PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE BARCELONA€¦ · Pla de Protecció Civil Municipal_____...

PPPLLLAAA DDDEEE

PPPRRROOOTTTEEECCCCCCIIIÓÓÓ CCCIIIVVVIIILLL MMMUUUNNNIIICCCIIIPPPAAALLL

DDDEEE BBBAAARRRCCCEEELLLOOONNNAAA

RRReeevvviiisssiiióóó 333,,, AAAccctttuuuaaallliiitttzzzaaaccciiióóó 3

MANUAL BÀSIC (B)

Seguretat i Prevenció

B: Manual d’actuació

Pla de Protecció Civil Municipal__________________________________________________________________ Pàgina 1 /84

Índex Document B - Manuals d'actuació del pla

Índex Document B - Manuals d'actuació del pla ................................................................................ 1 1 REGLAMENTACIÓ .................................................................................................................................. 3 2 DADES DEL MUNICIPI.......................................................................................................................... 6

2.1 Dades Generals. ................................................................................................................... 6 2.1.1 Situació Geogràfica. .......................................................................................................... 6 2.1.2. Població Censada i Turística. ........................................................................................ 9 2.1.3 Altitud. .................................................................................................................................. 10 2.1.4 Hidrologia ............................................................................................................................ 10 2.1.5 Xarxa Viària........................................................................................................................ 12 2.1.6 Xarxa Ferroviària. ............................................................................................................ 15 2.1.7 Xarxa Elèctrica. ................................................................................................................. 16 2.1.8 Xarxa de Gas. .................................................................................................................... 16 2.1.9 Xarxa d’Aigua Potable. ................................................................................................... 17 2.1.10 Xarxa de Clavegueram ................................................................................................ 17 2.1.11 Xarxa de Galeries de Servei ...................................................................................... 18 2.1.12 Xarxa Telefònica ............................................................................................................. 18 2.1.13 Xarxa de Semàfors ........................................................................................................ 19

2.2 Dades Específiques Associades al Risc. .......................................................................... 19 3 CONEIXEMENT DEL RISC I VULNERABILITAT. .............................................................................. 27

3.1 Resum i Conclusions de l'Anàlisi de Risc. ...................................................................... 27 3.1.1 Riscos Especials ................................................................................................................ 27 3.1.2 Riscs Específics .................................................................................................................. 32 3.2.1 Riscos Especials ................................................................................................................ 35 3.2.2 Riscos Específics ............................................................................................................... 39

3.3 Elements Vulnerables. ....................................................................................................... 40 3.3.1 Riscos Especials ................................................................................................................ 40

3.4 Definició de Campanyes. ................................................................................................... 43 4. ACTIVACIÓ DEL PLA ......................................................................................................................... 45

4.2 Criteris d'Activació. ............................................................................................................ 45 5. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ ..................................................................................................... 47

5.1 Responsable Municipal de l'Emergència. ....................................................................... 47 5.2 Comitè Municipal de l'Emergència. ................................................................................. 47

5.2.1 Composició. ........................................................................................................................ 47 5.2.2 Funcions. ............................................................................................................................. 47 5.2.3 Representant Municipal en Plans d'Àmbit Superior............................................. 47

5.3 Gabinet Local d'Informació............................................................................................... 48 5.4 Consell Assessor ................................................................................................................. 48 5.5 Director Tècnic del Pla ....................................................................................................... 49 5.6 Grups Actuants. .................................................................................................................. 50



5.6.1 Grup Local d'Intervenció. .............................................................................................. 50 5.6.2 Grup Local Sanitari. ......................................................................................................... 51 5.6.3 Grup Local Logístic i d'Acollida. ................................................................................... 52 5.6.4 Grup Local d'Ordre i Avisos a la Població. ............................................................... 53 5.6.5 Grup Local Logístic Tècnic ............................................................................................. 53

5.7 Centres de Coordinació. .................................................................................................... 54 5.7.1 Centre Receptor d'Alarmes (CRA). ............................................................................ 54 5.7.3 Centre de Comandament Avançat (CCA) ................................................................ 55 5.7.4 Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) .................................. 56

6. OPERATIVITAT ................................................................................................................................... 57 6.1 Procediments Generals. .................................................................................................... 57

6.1.1 Actuacions Generals. ....................................................................................................... 57 6.1.2 Procediments d'Activació. Interfase amb Plans d'Àmbit Superior. ................ 58 6.1.3 Sistemes d'Avís a la Població. ..................................................................................... 63 6.1.4 Mesures de Protecció de la Població. ........................................................................ 63

6.1.4.1 Confinament. ........................................................................................................ 63 6.1.4.2 Evacuació i Acollida. ........................................................................................... 63 6.1.4.3 Altres Mesures de Protecció. ........................................................................... 70

6.1.5 Interfase amb els Plans d'Autoprotecció (PAU). ................................................... 71 6.2 Fitxes d'Actuació................................................................................................................. 71 6.3 Cartografia Específica. ....................................................................................................... 80

7 ANNEXOS ESPECÍFICS....................................................................................................................... 81 7.1 Consells d'Autoprotecció per al Risc. .............................................................................. 82 7.2 Plans d'Autoprotecció Associats. ..................................................................................... 82 7.3 Protocol per Onada de Calor………………………………………………………………………………….

7.4 Protocol per ventades……………………………………………………………………………………………

7.5 Actuacions per pandemia …………………………………………………………………………………….



1 REGLAMENTACIÓ En el document A es descriu amb detall el cos legal sobre la planificació de les emergències. Les disposicions bàsiques són:

• Ley 2/1985, de 21 de enero, sobre protección civil (BOE). • Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya (DOGC). • Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya (DOGC). • Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona

(DOGC). • Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut

per a l'elaboració i homologació dels plans de protecció civil municipal. • Decret d'Alcaldia de 30 de Novembre de 2000 sobre la instrucció de la

protecció civil municipal (deroga el Decret de 8 de Juny de 1993). • Llei 1/2006, de 13 de març, pel qual es regula el règim especial del municipi

de Barcelona (BOE). • Decret d'Alcaldia, de 25 d'abril de 2007, que desenvolupa la Instrucció de

Protecció Civil Municipal de Barcelona. (Deroga el Decret d'Alcaldia de 30 de novembre de 2000).

En concret, per als riscos especials, aquells per als quals ha d'existir una planificació d'emergències a nivell autonòmic, s'indica la legislació específica.

Riscos Especials Risc d'Accidents Greus

Resolución de 30 de Enero de 1.991, de la Subsecretaría, por la que se publica el Acuerdo del consejo de Ministros por el que se aprueba la Directriz Básica para la Elaboración y Homologación de los Planes Especiales del Sector Químico (BOE). Real Decreto 1254/99, de 16 de Julio, por el que se aprueban medidas de control de los riesgos inherentes a los accidentes graves en los que intervengan sustancias peligrosas (BOE). Decret 174/2001, de 26 de juny, pel qual es regula l'aplicació del R. D. 1254/99 a Catalunya (DOGC).



Real Decreto 119/2005, de 4 de Febrero, modificativo del RD 1254/99 (BOE). Directiva 105/2003/CE, de 9 de desembre de 2003, (SEVESO III), del Consell de la Unió Europea, relativa al control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses. Real Decreto 948/2005, de 29 de juliol, pel qual s'aproven les mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els que intervinguin substàncies perilloses.

Risc en el Transport de Mercaderies Perilloses

Real Decreto 387/1996, de 1 de Marzo, por el que se aprueba la Directriz Básica de Planificación de protección civil ante el riesgo de accidentes en los transportes de mercancías peligrosas por carretera y ferrocarril. Resolución de 4 de julio de 1994 (BOE). Real Decreto 2115/1998, de 2 de Octubre, sobre transporte de mercancías peligrosas por carretera (BOE).

Risc d'Incendi Forestal

Orden de 2 de Abril de 1.993 por la que se publica el Acuerdo del Consejo de Ministros que aprueban la Directriz Básica de Planificación de Protección Civil de Emergencia por Incendios Forestales (BOE). Resolució de 24 d'Octubre de 1.994, per la qual es dóna publicitat a l'acord de 29 de setembre de 1.994 del Govern de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla de Protecció Civil d'emergències per incendis forestal a Catalunya (INFOCAT).

Risc d'Inundacions

Resolución de 31 de Enero de 1.995, de la Secretaría de Estado de Interior, por la que se dispone la publicación del Acuerdo del Consejo de Ministros por el que se aprueba la Directriz Básica de Planificación de Protección Civil ante el Riesgo de Inundaciones (BOE). Acord de Govern 82/2006 de 22 d’agost pel qual s’aprova el Pla d'emergències especial per inundacions (INUNCAT), informat favorablement per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el 14 de setembre de 2005 i homologat per la Comisión Nacional de Protección Civil el 19 de juliol de 2006.



Risc Sísmic

Resolución de 5 de Mayo de 1995, de la Secretaria de Estado del Interior, por la que se aprueba la Directriz Básica de Planificación de Protección Civil frente a Riesgo Sísmico (BOE). Resolució de 20 de maig de 2003, per la qual s'aprova el Pla Especial d'Emergències Sísmiques de Catalunya (SISMICAT).

Risc Radiològic

Veure l’annex XII del RADCAT

Real Decreto 1564/2010 de 19 de noviembre, on s’aprova la Directriz Básica de Protección Civil ante el riesgo radiológico”.

Risc aeronàutic

Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea. Ley 21/2003, de 7 de julio, de Seguridad Aérea. Real Decreto 862/2009, de 14 de mayo, por el que se aprueban las normas técnicas de diseño y operación de aeródromos de uso público y se regula la certificación de los aeropuertos de competencia del Estado. Llei 14/2009, del 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries. REGLAMENTO (CE) Nº 300/2008 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 11 de marzo de 2008 sobre normas comunes para la seguridad de la aviación civil y por el que se deroga el Reglamento (CE) Nº 2320/2002

Més informació sobre els diferents plans especials de protecció civil a nivell autonòmic es pot consultar al Departament d'Interior.



2 DADES DEL MUNICIPI

2.1 Dades Generals. En aquest apartat es resumeixen breument les característiques del municipi que s'han desenvolupat en el Document A. Per accedir a la informació actualitzada s'han d'utilitzar els links que apareixen en el Document A.

2.1.1 Situació Geogràfica.

El terme municipal de Barcelona es troba enquadrat per la línia de la costa i les coordenades UTM X=422.000, X=437.000 i Y=4.589.000 (o, equivalentment, pels meridians 1º 54' i 2º 18' E i els paral·lels 41º16' i 41º30' N). Longitud: 2º 7' 42'' E Greenwich Latitud: 41º 24' 42'' N Altitud: 13 metres (Pl. Sant Jaume) Altres punts geogràfics d'interès (Font: Instituto Nacional de Metereología, Centre Meteorològic Territorial de Catalunya, Barcelona CMT, Observatori Fabra, Instituto Geogràfico Nacional): - Longitud Est : Observatori Can Bruixa 02º 07' 56'' E Greenwich Observatori Fabra 02º 07' 27'' E Greenwich Vèrtex Geodèsic del Castell de Montjuïc 02º 10' 02'' E Greenwich - Latitud Nord : Observatori Can Bruixa 41º 23' 03'' N Observatori Fabra 41º 25' 05'' N Vèrtex Geodèsic del Castell de Montjuïc 41º 21' 52'' N



El territori municipal es troba dividit en 10 districtes amb una superfície total de 10.216 Hm2.: Superfície dels districtes i barris per ús del sòl agregat. 2010-2012

Districtes Barris TOTAL Residència Equipaments Parcs urbans

Indústria i infraestructures

Xarxa viària

Parcs forestals

2010 10.216,0 2.568,8 1.116,3 1.205,4 1.388,7 2.316,8 1.619,9 2011 10.216,0 2.574,9 1.095,0 1.217,1 1.388,3 2.315,7 1.625,0 2012 10.215,9 (1) 2.589,6 1.094,7 1.212,9 1.377,9 2.315,8 1.625,0 1. Ciutat Vella 436,8 129,3 51,3 73,2 56,4 126,5 0,0 1. el Raval 109,8 49,8 15,1 16,2 5,4 23,3 0,0 2. el Barri Gòtic 84,2 34,1 9,5 7,6 7,3 25,7 0,0 3. la Barceloneta 131,4 13,1 15,0 13,9 38,3 51,0 0,0 4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 111,4 32,3 11,7 35,5 5,4 26,6 0,0 2. Eixample 747,6 372,7 55,6 47,5 1,4 270,4 0,0 5. el Fort Pienc 92,9 33,4 10,0 15,1 1,0 33,4 0,0 6. la Sagrada Família 105,1 51,5 5,9 11,0 0,0 36,7 0,0 7. la Dreta de l'Eixample 212,3 113,9 11,4 4,9 0,0 82,2 0,0 8. l'Antiga Esquerra de l'Eixample 123,4 66,9 11,3 2,5 0,4 42,3 0,0 9. la Nova Esquerra de l'Eixample 133,8 65,5 12,3 11,2 0,0 44,7 0,0 10. Sant Antoni 80,1 41,5 4,7 2,8 0,0 31,2 0,0 3. Sants-Montjuïc 2.294,0 247,0 268,3 324,7 1.017,5 436,7 0,0 11. el Poble Sec 460,5 35,9 124,5 219,3 7,5 73,3 0,0 12. la Marina del Prat Vermell 1.428,4 36,8 91,2 45,1 1.002,8 252,5 0,0 13. la Marina de Port 125,5 39,1 30,0 25,7 1,2 29,4 0,0 14. la Font de la Guatlla 30,2 11,4 3,2 5,9 0,0 9,7 0,0 15. Hostafrancs 41,0 22,4 3,0 1,5 0,0 14,2 0,0 16. la Bordeta 57,7 20,6 7,0 12,2 0,7 17,1 0,0 17. Sants - Badal 41,1 25,1 2,7 1,2 0,1 12,0 0,0 18. Sants 109,8 55,5 6,8 13,8 5,1 28,5 0,0 4. Les Corts 601,8 179,2 149,9 65,6 1,3 159,0 46,7 19. les Corts 141,3 65,0 7,8 16,7 0,0 51,8 0,0 20. la Maternitat i Sant Ramon 190,3 32,7 94,8 15,8 0,8 46,2 0,0 21. Pedralbes 270,2 81,5 47,3 33,1 0,5 61,1 46,7 5. Sarrià-Sant Gervasi 2.009,3 456,8 155,4 100,2 7,1 260,0 1.029,9 22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 1.152,2 89,5 31,3 12,4 4,7 62,6 951,7 23. Sarrià 304,2 94,0 54,5 39,8 2,4 59,0 54,5 24. les Tres Torres 78,8 42,5 10,1 4,1 0,0 22,1 0,0 25. Sant Gervasi - la Bonanova 223,5 82,1 44,5 23,0 0,0 50,2 23,7 26. Sant Gervasi - Galvany 165,9 95,4 8,7 13,8 0,0 48,0 0,0 27. el Putxet i el Farró 84,6 53,2 6,2 7,1 0,0 18,1 0,0 6. Gràcia 418,6 200,9 46,3 51,4 0,4 106,4 13,2 28. Vallcarca i els Penitents 120,9 47,0 15,8 9,2 0,4 35,3 13,2 29. el Coll 35,8 12,4 1,2 16,2 0,0 6,0 0,0 30. la Salut 64,3 19,5 13,6 17,3 0,0 13,9 0,0 31. la Vila de Gràcia 132,6 83,5 11,1 6,5 0,0 31,5 0,0



32. el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 65,0 38,5 4,6 2,1 0,0 19,7 0,0 7. Horta-Guinardó 1.194,7 311,5 144,5 160,3 3,2 201,1 374,2 33. el Baix Guinardó 56,0 23,7 6,8 7,5 0,1 17,8 0,0 34. Can Baró 38,4 14,3 1,7 15,4 0,0 6,9 0,0 35. el Guinardó 130,8 52,3 21,6 26,6 0,3 30,0 0,0 36. la Font d'en Fargues 65,7 39,5 7,1 4,8 0,0 14,3 0,0 37. el Carmel 94,2 55,4 6,8 12,2 0,1 19,7 0,0 38. la Teixonera 33,7 18,8 1,7 3,7 0,0 9,4 0,0 39. Sant Genís dels Agudells 171,6 18,1 12,5 5,8 0,0 17,0 118,2 40. Montbau 204,7 11,7 34,6 21,8 1,1 14,3 121,2 41. la Vall d'Hebron 73,6 8,1 23,2 27,3 0,0 15,0 0,0 42. la Clota 17,8 6,1 1,0 6,5 0,0 4,2 0,0 43. Horta 308,2 63,3 27,5 28,6 1,5 52,4 134,8 8. Nou Barris 804,1 233,5 81,3 121,7 19,5 187,1 161,0 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 56,7 29,1 3,6 2,5 0,0 21,4 0,0 45. Porta 84,1 34,8 7,0 17,6 0,0 24,7 0,0 46. el Turó de la Peira 35,4 13,4 3,5 9,6 0,1 8,8 0,0 47. Can Peguera 12,0 8,3 1,0 0,6 0,0 2,1 0,0 48. la Guineueta 61,1 22,5 9,3 15,7 0,2 13,4 0,0 49. Canyelles 79,3 9,1 14,5 5,8 0,5 14,1 35,2 50. les Roquetes 64,2 18,3 5,9 5,1 0,0 14,3 20,5 51. Verdun 23,7 14,6 0,8 0,8 0,0 7,6 0,0 52. la Prosperitat 59,5 27,2 5,3 7,2 0,0 19,7 0,0 53. la Trinitat Nova 56,0 12,6 6,9 14,4 5,1 16,8 0,3 54. Torre Baró 176,8 21,6 5,8 21,9 3,5 21,0 103,0 55. Ciutat Meridiana 35,5 15,1 5,4 5,7 0,5 6,7 2,0 56. Vallbona 59,8 6,8 12,3 14,6 9,7 16,4 0,0 9. Sant Andreu 656,5 190,1 50,5 85,4 119,2 211,4 0,0 57. la Trinitat Vella 81,0 12,7 4,6 23,0 10,8 29,8 0,0 58. Baró de Viver 23,0 3,9 4,8 7,4 0,2 6,7 0,0 59. el Bon Pastor 188,2 16,1 8,0 12,9 99,0 52,2 0,0 60. Sant Andreu 184,1 75,2 19,4 23,4 5,9 60,4 0,0 61. la Sagrera 97,2 39,5 8,1 15,2 3,3 31,1 0,0 62. el Congrés i els Indians 40,7 20,2 3,2 2,6 0,0 14,7 0,0 63. Navas 42,3 22,5 2,4 0,9 0,0 16,5 0,0 10. Sant Martí 1.052,4 268,7 91,7 183,0 151,8 357,2 0,0 64. el Camp de l'Arpa del Clot 74,2 43,0 3,2 1,9 0,0 26,1 0,0 65. el Clot 69,6 23,6 5,9 15,0 0,0 25,0 0,0 66. el Parc i la Llacuna del Poblenou 111,4 19,6 8,1 17,4 29,8 36,4 0,0 67. la Vila Olímpica del Poblenou 94,3 24,2 7,1 13,5 14,9 34,6 0,0 68. el Poblenou 154,5 42,6 16,2 22,2 25,6 47,8 0,0 69. Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 123,7 23,0 10,3 45,5 11,8 33,1 0,0 70. el Besòs i el Maresme 127,4 26,3 16,4 22,9 18,9 43,0 0,0 71. Provençals del Poblenou 110,5 13,5 8,7 16,0 31,9 40,5 0,0 72. Sant Martí de Provençals 74,5 22,7 8,9 15,3 0,0 27,7 0,0 73. la Verneda i la Pau 112,3 30,1 7,0 13,2 18,8 43,1 0,0 Nota: Els conceptes fan referència a l'agregació de la superfície del sòl segons qualificacions urbanístiques del PGM i els seus instruments derivats. (1) La superfície del terme municipal de Barcelona ha variat degut als ajustaments en el seu càlcul.



Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. Font: Informació de base i cartografia. IMI-Hàbitat Urbà.

2.1.2. Població Censada i Turística.

Les dades que aporta el padró municipal d'habitants d’1 de gener de 2012 del Departament d'Estadística de l’Ajuntament de Barcelona es recullen en la taula següent, on queda palesa la distribució de la població en els districtes de la ciutat i la densitat de la població a partir de les superfícies parcials. Districte TOTAL Homes Dones Hab./Km2 TOTAL 1.619.839 769.492 850.347 15.849 1. Ciutat Vella 105.220 55.704 49.516 23.913 2. Eixample 265.592 122.714 142.878 35.412 3. Sants-Montjuïc 183.700 88.432 95.268 8.021 4. Les Corts 82.238 38.474 43.764 13.706 5.Sarrià-St Gervasi 145.413 66.424 78.989 7.234 6. Gràcia 121.550 55.885 65.665 28.940 7. Horta-Guinardó 168.525 79.346 89.179 14.048 8. Nou Barris 167.175 79.501 87.674 20.896 9. Sant Andreu 146.963 70.153 76.810 22.267 10. Sant Martí 233.463 112.859 120.604 22.234 Evolució del nombre de turistes i de pernoctacions, 2000-2011: Any Pernoctacions Turistes 2000 7.777.580 3.141.162 2001 7.969.496 3.378.635 2002 8.694.770 3.580.986 2003 9.102.090 3.848.187 2004 10.148.238 4.549.587 2005 10.931.639 5.656.848 2006 13.198.982 6.709.175 2007 13.620.347 7.108.393 2008 12.485.198 6.659.075 2009 12.817.170 6.476.033 2010 14.047.396 7.133.524 2011 15.529.218 7.390.777 2012 15.931.932 7.440.113



Per a més informació, veure apartat 2.3 del Document A.

2.1.3 Altitud.

Les principals cotes altimètriques de la ciutat de Barcelona son: Barcelona CMT 25 m. Observatori Fabra 420 m. Vèrtex Geodèsic del Castell de Montjuïc 191,7 m. *CMT: Centre Meteorològic Territorial de Catalunya. Turons: El Tibidabo 512 m El Turó de la Rovira 261 m El Turó de Monterols 121 m El Turó de la Peira 133 m El Turó del Putxet 181 m Montjuïc 173 m La Creueta del Coll 249 m El Coll dels Penitents 170 m El Carmel 267 m El Mont Tàber 15 m Altres punts: 1. Ciutat Vella: Pl. Sant Jaume 13m; Pl. Pla de Palau 5m 2. Eixample: Pl. Joan Carles I 45m; Pl. Catalunya 20m 3. Sants-Montjuïc: Pl. Sants 30m; Pl. Espanya 27m 4. Les Corts: Pl. Pedralbes 118m; Pl. Pius XII 66m 5. Sarrià-Sant Gervasi: Pl. Bonanova 122m; Pl. St. Gr. Taumaturg 68m 6. Gràcia: Pl. Lesseps 86m; Pl. del Sol 61m 7. Horta-Guinardó: Pl. Catalana 89m; Pl. Eivissa 77m 8. Nou Barris: Pl. Karl Marx 106m; Pl. Virrei Amat 55m 9. Sant Andreu: Pl. C. Eucarístic 42m; Pl. Orfila 24m 10. Sant Martí: Pl. Les Glòries 15m; Pl. Voluntaris 7m

2.1.4 Hidrologia

Al nord-est i al sud-oest el pla inferior de Barcelona continua sense interrupció per les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat, respectivament. L’àmbit hidrològic de Barcelona compren les següents rieres i torrents principals: Riera Blanca Riera d’Escuder Torrent Can Mantega Torrent de Can Feu Riera de Magòria Torrent de la Creu d’En Malla Riera d’En Malla Riera de Vallcarca



Torrent de l’Olla Torrent de Can Vidalet Torrent de les Flors Torrent de Can Toda Torrent del Mariner Torrent de la Farga Torrent de les Bruixes Torrent de les Granotes Torrent de la Guineu Riera d’Horta Torrent d’Estadella Riera de Sant Andreu Torrent de Paixalet Torrent de Campanya En el plànol inclòs en el DOCUMENT B. Cartografia Específica, s’hi indiquen les principals rieres de la ciutat de Barcelona.



2.1.5 Xarxa Viària.

Accessos a la ciutat per carretera i vies de connectivitat externa: Pel sud-oest, les Autopistes A-2 i AP-7. Pel sud, l’Autopista C-32 i la comarcal C-17, les rondes Litoral i de Dalt (B-20 i

B-10) Per l’oest, la C-16 (a través dels Túnels de Vallvidrera). Pel nord, l’Autopista C-33, C-58 i la N-152, les rondes Litoral i de Dalt (B-20 i B-

10) Pel nord-est, l’Autopista C-31i la N-II. Les principals vies de connexió amb els accessos externs a la ciutat i les principals vies de connectivitat externa s’indiquen en les dues taules següents. Vies de connectivitat amb els accessos a la ciutat VIA LONGITUD IMD Veh x km Gran via de les Corts Catalanes 10.071 68,386 688,711 Av. Diagonal 3.676 69,862 256,811 Ronda del Mig 7.583 76,011 576,394 c/ d'Aragó 4.828 62,154 300,079 Av. Meridiana 5.197 100,774 523,725 Vies de connectivitat externa VIA LONGITUD IMD Veh x km c/ del Comte d'Urgell 0.798 34,111 27,220 Av. Sarrià 0.806 36,817 29,674 Via Augusta 1.574 48,952 77,051 c/ de Tarragona 0.409 43,950 17,976 c/ de la Marina 0.506 38,375 19,418 c/ de Tarragona / c/ de Numància 1.709 13,581 23,209 Ronda del Guinardó / Rio de Janeiro 3.985 12,347 49,203 Av. Mare de D. De Montserrat 2.222 26,100 57,994



Connectivitat interna. Les principals vies de comunicació que hi trobem son les següents (vies de connectivitat interna de 1r nivell): Via Longitud (m) IMD Pg. Zona Franca 1.913 22,460 Paral·lel 2.195 20,893 Rda. del Litoral (laterals) 11.086 20,371 c/ del Comte d'Urgell 1.936 12,014 c/ d'Entença 2.374 12,536 Av. de Madrid / c/ de París 3.539 18,282 Travessera de les Corts 2.207 17,237 Av. de Sarrià 0.719 14,625 c/ de Muntaner 1.677 12,536 c/ d'Aribau 1.483 16,192 c/ de Balmes 4.22 25,072 Via Augusta 2.308 18,282 c/ de Còrsega 0.82 13,581 c/ de Roselló 0.549 12,014 Pg. de Sant Joan 0.41 13,581 c/ de Pau Clarís 1.366 13,581 Via Laietana 1.137 25,072 Túnel de la Rovira 3.244 37,309 c/ de Pelai 0.413 18,282 c/ de Fontanella 0.543 12,014 c/ Jonqueres 0.242 12,014 Rda. de la Universitat 1.523 19,849 c/ de Roger de Llúria 1.299 15,670 c/ de Sant Antoni Mª Claret 1.912 14,103 c/ de la Indústria 1.837 11,491 Pg. de Maragall 1.917 21,416 c/ de Lepant 1.873 8,201 c/ de Padilla 1.811 8,514 c/ de Mallorca 4.681 13,267 c/ de València 3.923 17,185 Bac de Roda / Felip II 4.429 14,625 c/ del Doctor Pi i Molist / Pg. del Verdum

0.955 12,536

Pg. de Valldaura 1.086 11,491 c/ de Martín Luther King 1.429 6,268 c/ de Ferran Junoy 1.457 8,357



Principals vies de comunicació al voltant de la ciutat Rondes VIA LONGITUD IMD vehxkm Ronda de Dalt 10.818 144,987 1,568,466 Ronda del Litoral 13.303 75,093 998,964 Total 24.121 2,567,430 En el plànol inclòs en el DOCUMENT B. Cartografia Específica, s’inclouen els plànols de les principals vies urbanes (connectivitat interna) i de les rondes de Barcelona. Principals túnels de la xarxa viària A continuació s’identifiquen els túnels del Terme Municipal de Barcelona de més de 50 metres de longitud:

• Ronda del Mig:

Túnel de Badal, 2.200 m., entre la boca sud a l’Avinguda del Carrilet i la boca nord al c/. Mejía Lequerica.

Túnel de Mitre, 564 m., entre la Plaça Prat de la Riba i el c/. Alt de Gironella.

Túnel de Camèlies, 381 m., entre el c/. Alegre de Dalt i el c/. Sardenya.

• Túnel de la Rovira, 1.318 m., entre la boca sud a la Ronda del Guinardó amb el c/. Padilla i la boca nord a la Rambla del Carmel amb el c/. del Llobregós.

• Ronda Litoral (B-10):

Túnel de Colom, 417 m., entre la Plaça de les Drassanes i el Moll de la Fusta.

Túnel de Pla de Palau, o de Pau Vila, 455 m., entre el Moll de la Fusta i el c/. Carbonell amb el c/. del Doctor Aiguader.

Túnel de Vila Olímpica, 812 m., entre el c/. de Trelawny amb el c/. del Doctor Aiguader i el c/. de Frederic Mompou amb el c/. de Salvador Espriu (sortides 22 i 23 de la Ronda Litoral).

Túnel de Poble Nou, 507 m., entre el c/. Llacuna amb el c/. de Salvador Espriu i el Parc Esportiu de la Mar Bella (sortides 23 i 24 de la Ronda Litoral).

Túnel del Moll de la Fusta, 571 m., només hi ha cobertura en sentit Llobregat i està oberta lateralment pel costat mar.



Túnel del Fòrum, 381 m., disposa de obertures zenitals molt importants.

Túnel de Bon Pastor, 320 m., seguit del túnel de Baró de Viver, 170 m., estan oberts completament pel costat Besòs.

• Ronda de Dalt (B-20):

Túnel de l’Oreneta, 783 m., entre l’Avinguda Pearson i el c/. Can Caralleu (sortides 10 i 9 de la Ronda de Dalt).

Túnel d’Almansa, o de Guineueta, 490 m., entre el c/. del Castor –costat mar- o bé la Ronda de la Guineueta –costat muntanya- i el c/. d’Almansa (sortides 3 i 2 de la Ronda de Dalt).

Túnel de Borràs, 529 m., en la connexió amb la C-16 cap els Túnels de Vallvidrera, són realment dos trams de túnel amb un tram central obert sota la Plaça Borràs.

La cobertura de la B-20 entre la Plaça Karl Marx i la Ronda de la Guineueta Vella té tres trams: una primera semicobertura, 210 m., amb obertures zenitals molt importants, el túnel de Rambla Caçador, 215 m., i una segona semicobertura, 175 m., també amb obertures zenitals.

Túnel de Jaume Pinent, o de Via Júlia, 315 m., amb pendents del -6,5%, -2,5% i -7,1% sentit Besós.

Túnel de Palamós, 305 m., amb pendents del -7,5% i -4,2% sentit Besós.

• Túnel de Vallvidrera, 2.511 m., entre la boca sud amb tres accessos possibles (la Via Augusta amb el Passeig de la Bonanova, la rampa del c/. Dolors Moncerdà i el nus de la Plaça Borràs) i l’eix de Vallvidrera conformat per quatre túnels més (La Floresta de 440 m., Can Llobet de 391 m., Valldoreix-Mirasol de 857 m. i Can Rabella de 378 m.) fins les calçades laterals de l’AP-7 a Sant Cugat del Vallès

Els trams més importants de túnels s’indiquen en el DOCUMENT B. APARTAT 6.4. ANNEXOS ESPECÍFICS. Cartografia Específica.

2.1.6 Xarxa Ferroviària.

El transport per ferrocarril és gestionat per les empreses següents: RENFE - ADIF FERROCARRILS DE LA GENERALITAT (FGC) FERROCARRILS METROPOLITANS DE BARCELONA (METRO). En el DOCUMENT B. Cartografia Específica, s’adjunta el plànol de les línies de RENFE en el municipi de Barcelona, amb els accessos a la ciutat, dels FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA i del METRO.



UEstacions de RENFE/ADIF RENFE-ADIF disposa al municipi de Barcelona de 8 estacions:

Sants França Pg. Gràcia Pl. Catalunya Arc Triomf Sant Andreu Arenal Clot-Aragó Sant Andreu Comtal UPrincipals túnels de RENFE Hi ha una part important del recorregut de les línies de RENFE que transita per túnels, pels subterranis de la ciutat. S’indiquen en la taula següent. Túnels RENFE Longitud Barcelona-Clot 1.717 m Barcelona Término 920 m Barcelona 5.578 m Aragón 2.381 m Barcelona 11.700 m

2.1.7 Xarxa Elèctrica.

El servei d’electricitat al municipi de Barcelona es realitza a través d’una companyia: FECSA-ENDESA En el plànol inclòs en el DOCUMENT B. Cartografia Específica, s’inclouen els plànols de les xarxes elèctriques. L’alimentació a les subestacions de FECSA-ENDESA de 220 kw es realitzat per Red Eléctrica Española (REE). Vegeu Pla Específic.

2.1.8 Xarxa de Gas.

La distribució de gas a través de la xarxa de distribució de Barcelona la realitza l’empresa GAS NATURAL, des de la planta de recepció i distribució de gas natural del Moll d’Inflamables del Port de Barcelona. En el DOCUMENT B. Cartografia Específica, s’inclouen els plànols de la xarxa de gas a la ciutat.



2.1.9 Xarxa d’Aigua Potable.

El subministrament d’aigües superficials és assegurat per la companyia Aigües Ter-Llobregat (ATLL). El subministrament d’aigua que compleixi els requeriments higiènico-sanitaris de potabilitat està garantit per Aigües de Barcelona SA (AGBAR), empresa concessionària d’aquest servei. En el DOCUMENT B. Cartografia Específica, s’inclouen els plànols de la xarxa d’aigua de la ciutat.

2.1.10 Xarxa de Clavegueram

Barcelona disposa d’una xarxa de clavegueres unitària, és a dir, transporta conjuntament les aigües residuals i les pluvials. En cas de pluges torrencials, es pot desbordar la capacitat del sistema, provocant inundacions en superfície i descàrregues directes (DSU) d’aquest sistema unitari al mar pels sobreeixidors. Per controlar aquestes variacions de cabal, s’han construït set dipòsits de retenció, construïts amb els següents objectius: Evitar les variacions dels cabals que arriben a la depuradora del Besòs per tal de millorar-ne l'eficàcia. Augmentar la capacitat de regulació de la xarxa de clavegueram. Controlar les possibles riades en temps de pluja. Evitar els abocaments d'aigües no tractades del clavegueram als mitjans receptors. Aquests dipòsits són: * El dipòsit de Viladomat (35.000 m³ de capacitat) * El dipòsit de Zona Universitària (145.000 m³) * El dipòsit de Bori i Fontestà (93.000 m³) * El dipòsit de Doctors Dolsa (61.500 m³) * El dipòsit de Vilalba dels Arcs (18.500 m³) * El dipòsit de Parc Joan Miró (70.000 m³) * El dipòsit de Taulat (80.000 m³) * El depòsit de Plaça Fòrum De la gestió d’aquesta xarxa se n’encarreguen la Unitat Operativa de Sanejament i CLABSA que realitzen una gestió integral i avançada del drenatge urbà.



Barcelona disposa d’un Pla Especial del Clavegueram (PECLAB 97), actualment PICBA que és l'actualització del Pla Especial de Clavegueram de Barcelona per a l'explotació centralitzada de la xarxa de clavegueres municipals. Mitjançant aquest Pla, es planifiquen i es dissenyen les noves instal·lacions i, sobretot, es controla la seva operativitat, cosa que permet l’optimització del seu funcionament. Després d’haver estat utilitzades, part de les aigües residuals de Barcelona i, d’altres punts de l’àrea metropolitana, són conduïdes a través de la xarxa de clavegueram fins l’estació depuradora del Besòs, planta metropolitana on són tractades mitjançant un sistema físic-químic. En el DOCUMENT B. Cartografia Específica, s’inclou el plànol de les principals conques i clavegueram de Barcelona.

2.1.11 Xarxa de Galeries de Servei

En el DOCUMENT B. Cartografia Específica, s’inclou el plànol amb les principals galeries de serveis. Es pot considerar que hi ha:

• Rda.Dalt, C/Santander, Rbla. Prim i Rda.Litoral • Galeria Municipal Pl. Sant Jaume • Galeria Municipal Via Laietana ambdós costats de les voreres on passen

diferents serveis. • Galeria Municipal de Plaça Espanya • Galeria Municipal Vila Olímpica i Av. Diagonal- C.P.P.R. • Prisma de Serveis PRONOBA • Prisma de Serveis Diagonal Mar • Prisma de Serveis Av. Meridiana

2.1.12 Xarxa Telefònica

La infrastructura de telefonia fixa del municipi correspon a l’operador dominant: TELEFONICA, tot i que el servei pot ésser prestat per altres companyies o operadors creixents, com són, entre d’altres ONO, JAZZTEL, UNIDOS i ORANGE. La xarxa de telefonia mòbil es realitza mitjançant els operadors següents: MOVISTAR, VODAFONE, ORANGE i d’altres. En el DOCUMENT B. Cartografia Específica, s’inclou el plànol de referència per a la infraestructura telefònica del municipi.



2.1.13 Xarxa de Semàfors

En relació a la gestió de la xarxa de semàfors de la ciutat, aquesta es troba dividida en dues zones o àrees, subcontractades a dues empreses diferents.

2.2 Dades Específiques Associades al Risc. Aquestes dades s’han de consultar als plans concrets elaborats per a cada risc. Es detalla a continuació la informació referent als riscos especials que afecten al territori. UI. Incendi ForestalU La zona afectada per aquest sinistre és la serra de Collserola. En el DOCUMENT B. Cartografia Específica, s’inclou el plànol d’implantació de la serra de Collserola UII. Inundacions Al nord-est i al sud-oest el pla inferior de Barcelona continua sense interrupció per les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat, respectivament. L’entorn hidrològic de Barcelona ve determinat principalment per les rieres que en el municipi s’hi troben. En el DOCUMENT B. Cartografia Específica, s’inclou el plànol on s’indiquen les principals rieres. Barcelona presenta una sèrie de característiques que fan especialment difícil l’evacuació de les aigües pluvials. Fonamentalment són:

• Forta impermeabilització del terreny a causa de la seva urbanització. • Condicions topogràfiques del terreny on s'assenta la ciutat, amb una zona de

forta pendent (zona alta), que es va suavitzant fins a arribar al mar amb un pendent molt suau (1-2%), gravat pel fet que la major part de l'aigua de pluja ha de travessar la ciutat fins el mar, trobant-se amb obstacles com poden ser la muntanya de Montjuïc, el casc antic i el Port, que donen lloc a la polarització dels eixos drenants cap als extrems del front litoral.

• Influència dels mitjans urbans característics de les grans aglomeracions que afavoreixen els processos convectius de les precipitacions, a més d'una gran impermeabilitat.

• Peculiaritats del clima mediterrani amb precipitacions anuals baixes però amb episodis aïllats d'alta intensitat de pluja.



Dades meteorològiques i ubicació de les estacions: Al municipi de Barcelona existeixen dues estacions meteorològiques del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Servei de Meteorologia de Catalunya:

* Ciutadella * Observatori Fabra.

S’inclou a continuació un resum de les dades de l'any 2011 de l’Estació de Barcelona-Observatori Fabra. Estació de Barcelona – Observatori Fabra L’Observatori Fabra ha enregistrat una temperatura mitjana anual al 2012 de 16,1 ºC.

Temperatura mitjana anual 16,1ºC Temperatura màxima anual 35,2 ºC Temperatura mínima anual -4,2 ºC Mesos més càlids agost / juliol Mesos més freds Gener / febrer Dades de l’observatori Fabra (dades de temperatures de l’any 2012)

Temperatura mitjana anual 18,0 ºC Temperatura màxima anual 34,3 ºC Temperatura mínima anual 0,5 ºC Mesos més càlids agost / juliol Mesos més freds Gener / febrer Dades de l’observatori Can Bruixa (dades de temperatures de l’any 2012)



III. Establiments Industrials amb Substàncies Perilloses El risc derivat d’aquests establiments ve determinat principalment per aquells establiments industrials afectats per la normativa d’Accidents Greus o normativa Seveso, sigui quin sigui el seu grau d’afectació (alt o baix). En relació a la localització de les indústries químiques, en general, a Barcelona, la major part es localitzen a la Zona Franca i al moll d’inflamables del Port on s’hi troben un gran nombre d’emmagatzematges i activitats d’empreses químiques. Es relacionen a continuació les instal·lacions generadores de risc químic objectiu diferenciades en funció de la classificació Seveso i de l’emplaçament. Empreses SEVESO, Port i Zona Franca--------------------------------------------------

EMPRESES SEVESO PORT – MOLL DE L’ENERGIA (antic MOLL D’INFLAMABLES)

DECAL España, S.A., Ctra. Circumval·lació Tram 8 ENAGAS, S.A., Ctra. Circumval·lació Tram 8 KOALAGAS, Ctra. Circumval·lació Tram 8 MEROIL, S.A., C/. Port de Lagos, 20, Moll de l’Energia QUIMIDROGA, S.A. (Planta Qd-11), Ctra. Circumval·lació Tram 8 TEPSA (Terminales Portuarias, S.A.), Ctra. Circumval·lació Tram 8 TERQUIMSA (Terminales Químicos, S.A.), Ctra. Circumval·lació Tram 8

EMPRESES SEVESO PORT

CLH (Cía. Logística de Hidrocarburos, S.A.), Passeig Can Tunis, 67

EMPRESES SEVESO ZONA FRANCA

BAYER MATERIAL SCIENCE, S.L., c/ Feixa Llarga, 7, sector E BASF Española, S.L., c/ 42, 18-20, sector E COPLOSA, c/ L, 10-20, sector E CROMOGENIA Units, S.A. (Fàbrica III), c/ 40, 7-15, sector E HUNTSMAN Performance Products Spain, S.L., c/ 43, 10, sector F SIDA, S.A., c/ M, 1, sector E

Terminal Ferroviària de Contenidors-----------------------------------------------------

ADIF MORROT, Passeig Josep Carner, s/n

Empreses Químiques No SEVESO, Port i Zona Franca--------------------------------

EMPRESES NO SEVESO ZONA FRANCA

QUIMIDROGA S.A. (Planta Qd-2), c/ F, 8, sector C CROMOGENIA Units, S.A. (Fàbrica II), c/ 42, 2-10, sector E CROMOGENIA Units, S.A. (Magatzem V), c/ L, 1-5, sector E CROMOGENIA Units, S.A. (Magatzem IV), c/ Feixa Llarga, 1-3, Sector E AKZO NOBEL, c/ Feixa Llarga, 14-20, Sector E TURCO ESPAÑOLA, c/ Feixa Llarga, 19, Sector E CELMAR Almacén, S.L., c/ 5, 3ª Sub Zona Franca, C4, Sector C

EMPRESES NO SEVESO PORT



ECOIMSA, Ctra. Circumval·lació Tram 8, Moll de l’Energia TCB, Terminal de Contenidors Barcelona, S.L., Moll 24 Sud TERCAT, Terminal Catalunya, S.A., Molls 29 Príncep d’Espanya i Sud Unió Terminals Estibadors Llevant Acciona Transmediterránea, Moll 1 A Bunge Ibérica, S.A (Moyresa), Moll 23A Oest Cargill España, S.A., Moll 26B Álvarez de la Campa Terminal Port Nou, S.A., Molls 20 Ponent i 21 Costa Estibadora de Ponent, S.A, Moll 26A Álvarez de la Campa RELISA, Receptora de Líquidos, S.A., Moll de l’Energia Portcemen, S.A., Moll Contradic Sud, s/n ERGRANSA, S.A., Moll Contradic Est, s/n PETROMIRALLES, S.L., c/ Port de Haifa, 3, Moll de l’Energia LACISA, Lavaderos de Cisternas, S.A., Ronda del Far,s/n,Moll de l’Energia GAS NATURAL SDG, S.A., C/. Port d’Alexandria, 20, (en construcció)

Altres Empreses Químiques No SEVESO del terme municipal de Barcelona----- ESTEVE QUIMICA, S.A., c/ Caracas, 27, Bon Pastor

METROFANG, Tractament Metropolità de Fangs, S.L., Rbla. Prim s/n FARGGI, LACREM, S.A., c/ Perú, 84

Empreses SEVESO properes al terme municipal de Barcelona-----------------------

BARCELONESA, c/ Crom, 14, Polígon Femades, Cornellà de Llobregat BASF, Carretera del Mig, 219, L’Hospitalet de Llobregat CLARIANT IBÉRICA, S.A, c/ Cal Coracero, 46-56, Polígon Pratenc, El Prat TITAN, C/ 114, núm. 21-24, Polígon Pratenc, El Prat de Llobregat

Donat que un nombre important de les empreses afectades per la normativa d’Accidents Greus es troben ubicades al Port de Barcelona, a continuació s’inclou la ubicació de les estacions meteorològiques del Port i els paràmetres que mesuren.

Lectura Estació meteorològica

SIRENA DISPENSARI PORTA COELI

DÀRSENA SUD ADOSSAT

CONTRA-DIC

Velocitat vent X X X X X X Direcció vent X X X X X X Pressió atmosfèrica

X X X X

Humitat relativa

X X X X X

Pluviositat X X X X Temperatura X X X X X Radiació Solar X X



Rosa de Vent de l’Estació de la Sirena (Port de Barcelona) Velocitat i direccions dels vents dominants.

En el DOCUMENT B. Cartografia Específica, s’inclou el plànol on s’indica la ubicació de les estacions meteorològiques en el Port de Barcelona. Les empreses disposen, en la seva majoria, d’estacions meteorològiques pròpies.



IV. Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera i Ferrocarril El transport de les matèries perilloses per la ciutat de Barcelona es regula amb l'Ordenança de Circulació de vianants i de vehicles de 27 de novembre de 1998. Necessiten una autorització per circular per dins de la ciutat els transports de mercaderies perilloses que s'especifiquen a aquesta Ordenança. El risc associat al Transport de Mercaderies Perilloses s’associa principalment a la zona del Port de Barcelona, d’on surten i arriben una gran quantitat i varietat de matèries perilloses anualment, tant per carretera com per ferrocarril. Els Ferrocarrils de la Generalitat només transporten mineral de potassa al moll del Contradic. En relació a les estacions meteorològiques, han estat indicades en el punt anterior. A continuació es recullen dades específiques sobre el risc en el transport per carretera (camió): Principals punts d’entrada de mmpp a Barcelona

* Per carretera: principalment a través de la Ronda Litoral, que condueix al

Port, a l’estació de Contenidors del Morrot i als Polígons Industrials amb indústria química de Barcelona. Poden venir de rodalies o de llarga distància.

* Port * Estació de Contenidors del Morrot.

Principals destinacions de les mmpp d’entrada al municipi:

* Fàbriques i Emmagatzematges * Port * Estació de Contenidors del Morrot * Sortides per carretera amb destinació rodalies o llarga distancia.

Existeixen, a més a més, una sèrie de moviments interns (dins el propi municipi), com ara:

* De fàbriques a altres fàbriques, emmagatzematges o llocs de consum. * D’emmagatzematges a fàbriques, altres emmagatzematges, hospitals (gasos

medicinals), benzineres (productes petrolífers) o punts de consum.

Principals sortides de les mmpp:



Tenen el seu origen en les fàbriques i emmagatzematges del municipi i les principals destinacions de sortida són:

* Port * Estació de Contenidors del Morrot * Sortides per carretera amb destinació rodalies o llarga distància.

Les dades sobre el trànsit de mercaderies perilloses dins dels límits de la ciutat es poden consultar al PAEM específic. V. Nuclear Al municipi no hi ha cap central nuclear ni cap estació de classificació i descontaminació.



3 CONEIXEMENT DEL RISC I VULNERABILITAT. 3.1 Resum i Conclusions de l'Anàlisi de Risc. En el document A s'ha realitzat l'anàlisi de risc per als diferents riscos que es poden manifestar en el municipi, realitzant una classificació en:

* Riscos especials, * Riscos específics, i, * Altres riscos.

Per a cadascun dels riscos especials i específics, les dades s’han de consultar en els plans d’actuació municipal i/o els específics elaborats per a cada risc, els quals recullen les principals conclusions de l'anàlisi de risc, corresponents a l'anàlisi de les conseqüències i de la vulnerabilitat. L'anàlisi de les conseqüències té per a objectiu delimitar en el territori els efectes de les situacions de risc identificades en el document A, i l'anàlisi de la vulnerabilitat consisteix en la determinació de l'impacte de l'emergència en la població, medi ambient i béns al municipi. 3.1.1 Riscos Especials Risc d'Inundacions D'acord amb les característiques climàtiques de la ciutat de Barcelona i l'anàlisi del risc efectuat, les èpoques de risc d'inundacions classificades de menor a major risc són les següents:

* Risc BAIX: 1 de desembre a 30 d'Abril. * Risc MIG: 1 de maig a 31 de Juliol. * Risc ALT: 1 d'agost a 30 de Novembre.

Tot això condueix a que, en determinats moments, s'arribin a concentrar en alguns eixos drenants uns cabals de 100 a 200 m3/s, la qual cosa obliga a la construcció de grans col·lectors per a conduir les aigües al mar, on el drenatge es pot veure agreujat pels fenòmens de dinàmica del litoral i la coincidència en molts casos amb temporals marins, sense oblidar que les baixes pressions suposen un augment del nivell del mar d'uns 50 cm.



Risc Sísmic D'acord amb l'anàlisi de risc, Barcelona és considerada com una zona d'activitat sísmica moderada baixa, catalogada amb una intensitat MSK VII per a un període de retorn de 500 anys per la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil enfront Risc Sísmic. Risc d'Incendi Forestal L'anàlisi de risc realitzat en el document A determina que es produeixen incendis forestal en la serra de Collserola i que pot haver-hi una gran vulnerabilitat de la població a causa de la interface bosc-habitatge. A la llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció d’incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana i la seva posterior regulació a través del Decret 123/2005, de 14 de juny, es preveu que l’Ajuntament de Barcelona ha d’elaborar, entre d’altres, un plànol de delimitació que determini les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions considerades en aquestes dues Normes. Des de l’Ajuntament es va aprovar en Plenari del Consell Municipal del 24 de novembre de 2006, un plànol de delimitació de les urbanitzacions, i, per tant el corresponent compromís d’execució i manteniment de les franges. Aquestes tasques s’estan realitzant en l’actualitat pel Consorci de Collserola (amb pressupost municipal) i per part de Parcs i Jardins, Institut Municipal. També existeixen zones amb continuïtat amb la trama urbana, que malgrat l’Ajuntament no està obligat per la Normativa anterior, sí són possibles punts d’inici de foc forestal. Fins el moment aquesta tasca s’està fent parcialment pels Serveis de Neteja propis de l’Ajuntament de Barcelona i per Parcs i Jardins, Institut Municipal. Risc d'Accident Greu De l'anàlisi de risc realitzat en el document A es desprèn que els riscos derivats de les empreses afectades per la normativa d'Accidents Greus són:

* d'incendi - explosió, * fuita de producte inflamable (núvol inflamable), * fuita de producte tòxic (núvol tòxic), o * contaminació del sòl, subsòl o medi marí.

Per a cadascuna de les instal·lacions es troben definides, en el Pla d'Actuació Municipal, les zones d'afectació dels accidents identificats en les mateixes. Es tracta de les zones d'intervenció i d'alerta.



Risc de Nevades i Glaçades D'acord amb l'anàlisi de risc realitzat en el document A, es dedueix que les èpoques de risc de nevades són les següents: MAJOR INCIDÈNCIA: Les nevades amb un dipòsit superior als 5 cm. s'han succeït entre el 15 de gener i el 19 de març, excepte la insòlita del 25 de desembre de 1962. Les èpoques de risc de neviscades són les següents:

MAJOR INCIDÈNCIA: mes de Febrer, amb un cert desplaçament cap al mes de març.

La caiguda de neu ha arribat principalment en hores nocturnes i de matinada, i també per la tarda; en menor mesura el fet ha passat durant el matí. En els anys de neu, la mitjana de dies afectats ha estat de 2,4. Aquestes onades de fred varen comportar molts problemes en la vida ciutadana, sobretot per que es varen glaçar canonades, va augmentar el consum d'energia elèctrica, comportant problemes amb el subministrament d'aigua i electricitat. Risc en el Transport de Matèries Perilloses A més dels esmentats anteriorment, els incidents que es puguin produir en el transport de matèries perilloses, tenen uns riscos específics que dependran de:

* el producte o matèria transportada, * el lloc on succeeixen, * les condicions atmosfèriques existents, * el tipus d'accident,

amb la qual cosa es poden afegir els riscos següents:

En relació a les persones * persones intoxicades, * lesions inherents a la matèria, * assistència a persones desallotjades, * allotjament amb caràcter temporal. En relació als immobles * danys produïts pel foc, * danys produïts per explosió. En relació a l'entorn i zona d'influència * contaminació atmosfèrica, * contaminació física, * afectació per abocaments a la xarxa de clavegueram.



Els accidents més destacats que s’han produït són el següents: PER FERROCARRIL: 25.01.1992 Descarrilament de tren a prop de l’Estació de Can Tunis (C/ Motors)

amb afectació d’un vagó cisterna amb 12.000 litres de dissolvent. Com a conseqüència es produeix una fuita que no s’inflama. S’estableix per part de bombers una acció preventiva amb escuma mentre els tècnics de RENFE tornen el vagó a la seva posició.

TRANSPORT VIARI: 14.12.1992 Accident a la Ronda de Dalt, sortida 4.Va bolcar un camió cisterna

carregat de benzina. Es va trencar la cisterna i es vessa el contingut. S’inflama i mort carbonitzat el conductor i resulta totalment destruït el camió. El líquid es va introduir a la xarxa de clavegueram provocant explosions i incendis que van ser reduïts amb escuma. Al marge de la gravetat del sinistre, aquest va poder ser encara pitjor si hagués estat uns minuts més tard, quan una parada d’autobús (també va quedar destruïda) normalment està plena d’alumnes d’un col·legi proper.

01.11.1993 Com a conseqüència de la col·lisió d’un turisme i un camió cisterna

carregat amb 22 T de nitrogen líquid i tombada d’aquest vehicle, es va produir el trencament de les vàlvules de descàrrega, registrant-se a més, la mort del seu conductor. Seguidament, es va procedir a retirar la cisterna de la part tractora i a trasvassar el nitrogen a una altra.

01.12.1994 Un camió cisterna carregat amb benzina i gas-oil, quan sortia del Port

té un accident i bolca junt a la calçada. A conseqüència de l’accident s’esquerda uns dels dipòsits i es produeix un basament de benzina, però no s’inflama. Com a mesura preventiva es fa una capa d’escuma que es manté durant les maniobres de volteo.

06.07.1998 Un camió cisterna de GNL, en un revolt del C/ 3 del Port, surt de la via

i bolca. A conseqüència de l’accident hi ha afectació del continent però no del contingut ja que es trenca l’aïllament de la cisterna però no hi ha basament de producte. L’SPEIS realitza tasques preventives durant tot el procés de volteo.

07.08.2006 Incident d’un camió de distribució de GNL quan anava a reposar un

dipòsit privat d’una casa a la Ctra. de Sant Cugat. El camió va sortir del camí quan anava marxa enrere amb possibilitat de caure per la pendent de la muntanya.



Risc de Contaminació Marina Accidental El front marítim de Barcelona compren els aproximadament 4,5 Km de costa que van del Port Autònom de Barcelona fins al Port del Fòrum entre els municipis del Prat del Llobregat i St. Adrià del Besòs. S’han de considerar dos tipus de vulnerabilitat: • Ambiental • Socioeconòmica (en funció de la demografia i activitats econòmiques: turisme,

pesca i indústria). Es evident que la vulnerabilitat de Barcelona es molt alta a causa de l’últim factor, una elevada demografia i un ús turístic important. Els elements vulnerables a considerar són: - Els espigons i les platges (St. Sebastià, Barceloneta, Nova Icaria, Bogatell, Mar

Bella, Nova Mar Bella, Llevant i Zona de Banys del Fòrum) del terme municipal. - Els tres ports ( Port Autònom de Barcelona, el Port Olímpic i el Port de Fòrum)

que a més de poder ser generadors de contaminació també poden patir les conseqüències d’una contaminació exterior. Tots tres ports han de tenir el seu Pla Interior de Contingències, per preveure aquests supòsits.

El futur Zoo marí de la zona Fòrum i l’Aquari que hauran de tenir el seu Pla d’Autoprotecció. Risc Radiològic Barcelona no té instal·lacions nuclears. Les úniques instal·lacions nuclears a Catalunya són: Ascó I, Ascó II, Vandellòs II i Vandellòs I en procés de desmantellament. Les instal·lacions radioactives poden ser de 1ª,2ª o 3ª categoria (major a menor perillositat) en funció de la quantitat i activitat dels isòtops radioactius presents i/o l’energia de les radiacions que es produeixen. A la ciutat de Barcelona només hi han instal·lacions de 2ª i 3ª categoria. Poden produir-se accidents radioactius associats a instal·lacions no radioactives (per descuit, terrorisme, etc). Un exemple representatiu són les foneries (no ni ha cap a Barcelona ciutat) on s’han produït accidents radioactius significatius quan s’ha fos material radioactiu no identificat prèviament. Risc Aeronàutic D’acord amb l’anàlisi de risc realitzat, se sap que de les diferents fases de vol d’un avió les que tenen un major risc d’accident són les que corresponen a l’aterratge i a l’enlairament. D’altra banda en aquestes fases on l’aeronau encara no ha assolit l’alçada final, si es produeix un accident, hi ha major probabilitat de supervivència que en els casos d’accident per caiguda d’avió en règim estable, on l’alçada a la que vola l’avió és molt superior. Per tant, els municipis amb major risc són aquells que s’ubiquen a les rodalies d’una instal·lació aeronàutica, i majorment aquells que es troben



alineats amb la pista d’aterratge i/o enlairament. Alhora, també són aquests municipis els que podran dur a terme les accions més ràpides encaminades a ajudar els supervivents de l’aeronau. Les actuacions que pot dur a terme un municipi, donat un accident aeronàutic, depenen en gran mesura dels recursos i capacitat de resposta del municipi i de la distància d’aquest municipi a la zona de l’accident. En base a aquests criteris es determina quins municipis, que tot i no trobar-se en zona de risc sí es troben dins de la zona d’influència de la instal·lació aeronàutica.

3.1.2 Riscs Específics

Risc en el Transport Subterrani De l'anàlisi històrica de l'accidentalitat de les tres companyies de transport subterrani a la ciutat de Barcelona, s'extreu com a conclusió la següent taula, on s'indiquen les freqüències dels diferents tipus d'accidents i conseqüències.

Emergència Amb víctimes Sense víctimes Incendis 2 en 50 anys uns 20 / any Incidents material mòbil 2 en 50 anys uns 2 / any Incidents relacionats amb l’energia i/o comunicacions - 1 en 50 anys

Incidents sobre elements constructius - 1 en 50 anys Incidents causats per factors meteorològics - sobre 1 / 2 anys Incidents causats per factors externs 1 en 20/any sobre 1/any

Risc d'afectació per Manca de Servei d'Electricitat De l'anàlisi històrica de les interrupcions en el subministrament elèctric facilitades per les companyies elèctriques, analitzades en l'anàlisi del risc del document A, s'extreu com a conclusió la següent taula, on s'indiquen les freqüències dels diferents tipus d'accidents i conseqüències. Subministres (abonats)

EMPRESA > 80.000 80.000 - 30.000

30.000 - 15.000

FECSA-ENDESA 4 9 40 Mitjanes duració cas més desfavorable 2 h. 30 min. 30 min.

*Estadística Zona Distribució Àrea Metropolitana.



El cas més desfavorable és el 0 (ZERO) en la xarxa de distribució nacional que s'ha donat l'any 87, l'any 93 i l’any 2007, que va haver una apagada amb afectació de 300.000 abonats durant més d’un dia i de 20000 abonats amb una durada de més de tres dies. Risc d'afectació per Manca de Servei de Gas Combustible De l'anàlisi del risc de les xarxes de distribució d'alta i mitja pressió al període de 1981-1993, s'obtenen com a resultat els següents valors d'accidents. 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 TOTAL

Greus - - - - 1 - - - - - 1 - - 2 Lleus 1 - - - - - 1 2 - - 2 - - 6

Danys nuls a tercers - - - - - - - - - - - 2 3 5

TOTAL 1 - - - 1 - 1 2 - - 3 2 3 13

Risc per Manca de Comunicacions La infraestructura de xarxa que suporten els serveis de dades en la ciutat de Barcelona té una estructura i fiabilitat molt similar a la xarxa tant la fixa com la mòbil, pel que la probabilitat de què es produeixi una interrupció d’aquests serveis es també mínima. Únicament tenen infraestructura de comunicacions quatre operadors. Quant a la telefonia mòbil, les diferents xarxes són alternatives, és a dir, la interrupció en el servei ofert per un d’elles no implica interrupció en el servei en la resta de les xarxes. Segons informació facilitada pels diferents operadors, les principals causes d’interrupció del servei són alienes a la pròpia activitat, sent les més importants el tall de subministrament elèctric i els talls accidentals d’enllaços.



Risc en el Transport Marítim (Port de Barcelona) ZONA TERRESTRE D'acord amb la ponderació qualitativa realitzada en el Pla Exterior del Port de Barcelona, s'han obtingut els següents índexs de risc i la consegüent classificació per als vuit sectors considerats:

SECTOR ÍNDEX DE RISC CLASSIFICACIÓ DEL RISC 5 (Rosa) 1.400 ALT

(1.121 < IR < 1.400) 8 (Gris) 1.390 3 (Groc) 1.030 MITJÀ

(896 < IR. 1.120) 4 (Violeta) 930 6 (Blau) 860

BAIX 245 < IR < 895

1 (Verd) 445 7 (Crema) 310 2 (Blanc) 245

El càlcul dels índex de risc ha estat obtingut aplicant les corresponents índexs de freqüència i índexs de conseqüència a cada una de les concessions, segons la seva distribució per molls i sectors. Dels resultats obtinguts en l'anàlisi de risc, es desprèn que els productes que poden generar, en cas d'accident, dispersions de núvols tòxics que arribin a la ciutat de Barcelona s'engloben en les cinc categories (numeració d'ONU) següents:

Categoria 1005: NH3 (l / g) Categoria 1017: Cl2 (l / g) Categoria 1050: HCl (g) Categoria 1052: HF (l / g) Categoria 2949: NaHS·H2O, amb generació d'H2S

Addicionalment hi ha dues categories les conseqüències de les quals, en cas d'accident, poden sobrepassar els límits del port, a saber, explosius 1.D. i les activitats relacionades amb l'emmagatzematge i manipulació de soja. La classificació de risc concreta i l'anàlisi de les conseqüències per a cadascun dels diferents molls i concessions es pot consultar en el Pla d'Emergència Exterior del Port de Barcelona. ZONA MARÍTIMA Els resultats de l'anàlisi de risc determina que els tipus d'hipòtesis accidentals en les quals l'evolució del succés iniciador pot generar conseqüències amb abasts que sobrepassen el recinte portuari, afectant finalment la ciutat de Barcelona:



* Dispersions de núvols tòxics. * Dispersió de núvols inflamables. * Vessaments de productes derivats del petroli al mar en la zona d'ancoratge.

Addicionalment, tal com s'ha considerat en la identificació del risc en la Zona Marítima i en la Zona Terrestre, hi ha dos escenaris accidentals addicionals que poden requerir la intervenció de l'Ajuntament de Barcelona, a saber:

* Accidents que desencadenen la fuita de soja / farina de soja. * Enfonsament d'un vaixell de passatgers en aigües interiors del port o en la

zona d'ancoratge.

3.2 Àrees o Sectors d'Afectació. Per a cadascun dels riscos especials i específics es recullen a continuació les principals àrees o sectors d'afectació, d'acord amb l'anàlisi de les conseqüències per a cadascun dels diferents riscos. 3.2.1 Riscos Especials Risc d'Inundacions D'acord amb l'anàlisi del risc d'inundacions a la ciutat, hi trobem 17 zones de major risc d'inundabilitat, d'acord amb les dades d'actualització del Pla Especial de Clavegueram (PECLAB) (per a més informació, veure la web de Clabsa). Vers aquest risc l'Ajuntament de Barcelona disposa del Pla d'Actuació d'Emergències Municipals per a Inundacions. Risc Sísmic Els estudis de resposta sísmica dels sòls permeten establir una zonació de la ciutat de Barcelona en les que els efectes d'ampliació sísmica poden considerar-se de la mateixa magnitud. Per moviments sísmics d'intensitats III i IV s'estima que únicament es provoquin efectes d'alarma social sobre la població. A partir d'un intensitat V l'anàlisi de risc preveu danys molt lleugers en algunes edificacions. Per intensitats VI, VII i VIII MSK els danys poden ser importants. Les àrees o sectors d'afectació seran els que es troben en l'interior de la superfície definida per les isolínies d'intensitat superior a VI MSK. Vers aquest risc l'Ajuntament de Barcelona està elaborant el Pla Específic d'Emergències Municipals per a Risc Sísmic.



Risc d'Incendi Forestal El mateix Pla d'Actuació d'Emergència Municipal per a Incendis Forestals estableix tres situacions de prevenció i els mitjans mobilitzables en cadascuna d'elles:

* Situació Normal.

* Pre-alerta meteorològica, que s'activa a partir de certs límits de vent, humitat i temperatura preestablerts.

* Pre-alerta crítica, que s'establirà en funció de les condicions meteorològiques i la disposició de medis aèris.

Pel cas d'Incendi Forestal, el Patronat de Collserola disposa d'un sistema de vigilància (torretes), per a la prevenció d'incendis. El contingut del Pla d'Actuació per Incendis Forestals es dóna a conèixer a les reunions periòdiques que convoca el Patronat de Collserola a la seva seu, de les que se n'informa a organismes i serveis implicats a les Campanyes de Prevenció d'Incendis a Collserola (i altres serveis). També ha estat important la tasca informativa i de col·laboració duta a terme pels diferents estaments municipals, a fi de redactar els PAU. Les zones dintre del municipi de Barcelona amb un risc més gran d'incendi forestal són les indicades a continuació (districtes):

* Sarrià - Sant Gervasi. * Horta - Guinardó. * Nou Barris.

Vers aquest risc l'Ajuntament de Barcelona disposa del Pla d'Actuació d'Emergències Municipals per a Incendis Forestals. Risc Químic Les zones de major risc químic es corresponen amb l'entorn de les plantes d'afectació pel llindar superior de la normativa Seveso anterior. D'acord amb l'afectació de les zones d'alerta de cadascun dels accidents analitzats en els diferents establiments industrials, a les fitxes del PAM s'hi identifiquen les zones d'afectació per risc químic. Zona d'Intervenció Es aquella en la que les conseqüències dels accidents produeixen un nivell de danys que justifica l'aplicació immediata de mesures de protecció.



Zona d'Alerta Es aquella en la que les conseqüències dels accidents provoquen efectes que, tot i ser perceptibles per la població, no justifiquen la intervenció, excepte per als grups crítics, que seran definits pel responsable del Grup Sanitari, per a cada cas concret. Vers aquest risc l'Ajuntament de Barcelona disposa del Pla d'Actuació d'Emergències Municipals per a Accidents Greus en Empreses amb Risc Químic. Risc de Nevades i Glaçades La plana ocupa una gran part del territori municipal, encara que la cota del terreny puja progressivament fins al peu de la muntanya, destacant els diferents turons que s'hi troben. En cas de situació de probabilitat de nevada o glaçada, el Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) - Grup Logístic Social-, activa "l'Operació Fred d'Emergència" i s'estableix l'operatiu d'informació i oferiment de recurs d'allotjament a les persones que pernocten a la via pública. El grup logístic tècnic realitza les tasques de ruixar les vies, principalment les de la part alta de la ciutat amb sal (KCl), per fondre la neu Els factor de nivell o cota tenen una important incidència en la consolidació de les nevades i glaçades en el territori municipal. L'orografia del territori es descriu en el plànol inclòs en el DOCUMENT B. Cartografia Específica. Vers aquest risc l'Ajuntament de Barcelona disposa del Pla d’Actuació d’Emergència Municipal per a Neu i Gel. Risc de Contaminació Marina Accidental D'acord amb les dades del Ministeri de Foment, les platges de Barcelona es consideren platges de gran afluència i per tant es consideren totes elles com a zona de risc similar. Les zones de risc són les pròpies platges i les aigües del mar més properes. Els principals elements vulnerables en la zona són les persones que s'hi troben, a raó, aproximadament, d'una persona cada 3 m2. Vers aquest risc l'Ajuntament de Barcelona disposa del Pla d’Actuació d’Emergència Municipal per Contaminació Accidental de les Aigües Marines. Risc en el Transport de Matèries Perilloses



En el cas del transport de matèries perilloses, l'afectació depèn d'altres factors, com la tipologia de la substància, les condiciones meteorològiques, i on el major risc es troben als túnels, etc. Vers aquest risc l'Ajuntament de Barcelona disposa del Pla Específic d'Emergència Municipal per a Accidents en el Transport de Matèries Perilloses . Risc Radiològic En el cas del risc radiològic, és important distingir entre fonts encapsulades i no encapsulades: El material de les primeres és difícilment , excepte situacions molt extremes, dispersable. En canvi un incendi, explosió etc. pot dispersar fàcilment el material radioactiu d’una font no encapsulada. Les distàncies d’afectació són petites afectant només la pròpia instal·lació ja què habitualment les quantitats de material radioactiu són baixes. Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa del Pla d’Actuació d’Emergència Municipal per a Emergències Radiològiques. Risc Aeronàutic De manera similar a com s’analitzen altres riscos tecnològics, l’objectiu de l’anàlisi de risc és delimitar unes zones de planificació corresponents a l’àrea del territori amb més probabilitat de veure’s afectades en cas d’accident. En conseqüència, no es tracta de valorar la probabilitat d’accident, sinó d’avaluar quin és el territori amb més probabilitat d’afectació en cas de produir-se un accident. En aquest sentit, els estudis més desenvolupats fan referència al càlcul de la probabilitat d’impacte en un punt determinat. La metodologia emprada per definir les zones de planificació al voltant dels aeroports i aeròdroms s’ha basat en aquesta probabilitat d’impacte, tot definint un llindar per a cada zona de planificació. L’afectació dels municipis per aquest risc ve lligada tant a la ubicació com a les zones de planificació a l’entorn de cada instal·lació aeronàutica. Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa del Pla d’Actuació d’Emergència Municipal per a Risc Aeronàutic.



3.2.2 Riscos Específics

Risc en el Transport Subterrani Les zones de risc es corresponen amb els traçats de les diferents línies de cadascuna de les companyies: RENFE, FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA i FC METROPOLITÀ DE BARCELONA. El recorregut de les línies es recull en la Cartografia Específica, s'adjunta el plànol de les línies de RENFE en el municipi de Barcelona, dels FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA i del METRO. Vers aquest risc l'Ajuntament de Barcelona disposa del Pla Específic d'Emergència Municipal per a Transports Subterrani. Risc d'afectació per Manca de Servei d'Electricitat Les zones de risc es deriven dels valors de les aturades mitges a l'any. Vers aquest risc l'Ajuntament de Barcelona disposa d’un Protocol per Manca de Subministrament Elèctric. Risc d'afectació per Manca de Servei de Gas Les zones de risc es corresponen amb les zones de trànsit de les línies de gas pel cas de fuites i als abonats, en cas de manca de subministrament. Vers aquest risc l'Ajuntament de Barcelona disposa del Pla Específic d'Emergència Municipal per a Sinistre i/o Manca de Servei de Gas. Risc d’afectació per Manca de Comunicacions Les principals causes d’interrupció del servei són alienes a la pròpia activitat, sent les més importants el tall de subministrament elèctric i els talls accidentals d’enllaços. Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa del Pla Específic de Emergència Municipal per Manca de Comunicacions (Veu i Dades). Risc Sanitari Els successos que poden desenvolupar una situació epidèmica amb característiques especials, i que requereixen la intervenció dels grups d’actuació municipal. El Pla



estableix, que l’origen d’aquests successos són intoxicacions alimentàries d’important impacte social, brots epidèmics inusuals o incidents ambientals importants. A la ciutat de Barcelona es declaren un total de 100-120 brots epidèmics anuals, dels quals es confirmen un total de 65-75 brots epidèmics anuals. El 35 % aprox. és degut a Toxiinfeccions alimentàries (TIA) i el 65% restant a d’altres malalties. Es confirma que l’agent casual més freqüent en el cas dels Brots TIA és la salmonel·la. En base a experiències de l’Agència, aquesta ha estimat que només un màxim de 2 brots epidèmics, dels declarats a la ciutat de Barcelona, poden ser considerats com a desenvolupadors d’una situació epidèmica amb característiques especials. Vers aquest risc l’Ajuntament de Barcelona disposa del Pla Específic de Emergència Municipal per a Risc Sanitari. Transport Marítim (Port de Barcelona) Els llocs d'afectació són principalment els tres districtes més propers al Port de Barcelona:

* Sants-Montjuïc * Ciutat Vella * Sant Martí

Vers aquest risc l'Ajuntament de Barcelona disposa del Pla Específic d'Emergència Exterior del Port de Barcelona.

3.3 Elements Vulnerables. Per a cadascun dels riscos especials i específics es recullen a continuació els principals elements vulnerables, d'acord amb l'anàlisi de la vulnerabilitat.

3.3.1 Riscos Especials

Risc d'Inundació Els principals punts d'afectació al trànsit en cas d'inundació són els indicats seguidament:

* Gran Via (sota Pl. Cerdà). * Ronda del Mig (entre c/ Constitució i Travessera de les Corts). * Ronda del Mig (túnel de Mitre). * Eix c/ Tarragona (Estació de Sants - Pl. Espanya).



* Ronda del Litoral (Barceloneta - Vila Olímpica). * C/ Aragó - c/ Enamorats (voltant pl. De les Glòries). * Ronda de Dalt (Nus Trinitat - Vall d'Hebrón).

Les zones de major risc d'inundabilitat de Barcelona, segons resultat de l'actualització del Pla especial de Clavegueram (PECLAB) són les següents:

* Voltants Seat (Zona Franca). * c/ Riera Blanca (RENFE - Gran Via). * c/ Parcerisas. * Riera de les Monges. * Voltants Estació de Sants. * Voltants c/ Sant Pau. * Av. Príncep d'Astúries - Rambla del Prat. * c/ Clot - c/ Navas.

Risc Sísmic La vulnerabilitat sísmica dels edificis de la ciutat de Barcelona es determina en funció de les dades de històriques de construcció dels edificis en la ciutat. L'anàlisi de risc desenvolupat en el Pla Específic d'Emergència Municipal per a Risc Sísmic de Barcelona contempla com a elements vulnerables l'edificació, la població i els serveis bàsics de la ciutat. Els districtes més afectats serien Ciutat Vella i l’Eixample. Risc d'Incendi Forestal Les espècies vegetals del Parc de Collserola (el vulnerable més afectat fins a la data pels incendis forestals). Els nuclis de població especialment afectats per aquest tipus de risc serien els presents en els barris i urbanitzacions més propers a la muntanya:

* Vallvidrera, * Mas Sauró, * Font del Mont, * Cim del Tibidabo, * Mas Guimbau, * El Rectoret, * Torre Baró. * Can Caralleu * Peu de Funicular * Vall Parc

Aquestes urbanitzacions disposen dels seus propis Plans d'Autoprotecció (PAU's). Risc per Nevades i Glaçades



Aquests riscs repercutirien principalment en els següents vulnerables:

* la circulació o trànsit de la xarxa viària de vehicles i vianants, * els transports públics de superfície (Bus) i soterranis (Metro, FFCC), * la recollida d'escombraries i la neteja viària, * les comunicacions de telèfon, ràdio i TV, * els Serveis Funeraris, en l'activitat sanitària (Hospitals, Clíniques,

Ambulatoris i Centres Mèdics), * l'activitat docent (Escoles, Guarderies, Instituts, Universitats), i, * el subministrament de mercaderies i energètics entre altres. * Afecten també a l'agricultura.

Risc en el Transport de Matèries Perilloses Aquests riscs repercutirien principalment en els següents vulnerables:

Itinerari principal: Entrada i sortida del terme municipal de Barcelona dels vehicles amb origen o destinació a la zona portuària: Entrada i sortida per la porta núm. 29. Direcció Maresme: Porta núm. 29 /TIR) / Pg. Zona Franca / B-10 (N-II) / A-2 / A-7 (B-30) / A-18 / Nus de la Trinitat / B-20 o B-10 / A-19. Direcció Tarragona, Lleida, Girona o Manresa: Porta núm. 29 (TIR)/Pg. Zona Franca / B-10 (N-II) / A-2 / A-7 (B-30). Entrada i sortida per la porta núm. 30: Porta núm. 30 / carrer A / carrer 3 (tornada pel carrer 4) fins a la ronda Litoral (B-10 / N-II) on seguiran els itineraris anteriors.

Itinerari secundari: Vehicles de transport de mercaderies perilloses de les empreses associades a TRANSCALIT i CLH, que transportin derivats del petroli podran circular en trànsit quan la seva destinació de subministrament des de Barcelona estigui en els termes municipals de Sant Adrià del Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramanet i Montcada i Reixach. I a la inversa en els viatges de retorn. Sortida de la ciutat de Barcelona. Ronda Litoral, sortida 21, Pg de Josep Carner, Pg de Colom, Pas de Sota Muralla, Pl. de Pau Vila, C. del Doctor Aiguader, AV. del Litoral, C. De la Llacuna, Pg. de Calvell, Pg. De García i Faria, Pl. de la Fraternitat i Ronda Litoral. Entrada a la ciutat de Barcelona.



Ronda Litoral, sortida 25, Pg de García i Faria, Pg de Calvell, C. de la Llacuna, C. de Salvador Espriu, D. del Doctor Aiguader, Pl. de Pau Vila, pla del Palau, Pg. D’Isabel II, Pg. de Colom, Pg. de Josep Carner i Ronda Litoral.

3.4 Definició de Campanyes. Dins de les diferents campanyes dutes a terme des de l'Ajuntament, en destaquen les tipologies indicades a continuació. Cal destacar les campanyes permanents que a tal fi es duen a terme a través de la pàgina web d'internet: www.bcn.es/bombers. Campanyes preventives i informatives. En funció dels diferents tipus de riscs i en la fase de prealerta i alerta en l'activació del pla, es duen a terme campanyes preventives i informatives. La fase de prealerta en l'activació del pla correspon al període de les accions de prevenció operativa davant la probabilitat que un incident pugui desencadenar-se. Hi corresponen accions de caràcter informatiu. La fase d'alerta en l'activació del pla correspon al període de duració de les accions de prevenció operativa davant un incident amb elevades probabilitats de desencadenar-se. Hi corresponen accions de caràcter informatiu i de preparació, adequació i disponibilitat de tots els grups operatius i de comunicació. Aquestes campanyes són engegades directament pels grups d'actuació, mitjançant els corresponents plans sectorials d'actuació o bé, en altres casos, directament per Protecció Civil. La duració i els mitjans utilitzats en cada campanya són en funció del risc amb la probabilitat de manifestar-se.. Altres campanyes de prevenció En matèria de prevenció, cadascun dels diferents grups operatius involucrats en els diferents Plans d'Emergència del municipi duen a terme, en el cas d'activar-se el pla en la fase de pre-alerta, diverses campanyes de prevenció. Com a exemple s'indiquen les següents:

* EMERGÈNCIES SOCIALS. Serveis d'atenció als immigrants, persones sense sostre, etc.

* GUÀRDIA URBANA. Realització periòdica de campanyes de sensibilització de la població mitjançant controls per a la prevenció d'accidents de trànsit.



En el cas concret de les platges, l'Ajuntament de Barcelona realitza una campanya de prevenció dels riscos que s'hi poden manifestar. Un exemple són els fulletons sobre LES PICADES DE MEDUSES.



4. ACTIVACIÓ DEL PLA

4.1 Nivells L'activació del Pla d'Emergència de Protecció Civil consisteix en la declaració de les fases (temporalitat) del pla que corresponen a la gravetat o magnitud dels danys produïts o que puguin produir-se per l'incident i queden establertes en les fases següents:

Prealerta Correspon al període de les accions de prevenció operativa davant la probabilitat que un incident pugui desencadenar-se. Hi corresponen accions de caràcter informatiu.

Alerta Període de duració de les accions de prevenció operativa davant un incident amb elevades probabilitats de desencadenar-se. Hi corresponen accions de caràcter informatiu i de preparació, adequació i disponibilitat de tots els grups operatius i de comunicació. Emergència Període de duració de les accions desenvolupades per tots els grups operatius per minimitzar els danys produïts per l'incident i restablir les condicions de seguretat mínimes. Recuperació Període de duració de totes les accions que desenvolupen els grups operatius per restablir la normalitat original.

4.2 Criteris d'Activació. L'activació del Pla de Protecció Civil Municipal la realitza el Director del Pla, tanmateix, el Director Tècnic elevarà al Regidor de l’Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat l’activació operativa del Pla en les fases que correspongui, quan, per raons operatives, es consideri necessari per trobar-se en situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat pública.



S'entenen com a accions de prevenció operativa el conjunt de tasques que desenvolupen els grups d'emergència municipal i/o de comunicació per planificar, adequar els recursos, actuar i preparar-se davant una probable situació de crisi. Activació en Prealerta Període d'accions de prevenció operativa davant la probabilitat que un incident pugui desencadenar-se. Hi corresponen accions de caràcter informatiu. Activació en Alerta El Pla s'activa en fase d'alerta davant de les situacions següents:

* Quan el CECAT informa de l'activació del Pla PROCICAT en fase d'alerta a la zona on es troba el municipi.

* Davant una emergència de petites dimensions que pot ser controlada amb els mitjans habituals i que no comporta cap mena de perill per a persones, béns i medi ambient.

* Al final d'una situació d'emergència, mentre es realitzin les tasques que permetin el retorn a la normalitat (veure capítol corresponent al pla de recuperació, en apartat 5 del Document A).

Activació en Emergència El Pla s'activa en emergència davant de les situacions següents:

* Quan el CECAT informa de l'activació del Pla PROCICAT en fase d'emergència a la zona on es trobi el municipi.

* Quan s'està produint una emergència important en el municipi i comporta, o pot comportar per la seva evolució, un greu risc per al municipi.

En cas d'activació del PROCICAT, dirigeix els grups actuants el conseller d'Interior, que és el seu director. Les tasques que ha de realitzar cadascun dels grups d'actuació locals s'han de coordinar amb les dels grups d'actuació del Pla PROCICAT. Els criteris d'activació es poden resumir en la següent taula:

Succés Nivell d’activació Situació de risc important per al medi ambient. Emergència Situació de risc afectant a la població. Emergència Accident o situació d’emergència sense afectació a la població. Alerta / emergència Previsió de risc important a curt termini Alerta Pànic, desordre ciutadà per amenaça de risc Alerta



5. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ 5.1 Responsable Municipal de l'Emergència. Responsable: Excm. Sr./a. Alcalde/essa de Barcelona Funcions:

* Declarar formalment la prealerta, l'activació i/o desactivació del Pla en el nivell assolit i comunicar-ho al CECAT.

* Convocar el Comitè Municipal d’Emergència * Convocar el Consell assessor * Exercir la direcció i el comandament, la coordinació i la inspecció de tots els

serveis i recursos afectes al pla i de les actuacions que es realitzin. * Constituir i exercir la direcció del Centre de Coordinació Operativa Municipal

(CECOPAL). * Requerir a les entitats privades i particulars la col·laboració necessària per al

compliment de les seves obligacions legalment establertes. * Assolir les funcions específiques de cada risc concret. * Informar la població.

El Responsable Municipal de l'Emergència, si és convenient, haurà de propiciar l'activació dels diversos PAU que ho requereixin.

5.2 Comitè Municipal de l'Emergència.

5.2.1 Composició.

El Comitè Municipal de l'Emergència està integrat per:

* DIRECTOR DEL PLA. * CONSELL ASSESSOR. * GABINET LOCAL D'INFORMACIÓ.

5.2.2 Funcions.

Les funcions del Comitè Municipal d'Emergències són el conjunt de les pròpies definides per cadascun dels seus integrants, que s'indiquen en els apartats següents.

5.2.3 Representant Municipal en Plans d'Àmbit Superior.



El Director Tècnic del Pla designarà el representant municipal (que emana del Consell Assessor) en els plans especials INUNCAT, INFOCAT, PLASEQCAT, SISMICAT, NEUCAT, TRANSCAT, CAMCAT, RADCAT, AEROCAT i el PROCICAT.

5.3 Gabinet Local d'Informació. Òrgan que posa en comunicació el Director del Pla amb els ciutadans a través dels mitjans de comunicació social i d'altres. Responsable: Director de la Direcció Tècnica de Premsa de l'Ajuntament Substitut: Personal del Gabinet de Premsa. Ubicació: CECOPAL. Funcions:

* Difondre les ordres i recomanacions del director del Pla i del director tècnic del Pla a través dels mitjans de comunicacions social previstos en el Pla.

* Centralitzar, coordinar i preparar la informació general sobre l'emergència d'acord amb el Director del Pla i el Director Tècnic del Pla.

* Informar sobre l'emergència els organismes que ho sol·licitin. * Obtenir, centralitzar i facilitar tota la informació relativa als possibles

afectats, i facilitar també els contactes familiars i la localització de persones. * Coordinar la informació amb els diferents gabinets de premsa de

l'Administració autonòmica i estatal.

5.4 Consell Assessor Assisteix el Director del Pla en les seves decisions. Responsable: Director Tècnic del Pla. Substitut: Responsable operatiu corresponent a la estructura de comandament

dels serveis Composició: Responsables dels Grups Operatius i el Director Tècnic. Ubicació: CECOPAL o on es consideri oportú. Funcions:

* Assessorar al Director del Pla. * Analitzar i valorar la situació, aportar tota la informació i trametre les

instruccions del Director del Pla als respectius grups d'actuació. Dins del Consell Assessor cal destacar la figura del DIRECTOR TÈCNIC del PLA.



5.5 Director Tècnic del Pla * DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA (veure taules adjuntes), com a càrrec

immediatament inferior al director del Pla, les seves funcions són: * Coordinar les accions del Consell Assessor. * Informar i assessorar al director del Pla com a portaveu del Consell Assessor. * Coordinar les actuacions dels grups d'actuació. * Centralitzar la informació. * Assumir la responsabilitat tècnica del pla i el seu manteniment i actualització. * Sotasignar les declaracions d’activació operativa elevades al Regidor per

delegació de l’Alcalde, en els diferents nivells i fases, en aquelles situacions d'emergència que en virtut de la rapidesa en la presa de decisions i mesures operatives a adoptar ho requereixin.

* Actuar per delegació del director del Pla en les seves funcions, excepte en la de declarar l'activació i desactivació del pla i a la d'informar la població, quan per raons operatives sigui necessari.

Conforme al repartiment de competències de l'organització municipal, l'Alcalde nomenarà els respectius directors tècnics de cada pla d'emergència.

* En el Pla de Protecció Civil Municipal (PPCM), el Director Tècnic del Pla és el Gerent de Seguretat i Prevenció.

* En els Plans Específics d'Emergència Municipal (PEM), s'indiquen a la taula:

PEM DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA Sinistres en el transport ferroviari de passatgers Director del SPEIS Sinistre i/o manca de servei de gas Director del SPEIS Sinistre i/o manca de servei d’electricitat Director del SPEIS Emergència Exterior al Port de Barcelona Depèn de risc Sinistres als túnels urbans de Barcelona Director del SPEIS Manca de servei de comunicacions (veu i dades) Director del SPEIS

En els Plans d’Actuació d’Emergència Municipal (PAM), es mostren a la taula:

PAM DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA Insuficiència drenant / Inundacions Director del SPEIS Accidents Greus en Empreses amb Risc Químic Director del SPEIS Incendis forestals Director del SPEIS Accident en el transport de mercaderies perilloses Director del SPEIS

Neu - Gel Director del Serveis de Neteja i

Gestió de Residus Sísmic Gerent de Seguretat i Prevenció Contaminació marina Directora de BCASA



En els Plans d’Acció propis dels grups, es veuen a la taula següent:

PLA D’ACCIÓ DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA Grup Local d’Intervenció Director del SPEIS Grup Local d’Ordre Cap de la Guàrdia Urbana Grup Local Sanitari Gerent del SEM Grup Local Logístic Tècnic Gerent d’Ecologia UrbanaGrup Local Logístic Social Director de Serveis d’Acció Social

La ubicació del DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA serà el CECOPAL, el CCA o altre que determini, segons consideri oportú per a la direcció tècnica de l'emergència.

5.6 Grups Actuants. Els grups actuants s'indiquen en l'apartat 4.1.1. del Document A. A continuació s'indica l'estructura i funcions de cadascun. 5.6.1 Grup Local d'Intervenció. Les funcions del Grup d'Intervenció dependran del risc en concret. Les que s'indiquen a continuació són funcions generals. Responsable: Responsable del Servei de Bombers. Substitut: Càrrec de major graduació. Composició: Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament - SPEIS - Bombers de Barcelona Ubicació: LLOC DE L'EMERGÈNCIA / CCA. Funcions:

* Avaluar en primera instància en temps real la situació de la majoria de riscos.

* Controlar, reduir o neutralitzar-ne els efectes. * Efectuar el rescat i salvament de persones i béns. * Reconèixer i avaluar els riscos associats. * Determinar l'àrea d'intervenció i comunicar-la als altres grups a través del

Consell assessor. * Coordinar i dirigir les actuacions d'intervenció de tots els serveis

extramunicipals. * Informar el responsable d'aquest grup que forma part del Consell assessor. * Assumir la responsabilitat de manteniment i actualització dels recursos tant

propis com externs que els correspongui en qualsevol pla d'emergències.



5.6.2 Grup Local Sanitari.

Les funcions del Grup Sanitari dependran del risc en concret. Les que s'indiquen a continuació són funcions generals. Responsable: Responsable del SEM.

En cas que s’activi el pla d’àmbit superior (PROCICAT) aquests recursos en queden automàticament adscrits. La seva activació i suport es farà d’acord als procediments establerts per aquest grup. En aquelles emergències per a les quals s’incorporin aquests operatius, la coordinació del grup correspondrà al comandament del cos operatiu de la Generalitat.

Substitut: Càrrec de major graduació. Composició: Personal del SEM i Servei Sanitari de l’SPEIS. Ubicació: LLOC DE L'EMERGÈNCIA / CCA. Funcions:

* Conèixer l'evolució de la situació sanitària en l'àrea de risc. * Prestar assistència sanitària in situ. * Classificar, estabilitzar i evacuar els ferits. * Avaluar les disponibilitats hospitalàries, coordinar els trasllats dels ferits als

centres receptors i realitzar el seguiment posterior de l'evolució dels ferits. * Identificar les víctimes, en primera instància, en col·laboració amb els serveis

corresponents. * Col·laborar amb els grups d'intervenció prestant primers auxilis a les

persones afectades. * Coordinar les actuacions dels serveis funeraris. * Coordinar i dirigir les actuacions sanitàries de tots els serveis

extramunicipals. * Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del Consell

assessor i CECOPAL. * Informar el responsable d'aquest grup que forma part del Consell Assessor. * Complir les ordres provinents del Consell Assessor i CECOPAL. * Assumir la responsabilitat de manteniment i actualització dels recursos tant

propis com externs que els correspongui en qualsevol pla d'emergències. * Els serveis funeraris seran exercits pels Serveis Funeraris de Barcelona, S.A. i

seran adscrits i coordinats per SEM.



SERVEIS FUNERARIS Les funcions dels Serveis Funeraris són:

* Garantir la custòdia i efectuar el trasllat dels exitus. * Gestionar les possibles tramitacions amb les autoritats judicials i el grup

d'ordre. * Garantir i mantenir operatiu el tanatori mòbil, les sales de vetlla, les

ambulàncies i qualsevol mitjà propi d'actuació, així com tots els elements necessaris per realitzar amb la màxima eficiència les seves funcions específiques pròpies.

5.6.3 Grup Local Logístic i d'Acollida.

Les funcions dependran del risc en concret. Les que s'indiquen a continuació són funcions generals. Responsable: Responsable de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania . Substitut: Càrrec de major graduació. Ubicació: LLOC DE L'EMERGÈNCIA / CCA. Funcions:

* Assegurar el subministrament d'aliments, medicaments i serveis bàsics en general a la població.

* Avituallar els grups d'actuació. * Preparar els llocs d'acollida en cas d'evacuació i, si s'escau, els llocs que han

de restar confinats. * Acollir la població i la seva gestió: allotjament, proveïment d'aliments,

control, serveis socials del personal del municipi. * Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del Consell

assessor i CECOPAL. * Informar el responsable d'aquest grup que forma part del Consell assessor. * Complir les ordres provinents del Consell Assessor i CECOPAL. * Assumir la responsabilitat de manteniment i actualització dels recursos tant




5.6.4 Grup Local d'Ordre i Avisos a la Població.

Les funcions del Grup d'Ordre dependran del risc en concret. Les que s'indiquen a continuació són funcions generals. Responsable: Responsable del Servei de Guàrdia Urbana. Substitut: Càrrec de major graduació. Composició: Guàrdia Urbana de Barcelona - GUB i Mossos d’Esquadra (en cas que s’activi el pla d’àmbit superior –PROCICAT- aquests recursos en queden automàticament adscrits. La seva activació i suport es farà d’acord als procediments establerts per aquest grup. En aquelles emergències per a les quals s’incorporin aquests operatius, la coordinació del grup correspondrà al comandament del cos operatiu de la Generalitat). Ubicació: LLOC DE L'EMERGÈNCIA / CCA. Funcions:

* Mantenir la seguretat ciutadana en la zona del risc. * Garantir que els grups d'actuació puguin actuar sense cap impediment. * Ordenar i regular el trànsit perquè els components dels grups puguin accedir

a la zona i puguin evacuar els afectats amenaçats de dany. * Col·laborar en l'execució de l'evacuació. * Coordinar i dirigir les actuacions d'ordre de tots els serveis extramunicipals. * Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del Consell

Assessor i CECOPAL. * Informar el responsable d'aquest grup que forma part del Consell Assessor. * Complir les ordres provinents del Consell Assessor i CECOPAL. * Assumir la responsabilitat de manteniment i actualització dels recursos tant


5.6.5 Grup Local Logístic Tècnic

Les funcions del Grup Logístic Tècnic dependran del risc en concret. Les que s'indiquen a continuació són funcions generals. Responsable: Gerent d’Ecologia Urbana Substitut: Càrrec de major graduació. Composició: Personal de Medi Ambient i Serveis Urbans Ubicació: LLOC DE L'EMERGÈNCIA / CCA.



Funcions:

* Assegurar la provisió dels recursos complementaris que el director i els grups d'actuació necessitin per complir les seves missions i assegurar la mobilització d'aquests recursos.

* Subministrar material lleuger i pesant de treball i transport. * Donar suport a l'abastament de vehicles i maquinària. * Garantir les comunicacions entre els centres operatius. * Establir sistemes complementaris alternatius de comunicacions on sigui

necessari. * Organitzar i dirigir les accions i treballs a realitzar per tal de restablir els

serveis bàsics. * Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del Consell

assessor i CECOPAL. * Informar el responsable d'aquest grup que forma part del Consell assessor. * Complir les ordres provinents del Consell assessor i CECOPAL. * Assumir la responsabilitat de manteniment i actualització dels recursos tant


5.7 Centres de Coordinació. 5.7.1 Centre Receptor d'Alarmes (CRA). Els Centres Receptors d'Alarmes (CRA) són els llocs on s'ubica la infrastructura o servei amb capacitat de resposta les 24 hores del dia, destinats especialment a rebre qualsevol tipus d'alarma procedent tant de fets sinistrals com d'avisos de riscos, independentment de la seva procedència o gravetat. Les seves funcions són:

* Rebre alarmes i avisos de riscos. * Valorar, segons els protocols establerts, la importància de l'alarma. * Transmetre'ls segons procediments establerts, d'acord amb la tipologia del

sinistre i els possibles mitjans d'actuació habituals. * Posar en marxa els avisos d'activació del Pla de Protecció Civil Municipal. * Coordinar, valorar i ordenar tota la informació que generi el fet sinistral. * Totes les altres accions que no quedin assumides per un òrgan competent o

superior. * Notificar al 112 i al CECAT l’emergència.



GRUP D’ACTUACIÓ CENTRE RECEPTOR D’ALARMES

Grup Local d’Intervenció CGE Bombers

Grup Local d’Ordre

Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) Sala conjunta de Comandament GUB - MMEE Centre de Control de Trànsit de les Rondes Centre de Control de Trànsit, Via Pública

Grup Local Sanitari

Servei Coordinador d'Urgències de Barcelona (SEM) SEM SALA BARCELONA Agència de Salut Pública de Barcelona

Grup Local Logístic Tècnic Central d'Operacions d’Ecologia Urbana

Grup Local Logístic Social Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB)

CECAT Centre de Coordinació Operativa de Catalunya

EL CECOPAL POT SER • Sala Conjunta de Comandament • Àrea de Seguretat i Mobilitat • CECOPORT • CMO El CECOPAL és el lloc des del qual s'estableix la coordinació amb el CECAT/112. Es el centre de coordinació d’emergències municipal, que es posa en funcionament quan s’activa algun pla d’emergències municipal.

5.7.3 Centre de Comandament Avançat (CCA)

El CCA és el lloc proper a la zona de l'emergència, que utilitzen els comandaments dels serveis operatius actuants per coordinar-se entre ells i des d'on dirigeixen les accions a realitzar. Aquest centre serà establert pel primer grup d'actuació que arribi, en el local, vehicle o lloc que reuneixi les millors condicions, en funció de la situació del sinistre i el seu desenvolupament, i acabarà de situar-lo el Director Tècnic. El Cap del CCA és el Director Tècnic o un representant d'aquest. Les funcions del CCA són:



* Exercir la coordinació in situ dels treballs dels diferents grups d'actuació en

un dels escenaris per fer front a l'emergència. * Estar en coordinació amb els diferents centres de control i coordinació dels

grups.

Es pot constituir més d'un CCA d'acord amb les característiques de l'emergència.

5.7.4 Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT)

És el nucli de comunicacions de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya que té per missió fonamental la informació, la tramesa d'alarmes, la coordinació, el suport i l'optimització de les actuacions de les administracions i organismes implicats en les situacions de greu risc, calamitat pública o catàstrofe en cas d'activació d'un Pla Especial per a qualsevol Pla (per ex. el PROCICAT) Les funcions del CECAT les regulen el Decret 246/1992, de 26 d'Octubre, i la Llei 4/1997, de protecció civil i el seu funcionament el Decret 320/2011 de 19 d’abril de reestructuració del Departament d’Interior.



6. OPERATIVITAT L'operativitat del PPCM són tots aquells procediments i mecanismes definits d'acord amb l'organització prevista per tal de que les funcions es desenvolupin amb l'eficàcia necessària. Donat que es tracta d'un PLA MARC, es defineix un únic procediment d'actuació general, ja que els propis de cada risc es troben en cadascun dels plans específics i plans d'actuació d'emergències municipals. A l'hora de determinar l'operativitat, cal tenir present la interconnexió o interrelació amb els plans d'emergència de diferent nivell. En el cas particular dels riscos especials, els plans d'emergència que se'n deriven a nivell municipal són els Plans d'Actuació Municipal que desenvolupen a nivell municipal els plans especials elaborats per la Generalitat de Catalunya. Estableixen el conjunt sistemàtic d'actuacions que els serveis municipals i altres externs han de dur a terme coordinadament en cas de risc, sinistre o calamitat, resultat d'una anàlisi de les conseqüències provinents d'una zonificació de risc, establerta per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya a través dels plans especials de Catalunya.

6.1 Procediments Generals.

6.1.1 Actuacions Generals.

Les actuacions generals es corresponen amb les mesures preventives que es duen a terme en situació de PRE-ALERTA, basades principalment en accions de caràcter informatiu. Aquestes actuacions es duen a terme a través de campanyes informatives, tal i com es recull en el punt 3.4. Definició de Campanyes. En cadascun dels plans específics, plans d'actuació i PAU'S s'especifiquen les campanyes i accions corresponents al risc en qüestió.



6.1.2 Procediments d'Activació. Interfase amb Plans d'Àmbit Superior.

L'ACTIVACIÓ la realitza el DIRECTOR DEL PLA. Els Directors Tècnics dels Plans podran, quan per raons operatives es consideri necessari per trobar-se en situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat pública i en virtut de la rapidesa en la presa de decisions i mesures operatives a adoptar, elevar l’activació operativa del Pla en Alerta o Emergència, en funció dels criteris descrits, al Regidor de l’Àrea corresponent i en sotasignaran la declaració d’activació. L'ACTIVACIÓ DEL PLA consisteix en la DECLARACIÓ DELS NIVELLS I FASES (punt 4 del present document). Procediment El CRA que rebi l'avís, recollirà totes les dades possibles (d'acord amb la Fitxa de recollida de dades del Pla d'Acció del Grup) i ho comunicarà immediatament al CRA corresponent en funció de la tipologia de la situació, d'acord amb la següent taula (SPEIS, Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament):

SITUACIÓ Avís a CRA Insuficiència drenant, Inundacions SPEIS Accidents Greus en Empreses amb Risc Químic SPEIS Incendi Forestal SPEIS Neu-Gel Ecologia Urbana.

Serveis de Neteja Urbana Sinistre en Transport Ferroviari de passatgers SPEIS Sinistre i/o Manca de servei d'electricitat SPEIS Sinistre i/o Manca de servei de gas SPEIS Sinistre en el Port de Barcelona SPEIS Accident en el transport de MMPP SPEIS Manca de comunicacions (veu i dades) SPEIS Sinistre en Túnel viari SPEIS Contaminació marina BCASA

* El CRA responsable enviarà, si s'escau, i d'acord amb la tipologia del succés,

un equip per tal de comprovar els fets, ampliar la informació relativa al succés i adoptar les primeres mesures, d'acord amb les indicacions del seu Pla d'Actuació i el Pla Específic o d'Actuació Municipal corresponent.

* Des del CRA es farà l'avaluació inicial de la situació i es requerirà la intervenció dels serveis necessaris per tal d'adoptar les mesures preventives més adients i pal·liar els possibles efectes del risc.



* Si es tracta d'un sinistre vinculat a un Pla Especial, el CRA comunicarà la situació al CECAT/112 (en cas de no haver rebut l'avís des d'aquest). Posteriorment s'anirà ampliant la informació via fax. S'enviaran els impresos preceptius d'acord amb la tipologia del sinistre en qüestió, en cas que així estigui definit.

* El Responsable del Grup d'Actuació en el lloc de l'emergència, en cas que hagi estat escaient el seu desplaçament, o, el Cap de Sala del CRA en cas contrari, avaluarà la situació i determinarà en una primera instància la FASE de l'emergència.

Fase de Prealerta

* Es duran a terme aquelles accions preventives davant el coneixement d'èpoques de perill o de risc específics que poden conduir a un estat d'emergència, així com davant d'un fet sinistral, normalment de poca importància però que convé vigilar en el seu desenvolupament.

* Des del CRA s'informarà de la situació decretada al Director Tècnic del Pla corresponent (segons la tipologia del sinistre i la taula inclosa en el punt 5.4). i es comunicarà al CECAT.

* Aquestes actuacions vindran determinades pel Pla d'Acció dels Grups d'Actuació o bé, en el seu cas, pel Pla Específic d'Emergència Municipal.

Les actuacions es duran a terme d'acord amb el Pla d'Acció dels diferents grups o serveis involucrats en la situació. Fase d'Alerta

* El Responsable del CRA avisarà als integrants del Consell Assessor. En concret, el cas del Director Tècnic del Pla vindrà determinat per la tipologia del sinistre i la taula inclosa en el punt 5.4.

* El Consell Assessor revisarà la FASE (si cal redefinir), en funció de la informació disponible.

* El Director Tècnic del Pla informarà de la situació al Director del Pla i al CECAT/112.

* Des del CRA s'informarà, via telefònica i per fax, de la posada en marxa del Pla a:

* Caps dels Grups d'Actuació, els quals ho comunicaran a cadascun dels serveis que integren el seu grup.

* El Director Tècnic del Pla, o persona que el representi, assumirà la direcció operativa de la situació i requerirà l'actuació dels serveis o grups necessaris.

* El CCA serà establert pel primer grup que arriba al lloc de l'emergència o l'indicat en el corresponent pla específic o d'actuació municipal.

Fase d’Emergència



* El Director Tècnic del Pla informarà al Director del Pla de la necessitat de

procedir a l'activació del Pla en fase de Crisi. * El Director Tècnic definirà el lloc on s'establirà el CECOPAL i convocarà, a

través del personal del CRA, als integrants del Comitè Municipal de l'Emergència.

* Els integrants del Comitè Assessor acudiran al CECOPAL. * El Comitè Municipal de l'Emergència informarà al CECAT/112 de l'activació de

la fase de Crisi del Pla.

Els procediments d'actuació específics en front a cadascun dels tipus de risc es recullen en els plans específics o plans d'actuació municipal corresponents. A continuació s'adjunta un diagrama resum del procés de les comunicacions i activació del corresponent pla d'emergència.

Interfase amb Plans d'Àmbit Superior



La integració amb Plans d'Àmbit Superior representa l'adaptació de l'organització municipal en situacions d'emergència a l'estructura definida en el Pla Autonòmic o, en el seu cas, en el PROCICAT o altre d'àmbit superior. Aquesta integració comporta:

* La incorporació del Director del Pla Municipal en el Comitè de Direcció del Pla d'àmbit superior, si així ho considera el Director d'aquest últim.

* La coordinació i contacte permanent entre els responsables del Pla Municipal i la direcció del Pla d'àmbit superior.

* L'assignació dels mitjans municipals en els diferents Grups d'Actuació, sota la coordinació dels caps operatius.

* La coordinació entre el CECAT i el CECOPAL en temps real, mentre estigui activat el Pla d'àmbit superior.

* La tramesa d'informació a la població, segons les indicacions i directius facilitades pel Gabinet d'Informació del Pla d'àmbit superior.



6.1.3 Sistemes d'Avís a la Població.

Els sistemes emprats per a la realització dels avisos a la població són els mitjans de comunicació socials:

* PREMSA * RÀDIO i, * TELEVISIÓ

També s'utilitzaran equips de megafonia portàtils i els avisos personals, en cas necessari.

6.1.4 Mesures de Protecció de la Població.

Les dues principals mesures de protecció de la població en front d'un sinistre important són el Confinament o bé l'Evacuació, en funció de les instruccions facilitades en el moment a través dels sistemes d'avís indicats en el punt anterior.

6.1.4.1 Confinament.

Consisteix en que la població de la zona afectada quedi reclosa en els edificis. El confinament requereix, a grans trets, les següents tasques:

* La població que es troba en l'exterior, haurà d'entrar en un edifici. * Confinar-se en el recintes i espais que quedin més resguardats de l'exterior

(si pot ser, que no tinguin finestres) * Tancar les portes i les finestres. * No abandonar l'edifici fins que ho indiquin les autoritats.

En alguns casos la recomanació a la població de "confinament" en els seus habitatges mitjançant una bona informació pot ser més adequada i donar millors resultats que una ordre d'evacuació.

6.1.4.2 Evacuació i Acollida.

Consisteix en que la població de la zona afectada la abandoni el més ràpid i de la forma més ordenada possible. L'evacuació requereix, a grans trets, les següents tasques:



* La població abandonarà els edificis en els que es troba seguint les indicacions

del PAU. * La població afectada seguirà les indicacions dels grups d'actuació,

generalment la GUB.

En el cas d'una evacuació general de la ciutat de Barcelona, les vies que s'utilitzaran seran, segons el seu estat d'afectació, les que s'indiquen en el plànol inclòs en el DOCUMENT B. Cartografia Específica, en el que s'indiquen les principals vies urbanes i les rondes de Barcelona. En matèria dels llocs d'allotjament de les persones evacuades o que s'hagin d'acollir, aquests s'indiquen en el Document C. Donada la complexitat i importància de l'evacuació, el present Pla de Protecció Civil Municipal pretén establir unes directrius generals per a quan faci necessari algun tipus de desplaçament poblacional. A banda, cadascun dels Plans Especials i Específics Municipals tractaran específicament l'evacuació d'afectats pels fets sinistrals que esdevinguin dels riscs que hauran de cobrir. Els diversos tipus de risc o fets sinistrals en el seu desenvolupament poden conduir a situacions que facin necessaris desplaçaments de la totalitat o part del col·lectiu de la població. Cal distingir tres classes de desplaçaments de població:

* ALLUNYAMENT * EVACUACIÓ (Evacuació preventiva o espontània) * DISPERSIÓ

Allunyament L'allunyament s'ha de considerar com una més de les actuacions a decidir pels comandaments o serveis operatius en la prevenció o lluita contra el sinistre per minvar els seus efectes sobre les persones o senzillament obeirà a necessitats inherents a la pròpia intervenció dels serveis operatius.

* Normalment decidit pels comandaments operatius. * És en la gran majoria dels casos de caràcter URGENT. * Pot obeir tan sols a necessitats operatives dels serveis. * És una actuació habitual en casos de risc de contaminació química. * Normalment no comporta l'establiment d'itineraris i es produeix en totes

direccions. * Pot comportar la necessitat d'assistència al col·lectiu per un període curt de

temps (màxim un dia).



* En el cas de necessitats assistencials per a períodes mitjans o llargs, l'allunyament esdevé una evacuació.

Evacuació Es distingeixen dos tipus d'evacuació. PREVENTIVA És una mesura de caràcter preventiu i quasi sempre urgent, que té per objecte la protecció d eles persones afectades o potencialment afectades per qualsevol tipus de sinistre i que es realitza mitjançant desplaçaments de població i posterior allotjament dels col·lectius en unes condicions preestablertes. Pot contemplar el posterior establiment d'una assistència permanent de tipus pròpiament assistencial o sanitari durant un període més o menys prolongat de temps per a la totalitat o part del col·lectiu afectat.

* Normalment decidida pel Director del Pla, degudament assessorat. * Pot ser precedida per un allunyament. * La seva execució pot tenir caràcter urgent. * Comporta la necessitat d'assistència vital al col·lectiu afectat per un període

més o menys prolongat.

ESPONTÀNIA És la realitzada per la població de forma descontrolada davant d'un risc o sinistre per diverses circumstàncies, com informació deficient o mal coneixement de la realitat. En produir-se, els comandaments responsables de les actuacions, hauran de procurar evitar-la o en tot cas reconduir-la i dirigir-la. Dispersió La dispersió es pot considerar un tipus d'evacuació que consisteix en l'apartament físic d'un determinat col·lectiu d'un altre que pugui reportar-li algun tipus de risc real o potencial. N'és un cas típic el risc sanitari de tipus epidemiològic. La dispersió té característiques pròpies d'una evacuació en els seus objectius, en la seva planificació i en els mitjans requerits. Presa de decisió per a l'evacuació



En línies generals cal dir que s'haurà de prendre en consideració la necessitat d'una evacuació total o parcial, quan els efectes previsibles o reals que envoltin la situació sinistral pertorbin o puguin pertorbar el medi ambient fins a tal punt que es faci impossible o es redueixi sensiblement la capacitat d'habilitat d'aquest medi. Es fa difícil determinar quan serà plenament justificada la decisió d'una evacuació, en cada cas concret caldrà fer una anàlisi de les avantatges i desavantatges, que en sí comporta, atenent sempre als perills afegits els propis del sinistre, que l'ha provocat. La dificultat que comporta decidir una evacuació i la responsabilitat que cal assumir la converteix en una mesura a prendre quan no hi hagi cap altre alternativa, malgrat tot poden donar-se circumstàncies en que l'evacuació sigui necessària. Desplaçaments de població en les Fases d'Activació del Pla Els desplaçaments de població en els seus diversos aspectes poden produir-se en qualsevol de les fases d'activació del pla.

FASE D’ACTIVACIÓ TIPUS DESPLAÇAMENT

Prealerta Allunyament Evacuació Preventiva

Alerta Allunyament

Evacuació Preventiva

Crisi Allunyament

Evacuació Preventiva Evacuació Espontània

Cal significar que qualsevol fet o risc sinistral que comporti una mesura preventiva d'evacuació, pot justificar l'Activació del Pla, deixant apart altres consideracions. Grups crítics en una evacuació S'entén per grups crítics els conjunts de persones que, per les seves circumstàncies particulars o ambiental, tenen una resposta davant d'una emergència diferent de la resta de la població, reportant dificultats addicionals a la seva evacuació o allunyament. En línies generals aquests grups crítics amb percentatges estimatius sobre el total del col·lectiu afectat serien els indicats en la següent taula.

Grup Característiques Percentatge Vells Edat superior a 65 anys 16% Nens Menors de 9 anys 9% Nens Entre 9 y 14 anys 6% Malalts (estimatiu) 1%



Embarassades (estimatiu) 0.4% Disminuïts Físics Disminuïts Psíquics

Caldrà tenir-ne coneixement de la seva existència i localització en cas d'evacuació, per requerir condicions de trasllat, assistència i allotjament especials i diferents de les de la resta de col·lectiu de població. Programació d'Operacions per a l'Evacuació i Alberg Quan s'hagi pres la decisió de realitzar una evacuació d'un col·lectiu de població afectat per les conseqüències d'un fet sinistral, convindrà tenir establertes unes línies d'actuació de caràcter general per a la pròpia evacuació i posterior assistència, vital o sanitària, per als afectats. L'actuació programada establerta en una evacuació comporta els següents punts:

* Decisió d'evacuació per part del Director del Pla, degudament assessorat. * Informació del col·lectiu afectat d'acord amb les pautes establertes. * Accés del col·lectiu afectat a les zones de reunió per mitjans propis. * Identificació i control d'afectats. * Trasllat d'afectats a punts d'allotjament. * Trasllat de lesionats i grups crítics a centres hospitalaris o assistencials. * Habilitació de punts d'alberg i allotjament. * Manteniment de condicions assistencials. * Retorn del col·lectiu afectat quan es restableixen les condicions de

normalitat. Zones de reunió Les zones de reunió són les establertes per a la concentració dels col·lectius de població afectats per una evacuació o allunyament. S'estableixen les zones de reunió segons criteris de capacitat, accessibilitat i funcionalitat. Es defineixen dues zones de reunió:

* ZONES DE REUNIÓ DE BASE. Ajuntament i seus de districtes. * ZONES DE REUNIÓ DE COBERTURA, indicades en la següent taula.

DISTRICTE I - CIUTAT VELLA Nº CODI SITUACIÓ



12 A-6 Plaça de Josep Mª. Folch i Torres 13 A-2 Plaça Reial 13 C-2 Plaça Duc de Medinaceli 13 B-4 Pla del Palau 13 D-4 Plaça de la Barceloneta

DISTRICTE II - EIXAMPLE

Nº CODI SITUACIÓ

20 A-2 Parc Joan Miró (Escorxador)

(Per C. Tarragona)

20 C-4 Avinguda Mistral, 34 (Passeig Central) (Jardinets de l'Aiguer)

21 B-1 Plaça de la Universitat 21 C-4 Plaça Urquinaona 21 B-6 Plaça de Tetuan 22 D-1 Parc de l'Estació del Nord 22 A-2 Plaça de la Hispanitat 26 D-5 Avinguda Roma, 118 (amb València, 99) 27 B-3 Passeig de Gràcia, 129 (Jardinets) 27 A-6 Passeig de Sant Joan, 203 28 C-1 Plaça de la Sagrada Família

DISTRICTE III - SANTS_MONJUÏC

Nº CODI SITUACIÓ 4 C-6 Carrer nº 4 - Carrer Lletra A 9 D-5 Carrer nº 4 - Carrer Lletra E

10 D-6 Carrer nº 1 - Carrer nº 60-27

(Jardins Consorci - Zona Franca) 11 B-1 Plaça del Nou 12 A-4 Plaça Blasco de Garay 19 B-3 Carrer de la Mineria (Can Sobaté)

19 A-6 Carretera de la Bordeta, 82 (Jardins de Joan Corrades)

25 B-6 Jardins Can Nontega

26 C-2 Plaça dels Països Catalans

(davant d'estació de Sants)



DISTRICTE IV - LES CORTS

Nº CODI SITUACIÓ

31 C-5 Avinguda de Joan XXIII, 12

(davant cementeri Les Corts)

31 A-5 Avinguda Diagonal, 686 (davant del Palau Reial)

37 D-2 Avinguda Diagonal, 706 (Parc de Cervantes) 37 D-5 Plaça d'Eusebi Güell 37 A-5 Plaça de l'escultor Ramir Rocamora

DISTRICTE V - SARRIÁ_SANT GERVASI

Nº CODI SITUACIÓ

32 B-3 Passeig de Sant Joan Bosco, 49

(Plaça Prat de la Riba) 32 D-5 Avinguda de Pau Casals (Turó Parc) 33 C-2 Plaça Molina 38 D-1 Plaça de Cirici Pellicer 38 A-4 Plaça de Benet XV 38 D-6 Plaça de la Mare de Déu de la Pau 39 C-1 Plaça de la Bonanova 39 A-3 Plaça del Doctor Andreu

DISTRICTE VI - GRÀCIA

Nº CODI SITUACIÓ 33 B-5 Avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 25 39 D-5 Plaça de Mons (Viaducte de Vallcarca)

DISTRICTE VII - HORTA_GUINARDÓ

Nº CODI SITUACIÓ 34 C-6 Plaça Catalana 34 C-2 Plaça Sanllehy 40 C-6 Plaça d'Eivissa 46 C-3 Jardins Pedro Muñoz Seca 35 A-2 Plaça Virrei Amat

DISTRICTE VIII - NOU BARRIS

Nº CODI SITUACIÓ 41 B-1 Plaça de Sant Francesc Xavier 41 C-4 Plaça de Llucmajor 41 A-5 Via Favència, 121 (Esc. Municipal de Natació)

48 B-5 Avinguda dels Rasos de Peguera

(Mercat de la Mare de Déu de Núria)



DISTRICTE IX - SANT ANDREU Nº CODI SITUACIÓ 42 C-4 Plaça de la Trinitat 36 A-2 Plaça de Mossén Clapés

36 D-3 Carrer de la Ciutat d'Asunción, 16 (Cantonada Carrer de Sant Adrià)

35 D-4 Part Pegaso (Carrer Portugal, 12) 29 B-1 Plaça Ferran Reyes 29 C-2 Plaça del General Moragues 28 B-5 Plaça Sant Josep de Calassanç 29 C-6 Plaça de la Verneda 22 A-6 Carrer del Municipi (Parc del Clot) 23 A-2 Plaça de la Infància 23 A-5 Carrer del Maresme, 230 (Plaça Palmera) 23 B-6 Plaça de Zenòbia Camprubí

14 C-3 Avinguda d'Icària - Carrer de Pamplona

(Vila Olímpica) 14 A-6 Rambla de Poble Nou (Passeig Central) 15 A-2 Plaça de Josep Trueta 15 A-6 Rambla de Prim, 38 (Passeig Central)

Itineraris per a l'evacuació Les característiques urbanístiques i d'infrastructura del terme municipal fan molt difícil l'establiment d'uns itineraris propis per a l'evacuació. Per a cada cas en particular els serveis operatius responsables de l'evacuació i control de la zona hauran d'establir els itineraris més adequats. L'evacuació que comporti a més a més algun tipus d'assistència sanitària, requerirà una coordinació del grup responsable d'organitzar i controlar l'evacuació i el grup sanitari.

6.1.4.3 Altres Mesures de Protecció.

S'aplicaran en funció de cada tipologia de risc aquelles mesures de protecció de la població que es determini en el moment de l'emergència.



6.1.5 Interfase amb els Plans d'Autoprotecció (PAU).

Els plans d'autoprotecció preveuen, per a determinats centres, empreses i instal·lacions, les emergències que es poden produir com a conseqüència de llur pròpia activitat i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden afectar. En definitiva, el pla d'autoprotecció és un conjunt sistemàtic d'actuacions que el titular d'un risc determinat ha de fer per a garantir-ne la pròpia seguretat i el seu entorn des de la prevenció i la coordinació operativa en les situacions d'emergència.

6.2 Fitxes d'Actuació.

S'adjunten a continuació les fitxes d'actuació pels càrrecs i grups d'actuació involucrats en el Pla. En el cas concret de les fitxes d'actuació per a la recepció de dades i primeres trucades a realitzar des dels CRA's, aquestes fitxes es troben en els mencionats CRA's i/o en els Plans d'Acció dels Grups d'Actuació al qual pertanyen els CRA's. De la mateixa manera, els directoris telefònics es troben en els CRA's i els corresponents Plans d'Acció dels Grups d'Actuació.



OBJECTIUS DEL PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL

(PPCM)

DEFINICIÓ: El Pla de Protecció Civil Municipal és el document sobre el que s’estructura el sistema de planificació en matèria de protecció civil i a partir del qual es realitzen tots els Plans d’Actuació i Específics de què disposa l’Ajuntament de Barcelona, amb desenvolupaments més concrets de cadascun dels riscs. El Pla de Protecció Civil Municipal és la peça clau en l’estructuració de tot el sistema de planificació en matèria de protecció civil. Estableix el conjunt sistemàtic d’actuacions que tots els serveis municipals i altres administracions han de fer coordinadament en totes les situacions d’emergència en la ciutat. OBJECTIU:

* Establir l’estructura jeràrquica i funcional dels recursos humans i materials, tant públics com privats, per a l’actuació davant de situacions de risc greu, calamitat pública o catàstrofes a la ciutat.

CENTRES RECEPTORS D’ALARMES

(CRA)

DEFINICIÓ: Els CRA’s són els llocs o s’ubica una infrastructura o servei amb capacitat de resposta les 24 hores del dia, per tal de rebre qualsevol tipus d’alarma procedent tant de fets sinistrals com d’avisos de riscos, independentment de la seva procedència o gravetat. Aquests centres són els propis de cada Grup d’Actuació. FUNCIONS:

* Rebre alarmes i avisos de riscos. * Valorar, segons els protocols establerts, la importància de l’alarma. * Transmetre'ls segons procediments establerts, d'acord amb la tipologia del

sinistre i els possibles mitjans d'actuació habituals. * Posar en marxa els avisos d’activació del Pla de Protecció Civil Municipal. * Coordinar, valorar i ordenar tota la informació que generi el fet sinistral. * Totes les altres accions que no quedin assumides per un òrgan competent o

superior.



CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA MUNICIPAL

(CECOPAL) DEFINICIÓ: Lloc des del qual s’exerceix el control operatiu de la gestió: aquest lloc es fixa en el mateix pla d’emergència o el fixa el Director del Pla o el Director Tècnic. És el lloc on es reuneixen el Director del Pla i el Consell Assessor. FUNCIONS:

* Facilitar les actuacions a desenvolupar en l'emergència. * Transmetre les ordres del Director del Pla i del Director Tècnic del Pla. * Mantenir contacte directe i continu amb el Centre de Coordinació Operativa

de Catalunya (CECAT/112). * Notificar al CECAT/112 l’activació i desactivació del Pla de Protecció Civil

Municipal, i rebre d’aquest centre i transmetre segons els protocols la informació relativa a activació, evolució i desactivació dels plans especials i del PROCICAT.

RESPONSABLE MUNICIPAL DE L’EMERGÈNCIA

DEFINICIÓ: El Responsable Municipal de l’Emergència o Director del Pla és l’Alcalde/essa, i és la màxima autoritat del pla d’àmbit municipal i exerceix totes les funcions i competències que la normativa estableix. FUNCIONS:

* Declarar formalment l’activació i desactivació del pla en el nivell assolit. * Convocar el consell assessor. * Exercir la direcció i el comandament, la coordinació i la inspecció de tots els

serveis i recursos afectes al pla i de les actuacions que es realitzin. * Constituir i exercir la direcció del Centre de Coordinació Operativa Municipal

(CECOPAL). * Determinar i coordinar la informació a donar a la població directament afectada, així

com la seva forma de difusió i la informació oficial a subministrar als mitjans de comunicació social i a les entitats de les diferents administracions mitjançant el Gabinet d’Informació i el Director Tècnic del Pla.

* Requerir a les entitats privades i particulars la col·laboració necessària per al compliment de les seves obligacions legalment establertes.

* Assolir les funcions específiques de cada risc concret. * Informar la població.



DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA

DEFINICIÓ: El Director Tècnic del Pla de Protecció Civil Municipal és el Gerent de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. És el càrrec immediatament inferior al Responsable Municipal de l’Emergència en l’estructura del Pla de Protecció Civil Municipal. La figura del Director Tècnic, per als Plans Específics i Plans d’Actuació, és variable, en funció de la tipologia del sinistre ocorregut. FUNCIONS:

* Coordinar les accions del Consell Assessor. * Informar i assessorar al Responsable Municipal de l’Emergència com a

portaveu del Consell Assessor. * Coordinar les actuacions del Grups Municipals. * Centralitzar la informació. * Assumir la responsabilitat tècnica del Pla i el seu manteniment i

actualització. * Declarar les actuacions d’emergència en els diferents nivells i fases en

primera instància, quan per raons operatives sigui necessari. * Actuar per delegació del Responsable Municipal de l’Emergència en les seves

funcions, excepte en la de declarar l’activació i desactivació del Pla i en la d’informar la població, quan per raons operatives sigui necessari.

* Coordinar junt amb el Director del Pla el flux d’informació resultant de la gestió del pla, i de forma concreta a la part tècnica, recabant informació addicional al CECAT i sol·licitar el seu concurs si cal.

CONSELL ASSESSOR

DEFINICIÓ: El Consell Assessor assisteix el Responsable Municipal de l’Emergència en les seves decisions. El formen els responsables del Grups Operatius i el Director Tècnic del Pla. S’hi incorporen els Tècnics de Protecció Civil Municipal. FUNCIONS:

* Assessorar el Responsable Municipal de l’Emergència. * Analitzar i valorar la situació, aportar tota la informació i trametre les

instruccions del Responsable Municipal de l’Emergència als seus respectius grups d’actuació.



GABINET LOCAL D’INFORMACIÓ

DEFINICIÓ: És l’organisme encarregat de les comunicacions a través dels mitjans de comunicació social i d’altres, amb la població. El responsable n’és el Cap de Premsa de l’Ajuntament de Barcelona. FUNCIONS:

* Difondre les ordres i recomanacions del Responsable Municipal de l’Emergència i del Director Tècnic del Pla a través dels mitjans de comunicació social previstos en el Pla.

* Centralitzar, coordinar i preparar la informació general sobre l’emergència d’acord amb el Responsable Municipal de l’Emergència i el Director Tècnic del Pla.

* Informar sobre l’emergència i transmetre les dades significatives al Gabinet d'Informació del CECAT (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya) i als organismes que ho sol·licitin.

* Obtenir, centralitzar i facilitar tota la informació relativa als possibles afectats, i facilitar també els contactes familiars i la localització de persones.

* Coordinar la informació amb els diferents gabinets de premsa de l’Administració autonòmica i estatal.



GRUP LOCAL D’INTERVENCIÓ

DEFINICIÓ: Aquest grup està format pel Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). El responsable n’és el mateix responsable del Servei de Bombers. FUNCIONS:

* Avaluar en primera instància la situació en temps real. * Controlar, reduir o neutralitzar-ne els efectes. * Efectuar el rescat i salvament de persones i béns. * Reconèixer i avaluar els riscos associats. * Determinar l’àrea d’intervenció i comunicar-la als altres grups a través dels

Consell Assessor. * Coordinar i dirigir les actuacions d’intervenció de tots els serveis

extramunicipals. * Informar el responsable d’aquest grup que forma part del Consell Assessor. * Complir les ordres provinents del Consell Assessor i CECOPAL. * Assumir la responsabilitat de manteniment i actualització dels recursos tant

propis com externs que els correspongui en qualsevol pla d’emergències.



GRUP LOCAL SANITARI

DEFINICIÓ: Aquest grup està format pel personal del SEM, així com el Servei Sanitari del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. El responsable n’és el mateix responsable del SEM (1). FUNCIONS:

* Conèixer l’evolució de la situació sanitària en l’àrea de risc. * Prestar assistència sanitària in situ. * Classificar, estabilitzar i evacuar els ferits. * Avaluar les disponibilitats hospitalàries, coordinar els trasllats dels ferits als

centres receptors i realitzar el seguiment posterior de l’evolució dels ferits. * Identificar les víctimes, en primera instància, en col·laboració amb els

serveis corresponents. * Col·laborar amb els grups d’intervenció prestant primers auxilis a les

persones afectades. * Coordinar les actuacions dels serveis funeraris. * Coordinar i dirigir les actuacions sanitàries de tots els serveis

extramunicipals. * Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del Consell

Assessor i CECOPAL. * Informar el responsable d’aquest grup que forma part del Consell Assessor. * Complir les ordres del Consell Assessor i CECOPAL. * Assumir la responsabilitat de manteniment i actualització dels recursos tant

propis com externs que els correspongui en qualsevol pla d’emergències. * Els serveis funeraris seran exercits pels Serveis Funeraris de Barcelona, S.A.i

seran adscrits i coordinats per SEM. (1) En cas que s’activi el pla d’àmbit superior (PROCICAT) aquests recursos en queden automàticament adscrits. La seva activació i suport es farà d’acord als procediments establerts per aquest grup. En aquelles emergències per a les quals s’incorporin aquests operatius, la coordinació del grup correspondrà al comandament del cos operatiu de la Generalitat.



GRUP LOCAL LOGÍSTIC SOCIAL

DEFINICIÓ: Aquest grup està format pel personal d’Acció Social i el responsable és el Director d’Acció Social. FUNCIONS:

* Assegurar el subministrament d'aliments, medicaments i serveis bàsics en general a la població.

* Avituallar els grups d'actuació. * Preparar els llocs d'acollida en cas d'evacuació i, si s'escau, els llocs que han

de restar confinats. * Acollir la població i la seva gestió: allotjament, proveïment d'aliments,

control, serveis socials del personal del municipi. * Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del Consell





GRUP LOCAL D’ORDRE

DEFINICIÓ: Aquest grup està format pels agents i personal de la Guàrdia Urbana de Barcelona, recolzats pels Mossos d’Esquadra (1) en les funcions competencialment atribuïdes. N’és responsable el mateix responsable del Servei de la Guàrdia Urbana. FUNCIONS:

* Mantenir la seguretat ciutadana en la zona del risc. * Garantir que els grups d'actuació puguin actuar sense cap impediment. * Ordenar i regular el trànsit perquè els components dels grups puguin accedir

a la zona i puguin evacuar els afectats amenaçats de dany. * Col·laborar en l'execució de l'evacuació. * Coordinar i dirigir les actuacions d’ordre de tots els serveis extramunicipals. * Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del Consell


propis com externs que els correspongui en qualsevol pla d'emergències. (1) En cas que s’activi el pla d’àmbit superior (PROCICAT) aquests recursos en queden automàticament adscrits. La seva activació i suport es farà d’acord als procediments establerts per aquest grup. En aquelles emergències per a les quals s’incorporin aquests operatius, la coordinació del grup correspondrà al comandament del cos operatiu de la Generalitat.



GRUP LOCAL LOGÍSTIC TÈCNIC

DEFINICIÓ: Aquest grup està format pel personal d’Ecologia Urbana. N’és responsable el gerent de l’Àrea d’Ecologia Urbana. FUNCIONS:

* Assegurar la provisió dels recursos complementaris que el director i els grups d'actuació necessitin per complir les seves missions i assegurar la mobilització d'aquests recursos.

* Subministrar material lleuger i pesant de treball i transport. * Donar suport a l'abastament de vehicles i maquinària. * Garantir les comunicacions entre els centres operatius. * Establir sistemes complementaris alternatius de comunicacions on sigui

necessari. * Organitzar i dirigir les accions i treballs a realitzar per tal de restablir els

serveis bàsics. * Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del Consell

assessor i CECOPAL. * Informar el responsable d'aquest grup que forma part del Consell assessor. * Complir les ordres provinents del Consell assessor i CECOPAL. * Assumir la responsabilitat de manteniment i actualització dels recursos tant


6.3 Cartografia Específica. El llistat de plànols adjunt és el següent: General de Barcelona, situació, orografia, hidrologia, xarxa viaria, xarxa elèctrica, xarxa de gas, oleoductes, xarxa de telefonia, xarxa d’aigua, xarxa de clavegueram, xarxa ferroviària (Metro, FGC, RENFE), galeries de serveis, forestal de Barcelona, Port de Barcelona (General), estacions meteorològiques en el Port de Barcelona, recollida pneumàtica d’escombreries, contaminació marina i zonació sísmica.

B: Manuals d’actuació del Pla


7. ANNEXOS ESPECÍFICS


Pla de Protecció Civil Municipal Pàgina 82 /84

7.1 Consells d'Autoprotecció per al Risc. El recull dels Consells d'Autoprotecció en relació als diferents tipus de risc que poden afectar o originar-se en el municipi de Barcelona es troben en la pàgina web de Bombers de Barcelona i a la pàgina web de la Direcció General de Protecció Civil sota l’epígraf Què cal fer en cas d'emergència? Consells per a l'autoprotecció.

7.2 Plans d'Autoprotecció Associats. En les urbanitzacions més properes a Collserola s'han elaborat els corresponents PAU'S - PAU Can Caralleu, PAU Cim del Tibidabo, PAU Font del Mont, PAU Mas Gimbau, PAU Mas Sauró, PAU Peu del Funicular, PAU Rectoret, PAU Torre Baró, PAU Vall Parc, PAU Vallvidrera – que es troben recollits al PAEM per a Incendis Forestals.

7.3 PPCM per Onada de Calor Es troba recollit al Protocol per onada de calor com a epígraf del Pla de Protecció Civil Municipal.



7.4 PPCM per Ventades Es troba recollit al Protocol per ventades com a epígraf del Pla de Protecció Civil Municipal.



7.5 ACTUACIONS PER PANDEMIA Estan contemplades en el PEEM per Risc Sanitari que es troba en procès d’elaboració.

PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE BARCELONA€¦ · Pla de Protecció Civil Municipal_____...

Documents

Transcript of PLA DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE BARCELONA€¦ · Pla de Protecció Civil Municipal_____...