PLA DE MILLORA URBANA - Ajuntament de Torelló · 2011. 1. 24. · 1. Els plans de millora urbana...

PLA DE MILLORA URBANA “LA TORRENTERA II”. TORELLÓ

Pág

ina1

PLA DE MILLORA URBANA “LA TORRENTERA II”

TORELLÓ

Agost 2010


Pág

ina2


Pág

ina3

ÍNDEX

CONTINGUT Els documents que integren el Pla de Millora Urbana de “La Torrentera II”, tenen el següent contingut:

1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ

1.1. INTRODUCCIÓ pàg. 8

1.2. GENERALITATS pàg. 8

1.3. SITUACIÓ I ÀMBITS pàg. 9

1.4. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI pàg. 9

1.5. ANTECEDENTS URBANÍSTICS I PLANEJAMNET VIGENT pàg. 10

1.6. INFORME AMBIENTAL pàg. 11

1.6.1. Respecte els probables efectes sobre el medi pàg. 11 1.6.2. Mesures previstes per eduir els efectes negatius sobre el medi pàg. 12

1.7. RESPECTE A LA MOBILITAT GENERADA pàg. 13

1.8. INFRAESTRUCTURES I EDIFICACIONS EXISTENTS pàg. 13

1.9. QUADRE DE VALORS SEGONS LA MODIFICACIÓ PUNTUAL APROVADA pàg. 14

2. MEMÒRIA DE LA PROPOSTA

2.1. DEFINICIÓ DELS LÍMITS pàg. 16

2.2. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT pàg. 16

2.3. OBJECTE DEL PLA DE MILLORA URBANA pàg. 17

2.4. JUSTIFICACIÓ DE LA CONVENIÈNCIA DEL PLA DE MILLORA URBANA pàg. 17

2.5. DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ pàg. 19

2.5.1 Sistema Viari pàg. 20 2.5.2 Verd públic pàg. 20 2.5.3 Sòl d’ús privat i edificació pàg. 21 2.5.4 Xarxes de serveis pàg. 23

2.6. DADES URBANÍSTIQUES DEL SECTOR pàg. 23

3. QUADRES COMPARATIUS DE DADES 3.1. QUADRE DE DADES SEGONS LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL pàg. 26

3.2. QUADRE RESUM DE DADES DEL PLA DE MILLORA URBANA pàg. 26

3.3 CONCLUSIONS pàg. 26


Pág

ina4

4. ORDENANCES REGULADORS CAPÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS pàg. 30

CAPÍTOL II RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL pàg. 32

CAPÍTOL III DETERMINACIONS PER ALS SISTEMES pàg. 33

CAPÍTOL IV NORMES PARTICULARS PER A ZONES I SISTEMES pàg. 35

CAPÍTOL V DETERMINACIONS PER A LES ZONES pàg. 39

5. DOCUMENTACIÓ I PAUTES PROCEDIMENTALS 5.1. DOCUMENTACIÓ MÍNIMA OBLIGATÒRIA pàg. 44

5.2. PAUTES PROCEDIMENTALS pàg. 45

6. JUSTIFICACIÓ 6.1. JUSTIFICACIÓ QUE L’ÀMBIT S’AJUSTA AL PLA GENERAL pàg. 48

6.2. JUSTIFICACIÓ DE L’OBSERVANÇA DE L’OBJECTIU DE DESENVOLUOPAMENT SOSTENIBLE pàg. 48

6.3 DE L’ADEQUACIÓ A LES DIRECTRIUS DEL PLANEJAMENT SOBRE RISCOS NATURALS pàg. 49

7. RESUM EXECUTIU 7.1. PLA D’ETAPES pàg. 52

7.2. DIVISIÓ POLIGONAL pàg. 52

7.3 SISTEMA D’ACTUACIÓ pàg. 52

7.4 CESSIÓ DE TERRENYS pàg. 52

7.5 INICI DE LES OBRES D’EDIFICACIÓ pàg. 52

8. AVALUACIÓ ECONÒMICA DE LA PROMOCIÓ 8.1. COST DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ pàg. 56

8.2. JUSTIFICACIÓ DE LA VIABILITAT ECONÒMICA pàg. 56

9. MEMÒRIA BÀSICA DE LES INFRAESTRUCTURES

9.1 AIGUA POTABLE pàg. 58

9.2 CLAVEGUERAM pàg. 58

9.3 TELEFONIA pàg. 59

9.4 BAIXA TENSIÓ pàg. 59

9.5 ENLLUMENAT PÚBLIC pàg. 59


Pág

ina5

10. PLÀNOLS

I - plànols informatius

I.1. Situació

I.2.a. Delimitació PERI segons PGO 1983

I.2.b. Delimitació segons Planejament vigent

I.3. Topogràfic preexistències i propietat I.4. Cadastral

I.5. Usos del sòl i del subsòl

I.6. Geomorfològic

N - plànols normatius

N.1. Zonificació

N.2. Superposició estat actual i proposta

N.3. Quadre de valors

N.4. Vialitat

N.5. Detalls accessos

N.6. Clavegueram N.7. Enllumenat públic i baixa tensió

N.8. Telefonia

N.9. Xarxa d’aigua


Pág

ina6


Pág

ina7

1. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ


Pág

ina8

1.1 INTRODUCCIÓ El present text del Pla de millora urbana es redacta par donar compliment a les determinacions que fixa la Llei d’urbanisme, el seu Reglament, i el Text Refós de la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló, publicat el 20 de desembre del 1.999. Aquest planejament general establia per aquest àmbit un Pla Especial de Reforma Interior, com a figura de planejament derivat per al seu desplegament. El Text refós de la Llei d’Urbanisme, decret 1/2010 de 3 d’agost, en la Disposició Transitòria Segona apartat a) diu textualment :

El sòl urbà inclòs, en virtut del planejament aprovat d’acord amb la normativa anterior a la Llei 2/2002, en polígons o unitats d’actuació i en sectors de desenvolupament mitjançant un pla especial de reforma interior o altres tipus de planejament derivat té la condició de sòl urbà no consolidat, i també la té el sòl urbà que, amb la finalitat de poder ésser edificat, ha de cedir terrenys per a carrers o vies en els termes que estableix l’article 44.2.És sòl urbà consolidat tot el sòl en el qual concorren leºs condicions establertes per l’article 30.

Així mateix l’article 70, de la llei (TRLUC), diu que per a sòl urbà no consolidat :

1. Els plans de millora urbana tenen per objecte:

a) En sòl urbà no consolidat, de completar el teixit urbà o bé d’acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d’usos, de reurbanització, d’ordenació del subsòl o de sanejament de poblacions i altres de similars.

Per tant, aquest PMU (pla de millora urbana), és la figura que s’ha d’emprar per al desplegament de l’antic pla especial de reforma interior de La Torrentera II. En data de 22 de novembre del 2009 es va aprovar definitivament una Modificació Puntual del Pla General, encaminada a puntualitzar els paràmetres de l’aprofitament del PERI, que es va publicar al BOP 5522 de 9 de desembre del 2009. Aquest pla de millora urbana complimenta les disposicions d’aquesta modificació puntual.

1.1 GENERALITATS

El Pla de millora urbana “La Torrentera II”, té com a objectiu garantir l’ordenació definitiva de l’espai inclòs en l’àmbit de l’antiga torrentera, que travessa una part cèntrica del nucli urbà des del carrer de Sant Bartomeu fins al carrer dels Estudis, que és la única zona sense urbanitzar, i un pas obligat de molts escolars que van a les escoles de Rocaprevera i de Sant Fortià, arranjant com a actuació principal el vial que s’ha d’urbanitzar sobre el traçat de la torrentera. Aquest passatge de Torelló conegut amb el nom de “Call de La Torrentera”, té el seu origen en el torrent de recollida natural de les aigües d’escorrentia de la part est de la població, el qual transportava aquestes aigües fins el riu Ges. Amb el creixement de la població, aquest torrent es va transformar en una espècie de col·lector d’aigües pluvials i residuals situat a la part posterior de dues fileres de finques que tenien l’accés i la façana per un altre carrer més important (Sant Bartomeu i Anselm Clavé). Aquest torrent o col·lector, als anys 80 del segle passat, es va cobrir amb una actuació municipal, per tal d’evitar i suprimir el perill que el seu estat representava per a la salubritat de la població.


Pág

ina9

Un cop coberta la torrentera, el seu traçat, que es desplegava al llarg de dues illes de cases, es va convertir en un pas de vianants entre el carrer Sant Bartomeu i el carrer Prat de La Riba, sense cap tipus d’ordre ni regulació, ja que les tanques posteriors de les finques s’havien adequat al traçat del torrent, i així varen quedar, amb un pas molt estret només apte per a vianants en la meitat que dona al carrer Sant Bartomeu i molt més ample a la zona del carrer Estudis. Al mig del traçat un cobert que sobresurt de les altres finques, divideix les dues amplades. L’Ajuntament de Torelló, dintre del contingut del primer Pla General del 1983, va preveure la seva ordenació, mitjançant la delimitació d’un Pla Espacial de Reforma Interior, allargat, seguint el traçat de l’antic torrent i els darreres de les finques, anomenat “La Torrentera”, que per interessos dels propietaris de la primera tramada (entre el carrer Prat de la Riba i el carrer Estudis), es va desplegar en dues fases. El PERI de la “Torrentera I”, a l’any 1980, deixant sense executar el segon tram, entre el carrer Estudis i el carrer Sant Bartomeu, (la “Torrentera II”), que ara ens ocupa. En la Revisió del planejament general del 1998, es varen mantenir per aquest segon subsector, els mateixos paràmetres urbanístics generals que eren vàlids per a tota la torrentera. Es va donar el cas però que en el procés de tramitació d’aquest segon PERI, no s’aconseguia quadrar els paràmetres d’aprofitament, donat que els coeficients establerts al planejament general sobrepassaven la realitat física del territori. Conseqüentment es replanteja la tramitació, redactant en primer lloc una modificació puntual del pla general per adequar els coeficients. Aquesta modificació es va aprovar a l’any 2009, reiniciant la tramitació del planejament derivat a continuació, mitjançant un nou projecte. Aquest PMU, és aquest document.

1.3 SITUACIÓ I ÀMBITS El PMU desenvolupa doncs, un sòl urbà no consolidat, format pel Call de La Torrentera, com a vial, i una sèrie de parcel.les urbanes que li donen façana a cada costat del call que serà el vial, amb una amplada uniformitzada de 6 metres, en el tram en que es possible el pas de vehicles, fins a tocar el carrer Sant Bartomeu, que s’estreny el pas per convertir-se només en un passatge per a vianants. En el punt de canvi de l’amplada s’hi preveu una rotonda de 15 metres de diàmetre que ha de servir als vehicles per fer el gir, i garantir, si fa falta l’accés del camió dels bombers. Els solars que queden a cada costat del vial, són els part dels patis del darrera de les finques que tenen façana pel carrer Anselm Clavé o pel carrer de Sant Bartomeu. Els límits de l’àmbit són doncs, concretament, per ponent el carrer dels Estudis en el tram del call i les finques que hi tenen façana a cada costat d’aquest call. Per llevant el carrer Sant Bartomeu i els darreres de les finques que tenen façana per aquest carrer, i pel carrer Puigdassalit, pel sud, el límit és una línia que parteix els patis de les finques que donen front al carrer Sant Bartomeu, i pel nord amb un altre línia que parteix els patis de les finques que donen front al carrer Anselm Clavé. Resulta en total, un sector de 6.791,40 metres quadrats. Els paràmetres d’aprofitament i edificabilitat es grafien en el quadre corresponent, i deriven de la Modificació Puntual del Pla General, aprovada definitivament, per aquest àmbit.

1.4 CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI Torelló forma part de la Plana de Vic, que és una depressió situada al voltant de la cota 500 respecte el nivell del mar, envoltada per muntanyes d’alçades que arriben fins als 1.200 metres i que li atorguen una forma d’olla tancada pels quatre costats. Per aquest motiu té un microclima concret, amb una forta inversió tèrmica, que extrema les temperatures, amb molt fred a l’hivern i calor a l’estiu.


Pág

ina1

0

Dintre la Plana, Torelló esta situat en l’aiguabarreig del riu Ges, que travessant en diagonal el nucli urbà, vessa les aigües al riu Ter, que el limita el terme municipal des del nord-oest fins al sud-oest. El nucli urbà de Torelló, s’enganxa al costat de tramuntana del terme, unint-se pel nord amb el barri del Jolis, del municipi veí de Sant Vicenç de Torelló. El relleu del municipi és el típic de la Plana, amb extensions planes i turons aïllats de pedra calcària, que es repeteix dintre el nucli urbà, que no presenta un relleu pla, sinó en pendent més o menys suau en direcció al riu Ges, i amb turons que han quedat urbanitzats, i inserits dintre de la trama urbana. Les pendents del terreny varen originar des de fa molt de temps torrents d’escorrentia cap al riu, que amb el pas dels anys, els que vessaven les aigües dintre el nucli urbà s’han anat canalitzant fins al col·lector general que discorre paral·lel al Ges. El Call de la Torrentera, és un d’aquests cursos d’aigua d’escorrentia des de les zones més altes del carrer Manlleu i el barri de La Cabanya en direcció al riu, que amb el creixement gradual de la població va quedar inserit a la trama urbana, quedant com un torrent a cel obert que passava pels darreres de les finques entre els carrers Sant Bartomeu i Anselm Clavé, per travessar el carrer Estudis i continuar fins el riu. Al segle passat l’ajuntament va canalitzar aquest torrent, convertint-se en un pas de vianants d’enllaç entre el centre del poble i el carrer Manlleu, tot i que no estava ni urbanitzat ni il·luminat. Conseqüentment la manca de manteniment ha deixat un espai extremadament deteriorat. Per ordenar aquests darreres de les finques i possibilitar la urbanització i rehabilitació de l’espai, es va establir tant en el primer pla general del 1983, com en la revisió del 1.999 un Pla especial de Reforma Interior, del que se’n va tramitar, aprovar i desplegar el primer tram, quedant pendent el segon, i que ha esdevingut, amb la nova llei d’urbanisme, en aquest pla de millora urbana. Així, l’àmbit a on es desplega aquest pla de millora, és un terreny situat en sòl urbà, molt cèntric respecte el nucli urbà, pràcticament pla, format pel vial sense urbanitzar que ocupa el traçat del torrent canalitzat i les finques particulars que, en filera, es despleguen a cada costat. Percentualment el sòl corresponent a les finques privades suposa un 70,18 % del sòl total. Aquest fet es reflecteix en la modificació puntual aprovada.

1.5. ANTECEDENTS URBANÍSTICS I PLANEJAMENT VIGENT És vigent al municipi de Torelló la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana, aprovat el 16 de setembre 1.998 i publicat el 20 de desembre del 1.999, data en que va ser d’aplicació. El sòl objecte d’aquest pla de millora urbana estava grafiat en aquest planejament (anterior a la Llei d’Urbanisme), com a PERI (pla especial de reforma interior). Ha estat des de sempre com a sòl urbà. Aquest Pla General, recollint les previsions del planejament general original, (de l’any 1983), preveu un àmbit en sòl urbà anomenat PERI La Torrentera, que es comença a tramitar a l’any 1993, resultant infructuosos els intents d’aprovació perquè els coeficients fixats, no s’ajusten a la realitat física del sector, que havien estat calculats per a tot el recorregut de la Torrentera, tot i que a finals dels anys 80, el primer tram ja s’havia desenvolupat. Al mantenir els paràmetres per l’àmbit pendent, va quedar descompensat i impossible d’ajustar. Posteriorment, després de múltiples propostes, una part dels propietaris varen intentar de nou iniciar la tramitació del desplegament del pla especial, presentant un Pla de Millora Urbana a l’ajuntament el 19 de juliol del 2004, registre d’entrada 3524, per a la seva aprovació inicial. Aquest PMU que es va aprovar inicial i provisionalment per l’ajuntament no va ser aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme, perquè no es complien els paràmetres establerts al planejament general. Arran d’aquest acord en contra, es va quedar el projecte aturat durant uns anys.


Pág

ina1

1

L’ajuntament de Torelló, a la vista de la necessitat de solventar aquesta bossa deteriorada del teixit urbà en ple centre urbà, i de comú acord amb la Comissió Territorial d’urbanisme de Barcelona, va tramitar una Modificació Puntual dels paràmetres que el planejament general fixava per aquest àmbit, adequant-lo a la realitat física i de propietat dels terrenys. Les dates de les aprovacions d’aquesta modificació són : Aprovació inicial : 24 / 11 / 2008 Aprovació Provisional : 27 / 04 / 2009 Aprovació definitiva : 22 / 10 / 2009 Publicació de l’aprovació definitiva : 09 / 12 / 2009, DOGC 5522. Aquesta modificació puntual és la base de desplegament d’aquest projecte. Arran de la vigència de la modificació puntual, L’ajuntament de Torelló va convocar als propietaris de les finques incloses al polígon, per tal de decidir les accions a portar a terme i amb quin sistema de gestió. Amb una votació, es va decidir per unanimitat que fos l’ajuntament l’ens que portés la iniciativa en el procés de transformació, amb el sistema de Reparcel.lació per Cooperació. Aquest pla de millora urbana bé a complir els acords adoptats amb els propietaris implicats.

1.6. INFORME AMBIENTAL Des del punt de vista ambiental, la incidència de la urbanització d’aquest planejament derivat en sòl urbà, ha de tenir les següents consideracions : 1.6.1 Respecte els probables efectes sobre el medi Els possibles efectes significatius sobre el medi vinculats a la urbanització del call de la Torrentera i la posterior edificació de les parcel.les privades, són : La Biodiversitat El territori sobre el qual està prevista l’actuació es caracteritza per una pobra riquesa biològica, ja que és un espai urbà, inserit en el teixit més antic de la població, molt degradat per la manca de manteniment i per l’estat de les tanques, coberts i patis posteriors dels habitatges. Sens dubte, antigament, quan la torrentera era un curs d’aigua estacional que abocava al riu Ges, la diversitat faunística i vegetal havia de ser important, però a partir de la industrialització i l’augment de la població a partir de la postguerra, va esdevenir una claveguera a cel obert, que es va anar canalitzant des del carrer Manlleu, en diversos trams, quedant aquest recorregut que ara ens afecta, des del carrer Sant Bartomeu fins al carrer Estudis, com l’últim tram a cobrir: aquesta cobriment es va acabar fent als anys 80 del segle passat. Un cop tapat el rec i reomplert el llit de l’antiga torrentera ha esdevingut un vial sense urbanitzar emprat tant per vianants que tenen un accés ràpid al centre des dels barris de llevant, com en el primer tram pels vehicles dels veïns i activitats d’alguns locals que hi tenen façana. Per tant l’àmbit ordenat no té efectes negatius sobre la biodiversitat, ni positius, senzillament perquè la diversitat t’especies animals i vegetals que es mouen en aquest espai ara és mínim, com en qualsevol altre àmbit urbà del nucli més antic. No hi ha tampoc jardins públics o altres indrets ni corredors connectors del territori que en poguessin resultar afectats.


Pág

ina1

2

La població En línies generals, no es preveu cap efecte significatiu sobre la població en tant que, el que es vol ordenar no es un sector de creixement urbà, sinó un petit espai residual que té com a missió completar teixit urbà, adequant la viabilitat. La edificabilitat atorgada al polígon, només ha de servir per poder adjudicar els costos de les obres d’urbanització als propietaris que en contrapartida se’ls hi adjudica aprofitament, i així complir amb la justa distribució de càrregues i beneficis. Concretament, s’afecten 23 finques que poden suposar uns 23-25 habitatges, això representa una població potencial de unes 67 persones, front a una població de Torelló situada entorn dels 13.500 habitants, representa un percentatge ínfim, que a més ha estat comptabilitzat des de l’any 1983, com a població del nucli urbà. El patrimoni històric Mitjançant consulta realitzada a la base de dades disponible del patrimoni arqueològic, històric i cultural del Departament de Cultura i el Pla Especial del catàleg de Protecció del Patrimoni Històric, arquitectònic i paisatgístic de Torelló, no es té constància de la presència actualment de cap element amb aquestes característiques a les parcel·les objectes del pla, ni soterranis ni superficials. El paisatge Probablement el paisatge urbà està, en aquests moments, greument deteriorat en aquesta zona cèntrica, (entre els carrers Sant Miquel, Estudis, sant Bartomeu, Manlleu, Anselm Clavé i Puigdassalit). Al seu entorn es situen tres col·legis, la caserna dels bombers, l’accés peatonal al mercat municipal i a l’aparcament i tot el nucli antic. Aquest entorn urbà rehabilitat, tallat per la traça de degradació de la torrentera, marca l’objectiu bàsic d’aquesta intervenció urbanística, encaminada a eliminar l’afectació negativa que provoca sobre el paisatge urbà. Precisament el fet que aquest PMU abasti una zona cèntrica del nucli urbà amb una baixíssima qualitat paisatgística, derivada de la canalització de la torrentera i de la manca d’actuació durant decennis, que va deixar un espai de pas entre les finques utilitzat profusament pels vianants, però sense urbanitzar, enllaçant dos dels carrers més antics del poble, es una xacra sobre els terrenys de l’entorn que devaluen la qualitat de vida. S’ha de dir, per tant, que el projecte d’ordenació incideix exclusivament en la millora i consolidació d’un entorn urbà, que s’ha d’endinsar a la torrentera creant un vial segur i ben urbanitzat i dues façanes amb edificació de poca alçada, que li atorguin identitat com a carrer, eliminant la imatge actual de “darreres” de finques, que no precisen d’urbanització. No és un vial perifèric sinó que, tant per la seva cèntrica posició envers el nucli urbà, com per la utilització que se’n fa com a corredor connector i drecera, que facilita el pas de vianants del costat de llevant i el nucli més cèntric, és un espai d’obligat reordenament. 1.6.2.- Mesures previstes per reduir els efectes negatius sobre el medi Aquesta actuació en sòl urbà, en el nucli més antic, no té efectes negatius sobre el medi. Només s’afectarà l’entorn (pols, sorolls, runes, etc.) durant el procés constructiu. Aquestes afeccions seran temporals i d’abast limitat. El projecte d’urbanització ja preveurà, com és obligatori, les mesures necessàries per minimitzar aquestes afeccions sobre el medi urbà i els veïns.


Pág

ina1

3

1.7. RESPECTE A LA MOBILITAT GENERADA La urbanització d’aquest vial central, que segueix el traçat de l’antiga torrentera, té un objectiu principal i un de secundari. Aquests són :

Objectiu principal : La connectivitat

Aquest és un vial de connectivitat entre el sector de llevant del nucli urbà (carrer Manlleu, plaça Joanot Martorell, etc.), i el nucli antic (col·legis Fortià Sola i Rocaprevera, CAP, Bombers, mercat municipal, etc), ja que els vianants l’han fet servir de drecera entre el carrer Manlleu i el carrer Estudis, tot i el seu mal estat i manca d’urbanització. Amb la regularització d’aquest vial, pel que fa als serveis urbans, i dotar-lo de façanes i habitatges, es recupera l’espai de pas, com un vial més de la trama urbana consolidada.

Objectiu Secundari : Millora de l’accessibilitat a les finques

Els propietaris de les finques que donen al call, amb el desplegament del planejament derivat i la urbanització del vial, milloren les condicions de mobilitat envers les seves finques. Es podrà accedir amb cotxe en un tram important del seu traçat, amb una amplada de calçada de 6 metres i un giratori de 15 metres de radi. Les plantes baixes es podran ocupar amb activitats, o com a garatge de les finques. Es millorarà l’accessibilitat

En aquestes millores de l’accessibilitat, s’han establert les mides mínimes per tal de facilitar el pas dels camions de bombers, per si es necessari en cas d’emergència.

Els criteris que guien els objectius, conjuguen conceptes de capacitat i suficiència de les infraestructures, dins d’un marc de mobilitat sostenible, tot seguint les indicacions del Decret 344/2006.

1.8. INFRAESTRUCTURES I EDIFICACIONS EXISTENTS

Pel que fa a les diferents infraestructures que poden incidir a la planificació tenim :

Una tram d’uns 33,50 metres de llargada i fins a l’eix del carrer Estudis. Vial existent i completament urbanitzat.

Una petita part del carrer Manlleu, d’uns 15,50 metres de llargada i fins a l’eix del carrer

El call de la Torrentera, sobre el col.lector general existent, que té un traçat irregular que no segueix l’eix central sinó que es desvia als costats, segons la zona, al haver-se construït en trams rectes que fan ziga-zagues.

Un cobert aïllat, en molt mal estat de conservació, que s’haurà d’enderrocar per possibilitar el giratori.

Les tanques de les finques, que no segueixen un traçat uniforme, sinó que són irregulars. Moltes d’elles s’hauran d’enderrocar per ajustar-les a l’alineació del vial.

Existeix un arbre a la cantonada del carrer Estudis-Call de la Torrentera (dintre el call), de grans dimensions, que s’haurà d’eliminar. Així mateix, en aquesta cantonada hi pengen diferents línies (baixa tensió i telefònica), suportades per un pal de fusta, que s’hauran de soterrar en el creuament dels dos carrers.


Pág

ina1

4

Pel que fa a les edificacions existents, s’ha de fer constar que existeixen nombrosos coberts de planta baixa o planta baixa i pis, que donen al call, especialment en el primer tram del carrer Estudis. Aquestes construccions es procurarà que no resultin afectades per l’alineació, per tal de no haver-les d’enderrocar. Si es dona el cas que algun d’aquests edificis o tanques queden afectades per la urbanització del vial, s’indemnitzaran en el projecte de reparcel·lació.

1.9. QUADRE DE VALORS SEGONS LA MODIFICACIÓ PUNTUAL APROVADA Segons la MODIFICACIÓ PUNTUAL APROVADA, el quadre de valors per aquest pla de millora urbana són :

Superfície total àmbit 6.791,40 m2. 100 % Sòl públic - Passatge La Torrentera 1.490,99 m2 - Porxo 470,93 m2

- Zona verda pública 62,80 m2 TOTAL 2.024,72 m2 29,82 %

Sol privat:

- Residencial P. Baixa 1.971,74 m2 - Verd privat (no computable) 2.794,94 m2 TOTAL 4.766,68 m2 70,18%

Sostre edificable

- Planta Baixa 1.971,74 m2 - Planta Primera 2.442,67 m2 TOTAL 4.414,41 m2

Ocupació (Projecció en planta) 2.442,67 m2 Estàndards resultants :

Ocupació : 2.442,67 m2 / 6.791,40 m2 = 0,3596 Edificabilitat bruta : 4.414,41 m2 / 6.791,40 m2 = 0,65 Aprofitament : 4.766,68 / 6.791,40 = 0,7018


Pág

ina1

5

2. MEMÒRIA DE LA PROPOSTA


Pág

ina1

6

2.1 DEFINICIÓ DELS LÍMITS

L’àmbit del Pla de millora Urbana, té en la Modificació Puntual que li serveix de base, una superfície total de 6.791,40 m². Es proposa però ampliar el seu àmbit per incloure la totalitat de la finca núm. 16, que té façana pel carrer Estudis núm. 4, i que inicialment estava partida, amb una parcel.la que té fondària edificable des del carrer, fora de l’àmbit (zona E), i la part posterior dintre de l’àmbit. Degut a la problemàtica sorgida amb dues qualificacions urbanístiques diferents i la seva complexa intersecció, s’ha considerat procedent establir l’ordenació del conjunt, en aquest PMU, així homogeneïtzarem aquest punt. Amb aquesta incorporació i el tram de carrer que li dona façana, la superfície del pla augmenta en 169,04 m2, quedant una superfície total de 6.960,44 m2 Els límits d’aquest sector de sòl urbà no consolidat, són els següents :

- Pel nord el límit de l’àmbit, que parteix la part posterior de les finques que tenen façana pel carrer Anselm Clavé.

- Per ponent amb el carrer Estudis

- Per llevant, amb les darreres de les finques que tenen façana pel carrer Puigdassalit, i a l’extrem sud-est amb el carrer Manlleu, en la unió amb el Call de la Torrentera.

- Pel Sud, amb el límit de l’àmbit, que parteix la part posterior de

les finques que tenen façana pel carrer Sant Bartomeu.

2.2. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

El quadre de l’estructura de la propietat, com a resultat dels amidaments realitzats in situ, determinant la titularitat dels camins existents i tenint en compte tot allò ressenyat en el punt precedent, resta de la següent manera:

PARCEL.LA PROPIETARIS ADREÇA SUPERFÍCIE %

1 Montserrat i Romi Tresserra Espinosa c. Sant Bartomeu, 1 177,19 m2 2,5456

2 Montserrat i Romi Tresserra Espinosa c. Sant Bartomeu, 3 175,07 m2 2,5152

3 Maria carme Alabern Canet c. Sant Bartomeu, 5 134,02 m2 1,9254

4

Construccions Andreu Cuevas SL Ester Vallejo Pérez Carmen Torres Torres Josep Maria Novellas Comas Lluís Llagostera Bardolet Manuel Díaz Romero Jaume Gelabert Francas Lorenzo Ventura Trull Carmen Carrera Carol Encarnación Collado Ortiz

c. Sant Bartomeu, 7-9 256,08 m2 3,8679

5 Bartolomé Morató Ortuño c. Sant Bartomeu, 11 122,83 m2 1,7646

6 Valentín Arisa Maideu c. Sant Bartomeu, 13 120,34 m2 1,7289

7 Francisco Assís Candell Espona c. Sant Bartomeu, 15 135,11 m2 1,9411

8 Félix Freixer Conca c. Sant Bartomeu, 17 97,49 m2 1,4006

9 Fortià Romans Carrera Call La Torrentera, 62 193,90 m2 2,7857

10 Anna Maria Guiteras Bassets c. Sant Bartomeu, 21 90,32 m2 1,2976

11 Fortià Romans Carrera c. Sant Bartomeu, 23 85,93 m2 2,2345

12 Joan Romans Carrera c. Sant Bartomeu,25 69,90 m2 1,0042

13 José Garcia Marquez c. Sant Bartomeu, 27 44,10 m2 0,6335

14 José Garcia Marquez c. Sant Bartomeu, 31 (int) 767,75 m2 11,030

15 Jaume Comellas Baulenas c. Sant Bartomeu,33 708,34 m2 10,4703

16 A CRISEVA OSOSNA SL c. Estudis , 2 206,36 m2 2,9647

16 B CRISEVA OSOSNA SL c. Estudis , 2 114,63 m2 1,6468

17 CRISEVA OSONA SL c. Estudis, 4 100,30 m2 1,4410


Pág

ina1

7

2.3. OBJECTE DEL PLA DE MILLORA URBANA

L’objecte principal d’aquest PMU és el de desenvolupar l’antic PERI, complimentant les condicions establertes a la Modificació Puntual del Pla General per aquest àmbit de la Torrentera II. Les raons per les quals el sector es desenvolupa son: I. Pel que fa al SÒL PÚBLIC, aquest ha de complir amb més d’un objectiu. Concretament :

1. Ha de ser el connector entre la zona de llevant de la trama urbana i el nucli més cèntric, especialment pels vianants que tindran en aquest vial una drecera de connexió sense perill pel trànsit rodat.

2. Ha de resoldre els accessos a les finques i a les plantes baixes de les cases que existeixen o les que s’hi podran edificar, tant pel que fa als vehicles de les famílies que hi residiran com l’accés a peu amb seguretat. S’estableix, per tant, una calçada única de 6 metres d’amplada per als vehicles (en el tram entre el giratori i el carrer Estudis), i uns porxos de 2 metres que han de servir per als vianants.

3. Ha de tancar les anelles de les xarxes dels serveis urbans, a la vegada que evacuar les aigües de pluja i les connexions als habitatges.

4. Aportar una xarxa d’aigua i un hidrant com a protecció contra el foc, complementàriament, com que el call de la Torrentera es un cul de sac pels vehicles es preveu un giratori d’un diàmetre de 15 m. per facilitar l’accés dels camions de bombers.

II. Respecte al SÒL PRIVAT i l’entorn edificable : Els criteris són :

1. Ha de resoldre la bossa de deteriorada del teixit urbà del nucli més cèntric, solventant bàsicament la regeneració de l’antic traçat de la Torrentera i dels darreres de les finques qui hi donen façana posterior, per tal d’aconseguir dues façanes al llarg del call, que li atorguin un paisatge urbà que l’identifiqui.

2. S’haurà de minimitzar al màxim l’impacte ambiental i atmosfèric, en el període de temps

d’execució de les obres, tractant adequadament les runes produïdes, i cuidant els horaris de funcionament de la maquinària pesada.

2.4. JUSTIFICACIÓ DE LA CONVENIÈNCIA DEL PLA DE MILLORA URBANA Es dona el cas a més, que el Decret 1/2010 de 3 d’agost, que desplega el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, estableix que les actuacions que anteriorment s’executaven mitjançant un PERI (pla especial de reforma interior; es desplegaran a l’empara de la nova llei amb un Pla de Millora Urbana, d’acord amb la precisió de l’article 70 del TRLUC :

18 César Fernando Grigioni Garroco c. Anselm Clavé , 4 629,33 m2 9,0415

19 Carles Viñas Dot c. Anselm Clavé , 6 550,01 m2 7,9019

20 Xavier Bardolet Forn c. Anselm Clavé , 8 253,78 m2 3,6460

21 Marina Forn Castañe c. Anselm Clavé , 8-B 112,31 m2 1,6135

22 Ester Bardolet Forn c. Anselm Clavé , 10 126,10 m2 1,8116

23 Josefa Vallsoler Soler-Estragué c. Anselm Clavé , 12 540,04 m2 7,7587

24 Terreny municipal vials 1149,21 m2 16,5105

TOTAL 6.960,44 m2 100 %


Pág

ina1

8

Article 70 Plans de millora urbana 1. Els plans de millora urbana tenen per objecte:

a) En sòl urbà no consolidat, de completar el teixit urbà o bé d’acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior,

de remodelació urbana, de transformació d’usos, de reurbanització, d’ordenació del subsòl o de sanejament de poblacions i altres de similars.

b) En el sòl urbà consolidat, de completar o acabar la urbanització, en els termes assenyalats per la lletra b de l’article 30, i regular la composició volumètrica i de façanes.

2. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu la reforma interior, la remodelació urbana, la transformació d’usos, la

reurbanització o completar el teixit urbà poden:

a) Determinar operacions urbanístiques que comportin el desenvolupament del model urbanístic de l’àmbit de què es tracti o bé la seva reconversió quant a l’estructura fonamental, l’edificació existent o els usos principals.

b) Establir la substitució integral o parcial de les infraestructures d’urbanització i la implantació de noves infraestructures, per raons d’obsolescència o d’insuficiència manifesta de les existents o per les exigències del desenvolupament econòmic i social.

/.../ Considerem que aquest Pla de Millora Urbana està inclòs en la definició del punt 2.b de l’article 70, ja que essencialment ha de complimentar l’objectiu principal com és el d’urbanitzar el Call de La Torrentera per aconseguir connectivitat i accessibilitat peatonal, tot i que amb l’execució de les infraestructures d’urbanització, es desenvolupa un PMU de l’àmbit establert i això és també, un desenvolupament del model urbanístic que defineix l’apartat a), però aquest desenvolupament no és l’objectiu del pla. Així, els deures dels propietaris inclosos en l’àmbit, d’acord amb l’article 44 del TRLUC, seran : Article 44 Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable delimitat 1. Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat i els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable

delimitat tenen els deures comuns següents:

a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic. b) Cedir a l’ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als

sistemes urbanístics locals inclòs en l’àmbit d’actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys, amb les especificitats següents:

Primer. En sòl urbà, l’àmbit d’actuació és el del polígon d’actuació urbanística o el sector del pla de millora urbana, que poden ésser físicament discontinus.

/.../ c) Cedir a l’ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execució dels sistemes

urbanístics generals que el planejament urbanístic general inclogui en l’àmbit d’actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys.

d) Costejar i, si escau, executar la urbanització, sens perjudici del dret a rescabalar-se de les despeses d’instal·lació de les xarxes d’abastament d’aigua, de subministrament d’energia elèctrica, de distribució de gas, si escau, i de la infraestructura de connexió a les xarxes de telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores en la part que, segons la reglamentació específica d’aquests serveis, no hagi d’anar a càrrec dels usuaris.

e) Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic. f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge protegit que

eventualment els correspongui. g) Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els supòsits en què

s’hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposin justificadament el pla d’ordenació urbanística municipal o el programa d’actuació urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització. /..../


Pág

ina1

9

Per tant és preveu que les propietaris cedeixin el sòl destinat al Sistema de Vialitat, incloses les infraestructures d’urbanització que s’hauran de completar i millorar, així com una petita zona verda que delimita el tram del vial que permet el trànsit de vehicles, i faran front a les despeses d’execució d’aquestes infraestructures. Pel que fa a altres tipus de cessió, d’acord amb els apartats b) i c) de la Disposició Transitòria Segona del TRLUC, s’estableixen les pautes següents :

Segon Règim urbanístic del sòl. 1. El règim urbanístic del sòl que estableix aquesta Llei és aplicable des del moment de la seva entrada en vigor,

atenent, pel que fa al sòl urbà, les regles següents :

a) El sòl urbà inclòs, en virtut del planejament aprovat d’acord amb la normativa anterior a la Llei 2/2002, en polígons o unitats d’actuació i en sectors de desenvolupament mitjançant un pla especial de reforma interior o altres tipus de planejament derivat té la condició de sòl urbà no consolidat, i també la té el sòl urbà que, amb la finalitat de poder ésser edificat, ha de cedir terrenys per a carrers o vies en els termes que estableix l’article 44.2. És sòl urbà consolidat tot el sòl en el qual concorren les condicions establertes per l’article 30.

b) En el cas de planejament general no adaptat a les determinacions d’aquesta Llei, és aplicable el deure de cessió de sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic que estableix l’article 43, en els polígons o unitats d’actuació urbanística i en els sectors subjectes a un pla urbanístic derivat que tinguin alguna de les finalitats a què fa referència l’article 70.2.a, sempre que no tinguin un projecte de reparcel·lació, de compensació o de taxació conjunta aprovat inicialment abans de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004.

c) En les modificacions de planejament general no adaptat a les determinacions d’aquesta Llei, relatives a

polígons d’actuació urbanística o sectors subjectes a un pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat, si tenen alguna de les finalitats a què fa referència l’article 70.2.a, és aplicable el deure

Conseqüentment, no és d’aplicació l’apartat b), tot i que el planejament general vigent a Torelló no està adaptat a la nova llei d’urbanisme (és del 1.999); ja que el PMU “la Torrentera”, antic PERI, no té les finalitats previstes a l’article 70.2.a, tal com s’ha esmentat anteriorment. No es tampoc d’aplicació l’apartat c) ja que la modificació puntual del planejament general ha estat aprovada definitivament sense establir-ho, fet que reforça el criteri que aquest pla no està dins el supòsit de l’article 70.2.a del TRLUC. Per tant no es preveuen altres cessions que les esmentades.

2.5. DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ

El sector objecte del pla de millora urbana s’organitza per aconseguir la vialitat connectora entre les diferents zones del municipi, com s’ha exposat en el cos d’aquest document, a partir de la preexistència de la torrentera que amb la canalització es va transformar en un corredor de pas bàsicament per a vianants, tot i que mai ha estat urbanitzat. Aquest vial serà el connector que a més haurà de regularitzar l’amplada la seva amplada assenyalant l’alineació i les rasants de les finques que hi tenen façana. La ordenació d’aquest àmbit, es planteja com una continuació vial i urbana de l’estructura del teixit urbà en aquesta zona més cèntrica, i tendeix a reconvertir aquesta vialitat desordenada en un connector amb tots els condicionants dels vials del nucli urbà. La urbanització del Call de la Torrentera, resoldrà definitivament les connexions d’aquestes zones més allunyades, pel costat de llevant, amb els equipaments que envolten el carrer Estudis, Prat de la Riba, i


Pág

ina2

0

Pompeu Fabra, i que són principalment, tres escoles (la Fortià Solà, Rocaprevera i Sagrats Cors), el Centre d’Assistència Primària, el Mercat Municipal, el mercat setmanal, i la zona comercial i el nucli històric. Com a punt final del trànsit de vehicles, a on el Call de la Torrentera redueix l’amplada i es transforma només en un pas de vianants, es preveu un giratori de 15 metres de diàmetre que es reforça amb una zona verda que redueix la boca del pas estret utilitzable només per a les persones a peu. Aquesta illeta triangular del verd públic es com la frontissa entre els dos tipus de vial, reforça el canvi de secció i ubica l’hidrant contra incendis. Estructuralment l’ordenació d’aquest àmbit segueix els criteris següents : 2.5.1 Sistema viari

L’àmbit comprés en l’antic PERI, que ara és l’actual PMU, té una estructura viària molt senzilla formada per un únic vial en forma de “S”, amb un dues amplades diferents, que permeten una, la més ample, el pas de vianants i vehicles, i l’altre tram, el més estret, només el pas de vianants. La unió entre les dues amplades al punt mig de la doble corba, es solventa amb un giratori i una zona verda triangular que ajuda als usuaris a identificar el canvi de secció i permet el gir dels vehicles per tornar a sortir per la boca d’entrada situada al carrer dels Estudis. Es defineixen doncs, dues seccions tipus que configuren el vial : 6,00m l’ample i al voltant de 3,10 metres l’estret, amb les característiques següents :

Secció ample. Es el tram de vial comprés entre el carrer Estudis situat a ponent i el giratori situat a llevant. És apte pel trànsit de vehicles. Té un traçat de 6 metres d’amplada corbat en direcció sud, amb una llargada de uns 114 metres, i una boca d’entrada des del carrer Estudis, amb una boca eixamplada per encabir-hi una illeta en llàgrima que separa els carrils l’entrada i la sortida dels vehicles, que tindrà la doble direcció, amb la cruïlla amb el carrer Estudis que és de direcció única.

Es reforça l’amplada del vial obligant a les finques privades que reculin la planta baixa dos

metres, per aconseguir una millor entrada dels vehicles a les plantes baixes i es possibiliti el pas de vianants per fora de la calçada. Els porxos faran de vorera.

Secció estreta : Es el tram comprés entre el giratori i el carrer Sant Bartomeu. Es apte únicament pel pas de vianants, i té un traçat amb una amplada variable, que és d’uns 3,10 metres en el punt més estret i té una llargada d’uns 17 metres.

La superfície total de sòl destinat a vialitat, és de : Vial 1.537,04 m2 Porxos 472,28 m2

2.5.2 Verd públic

L’espai verd públic s’ha previst com un jardí triangular recolzat al giratori de 62,80 m2. Disposarà de quatre arbres ornamentals de mida petita i rec automàtic. A més s’hi ubicarà un hidrant La petita illeta triangular situada a la cruïlla del carrer Estudis amb el Call de la Torrentera, es considera un element de vialitat.


Pág

ina2

1

II

16

II

17

5.46

1.53

2.5.3 Sòl d’us privat i edificació

Per la Torrentera estava ja prevista una línia d’edificis de planta baixa i planta pis a cada costat del vial, que han de constituir les façanes del call de La Torrentera, amb un porxo de 2 metres d’amplada per tota la llargada de les façanes a la planta baixa, de manera que la planta pis voli sobre el porxo, d’acord amb la secció aprovada. Es dona el cas però, que en el transcurs de la redacció d’aquest document s’ha detectat que a la cruïlla del carrer Estudis amb el Call de la Torrentera, és convenient modificar el límit per encabir-hi part d’una finca edificable. El motiu és que aquesta parcel.la que s’hi afegeix, i que forma part d’una propietat que, amb el límit establert al planejament general, quedava partida amb una part de la parcel.la en sòl urbà consolidat, amb façana al carrer Estudis núm. 4, i una edificabilitat del 100 % de la parcel.la i alçada de PB+3PP, i la part posterior inclosa en l’àmbit del PMU i només de PB + 1PP. A més, aquestes dues qualificacions urbanístiques s’entronquen de biaix, amb la edificabilitat de la planta baixa i pis de la Torrentera, amb el porxo de planta baixa, s’entrega contra la paret del volum corresponent a la part de la finca situada en sòl urbà consolidat. Es clar que per ordenar el conjunt hi ha dues opcions, la primera seria no tenir-ho en compte, arranjar només el vial de la Torrentera i no homogeneïtzar l’edificabilitat, i el futur ja dirà que s’ha de fer; o bé incloure aquesta part de la finca urbana dintre de l’àmbit, com a finca aportada núm. 16b, sense atorgar-li més edificabilitat que la que li correspon pel planejament vigent, aprofitant per ajustar l’encaix entre els dos models. Optem per aquesta segona opció tota vegada que amb aquesta inclusió, (afegint-hi a més el tram de carrer Estudis que li dona façana), no sobrepassa el 5% de la superfície de l’àmbit, per la qual cosa es considera que es pot ajustar el límit del pla incloent la totalitat de la finca 16. L’àmbit a ampliar seria el sòl urbà consolidat grafiat amb el color marró, i el tram de vial que li dona façana, tal i com es reflecteix en l’esquema final.


Pág

ina2

2

1 8 2 2 8 1

6,5

30%

VARIABLE 10 6 10

30%

Amb aquesta solució es pot fer arribar el porxo de la planta baixa del Call de la Torrentera fins del carrer Estudis, en els dos costats (cosa que amb el límit de la modificació puntual aprovada no passava), i ajustar les alineacions de la nova edificació als dos carrers, tant el Call de la Torrentera com el carrer Estudis, cosa que ara tampoc era possible. Amb aquesta finalitat hem preparat l’esquema de la possible solució, que és la següent :

La edificabilitat genèrica de la resta de parcel.les que formen les façanes de cada costat del carrer, és la mateixa que el tram ja existent a La Torrentera I, que es va reflectir en la Modificació Puntual aprovada. Concretament té la secció següent :

II

II

16a

II

17

16b E

7.17

PB+III

PB+II

5,4

6

1,5

3

5,2

2


Pág

ina2

3

2.5.4 Xarxes de serveis

Les característiques dels traçats de les xarxes de serveis seran :

-Xarxa elèctrica

Es preveu una xarxa de baixa tensió aèria, donat que al nucli antic, es totalment d’aquest tipus. Únicament es preveuen els creuaments dels vials mitjançant soterrament, d’acord amb les condicions que estableixi la companyia.

En els trams que no es pugui grapar a les façanes, es deixaran pals de suport provisionals que

es suprimiran a mida que el cablejat es pugui grapar.

-Aigua potable Es realitzarà una canonada nova d’aigua potable soterrada, amb tub de polietilè, d’acord amb

les prescripcions de la companyia SOREA, que gestiona el servei a Torelló, amb derivacions a les finques, per poder disposar del cabdal necessari de subministrament. Aquesta canonada servirà per tancar l’anella entre el carrer Manlleu i el carrer Estudis.

Es realitzarà una canonada directa a l’hidrant de tub de polietilè de 110. -Clavegueram A la Torrentera existeix un col.lector, que és la canalització de l’antic torrent, format per una

canonada de 1 metre de diàmetre. Actualment existeixen algunes reixes que hi aboquen també l’aigua de pluja, que es recull al Call. No hi ha escorrenties d’altres carrers.

Donada la poca longitud del Call, uns 131 metres i que aigües amunt s’uneix al col.lector del

carrer Manlleu, que és unitari, i al final travessa el carrer Estudis, també amb xarxa unitària, trobem incongruent preveure per aquests cent trenta metres clavegueram separatiu. Urbanitzarem el carrer i aprofitarem les connexions existents de recollida de les aigües de pluja.

Es preveuen també les connexions de desguàs fins a les finques particulars, amb claveguera de

diàmetre petit (màxim de 25 cm). -Enllumenat públic Donada l’amplada de la calçada, l’enllumenat públic no es pot realitzar amb columnes i

lluminàries sinó que ha de ser amb un cablejat aeri i les lluminàries aferrades a les façanes. Aquestes lluminàries estaran dotades de làmpades de VSAP amb un màxim de 5 lux en la franja nocturna. Els equips seran de doble flux regulats amb rellotges astronòmics.

- Telefonia

La xarxa de telefonia es connectarà a la xarxa telefònica general i anirà grapada per les façanes a ambdós costats del call, a excepció del creuaments dels carrers que seran amb passos soterrats.

2.6 DADES URBANÍSTIQUES DEL SECTOR.

Les dades urbanístiques d’aquest PLA DE MILLORA URBANA seran les següents :


Pág

ina2

4

Superfície total àmbit 6.960,44 m2. Sòl públic : - Vials 1.522,82 m2 - Porxo 472,28 m2 - Zona verda pública 62,71 m2

TOTAL sòl públic 2.057,81 m2 Sol privat:

- Residencial 1.899,73 m2 - Verd privat (no computable) 3.002,90 m2 TOTAL Sòl privat 4.902,63 m2

Sostre edificable privat

- Zona “E Illa de pati interior” 420,80 m2 - Zona “D cases en filera” 4.103,48 m2 TOTAL sostre 4.524,28 m2

Ocupació (Projecció en planta) 2.357,79 m2 Estàndards resultants :

Ocupació : 2.357,79 m2 / 6.960,44 m2 = 0,338 < 0,3596 Edificabilitat bruta : 4.524,28 m2 / 6.960,44 m2 = 0,649 < 0,65

Exposant-ho en un quadre més explicitat queden els valors següents :

Àmbit del Pla de Millora Urbana 6.960,44 m²

Vialitat Call La Torrentera 1.072,68 m²

Carrer Estudis 329,61 m²

Carrer Sant Bartomeu 120,53 m² 1.522,82 m² 0,2187

Porxo 472,28 m² 1.995,10 m² 0,2866

Zona verda Jardí 62,71 m² 2.057,81 m² 0,2956

Sòl d’ús públic 2.057,81 m² 0,2976

E Illa de pati interior 111,31 m² 0,0159

D Illa d’habitatges en filera 1.788,42 m² 0,2569 1.899,73 m² 0,2729

Pati privat no edificable 3.002,90 m² 0,4314

Sòl d’ús privat 4.902,63 m² 0,7043

E Illa de pati interior 420,80 m² 0,0604

D Illa d’habitatges en filera 4.103,48 m² 0,5895

Sostre edificable privat 4.524.28 m² 0,6499


Pág

ina2

5

3. QUADRES COMPARATIUS DE DADES


Pág

ina2

6

3. QUADRES COMPARATIUS

3.1. QUADRE DE DADES segons modificació puntual del pla general

Àmbit del sector urbanitzable 6.791,40 Sòl públic 2.024,72 0,298

Sòl privat 4.766,68 0,701

Edificabilitat privada 4.414,41 0,65

Sistema viàri 1.490,99 m² 0,213

Sistema d'equipaments 0.0 m² 0,00

Sistema espais lliures 62,80 m² 0,181

Porxo 470,93 m² 0,009

2.024,72 m²

Sòl d’aprofitament privat 2.442,67 m² 0,3596

Sostre edificable privat 4.414,41 m² 0,65

3.2 QUADRE RESUM de dades del pla de millora urbana

Àmbit del sector urbanitzable 6.960,44

Sòl públic 2.057,81 0,295

Sòl d’aprofitament privat 1.899,73 0,272

Sòl privat no edificable (patis) 3.002,90 0,431

Sostre edificable privat 4.524,28 0,649

Vials 1.522,82 m² 0,218

Porxo 472,28 m² 0,067

Espai Lliure 62,71 m² 0,009

2.057,81 m²

Sòl ocupat per edificació 1.899,73 m² 0,2729

Pati no edificat 3.002,90 m² 0,4314

4.902,63 m² 3.3. CONCLUSIONS Si comparem el quadre resum de la proposta del pla parcial i el quadre resum de la modificació del Pla General s’aprecia unes diferències de 169,04 m2 (6.960,44-6.791,40) que correspon a la inclusió dintre de l’àmbit, de la part de finca del carrer Estudis núm. 4, que és de la mateixa propietari no estava inclosa a l’àmbit, i que per sen tit comú es planteja en formi part, i així homogeneïtzar entre les dues tipologies, la nascuda del pla de millora i la establerta per la clau E “Illa de pati interior, per evitar un mal encaix entre els dos volums edificables, un de planta baixa amb porxo i planta pis i l’altre de planta baixa (sense porxo), i tres plantes pis. S’incorpora també al Pla de Millora Urbana una segona modificació, petita, quan el Call de la Torrentera es comença a estrènyer, a la finca núm 13, en el que es varia la corba que fa el porxo, perquè no quedi entregada contra una paret mitgera. Aquesta modificació suposa passar a edificable una superfície de 13,10 m2, que es perd de porxo.


Pág

ina2

7

Aquestes dues modificacions, ja estan incorporades al pla de millora urbana que ens ocupa, i els quadres que reflecteixen els valors de l’àmbit.


Pág

ina2

8


Pág

ina2

9

4. ORDENANCES REGULADORES


Pág

ina3

0

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Art. 1 Àmbit d’aplicació.

Aquestes ordenances son d’aplicació a l’àmbit del Pla de Millora Urbana “La Torrentera II”. I són les mateixes disposicions que desplega el planejament general del municipi de Torelló.

Art. 2 Marc legal de referència.

Aquestes normes desenvolupen la modificació puntual del Pla General aprovada definitivament el 22 de setembre del 2009 i publicada el 9 de desembre del 2009, al DOGC 5522. En tot cas, i per tot allò que no sigui expressament regulat en el present articulat o sigui de dubtosa Interpretació. s’estarà al que determina el Pla General.

Art. 3 Desenvolupament del Pla.

En desenvolupament del present PIa de Millora Urbana, es redactaran i tramitaran els corresponents projectes d’urbanització i de reparcel.lació.

Art 4 Reajustaments d’alineacions.

El pla de millora urbana establix les alineacions. És podran però reajustar-se tal i com preveu l’art. 180.4 del TRLU i l’article 251 del Reglament de la Llei d’urbanisme D.305/2006

Art. 5 Projectes d’urbanització.

El projecte d’urbanització, donada la poca superfície a urbanitzar és referirà a la totalitat del pIa, però també s’admetran projectes d’urbanització referits a un element urbà de prou significació i importància. Els projectes d’urbanització no podran modificar les previsions d’aquest pla, sense perjudici que afectin les adaptacions de detall necessàries. Les rasants establertes es podran modificar si és per millorar l’adaptació a la topografia o millorar el traçat de les xarxes.

Els projectes d’urbanització que es redactin desenvolupant aquest pla parcial hauran d’ajustar-se al que disposen els articles 96, 97 i 98 del Reglament de la Llei i a d’altres condicions que li siguin d’aplicació.

Art. 6 Projecte de reparcel·lació.

D’acord amb l’article 120, del Text Refós de la llei d’urbanisme de Catalunya, en que es fixen els criteris de reparcel·lació, no caldrà la redacció del projecte de parcel·lació per a obtenir la corresponent llicencia sempre que la parcel·lació correspongui al plànol d’adjudicació del projecte de reparcel·lació. No obstant, cas que es vulgui variar, podran redactar-se projectes de parcel·lació adaptats a les noves necessitats.


Pág

ina3

1

Art. 7 Modificacions.

Les modificacions del present pla de millora urbana, hauran de respectar les determinacions, per ordre de jerarquia. establertes a la modificació puntual de planejament, i en el mateix pla de millora i s’ajustaran al que prescriu el Text refós de la Llei d’Urbanisme Decret Legislatiu 1/2005, i el Decret 305/2006 de 18 de juliol d’aprovació del Reglament de la Llei d’Urbanisme No seran supòsit de modificació les petites variacions de les alineacions ocasionades per a la millor adaptació sobre el terreny del projecte d’urbanització, que no suposin modificacions en la superfície i, per tant en I’ edificabilitat de les illes, superiors al 5%.


Pág

ina3

2

CAPÍTOL II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

Art. 8 Qualificació del sòl.

El sòl comprés en el sector es qualifica en “zones” i “sistemes”. S’entén per “zona” aquella part de terreny dins la qual, i atenent les previsions del present Pla de millora urbana es poden exercir els drets relatius a I'edificació. S’entén per “sistemes” els terrenys que en virtut de l’aplicació dels articles 34 i 35 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, constitueixen l’estructura del sector i són de cessió obligatòria i gratuïta i lliure de càrregues, a l’ajuntament.

Art. 9 Sistemes.

En l’àmbit del pla de millora urbana, es defineixen els següents sistemes:

- El sistema viari - Espai lliure.

Art. 10 Zones.

En l’àmbit del pla de millora urbana, es defineixen dues zones, la ja determinada en la modificació puntual. De cases en filera i la del bloc plurifamiliar de la parcel.la que hem inclòs dins l’àmbit del pla. Aquestes zones són :

- Zona “D Illa de cases en filera”. - Zona “E illa de pati interior”.


Pág

ina3

3

CAPÍTOL III. DETERMINACIONS PER ALS SISTEMES

Art. 11 Determinacions per als sistemes. (Correspon als articles 49, 50 , 51, 52 del capítol 2n : Sistemes Generals i Locals, del pla general vigent).

Definició

1. Els sistemes són el conjunt d’elements que ordenadament relacionats entre si contribueixen a

aconseguir els objectius del planejament en matèria de comunicacions, vialitat, espais lliures,

equipaments comunitaris i infraestructures urbanes.

2. Els sistemes seran generals quan funcionalment vagin dirigits a cobrir necessitats de tot el

territori ordenat. Per contra, seran locals els sistemes que estructurin orgànicament de manera

específica un sector.

3. Els sistemes generals queden representats gràficament en els plànols d’ordenació: "Ordenació del sòl no urbanitzable" a E: 1/5000, “Equipaments i espais lliures” a E: 1/4000 i "Vialitat" a

E:1/4000. La resta de previsions que, pel que fa a sistemes, s’efectuï en qualsevol classe de sòl

tindran la consideració de locals.

Determinació de l’ús

1. Els sistemes generals que, en el moment de l’aprovació del pla general, estiguin afectats per un

servei públic, es continuaran prestant en la forma que s’utilitzaven fins ara.

2. Els sistemes generals de nova creació es vincularan a un ús a través de les mateixes Normes o per

mitjà de plans especials.

3. Els sistemes locals quedaran afectats al seu destí per mitjà de les normes o pel pla parcial que

ordeni un sector de planejament.

Execució dels sistemes

1. Els sistemes generals s’executaran d’acord amb l’article 20 d’aquestes normes.

2. Els sistemes locals en sòl urbà es duran a terme a través del sistema previst en el pla especial que

els ordeni, en unitat d’actuació que els emmarqui, i en el cas que no existeixi per mitjà d’un

projecte d’obra municipal. Els situats en sòl urbanitzable es desenvoluparan, si s’escau, a través del

sistema establert per a l’execució del pla parcial.

Titularitat i gestió dels sistemes

1. El sòl destinat a sistemes generals serà de domini públic o privat, tal com s’estableix en l’article

20 d’aquestes normes.

2. Els serveis de titularitat pública que s’estableixin sobre els esmentats sòls, es podran efectuar:

a. Per gestió directa mitjançant òrgans o ens de la pròpia concessió administrativa.

b. Per gestió indirecta, preferentment per concessió administrativa.

c. Per constitució del dret de superfície o un altre anàleg que atribueixi al seu titular la

gestió de l’equipament previst en el pla o plans parcials o especials que es redactin a aquest

efecte.

Art. 12 Sistema viari (Correspon a l’article 53 del pla general vigent).

1. Definició: el sistema viari comprèn el sòl que es destina a vies de circulació proposades per

aquest pla o les que resultin del seu desplegament.

Es consideren vies: les calçades, les voreres, les zones d’estacionament, els carrers de vianants, les illetes i les restants àrees lliures de protecció o reserva per a l’ampliació dels vials existents.


Pág

ina3

4

S’inclouen en la xarxa viària principal les següents vies:

a. Com a sistemes generals: comprèn el sòl ocupat, per les carreteres, pels enllaços entre

carreteres definits en el Pla General i assenyalats en els plànols a E: 1/5000 "Ordenació del

sòl no urbanitzable" i a E: 1/4000 “Vialitat”

S’inclouen en la xarxa viària secundaria les següents vies:

b. Com a Sistemes Locals:

El conjunt de carrers per on es distribueix el tràfic en la població i en les seves extensions Els camins rurals que es garfien en el plànol a E:1/5000 "Ordenació del sòl no urbanitzable"

S’inclouen en la xarxa viària local la resta de vials no inclosos en els apartats anteriors.

2.Ordenació i regulació

a. En el sistema de carreteres s’estableix una reserva de protecció, així com sectors de

millora en el traçat. Per tant, aquests sòls queden integrats al sistema amb les limitacions i

disposicions que estableix la Llei 7/1993 de 30 de setembre de carreteres.

b. En la conservació, l’ús i l’explotació dels camins rurals s’estableix una jerarquia de

protecció que l'Ajuntament tindrà cura de portar a terme.

c. Les vies integrades en els sistemes generals que tinguin la consideració de carreteres

quedaran subjectes a la seva normativa específica. Les vies rurals integrades en els sistemes

generals quedaran subjectes a les previsions establertes en l’article 91 d’aquestes normes.

Article 13 Sistema de parcs i jardins urbans (Correspon a l’article 55 del pla general vigent).

1. En aquest sòl es comprenen els espais lliures destinats a la formació de parcs, places i jardins

públics.

2. Constituiran parcs públics totes les reserves que per a aquesta finalitat du a terme el pla general,

i tingui la consideració de sistema general. Per contra, seran places i jardins públics els espais lliures

previstos en el pla general que no tinguin la consideració de sistema general, i els que prevegin els

plans parcials en compliment de l’article 25.2.b del decret Legislatiu 1/1990.

3. Els sòls destinats a places i jardins públics en els plans parcials hauran de concentrar-se un 60 %

de la seva superfície, en una única àrea. Aquesta haurà de ser útil als seus mateixos objectius i sense que en cap punt els seus pendents siguin superiors al 10 %.

4. Els sòls reservats de sistema general de parcs es garfien en el plànol a E: 1/4.000 "Equipaments i

espais lliures". La resta dels espais lliures es consideren Sistemes Locals.

Article 14 Usos admesos en parcs i jardins (Correspon a l’article 56 del pla general vigent).

1. Compatibilitzant amb l’ús d’esbargiment i descans que tot parc, jardí o plaça requereix,

s’admeten construccions, instal·lacions i altres usos que no comportin cap perjudici al gaudiment i a

la utilització pública, així com ocupacions temporals per a fires, circs, festes en espais no enjardinats

o que les instal·lacions existents siguin compatibles amb aquestes ocupacions.

2. També s’admetran instal·lacions per a la pràctica esportiva i cultural, mentre no excedeixin el 10 % del sòl executat, i sempre i que no necessitin d’edificació.

3. En cap cas s’admetran aprofitaments privats del sòl i la volada sobre d’aquests espais. Per contra,

s’admet la situació en el seu subsòl de serveis públics, que es podran gestionar directament o

indirectament.

4. Finalment, s’admet la possibilitat de llums i vistes de les finques veïnes, però no l’accés rodat a

través d’aquest espais a les finques privades.


Pág

ina3

5

CAPÍTOL IV. NORMES PARTICULARS PER A ZONES I SISTEMES

Art 15 Definició dels paràmetres reguladors (Correspon a l’article 66 del pla general vigent)

Es prenen com a reguladors els paràmetres següents:

Densitat: És el nombre d’habitatges per hectàrea. (nombre hàbit. / ha. ) Illa: És la superfície de sòl delimitada per les alineacions de vialitat contigües. Alineació de carrer: És l’alineació geomètrica que marca la separació entre els sòls edificables i

els espais de vialitat pública. La donen els plànols d’ordenació, i, normalment , però no sempre, defineix amplades constants i regulars de l’espai viari.

Alineació de l’edificació o línia de façana: Línia sobre la qual s’ha d’alçar obligatòriament la façana davantera de les edificacions que fan front a la via pública. Pot coincidir o no amb l’alineació de carrer. Pot coincidir o no amb l’alineació de vial.

Parcel·la mínima: És la mínima superfície que ha de tenir un solar o finca perquè pugui ésser edificada separadament. Les parcel·les existents anteriors a la revisió del pla general i que constin en el padró de l’IBI, encara que no acompleixin les prescripcions de parcel·la i façana es consideraran igualment edificables.

Ocupació màxima: És el percentatge de la superfície de parcel·la que pot ésser ocupada per l’edificació en planta baixa, soterranis o projecció vertical de qualsevol altra planta per sobre de la baixa.

Façana mínima: És la mínima longitud de façana a espai públic que han de tenir les parcel·les de superfície mínima perquè siguin edificables separadament.

Fondària edificable: És la distància màxima, amidada a partir de la línia de façana davantera, dins de la qual s’ha d' inscriure l’edificació. La línia que la defineix no pot ésser ultrapassada per la façana posterior.

Sostre edificable: És la màxima superfície de sostre que es pot edificar sobre la parcel·la. No computaran com a sostre edificable els soterranis s’entén per soterranis els cossos totalment enterrats respecte del nivell de terres exteriors, amb una tolerància de la cota superior del forjat del sostre d’ 1 m sobre la cota del terreny exterior.

Coeficient d’edificabilitat net: És el coeficient que determina, respecte de la superfície de parcel·la, el sostre màxim que es pot edificar en el solar.

Volum màxim: Grandària màxima ocupada pel prisma que determinaran les façanes i coberta de l’edifici.

Alçària reguladora màxima:

a. En l’ordenació referida a l’alineació de vial: És l’alçària que poden assolir com a màxim les edificacions en el ràfec de la coberta o en la cara superior de l’últim forjat (o la seva projecció horitzontal en cas de trobar-se retirat). El punt d’arrencada del pla inclinat de la coberta, no estarà a més de 0,40 m. de la part superior de l’últim forjat en el Pla de la façana. Per damunt d’aquesta alçària només es podran construir barbacanes o baranes de terrat, acabaments de coberta o elements decoratius amb una alçària no superior a 1,00 m i construccions auxiliars com dipòsits, claraboies, caixes d’escala i d’ascensors, etc. sense superar un díedre del 30%, definit sobre el pla horitzontal de l’alçària reguladora, i des de les línies de façana i de profunditat edificable. L’amidament de l’alçaria reguladora es farà en el punt mig de la línia de façana, des del nivell de la rasant oficial de la vorera. En cas de façanes en cantonada i xamfrà, l’alçada es prendrà en el punt mig de la suma de les longituds de façana. Si existeix diferenciació del nombre de plantes permeses en cada una de les façanes, l’alçada es prendrà separadament per cada façana.


Pág

ina3

6

b. En l’ordenació aïllada: És l’alçària que poden assolir com a màxim les edificacions en el punt construït més alt de la coberta, o del ràfec segons el cas. L’amidament de l’alçaria reguladora es farà des de qualsevol punt del terreny en contacte amb l’edificació, considerant la projecció sobre el pla de façana corresponent del punt més alt de la coberta, entenent per cota màxima teòrica del terreny 2 metres per sobre el nivell de la vorera.

Nombre màxim de plantes: És el nombre màxim de plantes permeses dins de l’alçaria reguladora màxima. Cal respectar alhora aquestes dues constants: alçària i nombre de plantes.

Planta soterrani: Són les superfícies situades per dessota de la planta que tinguin la consideració de planta baixa de la parcel·la. Es permeten sotmetent-se a les mateixes condicions d’ocupació de la planta baixa corresponent. En cap cas és permès l’ús d’habitatge, estudi, despatx, oficina ni usos complementaris residencials o sanitaris ni cap altre que exigeixi una permanència continuada de personal en aquesta planta, ni es podran utilitzar per habitatge. Els pisos inferiors a un primer soterrani només es podran destinar a garatges, mals endreços, instal·lacions tècniques, càmeres blindades o similars. En edificis d’habitatges de nova construcció, amb plantes soterrani, es procurarà que es disposi d’una plaça de garatge per cada vivenda.

Planta baixa: Es regula com a tal el volum construït des del nivell de la rasant del vial o espai públic en el punt mig de la façana, fins a una altura màxima de 3,60 m a partir de la qual el volum restant es considerarà com una primera en altura.

A les plantes baixes serà permesa la construcció de terrabastalls lleugers, sempre que no tinguin accés independent des de l’exterior, es separin almenys quatre metres de la línia de façana, i guardin alçades interiors lliures mínimes de 2,40 m.

Per situar la cota del paviment de planta baixa en el cas d’ordenació segons alineació de vial, es prendrà com a referència la rasant de la vorera a la qual fa front la façana davantera. La cota del paviment haurà de situar-se entre 0,60 m per dessota del punt de màxima cota i 0,60 m per sobre del punt de mínima cota de rasant. Quan, d’acord amb l’aplicació d’aquesta condició i a causa del pendent del vial, hi hagi més d’una planta que se situï dins dels límits establerts, tindrà la consideració de planta baixa, per a cada parcel·la, la de posició inferior.

En el cas d’ordenació en edificació aïllada, tindrà la consideració de planta baixa aquella que llur paviment queda situat a un metre com a màxim per damunt de la cota de la rasant del vial o de l’espai públic que faci front a la parcel·la.

Planta pis: S’entendrà per planta pis tota planta edificada situada per damunt de la planta baixa. Aquestes plantes superiors s’han d’ajustar en línia de façana, pati d’illa i profunditat edificable a les ordenances específiques de cada zona respecte d’aquest tema, les quals fixen també el nombre màxim de plantes. L’alçària lliure entre les plantes de pis serà com a mínim de 2,50 m i com a màxim de 3,00 m

Volades i cossos sortints: És la condició que fixa les característiques i la superfície màxima amb què es permetrà que les plantes altes envaeixin la superfície vial forjant en avançar la línia de façana en forma de balcó, galeria o tribunes. Excepte en els carrers de més de 12 m serà obligat que el front de la volada sigui paral·lel a la línia de façana i en tots els casos, que l’arrencada es retiri 80 cm de l’eix mitjancer. No es permeten volades situades a menys de 3 m de qualsevol punt de la rasant de la vorera. Sobre el pati d’illa, excedint de la profunditat edificable, valdran els mateixos paràmetres que tingui la corresponent façana del carrer.

La volada no podrà superar mai en cap cas l’amplada de la vorera. a. Per als conjunt històrics (Zones A i B ) Per a la primera planta:

Volada màxima: 0,60 m.

Superfície màxima: Longitud façana x 0,45.

Per a les plantes restants: Volada màxima: 0,40 m.

Superfície màxima: Longitud façana x 0,20 m.


Pág

ina3

7

b. Per als conjunts d’alineació geomètrica (Zones D,E,G i H)

Volada màxima és l’amplada del carrer dividit per 10, i sempre inferior a 1,20m.

Volada màxima = Amplada carrer /10 = < 1,20 m.

La superfície de la volada serà segons si és balcó o tribuna:

Sup. de Balcó = 1/2 Amplada Façana x (A. carrer/10)

Sup. de Tribuna = 1/3 Amplada Façana x (A. carrer/10)

Superfície màxima de volada:

Sv màx. = sup. balcó +sup. v tribuna.

Sv màx.<= 1/2 Façana x (A. carrer/10) Ràfec: És la part de coberta que sobresurt del pla de la façana per tal de protegir-la de l’acció

directa de la pluja. Els ràfecs de teulada tindran una volada màxima de 0,60 m en els carrers d’amplada fins a 12 m i de 0,80 m en els carrers més amples.

Ordenació interior: Característiques obligades dels espais lliures d’edificació interior a la parcel·la. Pati d’illa: És la superfície delimitada per l’alineació geomètrica que defineix les façanes

d’edificació interiors a l’illa. Aquesta alineació és normalment -però no sempre- paral·lela a la línia de façana segons una "profunditat edificable".

a. Quan un pati d’una finca particular, en qualsevol zonificació, quedi encaixat pels quatre costats, entre altres patis edificats, per raó de la parcel·lació existent, i aquests paraments que el limitin tinguin una alçada igual o superior a una primera planta, per raons d’higiene i ventilació , es permetrà ocupar-lo al 100%, garantint les ventilacions, i il·luminacions que calguin si l’ús de la planta baixa, amb un màxim de 3,2 metres, mesurats des del nivell del pati, per enrasar-se als patis veïns. La coberta d’aquesta ocupació, haurà de ser plana, transitable o no. Si aquesta coberta s’utilitza com a terrassa de la planta primera s’haurà de complir el que preveu el dret Civil català, pel que fa als drets de visites i servituds sobre els predis veïns. b. Aquesta solució, s’estableix únicament per elevar el nivell del pati a la primera planta, i evitar la situació puntual d’alguns patis que s’han convertit en pous humits, per la construcció dels patis adjacents, pel que sobre el sostre que resulti en cap cas es podrà construir cap element fix o desmuntable (ni pèrgoles, barbacoes, tendals, etc..) c. En el moment en que estigui aprovada definitivament l'Ordenança reguladora dels patis interiors de les finques, prevaldrà el que aquesta ordenança determini.

Edificació auxiliar :Es una edificació exclusivament en planta baixa, amb coberta inclinada i fins a una altura màxima de 3,20 metres considerada des del nivell original de les terres fins al ràfec de la teulada, que tindrà un pendent màxim del 30 % amb acabat de teula àrab.

Aquesta ordenació, apareix usualment com a sostre que ocupa l’edificabilitat atorgada al pati per la corresponent qualificació urbanística de la parcel·la, (en aquest supòsit quedarà regulada específicament en cada qualificació) o com edificabilitat atorgada a solars concrets amb façana a la via pública.

Aquesta edificabilitat, es situarà com a continuació natural de la planta baixa, a excepció dels casos representat gràficament explícitament en plànol 01 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable, a on per preexistències o altres condicionants es fixa la posició de l’edificabilitat respecte al pati.

En les edificacions urbanístiques en que sigui permesa la edificabilitat del pati en línia de façana (lateral o posterior), i aquesta façana doni a un carrer que disposi de la urbanització bàsica i d’accés rodat i de vianants, es podrà autoritzar un ús residencial, amb els paràmetres que fixi la qualificació urbanística.

En la resta dels casos els usos permesos seran els mateixos que els de la planta baixa, quan l’edificabilitat sigui prolongació de la planta baixa principal, i només usos auxiliars a l’habitatge (garatge, magatzem particular, etc...) quan aquesta edificabilitat atorgada al pati es situï separada de l’edifici principal, en aplicació de la normativa específica de cada qualificació.


Pág

ina3

8

En tots els casos la finca es indivisible, no es poden separar l’edificació atorgada al pati, de la finca matriu que la possibilita.

Verd Privat: Són les superfícies annexes a parcel·les urbanes edificables, utilitzables exclusivament com a jardí privat, sense edificabilitat ni sense computar en els paràmetres de sostre edificable. Aquesta zonificació apareix normalment en la part posterior de les parcel·les, i en cap cas es acceptable altres usos que el propi d’una zona verda.

Separacions als límits o patis privats: Són les distàncies mínimes que, amidades des de les partions de la parcel·la cap endins, defineixen unes franges de superfície d’aquesta parcel·la que no poden ésser ocupades per l’edificació, destinades a aparcament, jardins o emmagatzematge.

Tanques: Són els elements de separació entre parcel·la i espai públic o entre parcel·les. a. El tancament entre parcel·les és obligatori d’obra massissa fins a 1,10m de la rasant del terreny i fins a 1,80 m si és vegetal. b. El tancament dels solars sense edificar, en línia de façana, serà obligatori, amb una tanca d’obra massissa arrebossada i pintada de 1,80 metres d’alçada per solars entre mitgeres i amb la tanca descrita en l’article corresponent per solars d’ocupació aïllada.

Reculades de l’edificació: Es defineixen dos tipus de reculada:

a. La reculada del cos d’edificació que es dóna quan una part d’una planta s’enretira

respecte de la línia definida per l’aplicació de la fondària edificable, amb la finalitat de no

esgotar aquesta fondària.

b. La reculada per motius compositius, que es dóna quan part o parts de les façanes dels

edificis es retiren escassament (màxima 40 cm) de l’alineació d’edificació o de la que resulta d’aplicar la fondària edificable màxima.

Mitgeres: És el mur emplaçat sobre la partió de parcel·la que va des dels fonaments fins a la coberta sense interrupció de continuïtat i sobre el qual recauen les servituds de mitjanaria, ús mancomunat i impediment d’obertura.

El tractament de les mitgeres que quedin vistes haurà de ser com a mínim l’arrebossat. Es prohibeixen els aïllaments vistos.

Voreres :Anirà a càrrec de la propietat l’execució de la vorera en el tram de façana corresponent a la seva finca, i dels serveis urbans que s’hagin de soterrar a la vorera, sempre que estigui qualificada com a solar edificable, i no inclosa en cap àmbit de planejament superior (que ja defineix l’acció urbanitzadora).

Les ordenances municipals fixaran l’abast de la intervenció, els terminis i les garanties necessàries per la seva execució.

Rètols: Serà d’aplicable el que disposen les ordenances reguladores de rètols.

Mentre aquesta ordenança no sigui vigent, s’ha de considerar que : En general, qualsevol rètol a situar en el casc urbà hauran d’estar vinculats amb l’activitat a

desenvolupar en el local, i fixats directament a la façana, amb unes mesures adequades a les obertures, sense possibilitat d’ocupar tota la façana. Es prohibeixen altres rètols publicitaris.

Els rètols a situar en el Casc Antic hauran de realitzar-se amb materials adients a l’entorn, hauran d’estar col·locats a la façana i no podran fixar-se als balcons ni cossos sortints. Es prohibeixen específicament els rètols lluminosos.

Conjunts d’edificació simultània :Els conjunts d’edificacions simultànies, que formen conjunts homogenis, i que no estan qualificats com a Zona B Conjunts Urbanístics, perquè s’han construït en qualsevol altre qualificació urbanística, (pel que no tenen paràmetres de conservació de la unitat formal), si la seva qualitat així ho aconsella, es fixaran les condicions estètiques del conjunt en un estudi de detall redactat per l'Ajuntament, o en la pròpia llicència d’obres , de parcel·lació o en la de primera ocupació segons s’escaigui.


Pág

ina3

9

CAPÍTOL V. DETERMINACIONS PER A LES ZONES

Article 16 Ordenació d’illes d’alineació geomètrica (Correspon a l’article 71 del pla general vigent)

1. És aquell tipus d’ordenació que, desenvolupant-se per edificació mitjançada d’iniciativa i ritme

fraccionats, ha de configurar un resultat volumètric regularitzant segons alineacions geomètriques. Entenem per illa la unitat d’aquest tipus d’ordenació, definida per un perímetre exterior tancat segons un polígon convex d’alineacions que són precisament les de façanes a via pública. És a dir, l’ordenació en illa serà la que disposa l’edificació segons un perímetre de façanes a la via pública, que tenen alineacions geomètriques tancades segons una poligonal convexa.

Pel que fa a la regulació de les edificacions fora d’ordenació, serà d’aplicació el que preveu l’article 93 del text refós, en el sentit de que :

En els edificis i instal·lacions fora d’ordenació si podran fer obres encaminades a mantenir

les condicions higièniques, ornamentals i de conservació del immoble, i si no esta prevista l’expropiació, cessió gratuïta o enderrocament en un termini de 15 anys, si podran realitzar obres parcials i circumstancials de consolidació.

En els edificis i instal·lacions amb volum disconforme, s’autoritzaran les obres de consolidació i canvi d’ús, d’acord amb el planejament de la revisió. Pels augments de volum, es podrà mantenir el volum existent mentre no esdevingui incompatible amb aquest planejament. En el cas de que tingui un ús industrial s’haurà d’adequar als articles d’aquestes normes que regulen les molèsties, nocivitat, salubritat i de perill per a cada zona, així com les ordenances municipals al respecte.

2. D’aquestes illes se’n regula el volum edificable segons les alineacions obligades a façanes

exteriors a via pública i interior a pati d’illa, i segons els paràmetres de màxima alçària reguladora (i

nombre de plantes), el coeficient d’ocupació de parcel·la i segons els paràmetres de mínima en

superfície i longitud de façana de les parcel·les. A més, en les unitats d’actuació en sòl urbà i en els

sectors de sòl urbanitzable programat s’estableixen uns paràmetres addicionals de màxima en

nombre global d’habitatges i en coeficient d’edificabilitat (metres quadrats de sostre per a cada

metre quadrat de sòl, en brut).

3. S’estableixen cinc zones, amb aquest tipus d’ordenació en illa, en la Torrentera II només es

preveuen dues qualificacions, que són :

Zona D: Illes de cases en filera. Zona E: Illes de pati interior.

Article 17 Zona D. Illes de cases en filera (Correspon a l’article 72 del pla general vigent)

Normativa específica zona D D4. Call de la Torrentera II. 1. Són aquelles en què l’edificació s’ordena en blocs longitudinals formats per repetició de

parcel·les construïdes entre mitgeres.


Pág

ina4

0

2. Paràmetres reguladors: Façana mínima: 5,5 m. Parcel·la mínima: 100 m2 Profunditat edificable: Les edificacions seguiran l’alineació del vial segons els plànols

d’ordenació del Pla especial amb una fondària edificable màxima de 10 metres. Per tal de generar la zona porxada, la façana de la planta baixa recularà 2 metres respecte a l’alineació del vial, mantenint l’alineació posterior.

Alçària reguladora: 6,50 m. (PB + 1 PP). La mateixa que el sector Torrentera I. El porxo tindrà una altura de 3,00 metres, amb una separació entre pilars que podrà oscil·lar entre 2,50 i 4 metres.

Pati d’illa: Lliure d’edificació El nucli d’accessos verticals a les diferents plantes que s’edifiquen sobre una parcel·la,

estaran inclosos en la mateixa parcel·la. No s’accepta que siguin compartits. Per les construccions que formen conjunts, o que es desenvolupen per fases, la construcció dels edificis que manquin per completar-los, es construiran a l’empara de les disposicions del pla general, pel que aquesta modificació no serà d’aplicació. De la mateixa manera, les obres de reforma, ampliació, canvi d’ús i de manteniment general de l’edifici, per a construccions anteriors a aquesta modificació, mentre subsisteixin, es regularan per les disposicions de l’article 72, anteriors a aquesta modificació puntual.

Voladissos : La façana serà plana. No s’admeten els cossos sortints. A la façana posterior s’admeten balcons amb una sortida màxima de 70 cm, i amb una amplària màxima equivalent a un terç de l’amplada de la façana amb una llargària màxima de 4 metres i una separació de 50 cm, com a mínim entre balcons de la mateixa casa. Els balcons quedaran separats com a mínim 1 metre de la mitgera

Condicions estètiques : En conjunt tot el sector haurà de mantenir un elevat grau d’uniformitat i de coherència formal pel que fa a la seqüència d’agrupament i a les característiques constructives i arquitectòniques, tal i com s’ha realitzat a la Torrentera I.

3. Regulació de l’ús: Es permet l’ús residencial unifamiliar. L’ús comercial i d’oficines queden condicionats a una ocupació màxima de 150 m2. L’ús industrial permès es limita a les categories primera i segona, situacions A i B.

Article 18 Zona E. Illes de pati interior (Correspon a l’article 73 del pla general vigent) Normativa específica zona E m). Parcel.la carrer Estudis 4. Afecta només la parcel.la 16B de les finques aportades, (carrer Estudis núm. 4), que s’inclou en el PMU per a regularitzar l’homogeneïtat de la edificació, que ha d’unir dues tipologies diferents en una mateixa parcel.la. Paràmetres reguladors:

• Façana mínima: 6 m.

• Línies de façanes obligatòries . La del carrer Estudis quedarà alineada amb la finca veïna, i la del Call de la Torrentera s’alinearà d’acord amb el que estableix la modificació puntual. Això és la línia d’aquesta façana lateral serà la que marca la línia de façana de la planta baixa, sense


Pág

ina4

1

comptar el porxo. Aquesta zona porxada seguirà l’alineació i l’alçada de la fila del Call de la Torrentera.

• Parcel.la mínima: l’existent.

• Profunditat edificable: Està determinada pels plànols, com a màxima la grafiada i mínima 2 metres menys. Per aquesta parcel.la es de 16 metres.

• Alçària reguladora: 12,50 m (PB + 3 PP), amb el condicionant a de l’alineació al Call de la Torrentera, que la zona porxada només podrà tenir PB+ 1PP.

• La resta de paràmetres reguladors seràn els generals per aquesta tipologia, fixats a l’article 73 del pla general vigent.

Regulació de l'ús:

Són permesos els usos residencial, comercial, cultural, d’oficines, sanitari de i serveis tècnics. L'ús industrial permès és el classificat en la categoria primera i segona, situacions A,B,C.


Pág

ina4

2


Pág

ina4

3

5. DOCUMENTACIÓ I PAUTES PROCEDIMENTALS


Pág

ina4

4

5.1 DOCUMENTACIÓ MÍNIMA OBLIGATÒRIA L’article 90 i 91 del decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’Urbanisme, estableix que la documentació mínima que ha de desplegar el PMU, és com a la següent :

5.1.1. MEMÒRIA

Amb el següent contingut :

Justificació de que el PMU s’adequa al planejament general.

Informació urbanística de l’àmbit, incloent les característiques naturals del territori, amb indicació dels riscos naturals i geològics i els usos, edificacions i infraestructures existents.

Estructura de la propietat del sòl.

Objectius i criteris de l’ordenació de l’àmbit i descripció i justificació de la proposta d’ordenació i, concretament, dels aspectes següents: - De l’adequació de l’ordenació a les determinacions del planejament urbanístic general

per al sector. - De l’observança de l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, - De l’adequació de l’ordenació a les directrius de planejament sobre els riscos naturals

(geològic i d’inundabilitat). - De l’adequació als paràmetres d’accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà,

L’avaluació econòmica amb una estimació del conjunt de despeses que comporta l’execució del pla.

El pla d’etapes amb l’establiment de les previsions temporals d’execució del pla.

5.1.2. NORMES URBANÍSTIQUES

Regular l’ús dels terrenys i de les edificacions públiques i privades.

Detallar les qualificacions previstes, fixant usos admesos i compatibles.

Normes d’edificació, amb referència a les condicions comunes a totes les zones i les normes particulars de cada zona.

Instruments de desenvolupament i execució del pla

Determinació del sistema d’actuació. 5.1.3. INFORME AMBIENTAL

L’informe ambiental és un estudi obligatori que ha de tenir el PMU, d’acord amb el que estableix el Reglament de la llei d’Urbanisme, decret 305/2006 de 18 de juliol, i ha de contenir l’anàlisi ambiental imprescindible per l’ordenació del territori.

5.1.4. ESTUDI DE LA MOBILITAT GENERADA

Incidència sobre la mobilitat de les persones arran del desplegament del pla, i la seva connexió amb la trama urbana existent a l’entorn.

5.1.5. PLÀNOLS Plànols d’informació mínims

Plànol de situació

Plànol de l’ordenació establerta en el planejament urbanístic general.

Topogràfic.


Pág

ina4

5

Cadastral.

D’usos del sòl i del subsòl, amb indicació d’edificacions, infraestructures i vegetació existents.

Geomorfològic i d’àrees de riscos geològics i naturals.

Plànols d’ordenació mínims

Zonificació, amb assignació detallada d’usos i assenyalament dels sistemes urbanístics.

Xarxa viària, en els què es defineixin suficientment els perfils longitudinals i transversals.

Esquema de les xarxes de subministrament d’aigua, reg i hidrants per a incendi; clavegueram; distribució d’energia elèctrica i enllumenat públic.

Delimitació de polígons d’actuació urbanística, si s’escau.

Tots aquells plànols que es considerin necessaris per a una millor definició de l’ordenació prevista.

Aquest pla de millora urbana conté aquesta documentació gràfica i escrita mínima i la complementa, per tal de definir les especificitats pròpies d’aquest àmbit, que el fan diferent dels altres plans derivats. 5.2 PAUTES PROCEDIMENTALS. Les fites procedimentals bàsiques per a I'aprovació dels Plans de Millora Urbana, segons l’aplicació del Decret 1/2010 de 3 d’agost, que desplega el Text refós de la Llei d’urbanisme (articles 96 al 100) i el reglament (articles 110 al 114) són les següents:

1. Aprovació inicial i obertura del termini d’informació pública. 2. Aprovació definitiva.

Aprovació inicial

Correspon als ajuntaments l’aprovació inicial i la provisionals dels plans derivats que afecten la territorialitat d’un únic municipi. En el cas de que l’aprovació definitiva correspongui també a l’ajuntament, es pot adoptar l’acord d’aprovació definitiva, un cop complert el tràmit d’informació pública, prescindint de l’aprovació provisional. L’ajuntament disposarà de tres mesos, des de la recepció del pla de millora urbana, per a realitzar l’aprovació inicial, si aquest no conté les obres d’urbanització bàsiques i de quatre mesos si les conté. Els plans de millora urbana tramitats a instància de part interessada no es poden inadmetre a tràmit ni rebutjar per manca de documentació, sinó que s’ha d’acordar l’aprovació inicial o bé, si s’escau, la suspensió o denegació que han d’esser motivades. Abans de l’adopció de I'acord, l’informe dels serveis tècnics i jurídics s’haurà de referir exclusivament a l’anàlisi del compliment de les disposicions legals i reglamentaries, al desenvolupament de la modificació puntual del pla general, als criteris d’ordenació física proposats, a les previsions de sòl de cessió obligatòria i gratuïta i a les previsions per agilitar la gestió Els acords de suspensió de I'aprovació inicial han d’assenyalar les deficiències que calgui esmenar i, una vegada esmenades aquestes, I'acord d’aprovació inicial haurà de ser adoptat dins dels trenta dies següents als de la nova presentació del projecte esmenat en el registre general Una vegada aprovats inicialment, els plans de millora urbana han de ser sotmesos a informació pública durant un mes, l’edicte ha de ser tramés per a la seva publicació reglamentaria en el termini màxim dels deu dies següents a l’adopció de I'acord. Es citaran personalment a totes les persones propietàries de terrenys que estiguin incloses en l’àmbit del sector


Pág

ina4

6

Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla urbanística derivat, s’ha de sol·licitar un informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes, llevat que una autorització n’autoritzi un de més llarg. Un cop aprovat inicialment el pla urbanístic derivat, que conté l’informe ambiental i l’estudi de mobilitat, s’ha de sol·licitar un informe previ de la Comissió Territorial d’Urbanisme, la qual l’ha d’emetre i comunicar en el termini de dos mesos, altrament s’entén que l’informe es favorable. Si al llarg de la tramitació es produeixen canvis substancials, caldrà, abans de l’aprovació definitiva recaptar un nou informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme. Aprovació definitiva La corporació o l’organisme que ha aprovat inicialment el pla, una vegada emes l’informe tècnic de les al·legacions presentades en el termini d’informació pública, i els condicionants que estableixin els informes de les administracions. Procedeix a l’aprovació definitiva, si són favorables, dins els tres mesos següents a la data de la publicació de l’acord d’aprovació inicial o de la publicació de prorroga del termini d’informació pública. Els pla de millora urbana no serà executiu fins que no s’hagi aprovat el projecte d’urbanització i el de reparcel.lació. Es notificarà individualment a les persones propietàries dels terrenys l’aprovació definitiva del pla.


Pág

ina4

7

6. JUSTIFICACIO


Pág

ina4

8

6.1. JUSTIFICACIÓ QUE L’ÀMBIT S’AJUSTA AL PLANEJAMENT GENERAL Com s’ha exposat en el cos d’aquest document, aquest pla de millora urbana suposa el procés de desplegament de l’antic PERI la Torrentera, contemplat al planejament general vigent, i transformat, a raó de la nova legislació, en el PMU La Torrentera, després d’un procés de Modificació Puntual del Pla General, per ajustar els paràmetres al la realitat física del Territori. Conseqüentment, aquest PMU s’ajusta als paràmetres establerts a la Modificació Puntual del Pla General, aprovada definitivament i publicada el 9 de desembre del 2009, que li dona raó de ser. S’ha de fer constar només que l’àmbit d’aquest sector de planejament en sòl urbà, per encaixar-se adequadament en la trama urbana consolidada i polir els punts d’unió amb altres parcel.les urbanes ja existents, edificables, i de diferent tipologia, es planteja la inclusió d’una finca ja existent, establerta al planejament general, amb una unió esbiaixada que dificulta la ordenació de les dues tipologies. Així, és evident que calia un estudi de la cantonada del carrer Estudis núm. 4, ja que en primer lloc, el porxo que ve de la torrentera no es pot acabar en angle agut contra la façana de la casa, sinó que ha d’arribar al carrer, i en segon lloc, que s’ha de buscar un cert esglaonament que redueixi l’impacte de dues alçades diferents, perquè la parcel.la privada del carrer Estudis té una alçada reguladora de planta baixa i tres plantes d’alçada i el Call només és una planta baixa amb porxo i pis. Conseqüentment entenem que aquest part de la finca del carrer Estudis núm. 4, (nomenant-la finca 16B), que quedava originalment fora de l’àmbit, s’inclogui, i es solventi establint les pautes globals a la normativa urbanística d’aquest PMU. Incloent també el tram de carrer que li pertoca. Amb aquest augment de l’àmbit, que representa una superfície petita de 169,04 m2, es passa dels 6.791,40 m2 als 6.960,44 m2 actuals. Aquest increment de la superfície de l’àmbit representa només un 2,489 %, valor assumible, inferior al 5%, i que es justifica per solventar, a partir de l’estudi més profund de la figura de planejament, una problemàtica d’encaix morfològic entre tipologies, sense incrementar el sostre establert a la modificació puntual.

6.2. JUSTIFICACIÓ DE L’OBSERVANÇA DE L’OBJECTIU DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Fins que no es desplegui aquest PMU, la situació del Call de la Torrentera es un espai urbà insostenible, no tant perquè tingui una estructura territorial que el faci sobrepassar la capacitat del medi, sinó pel contrari, perquè tot i que és una cel·la del teixit urbà més cèntric, no té les condicions mínimes per dotar el seu entorn de la qualitat mínima. Així, els paràmetres que poden servir per detectar la sostenibilitat d’un sistema urbà, com el de la proporcionalitat de la superfície de vials respecte els usuaris, el correcte dimensionat de les xarxes de serveis urbans, el compliment dels patrons mínims d’accessibilitat i mobilitat, la connectivitat territorial, l’accés a les noves tecnologies de comunicació, etc...aquest sector no en compleix cap, perquè no en té cap. Aquest és essencialment el motiu principal del desplegament de l’àmbit. Es necessària la recuperació de l’espai com a continuació de la trama urbana, per tal que desaparegui el forat actual i perquè aquest enclavament passi desapercebut amb els anys, integrat a la vida urbana. És l’objectiu principal, com ja s’ha referit en el cos d’aquest document, aconseguir que la torrentera es converteixi en un vial urbà. Per tant, s’han fixat les mesures necessàries- urbanístiques i de serveis- perquè això sigui possible, que els projectes d’urbanització i reparcel.lació posteriors, precisaran i desplegaran.


Pág

ina4

9

6.3. DE L’ADEQUACIÓ A LES DIRECTRIUS DE PLANEJAMENT SOBRE RISCOS NATURALS Consultats els mapes de perillositat geològica i els estudis d’inundabilitat i riscos d’incendi, no es detecta la presència de cap risc, per la qual cosa no afecta les directrius del planejament. Aquesta manca de riscos naturals és lògica, tota vegada que aquest pla de millora es planteja en un àmbit de sòl urbà, en ple centre urbà, i té com objectiu principal la urbanització d’un vial i la connectivitat de vianants.


Pág

ina5

0


Pág

ina5

1

7. RESUM EXECUTIU


Pág

ina5

2

7.1. PLA D’ETAPES

Obres d’urbanització El projecte d’urbanització estarà enllestit en un termini de 12 mesos a comptar des de la publicació de l’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana de La Torrentera II. Es preveu que la urbanització de la totalitat de l’àmbit es farà en una única etapa. No obstant, en cas que durant l’execució de les obres d’urbanització es donessin circumstancies que aconsellessin el desenvolupament en més etapes, aquestes es delimitaran de manera que quedi garantida a cada una d’elles la connexió de les xarxes de serveis i les cessions corresponents a espais d’ús públic Les obres d’urbanització s’hauran d’iniciar com a màxim a 2 anys de I'aprovació definitiva del Projecte d’urbanització i haurà d’estar totalment enllestida en un màxim de 5 anys.

7.2 DIVISIÓ POLIGONAL

Aquest PMU desenvolupa un àmbit de sòl urbà no consolidat, definit en la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló,i d’acord amb el que estableix, es desenvolupa en un ÚNIC POLÍGON. Per tant les obres d’urbanització es realitzaran en una única fase, i les cessions de terrenys públics es realitzaran també en una única fase.

7.3 SISTEMA D’ACTUACIÓ

Per al pla parcial que ens pertoca s’ha escollit els sistema de gestió per Reparcel·lació, modalitat de Reparcel.lació, en la modalitat de COOPERACIÓ

7.4 CESSIÓ DE TERRENYS

Les cessions gratuïtes de sòl es faran a favor del municipi de Torelló, lliures de carregues, gravàmens i degudament urbanitzats, i es cediran a la data d’aprovació del projecte de reparcel.lació. Les obres d’urbanització no es lliuraran a l’ajuntament fins a l’acceptació de l’acta de recepció, i es farà el manteniment de tota l’obra i les instal.lacions, especialment de la jardineria, durant un any.

7.5 INICI DE LES OBRES D’EDIFICACIÓ Amb l’aprovació inicial del Pla de millora urbana, s’estableix per llei (article 73.2 del decret 1/2010 de 3 d’agost, que desplega el Text refós de la llei d’urbanisme, l’obligació d’acordar la suspensió de les llicències d’obres, per a l’àmbit del pla, per un termini d’un any prorrogable un segon any. Les obres d’edificació es podran iniciar quan les parcel.les resultants obtinguin la condició de solar, això es disposin dels serveis d’urbanització bàsica inclosos paviments i enllumenat públic.


Pág

ina5

3

No obstant, d’acord amb l’article 237, del Decret 305/2006 de 18 de juliol, que aprova el Reglament de al llei d’Urbanisme, es podrà acceptar la simultaneïtat de les obres d’edificació i urbanització, sempre que :

Sigui ferma l’aprovació definitiva del projecte de reparcel.lació

Que estiguin executades les obres d’urbanització bàsiques, llevat que l’ajuntament autoritzi la simultaneïtat d’aquestes obres d’urbanització i les d’edificació si són compatibles.

Que la persona interessada es comprometi per escrit, en el moment de demanar la llicència a no utilitzar l’edificació fins a l’acabament de la urbanització, fent constar aquest compromís en les transmissions de propietat i en les cessions de tota l’edificació o parts d’aquesta, condicionant-les a la subrogació per part de la persona adquirent.

Que la persona interessada presti fiança per a garantir l’execució simultània de les obres d’urbanització, amb una quantia mínima del 12 % del cost de les obres que pertoquin a les finques objecte d’edificació, i una màxima de fins al 100 % del seu cost, segons determini l’ajuntament. Aquesta fiança no exclou que l’ajuntament exigeixi una segona fiança per la reposició de les obres d’urbanització ja executades, que puguin resultar afectats per les obres d’edificació.


Pág

ina5

4


Pág

ina5

5

8. AVALUACIÓ ECONÒMICA DE LA PROMOCIÓ


Pág

ina5

6

8.1. COST DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ

Obra d’urbanització

El cost aproximat de les obres d’urbanització es pot preveure tot i aplicant un mòdul obtingut en base a l’experiència en obres de grandària i característiques similars. El pressupost orientatiu és el següent : Vialitat 1.537,04 m2 78,12 €/m2 120.074 € Jardí 62,71 m2 38,02 €/m2 2.384 € Sanejament 125 ml 113,70 €/ml 14.213 € Enllumenat públic 1 ut 13.420 €/ut 13.420 € Aigua potable 1 ut 18.000 €/ut 18.000 € Baixa tensió 1 ut 26.000 €/ut 26.000 € Telefonia 1 ut 11.362 €/ut 11.362 €

Total cost d’urbanització 205.453 €

NOTA : les instal.lacions de BAIXA TENSIÓ, TELEFONIA I AIGUA POTABLE, s’han calculat a partir del nombre d’escomeses, corresponent al nombre de parcel.les mínimes, ja que els habitatges són unifamiliars, el preu unitari inclou la part proporcional de la xarxa general i la presa per cada parcel.la.

8.2. JUSTIFICACIÓ DE LA VIABILITAT ECONÒMICA

La repercussió mitjana dels costos d’urbanització par metre quadrat de sòl privat és la següent:

Sòl privat 4.902,63 m²

sostre privat 4.524,28 m²

Cost d'urbanització 205.453,00 €

repercussió 41,91 € sòl

45,41 € sostre

Tenint en compte que la repercussió de les obres d’urbanització, per la unitat de sòl privat és de 41,91 €/ m2 sòl, i pel sostre equivalent a 45,91 €/ m2, es considera una repercussió baixa, i per tant viable, vistos els valors de repercussió que es donen a les obres d’urbanització de Torelló i comarca.


Pág

ina5

7

9.MEMÒRIA BÀSICA DE LES INFRAESTRUCTURES


Pág

ina5

8

9.1. AIGUA POTABLE

El subministrament d’aigua potable es realitza tancant el circuït existent entre els carrers Anselm Clavé- Estudis i Manlleu, mitjançant una canonada de 100 mm. de diàmetre de polietilè, segons assessorament de SOREA a cada costat del vial. 9.1.1 Requeriment incendis:

Una aportació mínima de 120 m3 suposant un hidrant funcionant amb un consum de 1m3 per minut durant dos hores.

9.1.2 Materials

- Les conduccions i accessoris seran de polietilè de 16 atmosferes de pressió de servei d’Alta Densitat (PE-100). Les unions de tub seran del tipus "STANDARD" i les unions de les peces especials seran del tipus "EXPRES".

- Hidrants Ø 100 amb arqueta incorporada.

- Boques de reg de Ø 1,1/2" amb arqueta incorporada.

9.1.3 Condicions Tècniques

- Es guardaran les distàncies mínimes, segons normativa vigent amb els altres serveis soterrats.

- La fondària amidada sobre canonada serà mínim 50 cm. i màxim 100 cm.

- Les conduccions aniran protegides amb arena i senyalitzades amb malla de PVC damunt la capa d’arena de protecció de color blau o amb indicació d’aigua potable.

- Les vàlvules, els buidadors, les boques de rec i els hidrants no es situaran mai a la calçada.

- S’efectuaran proves d’estanqueïtat a 16 Kg/cm2.

9.2. CLAVEGUERAM

La zona es molt plana. La claveguera existent al call de la Torrentera, té una pendent suau d’un 2 %. travessa des del carrer Manlleu fins a unir-se amb la mina que travessa el carrer Estudis. El clavegueram, que no és separatiu ja existeix. El tram superior és una canonada de formigó ovalada, amb un diàmetre de 120 cm. i el tram baix que connecta amb el carrer Estudis és un canal tapat amb volta de 1,25 m. d’amplada i 1,30 cm d’alçada i de secció rectangular. En el plànol de clavegueram es grafien els dos trams. No es possible realitzar una xarxa separativa d’aigües pluvials i brutes, perquè la claveguera general ja existeix, i aquest Call, és una tramada molt curta i tant aigües amunt com avall, només és una sola claveguera.

9.2.2 Condicions tècniques:

- Els tubs ja existeixen així com els pous. No es modifiquen.


Pág

ina5

9

- Es claveguerons d’escomesa i els enbornals, es realitzaran com a mínim amb tub de politilé

corrugat de doble capa DN200 de 8KN, col·locat en rasa protegit amb formigó, orientats aprox. 45º. Totes les escomeses hauran de tenir arqueta sifònica. Es diferenciaran clarament els embracaments de pluvials i residuals mitjançant color de la canonada i la posició restarà indicada sobre el pannot de la vorera.

- Els embornals es connectaran a la xarxa o pous de registre mitjançant pericó protegit amb reixa articulada de fundició, amb marc Clase C-250 pericó protegit amb reixa de fundició de 61x33 cm.

9.3. TELEFONIA La xarxa de telefonia anirà aèria, grapada a les façanes de cada costat en una línia doble, d’acord amb les prescripcions de la companyia. En aquells solars, no edificats en el moment de l’execució de l’urbanització, es col·locaran pals provisionals que suportin les xarxes aèries (baixa tensió, telefonia i enllumenat públic).

9.4. BAIXA TENSIÓ

Aquest Projecte preveu l’execució d’una xarxa de distribució en mitja tensió soterrada configurada, de manera que totes les estacions transformadores estiguin connectades. Les estacions transformadores es proposen prefabricades, Segons la demanda corresponent a cadascuna de les estacions, el Projecte contempla la implantació d’estacions dobles, formades per un edifici prefabricat per a un transformador de 1000 kVA, o dobles, formades per dos edificis prefabricats amb capacitat per a un transformador de 1000 kVA cadascú. Les estacions transformadores aniran enllaçades mitjançant un cable d’alumini 3x(1x240) mm2 Al, designació UNE RHZ1 18/30 kV, el qual s’instal·larà en la corresponent canalització, segons normativa de Fecsa – Endesa. El subministrament d’energia elèctrica als diferents abonats es realitzarà des de les estacions transformadores projectades mitjançant cable soterrat d’alumini 3x(1x240)+1x150 mm2, RV 0,6/1 kV, el qual s’instal·larà en la corresponent canalització, segons normativa de Fecsa – Endesa. L’estimació de la demanda de potència generada pel Sector s’ha realitzat aplicant els següents paràmetres: Potència per zona residencial: 5.500 W/hab. Potència per zones verdes: 12,50 W/m2 Potència per quadre d’enllumenat públic: 3.000,00 W. Amb aquests valors, s’obté una demanda de potència estimada de 140 kW.

9.5 ENLLUMENAT PÚBLIC El sistema d’enllumenat públic s’ha dissenyat d’acord amb la tipologia del vial. El call de la Torrentera de només 6 metres d’amplada i amb plataforma única no permet col·locar columnes i lluminàries sinó que aquestes aniran aferrades directament a la façana amb un braç. Les lluminàries previstes compleixen amb la Llei de contaminació lumínica i el Reglament que la desenvolupa, i és del tipus LED LSR1 50w. CW R3 GR NR.


Pág

ina6

0

S’han previst un total de set lluminàries, sis al carrer i una a la zona del giratori. S’han previst les caixes de connexió i protecció i el cablejat.

Torelló, agost de 2010

Els tècnics redactors Vist i plau L’Alcalde

PLA DE MILLORAURBANA

"LA TORRENTERA II"

escala 1/data:agost de 2010

àrea de serveis territorials

plànol núm:

nom del plànol:

SITUACIÓ


"LA TORRENTERA II"

escala 1/data: agost de 2010


plànol núm:

nom del plànol:

DELIMITACIÓ PERISEGONS PGO 1983


"LA TORRENTERA II"

escala 1/data:agost de 2010


plànol núm:

nom del plànol:

DELIMITACIÓ SEGONSPLANEJAMENT VIGENT

7.26

15.6

3

7.81

15.0

3

8.019.33

5

21.0

7

8.093.00

8.28

1

8.50

4

8.02 7.40

16.0

0

3

18.2

023.5

5

2

8.397.57

15.4

9

9.38

0.24

2.34

5.27

1,77

30.60

16.07

7.00

16a

29.2

0

7.34

7.87

12.18

4.315.54

14.24

2.91

3.35

34.6

6

6.74

24.5

0

8.19

3.41

5.99

6.06

17.6

5

5.4810.78

10

15.6

1

8.03

7.91 5.24

7

17.8

8

7.37

16.3

8

69

18.8

1

8

4.785.76

17.95

5.47

3.44

12

5.61

10.3

5

4.21

4.01

3.68

4.49

0.37

3.30

6.88

11

18.13

57.7

5

14

16.89

8.43

3.46

6.00

5.972.33

7.27

8.14

14.9

0

3.40

1.48

6.09

20

18.7

7

21

14.8

7

22.26

26.5

5

20.31

14.1

8

28.9

5

18

13.94

17

13.91

7.07

20.15

19

10.36

23

15

27.70

15.4

513.8

8 9.26

8.23

22

7.81

22.1

510.2

5

6.06

13

6.79

24

16b PLA DE MILLORA

URBANA "LA TORRENTERA II"

escala 1/ 500data: agost de 2010


plànol núm:

nom del plànol:

TOPOGRÀFIC,PREEXISTÈNCIES IPROPIETAT


"LA TORRENTERA II"



plànol núm:

nom del plànol:

CADASTRAL

CA

RR

ER

DE

LS E

STU

DIS

5

II1

43

2

II

I

II

II

16a

II

CARRER SANT BARTOMEU

III

II

II

CALL DE

10

LA TORRENTERA

7C

69

812

11

14

2021

18

17

19

I

23

15

II

22

13

24

LLEGENDA

vials existents

Vial afegit al PMU

col.lector Ø 150

edifici existent

parcel.la 16B afegida al PMU

solar

habitatge pati pati

pati

patipati

local

local + habitatge

cobertcobert

cobert cobert

parking

nau en desús

16b

pati

pati

pati pati pati

pati

patipatipati

patipati pati

pati

local

local


"LA TORRENTERA II"



plànol núm:

nom del plànol:

USOS DEL SÒL I DELSUBSÒL


"LA TORRENTERA II"



plànol núm:

nom del plànol:

GEOMORFOLÒGIC

CA

RR

ER

DE

LS E

STU

DIS

6

II1

43

2

II

I

5

II

II

16a

II


III

II

II

CALL DE

11

LA TORRENTERA

8C

710

9

1312

14

2021

18

17

19

I

23

15

II

22

16bE

D

D

PATI NOEDIFICABLE

PATI NOEDIFICABLE

LLEGENDA

pati privatedificació Eedificació Dporxovialzona verda

7.17

PB+III

PB+II

PB+I

PB+I

PORXO

PORXO

PB+I

PB+I

reixa de ferrocolat de 60x30cm

3

.

1

0

5.46

1,53

5,22

8

.0

0

2

.0

0

6

.0

0

2

.0

0

8

.0

0

1

5

.

0

0

18

2 28

1

6,5

3

0

%

VARIABLE10 6 10

3

0

%


"LA TORRENTERA II"

escala 1/ 500data:agost de 2010


plànol núm:

nom del plànol:

ZONIFICACIÓ

secció transversal tipus e: 1/250

encaix zona E i zona D a la parcel.la 16


"LA TORRENTERA II"


plànol núm:

nom del plànol:

ZONIFICACIÓ

secció transversal tipus e: 1/250

encaix zona E i zona D a la parcel.la 16

CA

RR

ER

DE

LS E

STU

DIS

6

II1

43

2

II

I

5

II

II

16a

II


III

II

II

CALL DE

11

LA TORRENTERA

8C

710

9

1312

14

2021

18

17

19

I

23

15

II

22

16bE

D

D

PATI NOEDIFICABLE

PATI NOEDIFICABLE

PB+III

PB+II

PB+I

PB+I

PORXO

PORXO

PB+I

PB+I


3

.

1

0

5.46

1,53

5,22

8

.0

0

2

.0

0

6

.0

0

2

.0

0

8

.0

0

1

5

.

0

0


"LA TORRENTERA II"


plànol núm:

nom del plànol:

SUPERPOSICIÓ ESTATACTUAL I PROPOSTA


"LA TORRENTERA II"



plànol núm:

nom del plànol:

CA

RR

ER

DE

LS E

STU

DIS

6

II1

43

2

II

I

5

II

II

16a

II


III

II

II

CALL DE

11

LA TORRENTERA

8C

710

9

1312

14

2021

18

17

19

I

23

15

II

22

16bE

D

D

PATI NOEDIFICABLE

PATI NOEDIFICABLE

LLEGENDA

pati privatedificació Eedificació Dporxovialzona verda

7.17

PB+III

PB+II

PB+I

PB+I

PORXO

PORXO

PB+I

PB+I


3

.

1

0

5.46

1,53

5,22

8

.0

0

2

.0

0

6

.0

0

2

.0

0

8

.0

0

1

5

.

0

0


"LA TORRENTERA II"



plànol núm:

nom del plànol:

QUADRE DE VALORS


"LA TORRENTERA II"


plànol núm:

nom del plànol:

7.17


3.10

5.46

1,53

5,22

8.00

2.00

6.00

2.00

8.00

15.0

0

LLEGENDA

A. Paviment de lloses de formigó de formigó premsades d'acabatllis de 40 x 40 x 8B. Llamborda prefabricada de formigó de color vermell de 20x10C. Paviment de formigó de 20 cm de gruix amb acabat arremolinatD. Embornal de formigó connectat a la claveguera existent de 1500mmE. Derivació de les finques a la claveguera existent de PVC de 200mm

col.lector existentde Ø 1500mm

A ABCDCB

EE

3%2% 3% 2%


"LA TORRENTERA II"



plànol núm:

nom del plànol:

VIALITAT


"LA TORRENTERA II"


plànol núm:

nom del plànol:

1

16b

7.17

PB+III

5.46

1,53

5,22


II

II13

1415

II


3

.

1

0

1

5

.

0

0


"LA TORRENTERA II"



plànol núm:

nom del plànol:

DETALLS ACCESSOS

e: 1/100 e: 1/200

connectat a laxarxa general

connectat al'antiga mina

1,3

1,5

0,76

1,04

1,8

0,25

0,15

0,2 0,8 0,2

0,1

0,2

1,35

0,4

0,6

mina pou de registre

embornals

connexions a la claveguera


"LA TORRENTERA II"



plànol núm:

nom del plànol:

CLAVEGUERAM


"LA TORRENTERA II"


plànol núm:

nom del plànol:

connectat a laxarxa existent



línia baixa tensió

caixa d'escomesa

línia enllumenat aèria

línia enllumenat soterrada

lluminària tipus LED LSR1 50WCW R3 2B GR NR






"LA TORRENTERA II"


plànol núm:

nom del plànol:

ENLLUMENAT PÚBLIC IBAIXA TENSIÓ


"LA TORRENTERA II"

escala 1/ 500data agost de 2010


plànol núm:

nom del plànol:

arqueta escomesa tipus M

línia de distribució





"LA TORRENTERA II"

escala 1/ 500data:.agost de 2010


plànol núm:

nom del plànol:

TELEFONIA


"LA TORRENTERA II"


plànol núm:

nom del plànol:

canonada d'aiguade Ø110mm

canonada d'aiguade Ø63mm

connexió al xarxa

gene

ral

connexió a la xarxageneral

connexió al xarxa

gene

ral

canonada d'aigua de Ø110mm

canonada d'aigua de Ø110mm

hidrant


"LA TORRENTERA II"

escala 1/ 500data:novembre de 2010


plànol núm:

nom del plànol:

XARXA D'AIGUA


"LA TORRENTERA II"


plànol núm:

nom del plànol:

PLA DE MILLORA URBANA - Ajuntament de Torelló · 2011. 1. 24. · 1. Els plans de millora urbana...

Documents

Transcript of PLA DE MILLORA URBANA - Ajuntament de Torelló · 2011. 1. 24. · 1. Els plans de millora urbana...