solidaritat.

Està adreçat als ajuntaments i subvencionat en part per la Diputació de Barcelona. S'hi

poden trobar:

Cursos, estades, jornades, trobades, conferències (entre altres): Interculturalitat, globalització i economia solidària

Acció per la teva ciutat

Viu Amèrica Llatina i Àfrica

Curs sobre l'islam. Dona i cultura al Magrib

Fira del comerç internacional: jocs de comerç just

Espectacles (entre altres):

No et colis... Nenes i nens del carrer

Amb el cafè deixa't d'històries


i metodològica.

Anna Garcia Pons

39

Exposicions (entre altres):

La dona i els Drets Humans al món

Joves refugiats. Sortir de l'exili

La revolució blava: un món amb aigua per a tots


i metodològica.

Anna Garcia Pons

40

4. Acollida de l'alumnat nouvingut a l'I.E.S.

4.1. Marc referencial

4.1.1. LOGSE

Fent referència al sistema educatiu en general, l'article 2, punt 3, destaca els principis

a partir dels quals es desenvoluparà l'activitat educativa. L'apartat c) d'aquest article

destaca: "L'efectiva igualtat de drets entre els sexes, el rebuig a qualsevol tipus de

discriminació, i el respecte a totes les cultures."

La Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (1990) defineix l'Ensenyament

Secundari Obligatori com una etapa terminal que té com a finalitat ajudar els joves a

desenvolupar les seves capacitats com a persones i preparar-se per a la vida, el treball

o els estudis posteriors. Per tal de proporcionar igualtat d'oportunuitats a l'alumnat

d'aquesta etapa obligatòria, cal que tinguem en compte el concepte "atenció a la

diversitat" tan utilitzat a l'ESO i que implica el fet que no tots els alumnes són iguals i

que hi ha diferents factors que poden tenir incidència en el seu procés d'aprenentatge,

un d'aquests factors és el factor cultural.

4.1.2. LOQE

La Llei de Qualitat de l'Educació (2002), al capítol V, article 22, fa referència a les

capacitats que l'Educació Secundària Obligatòria contribuirà a desenvolupar en

l'alumnat. Una d'aquestes capacitats és (j): "(...) conèixer la diversitat de cultures i

societats, per tal de poder valorar-les críticament i desenvolupar actituds de respecte

per la cultura pròpia i per la dels altres."

Al capítol VII fa referència a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives

específiques, i l'article 42 d'aquest capítol està dedicat a la incorporació de l'alumnat

estranger al sistema educatiu:

1. Les Administracions educatives afavoriran la incorporació al sistema educatiu de

l'alumnat estranger, especialment en edat d'escolarització obligatòria, i


i metodològica.

Anna Garcia Pons

41

desenvoluparan, si és necessari, programes específics d'aprenentatge amb la finalitat

de facilitar la integració d'aquest alumnat al nivell corresponent.

2. Els programes a què fa referència l'apartat anterior es podran impartir en aules

específiques, però el desenvolupament d'aquests programes serà simultani a

l'escolarització dels alumnes en els grups ordinaris, d'acord amb el nivell i evolució del

seu aprenentatge.

3. L'alumnat major de quinze anys que presenti greus problemes d'adaptació a l'ESO,

es podrà incorporar als programes d'iniciació profesional.

4 i 5. Aquest alumnat té els mateixos drets i deures que la resta, i les Administracions

educatives assessoraran les famílies d'aquests alumnes sobre els drets, deures i

portunitats que comporta la incorporació al nostre sistema educatiu.

4.1.3. Pla Interdepartamental d'Immigració 2001-2004

Els objectius, a grans trets, del Pla Interdepartamental d'Immigració 2001-2004 (2001)

són: promoure una política global d'integració dels immigrants establerts a Catalunya,

establint i duent a terme un seguit de programes de recursos i serveis coordinats;

potenciar la participació dels immigrants en la societat catalana i sensibilitzar aquesta

societat sobre la seva realitat; lluitar contra l'exclusió social, política i econòmica;

promoure la igualtat d'oportunitats de totes les persones que viuen a Catalunya, i

promoure la reflexió i el debat nacional perquè, per mitjà del consens, s'aconsegueixi

un pacte global sobre immigració.

4.1.4. Pla d'actuació per a l'alumnat de nacionalitat estrangera.

2003-2006

L'objectiu del Pla d'actuació per a l'alumnat de nacionalitat estrangera. 2003-2006

(2003) és: "La integració escolar i social de tot l'alumnat, amb independència de la

seva llengua, cultura, condició social i origen". I un dels principis generals d'actuació és

la "Coodinació i cooperació entre diferents institucions, per tal d'aconseguir una

actuació eficaç i eficient, mitjançant la utilització ordenada i raonable dels recursos,

orientada a la consecució de l'objectiu. Convé tenir ben present en totes les actuacions


i metodològica.

Anna Garcia Pons

42

que, en el fet de la immigració, s'hi relacionen tots els aspectes personals i, sovint,

d'una manera urgent i punyent (salut, ensenyament, habitatge, serveis socials...) És

per tot això que és imprescindible potenciar la via de la participació i el concens entre

els diversos ens que actuen en aquest àmbit".

Entre altres aspectes, el Pla fa referència a les actuacions que cal fer des dels centres

educatius i diu que el centre ha d'elaborar un pla d'acollida i d'integració que "permeti

una escolarització que garanteixi el seguiment normal del currículum per part d'aquest

alumnat i la seva autonomia progressiva dins de l'àmbit escolar i social." Els dos eixos

bàsics han de ser: "l'assumpció com a centre de la interacció cultural amb alumnat

procedent d'altres països, i el consens d'estratègies que afavoreixin la plena integració

de l'alumnat al centre i a l'aula."

El centre ha de partir de les necessitats de l'alumnat, tant pel que fa a la llengua

catalana com a les altres matèries del seu currículum i ha de preveure "la possibilitat

de creació d'espais d'acollida inicial, que permetin un aprenentatge intensiu de la

llengua catalana; les hores de suport per a l'aprenentatge de la llengua castellana i de

les altres matèries del currículum, i l'elaboració d'un currículum diversificat que doni

resposta a les necessitats individuals, amb l'establiments de les adaptacions

curriculars necessàries." A l'hora de fer aquestes adaptacions curriculars, cal tenir en

compte si els alumnes, en finalitzar l'etapa, s'han d'incorporar d'immediat al món

laboral, per tal de facilitar-los la seva entrada.

També cal "el foment entre tot l'alumnat del coneixement de les diferents cultures i del

respecte a la diversitat, i la potenciació de la participació de l'alumnat nouvingut en les

activitats del centre, ordinàries, extraescolars i complementàries."

4.1.5. Instruccions per a l'organització i el funcionament dels

centres docents públics d'educació secundària de Catalunya per al

curs 2003-2004

En funció de les necessitats i dels recursos humans de cada centre, es creen els

Tallers de Llengua (TL) que són espais d'acollida, amb la finalitat de poder oferir a

l'alumnat nouvingut un suport per a l'aprenentatge de la llengua catalana i de les

formes de vida catalanes. Aquests tallers són per a alumnat d'educació secundària


i metodològica.

Anna Garcia Pons

43

amb desconeixement de la llengua catalana. L'objectiu és proporcionar una atenció

individualitzada a l'alumnat que ho necessiti, però mantenint el contacte amb el grup-

classe al qual pertanyi.

Al llarg d'aquest curs continuen funcionant, també, els Tallers d'Adaptació Escolar i

Aprenentatges Instrumentals Bàsic (TAE). Estan adreçats a alumnes de nacionalitat

estrangera que no coneixen cap de les dues llengües oficials. El centre on es

matriculin els derivarà cap el TAE més adient i hauran de compaginar l'estada al Taller,

al matí, i l'assistència a les classes de la tarda al centre al qual pertanyin. D'acord amb

l'objectiu de "proporcionar a l'alumnat un coneixement bàsic de la llengua catalana i

atendre transitòriament les seves mancances d'escolarització i d'aprenentatge bàsics",

els continguts pretenen: "proporcionar la competència lingüística, comprensió i

producció, corresponent al nivell bàsic de la llengua pròpia de l'ensenyament; introduir

els aprenentatges de matemàtiques i de coneixement del medi social i natural; educar

els hàbits escolars propis del sistema educatiu, i facilitar a aquest alumnat el

coneixement de les formes de vida catalana, així com a identificar en la nostra realitat

els components (lingüístics, culturals i històrics) procedents del seu àmbit cultural."


docents públics d'educació secundària de Catalunya per al curs

2004-2005 Pel que fa a les prioritats generals, el Departament d'Educació considera entre altres

aspectes: "L'escolarització integradora de tot l'alumnat atenent, des d'un plantejament

global de centre, les necessitats educatives dels alumnes i prioritzant, sempre que

sigui possible i adequat, la màxima participació en els entorns escolars ordinaris."

Creació del coordinador lingüístic, d'interculturalitat i de cohesió social que potenciarà

l'aplicació pràctica del projecte lingüístic i s'encarregarà, també, de l'educació

intercultural i de la cohesió social del centre.

Concretament, pel que fa a l'atenció a l'alumnat nouvingut, es diu: "El Projecte

educatiu ha de recollir com a valors transversals el respecte per totes les llengües, la

superació dels prejudicis lingüístics, la importància de preservar la diversitat lingüística


i metodològica.

Anna Garcia Pons

44

i l'interès per l'aprenentatge d'una nova llengua, la qual cosa ha de permetre treballar

usos lingüístics favorables a la llengua catalana.

Caldrà, per tant, vetllar especialment perquè hi siguin presents valors com el respecte

a la diversitat lingüística i cultural, incloent-hi, alhora, les línies d'actuació necessàries

per fomentar la inclusió social i escolar de tot l'alumnat, que permetin evitar qualsevol

tipus de marginació."

Es fa referència al pla d'acollida i d'integració al qual ens referit al Pla d'actuació per a

l'alumnat de nacionalitat estrangera. 2003-2006 (2003).

En determinats centres es crearà una aula d'acollida i es nomenarà un tutor o tutora

d'acollida que en serà el responsable. Les seves funcions seran: "Coordinar-se amb

el servei d'interpretació/orientació i mediar entre el centre i la família; realitzar

avaluacions inicials i col.laborar en l'elaboració d'adaptacions curriculars; gestionar

l'aula d'acollida; aplicar metodologies i estratègies d'immersió lingüística i d'inclusió

social; promoure la integració de l'alumnat nouvingut a les seves aules de referència, i

col.laborar en la sensibilització i introducció de l'educació intercultural al procés

educatiu."

Pel que fa a l'aula d'acollida, és un recurs transitori i l'alumnat hi podrà assistir un

màxim de mitja jornada diària que podrà anar disminuint progressivament.

4.1.7. Pla per a la llengua i la cohesió social

En el Pla per a la llengua i la cohesió social "(2004) es diu que "la integració escolar i

social de tot l'alumnat, amb independència de la seva llengua, cultura, condició social i

origen és una finalitat que inspira el nostre sistema educatiu."

L'objectiu general d'aquest Pla és "potenciar i consolidar la cohesió social, l'educació

intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe."

Es crea la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social que compta amb la

col.laboració del Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC) i del Servei

d'Interculturalitat i Cohesió Social (SICS), de nova creació. Aquestes dues unitats


i metodològica.

Anna Garcia Pons

45

administratives funcionaran de manera coordinada i impulsaran el Pla en els diferents

territoris on es comptarà amb un equip de suport i assessorament.

4.2. Pla d'acollida

Volem, en primer lloc, fer referència al Pla d'acollida del centre docent (2001), del

Departament d'Ensenyament. A l'apartat 1.1. i responent a la pregunta: Què és un pla

d'acollida, se'ns diu:

"Un pla d'acollida és el conjunt de les actuacions que un centre educatiu posa en

marxa per tal de facilitar l'adaptació de l'alumnat que s'incorpora de nou al centre. A fi

de sistematitzar aquestes actuacions, és recomanable que quedin recollides en un

document de referència per a tot l'equip de professors. Aquestes orientacions fan

referència a l'acollida de l'alumnat que prové d'altres països, i que ha de portar a terme

un procés d'adaptació escolar i d'aprenentatge de la llengua".

El Pla d'acollida ha d'incorporar l'educació intercultural per a tots l'alumnat del centre i

ha de garantir la igualtat de drets entre tots els membres de la comunitat educativa. El

Pla ha d'estar emmarcat pel Projecte Educatiu de Centre, el qual ha de reflectir la

pluriculturalitat de l'alumnat del centre amb una sèrie d'actuacions, entre altres coses,

fomentant la interculturalitat i incorporant aquesta nova realitat a la tasca educativa.

Tot plegat ha de formar part del Projecte curricular de Centre i del Pla d'Acció Tutorial.

El Pla (2001) serveix de guia perquè cada centre elabori el seu propi Pla d'acollida en

funció de les seves caraterístiques i les seves necessitats. Conté informació bàsica

sobre l'Ensenyament Obligatori i, també, models de notes informatives per a les

famílies en diferents llengües.

Un cop dissenyat el Pla d'acollida, caldrà detallar-lo en un protocol on es posaran per

escrit totes les actuacions que es preveuen en l'acollida de l'alumne/a nouvingut. Ja

sigui en forma de graella o no, és convenient que cada acció estigui ben detallada: en

quin moment tindrà lloc l'acció, qui en serà el responsable, com es realitzarà i la

documentació que s'utilitzarà.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

46

Podria quedar així:

Acció Quan es fa Responsable Com es realitza Documentació Primer contacte amb la família que vol escolaritzar algun fill/a

La família ve al centre que se li ha assignat (Comissió d'escolarització), acompanyada pels S. Socials de l'Ajuntament. Si no s'ha seguit la via establerta (primer, anar a l'Ajuntament), cal informar-los que ho han de fer.

Secretaria Se'ls facilita la informació sobre els requisits necessaris per a la matriculació. Se'ls cita per parlar amb el director/a... (segons el centre). En cas necessari, es preveu si caldrà la presència d'un traductor/a

Se'ls proporciona una relació detallada dels documents per a poder fer la matriculació i una nota amb el dia i hora de l'entrevista.

4.2.1. Relació amb la família

El primer contacte serà amb la família a la qual s'informarà dels requisits necessaris

per a la matriculació, del funcionament del sistema educatiu, del funcionament de

l'IES, del material que ha de portar el seu fill/a, dels ajuts disponibles... La família

proporcionarà dades que siguin d'interès per al centre. Posteriorment, un cop feta la

matriculació, se'ls informarà de la data d'incorporació a l'IES, del currículum que

realitzarà el seu fill/a, de les activitats del centre (activitats extraescolars,

excursions,,,). Al llarg de tot el curs el tutor/a haurà d'anar informant a la família de tot

el que faci referència a l'alumne en concret, tant a nivell escolar com d' altres àmbits

del centre. Caldrà intentar aconseguir una via de comunicació que sigui eficaç, tot i

que això, sovint és complicat.

Un altre aspecte important en relació amb la família és donar informació sobre com es

pot participar en la comunitat educativa (AMPA, altres possibles activitats...). També es

pot insistir (l'Ajuntament ja els haurà donat la informació) en la informació d'activitats

externes a l'IES relacionades amb ells (Escola d'Adults, classes de llengua catalana...)

i amb els seus fills (biblioteca municipal, esports...).

4.2.2. Acollida inicial alumnat

En l'acollida inicial de l'alumnea, cal tenir en compte diversos aspectes. Un dels més

importants és tenir en compte la situació en què es troba aquest alumnat nouvingut.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

47

Sovint abocat a fer un canvi que no desitja, deixant part de la seva família, amics.. en

el seu país d'origen, i situats de cop en una societat que no només els és

desconeguda, sinó que, sovint els és hostil. Una acollida càlida és bàsica, doncs, per

ajudar aquests joves en aquesta nova etapa de la seva vida. En aquest sentit és tant

important l'actuació del tutor de grup com la de tota la comunitat educativa.

Aquests alumnes han d'estar informats amb tot detall de com funciona el centre, les

àrees que han de cursar, els seus drets i els seus deures... Necessiten la informació

molt detallada perquè per a ells tot és nou. En aquest sentit, i com a recolzament, hi ha

molts centres que han incorporat la figura del company/tutor. Es podria treballar el

tema a les classes per tal que sortissin voluntaris per a aquesta "feina". Hi ha algun

centre que, fins i tot, proporciona formació per a l'alumnat que vulgui realitzar aquesta

funció. Aquest tema pot ser que estigui molt treballat en alguns centres i molt poc o

gens en d'altres, però encara que la intervenció sigui mínima, pensem que ja serà molt

útil. L'alumne nouvingut tindrà un company/a del seu grup classe que el pot ajudar, per

exemple, a entendre el seu horari setmanal, anar plegats a la classe següent (si han

de canviar d'espai), aclarir-li uns deures que han de fer, ensenyar-li català... Si

inicialment no s'entenen verbalment, la comunicació no verbal pot suplir o acompanyar

la verbal.

Caldrà fer una prova inicial a l'alumne/a (preferentment en la seva llengua) i assignar-

lo a un grup classe. Posteriorment, se li ha de presentar el seu tutor/a (que ja tindrà

tota la informació pertinent) i informar de la seva incorporació al nivell docent.

L'organització del seu curriculum és bàsica, tant pel que fa a les classes de llengua

catalana com a la resta de classes. El seu desconeixement de la llengua l'impedirà

seguir amb normalitat qualsevol classe, per això caldrà fer-li un pla de treball

individual.

Pla de treball individual

L'EAP d'Esplugues i les dues assesores LIC de la mateixa localitat (Eva Esteruelas i

Anna Garcia) hem elaborat un document que pot ser útil a l'hora d'elaborar el pla de

treball individual de l'alumne/a. El Pla de treball individual que presentem hauria d'anar

acompanyat (punt 4) de la programació de cada una de les àrees adaptades.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

48

PLA DE TREBALL INDIVIDUAL ( PT LIC) ALUMNE/A: Curs: 200...-0.... Data de naixement: Nivell: Tutor/a grup – classe : Tutor/a d’aula d’acollida: País de procedència: Coneixement de la llengua / gües oficials: Any d’arribada a Catalunya: Data d’arribada al centre: Família (persona de contacte): Telèfon: Adreça: Altres serveis: Data d ‘inici: Data de revisió:


i metodològica.

Anna Garcia Pons

49

1. DADES RELLEVANTS: 2. HORARI ESCOLAR : Es reflecteix la distribució setmanal de les activitats en les quals participa l’alumne/a. Cal tenir en compte en omplir l’horari de l’aula d’acollida, indicar l’àrea que realitza el seu grup – classe. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES 8:15-9:15

9 15-10: 15

10 15: -11:15

11.15-11.45

11.45-12.45

12 .45-13.45

15.30-16.30

16.30-17.30

3. ORGANITZACIÓ CURRICULAR

ADAPTACIÓ CURRICULAR DE LES ÀREES

ESO C

ATA

LÀ

CA

STEL

LÀ

AN

GLÈ

S

MA

TES

C.

SOC

IALS

CEX

PER

IMEN

TALS

MÚ

SIC

A

VIS

UA

L I

PLÀ

STIC

A

TEC

NO

LOG

IA

E.FI

SIC

A

C.V

AR

IAB

LE.

C.V

AR

IAB

LE.

Els del curs Es simplifiquen o redueixen el tipus i el grau del curs/cicle

OBJECTIUS

Es defineixen objectius concrets (especificar a part) Els del curs Es simplifiquen o es redueixen Fa continguts de Primària Fa continguts d’un altre cicle d’ESO

QU

È EN

SEN

YA

R

CONTINGUTS

Fa continguts concrets (alfabetització,....) Està amb el grup ordinari Està a l’aula d’acollida Agrupament flexibles en les instrumentals

AGRUPAMENTS (indicar les hores) Rep atenció en grup reduït en el marc de l’atenció a la

diversitat

Les del curs Es simplifiquen o redueixen S’adapten

MET

OD

OLO

GIA

ACTIVITATS

Té material adaptat (llibret, fitxes, compilació) NORMATIVA I Avaluació seguint els mateixos criteris del grup –classe

Avaluació respecte els criteris de l'ACI: - Examen adaptat escrit. - Examen oral - Treballs de classe

AV

ALU

AC

IÓ

INSTRUMENTS

- Altres


i metodològica.

Anna Garcia Pons

51

PROFESSORAT - Ll. Catalana: - Ll. Castellana: - Anglès: - Matemàtiques: - C. Socials: - C. Experimentals: - Tecnologia: - Ed. Visual i Plàstica: - Música: - Educació Física: - C. Variable: - C. Variable: - Altres: 4. PROGRAMACIONS DE LES ÀREES ADAPTADES - Selecció d’objectius i continguts - Materials seleccionats - Explicitar l’avaluació criterial 5. INFORMES ESCOLARS - Quina informació es donarà a la família i quin model s'utilitzarà


i metodològica.

Anna Garcia Pons

52

5. Llengua

Segons Buxó (1983:30): "El aprender una segunda lengua quiere decir lograr la

competencia de unas formas fonéticas, sintácticas y léxicas, así como de unas reglas

sociolingüísticas cuya categorización, conceptualización y organización se relacionan

historicamente con la experiencia sociocultural de un grupo étnico particular" .

Conèixer el significat d'una paraula d'una altra llengua no vol dir necessàriament que

se sàpiga exactament el camp semàntic conceptual i d'acció total de la paraula.

També, en moltes ocasions, el llenguatge té sentit més enllà de les paraules; tant és

el que es digui, el que interessa és el fet comunicatiu en sí, llavors el significat no és a

la paraula sinó en el seu context social. Hi ha sistemes de coneixement imbrincats

dintre de les cultures que permeten derivar uns sistemes de creences que es van

desenvolupant al llarg de la història cultural i afecten la sensació que un té sobre les

coses, això, que anomenem cosmovisió, ajuda a construir la realitat social. La llengua

ens fa conceptualitzar la realitat, és un refinament cultural i una eina adaptativa, ens

permet parlar de l'entorn, pero també fer grans elaboracions ideològiques. El

llenguatge s'especialitza en funció de la cultura; així veiem, per exemple, que els

beduïns, al desert, distingeixen una cinquantena de termes per a les varietats de sorra,

que, també, els esquimals tenen moltes paraules quan fan referència als diferents

estats de la neu i el gel o que els quechua tenen una sola paraula per parlar del temps

i de l'espai, i que per a ells el passat està al davant i el futur està al darrera (perquè no

el veuen).

Per tant, és dificil anar més enllà si no hi ha un contacte sociocultural directe i constant

amb la societat d'acollida, cosa que, sovint, no es dóna. Cal que siguem conscients de

tot això i, a part de basar l'ensenyament de la llengua en el seu ús, cal aconseguir la

inclusió de l'alumnat nouvingut a la comunitat educatica que l'acull, i treballar sempre

en la línia de la interculturalitat.

Carme Junyent informa de la progressiva desaparició de llengües minoritàries i alerta

de la situació de la llengua catalana, en el sentit que el seu ús va disminuint

progressivament, sobretot en els/les joves. Cal tenir clara la importància de la diversitat

lingüística i el preu que es paga quan una llengua desapareix. "Donar a conèixer la

necessitat de la diversitat és un pas imprescindible per a incentivar l'ús de la llengua,

en la mesura que permet un comportament responsable, un compromís amb una


i metodològica.

Anna Garcia Pons

53

causa que ens afecta i que, alhora, va molt més enllà del nostre entorn més immediat

(...) Conèixer les causes i les conseqüències de la mort de les llengües permet

entendre l'abast i la naturalesa d'un fenomen que en cap cas és natural". (2004:3). Cal

deixar clara, també, la idea de la "suposada" superioritat d'unes llengües envers unes

altres. Veiem, doncs, que el tema de la llengua ens afecta a tots i que, pel que fa als

centres educatius, va molt més enllà de l'àmbit estricte de les classes de català,

requereix la implicació de tota la comunitat educativa i que les línies d'actuació

estiguin ben clares i fixades en els documents corresponents (PL, PEC...).

5.1. Comunicació no verbal

Ja sabem que la llengua és el vehicle bàsic del pensament. Per mitjà de la llengua

interioritzem unes representacions culturals i, també per mitjà de la llengua (parla, en

aquest cas), les exterioritzem. Això té lloc en l’àmbit d’un fenomen prou conegut que

és la comunicació. La comunicació, però, no acaba aquí: en tot procés comunicatiu hi

ha un element tant o més important que la parla: el missatge no verbal, i això ens porta

a explorar un aspecte bàsic en tot acte comunicatiu.

Tot i que hi ha una interdependència entre comunicació verbal i comunicació no verbal,

sovint els missatges no verbals tenen més significació que els missatges verbals;

acostumen a manifestar el nostre estat d’ànim i les nostres emocions per mitjà de

sistemes no verbals. Diríem que la comunicació verbal és voluntària i la no verbal, en

general, no ho és. En qualsevol situació comunicativa, la comunicació no verbal és

inevitable, no podem no comunicar. Els canals no verbals sempre són oberts i això

cobra encara més importància quan la persona que tenim al davant no ens entén o

ens entén molt poc, com és el cas de l'alumnat nouvingut.

Els elements que formen la comunicació no verbal són molt diversos. Rebem molta

informació a través de la vista, i utilitzem també els canals del tacte i l’olfacte amb la

mateixa finalitat. Sistemes importants a destacar són l’espai (relacions espacials entre

persones, i relacions entre persones i espais) i l’expressió corporal.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

54

5.1.1. L’expressió corporal

Hi ha diferents tipus de moviments relacionats amb la comunicació, tot i que estan molt

relacionats entre ells. Els moviments facials indiquen amb molta precisió l’estat

emocional d’una persona; per altra banda, també són molt importants els gestos, tant

com a complements del llenguatge com pel seu paper en determinats rituals socials.

Cal anar amb compte, però, i no interpretar com a comunicació no verbal els trets

característics de l'aspecte físic d'una persona, ja que això pot portar, fins i tot, a la

marginació.

Expressió facial

El rostre és un dels punts de referència més importants en la comunicació

interpersonal. Ens reconeixem mútuament, sobretot, pel rostre. Segons Sebastià

Serrano "Interpretem l'alegria, la tristesa, la por, la ràbia, la sorpresa; el fàstic o

l'afecte, per la simple observació dels moviments de la cara del nostre interlocutor"

(1996:102).

Els ulls tenen una gran importància, són els reguladors fonamentals de la comunicació.

Per una banda, necessitem el contacte visual per comunicar-nos amb els altres, així

els manifestem que els canals de comunicació estan oberts. Però, per altra banda, no

hem de mantenir massa temps la mirada perquè aquesta no resulti amenaçadora, ja

que un parlant que mantingui la mirada fixa en el seu interlocutor resultarà agressiu i

dominant. En una conversa normal observem, per tant, que el parlant interromp

contínuament el contacte visual, mentre que l’oient pot mirar l’altre de manera

continuada. Aquest principi, malgrat les varietats culturals, és vàlid a tot arreu i aquest

contacte ocular afavoreix i intensifica la intimitat, entre altres coses. Podem observar

algú i fer-li saber amb la mirada que l'hem vist i que ens agrada, o tot el contrari.

També és significatiu el contorn de l’ull pel que fa a aquest “llenguatge ocular”. Podem

estrènyer o eixamplar l’obertura de la parpella i elevar les celles de diverses maneres

(fem una elevació ràpida de les celles indicant atenció...). Podem contreure diversos

músculs facials i combinar-los entre ells; això donarà lloc a nombrosos moviments

expressius que comuniquen estats d’ànim i situacions (amistat, tristesa, desconfiança,

sorpresa, fàstig...).


i metodològica.

Anna Garcia Pons

55

Hi ha conceptes que es relacionen amb patrons de comportament (riure, somriure,

etc.); el somriure és, per exemple, expressió d’una disposició per al contacte amistós,

i apareix també com a expressió tant d’emocions agradables com desagradables.

Les expressions facials transmeten, doncs, molts missatges diferenciats i tots som

capaços de comprendre l’emotivitat d’aquesta mímica i respondre a ella.

Els gestos

Un gest, per exemple, que es troba a totes les cultures és assenyalar amb el dit índex.

Es parla d’emblemes fent referència a aquelles representacions sensibles i

simbòliques en les quals un signe posseeix un significat molt concret. Per exemple,

l’obertura de les mans unida a un encongiment d’espatlles com a expressió de

perplexitat, advertir algú amb el dit índex aixecat, etc.

Per altra banda, els il·lustradors són gestos associats a la parla i estan estretament

vinculats al contingut i al flux del discurs, en accentuar una paraula o una frase. En

aquests casos, l’èmfasi verbal, per elevació de la veu, volum o modulació, se

sincronitza amb el no verbal (arquejant les celles, assentint...). Serveixen per

segmentar el decurs de la parla com si hi col.loquéssim signes de puntuació, i regulen

la interacció entre els interlocutors en comunicar el moment en què un d’ells vol

prendre la paraula o cedir-la a l’altre, o si vol seguir mantenint el seu paper de parlant.

L'actitud i orientació del cos posseeix, també valor comunicatiu. Per exemple, quan es

pretén impressionar, és freqüent mantenir-se ben dret. En canvi, quan un se sent

inferior, s'empetiteix, inclina el cap en lloc de mantenir-lo dret i deixa caure les

espatlles. Quan dues persones conversen dretes, normalment cara a cara, poden

obrir-se a una tercera persona separant-se per la banda d'aquesta, possibilitant-li

l'accés a la conversa.

5.1.2. L’espai

Les relacions espacials entre les persones, les distàncies que s’estableixen entre elles

en comunicar-se i les relacions que mantenen amb l’espai, són autèntics sistemes de


i metodològica.

Anna Garcia Pons

56

comunicació que, sovint, en cada cultura adquireixen uns valors determinats i

diferents.

L’aparell sensorial de l’ésser humà es divideix, generalment, en dues categories: els

receptors de distància, relacionats amb l’examen dels objectes distants, o sigui els ulls,

l’oïda i el nas; i els receptors d’immediació, utilitzats per examinar el que està contigu o

enganxat a nosaltres, o sigui el que és relatiu al tacte, les sensacions que rebem de la

pell, les mucoses i els músculs. No només hi ha una gran diferència de quantitat i

gènere en la informació que poden tractar els dos sistemes de recepció, sinó, també,

en la quantitat d’espai que poden sondejar eficaçment. La informació visual tendeix a

ser menys ambigua i a concentrar-se més que l’auditiva.

Pel que fa al tacte, entre altres coses, l’ésser humà està ben dotat tant per enviar com

per rebre missatges relatius al seu estat emocional, per mitjà de canvis en la

temperatura de la pell de diverses parts del seu cos. Els estats emotius es reflecteixen

també en l’afluència de sang a diferents zones del seu organisme (enrogiment de la

cara...). Per mitjà del tacte podem, entre altres coses, manifestar tendresa o

indiferència; la nostra cultura, però, és molt repressora en aquest aspecte i, sovint,

ens priva d'un element bàsic de comunicació interpersonal.

Les experiències espacials, visuals i tàctils estan tan entrellaçades que no es possible

separar-les; de fet, la vista és el mitjà principal que tenim per recollir informació i per

transmetre-la, com ja s’ha comentat anteriorment.

La percepció de l’espai no és només qüestió d’allò que un pot percebre, sinó del que

un pot eliminar. Des de petits aprenem a excloure un cert tipus d’informació, al mateix

temps que estem pendents d’informació d’un altre tipus, tot depenent de la cultura a la

qual pertanyem.

Hi ha diferents tipus d’experiències espacials, però, segurament, les més importants

són les que tenen lloc en l’espai informal o no declarat, ja que en ell tenen lloc les

distàncies que es mantenen en les trobades amb altres persones. Les normes

espacials informals formen una part essencial de la cultura. Les fronteres de l’ésser

humà no comencen i acaben en la seva epidermis, sinó que està rodejat d’una sèrie

de camps que s’eixamplen i es redueixen, i que proporcionen informació de molts

gèneres.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

57

Es considera que hi ha quatre zones de distància diferents i cada una d’elles té una

fase propera i una fase llunyana.

Distància íntima. En aquesta distància es pot veure l’altra persona amb extraordinari

detall. És una distància per a relacions íntimes i si algun estrany entra en aquesta

esfera íntima, ens ocasionarà malestar.

Distància personal. En aquesta distància un pot agafar la persona amb qui s’està

comunicant. Els assumptes d’interès i de relació personal es tracten en aquesta

esfera.

Distància social. En aquesta distància es tracten assumptes impersonals (120

cm. a 2 m.). És una distància utilitzada sovint per les persones que participen

en una reunió social improvisada o informal. En la fase llunyana (2 a 3’5 m) el

discurs comercial i social té un caràcter més formal, i el nivell de la veu és

perceptiblement més elevat.

Distància pública. La distància pública usual no es limita als personatges públics, sinó

que qualsevol pot utilizar-la en ocasions públiques. A més de 9 metres es perden els

matisos del significat amb el to normal de veu, així com els detalls de l’expressió facial

i el moviment.

Tenim embolcalls espacials propis (una mena de bombolla al nostre voltant), i és

evident que de la mateixa manera que no funciona la comunicació amb un estrany que

se’ns situï a distància íntima, tampoc podrem mantenir una conversa personal exitosa

amb algú que estigui molt allunyat de nosaltres. Cal tenir present, també, que les

distàncies poden variar segons la cultura; així, per exemple, ens podem sentir

incòmodes en una conversa amb un àrab perquè se'ns apropi massa i violi el nostre

espai íntim, i és que el seu espai comunicatiu és un altre.

5.2. Organització

La diversitat a les aules no ve donada exclusivament per la incorporació al sistema

educatiu de l'alumnat de nacionalitat estrangera. La diversitat a les aules ha existit

sempre i ara s'ha incrementat, però tots els centres educatius tenen els seus recursos


i metodològica.

Anna Garcia Pons

58

per fer front a la no homogeneïtzació de l'alumnat (tot l'alumnat és divers) i, sovint,

aquests mateixos recursos seran vàlids, tenint en compte, però, que cal buscar eines

per aconseguir amb la màxima rapidesa i eficàcia que l'alumnat nouvingut aprengui la

llengua catalana. Ja que, sense un domini bàsic de la llengua no pot avançar en cap

àrea i no es podrà comunicar amb el seu entorn i, per tant, no s'hi podrà incloure.

Els centres amb major nombre d'alumnat nouvingut disposen, en general, de Tallers

de Llengua (TL) la finalitat bàsica dels quals és l'aprenentatge de la llengua catalana

per part de l'alumnat amb desconeixement de la llengua catalana. L'alumnat

compagina aquest recurs amb el màxim d'hores possibles al seu grup-classe. També

hi ha els Tallers d'Adaptació Escolar i Aprenentatges Instrumentals Bàsics, aquests

tallers són per a l'alumnat que no coneix la llengua catalana ni tampoc la castellana.

L'assistència als TAE implica tot els matins i la direcció del centre on l'alumne/a estigui

matriculat serà qui el derivarà cap a aquests tallers que no necessàriament seran al

seu institut. L'alumnat dels TAE estarà a les tardes amb els seus companys/es de

grup-classe. Tant els TL com els TAE són recursos transitoris fins que l'alumnat

corresponent es pugui incorporar al seu grup-classe amb un coneixement bàsic de la

llengua catalana i un mínim de recursos generals. Aquesta estructura variarà el curs

2004-2005. En aquest curs, el Departament d'Educació instaurarà en determinats

centres unes Aules d'Acollida gestionades per un Tutor o Tutora d'Acollida i amb un

assessorament extern diferent del que hi havia fins ara: Programa d'Educació

Compensatòria (PEC) i Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC). L'assessorament

tindrà tres vessants: LLengua, Interculturalitat i Cohesió Social, i implicarà tot el centre

educatiu.

Altres serveis educatius externs són els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) i els

Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP). Els Centres de

Recursos Pedagògics són serveis educatius que donen suport pedagògic a les

activitats dels centres educatius i al professorat (oferta de recursos i materials

específics; catalogació i préstec d'aquests materials; recursos, coordinació i

organització d'activitats de formació del professorat...). Pel que fa als Equips

d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica, el seu suport va adreçat, en general, a

alumnat amb dificultats en el seu procés d'aprenentatge o amb necessitats educatives

especials, i al professorat dels centres docents (contactes amb alumnes, famílies,

assessorament als professors sobre projectes curriculars dels centres, adaptacions

curriculars...).


i metodològica.

Anna Garcia Pons

59

No cal dir que l'àmbit de col.laboració de tots aquests serveis educatius externs no és

només la llengua, tot i que els hem posat en aquest apartat, sinó que implica tot el

centre.

Abans de continuar, voldríem fer una precisió. De l'alumnat de nacionalitat estrangera

que arriba als centres educatius, considerem que els/les nouvinguts/des són els que

arriben a l'inici o al llarg del curs, o del curs anterior. Aquest alumnat serà el que

necessitarà més hores de suport de llengua, però és evident que, entre l’alumnat

immigrant ja incorporat, pot ser que també hi hagi qui necessiti un recolzament, això es

veurà en cada cas individualment. En aquest sentit, cal no oblidar, com ja hem

esmentat abans, que els recursos de què disposin els centres per tractar la diversitat

seran, també, de gran ajuda (agrupaments flexibles, desdoblaments, crèdits variables

de reforç..)

5.2.1. Aula d'acollida, aula oberta...

L'aula d'acollida és un recurs només per a alumnat nouvingut. Les hores d'assistència

seran en funció de les necessitats de l'alumne/a. El professor/a que imparteixi classes

a l'aula, seria convenient que en fos, també, el responsable i fes les funcions de tutor/a

d'acollida. El nombre d'hores de classe s'aniran revisant periòdicament (a cada

avaluació). S'intentarà que les hores que l'alumne/a estigui a l'aula no interfereixin en

àrees com Educació Física, Visual i Plàstica... i, sobretot, tutoria. Es bàsic que aquest

alumnat senti que pertany a un grup-classe concret. És important que hi hagi un

contacte directe entre els dos tutors/es (de grup i d'acollida) i l'equip docent

corresponent, i, per descomptat, la família (mantenir-los informats i conèixer les seves

espectatives serà de gran ajuda).

L'aula oberta és una estratègia per a tot l'alumnat del centre. Bàsicament serà per a

alumnat nouvingut, però, també per a alumnat amb necessitats educatives especials.

És important conèixer el procés d'escolarització que ha seguit l'alumnat nouvingut i,

en el cas que el curs anterior hagi estat a Educació Primària el traspàs d'informació

serà bàsic ( també per a la resta d'alumnat de primer d'ESO). Concretant, hem de

saber:

Si ha estat escolaritzat o no. A partir d'aquí pot haver-hi diverses variants:


i metodològica.

Anna Garcia Pons

60

Coneix la llengua castellana (llatinoamericans).

Coneix alguna llengua romànica.

No coneix cap llengua romànica, però coneix l'alfabet llatí.

No coneix ni l’alfabet llatí.

És important partir d'una prova inicial de llengua i de matemàtiques i, a poder, ser en la

llengua pròpia de l'alumne/a. Quan faci la prova, cal també observar l'alumne/a i

intentar que estigui tranquil i se senti bé.

Ja hem parlat abans del pla individual de l'alumne/a que caldrà fer un funció del seu

punt de partença. De totes maneres podríem preveure, segons les situacions i en

general, tres nivells diferents a l'aula: inicial, interllengua (nivell intermig a cavall entre

les dues llengües, la pròpia i la que s'aprèn, i que passa per diversos estadis), i

avançat. L'assoliment d'aquest últim nivell serà el que permetrà a l'alumnat obtenir les

competències comunicatives mínimes generals de la llengua. Aquest nivell queda

reflectit, per exemple, a Nivell Llindar, per a escolars de 8 a 14 anys, publicat pel

Departament D'Ensenyament (1995). Aquesta publicació "fixa els objectius i els

continguts generals per poder dissenyar programacions de català per a alumnes no-

catalanoparlants partint d'un enfocament comunicatiu de la llengua" (1995:6). Preveu

diferents nivells segons l'edat de l'alumnat i, entre altres aspectes, parteix de les quatre

habilitats bàsiques: comprensió oral, expressió oral, comprensió lectora i expressió

lectora.

Pel que fa a la programació, el Departament d'Educació ofereix una Programació de

Llengua Catalana per a l'alumnat nouvingut a la web:

www.xtec.es/acollida/professorat/prog_lcatalana.pdf. Aquesta programació s'ha

elaborat a partir del "nivell llindar", abans esmentat, i ha donat lloc als llibres Vincles.

Consta de cinc àrees, cada àrea té diverses unitats (vint-i-cinc, en total) i cada unitat té

tres lliçons. En una graella, cada lliçó està desglossada en: funcions lingüístiques,

exponents lingüístics, nocions específiques i temes.

A més de l'aprenentatge de la llengua, l'aula oberta o d'acollida tractarà, també, la

interculturalitat (coneixement i respecte per les diferents llengües i cultures dels

alumnes, introducció de la cultura pròpia, coneixement de l'entorn...), adquisició

d'habits bàsics...


i metodològica.

Anna Garcia Pons

61

5.2.2. Estratègies i metodologia

Tothom sap que no és el mateix aprendre una primera llengua que una segona. La

primera llengua s'aprèn de forma natural i inconscient; la segona, no. Cada vegada és

més reconegut el paper que té la llengua materna en l'aprenentatge de la segona

llengua. Hi ha lingüistes que parlen d'una "teoria general" que estudiaria els universals

del llenguatge, parteixen de la idea que totes les llengües tenen en comú certs

caràcters. Sigui com sigui, és evident que quan s'aprèn una segona llengua no es

parteix de zero, l'alumne parteix d'una experiència lingüística prèvia, i l'aprenentatge

de la segona llengua es recolza en la primera. Què passa, doncs, quan la primera

llengua no és la que es parla i s'aprèn a l'escola? Ens estem referint als estudiants

marroquins que tenen com a llengua materna el bereber i com a llengua d'escola

d'origen l'àrab clàssic. Parlen una llengua que a més, està desprestigiada, i aprenen a

escriure en una altra llengua diferent.

Pensem que cal plantejar-se, com ja han fet altres països (Holanda, Suècia...), la

possibilitat de reforçar les llengües maternes, perquè l'alumnat nouvingut domini i

valori la pròpia llengua i, això, faciliti l'aprenentatge de la llengua d'acollida.

No hi ha dubte que ajudaria molt en l'aprenentatge de la llengua catalana el fet que el

professorat que li imparteix classes sabés la llengua dels nouvinguts, però sabem que

això és pràcticament impossible en molts casos. En aquesta línia, el Gabinet

d'Assessorament Lingüístic per a la Immigració de la Universitat de Girona, amb la

col·laboració del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya,

ha elaborat un material recollit en cinc llibres en què compara diverses llengües amb la

llengua catalana. Aquest material permet detectar els errors més corrents de l'alumnat,

veure per què es cometen, i, també, incidir en aquests possibles errors o dificultats

tenint-los presents a l'hora d'establir la dinàmica de les classes. Donat que és bàsic

establir un corrent de complicitat i, fins i tot, d'afecte amb l'alumnat nouvingut, el fet

que ells vegin que el professor/a té interès per la seva llengua, pot fer que d'entrada se

sentin molt més acollits, qüestió bàsica per a la seva progressiva integració.

Aquests llibres estan anotats a la bibliografia d'aquest treball. També es poden trobar a

la web: http://www.gencat.net/benestar/immigra/pinze.htm.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

62

Tots segueixen la mateixa estructura i es basen, com ja hem dit, en la comparació

entre les dues llengües:

1. Identificació de la llengua.

2. Descripció gramatical (fonologia i fonètica; morfologia, sintaxi i lèxic).

3. Resum de qüestions gramaticals problemàtiques.

4. Vocabulari.

5. Bibliografia.

6. Apèndixs.

Els llibres són:

Sànchez, Raquel. L'àrab. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de

l'àrab.

Gràcia, Lluïsa. El xinès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del

xinès.

Gràcia, L; Contreras, J.M. El soninké i el mandinga. Estudi comparatiu entre les

gramàtiques del soninké i el mandinga i la del català.

Lamuela, Xavier. El berber. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del

berber o amazig.

Orozco, M; Roca, F. El fula i el wòlof. Estudi comparatiu entre les gramàtiques del

fula i el wòlof i la del català.

Alguns exemples:

En soninké, la flexió nominal de nombre es fa canviant sons, no afegint-hi

morfemes: yaxare (dona), yaxaru (dones). De la mateixa manera en wòlof: loxo (braç),

yoxo (braços).

En la flexió verbal hi ha llengües en què no hi ha concordança entre persona i

nombre, com en xinès.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

63

Pel que fa a les oracions en català, l'ordre és SVO. També és així en wòlof. En

àrab i berber és VSO. En soninké és SOV.

En àrab i en berber no hi ha verb copulatiu entre el nom i l'atribut, però sí que n'hi

ha quan la frase no és en present.

Ja hem comentat el fet important que cal partir de situacions comunicatives diverses,

la llengua s'ha d'aprendre en funció del seu ús. Hauríem de treballar a classe amb

diferents materials per anar-los alternant i, també, tenir present en aquesta alternança

les possibilitats actuals de les TIC. Es pot organitzar el material de l'aula per racons

(conversa, comprensió lectora, expressió escrita, jocs...). Pensem que pot ser

interessant ordenar el material per temes, de manera que cada tema tingui diversos

materials disponibles (llibres...) que corresponguin a diferents nivells d'aprenentatge;

això permetria treballar en equip i, fins i tot, tirar endavant un petit projecte on cada

alumne/a col·labori en la mesura de les seves possibilitats. És important crear un bon

ambient a classe, intentant des del primer moment que els alumnes es relacionin entre

ells.

El professorat de llengua serà el model lingüístic a seguir per part de l'alumnat

nouvingut, però no només el professorat de llengua sinó tot el professorat i tots els

membres de la comunitat educativa. Com més sentin parlar en català, més aviat

n'aprendran i això, tot i que ja no està en el nostre àmbit, implica també la societat en

general. Es reduiran les hores d'aprenentatge intensiu de llengua en funció, entre

altres coses del context lingüístic que tingui l'alumne/a en qüestió. Cal, però, intentar

ser un bon model lingüístic, és per això que hi ha algunes estratègies que tot el

professorat hauria de tenir en compte: parlar a poc a poc intentant una bona pronuncia

i evitant una veu monòtona; repetir quan calgui; crear situacions que motivin la

comunicació, encara que inicialment sigui no verbal; utilitzar vocabulari bàsic i frases

simples; corregir els errors amb tacte; assegurar-se que l’alumne ha entès què ha de

fer... I, sobretot, no li fem cap favor a un alumne parlant-li en castellà, pensant que així

li facilitem les coses, sinó tot al contrari.

A la web: http://www.xtec.es/it/estrateg.htm, hi ha el document Estratègies

d'intervenció lingüística amb l'alumnat nouvingut que es pot consultar i que està pensat

per a l'alumnat nouvingut que ha d'aprendre la llengua catalana.

5.2.3. Recursos didàctics


i metodològica.

Anna Garcia Pons

64

A la mediateca del Centre de Recursos de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social hi

ha un fons important de documents (materials per a l'alumnat i materials per al

professorat) en diferents suports, i publicacions periòdiques especialitzades. Tot per a

consulta i préstec. L'adreça és: Passatge Centelles, 28, 08013 Barcelona, tel.

934556355. Es pot consultar a la web: http://www.xtec.es/serveis/pec/a8900066/ on es

troba la informació agrupada en diferents apartats. Per exemple, pel que fa al material

didàctic per a l'alumnat: expressió i comprensió oral, lèxic, grafomotricitat,

lectoescriptura...

A la web: http://www.xtec.es/sedec/it_secundaria/materialsit.htm hi ha les Orientacions

sobre l'ús de materials per a alumnat nouvingut. Juny 2004. Aquest document

presenta diversos materials en fitxes on es fa una descripció del material en concret,

les aplicacions que té, la part de llengua que treballa (llengua escrita, estrutures de

conversa...), i unes orientacions didàctiques (nivell de competència de l'alumne/a...).

Es pot consultar el catàleg de documents de tots els Centres de Recursos Pedagògics

de Catalunya. Per posar un exemple, el CRP de Gràcia (http://www.xtec.es/crp-gracia)

fa , també, una descripció de tot el material que presenta. Hi ha material de llengua i

força material relacionat amb el coneixement de les cultures (llibres de lectura),

interculturalitat...

Esmentarem alguns llibres de text:

BADIA, D. Llengua catalana. Nivell inicial (2003). L'Àlber. Vic.

BADIA, D. Llibretes autocorrectives de vocabulari . Colecció de tres quaderns.

Eumo. Vic.

BALAGUER, C; RIPOLL, O. Xarranca. Jocs per a l'aprenentatge del català oral per

a nouvinguts (2002). Fundació Jaume Bofill. Generalitat de Catalunya. Direcció

General de Política Lingüística. Secretaria General de Joventut.

BELDA, F. i altres. Mètode d'ensenyament de català per a xinesos. Associació

Sociocultural La Formiga.

BOIXADERAS, R. i altres (1999). Hola!. Eumo. Vic.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

65

CASAJUANA, M.J. i altres (2004). On és l'Ona. L'Âlber. Vic.

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA (2004). Viure a Catalunya. Comencem a

parlar. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de Política

Lingüística.

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA (2004). Viure a Catalunya. Vocabulari en

imatges. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de

Política Lingüística.

GISPERT, D. i altres (2002). Els sons entremaliats. (Quatre llibres). L'Àlber. Vic.

LÓPEZ, D; SALA, J (2002). Nexe. Català inicial per a estrangers. Editorial Casals.

Barcelona.

Hi tres sèries: Sèrie blava (sis quaderns). Sèrie groga (tres quadern). Sèrie verda (cinc

quaderns).

MONEGAL, C. (2003). 156 activitats per a parlar en català. L'Àlber. Vic.

SIMÓ, M.J. (2004). Vincles. Els altres i jo. Llegua catalana per a alumnat

d'incorporació tardana. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

Barcelona. Llibre de l'alumne, quadern d'exercicis i guia didàctiva. CD-Rom que a més

inclou la versió interactiva i la programació de llengua catalana.

A la web: http://www.edu365.com/eso/acollida/index.htm podem trobar els següents

recursos (alguns dels quals es poden descarregar de la xarxa i/o són interactius):

VINCLES. Els altres i jo

Entrena't per llegir

Gali

Mud de Mots

El món per un forat

Diccionari català-àrab

Diccionari català-xinès

Diccionari català-urdú

Diccionari català

Activitats Clic


i metodològica.

Anna Garcia Pons

66

Exercicis diversos

A la web: http://www.xtec.es/~mfortun4/Quidam.htm, hi ha un programa (Quídam) que

permet a l'alumnat de nivell inicial treballar-lo directament. Si es vol baixar el programa

s'ha de fer entrant a l’adreça: http://www.xtec.es/recursos/prg_educ/quidam.htm

Un altre recurs molt interessant és l'Atles de la diversitat. És un projecte que pretén

recollir com veuen i entenen el món nois i noies de diferents països. Partint d'una tasca

prèvia, l'alumnat podrà escriure a l'Atles el tema que ha desenvolupat. La participació

en aquest projecte requereix d'una inscripció prèvia del centre educatiu. Web:

http://www.atlesdeladiversitat.net

Recomanem, també, la pàgina d'acollida de la XTEC: http://www.xtec.es/acollida. I la

del SEDEC: http://www.xtec.es/sedec.

5.2.4. Avaluació

L'alumnat nouvingut ha de saber, com qualsevol altre alumne/a, de què se l'avaluarà i

com s'avaluarà. Se'ls avaluarà en funció del seu pla individual, tenint en compte els

tres apartats corresponents (continguts, procediments, i actituds, valors i normes).


i metodològica.

Anna Garcia Pons

67

6. Projecte curricular El pla de treball individual que tindrà cada alumne/a nouvingut serà bàsic per a tot el

seu currículum; allà quedaran reflectits, entre altres coses, els objectius i continguts de

cada àrea que cursi, tenint en compte que, depenent de les hores que faci de llengua,

farà menys hores d'altres àrees. Ja hem comentat en el seu moment, que el pla de

treball s'hauria d'anar revisant a cada avaluació per tal d'introduir les corresponents

modificacions relacionades amb el procés d'aprenentatge de la llengua, i que tot plegat

és un procés en què hi ha d'intervenir el professorat implicat, el tutor/a, els equips

docents, els departaments...

L'alumnat nouvingut forma part de la diversitat del centre des del primer moment (tots

som diversos). No és, però, el mateix que un alumne/a s'incorpori a primària que a

secundària (i més encara si és segona etapa); com més gran sigui l'alumnat nouvingut

més dificultats tindrà i és per això que, en el seu moment, hem parlat de la necessitat

d'un espai on pugui fer un aprenentatge accelerat de la llengua i on aprengui els

recursos necessaris per poder avançar en el seu procés d'aprenentatge. Necessitarà

una atenció més personalitzada, però cal que, amb la màxima rapidesa possible,

s'incorpori al ritme diari del seu grup-classe. Els centres educatius tenen diferents

estratègies d'atenció a la diversitat, i l'alumnat de nacionalitat estrangera, nouvingut o

no, forma part d'aquesta diversitat; per tant, compartirà els recursos del centre amb la

resta d'alumnes. Necessitem, també, que aquest alumnat se senti bé en aquest nou

context que li ha tocat viure i que s'hi integri. Un aspecte important per aconseguir la

seva inclusió és la introducció al centre de la interculturalitat, tema que afecta no

només els nouvinguts, sinó a tot el centre, i del qual parlarem més endavant.

6.1. Estratègies d'atenció a la diversitat

Voldríem, en primer lloc, comentar que el concepte d'atenció a la diversitat apareix

lligat inicialment al camp de l'Educació Especial. Més endavant, aquest concepte

passarà a formar part de les necessitats educatives especials i, posteriorment, al camp

de l'educació en general. Al llarg d'aquest temps es passaran per diverses etapes que

donaran lloc a diferents punts de vista del tema. El 1990, en una conferència de la

UNESCO amb la participació d'EEUU, Austràlia i alguns països més, apareix el

concepte d'inclusió, amb la idea que l'escola ha d'oferir una educació per a tots. El

1994, va tenir lloc la "Declaració de Salamanca sobre els principis, política i pràctica en


i metodològica.

Anna Garcia Pons

68

l'Educació de les Necessitats Especials". Aquest document internacional va

representar un pas important en el camp de les necessitats educatives especials.

L'escola inclusiva considera la diferència com a part integrant de l'experiència humana

i es considera que els canvis organitzatius i metodològics per donar resposta a

l'alumnat amb NEE poden aplicar-se, en general, a tot l'alumnat. Cada alumne té una

manera única de ser i és un membre més de la comunitat educativa en condicions

d'igualtat. L'escola inclusiva remarca la necessitat d'oferir uns programes educatius

apropiats per propiciar, amb el suport que calgui, l'èxit de tot l'alumnat. Destacaríem

tres característiques bàsiques:

Adaptació dels continguts, amb diferents nivells.

Treball cooperatiu entre l'alumnat.

Treball conjunt entre el professorat de suport i el professorat de les diferents àrees.

Pensem que pel que fa a les estratègies d'atenció a la diversitat, no s'han de concretar

en uns alumnes en particular, sinó que cal que el centre educatiu s'organitzi de

manera que es creïn unes estratègies que serveixin per a tot l'alumnat i que puguin

garantir un procés d'aprenentatge al qual hi tingui accés tothom.

Hi ha diverses estratègies d'atenció a la diversitat que alguns dels centres amb què he

contactat comparteixen (agrupaments flexibles, desdoblaments, aula d'acollida/oberta,

crèdits d'anticipació de conceptes....). Volem centrar-nos, però, en les estratègies que

s'utilitzen a l'IES Bernat el Ferrer de Molins de Rei (curs 2003-2004).

L'IES Bernat el Ferrer va a començar a funcionar el curs 1978-79, com a Institut de

Formació Professional. El curs 1984-1985 va ser un dels instituts que, de manera

experimental, va començar el que en aquell moment anomenàvem "la reforma"

(Reforma de l'Ensenyament Secundari). En aquests moments, aquest institut imparteix

ensenyaments d'ESO, Batxillerat (modalitats humanística i social, científica, i

tecnològica), i Cicles Formatius, mitjans i superiors.

Al llarg dels anys, s'han anat duent a terme diverses iniciatives pedagògiques que han

creat una cultura de centre amb una finalitat: millorar la qualitat de l'ensenyament-

aprenentatge de l'alumnat. Alguns dels aspectes bàsics al centre són: la importància

dels equips docents en les actuacions que es duguin a terme, la importància de l'acció


i metodològica.

Anna Garcia Pons

69

tutorial, el treball amb l'alumnat (incorporació de les TIC...), l'orientació a final de l'ESO,

fomentar la inclusió de tot l'alumnat...

La detecció, el seguiment i la valoració de les necessitats educatives es fa a partir de:

El treball sistemàtic dels Equips Docents.

Tutoria de grup i tutoria personal.

La valoració de les proves psicopedagògiques IGF en iniciar i finalitzar el 1r cicle i

el 2n cicle d'ESO.

Els resultats acadèmics de l'alumne/a.

Tot el conjunt d'estratègies són obertes i flexibles, i propicien l'itinerari personalizat de

l'alumnat.

Agrupaments flexibles

Agrupaments per ritmes en les àrees de: llengua catalana, llengua castellana, llengua

anglesa i matemàtiques. Aquests agrupaments es fan al llarg de tots els cursos de

l'ESO. Adaptació de les programacions segons els diferents grups.

Desdoblaments

Es fan desdoblaments de grup-classe en les àrees de Ciències Socials i Ciències

Naturals. Es fa un treball d'estratègies d'aprenentatge i d’estudi guiat que, depenent

del curs i de les necessitats, es farà amb un reforç dins l'aula, en petits grups o, fins i

tot, individualitzades. Adaptació de les programacions segons les necessitats.

Diversificació de crèdits variables

Es potencien els crèdits d'ampliació per a l'alumnat que cursarà un Batxillerat.

Es fa un crèdit d'estudi guiat per a alumnes que no assoleixen els objectius del

50% del currículum.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

70

Crèdits interdisciplinars

A 2n d'ESO hi ha els crèdits de Jardineria i Pre-tallers.

A 3r d'ESO es fan els crèdits d’Hort i Pre-tallers. Els crèdits de Jardineria i Hort

estan relacionats amb l'Escola Verda.

A 4t hi ha el SEFED. Aquest crèdit té lloc fora del centre i representa un simulacre

d'empresa; són quatre crèdits relacionats amb el món empresarial i amb les àrees

curriculars de l'alumnat.

Un altre crèdit que es fa és el de Tallers externs. És un recurs especial que implica

molt pocs alumnes.

En aquests crèdits interdisciplinars es compta amb la col·laboració de l'Ajuntament.

Aula oberta

A l'aula oberta hi tenen lloc:

Taller de llengua per a nouvinguts.

Reforç de llengua per a alumnat estranger.

Reforç en les àrees comunes del currículum per a alumnes amb NEE.

Seguiment acadèmic de l'alumnat amb NEE.

6.2. Altres estratègies a tenir en compte

Considerem important comentar, també, algunes experiències o recomanacions que

ens han semblat destacables i que, ben segur, poden aportar estratègies i

metodologies enriquidores.

El diàleg i la construcció compartida del saber (coneixement entès com a

construcció)

Maribel Pomar (2001) ha fet un estudi de la pràctica educativa d'una mestra de

primària d'una escola pública de Palma. El seu objectiu és conèixer els sabers en què

se sustenta aquesta pràctica docent i el procés per mitjà del qual aquests

coneixements es veuen enriquits per la pròpia acció que té lloc a l'aula. Volia saber,

doncs, quina és la cultura que la mestra i els alumnes reconstruïen a l'aula.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

71

Des del primer moment s'adona de la importància que, a l'aula, tenen tots els membres

del grup (mestra i alumnes). Pomar destaca quatre fets que al seu entendre demostren

el paper destacat que tenen els alumnes en tot el seu procés d'aprenentatge:

1. El paper del diàleg per construir el coneixement a l'aula.

2. La importància que la mestra dóna a la consciència per part de l'alumnat del seu

propi procés d'aprenentatge.

3. La recerca constant de relacions entre fets, conceptes, estratègies i aconteixements

escolars i no escolars en la qual la mestra implica els seus alumnes constantment.

4. El valor assignat a les negociacions i decisions preses pel grup.

El que fa Pomar és realitzar una investigació etnogràfica a les classes de la mestra

esmentada i compartir, al mateix temps, diverses situacions de la vida escolar (festes,

sortides, problemes escolars puntuals). També fa entrevistes amb la mestra i analitza

els documents de l'aula i de l'escola.

Una de les propostes curriculars que es du a terme a l'aula és la dels projectes de

treball. Els projectes de treball són una opció globalitzadora, una manera d'interpretar

la realitat. Suposen un enfoc sobre el coneixement escolar i sobre la seva construcció,

vinculat al paper de l'alumne o alumna com a responsable del seu propi aprenentatge,

amb l'ajuda del/de la docent.

Una altra proposta curricular desenvolupada a l'aula és el Projecte Filosofia 3/18.

Aquest projecte neix a Estats Units a començament dels anys setanta. A casa nostra,

el Grup IREF (Grup d'Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia), creat el

1987, és l'organisme responsable d'aquest projecte. Els iniciadors van considerar que

és en l'educació primària on s'havia de començar a reforçar l'habilitat de raonament i

de formació de judicis, per tal de possibilitar el desenvolupament d'un pensament crític

i autònom. Creien que la filosofia podia ser la disciplina adequada per ensenyar a nens

i nenes a aprendre a raonar per sí mateixos enlloc de fer-ho automàticament acceptant

el que diu l'ensenyant.

La característica més important d'aquest projecte és que preveu la dinàmica de la

classe com una comunitat d'investigació en la qual el diàleg és l'instrument


i metodològica.

Anna Garcia Pons

72

d'aprenentatge. El projecte consta de diversos programes, segons l'edat (primària i

secundària). Cada programa està format per un llibre de lectura per a l'alumnat i un

manual per al professor o professora.

Les sessions de treball amb els alumnes són d'una hora setmanal, com a mínim. Es

plantegen a partir de la lectura col·lectiva d'un episodi del llibre de lectura. Els

personatges dels llibres tenen la mateixa edat que els alumnes i expliquen la seva

vida, idees, opinions sobre el que succeeix al seu voltant... A partir de la lectura, els

alumnes proposen idees i algunes d'aquestes idees serviran per iniciar el diàleg

filosòfic que conduirà l'ensenyant. Aquest, haurà de procurar que els alumnes parlin i

expliquin el seu punt de vista, les seves opinions. Caldrà ajudar-los a clarificar les

idees expressades, a interpretar el significat del que es diu, a demanar definicions i

arguments, a introduir punts de vista alternatius, i a relacionar les idees que surgeixen

del diàleg amb la seva pròpia experiència quotidiana.

En el PEC d'aquesta escola es fa referència als principis psicopedagògics i es diu que

el més important no és la metodologia utilitzada pel professorat, sinó el model

d'aprenentatge que orienta la feina del docent. Aquest aprenentatge diuen que ha de

ser el més significatiu possible per a l'alumnat i representa, entre altres coses, un canvi

d'actitud de l'ensenyant, que ha d'aprendre a escoltar els alumnes sense esperar una

determinada resposta, per tal de reflexionar i actuar en funció de les seves respostes.

També ha de considerar l'error com a font d'informació i punt de partida per a nous

aprenentatges. Ha de ser creador de conflictes cognitius que provoquin en l'alumnat la

necessitat de canviar els seus esquemes de coneixement. Ha de compartir

l'aprenentatge i els coneixements amb els seus alumnes, aprenent d'ells i explicant

com ho fa. Ha de donar importància a la memòria com a punt de partida de nous

aprenentatges. Ha d'ajudar a aprendre a pensar.

La mestra objecte d'estudi comparteix uns objectius amb els seus alumnes, pel que fa

a la finalitat del treball que s'està realitzant a l'aula. Els objectius essencials que

expliquen i justifiquen les accions observades són: expressar el propi coneixement,

transformar-lo, i adonar-se que aquesta transformació del coneixement és un camí

inacabat i sorprenent. Hi ha uns requisits bàsics relacionats amb el que la construcció

compartida del coneixement reclama dels alumnes. Aquests, serien : la implicació

afectiva i cognitiva, el respecte i la valoració de les aportacions del altres, i

l'experiència compartida del grup. Tot plegat porta a una concepció de l'aprenentatge


i metodològica.

Anna Garcia Pons

73

com a una construcció progressiva del coneixement; això significa que és bàsic

esbrinar quins són els coneixements que l'alumnat utilitza per respondre als seus

interrogants, per resoldre els seus problemes. Cal partir d'aquests coneixements,

valorar la seva idoneïtat, i decidir què és necessari modificar d'aquests coneixements i

com fer-ho, tenint en compte de quina manera condicionen tot el que passa a l'aula.

En definitiva, coneixement entès com a construcció. Es tracta que l'alumne tingui

consciència del que aprèn i de com ho aprèn, i en aquest sentit ha de saber

autoevaluar-se, però no únicament sabent valorar la seva feina en funció dels criteris

de la mestra, sinó construint amb ella els criteris d'avaluació i que ella els permeti

accedir als instruments utilitzats per comprovar el procés del seu aprenentatge.

Les comunitats d'aprenentatge

Les comunitats d'aprenentatge (http://www.comunidadesdeaprendizaje.net/)

representen un projecte de transformació social i cultural d'un centre educatiu. La seva

idea de base és que només treballant en col·laboració, el professorat, les famílies, el

barri i la societat, es pot construir un projecte educatiu útil. Les comunitats

d'aprenentatge es plantegen com una resposta educativa igualitària en una societat en

què tothom té dret a la millor educació. Es basen en l'aprenentatge dialògic mitjançant

una educació participativa. L'espai de l'aula es converteix en l'espai de totes les

persones que puguin ensenyar i aprendre (familiars, voluntariat...), tot i que,

evidentment, la responsabilitat és del professorat. Amb aquest projecte es pretén

aconseguir que l'alumnat desenvolupi al màxim les seves capacitats sense que els

condicionants socials siguin un obstacle de cara als seus resultats educatius. El fet

que el professorat tingui ajuda permetrà que, de manera coordinada, l'alumnat tingui

més ajuda individual. Proposen que l'alumnat s'agrupi de la millor manera per tal de

millorar el seu aprenentatge, encara que no es respectin els grups per edat. Es tracta

de compartir coneixements sense necessitat que hi hagi homogeneïtat pel que fa als

coneixements. Tot aquest procés requereix una constant avaluació per part de totes

les persones implicades.

Des de la dècada dels 80, el Centre de Recerca Social i Educativa (CREA), de la

Universitat de Barcelona, està seguint una línia de treball que consisteix en

desenvolupar noves formes d'educació en zones no privilegiades, especialment en el

centre d'educació de persones adultes del barri de la Verneda-Sant Martí de


i metodològica.

Anna Garcia Pons

74

Barcelona. Aquest projecte, les comunitats d'aprenentatge, és també aplicable a altres

centres escolars. I, per posar un exemple, s'ha aplicat al CEIP Dr. Fleming, de

Viladecans. Les comunitats d'aprenentatge estan relacionades amb el concepte

d'escola inclusiva.

El treball per projectes Tònia Burguesa (2004), explica la importància del treball per projectes com una eina

per potenciar l'aprenentatge de la llengua. El treball per projectes permet una

organització no homogènia de l'aula on cada alumne aprendrà a partir dels seus

coneixements i de la nova informació rebuda. En el procés que seguirà, l'alumne/a

utilitzarà la llengua des d'una perspectiva instrumental. Haurà de processar la

informació, usar la llengua com a vehicle (escoltar, parlar, llegir i escriure) i el grup

serà el mitjà on es manifestaran el interessos , interrogants... dels/de les alumnes, per

tant es crearan moltes situacions que propiciaran la comunicació. Moltes coses hauran

de ser posades en comú, des de l'elecció del projecte a la presa de consciència de

l'aprenentatge que els ha representat fer-lo.

Utilització de les TIC La societat canvia i cal buscar estratègies que estiguin relacionades amb aquests

canvis. El món de la informació ha canviat radicalment. Podem comunicar-nos a

través d’internet, tenim la informació al nostre abast sense moure'ns de casa... Els

nostres nois i noies formen part d'aquest món, el coneixen perfectament. La utilització

de les TIC pot ser una bona estratègia innovadora que, de fet, funciona ja en molts

centres, de cara a l'aprenentatge de l'alumnat.

Hem esmentat ja alguns recursos que feien referència concretament a llengua

catalana. N'esmentarem alguns més en parlar de interculturalitat. Tinguem present,

també, la informació dels CRP, la pàgina d'acollida de la XTEC...

Tornarem a parlar del Projecte Curricular de Centre quan tractem el tema de la

interculturalitat.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

75

7. Interculturalitat

Comparant amb la resta d'Europa, el percentatge d'alumnat nouvingut no arriba encara

a les mateixes xifres, però si preveiem que la seva arribada continuarà sent constant,

no trigarem gaire a arribar al 10% que sembla que, aproximadament, és la mitjana

europea en aquest moment.

Es parla molt d'integració o inclusió, però cal tenir molt clar què hi ha darrere aquests

conceptes. Es tracta de relacionar cultures, no eliminar-ne unes, que serien les

minoritàries, ja que això seria assimilació. Cal que ens plantegem una educació

intercultural, vigilant de no caure en el folklorisme. En resum: es tracta de compartir

partint d'una situació d'igualtat. La interacció i l'intercanvi reals entre els nouvinguts i la

societat d'acollida, anirà transformant poc a poc la societat. Estem d'acord amb

Delgado (1998) quan manifesta que cal anar alerta amb formes subtils de racisme que

ens alerten que hi ha una identitat cultural que cal defensar. És un racisme cultural

que, per descomptat, va adreçat a les persones de nacionalitat estrangera. Però la

cultura "no és res més que una totalitat integrada, pero crònicament intranquil·la, de

préstecs i aportacions, a la manera d'un delta que recull i barrega el que van deixant

successives arribades humanes" (Delgado, 1998:17). És que hi ha alguna època de la

història del nostre país en què poguem afirmar que la nostra identitat cultural era

totalment "pura"?

Aquest tema que tractem afecta tota la societat i cal una campanya de sensibilització

a tots nivells. S'hauria de partir de la idea que tots som iguals perquè tots som

diversos. Pensem, per exemple, en les diferències que hi pot haver entre una jove de

Barcelona i una dona gran que ha viscut tota la seva vida en un petit poblet del Pirineu

on no hi arriba ni el turisme. Ben segur que en lloc de buscar diferències ens podríem

fixar en les igualtats que hi ha entre uns i altres. El que és evident, al nostre entendre,

és que tots hauríem de ser ciutadans amb els mateixos drets i les mateixes

obligacions.

Voldríem, també, fer una reflexió en el sentit que tenim molta gent estrangera a casa

nostra i molts d'ells no han estat mai tractats d'immigrants (jugadors de futbol i altres

esports, jubilats de la U.E...). Pensem que molts dels "problemes" dels quals es "culpa"

als immigrants no són, en realitat, problemes relacionats amb la seva immigració sinó


i metodològica.

Anna Garcia Pons

76

amb situacions socioeconòmiques desafavorides, i això cal tenir-ho en compte. També

opinem que els mitjans de comunicació no fan cap favor a les persones estrangeres

fent segons quins reportatges i enfocant les notícies d'una determinada manera. En

tornarem a parlar més endavant.

7.1. Opinions diverses

7.1.1. Persones de nacionalitat estrangera

Algunes persones de nacionalitat estrangera amb les quals hem parlat recorden el dol

que va suposar per a elles deixar el seu país d'origen, moltes d'elles deixant-hi part de

la família a la qual encara no han vist o, els que ja s'han reagrupat, sovint s'han trobat

que són uns desconeguts. Destaquen, en general:

El desconcert en arribar al nostre país, sovint, després d'un viatge dur i la manca

d'informació que hi troben. Molts d'ells busquen xarxes d'acollida, si pot ser, abans de

deixar el seu país, amics, parents o persones del seu mateix lloc d'origen.

Es queixen que no hi ha igualtat d'oportunitats. Diuen que no tots són iguals i que

nosaltres quan parlem, per exemple, de llatinoamericans no fem cap mena de

distincions.

Viuen o han viscut amb molta pena el fet que no se'ls hagi acceptat en un treball

per ser immigrants, o que no se'ls hagi volgut llogar un pis pel mateix motiu. Són

conscients que, sovint, els que tenen feina són explotats.

Pel que fa als seus fills, volen que vagin a l'escola i aprenguin, però en general, no

volen que perdin la seva cultura. Sobre el tema de si van a les reunions als centres

educatius, molts d'ells manifesten que treballen i no poden faltar a la feina; en el cas

dels mares de nois i noies magrebins, els costa molt aprendre la llengua...

Han de guanyar diners per a sobreviure aquí i, sovint, per enviar-ne al seu país

d'origen.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

77

També hi ha algunes opinions positives sobre la societat d'acollida, però poques

(valoren la col·laboració d'algunes associacions, d'algunes persones en concret...).

És important diferenciar els que acaben d'arribar dels que ja fa temps que són aquí;

els que quan van arribar ja tenien contactes aquí o no en tenien; els que ja han fet el

reagrupament familiar o els que no l'han fet... I els que són "legals" i els que no ho

són.

7.1.2. Persones autòctones

En les converses sobre el tema mantingudes amb persones autòctones (tot i que en

algun cas el pare i la mare o tots dos, o algun avi/a de la persona entrevistada no són

nascuts aquí), el que manifesten, en general, sobre els immigrants és negatiu.

Diuen que els estrangers són molt tancats, que van a la seva. Que viuen molta

gent en un pis, que posen la música forta, que tota l'escala fa pudor quan cuinen... Es

reconeix, en general, que se'ls rebutja, però que ells tampoc volen integrar-se. Que

haurien de vestir-se i fer les coses com les fem tots. Que "nosaltres" no ens hem

d'adaptar a ells, que són ells qui s'han d'adaptar nosaltres.

Hi ha qui manifesta que si vas sola pel carrer, sents por en veure un grup

d'immigrants que et miren.

Es repeteixen els tòpics, "els llatinoamericans són més com nosaltres", "amb els

negres no hi ha tants problemes com amb els magrebins"...

Hi ha algunes opinions en el sentit que ells tenen més avantatges que els

autòctons pel que fa a habitatges, a beques per als fills/es, seguretat social gratuïta...

Estan pràcticament d'acord en què molts treballen en l'economia submergida. Algú

manifesta que se'ls hauria de legalitzar, però que aixó no interessa al govern.

Ens ha semblat millor incidir en la part negativa de les valoracions, perquè és la que té

bastant més pes.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

78

7.2. La interculturalitat als centres educatius

Amb el que hem exposat, podem fer-nos una mica la idea de com viu el dia a dia el

noi/a nouvingut els primers temps al nostre país i, concretament , al centre educatiu.

A part del dol (ja n'hem parlat) que representa deixar el lloc on has nascut i molta gent

que estimes, aquí es troben, sovint, amb un ambient hostil i molt diferent en molts

aspectes al que ells estan acostumats.

De cara a implementar la interculturalitat al centre educatiu (Garreta, 2004), pensem

que és bàsic:

Fer una campanya de sensibilització al centre, que impliqui tota la comunitat

educativa i que presenti el tema de la interculturalitat no com una feina afegida, sinó

com una estratègia i un enriquiment. Posteriorment, s'han de consensuar amb el

professorat unes actuacions concretes a dur a terme i que s'hauran de reflectir al PCC

i al PEC.

Cal tenir un pla d'acollida per a tot l'alumnat i establir i mantenir la relació amb les

famílies. És important el paper de les tutories en aquest i en altres aspectes.

L'educació intercultural dins el currículum: revisar els llibres de text, el crèdit de

síntesi i altres materials.

Propiciar l'educació en valors.

Programar activitats que propiciïn la interculturalitat.

Facilitar la formació adequada al professorat.

Tenir recursos per solucionar possibles conflictes (mediació).


i metodològica.

Anna Garcia Pons

79

7.2.1. L'educació intercultural dins el currículum

7.2.1.1. Llibres de text

En aquests moments és difícil trobar a les ofertes editorials, especialment dins el

curriculum de secundària, referents interculturals dins les àrees.

Els referents, siguin gràfics o en dibuixos, i el tractament del text que els acompanyen

no tenen en compte els referents culturals de l’alumnat nouvingut, o de les minories

ètniques que conviuen amb nosaltres des de fa segles, com és el cas de la comunitat

gitana.

Difícilment trobarem referents d’altres cultures i, sovint, si es troben és per reforçar

estereotips que ni són certs del tot, ni ajuden a construir uns valors positivitzats

d’aquestes cultures. Només cal veure qualsevol unitat didàctica de qualsevol àrea per

adonar-nos d'aquesta mancança. En posarem algun exemple.

Ciències naturals

Posem per exemple una unitat didàctica de l’àrea de ciències naturals del currículum

de primer d’ ESO, triada a l’atzar. Podria ser L’escorça terrestre , el desglossament de

la unitat didàctica seria:

La superfície de l’escorça

Continents

Oceans

Composició química de l’escorça

Minerals

Importància dels minerals

Minerals més freqüents

Metalls

Pedres precioses

Roques

Classificació de les roques

L’ús de les roques


i metodològica.

Anna Garcia Pons

80

En cap moment la unitat didàctica planteja fer una comparació de la utilitat de minerals

i roques en diferents llocs del planeta.

La possible posada en comú de la diversitat de minerals i roques, i les diferents utilitats

segons les cultures, podria ser un referent molt més obert, que proporcionaria un

enriquiment col·lectiu a l’alumnat de l’aula, i, a més, facilitaria que l'alumnat nouvingut

o de minories ètniques pogués demostrar als altres companys coneixements que la

majoria no saben.

Caldria, doncs, donar referents (gràfics o textuals) més oberts, tenint en compte que a

les aules hi ha una diversitat cultural i que aquesta pot aportar una font important de

riquesa al grup. Sovint es pensa que l’alumnat nouvingut no té massa cosa a aportar,

la qual cosa és una gran equivocació. Ens podem quedar sorpresos de la quantitat de

coneixements que poden aportar quan els referents són els seus o coneguts per ells.

Ciències socials Caldria, per exemple, fer una revisió a fons de temes com l'anomenada Conquesta

d'Amèrica. Són moltes les nacions que, en el passat, van habitar les Índies, només a la

zona de l'actual Califòrnia s'utilitzaven més de 100 llengües diferents. Per a la seva

manutenció aconseguien només el que necessitaven, per tant, en no tenir excedents

s'estalviaven rivalitats. La seva ètica es basava en la reciprocitat, solidaritat i

cooperació. Des de petits, per mitjà de l'aprenentatge, aprenien coneixements i

experiències que els eren transmesos, tècniques i art, i el que volien recordar del seu

passat. Les seves creences consistien en un conjunt de pautes per interpretar el seu

entorn físic i metafísic i per integrar-se a ell. No hi havia tribus molt extenses, però sí

gran quantitat de pobles interrelacionats i allotjaments temporals, tots presidits per un

responsable que era una figura més aviat paternal.

Durant la primera etapa del que Izard (1994) anomena L'agressió occidental es van

raptar per treballar a les Antilles gran quantitat d'aborígens de Terra Ferma. Al segle

XVI, al que ara és Nicaragua, hi havia una important activitat econòmica i es van

comprar gairebé 500.000 persones a Panamà, Perú o les Antilles, 500.000 més van

morir víctimes de la guerra, epidèmies i algunes van aconseguir fugir. En 60 anys, una

població vinculada a una cultura espectacular, si tenim en compte les seves restes

arqueològiques, pràcticament va desaparèixer: en 60 anys van passar de ser


i metodològica.

Anna Garcia Pons

81

1.000.000 de persones a ser-ne 10.000. No solament s'inclumplien les lleis de

Castella, sinó que, sovint, les mateixes autoritats hi estaven implicades.

Durant el període del tràfic d'esclaus "fueron sustraídos de África unos cien millones

de personas, de los que unos veinte, sobrevivientes a las batidas y a la travesía,

acabaron trabajando en las plantaciones en condiciones terribles. Bastará recordar

que, sólo llegar al destino, se les privaba no sólo de todos los elementos de su cultura,

sinó incluso de su nombre" (Izard, 1994:101).

Un altre tema, entre altres, que requeriria una revisió a fons seria el de La

reconquesta.

És evident que s'ha de fer una revisió a fons dels materials, llibres, etc... i demanar a

les editorials que, per una banda, vagin introduint referents més oberts i diversificats.

Per altra banda, cal esmenar mancances o tergiversacions històriques greus.

7.2.1.2. Crèdit de sintesi

En la mateixa línia que deiem anteriorment, també caldria revisar quins temes

escollim per als crèdits de síntesi i com els desenvolupem.

Sovint a primer d’ ESO, s'escull com a tema per al crèdit de sintesi El poble, ja que és

el referent social més proper a l’alumnat.

Però moltes vegades, quan es treballa el poble els referents continuen sent els de

sempre, com si els nostres pobles no haguessin canviat. Quan es treballa el barri no

es tenen en compte les diferents cultures que s'interrelacionen i moltes vegades

s’obvien, quan podria ser un bon moment també per treballar valors de solidaritat, de

cooperació, de respecte, de valors socials i de fer que el nostre alumnat fos conscient

de situacions, moltes vegades injustes, en relació als veïns estrangers o de la

comunitat gitana. Moltes vegades els docents deixem passar oportunitats com

aquestes per poder treballar la interculturalitat i valors dins del currículum.

Crèdits de síntesi en què es treballen energies, en molts pocs casos s’estudia la

distribució de l’energia a les diferents parts del "nostre" món, com si el que passa a la

societat occidental fos l’únic referent, i es perd l’oportunitat de fer pensar a l’alumnat i

que s'adoni de les diferents distribucions i de les injustícies que molta part de la


i metodològica.

Anna Garcia Pons

82

humanitat pateix. Pensem que en aquests temes s’hauria de fer un esforç per tenir uns

referents més oberts i crítics i no deixar passar l’oportunitat de fer una educació en

valors dins del currículum.

En tots els aprenentatges i molt especialment en el crèdit de síntesi, que hauria de ser

un treball cooperatiu, s'hi haurien d’incloure referents de tota la diversitat cultural que

tenim a les aules, és un bon moment per treballar la cooperació, el tractament

d’estereotips i poder treballar la interculturalitat, ja que, desafortunadament, en molts

dels àmbits on es mouen els nostres alumnes, els referents socials que tenen (amics,

televisió, societat en general) no els els proporcionen.

7.2.1.3. Educació en valors

Educació per a la ciutadania

L'educació en valors és molt important i considerem que va molt lligada al tema de la

interculturalitat. A l'IES Bernat el Ferrer, el curs 2003-2004, vam experimentar amb uns

materials, encara no publicats, i que ens va oferir la professora M. Bartolomé de la

Facultat de Pedagogia de la UB. El material era sobre l'educació per a la ciutadania.

La finalitat d'aquesta activitat era desenvolupar la reflexió crítica de l'alumnat en

relació a les desigualtats d'ordre social, polític, econòmic i cultural. La reflexió sobre la

situació de les persones immigrades que no són de la CE, així com les contradiccions

d'aquesta situació amb els drets humans.

A través d'un joc de rol, l'alumnat havia d'imaginar-se que vivia en un poble amb dotze

cases disponibles (estaven abandonades) per admetre un grups de persones. Trenta

famílies demaven a l'Ajuntament poder viure a les cases. Calia, doncs, elaborar uns

criteris vàlids de selecció de les persones que feien la solicitud de viure a les cases

ofertes. En petits grups, l'alumnat havia d'elaborar el criteris de selecció, tenint en

compte la Llei d'estrangeria i la Declaració Universal dels dres humans.

A continuació s'entregava a cada alumne/a una fitxa corresponent a una sol·licitud

individual, amb el perfil concret de la família que podia ser molt variada: persones

majoritàriament estrangeres, immigrants "amb papers" o sense, amb estudis


i metodològica.

Anna Garcia Pons

83

universitaris o no, sense fills o amb fills, amb feina o sense... L'alumne/a en concret

havia de defensar amb arguments la selecció d'aquella familía perquè se li concedís

una casa. Un exemple de fitxa de solicitud podria ser, per exemple: Ramiz, pakistaní,

39 anys, resident permanent, vidu amb un fill, regenta un restaurant.

Aquest joc de rol es pot fer des de diferents àrees (tutoria, llengua, c. socials...) i al

llarg de tota l'ESO. És una mostra d'un material que considerem d'interès i pensem

que com altres materials similars, marca una línia interessant a seguir.

Informe Amnistía International

Volíem fer, també, referència al llarg camí que ens queda per córrer. Cal una formació

adequada per al professorat, no només de reciclatge, sinó insertada ja en els plans

d'estudi universitaris. És en aquest sentit que volem esmentar que el febrer de 2003,

Amnistía Internacional (http://amnistiainternacional.org) feia public un informe,

Educación en derechos humanos: asignatura suspensa. L'informe tracta de la

investigació feta per Amnistía sobre la formació a les escoles de Magisteri i facultats

de Pedagogia i Ciències de l'Educació en matèria de drets humans. De l'esmentat

informe se'n dedueix:

Alumnat

Els estudiants de Magisteri i de Pedagogia desconeixen, majoritàriament, els principals

textos relacionats amb els drets humans . Manifesten que no hi ha assignatures que

tractin aquest tema i que no obtenen informació del professorat. No se senten

preparats per educar en drets humans, quan acabin els estudis.

Professorat Més de la meitat del professorat no coneix el contingut de les normes i guies que

afecten el tema dels drets humans. Una àmplia majoria manifesta que l'alumnat quan

acaba els estudis no està suficientement preparat per educar en drets humans.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

84

Plans d'estudi A les 40 universitats on s'ha realitzat la revisió dels plans d'estudi, es confirma que hi

ha algunes assignatures que, d'alguna manera, contenen qüestions específiques

relacionades amb els drets humans, però que l'educació en aquest camp no

s'imparteix com a assignatura.

7.2.1.4. Altres activitats

Un projecte relacionat amb la interculturalitat, pot ser l’organització al centre d’unes

Jornades Interculturals. Un dels centres on es realitzen aquestes jornades és l’IES

Bernat el Ferrer. Acostumen a durar tres dies i l’objecte principal és que l’alumnat

conegui i respecti les cultures que formen part de la societat en què vivim,

concretament les del centre. Aquestes jornades estan destinades a tot l'alumnat de

l'ESO, tant de primer cicle com de segon cicle.

S’intenta fer veure la pluriculturalitat com una font de riquesa per a tots. Un altre

objectiu, és treballar els valors i sensibilitzar l’alumnat de la importància del respecte

als drets humans, a partir de xerrades i mitjans audiovisuals.

Les jornades s’organitzen fent diversos blocs de tallers de diferents àmbits culturals,

on hi participen, el professorat del centre, persones natives de les diferents cultures,

persones especialitzades, i pares i mares que puguin col·laborar en el tallers.

La finalitat dels tallers és doble; per una banda, els tallers com a aprenentatge, i per

l'altra, que coneguin, com hem dit abans, les diferents cultures que conviuen al centre.

Les jornades estan organitzades per dies monogràfics, un de tallers d'arreu del món,

un d'expressió musical i expressió corporal, i un de sensibilització pel que fa als drets

humans i la solidaritat dels pobles:

Tallers d'arreu del món

Taller d'arpillera de sudamèrica

Taller de Henna


i metodològica.

Anna Garcia Pons

85

Cuina (de diferents cultures)

Màscares precolombines

Ceràmica

Pintura Naif a Haití

Numerologia

Ludoteca ètnica

Trenes africanes

Contes d'Àfrica

Taller de construcció de calendari lunar. Explicació de les festes religioses del

Magrib i elaboració d'un calendari.

Vestimenta i ornamentació

Reporters de les jornades

Dansa, música i expressió corporal

Danses del nord d'Àfrica

Danses afrollatines

Música i dansa subsahariana

Taller de percussió

Capoeira brasileira

Break-dance

Bastoners

Sevillanes

Jocs no competitius

Indiaca


Sensibilització

Històries d'Àfrica

Un viatge imaginari per Amèrica Llatina

Curtmetratge Laila "Els refugiats saharauis". Campanya de cooperació amb una

escola de nens i nenes saharauis.

Pel·lícula Oriente és Oriente. Debat sobre l'adaptació dels immigrants

L'explotació laboral dels infants

El comerç just al món


i metodològica.

Anna Garcia Pons

86

La dona en altres llocs

El voluntariat


Reportatges

Al llarg de les jornades es fan reportatges (fofogràfics i videogràfics) per tal de fer una

exposició que reculli el que s'ha fet. També es fa una revista.

7.2.1.5. Materials

Com ja hem comentat anteriorment (5.3.2), considerem important consultar la

mediateca del Centre de Recursos de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social, on hi

ha un fons important de documents (materials per a l'alumnat i materials per al

professorat) en diferents tipus de suport, i publicacions periòdiques especialitzades.

Tot per a consulta i préstec. L'adreça és: Passatge Centelles, 28, 08013 Barcelona,

tel. 934556355. Es pot consultar a http://www.xtec.es/serveis/pec/a8900066/ on es

troba la informació agrupada segons el que es desitgi.

Es pot consultar el catàleg de documents de tots els Centres de Recursos Pedagògics

de Catalunya. Per posar un exemple, el CRP de Gràcia (http://www.xtec.es/crp-gracia)

fa , també, una descripció de tot el material que presenta. Té força material relacionat

amb el coneixement de les cultures (llibres de lectura), interculturalitat...

A la web del CRP del Tarragonès (http://www.xtec.es/crp-

tarragones/pec/diversitat.htm), el tema de l'interculturalitat està dividit en diversos

apartats (cada apartat ens dóna la informació i la web corresponents):

Educar en la diferència a l'XTEC

Materials PEC al CRP

Recursos per l'acollida (edu365)

Contes interculturals

Racismo e interculturalidad

Centre de Recursos per la pau

Grup de recerca ed. intercultural


i metodològica.

Anna Garcia Pons

87

Guia per a nouvinguts a Tarragona

Àfrica negra i ensenyament

Fundació Jaume Bofill

Edualter

Aula intercultural

Minories ètniques

Entrecultures

PAU Education

SOS Racisme

Unesco Catalunya

Interculturalidad (MEC)

Pangea

Justícia i pau

Educa en la red

Educación sin fronteras

Una altra web interessant, pel que fa a lectures, és :

http://www.xtec.es/recursos/cultura/contes. De cada lectura es dóna la informació

següent: per una banda, la situació històrica, geogràfica, política, econòmica... del país

en el qual transcorre la història; per l’altra, vocabulari referent a paraules que

possiblement no es coneixen, i frases fetes.

Cal, també, tenir present la web de l'Atles de la Diversitat, de la qual hem parlat a

l'apartat 4.3.2.

Més lectures les trobarem a: Rosa Sensat. Col. jo vinc de... , i a La Galera. Col: jo sóc

de...

Hi ha, també un llibre que recull contes de diferents llocs del món. És una recopilació

feta per Guillermo López: El llibre dels Contes del Món. Històries i Llegendes Màgiques

que es Conten Cada Nit als Cinc Continents. Ed. Integral.

Educació sense fronteres ha publicat per mitjà de la Generalitat de Catalunya: Educar

la solidaritat. aprenent als països desenvolupats. És un llibre que a partir de textos,

pel·lícules i activitats es proposa apropar l'alumnat al coneixement dels països en vies

de desenvolupament.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

88

FInalment, com a exemple d'aplicació de la interculturalitat com a eix transerval dins

les àrees, volem esmentar dos treballs. Un d'ells és L'educació musical com a eina per

a l'educació intercultural (Saguer, 2002) i l'altre és El teatre com a instrument per a la

mútua integració. Materials per a la interculturalitat (Martorell, 2002).

7.3. Conflictes

7.3.1. Consideracions generals

El conflicte és un aspecte estretament relacionat amb qualsevol dinàmica social i, de

fet, la manera en què aquest conflicte es fa evident i s'intenta resoldre, forma part

també d'aquesta dinàmica social.

Si entenem el conflicte (del Campo, 1999) com una situació en què dues o més parts

es troben enfrontades per una discrepància d' interessos o objectius en el

desenvolupament de la seva acció social, sembla evident que la pròpia essència del

conflicte es troba arrelada al context social i cultural en el qual es produeix el conflicte.

Veiem, doncs, dos aspectes bàsics, el social i el cultural. Hi ha, també altres aspectes

que condicionen la interacció social, com l'edat, el gènere, la posició social... Aquests

aspectes fan que els conflictes es vegin des de perspectives diferents. Tots aquests

aspectes, però, estan influïts de manera determinant pel context cultural.

A l'hora d'abordar els conflictes s'han de tenir presents les relacions d'asimetria que

s'estableixen entre minories i majories, i, també, la posició d'inferioritat en què es

troben les minories. Donat que ens ocupem del conflicte que té lloc en una situació

intercultural, entenem que les minories seran els immigrats, però cal tenir present que

el grup majoritari no formarà un cos totalment homogeni, sinó que també serà divers,

això fa que la situació sigui encara més complexa. Malgrat tot, és evident que hi ha

com una legitimació del poder d'aquestes majories que es transmet des de diversos

àmbits i que fa que la realitat s'entengui d'una determinada manera, amb uns

prejudicis molt marcats.

En la línia abans esmentada, podem veure la imatge que dels països

subdesenvolupats, sovint, ens donen els mitjans de comunicació : la seva realitat és

analitzada des de l'òptica de la societat occidental i es remarquen les seves formes de


i metodològica.

Anna Garcia Pons

89

vida arcaica, el seu "primitivisme" en front de la nostra "modernitat", les importants

mancances de bens materials... És evident, però, que en general no es parla dels

seus valors i de les seves aportacions culturals, entre altres coses. Com tampoc es

parla de la responsabilitat que el Primer Món té amb el Tercer Món.

Un altre aspecte important és la legitimació de les condicions de desigualtat. Hi ha

molts aspectes discriminatoris a nivell legislatiu. No entrarem en detalls, però és

evident que la llei considera que hi ha ciutadans de primera i ciutatans de segona.

Aquesta manca de reconeixement fa que determinats grups de persones els neguin

qualsevol tipus de dret i se sentin legitimats en la seva actitud.

Sovint els estereotips creats i els prejudicis fan que es percebi la persona immigrada

com a font de conflictes. Les seves necessitats, la seva religió, els seus valors..., en

definitiva, la seva cultura, es veuen com un perill per a la societat d'acollida.

És evident que a l'hora d'intentar resoldre qualsevol conflicte és bàsic partir d'una base

igualitària per les dues parts. Hi ha d'haver un reconeixement de l'"altre" com a un

igual, superant prejudicis i, sobretot, entenent que qualsevol de les dues parts en

conflicte pot ser l'"altre".

7.3.2. La convivència als centres educatius

7.3.2.1. Política de centre

Una convivència positiva farà disminuir els conflictes i en facilitarà la resolució. Cal

que, a nivell institucional, l'alumnat se senti reconegut i valorat, i que tingui uns canals

de participació que l'impliquin en la institució. És important que disposi de la mateixa

informació que el professorat a l'hora d'analitzar problemes o qüestions que l' afectin i

que es responsabilitzi de la part que li pertoqui. Hem de tenir present que per

desenvolupar la responsabilitat de cada subjecte (Bartolomé, 2002), és necessari

formar en competències socials i assumir el fet que l'educació per a la ciutadania no és

només una formació centrada en els drets i deures que com a ciutadans tenim, sinó

que també és un exercici que ha de vincular-se a les formes organitzatives i a la

pràctica de l'acció institucional. Bartolomé afirma que és necessari acceptar que el

desenvolupament de la capacitat crítica es faci evident en la pròpia institució escolar


i metodològica.

Anna Garcia Pons

90

compartint part del poder que, en la majoria dels casos, sembla patrimoni exclusiu del

professorat.

Un altre aspecte a destacar és la necessitat que hi hagi entre el professorat un acord

sobre quins valors cal potenciar a l'aula. Entenem que és important que hi hagi un

criteri unificat. Pel que fa a l'acció educativa intercultural s'ha de tenir sempre present

que no afecta només l'alumnat d'origen estranger, sinó tot l'alumnat del centre.

7.3.2.2. L'aula

L'aula és un espai d'interacció social on sovint es creen situacions amb un alt

component emocional. Tots tenim la necessitat d'ésser reconeguts i el fet que, sovint,

en una aula no surtin mai elements de referència culturals o individuals que no

pertanyin a la cultura majoritària, pot influir en l'alumnat que no es veu mai reflectit en

els models que es potencien a l'aula. Això no contribueix en cap manera a fomentar el

reconeixement de l'alumnat implicat i pot ocasionar-li problemes d’identitat, i generar

possibles conflictes.

Del Campo (1999:7) afirma que "es fundamental valorar la riqueza que supone la

perspectiva intercultural, orientada a configurar un marco en el que, en mayor o menor

grado, existan referentes que permitan la identificación y valoración de las distintas

perspectivas culturales. Esto supone un mayor conocimiento de otras culturas, una

sensibilidad distinta vinculada a una percepción de la realidad más global y profunda y

unas competencias comunicativas que permitan superar incomprensiones y

situaciones implícitas de conflicto".

Un altre aspecte a tenir en compte és que la major part de prejudicis que bona part de

la societat té envers els immigrats, es manifesten igual a l'aula. El mateix passa amb

els estereotips, hi ha una tendència a considerar característiques individuals com a

característiques generals d'un grup cultural concret i així podem arribar a afirmar que

"aquests" alumnes són molt conflictius, "aquells" no fan mai els deures perquè les

seves famílies no se'n preocupen, "aquells altres"... Això i altres aspectes que he

esmentat abans, tot i que sovint funcionen a nivell inconscient, condicionen la

percepció de la realitat.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

91

Caldrà intentar crear un bon clima a l'aula, i aquí és on hem de tenir clara la

importància del professorat. Aquest, a la classe, haurà de donar cabuda a perspectives

diferents de la pròpia i de la dels alumnes majoritaris. És important crear un clima de

diàleg i respecte mutu, i implicar l'alumnat en la resolució dels conflictes i en la presa

de decisions relacionada amb aspectes que afectin la convivència a l'aula.

No hi ha dubte que la metologia i les estratègies utilitzades a l'hora d'impartir les

matèries, poden aconseguir una major implicació i participació de l'alumnat a la classe,

i això afavorirà la creació del bon clima abans esmentat. Tot plegat, és clar, sense

oblidar-nos de la responsabilitat que té l'alumnat en l'obtenció d'aquesta convivència

positiva a l'aula i, en general, al centre educatiu.

7.3.2.3. La mediació

La mediació és una opció que consisteix en un procés en el qual intervenen les parts

que estan en conflicte i una tercera persona, que és neutral. El mediador o mediadora

intentarà aconseguir que hi hagi un diàleg entre les persones en conflicte, amb

l'objectiu d'aconseguir la resolució del mateix.

Enfocs que caracteritzen el procés de mediació

Model Harvard. És el més habitual i conegut. Està orientat a la necessitat de

resoldre el conflicte.

Model transformador. No és tan tècnic, ni està tan estructurat, és més flexible.

Pretén generar un canvi personal de perspectiva; per exemple, que es pugui

considerar l'altre com a un igual.

Model narratiu. S'organitza la realitat en funció de perspectives. Si l'altra persona té

una perspectica diferent, fins que no siguin capaços d'apropar perspectives, no poden

arribar a acords. Es miren les coherències i incoherències dels dos discursos i

s'intenten superar les posicions inicials respectives.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

92

Possiblement el model narratiu és el més adequat per als conflictes interculturals, ja

que la necessitat d'apropar perspectives farà que s' hagi de vincular el conflicte al trets

culturals de cada part , i això pot facilitar arribar a acords positius.

És important que el mediador o mediadora conegui el context que emmarca el

conflicte. També és bàsic que hi hagi una implicació del professorat del centre en les

actuacions derivades de la mediació.

Principis bàsics

Les Instrucions per a l'organització i el funcionament dels centres docents públics

d'educació secundària de Catalunya per al curs 2004-2005 (2004) destaquen quatre

principis bàsics a tenir en compte en el procés de mediació:

La voluntarietat. Les persones implicades en el conflicte han d'escollir

voluntàriament la mediació, i tant elles com el mediador o mediadora poden donar per

acabat el procés, si així ho desitgen, encara que aquest no hagi finalitzat.

La imparcialitat de la persona mediadora.

La confidencialitat. Tot el procés ha de tenir caracter confidencial per totes bandes.

El caràcter personal. Les persones implicades no poden delegar en ningú l'assistència

a les reunions.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

93

8. Cursos realitzats

Al llarg d'aquest curs 2003-2004 he realitzat diversos cursos relacionats amb el tema

que ens ocupa:

Abordatge dels conflictes multiculturals a l'aula.

Fills i filles de famílies immigrades a les escoles catalanes.

Curs de formació per als assessors i les assessores en llengua, interculturalitat i

cohesió social. 8.1. Abordatge dels conflictes multiculturals a l'aula

8.1.1. Continguts

1. Reflexions al voltant del conflicte.

2. El conflicte en el context multicultural.

3. El clima d'aula i la seva importància en la prevenció i resolució del conflicte.

4. El clima institucional com a marc de convivència,

5. La prevenció del conflicte.

6. Les solucions als conflictes multiculturals.

8.1.2. Durada i organització

La durada del curs ha estat de 30 hores. S'ha realitzat a l'IES Escola del Treball de

Barcelona durant els dies 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9 i 10 de setembre de 2003.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

94

Ha estat organitzat per l'ICE (Institut de Ciències de l'Educació) i l'ha impartit Jaume

del Campo Sorribas, professor de la Facultat de Pedagogia de Barcelona.

8.1.3. Resultats i utilitat

El curs ha aportat elements de reflexió per tal de possibilitat una millor comprensió de

la realitat educativa multicultural, contemplant la importància que té, tant el clima d'aula

com l'institucional, a l'hora d'abordar els conflictes. Ha donat eines per a la prevenció i

resolució d'aquests conflictes.

8.2. Fills i filles de famílies immigrades a les escoles catalanes

8.2.1. Continguts

1. La immigració a Catalunya: integració i polítiques.

1.1. Inauguració.

1.2. La integració de la immigració a Catalunya (taula rodona).

1.3. Polítiques d'integració de la immigració a Catalunya (taula rodona)

2. Fills i filles de famílies immigrades i integració.

2.1. Immigrants i fills i filles d'immigrants: les mal anomenades segones

generacions.

2.2. La integració a l'escola dels fills i filles immigrants: bloqueix emocional i

acostament afectiu.

3. Magrebins a l'escola.

3.1. Introducció a les llengües de l'alumnat magrebí.

3.2. El col.lectiu magrebí (taula rodona).

4. Experiències educatives a Catalunya. Escolarització d'alumnat nouvingut.

4.1. Escolarització d'alumnat nouvingut a l'educació primària.

4.2. Escolarització d'alumnat nouvingut a l'educaicó secundària.

5. Experiències educatives a l'Estat espanyol.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

95

5.1. L'experiència madrilenya.

5.2. L'experiència andalusa.

5.3. Una experiència pilot d'ensenyament de la llengua berber a Andalusia.


La durada del curs ha estat de 20 hores. S'ha realitzat a l'Institut Europeu de la

Mediterrània (Barcelona) durant els dies 27, 28, 29, 30 i 31 d'octubre de 2003.

Ha estat dirigit per:

Maria Areny i Busquets, Departament d'Ensenyament de la Generalitat de

Catalunya. Barcelona.

Mohamed Chaib, Associació Sociocultural Ibn Batuta. Barcelona.

M. Àngels Roque, Institut Europeu de la Mediterrània. Barcelona.

La coordinació ha anat a càrrec de:

Marta Casas, Associació Sociocultural Ibn Batuta. Barcelona.

Enric Castella, Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya. Barcelona.

F. Xavier Medina, Institut Europeu de la Mediterrània. Barcelona.


El curs ha analitzat des d'un punt de vista pràctic i entenedor els reptes que presenta

l'escolarització de l'alumnat de nacionalitat estrangera i ha donat eines per facilitar la

resposta educativa adequada a aquest alumnat.

8.3. Curs de formació per als assessors i les assessores en llengua,

interculturalitat i cohesió social

8.3.1. Continguts

1. Del Departament d'Educació al centre.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

96

2. L'educació intercultural al centre educatiu.

3. El Pla d'acollida i la integració.

4. La immersió lingüística: estratègies de llengua en un marc de diversitat.

5. De la diversitat lingüística al projecte de centre. Incentivació de l'ús de la llengua al

centre. Valors de la diversitat lingüística.

6. L'ensenyament de segones llengües.

7. La programació i les adaptacions curriculars.

8. Les TIC i el treball de llengua i interculturalitat.

9. Els plans d'entorn. Estratègies per a la cohesió social.

10. Els objectius dels assessoraments en LICS.


La durada del curs ha estat de 70 hores. S'ha realitzat al Campus de la Vall d'Hebron

de Barcelona durant els dies 28, 29, 30 de juny, i 1, 2, 5, 6, 7, 8, i 9 de juliol de 2004.

El curs ha estat organitzat per:

Generalitat de Catalunya

Departament d'Educació

Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social

Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics


El curs s'ha adreçat als assessors i a les assessores en llengua, interculturalitat i

cohesió social que han d'oferir el seu suport als centres el curs 2004-2005. L'objectiu


i metodològica.

Anna Garcia Pons

97

del curs ha estat adquirir els coneixements i recursos bàsics per assessorar els

centres i el professorat en llengua, interculturalitat i cohesió social. Al llarg dels dies

que ha durant el curs, s'han donat informacions teòriques i pràctiques, criteris, eines

de treball, bibliografia..., i també s'han obert noves vies d'investigació a seguir.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

98

9. Conclusions

Considerem que una part important del pla d'acollida realitzat és que sigui un pla

d’acollida en xarxa. Aquesta xarxa que connecta l'Ajuntament, les entitats i

associacions del municipi, i els centres educatius pensem que és bàsica. Tot el que

faci referència a l'alumne/a nouvingut estarà coordinat per una comissió mixta.

Aquest/a arribarà a l'IES amb la informació pertinent, provinent del municipi, i en sortir

de l'institut hi continuarà connectat. La col·laboració entre Ajuntament i centres

educatius, que en el nostre municipi ja es dóna, es molt important.

Hem plantejat, també, la importància que l'alumnat nouvingut mantingui el contacte

amb el seu grup-classe; de manera que l'assitència a una aula d'acollida o a altres

suports similars no interfereixi en àrees a les quals el noi/a pot assistir (Educació

Física, Ciències Naturals...). Ha de tenir, també un pla de treball individual a partir del

qual se l'avaluarà. Entenem com a nouvingut/da l'alumnat de nacionalitat estrangera

que ha arribat en el present curs o en l'anterior, però, és evident, que passat aquest

temps no vol dir que no necessiti encara algun suport de llengua i/o d'altres àrees. Cal

tenir present que tot l'alumnat d'un centre educatiu és divers i que el centre hauria

de disposar d'estratègies per a tot el seu alumnat. S'ha de procurar, a més, que les

estratègies utilitzades siguin obertes i flexibles.

Pel que fa a l'aprenentatge de la llengua, s'ha de partir d'una llengua funcional. S'han

de crear situacions que creïn la necessitat de l'ús de la llengua. I no s'ha d'oblidar que

tots som professors de llengua i per tant, models lingüístics per a l'alumne/a.

Un altre aspecte bàsic és el de la interculturalitat. D'entrada, aquest és un aspecte

que afecta tota la comunitat educativa d'un centre i ha d'estar molt parlat i consensuat.

Quan parlem de la multiculturalitat de la nostra societat o del nostre centre, no hem

d'oblidar que els autòctons també hi estem inclosos i que interculturalitat vol dir

conèixer, respectar i compartir, i això, ens pot enriquir a tots. Hem d'intentar adaptar

els materials de què disposem; i el professorat, a les aules, ha de comptar amb tota la

varietat d'alumnes que hi pugui tenir. La interculturalitat hauria d'estar reflectida de

forma transversal a les diferents àrees del currículum, i en això les editorials hi tenen

molta feina a fer.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

99

En parlar de conflictes culturals, hem intentat deixar clara una idea, i és que, sovint,

els anomenats conflictes culturals no són problemes culturals sinó socioeconòmics.

També volem destacar la importància de la tutoria, tant pel que fa a l'alumne/a

nouvingut com a la relació amb la família.

Des del govern hi hauria d'haver una política clara sobre el tema de la immigració. Més

recursos, cursos per al professorat, i millor preparació per als/les estudiants que en

finalitzar els seus estudis universitaris seran mestres o professors/es que s'han

d'enfrontar a una nova realitat social.

Finalment volem manifestar que hauríem de crear una escola per a tots, amb

estratègies diverses i amb noves metodologies, on tothom hi fos reconegut i hi tingués

possibilitat d'èxit. Només així s'aconseguirà la inclusió desitjada.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

100

10. Bibliografia ANTÚNEZ, S.; GAIRÍN, J. (1997). La Gestió del Currículum. Universitat Oberta de

Catalunya.

ARACIL, Lluís V. i altres (1979). Educació i sociolingüística. Treballs de

sociolingüística catalana 2. Eliseu Climent, editor. València. pp 33-86.

ARNAL, J. (1997). Metodologies de la investigació educativa. Universitat Oberta de

Catalunya.

AUBARELL, Gemma (dir.) (2003). Gestionar la diversitat. Institut Europeu de la

Mediterrània. Barcelona.

BARTOLOMÉ, M. (coord.) (2002). Identidad y ciudadanía: un reto para la educación

intercultural. Ed. Narcea. Madrid.

BASTARDAS, Albert (1985). La bilingüització de la segona generació immigrant.

Realitat i factors a Vilafranca del Penedès. Ed. La Magrana. Barcelona.

BORRELL, Pere (2000). Migrar. Cruz Roja Española. Madrid.

BURGUESA, Tònia (2004). El treball per projectes, una metologia per potenciar

l'aprenentatge de la llengua a través de l'ús. Curs de formació per als assessors i les

assessores en llengua, interculturalitat i cohesió social. Materials de formació.

Departament d'Educació. Barcelona.

BUXÓ, Ma Jesús (1983). Antropología lingüística. Cuadernos de Antropología, núm. 3.

Anthropos, Editorial del hombre. Barcelona.

CONSORCI DE RECURSOS PER A LA INTEGRACIÓ DE LA DIVERSITAT (CRID)

(2004). Elements per a una actuació municipal de recepció i acollida d'immigrants. Col.

Materials. CRID. Diputació de Barcelona. Barcelona.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

101

COLECTIVO AMANI (1994). Educación intercultural, análisis y resolución de

conflictos. Madrid.

CONSELLERIA D’ENSENYAMENT (2003). Pla d’actuació per a l’alumnat de

nacionalitat estrangera. 2003-2006. Generalitat de Catalunya.

DEL CAMPO, J. (1999). Multiculturalidad y conflicto: percepción y actuación, dins

ESSOMBA, M. A. (coord.). Construir la escuela intercultural. Graó. Barcelona.

DELGADO, Manuel (1998). Diversitat i integració. Editorial Empúries. Barcelona.

DEL CAMPO, J. (2002). Conflicto y multiculturalidad, dins BARTOLOMÉ, M. (coord.).

Educación para la ciudadanía: un reto a la educación intercultural. Narcea. Madrid.

DEL RINCÓN, D. i altres (1995). Técnicas de investigación en ciencias sociales.

Dykinson. Madrid.

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA (2002). Connecta amb Catalunya. Guia

d'acollida. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria per a

la Immigració.

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA (2001). Pla Interdepartamental d’Immigració

2001-2004. Vol. 1 i 2. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència.

Secretaria per a la Immigració.

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA (2004). 338 llocs per aprendre català. Curs

2004-2005. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de

Política Lingüística.

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1995). Nivell Llindar, per a escolar de 8 a 14

anys. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1996). Atenció a la diversitat a l’E.S.O.: 50 idees

per a l’acció. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

102

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (2001). Pla d’acollida del centre docent.

Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004). Solidaritat amb el Tercer Món. Catàleg d'ofertes

d'accions de sensibilització per als ajuntaments. Àrea de la Presidència. Diputació de

Barcelona.

DOMINGO, Andreu i altres (Centre d’Estudis Demogràfics) (2001). Migracions

internacionals i població jove de nacionalitat estrangera a Catalunya. Generalitat de

Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria General de Joventut. Barcelona.

DÍEZ, F; TAPIA, G. (1999). Herramientas para trabajar en mediación. Piados.

Barcelona.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Pla Interdepartamental per a la Immigració i la

Ciutadania. Diputació de Barcelona.

EIBL-EIBESFELDT, Irenäus (1993). Biologia del comportamiento humano. Manual de

etología humana. Alianza Psicología. Alianza Editorial. Madrid. GAIRÍN, J. (1996). La organización escolar: contexto y texto de actuación. La Muralla.

Madrid.

GARRETA, Jordi (2004). L'educació intercultural a la Catalunya d'avui. Curs de

formació per als assessors i les assessores en llengua, interculturalitat i cohesió social.

Materials de formació. Departament d'Educació.

GRÀCIA, Lluïsa (2003). El xinès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la

del xinès. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Família. Barcelona.

GRÀCIA, L; CONTRERAS, J.M. (2003). El soniké i el mandinga. Estudi comparatiu

entre les gramàtiques del soniké i el mandinga i la del català. Generalitat de Catalunya.

Departament de Benestar i Família. Barcelona.

HALL, Edward T. (1989). El lenguaje silencioso. Alianza Editorial. Madrid.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

103

ISARD, Miquel (1994). Con maleta de cartón. Sobre conquistadores, indianos y

exiliados, dins Extranjeros en el paraíso. Virus. Barcelona. pp 99-114.

ISARD, Miquel (2003). Éxodos, destierros y migraciones, dins BERGALLI, R. Sistema

penal y problemas sociales. Tirant lo Blanc. València. pp 517-538.

JULIANO, M. Dolores (1992). Cultura popular. Cuadernos de Antropología, núm. 6.

Anthropos, Editorial del hombre. Barcelona.

JUNYENT, Carme (2004). Estratègies per incentivar l'ús de la llengua. Curs de

formació per als assessors i les assessores en llengua, interculturalitat i cohesió social.

Materials de formació. Departament d'Educació. Barcelona.

LAMUELA, Xavier (2003). El berber. Estudi com paratiu entre la gramàtica del català i

la del berber o amazig. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Família.

Barcelona.

Lecturas de antropología para educadores (1993). El ámbito de la antropología de la

educación y de la etnografía escolar. Editores: Honorio M. Belasco, F. Javier Garcia y

Ángel Díaz. Ed. Trotta S.A. Madrid.

MARTIN, Paul; BATESON, Patrick (1991). La medición del comportamiento. Alianza

Universidad. Alianza Editorial. Madrid.

MARTORELL, Pep (2002). El teatre com a instrument per a la mútua integració.

Materials per a la interculturalitat. Llicència d'Estudi Retribuïda. Departament

d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya.

MORENO, J,C; SERRAT, E; SERRA, J.M; FARRÉS, J. (2003) . Llengua i immigració.

Diversitat lingüística i aprenentatge de llengües. Generalitat de Catalunya.

Departament de Benestar i Família. Barcelona.

OROZCO, M; ROCA, F. (2003). El fula i el wòlof. Estudi comparatiu entre les

gramàtiques del fula i el wòlof i la del català. Generalitat de Catalunya. Departament de

Benestar i Família. Barcelona.


i metodològica.

Anna Garcia Pons

104

RANCÉ, Lluïsa (2001). L’alumnat d’incorporació tardana: reflexions entorn de

l’ensenyament-aprenentatge de la llengua, dins Articles de Didàctica de la Llengua i de

la Literatura, núm. 23. Graó. Barcelona. pp 51-62.

RUE, J. (1994). Assessorament i suport als equips docents. ICE de la UAB. Barcelona.

SÀCHEZ, Raquel (2003). L'àrab. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la

de l'àrab. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Família. Barcelona.

SAGUER, Neus (2002). L 'educació musical com a eina per a l'educació intercultural.

Llicència d'Estudi Retribuïda. Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya.

SERRANO, Sebastià (1996). Cap a una lògica de la seducció. E.U.B. Barcelona.

SERRANO, Sebastià (2004). El regal de la comunicació. Ara Llibres, S.L. Barcelona.

SIGUAN, Miquel (1995). L’Europa de les llengües. Edicions 62. Barcelona.

STAINBACK, S. i W. (2001). Aulas inclusivas. Un nuevo modelo de enfocar y vivir el

currículum. Narcea. Madrid.

TARDÀ, Joan (2003). Ciutat d'acoliida, Cornellà de Llobregat. Llicència d'Estudi

Retribuïda. Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya.

TRIANES, M. V. (2000). La violencia en contextos escolares. Ed. Aljibe. Màlaga.

WANG, Margaret C. (1998). Atención a la diversidad del alumnado. Madrid Narcea.

Pàgines web:

AJUNTAMENT DE BARCELONA (2002-1). Pla Municipal d'Immigració. Ajuntament de

Barcelona. Barcelona. http://www.bcn.es/diversa/plamunicipal/index.htm

AJUNTAMENT DE BARCELONA (2002-2). SAIER: Servei d'atenció a Immigrants

Estrangers i Refugiats. Ajuntament de Barcelona. Barcelona.

http://www.bcn.es/diversa/saiercat.htm


i metodològica.

Anna Garcia Pons

105

AJUNTAMENT DE BARCELONA (2002-3). Guia Informativa d'accés a la Sanitat

Pública. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. http://www.bcn.es/diversa/sanitat/cat/

AMNISTIA INTERNACIONAL (2003). Educación en derechos humanos: asignatura

suspensa. http://amnistiainternacional.org CITE (Centre d'informació per a treballadors estrangers). http://www.conc.es/cite/

CREU ROJA. http://wwwcreuroja.org. DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ. Programació de llengua catalana per a alumnat

nouvingut. Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació.

http://www.xtec.es/acollida/professorat/prog_lcatalana.pdf

Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de ...Igualment, la incorporació cada cop més...

Documents

Transcript of Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de ...Igualment, la incorporació cada cop més...