Pla de millora Programa d’ampliació - · PDF fileFitxa 1 1 Escriu les parts del...

Pla de millora Programa d’ampliació

Ciències de la Naturalesa 3

El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències de la Naturalesa, per a tercer curs de primària, és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

TEXT I EDICIÓ María del Valle Alcover de la Hera Raquel de Andrés Conzález Pilar de Luis Villota Juan Ignacio Medina Crespo Daniel Masciarelli García Luis Requena Gijón

IL·LUSTRACIÓ Jordi Baeza Albalate

EDICIÓ EXECUTIVA Juan Ignacio Medina Crespo

DIRECCIÓ DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernández

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

BIB

LIO

TE

CA

DE

L P

RO

FE

SS

OR

AT

PR

ImÀ

RIA

Ensenyament individualitzat

L’ensenyament individualitzatL’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i destreses. Per a aconseguir-ho, és important establir un pla que els ajude a supe-rar les seues dificultats, així com a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.

Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible i de les tècniques i els recursos educatius que millor s’adapten a les necessitats particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials didàc-tics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concretes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora que es plantegen en cada cas.

Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca, entre els quals hi ha els següents:

• LasèrieAprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs es basa en l’en-trenament en les tècniques d’estudi.

• ElcompendidematerialdenominatRecursos complementaris, que conté seccions variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere conveni-ents.

• I,finalment,aquestquadern,denominatEnsenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:

– Un Pla de millora, compost de fitxes de treball destinades a aquells alum-nes que requereixen més reforç per a consolidar els principals continguts de la unitat i per a desenvolupar-ne les competències.

– Un Programa d’ampliació, compost també de fitxes que tenen per objectiu que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.

Presentació

3Ciències de la Naturalesa 3

ÍndexPLA DE MILLORA

Bloc 1. L’ésser humàFitxa 1 ...................................................... 8Fitxa 2 ...................................................... 9Fitxa 3 ..................................................... 10Fitxa 4 ..................................................... 11Fitxa 5 ..................................................... 12Fitxa 6 ..................................................... 13Fitxa 7 ..................................................... 14Fitxa 8 ..................................................... 15Fitxa 9 ..................................................... 16Fitxa 10 ................................................... 18

Bloc 2. Els éssers viusFitxa 1 ..................................................... 20Fitxa 2 ..................................................... 22Fitxa 3 ..................................................... 23Fitxa 4 ..................................................... 24Fitxa 5 ..................................................... 25Fitxa 6 ..................................................... 26Fitxa 7 ..................................................... 28Fitxa 8 ..................................................... 29Fitxa 9 ..................................................... 30Fitxa 10 ................................................... 31Fitxa 11 ................................................... 32Fitxa 12 ................................................... 33Fitxa 13 ................................................... 34Fitxa 14 ................................................... 35Fitxa 15 ................................................... 36

Bloc 3. Matèria, energia i tecnologiaFitxa 1 ..................................................... 38Fitxa 2 ..................................................... 39Fitxa 3 ..................................................... 40Fitxa 4 ..................................................... 41Fitxa 5 ..................................................... 42Fitxa 6 ..................................................... 43Fitxa 7 ..................................................... 44Fitxa 8 ..................................................... 45Fitxa 9 ..................................................... 46Fitxa 10 ................................................... 47Fitxa 11 ................................................... 48Fitxa 12 ................................................... 49Fitxa 13 ................................................... 50Fitxa 14 ................................................... 51Fitxa 15 ................................................... 52Fitxa 16 ................................................... 53

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ

Bloc 1. L’ésser humàFitxa 1 ..................................................... 56Fitxa 2 ..................................................... 58Fitxa 3 ..................................................... 60Fitxa 4 ..................................................... 62Fitxa 5 ..................................................... 64Fitxa 6 ..................................................... 66

Bloc 2. Els éssers viusFitxa 1 ..................................................... 68Fitxa 2 ..................................................... 70Fitxa 3 ..................................................... 72Fitxa 4 ..................................................... 74Fitxa 5 ..................................................... 76Fitxa 6 ..................................................... 78Fitxa 7 ..................................................... 80Fitxa 8 ..................................................... 82

Bloc 3. Matèria, energia i tecnologiaFitxa 1 ..................................................... 84Fitxa 2 ..................................................... 86Fitxa 3 ..................................................... 88Fitxa 4 ..................................................... 90Fitxa 5 ..................................................... 92Fitxa 6 ..................................................... 94Fitxa 7 ..................................................... 96Fitxa 8 ..................................................... 98

Solucionari ........................................ 102

5Ciències de la Naturalesa 3

Pla de millora

PLA DE MILLORA. Fitxa 1

1 Escriu les parts del cos en el lloc que els correspon.

2 Uneix cada òrgan amb la part del cos en què es troba.

cor •

ossos •

pulmons •

cervell •

intestins •

músculs •

renyons •

Nom Data

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

El cos humà té tres parts: cap, tronc i extremitats. Dins del cos estan els òrgans, que col·laboren entre si perquè el cos funcione de manera adequada.

braç

abdomen

peu

tòrax

cuixa

avantbraç

cara

cama

mà

• cap

• tronc

• totelcos

1BLOC

El cos humà

L’ÉSSER HUMÀ

8 Ciències de la Naturalesa 3 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.


Nom Data

1BLOC

Canvis al llarg de la vida

L’ÉSSER HUMÀ

1 Quines diferències poden apreciar-se entre els homes i les dones en l’adolescència?

2 Les dents canvien al llarg del temps. Explica aquest procés i escriu el nom de les dents definitives assenyalades en el dibuix.


Durant la infància i l’adolescència es produeixen grans canvis al cos i la ment. En l’edat adulta, el nostre cos ja està desenvolupat i preparat per a tindre fills i per a assumir responsabilitats, com ara el treball i la cura d’una família. En la vellesa, el cos perd agilitat i resistència, a la pell hi ha arrugues i els cabells tendeixen a fer-se blancs.

9Ciències de la Naturalesa 3Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.


1 Observa les imatges i contesta.

• Quinadiferènciahihaentreelsxiquetsqueixenenlesfotografies?

• Quinssabenparlaricaminar?Comhohanaprés?

• Creusqueelsxiquetsdelesduesfotografiestenenamics?Explicaperquè.

Nom Data


La infància és l’etapa de la vida que comprén des del naixement fins als dotze anys. En nàixer, els bebés necessiten que s’ocupen d’ells constantment, no tenen els ossos units totalment i no tenen dents, és per això que s’alimenten de llet.

A més de créixer, durant la infància s’aprenen moltes coses, com ara caminar, parlar i relacionar-se amb altres persones.

A B

1BLOC

La infància

L’ÉSSER HUMÀ



Nom Data

1BLOC

Les funcions vitals

L’ÉSSER HUMÀ

1 Escriu a quina funció vital correspon cada una de les oracions següents.

Hem d’estar informats del que passa al nostre voltant per a actuar adequadament.

Els descendents, normalment, s’assemblen als pares.

Després de rebre informació, la interpretem i pensem la resposta adequada a aquesta.

Les substàncies que no aprofitem dels aliments són expulsades fora del cos.

Sentim què ens passa al cos: tenim fred o calor, fam, set, dolor o picor.

2 Escriu oracions que incloguen les paraules següents.

• energia–aliments–expulsem–substàncies–materials–nutrició

• rebem – resposta – interpretem – informació – al voltant – relació


Les persones, com tots els éssers vius, realitzem tres funcions vitals:

• Nutrició:peraaconseguirenergiaimaterialsapartirdelsaliments.

• Reproducció:peratindredescendents.

• Relació:peracaptarinformaciódelnostreentornicrear-hirespostes adequades.


1 Completa les oracions següents.

• Lafuncióde ens permet obtindre informació de l’exterior.

• Enlafuncióderelacióintervenenl’aparell i el

sistema .

• Elsistemanerviósestàformatperl’ , els

i la .

• Elconjuntdetotselsossosdelcosésl’ .

2 Posa-hi els noms dels elements que intervenen en la funció de relació.


Els éssers humans captem informació sobre el que passa al nostre voltant mitjançant la funció de relació. Gràcies a aquesta funció també podem comunicar-nos amb altres persones.

En la funció de relació intervenen els òrgans dels sentits, el sistema nerviós i l’aparell locomotor.

El sistema nerviós està format per l’encèfal, els nervis i la medul·la espinal. L’aparell locomotor es compon dels ossos i dels músculs.


Nom Data

1BLOC

La relació

L’ÉSSER HUMÀ


1 Relaciona cada element amb l’òrgan al qual pertany.

retina •

timpà •

pupil·la •

pituïtària • groga

• pell •

• ull •

• nas •

• orella •

• boca •

• caragol

• receptors del tacte

• cristal·lí

• papil·les

2 Completa les oracions.

• Els capten la llum mitjançant la retina i envien la informació

al cervell a través del òptic.

• El ens permet conéixer característiques dels objectes

a través de la pell.

• L’ ens permet captar les olors mitjançant el ,

gràcies a la groga.

3 Escriu una oració amb les paraules següents.

interpreta – nervis – òrgans dels sentits – informació – cervell


Les persones tenim cinc sentits: la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte. Gràcies als sentits podem captar informació de l’entorn i respondre a aquesta.

Els ulls, les orelles, la pell, la boca i el nas són les parts del cos responsables de captar tota aquesta informació. Totes les parts constitueixen els òrgans dels sentits.


Nom Data

1BLOC

Els òrgans dels sentits

L’ÉSSER HUMÀ


Nom Data

1 Escriu tots els hàbits relacionats amb la cura dels òrgans dels sentits que tenen relació amb cada fotografia.

A.

B.

C.

2 Explica a què es dediquen un oftalmòleg i un otorino.


Com qualsevol altra part del cos, els òrgans dels sentits necessiten que els cuidem. Per a fer-ho, hem d’acostumar-nos a tindre uns hàbits saludables que ens ajuden a conservar la seua salut.

PLA DE MILLORA. Fitxa 71BLOC

La salut dels sentits

L’ÉSSER HUMÀ



Nom Data

1BLOC

Els nutrients

L’ÉSSER HUMÀ

1 Completa amb les paraules següents.

substàncies – hidrats de carboni – vitamines –minerals – útils – aliments

• Elsnutrientssónles que estan

en els i que ens són .

• Elsprincipalstipusdenutrientssónelsgreixos,els ,

les proteïnes, les i les sals .

2 Observa la fotografia i contesta a les preguntes següents.

• Quinsalimentshidistingeixes?

• Quindetotscontéhidratsdecarboni?

• Iproteïnes?

• Sidesprésdemenjar-nosaquestplatvolguéremtindreunaaportaciódevitamines,

quintipusdepostrestriaries?

• Isipreferiresunespostresriquesencalci?


Els nutrients estan en els aliments que prenem i són imprescindibles per al nostre desenvolupament perquè ens aporten energia i materials de construcció i perquè ens ajuden a estar sans.


Nom Data

1BLOC

Alimentació saludable

L’ÉSSER HUMÀ

1 Completa el text amb les paraules següents.

begudes – conjunt – aliments – equilibrada – saludable

La dieta és el de tots els , incloent-hi

les menjades i les , que pren una persona. Una dieta

ha de ser suficient i .

2 Quines característiques ha de complir una dieta suficient i equilibrada?

3 Subratlla l’opció més saludable i explica, breument, el perquè de la tria.

• Carnrojaocarnd’ocell.

• Olid’olivaocansalada.


La dieta és el conjunt d’aliments que ingereix una persona. És recomanable prendre aliments variats i reduir el consum d’aquells que contenen molt de sucre i greix.

Una dieta saludable ha de ser suficient i equilibrada. La roda dels aliments ens permet organitzar els aliments i dissenyar una dieta adequada que ens proporcione tots els nutrients que necessitem.


4 Contesta a les preguntes següents.

• Quèesrepresentaenlarodadelsaliments?

• Quinsalimentshemdeprendremés?

• Perquèhihaalimentsques’hirepresentenmésmenutsqueunsaltres?

• Enquinllocdelarodas’aconsellabeuremoltaaiguaiferexercici?

5 Observa les fotografies i completa la taula.

Grup al qual pertany

Aliment ric en…

Consum ocasional o diari



1 Ratlla l’opció incorrecta i escriu la frase correctament.

• L’esquenasesostéambla columna vertebral / el tòrax i l’abdomen.

• Lanostraposturahademantindrel’esquenadescansada / recta.

2 Encercla les postures correctes i ratlla les incorrectes. Després, explica per què són correctes les postures que has triat.


Els hàbits que ens ajuden a cuidar la nostra salut són els següents:

− Cuidar la postura per a no danyar-nos l’esquena.

− Fer exercici físic per a millorar la salut del cos i la ment.

− Cuidar la higiene personal, ja que evita malalties.

− Dedicar temps a l’oci: a soles, amb amics i en família.

− Dormir prou, unes deu hores.

1BLOC

Els hàbits saludables

L’ÉSSER HUMÀ

Nom Data


3 Quan és convenient llavar-se les mans? Ratllal’opcióincorrectaicopia les correctes per a completar l’oració.

Cal llavar-se les mans ,

i

.

4 Les oracions següents són falses. Escriu-les de manera que siguen correctes.

• L’ocinoéselmateixqueeltempslliure.

• Lesactivitatsd’ocis’handefersempreasoles.

• Lesactivitatsd’ocinopodensereducatives.

• Podemgastartotelnostretempsd’ociambelsvideojocs.

• S’hadedormirmoltpocperaaprofitareltemps.

• Unxiquetdetercerdeprimàriahadedormirunessishoresdiàries.

Abans de menjar Després de jugar amb una mascota

Després d’anar al lavabo

Abans de dormir




Els éssers vius es classifiquen en cinc grans grups anomenats regnes: animals, plantes, fongs, bacteris i el de protozous i algues.

Els animals s’alimenten d’altres éssers vius i poden desplaçar-se.

Les plantes fabriquen el seu propi aliment i no poden desplaçar-se.

Els fongs s’alimenten d’altres éssers vius i tampoc poden desplaçar-se.

Els bacteris són molt menuts i només poden vore’s amb un microscopi; alguns són beneficiosos i d’altres, perjudicials.

Els protozous tampoc poden vore’s a primera vista i s’alimenten d’altres éssers vius. Les algues són capaces de fabricar el seu propi aliment, igual que les plantes, i viuen en l’aigua.

2BLOC

Els cinc regnes

ELS ÉSSERS VIUS

Nom Data

1 Aquestes imatges estan relacionades amb els cinc regnes. Escriu el que corresponga davall de cada una.

A B

D

C

E


2 La columna esquerra recull algunes de les principals característiques dels éssers vius, mentre que en la de la dreta estan els cinc regnes. Uneix els quadres que es corresponguen tenint en compte que alguns regnes comparteixen certes característiques.

3 Les frases següents són errònies. Escriu-les de manera correcta.

Existeixen bacteris de totes les grandàries.

Els fongs i els animals poden fabricar el seu propi aliment.

Les plantes i els fongs poden desplaçar-se.

Tots els bacteris poden vore’s a primera vista.

Les algues solen estar en medis secs.

Les plantes i els protozous fabriquen el seu propi aliment.

Fabriquen el seu propi aliment.

Noméspodenvore’sambmicroscopi.

Nopodendesplaçar-se.

N’hihabeneficiososiperjudicials.

S’alimenten d’altres éssers vius.

Animals

Bacteris

Plantes

Protozous

Fongs

Algues



1 Completa amb les paraules del requadre.

carronyers – animal – herbívors – cadàvers – detritívors – animals –

omnívors – carnívors – herba – restes – vegetal

• Lesvaquesmengen . Són animals .

• Elsllopss’alimentend’altres . Són animals .

• Algunsescarabatss’alimentendels d’altres animals.

Són animals .

• Elscucss’alimentendeles d’altres éssers vius,

com ara la fullaraca. Són .

• Lesgallinesmengenalimentsd’origen i .

Són .

2 Contesta.

• Coms’anomenenelsanimalsquenaixend’unou?Posa’nunexemple.

• Icoms’anomenenelsanimalsquenaixendelventredesamare? Posa’n un exemple.


Els animals prenen aliments que procedeixen d’altres éssers vius.

Segons la seua manera d’alimentar-se poden ser: carnívors, herbívors, omnívors i detritívors. Els carronyers són un tipus de carnívors.

La major part dels animals tenen reproducció sexual. Segons la forma de reproduir-se, es divideixen en ovípars i vivípars.

2BLOC

Nutrició i reproducció dels animals

ELS ÉSSERS VIUSPLA DE MILLORA. Fitxa 2

Nom Data

22 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.Ciències de la Naturalesa 3

1 Escriu V si és verdader i F si és fals.

Els animals vertebrats posseeixen un esquelet intern format per ossos.

La columna vertebral és la part central de l’esquelet.

El cos dels vertebrats es divideix en cap i extremitats.

Els mamífers no són animals vertebrats.

La majoria dels invertebrats són vivípars.

2 Observa les fotografies.

• Classificaaquestsanimalsenvertebratsoinvertebrats.

• Diguesaquingruppertanycadaundelsvertebrats.


Els animals vertebrats tenen ossos i columna vertebral. El seu cos es divideix en cap, tronc i cua. Del tronc ixen les extremitats en forma de potes, aletes o ales.

Hi ha cinc grups de vertebrats: mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos.

Els animals invertebrats són els que no tenen ossos ni columna vertebral.

2BLOC

Tipus d’animals


Nom Data


1 Descriu les característiques d’aquests animals. Aquingruppertanycadaun?

A.

B.

C.

2 Dibuixa una balena i assenyala’n en el dibuix les aletes, la cua i l’espiracle.

Escriu tres característiques que la diferencien dels animals de l’exercici anterior.


Els mamífers són animals vivípars, respiren pels pulmons, tenen pèl i la majoria es desplaça de quatre grapes. Hi ha diferents grups de mamífers, com ara els carnívors, els ungulats, els primats i els cetacis.

2BLOC

Els mamífers


Nom Data


1 Completa el text següent sobre els ocells.

Els ocells són animals que tenen el cos cobert

de . Tenen i un dur.

Tots els ocells respiren pels i ponen ous, és per això que són

. Els adults donen calor als ous, és a dir, els .

2 Relaciona cada ocell amb el seu grup i la seua descripció.

Ales menudes i potes fortesNadadors

Dits units per una membranaCorredors

Urpes i bec forts i afilatsDe rapinya

Cos menut i bec curtPardals


Els ocells són ovípars, estan coberts de plomes i respiren pels pulmons. Tenen bec i ales.

Alguns grups importants d’ocells són: els corredors, els nadadors, els de rapinya i els pardals.

2BLOC

Els ocells


Nom Data

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 25Ciències de la Naturalesa 3


escates – quatre grapes – pulmons – ovípars – vertebrats – terra

Els rèptils són un grup de que, majoritàriament, viuen

en i es desplacen de .

Respirenambels . Tenen la pell coberta d’ .

Són i no solen covar els ous ni cuidar les cries.

2 Dibuixa una serp i una tortuga. Descriu com és el cos de cada animal i com es desplaça.

Nom Data


Els rèptils, els amfibis i els peixos són vertebrats ovípars. Els rèptils respiren pels pulmons; els amfibis, pels pulmons i per la pell; i els peixos, per les brànquies.

Els rèptils i els peixos estan coberts d’escates. La majoria dels rèptils i els amfibis tenen potes, i els peixos, aletes.

2BLOC

Els rèptils, els amfibis i els peixos

ELS ÉSSERS VIUS


3 Com són els amfibis? Completa.

• Elsamfibistenenlapell .

• Quannaixenrespirenenl’ i es desplacen amb una

.

• Elsadultsrespirenpels o per la .

• Tenen per a desplaçar-se.

4 Anomena cada un d’aquests amfibis i descriu les diferències que hi ha entre ells.

És un És un

5 Encercla les paraules correctes.

• Elspeixosrespirenenl’aiguaamb brànquies / pulmons.

• Elspeixosestancobertsde plomes / d’escates.

• Elspeixossónovípars / vivípars.

• Elspeixosesdesplacenambpotes / aletes.

6 Quina diferència hi ha entre els peixos ossis i els cartilaginosos? Posa un exemple de cada tipus.



1 Escriu el grup al qual pertany cada silueta i explica per què ho has esbrinat.

A.

B.

C.

D.

E.

Nom Data


Les esponges tenen forma de sac i tenen porus.

Les meduses són gelatinoses i tenen tentacles.

Els cucs són allargats i el seu cos és tou i no té potes.

Els mol·luscos són tous i solen estar protegits per petxines.

Els equinoderms tenen un esquelet de plaques davall de la pell i tenen espines.

Els artròpodes tenen potes i una coberta dura.

2BLOC

Els grups d’invertebrats



1 Escriu el nom de cada part.

2 Escriu noms d’insectes que conegues.

3 Indica si les oracions següents són verdaderes (V) o falses (F).

Els insectes acabats de nàixer són cucs.

Els insectes acabats de nàixer s’assemblen als adults.

Els insectes acabats de nàixer s’anomenen larves.


Els insectes pertanyen al grup dels artròpodes.

El seu cos està format pel cap, el tòrax i l’abdomen.

Al cap estan la boca, els ulls i les antenes.

Del tòrax ixen sis potes i, normalment, les ales, que poden ser-ne dos o quatre.

Elsinsectessónovípars.Quanixendel’ou,sónlarvesitenenforma de cuc.

Nom Data

2BLOC

Els insectes



Nom Data

1 Observa les imatges i completa la taula marcant una X on corresponga.

2 Respon a les preguntes següents.

• Quinsanimalsterrestresesdesplacenvolantambales?

• Quinsanimalsviuenalsfonsmarinsinoesdesplacen?

• Onponenelsouselsrèptilsaquàtics,enl’aiguaoenterraferma?


Segons el lloc on viuen, els animals es poden classificar en terrestres o aquàtics.

A B C D

Viu en terra ferma.

Viu en l’aigua tot el temps.

Viu en l’aigua la major part del temps.

Respiral’oxigendel’aire.

Respiraenl’aigua.

A C DB

2BLOC

Animals aquàtics i terrestres



1 Pensa i respon a aquestes preguntes.

• Dequinsanimalsmengemprincipalmentlacarn?Ielpeix?

• Dequinsanimalsprocedeixenelsous?Ilallet?Ilamel?

2 Els animals ens proporcionen vestit. Completa les oracions sobre aquest tema.

• Lallanas’obtédel

d’alguns animals.

La llana més utilitzada és la

de l’ .

• Elcuirs’obtéapartirdela

d’alguns animals.

Moltes de les nostres peces d’

estan fetes de cuir.


Els animals ens aporten diversos beneficis. Els principals són:

• Aliment,comaralacarn,elpeix,elsous,lalletilamel.

• Vestit,comaralallanaielcuir.

A més, ens proporcionen altres beneficis, com ara la companyia, la defensa o l’oci.

Nom Data

2BLOC

Els beneficis dels animals



Nom Data

2BLOC

La ramaderia


1 Uneix correctament i escriu les oracions que s’hi formen.

•

•

2 Escriu, davall de cada dibuix, quin tipus de bestiar és.


La ramaderia és la cria i la cura d’animals domèstics per a obtindre’n productes.

Pot ser extensiva, quan viuen en espais grans, o intensiva, quan viuen en granges.

Hi ha diversos tipus de bestiar: boví, oví, porcí, caprí i avícola.

En la ramaderia extensiva…

En la ramaderia intensiva…

…i s’alimenten de pinso.

…i aconsegueixen l’aliment de la naturalesa.

…els animals viuen en espais grans…

…els animals viuen en granges o estables…


Nom Data

2BLOC

Parts de les plantes


1 Dibuixa les fulles següents.

Amb vora serrada i forma ovalada.

Amb vora llisa i forma lanceolada.

Amb vora lobulada i forma triangular.

2 Descriu els tipus de tiges que observes en la fotografia i explica’n la diferència.

3 L’encisam, la carlota i la creïlla són tres aliments vegetals molt comuns. Quines parts de la planta són cada un?

•

•

•


La major part de les plantes tenen tres parts: l’arrel, la tija i les fulles. L’arrel permet a la planta subjectar-se al terreny i absorbir-ne substàncies. La tija la sosté i facilita el transport de substàncies d’una part a una altra de la planta. A les fulles les plantes fabriquen la major part del seu aliment.


Nom Data

2BLOC

Tipus de plantes


1 Escriu el tipus de planta al qual es refereix cada característica.

Tenen una tija subterrània de la qual ixen les arrels i les fulles.

Se subjecten al sòl per mitjà d’uns pèls o radícules.

Les fulles solen tindre forma d’agulla.

Poden ser arbres, arbustos o herbes.

2 Quines diferències hi ha entre les flors de les angiospermes i les de les gimnospermes?

3 L’oració següent és errònia. Escriu-la una altra vegada correctament.

Les plantes tenen flors tot l’any excepte en algunes èpoques, normalment a la primavera o a l’estiu.


Les plantes es classifiquen en dos grans grups: les plantes amb flors i les plantes sense flors.

Les plantes amb flors tenen llavors i es divideixen en angiospermes, que produeixen fruits, i en gimnospermes, que no produeixen fruits.

Les plantes sense flors no produeixen llavors i són, principalment, les molses i falgueres.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.34 Ciències de la Naturalesa 3

Nom Data

2BLOC

La vegetació


1 Completa les oracions següents.

• Els es componen de molts arbres que creixen molt junts.

• Elmatollarestàformatsobretotper .

• Les són grans extensions cobertes d’herba i sense quasi

ni .

• Al les plantes sobreviuen amb poca .

2 Segons la vegetació, escriu a quin lloc correspon cada oració.

Perquè es forme cal que hi haja prou humitat i un bon sòl.

Apareix quan el sòl és massa pobre perquè hi haja un bosc o no hi ha prou humitat.

És freqüent en llocs amb llargues temporades de sequera.

És conseqüència d’un clima molt extrem on no plou quasi.

3 Observa la fotografia i descriu-ne les característiques.

Sòl:

Humitat:

Tipus de vegetació:


La vegetació és el conjunt de plantes que poden trobar-se en un lloc. El tipus de vegetació depén de característiques com ara el clima, el tipus de sòl o la humitat. Segons això, podem distingir entre boscos, matollars, praderies o deserts.


Nom Data

2BLOC

Els ecosistemes

ELS ÉSSERS VIUS

1 Uneix les dues columnes i escriu les oracions que s’hi formen.


Un ecosistema és un conjunt d’éssers vius, el lloc on viuen i les relacions que s’estableixen entre ells.

Les relacions entre els elements d’un ecosistema són moltes i molt diferents, però les més importants estan relacionades amb la nutrició. Les plantes produeixen el seu propi aliment, per això són productores. D’altra banda, els organismes que s’alimenten d’altres éssers vius es denominen consumidors.

Els cérvols són éssers vius…

Un ecosistema està format per…

Les plantes són éssers vius…

… un conjunt d’éssers vius, el lloc en què habiten i les relacions que s’hi estableixen.

… productors, perquè poden elaborar el seu aliment.

… consumidors, perquè necessiten alimentar-se de plantes.



2 Forma les oracions i escriu-les davall de la fotografia que els corresponga.

Els boscos estan formats per…

Als deserts creixen…

Als matollars hi ha…

Les praderies estan formades per…

Els ecosistemes d’aigua salada

són…

Els ecosistemes d’aigua dolça

són…

… molt poques plantes, perquè hi ha molt poca humitat.

… els mars i els oceans.

… rius, llacs, llacunes, estanys…

… arbres que creixen prop els uns dels altres.

… herbes amb molt pocs arbres o arbustos.

… arbustos, perquè el sòl és pobre o hi ha poca humitat.

A B C

D E F



matèria – substàncies – objectes

• Ungotiunaforquetasón i estan

formats per .

• Les que formen el got i la forqueta

són el vidre i l’acer.

2 Uneix les dues columnes.

or •

anell • • objectes

boleta •

vidre • • substàncies

llima •

3 Respon a les preguntes següents.

• Quèéslamassa? .

Enquinesunitatsesmesura? .

• Quèéselvolum? .

Enquinesunitatsesmesura? .

Nom Data


Tots els objectes estan fets de matèria. Cada matèria diferent és una substància.

Els objectes tenen dues propietats: la massa i el volum.

La massa és la quantitat de matèria d’un objecte i es mesura en quilograms.

El volum és l’espai que ocupa un objecte i es mesura en litres.

3BLOC

La matèria

MATÈRIA, ENERGIA I TECNOLOGIAPLA DE MILLORA. Fitxa 1


1 Uneix correctament i escriu les oracions que s’hi formen.

•

•

•

2 Completa l’esquema sobre els canvis d’estat.


La matèria es pot trobar en tres estats: sòlid, líquid i gasós.

Quanunasubstànciapassad’unestataunaltre,esprodueixuncanvid’estat. Els canvis d’estat solen passar quan canvia la temperatura. Són la fusió, l’evaporació, la condensació i la solidificació.

Nom Data

Els sòlids…

Els líquids…

Els gasos…

…tenen forma fixa…

…tenen forma variable… …i volum variable.

…i volum fix.

SÒLID LÍQUID GAS

3BLOC

Els canvis d’estat

MATÈRIA, ENERGIA I TECNOLOGIAPLA DE MILLORA. Fitxa 2



1 Escriu cada material on li corresponga.

fusta – granit – marbre – llana – cotó – or – cuir – seda – cànem

Origen animal Origen vegetal Origen mineral

2 Tria dos materials de l’activitat anterior que s’utilitzen tal com es troben en la naturalesa i dos que s’hagen de transformar per a ser utilitzats.

3 Què passa en el dibuix següent? Digues quin material hi apareix, de quin tipus és i per què ho saps.

Nom Data


Els materials naturals són els que s’obtenen de la naturalesa. Poden ser d’origen animal (com la llana), vegetal (com la fusta) o mineral (com el granit). S’usen tal com es troben o després de fer-los lleugeres transformacions.

3BLOC

Els materials naturals

MATÈRIA, ENERGIA I TECNOLOGIA



1 Quins materials artificials coneixes? Ordena, numerant-los, els passos de la fabricació de dos d’aquests. Al final, digues de quin material es tracta i quina és la seua matèria primera.

El material s’estén sobre una cinta mòbil.

Es fabrica una pasta amb cola i altres productes.

La fusta es tritura.

La pasta es filtra per eliminar impureses.

El producte final s’emmagatzema en bobines.

Es tracta de .

La seua matèria primera és

.

L’argila preparada es mescla amb aigua.

Es mol l’argila.

Les rajoles s’assequen.

Les rajoles es couen en un forn.

Es modela i es talla el material en forma de rajola.

Es tracta de .

La seua matèria primera és

.

2 Les accions següents estan relacionades amb la fabricació de materials artificials. Indica en cada cas si es tracta de la fabricació de paper (P), ceràmica (C), ferro (F) o plàstic (S).

S’hi utilitzen motles.

És un procés molt antic.

Un dels seus principals problemes és que genera molts residus.

Requereixtemperaturesaltes.

Utilitza la fusta com a matèria primera.

S’hi generen cendres, anomenades escòria.

Nom Data


Els materials artificials són aquells que es fabriquen a partir de substàncies que s’obtenen de la naturalesa: les matèries primeres.

3BLOC

Els materials artificials




Les propietats dels materials


Nom Data

1 Posa un exemple de cada tipus de material.

• Moltresistent:

• Pocflexible:

• Moltelàstic:

• Moltfràgil:

2 Les oracions següents són errònies. Explica per què.

• Laplastilinaésunmaterialdur.

• Elgranitésunmaterialelàstic.

• L’aceréspocresistent.

• Lacloscad’ouéstenaç.


Els materials tenen diferents propietats:

• Laresistènciaéslacapacitatqueposseeixunmaterialdesuportarmolta força sense trencar-se.

• Laflexibilitatéslacapacitatdedoblegar-sesensetrencar-se.

• L’elasticitatéslacapacitatderecuperarlaformainicialdesprés d’una deformació.

• Laduresaéslaresistènciadelsmaterialsaserratllats.

• Latenacitatéslacapacitatdesuportarcolpssensetrencar-se.

• Lafragilitatéslapropietatqueindicaqueunmaterialestrenca fàcilment.


1 Escriu una definició d’energia.

2 Indica, davall de cada fotografia, el tipus d’energia amb què la relacionaries.

3 En aquest fragment d’un diari es relaten les distintes transformacions d’energia. Descriu-les davall i digues quina transformació s’ha produït en cada cas.

La primera cosa que he fet en arribar a casa ha sigut polsar l’interruptor per encendre el llum. Feia calor perquè aquest matí ma mare ha encés molts troncs dins de la xemeneia; així que m’he llevat l’abric, he posat les piles al cotxe teledirigit i he jugat amb ell per tota la casa.

•

•

•


Diem que una cosa té energia quan pot causar algun canvi. Les formes d’energia més comunes són: lluminosa, química, calorífica o tèrmica, mecànica i elèctrica. Les distintes fonts d’energia poden transformar-se unes en altres.


L’energia i les seues transformacions


Nom Data


1 Indica quin tipus de força actua en cada cas.

• Dosimantsesrepel·leixenenenfrontarelsseuspolsiguals:

• Algúxutaunbaló:

• Unhomeespentauncarretó:

• Unllapiscauaterra:

2 Dibuixa una o algunes fletxes en cada escena per a indicar com actua la força.

A B C

D E F


Una força pot fer que un cos que està parat es moga, pot fer que es detinga si està en moviment o pot canviar la seua forma.

Les forces poden exercir-se per contacte o a distància. Les forces per contacte s’apliquen quan dos cossos estan tocant-se. Les forces exercides a distància no necessiten contacte físic.


Les forces


Nom Data


1 Explica què és una font d’energia i escriu cada una de les següents en el lloc que li corresponga.

fusta – carbó – petroli – vent – aigua – gas natural

Font d’energia renovable Font d’energia no renovable

2 Relaciona, mitjançant fletxes, cada tipus de central elèctrica i la seua font d’energia.

centraltèrmica • • energiadelSol

centraleòlica • • vent

centralhidràulica • • combustiblesfòssils

centralsolar • • aigua

3 Escriu una característica del petroli i una altra del carbó.

•

•

Nom Data


L’energia s’obté a partir de recursos naturals anomenats fonts d’energia, que poden ser renovables o no renovables. Entre aquestes últimes hi ha els combustibles fòssils, que s’extrauen de jaciments.

En funció de la font d’energia que utilitzen per a obtindre electricitat, les centrals elèctriques poden ser tèrmiques, hidràuliques, solars o eòliques.


La producció d’energia




La calor


Nom Data

1 Relaciona cada dibuix amb la temperatura que li correspon.

2 Explica per què un refresc es refreda amb el gel.

3 Classifica els materials següents en conductors o aïllants.

ceràmica – aigua – ferro – fusta – plàstic – vidre – rajola – alumini

Conductors

Aïllants


Igualqueelvolumilamassa,latemperaturaésunapropietatdelamatèria;pertant,tot cos té una temperatura.

Com més alta siga la temperatura, més calenta estarà.



• Lallumésunaformad’ .

• Lesfontslluminosessónlesqueemeten .

• Lesestrellessónunafontlluminosa .

• Untelevisorésunafontlluminosa .

2 Escriu davall de les imatges si es tracta d’un objecte transparent, translúcid o opac.

A B C

A. B. C.

3 Explica el dibuix que mostra per què veiem els objectes.

La llum d’una font

arriba a un objecte, es

en aquest i arriba als nostres .

Nom Data


La llum és una forma d’energia que permet vore tot el que ens envolta.

Els cossos que emeten llum s’anomenen fonts lluminoses i poden ser naturals (com el Sol) o artificials (com una bombeta).

Els cossos no lluminosos són transparents si deixen passar tota la llum a través seu, translúcids si només deixen passar un poc de llum, o opacs si no deixen passar gens de llum.


La llum



1 Pinta els objectes del color que els corresponga.

• Absorbeixlallumdetotselscolors,exceptelallum roja, la qual reflecteix.

• Noabsorbeixllumdecapcolor.Pertant,reflecteix tota la llum que rep.

• Absorbeixlallumdetotselscolors,exceptelallum de color groc.

• Absorbeixlallumdetotselscolors.

2 Per què sabem que la llum blanca és la mescla de llums amb els colors de l’arc de Sant Martí?


La llum blanca està formada per tots els colors de l’arc de Sant Martí.

Elsobjectesabsorbeixenunapartdelallumquerebenienreflecteixenunaaltrapart,que és la que arriba als nostres ulls.

Veiemelsobjectesdelcolordelallumquereflecteixen.Perexemple,veiemobjectesdecolorroigperquèabsorbeixentotalallumexceptelaroja,laqualreflecteixeniarribaalsnostresulls.Elsobjectesblancsreflecteixentotalallumquereben,mentrequeelsnegresabsorbeixentotalalluminoreflecteixencapcolor.


El color


Nom Data


1 Uneix cada central amb la font d’energia que utilitza per a produir electricitat.

Centralhidràulica • • Vent

Centraltèrmica • • Sol

Centralsolar • • Aiguaenmoviment

Centraleòlica • • Combustible

2 Cal prendre certes precaucions a l’hora de manejar l’electricitat i, a continuació, se n’indiquen algunes. Indica si són verdaderes o falses escrivint, respectivament, una V o una F en el requadre.

Nopassaresperutilitzarunaparellelèctricqueescalfeexcessivament o llance espurnes.

Nos’hadedesconnectarunaparellelèctricestirantelcable.

L’estat dels cables no importa.

És perillós manipular aparells elèctrics amb les mans banyades.

Podem connectar tots els aparells que vulguem en un mateix endoll sense cap problema.

Nopassaresperposarelsditsenunendoll.

En connectar i desconnectar no s’han de tocar les clavilles de metall amb els dits.

Nom Data


L’electricitat és una de les formes d’energia més utilitzades.

L’electricitat es produeix a les centrals elèctriques, des d’on es distribueix als llocs que calga mitjançant cables.

Les centrals elèctriques produeixen electricitat mitjançant l’ús de diferents tipus d’energia: les tèrmiques usen l’energia dels combustibles; les eòliques, l’energia mecànica del vent; les hidràuliques, l’energia mecànica d’un corrent d’aigua, i les solars, l’energia del Sol.


L’electricitat



1 Explica a què ens referim qual parlem de «tota la naturalesa» que ens envolta en la definició de medi ambient.

2 Completa el text sobre la contaminació del medi ambient.

La contaminació del medi ambient és deguda a l’acumulació de .

Aquests són totes les substàncies perjudicials, que poden ser líquides,

o . Aquestes últimes es produeixen en gran

quantitat en combustibles .

3 Indica, davall de cada dibuix, el problema dels residus gasosos que mostren.

A . B . C .

4 Troba els errors d’aquest text i escriu-lo davall de manera correcta.

Els jaciments de combustibles vius s’acabaran esgotant perquè són fonts d’energia renovables.

Nom Data


El medi ambient està format per tota la naturalesa que ens envolta. El medi es veu perjudicat per la producció i pel consum d’energia; entre els problemes que causen al medi hi ha la contaminació i l’esgotament de les fonts d’energia.


Problemes del medi ambient




1 Assenyala les mesures que tots podem prendre per a reduir el consum d’energia.

Usar bombetes de filament.

Controlar la temperatura de la nevera.

Desplaçar-se tan poc com es puga.

Posar la llavadora només quan estiga plena.

Utilitzar el transport públic sempre que puguem.

Usar bombetes de baix consum o bombetes de LED.

Controlar la temperatura de la calefacció i de l’aire condicionat.

Nodeixarlaneveraobertainnecessàriament.

Desenvolupar aparells que gasten menys energia.

Apagar els llums quan no necessitem tindre’ls encesos.

2 Explica què significa «promoure l’ús d’energies renovables».

3 Relaciona amb fletxes cada «R» de la regla de les tres erres amb el seu significat.

reutilitzar • • produirmenysresidus.

reciclar • • emprarelsresidusperafabricarnousmaterials.

reduir • • tornarausarelsresidus.

Nom Data


És important estalviar energia perquè el seu ús causa problemes al medi ambient. La regla de les tres erres indica que, com que els residus també perjudiquen el medi ambient, cal tractar de reduir-los, reutilitzar-los i facilitar-ne el reciclatge.

3BLOC

Cura del medi ambient



1 Indica si les màquines següents ens permeten estalviar temps o esforç. Forma oracions completes, com en l’exemple.

• Usarpatinsperadesplaçar-nosenspermet

•

•

•

•

2 Anomena una màquina de l’activitat anterior que s’use com a ferramenta. Escriu el nom de dues ferramentes més que s’usen en la mateixa professió que la primera.

3 Indica en cada cas si l’energia que s’usa és la de les persones (P), l’energia elèctrica (E) o la que proporcionen els combustibles (C).

Cullera Camió

Batedora Maleta amb rodes

Ràdio Vaixell

Nom Data


Les màquines són objectes que utilitzem per a realitzar més fàcilment les nostres activitats. En general, les màquines ens permeten estalviar esforç o temps. Funcionen amb diferents fonts d’energia i els seus usos principals són: exercir forces, transportar, calfar o refredar, comunicar i manejar informació.

Les ferramentes són màquines que s’empren en un ofici per a realitzar el treball.


Les màquines i els seus usos




1 Identifica les màquines simples següents.

2 Dibuixa unes tisores i escriu-ne les parts. Explica en què consisteix aquesta màquina.

3 La imatge següent mostra un dels operadors de la bicicleta. Respon.

• Quèésunoperador?

• Coms’anomenaeldelaimatge?Enquèconsisteix?

Nom Data


Les màquines simples estan formades per una o per poques peces i funcionen gràcies a la força de les persones. Les més comunes són la politja o corriola, el pla inclinat i la palanca. Les màquines compostes estan formades per molts elements, anomenats operadors.

Els invents són creacions fetes per les persones per a facilitar la seua vida diària.

A B C

3BLOC

Tipus de màquines i invents



Programa d’ampliació

Riure és sa

Quanpassemunaestonadivertidariem, però, a més, la rialla és molt beneficiosa per al nostre cos. En riure, posem en moviment tots els músculs de la cara, i si riem pels colzes s’estimula la respiració, augmenta la circulació de la sang, es netegen amb llàgrimes els nostres ulls i el sistema digestiu rep un massatge estimulant.

La rialla també millora el nostre estat d’ànim i la relació amb els altres. Unes bones rialles tenen efectes beneficiosos per a tot el cos i, moltes vegades, són contagioses.

Per totes aquestes raons, no és gens estrany que en algunes cultures es done molta importància al bon humor i a la rialla, i se la considere una expressió de saviesa.

Nom Data


• Quinsmúsculsmovemquanriem?

• Algunavegadahasploratderiure?Escriuquèetvafertantagràcia.

• Quanetsentsmillor,quanriusoquanestàsenfadat?Explicalaresposta.

1BLOC

El nostre cos

L’ÉSSER HUMÀ


2 Dibuixa una cara que somriga i una altra que estiga trista o enfadada.

Quinespartsdelacarahascanviatenelsdibuixos?

3 Fixa’t en el dibuix. Assenyala amb color roig les parts del cos que es mouen o intervenen quan riem.

4 Quan riem, el cervell s’activa i se’ns acudeixen noves idees divertides per a seguir rient. Escriu un acudit o una anècdota que et faça riure i conta-ho després als companys.

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1


Nom Data

1 Contesta.

• Comcanvienelsnostresmúsculsquanestemcreixent?

• Quèsignificacréixer,amésd’augmentarelnostrepesilanostraalçada?

• Quinòrgandelnostrecosesdesenvolupaienspermetrealitzartasques méscomplexes?

• Unanciàpotaprendreafercosesnoves?Posa’nunexemple.

Créixer no és només fer-nos més grans

En créixer no només canviem de grandària; si ens hi fixem bé, la proporció entre el cap, el tronc i les extremitats també canvia. A més, s’hi modifiquen la forma i el volum dels músculs i, amb el temps, guanyem pes.

Però créixer també significa desenvolupar-nos com a persones. En nàixer no sabem fer res i depenem constantment dels adults. A poc a poc, comencem a parlar, a entendre coses, a llegir, a estudiar i a relacionar-nos amb els altres. Això és degut al fet que el nostre cervell es desenvolupa i ens permet realitzar tasques cada vegada més complexes.

El creixement del cos acaba més o menys als 20 anys, però la capacitat d’aprendre es manté durant tota la vida.

1 any

3 anys

5 anys

10 anys

15 anys

Adult

1BLOC

Creixem i canviem

L’ÉSSER HUMÀ


2 Pensa i contesta.

Susannaté21anysifa1,85metres.Quantmesuraràquanttinga31anys? Perquèhosaps?

3 Assenyala si les afirmacions següents són correctes o no i explica per què.

• Enunacarrera,unxiquetde12anyscorreràmésràpidqueunanciàde75anys.

• Unadolescentde15anysestàpreparatperatindrefillsiassumirresponsabilitats en un treball igual que un adult de 35 anys.

• Unxiquetacabatdenàixeréscapaçdeparlar,caminariferamics.

4 Escriu almenys cinc coses que saps i pots fer ara que no podies fer quan tenies un any.



Nom Data

1 Escriu quatre productes que cregues que necessiten ser avaluats per un degustador abans de vendre’s a les botigues.

2 Segons els degustadors professionals, quins sentits es requereixen per a poder tindre una sensació completa del sabor del producte? Explica, amb exemples, com hi intervé cada un.

Els degustadors

La indústria de l’alimentació necessita persones amb habilitat per a detectar els sabors. Aquests professionals s’anomenen degustadors i són els responsables que els aliments que arriben a les botigues tinguen el sabor desitjat.

Per a ser degustador no només s’ha de tindre un bon sentit del gust. El sabor és una sensació complexa que depén tant del gust com de l’olfacte. Els receptors de la llengua ens informen dels sabors bàsics i els del nas detecten les olors d’aquest producte. La suma de les dues informacions és el que sentim com a sabor.

Però els degustadors professionals són més subtils i asseguren que el sabor final depén de més sensacions. Per exemple, de la temperatura que tinga el producte, de la seua textura, del color o, si és un líquid, de com sona quan s’ompli un got amb aquest o s’obri la botella que el conté.

1BLOC

Els nostres sentits

L’ÉSSER HUMÀ


3 De quina manera creus que influeixen els sentits en la sensació final del sabor en cada imatge?

4 Explica quins són els receptors implicats en el sabor i l’olor, i on es localitzen.

Vista

Oïda

Gust

Tacte

Olfacte

A B



Els microbis

De segur que t’han dit moltes vegades que et llaves les mans abans de menjar i que, si no ho fas, cauràs malalt. És cert, i els responsables d’aquestes possibles malalties són alguns dels microbis que pugues tindre a la pell.

Els microbis són organismes que no es poden vore a primera vista. Són tan menuts que pots tindre’n milions a la palma de la mà i per a poder observar-los necessitem usar uns instruments anomenats microscopis, que ens permeten augmentar la imatge.

Tot i això, no tots els microbis ens fan mal. Alguns poden ser útils i beneficiosos, per exemple, per a fer iogurts, formatge o pa.

Nom Data


• Quèsónelsmicrobis?

• Quèésunmicroscopi?

• Elsmicrobissónbeneficiososoperjudicialsperalanostrasalut?

1BLOC

Els nostres aliments

L’ÉSSER HUMÀ


2 Pensa i contesta. De quina manera poden fer que caiguem malalts uns microbis queestanalesmans?Explicacompodemevitar-ho.

3 Assenyala si es tracta d’una oració verdadera (V) o falsa (F). En cas d’haver-hi alguna oració falsa, explica per què.

Podem vore els microbis a primera vista.

En l’elaboració del formatge i el pa s’usen microbis.

Nototselsmicrobisfanmaligenerenmalalties.

4 Observa la imatge i contesta.

Comhapoguttransformar-seaixíelpa?

Podemmenjar-nos-el?Perquè?

5 Ordena de l’1 al 4 les vinyetes següents i explica per què ho has fet així.



Fruites de temporada

Menjar fruita és un dels hàbits alimentaris més importants, però si a més és fruita detemporada,moltmillor.Noentotes les èpoques de l’any es poden conrear totes les fruites. Això és perquè cada varietat depén d’unes condicions de temperatura i humitat diferents.

Triar fruites de temporada té alguns avantatges: com que hi ha més producte, el seu preu és menor que la resta de l’any. A més, com van directament des d’on es conreen al mercat, no cal emmagatzemar ni refrigerar, i així el producte pateix menys, disminueix la despesa energètica i s’ajuda a la protecció del medi ambient.

Nom Data


• T’agradaalgunadelesfruitesdelcalendari?Dequinatemporadaés?

• Escriutresfruitesdel’estacióenquèestemaramateix.

• Quinsavantatgestémenjarfruitadetemporada?

• Tambéhihaverduresdetemporada.Buscainformacióiescriu-netresexemples de cada estació.

Cirera

Magrana

Poma

Bresquilla

Meló

Taronja

Nispro

Plàtan

Pomelo

Raïm

G F M A M J J A S O N D

1BLOC

L’alimentació saludable

L’ÉSSER HUMÀ


2 Utilitza el calendari i escriu.

• Unafruitaquesigadetoteslestemporades.

• Unafruitaquenoméspuguemtrobaral’estiu.

• Unafruitaquepuguemtrobaralatardor.

• Unafruitaquenopuguemtrobarnial’hivernnialaprimavera.

3 Elabora un calendari personal de fruites. En cada mes, segons l’època de l’any, escriu dues fruites que consumiràs en la dieta.

4 Dissenya un cartell publicitari en què anuncies una de les teues fruites preferides i indiques la temporada en la qual es pot menjar.

Gener

Març

Maig

Febrer

Abril

Juny

Juliol

Setembre

Novembre

Agost

Octubre

Desembre



Esports per a tots

Quanparlemd’esport,deseguida pensem en futbol, en bàsquet o en córrer. Però hi ha molts esports més, de manera que tots podem trobar el que més ens agrade. Aquests en són alguns exemples:

• Esports d’equip. Alguns esports d’equip poc coneguts són el voleibol, l’handbol, l’hoquei o el waterpolo, aquest últim es practica en una piscina.

• Esports d’aigua. Per descomptat, hi ha la natació, però també n’hi ha d’altres, com ara el surf, el windsurf o el kitesurf, que es practiquen al mar.

• Esports de naturalesa. En la naturalesa es poden practicar el senderisme, la bicicleta de muntanya i nombrosos esports d’aventura, com ara l’escalada, l’esquí o el descens de barrancs; però sempre amb monitors i l’equip adequat.

• Altres esports. Encara hi ha altres esports que et poden interessar, com ara el patinatge, eljudo,elkarate,eltennis,elpàdel...Inopodem oblidar el ball i la dansa, que, encara que no són esports, serveixen per a fer un exercici físic magnífic, i són alhora una forma d’expressió artística.

Nom Data

1 Amb quin esport es relaciona cada dibuix?

1BLOC

La nostra salut

L’ÉSSER HUMÀ


2 Quin dels esports que recull la lectura practiques o t’agradaria practicar? Explica per què.

3 Per què s’inclouen el ball i la dansa entre els esports?

4 Resol aquests mots encreuats relacionats amb l’esport.

1. Espècie de calçat amb rodes o una làmina metàl·lica que serveix per a desplaçar-se per terra o per gel.

2. En alguns esports protegeix el cap.

3. Els bussejadors les duen als peus per a impulsar-se.

4. Part de la bicicleta a la qual s’agafa el ciclista i amb la qual la dirigeix.

5. L’usen els tennistes per a colpejar la pilota.

6. És el material més important per a practicar ciclisme.

7. S’utilitzen per a impulsar canoes en l’aigua.

8. Cada quadre de l’escaquer.

9. El seu color indica el nivell del judoka o del karateka.

5 6

1

9

8

2

3

4


7


Els animals més ràpids del planeta

El mamífer terrestre més ràpid és el guepard. Pot arribar a recórrer 32 metres en un segon, però en un recorregut curt. A més, posseeix una vista privilegiada que, junt amb la seua velocitat, el converteix en un caçador excel·lent.

També la gasela, un altre mamífer terrestre, ostenta un rècord de velocitat. En un segon pot recórrer fins a 22 metres i és, a més, molt resistent i àgil. Això li permet fugir de l’atac dels seus depredadors: el lleó i el guepard.

El falcó pelegrí és l’ocell més ràpid. Pot recórrer 80 metres en unsegonenunvolenpicat.Normalment,caçaocellsmésmenuts que atrapa en ple vol.

El solraig és el peix més ràpid de l’oceà. En un segon pot recórrer fins a 34 metres.

L’insecte més ràpid és el Cicindela campestris, un escarabat que pot recórrer més de 2 metres en un segon, la mateixa distància que una persona que camine ràpidament. Si es té en compte la seua mida, és un autèntic rècord.

1 Contesta.

• Escriuelnomdelscincanimalsordenatssegonslaseuavelocitat.

• Siunguepardenplenacaçapersegueixunagaselaalavelocitatmàximaquepot córrer i la gasela fuig també a la seua velocitat màxima, aconseguirà el guepard atrapar-la?Perquè?

• Peraquècreusquealsolraigliserveixsertanràpid?

• IalCicindela campestris?

Nom Data

2BLOC

Els animals

ELS ÉSSERS VIUS


2 Observa la imatge i assenyala quines parts del guepard creus que l’ajuden a ser l’animal terrestre més ràpid. Explica per què.

3 Escriu el nom dels cinc animals que cregues que són els més lents del planeta.

4 Inventa un animal que siga el més ràpid corrent, volant i nadant. Descriu-lo i dibuixa’l.



Com es comuniquen els dofins?

Els dofins poden emetre sons variats i interpretar l’eco que es produeix quan aquests sons xoquen amb els cossos que estan al seu voltant. Aquest procés és conegut amb el nom d’ecolocació.

El dofí pot saber a quina distància està un objecte o un altre ésser viu segons el temps que tarda a tornar el so que ha produït. Com més lluny estiga, més tarda a sentir l’eco. A mesura que la distància disminueix, el temps que tarda a tornar també és menor. Així, el dofí obté informació sobre l’ubicació dels cossos que té al voltant.

A més de poder determinar la distància, el rumb, la mida i fins i tot la textura de diferents objectes, l’ecolocació també serveix per a comunicar-se.

En un experiment, van col·locar dos dofins en dos tancs d’aigua diferents que tenienunintercomunicador.Quans’obrial’altaveud’aquest«telèfon»,elsdofinsintercanviaven colpets i xiulets i respectaven els torns de paraula. En definitiva, estaven conversant!

1 Quin tipus d’animal és un dofí? Descriu totes les seues característiques.

Nom Data

2BLOC

Els mamífers i els ocells

ELS ÉSSERS VIUS


2 Contesta.

• Quèésl’ecolocació?

• Peraquèserveixalsdofinsl’ecolocació?

• Descriuamblesteuesparaulesl’experimentqueesvaduratermeambelsdosdofins.

3 Observa la imatge i inventa un possible diàleg entre el dofí i el xiquet.

4 Existeixen uns altres animals que també usen l’ecolocació: les rates penades. Busca informació sobre aquests animals i descriu com són.



Quin és el cocodril més gran? I el més menut?

Els cocodrils viuen al nostre planeta des de fa 65 milions d’anys. Han canviat poc des d’aleshores, només en la grandària. Al principi, hi havia espècies molt grans, com ara el Sarcosuchus imperator, un cocodril que feia 12 metres de llarg.

Hui en dia, el cocodril més gran, de les 23 espècies que sobreviuen, és el cocodril marí, que arriba a fer els 7 metres de llarg. Viu a Austràlia i és un gran nadador. Arriba a recórrer fins a 12 metres en un segon.

El cocodril més menut és el caiman nan de Cuvier, que viu a les conques dels rius Amazones i Orinoco. El mascle pot arribar a fer un metre i mig, i la femella, 30 centímetres menys. Es caracteritza perquè té la pell molt dura, fet que fa que siga molt més resistent davant dels seus enemics principals: els jaguars i les persones.

1 Contesta.

• Quantsanysfaqueexisteixenelscocodrils?

• Quantpodiamesurarl’avantpassatmésgrandelscocodrilsactuals?

• Delesespèciesqueencaraexisteixen,coms’anomenaelcocodrilmésgran? Ielmésmenut?

Cocodril marí.

Caiman nan de Cuvier.

Nom Data

2BLOC

Els rèptils, els amfibis i els peixos

ELS ÉSSERS VIUS


2 En el dibuix següent, pinta de colors diferents les parts principals del cocodril i assenyala en els requadres els colors que hi has utilitzat.

3 De segur que has sentit alguna vegada l’expressió «són llàgrimes de cocodril». Informa’tsobrequèvoldiraquestafrasefetaiperquèesdiu.

4 Pinta de blau el lloc on viu el cocodril marí i de roig el lloc on viu el caiman de Cuvier.

mandíbula

cua

potes

ulls

dibujo



Nom Data

1 Escriu aquests noms on corresponga: coral, pòlip i medusa.

Roques vives

Dins del grup de les meduses s’inclouen uns altres animals molt peculiars: els corals. Els corals estan formats per un gran nombre d’elements anomenats pòlips. Cada un d’aquests pòlips és un animal menut semblant a una medusa però invertida, és a dir, amb la boca i els tentacles cap amunt, i enganxada a les roques.

Els pòlips de coral estan envoltats d’una espècie de funda feta d’un mineral, la calcita. Com que el nombre de pòlips és molt elevat, es forma una espècie de roca amb totes les fundes i els pòlips es queden en la superfície. Aquestes«roques»creixencontínuamentipoden ser prou grans.

A les zones més càlides, on creixen millor els corals, formen els esculls de coral, que són grans masses de corals de tot tipus; poden arribar a fer centenars de quilòmetres de longitud i a formar illes menudes.

2BLOC

Els invertebrats

ELS ÉSSERS VIUS


2 Observa els dibuixos de la pàgina anterior i digues en què s’assemblen i en què es diferencien els pòlips i les meduses.

S’assemblen

Es diferencien

3 Per què creus que la lectura es titula Roques vives?

4 Els corals són molt importants perquè construeixen els esculls en els quals troben refugi molts éssers vius. Per això és essencial protegir-los. Dissenya un adhesiu per a demanar que es protegisquen els corals.



Els pastors viatgers

Antigament, es podia vore a Espanya un espectacle sorprenent: ramats de milers d’ovelles recorrent els camins, conduïdes pels pastors i els seus gossos, a la recerca de pastures.

Les ovelles pasturaven a l’estiu en llocs frescos i alts del nord i de l’est de la Península. Per a passar l’hivern, quan la vida a les muntanyes és més difícil, els pastors es desplaçaven amb els seus ramats a zones més càlides del sud i de l’oest.

Aquest moviment del ramat s’anomena transhumància i encara es practica, tot i que és molt menys important que abans.Inos’usanomésperal ramat oví; també s’aplica aquest tipus de pasturatge a altres tipus de ramat, com ara el boví.

Per a facilitar la transhumància es va crear una xarxa de camins, anomenats canyades. Hui en dia moltes d’aquestes canyades continuen obertes i són una bona manera de recórrer i gaudir de zones naturals boniques.

1 Explica amb les teues paraules què és la transhumància i per què es feia.

534184 p58 h02 Cañadas

Nom Data

Mapa de les principals canyades d’Espanya

2BLOC

La ramaderia

ELS ÉSSERS VIUS


2 Observa el mapa de les canyades i contesta a les preguntes.

• Quinadireccióduen,engeneral,lescanyades:nord-sudoest-oest?

• Perquèabandonavenelspastorsleszonesdelnord?

• Perquènopassaventotl’anyaleszonesdelsud?

3 Llig la lletra de la cançó popular següent.

«Quesil’hivernenstraud’altamuntanyai hem de penjar el sarró,encara ens queda el flabiol de canyaperfilar-lidenitsunacançó»

Busca en el diccionari les paraules que no comprengues i explica què relata la cançó.

4 La transhumància era una forma de vida dura per als pastors i les seues famílies. Quinsproblemescreusquetenialatranshumànciaperaaquestespersones?



2BLOC

Les plantes

ELS ÉSSERS VIUS

El nèctar

La flor és l’òrgan especialitzat per a la reproducció de moltes plantes. Entre les seues parts destaquen els estams, que produeixen el pol·len, i el pistil, que és la part que rep el pol·len d’altres flors.

El pol·len pot ser transportat d’una flor a una altra pel vent, encara que en molts casos són els mateixos animals, sobretot insectes i alguns ocells, com ara el colibrí, els que s’encarreguen d’aquesta tasca. Però aquest servei tan important no és gratuït.

Per a atraure aquests animals pol·linitzadors, les flors produeixen un líquid dolç molt nutritiu anomenat nèctar. En acostar-se per a prendre nèctar, els animals freguen els estams i el pol·len se’ls queda apegat. D’aquesta manera, quan es paren en una altra flor, duen el pol·len fins aquesta.

Nom Data

1 El procés pel qual el pol·len passa d’una flor a una altra és conegut com a pol·linització. Explica els dos tipus de pol·linització que apareixen en el text.

2 Explica què és el nèctar i per què creus que els animals s’hi senten atrets.



3 Ordena els dibuixos numerant-los de l’1 al 4 i explica què passa en cada cas.

4 Explica què passa quan el pol·len arriba al pistil.


2BLOC

Els animals i les plantes en la naturalesa

ELS ÉSSERS VIUS

Les plantes aquàtiques

La majoria de les plantes que coneixem són terrestres; és a dir, viuen sobre terra ferma. Però també existeixen plantes que passen la seua vida dins de l’aigua. Unes de les plantes aquàtiques més conegudes són els nenúfars, els quals poden vore’s en molts estanys i llacs.

En el cas dels nenúfars, una part de la planta sempre està fora de l’aigua, però també existeixen plantes que hi viuen totalment submergides. L’exemple més conegut és el de les posidònies, que creixen i formen grans extensions als fons marins de les quals depenen molts animals.

1 Contesta a les preguntes.

• Quinaésladiferènciaprincipalentreelsnenúfarsilesposidònies?

• Perquèelsnenúfarssónconsideratsplantesaquàtiques?

• Existeixenplantesaquàtiquesmarinesid’aiguadolça.Dequintipussónlesplantes queesmencioneneneltext?

• Elnenúfarésunaangiospermaounagimnosperma?Perquèhosaps?

Nom Data



2 Segons la seua vegetació, els fons amb posidònies tenen un nom relacionat amb la seua semblança a altres que has estudiat en terra ferma. Quin creus que és? Explica per què.

3 Quin tipus d’animals creus que poden vore’s beneficiats per les posidònies? Explica per què.

4 D’on creus que obtenen el diòxid de carboni els nenúfars? I les posidònies?

5 Igual que els nenúfars, les posidònies es reprodueixen a través de llavors i produeixen flors i fruits. De quina manera creus que es transportarà el pol·len d’una flor a una altra?


2BLOC

Els ecosistemes

ELS ÉSSERS VIUS

Veïns nous a la ciutat

Certs animals que normalment viuen en la naturalesa han sigut capaços d’adaptar-se a la vida a les ciutats. Molts ho han fet perquè a les ciutats hi ha pocs depredadors, o no n’hi ha cap, que els cacen; és el cas dels teuladins. A més, a la ciutat troben el seu aliment amb molta més facilitat, ja que aprofiten les deixalles que produeixen els éssers humans.

Als abocadors és possible vore cigonyes i gavines, fins i tot en ciutats molt allunyades del mar.

Els parcs i jardins, d’altra banda, són un bon refugi per a eriçons i xots.

Tampoc és estrany trobar a la ciutat falcons, que fan els nius en buits dels edificis i hi poden obtindre preses abundants amb què alimentar-se, com per exemple coloms.

Altres habitants comuns són les oronetes, que solen fer els nius, amb fang, als ràfecs de les cases.


• Algunsanimalss’adaptenaviurealaciutatperquè

• Elsfalconss’instal·lenalaciutatperquè

• Lesoronetesconstrueixenelsnius

Nom Data



2 Contesta a les preguntes següents:

• Perquès’adaptenalgunsanimalssalvatgesaviurealesciutats?

• Comaconsegueixenalimentaquestsanimals?

• Quinsocellspodenvore’salsabocadorsdelesciutats?

• Quinsanimalspodentrobar-sealsparcs?

3 Uneix cada animal amb la part de la ciutat amb què es relaciona.


Els canvis d’estat

Tots sabem que si calfem alguna cosa, augmenta la seua temperatura,veritat?Doncsnosempreésaixí.Espot comprovar fàcilment amb un experiment.

Ompli una cassola amb aigua de l’aixeta, posa-la a calfar al foc i comprova la seua temperatura amb un termòmetre.

Com voràs, a mesura que passa el temps, la temperatura de l’aigua va augmentant fins que comença a bullir. En aquest moment, el termòmetre marcarà exactament 100 ºC. A partir d’aquest moment, i mentre hi haja aigua dins de la cassola, la temperatura no passarà de 100 ºC.

Diem que la temperatura d’ebullició de l’aigua és 100 ºC. A aquesta temperatura, l’aigua líquida ja no es calfa més, sinó que esdevé vapor d’aigua.

També existeix una temperatura de fusió: la temperatura a la qual el gel es transforma en aigua líquida. Si calfem gel, la seua temperatura va augmentant fins a arribar als 0 ºC. En aquest moment, el gel comença a fondre’s i a transformar-se en aigua líquida. Encara que seguim calfant-lo, no augmenten la temperatura del gel ni la de l’aigua. Continuen a 0 ºC fins que tot el gel es fon. A partir d’aquest moment, si seguim calfant-lo, és quan augmentarà la temperatura de l’aigua.

1 Contesta.

• Quinaéslatemperaturad’ebulliciódel’aigua?

• Quèpassaaaquestatemperatura?

• Quinaéslatemperaturadefusiódel’aigua?

• Quèpassaaaquestatemperatura?

Nom Data

3BLOC

La matèria



2 Observa les fotografies que acompanyen la lectura i respon.

• Quinatemperaturamarcaràeltermòmetreenlaprimeraimatge?

• Quèrepresentaaquestafotografia?

• Quinatemperaturamarcaràeltermòmetreenlasegonaimatge?

• Quèpassaenaquestafotografia?

3 Pots tindre un got d’aigua líquida a 110 ºC? Explica per què.

4 Alguns objectes de metall es fabriquen amb motles. Per a fer-ho, es calfa el metall fins que es fa líquid. El líquid s’aboca en un motle amb la forma que volem i es refreda fins que esdevé sòlid. Quinscanvisd’estats’hanproduïtenaquestprocés?

5 Imagina que et donen dos líquids amb el mateix aspecte, un és aigua i l’altre és alcohol. Compodriesesbrinarquinésl’aiguaapartirdelquehasaprésenlalectura?

6 El plom és un metall tou i pesat. La seua temperatura de fusió és 327 ºC i la seua temperatura d’ebullició és 1.749 ºC. Indicaenquinestatestàelplomales temperatures següents:

• 100ºC:

• 600ºC:

• 2.000ºC:



El qiviut, la millor llana del món

A les regions més fredes del planeta, habita un animal d’aspecte prehistòric: el bou mesquer.

Malgrat el seu nom, està emparentat amb les cabres i les ovelles. Viu en bandades salvatges o en ramats explotats per esquimals i suporta temperatures molt baixes gràcies al seu pelatge tan particular.

Aquest animal té una capa de pèl gros i llarg que quasi frega terra; aquesta capa n’amaga una altra de llana fina, suau i clara, de color marró grisenc, anomenada qiviut.

Cada primavera, el bou mesquer canvia la capa de qiviut per una altra capa nova; així, n’hi ha prou amb esperar fins l’època de muda i no cal esquilar-los com passa amb les ovelles. En algunes regions, els esquimals cacen bous mesquers a l’hivern per a obtindre’n carn i aprofiten per a extraure’n el qiviut.

La fibra de qiviut és molt apreciada perquè és suau, lleugera, proporciona molta calor i no encongeix en rentar-la amb aigua calenta.

1 Llig el text una altra vegada i respon.

• Perquèelboumesquerpotviureenregionsonaltresanimalsmoririendefred?

• Quèéselqiviut?Quinescaracterístiquesté?

• Quinacreusqueésl’èpocademuda?Ambquinaestaciódel’anycoincideix?

Nom Data

3BLOC

Els materials que emprem



2 Observa la fotografia. Si el qiviut és de color clar, per què el bou mesquer de la fotografiatéaquestaspecte?

3 Recorda i respon. Amb el que saps fins ara i la informació del text, elabora una fitxa en què indiques la classificació del bou mesquer, la seua alimentació, la seua localització i els beneficis que té per a l’home.

4 Observa la il·lustració. Seria igual la seqüència si el protagonista fóra un bou mesquer en llocd’unaovella?Explicalaresposta.



3BLOC

Els materials


L’aerogel

L’any 2013 un grup de científics xinesos va aconseguir crear artificialment el material més lleuger del món fins ara: l’aerogel.

Aquest material és tan lleuger que un bloc d’aerogelpotcol·locar-sedamuntd’unaflorsense aconseguir, ni tan sols, doblegar-ne els pètals.Imaginauntrosdelsuroblancques’usaen els embalatges. Un tros d’aerogel de la mateixa grandària pesa cinc vegades menys.

De fet, i encara que siga sòlid, s’assembla més a un gas. A més, pot xafar-se i comprimir-se tant com es vulga i sempre recupera la forma inicial.

Una altra característica curiosa de l’aerogel és que es comporta com una superesponja amb l’oli i és capaç d’absorbir fins a nou-centes vegades el seu propi pes.

La raó perquè l’aerogel es comporte així és que, encara que semble un material dens a primera vista, en realitat està format per una xarxa de milions d’espais minúsculs que l’aire, o un líquid, pot ocupar.


• L’aerogelelvacrearungrupdecientífics

l’any .

• Elsuroblancdelsembalatgespesa vegades més que l’aerogel.

• L’aerogelescomportacomuna i pot absorbir fins a

vegades el seu propi pes.

• L’estructuradel’aerogelestàformadapermilionsd’ diminuts.

Nom Data



2 Fes un dibuix de l’estructura de l’aerogel tal com l’imagines a partir del que has llegit en el text.

3 Tenint en compte el que s’explica en el text, inventa alguna aplicació per a aquest material.

4 En el text s’afirma que l’aerogel es comporta, en alguns aspectes, com un gas. També s’hi diu que pot actuar com una superesponja. Explica aquestes afirmacions.


Més fusta

Abans que arribe l’estiu, s’han de netejar els boscos i llevar les branques i els troncs que hi han caigut durant l’hivern. Si no es fera, s’incendiarien en el moment menys pensat.

Tots aquests residus forestals s’utilitzen cada vegada més com a combustible, per a calfar l’aigua i en la calefacció de molts edificis i cases. Però, a més de proporcionar energia tèrmica, és possible obtindre’n energia elèctrica.

A Espanya, on es produeix tant d’oli, també els pinyols d’oliva s’aprofiten en centenars de cases per a obtindre energia tèrmica.

1 Llig una altra vegada el text i contesta a les preguntes.

• Perquèésnecessarinetejarelsboscos?Enquinaèpocadel’anys’hadefer?Explicala resposta.

• Quèsónelsresidusforestals?Quintipusdefontd’energiasón?

• Amésdelsresidusforestals,dequinsaltresresidusesparlaeneltext? Dequinaactivitatprocedeixen?

• Quinsdostipusd’energias’anomeneneneltext?

Nom Data

3BLOC

L’energia



2 Analitza l’aprofitament dels residus forestals. Per què s’anomenen combustibles quan s’utilitzenenunaestufai,pertant,estransformen?

3 Imagina i completa. Una casa està en un poble on tota l’energia s’obté deresidusforestals.Quinestransformacionsd’energias’hidonen?

• L’energia dels residus forestals es transforma en energia

a la central del poble. Aquesta energia s’usa, per exemple,

perquè funcionen les bombetes de la casa; en aquestes, l’energia

es transforma en energia .

• L’energia dels residus forestals també s’utilitza

per a calfar la casa: dins de l’estufa, l’energia es transforma

en energia .

• Unaltreúsdelsresidusforestalsésferfuncionaruntrenmenutquehiha

al poble perquè l’usen els turistes; aquest tren es mou gràcies al fet que l’energia

es transforma en energia .

4 Observa el procés que se segueix per a fabricar la farina de blat. Explica quina relació pot tindre aquest procés amb la lectura.

La màquina de segar talla el blat.

El blat es despellorfa per a obtindre’n el gra.

El gra es mol per a fabricar farina blanca.



3BLOC

L’energia


Animals elèctrics

Hi ha certs animals que són capaços de produir electricitat. Aquests animals ja eren coneguts pels pobles antics grec i egipci.

Aquests són els casos de la rajada tremolosa i el peix gat, que són capaços d’emetre descàrregues elèctriques amb la finalitat d’atacar les seues preses o de defendre’s quan se’ls toca.

Altres animals, normalment també peixos, no produeixen electricitat. Tanmateix, empren els senyals elèctrics per a obtindre informació sobre el seu voltant, com per exemple la composició de l’aigua o el comportament d’altres peixos.

Els taurons són els animals que millor utilitzen l’electricitat per a orientar-se i conéixer la posició de les seues preses, gràcies a un òrgan que tenen al morro.

Noobstantaixò,elmésconegutdetotsés,possiblement,l’anguilaelèctrica,que és capaç de generar descàrregues dèbils o intenses. Usa les dèbils per a orientar-se, mentre que les intenses poden matar altres peixos i, fins i tot, una persona adulta.

1 Identifica els animals següents, tots empren l’electricitat. Consulta altres llibres o Internet si et cal.

Nom Data

A

C

B

D



2 Completa les oracions següents:

• Elsanimalsproductorsd’electricitatjaerenconegutspelspoblesantics

i .

• Algunsanimalsemprenelssenyalselèctricsperaobtindre

del seu voltant.

• Elstauronsemprenl’electricitatpera gràcies a un òrgan

que tenen al .

• Lesdescàrregueselèctriquesintensesdel’ poden

arribar a matar una persona.

3 Alguns animals empren l’electricitat com a defensa. N’hi ha que tenen altres sistemes de defensa. Un exemple d’això és la closca de les tortugues. Escriu altres exemples d’animals amb els sistemes de defensa que empren.

4 Escriu un relat breu en què el protagonista siga un tauró que s’oriente gràcies a l’electricitat.


3BLOC

Els colors de la llum


Els llums LED

Les bombetes tradicionals tenen un filament en l’interior que es calfa molt quan l’electricitat passa a través seu. Tant que es fa incandescent, és a dir, roent, i per això emet llum.

Els llums LED es diferencien dels anteriors principalment perquè no tenen aquestfilament.Realment,elsLEDestanfabricatsambdiferentsmaterials que tenen la propietat d’emetre llum, quan l’electricitat passa a través seu, sense necessitat que es calfen.

Cada tipus de LED emet llum d’un sol color, que depén del material amb què estigafet.Noexisteixenmaterialsqueemetenllumblanca,jaqueaquestallumés la mescla de llum de diversos colors. Els LED que produeixen llum blanca es fabriquen amb la mescla de LED que emeten llum blava i LED que emeten llum groga.

Els llums LED tenen nombrosos avantatges sobre els tradicionals: es calfen menys, són de baix consum d’energia, poden ser més menuts i duren més. En canvi, són més cars que les bombetes de filament.

1 Observa la fotografia. Digues si correspon a una bombeta tradicional o a una bombeta LED i explica per què ho saps.

Nom Data



2 Les oracions següents són incorrectes. Escriu-les correctament.

• ElsllumsLEDtenenunfilamentenl’interior.

• TotselsllumsLEDesfabriquenambelmateixmaterial.

• LallumblancadelsllumsLEDs’aconsegueixamblamescladeLEDdecolorroig i groc.

3 Indica els avantatges principals dels llums LED enfront de les bombetes tradicionals.

4 Els pilots de colors que indiquen si un aparell està encés o apagat són LED menuts. Busca aquests LED per ta casa i fes una llista dels aparells que els usen.


Què fer amb el diòxid de carboni

Des de fa diverses dècades, s’intenta solucionar un problema: la gran quantitat de diòxid de carboni que hi ha en l’aire. Per a fer-ho, el més important és reduir-ne la producció.

Però els investigadors han estudiat altres possibilitats: reutilitzar-lo o reciclar-lo.

El diòxid de carboni té moltes utilitats; si es pren de l’aire és possible emprar-lo, per exemple, com a bambolles en algunes begudes.

D’altra banda, s’està investigant la manera de convertir aquest gas en una font d’energia. Així, encara que el diòxid de carboni no es puga utilitzar directament com a combustible, s’hi podria transformar. Però hauria de ser un combustible la combustió del qual no fóra contaminant!

1 Contesta a les preguntes següents. Si cal, llig el text una altra vegada per a respondre.

• Quèéselmésimportantques’hadeferperareduirlaquantitatdediòxid decarbonienl’aire?

• Enquèconsisteixlareutilitzaciódeldiòxiddecarboni?Explica-hoambunexemple.

• Enquèconsisteixelreciclatgedeldiòxiddecarboni?

• Sieldiòxiddecarboniestransformaraenuncombustible,quinproblema peralmediambientpodriatindreaquestcombustiblenou?

Nom Data

3BLOC

L’energia i el medi ambient



2 Analitza els problemes que crea el diòxid de carboni.

• D’onprocedeixaquestgas?Enquinesactivitatsesprodueix?

• Quinarelaciótéambelcalfamentglobal?

3 Observa el dibuix i respon. Si els vehicles funcionaren amb un combustible nou, no contaminant, fabricat amb diòxid de carboni, quins dos problemes del medi ambient ho serienunpocmenys?Explicalaresposta.

4 Pensa i contesta. Comrelacionarieslaregladelestreserresambeltext?



Una moto voladora

Sembla que un dels vehicles que apareix en les pel·lícules de ciència-ficció serà prompte una realitat.

Els inventors d’una moto voladora, la qual han anomenat Aero-X, diuen que la màquina estarà preparada per a l’any 2017. Aquest invent funcionarà amb gasolina i durà dos rotors elèctrics com els d’un helicòpter.

La moto voladora podrà dur dos tripulants; això sí, entre els dos no podran pesar més de 140 quilograms. Després de l’enlairament, ambdós flotaran sobre terra a uns quatre metres a una velocitat màxima de 72 km/h.

A més de servir com qualsevol moto actual, l’Aero-X podrà utilitzar-se en operacions de rescat o de primers auxilis en llocs de difícil accés per a altres vehicles.

Nom Data

1 Llig el text una altra vegada i respon.

• Siactualmenttingueresunaedatadequada,japodriesconduirlamotovoladoradequèesparlaeneltext?Perquè?

• SielconductordelamotovoladoraAero-Xpesara80quilograms,quantpodriapesar, comamàxim,unpassatgerquevolgueraacompanyar-lo?

• Segonseltext,peraquèserviràlamotovoladora?Peraquèlausariestu?

3BLOC

Les màquines



2 Analitza i respon.

• Quintipusdemàquinaéslamotovoladora?Perquèhosaps?

• Quinstipusd’energiautilitzaaquestinvent?

• Ambquinesmatèriesprimerescreusquehasigutconstruïda?

3 Observa la fotografia i contesta. Quècreusqueésunrotor?

4 Pensa i respon. Creusquelamotovoladoraésunvehiclecontaminant? Perquè?Explicaquinsproblemespotcausaralmediambienticom es podrien solucionar.



Solucionari

Solucions. Pla de millora

Bloc 1. El cos humà

Fitxa 1

1. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: braç, avantbraç, mà, peu, cara, tòrax, abdomen, cuixa i cama.

2. Cap: cervell.

Tronc: cor, pulmons, intestins i renyons.

Tot el cos: ossos i músculs.

Fitxa 2

1. RM(Respostamodel).Alesxiqueselscanvialaforma del cos i els creixen els pits, mentre que als xics els canvia la veu i els apareix borrissol al cos i a la cara.

2. RM.Ennàixer,elsbebésnotenendents.Durantlainfància, apareix la primera dentadura, formada per dents de llet. A partir dels sis anys aquestes dents comencen a ser substituïdes per altres de noves que donaran lloc a la dentadura definitiva.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: canines, incisives, premolars i molars.

Fitxa 3

1. • RM.EnlafotografiaAesveuunbebéquedepéntotalment d’altres persones per a poder viure, mentre que en la B es veu un grup de xiquets més majors i capaços de fer més coses per ells mateixos.

• RM.ElsdelafotografiaBjasabencaminariparlar. A partir de l’any, els bebés comencen a gatejar i després a posar-se dempeus i repeteixen els sons dels adults. Amb dos anys ja són capaços de comunicar-se parlant.

• RM.Elsbebéspassenlamajorpartdeltempscuidats pels adults. Més endavant, es comencen a relacionar amb altres xiquets, juguen i fan amistats.

Fitxa 4

1. Relació;reproducció;relació;nutrició;relació.

2. • RM.Enlanutrició, aconseguim energia i materials a partir dels aliments, repartim les substàncies que necessitem per tot el cos i després expulsem tot el que no usem.

• RM.Enlarelació, rebem informació del que ocorre al nostre voltant, la interpretem i duem a terme una resposta adequada.

Fitxa 5

1. • Lafuncióderelació ens permet obtindre informació de l’exterior.

• Enlafuncióderelacióintervenenl’aparelllocomotor i el sistema nerviós.

• Elsistemanerviósestàformatperl’encèfal, els nervis i la medul·la espinal.

• Elconjuntdetotselsossosdelcosésl’esquelet.

2. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: os, múscul, cervell, medul·la espinal i nervi.

Fitxa 6

1. Pell: receptors del tacte.

Ull: retina, pupil·la i cristal·lí.

Nas:pituïtàriagroga.

Orella: timpà i caragol.

Boca: papil·les.

2. • Els ulls capten la llum mitjançant la retina i envien la informació al cervell a través del nervi òptic.

• El tacte ens permet conéixer característiques dels objectes a través de la pell.

• L’olfacte ens permet captar les olors mitjançant el nas, gràcies a la pituïtària groga.

3. RM.

Els òrgans dels sentits capten la informació de l’entorn, que és transportada a través dels nervis fins al cervell, on s’interpreta.

Fitxa 7

1. RM.

A. Posar-se ulleres per a protegir-se els ulls del clor de l’aigua de la piscina.

B. Llegir amb prou llum per a evitar que els ulls s’hi forcen massa.

C. Escoltar música amb auriculars a un volum moderat.

2. RM.

L’oftalmòleg és un metge especialitzat en els ulls, mentre que l’otorino és l’especialista de les orelles.

Fitxa 8

1. • Els nutrients són les substàncies que estan en els aliments i que ens són útils.


• Els principals tipus de nutrients són els greixos, els hidrats de carboni, les proteïnes, les vitamines i les sals minerals.

2. • És una paella que conté: arròs, gambes, clòtxines, bajoqueta, trossos de peix i llima.

• Sobretot l’arròs.

• Les gambes, les clòtxines i el peix.

• Fruita.

• Un producte lacti, com ara el iogurt.

Fitxa 9

1. La dieta és el conjunt de tots els aliments, incloent-hi les menjades i les begudes, que pren una persona. Una dieta saludable ha de ser suficient i equilibrada.

2. Una dieta suficient és aquella que aporta l’energia i els materials que necessitem; perquè siga equilibrada ha d’aportar la quantitat suficient de cada nutrient.

3. • Carnrojaocarn d’ocell: perquè aporta moltes proteïnes i té menys greix que les carns roges.

• Oli d’oliva o cansalada: aporta greix d’origen vegetal i és un dels elements fonamentals de la dieta mediterrània.

4. • S’hirepresentenelsalimentsordenatsensisgrups, cada un ric en un nutrient: grup 1, hidrats de carboni; grup 2, greixos; grup 3, proteïnes; grup 4, proteïnes i calci; i grups 5 i 6, vitamines, sals minerals i fibra.

• Hemdeprendremésalimentsdelstipusqueocupen més espai en la roda.

• Elsmésmenutssónaquellsques’handeconsumir amb moderació o de forma ocasional.

• Enelcentredelaroda.

5. • Carn:grup3;proteïnes;diari.

• Formatge:grup4;proteïnes,calci;ocasional.

• Fruites:grup6;vitamines,salsmineralsifibra;diari.

Fitxa 10

1. • L’esquenasesostéambla columna vertebral.

• Lanostraposturahademantindrel’esquenarecta.

2. Cal encerclar: raspallar-se les dents amb l’esquena recta, seure amb l’esquena recta i recolzada en el

respatler de la cadira, i doblegar les cames i no l’esquena per a alçar un objecte pesat.

Aquestes són les postures correctes perquè mantenen l’esquena recta i prevenen lesions de la columna vertebral.

3. Calratllar«Abansdedormir».

Cal llavar-se les mans abans de menjar, després d’anar al lavabo i després de jugar amb una mascota.

4. • L’ociéseltempslliure.

• Algunesactivitatsd’ociespodenferasolesiunes altres amb més persones.

• Lesactivitatsd’ocipodensereducatives.

• Podemgastarunapartdelnostretempsd’ociamb els videojocs.

• S’hadedormirbéperaestardescansatipled’energia.

• Unxiquetdetercerdeprimàriahadedormirunes deu hores diàries.

Bloc 2. Els éssers vius

Fitxa 1

1. A. bacteris, B. animals, C. plantes, D. protozous i algues, E. fongs.

2. Animals: S’alimenten d’altres éssers vius.

Plantes:Fabriquenelseupropialiment.Nopodendesplaçar-se.

Fongs:Nopodendesplaçar-se.S’alimentend’altres éssers vius.

Bacteris:Noméspodenvore’sambmicroscopi.N’hihabeneficiososiperjudicials.

Protozous: S’alimenten d’altres éssers vius. Noméspodenvore’sambmicroscopi.

Algues: Fabriquen el seu propi aliment.

3. Els bacteris són molt menuts.

Els fongs i els animals s’alimenten d’altres éssers vius.

Les plantes i els fongs no poden desplaçar-se.

Els bacteris només es veuen amb el microscopi.

Les algues viuen dins de l’aigua.

Les plantes fabriquen el seu propi aliment i els protozous han de prendre aliments.


Fitxa 2

1. • Lesvaquesmengenherba. Són animals herbívors.

• Elsllopss’alimentend’altresanimals. Són animals carnívors.

• Algunsescarabatss’alimentendelscadàvers d’altres animals. Són animals carronyers.

• Elscucss’alimentendelesrestes d’altres éssers vius, com ara la fullaraca. Són detritívors.

• Lesgallinesmengenalimentsd’origenvegetal i animal. Són omnívors.

2. • Ovípars. RM.Ànec,cocodril.

• Vivípars. RM.Ovella,lleó.

Fitxa 3

1. V – V – F – F – F

2. • Lleó: vertebrat. Medusa: invertebrat. Àguila:vertebrat.Estrellademar:invertebrat.

• Lleó:mamífer.Àguila:ocell.

Fitxa 4

1. RM.

A. L’ós polar és un animal mamífer, vivípar, respira pels pulmons, té la pell coberta de pèl, és terrestre i es desplaça de quatre grapes. Pertany al grup dels carnívors.

B. El cavall és un animal mamífer, vivípar, respira pels pulmons, herbívor, té la pell coberta de pèl, és terrestre i es desplaça de quatre grapes. Pertany al grup dels ungulats.

C. El ximpanzé és un animal mamífer, vivípar, respira pels pulmons, omnívor, té la pell coberta de pèl, és terrestre i es desplaça de quatre grapes. Pertany al grup dels primats.

2. RG(Respostagràfica).Labalenaquedibuixenhade tindre aletes, cua i un espiracle. La seua pell no està coberta de pèl, està nua, viu dins de l’aigua i es desplaça nadant amb les seues aletes i la seua cua, la qual és horitzontal.

Fitxa 5

1. Els ocells són animals vertebrats que tenen el cos cobert de plomes. Tenen ales i un bec dur. Tots

els ocells respiren pels pulmons i ponen ous, és per això que són ovípars. Els adults donen calor als ous, és a dir, els coven.

2. • Teuladí. Pardals. Cos menut i bec curt.

• Mussol. De rapinya. Urpes i bec forts i afilats.

• Ànec.Nadadors.Ditsunitsperunamembrana.

• Estruç. Corredors. Ales menudes i potes fortes.

Fitxa 6

1. Els rèptils són un grup de vertebrats que, majoritàriament, viuen en terra i es desplacen de quatre grapes.Respirenambelspulmons. Tenen la pell coberta coberta d’escates. Són ovípars i no solen covar els ous ni cuidar les cries.

2. RM. El cos de la serp és allargat i no té potes. Es desplaça reptant. El cos de la tortuga està protegit per una closca i es desplaça de quatre grapes.

3. Els amfibis tenen la pell nua.Quannaixenrespirenen l’aigua i es desplacen amb una cua. Els adults respiren pels pulmons o per la pell. Tenen potes per a desplaçar-se.

4. • Ésungripau.Notécua.Lespotesposteriors són més llargues que les de davant.

• És un tritó. Té cua. Les quatre potes són iguals.

5. Brànquies. Escates. Ovípars. Aletes.

6. Els peixos ossis tenen un esquelet fet d’ossos i els peixos cartilaginosos tenen un esquelet fet de cartílag, que és més flexible que l’os. Exemples de peixos ossis: peix pallasso, sardina, lluç… Exemples de peixos cartilaginosos: tauró, rajada, manta…

Fitxa 7

1. A. És una esponja. Pel cos en forma de sac i amb porus.

B. És un cuc. Pel cos allargat i sense potes. És un cuc de terra.

C. És un eriçó de mar. Per la forma arredonida i amb nombroses espines.

SOLUCIONS. PLA DE MILLORA


D. És un mol·lusc del grup dels bivalves. Per la forma de la petxina, que és similar a una petxina de pelegrí.

E. És una medusa. Pel cos en forma de paraigua amb tentacles.

Fitxa 8

1. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: cap, tòrax, abdomen, antenes, ales i potes.

2. RM. Mosquit, mosca, vespa, papallona, formiga, abella, escarabat, saltamartí, puça, libèl·lula, etc.

3. F – F – V.

Fitxa 9

1. Viu en terra ferma: C.

Viu en l’aigua tot el temps: A i D.

Viu en l’aigua la major part del temps: B.

Respiraoxigendel’aire:A,BiC.

Respiraenl’aigua:D.

2. • Ocells,mamíferscomaralesratespenades i insectes com ara l’abella.

• Coralsiesponges.

• Enterraferma.

Fitxa 10

1. • RM.Principalmentmengemcarndelavaca,delporcidelpollastre.Ielpeix,dellluç,delllucetidel bacallar.

• Elsousprocedeixendelsocells,sobretotdelagallina. La llet, principalment de les vaques, de lesovellesodelescabres.Ilamel,delesabelles.

2. • Lallanas’obtédelpèl d’alguns animals.

La llana més utilitzada és la de l’ovella.

• Elcuirs’obtéapartirdelapell d’alguns animals.

Moltes de les nostres peces d’abric estan fetes de cuir.

Fitxa 11

1. • Enlaramaderiaextensivaelsanimalsviuenenespais grans i aconsegueixen l’aliment de la naturalesa.

• Enlaramaderiaintensivaelsanimalsviuenengranges o estables i s’alimenten de pinso.

2. Boví – oví – porcí – caprí – avícola.

Fitxa 12

1. RG.

2. RM.

Els arbres i arbustos tenen tiges de tipus llenyós, mentre que les herbes les tenen de tipus herbaci.

3. Encisam: fulles.

Carlota: arrel.

Creïlla: tija.

Fitxa 13

1. Falgueres; molses; gimnospermes; angiospermes.

2. RM.

Les angiospermes tenen flors grans i vistoses, amb calze i corol·la. Les de les gimnospermes són poc vistoses, sense calze ni corol·la.

3. Lesplantesnotenenflorstotl’any,nomésenalgunes èpoques, normalment a la primavera o a l’estiu.

Fitxa 14

1. • Elsboscos es componen de molts arbres que creixen molt junts.

• Elmatollarestàformatsobretotperarbustos.

• Lespraderies són grans extensions cobertes d’herba i sense quasi arbres ni arbustos.

• Aldesert les plantes sobreviuen amb poca aigua.

2. Bosc; matollar; praderia; desert.

3. RM.

Sòl: sembla que es tracta d’un sòl pobre. Humitat: poc humit per a ser un bosc. Tipus de vegetació: hi predominen els arbustos. És un matollar.

Fitxa 15

1. Els cérvols són éssers vius consumidors, perquè necessiten alimentar-se de plantes.

Un ecosistema està format per un conjunt d’éssers vius, el lloc en què habiten i les relacions que s’hi estableixen.


Les plantes són éssers vius productors, perquè poden elaborar el seu propi aliment.

2. A. Als deserts creixen molt poques plantes, perquè hi ha molt poca humitat.

B. Els ecosistemes d’aigua dolça són rius, llacs, llacunes, estanys…

C. Els boscos estan formats per arbres que creixen prop els uns dels altres.

D. Les praderies estan formades per herbes amb molt pocs arbres o arbustos.

E. Els ecosistemes d’aigua salada són els mars i els oceans.

F. Als matollars hi ha arbustos, perquè el sòl és pobre o hi ha poca humitat.

Bloc 3. Matèria, energia i tecnologia

Fitxa 1

1. • Ungotiunaforquetasónobjectes i estan formats per matèria.

• Lessubstàncies que formen el got i la forqueta són el vidre i l’acer.

2. Objectes: anell, boleta i llima.

Substàncies: or i vidre.

3. • Lamassaéslaquantitatdematèriaqueté un objecte.

Es pot mesurar en quilograms (kg).

• Elvolumésl’espaiqueocupaunobjecte.

Es pot mesurar en litres (L).

Fitxa 2

1. • Elssòlidstenenformafixaivolumfix.

• Elslíquidstenenformavariableivolumfix.

• Elsgasostenenformavariableivolumvariable.

2. Dalt, d’esquerra a dreta: fusió i evaporació.

Baix, d’esquerra a dreta: solidificació i condensació.

Fitxa 3

1. Origen animal: llana, cuir i seda.

Origen vegetal: fusta, cotó i cànem.

Origen mineral: granit, marbre i or.

2. La fusta i el granit poden usar-se tal com es troben

en la naturalesa, amb transformacions lleugeres. El cotó i la llana necessiten processos de transformació per a aconseguir fils que en permeten l’ús.

3. Es tracta de roques, un material d’origen mineral, que s’extrauen de pedreres obertes en el terreny. Després, es tallen i es poleixen i s’utilitzen per a construir cases, ponts, murs, etc.

Fitxa 4

1. • 4–2–1–3–5. Paper. Fusta.

• 2–1–4–5–3.Ceràmica.Argila.

2. S – C – S – F – P – F.

Fitxa 5

1. RM.

• Moltresistent:acer,formigó,granit.

• Pocflexible:granit,vidre,ceràmica.

• Moltelàstic:cautxú,goma,acerenformademoll.

• Moltfràgil:vidre,ceràmica,porcellana.

2. • Laplastilinanoésdura,jaqueesratllamoltfàcilment.

• Elgranitnoéselàstic,jaquenoespotdeformar.

• L’acerésresistent,jaquenoestrencafàcilment.

• Lacloscad’ounoéstenaç,jaqueestrencaamb qualsevol colp.

Fitxa 6

1. L’energia és la causa per la qual hi ha canvis en la matèria.Quanalgunacosatéenergia,éscapaçdeproduir canvis en l’entorn.

2. Lluminosa; química; elèctrica.

3. • Polsarl’interruptorperaencendreelllum:d’elèctrica a lluminosa.

• Calar foc a troncs dins de la xemeneia: de química a tèrmica.

• Posar les piles al cotxe teledirigit i jugar amb ell: de química a elèctrica i d’elèctrica a mecànica.

Fitxa 7

1. • Forçaadistància.

• Forçapercontacte.

• Forçapercontacte.

• Forçaadistància.



2. RG.

A. La força parteix de la unió del carro al cavall en la direcció en què estira el carro.

B. La fletxa parteix del punt en què el senyor agafa el carro en la direcció en què espenta.

C. La fletxa ix del punt en què la mà toca la pilota, en la direcció en què es llança.

D. La fletxa ix del punt en què la pilota contacta amb la xarxa i en direcció cap a la pilota.

E. La fletxa es dirigeix des del cap del martell cap al clau.

F. Les fletxes es dibuixen en cada clip i apunten cap a l’imant.

Fitxa 8

1. Les fonts d’energia són recursos d’origen natural dels quals s’obté energia.

Renovable:fusta,ventiaigua.

Norenovable:carbó,petroliigasnatural.

2. central tèrmica – combustibles fòssils

central eòlica – vent

central hidràulica – aigua

central solar – energia del Sol

3. RM.

• Elpetroliéselcombustiblefòssilmésutilitzat.

• El carbó és una roca que s’extrau de les mines.

Fitxa 9

1. La cassola amb aigua bullint: 100 ºC.

El gel: 0 ºC.

El xiquet amb febra: 38 ºC.

2. RM.

Perquè el refresc està més calent que el gel i li cedeix calor.

3. Conductors: aigua, ferro, vidre i alumini.

Aïllants: ceràmica, fusta, plàstic i rajola.

Fitxa 10

1. • Lallumésunaformad’energia.

• Lesfontslluminosessónlesqueemetenllum.

• Lesestrellessónunafontlluminosanatural.

• Untelevisorésunafontlluminosaartificial.

2. A. Transparent. B. Translúcid. C. Opac.

3. La llum d’una font lluminosa arriba a un objecte, es reflecteix en aquest i arriba als nostres ulls.

Fitxa 11

1. RG.

• Absorbeixlallumdetotselscolors,exceptelallum roja, la qual reflecteix: color roig.

• Noabsorbeixllumdecapcolor.Pertant,reflecteix tota la llum que rep: color blanc.

• Absorbeixlallumdetotselscolors,exceptelallum de color groc: color groc.

• Absorbeixlallumdetotselscolors:colornegre.

2. Perquè la llum blanca es descompon en llums amb els colors de l’arc de Sant Martí.

Fitxa 12

1. Central hidràulica: aigua en moviment.

Central tèrmica: combustible.

Central solar: sol.

Central eòlica: vent.

2. FNopassaresperutilitzarunaparellelèctricquees calfe excessivament o llance espurnes.

VNos’hadedesconnectarunaparellelèctricestirant el cable.

F L’estat dels cables no importa.

V És perillós manipular aparells elèctrics amb les mans banyades.

F Podem connectar tots els aparells que vulguem en un mateix endoll sense cap problema.

FNopassaresperposarelsditsenunendoll.

V En connectar i desconnectar no s’han de tocar les clavilles de metall.

Fitxa 13

1. Als éssers vius, el sòl, l’aigua i l’aire.

2. La contaminació del medi ambient és deguda a l’acumulació de residus. Aquests són totes les substàncies perjudicials, que poden ser líquides, sòlides o gasoses. Aquestes últimes es produeixen en gran quantitat en cremar combustibles fòssils.

3. A. Problemes en la salut de les persones. B. Danys en les plantes. C. Calfament global.

4. Els jaciments de combustibles fòssils s’acabaran esgotant perquè són fonts d’energia no renovables.

Fitxa 14

1. Posar la llavadora només quan estiga plena.

Utilitzar el transport públic sempre que puguem.


Usar bombetes de baix consum o bombetes LED.

Controlar la temperatura de la calefacció i de l’aire condicionat.

Nodeixarlaneveraobertainnecessàriament.

Apagar els llums quan no necessitem tindre’ls encesos.

2. Significa dur a terme mesures que faciliten a les persones l’ús de les energies renovables.

3. Reutilitzar–tornarausarelsresidus.

Reciclar–emprarelsresidusperafabricarnousmaterials.

Reduir–produirmenysresidus.

Fitxa 15

1. RM.

• Usarpatinsperadesplaçar-nosenspermetestalviar temps i esforç.

• Usaruncarroperadurlacompraenspermetestalviar esforç.

• Usaruncarretóperatransportararena en la faena ens permet estalviar temps i esforç.

• Usarunaespremedoraelèctricaenspermetestalviar temps i esforç.

• Usarunhelicòpterperadesplaçar-nosenspermet estalviar temps i esforç.

2. Un carretó pot ser una ferramenta per a un jardiner. A més, usaria unes tisores de podar i una pala.

3. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: P – E – E – C – P – C.

Fitxa 16

1. A. Politja. B. Palanca. C. Pla inclinat.

2. RG.Lestisoressónunamàquinaqueestàformadaper dues palanques unides pel seu punt de suport.

3. • Unoperadorésundelselementsqueformenuna màquina composta.

• Ésunpedal.Elspedalssónmanovellesques’accionen amb els peus.



Bloc 1. L’ésser humà

Fitxa 1

1. • Totselsmúsculsdelacara.•RL(Respostalliure).•RL.

2. RG.RM.Labocaielsullsprincipalment.

3. RG.

4. RL.

Fitxa 2

1. • Esmodifiquenlaformaielvolumdelsmúsculs.

• Créixertambésignificadesenvolupar-secomapersona.

• Elcervell.

• Sí.Lacapacitatd’aprendreesmantéduranttotala vida.

2. Quantinga31anysmesuraràmésomenyselmateix, perquè normalment el creixement del cos acaba als 20 anys.

3. • Éscorrecta,perquèaunapersonade75anyslicosta més moure’s.

• Ésfalsa,perquèunadolescentde15anysnoestà preparat per a assumir algunes responsabilitats dels adults.

• Ésfalsa.Ennàixer,nosabemferresidepenemtotalment d’altres persones.

4. RM.Escriure,usarl’ordinador,cantar,cordar-meles sabatilles o llegir.

Fitxa 3

1. RM.

Per exemple, unes creïlles fregides, la llet, el formatge i la mel. Tots aquests, abans d’eixir a la venda, han de ser provats per a assegurar que tenen el sabor correcte.

2. RM.

Es necessiten els cinc sentits, ja que cada un ens aporta una informació diferent sobre el producte.

L’olfacte, la seua olor.

El gust, els sabors bàsics.

El tacte, la seua temperatura i la seua textura.

La vista, el color i el seu aspecte.

L’oïda, altres característiques com ara el destapament d’una botella o l’obertura d’un pot.

3. RM.

A.

Vista: l’aspecte que té i el color dels ingredients.

Oïda: el cruixit de la massa.

Gust: els sabors bàsics, especialment el salat.

Tacte: la textura i la temperatura.

Olfacte: el conjunt d’olors de la mescla d’ingredients.

B.

Vista: en vore el cuc, és molt probable que sentim rebuig.

Oïda: res.

Gust: el sabor queda condicionat per la presència del cuc.

Tacte: textura de la poma.

Olfacte: fa olor de poma.

4. RM.

Els sabors bàsics són detectats per les papil·les gustatives, localitzades principalment a la boca.

Els receptors de l’olor estan a la pituïtària groga, que està dins del nas.

Fitxa 4

1. • Elsmicrobissónorganismesquenoespodenvore a primera vista.

• Unmicroscopiésuninstrumentqueenspermetaugmentar la imatge per a poder observar organismes que no es poden vore a primera vista.

• Algunsmicrobispodenserútilsibeneficiosos,mentre que uns altres poden provocar malalties.

2. En menjar o tocar-nos els ulls, els microbis que estan a la pell poden entrar al nostre cos i provocar malalties. Per a evitar-ho, hem de llavar-nos les mans molt bé abans de menjar i després d’anar al lavabo.

3. F–V–V.Nopodemvoreelsmicrobisaprimeravista. Per a observar-los necessitem un microscopi.

4. • Endeixarelpaal’aireienunllochumit,elfloritcreix.

• Noconvémenjar-se’lperquèpotfer-nosmal.

5. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: 2, 1, 3 i 4.

L’ordre és aquest perquè hem de llavar-nos les mans després de tocar els animals de companyia i abans de manipular aliments i menjar.

Solucions. Programa d’ampliació


Fitxa 5

1. • RL.

• RL.Depéndelmomentderealitzaciódelafitxa.Seguint la temporització de l’editorial, la resposta podria ser: poma, pomelo i raïm.

• Téunpreumésbo,jaquen’hihamés,inos’haemmagatzemat ni refrigerat perquè arriba al mercat directament.

• RL.

2. • RM.Plàtan.•RM.Meló.•RM.Raïm. •RM.Pomelo.

3. RL.

4. RL.

Fitxa 6

1. Hoquei – ciclisme – escalada – pàdel.

2. RL.

3. Perquè per a realitzar-los es requereix fer exercici físic.

4. 1. Patins. 2. Casc. 3. Aletes. 4. Manillar. 5. Raqueta.6.Bicicleta.7.Rems.8.Casella.9. Cinturó.

Bloc 2. Els éssers vius

Fitxa 1

1. • Falcó pelegrí, tauró solraig, guepard, gasela i escarabat tigre.

• Depén de la distància, ja que el guepard té menys resistència que la gasela.

• Per a aconseguir caçar les seues preses i per a fugir dels seus depredadors.

• Per a atrapar les seues preses.

2. Les potes, perquè li serveixen per a agafar embranzida i accelerar en poc de temps. A més, les urpes li permeten agafar-se al sòl amb força i canviar ràpidament de direcció.

3. RM.Tortuga,caragol,estrellademar,bavosa i cavallet marí.

4. RL.

Fitxa 21. Un dofí és un cetaci. És mamífer, vivípar, respira

pels pulmons i necessita eixir a la superfície de l’aigua per a respirar. Pren l’aire per un orifici anomenat espiracle. El seu cos és allargat i es desplaça movent la cua i les aletes.

2. • És el procés pel qual els dofins poden produir molts sons variats i interpretar el ressò que produeixen en xocar amb els cossos que estan al seu voltant.

• Per a comunicar-se i per a poder determinar la distància, el rumb, la grandària i fins i tot la textura de diferents objectes.

• RL.

3. RL.

4. RM.Lesratespenadessónelsúnicsmamíferscapaços de volar, ja que les seues extremitats superiors són ales. Viuen de nit i dormen de dia. S’orienten i cacen per mitjà de l’ecolocació.

Fitxa 3

1. • 65 milions d’anys.

• 12 metres de llarg.

• El més gran és el cocodril marí i el més xicotet és el caiman de Cuvier.

2. RG.Handepintardecolorsdiferentslamandíbula,la cua, les potes i els ulls.

3. RM.Elscocodrils,peramantindrehumits i hidratats els ulls quan estan fora de l’aigua, segreguen un líquid aquós i sembla que estan plorant.Peraixò,quanalgú«ploradementida»,sense sentiment real de tristesa o dolor, es diu que lesseuesllàgrimessón«llàgrimesdecocodril».

4. El cocodril marí viu a Austràlia, i el caiman de Cuvier, a les conques dels rius Amazones i Orinoco.

Fitxa 4

1. D’esquerra a dreta: pòlip, medusa i coral.

2. • S’assemblenperquèelsdossónanimalsaquàtics del mateix grup i tenen tentacles.

• Esdiferencienperquèlamedusatéunavidalliure, mentre que els pòlips viuen fixos a les roques i enganxats els uns als altres, de manera que formen un coral.

3. Perquè les roques creixen contínuament en augmentar el nombre de pòlips que s’envolten de calcita.

4. RL.

Fitxa 5

1. RM.Latranshumànciaéseldesplaçamentdebestiar, principalment oví i boví, de zones altes i fresques a l’estiu a zones càlides a l’hivern. Es feia


a través d’una xarxa de camins especials anomenats canyades.

2. • Nord-sud.

• Peraportarelbestiarazonesméscàlidesdelsud a passar-hi l’hivern.

• Perquèal’estiulapasturas’assecaifamassacalor.

3. RL.

4. RL.

Fitxa 6

1. RM.

El primer és el realitzat pel vent, que transporta els grans de pol·len per l’aire fins que arriben a una altraflor.

L’altre procés és el realitzat per animals: insectes, com ara les abelles, o ocells, com el cas del colibrí.

En ambdós casos, els animals s’alimenten delnèctardelesflorsielpol·lense’lsapega alcos.D’aquestamaneraarribaaaltresflors.

2. RM.

El nèctar és una substància líquida molt ensucrada i amb un contingut nutricional alt que serveix d’aliment a molts animals.

La planta l’usa com a reclam perquè els animals s’hi acosten i actuen com a transportadors del pol·lend’unafloraunaaltra.

3. Dalt: 4, 2. Baix: 3, 1. RL.

4. RM. L’ovari madura i es transforma en un fruit

en l’interior del qual estan les llavors.

Quanunad’aquestesllavorscaualsòl,potgerminar i donar origen a una nova planta.

Fitxa 7

1. • RM. Encara que ambdues són plantes aquàtiques,

les posidònies hi viuen completament submergides, mentre que en els nenúfars una part de la planta sempre està fora de l’aigua.

• RM.

Perquè viuen sempre dins de l’aigua.

• RM. Els nenúfars són d’aigua dolça, especialment en

estanys i llacs, mentre que les posidònies es localitzen als fons marins.

• RM. Ésunaangiosperma,perquètéunaflorgrani

vistosa amb pètals i corol·la.

2. RM.

S’assemblen a praderies d’herba. De fet, se les anomena praderies marines.

3. RM.

Sobretot peixos, perquè hi poden trobar aliment i ocultar-se dels depredadors.

4. RM.

Els nenúfars l’obtenen de l’aire, ja que les seues fulles sempre estan fora de l’aigua. Les posidònies el prenen de l’aigua.

5. RM.

Principalment a través de l’aigua, pels corrents marins.

Fitxa 8

1. • Algunsanimalss’adaptenaviurealaciutatperquè hi ha pocs depredadors i perquè s’hi troben aliments amb facilitat.

• Elsfalconss’instal·lenalaciutatperquèfan niu als buits dels edificis i hi poden obtindre moltes preses.

• Lesoronetesconstrueixenelsniusambfang als ràfecs de les cases.

2. • Perquèhihapocsdepredadorsitrobenaliment.

• Solenaprofitarlesdeixallesqueprodueixen les persones.

• Alsabocadorsdelesciutatsespodenvorecigonyes i gavines, encara que estiguen lluny del mar.

• S’hipodentrobarxotsieriçons,perexemple.

3. L’oroneta s’uneix amb el ràfec de la teulada; la cigonya, amb l’abocador, i l’eriçó, amb el parc.

SOLUCIONS. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ


Bloc 3. Matèria, energia i tecnologia

Fitxa 1

1. • 100ºC.

• L’aigualíquidajanoaugmentalaseuatemperatura, sinó que esdevé vapor d’aigua.

• 0ºC.

• Elgelcomençaafondre’siatransformar-seenaigua líquida.

2. • 100ºC.

• L’aiguaestàbullintievaporant-se,peròesmantéa 100 ºC.

• 0ºC.

• Elgels’estàfonent,peròencaraesmanté a 0 ºC.

3. No,perquèapartirde100ºC,queéslatemperatura d’ebullició, l’aigua líquida és vapor d’aigua.Noobstantaixò,atemperaturessuperiorsa l’atmosfèrica, la temperatura de fusió supera els 100 ºC.

4. El primer canvi d’estat és la fusió i el segon és la solidificació.

5. Calfant-los o refredant-los. L’alcohol i l’aigua tenen diferents temperatures d’ebullició i fusió.

6. • Sòlid•Líquid•Gas.

Fitxa 2

1. • Gràciesalseupelatge,formatperduescapesde llana de diferents característiques.

• Ésunacapadellanafinaisuau,decolormarróclar, que es localitza davall d’una altra capa de pèl més gros i llarg.

• Alaprimaveraelsbousmesquersperdenelpèlamb el qual han passat l’hivern. Aquest període es coneix com a muda.

2. Perquè la capa de llana que cobreix el qiviut és més fosca i amb unes característiques diferents.

3. RL.Haderecollirqueestractad’untipusd’ovellaque es localitza en zones fredes del planeta i els beneficis que aporta la seua llana per a les persones.

4. No.Nocalesquilarl’animal,jaquelallanacauenel període de muda. El jersei no s’encolliria en llavar-lo amb aigua calenta.

Fitxa 3

1. • L’aerogelelvacrearungrupdecientíficsxinesos l’any 2013.

• Elsuroblancdelsembalatgespesacinc vegades més que l’aerogel.

• L’aerogelescomportacomunasuperesponja i pot absorbir fins a nou-centes vegades el seu propi pes.

• L’estructuradel’aerogelestàformadapermilionsd’espais diminuts.

2. RG.Eldibuixhaderepresentarunmaterialpledebuits, com una esponja.

3. RL.

4. Es comporta com un gas per la seua capacitat de comprimir-se i com una superesponja per la seua gran capacitat d’absorció, fins a nou-centes vegades el seu propi pes.

Fitxa 4

1. • Perareduirlapossibilitatd’incendis.Esduuaterme abans que arribe l’estiu.

• Sónlesrestesdebranques,fulles,pinyes… És un tipus d’energia renovable, ja que es renova la següent temporada sempre que es conserve la vegetació.

• Delspinyolsd’oliva,queprocedeixen dels cultius d’olivera per a la producció d’oli principalment.

• L’elèctricailatèrmica.

2. Perquè contenen energia química que es transforma en tèrmica.

3. • L’energiaquímica dels residus forestals es transforma en energia elèctrica a la central del poble. Aquesta energia s’usa, per exemple, perquè funcionen les bombetes de la casa; en aquestes, l’energia elèctrica es transforma en energia lluminosa.

• L’energiaquímica dels residus forestals també s’utilitza per a calfar la casa: dins de l’estufa, l’energia química es transforma en energia tèrmica.

• Unaltreúsdelsresidusforestalsésferfuncionarun tren menut que hi ha al poble perquè l’usen els turistes; aquest tren es mou gràcies al fet que l’energia química es transforma en energia mecànica.

4. RM.Enelscultiushihaunperíodederecollida.Enel cas del blat es generen molts residus, ja que


només s’aprofiten les seues llavors per a l’elaboració de farina. La resta de la planta es pot usar per a produir energia o d’aliment per a bestiar.

Fitxa 5

1. A.Rajadaelèctrica.B.Peixgatelèctric. C. Tauró. D. Anguila elèctrica.

2. • Elsanimalsproductorsd’electricitatjaerenconeguts pels pobles antics grec i egipci.

• Algunsanimalsemprenelssenyalselèctricspera obtindre informació del seu voltant.

• Elstauronsemprenl’electricitatperaorientar-se gràcies a un òrgan que tenen al morro.

• Lesdescàrregueselèctriquesintensesdel’anguila elèctrica poden arribar a matar una persona.

3. RM.Podencitarlespuesdel’eriçó,lavelocitat delagasela,elcamuflatgedelcamaleó, la closca dels caragols.

4. RL.

Fitxa 6

1. Correspon a una bombeta tradicional, ja que té filament.

2. • ElsllumsLEDnotenenunfilamentenl’interior.

• ElsllumsLEDesfabriquenambdiferentsmaterials perquè produïsquen diferents colors.

• LallumblancadelsllumsLEDs’aconsegueixamb la mescla de LED de color blau i groc.

3. Els principals avantatges són que es calfen menys, tenen menor consum, són més menuts i duren més.

4. RL.Podeucomentarquelespantallesd’algunstelevisors plans formen les imatges mitjançant nombrosos LED diminuts.

Fitxa 7

1. • Reduir-nelaproducció.

• Consisteixausar-loperalafabricacióderefrescos amb bambolles, capturant el diòxid de carboni de l’aire.

• Consisteixaconvertir-loenunafontd’energia,és a dir, transformar-lo en combustible.

• Quegeneraracontaminació.

2. • Enl’actualitat,unapartd’aquestgasprocedeixde l’ús de combustibles fòssils. El produeixen els cotxes, les calefaccions, etc.

• Deformanaturaleldiòxiddecarboniintervé per a mantindre la temperatura del planeta. A l’excés, pot provocar un sobrecalfament.

3. S’hi reduirien els residus gasosos, com el mateix diòxid de carboni, que produeix calfament global, i no tindríem el problema que s’esgote, com ocorre actualment amb les fonts d’energia no renovables.

4. Reutilitzar: elaborant begudes amb bambolles a partir del diòxid de carboni de l’aire. Reciclar: fabricant combustibles amb el diòxid de carboni. Reduir: deixant d’usar combustibles fòssils.

Fitxa 8

1. • No,perquèaquestamàquinanoestaràpreparada fins a l’any 2017.

• 60quilograms.

• Peraaccedirallocsdedifícilaccésentasquesderescatoprimersauxilis.RL.

2. • Ésunamàquinacompostaperquèestàformadaper molts elements.

• Funcionaambgasolina,uncombustiblefòssilricen energia química. Els rotors són elèctrics.

• RM.Moltselementsdeuensermetàl·lics,mentreque uns altres deuen ser plàstics.

3. RM.Ésunamàquinaquefagirarl’hèliceagranvelocitat, cosa que permet a l’helicòpter elevar-se en l’aire.

4. RM.Comqueusagasolina,underivatdelpetroli,produeix residus en forma de gas com ara el diòxid de carboni. Podria usar-se una altra forma d’energia no contaminant i renovable.

SOLUCIONS. PROGRAMA D’AMPLIACIÓ


Notes


Direcció d’art: José Crespo.

Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.Fotografia de portada: Leila Méndez.

Cap de projecte:RosaMarín. Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda. Desenvolupament gràfic:RaúldeAndrés,RosaBarriga,OlgadeDios,JorgeGómeziJuliaOrtega.

Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández. Subdirecció tècnica:JoséLuisVerdascoRomero.

Coordinació tècnica: Jesús Muela i Laura Gil de Tejada. Confecció i muntatge: Pedro Valencia i Marisa Valbuena. Correcció:SòniaSellésiJosepLluísNavarro.Documentació i selecció fotogràfica: MariléRodrigálvarez.

Fotografia:ARXIUSANTILLANA

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.C/ València, 4446210 Picanya, ValènciaPrinted in Spain

CP: 670529

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només estanautoritzatsafer-nefotocòpiesperausar-lescomamateriald’aula.Quedaprohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-lla que tinga finalitats comercials.

Pla de millora Programa d’ampliació - · PDF fileFitxa 1 1 Escriu les parts del...

Documents

Transcript of Pla de millora Programa d’ampliació - · PDF fileFitxa 1 1 Escriu les parts del...