Pla d’Acció per l’Energia Sostenible...

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible

[PAES]

MUNICIPI

El Vendrell (Baix Penedès) DATA

Maig de 2016 EXPEDIENT

800433-2014-163-1200-001385 PROJECTE

Coordinació i direcció: Diputació de Tarragona, coordinadora territorial del Pacte

Servei: Medi Ambient, Salut Pública, Enginyeria i Territori del SAM

Redacció: Lavola

Diputació de Tarragona

Servei d’Assistència Municipal Medi Ambient, Salut Pública, Enginyeria i Territori (MSET)

Responsable: Josep M. Prunera | cap de Medi Ambient, Salut Pública i Territori | MST tècnic de seguiment: Montserrat Balcells Cabré| tècnica de medi ambient | MST

tècnic de suport: Jordi Fabregat Sanjuan | Cap de Secció | Enginyeria Municipal del SAM

Ajuntament

Camil·la Barnadas Pérez, Regidora de Règim Intern , Secretaria, Aigua i Enllumenat i Eficiència Energètica, coordinadora municipal del Pacte

Mari Luz Cordero, tècnica municipal d’enllumenat urbà i eficiència energètica

Redacció: Lavola

Equip redactor: Núria Pous, coordinadora

Isabel Román, tècnica Jordi Saiz, tècnic

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del Vendrell

01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 1

SIGLES

ACA Agència Catalana de l’Aigua

ACS aigua calenta sanitària

AEE adquisició d'energia ecològica

CL combustibles líquids (gasoil C, benzina, dièsel i biodièsel)

CO2 diòxid de carboni

COP Conferència de les Parts

DESGEL Programa de Diagnosi Energètica i Simulador de Gasos d'Efecte Hivernacle

DGTREN Direcció General de Transports i Energia de la Comissió Europea

EECCEL l’Estratègia espanyola de canvi climàtic i energia neta

ETS European trading scheme

(Règim de comerç de drets d'emissió de GEH de la Unió Europea) FORM fracció orgànica dels residus municipals

GEH gasos amb efecte d'hivernacle

GLP gasos liquats de petroli (propà i butà)

Hab. habitants

IDESCAT Institut d'Estadística de Catalunya

IPCC Intergovernmental Panel on Climate Change

(Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) IRE inventari de referència d'emissions

Kg quilograms

MST Medi Ambient, Salut Pública i Territori del SAM

MWh megawatts hora

OCCC Oficina catalana de canvi climàtic

OMM Organització Meteorològica Mundial

PAM programes d'actuació municipal

PC Potència contractada

PIL Potència instal·lada de les làmpades

PNUMA Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient

PTI Potència total instal·lada


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 2

RM residus municipals

SAM Servei d'Assistència Municipal

t tona

VAE visites d'avaluació energètiques


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 3

ÍNDEX DE DOCUMENTS

DOC. 1. Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) complet DOC. 2. Document de síntesi del PAES (en català i en anglès) DOC. 3. SEAP template [en format digital] DOC. 4 EXCELS generats [en format digital]

4.1. Sol·licitud de dades de l’Ajuntament degudament emplenat 4.2. Sol·licitud de dades de l’Ajuntament desagregades, degudament

emplenat 4.3. IRE de l’Ajuntament 4.4. Llistat d’accions del PAES

DOC. 5 Pla de comunicació i participació del PAES DOC. 6 Aproximació a la identificació de la vulnerabilitat i risc del municipi davant el canvi climàtic


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 4

01 | pla d’acció per l’energia sostenible (PAES)

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ. EL CANVI CLIMÀTIC I EL PACTE D’ALCALDES ........................... 7

1.1. Antecedents: el canvi climàtic, un repte glocal ...............................................................7

1.2. El Pacte d'alcaldes i alcaldesses: l’acció del món local en la mitigació i adaptació al canvi climàtic ...................................................................................................................8

1.3. La Diputació de Tarragona, entitat coordinadora territorial del Pacte ............................9

1.4. El municipi s’adhereix al Pacte d'alcaldes i alcaldesses ............................................. 12

2. ESTRUCTURA I CONCEPTES METODOLÒGICS ................................................... 13

2.1. Estructura del PAES .................................................................................................... 13

2.2. Metodologia i dades de partida .................................................................................... 13

3. CARACTERÍSTIQUES DEL VENDRELL .................................................................. 15

4. INVENTARI DE REFERÈNCIA D'EMISSIONS (IRE)................................................. 18

4.1. IRE per a l’àmbit PAES ................................................................................................ 19

4.1.1. Consum energètic de l’àmbit PAES ............................................................ 19

1) Consum energètic per fonts energètiques ................................................... 19

2) Consum energètic per sectors ..................................................................... 21

3) Consum energètic per sectors i fonts energètiques ..................................... 22

4.1.2. Emissions de GEH de l’àmbit PAES ........................................................... 24

1) Emissions de GEH per fonts energètiques .................................................. 24

2) Emissions de GEH per sectors .................................................................... 25

3) Emissions de GEH per sectors i fonts energètiques .................................... 26

4) Emissions de GEH derivades del tractament de residus municipals (RM) ... 29

4.2. IRE – àmbit Ajuntament ............................................................................................... 31

4.2.1. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per fonts energètiques ............................................................................................... 31

4.2.2. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per serveis municipals ................................................................................................... 34

1) Consum i emissions de GEH específic dels equipaments i instal·lacions municipals .................................................................................................... 36

2) Enllumenat públic i semàfors ....................................................................... 38

3) Flota de vehicles .......................................................................................... 41

5. PRODUCCIÓ D’ENERGIA LOCAL ........................................................................... 43

5.1. Producció d'energia local renovable ............................................................................ 43

5.2. Potencial d'implantació d’energies renovables ............................................................ 44

5.3. Cogeneració ................................................................................................................. 44

6. DIAGNOSI ................................................................................................................. 45

6.1. Resum de l’inventari de referència d’emissions –IRE-: consums d’energia i emissions generades .................................................................................................................... 45

6.2. Punts forts i punts febles del municipi ......................................................................... 49

6.3. Objectius estratègics.................................................................................................... 51


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 5

7. PLA D’ACCIÓ ............................................................................................................ 52

7.1. Contingut de les fitxes d’accions ................................................................................. 52

7.2. Resum executiu del pla d'acció ................................................................................... 53

7.3. Taula tècnica del pla d'acció ........................................................................................ 55

8. PLA DE SEGUIMENT ................................................................................................ 59

9. PLA DE FINANÇAMENT ........................................................................................... 60

10. ANNEXES ................................................................................................................. 66

Annex 1. Fitxes de les accions del PAES Annex 2. Informe de les visites d’avaluació energètica (VAE)

INDEX DE TAULES

Taula 1. Documents que conformen el PAES d’acord amb la metodologia de Diputació de Tarragona. ............................................................................................................................13

Taula 2. Documentació de partida per l'elaboració del PAES ..........................................................14

Taula 3. Característiques bàsiques del municipi. Població i dades territorials. 2005 i 2010. ...........17

Taula 4. Àmbit PAES. Evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh). Anys 2005-2010. ....................................................................................................................................20

Taula 5. Àmbit PAES. Evolució del consum energètic per sectors (MWh). 2005-2010. ..................21

Taula 6. Àmbit PAES. Consum energètic per sector i fonts energètiques (MWh). 2005 i 2010. ......23

Taula 7. Àmbit PAES. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tCO2eq). 2005-2010. ....................................................................................................................................25

Taula 8. Àmbit PAES. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tCO2eq). 2005-2010. ..........26

Taula 9. Àmbit PAES. Emissions de GEH per sectors i fonts energètiques (tCO2eq) .......................28

Taula 10. Generació de residus (t) i percentatge de recollida selectiva. ..........................................29

Taula 11. Emissions de GEH (tCO2eq) derivades del tractament de les diverses fraccions dels residus municipals (RM). .....................................................................................................30

Taula 12. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per fonts energètiques. 2005 i 2014. ....................................................................................................................................32

Taula 14. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per servei municipal. 2005 i 2014. ....................................................................................................................................34

Taula 15. Àmbit Ajuntament. Consum d'energia i emissions de GEH per tipologia d'equipaments municipals. 2005 i 2014. ......................................................................................................37

Taula 16. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH de l'enllumenat públic i semàfors. 2005 i 2014. ........................................................................................................39

Taula 17. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH de la flota municipal de vehicles. 2005 i 2014. ..........................................................................................................41

Taula 18. Producció d'energia local a partir de fonts renovables. ....................................................43

Taula 19. Diagnosi. Consum d'energia final (MWh) a l’àmbit PAES. Any 2005 ...............................45

Taula 20. Diagnosi. Consum d'energia final (MWh) a l’àmbit PAES. Any 2010 ...............................46

Taula 21. Diagnosi. Emissions de tCO2eq. Àmbit PAES. Any 2005 ..................................................47

Taula 22. Diagnosi. Emissions de tCO2eq. Àmbit PAES. Any 2010 ..................................................48

Taula 23. Resum del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible per àrees d’intervenció. ........................54

Taula 24. Taula tècnica del pla d'acció, segons àrees d’intervenció. ...............................................56

Taula 25. Calendari del pla d'acció: Horitzó 2020 i horitzó 2025. .....................................................60

Taula 26. Possibles vies de finançament del pla d'acció. .................................................................61


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 6

INDEX DE GRÀFICS

Gràfic 1. Àmbit PAES. Distribució i evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh).

2005-2010. ...........................................................................................................................20

Gràfic 2. Àmbit PAES. Distribució i evolució del consum energètic per sectors (MWh). 2005-2010.21

Gràfic 3. Àmbit PAES. Consum energètic per sector i fonts energètiques (MWh). 2005 i 2010. .....23

Gràfic 4. Àmbit PAES. Distribució i evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tCO2eq). 2005-2010. ............................................................................................................25

Gràfic 5. Àmbit PAES. Distribució i evolució de les emissions de GEH per sectors (tCO2eq) ...........26

Gràfic 6. Àmbit PAES. Emissions de GEH per sector i font energètica (tCO2eq), 2005 i 2010 .........28

Gràfic 7. Àmbit PAES. Evolució de les emissions de GEH derivades del tractament de les diverses fraccions dels residus municipals (RM) ...............................................................................30

Gràfic 8. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh). 2005 i 2014..............................................................................................................33

Gràfic 10. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució del consum energètic segons tipus de servei municipal (MWh). 2005-2014. ..............................................................................................35

Gràfic 11. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució de GEH segons tipus de servei municipal (tCO2eq). 2005-2014. ............................................................................................................35

Gràfic 12. Àmbit Ajuntament. Distribució del consum energètic (2005) i evolució de les emissions de GEH per tipologia d’equipament. ....................................................................................37

Gràfic 13. Àmbit Ajuntament. Distribució del consum energètic (2005) i evolució de les emissions de GEH de l’ enllumenat públic i dels semàfors. 2005 i 2014. ............................................39

Gràfic 14. Àmbit Ajuntament. Distribució del consum energètic per tipologia de flota municipal i font d’energia. 2005. ...................................................................................................................41

Gràfic 15. Distribució de les accions segons l'àrea d'intervenció .....................................................55

INDEX DE FIGURES

Figura 1. Situació del municipi. .........................................................................................................16

Figura 2. Abast de l’àmbit PAES i emissions de CO2eq que inclou. ..................................................18

Figura 3. Model de fitxa del pla d’acció per l’energia sostenible (PAES)..........................................52


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 7

1. INTRODUCCIÓ. EL CANVI CLIMÀTIC I EL PACTE D’ALCALDES

1.1. Antecedents: el canvi climàtic, un repte glocal El primer fòrum internacional que va abordar la incidència de les activitats humanes sobre el clima va ser la I Conferència Mundial del Medi Ambient celebrada el 1972 a Estocolm. L’any 1988, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) creen el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el canvi climàtic, conegut amb les seves sigles angleses IPCC, amb l’objectiu d’avaluar la informació relativa al canvi climàtic, les possibles repercussions i les possibilitats d’adaptació. La Cimera de Rio de Janeiro de 1992 (Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament) dóna un impuls definitiu a la necessitat d'abordar aquest problema global. Es presenta el Protocol de Kyoto (1997), amb l'objectiu d'establir un protocol vinculant de reducció de gasos d'efecte hivernacle (en endavant, GEH). El compromís era reduir el 5% dels GEH emesos l'any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar el 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins l’any 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar un compromís de reducció de més del 55% de les emissions de GEH del 1990. El IV Informe publicat per l'IPCC, titulat Canvi climàtic 2007 confirma que l’emissió a l’atmosfera de GEH generats per l’activitat humana impliquen directament un escalfament del sistema climàtic global. Els diferents escenaris de futur preveuen un augment de la temperatura entre un 1,8 ºC i 4 ºC a finals del segle XXI si es continua en la tendència actual. Les conseqüències d’aquest augment es reflectiran tant en els sistemes físics i biològics com als sistemes socioeconòmics. En aquest context de mitigació i adaptació al canvi climàtic, el Consell Europeu de març de 2007 adopta el compromís de transformar Europa en una economia eficient energèticament i baixa en carboni. Concretament, la Comissió Europea adopta l’estratègia del «20/20/20» o triple 20, amb la qual es compromet a:

• reduir en un 20% les emissions de diòxid de carboni (CO2) abans de l’any 2020 respecte les emissions de 1990;

• incrementar en un 20% l’eficiència energètica i

• augmentar en un 20% la implantació i la utilització de les energies renovables. L’any 2007 es presenta a l’Estat espanyol l’Estratègia espanyola de canvi climàtic i energia neta (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, aprovada pel Consell de Ministres i pel Consell Nacional del Clima, orientada a la reducció d’emissions de CO2 dels sectors difusos. Aquest és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d'actuar per tal d'adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els seus efectes adversos i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. Simultàniament, la comunitat internacional i la Unió Europea treballen per tal de fixar compromisos de reducció de les emissions de GEH pel període 2013-2020. A la Conferència de les Parts del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre Canvi


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 8

Climàtic (COP 13, Bali), celebrada l’any 2007, s’estableix el full de ruta de Bali, on els signataris del conveni, inclosos els EUA, es comprometen a establir compromisos de reducció pel període 2013-2020. En l’àmbit català, fins a finals de març 2011 Catalunya tenia, d'una banda el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 i, de l'altra, el Pla marc de mitigació del canvi climàtic 2008-2012. Ambdós plans van ser revisats, ja que: 1) hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic; 2) la planificació europea en matèria d'energia i canvi climàtic té com a horitzó l'any 2020; i 3) el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir elaborar un únic pla: el Pla de l'energia i del canvi climàtic de Catalunya 2012-2020, el qual es va aprovar per acord de govern de 09 d’octubre de 2012. Els principals eixos estratègics d’aquest pla són:

• Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial).

• Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

• La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

• La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

• La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

• Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

• Acceleració de l’impuls a la R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

• L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

Així doncs, es constata el canvi climàtic i es fa evident la necessitat dels governs de diferents escales de treballar per la seva mitigació i per adaptar-s’hi, tot sumant des d’una escala tant global com local, des d’una perspectiva glocal. 1.2. El Pacte d'alcaldes i alcaldesses:

l’acció del món local en la mitigació i adaptació al canvi climàtic Amb l’objectiu de contribuir a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, l'any 2008, la Direcció General de Transports i Energia de la Comissió Europea (DGTREN) endega el Pacte d’alcaldes i alcaldesses (Covenant of Mayors, 2008), que és la primera iniciativa de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per treballar en la lluita contra el canvi climàtic. El Pacte consisteix en el compromís voluntari de les ciutats i pobles que s’hi adhereixin de col·laborar en el compliment de la política energètica europea de reduir les emissions de CO2 en, com a mínim, un 20% l’any 2020. De fet, els signataris assumeixen el compromís de fins i tot anar més enllà dels objectius de la Unió Europea, i reduir les


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 9

emissions de CO2 en el seu territori en més del 20% per l’any 2020, tot impulsant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia renovables. Concretament, les ciutats i pobles que s'adhereixen al Pacte assumeixen els següents compromisos específics:

1) Elaborar un inventari de referència d'emissions (en endavant, IRE), que és el càlcul de la quantitat de GEH emesos com a resultat del consum d’energia final del territori signatari del Pacte durant l’any de referència (2005).

2) Redactar un Pla d'acció per a l'Energia sostenible (PAES) del municipi, que és l’instrument clau del Pacte; aprovar-lo per l’ajuntament del municipi i lliurar-lo en el termini d'un any des de la data d'adhesió. Aquest pla definirà les polítiques i mesures que el municipi proposa executar per assolir els objectius.

3) Elaborar un informe d'implantació biennal i un informe d'acció cada quatre anys, mitjançant els quals es doni compte del grau d’execució del programa i dels resultats assolits.

4) Adaptar les estructures del municipi, incloent-hi l'assignació de recursos suficients pel desenvolupament de les accions necessàries.

5) Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia), amb l'objectiu d’organitzar activitats de sensibilització i difusió dedicades a l’energia i al Pacte.

6) Difondre el missatge del Pacte per promoure l'adhesió d'altres municipis i la seva participació en els esdeveniments més importants.

7) Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

• La disponibilitat d’un programa per establir la política energètica local a seguir fins al 2020 (el PAES). Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

• Suport tècnic i econòmic de les entitats coordinadores territorials i la Unió Europea per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

• Visibilitat pública, amb la celebració d’actes i esdeveniments de sensibilització i difusió en matèria d’energia i del Pacte d’alcaldes i d’intercanvi d’experiències entre autoritats locals d’arreu d’Europa.

1.3. La Diputació de Tarragona, entitat coordinadora territorial del Pacte El dia 27 de setembre de 2013, el Ple de la Diputació de Tarragona va adherir-se al Pacte d'alcaldes i alcaldesses com a entitat coordinadora territorial. Amb aquesta adhesió s’assumeix el compromís general de promoure el Pacte d’alcaldes a la demarcació i donar suport tècnic i financer als municipis signataris del Pacte, amb l’objectiu de contribuir en l’eficiència energètica i a mitigar el canvi climàtic d’una manera planificada i efectiva des del món local. Els compromisos específics assumits com a entitat coordinadora territorial del Pacte es resumeixen en els següents:


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 10

1) promoure l’adhesió al Pacte dels alcaldes i alcaldesses entre els municipis de la seva demarcació, i oferir-los suport i coordinació en tot allò que necessitin;

2) donar suport als municipis per a l’elaboració, seguiment i execució dels PAES:

• Oferir eines per a la redacció dels PAES i definir l’abast i la metodologia per al seu seguiment i avaluació, monitoratge i verificació;

• donar suport directe per a la preparació i execució dels PAES (via finançament o via personal assignat a l’assistència tècnica);

• donar suport tècnic per a l’organització d’esdeveniments públics i actuacions de sensibilització de la ciutadania en matèria energètica (com el dia de l’Energia i altres);

3) oferir suport econòmic i cercar finançament per fer possible l’execució de cada PAES; 4) mantenir contacte periòdic amb la Comissió Europea (Direcció General d’Energia) i la

COMO: informar regularment dels resultats obtinguts a la demarcació de Tarragona i participar en les discussions relatives a la implementació estratègica del Pacte.

5) cooperar amb tots els altres Coordinadors del Pacte que participen en les polítiques del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, en el territori de la seva competència.

En aquest context, la Diputació de Tarragona té com a objectiu últim impulsar la reducció de les emissions de CO2 en el seu territori com a mínim el 20% per a l’any 2020 respecte les emissions de l’any 2005. Alhora, i donat l’any que s’inicia la redacció dels PAES dels diferents municipis adherits amb el programa de la Diputació (2015), es defineix l’horitzó de l’any 2025 per tal que els esmentats plans tinguin una major vigència i facilitar així la reducció de més del 20% de les emissions.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 11

Cal esmentar que la Diputació de Tarragona fa temps que dóna suport als municipis per avançar cap a la sostenibilitat i per contribuir a mitigar el canvi climàtic. Així, són diversos els serveis i programes que s’han anat impulsant en aquest àmbit, i concretament en matèria energètica, entre els municipis de la demarcació. Pel que fa als que tenen relació més directa amb els PAES cal esmentar: • L’elaboració de les agendes 21 locals (A21), que es va desplegar especialment entre

els anys 2000 i 2010, amb l'objectiu de fer una diagnosi socioeconòmica i ambiental dels municipis i definir el seu Pla d'acció local cap a la sostenibilitat (PALS). En aquest sentit, 43 municipis de la demarcació van elaborar les seves A21 i són múltiples les mesures que els municipis han anat aplicant als seus àmbits territorials. Per tant, és molt probable que diverses accions ja plantejades al Pla d'acció de l'Agenda 21 siguin assimilables al PAES (i caldrà comprovar el grau d'implantació de les accions de l’Agenda 21 en matèria d'energia i canvi climàtic).

• En segon lloc, es presten múltiples serveis de suport als municipis en matèria

energètica, sigui per a la legalització d’instal·lacions com per a la redacció de projectes nous. És important subratllar que des de la liberalització del mercat elèctric, es presta suport als ajuntaments per a la contractació del subministrament elèctric i l’elaboració d’auditories de consums elèctrics. Serà imprescindible considerar les accions realitzades també en aquest sentit de cara a la redacció del PAES.

• Una altra línia a remarcar és el foment d’actuacions per a la implantació de mesures

d’eficiència energètica i d’energies renovables a les dependències municipals mitjançant convocatòries de subvencions, siguin específiques (com la gestió sostenible del recurs energia) o via el Pla d’Acció Municipal (PAM) i el Pla Especial d’Inversions Sostenibles (PEIS).

• Des de tota la Diputació els eixos de treball també consideren en tot moment la suma

i crear xarxa, amb l’objectiu de generar sinergies i aconseguir efectes multiplicatius i molt més amplis en el territori. Concretament, des de Medi Ambient, Salut Pública i Territori del SAM (en endavant MST), i en matèria específica del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, es fa xarxa especialment amb les altres tres diputacions catalanes, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i també amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, havent constituït el grup de treball del Club del Pacte d'alcaldes a Catalunya.

En aquest context de cooperació i suma, i amb el vistiplau corresponent, la Diputació de Tarragona assumeix com a pròpies metodologies i modelatge emprat per les altres diputacions catalanes per impulsar el Pacte d'alcaldes als seus territoris, tot adaptant-les a la seva realitat territorial. Finalment, cal esmentar també la voluntat de suma de la Diputació de Tarragona en la iniciativa "Adaptació dels alcaldes" (Mayors Adapt), que està impulsant la Unió Europea (UE), la qual vol impulsar l'adaptació del a UE al canvi climàtic i millorar la preparació dels ens locals per respondre als efectes del canvi climàtic. Es considera que l'impuls al Pacte d'alcaldes és el context idoni per promoure també la necessitat de l’adaptació, motiu pel qual els PAES d'aquesta demarcació estan vinculats a aquesta iniciativa i volen donar unes orientacions bàsiques als municipis en aquesta línia.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 12

1.4. El municipi s’adhereix al Pacte d'alcaldes i alcaldesses El 30 de setembre del 2014, el Ple de l'Ajuntament del Vendrell, coneixedor de la seva responsabilitat en l’emissió de GEH, derivada de la utilització d’energia i del consum de productes i serveis, accepta la responsabilitat dels governs locals de combatre l’escalfament global i s’adhereix al Pacte d'alcaldes i alcaldesses. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l'execució d'aquest PAES, l'Ajuntament ha designat la Regidora d'Enllumenat Urbà i Eficiència Energètica. (Aquesta ha delegat a la tècnica municipal d’enllumenat urbà i eficiència energètica, la Sra. Mari Luz Cordero, com a encarregada del Pacte en l'actualitat).


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 13

2. ESTRUCTURA I CONCEPTES METODOLÒGICS

2.1. Estructura del PAES Seguint la metodologia establerta per la Diputació de Tarragona, el PAES del Vendrell està conformat pels documents que es mostren a la taula següent: Taula 1. Documents que conformen el PAES d’acord amb la metodologia de Diputació de Tarragona.

Documents PAES Inclou

01 Pla d'acció per l’Energia Sostenible complet

IRE Pla de seguiment Pla de finançament Llistat accions individuals (annex I) Visites avaluació energètica (annex II)

02 Documents de síntesi Documents síntesi del PAES en català i anglès

03 SEAP Template Plantilles de la Covenant of Mayors Office

04 Pla de comunicació i participació Pla i materials de comunicació i participació (intern i extern)

05 Fulls de càlcul Diversos fulls de càlcul emprats per elaboració del PAES

06 Adaptació al canvi climàtic Aproximació a la vulnerabilitat i risc davant el canvi climàtic Taula resum de les fitxes del pla d’acció amb incidència en l’adaptació

Font: elaboració pròpia. 2.2. Metodologia i dades de partida La metodologia emprada per a l'elaboració dels documents que conformen el PAES ha estat l'establerta per la Diputació de Tarragona en el document Metodologia per a la redacció de PAES de la demarcació de Tarragona. Aquesta ha estat definida mitjançant els serveis de Medi Ambient, Salut Pública i Territori i d’Enginyeria Municipal del Servei d'Assistència Municipal (en endavant, SAM). L’esmentada guia metodològica s’ha elaborat a partir de la metodologies redactades anteriorment per la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona, tot adaptant-les a les necessitats de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, i s’hi han incorporat les darreres directrius establertes des de la Comissió Europea.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 14

Les dades de partida relatives al consum energètic i les emissions de GEH (així com els factors d'emissió corresponents) han estat facilitades pel SAM de la Diputació de Tarragona. S'han realitzat dues d’entrevistes personals1 i una visita d'avaluació energètica (VAE)2 als següents equipaments i instal·lacions municipals:

1. Mercat Municipal 2. Escola Àngel Guimerà 3. Ajuntament 4. Dependències de la Policia Municipal 5. Casal d’Avis

A més, s'han consultat els següents documents, amb l'objectiu d'identificar mesures planificades anteriorment en matèria d'energia i canvi climàtic i el seu grau d'implantació actual: Taula 2. Documentació de partida per l'elaboració del PAES

Tipus de document Nom Any

Font: Ajuntament

Auditoria energètica Auditoria energètica de l’enllumenat públic del municipi del Vendrell 2013

Pla Pla de mobilitat urbana del Vendrell 2014

Pacte Pacte per la mobilitat del municipi del Vendrell 2014

Informe Informe de sostenibilitat ambiental refós per al Pla de mobilitat urbana del Vendrell (Baix Penedès) 2015

Font: elaboració pròpia.

1 El document de comunicació i participació recull la relació d'entrevistats. 2 Els informes de les VAE es recullen a l'annex II d'aquest document.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 15

3. CARACTERÍSTIQUES DEL VENDRELL

El terme municipal del Vendrell és cap de comarca del Baix Penedès i es situa a la façana costanera, estenent-se per la plana del Penedès així com pel sector accidentat situat a la part oriental dels darrers contraforts del massís de Garraf i a l’occidental dels contraforts marítims del bloc del Gaià. El terme presenta una extensió de 36,8 km2 i es situa a una altitud mitjana de 49 metres per sobre del nivell del mar. El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n'és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacions. El terme se situa a cavall de la plana litoral i la plana penedesenca, que queden unides pel corredor obert per la riera de la Bisbal, entre les alineacions muntanyoses a ponent i a llevant de la vila del Vendrell, la qual és situada precisament al bell mig d’aquest pas. Convé destacar la presència a la zona nord-oest, de sòls muntanyosos que presenten pendents elevades, amb cotes que superen els 200 metres per sobre del nivell del mar. El terme és drenat principalment per la riera de la Bisbal, que només porta aigües pluvials i que travessa el terme en sentit nord-sud fins que desemboca a la mar a la platja de Sant Salvador. Són tributaris d’aquesta riera, per l’esquerra, la riera de Banyeres o torrent del Lluc, que ve de Sant Jaume dels Domenys, i, per la dreta, la rasa de les Torretes i la Rasa Fonda, procedents del terme d’Albinyana. En referència a la hidrografia superficial és important tenir en compte que els aiguats intensos han provocat sovint crescudes en aquests cursos fluvials. En referència als espais recollits en alguna de les figures de protecció ambiental i, per tant, de notable interès en termes de medi natural, dins del municipi trobem els següents: Massís de Bonastre, un sector de muntanyes baixes que s'interposen entre les planes de l’Alt Camp i el Baix Penedès. Es tracta d’un lloc de rellevància geoestratigràfica i d’interès paisatgístic que suposa una notable diversitat ecològica. Forma part del PEIN i de la Xarxa Natura 2000. Les Madrigueres, una zona humida reconeguda, de prop de 30 hectàrees situada a primera línia de mar a tocar del barri de Sant Salvador. Es tracta d’un espai que, fins a l’any 2006, conformava una zona urbanitzable tot i que se’n va garantir la seva protecció atesa la riquesa natural que presenta. Grapissar de Masia Blanca, una petita reserva marina situada just al límit del terme municipal, amb praderies importants de posidònia oceànica i fons marins conformats per barres rocoses amb elevada biodiversitat i interès com a zona de cria d’espècies d’interès pesquer. En referència al desenvolupament econòmic, gairebé un 80% de la població del Vendrell s’ocupa en els serveis, seguint la tendència de terciarització observada en nombrosos municipis catalans. En aquest sentit pren rellevància el sector del turisme, potenciat per la presència de platges que ha fet que el municipi esdevingui un lloc d’estiueig familiar. En els darrers anys s’ha apostat per complementar aquest atractiu amb l’oferta cultural, el termalisme i la gastronomia. El fet turístic es veu reforçat, en gran part, per la important oferta d’eixos de comunicació que fan de Vandellós una cruïlla de camins oberta al mar i important lloc de pas.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 16

En consonància amb l’activitat turística, i igualment dins del sector terciari, prenen importància les activitats relacionades amb els serveis, com a capital de comarca, i el comerç. Al Vendrell la indústria també representa un sector potent, sobretot a partir de la dècada dels 60’, afavorit també per l’excel·lent situació del Vendrell dins la xarxa de comunicacions. Es tracta d’un sector que presenta força diversificació, destacant el sector alimentari, l’extracció i transformació de minerals, el tèxtil i la confecció, el del metall, el químic i el de mobles. Destaca l’existència d’un polígon industrial, anomenat la Cometa. La xarxa viària del Vendrell està formada per una sèrie de vies de gran capacitat (autopistes i carreters de la xarxa bàsica o d’interès general) que es comuniquen entre si. Aquestes vies es complementen amb la xarxa comarcal, local i amb el conjunt de carrers del Vendrell. Amb tot, es considera que les principals infraestructures viàries del municipi són les següents: Autopistes: AP-7, C-32 i A-2. Carreteres de la xarxa bàsica: C-31 i C-51 o d’interès general: N-340. Carreteres comarcals: TP-2125 de Santa Oliva. Carreteres locals TP-2044 del Vendrell a Sant Vicenç de Calders, TV-2048 del Vendrell a Sant Vicenç de Calders, TV-2127 Del Vendrell a Sant Salvador El Vendrell disposa de dues estacions de tren. Figura 1. Situació del municipi.

Font: elaboració pròpia a partir del Institut Cartogràfic de Catalunya A l’any 2014, el Vendrell comptava amb una població de 36.719 habitants amb una densitat de 997,80 habitants/km2. Pel que fa l’evolució de la població, en els darrers anys el padró municipal ha mostrat una tendència clara cap al creixement poblacional, el qual sembla que comença a estabilitzar-se.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 17

Taula 3. Característiques bàsiques del municipi. Població i dades territorials. 2005 i 2010.

població característiques

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

200

5

200

6

200

7

200

8

200

9

201

0

201

1

201

2

201

3

Nbr

e. h

abita

nts

Població del municipi del Vendrell

Població (2005)

30.225 hab. Altitud: 49

m

Població (2010)

36.068 hab. Superfície: 36,8

km2

Taxa de creixement interanual

3,6 % Sòl urbà: 9,72 km2

Població estacional (2005)

5.932 hab.

tipologia de municipi

Turístic

Font: elaboració pròpia a partir de Idescat


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 18

4. INVENTARI DE REFERÈNCIA D'EMISSIONS (IRE)

El primer pas pel compliment dels compromisos adquirits al Pacte és realitzar l'inventari d'emissions de referència (IRE) per tal de quantificar les emissions de CO2 derivades del consum energètic i poder establir accions concretes per tal de reduir-les. El document Metodologia per a la redacció dels plans d'acció d'energia sostenible (PAES) de la demarcació de Tarragona (Diputació de Tarragona, 2014), recull la metodologia d’elaboració de l’IRE. En tot cas, cal esmentar que en un municipi es diferencien tres àmbits d'emissió de CO2

de diferent abast:

1) l’àmbit “terme municipal”: inclou tots els sectors i activitats del municipi; 2) l’àmbit “PAES”; 3) l’àmbit “Ajuntament” Figura 1. Abast de l’àmbit PAES i emissions de CO2eq que inclou.

Àmbit Terme Municipal

Sector primari Àmbit PAES

Sector secundari - indústria Àmbit Ajuntament

Altres (definits a la metodologia de Diputació de Tarragona3)

Sector domèstic

Sector terciari - serveis

Equipaments i instal·lacions municipals (inclou bombaments)

Enllumenat públic i semàfors

Sector transport

(públic i privat)

Flota municipal (pròpia i externalitzada)

Transport públic

Residus (tractament)

Producció d’energia local

Font: elaboració pròpia a partir d’adaptació de la metodologia de Diputació de Barcelona.

3 Metodologia per a la redacció de PAES de la demarcació de Tarragona (Diputació de Tarragona, 2014).


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 19

4.1. IRE per a l’àmbit PAES Els compromisos de reducció d’emissions de CO2eq

4 dels signataris del Pacte d’alcaldes se cenyeixen a l’àmbit PAES (que també inclou l’àmbit Ajuntament). L’IRE analitza, pels sectors que s’hi inclouen, el consum final d’energia i les emissions que se’n deriven. Així doncs, per a fer l’IRE de l’àmbit PAES es procedeix a:

1. Obtenir els consums energètics 2. Calcular les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) 4.1.1. Consum energètic de l’àmbit PAES

El consum energètic final del Vendrell, l’any 2005, va ser de 504.779 MWh, equivalents a 16,70 MWh/hab. Aquest consum és inferior al consum promig per habitant dels municipis de entre 20.000 – 50.000 habitants de la demarcació de Tarragona de l’any 2005, que va ser de 17,52 MWh/hab i al del conjunt de les comarques de Tarragona , que va ser de 17,638 MWh/hab. En el període 2005 - 2010 s’observa un decreixement del consum energètic del 2%. Si analitzem l’evolució durant tot el període, observem que el consum energètic té una tendència creixent fins a l’any 2007 i a partir d’aquest any la tendència és a la baixa, arribant al 2010 a valors inferiors que els del 2005. A continuació es detallen els resultats del consum energètic de l’àmbit PAES, presentats segons:

1) fonts energètiques 2) sectors 3) fonts energètiques i sectors 1) Consum energètic per fonts energètiques

La font energètica que més energia va consumir l’any 2005 van ser els combustibles líquids (CL) amb 311.772 MWh, va representar el 62% del total de l’energia consumida en l'àmbit PAES. Les altres fonts d’energia consumides en el municipi són l’electricitat amb un 25% i el gas natural amb un 12% del consum energètic del municipi. Els GLP representen només un 2% del consum total del municipi. Durant el període 2005-2010 s’observa una disminució del consum energètic associat a totes les fonts energètiques, excepte el gas natural i el consum elèctric. El gas natural és la font que experimenta un augment més significatiu (19%), seguit de la electricitat (13%).

4 Tal i com s’explica més detalladament a la Metodologia per a la redacció dels plans d'acció d'energia

sostenible (PAES) de la demarcació de Tarragona, el fet d'incloure el tractament de residus en el còmput d'emissions comporta un gran pes en l'emissió de metà (CH4). El metà té un potencial d'escalfament 21 vegades superior al CO2 i l'òxid nitrós (N2O), de 310 vegades superior al CO2. Per aquest motiu, ens referim a CO2equivalents (CO2eq) enlloc d'emissions de CO2.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 20

Els GLP i els CL experimenten una disminució del 17% i de l’11% respectivament, com es pot observar en la taula 4 i gràfics que es presenten a continuació. L’evolució dels consums per càpita segueix una tendència a la baixa en termes generals, (han disminuït un 18%) seguint la tendència dels consums energètics globals, com es pot observar a la taula a continuació. Taula 4. Àmbit PAES. Evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh). Anys 2005-2010.

Font d’energia 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Electricitat 124.107 132.914 139.718 142.354 141.877 139.878

Gas natural 59.856 62.023 62.445 63.856 68.025 71.453

CL 311.772 323.729 329.967 305.853 284.447 276.263

GLP 9.043 8.540 8.184 6.648 6.702 7.479

Xarxa de calor/fred 0 0 0 0 0 0

Biomassa 0 0 0 0 0 0

Solar tèrmica 0 0 0 0 0 0

Geotèrmica 0 0 0 0 0 0

TOTAL MWh 504.779 527.206 540.314 518.711 501.050 495.072

Població (hab.) 30.225 31.953 33.340 34.931 35.821 36.068

MWh/hab. 16,70 16,50 16,21 14,85 13,99 13,73

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. Gràfic 1. Àmbit PAES. Distribució i evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh). 2005-2010.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010

MW

h c

on

sum

its

Evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh)

Electricitat Gas natural Combustibles líquids (CL) GLP

Xarxa calor/fred Biomassa Solar tèrmica Geotèrmia

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona.

Electricitat24%

Gas natural12%

Combustibles líquids (CL)

62%

GLP2%

Distribució dels consums energètics per font energètica (2005)


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 21

2) Consum energètic per sectors

El sector que més energia va consumir l’any 2005 va ser el transport amb 304.566 MWh, que va representar el 60% del total de l’energia consumida en l'àmbit PAES. El següent sector que presenta un alt consum energètic dins del municipi és el domèstic amb el 25% seguit del terciari (15%). En el període 2005-2010, el municipi (àmbit PAES) ha experimentat una disminució del consum energètic d’un 2%. En aquest interval han augmentat els consums energètics dels sectors serveis (12%) i domèstic (12%), mentre que el consum energètic associat al sector transport ha disminuït un 11%. Com ja s’ha comentat en l’apartat anterior, l’evolució dels consums per càpita segueix una tendència a la baixa en termes generals. El sector que contribueix en major mesura a aquesta disminució és l’evolució del sector transport Taula 5. Àmbit PAES. Evolució del consum energètic per sectors (MWh). 2005-2010.

Sector 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Terciari 75.618 80.553 87.743 87.513 84.382 84.387

Domèstic 124.594 128.953 130.108 131.773 136.883 139.974

Transport 304.566 317.700 322.463 299.425 279.785 270.711

TOTAL MWh 504.779 527.206 540.314 518.711 501.050 495.072

Població (hab.) 30.225 31.953 33.340 34.931 35.821 36.068

MWh/hab. 16,70 16,50 16,21 14,85 13,99 13,73

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. Gràfic 2. Àmbit PAES. Distribució i evolució del consum energètic per sectors (MWh). 2005-2010.

Terciari15%

Domèstic25%Transport

60%

Distribució de consums per sectors 2005


0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010

MW

h co

nsum

its

Evolució del consum energètic per sectors (MWh)

Terciari Domèstic Transport


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 22

3) Consum energètic per sectors i fonts energètiques

El consum d’energia al municipi del Vendrell ha experimentat una disminució del 2% pel període 2005-2010. A continuació es descriu l’evolució del consum energètic del diferents sectors del PAES Sector serveis En el període 2005-2010 s’ha produït un augment del consum energètic en el sector serveis, sent aquest del 12%. Aquest augment ve donat per un augment del consum de gas natural (55%) i elèctric (7%). Per altra banda, es redueix un 20% i un 19% el consum de CL i GLP respectivament. Destacar que, a l’any 2005, la principal font energètica associada al sector serveis era l’electricitat, amb un 78%. Aquest valor es manté més o menys constant fins l’any 2010, representant l’electricitat el 75% del consum del sector. El gas natural experimenta una evolució similar a la del consum elèctric passant de representar el 14% del consum del sector l’any 2005 a representar un 19% l’any 2010. Sector domèstic L’evolució dels consums energètics associats al sector domèstic ha experimentat un augment en el període 2005-2010 del 12%, com a conseqüència bàsicament de l’augment en el consum del consum elèctric (18%) i de gas natural (12%). Per altra banda, es redueix un 24% i un 16% el consum de CL i GLP respectivament. L’any 2005 el 52% del consum del sector domèstic correspon a electricitat i el 40% a gas natural. Els CL representa el 4% del consum, i els GLP també el 4%. Aquesta distribució es manté més o menys uniforme pel període considerat. Sector Transport En el sector transport la tendència dels consums energètics ha estat a la baixa, amb un decreixement en el període 2005-2010 del 11%, associat al consum de combustibles líquids. Aquesta disminució del consum pot ser degut a la presència de vehicles cada cop més eficients en el mercat En quant a les fonts energètiques el consum de biodièsel ha augmentat un 15% en el període d’anàlisi, mentre que el de benzina i el de gasoil A han disminuït un 22% i un 7% respectivament.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 23

Taula 6. Àmbit PAES. Consum energètic per sector i fonts energètiques (MWh). 2005 i 2010.

Sectors terciari domèstic transport

Font d’energia 2005 2010 2005 2010 2005 2010

Electricitat 58.987 63.199 65.121 76.679

Gas natural 10.433 16.192 49.423 55.261

CL 2.021 1.627 5.184 3.925 304.566 270.711

GLP 4.177 3.370 4.866 4.109

Xarxa de calor/fred 0 0 0 0

Biomassa 0 0 0 0

Solar tèrmica 0 0 0 0

Geotèrmica 0 0 0 0

TOTAL MWh 75.618 84.387 124.594 139.974 304.566 270.711

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. Gràfic 3. Àmbit PAES. Consum energètic per sector i fonts energètiques (MWh). 2005 i 2010.

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000

2005

2010

2005

2010

2005

2010

Te

rcia

riD

om

èstic

Tra

nsp

ort

MWh consumits

Consum energètic per sector i font energètica (MWh)

Electricitat Gas Natural Combustibles líquids (CL)GLP Xarxa calor/fred Biomassa



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 24

4.1.2. Emissions de GEH de l’àmbit PAES

Les emissions del Vendrell l’any 2005 van ser de 171.387 tones de CO2eq, equivalents a 5,67 tCO2eq/hab. El rati de d’emissions per habitant és inferior al valor promig dels municipis de entre 20.000 – 50.000 habitants de la demarcació de Tarragona de l’any 2005, que va ser de 6,05 tCO2eq/hab i superior al valor de les comarques de Tarragona, que va ser de 5,75 tCO2eq/hab. En el període 2005-2010 les emissions de GEH del municipi han experimentat un lleuger augment de l’ 1%. Les dades es presenten segons:

1) fonts energètiques; 2) sectors; 3) sectors i fonts energètiques; 4) i derivades del tractament de residus municipals. 1) Emissions de GEH per fonts energètiques

La font energètica que més emissions va generar l’any 2005 al municipi del Vendrell van ser els CL amb 81.826 tCO2eq. Va representar el 48% del total de les emissions de GEH. Com es pot observar a les gràfiques a continuació la segona font energètica que representa més emissions de GEH és el consum elèctric (35%), seguits de les derivades de la gestió dels residus (9%), gas natural (7%) i dels GLP (1%). En el període 2005-2010, les emissions associades al consum de gas natural i electricitat han augmentat un 19% i un 13% respectivament, degut al augment del consum d’aquestes fonts energètiques al municipi. En canvi les emissions de combustibles líquids han disminuït un 11% i les de GLP un 17%. Es pot observar com les emissions associades al tractament de residus han augmentat pel període 2005-2010, en un 8%.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 25

Taula 7. Àmbit PAES. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tCO2eq). 2005-2010.

Font d’energia 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Electricitat 59.695 63.930 67.200 68.468 68.238 67.276

Gas natural 12.091 12.529 12.614 12.899 13.741 14.433

CL 81.826 85.059 86.724 80.406 74.769 72.654

GLP 2.053 1.939 1.858 1.509 1.521 1.698

Xarxa de calor/fred 0 0 0 0 0 0

Residus 15.722 16.384 17.122 17.501 17.160 17.052

TOTAL tCO2eq 171.387 179.840 185.517 180.783 175.430 173.114

tCO2eq /hab. 5,67 5,63 5,56 5,18 4,90 4,80

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. Gràfic 4. Àmbit PAES. Distribució i evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tCO2eq). 2005-2010.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

200

5

200

6

200

7

200

8

200

9

201

0

tCO

2eq

Evolució de les emissions de GEH per fonts energèticques (tCO2eq)

Electricitat Gas natural Combustibles líquids (CL) GLP Xarxa calor/fred Residus

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. 2) Emissions de GEH per sectors

El sector que més GEH va emetre l’any 2005 va ser el transport amb 79.903 tones de CO2eq, va representar el 47% del total de les emissions en l'àmbit PAES. Per darrera seu es situen el sector domèstic i el sector serveis amb unes 26% i 19% respectivament. Com ja s’ha comentat en l’apartat anterior, les emissions de GEH de l’àmbit PAES presenten un augment de l’1% en el període 2005-2010, com a conseqüència de l’augment de les emissions associades a tots els sectors exceptuant les del sector transport, que han disminuït en un 11%. Les emissions que han augmentat en major mesura són les associades al sector domèstic que ho han fet en un 14%.

Electricitat34,8%

Gas natural7,1%

Combustibles líquids (CL)

47,7%

GLP1,2%

Residus9,2%

Distribució de les emissions de GEH per fonts energètiques (2005)


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 26

Taula 8. Àmbit PAES. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tCO2eq). 2005-2010.

Sector 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Terciari 31.967 34.556 36.971 37.150 35.333 34.867

Domèstic 43.795 45.450 46.704 47.442 49.412 50.023

Transport 79.903 83.449 84.720 78.690 73.524 71.172

Residus 15.722 16.384 17.122 17.501 17.160 17.052

TOTAL tCO2eq 171.387 179.840 185.517 180.783 175.430 173.114

Població (hab.) 30.225 31.953 33.340 34.931 35.821 36.068

tCO2eq /hab. 5,67 5,63 5,56 5,18 4,90 4,80

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. Gràfic 5. Àmbit PAES. Distribució i evolució de les emissions de GEH per sectors (tCO2eq)

Terciari18,7%

Domèstic25,6%

Transport46,6%

Residus9,2%

Distribució de les emissions de GEH per sector (2005)

Terciari Domèstic Transport Residus

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

tCO

2eq

Evolució de les emissions de GEH per sectors (tCO2eq)

Terciari Domèstic Transport Residus

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. 3) Emissions de GEH per sectors i fonts energètiques

A continuació es presenta l’evolució de les emissions per cada sector i les fonts energètiques Sector serveis En el període 2005-2010 el sector serveis ha experimentat una augment del 9% de les seves emissions de GEH com a conseqüència principalment de l’augment d’emissions associades al consum de gas natural (55%) i elèctric (7%), que són els que representen una major contribució a les emissions totals del sector serveis. Les emissions associades al gasoil C als GLP disminueixen pel període d’anàlisi, un 20% i un 19% respectivament.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 27

Cal destacar que durant el període analitzat el percentatge de representació de les emissions totals de cada font és manté constant. Sector domèstic Les emissions associades al sector domèstic han experimentat un augment del 14% en el període 2005-2010. Aquest augment és degut al increment de les emissions vinculades al consum d’electricitat (18%) i gas natural (12%). Contràriament, les emissions de gasoil C i GLP han disminuït un 24% i un 16% respectivament. L’any 2005, la font energètica responsable de la major part de les emissions de GEH és l’electricitat (amb un 72% de les emissions) i pujant dos punts l’any 2010 i situant-se en un 74%. El gas natural és la segona font pel que fa les emissions de GEH per ambdós anys, amb un 23% i 21% de les emissions respectivament. Sector transport Les emissions de GEH associades al sector transport han experimentat un decreixement de l’11% en el període 2005-2010 com a conseqüència de la disminució del consum de combustibles líquids. Aquest fet pot ser degut a la presència de vehicles cada cop més eficients al mercat. La font energètica que representa més emissions en el sector és el gasoil, que contribueix al 75% de les emissions l’any 2005 i al 78% l’any 2010. La segona font emissora és la gasolina, amb el 24% i 21% de les emissions respectivament. Es pot dir que el percentatge de contribució a les emissions de GEH del biodièsel és insignificant per ambdós anys. Cal destacar però l’augment en les emissions de biodièsel en un 15% en el període 2005 – 2010 i la disminució de les de gasolina i gasoil un 22% i un 7% respectivament.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 28

Taula 9. Àmbit PAES. Emissions de GEH per sectors i fonts energètiques (tCO2eq)

Sectors terciari domèstic transport residus

Font d’energia

2005 2010 2005 2010 2005 2010 2005 2010

Electricitat 28.372 30.397 31.322 36.880

Gas natural 2.108 3.271 9.983 11.163

CL 540 434 1.384 1.048 79.903 71.172

GLP 948 765 1.105 933

Xarxa de calor/fred 0 0 0 0

Residus 15.722 17.052

TOTAL tCO2eq 31.967 34.867 43.795 50.023 79.903 71.172 15.722 17.052

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona. Gràfic 6. Àmbit PAES. Emissions de GEH per sector i font energètica (tCO2eq), 2005 i 2010

0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000

2005

2010

2005

2010

2005

2010

2005

2010

Te

rcia

riD

om

èst

ic

Tra

nsp

ort

Re

sid

us

tCO2eq

Emissions de GEH per sector i font energètica (tCO2eq)

Electricitat Gas Natural Combustibles líquids (CL) GLP Xarxa calor/fred Residus



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 29

4) Emissions de GEH derivades del tractament de residus municipals (RM)

Les emissions derivades dels residus municipals (RM) estan directament relacionades amb la generació de residus al municipi i el seu tractament5. L’any 2005 es van generar 23.401,43 tones de residus; la generació per habitant va ser de 2,12 Kg/(hab·dia), i la recollida selectiva se situava en un 10,19%. L’any 2005 el rati d’emissions de CO2eq vinculades al tractament de residus per habitant era de 0,52 tCO2eq/hab, aquest valor es troba per sobre del promig de les comarques tarragonines sent aquest de 0,40 tCO2eq/hab. En el període d’estudi podem observar que hi ha hagut un increment del 60% en el percentatge de recollida selectiva. Aquest fet, però, no contribueix a la reducció de les emissions vinculades al tractament que ha experimentat un augment del 8% durant el període 2005-2010, ja que la producció de residus ha augmentat en un 16%. Cal destacar que la generació de residus per habitant al municipi és superior a la mitjana de Catalunya per tots els anys considerats, així com els percentatges de recollida selectiva són inferiors als de Catalunya, tal i com es pot observar a la taula següent. Taula 10. Generació de residus (t) i percentatge de recollida selectiva.

Residus municipals 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Municipi

Generació total (t) 23.401,43 24.812,65 25.522,60 28.522,60 27.533,74 27.138,64

Generació per habitant Kg/(hab·dia) 2,12 2,13 2,24 2,24 2,11 2,06

Recollida selectiva (%) 10,19 11,80 13,58 18,15 16,91 16,27

Catalunya

Generació per habitant Kg/(hab·dia) 1,64 1,64 1,64 1,59 1,54 1,53

Recollida selectiva (%) 29,08 31,95 33,57 34,41 37,53 40,54


5 Les emissions derivades de la recollida i transport dels residus s'assimilen al sector transport. D’altra

banda, les emissions derivades del consum energètic de les plantes de tractament s’assimilen al sector serveis.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 30

Taula 11. Emissions de GEH (tCO2eq) derivades del tractament de les diverses fraccions dels residus municipals (RM).

Fraccions RM 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Paper i cartró 32,11 39,73 48,72 48,96 48,37 49,78

Vidre 15,18 17,61 20,14 23,10 24,55 23,10

Envasos lleugers 16,70 22,62 31,16 36,99 42,64 49,51

Tractament 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Deposició controlada 15.657,93 16.304,33 17.021,69 17.391,78 17.044,83 16.929,69

Incineració

Compostatge

Metanització

Valorització energètica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

TOTAL tCO2eq) 15.722 16.384 17.122 17.501 17.160 17.052

TOTAL (tCO2eq/hab.) 0,52 0,51 0,51 0,50 0,48 0,47

Gràfic 7. Àmbit PAES. Evolució de les emissions de GEH derivades del tractament de les diverses fraccions dels residus municipals (RM)

14.500

15.000

15.500

16.000

16.500

17.000

17.500

18.000

20

05

20

06

20

07

20

08

20

09

20

10

tCO

2eq

Evolució de les emissions de GEH dels residus municipals



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 31

4.2. IRE – àmbit Ajuntament Tal i com es defineix a la Metodologia per a la redacció dels plans d'acció d'energia sostenible (PAES) de la demarcació de Tarragona (Diputació de Tarragona, 2014), les dades de consum energètic i emissions de l'àmbit Ajuntament estan incloses dins el sector serveis de l'àmbit PAES. Amb tot, seguint les directrius de la COMO i amb l’objectiu de poder omplir adequadament el SEAP Template, també cal obtenir les dades específiques de l'àmbit Ajuntament. En aquest sentit, es realitza una anàlisi detallada i exclusiva dels serveis que conformen l'àmbit Ajuntament, fet que és de gran utilitat per als ens locals: tant pel seguiment de consums energètics i emissions de CO2 com per definir clarament la seva estratègia d’actuació per a la reducció de consums i emissions. L’àmbit Ajuntament inclou els consums energètics (i emissions de GEH derivades) dels següents serveis:

• Equipaments i instal·lacions (inclou els bombaments) • Enllumenat públic i semàfors • Flota municipal (pròpia i externalitzada) i transport públic municipal L’any 2005, l’àmbit Ajuntament del municipi del Vendrell consumeix 13.355 MWh, que representen el 2,65% del total del consum energètic de l’àmbit PAES. Així, per l’any 2005 s’emeten a l’atmosfera 5.964 tCO2eq, que representen un 3,48% del total d’emissions de l’àmbit PAES. Les emissions de CO2eq per càpita per a l’àmbit Ajuntament són de 0,20 tCO2eq /hab. A continuació es detallen els resultats del consum energètic de l’àmbit Ajuntament, presentats segons:

1) fonts energètiques 2) tipus de serveis municipals 4.2.1. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per fonts energètiques

En el període 2005-2014 hi ha un descens del consum energètic del 12% a l’àmbit Ajuntament. S’observa una disminució del consum de l’electricitat (font que representa la major part del consum energètic) i del gasoil C, mentre que la resta de fonts energètiques han augmentat en el període considerat. Pel que fa a les emissions, aquestes segueixen la mateixa tendència del consum energètic i disminueixen un 18% durant el període analitzat. Tal i com s’observa en el gràfic 8, a l’any 2005 l’electricitat suposa el 85% del consum energètic de l’Ajuntament, seguida del gasoil A (11%) i del gasoil C i gas natural (amb el 2% del consum cadascú). L’any 2014, la distribució entre les diferents fonts es manté bastant similar, amb una disminució de la contribució de l’electricitat, que es situa el 74% i un augment del gas natural, que representa aquest darrer any el 8% del consum de l’àmbit Ajuntament. El mateix passa amb les emissions. Si observem la contribució en emissions de cada font respecte les emissions totals de l’Ajuntament, veiem que la font que té un pes més


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 32

important és l’electricitat amb un 91% de les emissions l’any 2005 i un 84% l’any 2014 seguida del gasoil A amb un 7% i 10% respectivament. El gas natural és responsable del 4% de les emissions l’any 2014, mentre que aquesta font energètica representava l’1% l’any 2005. Taula 12. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per fonts energètiques. 2005 i 2014.

Consum (MWh) Emissions (tCO2eq)

Font d’energia 2005 2014 2005 2014

Electricitat 11.291 8.599 5.431 4.136

Gas natural 272 892 55 180

Gasoil C 277 244 74 65

GLP 0 0 0 0

Xarxa de calor /fred 0 0 0 0

Biomassa 0 0 - -

Solar tèrmica 0 0 - -

Fotovoltaica 0 0 - -

Geotèrmia 0 0 - -

Gasolina 7 184 2 46

Gasoil A 1.509 1.770 403 473

Biodièsel 0 0 0 0

TOTAL 13.355 11.690 5.964 4.900

Població (habitants) 30.225 36.719 30.225 36.719

MWh/hab. 0,44 0,32 - -

tCO2eq /hab. - - 0,20 0,13

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Del consum elèctric realitzat, no hi ha adquisició d'electricitat ecològica6 (en endavant, AEE) certificada.

6 La liberalització del mercat energètic ofereix als ens locals la possibilitat d'escollir lliurement el seu

subministrador d'energia. D'acord amb la Directiva 2001/77/EC l'electricitat produïda a partir de fonts d'energia renovable o electricitat ecològica pot definir-se com aquella electricitat produïda ens instal·lacions que utilitzen únicament fonts d'energia renovable, així com la proporció d'electricitat produïda a partir de fonts d'energia renovable de plantes híbrides que també fan servir fonts d'energia convencionals, incloent l'electricitat renovable emprada per a la càrrega de sistemes d'emmagatzematge i excloent l'electricitat produïda com a resultat dels sistemes d'emmagatzematge.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 33

Taula 13. Àmbit Ajuntament. Evolució de l’adquisició d'electricitat verda al municipi. 2005-2014.

Adquisició d'electricitat verda 2005 2010 2012 2013 2014

AEE àmbit Ajuntament (MWh) 0 0 0 0 0

Consum d'electricitat a l'àmbit Ajuntament (MWh) 11.291 8.824 8.083 8.026 8.599

AEE (%) 0 0 0 0 0

AEE (MWh) /hab. 0 0 0 0 0

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Gràfic 8. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh). 2005 i 2014.

Electricitat85%

Gas Natural2%

Gasoil C2%

Gasolina0,05%

Gasoil A11%

Biodièsel0%

Distribució del consum energètic per fonts energètiques (2005)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2005 2014

MW

h co

nsum

its

Evolució del consum energètic per fonts energètiques (MWh)

Electricitat Gas Natural Gasoil C GLP

Xarxa calor/fred Biomassa Solar tèrmica Fotovoltaica AC

Geotèrmia Gasolina Gasoil A Biodièsel Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Gràfic 9. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució de GEH per fonts energètiques (tCO2eq). 2005 i 2014.

Electricitat91%

Gas Natural1%

Gasoil C1%

Gasolina0,03%

Gasoil A7%

Distribució de les emissions de GEH per fonts energètiques (2005)

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

2005 2014

tCO

2eq

Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tCO2eq)

Electricitat Gas Natural Gasoil C GLP Xarxa calor/fred Gasolina Gasoil A Biodièsel

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 34

4.2.2. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per serveis municipals

A l’any 2005 el sector que representa un major consum energètic és l’enllumenat públic amb un 74% del consum energètic total de l’Ajuntament, seguit dels edificis i equipaments amb un 15% del consum. La flota municipal representa el 11% restant. Tal i com es pot observar a la taula següent, l’any 2014 la distribució de consums per sectors s’ha vist modificada, per una disminució en el consum per part de l’enllumenat públic, que fa que representi el 58% del consum energètic municipal i un augment del consum dels equipaments i flota municipal, amb un 25% i 17% respectivament del consum total de l’àmbit Ajuntament. En la mateixa línia que el consum energètic, el sector que presenta més emissions de GEH és el sector de l’enllumenat públic amb 4.723 t CO2eq l’any 2005, que representen el 79% de les emissions totals. Segueixen les emissions dels edificis i equipaments municipals amb un 14% del total, i la flota municipal, amb el 7% restant. Durant el període 2005-2014 observem que el sector que ha experimentat una disminució dels seus consums energètics i emissions ha estat el sector de l’enllumenat públic, amb una disminució del 31%. Els equipaments i instal·lacions municipals han augmentat el seu consum en un 47% i les seves emissions en un 35%. La flota municipal també ha augmentat el seu consum i emissions pel període considerat, en un 29% i 28% respectivament. Si analitzem l’evolució de les emissions per càpita, observem que aquestes disminueixen en major mesura, (en un 32%), degut a un augment de la població del municipi i una disminució de les emissions de l’àmbit Ajuntament. Taula 14. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH per servei municipal. 2005 i 2014.


Tipologia de servei 2005 2014 2005 2014

Equipaments i instal·lacions municipals 2.019 2.972 836 1.128

Enllumenat públic i semàfors 9.820 6.763 4.723 3.253

Flota de vehicles 1.516 1.954 405 518

TOTAL 13.355 11.690 5.964 4.900


MWh/hab. 0,44 0,32 - -

tCO2eq/hab. - - 0,20 0,13



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 35

Gràfic 10. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució del consum energètic segons tipus de servei municipal (MWh). 2005-2014.

Edificis i equipaments

15%

Enllumenat públic i

semàfors74%

Flota municipal11%

Distribució dels consums energètics per servei (2005)

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2005 2010 2012 2013 2014

MW

h co

nsu

mits

Evolució del consum energètic per servei (MWh)

Edificis i equipaments Enllumenat públic i semàfors Flota municipal

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Gràfic 11. Àmbit Ajuntament. Distribució i evolució de GEH segons tipus de servei municipal (tCO2eq). 2005-2014.

Edificis i equipaments

14%

Enllumenat públic i

semàfors79%

Flota municipal7%

Distribució de les emissions de GEH per servei (2005)

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

20

05

20

10

20

12

20

13

20

14

tCO

2eq

Evolució de les emissions de GEH per serveis (tCO2eq)

Edificis i equipaments Enllumenat públic i semàfors Flota municipal



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 36

A continuació es detallen les dades per cada tipus de servei municipal objecte d’estudi dins l’àmbit Ajuntament: 1) Consum i emissions de GEH específic dels equipaments i instal·lacions

municipals

L’any 2005 hi ha 54 equipaments i instal·lacions municipals al Vendrell i l’any 2014 es comptabilitzen un total de 47. Tot i així el seu consum energètic i emissions associades han augmentat pel període considerat. Aquest augment es podria derivar del creixement de la població municipal, que ha augmentat un 21%. L’any 2005, els equipaments i instal·lacions municipals del Vendrell consumeixen 2.019 MWh, que suposen una emissió de 836 tCO2eq a l’atmosfera. L’any 2014 aquest consum és de 2.972 MWh amb unes emissions associades de 1.128 tCO2eq. Per tant, en el període 2005-2014 el consum energètic dels equipaments municipals ha augmentat un 47% mentre que les seves emissions ho han fet en un 35%. Els equipaments que ja no existeixen l’any 2014 són alguns locals com per exemple el local cívic Roquetes, de Sant Salvador, Narcís Monturiol o de la policia local de Coma-ruga. Com es pot observar a les gràfiques a continuació, la tipologia d’equipaments que suposa un major consum són els centres educatius, amb un 48% del consum de l’àmbit Ajuntament, seguits dels administratius i socioculturals, amb un consum del 20% i 16% respectivament l’any 2005. Aquesta distribució es manté més o menys constant l’any 2014, amb un increment de la contribució dels centres educatius. El 16% restant del consum es reparteix entre els centres esportius i altres equipaments municipals (amb un 1% i 15% del consum respectivament). Tots els equipaments utilitzen energia elèctrica i gas natural com a fonts energètiques, els centres educatius combinen a més l’ús de gas natural amb gasoil C. Així, en quant a fonts d’energia, l’any 2005 l’electricitat suposava el 73% del consum d’energia dels equipaments, el gas natural el 13% i el gasoil C el 14% restant. L’any 2014 l’energia elèctrica suposa el 62% del consum, el gas natural el 30% i el gasoil C el 8% restant. Cal destacar que els deu equipaments que consumeixen més energia i, per tant generen un major cost municipal són el Mercat Municipal, la Casa de la Vila, la biblioteca, l’edifici hotel d’entitats, eina i promoció econòmica, l’edifici de la policia local, els centres educatius Àngel Guimerà, Àngels Garriga, Pau Casals i Teresina Martorell i l’espai de gent gran Tívoli.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 37

Taula 15. Àmbit Ajuntament. Consum d'energia i emissions de GEH per tipologia d'equipaments municipals. 2005 i 2014.


Tipologia d’equipament 2005 2014 2005 2014

Administració 402 491 193 228

Educació 963 1703 334 534

Esports 30 40 9 12

Sociocultural 314 371 151 178

Bombament 0 0 0 0

Altres 311 366 149 175

TOTAL 2019 2972 836 1.128


MWh/hab. 0,07 0,08 - -

tCO2eq/hab. - - 0,03 0,03

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Gràfic 12. Àmbit Ajuntament. Distribució del consum energètic (2005) i evolució de les emissions de GEH per tipologia d’equipament.

Administració20%

Educació48%

Esports1%

Sociocultural16%

Altres15%

Distribució del consum per tipologia equipaments 2005

0

200

400

600

800

1.000

1.200

2005 2014

tCO

2

Evolució de les emissions per tipologia d'equipaments

Administració Educació Esports Sociocultural Bombament Altres



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 38

Indicadors d'eficiència energètica dels equipaments i instal·lacions municipals

Des de l'any 2005 fins a l'actualitat, el municipi del Vendrell ha tancat alguns dels seus equipaments (encara que es tracta majoritàriament de locals). Tot i així el consum energètic i les emissions associades al sector han augmentat pel període d’anàlisi, fet que pot venir donat per un augment de la població municipal des de l’any 2005 fins l’actualitat. Amb l’objectiu d’avaluar l’eficiència energètica dels equipaments i instal·lacions del municipi, es valoren els indicadors següents: consum per superfície construïda (kWh/m2) i cost per superfície construïda (€/m2). Els indicadors per usuari (consum per número d’usuaris i cost per número d’usuaris) només s’han pogut obtenir per cinc equipaments, donat que no es disposa de les dades d’ús de la resta d’equipaments. Aquests indicadors s’han calculat tant per consums elèctrics com per consums tèrmics. Cal comentar que la superfície construïda pels anys 2005 i 2014 coincideix, ja que o es mantenen constants al llarg dels anys o només hi ha disponibles les dades del darrer any. Això fa que els indicadors calculats segueixin la mateixa tendència que ha seguit el seu consum entre el període 2005-2014 estudiat. Per poder valorar aquests indicadors s’han comparat amb els resultats de l’eina de la Diputació de Barcelona anomenada “Comparadors de consums d’equipaments”, on apareixen les dades i els ratis de fins a 1.931 equipaments municipals de diversos sectors. La mitjana de l’indicador de consum energètic (elèctric i tèrmic) per superfície construïda és de 119,7kWh/m2. Com a exemples, la mitjana en l’administració i oficines municipals és de 129,9kWh/m2, en casals d’avis 133,8 kWh/m2, en escoles 96,20 kWh/m2, en escoles bressol 134,82 kWh/m2, en museus 68,6 kWh/m2, el consultoris mèdic 150,6 kWh/m2 i en pavellons, piscines i pistes poliesportives 187,84 kWh/m2. El municipi del Vendrell presenta uns indicadors inferiors a les mitjanes abans comentades, amb excepció del centre d’assistència primària i l’edifici de la policia municipal, que presenten uns valors molt superiors a la mitjana. 2) Enllumenat públic i semàfors

L'any 2005 hi ha 123 quadres d'enllumenat públic, amb 11.630 punts de llum. L’any 2014 es comptabilitzen un total de 127 quadres d'enllumenat amb 11.956 punts de llum. Pel que fa a unitats semafòriques, l’any 2005 se’n comptabilitzen 4, mentre que l’any 2014 són 8. L’any 2005, l'enllumenat públic i els semàfors van consumir 9.820 MWh, que suposen una emissió de 4.723 tCO2eq a l’atmosfera. Aquest consum a disminuït un 31% pel període considerat, com a conseqüència de les actuacions d’eficiència energètica portades a terme des de l’any 2010. El consum de l’enllumenat públic i semàfors per l’any 2014 és de 6.763 MWh, tot i que els quadres i punts de llum han incrementat des de l’any 2005 fins l’actualitat. Les emissions associades a aquest consum són 3.253 tCO2eq. Segons les dades facilitades per l’Ajuntament, l’any 2014 el 81% de les làmpades són de Vapor de Sodi d’Alta Pressió (VSAP), el 15% Vapor de Mercuri (VM) i el 2% halogenurs


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 39

metàl·lics. Hi ha un 1% que són LEDs. En els últims anys s’ha anat substituint les antigues de VM per VSAP o LED i la tendència és continuar amb la implementació de mesures d’estalvi, fet pel qual l’Ajuntament ha contractat una empresa de serveis energètics per la gestió del seu enllumenat públic, que preveu que amb la implementació de mesures d’estalvi es pot assolir un estalvi superior al actual.

Taula 16. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH de l'enllumenat públic i semàfors. 2005 i 2014.


Enllumenat públic i semàfors 2005 2014 2005 2014

Enllumenat públic 9.817 6.756 4.722 3.250

Semàfors 3 7 1 3

TOTAL 9.820 6.763 4.723 3.253


MWh/hab. 0,32 0,18 - -

tCO2eq/hab. - - 0,16 0,09

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Gràfic 13. Àmbit Ajuntament. Distribució del consum energètic (2005) i evolució de les emissions de GEH de l’ enllumenat públic i dels semàfors. 2005 i 2014.

enllumenat99,96%

semàfors0,04%

Distribució del consum energètic de l'enllumenat i semàfors. 2005

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

3.500,00

4.000,00

4.500,00

5.000,00

2005 2014

tCO

2e

q

Evolució de les emissions de GEH de l'enllumenat i semàfors

ENLLUMENAT PÚBLIC MUNICIPAL SEMÀFORS Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 40

Indicadors d'eficiència energètica de l’enllumenat públic

Amb l’objectiu d’avaluar l’eficiència energètica de l’enllumenat públic del municipi, es valoren indicadors relacionats amb les potències contractades i instal·lades, consums, costos i número de punts de llum. Les principals conclusions es detallen a continuació: • PC/PTI (kW/kW)

Dels 123 quadres d’enllumenat públic a l’any 2005, només 33 (un 27%) presenten un valor al voltant d’1,2, que indicarien que la potència contractada és l’adequada. 62 quadres més presenten valors baixos, fet que implica que no hi ha suficient potència contractada i és possible que s’estigui penalitzant el sobreconsum energètic i 61 dels quadres tindrien una potència contractada excessiva, que possiblement estigui suposant una despesa econòmica addicional. Aquesta situació es manté l’any 2014.

• Consum/PTI (kWh/kW) Aquest indicador mostra que les hores de funcionament de l’enllumenat han millorat des de l’any 2005 fins l’actualitat, donat que són només 54 els quadres que es situen per sobre de les 4.200 hores de funcionament l’any 2014. Aquets representen un 42% dels quadres totals, i molts d’ells estan al voltant de les 4.200 hores tot i estar per sobre.

• Cost/Consum (€/kWh) Aquest indicador no s’ha pogut valorar de forma adequada, donat que en molts casos s’ha calculat el consum en base al cost.

• Cost/PIL (€/kW) Aquet valor ha disminuït per una mica més de la meitat dels quadres d’enllumenat, possiblement per la substitució de làmpades, la instal·lació de reguladors de flux i sistemes de control de l’encesa que han fet augmentar l’eficiència i disminuir les hores de funcionament i, per tant, el consum energètic.

• Consum/nre. punts de llum Aquest valor ha disminuït pel període considerat per la gran majoria dels quadres d’enllumenat públic, per la substitució de làmpades per altres més eficients.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 41

3) Flota de vehicles

L’any 2005, la flota municipal va consumir 1.516 MWh, que suposa una emissió de 405 tCO2eq a l’atmosfera. L’any 2014 el consum ha augmentat un 29%, amb un consum de 1.954 MWh, i les emissions han augmentat un 28%. L’Ajuntament del Vendrell no disposa de servei de transport públic pel període considerat. Per altre banda, en el consum del sector flota de vehicles s’hi inclou el consum del servei externalitzat vinculat al transport de residus del municipi, que suposa el 99% del consum (i les emissions) del sector l’any 2005 i el 82% l’any 2014. Taula 17. Àmbit Ajuntament. Consum d’energia i emissions de GEH de la flota municipal de vehicles. 2005 i 2014.


Tipologia de flota municipal 2005 2014 2005 2014

Parc de vehicles propis 9 356 2 92

Parc de vehicles externalitzats 1.507 1.598 403 426

Transport públic 0 0 0 0

TOTAL 1.516 1.954 405 518


MWh/hab. 0,05 0,05 - -

tCO2eq/hab. - - 0,01 0,01

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament. Gràfic 14. Àmbit Ajuntament. Distribució del consum energètic per tipologia de flota municipal i font d’energia. 2005.

Pròpia1%

Externalitzada99%

Distribució del consum per tipologia de flota. Any 2005

Benzina0,46%

Gasoil A99,54%

Distribució del consum de la f lota per font energètica. Any 2005



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 42

A.- Parc de vehicles propis

L’Ajuntament del Vendrell compta amb vehicles propis a diversos departaments de l’ajuntament, quin consum ha augmentat pel període considerat, passant de consumir 9 MWh l’any 2005 a consumir 356 l’any 2014. Les emissions derivades de la flota pròpia de vehicles són 2 tCO2eq l’any 2005 i 92 tCO2eq

l’any 2014.

B.- Parc de vehicles externalitzats

La flota de vehicles externalitzats de l’Ajuntament del Vendrell es correspon amb els vehicles de recollida de residus. Aquesta flota ha passat de consumir 1.507 MWh l’any 2005 a consumir 1.598 l’any 2014, es a dir, només ha augmentat un 6% pel període considerat. Les seves emissions han passat de 403 tCO2eq l’any 2005 a 426 tCO2eq l’any 2014.

C.- Transport públic

L’Ajuntament del Vendrell no disposa d’un servei de transport públic de titularitat municipal.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 43

5. PRODUCCIÓ D’ENERGIA LOCAL

5.1. Producció d'energia local renovable Aquest apartat inclou les instal·lacions de producció d’energia renovable ubicades dins el terme municipal amb una potència inferior a 20MW, tant de règim ordinari7 com de règim especial. La producció d'energia renovable al municipi per a l'any 2005 era de 2,74 MWh, que representa un 0,0005% del consum energètic del municipi. L’any 2005 el municipi del Vendrell disposa d’una planta fotovoltaica, (IES Baix Penedés), de 2,5 kW de potència instal·lada. L’any 2006 ja són dues les instal·lacions fotovoltaiques, (IES Baix Penedés i Faustina López), aquesta segona amb una potència instal·lada de 5 kW. L’any 2011 ens troben que ja no estan en funcionament les instal·lacions fotovoltaiques que existien al municipi. A la taula següent es resumeixen les dades de les fonts d’energies renovables al municipi l’any 2005. Taula 18. Producció d'energia local a partir de fonts renovables.

Font d’energia renovable Fotovoltaica Hidroelèctrica Eòlica

IES Baix Penedés x

Any d’obertura 2004

Any de tancament 2010

Potència instal·lada (MW) 2,5E-3

Producció d’energia local renovable (MWh)8 2,74

Producció d’energia local renovable per habitant (MWh/hab.)

0,09

% de producció d’energia renovable respecte el consum total d'energia

0,0005%

TOTAL

Potència instal·lada (MW) 2,5E-3

Producció d’energia local renovable (MWh)9 2,74

Producció d’energia local renovable per habitant (MWh/hab.)

0,09

% de producció d’energia renovable respecte el consum total d'energia

0,0005%

Font: elaboració a partir de les dades facilitades per la Diputació de Tarragona.

7 Règim Ordinari (RO): Són les instal·lacions de producció d’energia elèctrica següents: cicles combinats,

tèrmiques, mixtes (fuels/gas), tèrmiques de carbó i hidroelèctriques. 8 Producció estimada a partir de la potència instal·lada quan no hi ha dades directes de producció, aplicant

les ràtios que ofereix DESGEL. 9 Producció estimada a partir de la potència instal·lada quan no hi ha dades directes de producció, aplicant

les ràtios que ofereix DESGEL.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 44

5.2. Potencial d'implantació d’energies renovables Des de l’Ajuntament del Vendrell no s’ha manifestat la intenció de potenciar la implantació d’energies renovables al municipi 5.3. Cogeneració Part de la calor emprada al territori pot ser generada en un planta de cogeneració. L'àmbit PAES inclou l'energia produïda per plantes amb una potència instal·lada inferior a 20 MW, tal com es defineix a la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible (JRC, 2010). En el cas de la demarcació de Tarragona, i d’acord amb les dades facilitades per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, els processos de cogeneració són poc nombrosos i tenen lloc a grans indústries, les quals tenen una potència instal·lada superior a 20 MW. Per tant, resten fora de l’àmbit PAES. D'altra banda, no es disposa de les dades de producció per cogeneració de les plantes existents amb una potència instal·lada inferior a 20 MW.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 45

6. DIAGNOSI

6.1. Resum de l’inventari de referència d’emissions –IRE-: consums d’energia i emissions generades Les taules que es presenten a continuació són un resum del consum d'energia final i les emissions de t CO2eq a l'àmbit PAES del municipi del Vendrell per a l'any base (2005) i per al darrer any disponible (2010). Les taules reflecteixen la situació inicial i són necessàries com a punt de partida de la diagnosi. Taula 19. Diagnosi. Consum d'energia final (MWh) a l’àmbit PAES. Any 2005

Ús [MWh] Combustibles fòssils [MWh] Energies renovables [MWh] [MWh]

Sector Electri-citat

Fred/ calor

Gas natural GLP

Gasoil C Diesel A

Benzina

Lignit Carbó

Altres comb. fòssils

Oli vegetal Biodièsel

Bio-massa

Solar tèrmica

Geotèr-mica Total

Edificis, equipaments / instal·lacions i indústries

Edificis i equipaments / instal·lacions municipals

1.470 0 272 0 277 2.019

Edificis i equipaments / instal·lacions terciàries (no municipals)

47.696 0 10.161 4.177 1.744 63.779

Edificis residencials 65.121 0 49.423 4.866 5.184 124.594

Enllumenat públic municipal 9.820 9.820

Subtotal per als edificis, equipaments i instal·lacions i indústria

124.107 0 59.856 9.043 7.206 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 200.212

Transport

Flota municipal 1.509 7 0 1.516


Transport privat i comercial 224.013 77.727 1.310 303.051

Subtotal transport 0 0 0 0 0 225.522 77.734 0 0 0 0 1.310 0 0 0 304.566

TOTAL MWh 2005 124.107 0 59.856 9.043 7.206 225.522 77.734 0 0 0 0 1.310 0 0 0 504.779


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 46

Taula 20. Diagnosi. Consum d'energia final (MWh) a l’àmbit PAES. Any 2010

Ús [MWh] Combustibles fòssils [MWh] Energies renovables [MWh] [MWh]


Fred/ calor

Gas natural GLP

Gasoil C Diesel A

Benzina

Lignit Carbó



Bio-massa

Solar tèrmica

Geotèr-mica Total



2.051 0 940 0 211 3.202


54.375 0 15.252 3.370 1.416 74.412




139.878 0 71.453 7.479 5.552 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 224.361

Transport

Flota municipal 1.738 82 0 1.820


Transport privat i comercial 207.038 60.349 1.504 268.891

Subtotal transport 0 0 0 0 0 208.776 60.431 0 0 0 0 1.504 0 0 0 270.711

TOTAL MWh 2010 139.878 0 71.453 7.479 5.552 208.776 60.431 0 0 0 0 1.504 0 0 0 495.072


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 47

Taula 21. Diagnosi. Emissions de tCO2eq. Àmbit PAES. Any 2005

Ús [tCO2eq] Combustibles fòssils [tCO2eq] Energies renovables [tCO2eq] [tCO2eq]


Fred/ calor

Gas natural GLP

Gasoil C Diesel A Benzina

Lignit Carbó



Bio-massa

Solar tèrmica

Geotèr-mica Total



707 0 55 0 74 836


22.941 0 2.053 948 466 26.408




59.695 0 12.091 2.053 1.924 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 75.762

Transport

Flota municipal 403 2 0 405


Transport privat i comercial 59.811 19.354 332 79.498

Subtotal transport 0 0 0 0 0 60.214 19.356 0 0 0 0 332 0 0 0 79.903

Altres sectors no energètics

Gestió dels residus ........................................................................................................................................................................................................................... 15.722

TOTAL tCO2eq de l’àmbit PAES per a l’any 2005

59.695 0 12.091 2.053 1.924 60.214 19.356 0 0 0 0 332 0 0 0 171.387


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 48

Taula 22. Diagnosi. Emissions de tCO2eq. Àmbit PAES. Any 2010

Ús [tCO2eq] Combustibles fòssils [tCO2eq] Energies renovables [tCO2eq] [tCO2eq]


Fred/ calor

Gas natural GLP

Gasoil C Diesel A Benzina

Lignit Carbó



Bio-massa

Solar tèrmica

Geotèr-mica Total



986 0 190 0 56 1.233


26.152 0 3.081 765 378 30.376

Edificis residencials 36.880 0 11.163 933 1.048 50.023



67.276 0 14.433 1.698 1.482 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 84.890

Transport

Flota municipal 464 20 0 484


Transport privat i comercial 55.279 15.027 381 70.688

Subtotal transport 0 0 0 0 0 55.743 15.047 0 0 0 0 381 0 0 0 71.172

Altres sectors no energètics

Gestió dels residus ........................................................................................................................................................................................................................... 17.052

TOTAL tCO2eq de l’àmbit PAES per a l’any 2010

67.276 0 14.433 1.698 1.482 55.743 15.047 0 0 0 0 381 0 0 0 173.114


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 49

La diagnosi energètica pretén identificar, a partir de les dades de l’inventari d’emissions, els principals sectors i activitats consumidores d’energia i emissores de GEH. Aquesta és una eina de planificació estratègica molt útil a aplicar en el procés d'elaboració del PAES, ja que definir les prioritats en el moment de selecció de les mesures i accions a implantar. 6.2. Punts forts i punts febles del municipi A continuació s'enumeren els punts forts i febles del municipi:

Punts forts:

Àmbit PAES: - El consum energètic del municipi ha disminuït en un 2%, i la evolució del consum

per càpita ha baixat de manera més acusada (un 18%). - El consum de gas natural ha augmentat al municipi, en detriment d’altres fonts

d’energia amb més emissions de GEH associades, com els GLP i els combustibles líquids.

- El consum energètic associat al sector transport, que representa la major part del consum energètic, ha disminuït un 11% pel període 2005-2010.

- El consum de biodièsel ha augmentat un 15% per període d’anàlisi, mentre que ha disminuït el consum de gasolina i gasoil.

- El percentatge de recollida selectiva de residus municipals ha augmentat considerablement per període considerat, en un 60%.

Àmbit Ajuntament:

- Hi ha un descens del consum energètic i emissions de GEH a l’àmbit Ajuntament per període 2005-2014. El consum energètic s’ha reduït en un 12% i les seves emissions associades en un 18%.

- Les emissions per càpita disminueixen de manera més accentuada que en termes absoluts, degut a un augment de la població i una disminució de les emissions de l’àmbit Ajuntament.

- S’ha reduït el consum energètic i emissions associades a l’enllumenat públic del municipi en un 31%, gràcies a la millora de l’eficiència al quadres d’enllumenat sobre els que s’ha actuat.

- Molts dels equipaments municipals han substituït el consum de gasoil C per gas natural, amb un factor d’emissió molt menor.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 50

Punts febles

Àmbit PAES: - El consum energètic associat als sectors domèstic i terciari ha augmentat pel

període considerat. - La producció de residus municipals ha augmentat en un 16%, i les emissions

associades al seu tractament en un 8%. - La generació de residus per habitant al municipi és superior a la mitjana de

Catalunya, així com els percentatges de recollida selectiva també són menors a la mitjana, amb un 16,27% de recollida selectiva l’any 2010 en front del 40,54% de Catalunya.

Àmbit Ajuntament:

- El consum energètic associat als equipaments municipals ha augmentat pel període d’anàlisi en un 47%.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 51

6.3. Objectius estratègics L'objectiu estratègic principal del PAES ve determinat per cinc línies estratègiques:

1. Eficiència energètica 2. Energies renovables 3. Mobilitat 4. Residus 5. Altres, com mesures per combatre la pobresa energètica al municipi. Aquestes línies estratègiques s'aplicaran de forma transversal al diversos sectors que conformen l'àmbit d'actuació del PAES (sector terciari -que inclou l'Àmbit Ajuntament-, sector domèstic, sector transport i el tractament de residus).

Objectius concrets del municipi:

El Vendrell té 5 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2eq del 21%, equivalent a 35.815 tCO2eq:

- Gràcies a la implantació d’estratègies d’eficiència energètica, en 16 accions concretes, l’Ajuntament del Vendrell assolirà un estalvi de 3.775 tCO2eq, que representen un 11% de les emissions totals que es reduiran amb la implementació del Pla d’Acció.

Es tracta de mesures d’estalvi i eficiència als equipaments públics, flota municipal i enllumenat públic del municipi, així com també campanyes adreçades als sectors domèstic i serveis.

- Pel que fa a les energies renovables, es proposa 1 acció de compra d’energia verda per part de l’ajuntament, amb un estalvi d’emissions de 621 tCO2eq, que representen un 2% de les emissions totals que es reduiran amb la implementació del Pla d’Acció.

- Amb la implementació de les 4 accions de mobilitat, (aplicades al transport privat), l’ajuntament assolirà un estalvi de 25.602 tCO2eq, que representen un 71% de les emissions totals que es reduiran amb la implementació del Pla d’Acció.

- Amb la implementació de campanyes per millorar la recollida selectiva de residus al municipi, s’espera assolir un estalvi de 5.816 tCO2eq, que representen un 16% de les emissions totals que es reduiran amb la implementació.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 52

7. PLA D’ACCIÓ

El Pla d'Acció del Vendrell consta de 23 accions, que suposen un estalvi de 35.815 tCO2eq per a l'any 2020, és a dir, una reducció del 21% respecte les emissions de l’any 2005. El cost total de l’aplicació del Pla és de 6.502.408 €. 7.1. Contingut de les fitxes d’accions Les accions que conformen el pla d'acció es recullen en fitxes individuals i ofereixen la informació necessària per la seva aplicació, seguint les directrius de la Comissió Europea. El llistat de les accions s'adjunta a l'annex I d'aquest document. Figura 2. Model de fitxa del pla d’acció per l’energia sostenible (PAES).

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible [nom del municipi] [comarca]

Línia estratègica: [nom de la línia estratègica]

Codi: [nom de l’acció en català]

[nom de l’acció en anglès]

Àrea d’Intervenció (AI): Mecanisme d’acció (MA):

AI específica: MA específic:

Descripció:

Document inicial: Es deriva de les VAE?

És una acció d'adaptació al canvi climàtic? És una acció de comunicació / participació?

Expectativa de reducció de CO2eq (t/any)

Expectativa d’estalvi energètic (MWh/any)

Expectativa de producció energètica local (MWh/any)

Estat d’implementació: Fonts d’energia renovable:

Inici: Final: Responsable a l’Ajuntament:

Cost anual ( €/any):

Cost d’inversió (€) Cost total de l’acció l’any 2020 (€)

Origen de l’acció:

Indicadors de seguiment: Termini d’amortització (anys):

NOTA: els camps de la fitxa es descriuen a la Metodologia per a la redacció de PAES de la demarcació de Tarragona (Diputació de Tarragona, 2014).


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 53

7.2. Resum executiu del pla d'acció El Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del Vendrell planteja la reducció de 35.815 tCO2eq (0,97 tCO2eq/hab.) per a l’any 2020, un 21% sobre el total de les emissions de GEH de l’àmbit PAES de l’any 2005. Consta de 23 accions i la major part del pes recau sobre els edificis municipals. 19 accions actuen directament en l'àmbit Ajuntament, les quals representen el 83% del total de les accions. Pel que fa a les accions específiques derivades de les visites d’avaluació energètica (VAE), se’n comptabilitzen 5 accions, una per equipament. Cadascuna d’aquestes accions inclou diverses propostes d’estalvi i eficiència energètica. L’any 2005, l'àmbit de l'Ajuntament emetia 5.964 tCO2eq (0,20 tCO2eq/hab.).Aquestes emissions representen el 3,48% de l’àmbit PAES. Si analitzem les accions del Pla d’Acció per àrees d’intervenció, observem que un 52% de les accions (12 accions de 23), s’implementaran als edificis municipals, amb una reducció de 1.006 tCO2eq.

En nombre total d’accions, segueixen les accions sobre el transport privat, l’enllumenat públic i els edificis residencials. Les accions sobre la flota municipal i les classificades con a altres representen només un 4% de les accions totals cadascuna. Cal destacar que són les accions sobre el transport privat les que impliquen una major reducció d’emissions municipals (25.602 tCO2eq), seguides de les accions classificades com “altres”, que es corresponen amb la millora de la recollida de residus.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 54

Taula 23. Resum del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible per àrees d’intervenció.

Àrea d'intervenció

Nombre d’accions

% accions respecte del

total Estalvi emissions

(tCO2eq/any)

Estalvi aconseguit (MWh/any)

Producció energia renovable (MWh/any)

Cost anual (€)

Cost inversió

(€) Cost final

(€)

Edificis municipals 12 52% 1.006 879 - 431.984 2.653.012

Edificis del sector terciari - - - - - - - -

Edificis residencials 2 9% 2.409 6.518 - 0 900

Enllumenat públic 3 13% 978 2.033 - 0 1.832.258

Flota municipal 1 4% 3 13 - 0 0

Transport públic - - - - - - - -

Transport privat 4 17% 25.602 96.381 - 330.508 2.016.238

Producció local d'energia - - - - - - - -

Producció local de calor/fred

- - - - - - - -

Altres 1 4% 5.816 - 0 0

TOTAL 23 100% 35.815 105.824 - 762.492 6.502.408

Font: elaboració pròpia a partir de les accions PAES.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 55

Gràfic 155. Distribució de les accions segons l'àrea d'intervenció

Edificis municipals

52%

Enllumenat

públic

13%

Altres

4%

Flota municipal

4%

Edificis residencials

9%

Transport privat

18%


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 56

7.3. Taula tècnica del pla d'acció Taula 24. Taula tècnica del pla d'acció, segons àrees d’intervenció.

Codi Nom acció Any inici

Any final

Estalvi emissions

(tCO2eq/any)


Producció d’energia renovable (MWh/any)

Cost anual (€)

Cost inversió

(€)

Cost final (€)

Edificis municipals

A16/B12/1

Designació d'una figura de gestor energètic en els equipaments municipals 2014 2020 0 0 0 15.000 0 90.000

A16/B12/2

Implantació d'un sistema de gestió energètica municipal/ Comptabilitat energètica municipal

2011 2020 163 339 0 11.500 0 103.500

A16/B12/3

Programa o protocol de manteniment dels equipaments i infraestructures municipals 2014 2020 34 89 0 405.484 0 2.432.90

6

A16/B12/4

Accions de millora de l'eficiència energètica a l'ajuntament 2016 2020 36 76 0 0 5.399 5.399

A16/B12/5

Accions de millora de l'eficiència energètica a l'Esplai Gent Gran Tivoli 2016 2020 20 41 0 0 9.399 9.399

A16/B12/6

Accions de millora de l'eficiència energètica al Mercat Municipal 2016 2020 22 45 0 0 2.187 2.187

A16/B12/7

Accions de millora de l'eficiència energètica a les Dependències de la Policia Municipal

2016 2020 20 41 0 0 2.811 2.811

A16/B12/8

Accions de millora de l'eficiència energètica a les Dependències de l' Escola Angel Guimera

2016 2020 25 52 0 0 6.810 6.810

A16/B11/9

Campanya de sensibilització a totes les dependències municipals per fomentar i consolidar les bones pràctiques ambientals

2013 2016 23 59 0 0 0 0

A16/B18/10

Incorporació de clàusules ambientals en plecs de prescripcions tècniques de serveis externalitzats

2017 2020 0 0 0 0 0 0

A19/B1Compra d'energia verda certificada per part de l'Ajuntament 2015 2020 621 - 0 0 0 0


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 57

3/11

A16/B11/12

Implantació del programa Euronet 50/50 a les escoles 2017 2020 43 136 0 0 0 0

Edificis del sector terciari

Edificis residencials

A16/B11/16

Accions de sensibilització/informació per a la substitució de l'enllumenat, electrodomèstics, calderes i tancaments per altres més eficients

2016 2016 2.409 6.518 0 0 900 900

A19/B16/17

Suport a les llars que es troben en situació de pobresa energètica 2015 2020 - - 0 0 0 0

Enllumenat públic

A21/B21/13

Elaboració del Pla director de l'enllumenat públic 2016 2016 - - 0 0 32.258 32.258

A21/B21/14

Contractació d'una Empresa de Serveis Energètics (ESE) per l'enllumenat municipal

2015 2020 978 2.033 0 0 1.800.000 1.800.000

A21/B21/15

Realització de una auditoria energètica de l'enllumenat públic 2016 2016 - - 0 0 0 0

Flota municipal

A41/B41/18

Elaboració de cursos de conducció eficient a la plantilla municipal 2017 2017 3 13 0 0 0 0

Transport públic

Transport privat

A47/B46/19

Elaboració d'un pla de mobilitat del municipi 2014 2020 6.944 26.497 0 330.508 31.189 2.014.238

A44/B45/20

Planificació/promoure la mobilitat a peu i ús de la bicicleta 2014 2020 0 0 0 0 0 0

A41/B410/21

Renovació eficient del parc mòbil del municipi i diversificació energètica del sector

2005 2020 18.619 69.733 0 0 0 0


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 58

A44/B41/22 Implantació de camins escolars segurs 2016 2020 40 151 0 0 2.000 2.000

Producció d’energia local

Producció local de calor / fred

Altres

A72/B71/23

Campanyes per incrementar el percentatge de la recollida selectiva 2016 2020 5.816 0 0 0 0 0


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 59

8. PLA DE SEGUIMENT

El pla de seguiment que caldrà dur a terme es farà d'acord amb la metodologia que es determini des de l’Oficina Europea del Pacte, mitjançant una guia específica que elaborin relativa al seguiment i presentació de PAES. En qualsevol cas, i amb l'objectiu d'avaluar els resultats de la implantació del PAES, a la guia metodològica de la Diputació de Tarragona es defineixen els indicadors que caldrà tenir en compte per al seguiment.

Avaluació de l'estat d'implantació de les accions del PAES:

Per a cada acció, es determina si està realitzada, en curs o no realitzada. A més, els signataris del Pacte es comprometen a elaborar un informe d'implantació biennal i un informe d'acció cada quatre anys. La Diputació de Tarragona donarà suport tècnic per a l’elaboració d’aquests informes.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 60

9. PLA DE FINANÇAMENT

El pla de finançament valora les possibles fonts de finançament per a cada acció, tenint consideració: • els diversos aspectes econòmics de l'acció (el cost d'inversió privat, cost de

l'Ajuntament, període d'amortització, etc.) i • calendari d'implantació de cada acció. La informació relacionada amb el cost de cada acció està recollida al pla d'acció (vegeu les taules 18 i 19). A continuació es mostra el nombre d'accions previst d’iniciar-se durant els propers cinc anys, fins l’horitzó 2020 (reduir el 20%). Taula 25. Calendari del pla d'acció: Horitzó 2020

2015 2016 2017 2018 2019 2020

Realitzades: 1 En curs: 9 Previstes: 10



NOTA: El present PAES defineix l'horitzó fins 2020, ja que l'adhesió del municipi al Pacte d'Alcaldes va ser anterior a octubre de 2015. Amb tot, des d'aquell moment, el Pacte d'Alcaldes per l'Energia ha viscut una reorientació i ha incorporat uns objectius de mitigació més ambiciosos: durada fins l'any 2030; 40% de reducció d'emissions de CO2; i incorporació d'accions per l'adaptació al canvi climàtic en la planificació del municipi. Ara es denomina Pacte d'Alcaldes per l'Energia i el Clima. En el moment que es faci la revisió del present PAES, es procedirà a fer l'adaptació cap als objectius del nou Pacte d'Alcaldes per l'Energia i el Clima, tot revisant també les accions a fer fins l'any 2030. De tota manera, el pla elaborat en l'actualitat ja preveu que les accions del present pla tinguin continuïtat fins l'any 2030.. A continuació es mostra el cronograma detallat per acció fins a l’horitzó 2020.


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 61

Taula 26. Cronograma detallat per acció fins a l’horitzó 2020.

NOM_ACCIO_CATALA 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Designació d'una figura de gestor energètic en els equipaments municipals

0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1


0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Programa o protocol de manteniment dels equipaments i infraestructures municipals

0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1

Accions de millora de l'eficiència energètica a l'ajuntament

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1

Accions de millora de l'eficiència energètica a l'Esplai Gent Gran Tivoli

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1

Accions de millora de l'eficiència energètica al Mercat Municipal

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1


0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1


0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1


0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0


0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1

Compra d'energia verda certificada per part de l'Ajuntament

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Implantació del programa Euronet 50/50 a les escoles

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1

Elaboració del Pla director de l'enllumenat públic

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0


0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Realització de una auditoria energètica de l'enllumenat públic

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 62


0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0

Suport a les llars que es troben en situació de pobresa energètica

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1

Elaboració de cursos de conducció eficient a la plantilla municipal

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0

Elaboració d'un pla de mobilitat del municipi 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 Planificació/promoure la mobilitat a peu i ús de la bicicleta

0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1

Renovació eficient del parc mòbil del municipi i diversificació energètica del sector

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Implantació de camins escolars segurs 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 Campanyes per incrementar el percentatge de la recollida selectiva

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 63

La taula següent mostra les possibles vies de finançament per a cada acció.

Taula 27. Possibles vies de finançament del pla d'acció.

Acció

Diputació Tarragona Generalitat de Catalunya Unió europea Estat

Altres (esp.)

Ass

istè

ncia

tè

cnic

a (r

edac

ció)

Sub

venc

ions

(P

AM

/ P

EIS

, al

tres

)

Altr

es

AC

A

ICA

EN

DA

RP

DM

A

DP

TO

P

Altr

es (

esp.

)*

Hor

itzó

2020

LIF

E

INT

ER

RE

G

Altr

es (

esp)

Fon

do c

arbo

no

FE

S C

O2

IDA

E

Altr

es (

esp.

)

Designació d'una figura de gestor energètic en els equipaments municipals


x x

Programa o protocol de manteniment dels equipaments i infraestructures municipals

Accions de millora de l'eficiència energètica a l'ajuntament

x

Accions de millora de l'eficiència energètica a l'Esplai Gent Gran Tivoli

x

Accions de millora de l'eficiència energètica al Mercat Municipal

x


x


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 64


x



Compra d'energia verda certificada per part de l'Ajuntament

Implantació del programa Euronet 50/50 a les escoles

x x

Elaboració del Pla director de l'enllumenat públic

x


Realització de una auditoria energètica de l'enllumenat públic

x



01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 65

Suport a les llars que es troben en situació de pobresa energètica

Elaboració de cursos de conducció eficient a la plantilla municipal

x

Elaboració d'un pla de mobilitat del municipi Planificació/promoure la mobilitat a peu i ús de la bicicleta Renovació eficient del parc mòbil del municipi i diversificació energètica del sector

x x

Implantació de camins escolars segurs Campanyes per incrementar el percentatge de la recollida selectiva


01 | PAES

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 66

10. ANNEXES


Annex 1 | fitxes de les accions

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 67

ANNEX 1. FITXES DE LES ACCIONS



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 68

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible Vendrell, El (Baix Penedès)

Línia estratègica: Eficiència energètica

Codi: Designació d'una figura de gestor energètic en els equipaments municipals

A16/B12/1 Municipal energy manager


Edificis municipals Edificis AI específica: MA específic

Acció integrada (totes les anteriors) Gestió energètica Descripció:

La creació de la figura d'un gestor/a energètic en l’equip tècnic municipal respon a la necessitat de dur un major control de l'ús dels equipaments i les instal•lacions consumidores d'energia per tal de fomentar al màxim l'estalvi energètic. L’objectiu d’aquesta acció és per tant controlar de manera eficaç el consum energètic de totes les instal•lacions municipals, acció que suposa un reducció de les emissions de CO2, així com un estalvi econòmic. La responsable energètica del l’Ajuntament del Vendrell (actualment una tècnica de la Regidoria d'Enllumenat Urbà i Eficiència Energètica) , és l’encarregada de controlar el funcionament dels equips consumidors en el dia a dia, d'acord amb les necessitats reals fruit de la seva utilització, i encarregar-se d'aplicar accions d'estalvi i reducció de consums on consideri que es pot actuar. Per al desenvolupament efectiu de la seva tasca tot responsable energètic d'un equipament haurà de realitzar la formació necessària en matèria d'estalvi i eficiència energètica. Aquesta figura interna és l’encarregada d’impulsar les accions pràctiques d’estalvi energètic en els diferents centres municipals, així com de conèixer i transmetre les dades energètiques, i coordinar i gestionar el programa d’accions establertes en el PAES. Per tant,les tasques principals de la gestora energètica serien: - Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals (seguiment i control de les pòlisses d’electricitat, potència contractada, energia reactiva, consums energètics i costos, etc.) - Gestió preventiva de les instal•lacions energètiques d’aquests equipaments (definir protocols d’ús de les instal•lacions energètiques dels equipaments, ajustar l’horari de funcionament dels equips a l’ús real de les instal•lacions, etc.) - Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d’estalvi i reducció de consum energètic sempre que sigui possible (millora de la regulació dels sistemes de calefacció, anàlisis dels consums dels equips i els “stand by’s”, control d’estanqueïtat de portes i finestres, regulació de temperatures de consigna, aprofitament de llum natural, vetllar per les bones pràctiques ambientals per part dels ocupants dels edificis, etc.) - Planificar les mesures d’estalvi i eficiència energètica a prendre en els equipaments. - Planificar la incorporació d’energies renovables en els equipaments. - Assessorament i formació en l’àmbit d’energia al personal municipal o personal responsable dels equipaments municipals. - Seguiment i avaluació del procés d’execució del PAES. - Preparació de material divulgatiu adreçat a la ciutadania sobre les mesures aplicades per l’ajuntament en matèria de sostenibilitat energètica.



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 68

- Vetllar pel compliment de l’ordenança d’ecoeficiència. En el marc d'aquesta mesura també és molt important que el gestor energètic porti a terme la comptabilitat energètica municipal per compte pròpia i amb el suport d'algun servei extern. En el cas del Vendrell, el programa que es fa servir és Endesa Servicio de Gestión Preferente, un programa de comptabilitat energètica municipal gratuït que ha permès identificar ineficiències, com energies reactives o potencies contractades superiors a les necessàries. Estalvi considerat per l’acció: No s’ha considerat cap estalvi addicional associat a aquesta mesura, tot i que la gestora energètica vetllarà per que tant l’empresa de serveis energètics per la gestió de l’enllumenat com l’empresa de manteniment dels equipaments compleixin amb els seus compromisos de reducció. Inversió considerada: S’ha considerat una inversió de 15.000 €/any (considerant que la tècnica municipal destina la meitat de la seva jornada laboral al desenvolupament d’aquestes tasques). Document inicial: Es deriva de les VAE?

No

És una acció d’adaptació al canvi climàtic? És una acció de comunicació / participació?

No No




0 0 0

Estat d’implementació: Font d’energia renovable:

En curs

Inici: 2014 Final: 2020 Responsable a l’Ajuntament

Cost anual ( €/any): 15.000 Departament de Eficiència Energètica


Origen de l’acció

0 90.000 Ajuntament


4. Consum final d'energia de l’ajuntament -

Prioritat

En curs



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 70



Codi: Implantació d'un sistema de gestió energètica municipal/ Comptabilitat energètica municipal

A16/B12/2 Municipal energy accounting system




Per dur a terme una gestió global de l’energia, i poder així optimitzar el consum energètic municipal, cal tenir en compte una gran quantitat de variables, pel que es proposa la implantació d’un software de gestió de l’energia capaç de integrar tota la informació i presentar-la de manera àgil i ordenada. Els sistemes de comptabilitat energètica es basen en la implantació d’un sistema de control integrat que permet analitzar, gestionar i reportar informació del consum energètic d’un conjunt de subministraments de forma instantània i regular, identificant la potencialitat d’estalvi i de control de la despesa econòmica. Amb la introducció de les dades de facturació, es revisa de forma automàtica un conjunt de paràmetres de seguiment (consum d’energia activa i reactiva, potència contractada, costos, etc.), que en cas de sobrepassar els rangs preestablerts o de no coincidir amb la programació de correcte funcionament, generen l'alarma corresponent. Per mitjà de les alarmes és possible identificar anomalies en el consum energètic i d’aigua, (desviacions, facturació irregular, energia reactiva, excés de potència, etc.) i d’aquesta manera facilita la ràpida actuació per tal de corregir-les. La gestora energètica (proposat a la mesura anterior) serà la persona encarregada de controlar aquest sistema i portar a terme les accions correctives necessàries. A l’ajuntament del Vendrell es fa servir el programa de gestió energètica Endesa Servicio de Gestión Preferente des de juny de 2014. També es preveu instal•lar sistemes de telegestió als edificis municipals i quadres d’enllumenat. Pel que fa als edificis, actualment hi ha 9 que estan telegestionats i es preveu telegestionar la resta a mesura que es vagin instal•lant comptadors digitals. Tots els quadres d’enllumenat urbà ja funcionen amb la telegestió, un total de 116. Els softwares de telegestió que es fan servir són Citigis per l’enllumenat públic i Open Domo pels edificis municipals. Estalvi considerat per l’acció: Amb aquesta acció es considera un estalvi d’un 5% per cada font d’energia consumida. Inversió considerada: S’ha considerat una inversió de 8.500 € anuals pel software de telegestió Citigis i 3.000 € anuals pel software Open Domo. El programa Endesa Servicio de Gestión Preferente no te cap cost addicional per l’ajuntament del Vendrell. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No


No No



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 71




162,83 338,51 0


En curs





0 103.500 Ajuntament


4. Consum final d'energia de l’ajuntament 0,16

Prioritat

En curs



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 72



Codi: Programa o protocol de manteniment dels equipaments i infraestructures municipals

A16/B12/3 Maintenance program of the municipal facilities




Un manteniment adequat de totes les instal•lacions dels edificis i equipaments municipals és la clau per allargar la vida útil i millorar-ne l’eficiència i estalvi energètics. Per aquest motiu es proposa la implantació d’un programa centralitzat de manteniment de les instal•lacions de tots els equipaments municipals (gestionats directament o indirectament per l’Ajuntament). La realització d’aquest tipus de manteniment implica prendre unes mesures determinades, com ara: - Revisió de calderes, equips de combustió i sistemes de bombament. - Detecció de fuites i revisió d’instal•lacions per detectar defectes d’aïllament. - Neteja de làmpades i lluminàries de forma regular. - Verificar el funcionament correcte dels controls i termòstats. - Control sobre els sistemes d’estalvi passiu (proteccions solars exteriors, aïllaments tèrmics, etc.) - Detecció d’ineficiències energètiques als equipaments (infiltracions d’aire per portes i finestres, pràctiques de gestió ambiental poc eficients, etc.) A l’Ajuntament del Vendrell, l’empresa Clece Mantenimiento y Servicios Energéticos, és l’encarregada de portar a terme el servei de manteniment dels equipaments municipals. Per donar compliment amb el seu contracte amb l’Ajuntament es porten a terme auditories energètiques de cadascun dels edificis municipals amb l’objectiu de reduir el seu consum i despesa energètica. Per tal d’assolir un manteniment adequat, s’han de seguir uns protocols requerits per a cadascun dels equips en els quals es determina la realització informes periòdics que descriguin l’estat de la instal•lació. La gestora energètica serà qui supervisarà aquests informes i establirà els protocols a seguir per a cadascun dels equipaments municipals. Respecte les instal•lacions tèrmiques, l’ajuntament vetllarà perquè es compleixi estrictament la reglamentació vigent del Reglament d’Instal•lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE), essent el titular de les instal•lacions tèrmiques el responsable del seu correcte manteniment. A més, es proposa recolzar aquesta acció amb una formació específica als encarregats de manteniment dels edificis i equipaments. A més, per tal d’anar més enllà en la mitigació, es poden incloure paràmetres de manteniment preventiu en relació a possibles impactes derivats de les conseqüències del canvi climàtic: vents més forts, temporals, aiguats o situacions d’onades de calor més freqüents. Així caldria preveure nous mecanismes de subjecció dels elements exteriors o millores en el sistemes de clima i aïllaments per evitar problemes en onades de calor.



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 73

Estalvi considerat: s’ha considerat que amb aquesta acció és pot assolir un estalvi del 3% del consum energètic dels equipaments municipals. Inversió considerada: L’Ajuntament de El Vendrell destina 405.484,32 € anuals als serveis oferts per la empresa de manteniment.


No


Sí No




33,85 89,16 0


En curs





0 2.432.906 Ajuntament


4. Consum final d'energia de l’ajuntament Cap

24,04

Prioritat

En curs



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 74



Codi: Accions de millora de l'eficiència energètica a l'ajuntament

A16/B12/4 Actions to improve the energy efficiency at the townhall




A partir dels resultats de la visita d’avaluació energètica realitzada a l’equipament, i a la sessió de participació interna feta a l’Ajuntament, s’han establert les següents actuacions a dur a terme a l’ajuntament: - Monitorització dels consums - Correcte tancament energètic en períodes de no activitat - Substitució de les lluminàries i làmpades existents per LED - Substitució de balast electromagnètic per balast electrònic dels tubs fluorescents - Establir temperatura de consigna d’hivern - Establir temperatura de consigna d’estiu Document inicial: Es deriva de les VAE?

Sí


Sí No




36,47 75,81 0


No realitzada


Cost anual ( €/any): Gestor Energètic



5.399 5.399 Ajuntament



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 75



Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 76



Codi: Accions de millora de l'eficiència energètica a l'Esplai Gent Gran Tivoli

A16/B12/5 Actions to improve the energy efficiency at the Esplai Gent Gran Tivoli




A partir dels resultats de la visita d’avaluació energètica realitzada a l’equipament, i a la sessió de participació interna feta a l’Ajuntament, s’han establert les següents actuacions a dur a terme a l’Esplai Gent Gran Tívoli: - Monitorització dels consums - Correcte tancament energètic en períodes de no activitat - Substitució de les lluminàries i làmpades existents per LED - Substitució de balast electromagnètic per balast electrònic dels tubs fluorescents - Col•locació de làmines de control solar Document inicial: Es deriva de les VAE?

Sí


Sí No




19,75 41,07 0


No realitzada










SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 77

Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 78



Codi: Accions de millora de l'eficiència energètica al Mercat Municipal

A16/B12/6 Actions to improve the energy efficiency at the local market




A partir dels resultats de la visita d’avaluació energètica realitzada a l’equipament, i a la sessió de participació interna feta a l’Ajuntament, s’han establert les següents actuacions a dur a terme al Mercat Municipal: - Monitorització dels consums - Correcte tancament energètic en períodes de no activitat - Substitució de les lluminàries i làmpades existents per LED - Substitució de balast electromagnètic per balast electrònic dels tubs fluorescents - Establir temperatura de consigna d’estiu Document inicial: Es deriva de les VAE?

Sí


Sí No




21,72 45,16 0


No realitzada








SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 79



Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 80



Codi: Accions de millora de l'eficiència energètica a les Dependències de la Policia Municipal

A16/B12/7 Actions to improve the energy efficiency at the local police office




A partir dels resultats de la visita d’avaluació energètica realitzada a l’equipament, i a la sessió de participació interna feta a l’Ajuntament, s’han establert les següents actuacions a dur a terme a les Dependencies de la Policia Municipal: - Monitorització dels consums - Substitució de les lluminàries i làmpades existents per LED - Substitució de balast electromagnètic per balast electrònic dels tubs fluorescents Document inicial: Es deriva de les VAE?

Sí


Sí No




19,74 41,03 0


No realitzada








SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 81



Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 82



Codi: Accions de millora de l'eficiència energètica a les Dependències de l' Escola Angel Guimera

A16/B12/8 Actions to improve the energy efficiency at the Angel Guimera School




A partir dels resultats de la visita d’avaluació energètica realitzada a l’equipament, i a la sessió de participació interna feta a l’Ajuntament, s’han establert les següents actuacions a dur a terme a l’Escola Àngel Guimerà: - Monitorització dels consums - Correcte tancament energètic en períodes de no activitat - Substitució de balast electromagnètic per balast electrònic dels tubs fluorescents Document inicial: Es deriva de les VAE?

Sí


Sí No




25,2 52,40 0


No realitzada








Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 83



Codi: Campanya de sensibilització a totes les dependències municipals per fomentar i consolidar les bones pràctiques ambientals

A16/B11/9 Environmental concerning campaigns addressed to municipal staff to promote and consolidate good environmental practices



Acció integrada (totes les anteriors) Sensibilització/Formació Descripció:

Per tal de sensibilitzar als treballadors municipals en termes d’estalvi i eficiència energètica es proposa la implementació d’una campanya de sensibilització on-line mitjançant l’enviament de comunicats als treballadors municipals. A l’Ajuntament del Vendrell es realitzen dues comunicacions anuals als treballadors municipals per tal de fomentar i consolidar les bones pràctiques ambientals a les dependències municipals, una a l’estiu i una altre a la tardor. (L’Ajuntament sempre ha optat per fer arribar als treballadors municipals aquest comunicat per correu electrònic, ja que es considera que és la via per la qual el comunicat arriba al major nombre de persones). Es proposa fer, l’any 2016, una campanya de comunicació on-line més extensa en que s’informi als treballadors municipals sobre el desenvolupament del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) del municipi i on es vinculin els objectius i accions preposades al PAES amb les bones pràctiques per part dels treballadors. Es proposa destacar en els comunicats la importància d'aquells hàbits i comportaments que permetin un estalvi energètic en els diferents equipaments, destacant la utilització de l'enllumenat únicament quan sigui necessari i la correcta regulació de la temperatura interior, ja que variant un únic grau es pot obtenir un estalvi important. El comunicat també ha de contenir les directrius pel control i la regulació del funcionament dels equips informàtics, així com dels dispositius d'aturada automàtics o el pas a inactivitat dels equips. Per altra banda, les bones pràctiques també han d'incorporar aspectes en els criteris generals en la compra de material i estratègies per minimitzar el consum dels recursos (aigua, paper, etc). En aquest comunicat també s’informarà sobre mesures més genèriques, com els sistemes de telecomandament, les mesures d’eficiència implementades en l’enllumenat públic o l’existència de la figura de la gestora energètica municipal. Estalvi considerat: Cal tenir en compte que realitzant accions senzilles es pot assolir fins a un 2% d'estalvi dels consums energètics d'un edifici. Inversió considerada: No s’ha considerat cap inversió addicional, ja que serà tasca de la gestora energètica municipal la creació i difusió del comunicat. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 84


No Sí




22,57 59,44 0


En curs


Cost anual ( €/any): Departament de Eficiència Energètica



0 0 Ajuntament



Prioritat

En curs



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 85



Codi: Incorporació de clàusules ambientals en plecs de prescripcions tècniques de serveis externalitzats

A16/B18/10 Environmental criteria in public procurement technical specifications



Acció integrada (totes les anteriors) Compra pública Descripció:

Els plecs de contractació són l’eina què disposa l’Ajuntament per promoure les millores ambientals en aquells serveis que presta mitjançant una empresa privada. Per tant, la incorporació de criteris d’eficiència i ambientals en els plecs de contractació té per objectiu impulsar pràctiques més eficients i sostenibles, reduint el consum energètic i les emissions de CO2 municipals. L’objectiu de la proposta es definir el conjunt de procediments i prescripcions tècniques a exigir als serveis externalitzats de l’Ajuntament, com ara el servei de neteja, la recollida de residus municipals o la explotació dels pàrkings públics del municipi entre altres, amb l’objectiu d’augmentar les prestacions dels serveis amb el mínim cost ambiental. Des de l’Ajuntament del Vendrell han manifestat la seva intenció d’estudiar la elaboració d’un document base amb els principals aspectes a tenir en compte per tal de desenvolupar els plecs de prescripcions tècniques a les diferents regidories. Aquest document serà desenvolupat per la gestora energètica municipal en col•laboració amb el servei de contractació, en base als objectius d’estalvi i eficiència marcats al PAES. No es considera cap estalvi associat a aquesta mesura, donat que dependrà dels serveis que incorporin clàusules ambientals en la seva contractació. No es considera cap inversió associada a aquesta mesura, ja que consisteix en la incorporació de clàusules ambientals als plecs de contractació en el moment de la seva redacció. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No


No No




0 0 0



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 86


No realitzada


Cost anual ( €/any): Departament de Contractació i Departament d'Eficiència Energètica



0 0 Ajuntament



Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 87


Línia estratègica: Energies renovables

Codi: Compra d'energia verda certificada per part de l'Ajuntament

A19/B13/11 Green certified electricity purchase by the municipality



Altres Certificació/etiquetatge energètics Descripció:

Amb el nou marc regulador que va entrar en vigor el juliol 2009 desapareix el sistema de tarifes regulades per a potències superiors a 10 kW i els usuaris d'electricitat van passar al lliure mercat, on l'adquisició de l'energia elèctrica es pot realitzar a través d'una comercialitzadora i el preu del subministrament és el pactat lliurement entre les parts. En aquest context hi ha la possibilitat d'adquirir energia verda, de manera que el consum elèctric d'energia no incrementa les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El concepte d'electricitat verda es basa en els anomenats certificats d'origen de l'energia, que estan regulats per una directiva europea adaptada per l'Ordre Ministerial 1522/2007 de 24 de maig ( BOE 131 de 1 juny 2007). La garantia d'origen assegura que un nombre de kWh d'energia elèctrica de la comercialitzadora es correspon amb energia elèctrica que ha adquirit de fonts d'energia renovable o cogeneració d'alta eficiència. L'Organisme responsable de la seva certificació és la Comissió Nacional de l'Energia i la garantia s'emetrà abans del 28 de febrer de l'any posterior a l'emissió del certificat. En aquest sentit, la mesura contempla que l’Ajuntament prioritzi la compra d’energia verda amb certificat d’origena partir de l’any 2015, exigint que un 15% de l’energia que compra l’ens municipal sigui energia verda, tal i com s’estableix al Plec de clàusules administratives particulars que regulen l’Acord marc del subministrament d’energia elèctrica i gas natural amb destinació a les entitats locals de Catalunya (PCAP), de l’any 2012. Estalvi considerat per l’acció: Aquesta acció no comporta una reducció del consum elèctric, tot i que les emissions de CO2 associades sí que es veuran reduïdes. Inversió considerada: No existeix cap inversió associada a la implementació d’aquesta acció. El comparador de preus de la Comissió Nacional d’Energia: http://www.comparador.cne.es/comparador/index.cfm?js=1&e=N, permet als ajuntaments calcular si el canvi de companyia subministradora pot suposar un sobrecost al consum energètic municipal o no. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No


No No



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 88




620,94 0 0


En curs


Cost anual ( €/any): Departament de Contractació i Departament d'Eficiència Energètica



0 0 Ajuntament


1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa núm.14)

-

Prioritat

En curs



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 89



Codi: Implantació del programa Euronet 50/50 a les escoles

A16/B11/12 Implementation of Euronet 50/50 in schools




Els centres educatius són grans consumidors d’energia, en concret al municipi del Vendrell el seu consum representa de l’ordre d’un 50% del consum energètic dels equipaments municipals pels anys 2005 i 2014. Per tant, definir programes encaminats a reduir el consum energètic d’aquest tipus d’equipaments es considera prioritari per part de l’Ajuntament. Es proposa per tant realitzar una campanya d’estalvi i eficiència energètica dirigida a les escoles, involucrant tant a alumnes i personal del centre com a pares i mares, que desprès traslladaran els nous hàbits adquirits a les seves llars i llocs de treball. Existeixen moltes tipologies de campanyes, el projecte Euronet 50/50, per exemple, ha estat treballant durant tres anys (2009-2012) per adherir escoles a la XARXA 50/50 d’arreu d’Europa amb l’objectiu d’estalviar energia, reduir emissions de CO2 i abordar la lluita contra el canvi climàtic. Amb el 50/50 tothom hi guanya: les escoles tenen un incentiu per estalviar energia aconseguint més diners per les seves activitats i els gestors dels equipaments (normalment els ajuntaments) disminueixen els costos energètics, ja que els beneficis aconseguits amb els estalvis energètic es reparteixen entre tots dos. Aquesta iniciativa s’ha continuat ara amb el projecte Euronet 50/50 max, que va començar a l’abril de 2013 i tindrà una durada de tres anys. Aquest projecte aplica la metodologia 50/50 a les escoles i també a altres equipaments municipals. Des de la Regidoria d’Enllumenat Urbà i Eficiència Energètica de l’Ajuntament del Vendrell, junt amb les escoles del municipi, es vol portar a terme el projecte Euronet 50/50 per tal d’estalviar energia i emissions de CO2, contribuint així a la lluita envers el canvi climàtic. Es proposa implementar la iniciativa com a proba pilot en una escola del municipi el primer any, i després, traslladar la iniciativa a la resta de les escoles municipals. Cal destacar que aquesta mesura, més enllà de ser una mesura de mitigació, pot permetre afrontar millor les situacions climàtiques més extremes que es derivin dels efectes del canvi climàtic, ja que la reducció dels consums d’aigua i el millor comportament energètic dels edificis els farà menys vulnerables als fenòmens extrems (sequeres, gelades, vents més forts, temporals, aiguats o situacions d’onades de calor més freqüents). Estalvi considerat per l’acció: es considera que amb mesures d’aquest tipus es poden assolir estalvis de l’ordre del 8% a les escoles, amb la implicació dels alumnes i tot el personal del centre. Inversió considerada: no s’ha considerat cap inversió addicional associada a aquesta acció, donat que el gestor energètic municipal podrà oferir formació als responsables dels centres i l’escola ja comptarà amb un sistema de gestió energètica municipal.



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 90


No


Sí Sí




42,71 136,27 0


No realitzada


Cost anual ( €/any): Departament d'Educació / Escoles municipals



0 0 Ajuntament



Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 91



Codi: Elaboració del Pla director de l'enllumenat públic

A21/B21/13 Public Lighting Master Plan development


Enllumenat públic Enllumenat públic AI específica: MA específic

Eficiència energètica Gestió energètica Descripció:

La redacció d’un Pla d’adequació de l’enllumenat (Decret 82/2005, de 3 de maig, que desenvolupa la Llei 6/2001) o d’un Pla Director de l’enllumenat públic municipal (Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre) te com a objectiu d’adequar-se al reglament de contaminació lluminosa. El municipi del Vendrell ha elaborat el seu Pla Director de l’enllumenat públic, tot i que encara no està aprovat. Es tracta d’un document tècnic que fa un anàlisi de la situació actual de l’enllumenat i marca el camí a seguir per aconseguir per una banda un enllumenat adequat a les exigències del Reglament de Contaminació Llumínica i, per una altre, un enllumenat més eficient. El Pla Director d’enllumenat ha de ser per tant una estratègia i full de ruta, que tindrà com objectius els següents: - Aconseguir una reducció de la contaminació lluminosa - Definir les característiques de l’enllumenat públic pel que fa al tipus de lluminària, nivells lumínics, dispositius estalviadors d’energia, etc. - Millorar les condicions de seguretat i qualitat dels ciutadans - Allargar la vida útil de les instal•lacions - Optimitzar els consums energètic i despesa econòmica, en base a les necessitats del municipi. Estalvi considerat per l’acció: no es considera cap estalvi associat a aquesta mesura, ja que el estalvi dependrà de la proposta d’accions que es derivin del Pla. Inversió considerada: El Pla Director ha estat elaborat per part dels serveis tècnics de l’Ajuntament, per tant no s’ha considerat cap inversió addicional per part de l’Ajuntament. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No


No No




0 0 0



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 92


Realitzada








Prioritat

Realitzada



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 93



Codi: Contractació d'una Empresa de Serveis Energètics (ESE) per l'enllumenat municipal

A21/B21/14 Energy Service Company (ESCO) for public lighting




Per a facilitar la gestió energètica, l’Ajuntament del Vendrell ha contractat una empresa de serveis energètics (ESE) per la gestió del consum de l'enllumenat públic i que inclou la implantació de mesures d'estalvi energètic en l'enllumenat públic, al mes de març de l’any 2015. Una Empresa de Serveis Energètics (ESE) és aquella que proporciona serveis energètics o de millora de l’eficiència energètica en instal•lacions i que, per fer-ho, assumeix un cert risc econòmic, ja que el pagament dels seus serveis es basa en part o totalment amb l’estalvi obtingut de l’aplicació dels seus serveis. Es tracta d’una molt bona eina per als municipis, ja que així poden realitzar millores energètiques municipals sense haver de fer inversions econòmiques molt costoses. La proposta te per objectius: - Renovació de tots els punts de llum de la instal•lació amb l’objectiu d’aconseguir el màxim estalvi mantenint el servei i nivells que especifica el Reglament d’Eficiència Energètica. - Aconseguir un estalvi en el consum energètic constant al llarg del temps. - Màxima uniformitat possible, de models de llumeneres, de tipologia i potència de làmpades per facilitar el manteniment i abaratir els seus costos. - Seguiment i control del consum energètic derivat de l’enllumenat públic municipal. Algunes de les meures que ja s’han anat implementant des de març de l’any 2015 han estat: - Canvi de un total de 2.600 unitats de VM i VSAP per lluminàries tipus LED. - Canvi de 6.982 unitats de lluminàries de VSAP i equips. - Canvi de 159 equips i làmpades a HMC. - Canvi de 887 óptiques d’alt rendiments. - Substitució de 500 difusors. - Unificació de 116 quadres d’enllumenat públic. Estalvi considerat per l’acció: es considera que amb la contractació d’una empresa de serveis energètics que porti a terme les meures d’eficiència energètica proposades es poden assolir estalvis de fins el 35,5% del consum energètic total. Les mesures d’estalvi identificades a l’auditoria realitzada per la ESE afecten en tres àmbits de manera destacada: - Làmpades amb equips i Lluminàries - Control de l’encesa



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 94

- Regulació del flux lumínic Un cop avaluats els canvis per part de la ESE, es determina que amb la substitució dels punts de llum per altres més eficients, la potència de làmpades instal•lada total disminueix un 13,5% i el consum energètic es redueix un 13,7%. L’ESE també proposa la integració de rellotges astronòmics als 116 quadres d’enllumenat públic municipal. L’estalvi energètic associat a aquesta mesura afegida al canvi de làmpades és del 16,2%. Amb la integració d’estabilitzadors de tensió i reguladors de flux en capçalera a 116 quadres d’enllumenat, s’assoleix una reducció del consum energètic del 35,5% (afegida a les dues mesures anteriors). En últim lloc també es proposa la integració d’un sistema de telegestió als 116 quadres que conformes les instal•lacions d’enllumenat públic del Vendrell. Aquesta mesura, tot i que no aporti un estalvi directe en el consum energètic és indispensable per al bon funcionament de les instal•lacions i el control del consum elèctric associat. Inversió considerada: La inversió total per a dur a terme aquestes mesures es valora en 1.800.000 €. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No


No No




977,78 2.032,80 0


En curs





1.800.000 1.800.000 Ajuntament


4. Consum final d'energia de l’ajuntament Cap

6,81

Prioritat

En curs



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 95



Codi: Realització d’una auditoria energètica de l'enllumenat públic

A21/B21/15 Conducting an energy audit of the public lighting




L’Ajuntament del Vendrell portarà a terme una auditoria energètica de l’enllumenat públic del municipi, dins dels treballs a realitzar per part de l’ESE, que està previst tenir finalitzada per febrer de l’any 2016. També es realizarà disn de l’any 2016 una auditoria de qualitat del servei i una auditoria de gestió ambiental. Les auditories energètiques tenen per objectiu obtenir un coneixement fiable del consum energètic, el seu cost i les emissions de gasos contaminants associades, així com dels nivells lumínics existents, per tal de detectar i avaluar oportunitats d’estalvi energètic a l’enllumenat públic municipal. Per tant, l’auditoria haurà de constar de les següents fases: - Obtenció de dades i revisió de la documentació, a partir de la informació disponible per part de l’Ajuntament. - Realització de visites in situ, per obtenir les dades que manquen i contrastar les dades facilitades per part de l’Ajuntament. - Anàlisi de l’estat actual de l’enllumenat públic, en termes d’eficiència energètica i prestacions lumíniques. Aquest anàlisi serà la base per poder avaluar els potencials d’estalvi i proposar mesures de millora energètica. - Propostes de millora associades a l’estalvi energètic i l’eficiència energètica i valoració econòmica de les mateixes. Estalvi considerat per l’acció: no es considera un estalvi energètic associat a aquesta acció, ja que suposa el pas previ per a la implementació de mesures concretes d’estalvi energètic aplicables a l’enllumenat públic municipal. Inversió considerada: no s’ha considerat cap inversió addicional donat que serà desenvolupada per l’empresa de serveis energètics. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No


No No




0 0 0



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 96


No realitzada





0 0 Ajuntament



Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 97



Codi: Accions de sensibilització/informació per a la substitució de l'enllumenat, electrodomèstics, calderes i tancaments per altres més eficients

A16/B11/16 Environmental campaigns to promote energy consumption reduction by replacing bulbs, energy appliances, boilers or insulation systems by more efficient ones.


Edificis residencials Edificis AI específica: MA específic


Es proposa realitzar campanyes periòdiques d’estalvi i eficiència energètica dirigides a la població en general, en les que s’informi als ciutadans sobre bones pràctiques en l’ús de l’energia a les seves llars, en els següents àmbits: - Il•luminació: substitució de l’enllumenat per un altre de major rendiment, bones pràctiques o aprofitament de la llum natural - Calefacció i climatització: utilització d’un sistema de calefacció eficient, regulació de les temperatures dels equips de calefacció i ACS i apagada dels equips en períodes d’absència o pautes pel bon manteniment de les instal•lacions energètiques. - Electrodomèstics i aparells electrònics: substitució dels electrodomèstics o aparells electrònics per altres més eficients (de classe A o superior, Energy Star, etc.), apagada total dels electrodomèstics i equips connectats quan no s’utilitzen, etc. - Sistemes d’estalvi passius: millora dels aïllaments, proteccions solars exteriors, etc. - Beneficis de les energies renovables, promoció de la compra d’energia verda a les llars i serveis - Etc. Des de l’Ajuntament es vol fer especial èmfasi en realitzar jornades específiques adreçades a la gent gran del municipi. També es preveu portar a terme tallers sobre temes específic fent-los coincidir amb la setmana de l’energia, com per exemple una jornada sobre la factura de la llum, o mesures d’estalvi a les llars. Cal destacar també que l’Ajuntament del Vendrell participa a l’iniciativa L’Hora del Planeta, comprometent-se a apagar les llums que decoren la façana de l’església i el seu campanar, difondre l’iniciativa entre els ciutadans mitjançant les xarxes socials i adoptar mesures d’eficiència proposades a l’iniciativa. Per tant, mitjançant aquestes campanyes, es promouria des de l’Ajuntament que els habitants del municipi adquireixin costums més responsables davant de l’ús d’energia. Aquestes campanyes haurien d’anar acompanyades d’accions actives com per exemple: - Creació de material divulgatiu: decàlegs d’eficiència o tríptics que es poden enviar a les llars. - Xerrades o tallers sobre estalvi, eficiència energètica i ús d’energies renovables. - Punts informatius i/o exposicions sobre bones pràctiques a les llars i les seves implicacions. - Entrega de “kits d’equips d’eficiència a la llar” (regletes, làmpades de baix consum, etc.) - Cessió d’aparells de mesura dels consums energètics domèstics.



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 98

- Campanyes on-line mitjançant la web municipal, twiter, facebook, etc. - Difusió d’ajuts i subvencions en matèria d’eficiència energètica que afecten directament als ciutadans, com els Plans Renove de bombetes, calderes o finestres, oferides des de l’Administració. - Llançament de concursos d’estalvi entre les llars dels municipi, amb assessorament en mesures d’estalvi. - Etc. Amb aquestes mesures es fomentarà la substitució de l'enllumenat actual per un altre més eficient als edificis residencials, així com la substitució de calderes i electrodomèstics per altres energèticament més eficients i la incorporació de bones pràctiques a les llars del municipi. Cal destacar també que amb el foment de les energies renovables, l’autoproducció o la reducció de consums es generarà una menor dependència exterior i una menor necessitat d’infraestructures. L’assessorament també hauria de comportar, a més, consells sobre millores en els aïllaments i a la resolució dels impactes produïts per fenòmens extrems. Estalvi considerat per l’acció: S’ha considerat un estalvi del 5,9% del consum elèctric i d’un 4,5% del consum tèrmic de les llars del municipi, basat en les premisses que es detallen a continuació. - Un 70% de les llars faran una substitució de les seves làmpades per altres més eficients, amb un estalvi del 7% del consum elèctric dels sector; per tant el sector domèstic reduirà el seu consum en un 4,9%. - El canvi d’una caldera convencional per una caldera eficient pot representar un estalvi energètic del 10 al 20%, i es pot estimar que un 20% de les llars faran el canvi. Per tant l'estalvi és del 3% del consum tèrmic de les llars del municipi. - Un 20% de les llars renovaran els seus electrodomèstics, amb un estalvi del 5% sobre el consum elèctric; per tant el sector domèstic reduirà el seu consum en un 1%. - Un 5% de les llars portaran a terme millores en el seu aïllament tèrmic, que pot comportar un estalvi del 30% en l’energia emprada per a la climatització d’una llar. Per tant s'estalvia un 1,5% del consum tèrmic del sector. Inversió considerada: s’ha considerat un cost de 900 € per dues xerrades informatives a la ciutadania d’1,5 hores, amb recursos educatius / demostratius per a minimitzar el consum energètic a la llar i explicar les mesures preses per part de l’Ajuntament. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No


Sí Sí




2.409,32 6.518,42 0


No realitzada



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 99





900 900 Ajuntament


1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa núm.14)

-

Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 100


Línia estratègica: Altres

Codi: Suport a les llars que es troben en situació de pobresa energètica

A19/B16/17 Support to households which are in energy poverty situations


Edificis residencials Edificis AI específica: MA específic

Altres Ajuts i subvencions Descripció:

Des del departament de Serveis Socials i la Regidora d’Aigua de l’Ajuntament del Vendrell s’ha presentat un protocol per garantir el subministrament de serveis bàsics a les famílies del municipi en situació de pobresa energètica, per tal de donar resposta al tall del subministrament energètic i d’aigua a les persones amb precarietat econòmica, intentant establir acords amb les companyies subministradores i sempre avaluant cas per cas cada situació. Amb aquesta iniciativa, es donarà compliment a la llei 24/2015 de 29 de juliol que obliga les administracions públiques a garantir el dret d'accés als subministraments bàsics a les persones i unitats familiars en situació de risc d'exclusió residencial mentre duri aquesta situació. El servei pot informar i assessorar als consumidors de les mesures que han de portar a terme per tal de que les companyies no els hi tallin els subministres, així com informar de bones pràctiques energètiques a la llar, per reduir les seves factures i millorar l’eficiència. En alguns casos també es podran oferir ajudes puntuals pel pagament de rebuts d’aigua, llum o gas. Amb data 29 d’octubre de 2015, ja s’han detectat al municipi sis casos que podrien acollir-se a aquesta mesura, els quals s’estudiaran un per un. El protocol fixa que cada sis mesos es farà una revisió de cada cas, amb la voluntat de millorar la seva situació a través d’un pla de treball. Per aquesta acció no s’ha considerat cap estalvi ni inversió associada, al tractar-se d’una acció de caire més social. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No


No No




0 0 0



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 101


En curs


Cost anual ( €/any): Departament de Serveis Socials



0 Ajuntament


Cap

Prioritat

En curs



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 102



Codi: Elaboració de cursos de conducció eficient a la plantilla municipal

A410/B41/18 Eco-driving courses for municipal staff


Flota municipal Transport AI específica: MA específic

Conducció eficient Sensibilització/Formació Descripció:

Amb aqueta mesura es proposa oferir cursos de conducció eficient a la plantilla municipal que faci ús dels vehicles de la flota municipal (incloent els serveis externalitzats), amb l’objectiu de promoure l’estalvi energètic i d’emissions durant els desplaçaments associats a la seva activitat. Amb un canvi d’hàbits en la conducció es pot reduir significativament l’impacte dels desplaçaments en vehicles motoritzats. Entre els beneficis d’una conducció eficient es troben: - Estalvi mitjà de combustible superior al 15%. - Estalvi econòmic (tant associat als costs de carburant, com als de manteniment). - Reducció de les emissions de CO2 i de la contaminació atmosfèrica. - Millora del confort i disminució de l’estrès en la conducció. - Augment de la seguretat (disminució de riscos i d’accidents). En aquest sentit es proposa dur a terme cursos de conducció eficient a la policia municipal i els notificadors de l’Ajuntament, quin consum representa un 71% del consum de la flota pròpia municipal. Estalvi considerat: Les darreres publicacions en matèria de conducció eficient indiquen que a través de tècniques de conducció eficient pot arribar a estalviar-se fins a un 20% del consum de combustible. No obstant això, l’estalvi considerat en l’acció és del 5%, ja que es considera un estalvi assumible. A la proposta únicament es té en compte l’estalvi en els desplaçaments durant la jornada laboral, però aquest curs tindrà també efecte en el consum de combustibles per als desplaçaments personals. Inversió considerada: No s’ha considerat cap inversió donat que des de l’Institut Català d’Energia i altres organismes s’ofereixen cursos 100% bonificats. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No


No Sí



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 103




3,25 12,63 0


No realitzada





0 0 Ajuntament



Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 104


Línia estratègica: Mobilitat

Codi: Elaboració d'un pla de mobilitat del municipi

A47/B46/19 Preparation of a Mobility Plan of the municipality


Transport privat Transport AI específica: MA específic

Optimització de la xarxa viària Regulació/planificació de transport/mobilitat

Descripció:

L’Ajuntament del Vendrell disposa d’un Pla de Mobilitat Urbana redactat l’any 2014. Els objectius del PMU consisteixen en una sèrie de paràmetres, avaluats a l’any de redacció del Pla (2014) que han d’assolir un determinat valor en l’any horitzó del Pla (2015-2020) per millorar les condicions de l’entorn (disminuir la contaminació atmosfèrica, potenciar els modes de transport sostenibles, etc.). Aquest valor objectiu a assolir s’ha fixat a partir del Pla Director de Mobilitat del Camp de Tarragona (PDMCT). Els objectius del PMU del Vendrell són: - Minimitzar la distància mitjana dels desplaçaments. - Traspassar desplaçaments als mitjans més sostenibles. - Reduir els costos dels sistema de transport. - Moderar el consum energètic. - Reduir les emissions de CO2. - Reduir la contaminació atmosfèrica per NOx i PM10. - Reducció de l’accidentalitat. Estalvi considerat: Al PMU l’objectiu de reducció és d’un 0,58% interanual, per tant, les emissions del Vendrell es reduiran un 9% l’any 2020, respecte les emissions de l’any 2005. Inversió considerada: 31.188,80 € per a la elaboració del Pla de Mobilitat i 2.644.065 € per a la implementació de totes les mesures proposades. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No


Sí No




6.943,91 26.497,27 0



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 105


En curs


Cost anual ( €/any): 330.508 Departament de Mobilitat



31.189 2.014.238 Ajuntament


1. Consum final d'energia total (Indicador de xarxa núm.14) 3. Mobilitat de la població (Indicador de xarxa núm.5)

0,0

Prioritat

En curs



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 106



Codi: Planificació/promoure la mobilitat a peu i ús de la bicicleta

A44/B45/20 Planning / promote pedestrian mobility and cycling



Canvi modal a bicicleta i anar a peu Planificació urbanística Descripció:

El transport en bicicleta o a peu és una modalitat de transport 100% sostenible que no comporta emissions de contaminants a l’atmosfera durant els desplaçaments. Per aquest motiu és important afavorir aquests tipus de desplaçaments per part de l’Ajuntament. El municipi del Vendrell considera la integració de la bicicleta i la mobilitat a peu una de les línees estratègiques de la mobilitat del futur i de les polítiques de sostenibilitat urbana. Així per una banda es considera imprescindible comptar amb una xarxa d’itineraris ciclistes que faciliti als nous usuaris la confiança en la bicicleta per fer una part important dels seus viatges habituals. Així com disposar d’una xarxa de vianants còmoda i segura. Per tal de promocionar aquests tipus de modalitats de transport des del municipi es proposa portar a terme accions que incentivin l’ús de la bicicleta per part dels habitants del municipi, així com el transport a peu. Al PMU del Vendrell es detallen les següents mesures en aquests àmbits: Mobilitat a peu - Conversió del nucli antic en zona d’ús prioritari per a vianants - Millora dels itineraris principals per a vianants - Senyalització dels itineraris de vianants - Millora de ponts i passos que creuen vies de tren, carreteres o cursos d’aigua - Construcció de ponts i passos que creuin vies de tren o cursos d’aigua - Promoció dels itineraris de vianants Mobilitat en bicicleta - Creació de nous itineraris de bicicleta - Millores de la xarxa de carrils bici - Creació d’itineraris compartits a la calçada entre bicicletes i vehicles privats - Senyalització dels itineraris en bicicleta - Pla de manteniment de carrils bici i vies verdes - Creació d’aparcaments de bicicleta - Campanya de promoció de la bicicleta - Registre de bicicletes No s’ha considerat cap estalvi ni inversió associada donat que ja està contemplat a la mesura anterior.



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 107


No


No No




0 0 0


En curs


Cost anual ( €/any): Departament de Mobilitat



0 0 Ajuntament



-

Prioritat

En curs



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 108



Codi: Renovació eficient del parc mòbil del municipi i diversificació energètica del sector

A41/B410/21 Municipal fleet renewal with more efficient vehicles and diversification of the municipality's transport sector



Vehicles nets/eficients Altres Descripció:

El parc mòbil de vehicles del municipi es caracteritza per fer un ús majoritari de combustibles fòssils i amb un valor d'emissió mig de 207,71 g CO2/km per l’any 2005. Aquesta situació es veurà substancialment modificada en els pròxims anys, fruit de la creació d'un marc favorable a la incorporació d'energies no convencionals en el sector del transport (vehicles híbrids, elèctrics, gas natural liquat, hidrogen, etc) i de la millora en l'eficiència energètica dels motors dels vehicles del mercat, que faran que el parc mòbil es renovi per vehicles accionats per sistemes 100% renovables (elèctrics-solar, hidrogen, etc), híbrids o vehicles de combustió fòssil altament eficient amb valors d'emissió per sota els 120 g CO2/km. D'aquesta manera, aquesta tendència que seguirà el parc mòbil del municipi farà disminuir dràsticament les emissions de GEH globals del municipi. Segons les dades obtingudes amb l’eina AMBIMOB-U de la Generalitat de Catalunya, es considera que al 2020 aproximadament el 10% del parc mòbil privat serà de baixes emissions: Bio10: 2,9%; GLP: 3,2%; Híbrid: 1,5%; GN: 4,6% i Elèctric: 1,0%. Davant d'aquest escenari, s'ha definit un escenari moderat i realista del futur parc mòbil del municipi i s'han estimat les seves emissions, en base a l’evolució en pes de cada tecnologia en el parc de turismes de la Regió Metropolitana de Barcelona per l’any 2018, definides al Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona 2013-2018. Amb aquest escenari moderat, s’ha obtingut un valor d’emissió mig de 140,5 g CO2/Km. En aquest sentit, per fomentar aquesta renovació del parc mòbil des de l’Ajuntament es poden incorporar clàusules als contractes de serveis externalitats, com per exemple la instal•lació de punts de subministrament elèctric als pàrkings municipals per tal que es produeixi aquesta tendència o la utilització d’aquest tipus de vehicles per part de determinats serveis municipals, així com oferir bonificacions fiscals per als vehicles de baixes emissions (elèctrics, híbrids etc.). Aquestes mesures també es poden reforçar amb campanyes informatives que es poden fer coincidir amb el dia de la Mobilitat o de l’Energia. Estalvi considerat: amb l’escenari definit, es considera que es pot assolir un estalvi del 32,6% en les emissions del parc de turismes dels municipis. (De fet, des de l’any 2005 fins l’any 2010, les emissions associades al sector transport ja han disminuït un 11%). Inversió considerada: Aquesta es tracta d'una acció indirecta i per tant els costos no recauen directament sobre els pressupostos municipals.



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 109


No


No No




18.618,63 69.732,70 0


En curs


Cost anual ( €/any): Departament de Contractació



0 0 Sector privat



-

Prioritat

En curs



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 110



Codi: Implantació de camins escolars segurs

A44/B41/22 Implementation of safe school routes



Canvi modal a bicicleta i anar a peu Sensibilització/Formació Descripció:

L'objectiu d’aquesta proposta és millorar l'accessibilitat a les escoles, a la vegada que es redueixen els problemes de seguretat existents al municipi del Vendrell. Els camins escolars són itineraris segurs, escollits entre els recorreguts que fan la majoria dels alumnes del centre, i de traçat senzill que permeten el desplaçament a peu dels nens i nenes. A cada recorregut segur hi ha una persona adulta que serà la responsable de cada grup. La implantació de camins escolars segurs en el municipi permet fomentar i potenciar la mobilitat sostenible entre els més petits, fer més segurs els desplaçaments i afavorir un entorn acollidor i formatiu als escolars que circulen i, per extensió, a totes les persones que es desplacen. Aquests camins escolars es plantegen per a utilitzar-los en el recorregut de casa a l’escola, a les 9 h del matí, i de l’escola a casa, a les 5 de la tarda. Cada camí escolar és diferent, ja que les característiques de cada centre escolar i municipi són úniques. Les diferents variables han de ser estudiades amb deteniment a l’hora de dissenyar els camins escolars, quin èxit dependrà en gran mesura de la col•laboració entre pares i mares o tutors, personal del centre escolar, associacions de veïns i comerciants, administració local i els nens i nenes. El funcionament d’un camí escolar s’estructura de la següent manera: - Estudi de les rutes més freqüentades per les famílies i més segures. - Establiment de parades de recollida dels nens al llarg del camí. - Les famílies, monitors o responsables assignats s’organitzen en torns, per acompanyar als escolars. - Es treballa la mesura al pla educatiu a les escoles. Per tal d’implementar els camins, l'acció pot portar associada la implantació de diferents mesures: - Senyalització vertical de les parades amb indicació del nom del projecte i del recorregut. - Senyalització a les voreres amb algun sistema adhesiu o de pintura que permeti als nens i nenes seguir el recorregut amb seguretat. (Cada municipi pot valorar si pintar el logotip del projecte, passes de diferents colors segons el recorregut o escola, etc...) - Senyalització vertical en els trams més perillosos i en el creuament de vies que indiqui que aquell és un pas del camí escolar i que cal extremar les precaucions de circulació. Estalvi considerat: s’ha considerat un estalvi de 40 tones de CO2. Per als càlculs associats a aquesta acció s'ha considerat que un 5% dels alumnes de les



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 111

escoles del municipi (en total 2.956) utilitzaran els camins escolars segurs els alumnes de parvulari i primària. Es considera que fan una mitjana de 2 km al dia (anada i tornada) i que es deixessin de fer els desplaçaments en vehicle privat i autobús. Inversió considerada: S’ha considerat una inversió de 2.000 € per a la senyalització dels camins escolars.


No


No Sí




39,63 151,35 0


No realitzada


Cost anual ( €/any): Departament de Mobilitat






-

Prioritat

Curt termini



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 112


Línia estratègica: Residus

Codi: Campanyes per incrementar el percentatge de la recollida selectiva

A72/B71/23 Campaigns to increase the percentage of recycling rates


Altres Altres AI específica: MA específic

Gestió de residus i cicle de l'aigua Sensibilització/Formació Descripció:

Els resultats de la recollida selectiva del municipi han anat millorant al llarg dels anys, fruit dels esforços dels ciutadans i les campanyes de sensibilització realitzades per part de l’Ajuntament. Tanmateix cal continuar en aquesta línia i aconseguir els percentatges de recollida selectiva que marca el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20), que té l’horitzó posat a 2020. El context de la gestió de residus ha patit canvis significatius en els darrers anys que requereixen una revisió profunda de la planificació. L’entrada en vigor de la Directiva 2008/98/CE, sobre residus, i de la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats, ha suposat l’establiment de nous objectius i criteris de gestió que els programes sectorials han de consolidar i reforçar. Així mateix, l’aposta per l’ús eficient dels recursos i la gestió dels residus és un dels pilars de la societat del reciclatge que proposen les estratègies europees. Així, el nou PRECAT20 integra els anteriors programes de gestió de residus de Catalunya formulats en base a l’origen de generació (municipals, industrials i de la construcció), en un nou programa de caràcter general basat en els fluxos materials de residus. Els objectius estratègics que vehicularan la prevenció i la gestió dels residus a Catalunya fins a 2020, son els següents: 1. Potenciar la visió dels residus com a recursos. 2. Contribuir, des d’una perspectiva de cicle de vida, i en el marc de la política energètica, a la lluita contra el canvi climàtic i altres impactes associats a la gestió de residus i a l’ús de recursos. 3. Protegir el sòl com a medi bàsic i recurs de caràcter no renovable. 4. Reduir la generació de residus, impulsant la prevenció i particularment la reutilització. 5. Fomentar la preparació per a la reutilització de residus. 6. Incrementar la valorització del conjunt de residus, particularment la valorització material, des d’una òptica de l’economia circular i baixa en carboni. 7. Suprimir progressivament la disposició de residus valoritzables. 8. Impulsar el sector català dels residus com un referent tècnic, econòmic i legal. 9. Disposar d’una xarxa d’infraestructures de gestió de residus adaptada a les necessitats territorials, econòmiques i tècniques de Catalunya. 10. Fer transparent i sostenible econòmicament la gestió de residus. Els objectius específics respecte als residus de procedència municipal per a l’any 2020 són els següents:



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 113

- Incrementar la recollida selectiva bruta dels residus municipals fins un nivell mínim del 60% respecte els residus generats. - Assolir, en conjunt, com a mínim el 55% en pes de residus domèstics i comercials destinats a preparació per a la reutilització i el reciclatge per a les fraccions paper, metalls, vidre, plàstic, biorresidus i altres fraccions reciclables. - Assolir uns nivells mínims de valorització global (material i energètica) l’any 2020 d’un 70% dels residus municipals generats a Catalunya. Així, els objectius en matèria de recollida selectiva i valorització per flux material són els següents: - L’any 2020, com a mínim el 60% en pes dels residus de paper-cartró generats a Catalunya seran valoritzats. - L’any 2020, com a mínim el 60% en pes dels residus de vidre generats a Catalunya seran valoritzats. - L’any 2020, com a mínim el 60% en pes dels residus orgànics biodegradables generats a Catalunya seran valoritzats. - L’any 2020, com a mínim un 75% en pes dels envasos generats seran valoritzats. Per tant, es proposa que l'Ajuntament del Vendrell continuï fent el seguiment dels resultats de la recollida selectiva de residus, i en base als mateixos es desenvolupin actuacions concretes per a seguir millorant la recollida, conjuntament amb l’empresa encarregada de la gestió de residus municipals. A més, anualment es proposa desenvolupar una campanya per a reforçar la recollida selectiva de residus amb els següents objectius: - Ampliar el coneixement i recordar la implantació de la recollida selectiva de residus - Aconseguir un increment de la quantitat de residus recollits - Disminuir el percentatge d’impropis en les diferents fraccions - Conscienciar a la població de la importància de fer la recollida selectiva i la reutilització dels recursos - Informar a la població de les millores ambientals que s'assoleixen amb el reciclatge i reutilització dels residus Estalvi considerat: amb la realització de campanyes per incrementar el percentatge de la recollida selectiva es considera un estalvi de 5.816,22 tones de CO2, considerant que l’any 2020 el municipi assolirà els objectius de reciclatge establerts al PRECAT20. Inversió considerada: no s’ha considerat cap inversió específica per campanyes associada a l’Ajuntament, donat que el Consell Comarcal que és qui gestiona la recollida de residus municipal ja es fa càrrec d’aquestes campanyes periòdiques. Document inicial: Es deriva de les VAE?

No


No Sí




5.816,22 0,00 0



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 114


No realitzada


Cost anual ( €/any): Departament de Medi Ambient



0 0 Ajuntament


6. Percentatge de recollida selectiva Cap

-

Prioritat

Curt termini

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible del Vendrell Annex 2 | VAE

SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 115

ANNEX 2. INFORME DE LES VISITES D’AVALUACIÓ ENERGÈTICA

ÍNDEX DE VISITES

VAE núm. Equipament

01 Mercat Municipal

02 Escola Àngel Guimerà

03 Ajuntament

04 Dependències de la Policia Municipal

05 Casal d’Avis


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 116

INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA. Equipament núm. 01 | Mercat Municipal

ÍNDEX

1. Dades generals ............................................................................................. 117

2. Dades constructives i de funcionament ......................................................... 117

2.1.Superfícies i any de construcció ................................................................................117

2.2. Ubicació i tipus d’edifici .............................................................................................117

2.3. Activitats i distribució per plantes ..............................................................................118

2.4. Horari de funcionament .............................................................................................118

2.5. Nombre de treballadors i usuaris ..............................................................................118

3. Anàlisi energètica .......................................................................................... 118

3.1. Fonts energètiques ...................................................................................................118

4. Dades de les pòlisses .................................................................................... 118

5. Indicadors energètics municipals................................................................... 119

6. Descripció de les instal·lacions i de l’edifici ................................................... 119

6.1. Climatització / calefacció...........................................................................................119

6.2. Aigua Calenta Sanitària (ACS) .................................................................................120

6.3. Instal·lació elèctrica ..................................................................................................121

6.4. Principals equips de consum ....................................................................................122

6.5. Tancaments ..............................................................................................................122

7. Conclusions de la situació energètica de l’equipament ................................. 124

7.1. Punts forts: ................................................................................................................124

7.2. Punts febles: .............................................................................................................124

8. Accions .......................................................................................................... 125

8.1. Accions realitzades ...................................................................................................125

8.2. Accions proposades ..................................................................................................125

9. Inventari ......................................................................................................... 130

10. Recull fotogràfic ............................................................................................. 131

11. Plànols ........................................................................................................... 133

12. Dades de les factures del Mercat Municipal .................................................. 133

12.1. Electricitat ...............................................................................................................133


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 117

Nom de l’equipament: Mercat Municipal

Tipologia de l’equipament: Serveis

1. Dades generals Adreça: Plaça del Mercat, 1. El Vendrell, Tarragona.

Tipus de gestió: Directa

Persona de contacte i càrrec: Mari luz Cordero, administrativa

Telèfon: 977166456

Dates de les visites: 05/08/2015

Nre. d’usuaris: 350

2. Dades constructives i de funcionament 2.1.Superfícies i any de construcció Superfície construïda (m2) 812

Superfície de coberta (m2) 812

Any de construcció 1887/1999

2.2. Ubicació i tipus d’edifici

Figura 1. Plànol d’emplaçament Figura 2. Façanes dels edificis

El Mercat Municipal del Vendrell és troba en un edifici a quatre vents de planta baixa construït l’any 1887 i reformat al 1999. L’accés es troba a la Plaça del Mercat i la façana principal està orientada a l’oest.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 118

Taula 1. Plantes i superfície dels espais

Planta Superfícies útils m²

Baixa (P-00)

Planta Baixa 566,7

Total superfície útil P-00 566,7

Total superfície útil 566,7

Font: Cadastre electrònic 2.3. Activitats i distribució per plantes A l’equipament s’hi troba el mercat municipal amb totes les parades de productes diversos, així com les oficines del mercat. 2.4. Horari de funcionament L’horari del mercat és el següent:

- De dilluns a dijous de 7:00h a 14:00h. - Divendres i dissabtes de 7:00h a 14:30 i de 17:30h a 20:30h. - Servei de neteja: de dilluns a dissabte de 15:00h a 17:00h.

L’equipament roman tancat els dies festius nacionals, autonòmics i municipals. 2.5. Nombre de treballadors i usuaris A l’equipament hi ha un total de 50 treballadors comptant amb el personal de neteja i una mitjana de 300 usuaris al dia. 3. Anàlisi energètica 3.1. Fonts energètiques

Taula 2. Fonts energètiques per a la climatització i il·luminació de l’equipament.

Electricitat X Biomassa

Gas Natural Solar tèrmica

Gasoil C Solar fotovoltaica

GLP Altres

Especificar: ..................... 4. Dades de les pòlisses Taula 3. Pòlisses vinculades a l’electricitat.

Empresa

subministradora Número de CUPS Tarifa Potència

Contractada Anàlisi pòlissa

OBSERVACIONS

1 Endesa Energia ES0031406342097001TM0F 3.0A 160 kW -

Font: dades facilitades per l'Ajuntament.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 119

5. Indicadors energètics municipals Taula 4. Indicadors energètics vinculats a l’electricitat.

Electricitat

2005 2012 2013 2014

Consum anual (kWh) 258.865 184.432 243.666 211.187 Compra d’energia verda certificada No No No No Despesa anual (€) 35.205,62 49.981,13 51.286,18 50.734,06 Preu de l’energia (€/kWh) 0,14 0,27 0,21 0,24 Consum per superfície (kWh/m2) 318,80 227,13 300,08 260,08 Nombre d’usuaris per dia 350 350 350 350 Consum per usuari (kWh/usuari) 739,61 526,95 696,19 603,39 Despesa / superfície (€/m2) 43,36 61,55 63,16 62,48 Despesa / usuari (€/usuari) 100,59 142,80 146,53 144,95 Factor d’emissió (tCO2eq/kWh) 0,000481 0,000481 0,000481 0,000481 Tones de GEH (tCO2eq/any) 124,51 88,71 117,20 101,58

Font: Dades facilitades per l'Ajuntament 6. Descripció de les instal·lacions i de l’edifici 6.1. Climatització / calefacció La calefacció de l’edifici es realitza mitjançant una bomba de calor reversible aire-aigua i distribució per conductes. Les unitats terminals emissores de calor són fan-coils de conducte de baixa temperatura.

Hi ha calendari i horari establert per encendre i apagar la calefacció. El control i regulació del funcionament de la calefacció es realitza automàticament. El tècnic de manteniment adapta aquest control per tal d’adequar-lo al calendari i horari d’obertura del mercat. El control i regulació de la temperatura es realitza mitjançant termòstat centralitzat controlat pel tècnic de manteniment.

La temperatura a l’edifici és de 20ºC en règim d’hivern.

Figura 1. Unitats terminals de climatització Figura 2. Unitats terminals de climatització


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 120

Els dos despatxos situats a l’altell disposen de climatització independent de la del mercat mitjançant bomba de calor reversible aire-aire tipus split.

L’encesa de la climatització és manual, cada unitat terminal disposa del seu comandament, per tal d’accionar el funcionament d’aquest i regular la seva temperatura. El control i regulació del funcionament de la calefacció es realitza manualment pels usuaris.

No hi ha un calendari establert per encendre i apagar la calefacció, el dia d’inici i de fi de temporada depèn de cada any en funció de les necessitats tèrmiques.

Figura 3. Unitats terminals de climatització

Refrigeració

Pel que fa la refrigeració del mercat aquesta es realitza mitjançant la bomba de calor reversible aire-aigua de distribució per conductes, de manera anàloga a la calefacció. La temperatura de consigna a les estances a l’estiu és de 18ºC-20ºC.

En els dos despatxos situats a l’altell la climatització es realitza mitjançant les dues bombes de calor reversible aire-aire tipus split. El control i regulació del funcionament de la calefacció es realitza manualment pels usuaris.

Ventilació

L’edifici no disposa de cap sistema de ventilació forçada per tal de garantir la salubritat del edifici. L’única entrada d’aire que es realitza és amb l’obertura de les finestres i/o portes. 6.2. Aigua Calenta Sanitària (ACS) La producció d’aigua calenta sanitària a l’equipament es realitza mitjançant un termo elèctric.

Figura 4. Termo elèctric


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 121

Característiques tècniques:

• Volum acumulació: 150 l.

• Potència: 2.200 W 6.3. Instal·lació elèctrica La instal·lació disposa d’una centralització de comptadors del tipus digital per a les parades, i d’un comptador elèctric per als serveis generals. Es disposa d’un quadre general, i diversos subquadres elèctrics, amb una bona sectorització i un bon estat de conservació.

Figura 5. Comptador Figura 6. Centralització comptadors

Figura 7. Quadre general

Figura 8. Quadre elèctric Figura 9. Quadre elèctric


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 122

6.4. Principals equips de consum Equips En l’edifici es troben els diferents aparells: Pis Ubicació Element Quantitat Potència unitat (W)

P-1 Magatzem Termo Elèctric de 150 1 2.200

P-1 Magatzem Cambra frigorífica 1 7.000

P1 Despatx 1 Equip megafonia 1 550

P-1 Mercat Congelador comercial 2 500

PB Mercat Matamosques elèctric 3 58

P-1 Mercat Bombes pressió 2 775

Enllumenat Hi ha un sistema d’apagada o encesa centralitzat. A continuació es descriuen les làmpades presents: Pis Ubicació Tipus / Model Quantitat Potència unitat (W)

PB Mercat Halogen 5 125

PB Mercat Incandescència 21 60

P1 Despatx 1 Downlight 2 1x36

P1 Despatx 2 Downlight 2 1x36

PB Espais comuns Downlight 7 1x36

P-1 Escales Fluorescent 4 1x36+25%

P-1 Lavabo Baix consum 6 18

P-1 Magatzem Fluorescent 11 1x58+25%

P-1 Cambra frigorífica Fluorescent 27 1x58+25%

P-1 Garatge Vapor de sodi 2 1x150+15% *Totes les llumeneres del tipus fluorescent, porten incorporat un balast electromagnètic, amb un increment de la seva potència del 25%. 6.5. Tancaments Atès que no disposem de plànols de detall ni s’han practicat cales per determinar la solució constructiva exacte dels diferents tancaments es fa una estimació en base a la informació extreta al llarg de la visita i l’any de construcció de l’edifici. Façanes: Mur monolític d’un full de gruix aproximat de 80 cm a 40 cm de mamposteria (pedra), fàbrica de maó massís o combinació d’ambdues, arrebossat per l’exterior i enguixat per l’interior.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 123

Figura 10. Façana exterior

Coberta: Coberta inclinada amb acabat de teula vidriada de diversos colors sobre forjat inclinat unidireccional de biguetes de d’acer sobre revoltó ceràmic i acabat panell de conglomerat de fibres vegetals amb ciment blanc.

Figura 11. Coberta exterior

Forjat: Paviment de terratzo sobre capa de morter de ciment i aquest sobre forjat reticular bidireccional de formigó armat executat amb cassetó recuperable.

Figura 12. Forjat

Solera: Paviment de formigó lliscat sobre solera de formigó armat de 15cm i emmacat de graves de 15cm.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 124

Finestres exteriors: Els tancaments de les finestres són de fusta, amb vidre simple.

Figura 13. Finestres

Estanqueïtat de l’aire: No s’han observat patologies importants relacionades amb infiltracions d’aire. 7. Conclusions de la situació energètica de l’equipament 7.1. Punts forts: Tancaments: El tancament de l’entrada principal és amb doble porta. 7.2. Punts febles: Equips: Cambres frigorífiques individuals amb condensadors al sostre per a cada parada. Això fa que aportin calor a l’espai interior del mercat. Climatització: La temperatura de consigna de refrigeració a l’estiu és molt baixa 18ºC- 20 ºC.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 125

8. Accions 8.1. Accions realitzades No s’ha realitzat cap actuació anteriorment a l’equipament. 8.2. Accions proposades Es proposen 5 actuacions a l’equipament, que són les següents:

1) Monitorització dels consums;

2) Correcte tancament energètic;

3) Canvi tecnologia lluminàries;

4) Substitució de balast electromagnètic per electrònic;

5) Temperatura consigna estiu.

8.2.1. Monitorització dels consums

Concepte de la millora

Segons definicions del diccionari de la RAE, monitoritzar és "observar mitjançant aparells especials el curs d'un o diversos paràmetres fisiològics o d'una altra naturalesa per detectar possibles anomalies".

Els sistemes de monitorització tenen per objecte proveir informació sobre paràmetres energètics d'una instal·lació, edifici, indústria, etc. per a l'optimització de la gestió dels consums energètics. Parlem de telecontrol quan el sistema permet l'actuació sobre la instal·lació monitoritzada de forma remota.

El monitoratge permet prendre consciència sobre els consums i la informació que aporta, sent la base de la gestió energètica. El telecontrol permet operar sobre les instal·lacions per optimitzar els usos i consums de l'energia.

D'aquesta manera, es pot dir que tot i que en si mateixa la monitorització no suposa un estalvi d’energia, és l’eina bàsica del gestor energètic per realitzar estudis i informes d'eficiència energètica, i la base per la presa de decisions que permetin millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions.

Així mateix, la monitorització de consums permet mesurar els estalvis aconseguits gràcies a la implementació de mesures d’estalvi.

Descripció de la mesura

El monitoratge proposat es base principalment en la mesura dels consums elèctrics principals. De totes maneres, aquest monitoratge no es limita a la lectura del consum d’energia sinó que incorpora sondes de temperatura i humitat relativa per tal de poder analitzar el consum en funció dels paràmetres ambientals.

L’arquitectura del sistema es base en sistema de comptabilitat i monitoratge energètic compost per un equip d'adquisició i emmagatzematge de dades (datalogger), en endavant RTU Datalogger.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 126

a.- Nivell bàsic de monitorització:

Els elements proposats per un nivell bàsic de monitorització són els següents:

• 1 Analitzador de l’escomesa del subministrament elèctric

• 1 Sonda T/H interior

• 1 Concentrador de dades (RTU)

• Cablejat elèctric Cablejat Ethernet per connexió a sistema IMI, alternativament un emissor GPRS/3G

Justificació de l’estalvi

L’estalvi vinculat a la monitorització s’aconsegueix sempre i quan hi hagi una gestió energètica associada, en cas contrari, la monitorització per si sola no genera cap estalvi.

Aquests estalvis acostumen a oscil·lar entre un 3 i un 10%, en aquest cas s’ha considerat un 10% anual.

8.2.2. Correcte tancament energètic


És un fet habitual trobar-se instal·lacions de climatització que han quedat enceses a la nit, els caps de setmana o els festius. Com també es freqüent trobar-se ordinadors, pantalles, i llums encesos en aquests períodes d’inactivitat.

Aquest fet suposa un malbaratament d’energia.


Realitzar un correcte tancament de les instal·lacions en els períodes d’inactivitat: cap de setmana o festius.

Per això caldrà establir i transmetre als usuaris de l’edifici quins són les pautes a seguir per assegurar que tots els equips de clima, il·luminació, equips d’ofimàtica i altres quedin correctament apagats durant aquest períodes.


Pel càlcul de l’estalvi s’ha considerat que s’efectua un bon tancament del centre en els períodes de vacances d’estiu i en períodes de desús continuat.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 127

8.2.3. Canvi tecnologia lluminàries


Una de les opcions per reduir la despesa energètica en instal·lacions d'il·luminació és reemplaçar els llums i lluminàries amb més hores de funcionament per equivalències en LED. Amb aquesta solució es redueix notablement el consum dels circuits d'enllumenat així com la despesa en manteniment gràcies al increment de la vida útil de l’enllumenat LED en front altres tipus d’enllumenat.

L’únic inconvenient que trobem en les làmpades tipus LED és el seu baix Índex de reproducció cromàtica.

El principal avantatge de la lluminàries LED és l'estalvi energètic que acostuma a ser de més del 50%. S’ha de tenir en compte que en el consum d’una lluminària convencional, a part del propi consum de la làmpada, també hi ha el consum de la reactància, que representa entre 3 i 8 Watts de consum addicional (en funció de la qualitat de la reactància). En el cas del LED, a més de reduir la potència de la làmpada també prescindim de reactàncies i encebadors.

L’altre avantatge és l'estalvi en manteniment ja que s’augmenta la vida útil de la lluminària i es redueix la substitució d'encebadors, reactàncies, tubs,etc. Un tub convencional té una duració aproximada de 8.000 hores, enfront de la duració aproximada del tub LED de 50.000.

A continuació es presenten les avantatges dels tubs LED enfront el tubs convencionals. Aquestes dades poden variar òbviament en funció de la qualitat de qualsevol dels tubs.

• Hores de vida: Els tubs LED duren més de 50.000 hores enfront de les 10.000 d'un

bon tub fluorescent

• Resistència: Els tubs de LED poden aguantar molt més els cops o vibracions que els

tubs fluorescents. De fet són desmuntables i reparables cosa que per als tubs

fluorescents és impensable.

• Consum: Els tubs LED consumeixen bastant menys que els tubs fluorescents. Un tub

fluorescent de 600mm-18W amb reactància i encebador pot arribar a consumir el

doble de la seva potència nominal a causa de la reactància. Estem parlant d'un

consum de 36W en comparació als 8 o 12 W del consum del tub LED de 600mm.

• Arrancades: Els tubs LED són d'arrencada instantània i aquesta no afecta a les hores

de vida útil. En canvi, un tub fluorescent triga en arrencar i el nombre d'enceses diaris

afecta la seva vida útil. Per exemple, molts fabricants de tubs fluorescents estimen la

vida del tub en 10.000 hores, tenint en compte únicament 2 enceses al dia.

• Medi ambient: Els tubs LED no necessiten cap gas per fer l’encesa, en canvi, els tubs

fluorescents estan fabricats amb vapor de mercuri essent els compostos de mercuri

productes químics altament perillosos per a la salut humana i el medi.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 128


En aquest cas concret, només es proposa substituir les lluminàries i làmpades amb major consum. Amb aquestes característiques només tindríem les següents lluminàries:

Pis Ubicació Element Tipus / Model Quantitat

PB Mercat Llumenera Halogen 5

PB Mercat Llumenera Incandescència 21

P-1 Garatge Llumenera Vapor de sodi 2


El percentatge d’estalvi que s’aconsegueix amb la substitució de la tecnologia de les làmpades, respecte al consum elèctric global de l’equipament, és del 4,44%.

8.2.4. Substitució de balast electromagnètic per electrònic


El balast és un equip que servei per mantenir estable i limitar el flux de corrent a les làmpades, ja siguin tub fluorescent, vapor de sodi, halogenur metàl·lic o vapor de mercuri.

En la seva forma clàssica, el balast és una reactància inductiva que està constituït per una bobina de filferro de coure esmaltat, enrotllada sobre un nucli de xapes de ferro o d'acer elèctric.

En un tub fluorescent, el paper del balast és doble: proporcionar l'alta tensió necessària per l'encesa del tub i, després de l'encesa del tub, limitar el corrent que passa a través d'aquest.

Actualment hi ha de diversos tipus de balast, en el cas dels fluorescents distingim entre 2 tipus: el balast convencional (electromagnètic) i el basat electrònic.

El balast electrònic té diversos avantatges respecte al balast convencional. Aquests s’exposen a continuació:

• Silenciós i amb un rendiment energètic superior al 98%. Aquests aparells

funcionen a una freqüència de 30 kHz i proporcionen un estalvi d'energia de

l'ordre del 25% per a un mateix nivell d'enllumenat, respecte als convencionals

que treballen a 50 Hz, eliminant el sistema d'arrencada convencional format per

reactància, encebador i condensador de compensació, per la qual cosa s'eviten

multitud d'avaries amb el consegüent estalvi en manteniment.

• Prolonguen la vida de la instal·lació (tubs, lluminària, cablejat, etc.). La vida de

les làmpades s'incrementa de forma mitjana en un 50%

• Un sol balast pot encendre a un o més tubs.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 129


Substitució del balast electromagnètic actual per balast electrònic per tal de reduir el consum vinculat amb els equips auxiliar, en la les següents lluminàries.

Pis Ubicació Element Tipus / Model Quantitat

P-1 Escales Llumenera Fluorescent 4

P-1 Magatzem Llumenera Fluorescent 11

P-1 Cambra frigorífica Llumenera Fluorescent 27


El percentatge d’estalvi que s’aconsegueix al substituir el balast electromagnètic per balast electrònic de les làmpades, respecte al consum elèctric global de l’equipament, és del 1,25%.

8.2.5. Temperatura consigna estiu


És freqüent trobar edificis on els espais de treball estan en condicions de temperatura i humitat de desconfort per excés de climatització. És a dir, espais on a l’hivern és passa calor i a l’estiu es passa fred i que a part del consum excessiu que comporta en sí mateix, generen una espiral d’ineficiències per corregir aquest desconfort, com pot ser obrir les finestres a l’hivern.

El RITE, en la instrucció IT 3.8.2. “Valors límit de les temperatures de l’aire” limita la temperatura en aquells recintes climatitzats on es requereix una font d’energia convencional per la generació del calor o fred per part dels sistemes de climatització. La temperatura límit d’aquests espais són:

Recintes calefactats <21ºC Recintes refrigerats >26ºC


La mesura consistirà en limitar les temperatures dels recintes climatitzats als paràmetres anteriorment esmentats en funció de si s’està calefactant o refrigerant el recinte.

Justificació

La mesura d’ajust de la temperatura operativa només l’aplicarem durant el període en que actua la refrigeració ja que és en aquest període on estem per sobre de la temperatura marcada pel RITE.

Per la justificació, s’ha buscat un dia representatiu de la temporada de refrigeració (15 de juliol). A partir d’aquí s’ha comparat la corba de temperatura amb la de consum i s’ha considerat l’estalvi en el consum d’energia per tal que la corba de temperatura augmenti de mitja 6ºC.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 130

Taula 5. Accions proposades

Nom de l’acció Cost

aproxi-mat (€)

Estalvi econòmic aproximat

(€)

Període de

retorn (anys)

Estalvi aconseguit (kWh/any)


Estalvi d’emissions (tCO2eq/any)

Observacions

Monitorització de consums energètics. Nivell bàsic

1.200,00 2.389,70 0,50 11.379,50 11,38 5,47 Estalvi vinculat a la gestió energètica

Tancament festius 0,00 3.106,60 0,00 14.793,35 14,79 7,12 -

Canvi tecnologia lluminàries

357,00 1.060,35 0,34 5.049,26 5,05 2,43 -

Canvi balast electromagnètic per electrònic

630,00 298,75 2,11 1.422,62 1,42 0,68 -

Temperatura consigna estiu 0,00 2.628,66 0,00 12.517,45 12,52 6,02 -

Total 2.187,00 9.484,06 - 45.162,19 45,16 21,72 Percentatge

d'estalvi 40%

NOTA: Avaluacions sense tenir en compte l’increment del preu energètic en el futur. Si es tingués en compte, el període de retorn de les inversions seria inferior 9. Inventari A continuació es llista l'inventari realitzat durant la VAE, que recull les característiques dels aparells consumidors d'energia, diferenciant entre els d'il·luminació i climatització: Taula 6. Inventari elements consumidors d'energia a l'equipament

Pis Ubicació Element Tipus / Model Quantitat Potència unitat (W)

Potència total

elements (W) Il·luminació

PB Mercat Llumenera Halogen 5 125 625

PB Mercat Llumenera Incandescència 21 60 1260

P1 Despatx 1 Llumenera Downlight 2 1x36 144

P1 Despatx 2 Llumenera Downlight 2 1x36 144

PB Espais comuns Llumenera Downlight 7 1x36 504

P-1 Escales Llumenera Fluorescent 4 1x36+25% 180

P-1 Lavabo Llumenera Baix consum 6 18 108

P-1 Magatzem Llumenera Fluorescent 11 1x58+25% 797,5

P-1 Cambra frigorífica Llumenera Fluorescent 27 1x58+25% 1.957,5

P-1 Garatge Llumenera Vapor de sodi 2 1x125+15% 287,5

Climatització

P1 Despatx 1 Bomba de calor aire-aire - 1 - -

P1 Despatx 3 Bomba de calor aire-aire - 1 - -


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 131

PB Mercat Bomba de calor aire-aigua - 1 - -

Equip d'ofimàtica

P1 Despatx 1 Ordinador amb pantalla (LCD) Sobretaula 1 285 285

P1 Despatx 2 Ordinador amb pantalla (LCD) Sobretaula 1 285 285

P1 Despatx 1 Impressora Gran Sobretaula 1 1.100 1.100

Equips

P-1 Magatzem Termo Elèctric de 150 - 1 2.200 2.200

P-1 Magatzem Cambra frigorífica - 1 7.000 7.000

P1 Despatx 1 Equip megafonia - 1 550 550

P-1 Mercat Congelador comercial - 2 500 1.000

PB Mercat Matamosques elèctric - 3 58 174

P-1 Mercat Bombes pressió - 2 775 1.550

10. Recull fotogràfic


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 132


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 133

11. Plànols No hi ha plànols disponibles. 12. Dades de les factures del Mercat Municipal 12.1. Electricitat Taula 7. Dades de les factures d’electricitat.

Any Data

factura Consum

(kWh) Cost total

(€) Tarifa Núm. CUPS

Subtotal any 2005 258.865 35.205 - -

2011

01/01/2011 23.710 5.192 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/02/2011 26.076 5.710 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/03/2011 20.596 4.510 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/04/2011 21.250 4.653 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/05/2011 10.985 2.405 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/06/2011 6.054 1.325 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/07/2011 32.656 7.151 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/08/2011 21.705 4.753 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/09/2011 27.940 6.118 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/10/2011 22.573 4.943 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/11/2011 14.730 3.225 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/12/2011 12.642 2.768 3.0A ES0031406342097001TM0F

Subtotal any 2011 240.917 52.760 - -

2012

01/01/2012 14.490 3.926 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/02/2012 16.661 4.515 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/03/2012 18.343 4.971 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/04/2012 12.348 3.346 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/05/2012 77.93 2.111 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/06/2012 10.004 2.711 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/07/2012 18.478 5.007 3.0A ES0031406342097001TM0F


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 134

01/08/2012 20.977 5.684 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/09/2012 23.223 6.293 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/10/2012 16.066 4.353 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/11/2012 13.142 3.561 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/12/2012 12.907 3.497 3.0A ES0031406342097001TM0F

Subtotal any 2012 184.432 4.9981 - -

2013

04/01/2013 14.540 4.114 3.0A ES0031406342097001TM0F

04/02/2013 22.111 4.907 3.0A ES0031406342097001TM0F

05/03/2013 27.215 4.800 3.0A ES0031406342097001TM0F

03/04/2013 27.183 4.032 3.0A ES0031406342097001TM0F

03/05/2013 21.484 2.859 3.0A ES0031406342097001TM0F

07/06/2013 13.162 3.088 3.0A ES0031406342097001TM0F

02/07/2013 13.906 4.265 3.0A ES0031406342097001TM0F

08/08/2013 19.518 6.114 3.0A ES0031406342097001TM0F

04/09/2013 29.354 5.544 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/10/2013 28.953 4.131 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/11/2013 13.146 3.720 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/12/2013 13.095 3.705 3.0A ES0031406342097001TM0F

Subtotal any 2013 243.666 51.286 - -

2014

01/01/2014 29.774 4.870 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/02/2014 27.479 4.579 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/03/2014 13.990 4.047 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/04/2014 22.679 4.049 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/05/2014 10.412 2.946 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/06/2014 10.710 3.030 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/07/2014 15.523 4.393 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/08/2014 19.050 5.391 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/09/2014 19.945 5.644 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/10/2014 16.762 4.743 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/11/2014 13.882 3.928 3.0A ES0031406342097001TM0F

01/12/2014 10.981 3.107 3.0A ES0031406342097001TM0F

Subtotal any 2014 211.187 50.734 - -

Font: factures facilitades per l’Ajuntament.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 135

INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA. Equipament núm. 02 | Escola Àngel Guimerà

ÍNDEX

1. Dades generals ............................................................................................. 136
















6.5. Tancaments ..............................................................................................................143


7.1. Punts forts: ................................................................................................................144

7.2. Punts febles: .............................................................................................................144

8. Accions .......................................................................................................... 145



9. Inventari ......................................................................................................... 149


11. Plànols ........................................................................................................... 155

12. Dades de les factures de l’Escola Àngel Guimerà ......................................... 155

12.1. Electricitat ...............................................................................................................155

12.2. Gas Natural .............................................................................................................157


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 136

Nom de l’equipament: Escola Àngel Guimerà

Tipologia de l’equipament: Educatiu

1. Dades generals Adreça: C/ Apel·les Fenosa, 9. El Vendrell, Tarragona.



Telèfon: 977166456



2. Dades constructives i de funcionament 2.1.Superfícies i any de construcció Superfície construïda (m2) 3.375

Superfície de coberta (m2) 3.375

Any de construcció 1992



L’Escolà Àngel Guimerà del Vendrell és un equipament a quatre vents de planta baixa i primer pis construït l’any 1992. L’accés es troba al carrer Apel·les Fenosa i la façana principal està orientada al sud oest.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 137



Baixa (P-00)

Planta Baixa 2.362,5

Total superfície útil P-00 2.362,5

Total superfície útil 2.362,5

Font: Cadastre electrònic 2.3. Activitats i distribució per plantes A la planta baixa s’hi troben el gimnàs, la biblioteca, secretaria, el menjador, cuina, aula d’informàtica i 11 aules, mentre que al primer pis hi ha 30 aules. 2.4. Horari de funcionament L’horari lectiu del centre de dilluns a divendres és de 9:00h a 12:30h i de 15:00h a 16:30h. El curs escolar s’inicia aproximadament el 14 de setembre fins al 21 de juny. Les vacances de Nadal són del 23 de desembre al 7 de gener i les de Setmana Santa del 28 de març al 6 d’abril segons l’any. El centre també roman tancat els dies festius nacionals (12 d’octubre, 1 de novembre, 6 de desembre, 8 de desembre i 1 de maig), els dies festius locals ( 9 d’octubre) i els dies de lliure disposició (2 de novembre i 7 de desembre, 8 de gener, 8 de febrer i 29 d’abril). 2.5. Nombre de treballadors i usuaris A l’escola hi ha 624 alumnes inscrits i un total de 42 professors. 3. Anàlisi energètica 3.1. Fonts energètiques Taula 2. Fonts energètiques per a la climatització i il·luminació de l’equipament.


Gas Natural X Solar tèrmica


GLP Altres

Especificar: .....................


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 138

4. Dades de les pòlisses Taula 3. Pòlisses vinculades a l’electricitat.

Empresa

subministradora Número de CUPS Tarifa

Potència Contractada

Anàlisi pòlissa OBSERVACIONS

1 Endesa Energia ES0031406363002001EY0F 3.0A 250

Font: dades facilitades per l'Ajuntament. 5. Indicadors energètics municipals Taula 4.1. Indicadors energètics vinculats a l’electricitat.

Electricitat

2005 2012 2013 2014


Font: Dades facilitades per l'Ajuntament Taula 5.2. Indicadors energètics vinculats al gas natural.

Gas Natural

2005 2012 2013 2014


Font: Dades facilitades per l'Ajuntament


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 139

6. Descripció de les instal·lacions i de l’edifici 6.1. Climatització / calefacció Calefacció

La calefacció de l’edifici es realitza mitjançant radiadors elèctrics a cada classe.

Figura 1. Unitats terminals de calefacció

La calefacció a la sala d’informàtica es realitza mitjançant aerotermos elèctrics i dues unitats d’expansió directa bomba de calor amb unitat terminal del tipus split.

Figura 2. Unitats terminals de calefacció Figura 3. Unitats terminals de calefacció

El control i regulació del funcionament de la calefacció es realitza mitjançant el quadre de control que hi ha situat a la sala de quadres elèctrics i gestionat per l’empresa de manteniment.

Es disposa de termòstat a les estances per a calefacció.

Figura 4. Quadres elèctrics Figura 5. Quadres elèctrics


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 140

Figura 6. Quadres elèctrics Figura 7. Termòstat

Refrigeració

L’edifici no disposa d’instal·lació de refrigeració. Ventilació

L’edifici no disposa de cap sistema de ventilació forçada per tal de garantir la salubritat del edifici. L’única entrada d’aire que es realitza és amb l’obertura de les finestres, portes i reixetes.

Figura 8. Gimnàs

6.2. Aigua Calenta Sanitària (ACS) La producció d’aigua calenta sanitària a l’edifici es realitza mitjançant un termo de gas, instal·lat a la cuina.

Figura 9. Termo ACS


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 141

6.3. Instal·lació elèctrica La instal·lació disposa d’un comptador elèctric del tipus digitat, el quadre general ubicat a la sala de comptadors, i diversos quadres elèctrics, amb una bona sectorització i un bon estat de conservació.

Figura 10. Comptador Figura 11. Quadre elèctric



PB Cuina Nevera 1 220

PB Cuina Campana Extractora 1 1.000

PB Cuina Cambra frigorífica 1 1.000

PB Cuina Congelador 1 500

PB Cuina bomba 1 735

P1 Sala professors Nevera 1 220

P1 Sala professors Microones 2 1.200

P1 Sala professors Cafetera vending 1 1.500

P1 Sala professors Màquina vending freds 1 220


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 142

Enllumenat L’encesa i apagada de l’enllumenat es realitza de forma manual a través dels interruptors de cada estança. No hi ha cap sistema d’apagada o encesa centralitzat. A continuació es descriuen les làmpades presents a cada sala:


PB Gimnàs Llumenera Fluorescent 12 1x58+25%

PB Vestidors Femenins Llumenera Fluorescent 3 1x58+25%

PB Vestidors Masculins Llumenera Fluorescent 3 1x58+25% PB Lavabo Llumenera Fluorescent 1 2x36+25% PB Lavabo Llumenera Fluorescent 1 1x36+25% PB Lavabo Llumenera Fluorescent 1 2x36+25% PB Lavabo Llumenera Fluorescent 1 1x36+25% PB Magatzem Llumenera Fluorescent 1 1x58+25% PB Magatzem Llumenera Fluorescent 1 1x58+25% PB Porxo Llumenera Fluorescent 10 1x58+25% PB Biblioteca Llumenera Fluorescent 16 2x58+25% PB Secretaria Llumenera Fluorescent 4 1x58+25% PB Taller Llumenera Fluorescent 1 1x36+25% PB Vestíbul Llumenera Fluorescent 1 2x58+25% PB Menjador Llumenera Fluorescent 19 1x58+25% P3 Cuina Llumenera Fluorescent 4 1x58+25% P1 Aula informàtica Llumenera Fluorescent 8 2x58+25% PB Aula 1 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% PB Aula 2 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% PB Aula 3 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% PB Aula 4 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% PB Aula 5 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% PB Aula 6 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% PB Aula 7 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% PB Aula 8 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% PB Aula 9 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% PB Aula 10 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% PB Aula 11 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 1 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 2 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 3 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 4 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 5 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 6 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 7 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 8 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 9 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 10 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25%


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 143

P1 Aula 11 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 12 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 13 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 14 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 15 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 16 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 17 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 18 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 19 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 20 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 21 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 22 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 23 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 24 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 25 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 26 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 27 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 28 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 29 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% P1 Aula 30 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25%

*Totes les llumeneres del tipus fluorescent, porten incorporat un balast electromangètic, amb un increment de la seva potència del 25%. 6.5. Tancaments Façanes: Mur monolític d’un full de bloc de formigó, acabat vist per l’exterior i enguixat per l’interior. Coberta: Coberta plana amb acabat de graves, sobre aïllament tèrmic de XPS de 4cm, sobre làmina impermeable, formigó alleugerit de pendents, forjat i acabat enguixat. Forjat: Paviment de terratzo sobre capa de morter de ciment i aquest sobre forjat. Solera: Paviment de terratzo pres amb morter de ciment sobre solera de formigó armat de 15cm i emmacat de graves de 15cm.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 144

Figura 14. Terratzo

Finestres exteriors: Els tancaments de les finestres són d’alumini, amb vidre simple.

Figura 15. Finestres exteriors

Estanqueïtat de l’aire: No s’han observat patologies importants relacionades amb infiltracions d’aire. 7. Conclusions de la situació energètica de l’equipament 7.1. Punts forts: Instal·lació elèctrica: Els quadres elèctrics presenten molt bona sectorització. 7.2. Punts febles: Calefacció: La calefacció de les aules està composada per radiadors elèctrics basats en l’efecte Joule. Equips:

No hi ha cap control per evitar que es quedin equips elèctrics engegats durant els períodes que no hi ha classes.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 145




3) Substitució de balast electromagnètic per electrònic.






D'aquesta manera, es pot dir que tot i que en si mateixa la monitorització no suposa un estalvi d’energia, és l’eina bàsica del gestor energètic per realitzar d'estudis i informes d'eficiència energètica, i la base per la presa de decisions que permetin millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions.









SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 146

















SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 147







El balast electrònic té diversos avantatges respecte al balast. Aquests s’exposen a continuació:












Pis Ubicació Tipus / Model Quantitat PB Gimnàs Fluorescent 12 PB Vestidors Femenins Fluorescent 3 PB Vestidors Masculins Fluorescent 3 PB Lavabo Fluorescent 1 PB Lavabo Fluorescent 1 PB Lavabo Fluorescent 1 PB Lavabo Fluorescent 1 PB Magatzem Fluorescent 1 PB Magatzem Fluorescent 1 PB Porxo Fluorescent 10 PB Biblioteca Fluorescent 16 PB Secretaria Fluorescent 4 PB Taller Fluorescent 1


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 148

PB Vestíbul Fluorescent 1 PB Menjador Fluorescent 19 P3 Cuina Fluorescent 4 P1 Aula informàtica Fluorescent 8 PB Aula 1 Fluorescent 7 PB Aula 2 Fluorescent 7 PB Aula 3 Fluorescent 7 PB Aula 4 Fluorescent 7 PB Aula 5 Fluorescent 7 PB Aula 6 Fluorescent 7 PB Aula 7 Fluorescent 7 PB Aula 8 Fluorescent 7 PB Aula 9 Fluorescent 7 PB Aula 10 Fluorescent 7 PB Aula 11 Fluorescent 7 P1 Aula 1 Fluorescent 7 P1 Aula 2 Fluorescent 7 P1 Aula 3 Fluorescent 7 P1 Aula 4 Fluorescent 7 P1 Aula 5 Fluorescent 7 P1 Aula 6 Fluorescent 7 P1 Aula 7 Fluorescent 7 P1 Aula 8 Fluorescent 7 P1 Aula 9 Fluorescent 7 P1 Aula 10 Fluorescent 7 P1 Aula 11 Fluorescent 7 P1 Aula 12 Fluorescent 7 P1 Aula 13 Fluorescent 7 P1 Aula 14 Fluorescent 7 P1 Aula 15 Fluorescent 7 P1 Aula 16 Fluorescent 7 P1 Aula 17 Fluorescent 7 P1 Aula 18 Fluorescent 7 P1 Aula 19 Fluorescent 7 P1 Aula 20 Fluorescent 7 P1 Aula 21 Fluorescent 7 P1 Aula 22 Fluorescent 7 P1 Aula 23 Fluorescent 7 P1 Aula 24 Fluorescent 7 P1 Aula 25 Fluorescent 7 P1 Aula 26 Fluorescent 7 P1 Aula 27 Fluorescent 7 P1 Aula 28 Fluorescent 7 P1 Aula 29 Fluorescent 7 P1 Aula 30 Fluorescent 7




SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 149



aproxi-mat (€)


(€)

Període de

retorn (anys)




Observacions



Tancament energètic festius

0,00 4.414,98 0,00 20.068,10 20,07 9,65 -


5.610,00 2.697,86 2,08 12.263,01 12,26 5,90 -


d'estalvi 26%

NOTA: Avaluacions sense tenir en compte l’increment del preu energètic en el futur. Si es tingués en compte, el període de retorn de les inversions seria inferior 9. Inventari A continuació es llista l'inventari realitzat durant la VAE, que recull les característiques dels aparells consumidors d'energia, diferenciant entre els d'il·luminació i climatització: Taula 7. Inventari elements consumidors d'energia a l'equipament

Pis Ubicació Element Tipus / Model

Quantitat Potència unitat

(W) Potència total elements (W)

Il·luminació

PB Gimnàs Llumenera Fluorescent 12 1x58+25% 870

PB Vestidors Femenins Llumenera Fluorescent 3 1x58+25% 217,5

PB Vestidors Masculins Llumenera Fluorescent 3 1x58+25% 217,5

PB Lavabo Llumenera Fluorescent 1 2x36+25% 90 PB Lavabo Llumenera Fluorescent 1 1x36+25% 45 PB Lavabo Llumenera Fluorescent 1 2x36+25% 90 PB Lavabo Llumenera Fluorescent 1 1x36+25% 45 PB Magatzem Llumenera Fluorescent 1 1x58+25% 72,5 PB Magatzem Llumenera Fluorescent 1 1x58+25% 72,5 PB Porxo Llumenera Fluorescent 10 1x58+25% 725 PB Biblioteca Llumenera Fluorescent 16 2x58+25% 2320 PB Secretaria Llumenera Fluorescent 4 1x58+25% 290 PB Taller Llumenera Fluorescent 1 1x36+25% 45 PB Vestíbul Llumenera Fluorescent 1 2x58+25% 145 PB Menjador Llumenera Fluorescent 19 1x58+25% 1.377,5 P3 Cuina Llumenera Fluorescent 4 1x58+25% 290

P1 Aula informàtica Llumenera Fluorescent 8 2x58+25% 1.160


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 150

PB Aula 1 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 PB Aula 2 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 PB Aula 3 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 PB Aula 4 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 PB Aula 5 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 PB Aula 6 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 PB Aula 7 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 PB Aula 8 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 PB Aula 9 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 PB Aula 10 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 PB Aula 11 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 1 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 2 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 3 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 4 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 5 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 6 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 7 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 8 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 9 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 10 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 11 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 12 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 13 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 14 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 15 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 16 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 17 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 18 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 19 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 20 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 21 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 22 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 23 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 24 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 25 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 26 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 27 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 28 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 29 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630 P1 Aula 30 Llumenera Fluorescent 7 2x36+25% 630

Climatització

PB Taller Radiador elèctric - 1 2.200 2.200

PB Cuina Termo gas ACS - 1 Pot=19 kW -

P1 Aula informàtica

Termo convector

elèctric - 2 4.200 8.400

P1 Aula Bomba de - 2 Pfred=3,5kW; 1.200


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 151

informàtica calor aire-aire Pcalor=4kW

PB Aules Radiador elèctric - 30 1.500 45.000

P1 Aules Radiador elèctric - 30 1.500 45.000

Equips

PB Cuina Nevera - 1 220 220

PB Cuina Campana Extractora - 1 1.000 1.000

PB Cuina Cambra frigorífica - 1 1.000 1.000

PB Cuina Congelador - 1 500 500 PB Cuina bomba - 1 735 735

P1 Sala professors Nevera - 1 220 220

P1 Sala professors Microones - 2 1.200 2.400

P1 Sala professors

Cafetera vending - 1 1500 1500

P1 Sala professors

Màquina vending freds - 1 220 220



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 152


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 153


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 154


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 155

11. Plànols No hi ha plànols disponibles. 12. Dades de les factures de l’Escola Àngel Guimerà 12.1. Electricitat Taula 8. Dades de les factures d’electricitat.

Any Data

factura Consum

(kWh) Cost total


Subtotal any 2005 85.581 11.638 - -

2011

01/01/2011 14.307 3.133 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/02/2011 13.900 3.044 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/03/2011 14.207 3.111 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/04/2011 8.208 1.797 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/05/2011 7.462 1.634 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/06/2011 7.567 1.657 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/07/2011 9.700 2.124 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/08/2011 10.807 2.366 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/09/2011 12.197 2.671 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/10/2011 10.283 2.252 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/11/2011 7.678 1.681 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/12/2011 9.753 2.135 3.0A ES0031406363002001EY0F

Subtotal any 2011 126.069 27.609 - -

2012 01/01/2012 16.360 4.433 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/02/2012 26.315 7.131 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/03/2012 30.199 8.183 3.0A ES0031406363002001EY0F


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 156

01/04/2012 18.449 4.999 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/05/2012 9.371 2.539 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/06/2012 6.964 1.887 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/07/2012 6.097 1.652 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/08/2012 4.241 1.149 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/09/2012 4.748 1.286 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/10/2012 6.949 1.883 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/11/2012 8.150 2.208 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/12/2012 20.782 5.631 3.0A ES0031406363002001EY0F

Subtotal any 2012 158.624 42.987 - -

2013

04/01/2013 17.077 4.832 3.0A ES0031406363002001EY0F 04/02/2013 22.211 6.285 3.0A ES0031406363002001EY0F 06/03/2013 37.441 6.226 3.0A ES0031406363002001EY0F 03/04/2013 38.205 4.525 3.0A ES0031406363002001EY0F 03/05/2013 26.466 2.299 3.0A ES0031406363002001EY0F 10/06/2013 9.536 1.972 3.0A ES0031406363002001EY0F 02/07/2013 6.847 1.653 3.0A ES0031406363002001EY0F 08/08/2013 4.522 1.279 3.0A ES0031406363002001EY0F 04/09/2013 3.090 2.143 3.0A ES0031406363002001EY0F

oct-2013 2.709 2.456 3.0A ES0031406363002001EY0F nov-2013 9.823 2.779 3.0A ES0031406363002001EY0F dic-2013 15.679 4.437 3.0A ES0031406363002001EY0F

Subtotal any 2013 193.605 40.891 - -

2014

01/01/2014 29.745 5.496 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/02/2014 35.362 6.346 3.0A ES0031406363002001EY0F

març-14 32.204 5.764 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/04/2014 24.684 4.906 3.0A ES0031406363002001EY0F maig-2014 10.103 2.859 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/06/2014 9.866 2.792 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/07/2014 8.822 2.496 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/08/2014 7.865 2.225 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/09/2014 8.150 2.306 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/10/2014 9.169 2.594 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/11/2014 10.272 2.907 3.0A ES0031406363002001EY0F 01/12/2014 14.438 4.085 3.0A ES0031406363002001EY0F

Subtotal any 2014 200.681 44.781 - -



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 157

12.2. Gas Natural Taula 8. Dades de les factures de gas natural.

Any Data factura Consum (kWh) Cost total (€) Núm. CUPS

2006

31/01/2006 4.323 177 ESO217010254185735NR 28/03/2006 4.677 191 ESO217010254185735NR 31/05/2006 4.985 204 ESO217010254185735NR 06/06/2006 2.366 97 ESO217010254185735NR 26/07/2006 3.182 130 ESO217010254185735NR 06/10/2006 3.130 128 ESO217010254185735NR 29/11/2006 4.792 196 ESO217010254185735NR

Subtotal any 2006 27.455 1.125 -

2010

01/02/2010 1.881 95 ESO217010254185735NR 01/02/2010 3.915 199 ESO217010254185735NR 07/04/2010 2.130 108 ESO217010254185735NR 07/04/2010 4.841 246 ESO217010254185735NR 01/06/2010 2.041 104 ESO217010254185735NR 01/06/2010 4.557 232 ESO217010254185735NR 28/07/2010 1.174 59 ESO217010254185735NR 28/07/2010 3.618 184 ESO217010254185735NR 01/10/2010 1.137 58 ESO217010254185735NR 01/10/2010 3.381 172 ESO217010254185735NR 01/12/2010 8.868 452 ESO217010254185735NR

Subtotal any 2010 37.542 1.914 -

2012

31/01/2012 1.523 114 ESO217010254185735NR 28/03/2012 2.496 168 ESO217010254185735NR 30/05/2012 1.771 131 ESO217010254185735NR 27/07/2012 876 80 ESO217010254185735NR 29/09/2012 291 47 ESO217010254185735NR 29/11/2012 2.053 157 ESO217010254185735NR 01/12/2012 8.854 584 ESO217010254185735NR

Subtotal any 2012 17.864 1.285 -

2013

29/01/2013 1.243 107 ESO217010254185735NR

01/04/2013 1.721 136 ESO217010254185735NR

30/05/2013 1.674 135 ESO217010254185735NR

26/07/2013 747 74 ESO217010254185735NR

03/10/2013 264 45 ESO217010254185735NR

29/11/2013 1.454 120 ESO217010254185735NR 01/12/2013 8.861 646 ESO217010254185735NR

Subtotal any 2013 15.964 1.267 -

2014

31/01/2014 1.366 115 ESO217010254185735NR 26/03/2014 1.634 128 ESO217010254185735NR 28/05/2014 1.415 167 ESO217010254185735NR 29/07/2014 1.313 112 ESO217010254185735NR 29/09/2014 114 35 ESO217010254185735NR 01/11/2014 8.861 646 ESO217010254185735NR

Subtotal any 2014 14.703 1.205 -



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 158

INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA. Equipament núm. 03 | Ajuntament

ÍNDEX

1. Dades generals ............................................................................................. 159
















6.5. Tancaments ..............................................................................................................165


7.1. Punts forts: ................................................................................................................167

7.2. Punts febles: .............................................................................................................167

8. Accions .......................................................................................................... 167



9. Inventari ......................................................................................................... 174


11. Plànols ........................................................................................................... 178

12. Dades de les factures de l’Ajuntament .......................................................... 178

12.1. Electricitat ...............................................................................................................178


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 159

Nom de l’equipament: Ajuntament

Tipologia de l’equipament: Administració

1. Dades generals Adreça: Plaça Vella, 1. El Vendrell, Tarragona.


Persona de contacte i càrrec: Mari Luz Cordero, administrativa

Telèfon: 977166456




Superfície de coberta (m2) -




L’Ajuntament del Vendrell és un edifici entre mitgeres de planta baixa, entresol i tres pisos superiors construït l’any 1900. L’accés es troba a la Plaça Vella i la façana principal està orientada al oest.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 160



Baixa (P-00)

Planta Baixa 287

Total superfície útil P-00 287

Pis (P-01)

Planta 1 287


Pis (P-02)

Planta 2 287


Pis (P-03)

Planta 3 39


Total superfície útil 900

Font: Cadastre electrònic 2.3. Activitats i distribució per plantes A la planta baixa s’hi troba la recepció i les oficines d’atenció al ciutadà, al entresol hi ha 3 despatxos, al primer pis les regidories i l’alcaldia, al segon recursos humans, secretaria i la sala de reunions, i al tercer pis la sala de plens i altres. 2.4. Horari de funcionament Els diferents horaris de funcionament del centre són els següents:

- Horari d’hivern (de l’1 de setembre al 15 de juny): dilluns, dimecres i dijous de 8:00h a 14:45h i de 17:00h a 19:00h, els dimarts i divendres de 8:00h a 14:45h i els dissabtes de 10:00h a 13:15h.

- Horari d’estiu (del 16 de juny al 31 d’agost): de dilluns a divendres de 8:00h a 14:45h.

El centre roman tancat els dies festius nacionals, autonòmics i municipals. 2.5. Nombre de treballadors i usuaris A l’ajuntament hi ha 105 treballadors i reben una mitjana diària de 100 usuaris. 3. Anàlisi energètica 3.1. Fonts energètiques Taula 2. Fonts energètiques per a la climatització i il·luminació de l’equipament.




GLP Altres

Especificar: .....................


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 161


Empresa




1 Endesa Energia ES0031406342154001VB0F 3.0A 60 kW -

Font: dades facilitades per l'Ajuntament. 5. Indicadors energètics municipals Taula 4. Indicadors energètics vinculats a l’electricitat

Electricitat

2005 2012 2013 2014


Font: Dades facilitades per l'Ajuntament 6. Descripció de les instal·lacions i de l’edifici 6.1. Climatització / calefacció Calefacció

La calefacció de l’ajuntament es realitza mitjançant bombes de calor reversible aire-aire tipus split.


El control i regulació del funcionament de la calefacció es realitza manualment pels usuaris. L’encesa de la calefacció és manual, cada unitat terminal disposa del seu comandament, per tal d’accionar el funcionament d’aquest i regular la seva temperatura.

L’horari de funcionament de la calefacció és el mateix que l’horari d’obertura de l’edifici.

La temperatura a les estances és de 22ºC en règim d’hivern.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 162

Figura 1. Unitats terminals de calefacció Figura 2. Unitats terminals de calefacció

Refrigeració

Pel que fa la refrigeració aquesta es realitza mitjançant unitats d’expansió directa bomba de calor amb unitat terminal del tipus split, de manera anàloga a la calefacció.

No hi ha un calendari establert per encendre i apagar la refrigeració, el dia d’inici i de fi de temporada depèn de cada any en funció de les necessitats tèrmiques.

L’encesa de la refrigeració és manual, cada unitat terminal disposa del seu comandament, per tal d’accionar el funcionament d’aquest i regular la seva temperatura.

L’horari de funcionament de la climatització és el mateix que el d’obertura de l’edifici.

La temperatura de consigna a les estances és de 24ºC a l’estiu.

Es disposa d’una màquina de climatització a la sala de servidors, on la temperatura de consigna és de 18ºC. I d’una màquina de climatització a la sala de comptadors, quadres elèctrics i SAI.

Figura 3. Unitats terminals tipus split Figura 4. Termòstat sala servidors

Ventilació

L’equipament disposa d’un sistema de ventilació forçada, amb extracció mecànica, i sense recuperador estàtic de calor, per realitzar la salubritat de l’edifici.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 163

Figura 5. Ventilació

6.2. Aigua Calenta Sanitària (ACS)

L’edifici no disposa de sistema de producció d’aigua calenta sanitària. 6.3. Instal·lació elèctrica La instal·lació disposa d’un comptador elèctric del tipus analògic i el quadre general ubicat a l’entrada d’aquest, amb una bona sectorització i un bon estat de conservació. La instal·lació elèctrica en general és acceptable, mostrant algunes deficiències de doble aïllament.

La sala de comptadors presenta un problema de sobreescalfament, la qual cosa, empitjora les condicions de treball del quadre de control i SAI.

Figura 6. Comptador Figura 7. Quadre general

Figura 8. Quadre general Figura 9. SAI


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 164



6.4. Principals equips de consum Equips En l’edifici es troben els diferents aparells: Pis Ubicació Element Quantitat Potència unitat (W) P3 Recursos humans Cafetera vending 1 1.500 P3 Recursos humans Nevera 1 220 P3 Recursos humans Microones 1 1.000 PB Servei atenció ciutadà Màquina autoservei 1 108 PB Servei atenció ciutadà Cafetera vending 1 735 P3 Sala reunions Destructor documents 1 736

Enllumenat L’encesa i apagada de l’enllumenat es realitza de forma manual a través dels interruptors de cada estança. No hi ha cap sistema d’apagada o encesa centralitzat. A continuació es descriuen les làmpades presents a cada sala: Pis Ubicació Tipus / Model Quantitat Potència unitat (W) PB Despatx 1 Fluorescent 2 4x36+25% PB Despatx 2 Fluorescent 2 4x36+25% PB Despatx 3 Fluorescent 2 4x36+25% PB Recepció Fluorescent 54 1x58+25% PB Servei atenció ciutadà Downlight 29 2x18 PB Servei atenció ciutadà Fluorescent 5 2x58+25% PB Servei atenció ciutadà Fluorescent 3 4x18+25% P1 Alcaldia Downlight 2 2x18 P1 Alcaldia Dicroica 8 50+25%


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 165

P1 Alcaldia Fluorescent 2 2x58+25% P1 Alcaldia Downlight 4 2x18 P1 Oficina-alcalde Fluorescent 1 4x18+25% PB Exterior Halogenurs metàl·lics 3 150+15% P3 Serveis de sistemes de la informació Fluorescent 12 4x18+25% P2 Recursos humans Fluorescent 2 2x58+25% P2 Recursos humans Fluorescent 5 4x18+25% P2 Secretaria Fluorescent 1 3x18+25% P2 Secretaria Fluorescent 1 1x18+25% P2 Despatx cap personal Fluorescent 4 2x58+25% P2 Passadís Fluorescent 2 2x58+25% P2 tributs Fluorescent 3 4x18+25% P2 tributs Fluorescent 2 3x18+25% P2 tributs Downlight 7 2x18 P2 Serveis territorials Fluorescent 39 4x18+25% P2 Sala reunions Fluorescent 11 4x36+25% P1 Regidoria despatx 1 Fluorescent 4 4x18+25% P1 Regidoria despatx 2 Fluorescent 4 2x58+25% P1 Regidoria despatx 3 Fluorescent 2 2x58+25% P1 Regidoria despatx 4 Fluorescent 1 2x58+25% P1 Despatx 5 Fluorescent 5 4x18+25% P3 Intervenció de comptes Fluorescent 27 4x18+25% P3 Secretaria i contractació Fluorescent 18 4x18+25% P3 Secretaria i contractació Downlight 4 2x18 P3 Sala plens Incandescència 17 60 *Totes les llumeners del tipus fluorescent, porten incorporat un balast electromagnètic, amb un increment de la seva potència del 25%. 6.5. Tancaments Façanes: Mur monolític d’un full de gruix aproximat de 60 a 40cm de mamposteria (pedra), fàbrica de maó massís o combinació d’ambdues, arrebossat per l’exterior per als pisos superiors i acabat amb carreu vist fins a la primera planta i enguixat per l’interior.


Coberta: Hi ha dos tipus de coberta:

• Coberta inclinada amb acabat de teula ceràmica sobre forjat inclinat unidireccional de biguetes de formigó sobre revoltó i acabat cel ras d’escaiola.

• Coberta plana amb acabat de rasilla sobre formigó alleugerit i forjat unidireccional i acabat cel ras d’escaiola.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 166

Figura 15. Coberta exterior Figura 16. Coberta exterior

Forjat: Paviment de terratzo sobre capa de morter de ciment i aquest sobre forjat unidireccional i acabat enguixat/ cel ras d’escaiola Solera: Forjat sanitari Paviment terratzo pedra natural sobre capa de morter de ciment i aquest sobre forjat unidireccional Finestres exteriors: Els tancaments antics són de fusta, amb vidre simple, tot i que s’han anat canviant per doble vidre.

Figura 17. Finestres exteriors Figura 18. Finestres exteriors

Estanqueïtat de l’aire: No s’han observat patologies importants relacionades amb infiltracions d’aire.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 167

7. Conclusions de la situació energètica de l’equipament 7.1. Punts forts: Tancaments:

Tancaments d’un alt gruix, amb una alta inèrcia tèrmica. 7.2. Punts febles: Climatització:

La regulació de la temperatura de calefacció es realitza manualment, no hi ha cap tipus de control. Seria convenient afegir un control centralitzat amb termòstat individual a les diferents estances calefactades.

La temperatura de climatització de la sala del servidor és força baixa, per evitar un sobrescalfament del sistema.

Instal·lació elèctrica:

La instal·lació elèctrica mostra algunes deficiències de doble aïllament. I un problema de sobrescalfament en la sala de comptador, quadre de control i SAI. 8. Accions 8.1. Accions realitzades No s’ha realitzat cap actuació anteriorment a l’equipament. 8.2. Accions proposades Es proposen 6 actuacions a l’equipament, que són les següents:



3) Temperatura consigna hivern;

4) Temperatura consigna estiu;






Els sistemes de monitorització tenen per objecte proveir informació sobre paràmetres energètics d'una instal·lació, edifici, indústria, etc. per a l'optimització de la gestió dels


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 168

consums energètics. Parlem de telecontrol quan el sistema permet l'actuació sobre la instal·lació monitoritzada de forma remota.

















SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 169










8.2.3. Temperatura consigna hivern



El RITE, en l’instrucció IT 3.8.2. “Valors límit de les temperatures de l’aire” limita la temperatura en aquells recintes climatitzats on es requereix una font d’energia convencional per la generació del calor o fred per part dels sistemes de climatització. La temperatura límit d’aquests espais són:




Justificació

La mesura d’ajust de la temperatura operativa només l’aplicarem durant el període en que actua la calefacció ja que és en aquest període on estem per sobre de la temperatura marcada pel RITE.

Per la justificació, s’ha buscat un dia representatiu de la temporada de calefacció (15 desembre) A partir d’aquí s’ha comparat la corba de temperatura amb la de consum i s’ha considerat l’estalvi en el consum d’energia per tal que la corba de temperatura disminueixi de mitja 1ºC.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 170

8.2.4. Temperatura consigna estiu



El RITE, en l’instrucció IT 3.8.2. “Valors límit de les temperatures de l’aire” limita la temperatura en aquells recintes climatitzats on es requereix una font d’energia convencional per la generació del calor o fred per part dels sistemes de climatització. La temperatura límit d’aquests espais són:




Justificació

La mesura d’ajust de la temperatura operativa només l’aplicarem durant el període en que actua la refrigeració ja que és en aquest període on estem per sobre de la temperatura marcada pel RITE.

Per la justificació, s’ha buscat un dia representatiu de la temporada de refrigeració (15 de juliol) A partir d’aquí s’ha comparat la corba de temperatura amb la de consum i s’ha considerat l’estalvi en el consum d’energia per tal que la corba de temperatura augmenti de mitja 2ºC.

8.2.5. Canvi de la tecnologia de les lluminàries





L’altre avantatges és l'estalvi en manteniment ja que s’augmenta la vida útil de la lluminària i es redueix la substitució d'encebadors, reactàncies, tubs,etc. Un tub


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 171

convencional té una duració aproximada de 8.000 hores, enfront de la duració aproximada del tub LED de 50000.



bon tub fluorescent

















Pis Ubicació Tipus / Model Quantitat

P1 Alcaldia Dicroica 8

PB Exterior Halogenurs metàl·lics 3

P3 Sala plens Incandescència 17




SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 172



















Pis Ubicació Tipus / Model Quantitat PB entresol Despatx 1 Fluorescent 2 PB entresol Despatx 2 Fluorescent 2 PB entresol Despatx 3 Fluorescent 2

PB Recepció Fluorescent 54 PB Servei atenció ciutadà Fluorescent 5 PB Servei atenció ciutadà Fluorescent 3 P1 Alcaldia Fluorescent 2 P1 Oficina-alcalde Fluorescent 1 P3 Serveis de sistemes de la informació Fluorescent 12 P2 Recursos humans Fluorescent 2 P2 Recursos humans Fluorescent 5 P2 Secretaria Fluorescent 1 P2 Secretaria Fluorescent 1


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 173

P2 Despatx cap personal Fluorescent 4 P2 Passadís Fluorescent 2 P2 tributs Fluorescent 3 P2 tributs Fluorescent 2 P2 Serveis territorials Fluorescent 39 P2 Sala reunions Fluorescent 11 P1 Regidoria despatx 1 Fluorescent 4 P1 Regidoria despatx 2 Fluorescent 4 P1 Regidoria despatx 3 Fluorescent 2 P1 Regidoria despatx 4 Fluorescent 1 P1 Despatx 5 Fluorescent 5 P3 Intervenció de comptes Fluorescent 27 P3 Secretaria i contractació Fluorescent 18





aproxi-mat (€)


(€)

Període de

retorn (anys)




Observacions




Temperatura consigna hivern 0,00 4.048,37 0,00 17.601,60 17,60 8,47 -

Temperatura consigna estiu 0,00 4.385,73 0,00 19.068,40 19,07 9,17 -

Canvi de la tecnologia de les lluminàries

989,24 790,29 1,25 3.436,04 3,44 1,65 -


3.210,00 1.127,65 2,85 4.902,83 4,90 2,36 -


d'estalvi 52%

NOTA: Avaluacions sense tenir en compte l’increment del preu energètic en el futur. Si es tingués en compte, el període de retorn de les inversions seria inferior


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 174

9. Inventari A continuació es llista l'inventari realitzat durant la VAE, que recull les característiques dels aparells consumidors d'energia, diferenciant entre els d'il·luminació i climatització: Taula 6. Inventari elements consumidors d'energia a l'equipament

Pis Ubicació Element Tipus / Model Quantitat Potència unitat

(W)

Potència total

elements (W)

Il·luminació PB

entresol Despatx 1 Llumenera Fluorescent 2 4x36+25% 360

PB entresol Despatx 2 Llumenera Fluorescent 2 4x36+25% 360

PB entresol Despatx 3 Llumenera Fluorescent 2 4x36+25% 360

PB Recepció Llumenera Fluorescent 54 1x58+25% 3.915

PB Servei atenció ciutadà

Llumenera Downlight 29 2x18 1.044


Llumenera Fluorescent 5 2x58+25% 725



P1 Alcaldia Llumenera Downlight 2 2x18 72

P1 Alcaldia Llumenera Dicroica 8 50+25% 500

P1 Alcaldia Llumenera Fluorescent 2 2x58+25% 290

P1 Alcaldia Llumenera Downlight 4 2x18 144

P1 Oficina-alcalde Llumenera Fluorescent 1 4x18+25% 90

PB Exterior Llumenera Halogenurs metàl·lics 3 150+15% 517,5

P3 Serveis de

sistemes de la informació

Llumenera Fluorescent 12 4x18+25% 1.080

P2 Recursos humans Llumenera Fluorescent 2 2x58+25% 290

P2 Recursos humans Llumenera Fluorescent 5 4x18+25% 450

P2 Secretaria Llumenera Fluorescent 1 3x18+25% 67,5

P2 Secretaria Llumenera Fluorescent 1 1x18+25% 22,5

P2 Despatx cap personal Llumenera Fluorescent 4 2x58+25% 580

P2 Passadís Llumenera Fluorescent 2 2x58+25% 290

P2 tributs Llumenera Fluorescent 3 4x18+25% 270

P2 tributs Llumenera Fluorescent 2 3x18+25% 135

P2 tributs Llumenera Downlight 7 2x18 252

P2 Serveis Llumenera Fluorescent 39 4x18+25% 3.510


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 175

territorials

P2 Sala reunions Llumenera Fluorescent 11 4x36+25% 1.980

P1 Regidoria despatx 1 Llumenera Fluorescent 4 4x18+25% 360




P1 Despatx 5 Llumenera Fluorescent 5 4x18+25% 450

P3 Intervenció de comptes Llumenera Fluorescent 27 4x18+25% 2.430

P3 Secretaria i contractació Llumenera Fluorescent 18 4x18+25% 1.620

P3 Secretaria i contractació Llumenera Downlight 4 2x18 144

P3 Sala plens Llumenera Incandescència 17 60 1.020

Climatització

P3 Coberta Bomba de calor aire-

aire Fuji 1 Pfred=7,1kW;

Pcalor=8kW 2.210


aire Roca 1 Pfred=9,3kW;

Pcalor=11,7kW 3.200


aire Sanier Duval 1 Pfred=9,3kW;

Pcalor=9,8kW 3.350

PB Pati Bomba de calor aire-

aire - 1 Pfred=3kW 1.200

Equips

P3 Recursos humans

Cafetera vending - 1 1500 1.500

P3 Recursos humans Nevera - 1 220 220

P3 Recursos humans Microones - 1 1000 1.000


Màquina autoservei - 1 108 108


Cafetera vending - 1 735 735

P3 Sala reunions Destructor documents - 1 736 736


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 176



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 177


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 178

11. Plànols No hi ha plànols disponibles. 12. Dades de les factures de l’Ajuntament 12.1. Electricitat Taula 7. Dades de les factures d’electricitat.

Any Data

factura Consum

(kWh) Cost total


Subtotal any 2005 119.428 16.242 - -

2011

01/01/2011 18.654 4.085 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/02/2011 17.777 3.893 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/03/2011 14.287 3.128 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/04/2011 13.992 3.064 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/05/2011 11.701 2.562 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/06/2011 14.423 3.158 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/07/2011 15.768 3.453 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/08/2011 18.707 4.096 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/09/2011 19.810 4.338 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/10/2011 17.507 3.834 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/11/2011 13.706 3.001 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/12/2011 12.765 2.795 3.0A ES0031406342154001VB0F

Subtotal any 2011 18.9101 41.413 - -

2012

01/01/2012 12.887 3.492 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/02/2012 13.843 3.751 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/03/2012 14.351 3.889 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/04/2012 7.304 1.979 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/05/2012 9.839 2.666 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/06/2012 10.821 2.932 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/07/2012 13.556 3.673 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/08/2012 15.249 4.132 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/09/2012 17.270 4.680 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/10/2012 13.362 3.621 3.0A ES0031406342154001VB0F


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 179

01/11/2012 11.790 3.195 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/12/2012 12.653 3.428 3.0A ES0031406342154001VB0F

Subtotal any 2012 152.926 41.443 - -

2013

04/01/2013 13.264 3.753 3.0A ES0031406342154001VB0F

04/02/2013 20.362 4.001 3.0A ES0031406342154001VB0F

05/03/2013 22.060 3.575 3.0A ES0031406342154001VB0F

03/04/2013 19.764 3.183 3.0A ES0031406342154001VB0F

03/05/2013 17.665 2.901 3.0A ES0031406342154001VB0F

07/06/2013 15.517 2.815 3.0A ES0031406342154001VB0F

03/07/2013 10.745 3.040 3.0A ES0031406342154001VB0F

12/08/2013 15.823 4.335 3.0A ES0031406342154001VB0F

09/09/2013 22.112 3.808 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/10/2013 20.467 2.863 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/11/2013 9.877 2.795 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/12/2013 10.541 2.982 3.0A ES0031406342154001VB0F

Subtotal any 2013 198.197 40.057 - -

2014

01/01/2014 21.415 3.593 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/02/2014 19.734 3.222 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/03/2014 17.206 2.868 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/04/2014 13.911 2.330 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/05/2014 6.848 1.937 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/06/2014 7.185 2.033 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/07/2014 9.310 2.634 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/08/2014 11.495 3.253 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/09/2014 12.408 3.511 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/10/2014 11.136 3.151 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/11/2014 8.096 2.291 3.0A ES0031406342154001VB0F

01/12/2014 7.937 2.246 3.0A ES0031406342154001VB0F

Subtotal any 2014 146.680 33.075 - -



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 180

INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA. Equipament núm. 04 | Dependències de la Policia Municipal

ÍNDEX

1. Dades generals ............................................................................................. 181
















6.5. Tancaments ..............................................................................................................186


7.1. Punts forts: ................................................................................................................187

7.2. Punts febles: .............................................................................................................187

8. Accions .......................................................................................................... 188



9. Inventari ......................................................................................................... 193


11. Plànols ........................................................................................................... 197

12. Dades de les factures de les Dependències de la Policia Municipal ............. 198

12.1. Electricitat ...............................................................................................................198


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 181

INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA. Equipament núm. 04

Nom de l’equipament: Dependències de la Policia Municipal

Tipologia de l’equipament: Serveis de seguretat

1. Dades generals Adreça: Carretera Calafell, s/n. El Vendrell, Tarragona.



Telèfon: 977166456








Les Dependències de la Policia Municipal del Vendrell són en un edifici a quatre vents de planta baixa i un pis superior construït l’any 1997. L’accés a l’edifici es troba a la carretera de Calafell i la façana principal està orientada al sud oest.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 182



Baixa (P-00)

Espai 1 960

Espai 2 143,5

Espai 3 166,6

Espai 4 50,4

Espai 5 32,9

Espai 6 35

Total superfície útil P-00 1.388

Pis (P-01)

Espai 1 143,5

Total superfície útil P-01 143,5

Total superfície útil 2.188

Font: Cadastre electrònic 2.3. Activitats i distribució per plantes A la planta baixa hi ha despatxos, l’oficina d’atenció al ciutadà, el menjador, vestidors i la sala de briefing, mentre que al primer pis hi ha administració, oficina de l’inspector, oficina de reunions i despatx del sotsinspector i regidor. 2.4. Horari de funcionament L’equipament es troba en funcionament durant 365 dies l’any i 24 hores al dia. 2.5. Nombre de treballadors i usuaris Hi ha 105 treballadors que fan ús de l’equipament cada dia de mitjana. 3. Anàlisi energètica 3.1. Fonts energètiques Taula 2. Fonts energètiques per a la climatització i il·luminació de l’equipament.




GLP Altres

Especificar: .....................


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 183


Empresa




1 Endesa Energia ES0031406360405001QM0F 3.0A 50 kW

Font: dades facilitades per l'Ajuntament. 5. Indicadors energètics municipals Taula 4. Indicadors energètics vinculats a l’electricitat.

Electricitat

2005 2012 2013 2014

Consum anual (kWh) 112.109 111.159 135.882 113.795 Compra d’energia verda certificada No No No No Despesa anual (€) 15.246,80 30.124,21 25.607,95 23.924,31 Preu de l’energia (€/kWh) 0,14 0,27 0,19 0,21 Consum per superfície (kWh/m2) 320,31 317,60 388,23 325,13 Nombre d’usuaris per dia 105 105 105 105 Consum per usuari (kWh/usuari) 1.067,70 1.058,66 1.294,11 1.083,76 Despesa / superfície (€/m2) 43,56 86,07 73,17 68,36 Despesa / usuari (€/usuari) 145,21 286,90 243,89 227,85 Factor d’emissió (tCO2eq/kWh) 0,000481 0,000481 0,000481 0,000481 Tones de GEH (tCO2eq/any) 53,92 53,47 65,36 54,74

Font: Dades facilitades per l'Ajuntament 6. Descripció de les instal·lacions i de l’edifici 6.1. Climatització / calefacció Calefacció

La calefacció de l’edifici es realitza mitjançant una bomba de calor reversible aire-aire tipus split. Les unitats terminals són splits i difusors amb distribució per conductes.

Figura 1. Unitats terminals Figura 2. Unitats terminals


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 184

Figura 3. Termòstat

Figura 4. Unitats terminals tipus split Figura 5. Unitats terminals tipus split

Es disposa de termòstat a les estances per al control de la temperatura de calefacció.

La calefacció del mòdul prefabricat es realitza mitjançant bombes de calor de paret.

Figura 6. Unitats terminals tipus split de paret Figura 7. Unitats terminals tipus split de paret


El control i regulació del funcionament de la calefacció es realitza manualment pels usuaris.

Refrigeració

Pel que fa la refrigeració aquesta es realitza mitjançant unitats d’expansió directa bomba de calor amb unitat terminal del tipus split, de manera anàloga a la calefacció.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 185

No hi ha un calendari establert per encendre i apagar la refrigeració, el dia d’inici i de fi de temporada depèn de cada any en funció de les necessitats tèrmiques.


Ventilació

L’edifici no disposa de cap sistema de ventilació forçada per tal de garantir la salubritat del edifici. L’única entrada d’aire que es realitza és amb l’obertura de les finestres i/o portes. 6.2. Aigua Calenta Sanitària (ACS)

La producció d’aigua calenta sanitària a l’edifici es realitza mitjançant un termo elèctric, instal·lat als vestidors. Característiques tècniques:

• Volum acumulació: 200 l.

• Potència: 2.000 W 6.3. Instal·lació elèctrica La instal·lació elèctrica disposa de diversos quadres elèctrics amb una bona sectorització i un bon estat de conservació.

Figura 8. Quadre elèctric

6.4. Principals equips de consum Equips En l’edifici es troben els diferents aparells:


Quantitat Potència unitat (W)

PB Vestidors Termo Elèctric de 200 - 1 2.000

PB Cuina Microones - 1 1.200

PB Cuina Nevera - 1 220

PB Cuina Torradora de pa - 1 1.900


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 186

(gran automàtica)

PB Cuina Cafetera vending - 1 1.500

PB Cuina Màquina vending freds - 2 220

P1 Barracó administració TV - 1 200

Enllumenat L’encesa i apagada de l’enllumenat es realitza de forma manual a través dels interruptors de cada estança. No hi ha cap sistema d’apagada o encesa centralitzat. A continuació es descriuen les làmpades presents a cada sala:


PB Sala 1 Llumenera Dicroica 33 50+25% PB Despatx 1 Llumenera Fluorescent 4 4x36+25% PB Passadís Llumenera Fluorescent 3 4x36+25% PB OAC Llumenera Fluorescent 1 4x36+25% PB Arxiu Llumenera Fluorescent 3 4x36+25% PB Despatx 2 Llumenera Fluorescent 2 4x36+25% PB Despatx 3 Llumenera Fluorescent 3 4x36+25% PB Despatx 3 Llumenera Fluorescent 1 1x36+25% PB Menjador Llumenera Fluorescent 6 4x36+25% PB Vestidors Llumenera Fluorescent 19 2x58+25% PB Barracó Llumenera Fluorescent 6 1x18+25%

P1 Barracó administració Llumenera Fluorescent 8 2x58+25%

P1 Barracó inspector Llumenera Fluorescent 4 2x58+25% P1 Barracó reunions Llumenera Fluorescent 2 4x18+25%

P1 Barracó sotsinspector Llumenera Fluorescent 4 4x18+25%

P1 Barracó regidor Llumenera Fluorescent 4 4x36+25% *Totes les llumeneres del tipus fluorescent, porten incorporat un balast electromagnètic, amb un increment de la seva potència del 25%. 6.5. Tancaments Façanes: Hi ha dos tipologies constructives:

• Mur de formigó armat de 20 cm aproximadament de gruix amb acabat vist per l’exterior i enguixat per l’interior.

• Els mòduls prefabricats, són construccions de xapa sandvitx.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 187


Coberta: Coberta és de xapa sandvitx inclinada a dos aiguavés. Solera: Paviment ceràmic pres amb morter de ciment sobre solera de formigó armat de 15cm i emmacat de graves de 15cm. Finestres exteriors: Els tancaments són de d’alumini, amb vidre simple. Estanqueïtat de l’aire: No s’han observat patologies importants relacionades amb infiltracions d’aire. 7. Conclusions de la situació energètica de l’equipament 7.1. Punts forts: Tancaments:

Es disposa d’una teulada que protegeix els mòduls prefabricats de la radiació solar directa. 7.2. Punts febles: Climatització:

Bombes de calor de baixa eficiència.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 188



















SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 189












L’altre avantatges és l'estalvi en manteniment ja que s’augmenta la vida útil de la lluminària i es redueix la substitució d'encebadors, reactàncies, tubs,etc. Un tub convencional té una duració aproximada de 8.000 hores, enfront de la duració aproximada del tub LED de 50000.



bon tub fluorescent


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 190


















PB Sala 1 Dicroica 33









SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 191















PB Despatx 1 Fluorescent 4

PB Passadís Fluorescent 3

PB OAC Fluorescent 1

PB Arxiu Fluorescent 3




PB Menjador Fluorescent 6

PB Vestidors Fluorescent 19

PB Barracó Fluorescent 6

P1 Barracó administració Fluorescent 8

P1 Barracó inspector Fluorescent 4

P1 Barracó reunions Fluorescent 2

P1 Barracó sotsinspector Fluorescent 4

P1 Barracó regidor Fluorescent 4




SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 192



aproxi-mat (€)


(€)

Període de

retorn (anys)




Observacions




561,00 1.115,99 0,50 5.314,25 5,31 2,56 -


1.050,00 5.112,25 0,21 24.344,04 24,34 11,71 -


d'estalvi 36%



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 193



Quantitat Potència unitat (W)

Potència total

elements (W)

Il·luminació

PB Sala 1 Llumenera Dicroica 33 50+25% 2.062,5

PB Despatx 1 Llumenera Fluorescent 4 4x36+25% 720

PB Passadís Llumenera Fluorescent 3 4x36+25% 540

PB OAC Llumenera Fluorescent 1 4x36+25% 180

PB Arxiu Llumenera Fluorescent 3 4x36+25% 540




PB Menjador Llumenera Fluorescent 6 4x36+25% 1.080

PB Vestidors Llumenera Fluorescent 19 2x58+25% 2.755

PB Barracó Llumenera Fluorescent 6 1x18+25% 135

P1 Barracó administració Llumenera Fluorescent 8 2x58+25% 1.160

P1 Barracó inspector Llumenera Fluorescent 4 2x58+25% 580

P1 Barracó reunions Llumenera Fluorescent 2 4x18+25% 180

P1 Barracó sotsinspector Llumenera Fluorescent 4 4x18+25% 360

P1 Barracó regidor Llumenera Fluorescent 4 4x36+25% 720

Climatització

Barracó administració

Barracó administració

Bomba de calor aire-aire - 1

Pot fred=3,5kW;

Pot calor =4kW

1.500

Barracó inspector Barracó inspector


Pot fred=3,5kW;

Pot calor =4kW

1.500

Barracó reunions Barracó reunions


Pot fred=3,5kW;

Pot calor =4kW

1.500

Barracó regidor Barracó regidor


Pot fred=3,5kW;

Pot calor =4kW

1.500

Vestidors Vestidors Bomba de calor aire-aire - 2 Pot

fred=3,5kW; 1.500


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 194

Pot calor =4kW

Edifici Edifici Bomba de calor aire-aire - 1

Pot fred=9,3kW; Pot calor =

11,7kW

3.200

Edifici Edifici Bomba de calor aire-aire - 1

Pot fred=14kW; Pot calor =

13,8kW

4.700

Equip d'ofimàtica

PB Sala 1 Ordinador

amb pantalla (LCD)

- 1 285 285

PB Despatx 1 Ordinador

amb pantalla (LCD)

- 4 285 1.140

PB Despatx 2 Fotocopiadora - 1 1.100 1.100

PB Despatx 1 Impressora Gran - 1 1.100 1.100

PB OAC Ordinador

amb pantalla (LCD)

- 1 285 285

PB OAC Impressora Gran - 1 1.100 1.100

PB Despatx 3 Ordinador

amb pantalla (LCD)

- 3 285 855

PB Despatx 4 Impressora Gran - 1 1.100 1.100

P1 Barracó administració

Ordinador amb pantalla

(LCD) - 7 285 1.995

P1 Barracó inspector


(LCD) - 1 285 285

P1 Barracó reunions


(LCD) - 1 285 285

P1 Barracó regidor


(LCD) - 1 285 285

Equips

PB Vestidors Termo

Elèctric de 200

- 1 2.000 2.000

PB Cuina Microones - 1 1.200 1.200


PB Cuina Torradora de

pa (gran automàtica)

- 1 1.900 1.900

PB Cuina Cafetera vending - 1 1.500 1.500

PB Cuina Màquina vending freds - 2 220 440


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 195

P1 Barracó administració TV - 1 200 200



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 196


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 197

11. Plànols No hi ha plànols disponibles.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 198

12. Dades de les factures de les Dependències de la Policia Municipal 12.1. Electricitat Taula 7. Dades de les factures d’electricitat.

Any Data factura

Consum (kWh)

Cost total (€)

Tarifa Núm. CUPS

Subtotal any 2005 112109 15.246 - -

2011

01/01/2011 32.336 7.081 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/02/2011 32.007 7.009 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/03/2011 29.334 6.424 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/04/2011 21.692 4.750 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/05/2011 7.605 1.665 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/06/2011 8.016 1.755 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/07/2011 7.390 1.618 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/08/2011 5.681 1.244 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/09/2011 5.151 1.128 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/10/2011 7.985 1.748 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/11/2011 8.295 1.816 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/12/2011 12.014 2.631 3.0A ES0031406360405001QM0F

Subtotal any 2011 177.512 38.875 - -

2012

01/01/2012 10.658 2.888 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/02/2012 11.829 3.205 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/03/2012 11.539 3.127 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/04/2012 8.119 2.200 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/05/2012 6.019 1.631 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/06/2012 5.624 1.524 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/07/2012 7.896 2.139 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/08/2012 10.290 2.788 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/09/2012 12.915 3.500 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/10/2012 6.242 1.691 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/11/2012 8.808 2.386 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/12/2012 11.221 3.040 3.0A ES0031406360405001QM0F

Subtotal any 2012 111.159 30.124 - -

2013

14/01/2013 8.747 2.475 3.0A ES0031406360405001QM0F

12/02/2013 10.637 3.010 3.0A ES0031406360405001QM0F

12/03/2013 17.730 2.656 3.0A ES0031406360405001QM0F

11/04/2013 15.589 2.233 3.0A ES0031406360405001QM0F

13/05/2013 13.076 1.678 3.0A ES0031406360405001QM0F

12/06/2013 9.681 1.516 3.0A ES0031406360405001QM0F

10/07/2013 8.642 1.550 3.0A ES0031406360405001QM0F


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 199

14/08/2013 8.497 3.116 3.0A ES0031406360405001QM0F

11/09/2013 17.615 1.898 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/10/2013 11.470 1.453 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/11/2013 5.543 1568 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/12/2013 8.654 2.449 3.0A ES0031406360405001QM0F

Subtotal any 2013 135.882 25.608 - -

2014

01/01/2014 18.173 2.734 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/02/2014 17.234 2.564 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/03/2014 14.684 2.200 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/04/2014 12.238 1.860 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/05/2014 5.425 1.535 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/06/2014 4.442 1.257 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/07/2014 6.329 1.791 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/08/2014 9.106 2.577 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/09/2014 7.502 2.122 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/10/2014 6.152 1.741 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/11/2014 6.108 1.728 3.0A ES0031406360405001QM0F

01/12/2014 6.401 1.811 3.0A ES0031406360405001QM0F

Subtotal any 2014 113.795 23.924 - -



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 200

INFORME D'AVALUACIÓ ENERGÈTICA. Equipament núm. 05 | Esplai Gent Gran Tívoli

ÍNDEX

1. Dades generals ............................................................................................. 201
















6.5. Tancaments ..............................................................................................................206


7.1. Punts forts: ................................................................................................................208

7.2. Punts febles: .............................................................................................................208

8. Accions .......................................................................................................... 208



9. Inventari ......................................................................................................... 214


11. Plànols ........................................................................................................... 217

12. Dades de les factures de l’Esplai Gent Gran Tívoli ....................................... 217

12.1. Electricitat ...............................................................................................................217

12.2. Gas Natural .............................................................................................................218


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 201

Nom de l’equipament: Esplai Gent Gran Tívoli

Tipologia de l’equipament: Cultural

1. Dades generals Adreça: C/ Nord, 11. El Vendrell, Tarragona



Telèfon: 977166456





Any de construcció -



L’Esplai de la Gent Gran Tívoli és un edifici entre mitgeres de planta baixa i primer pis. L’accés es troba al carrer Nord i la façana principal està orientada al Nord.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 202



Baixa (P-00)

Planta Baixa 461


Pis1 (P-01)

Planta 1 298


Pis 2 (P-02)

[Planta 2 278


Total superfície útil 1.037

Font: Cadastre electrònic 2.3. Activitats i distribució per plantes A la planta baixa hi ha el bar, al primer pis aules per activitats dirigides, biblioteca, sala d’informàtica, sala de jocs i perruqueria, i al primer pis una sala d’actes. 2.4. Horari de funcionament Els diferents horaris del centre de dilluns a diumenge són els següents:

- Obertura hivern: de 9:00h a 20:00h. - Obertura estiu: de 9:00h a 21:00h. - Servei de neteja: de 6:00h a 7:15h.

El centre roman tancat els dies festius nacionals autonòmics i municipals. 2.5. Nombre de treballadors i usuaris Al centre hi ha un total de 2 treballadors, una persona del servei de neteja i una mitjana de 200 usuaris al dia. 3. Anàlisi energètica 3.1. Fonts energètiques Taula 2. Fonts energètiques per a la climatització i il·luminació de l’equipament.


Gas Natural X Solar tèrmica


GLP Altres

Especificar: .....................


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 203


Empresa




1 Endesa Energia ES0031408090831001PY0F 3.0A 100 kW

Font: dades facilitades per l'Ajuntament. 5. Indicadors energètics municipals Taula 4.1. Indicadors energètics vinculats a l’electricitat.

Electricitat

2005 2012 2013 2014



Taula 5.2. Indicadors energètics vinculats al gas natural.

Gas Natural

2005 2012 2013 2014

Consum anual (kWh) 1.170 1.170 277 566 Compra d’energia verda certificada No No No No Despesa anual (€) 59,68 59,68 88,44 83,30 Preu de l’energia (€/kWh) 0,05 0,05 0,32 0,15 Consum per superfície (kWh/m2) 1,07 1,07 0,25 0,52 Nombre d’usuaris per dia 203 203 203 203 Consum per usuari (kWh/usuari) 5,76 5,76 1,37 2,79 Despesa / superfície (€/m2) 0,05 0,05 0,08 0,08 Despesa / usuari (€/usuari) 0,29 0,29 0,44 0,41 Factor d’emissió (tCO2eq/kWh) 0,000202 0,000202 0,000202 0,000202 Tones de GEH (tCO2eq/any) 0,24 0,24 0,06 0,11



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 204

6. Descripció de les instal·lacions i de l’edifici 6.1. Climatització / calefacció Calefacció

La calefacció de l’edifici es realitza mitjançant unitats d’expansió directa bombes de calor reversible aire-aire tipus split.

L’encesa de la calefacció és manual, cada unitat terminal disposa del seu comandament, per tal d’accionar el funcionament d’aquest i regular la seva temperatura.


El control i regulació del funcionament de la calefacció es realitza manualment pels usuaris.

L’horari de funcionament de la calefacció és el mateix que l’horari d’obertura de l’edifici.

La temperatura a les estances és de 21ºC en règim d’hivern.

Figura 1. Unitats terminals de calefacció Figura 2. Generador de calor

Figura 3. Generador de calor Figura 4. Termòstat

Refrigeració

Pel que fa la refrigeració aquesta es realitza mitjançant les unitats d’expansió directa bomba de calor amb unitat terminal del tipus split, de manera anàloga a la calefacció.


La temperatura de consigna a les estances és de 26ºC.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 205

Ventilació

L’equipament disposa d’un sistema de ventilació forçada, amb extracció mecànica, i sense recuperador estàtic de calor, per realitzar la salubritat de l’edifici.

Figura 5. Reixeta ventilació

6.2. Aigua Calenta Sanitària (ACS)

La producció d’aigua calenta sanitària a l’edifici es realitza mitjançant un termo elèctric, instal·lat a la perruqueria. 6.3. Instal·lació elèctrica La instal·lació disposa d’un comptador elèctric, el quadre general i el quadre elèctric ubicat a l’entrada d’aquest, amb una bona sectorització i un bon estat de conservació.

Figura 6. Quadre general Figura 7. Quadre elèctric


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 206


P1 Perruqueria Termo Electric de 50 1 1.200

P1 Lavabo Assecador de mans 1 2.300

PB Cuina Microones 1 1.200

PB Cuina Nevera 1 220

PB Cuina Cuina vitroceràmica 1 2.000

PB Cuina Forn 1 1.200

PB Sala Tècnica Bomba pressió 1 750

Enllumenat L’encesa i apagada de l’enllumenat es realitza de forma manual a través dels interruptors de cada estança. No hi ha cap sistema d’apagada o encesa centralitzat. A continuació es descriuen les làmpades presents a cada sala: Pis Ubicació Tipus / Model Quantitat Potència unitat (W)

PB Salut i gent gran Fluorescent 6 4x18+25%

PB Salut i gent gran Halogen 9 100

P1 Biblioteca Fluorescent 11 4x18+25%

P1 Regidoria de participació ciutadana Fluorescent 6 4x18+25%

P1 Informàtica Fluorescent 11 4x18+25%

P1 Passadís Downlight 4 16

P1 Lavabo Downlight 3 16

P1 Sala de joc Fluorescent 37 4x18+25%

PB Escales Downlight 6 16

P1 Perruqueria Fluorescent 1 1x36+25%

P1 Magatzem Fluorescent 1 1x36+25%

P2 Sala 1 Fluorescent 9 4x18+25%

P3 Sala 2 Fluorescent 12 4x18+25% *Totes les llumeners del tipus fluorescent, porten incorporat un balast electromagnètic, amb un increment de la seva potència del 25%. 6.5. Tancaments Façanes: Mur de dos fulls, de gruix aproximat 30cm amb full exterior de fàbrica de maó calat de 14cm aproximadament, cambra d’aire amb aïllament tèrmic igual o inferior a 4cm previsiblement, i full interior de fàbrica de maó foradat senzill de 4cm enguixat, amb acabat exterior de pedra natural.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 207


Coberta: Coberta plana amb acabat de graves, sobre aïllament tèrmic de XPS de 4cm, sobre làmina impermeable, formigó alleugerit de pendents, forjat i acabat cel ras d’escaiola.

Figura 9. Coberta exterior

Forjat: Paviment ceràmic sobre capa de morter de ciment i aquest sobre forjat. Solera: Paviment de pedra natural pres amb morter de ciment sobre solera de formigó armat de 15cm i emmacat de graves de 15cm. Finestres exteriors: Els tancaments de les finestres són amb marc d’alumini i vidre doble amb cambra d’aire

Figura 10. Finestres exteriors


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 208

Estanqueïtat de l’aire: No s’han observat patologies importants relacionades amb infiltracions d’aire. 7. Conclusions de la situació energètica de l’equipament 7.1. Punts forts: Tancaments:

Tancaments en bon estat de conservació i sense infiltracions d’aire.

Climatització:

La regulació de la temperatura de climatització es realitza manualment, amb termòstat individual a les diferents estances climatitzades. S’està realitzant molta conscienciació per tal de tenir les temperatures òptimes d’eficiència energètica en la climatització. 7.2. Punts febles: Guanys de calor per radiació solar: L’edifici presenta gran part de la façana vidriada, això junt amb l’orientació fa que els guanys per radiació solar siguin elevats. Per tal de reduir els guanys per radiació a l’edifici i reduir d’aquesta manera el consum en refrigeració es podria plantejar alguna protecció solar. 8. Accions 8.1. Accions realitzades No s’ha realitzat cap actuació anteriorment a l’equipament. 8.2. Accions proposades Es proposen 5 actuacions a l’equipament, que són les següents:




4) Substitució de balast electromagnètic per electrònic;

5) Reducció del factor solar dels vidres.





SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 209


















SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 210















L’altre avantatges és l'estalvi en manteniment ja que s’augmenta la vida útil de la lluminària i es redueix la substitució d'encebadors, reactàncies, tubs,etc. Un tub convencional té una duració aproximada de 8.000 hores, enfront de la duració aproximada del tub LED de 50000.



bon tub fluorescent


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 211

















Pis Ubicació Element Quantitat

PB Salut i gent gran Halogen 9










SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 212













Pis Ubicació Element Quantitat

PB Salut i gent gran Fluorescent 6

P1 Biblioteca Fluorescent 11

P1 Regidoria de participació ciutadana Fluorescent 6

P1 Informàtica Fluorescent 11

P1 Sala de joc Fluorescent 37

P1 Perruqueria Fluorescent 1

P1 Magatzem Fluorescent 1

P2 Sala 1 Fluorescent 9

P3 Sala 2 Fluorescent 12



8.2.5. Reducció del factor solar dels vidres


Segons la definició del CTE-HE1, el factor solar és el quocient entre la radiació solar a

incidència normal que s'introdueix a l'edifici a través del vidre i la que s'introduiria si el

vidre es substituís per un forat perfectament transparent. Per tant aquest és un concepte

lligat a les propietats del vidre.


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 213

La reducció del factor solar dels vidres te com a objectiu reduir la incidència de la radiació

solar en l’interior de l’equipament i d’aquesta manera reduir la demanda energètica de

refrigeració.

És molt important tenir en compte que aquesta mesura, al disminuir la incidència de la

radiació solar disminueixen la demanda de refrigeració a l’estiu com hem dit, però també

disminueixen aquesta incidència de la radiació solar a l’hivern i per tant poden arribar a

incrementar la demanda de calefacció.

Per tant és molt important avaluar la idoneïtat de la seva implementació tenint en compte:

l’ús dels espais, el calendari i horari d’utilització, així com l’orientació de les finestres.


Concretament la present proposta consisteix en la col·locació d’una làmina de Control Solar Prestige 40 Exterior de 3M o equivalent.


La justificació de l’estalvi s’ha realitzat comparant la demanda energètica de l’edifici actual amb la demanda de l’edifici amb la incorporació d’una lamina que redueixi el factor solar del vidre. L’estalvi que aconsegueix la mesura respecte al consum elèctric global de l’equipament, és del 17 %. Taula 6. Accions proposades


aproxi-mat (€)


(€)

Període de

retorn (anys)




Observacions





153,00 791,32 0,19 3.043,55 3,04 1,46 -


1.410,00 1.284,57 1,10 4.940,64 4,94 2,38 -

Reducció factor solar vidres 6.636,00 3.655,74 1,82 14.060,53 14,06 6,76 -


d'estalvi 50%



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 214



Quantitat Potència unitat

(W)

Potència total

elements (W) Il·luminació

PB Salut i gent gran Llumenera Fluorescent 6 4x18+25% 540

PB Salut i gent gran Llumenera Halogen 9 100 900

P1 Biblioteca Llumenera Fluorescent 11 4x18+25% 990

P1

Regidoria de

participació ciutadana


P1 Informàtica Llumenera Fluorescent 11 4x18+25% 990

P1 Passadís Llumenera Downlight 4 16 64

P1 Lavabo Llumenera Downlight 3 16 48

P1 Sala de joc Llumenera Fluorescent 37 4x18+25% 3.330

PB Escales Llumenera Downlight 6 16 96

P1 Perruqueria Llumenera Fluorescent 1 1x36+25% 45

P1 Magatzem Llumenera Fluorescent 1 1x36+25% 45

P2 Sala 1 Llumenera Fluorescent 9 4x18+25% 810

P3 Sala 2 Llumenera Fluorescent 12 4x18+25% 1.080

Climatització

Coberta Coberta Bomba de calor aire-

aire Daikin 8 Pfred=12,4kW:Pcal

or=15,2kW 37.600


aire Daikin 1 Pfred=3,5

kW:Pcalor=4kW 1.200


aire Daikin 4 Pfred=4,45

kW:Pcalor=5,6kW 8.680

Equips

P1 Perruqueria Termo

Electric de 50

- 1 1.200 1.200

P1 Lavabo Assecador de mans - 1 2.300 2.300

PB Cuina Microones - 1 1.200 1.200


PB Cuina Cuina vitroceràmica - 1 2.000 2.000

PB Cuina Forn - 1 1.200 1.200

PB Sala Bomba - 1 750 750


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 215

Tècnica pressió



SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 216


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 217

11. Plànols No hi ha plànols disponibles. 12. Dades de les factures de l’Esplai Gent Gran Tívoli 12.1. Electricitat Taula 8. Dades de les factures d’electricitat.

Any Data factura Consum (kWh) Cost total (€) Tarifa Núm. CUPS Subtotal any 2005 57.380 7.803 - -

2011

01/01/2011 7.126 1.560 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/02/2011 7.278 1.593 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/03/2011 6.635 1.453 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/04/2011 6.628 1.451 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/05/2011 5.726 1.254 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/06/2011 7.142 1.564 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/07/2011 8.405 1.840 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/08/2011 8.803 1.927 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/09/2011 9.921 2.172 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/10/2011 9.048 1.981 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/11/2011 6.908 1.512 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/12/2011 6.144 1.345 3.0A ES0031408090831001PY0F

Subtotal any 2011 89.768 19.659 - -

2012


Subtotal any 2012 81.158 21.994 - -

2013


Subtotal any 2013 95.177 22.628 - -

2014 01/01/2014 8.894 1.955 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/02/2014 8.448 1.873 3.0A ES0031408090831001PY0F


SAM – MST | exp. 800433-2014-163-1200-001385 pàg. 218

01/03/2014 7.126 1.651 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/04/2014 6.488 1.637 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/05/2014 5.412 1.531 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/06/2014 5.822 1.647 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/07/2014 6.569 1.858 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/08/2014 7.518 2.127 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/09/2014 7.345 2.078 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/10/2014 7.125 2.016 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/11/2014 6.316 1.787 3.0A ES0031408090831001PY0F 01/12/2014 5.647 1.597 3.0A ES0031408090831001PY0F

Subtotal any 2014 82.709 21.764 - -

Font: factures facilitades per l’Ajuntament. 12.2. Gas Natural Taula 8. Dades de les factures de gas natural.

Any Data factura Consum (kWh) Cost total (€)

Subtotal any 2005 1.170 59,68

2010

07/04/2010 485 24,74

01/06/2010 488 24,91

28/07/2010 360 18,37

01/12/2010 1334 68,02

Subtotal any 2010 2.667 136,04

Subtotal any 2012 1.170 59,68

2013

29/01/2013 23 15,15

01/04/2013 175 12,8

30/05/2013 46 17,25

26/07/2013 11 13,82

03/10/2013 11 15,15

29/11/2013 11 14,27

Subtotal any 2013 277 88,44

2014

31/01/2014 11 14,81

26/03/2014 160 11,65

28/05/2014 12 14,98

29/07/2014 12 14,76

29/09/2014 187 13,66

27/11/2014 184 13,44

Subtotal any 2014 566 83,30


Pla d’Acció per l’Energia Sostenible...

Documents

Transcript of Pla d’Acció per l’Energia Sostenible...